TRES SOMBREROS DE COPA

Rasgos generales:
Obra escrita por Miguel Mihura en el ao 1932 pero publicada hasta el ao 1947 y representada en el
ao 1952. Obra de realidad existencial con un choque entre la realidad, la imaginacin, el mundo
convencional y la libertad. Es una obra de la posguerra. Teatro de lo absurdo que es una expresin
dramtica que representa la insignificancia del hombre en el mundo, la incapacidad del mismo para
comunicarse y ser feliz, la circularidad de la vida y de la historia que siempre vuelve a un mismo punto.
Presenta situaciones absurdas, incongruentes, inverosmiles. Mihura rechaza los tpicos y construye
una obra espontnea y fresca. Por un lado, el mpetu del teatro espaol de la Segunda Repblica y el
ostracismo de la escena espaola de posguerra hasta el punto de precisar veinte aos para que pueda
ser aceptada por el pblico. Mihura tambin ha reconocido los elementos autobiogrficos que
aparecen en el texto. Una ruptura amorosa y una historia de amor con una bailarina durante un viaje
con una compaa teatral son elementos de la vida de Mihura de aquellos aos que sern recogidos
en el texto en la figura de Dionisio, el protagonista, que se debate entre el amor "correcto" a su futura
esposa Margarita y una verdadera historia de amor con Paula, la bailarina del music-hall ambulante.
En el caso de Dionisio la historia terminar mal y tendr que seguir su obligacin de prometido. Mihura,
sin embargo, vivi lo opuesto y vivi su romance con la bailarina. Se entremezclan el amor y la
melancola. La alegra de los artistas, de vida licenciosa y libre, frente a la vida gris, aburrida y rutinaria
de Dionisio. Vida a la que se ver abocado en contra de su deseo. Texto teatral. Se clasifica como una
obra cmica. La risa es, en muchos casos, una forma de denunciar costumbres o situaciones de la
vida cotidiana y, tambin en muchos casos, la comedia no tiene un final feliz. Mihura nos presenta una
comedia amarga. Una situacin cmica en su construccin y en su manejo del lenguaje, pero no en su
resolucin. El personaje cede a la presin social y sigue las pautas establecidas. Este final provoca en
el lector-espectador una reflexin sobre la sociedad en la que vive. En el momento de su estreno la
presin moral a la que est sometido Dionisio no es comparable a la de nuestros das, pero tambin
hoy nos debatimos entre lo que queremos y lo que debemos hacer. Podramos hablar, por tanto de
"comedia dramtica", aunque parezca un oxmoron, o "comedia amarga".
Contenido y forma:
El argumento de la obra nos presenta a Dionisio, un hombre sencillo, que vive en un pueblo, que pasa
la ltima noche antes de casarse en el hotel del pueblo donde vive su novia. La nica novia que ha
tenido. Dionisio se prepara para la boda, pero en las habitaciones contiguas se han instalado los
artistas de un music-hall que estrenan su espectculo al da siguiente. Paula, una de las bailarinas,
irrumpe en la habitacin de Dionisio. Entre ellos se va a generar una simpata que derivar en
enamoramiento espontneo. A lo largo de la noche irn pasando por la habitacin de Dionisio el resto
de los componentes de la compaa, as como sus acompaantes. Una galera de personajes que
representan lo opuesto de la vida de Dionisio: la libertad, el viaje, la espontaneidad, la diversin.
Finalmente, Paula, a quien Dionisio le haba ocultado su inminente boda, descubre el engao. Dionisio
le confiesa su intencin de anular la boda y escapar con ella, pero Paula no acepta el ofrecimiento y
ayuda a Dionisio a vestirse para ir a la iglesia mientras el joven manifiesta una y otra vez su deseo de
no casarse.
Los personajes de responden a este criterio. Podramos decir que en la obra de Mihura encontramos
los dos tipos de personajes. Paula, sobre todo, y Dionisio son personajes mejor trazados, ms
complejos. El resto responde al personaje tipo, al que representa una idea y no evoluciona. Dionisio
representa el mundo que Mihura quiere criticar. Es infantil, cursi, tmido. Vive sometido a los
convencionalismos del momento. Es inmaduro. Representa el anti hroe, despus de descubrir que en
el fondo l quisiera ser de otra manera, se resigna a seguir con su vida anodina. Es incapaz de
enfrentarse a nada, de decir que no, llevado por una falsa cortesa. Uno de sus momentos ms
patticos es aquel en que Paula est contndole de una forma muy potica todo lo que pueden llegar a
vivir juntos. Mientras la muchacha dice su monlogo cargada de emocin, Dionisio se dedica a tocar la
carraca. Paula, por otro lado, representa justo lo opuesto a Dionisio. Es la anti convencin, la
espontaneidad, la libertad. Hace de Paula la representacin de la alegra, de la belleza. Es inocente,
llena de vida. La complejidad de los personajes de la que hablbamos anteriormente tiene en Paula su
mejor exponente. La muchacha es vctima tambin del mundo convencional en el que vive Dionisio.
Tiene que soportar a los "odiosos seores" que pertenecen a la sociedad moral, decente. Sobrelleva la
marginacin que implica ser una bailarina, una mujer "no decente" para los cnones ticos de su
poca. Dionisio y Paula se van a unir en su victimismo, ambos son presos de la convencin social. El
uno por vivir en ella a pesar de no ser el tipo de vida que quisiera tener. La otra por ser rechazada y

utilizada por esa misma sociedad. La diferencia entre ellos ser la actitud ante esa situacin. Dionisio,
dbil y cobarde, seguir siendo vctima por propia voluntad. Paula, afronta esa situacin y la vive con
entereza y optimismo. Se queda con lo positivo. La imagen que cierra la obra: Paula tira los sombreros
de copa mientras dice "hoop" es claramente un ejemplo de cmo no se va a dejar hundir por la
situacin, que elige seguir con su vida.
El resto de personajes de la obra estn ms prximos al personaje tipo de la comedia. En muchos de
los casos ni siquiera tienen un nombre que los identifique, sino que son conocidos por su carcter o
por su funcin: El odioso seor, el cazador astuto, El anciano militar, El alegre explorador, etc.
Representan el coro de seores "decentes" que acompaan a las chicas esa noche en el hotel. Entre
ellos destaca El odioso seor, representacin de poder del dinero, de la hipocresa de la moral
burguesa. Otro representante de esta moral burguesa es Don Sacramento, caricatura ridcula y
verdadero espejo del futuro que le espera a Dionisio. Don Rosario es otro de los personajes ms
divertidos de Mihura, representa la cursilera, utiliza expresiones de canciones de la poca para
referirse a Dionisio (carita de madreselva, capullito de alhel). Es uno de los mejores exponentes del
humor absurdo de Mihura. Entre los artistas destacan Fanny, "la frescales" que consigue que El
anciano militar le regale sus medallas y que se escape con ella. Madame Olga, la mujer barbuda. Pero
el personaje ms interesante de este grupo es Buby, el negro. Est a medio camino entre unos y otros.
Sin llegar a la profundidad de construccin del personaje de Paula, se escapa de la simpleza del resto
de personajes. Es ambiguo. Explotado por los seores burgueses, l explota a las chicas. Es
consciente de su situacin. Al igual que Paula sabe que es vctima de la doble moral burguesa pero
elige vivir as.
Un primer nivel general y convencional en el que Mihura sigue la estructura del teatro clsico: tres
actos que corresponden, ms o menos, al planteamiento, nudo y desenlace del conflicto. Sigue las
unidades aristotlicas que los preceptistas neoclsicos determinaron como norma para la tragedia.
Unidad de accin (un solo conflicto), unidad de tiempo (una solo da), unidad de espacio (un solo
lugar). La obra representa el conflicto de Dionisio ante su inminente boda y su deseo de escapar de la
misma. Sucede todo en una sola noche y el espacio es la habitacin del hotel. En un segundo nivel
tendramos la utilizacin de los recursos propios de la potica cmica. En este nivel es donde Mihura
desarrolla mejor su capacidad humorstica y donde podemos observar sus mejores logros.
La exageracin no solamente se da como recurso lingstico, tambin como recurso escnico. El
amontonamiento de gente en la habitacin de Dionisio, la acumulacin de sucesos en pocas horas, el
ritmo ascendente de la accin, la profusin de regalos de El odioso seor a Paula, regalos cada vez
ms absurdos.Tambin se refleja mediante el lenguaje, comparaciones absurdas, lo grotesco, la
mezcla entre lo humano y lo animal, la cosificacin de los personajes. Un recurso frecuente en la obra
es la respuesta absurda. Utiliza magistralmente este procedimiento de diferentes maneras:

Con restricciones en conceptos que no las admiten, por ejemplo, en un momento, hablando de
su padre, Dionisio dice: "S. Era militar. Pero muy poco. Casi nada.

Con la ruptura de la evidencia, por ejemplo, cuando Fanny le dice que tiene unos ojos muy
bonitos, Dionisio pregunta "En dnde? O, en el momento en que entra Buby en la habitacin
le pregunta si hace mucho tiempo que es negro y Buby le responde que no recuerda, que
siempre se vio as en los espejitos. Dionisio aduce que quizs haya sido de una cada de la
bicicleta y Buby responde que puede ser. Todo el dilogo es absurdo por negar la evidencia de
un rasgo tnico. Cuando Fanny le pregunta a Dionisio si le aplauden, el responde que casi
nada porque est todo muy caro. Cuando El guapo muchacho le pregunta a Madame Olga que
por qu no se afeita, ella le responde que su marido no quera que lo hiciera que para l las
mujeres que se depilan o afeitan parecen hombres. El ilgico tratamiento que se hace del trigo
de El odioso seor o el hecho de que se haya gastado una fortuna en ponerle trompa a los
elefantes o que no le guste el automvil porque le cansa que las ruedas den vueltas.

Con la personificacin: en un momento Dionisio comenta que la abuela y el caballo discutan y

que el caballo "deca muchas ms picardas".

Con juegos sonoros, cuando Trudy, Carmela y Sagra entran en la habitacin de Dionisio
terminan sus dilogos a coro con "Laral! Laral!" provocando de esta forma una ridcula rima
con la ltima palabra de la rplica anterior.

Rompe la lgica no solamente con el lenguaje, tambin con el uso inadecuado de los objetos. El juego

de la bota, que utiliza para encender la cerilla o hablarle al telfono a distancia sin descolgar, dos
ejemplos. El auricular del telfono que ha arrancado sin querer y que utiliza para auscultar a Paula.
Desde el principio muestra que Dionisio no que quiere casar. Sus expresiones as lo dicen pero no sus
acciones. Por ejemplo, la ternura que expresa con su novia en el telfono es superficial ya que puede
dejar la conversacin para rascarse y Don Rosario sigue como si fuera Dionisio quien habla. Al final de
la obra Dionisio comparar su boda con un negocio.
Dionisio es ridiculizado grotescamente cada vez que se pone un sombrero de copa. Con uno parece
una salamandra, con el otro, un chubeski (una estufa de forma cilndrica), con el tercero, una
apisonadora. Las comparaciones son grotescas en la medida en que el personaje es animalizado o
cosificado. La situacin tambin es grotesca: Dionisio se ha puesto el pijama pero se ha dejado puesto
uno de los sombreros de copa, est acostado, con el sombrero. La mezcla de dos cdigos de ropa
diferentes hace la imagen grotesca. Los sombreros de copa representan el mundo burgus y
convencional en el que se va a sumergir Dionisio. El hecho de que ninguno de los tres le siente bien
indica que no est preparado para integrarse en ese mundo. Cuando al final de la obra lo hace, no
ser con esos sombreros de copa convencionales, sino con el sombrero de Paula, con un sombrero de
music-hall, de nuevo imagen grotesca en la mezcla de dos mundos diferentes representados en dos
cdigos de ropa diferentes. Dionisio se adentra en el mundo burgus pero lleva el mundo de la
bohemia en su cabeza. La imagen final de la obra nos muestra a Paula tirando los sombreros mientras
dice "Hoop!" Claramente, a ella no le interesa ese mundo de convenciones, ella prefiere tirarlo y seguir
su vida.
La fuerza dramtica de la obra est en la colisin de dos mundos irreconciliables, pero necesitados
entre s, que parten de dos concepciones vitales opuestas. El mundo burgus, cursi, adinerado y
limitado por una moral que a veces es tan estricta en sus formas como desgarrada en su fondo, de una
provincia espaola, y el mundo inverosmil, errante, libre y sin esperanzas que forman el negro Buby
Barton y las graciosas y estpidas muchachas que integran su ballet en el music-hall. Cada uno de
estos mundos se rige y sustenta por leyes distintas y genuinamente propias. Nos muestra el autor a
uno y a otro a travs de personajes representativos, a menudo esquemticos y de un solo perfil. Don
Sacramento, El Odioso seor, El anciano militar, El cazador astuto, El romntico enamorado, El guapo
muchacho y El alegre explorador constituyen una galera de personajes grotescos, arquetpicos, que
vienen a encarnar el modo de ser y reaccionar de una sociedad muy concreta. Don Sacramento
significa el puritanismo a ultranza, la rigidez de unas costumbres preestablecidas, implacables, de la
que es esclavo y defensor. Todo cuanto escape a ese sistema inflexible, especie de moralidad basada
en la apariencia y las buenas costumbres, choca con su mentalidad apergaminada y no duda en
calificarlo de bohemio, automticamente escandalizado. El Odioso seor, el hombre ms rico de la
provincia, toda razn existencial se cifra en dos realidades gruesas, directas e inequvocas: el dinero y
el sexo. A este capitalista ertico, al contrario que a Don Sacramento, le importa bien poco su
reputacin; ella est asegurada y comprada con su fortuna y es tanto mayor cuanto que sta lo sea.
Don Sacramento y El Odioso seor representan dos vertientes de un ciclo, de un mundo enfermo y
crepuscular. Por el contrario, el mundo del music-hall, que Buby y su ballet re presentan, no existe la
esclavitud de las buenas costumbres, pero el dinero tiene su peso especfico, porque hay otra
esclavitud, que surge tambin de lo aparencial: las joyas, los vestidos deslumbrantes y los abrigos de
piel. Es este mundo en el que cada minuto es agotado al mximo y el futuro, siempre incierto y
desolador, no cuenta en el presente. Estos dos mundos -que en realidad son estamentos constitutivos
de una misma sociedad van a aparecer brutalmente enfrentados en la obra. Es cuando surge el amor
verdadero entre Dionisio y Paula, amor proscrito de antemano, que naturalmente es condenado por
ese engranaje, superior a ellos mismos.
La escena que abre el Tercer Acto tiene los ingredientes tpicos de una escena cmica: personaje que
est entre dos mundos, uno que oculta y otro que aparece sbitamente. Las acotaciones del principio
nos presentan la escena: espacio igual al de toda la obra, espacio nico de la habitacin, personaje
escondido tras un biombo y el pblico, que tiene toda la informacin y va a poder comparar los mundos
que entran en enfrentamiento. Lo esperable por parte del pblico es que Paula escuche toda la
conversacin y Dionisio sea descubierto en su engao. Dionisio, a pesar de haber evolucionado
enormemente desde el inicio de la obra, sigue siendo el mismo hipcrita del principio. Vive ocultando y
ocultndose: esconde a Paula la informacin de su boda; esconde a Paula ante la llegada de Don
Sacramento y de Don Rosario; esconde su identidad ante todos los integrantes de la compaa de
artistas. Finalmente, se ocultar en una obligacin moral para ir a una boda que no desea .
En esta escena, nos encontramos con Don Sacramento, el padre de Margarita y futuro suegro de

