Cada llengua atresora la seva manera tnica de concebre la realitat. Cada llengu: pobriment per a la humanitat sencer. I, malgrat tot, en els darrers any, hi ha moles lenges que han desaparegut I planeta sense fer sorollni deixar rasre: el judeopro cal, el catawba, el dalmata,ubick, el kamassa, el yagha Els esfargos lingiicides de molts estats per uniformitzar el palsatge en favor de la llengua d’estat jen detriment de la dliverstatlinguistica han seu fruit Els catalans, per sort, encara podem decidir quin sera el futur de la nostra lengua. Perd si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es fara realitat. ‘A cremallengua, de Joan-Lluis Lius, és un elogi dela di: versitat lingifstca. Amb ls seves crdniquesbreus publicades a la revista Presénei essibles al lector no especialitzat, autor ens mestea l'enorme valor de iquesa de les llengles del mén i déna veu a les lenges els intents, inaist ‘EI missatge de fons de Joan-Lluis Luis és prow clr: permetre © faclitar fa mort un idioma és un crim duna magnitud considerable que, tanmateir, noes castigaenlloc. Segurament ‘ergqué es criminals més gran, en aquest cas, solen ser es que ‘autoatorguen Fautoritat de lelslar sobre els dretslingUsies dels seus ciutadans aml una impunitat absolut. Marriew Tree il a Ever Cait ty Proleg de Matthew TreeSone weaeeseute Les lenges huranes sn magrars oles wll devorar totes. Wal Whieman Cada lengua acompanya dun ete dl determine au és prop. Totes armen que Ambioiat, poise, obscura, fata 1889 raat del lenquatge sn la fot de stu geri see ell, inde I Vespcie seneerahaurendegeerat.» George Steiner en StBIDINDEX Et planeta de es pares, por Mathew Tee B La primera lengua del mn _ _ v La lena fue de tru una pena » La iteratura iment a ora det foc a Els dus gands de Babar 2 Varia de er does punta deengia 8 El pes mortal de ls paral 2 ists asa ____ » La infita triste 0 et Bes eremades per crisis 23 El do sotat oe parla lenges 35 De aig ala 3, gerd com sin i fssin an Lantiguisim art de comgtar amb el dt — 9 lenges incompetz a7 stray pals pipe 5 La lengua de as resales 55 Els mots del Parade Hides 55 Els iments dn ase tacat del Bonet sr qu prin el nostres amc marcians 2 Elgato canaur a La pus isteroa lengua del min 6 2 travs dela bir be Carnal, — ts LLeneat ere de spare ag Lia bia de Jace Brel 0 bein 9El bas duteamar. a La lengua mate de Jack Keroae a tascaincabada de Shiger Kayan Leseranga destta de Vesperant Eloi ere amorss dela Venquaalemanya Els nruees malearas Lengua lscreta de pastaes fees, eter atcenpany dels francesos E! francis com aeina de icrminacla 'un combat perdu contra una francesa Ai a primera lerquaromavicaetnaida Pes carerane de Corto Males bls Beavers, eatant vale La magia d'un simple elie miracle transfered Viebrew €1 carat la lengua que va salvar jee Procs d’vaporaci dl Inia AI Cel abe occa dev sar ofa Rendici i grata oe, nd ge Caria Ser lenage ose delaware (Quan es europe van descobirVamhirie ‘peu pe es terres erbrunadee de Finltndian Tres lenges greues, alguns mors Lencan misters dels pantuns —— Contra al e6uctors, amb melanganapoliana El comple &Abcanar I seryor Bernat, Red Thundeclou ele ales, Via i mort dalgurs daletes és vost tam ts Baudelaire els eles nosatres Ln bela lengua catalana els tao er qué Angel Gulmera ova tei ot Nobel 2 laveerea de mts fantasies 10 kaowonae B 75 2 95 7 * 201 103 105 Parla, ungoc, de la hac 145 loner feat, el noste ars? ur Els immirans heros 49 La lengua dels tases de Barina — 1st Lia manda dels catalans— 153 Jeon 8.44 Batmants ss fadeEL PLANETA DE LES PARLES Sela molt fc encetar aquest preg alert que A cremalengua 5, ras eur unreal articles sbre tees ingles, publeats a larg dl ls mesos al setmanarPrestnla | punt El que sli ala vista, per, un cop leit aquest recl que au tor a organiza els articles de manera que es lesexen com es cap tals un libre perectarent extvturt (amb comengarent, pnts in fis ina queens comida afer on vite ple @vertures —aleines aoradales ilies més ava larmants~ des es origns ee en ‘es humane fre Ia mort algnes aquest. El mat ving noha fet srr pr easlitat: aquest Ror ers pata be Gera al Js, de! Jan Isla, anda a Sabra, de Bab Ionia a Austrian successvaent, fis qe him fet ura creo rnavegais completa del planeta i, ames a mes un vage a raves del temps desde a pretistvia fins aun fur ngt tt jst lea. Joni Llu ens fa roda non per exlicares mals cass isis que ob no cane o bn nein pro. Si im tan sls fs captlsdedeats als pasos esmentts, per exemple, veurem que a ‘Australia autor desmurtae vl Opie qu da gue e! mot cangur rove an ments det capita Cook amb un aborlgen. Segons aquest pe, Cook hau asenalat un d’aqusts animals | pregunta a aberigen ‘un nom tna, | aguest aura repos: «Ko Ventas, Kanga 206 ese cma. Dans a, €5veu que en a relat no avi ap ‘alr: Joan-Lus Ll ne aclarelx qu el mt kangaroos attic i proxé d'un icloma plat avul per quatre-centes persones a Queen land. A Bablionia, autor ens descobrelx es ovigens de a leratura cscrta a Islandia, ens ava de la mera de call euscar que els pesca ors basco een srr amd els habitants nis eaquesta ila al sale el Jap, denaeia a injsticia secular que es ana —ls habitants crinal sles aponeses— han pati encarapatsisen a mans dels habitants actus, ia Gedraiadescobrex existe dun isioma ben dasconegut —Ianetia—, tot segue record que ala uiversitat hava placa despues BE‘ist un ane documenta site sobre svanetian perdu no via Bogut Seni com sonava aquest dona, perau la pelea radada el 1925, ea muda De fet, de tes autobigrafes —cam el su racordsabtat del ocamental rus— €5 un teitmotiv que vecore el libre sencr | ns inden gue autor & més ait pac acadtic (at | qu excepconlment be informa, | que no vol exloure les antes persona tampa les opinions idem d'aquests textos svi iris de tant en tant, scabs Ain! mates arma que Jacaues Bre és «in prodte dea intle ranciae, tot dorant exemples de a xenofdbiaantfiamenca aquest Cantautor besa segurament massa miiiat. Quan I toca parar de Bomba noes resstex a a temgtacs de descrise anol fame dun restaurant conegut dela cutat (que fa descomptes als liens ae par lan marathi un idioma parata vrs estat nds, ila Mauri ja Israel). Exalca amb elit cam sala iitar es seus companys escola francbfons tot fent-los un petit dett en frances que ere inapagos stesriue eorrectament (per demastar-lasalxi com era diracional ortograia francesa. I atacafrentalmen acid de les autoriats ‘rancesesenvers el altres aiomes de Hexagon, eobretate cata, alhora que critica amb duresa Vactitud ingen claudicant dels mateinosealalans det nord ina oblida pas els defectes dls dl sua capitol «El inmigrants heals per exemple, dy, an més ra que una ele sat pre ey, sho erleynecessr una tals tan arg com uid: +N paar cata @ un imma el itr favor qe eI pug fet I, de eto, lite favor que es pug feral concept interac ala cata lanai en defi, a Catalarya mates, Es immigrants ae arene | pavln cata sin una mena dheroisperaué construe a Catalunya futuraabans mate que malts catalan sadonin que aquestaCatlu- ‘ya sta de colors erent | amb una lengua pavaga a una munis accents erent (1. Pear qe el eaala avs na és una lengua ‘ue pug ser parlada per gent ving de tts es continents és don Drovinianisme miop que pasa en perl la ident del pale sence. El futur det catala depan de com els eatlansvegin I seva lengua, | Hh xaos ell insrument de mesura aquesa ss observa ea ien- 1a que paren als nouvagus,pergub a a velociat a qué moren les Nengies —una defurl6 cada dues setmanes, sagas els Ingostes—, amis sabrevuran ls lenges de tertaris que combinin a poleromia epidemic a Fra dentitriacentipeta. Il futur ja ha coment. Aquest fragment, ot ol, val ms que totes las campanes de ses bitaaciongostiespromulgades per la Generalitat durant els tims vint anys. Suggerixo que els ajuntarents de tote les cutat, vies poles catalan harien de peniar aquest fragment —elviit en frases tales, si cal~ ales banderoles