Dionisio. Insiste en su idea de lo que es la decencia mientras que Dionisio intenta encontrar excusas
para explicar su ausencia del telfono. No entra en razones, simplemente se dedica a repetir su idea
de la decencia. Contrapone los argumentos de Dionisio con explicaciones absurdas de lo que se
supone que debe ser el comportamiento ideal para alguien se su clase. Alguien decente debe llevar
siempre patatas, debe llevar tafetn (tela fina, de seda) para las heridas. Desayunar un huevo frito.
Poner retratos en las paredes, retratarse en uniforme. Todas las normas que dicta Don Sacramento
son absurdas. De esta manera Mihura representa lo absurdas que pueden llegar a ser las
convenciones sociales. Dionisio, personaje que ha vivido dentro de esas normas, ha conocido esa
noche otra manera de vivir. Se ha convertido en un bohemio. Don Sacramento se lo dice. l mismo lo
reconocer despus. En la escena se produce una inversin de roles si tenemos en cuenta que era
Dionisio quien jugaba con la carraca mientras Paula hablaba, ahora es Don Sacramento quien hace
sonar el instrumento manifestando as su poco inters por las razones del joven, de la misma forma
que antes Dionisio interrumpa el potico monlogo de la bailarina, y de la misma forma Dionisio
arreglar la carraca para Don Sacramento como antes lo hiciera Paula. Se ha producido un giro
importante respecto del principio. Dionisio ya ha evolucionado, despus de un segundo acto en
contacto con los artistas, ha dejado de pertenecer al mundo en el que se va a zambullir despus de su
boda. Don Sacramento representa ese mundo, Dionisio se convertir en un ser similar, tiene delante el
espejo de lo que le espera en el futuro. Es su primer encuentro con el "mundo decente" despus de
descubrir que l tambin es un bohemio.
Mihura utiliza muy sutilmente las rplicas de Don Sacramento para mostrar cmo era el mundo de la
burguesa. Cmo eran sus casas. Don Sacramento sin duda era lector de la poesa modernista que en
los aos veinte se consideraba cursi y pasada de moda. Vida ordenada y aburrida, pincelada
solamente por las "juergas" de los jueves y los domingos. No especifica Don Sacramento en qu
cosiste la juerga, pero nos muestra que, en su mundo, hasta la diversin est planificada en el horario,
al tiempo que deja entrever de nuevo la hipocresa de esa clase social que vive aparentando rectitud
de comportamiento pero que, como El odioso seor, se dedica a aprovecharse de las jvenes que no
son de su clase.
Por ltimo, en esta escena vemos otro de los rasgos tpicos del humor de Mihura, la detencin de la
accin para mostrar una estampa absurda. En medio de la descripcin de los cromos que Dionisio
debiera haber puesto en su habitacin, Don Sacramento recuenta la imagen de Napolen. Dionisio
interrumpe al suegro para comentar que Napolen llevaba la mano en el pecho. La relacin de
imgenes por parte de Don Sacramento se detiene para que los dos personajes jueguen a imaginar la
posicin de Napolen y la imiten. Quedan los dos en una imagen absurda, de cara al pblico, se rompe
la lgica del discurso y regresan a la conversacin en el punto en el que se haban detenido.
Personajes del primer acto: Don Rosario, Dionisio, Paula, Buby, Fanny, Sagra, Carmela, Trudy,
Madame Olga.
Personajes del segundo acto: Sagra, el cazador astuto, Fanny, el anciano militar, el guapo
muchacho, Paula, Dionisio, Buby, Don Sacramento.
Personajes del tercer acto: Don Sacramento, Dionisio, Paula, Don Rosario.
Primer acto:
Tres lunitas. Don Rosario alquila habitacin a Dionisio. Dionisio la bota debajo de la cama. Mejoras en
el hotel-telfono. Hijo de Rosario muri al caerse por un pozo. Dionisio se va a casar. Paula y Buby son
novios. Padre de Dionisio militar. Dionisio es artista de malabares. Le abre por fin Paula a Buby.
Dionisio le pregunta a Buby porque es negro. Van actuar en el nuevo Music Hall. Llaman al telfono lo
coge Dionisio, es un pobre que le pide 10 cntimos. Paula no quiere a Buby solo esta con l por
lastima. Fanny llega y Dionisio le explica todo. Suena el telfono de nuevo, Dionisio le dice a Fanny
que es un pobre, ella le pregunta como se llama y l responde que los pobres no se llaman nada.
Llega Sagra, Carmela y Trudy se van de fiesta. Madame Olga se presenta a Dionisio. Se va Dionisio
con los dems.
Segundo acto:
Habla Sagra con el cazador. Dionisio le pregunta a Olga porque no se afeita, ella dice que por su
marido. El cazador esta tirando conejos al suelo. Dionisio baila con Paula, esta borracho. Dionisio abre
el armario y estn Trudy y Carmela haciendo el amor. Buby quiere que Paula le pida dinero a Dionisio,
ya que son ladrones y roban a los gordos burgueses. El odioso seor es el ms rico, Paula y Buby le
intentar robar, l empieza a regalarle cosas a Paula, l hecha peces? En su baera. Paula le cuenta
que se le ha perdido algo y entonces el odioso le da dinero pero le pide que le de un beso. Ella no se

deja y llama a Buby. Entonces el odioso le pide a Paula que le devuelva todo. El militar le da todas sus
cruces a Fanny. Paula le dice a Dionisio que tienen que ser buenos amigos. Todos, menos Paula y
Dionisio se van a la playa. Se acaba el acto con Dionisio hablando por telfono y con la llegada del
padre de su novia Margarita.
Tercer acto:
El padre de la novia le explica a Dionisio que su hija estaba preocupada porque l no contestaba al
telfono. Don Sacramento le dice a Dionisio que debera llevar patatas y tafetn en los bolsillos y poner
retratos de la familia en la pared. Le dice que sea ordenado, que a los hombres honrados les debe
gustar los huevos fritos, que quizs los domingos reciban visita los Smith posiblemente, que tiene 120
aos y 5 dientes. Dionisio pregunta a Don Sacramento que debe hacer si habla con ellos y se mueren ,
a lo que responde con una pregunta: Que si los bohemios tienen calaveras en sus habitaciones.
Dionisio le cuenta a Don Sacramento que lo que hay debajo de la cama son ratones y no conejos y la
razn por la que son tan grandes es que el hotel es pobre, despus Don Sacramento le pregunta
porque lleva el nmero 3,50 en el cuello a lo que Dionisio responde porque el dueo dijo que les dar
una escopeta para matar al ratn pues tendr premio. Dionisio acaba regalando le los conejos a Don
Sacramento. Dionisio confiesa que su padre no es militar y que l no es malabarista. Le explica a
Paula lo que opina de su novia Margarita y que se casa porque pensaba que deba hacerlo. Le dice
que se vayan a un pueblo de Londres que l no se va a casar, pero Paula dice que all hay demasiados
detectives. Entonces le propone marcharse a la Habana. Ella le contesta que hay demasiados
pltanos. l le dice que al desierto que all van dos que se disgustan y estan llenos de gente y piscinas.
Dionisio le dice que seguro que ella no quiere marcharse con l. Margarita, la novia de Dionisio, tiene
12 lunares y es fea, nunca la a besado porque esta esperando a casarse. Dionisio besa a Paula. Don
Rosario dice que los criados tienen confeti. Camareros tiran migas de pan y cocinero gallinas al aire.
Paula le prepara para la boda pues finalmente Dionisio se va a casar.
LA CELESTINA
Introduccin:
La Celestina, de Fernando de Rojas, la obra ms importante de la literatura espaola despus del
Quijote. Esta obra consta de 21 actos. El primero, que ocupa el 14% de la obra, es de autor annimo.
Los siguientes pertenecen a Fernando de Rojas y un interpolador. Fue publicada por primera vez en
1499, con 16 Actos, con el ttulo de Comedia de Calisto y Melibea. Unos cinco aos ms tarde le
fueron aadidos otros cinco actos, y se la llam Tragicomedia de Calisto y Melibea. Popularmente se
fue imponiendo el ttulo de La Celestina por el papel dominante de este personaje.
Gnero, estructura y estilo:
El ttulo original de la primera versin de la obra de 1499 es la Comedia de Calisto y Melibea y la
versin de 1502 se llama Tragicomedia de Calisto y Melibea (1502). Hubo adems otras versiones
publicadas entremedio, incluyendo una con el ttulo el Libro de Calisto y Melibea y de la puta vieja
Celestina. No se sabe a ciencia cierta qu partes de la obra se le pueden atribuir a Rojas, ni quin es
el otro escritor. Segn Rojas, el cambio del ttulo de Comedia a Tragicomedia se debe al final trgico
que agreg al manuscrito original. Los crticos generalmente la consideran, ni una comedia ni una
tragicomedia, sino una novela por su carcter irrepresentable. La obra se desarrolla enteramente a
travs del dilogo, y no hay un narrador que presente y juzgue. Tambin hay varios monlogos. El
estilo del dilogo es tpico del lenguaje hablado del siglo XVI, combinando el lenguaje culto con el
popular, de acuerdo a la clase social del personaje. El tono de la obra es pesimista y trgico. Por
ejemplo, cuando muere Melibea, su padre culpa al mundo, al amor y a la adversa fortuna. La Comedia
consiste en 16 actos y la Tragicomedia en 21. El genero literario de la obra nos sitan a caballo entre el
teatro y la novela. La primera versin de la obra es una comedia y la segunda versin es una
tragicomedia . Si tuviera que elegir sobre si es una obra teatral o una novela dialogada, dira que es
una novela dialogada ya que su primera funcin es como obra literaria pero la obra tambin ha sido

utilizada para representaciones teatrales.

Temas:
Amor: Es el tema central sin lugar a dudas. Pero en esta obra es un amor enfermizo y obsesivo, el
llamado "loco amor". Por ejemplo, Calisto dice que se siente enfermo despus de ver a Melibea.
Adems, es un amor ilcito. Calisto y Melibea abandonan las normas del amor corts y la conducta
juiciosa, y se entregan a la pasin, mientras que los criados mantienen relaciones con las prostitutas.
Celestina fomenta esta concepcin hedonista del amor.
Codicia: La codicia es lo que motiva a los criados y a Celestina a que ayuden a Calisto. De hecho, la
avaricia de Celestina, cuando no quiere compartir la cadena con los criados, provoca su muerte. Los
criados caen vctimas a la codicia tambin cuando la asesinan y se mueren tratando de huir de la
justicia.
Muerte: El desenlace es trgico, dado que la mayora de los personajes se mueren al final. Se
abandona la idea medieval de la muerte como liberacin y paso a la verdadera vida celestial. Por eso
todos los personajes quieren gozar intensamente y viven con impaciencia. Hay una exaltacin
constante del carpe diem, un tema principal de la literatura renacentista.
Magia: La prctica de la magia era habitual en la Espaa de esta poca, as come en toda la Edad
Media. Celestina usa la magia para que Melibea se enamore de Calisto.
La obra trata de un joven rico y noble llamado Calisto que se enamora de una joven llamada Melibea
pero esta le da calabazas. Apartir de ah Calisto se lo cuenta a uno de sus criados y este le aconseja
que visite a una vieja llamada Celestina y empiezan a suceder sucesos hasta llegar al enamoramiento
de Calisto y Melibea.
Personajes:
- Principales:
Calisto: Es un noble romntico y rico enamorado locamente de una joven llamada Melibea. Es
soador y pesimista, confa en todo el mundo y acepta solo los consejos que siguen su verdad. Es un
irresponsable no hace nada y ni trabaja y depende de sus criados para todo.
Melibea: Es una mujer joven, guapa y de buena familia y que acaba enamorndose locamente de
Calisto hasta producirse su propia muerte. Delante de sus padres tiene una forma de ser que no es
nada parecida a su forma verdadera de ser. Mantiene una imagen de inocencia hacia sus padres pero
en realidad es astuta.
Pleberio: Es el padre de Melibea, es un padre generoso y comprensivo, engaado por su hija.
Demuestra por ella un gran amor y tiene un excesivo mimo sobre Melibea. Pleberio nunca demuestra
su honor y mandato.
Celestina: Es la autntica protagonista de la obra ya que todo gira en torno a sus acciones directa o
indirectamente. Perversa, es una vieja sabia por la experiencia de su existencia que sabe y conoce los
puntos flacos de la personalidad de todo el mundo, lo que explota en su beneficio junto con la magia.
Era un eje importante para las relaciones Humanas pero esto junto a su avaricia acabaron con su
propia muerte.
- Secundarios:
Sempronio: Es un criado de Calisto. Es desleal hacia su amo, corrompido por el afn de riquezas;
rencoroso, como demuestra cuando mata a Celestina; hipcrita ya que muestra a todo el mundo una
imagen de buena persona y luego los apuala por detrs, en especial a su amo; es cobarde.
Prmeno: Es otro de los criados de Calisto. Al inicio de la obra se muestra como un criado fiel y
defensor de su amo frente al intento de seduccin de Celestina. Sin embargo ser la propia Celestina

la que le despierte su lado malo lindolo con una de sus putas. Es un chico con buena voluntad pero
personalidad dbil.
Pleberio: Es el padre de Melibea, es un padre generoso y comprensivo, engaado por su hija.
Demuestra por ella un gran amor y tiene un excesivo mimo sobre Melibea. Pleberio nunca demuestra
su honor y mandato.
Alisa: Es la madre de Melibea y tambin es engaada por su hija. No deposita mucha confianza en su
hija.
Elicia: Es una puta feliz, de gran personalidad que contrasta con Celestina y Aresa pues no deja
entrever malas intenciones en sus actos. Celosa con respecto a Sempronio, pues este no parece
demostrar mucho inters. Le hace falta tener compaa y es incapaz de ser independiente.
Aresa: Es la otra puta, muy contraria en personalidad a Elicia. Es una manipuladora, astuta y
mentirosa que maneja a Prmeno como le viene en gana al igual que con Sosia y Centurio.
Lucrecia: Es la criada de la casa de Melibea. Tiene una muy buena relacin con Melibea y siempre
estaba a su lado.
Centurio: Es el tpico matn que se las da de forzudo.
Sosia: Es bondadoso y es inconsciente de la venganza.
Tristn:Criado fiel y encariado con su seor.
Argumento por actos:
ACTO 1: Calisto entra en la huerta de Melibea y, al verla, se enamora de ella. Comienza a hablarle y a
declararle su amor pero ella le rechaza y pasa de el. Calisto desde su cmara llama a su criado de
nombre Sempronio. Calisto y Sempronio hablan sobre el amor y el dolor. Luego Sempronio se
compromete a cumplir los deseos de su amo y para conseguirlo decide ir a busca a Celestina que es
una vieja alcahueta. Sempronio va a la casa de Celestina donde encuentra a Elicia que es una joven
prostituta amiga suya. Sempronio habla con Celestina y le explica el caso y le dice que vayan a casa
de Calisto donde los dos van a tener ganancias. Por el camino Sempronio le va explicando a Celestina
las dolencias de Calisto. Antes de entrar en la casa de Calisto, otro criado de Calisto llamado Prmeno
ve a los acercarse a la puerta y advierte a Calisto del peligro de la puta vieja (Celestina). Calisto
aprecia la advertencia pero le manda a Prmeno que les habr la puerta. Cuando entran Calisto le da
las gracias a Celestina por venir y ella le dice que quiere una paga material. Calisto y Sempronio van
arriba para recoger el pago para Celestina, mientras ella y Prmeno se quedan conversando. Celestina
intenta convencer a Prmeno de que se una a ellos y prometindole los favores de Aresa pero
Prmeno no acepta a colaborar. Calisto y Sempronio regresan con cien monedas de oro como primer
pago y Celestina las coge y se marcha .
ACTO 2: Celestina se marcha de la casa de Calisto hacia la suya y Calisto queda hablando con
Sempronio sobre el dinero que le ha entregado a Celestina como adelanto por sus servicios.
Sempronio insiste en que ha hecho bien en recompensar a Celestina de tal forma, pero Calisto, a
quien todo le parece tardanza, enva a Sempronio para que se de prisa en realizar su compromiso.
Quedan hablando en casa Calisto y Prmeno. Prmeno intenta convencer a Calisto de que no tiene
buena pinta lo de Celestina pero no lo consigue convencer y al final piensa que lo mejor ser hacer lo
que su amo quiera.
ACTO 3: Sempronio va a casa de Celestina, como haba ordenado Calisto, y le dice que no tarde ya
que Calisto es un hombre con prisas. Sempronio tambin le dice que est a disposicin de aumentar
las ganancias. Celestina tambin le comenta de que Prmeno terminar por ponerse de su lado ya que
Claudina que es la madre de Prmeno es su compaera en la puteria, el recuerdo de su medre y la
promesa que le ofreci Celestina que era la de poder gozar de Aresa terminara por Convencer a
Prmeno a colaborar con ellos. Finalmente se dirige Celestina a casa de Melibea. Quedan Sempronio
y Elicia, su amada, en casa.

ACTO 4: Celestina, andando por el camino, habla consigo misma hasta llegar a la casa de Pleberio,
padre de Melibea. Celestina teme no ser bien recibida o si no la dejan entrar ser objeto de la furia de
Calisto. Cuando llega a la casa de Melibea la recibe Lucrecia que es la criada de Melibea, prima de
Elisa, y una amiga suya la saludan a la puerta. Celestina le dice que venia de visita pero Lucrecia duda
de esos. Celestina explica a Lucrecia que ella viene a ofrecerle unos hilos a Melibea y a su madre
llamada Alisa. Lucrecia le dice que le vendran bien, ya que Alisa lleva unos das tejiendo. Alisa la hace
entrar. De repente Alisa se da cuenta de que ella debe salir a visitar a su hermana que est enferma y
deja a Melibea sola con Celestina. Melibea da las gracias de la visita y le paga por la compra. Luego
Celestina le cuenta la razn por la que ha ido a visitarla. Celestina no le cuenta la verdad sino que le
dice que tiene que ayudar a un enfermo moribundo(Calisto). Melibea le dice que ella cualquier cosa
para ayudar al paciente. Lucrecia que oye la conversacin acusa a Celestina de manipular a Melibea y
Celestina para ponerla de su lado le promete una leja para el pelo que lo transforme en oro y unos
polvos para los dientes que hacen desaparecer el olor de su aliento.
ACTO 5: De regreso de casa de Melibea, Celestina se muestra orgullosa de si misma por haber
acertado en persuadir a Melibea con gran xito. Sempronio est en casa de Celestina esperando su
llegada. Cuando llega Celestina no quiere contarle nada antes de ver a Calisto. Se dirigen los dos
hacia casa Calisto y Prmeno los ve acercarse y se lo dice a Calisto. Este le dice que abra la puerta ya
que el esta ansioso por or el informe de Celestina.
ACTO 6: La Celestina entra en la casa y Calisto le pregunta a Celestina sobre lo que le ha ocurrido en
el encuentro con Melibea. Mientras, Prmeno no deja de decir comentarios duros contra la Celestina y
los enamorados y Sempronio trata de contenerlo para que no eche el negocio abajo. Celestina le
entrega un cordn de Melibea y Calisto cae en delirio. Celestina solicita recompensa de Calisto por el
cordn y este le ofrece todo lo que ella le pida. A continuacin se dirige a su casa y ordena a Prmeno
que la acompae.
ACTO 7: Celestina habla con Prmeno y le dice que tiene que ser mas carioso con Sempronio. Le
recuerda que ella no es peor que su madre, insinundole que debiera aceptarla en su lugar. Celestina
intenta de inducirle a concordia y amistad de Sempronio y Prmeno le responde recordndole la
promesa que le hizo acerca de Aresa. Los dos van a casa de Aresa donde Prmeno pasa la noche.
Celestina vuelve a su casa, donde Elicia la estaba esperando y discuten por su tardanza. por su
tardanza.
ACTO 8: Prmeno se despierta en la cama de Aresa y se va a casa de Calisto. Antes invita a cenar a
Aresa en casa de la Celestina. Prmeno se cree el hombre mas feliz, al llegar se rene con
Sempronio quien le dice cosas por su tardanza. Prmeno le cuenta lo sucedido. Prmeno se arrepiente
de haberse opuesto a los planes de Sempronio y Celestina y est dispuesto a cooperar con ellos en
todo ya que reconoce que en el juego de Calisto y Melibea hay oportunidad de Ganancias. Sempronio
Prmeno acuerdan olvidar el pasado en vista de un futuro muy prometedor. Entre los dos criados
acuerdan celebrar una comida en casa de Celestina con Elicia y Aresa. Luego Van juntos a la cmara
de Calisto, que est hablando consigo mismo. Una vez que se levanta, se dirige a la iglesia.
ACTO 9: Sempronio y Prmeno van a casa de Celestina, hablando entre s. En casa de la Celestina
encuentran a Elicia y Aresa. Se ponen a comer. Elicia se enfada con Sempronio por los inmerecidos
elogios a Melibea y se levanta de la mesa. Luego se calma y vuelve a sentarse y Celestina invita a las
parejas a que se abracen y se besen. Entre tanto llega Lucrecia que es la criada de Melibea, y llama a
Celestina para que vaya a estar con Melibea. Lucrecia a solas con Celestina le comenta que le lleve el
cordn ceidero ya que Melibea se encontraba afectada por ciertos desmayos y un dolor del corazn y
necesitaba sus consejos. Celestina y Lucrecia se encaminan hacia la casa de Melibea.
ACTO 10: Llegan y Lucrecia entra en la habitacin de Melibea e invita a entrar en la habitacin a
Celestina. Celestina tiene una conversacin con Melibea y esta al final descubre el amor de Melibea
hacia Calisto. Celestina har los arreglos para que Calisto se rena en la puerta de su casa a la
medianoche. Llega Alisa y Celestina se ausenta. La madre le dice cosas a su hija sobre celestina y
Melibea la defiende.

ACTO 11: Celestina sale de la casa de Melibea y se rene con Sempronio y Prmeno que recogen a
Calisto en la iglesia. Celestina le da la enhorabuena a Calisto por que ha convertido a Melibea en su
servidora y le informa de la cita acordada. Calisto le da una cadenilla de oro a Celestina como pago por
su buen trabajo. Celestina se despide y se va hacia su casa donde la espera Elicia y le dice que no
tiene edad para andar sola tan tarde.
ACTO 12: Cerca de la medianoche Calisto y sus dos criados salen hacia la casa de Melibea, que ya le
esta esperando. La noche esta oscura y quieren prevenirse de que no les viera nadie. Calisto y
Melibea hablan entre puertas y se confiesan el amor mutuo. Despus Calisto se despide despus de
haber concretado otra cita con Melibea al da siguiente en el huerto. El dialogo se termina cuando los
dos jvenes se apartan cuando Sempronio y Prmeno avisan a su amo de la guardia nocturna que se
va acercando. Pleberio el padre de Melibea se despierta ante los ruidos y le pregunta a Melibea qu
pasaba. Esta le dice que tenia sed y que Lucrecia haba salido a por un jarro de agua. Calisto y sus
criados se van a casa y Calisto se mete en la cama, mientras que Sempronio no deja de pensar en la
cadenilla de oro y deciden ir Sempronio y Prmeno a casa de la Celestina. Celestina les abre y
declaran que vienen a por su parte de la cadena de oro. Celestina les dice que la cadena se la dio a
Elicia y que no sabe donde la puso y adems concluye diciendo que la cadena le pertenece a ella y a
nadie mas. Celestina se da cuenta que la situacin se agrava y pide a Elicia que busque a la justicia,
entonces Sempronio saca la espada y entre los gritos de Celestina, entre suplicas de esta a Prmedo
para que le detenga y entre demandas de este para que le de fuerte, Celestina es acuchillada. Ante la
gente que acude a ver lo sucedido Sempronio y Prmeno saltan por la ventana.
ACTO 13: Calisto se despierta de un bonito sueo y quiere asegurarse de lo sucedido la noche anterior
no haba sido una fantasa. Para ello trata de interrogar a sus criados. Se encuentra con Tristn y le
manda a buscar a Sempronio y a Prmeno y en aquellos instantes aparece Sosia con la trgica noticia
de que Sempronio y Prmedo han sido degollados pblicamente en la plaza del pueblo. Calisto culpa a
la mala fortuna de los incidentes. Se revela contra el destino y decide acudir a la cita con Melibea y
sustituir a los criados muertos por Tristn y Sosia quienes le acompaaran al huerto con escalas.
ACTO 14: En el huerto esta Melibea y su criada esperando impacientemente la visita de Calisto. Este
llega con sus dos nuevos criados que acercan la escalera al muro del huerto y Melibea nerviosa, le
aconseja que baje lentamente y estn un rato solo los dos enamorados. Al cabo de un rato Calisto y
sus criados se van a la casa. Calisto reflexiona sobre el gozo de haber tenido a Melibea en brazos y la
deshonra de la muerte de Sempronio y Prmeno.
ACTO 15: Aresa discute en su casa con un rufin llamado Centurio. Entra Elicia y sale Centurio. sta
le cuenta a Aresa las muertes de Sempronio y Prmeno, al igual que la de Celestina que ocurri
delante de sus narices y deciden las dos vengar las muertes de los tres por las muertes de los dos
enamorados por mediacin de Centurio. Aresa le pida a Elicia que se mude a su casa pero esta no
acepta. Luego Elicia Haro las averiguaciones sobre el encuentro de Calisto y Melibea por medio de
Sosia y sale para su casa.
ACTO 16: Pleberio y Alisa conversan sobre el futuro de su hija. Dicen que ya tiene edat de casarse ya
que es la nica heredera de sus bienes. Melibea esta oyendo la conversacin de sus padres junto a
Lucrecia a escondidas y no le parece nada bien que sus padres hablen de ese tema ya que ella ya
hace un mes que se estaba viendo con Calisto. Le ordena a Lucrecia que entre en la sala y que corte
como sea la conversacin de sus padres.
ACTO 17: Elicia deja de pensar en la muerte de los tres seres queridos ya que se da cuenta que su
luto parece disminuir las visitas a su casa. Decide quitarse el luto y tramar con Aresa como vengarse
de Calisto. Vuelve a visitar a Aresa. Estando all llega Sosia a visitar a Aresa y Elicia se esconde.
Aresa le saca la hora y el camino por donde Irn a la huerta de Melibea a Sosia y tras saber esta
informacin despide a Sosia dicindole que ahora tenia muchas ocupaciones.
ACTO 18: Elicia y Aresa van a la casa de Centurio para convencerle a tomar la venganza a Calisto y
Melibea. Centurio acepta y ellas se marchan. Despus Centurio recapacita sobre como librarse del
trabajo encomendado y contrata a Traso el cojo y dos compaeros.

ACTO 19: Calisto va con Sosia y Tristn al huerto de Melibea, que le est esperando junto con
Lucrecia. De camino al huerto Sosia le cuenta a Tristan la nueva amistad tan hermosa que mantiene
con Aresa. Tristn le aconseja ser prudente y no fiarse de ese tipo de mujeres. Llegados al huerto
Calisto ordena poner la escalera y callar, pues quera escuchar las canciones que cantaban Melibea y
Lucrecia. Calisto se presenta ante Melibea y mientras esta canta intenta desnudarla ya que el no tenia
paciencia. Lucrecia observa admiradamente la relacin que estn teniendo Calisto y Melibea en el
huerto y de repente se oyen gritos desde la otra parte del muro y Calisto sube rpidamente por la
escalera para ayudar a sus mozos. Tristn le dice que no baje que ya los haban ahuyentados ellos
mismos a Traso el cojo y a otros dos. Calisto decide bajar y resbala y al caer muere. Melibea al or a
los criados que Calisto estaba muerto sufre un ataque de nervios.
ACTO 20: Lucrecia llama a la puerta de Pleberio para que vaya a ver a su hija. Melibea finge
inicialmente tener dolor del corazn. Enva Melibea a su padre a por algunos instrumentos msicos
para acompaar su canto y calmar su dolor, mientras su padre va a por instrumentos Lucrecia y
Melibea suben a la torre con Lucrecia y ha esta le deja un mensaje para su madre. Se despide de
Lucrecia y cierra la puerta. Llega su padre al pie de la torre y Melibea desde lo mas alto de la torre
confiesa toda su aventura amorosa con Calisto. Al final se tira de la Torre y muere diciendo que
muerto su amor, seria injusto que ella continuara con vida
ACTO 21: Pleberio vuelve a su cmara con gran llanto e informa a su mujer Alisa sobre lo ocurrido.
BEARN O LA SALA DE LES NINES
Introducci:
Bearn o la sala de les nines s un llibre escrit per Lloren Villallonga. Llibre que fou publicat el 1956 en
mallorqu i al 1961 va ser tradut al catal el 1964 fou reconeguda com una de les obres ms
importants de la literatura catalana del s.XX. Al llarg del llibre s'explica una llarga carta de Joan Mayol,
destinada a Miquel Gilabert i en la qual apareixen una serie de personatges.