municipal, fins que es eatlanepa Tans vinguin don ving, assumein ave parla en castld arb ua persona nasuda a fora, noms perqut aquest persona hag nascut a fora, és dna mala edveacs inexplicable, a més de ser una estetor 4 mires ae po porta els matexoseatalanparlants de pet a auto extinct Al larg el bre, Joan-Lls lus ens pala ddlomes que shan eatin (gt 0 que ho faranaviat —e dalmata Creal, per exemple, morta princi del seale passat oe ona ncara para, gl ps a a cesta Ge Letola—, no est de derunclar aquestes prduesaparentment Ineitables com una gran catastote cultural. Na sh inl el cal, ara per ara entre el dlomes moribund, per®seobrament a sea expe inca de a siuacié aquest ioma ala Catalunya dl Nord no ha ‘omplrt pas optimise respecte ala situaci de qué gaudex al sud En fel miatoe de fons de Joan Lis Lis present, pot © mol, cada article— 6s prou car: permetre 0 facitar la mort un iioma sun crim dura magnitud considerable, qu, tanmatis noes castisa ello, Seurament peraut es erminals, en aquest cs, slen ser els mateixos governs estatals, que s'autotorsuenYautritat de legisla Sabre els des lini del seus civtadans, amb ura iui i fa ofa abolta (0 aboluita, segons ees) Arey del mn amb a Estat espanel (iui eastelanoctive, estan dona un eon Se tc at cones frase «Feta lat eta la zampas, atts qu es es plea despues 15ingstiques dela mar part dels estats Son jstament ahd, anges. Si es parla de deterinasilomesnovlem caure en aguestes vam rs, potserhaurier de fer és cas que no fem normalment ura ara frace cones: «El prey de In libertt (ingle, en aquest cae) és etea vigil, Marriew Tree 16 sown LA PRIMERA LLENGUA DEL MON sa Amc Testament que és, par erear eel la tera, va tit zara soa Paraul: «Deu ge: "Que eit au» (Gnesi 1:2), Er gregunta en quina lengua va sera aquest Paula. Els pens dors estians salen esrure que no era en ca lengua huraa core ta Ja que acc creadora de Dey sobrepassa es limits de quale Hengua. En tot cas, gone sant Asti, oda ser possible de sent encara avs, aqesta Paaula iil ais, amo la Vosra Paula, tue 6 corer, du eteramant ot lb qe dl | este tt ald a gut leu devs. Arab osant a parte deure de revere dels pens tors ristiansemers bra de Deu que els obliga 2 no posar wn nem hura sobre una Henqua diving sembla que per als antics pensadors crstians aquest lengua noms ra pogut sr hebrev. Ourat mots Seals, tedigs, pote | lasts de! mn clsla van acordarse a afrar ‘ue via estat Ia primera lengua dea humanity la Vengua Adam wes al en apni de Oar, era lic que pavésabans que ha fs Eva, Jagr erosutaadequt pensar que un act tan robe del gtere hum ro fis dls las dn hore abans que dels dura nas. Dant esta va dacord ar a hiptesihebraica: «Foy, doncs,hebreuy, a lengua fue moduaren els lavs del primer parlants,tambe sant Agus ‘aquest lengua era comuna a tas els hemese | Giovann Po della Mirando, que atta Pebreu de «lngua peer no casual. tame bastantconegut experimen elo naga, de empera dor Fredric IL realitzt al Sele | narrat pel mono rosa tala Salimene de Adare onarca, por esbinar quia ea a lengua org ral dela humanitat, va fer tancar Infants nounats amb lapis Btsolutadadrecaros la paraula: «Voi saber si palaven Ia lengua hebralea, que fo a piers, ala rea, a atna, arab op rien a lengua dels pares dls quals Raven nests ls infants, ue Cronista, van mori aban de parar ca lingua. Aquest experiment que Sena vu toner demostra qu, cor ho asequren es pce lenquatge verbal part Inegrant del deservoluparentpsicoafectu de Lupine agains TTini, fina punt que a sev absnca condemna a mortar tanta ontundcia com a privaci de mete a Idea de a primiiaabsoluta de Inebreu va perdurar fs als sev, quan les primers ecerguslinistaves moderes van sist tuirlo pel sanscrt. Fins aqull mament, es peneadors més Ilustres teren un camp ioestigacs trav pa la ia infil de a vera tat del relat bible. An, ger exemple, un filet | ivestigador rigors ‘com o psi sr Lelbi,qu va pasrar bona part dela seva vida com Parantlentes i intontant estab vines entre aqustes estava con ‘ona per les scriptures I namés pada investiga” apart del que per el semblava ser ura vert absolute oes es lenges Europa vnien Jf fll de Not, Comparant lenges costars |e que sabia de len ‘tes exons, Leibniz cereava ifn ecompandee tics. Icom fants ates, fela vere que ne sadonava de a contrat de Antic Testament qual eoca les lenges dps» I ger tant, iferents tis descendents de Not (Gin, 10:5) ona mica abans de ams ep Sed de latrre de Babel pretesament undacanal ela divest in 18 regan LA LLENGUA FLUEIX DEL TRAU D'UNA PETXINA Ene inde Francis Ford Coppola Youth without Youth oven ese joven) el gersonatgeeneamat per Aleandra Maria Lara pate wn ‘tray proaks mental depres aver estat ocada ger un lamp: pala Tienes ea vegoda més remotes, ot aribant ava Heres sap regutes, identical names per especiales A la novela hombni (dt romans Mircea Eade que ha sprat Copel (publica el 1980) fs pt saber ques nazuestes legis, parades a door pic per 's brotagonsta: rer, eg ugar, protelamita sume. Nal bre al fm aquest procs e retoaradaci ngs no ania fins a final sa i mes ait, re al cameramen fn la pera lengua la numanitat. Des dls grecs antes fins als eristan absessanats per Babel ne han mare tedries sobre Farin del lenguatgehura i sere linom ave pia err VevertalVenaua mare de tots es lenges Des de quan parla Home? Per defini, una lengua no diva cap altre rastrearqueelgle que Ia tan recent escrptura | 5, per tant, Impossible datarFaparel6 ol lenguatge aria, ferent dei len uates armas sobett pe et be eear un man aabstraci. Es js famentaquesta capacliatd'evecacé de concepes abstracts la aut, egos mols ings, marcaria ne de 0 dun lengua, fa que res més gue els mats no pot dir alld que vi i palptaalcostat del man tate el sentient, a moral, Vespietualiat et), la queen ie rencia de la esta danas, Es cosidera ones, que Vaparicié una lengua podria ser posterior a aparelé de les primers eines, que poden aver estat invades | copines pe simple mimetisme sestal,geera- Cie ree general. Pa andes paleaiogdsts estan sempre a agualt te les descobertes arquealsiques aue pematon dented millor la rosa histria més ate, ‘Arab la mati est dels palellgistes de less evans cs que es pugi toby, a que sams exiteix com a ectrapolacé a Lutioga ede dineptsinn 19pat de eshte tris ip egies ms ees Gon tote sr apr has sar opus sme erg? Undrsop niet sexe apts part ahaa pla esa! arse Fee te Sar es anergy aes Ings tan et rest gens et eguesSeaprptes sbi da mere spr sr rar acon eae rap stati area Gea comuat enn. Mo ater tot Sl posite en oracle ear pect ees Sons arenas de re ct se, pra teks gra rine erate arte ar tomes es Cerise. ica os hua at arial ose pate? Sgr elpttrar tal ane re ae esac Se pret sl ol amar a eae Sie anse rata de ens ars Kas) eset 2acoa t Sonn aa feilen Suara ess ur ae Scan person seb eee ants er red ina eon 20 scrum, LA LITERATURA INVENTADA ALA VORA DEL FOC Fa quatrecents mil anys, arreu del mée, es humans van comengar a lemestiar el foc a ser una reves de primera magi a vega fa tecnolegca social eultural, que retry eneara aes nostres ments, com es pot veure davant la fascinacishipndtiea que, enara fn, exeevx el foc sobre foe nosaltres, El foe va augmentar spe ‘anc devia per eros canton: eitant malate graces ala cae 16 allunant es depredadors,dorant ms aor. també allargante {i ms hres de fein oduct perb més hares de flna en un pti ‘mete molt eu pa tant, molt propia interarm Mes hores Ge fena i mes nares de Heue: el foc va donar a sser hua es seus primers instants de quet,sairebé de vacances, encara que fssin Eevidertment, tot alo. qu fa refertci als humans tan lunar s oniecturs entre es qual a ms incerta de ates de sr la de ae ‘bya que palaven aquessavaipasas snp tenn, © Tengua, Uomo erectus que sescampava pel mon fa quatrecets mil ang fabricava ens | tenia un vida sail sequraent complex, ped a baleontologla na ens dona ca sta sobre la sera manera de comun- car Ueseriptr