Resum:
El llibre es divideix en quatre parts. La primera s una carta del protagonista, en Joan Mayol (capell
de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que
trobar escrit i per qu ho ha escrit aix, que s el seu punt de vista i que no el culpi si troba alguna
frivolitat.Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgrcies, al poble de Bearn.
La segona part la titulaSota la influncia de Faust. s un poca tempestuosa, de lluites internes i
forces encontrades dintre de Joan, que li produirn un gran desassossec. Joan no conegu els seus
pares naturals i va crixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antnia. Mentres que ell cursava
estudis al Seminari els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona.
Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caar tords, a passejar i discutia amb el senyor
sobre temes religiosos, poltics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia inters.
Les seves opinions quasi sempre estaven contrapossades i aix feia reflexionar en Joan i adonar-se'n
de la personalitat del seu protector. Un d'aquestos estius, quan Joan noms tenia quinze anys,
conegu un xiquet una mica menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al
camp. Malgrat que era molt intel.ligent, li faltava eixa capacitat d'independncia i de saber moure's pels
espais oberts. Per era molt tena i sempre intentava superar a Joan en les curses, la caa, els jocs.
En un primer moment Joan estava gels per ms tard comen a apreciar-lo, aix que la seva mort
aquell mateix estiu fos un impacte i produ una sensaci de culpabilitat molt gran a Joan, encara que
no sabia per qu. Li provoc un rebuig de la violncia que li durar tota la vida. En aquesta mateixa
poca el senyor li don les seves memries per qu, tras la seva mort, Joan les continuara. I parlant de
la vida del senyors a Bearn, ja des de que Joan era un adolescent una habitaci de la casa, a la que
estava prohibit entrar, anomenada La sala de les nines li provoc una gran fascinaci i curiositat.
L'ombra d'aquesta habitaci, que guarda els secrets de la familia, est present en tota l'obra i canviar
l'opini d'en Joan sobre els senyors. Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren

de fer-se crrec quan era noms una xiqueta; i quan va crixer, ella i don Toni se'n van anar a Pars
una temporada, malgrat la desaprovaci de dona Maria Antnia que es va anar de la casa. Dona Xima
vivia a Pars envoltada de luxes. Les notcies que arribaven a Bearn deien que era l'amant de varis
homes rics, incls l'emperador que li regalava anells de diamants. Per aquesta vegada torn al poble
noms per a demanar-li diners a don Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. Joan condemn
aquesta conducta. Finalment dona Maria Antnia torn a la casa, i aix termin una poca tempestuosa
de successos pertorbadors i de conflictes morals.
La tercera part es diu La pau regna a Bearn i fos una poca tranquil.la. Han transcorregut 23 anys
des de que dona Maria Antnia torn casa. s un peride de serenitat per als senyors per no per al
Joan. Ell era qui s'encarregava d'administrar els diners dels senyors. I s que aquestos no se'n
adonaven que no tenien tants diners com abans, que les seues riqueses estavan esgotant-se. Malgrat
aquestes dificultats econmiques, van fer un viatge a Roma i Pars per a rebre la benedicci del Papa i
per a que Joan el coneguera ja que, segons don Toni, qualsevol capell almenys una vegada en la vida
deu anar a veure'l. Primer van estar a Pars, on Joan, observant el tipus de vida que porten, critica l's
que es fa dels diners i pensa que en determinades situacions la figura social del senyors sn
necessaries, en contra de totes les idees de llibertats socials i de desaparici dels estaments que
aparixen en aquest segle. La seua estncia a Pars fos una mica incmoda. La incertesa de no saber
si es trobarien a Xima, la neboda de don Toni, possava molt nervis a Joan. Ja des de que era un
xiquet Xima impressionava a Joan. I durant el temps que pasaren a Frana la seua obsessi creix i li
sembla veure-la per tot arreu, b com una dona rica , b com una captaire. Una de les vegades que li
sembl veure-la va provocar un accident pel qual van ser expulsats oficialment de Pars. Un temps
desprs de tornar a Bearn mad Coloma, la serventa de la casa, mor estrangulada. El senyor era
sospits de la seua mort. I al poc temps, durant la festa de Carnaval mor enverinat per uns bombons
que hi havia a una capsa, encara que Joan no sabr mai si havia sigut un accident o el senyor els
havia pres a propsit. Finalment, l'ltima part es un epleg en el que Joan coneix, per f, tots els secrets
de la familia de m d'uns historiadors que venen a reclamr el vertader arxiu del senyor, perqu tenia
relaci amb el rei de Prussia i Alemanya. Per Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs
els secrets que don Toni mai volgu descobrir, cal foc a tota l'habitaci de les nines.
Descripci dels personatges:
Don Joan:
Descripci fsica: T els ulls negres (com sa mare per ella era molt bella), fort i gil.
Condici social: s capella i fill de pare jornaler i mare collidora, tot i que mai els conegu.
Es cri amb els senyors don Toni i i dona Maria Antnia i aix fa que hagus rebut una bona
educaci.
Descripci del carcter: s un amant de la literatura i la poesia dels clssics grecollatins cosa
que li fa tenir una cultura desenvolupada.
s bastant conservador i no est d'acord amb les noves idees que advoquen per l'igualtat
social i la desaparici dels estaments i privilegis.
Idees morals: Al llarg de la seva vida pateix molts conflictes interiors, tant morals com
sentimentals.
s el model de capell escrupols amb els principis que els regeixen, es debat entre dos tipus
d'ambigitat, la dels seus orgens i la dels seus sentiments.
El fons de sadisme existents en el capell tenen insinuacions sexuals.
Don Joan s el protegit de don Toni, pel qual sent veritable admiraci, i est estudiant per a
sacerdot, estudis que li paga don Toni.
Intenta absorbir alguns dels coneixements de don Toni, per hi ha alguns amb els que no est
d'acord. Per exemple quan don Toni considera que ha de fer esport per ser un home fort.
Conflicte moral: Don Toni t un conflicte intern perqu no sap si publicar les memries ja que
aquestes son de mentalitat racional i ell t una mentalitat religiosa perqu s un capell catlic
apostlic i protestant.

Per aquest motiu s debat interiorment i usa l'excusa de la carta.

Joan no entn la mentalitat del senyor ni molts dels actes que fa perqu els dos tenen
mentalitats totalment diferents.
Motivacions: Una motivaci de Joan s arribar a ser un capella culte i ben format a travs de la
lectura i dels coneixements adquirits.
Personatge: s qui relata els fets. s un relat fonamentat en converses ja que es reprodueixen
constantment al llarg de la novella. Exerceix de narrador protagonista ja que relata el que veu,
el que escolta i el que ell mateix ha viscut participant en el relat. s un narrador intern testimoni
i un personatge pla ja que no varia en tot el relat.

Dona Xima:
Descripci del carcter: s llesta, manyaga, manca d'escrpols i ben educada.
Ho aconsegueix tot pel somriure, no t masses sentiments i ho feia tot per ella mateixa, en
general, no s gens responsable i no t carcter.
Aprofitada en el sentit dels diners, noms volia aconseguir un home ric perqu la mantingues a
ella i els seus capritxos, sabia fingir molt b els seus sentiments.
Cap al final del llibre s descobreix una part del seu carcter ms dolent i sembla que el cap no
el tingui massa a lloc ja que fa bogeries i acaba morint enverinada per uns bombons que ella
mateixa va posar a la taula.
Descripci fsica: Bellesa perfecta.
Na Xima t una gran semblana fsica amb M Antnia, el personatge femen que li es ms
oposat.
T deu o dotze anys ms que Joan.
Condici social: La seva posici social de naixement no s noble per amb el temps, grcies a
que es adoptada per la famlia Bearn, i s la seva neboda, no li falta mai res i quan es fa adulta
t tendncia a buscar homes amb diners perqu la mantinguin.
A conseqncia d'aix, el seu aspecte fsic s formal, elegant i de dona correcte i educada.
Motivacions: Viu d'acord amb els ideals de la Illustraci.
Als divuit anys se'n va anar a Pars, on es gasta els diners dels senyors d'una manera
depravada.
La principal motivaci que t s anar a Pars i un cop all casar-se amb un home ric com a
objectiu de viure b. Aix crea en ella una evoluci tant personal com al llarg de la histria.
Moments on apareix al llarg de l'obra: Apareix en tres moments al relat.
Al principi quan don Toni va amb ella a Pars.
Quan torna per emportar-se una altra vegada al seu oncle a Pars i l'ltima vegada que apareix
de manera important s al Carnaval, quan mor.
Apareix tamb de forma fuga en el viatge a Pars que fan els Bearn i don Joan, en el sentit de
que ella no parla si no que la recorda don Joan i la veuen al carrer.
Personatge: s un personatge secundari perqu noms apareix en alguns moments del relat.
s rod, ja que t una evoluci al llarg de la histria.
Comparaci amb Xima i el dimoni: s l'encarnaci del dimoni. Ella tempta don Toni i representa
el Mal i l'instint racional. Don Toni, en canvi, fa una comparaci d'ella de tipus celestial. Na
Xima, doncs, el principi del Mal es confon amb la dona que representa el principi del B. Aix,
na Xima representa l'amor luxuris, passional ila veritable encarnaci del Mal.
Maria Antnia:
Descripci fsica: s bella i t els ulls blaus i tranquils.
Descripci del carcter: T un fort temperament.
s reservada, franca, eduacada, sincera i amable.
s correcta i t fe.
Condici social: Pertany a la petita noblesa ja que s la dona de don Toni i els dos posseeixen
terres i una gran casa a Bearn.
T accs a l'educaci i aix fa que adopti uns determinsts valors educatius i morals.
Motivacions: Vol esdevenir una bona cristiana, vol tenir fe i ser correcte.
Aquesta mentalitat conservadora i cenyida a les tradicions crea conflicte amb la mentalitat
illustrada, moderna i progressista del senyor. Per aix li fa cremar els llibres de Voltaire i no
est d'acord en que inventi aparell com l'auto-mobile. La seva motivaci roman en tota l'obra i
no evoluciona, sempre s la mateixa, vol esdevindre una bona cristiana.

Toni:

Un smbol per a una comunitat: T uns valors que van caducant, ja que s una dona molt
conservadora, religiosa i cenyida a unes tradicions i unes creences que alhora poden
representar un smbol per a una comunitat.
Personatge: s un personatge principal perqu t un paper important en l'obra.
s pla perqu t la mateixa essncia durant tota l'obra i no evoluciona t els mateixos valors i
creences durant tota la novella.
Descripci fsica: s magre, esvelt, una mica menut, lleig, t uns ulls petits, vius, negres i
voltats d'arrugues.
Vestia hbit francisc i portava una perruca blanca estil Lluis XV.
Descripci del carcter: s escptic, burleta, ambigu, irnic, treballador, culta, sofista, i a
vegades fins i tot cnic.
T un carcter aventurer, modern i progressista.
Condici social: s un senyor ric del camp que t una gran casa i posseeix terres a Bearn.
Pertany a la petita noblesa, i per aquest motiu pot estudiar a Madrid, tenir la possibilitat de llegir
i esdevenir illustrat i culte.
Motivacions: En la primera part t la motivaci d'anar-se a Pars i de sentir-se jove eternament i
aix li crea un conflicte amb M Antnia.
T una mentalitat gens conservadora, illustre i racional. Aix fa que tingui desig de progressar i
descobrir. I per aix llegeix tant, crea l'automobile, experimenta amb l'aerostat-dirigible-elctric,
etc.Aquestes motivacions sn conflictives amb la mentalitat conservadora de M Antnia, de
Joan i del poble que fins i tot l'acusa de bruixot.
Vol escriure unes memries per tal de perpetuar el temps fixant-lo per escrit, perqu romangui
ara que ell i la seva poca sn a punt de desaparixer.
Quan s ms gran una de les seves principals motivacions s viure una vida tranquila amb la
seva dona M Antonia.
Per tant, el personatge es va fer gran, evoluciona i t diverses motivacions.
Un punt de partena per a la confecci d'un mite: En la primera part sota la influncia de
Faust don Toni s'identifica amb el mite de Faust, ja que vol aconseguir la joventut eterna anant
a Pars i sentint-se jove juntament amb dona Xima.
En la segona part, la pau regna a Bearn, s'identifica amb el mite de Filem i Baucis ja que
finalment Toni entn que la joventut no s'aconsegueix venent l'nimaal dimoni sin perpetuant
el temps fixant-lo per escrit perqu romangui.
Personatge: s un personatge principal perqu apareix durant tota l'obra.
s un personatge rod ja que en un principi est capficat amb el mitede Faust i desprs torna
ms tranquil i viu juntamente amb M Antnia. Per tant evoluciona al llarg de la histria.

Campo Formio: amant de Dona Xima.

Caterina, Mado Francina i Tomeu: criats i cambrers del senyors.
Dona Anna: via de dona Xima i tia dels senyors.
Biel: cotxer i facttum de la senyora.
Jacob Obrador: tercer mrques de Collera i disputat a Corts, constitu el prestigi mxim de l'illa. Des
de jove ja viatjava per Madrid i es relacionava amb la classe dirigent.
Felip: li agradava vestir nines amb afici, era militar i el van fer fora de l'exrcit perqu aquesta afici
no podia considerar-se moral. Mostrava una tendncia homosexual.
Miss Moore: s una pintora anglesa que s'installa a Bearn i escandalitza el poble perqu pinta en
Tomeu despullat. Les seves inspiracions van ser, d'una banda, la colnia d'estrangers, i per altra
banda, el boom turstic.
El marqus de Collera: s un fals aristcrata que ha triomfat en poltica i a qui les senyores admiren.
Collera s el pervingut tpic que sap adaptar-se als temps nous.
Brbara Titana: dona lletja alta i deforme. La tenien per un animal domstic. L'amor per don Toni la fa
embogir.
Nebots dels senyor: noms es preocupen pes les propietats dels senyors i d'on Toni, que ho sap, no
sent cap estimaci evers ells. A canvi de diners, els nebots permetrien als francmaons accedir a l'arxiu
de la sala de les nines.
Mad Coloma: vivia tota sola i amb senzillesa. Es compenetra amb M Antonia i comparteixen que de
jove. Coloma, havia estat amant del senyor.
Dona Magdalena: dona vdua i sense fills, la qual els seus germans sn fadrins, de manera que

tampoc hi ha possibilitat de prosseguir la nissaga familiar.