britanic Anthony Burgess va Invertar elements de le ‘es pretisteiques per al film Ca quera det foc, de Jean-Jacques ‘Anna, Ms ella incengrences generale vistes a indulrca sels reisteriadors —i msn aa ho veal eu profesor art pre Fisica univers de Mertpeller—, aquest fim mostra cem ef {sun slaant constitutive ahesé sola i de progr cultural. Bur ‘ss tenia pte, segraren ns nutes ave cients, sobre a lveels de lengutgeariulat. En un article del 1984 al Correv de Ia UNESCO, exerivia: «Sense cap prva, imagino hare primi mi rant ia luna | ponundant alguna cara com ara garavapolagha. No ‘el ir luna Vol di: “Ste aut mirant aquest obecte rods al dlt Lalande sla delice 21al cal que ha apaegut a bac F que pu". Lend, qu 'ieca el Sal ir, ar exemple: garasopoagia”.L caldra molt de ters per sting els vocables vape | sep0, que slonifquen repectvament Seaurament rice al fe, 2a Segureatpiolgia ge davai al temps lure que ofva, aquest uma primis oberadr ds ars a ‘en més temps gr anar combinant vcaes, per separa pe rear re de nous. I entre tots aqusts membres el can azeegt a volant de fo, metre cadascunfenejaa sense presses, on —0 una etre lis devia tnir més raga per manelar les paraules, més gust pet temprarles per tal dexplicar allo que hava estat el seu oa, 9 el dia ‘uns altres i sebretotimasinant allo que no sabi rem play persar due ana fa ora un fo, els humans van Iveta a iterator ite ratra ora 6s la, que nos res mis au a fma prea de a iter {ura encara viva ava | que ha estat durant centnars de sslesViniea forma de ereacé terra. 1 i tots descend dls humans dela vora kl fc es excritorssén els heres drectes agus que, després dha verse eatlft desprésdhaver mera es poravn a para del millor manera possible allo que hi ha més ena de estrcta vida quotidian; 2 crus. ELS DEUS GANDULS DE BABILONIA (Quan ls dvs van sentir cansats @haver de trebalar per vivre van ‘uelcarse al pare de tts ls, El van demarar 6e trobar una Souci que els permetés saudi milla dela seva dvntat. Cedit a quests precs undies dels dus (gue, en aquel’s temps, even cent ars), Ent va crear es humans, nascus per tat, de Vesta de la fanvleria diving, destinte a haver de pencar per sustentars | pacienarepegaralgures engunes er alls mates. rll va pensar tue es humans trebalaran milo ies engrunesfsin dues, ger indy os va doar dea facultative. Es an cm, pac ape, els humans wan organtzare | de tan vata comer la sea organitzacie van iventar asinstraclé nic aparll capag de controlar el valve (Ferarunes. 1 spar aid qe, fa una mics més de cine il anys, entre dos rivs anorenats Tri Eufrates, sta let de aq actual van ner la primera escriptra Els sures el acca, que es van Sucel al mate titres han Hegat la primera mostra no vot dellenquatge dels ésers hurnns.Podra sembar que le robles arqueléngues de sumer o (acca stn escses, fragments ssverinas una membvia a free do bl, | vera que el our otal del que na raat és ura pat inf tesimal de canunt del que pot aver estat esti. Peré és un volum Imgresionant mia iis de mosteseeserura, des als siaes fine a vertablescompends el saber de pac, carbs tots gravats en spate fang aseat al 0 al fom. ' Bablinia, does va adler escrptr,lercale per ague~ les formes deca tan aracteristques. Formada a partir de sbuixos ada veoada més simplifies, Vescritura com ata a xsi quan els tszribes van adonrse qe un lane pola tn eats Seats, Qu es Fzenva de objete als. Ala, per exemple en sumer, ¢significava ‘letra, pr tambo per tart, ebuivar una feta gaa lair did details8 parar de vids, sagan contest, precat per un element pf espe fe Le mate sige dela eta sempre ti pada precede signe una cama —9i— | equvaler a wn tercer erent, 9 etambare.. Ee objects tua eerie sabes, scl, aprenentatge de eseritura ide la ectra era un ener pac resat a una easta miner eta de svi deters, dela {ual estaven exclosos fn itt els es. San retrobat us versos que ‘nate Ia une eerie fe! describ a mare de Plog ae pave dl saber: Una delice la al noe ater rai, No de ‘cll acct, per, una vegada adi, a no cal pasar aria, ten ueite, Posts a escrure tot el que es pola esrure, es sues, Sobretot, es acca, an comengar a esrire els Sus mites. La tera tara escrta vane alla també, considera —emprant una tei og moderna que la pres noveae var esr sn acc, fa uns res mil wit-cents anys. E! Poem de ilamesh narra les ventures etre Ura hero sabrehum les periptces de qual van tei ecos ins la itoogia greg (Heraklés) i Ante Testament (Diu), Ha estat tral en catla per Lis Feliu Mateu i Adelina Mlle Aiba ‘Vativo Gigamest, perfects, trite, aui va abrir es vies de les rmuntanyes, equi vaexcavar pou a falda dels toon! qu va crear 1 may Vara ace, ison steel. 7h reoauonas L'ANIMA DE LES DONES A PUNTA DE LLENGUA Es ae (a alg sles un rapa de bisbes amatnts, van acceptar te cansiderar que ls donestambe teen una arma. questa asec fue serveix soi per derostar el srau de sexisme de Esoésia és, per ale. La catrvtsia en a qual es basa aqustareputalé (al tra banda sovn mat erat de diseriminaié Sexual era una pura cor- trorlaInpUistia, De fet tan ol ua controvtsa sind més avat tu alriment que demestra evolu dela lergua latina a es teres {occidert Va tne loe 2 Macon (prop de Lis) any 58, dant un slnade provincia En anuest siode tn ise, renys erate que altres, va excla rmarze que cam a shames, & a diz com a hums, jn que 6s astarent lft aver naset ona dona eq permet de gous eanuesta qualfeai Si, rmuntant efx de es radeon anem ala verslé pina de les Escriptues, é adi a Vhetee, ens adonem que aquest homo aes du Adam. Aqust rom pare ven adams, tra vermin sett de tera fr Adam, en un primer trp no, does, excl ‘ment nom de! primer ame sa el ram genie de Ia humana no norms en el tu primer moment, snd els eles dels sels. Com ho du na nota dela Biba intercession, sas ens em Ada, és ait Som essers humanss, Pel qv faa a, eu nom seria un daquests Jocs de paraules ms 0 menysapbcrfs que sovntegen en els textos habeus anes entre Hard (eEvae) | shal ola que wae. Ea, dons, st intesecament liga avd, 1, com tants papes i han isis ti, pegub la seta cons de dona I permet de daar Ia vid, sin er ub es ba dns ace mati de vise lot nse abe An corn tts nesaltres—, va vii per tnt actu. 1 aa on fs, de fo ‘re’ de tots aquells au, aprfitantse da confusi lngistiea dl seal milten amb perfect bona conscéneia per canrar ambigitat Sobre la iqualtat secal | mantels sve descendents nesta de orsnais, 2 vaowusveu, EL PES MORTAL DE LES PARAULES El cantant francis 6 Ferré dea: «Les armes ies paraules sn a mateixa cosa mate igual» Aquesta assercié&s una ara evi observer es destasespsiolbsiques causes per malractaments ve bals i, de manera mes pragatia, es massacres perptraes al so taveus que enunienvertats absolutes. Es tambe vera una manera ims eat ene camp dela isa pura daipunes aligane que ator ‘un un poder sobrenatural a es paraules 0, a com a minim, ala més Sada entre aquest, aque serve perdi el nom de Deu, La cata la juea,cverses tragconsesotrques | algune religions paltelstes alvioueien a certs mete un poder matelal Mots que maten com s fs sin flees. El novlista australla Arthur Upld (2890-1968), el pare ela novela negra etnoloaica, vaimasinar aboriger victimes un cemiouixament, tat mestrant cam el simple fet de sentir les paraules| Fencantersemblava oligar guinea vita a deearse mar, per un act dautoconvenlment Eis mats, dons pesen en properci de la importancia que els dnt ‘ules div | gules set. Per ain les relisions han intentat sempre ‘areoar al mim la potncaesprtua, mista i svint corti de les sve paraues lab. Entre les relions mes praticades aw, cap 0 dev dona tanta importnca als mets eam sam, ja que sees a fe Imusuimana VAlcora no és res més que Ia paraula de Oey, dctada a Mahoma pe Sng! Gabriel. Aix dones, D6 va scala lengua ab per eerie el sev mssatge als humans. Per and els doctors de la fe ‘russians han debt dbaten encara a vaigesa dees traduccion 4e Alcor, ave generalment sn anomenades