Jaume: era un nen petit que va anar a viure a casa del senyor. Adquiereix tantes lletres com en Joan
per mai ha jugat a pilota ni saps qu s una escopeta, per tant, podrem dir que era intelligent amb
les lletres per inculte amb els modals infantils. Era dbil i mostrava poca enteresa masculina. Amb
aquest personatge apareix per primer cop a Bearn el tema de l'homosexualitat. Acaba morint.
Senyor Vicari: Va ser un home de pocs estudis. Detesta el progrs. Ms tard es mora i s substitut
per don Francesc.
Anlisi de l'espai i el temps:
En aquesta poca apareix el socialisme i les tendncies modernistes perilloses que provenen de
Madrid.
Espai: El poble de Bearn est situat a Mallorca, a una hora aproximadament de la ciutat, i t uns 400
habitants. La finca dels senyors porta el mateix nom que el poble. Es troba entre muntanyes, en la
serra nord de l'illa, envoltada de terres pobres, plenes de roquissans i boscos salvatges.
La casa consta d'un pati interior orientat amigjorn, que s'anomena clasta, on hi ha les estables i les
habitacions del majoral. Al fons un arc dna a un alte pati ms petit des d'on es passa a un rebedor
amb una escala ampla que condueix al pis d'honor. Entrant a l'esquerra, es troba una sala amb un
piano, que comunica amb el menjador. A dalt hi ha els salons i les cambres. L'escala desemboca a una
galeria amb tres portes grans. La porta central comunica amb una pea ovalada quasi sense mobles i
il.luminada per una claraboia. D'ella es passa al sal principal amb dos balcons, entre els quals hi ha
una xemeneia de marbre, que miren al jard. A l'esquerra del gran sal hi ha la cambra nupcial i a la
dreta la porta que comunica amb la cambra del senyor i el seu estudi. El sal principal s d'una gran
magnificncia, folrat de seda de color de cel, amb miralls i porcellanes. Les dues portes que s'obren als
extrems de la galeria comuniquen, l'una amb una quadreta que serveix d'antesala a l'arxiu i l'altra a
diverses dependncies, entre les quals es troba l'oratori de la senyora. D'aquest oratori comena una
escala secreta que duu a la Sala de les Nines.
Temps: La histria transcorre a finals dels segle XIX, entre 1860 i 1900.
EL CAF DE LA GRANOTA
Jess Moncada Mequinensa (1941)- Barcelona (2005):
Jess Montcada va nixer en plena postguerra en un petit poble de venuts per la Guerra Civil, entre
els riu Segre i lEbre. Leconomia del seu poble es basava principalment en transportar mercaderies de
les nombroses mines dels voltants per aquests rius, fet que trobem reflectit en un dels seus contes:
Senyora mort, carta de Miquel Garrigues. Va fer els estudis primaris a Mequinensa i desprs es va
traslladar a Saragossa amb 12 anys a estudiar batxillerat. Durant els seus estudis a la capital de
provncia fa nombroses visites al seu poble natal.
La seva obra:
Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al mar de 1985 per
leditorial La Magranta. Tots aquests contes tenen un rerefons com i un carcter unitari. Es podria
pensar que els contes del Caf de la Granota han estat escrits com a independents i que lautor no
pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, per els trets comuns i una srie delements que els
impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogenetat.
Escenari Geogrfic:
Un dels elements que fa possible aquesta sensaci dunitat s lescenari on es desenvolupa lacci
dels contes. Tots els contes duna manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. A
ms es fa referncia tamb a poblacions de les rodalies com Lleida, Fraga o Torrent de Cinca. Trobem
que es nombren cafs, en molts dels contes surt contextualitzat el Caf de la Granota, es nombren les
mines, per exemple la de Flix, i tamb els llats dels molls de lEbre. Tots aquests elements surten
directa o indirectament als contes relacionant-los entre si. Trobem molts personatges que surten a

diferents contes: llaters, minaires, pagesos, botiguers. Tots ells sn tpics personatges que podrem
trobar en un poble com el de Mequinensa de lpoca.
Escenari temporal i histric:
No hi ha gaires dates en les narracions per les poques que hi ha situen les histries entre les dcades
dels cinquanta i principis del seixanta del segle XX.
Al conte Futbol de la ribera trobem esmentada la data del partit de futbol: aquella tarda de 1958
destinada a passar a la histria esportiva de la vila. Aquesta data ens situa a les darreries dels anys
50. Trobem al conte Amarga reflexi sobre un manat de cebes una referncia temporal: en ell es
redacten els fets cronolgicament i trobem expressions com a dos quarts de dues de la nit del quinze
de novembre de mil nou-cents cinquanta vuit que ens tornen a situar al mateix any.
En un enigma i set tricornis es troba una referncia al temps dient el cronista que a principis dels anys
seixanta el pes de les forces de lordre de guarnici a la vila excedia de bon tros la mitja tona, aix s,
distribuda entre set gurdies civils de manera ms aviat poc equitativa .
Context histric :
Veient que en diferents contes es parla dels tricornis, conegut barret de la Gurdia Civil caracterstic
del Franquisme. Lopressi i repressi poltica que trobem per exemple a amarga reflexi sobre un
manat de cebes sn un smbol caracterstic tamb de lpoca on es situen les narracions, a ms, es
van diferents referncies explicites a la dictadura i al franquisme. Al conte Guardeu-vos de somiar
genives esdentegades trobem per una referncia a la guerra de Corea, que va tenir lloc entre 1951 i
1953 que tamb ens situen histricament.
Lhumor i lironia:
Un altre element que comparteixen els contes s que tots homogenetat en el to dhumor i una forta
ironia en la majoria dels contes. Els nics contes que tenen ms mancana daquest to dhumor i ironia
sn Preludi de trasps i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades. Sn aquests dos contes els
que posseeixen una estructura diferent: no sorganitzen ni en forma de crnica , dinforme objectiu ni
de soliloqui. Sn dos contes redactats des de la perspectiva dun narrador omniscient. Aquest to
dhumor i ironia el veiem reflectit en les obres de Pere Calders el qual va influir notablement en Jess
Moncada. Aquests dos fenmens es donen sovint en forma que el conte pot semblar un acte quotidi i
finalment t un nus i/o desenlla poc com, fora de lhabitual.
Mort i rituals funeraris:
Tracta la mort com un fet habitual i sallunya del dramatisme i la gran importncia que li pot donar molta
gent. En aquest tema trobem tamb que utilitza molt dhumor i ironia per treure-li importncia. Als
contes que surt la mort sovint tenen elements extraordinaris , sorprenents que molts cops freguen la
mgia. Seria els casos de Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana o Els delfins, entre daltres. En canvi,
en Preludi de trasps o Guardeu-vos de somiar genives esdentegades la mort pren un paper ms greu
i seris . Les supersticions daquest ltim conte tamb ens aporten tamb un punt de vista de la forta
creena religiosa que hi havia, considerada des del punt de vista del conte irracional i esgarrifadora.
Crtica social i poltica:
Molts dels contes semblen escrits amb una intenci didctica i de crtica. Es critica duna manera
divertida les passions, actituds morals, els anhels i els somnis dels diferents personatges dels contes.
Malgrat aquest esperit crtic els contes no estan escrits amb intenci moralitzadora ni religiosa. Aix
doncs, trobem diferents temes als contes: Informe provisional sobre la correguda dElies sembla parlar
de la avarcia. Els delfins de la vanitat. Paraules des dun oliver de la mesquinesa. Amor fatal en
decbit sup de la repressi sexual i la hipocresia. Aquestes crtiques socials deixen entreveure les
simpaties de lautor i sovint, freguen la stira. Tamb trobem que els personatges ms desfavorits, com
pot ser el Florenci el jove maltractat per lamo, acostumen a anar acompanyats dun cert grau de
tendresa que encara fa ms profunda la crtica. Per altre banda, si parlem dels personatges ms
benestants, com podria ser en Pere Camps el patr del Florenci, la crtica s ms punyent i t un punt
de sarcasme o ironia corrosiva.
Estil:
Utilitza sovint lexpressis verbis: el conte ha de ser rpid i concs, quasi vertigins, encara que tingui
quinze pgines. Diu el que vol dir amb les paraules i les pgines justes, una paraula de ms o de
menys pot espatllar el conte sencer. El conte ha de ser enginys i sorprenent, inesperat per al lector.
All que caracteritza als contes del Caf de la Granota s sens dubte lagilitat i la concisi expositiva

sense caure mai en la sobrietat i molt menys en lexcessiva brevetat. La digressi i les allusions sn
molt utilitzades, com b diu el cronista, no shan de barrejar les histries. Cal destacar que a primera
instncia no ens adonem de la precisi , preocupaci i dedicaci que ha empleat Moncada a lhora
descriure els contes i crear els seus artificis literaris, per que realment hi estan.
Estructura:
Els catorze contes es poden dividir pel que fa a lestructura en dos grups:
Els soliloquis: La plaga de la ribera, Senyora mort, carta de Miquel Garrigues, els delfins, Paraules
des dun oliver i lassassinat del Roger Ackroyd.
Es poden classificar tamb en:
- Soliloqui pur: Els delfins.
- Soliloqui epistolar: La plaga de la ribera i Senyora mort, carta de Miquel Garrigues.
- Soliloqui amb interlocutor mut: Paraules des dun oliver i lassassinat del Roger Ackroyd.
Les crniques o informes: Un barril de sab moll, absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana, informe
provisional sobre la correguda dElies, Futbol de ribera, un enigma i set tricornis, amarga reflexi sobre
un manat de cebes i dalguna manera tamb ho s Amor fatal en decbit sup.
Preludi de trasps i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades quedarien fora daquests grups, ja
que estan narrats des dun punt de vista dun narrador omniscient.
Llenguatge:
El lxic i fraseologia emprats per Moncada sn tpics del catal occidental. Molts cops tracta tamb
expressions i paraules tpiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lxic relacionat
amb la navegaci per lEbre, com el llat, un tipus dembarcaci de la zona. El que destaca tamb
molt del seu llenguatge s loralitat dels seus contes, sobretot en les narracions breus. Aix vol dir que
els contes semblen haver estat passats de veu en veu per la gent del poble i sovint, el narrador es
presenta com un fidel observador o coneixedor dels fets que ens explica la histria. Un dels principals
cronistes de les histries s el vell Cristfol que personifica la veu del poble.
Contes:
Un barril de sab moll:
La histria podem situar-la a Mequinensa, un petit poble envoltat pel riu Segre i per lEbre a lactual
comunitat autnoma dArag. La relaci que hi ha entre el poble i lautor es que aquest va nixer i va
viure la seva infncia all. Podem saber que s un poble rstic amb carrers molt amples fets de pedra i
amb pendents molt inclinades. Lautor aprofita el recorregut den Florenci i del barril de sab moll per
situar-nos millor dins del poble, explicant com s el carrer que puja en Florenci i com sn les botigues
que lenvolten. Les accions narrades pel Vell Cristfol transiten entre els anys 50 i 60, a ms es pot
observar
lambient
de
repressi
i
opressi
poltica
propi
daquells
anys.
Tot i que les accions narrades de Cristfol se situen al segle XX, s podria dir que hi ha dos temps
narratius: un temps narratiu actual (quan narra la histria al cronista) i un temps passat per dins els
marges de la vida adulta del personatge (quan passen els fets). El receptor real o el destinatari
daquest conte s un historiador jove, encara que tamb es pot interpretar com que aquest cronista a
qui el vell Cristfol conta la histria s el Moncada. El fet de qu aquesta histria sigui narrada des
daquest punt de vista fa que el receptor no pugui participar en la histria, noms escoltar-la. Per tant,
tot el que pensa el receptor no pot influir dins de la histria per si permet saber lopini duna persona
durant la histria.
Lestructura s una crnica la qual al seu estil destaca lagilitat i la concisi expositiva, aix com un
ritme rpid. Al conte sovint utilitza la ironia i lhumor motivades per un fet inslit, que fora de manera
subtil la lgica duna realitat quotidiana. Podem observar la crtica social i poltica de lpoca. Aquest
conte illustra lactitud moralment criticable dalguns personatges com es el cas den Florenci o en Pere
Camps.Exemple dironia i crtica social: Florenci, un prototipus dhome resignat, que treballa per Pere
Camps i est sotms a les seves ordres, al seu carcter violent i a les males paraules del patr del
vaixell.
Significat o contingut temtic: El ttol un barril de sab moll, el protagonisme el t un barril de sab
moll que sescorre de les mans dun home, en Florenci, qui el puja carrer amunt i quan se li rellisca
cau carrer a baix. Lacci daquesta histria es fa durant un mat. Lassumpte de qu tracta s quan el
patr, en Pere Camps, mana al seu pe, en Florenci, a pujar un barril de sab moll cap a la botiga