versions, com 6 el eas pera ediis de Alcor en atl fta per Mike! de Eps El mist 3 AL 6 Oi, per tant mes pat ser ents de db ena eng. ‘ue tar per encanto. Aquestacreergaexplca en grt lt de a Tengua rab en les scitats musuanes no arablfones i mas no en les lasses ates, Ara be, Alera te una vac universal | par tat ha eer ents pe tl, pr ald Mikel de Epaza parla una tension pesmoral dels pals 27entre Vevdecla del caracter nic dela reveaclé via ila aecessiat transmis de misao, palesa en Alara mate: «Ne ha trams ap misatge eva que no sep en la lengua el seu ober iva la el seu misstoe» (ra 14:8), 1 ps dels mots, er tant és considerable en es sola sua es, arabbnes 0 a. Per and en alguns pazas musvans, un vec ot sr efectssimplement, per defintvament, quan ef mari ams mart pronurcla tes vegadessequides el met talzag ~ssivori, en arab Aquest sistema nove de Alcor, aes ¢ ev0ea et drei —0 rts ait la repuslacié— a fa per exposar a mart aomés al mari) tle seus dete ures errs la dona rebutada,Segos e setmanari CGourie Internationa un asus de Vesta d'Or al norcest de nda a veure'sobigat per a sev fanilia a considrarse dvoriat peraué en esta embraguesa, | sanserecordars'n dees, havi ro runcat res vesaes el met ft en urd. la novela Els ils ela ‘itgiant Salman Ruse psa enescena un personatae msl, tambe turd, que ne oo88 enone drectament ala seva dona per separa Sein abans defo exeriv en un paper: Tala! Taig! Talla, ls mots mate en certs casos, pemstan de no haver de dalogt, fa ‘que dalogar implica expsarse als mots dels ales, 2 ranwou ULISSES ASSASSI La primera lctura dela Mads sempre és desconertant comenga quan ques roan ja fa nou ays escaig que stan en guerra ji sebrett, "faeabaabans qu cap eval de usta no hal apres. La ida narra roms algvessctmanes de la guerra de dev ans davan de Tei, resta dela histvia corsa esi, a Pods, en ores perdu, onesies pr tacionsdautors posters Homer, desl Mac no parla en cap moment del caval de Toiaimaginat per Ulsss. | aquest ero mii, persontge central de Posse, 5, ala ada un capitast ‘enre aires, coalt,ineiger i corstar, ped també dept. La ‘evn imatge davrturer magna pate encara més aml lectura de Viral que Eneid, nara les pereornacions Eres, sbrevvent Tria i etrata Ulises com enemic deslal per exceléncla. En tuasevol as, Uses, alegre de Kava o querer aller encarrat er Kirk Doulas, ¢spotser la causa primera de absérla en obra hamriea dun des personages més posits dela teraturamisiogiea en lengua greg: Plamedes. Malrat que hava deat la sevaparaula, Ulisse no vollaanar 2 ‘rola pr evtarho, a ferse passar per bos, tt sembrant un camp amb sao paes (sponses verslnsPalaedes, que qualia Ulises en Intelgtnela ged el spsravaenhonradesa, a desemmaccararlo es de avers, Ulises va adlaro. Un od que va créer ercara més ‘quan Palamedes vaanar fn a Tricia a cayar aviillarent, on va tomy ego un text ante, amb aa quantita infinite de bt, Hoi lant Uisses, a qu shaviacoflt primer aquesta isi | en fa qual hava fracaztt,Palamedes hava estat el denele de centaure Quird (com Hbracles,Aquves Aine el Gran ia eben ove va psaraseva tlt iteectal a strei gels homes ivertant entre ales, fa les balances ies pesos coresponnts, art de sitar les setinels| i sora, Vfabet aes En Ia mitologa, does, Palade va ser qui vm donar ls ores Ia possibitat be fr contier In se cvltzaci8 més end dels eae ies osaat 29“Aquest do fet als humans lua srs dbte en ingortncia a de Pro ‘mete oferintos el foc I, com a Prometey, aquest flanzopa va costar car ja que races a una fala carta pretesament excita per Priam eld Teo, Usses va eannéeert cap dls aqueus, Aga ron que Paamedes Phaia trait. Palaredes va ser eonderiat a mort apiat per exerci aque, Ulises, ene, atti perer, va utitzar el rns tell | és dil vent de Palamedes,eserotra, ser deste a ‘ul que fea ombra. 