dAdelaida situada al punt de dalt del carrer de Sant Francesc (travessa la vila de dalt a baix; seguint
el pendent de la serra, i acabant a lEbre), un cam recte i pesat de pujar, i encara ms amb un barril de
sab moll. El motiu pel qual en Florenci ha de pujar el barril s pel fet que el seu patr lhi ha manat i el
motiu pel qual se li rellisca s ja que un barril de sab moll rellisca molt i encara ms amb la situaci
que si li presenta, aquesta s el temps que feia al poble aquell dia, amb trons i pluja.
Significat i estructura: Respecta lestructura duna crnica, en la qual, un personatge la histria i un
altre la recull. El cronista s el vell Cristfol que li explica tot al narrador en el caf de la Granota.
Aquest conte es desenvolupa al poble de Mequinensa: Moll de Pedret i Carrer de Sant Francesc.
En la introducci del conte el cronista ens explica detalladament els personatges principals. A ms,
explica com s la seva relaci. En aquest cas tenim a dos personatges principals com sn: En Florenci
i en Pere Camps, en qu la seva relaci no s gaire amistosa. Ja que en Pere Camps, patr den
Florenci, mai li ha caigut b a la gent i, a ms, s una persona arrogant i dominant. En Florenci, en
canvi, s la cara contrria de la moneda, s una personada educada, treballadora, pacient, i que per
por, aguanta tots els crits. En el nus o desenvolupament del conte, apareixen els personatges
secundaris com: la Clenxa (propietari duna botiga); Marieta Peris, ms coneguda com a Gramola (que
s una dona molt xafardera); entre altres. En aquest cas, aquest personatge secundaris el que fan s
burlant-se den Florenci, que porta el sab cam cap a dalt, i a ms tamb li diuen que es revolti
contra el seu patr. I aix deixar de ser una persona manipulada igual que altres persones de la
tripulaci. El desenlla del conte acaba amb el barri de sab xocant amb el bar d Alexandre i tot
shavia convertit en escuma. En aquesta part del cont, tenim en Florenci quasi al final de la pujada i
ms a baix hi s en Pere Camps que estava pujant. Molts diuen que el barril el va deixar anar en
Florenci per a qu sestamps contra el seu patr. Altres diuen que se lhi va relliscar pel cansament.
Tot el que ho havia pujat, va ser un treball intil, ja que el barril va caure. El conte des de comenament
preveu que passar alguna cosa mala. Intenta introduir-nos en lambient de la histria, dels dies dels
fets. Hi ha un moment en qu el Cristfol esta parlant amb la Marieta Peris i es a punt dexplicar una
histria que va succeir entre ells dos, per ho deixa crrer. Aix fa suposar que entre els dos va succeir
alguna aventura. A ms, lobra est relacionada amb el mite de Ssif, rei dEfira. Ssif va ser obligat a
empnyer una pedra cim amunt durant tota la seva vida a linfern. Per aquesta pedra sempre quan hi
era al cim de la muntanya rodolava muntanya a baix. Aix va ser perqu desprs de demanar-li a
Hades (rei de linframn) de tornar al mn superior, aquest es va negar, ms tard, a retornar a linfern.
Aquest mite t relaci amb el conte de Jess Moncada, ja que en Florenci estava destinat a portar un
barril al cim del carrer fins a un bar, per aix, en Florenci tamb sel coneixia com En Ssif de la
Ribera.
El llenguatge que utilitza en el llibre s un vocabulari especfic relacionat amb la navegaci fluvial i el
llenguatge comarcal de la regi de la Mequinensa, s a dir, el catal nord occidental. Aquest conte
utilitza sovint la ironia juntament amb lhumor, com es el cas den Florenci.
Personatges:
Pere Camps: Patr del protagonista, un dels personatges principals d'aquest relat. s una persona
violenta, aspra, que transpua mal fel; un homre amb mala lluna que pagava amb els seus peons. s
arrogant i dominant. La funci que t s mostrar com la riquesa del patr s dominant davant de l'home
treballador.
Florenci: Protagonista del relat. s una persona eduacada, treballadora, pacient i que per por a perdre
el seu treball aguanta els crits del seu patr. La funci que t s mostrar com l'home treballador s
dominat pel seu patr a canvi d'un salari.
Cristfol: Narrador extern-omniscient, explica els fets des de fora, tot ho sap i tot ho veu. s l'home
que narra els fets de la histria. s una persona d'edat avanada, s pot suposar que s un avi d'uns
70 anys i que els esdeveniments del conte van succeir durant la seva edat adulta.
Cronista, historiador jove: Escriptor del conte. Cristfol narra els fets al cronista qui se suposa es
Moncada.
Clenxa: Personatge secundari. s propietari d'una botiga. La seva funci s burlar-se d'en Florenci per
aix reflectir la crtica contra l'home explotat perqu es reveli al seu patr.
Marieta Peris (Gramola): Personatge secundari. Una dona xafardera del poble per molt llesta. La
seva funci s burlar-se d'en Florenci per reflectir la crtica contra l'homre explotat perqu es reveli.

La plaga de la ribera:
s el segon captol del llibre. Aquest captol est escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i
Santapiga, per donar-li al director de la pres de Lleida.
En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a lAjuntament del poble perqu estava
molt vell, aix que van decidir buidar lAjuntament i repartir les coses que hi havia dins entre la gent del
poble. En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on prcticament no hi cabia res i encara menys
desprs de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no noms van guardar els retrats, sin que
tamb es van fer crrec d'en Valeri. En Valeri era un criminal, per aquesta ra a l'Elisenda no li feia
molta grcia que estigus a casa seva, per finalment es va quedar perqu es comportava b. Poc a
poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valeri es sentia fracassat, perqu no li
sortien les coses com ell volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta ra en Jeroni
li escriu la carta al director de la pres, per a qu en Valeri vagi a classes dels professionals. Com la
parella mai havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.
Espai: El lloc on es troba la parella s un poble de la ribera de l'Ebre (poble de Mequinensa).
Temps: Aquest captol t lloc durant els anys cinquanta. L'acci dura uns quants mesos, s a dir, el
temps que est en Valeri a casa de la parella i el que triguen les obres de casa de la vila.
Narrador: s un narrador intern i protagonista, ja que qui explica aquest captol s el mateix Jeroni.
Tema: El tema d'aquest captol s una mica com el dit de: "Qui la fa la paga". En Valeri vol ser una
persona dolenta per tot li surt a l'inrevs del que ell tenia plantejat. Encara que es porta b amb en
Jeroni i l'Elisenda.
Personatges:
Jeroni Salses i Santapiga: s lagutzil de la seva vila, un crrec que ocupa des de fa trenta anys. T
una bona conducta, pblica i privada, s seris en la feina i no suporta els pocavergonyes del seu
poble i dels voltants.
Valeri, la Plaga de la Ribera: s un bon noi, per ell no vol ser-ho, des de ben petit volia ser una
mala pea, per mai ho aconseguia, sempre que feia alguna cosa amb mala intenci, el dest li tornava
i acabava amb un final feli.
Elisenda: s una bona xicota per a vegades s molt tossuda. LElisenda est en contra de tenir un
criminal a casa seva, ja es va enfadar quan va haver de guardar tots aquells trastos, ja que la seva
casa s molt petita i encara ho semblava ms desprs dhaver de fer lloc per les coses de
lAjuntament.
Senyor director de la pres de Lleida: Les primers pgines del captol van dirigides l senyor director
de la pres de Lleida. Qui parla amb ell s Jeroni Salses.
Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana:
Tercer relat del llibre. Largument daquest conte comena amb el vell Cristfol explicant a Moncada les
aventures que es van viure en lenterrament dun ve del poble, loncle Nicolau, conegut per ser una
bellssima persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa. Aquest enterrament va tenir
molta transcendncia i va ser molt criticat per la gent del poble pel get que coincids amb lhora exacta
en que es disputava el partit de futbol entre lequip local i el seu gran rival. Aquest fet provocava que
molta gent hagus de decidir per anar a acomiadar al gran Nicolau o b gaudir dun emocionant
enfrontament futbolstic. Tot i aix, segons Cristfol va ser lenterrament on hi va acudir ms gent; per
una part perqu incls els jugadors i espectadors de lequip oponent van acudir-hi en acabar el partit.
Vint anys desprs encara recorden aquell dia, com un dia molt trist per la prdua dun amic. Daltres
recordaven aquell dia amb rbia i rancor, pel fet que el partit hagus estat poc animat i com a
conseqncia de la celebraci dun funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el
partit. El narrador explica la histria viscuda en primera persona i de la qual hi es partcip. s un
narrador intern. En Nicolau Vilaplana mor i es celebra lenterrament el mateix dia que un partit de futbol

molt important. La gent del poble, per, assisteix a lenterrament encara que creuen que en Nicolau
shavia mort justament aquell dia per fer-los la guitza. Durant lenterrament hi ha diverses interrupcions,
ja que el camp de futbol estava al costat de la plaa on el mossn feia les oracions. En aquell moment
els aficionats de lequip contrari canten gol i la gent del poble, encara a lenterrament, comena a
perdre la illusi de guanyar, per quan son davant del camp cam del cementiri paren a veure el final
del partit. Al final lequip local guanya per dos gols a un i quan acaba el partit, tant lequip contrari com
el local i els aficionats fan el cam fins el cementiri acompanyant el difunt Nicolau.
Acci: Succeeix a la poblaci de Mequinensa, al Caf de la Granota. Tamb a la barberia de la
Clenxa, un dels llocs on es discuteix i es critica la mort de Nicolau amb motiu de coincidir amb el fams
partit. Podem situar lacci als carrers de la vila propers al camp de futbol on es duu a terme
lenterrament de Nicolau. Finalment al camp local de futbol i altre vegada desprs de vint anys al Caf
de la Granota on es segueixen recordant els fets de la mort de Nicolau Vilaplana.
Espai: La histria tamb t lloc al poble de Mequinensa, ja que alguns personatges i llocs de la vila, es
repeteixen (el camp de futbol, la plaa, els carrers).
Temps: Com els altres relats, lacci transcorre en els anys cinquanta. Gaireb tot el relat t lloc una
tarda de diumenge, en un enterrament i un partit.
Narrador: El narrador s un narrador intern i testimoni dels fets, ja que explica la histria viscuda a una
altre persona. La histria com algunes altres estan explicades al Caf de la Granota.
Tema: En aquest captol es veu perfectament legoisme de la gent de la vila. Prefereixen anar a veure
un partit de futbol que anar a lenterrament dun amic, tot i aix es comporten mnimament i assisteixen
a lenterrament. Tamb veiem la humilitat del fill del difunt, ja que deixa anar a la gent a veure el partit i
desprs aquests li tornen el favor acompanyant-lo (equip contrari, equip local i aficionats) fins el
cementiri.
Personatges:
Els personatges daquest conte son en Cristfol, el narrador de la histria, el qual a vegada nhi forma
part tamb. Es tracta dun home dedat avanada, sensat, educat i coherent amb els fets. Demostra
que tot i ser un gran aficionat al futbol abans hi ha altres prioritats. Desprs trobem a Nicolau Vilaplana,
el personatge principal del captol. Ve de Mequinensa, que mor a causa de la vellesa. Per la seva
manera de ser, dactuar... sha guanyat el respecte i la confiana dels vens. Tot i la seva mort s
recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que altres persones el recorden amb fria per un fet
que ell mai va planejar, el seu enterrament el dia del partit. Tot seguit, la Clenxa, el barber del poble,
que pels seus comentaris, demostra ser una persona immadura i incoherent .Per acabar Florent Veriu,
un ve que desprs de vint anys de la mort del Nicolau, satreveix a continuar criticant aquell fet i es
capa de retreure-li al fill del difunt.
LOncle Nicolau: Personatge que no apareix fsicament, ja que el captol tracta la seva mort. El
narrador ens parla de la seva mort i del que pensaria loncle Nicolau si estigus present (ja que el
personal que va acudir a lenterrament, la gran majoria, anaven beguts) Loncle Nicolau, tal i com ens
diu el narrador, Cristfol, era un tros de pa.
Vell Cristfol: Es qui li diu, al noi que lescolta, al caf de la Granota, mentre beuen caf, el que
passava a lenterrament de lOncle Nicolau. En Cristfol diu que no t memria de que cap persona del

poble li caigus extremadament be, no podia presumir de ning i creia que loncle Nicolau no va morir
per gust per que els hi havia fet una miqueta la guitza morint-se precisament aquell dia, el dia del
partit, per creia que era una bona persona, ja que sin la gent del poble no hagus anat a
lenterrament sin al partit.
Miquel Serra, vell Gdia, Pere Sansa, Sebasti Peris: Els cita, el vell Cristfol, mentre sn al caf i
estan asseguts a la taula de sota el rellotge. En Miquel Serra va ser company de mina den Cristfol
durant quaranta-dos anys.
LOncle Soler:Es va barallar amb loncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es parlaven. La
baralla va comenar per culpa duna partida de botifarra on els dos eren parella i van perdre per culpa
de loncle Soler.
Bernarda Pedret: s la mestressa de la mina Segre, la bruixa.
El Capell: Va permetre que ans la msica a lenterrament per Bernarda Pedret, ja que aquesta havia
deixat una bona quantitat de diners per pagar una imatge de fusta per posar a laltar de lesglsia.
Pere Savina: s el cunyat del narrador. Va dir que lenterrament den Nicolau va ser un xit rod.
Mentre el capell de Vallperdiu est fent les oracions a la plaa, que era bastant difcil mantindr la
concentraci, ja que el camp de futbol era al costat, lequip contrari marca el segon gol i el Pere Savina
lanomena dominus vobiscum.
Lequip del poble: Lequip del futbol del poble va comenar el partit sense cap seguidor seu, ja que
tots eren a lenterrament. Van comenar perdent, per ms tard quan la ribera va pujar i va inundar el
camp, van remuntar els gols i van guanyar. Van quedar dos a un, a favor de lequip del poble.
Masos de Cinca: Lequip del poble havia de jugar el mateix dia de lenterrament contra els Masos de
Cinca. Era el partit ms important de la temporada. Els Masos de la Cinca marquen un gol quan tot el
poble s a lenterrament. Comencen guanyant i lequip del poble creu que perdr, per per sort els
Masos de la Cinca sn els que perden.
Mossn Silvestre: En mossn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia denterrar a alg
un dia que hi havia partit, ho feia rpid, acompanyava en el sentiment a la famlia del difunt i marxava
cap al camp. En lenterrament den Nicolau, per, no va poder fer aix ja que el rector no hi era.
El rector: No va poder acudir a lenterrament den Nicolau ja que la nit abans va haver de marxar del
poble cap a Balaguer, perqu que la seva germana shavia posat malalta.
El rector/capell de Vallperdiu: Era el rector a qui havien dacudir si el del poble no hi era. Es qui va
enviar al xofer a dir que lenterrament seria a les cinc de la tarda del diumenge. La gent del poble creia
que lequip contrari, els Masos de la Cinca i el rector de Vallperdiu shavien posat dacord en lhora de
lenterrament i del partit perqu els seguidors, la gent de la vila, no pogus acudir al partit i aix
ensorrar la moral a lequip del poble.
Clenxa: Sen riu de la mort.
Seraf Vallcorna: s lhome el qual la Clenxa est atenent a la barberia mentre fa el comentari de la
mort que coincideix amb el partit de la Lliga.
Florent Veriu: Uns dies abans que el narrador li estigues explicant aquesta historia al caf en Florent

Veriu va fer un comentari sobre aquell dia on parlava malament del fill de loncle Nicolau.
El fill gran de lOncle Nicolau: No apareix a la histria, s citat a final del captol. Ens diu que si el fill
gran de loncle Nicolau hagus estat present aquell dia que en Florent Veriu va fer els seus comentaris
sobre el partit i lenterrament, shauria dhaver mossegat la llengua per no dir-li res.
Paraules des d'un oliver:
Es el quart relat del llibre. Quan l'Isidre, que s el propietari de les terres on hi ha olivers, marxa, el seu
amic aprofita que ell no hi s per robar-li les olives. El temps passa i un dia l'Isidre torna i veu al seu
amic robant-li les olives i s'enfada. L'amic tracta d'excusar-se dient-li que li estava recollint les olives
perqu no se li fessin malb i que li ho havia dit a la seva dona Basilissa que li ho digus a ell (a
l'Isidre) per que s'havia oblidat. Com l'Isidre no se'l creu comena a donar-li cops de bast perqu el
seu amic marxi.
En aquest cas seria un soliloqui amb interlocutor mut. L'autor reflecteix un lxic propi del catal. El lxic
fa referncia a la zona de l'Ebre, com ja s'ha dit abans, per aix est relacionat amb el tema de la
navegaci. L'altre cosa que destaca en el conte es el to humorstic que posa l'autor en els seus contes;
amb cada conte vol donar un carcter didctic. Amb aquest vol destacar la vanitat. Una crtica social
que en alguns casos pot arribar a la stira. En alguns cops utilitza un to de llengua oral que sembla que
les histries hagin estat recollides directament de la veu del poble. De fet, sovint el narrador es
presenta tal qual o apareix sense ms prembuls.
Escenari: Es situa en un terreny de olives. El qual destaca el bon terreny de cultius que es dona per
aquella zona.
Personatges:
Isidre: Botiguer de Mequinensa. T, en el seu poder, terres amb olivers (heretades del seu oncle
Toms), per no les presta massa atenci per culpa de la tenda. Al principi del conte es pot veure que
s una mica desconfiat perqu no es fia del seu amic que li esta collint les olives.
Ve de Mequinensa: En el text, el narrador no ens fa saber el seu nom, ja que est massa ocupat per
exculpar-se de les seves accions. Aquest s un mentider, ja que menteix al seu amic i t mala fama al
poble.
Basilissa: s la dona del lladre (amic de l'Isidre). Aquesta es pot veure que s'ocupa de tot el referent a
la casa. El seu marit ens fa creure que s una dona despistada tot i que no s molt creble, ja que tot el
que diu s mentida.
Informe provisional sobre la correguda d'Elies:
s el cinqu captol. La major part daquests relats situen lacci en la dcada dels anys cinquanta. El
ttol del conte el podem justificar dient que en aquest conte selabora linforme sobre la correguda que
va fer lElies per no se sap exactament lhora i que va fer durant uns minuts que sel va perdre de
vista. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als vens, els quals donen informaci
contradictria fins que, finalment, arriba a saber quin cam va seguir i, el ms rellevant, per qu corria
daquella manera. Entre els vens trobem el ferrer del poble anomenat Vctor Cardona, Juliet de Peris,
el sabater anomenat Jaume Vilanova, la Rosa Arbiol, en Pere Torres i la Carme Noguera.
Aquest relat narra en tercera persona i a partir de la informaci que aporten els vens, la correguda de
l'Elies corrents des de casa seva fins a El Caf del Silveri, on para la lnia d'autocars que van cap a

Lleida. L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia
encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire ms
amb vida. L'home es vol estalviar els diners dels medicaments ara que ja no hi ha res a fer perqu se
salvi. LElies s ric, fins i tot es diu que t ms diners que un ministre, per era molt avar. Un dia sort
de casa a tota velocitat, tothom es preguntava a qu es devia aquesta pressa. A les tertlies de la vila
la gent encara discuteix sobre diversos aspectes daquest inslit esdeveniment: la ruta que va seguir, la
hora que era, si portava calat, etc. Tot apunta a que es dirigia a la lnia dautocars que anaven cap a
Lleida. I aix s, aquest era el dest, per el motiu de la carrera era ben diferent al que la gent
suposava. El ms lgic era pensar que la pressa que lElies mostrava, es devia a que volia anar a
visitar a la seva esposa a lhospital, se li havia fet tard i, si no es donava pressa, perdria lautobs. Per
no. Simplement havia fet tot aquell cam i tan rpidament per dir-li a lordinari de Lleida que no feia falta
que li ports les medicines per la seva esposa Joana, que ella no passaria daquell migdia.
Personatges:
Elies: Protagonista del conte, el que corre pels carrers.
Cronista: Personatge meticuls, el narrador que va recollint les dades que aporten els vens i, per tant,
s un narrador extern.
Temps: intern duns minuts i el temps extern el podem situar a mitjans del 1985.
Espai: podem dir que tot el captol succeeix als carrers del poble.
El fet que les histries es posin en veu dels vens fa que trobem occidentalismes i formes locals al llarg
de tot el conte.
En aquest conte podem veure un tret molt caracterstic dels pobles que s que tothom sassabenta de
tot el que succeeix i per tant tots els vens saben quin dia va fer lElies la seva correguda i volen saber
el motiu. Est present la ironia i el sarcasme.
Ftbol de ribera:
El captol sis d'aquest llibre porta aquest ttol perqu la trama es desenvolupa en un camp de futbol
situat a la banda dreta de l'Ebre, a l'hort del Ramon, el qual, uns anys abans de la guerra civil va ser
devastat per una riada. Com explica Cristfol, un vell de la vila, els visitants eren gent de sec, eixuta i
corretjosa i amb prous penes sabien el qu era un riu. Al veure tot el camp inundat, es van amuntegar
a la zona del camp on no hi havia arribat l'aigua i l'equip local va aprofitar aquest temps per marcar sis
gols, noms sis, no volien burlar-se dels visitants, noms guanyar-los.
Argument:
En el Caf de la Granota, una fotografia del 1958, on surt lequip de futbol de la vila daquells temps,
dna peu a Cristfol, a explicar-li al cronista la segent histria:
Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar lhort de Ramon de Tamariu, situat a la
punta de la vila on conflueixen lEbre i el Segre. Quan laigua es va anar assecant es va decidir que el
fangat restant saprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar precis. Linconvenient
era que la portaria de llevant, estava tocant al riu Segre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal
manera que a la mnima que alg xutava, la pilota anava riu avall. Ara b, les caracterstiques del
camp, no van afectar mai tant a un partit com el daquell diumenge del 1958, contra un equip de la Vila
dels Monegres.
Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Desprs de fer la fotografia de lequip, que
Prxedes, el propietari del Caf de la Granota, havia demmarcar i penjar al seu establiment ms

endavant com a record, lrbitre va bufar el xiulet perqu aix el partit comencs.
Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals lrbitre no en va xiular ni
una. Lambient del pblic sanava escalfant per moments, fins i tot van amenaar lrbitre de llenar-lo
al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que lequip local anava perdent, va
succeir el que menys sesperaven els vilatans: lequip del poble va guanyar, grcies al fort cabal amb
qu baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp
i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i
lequip del poble va guanyar amb diferncia.
Narrador: El narrador-cronista del conte s intern, coneix de prop la trama del captol.
Espai: El conte es desenvolupa en un poble a prop del Segre, en un camp de futbol fora peculiar.
Temps: Es situa a la meitat del segle XX, al 1958.
Personatges:
CRISTFOL: Un vell amb la memria viva de la villa. s un home gracis.
NOI: s el narrador de la histria, amb ganes de saber la histria i les ancdotes de la villa.
Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues:
Introducci, espai i temps:
s el ttol del set captol del Caf de la Granota. Aquest ttol no t sentit figurat, senzillament es deu a
que es tracta duna carta que escriu en Miquel Garrigues a la Senyora Mort. Aquest captol,
efectivament, ens mostra com en Miquel explica els orgens de la seva famlia i la seva tradici. Tamb
explica amb detall les diferents famlies amb el mateix cognom que hi ha al poble, perqu la Senyora
Mort no es confongui. Lobjectiu de la carta s demanar a la Senyora Mort poder ser barquer en el mn
dels morts un cop mori, ja que no ho ha pogut ser al mn dels vius. En Miquel explica tamb que el seu
somni de ser barquer li ve de famlia. El seu pare ho era, i quan a ell li tocava fer-ho van decidir
construir un pont al riu, cosa que li va fer malb el negoci.
Tema: La fora de lsser hum per lluitar pels seus somnis. Podem veure que en Miquel, tot i no saber
qu hi ha desprs de la mort, envia la carta. Ell ja ha provat com ha pogut de ser barquer a la seva vila,
ara busca altres alternatives. Tamb cal destacar el tema mitolgic, el senyor Montcada banalitza grans
figures mitolgiques al llarg del llibre, en aquest cas es tracta de lantiga Grcia. Aqu veiem que el
narrador vol ser lalter ego humil de Caront. Aquest era el barquer que creuava lAqueront cap lHades
amb els difunts a canvi duna moneda. El Barquer de Mequinensa s en Miquel Garrigues, que
travessava lEbre amb minaires, pagesos i cavalleries.
El relat s explicat en primera persona, en present quan en Miquel explica i justifica per qu li ha escrit
la carta. La resta, que seria quan explica tot all que ha ocorregut abans, est en passat. En quant a
lestructura del conte es podria dividir en tres parts: la primera equivaldria al plantejament, la qual
comprn des de linici fins qu en Miquel comena a explicar qu va passar un any abans a la mateixa
taula del Caf de la Granota on actualment est escrivint la carta. La segona part acabaria amb el final
de la narraci en temps passat. Per finalitzar, a la tercera part, el protagonista explica quin s el seu
objectiu o desig, i demana a La Senyora Mort que sho pensi, ja que t temps fins que a aquest li arribi
lhora de morir. Est escrit duna manera molt concisa. s un solliloqui epistolar. El conte s enginys i
alhora resulta sorprenent, no sabem la intenci de lautor fins al final. El captol est escrit en prosa,
per amb forma de carta. Ls de la narraci per a explicar tot all que li ha portat a escriure la carta.
La descripci susa per a explicar les diferncies entre els diferents Garrigues del poble. El narrador
tamb usa diverses frases fetes.
Personatges:
Miquel Garrigues: s el narrador de la histria i qui escriu la carta. Ell mateix diu que sempre ha sigut
un sapastre per als estudis. Va ser barquer durant un temps, desprs que el seu pare emmalalts. Ser
brquer era el seu somni, per quan van construir un pont que creus el riu sen va anar tot en orris. Per

aix mateix va voler ser miner, per a portar llats de carb. En Miquel escriu una carta a la Senyora
Mort perqu vol ser el barquer del mn dels morts.
Senyora Mort: s la destinatria de la carta.
Miquel Dalmau, La Clenxa: s el barber del poble, apareix en diversos captols. s descrit com un
xicot repolit i dall ms sabut en lletres.
LOncle Campells: un homens de ferro colat que semblava que no shagus de morir mai de la vida
per que va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra.
Els Garrigues del carrer Major: tenen lull dret de color blau i lesquerre de color negre. Sels
anomena els Garrigues del Dia i la Nit.
Els Garrigues del carrer Nou: tenen lull dret de color negre i lesquerre de color blau. Sels anomena
Garrigues de la Nit i el Dia.
Garrigues de la plaa de la Carpa: tamb anomenats crulles perqu els seus ulls miren a diferents
llocs alhora. Tenen el cabell de panolla i sis dits per peu.
La mula de loncle Sapera: tamb s mencionada durant el captol, dona una guitza a Toms de
Veriu.
Toms de Veriu: s vctima duna guitza de la mula de loncle Sapera.
Gustau: el cafeter, dona la seva opini del barquer de la villa.
El capats: era el cap de la mina. En Miquel diu que aquest home destrossava els seus somnis de ser
barquer de la villa.
La dona a qui li feia mal el genoll: una dona a la qual envia lapotecari per a comprar medicina.
Lapotecari: lhome amb qui en Miquel parla per a saber la seva opini personal, li ensenya un quadre.
Teodor: un dels navegants ms fins que shan vist per lEbre, s el personatge principal del quadre.
El senyor Caront: el barquer del mn dels morts. Segons en Miquel s massa vell, i li caldria un bon
descans.
Els Garrigues al poble de Mequinensa: Uns dells serien els Garrigues del carrer Nou, o tamb
anomenats Garrigues de la Nit i el Dia, per el seu color dulls. Lull dret negre i lesquerra blau. En
Miquel ja deixa ben explicit que ell s un daquests, un del carrer Nou. Desprs tamb hi eren els
Garrigues del carrer Major, que al contrari dels ltims, sanomenaven els Garrigues del Dia i la Nit
perqu lull dret el tenien blau i lesquerra negre.
I per ltim i eren els Garrigues de la Plaa de la Carpa, o tamb anomenats crulles, i el motiu
tornaven a ser els seus ulls, per en aquest cas era perqu cadascun dells mirava cap a un lloc
diferent. A ms a ms, tenen el cabell panolla i sis dits a cada peu.
Preludi de trasps:
La paraula trasps fa referncia a la imminent mort de lvia. El relat sexplica el patiment que sent
aquesta davant la seva mort. Ning sap perqu fins que la tia Ramona, que sempre ho sap tot, sen
recorda que feia temps lavi havia plantat una figuera al pati sense el consentiment de lvia. Aquesta
mai va oblidar-ho i quan ell va morir la va tallar sense pensar-sho. Per aquesta ra tenia por de morir
perqu sabia que el seu marit feia quinze anys que lesperava a laltra banda per demanar-li comptes.
Personatges: Lvia, la tia Ramona i lavi. Lvia s la protagonista del conte, i est espantada perqu
est a punt de morir i sap que el seu marit l'estar esperant per passar comptes ja que va tallar la
figuera contra la voluntat del seu marit quan ell ja era mort. La tia Ramona s la germana de lavi, t
molta memria, grcies a ella sen recorden del que va passar el dia que lavi va decidir plantar la
figuera i saben perqu l'via t por a la mort. Lavi Joaquim era el marit de l'via, treballava a la mina i
va morir fa quinze anys. Pel que sembla era un home tossut, ja que va decidir plantar la figuera al pati
tot i que lvia no ho volgus.
Personatges secundaris: Loncle Orestes, amb el qual comparen la mort de lvia. A diferncia
daquesta, ell va tenir una mort plcida, va aprofitar per morir-se mentre la seva dona feia el sopar.
Tamb hi hauria la seva dona, la tia Teresa que acudeix a vetllar la mort de l'via, la tia Carme que s
germana de l'avi Joaquim, la Teresa i la Ramona, el senyor honorat, lapotecari que segons els rumors
coneix a la tia Ramona pam a pam i finalment, les venes que intenten fer-li passar millor el trngol a
lvia.

Temes: La mort i la por, ntimament relacionats. En aquest cas la por a la mort no s altra cosa que la
preocupaci o el temor denfrontar-se a les conseqncies dels nostres actes.La moralitat seria que
qualsevol acte t la seva repercussi i que abans de fer res hem de pensar-nos-ho dues vegades
perqu ms tard podrem penedir-nos.
Temps: Actual de la narraci es pot assimilar al de tot el recull en aparixer la figura del narradorcronista que parla des daquest present dels anys vuitanta. Els fets que es relaten reculen fins al
moment que es va plantar la figuera. Podem deduir que lvia que est a punt de morir va viure
aquests fets en la seva edat adulta, en estar ja casada. El moment en que va ser tallada la figuera es
retrotreu ms de vint anys enrere i lespai de temps entre els dos successos es va perllongar durant
anys i panys. Per tot aix es pot aventurar que la narraci s explicada des dels anys vuitanta, que el
fet de tallar la figuera va ocrrer a principis dels seixanta i que va ser plantada molts anys abans.
Segons aquesta temporitzaci lacci actual hauria de fixar-se a la vila nova i lacci passada a la vila
vella.
Estructura: Es podria dividir en tres parts. La primera equivaldria al plantejament de lespai i la
situaci, la segona seria lexplicaci de lincident de la figuera i, finalment, la tercera correspondria a la
reflexi del narrador i el final de la histria.
Est escrit tot en prosa. s tracta concretament dun soliloqui, s a dir, un discurs o reflexi en veu alta
sense interlocutor. Gaireb tot el text s un narraci on el net de lvia protagonista de la histria, que
s un narrador omniscient, relata els fets. Tamb hi ha altres narradors secundaris interns com la tia
Ramona.
Els delfins:
s el nov captol. s un ttol que podem justificar explicant el significat que la paraula delfins t en
aquest conte, els delfins sn aquells que hereten un crrec important, terme especialment utilitzat en la
monarquia francesa.
La histria daquest conte t lloc a un poble on cada cop que hi havia un enterrament la gent es
barallava per ser la primera persona a donar el condol a la famlia. El narrador i protagonista daquesta
histria, en Miquel, ha estat lencarregat daquesta feina tot i que no amb el beneplcit de tothom, en
aquest captol, ens explica com en lltim enterrament al qu ha estat ha fet la seva feina
magnficament. En Miquel est molt satisfet de la feina que fa, per tant, creu que ning podria fer-la
millor que ell i aquesta s la seva mxima preocupaci. Al protagonista daquest conte el preocupa que
quan ell sigui lenterrat hagi alg que sigui capa de fer la seva feina tan b com ho faria ell, tot i que t
tres candidats no creu que siguin capaos de fer-ho mai tan b com ell.
Hi ha ms personatges com ara el difunt del captol anomenat Constant Cirera i la seva vdua la
Carme a ms dels tres possibles substituts den Miquel que sn en Joan Campells, en Joaquim
Coloma i en Pere Cistella.
Temps: intern dun dia aproximadament i dun temps extern no definit, si parlem despai, no especifica
en tot moment per la major part del captol el podem situar dins duna esglsia on en Miquel explica
els fets i per tant ens trobem davant dun ambient denterraments.
El tractament irnic que reben la mort i els rituals funeraris per part de Moncada que els lleva
transcendncia i els aporta quotidianitat.
Un enigma i set triconis:
Context:
El conte es situa en la postguerra, entre els anys 1950 i 1960, en el nostre captol el cronista destaca el
principi dels anys 60.
El significat o contingut temtic: Un enigma i set tricornis t com a referncia a lrbitre pirata de la
temporada del 60 i els set tricornis als set destinats a la vila.
Tema:Primer parlen sobre els gurdies civils que estaven destinats a la vila. Desprs parlen de la
Salom, la cotorra del poble, que va haver dexiliar-se obligada pels vilatans. Posteriorment parlen de
linici de la histria que t com a protagonista un rbitre pirata que simulava el xiulet de lrbitre real en
les accions de perill de lequip rival. Lrbitre pirata se sent culpable dels seus fets i es confessa al

mossn de la vila. Aquest, fantic de lequip, li diu que no ho pot deixar ara que lequip es juga en
lltim partit el descens de categoria. El mossn li confessa al narrador de la histria qui era lrbitre
pirata. Al final del captol es pregunta si era el sergent comandant de post de la vila.
Personatges: Cristfol Vallcorna (cronista), Mossn Silvestre (mossn del poble), Epifiano Torrijos la
Broca (primer gurdia), Don Hermgenes Martnez (sergent comandant del post i rbitre pirata).
Temps: La histria est posteriorment als fets que van ocorreguts als anys seixanta.
Espai: El captol transcorre al poble de la Mequinensa entre el caf de la Granota, el camp de futbol, la
rectoria i ca la Marieta Peris.
Tcniques de comunicaci literria i elements destil
Lobra est escrita en prosa. T un gnere histric, humorstic, irnic i futbolstic.
L'assassinat del Roger Ackroyd:
Context:
Aquest s el 12 captol del llibre El caf de la granota . T una estructura de soliloqui amb
interlocutor mut. El seu punt fort s el gran final inesperat i el fet que est explicant dues histries
alhora: la del llibre que sest llegint el protagonista i la del propi protagonista. El conte estaria situat al
realisme social, encara que portat a un extrem quasi irreal.
Temps i situaci: Es situa a finals dels anys cinquanta a la villa de Mequinensa, concretament a casa
den Dami, el protagonista, al despatx del seu amic Sebasti i a la plaa. El conte es desenvolupa en
dos dies; una nit i el mat del dia segent. El tema principal daquest captol s com pot arribar el
fanatisme a la violncia. Un aficionat a les novelles de detectius arriba fins a lextrem de voler disparar
a un amic per haver-li desvelat el final duna histria, i fins i tot dispara, encara que li dona per
equivocaci a una somera.
Ttol i resum: Gran significat, ja que en Dami s un apassionat a les novelles de detectius i li
encanta comentar-les amb els seus amics. El desvetllament de qui ha assassinat al Roger Ackroyd s
el motiu pel qual dispara el protagonista, el ttol reflecteix clarament el conte. Hi ha un nic narrador del
qual sabem que pensa en cada moment i el que pensava durant els fets ja que estava present, s el
protagonista. Justifica al Sebasti, amic seu i jutge de pau de la villa, que tenia motius per disparar al
Teodor de Peris. En Sebasti no li contesta en cap moment, s a dir, s un monleg.
Els fets, tal i com els explica, van ocrrer perqu sestava llegint una novella dAgatha Christie titulada
Lassassinat del Roger Ackroyd i no el deixaven damonar. Tenim dues histries en una, ja es va
seguint el fil argumental de la novella alhora que el del conte en si. Explica els problemes que t per
llegir: la seva dona Dorotea no el deixa quedar-se fins tard i quan arriba un moment on t tranquillitat i
pot llegir sense cap problema, arriba un amic amb el cami per descarregar mercaderies i el pertorba.
En un moment del captol, la dona tamb senfada amb el seu marit perqu no tracta b al seu germ a
causa de que linterromp mentre li est explicant la histria. En Dami senfada moltssim perqu en
Teodor li desvela el final de la novella mentre ell li estava explicant la histria al Sebasti, el seu
cunyat. En un moment de bogeria i rbia, en Dami dispara amb la seva escopeta al Teodor i li dona,
per sort, a la somera den Joanet Cistella. A continuaci afirma que li hagus fet un altre tret per que
es va desmaiar veient la sang de la somera.
Combina la temtica principal amb la de la novella llegida pel Dami, que en certa manera estan
relacionats.T gran expressivitat, aconseguida grcies a la narraci en primera persona, que aporta
ms credibilitat i ms sinceritat al conte. La histria del Dami reflexa els impulsos i les males
reaccions que podem tenir degut a maneres dactuar o de ser dels altres, que fa que el lector es sentin
identificats amb el protagonista, encara que la seva reacci sigui clarament exagerada.
Trobem que el conte est escrit en dileg per no s un dileg entre dues persones , sin que el
protagonista fa un monleg.
Personatges:
Dami: Narrador del conte, llegeix.
Dorotea: Dona del Dami
Sebasti: Cunyat.
Teodor: Ve que li diu el final.

Amor fatal en decbit sup:

Ttol: El decbit sup, s el nom que rep la postura corporal quan estem estirats cap amunt. Significa:
assassinat per amor amb aquesta postura corporal
Tema del conte:
Fugir dels problemes en aquest cas amb la mort o amb la violncia i no assumir les conseqncies que
aquest poden portar.
Narrador: Omniscient, parla en tercera persona. Coneix tots els detalls de la histria que est
explicant. No hi ha cap altre narrador que aporti cap altre informaci.
Estructura i argument del conte:
El conte s un soliloqui amb un nic narrador, est estructurat amb una introducci, nus i desenlla. A
la introducci sens presenta al protagonista i la seva situaci. El senyor Gervasi Fonolleda, quan
sonen les dotze, sestira dels cabells i cau en una curta per intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la
seva dona i encara sense vestir i amb la culpable estirada al seu sof despullada pensa en tot el que
podria pensar dell la seva filla la seva dona o tota la generaci Fonolleda. Seguidament, comena el
nus de la histria, quan desprs de donar voltes i ms voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per
no caure un altre cop a la temptaci, la seva mirada passa per un puny al que havia servit sempre de
tallapapers. Acaba amb el problema travessant sis vegades el quadre de la Claudia Cardinale.
Espai on es desenvolupa lacci:
- Espai general: Les Terres de lEbre, Mequinensa, Franja de Ponent.
- Espai concret: Despatx del senyor Gervasi Fonolleda.
En aquest conte, les accions transcorren al despatx den Gervasi, al primer pis de casa seva. El temps
en el que transcorre el conte s a les 12 de la nit, ja que diu que acaben de tocar el rellotge del
campanar del poble, i durant tot el captol no passen ms de 15 minuts aproximadament.
Mn interior dels personatges:
En Gervasi s infidel a la seva dona, i est constantment preocupat pel que ha fet. Tamb hi ha un
moment al que es pregunta qu s el que la Natlia pensaria dell si veis la situaci pel forat del pany
de la porta com de costum, adonant-se de la gravetat de la situaci.
Personatges:
Gervasi Fonolleda:Es propietari duna empresa minera. Li agrada la Claudia Cardinale amb la que es
infidel a la seva dona. Es mostra constantment preocupat pel que ha fet.
Claudia Cardinale: Personatge del quadre.
Jlia: Casada amb en Gervasi. Es bastant major.
Familia fonoelleda: Els tiets eren persones dscoles (tenien relacions).
Julieta: Filla den Gervasi.
Natlia: Minyona de confiana de la casa.
Lhumor i ironia: La crtica social i poltica:
Al conte, Montcada utilitza certa ironia per narrar els fets. Aquest humor es pot veure sobretot al fet de
que es passa el conte descrivint lescena fent pensant que el cos de lamant est ests al sof, i al final
fa un gir dargument dient que Gervasi apunyala un retrat. Al conte tamb fa una crtica social,
mostrant-nos la hipocresia de Gervasi davant de la situaci, ja que sintenta convncer de que no pot
cometre el mateix error dues vegades, reprimint els seus verdaders sentiments.
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:
El ttol s degut al somni ja que quan somnia alg que li cauen els queixals vol dia que alg de la

famlia mor. Lassumpte principal daquest captol es tracta duna malaltia que t en Carles, el fill de la
Gabriela, que es un personatge principal. Els subtemes sn el viatge que fa en Marcell, que s el
marit de la Gabriela, a Tortosa. Daltra banda un subtema es la sobreprotecci que la Gabriela amb el
seu fill, ja que esta molt obsessionada. Els motius del viatge a Lleida es per esbrinar que li passava al
Carles. Doncs quan es troben all una persona li diu a la Gabriela que la malaltia es incurable, que hi
ha una persona que li esta provocant aquest mal al nen. Alhora li diu que quan arribin a casa la primera
persona que li faci un peto ser la culpable. Tan mateix la Gabriela sent aix va agafar un ganivet per
punxar al primer que sacosts al seu fill.
Personatges:
Gabriela: s la mare den Carles. La funci que fa s la mare obsessionada amb el seu fill i arriba fins
tots els extrems pel seu fill. Es el personatge principal per encarrilar el captol i seguir lhistoria. Tenim
un estereotip sobre ella ja que la veiem com lheroi del seu fill.
Carles: s el fill de la Gabriela i Marcell, dedum que t entre 5 i 8 anys. La seva funci s que tot
passa per que t una suposada malaltia.
Marcell: s pare den Carles i marit de la Gabriela. La seva funci es que la seva dona el t mig
abandonat per la obsessi que pateix amb el seu fill, doncs ell sen va a Tortosa de viatge i all te una
amant.
Carlota: s la mare den Marcell. La seva funci s encarregar-se de que la seva nora faci ms cas al
seu fill.
Adelaida: s la mare de la Gabriela. La seva funci a lobra s la que li fica al cap totes les coses a la
seva filla, ja que ha estat ella qui ha tingut el somni.
Ramon: s el xofer de lautocar. Es un personatge figurant.
Doctor Beltran: s el metge del poble. La seva funci a lobra es el metge del poble on viu la Gabriela
amb la seva famlia i li diu a la Gabriela que el seu fill no t res.
Temps: s intern i lacci transcorre durant un dia. El narrador s extern ja que no participa
directament a lobra per si dona el seu de vista. El narrador te veu en 3a persona tamb es un
narrador omniscient perqu sap tot el que passa incloent els sentiments i sensacions dels personatges.
En lobra hi ha diferents escenaris, el primer pasar al poble on viu la Gabriela i la seva famlia. El segon
es Lleida on viatja la Gabriela amb el seu fill. I per ltim a Tortosa on va de viatge en Marcell. El tipus
de gnere que predomina aquest captol es gnere literari en narrativa. En Jess Moncada explica una
histria que no sabem si esta basada en fets histrics o imaginaris. Es narrativa per que intervenen els
mateixos personatges en llocs i temps determinats. Es una narraci lineal de la historia on apareixen
dilegs entre els personatges. La forma de presentaci es bsica. s a dir es introdua per un
plantejament, on coneixem als personatges principals , tot seguit el nus, on es desenvolupen tots els
fets, i finalment el desenlla, on finalment es planteja el final. Al ser narrativa el text acostuma ser escrit
en prosa. Lestructura del conte es basa en passos cap endavant i cap endarrere en el temps. Explica
les dues histries paralleles a la vegada, la de la Gabriela amb el petit Carles i, daltra banda, la den
Marcell. El narrador daquest conte s extern, dna el seu punt de vista des de fora, es a dir que no
participa en lacci directament. El llenguatge emprat s concretament de la varietat septentrional del
catal occidental, un dialecte que es parla al poble Mequinensa, on transcorre lacci dels contes del
Caf de la Granota.