1 probablement per evita agesta obra poe Boros qe autor de a ada Ide VOcssa va rei resin de Palamedes, personage com ates preeisten@ Homer preigitant ia vietina dns bit per millor ert ote ‘abe, see la interven de Paredes, Ul hava aconsegit a participar ala guerra. de Toi pr tan, ara estat un vlt e taca entre mols ales, un om perdt ins lnpeealgia dels ests aca, avorin-ve prop guna Pelee de baa bdo | ane aura canegut eldest que ha transforma en un des personatoes ms ad rats dea teratura universal sense Vivent de Palamedes, es roe Ulises, aTola | durant el dev anys posters de viatges erates, ‘Shaun ose mica en mies en memoria dels es, eamcoantse ten no ter cap suport eset per perpetvarne la gira més ena un Cert nombre danys. Sense Palamedes,qve Ulises va fer matar amb tanta ful, Uses seria des vgades mors. 30 kano. A ill LA INFINITA TRISTESA D'OVIDI dos i any, Vay 8 de a nostra ra, Ovi ue dea el mate ue tra el peta ems eit de uivrs, va str conderat a vir a Ve Ning, au eneara, no sap per aut Vemperador August a foraitarto| fe Roma tot enanto a infer parqu shi mors infer, en aul tees, s@nomenava Toms. Era un poblat de fst ang a ora del mar Neorg a actual Ramanla. Mestad Toms va esdeen Constan tina, per dei un are emperader | sanomena avai Constanza. ‘viel va malviure | more Toms, despre dun xl de nau anys rant ee gia mano va cesar de demanar clei, dintentar fer intervenes seus aves romans eplrarsuplcar i desire la cul ‘tt de Ia sea vids a mig det fred, de a bora de barbrs bel ioe, ‘ates brats. prop un Dani que devia considera com a pes mens eaaiadr que Este, Dos recs daquestes spies semere crits en vers Lestrstes Les pntiques master el rau de esespe ranga dun hore incapas, per, de renunciar a crear belles, fins tot uciava Ve com quan hom meniaestres amb clescao quan ham bev Mh Acoma Fr EL RACISME ACCENTUAT cara qe ans gin el contra tthom tun accent Els ms sor se |, egades,ndanats amb I ea de teninae un soa aqulls ue, Dretesament,parlen una lengua sal com s/ha de parlas. Es tracta vit de es lasses mianesates de les capa estas Accent bet, tancat,araser stint oretensis vert, iavable, tot 6 bo per qua lier els accents, generat els acces dels ates. A Franca, un accents arb soit Vin rsd don eng, lle que nea en la Droninia de rants una lngua més 0 marys descuidadaj svn, fan rir, sbreot quan Son de! sud Els accents pe, sn inevitable | S/R un up de oblaléwargen avers pr paviant la mate lergua en na ila dona, és probable qu, al cap Tunes aeneracions, tots prlesin amb un accent etic pote ferent de tots el accents ntvors. Deft, Semala que ab és el que va pasar a Australia amb Vangie © & Aira amb el frances [es maori, on la teue, questa manera de parla que serblaexia tanta valerlans ear als baesanins als perpiyaness? ‘abel accents formen part de a lena in sn dé cap manera setermials per cractersiques fisigues © fsiolaiqus: de la mateiea manera que qualzvel nad esa habitat per comencar a parla qualse- {el leno. tame ho pat fe print am qualsevo accent. Per al 6s ‘aca com alguesempreses de oblate fan para lous persanatgas ef oe srs de tev En a major part des casas, els ators regres dels fms americans —Denze! Washington, Will Sith, Samwe! LC dackean, Morgan Freeman sn dolas en francs per actos ne ‘ree. Pe que? Parq® tindrien ua manera de pair sii. I alguns regres dels Estats Units parle amb un accent melt dferenciat no és rau siovin neores sins pergut vue en una mateea 20, pou alu tats pr crear una manera especie de pronunciar Qualsvo lane que rasqus i cris entre els parariaesvictanent com lls. I veers, Pensar que un actor frat, pergut & dorigen martnguts 0 seneg ls, podra doar una correspondéela a vara actor nere are Bradsnexcrat 45‘ck suna gran imbeciitat. Per un actor america (el eu pesonat- 250) no pari uals va a Harlem @ a Nowa Orleans, a Bostan 9 2 San Francia. pergué an ater mariiuts no ens mica ol mate accent que un actor senegal. De een genera, un actor té accent arisen sha erstut a Pari, oprovengal sha crest a Marla, Dra be, cam que Sempre cantracten els matenos actors francesos regres pera dblatge, espectador acaba recorlvrt ls stves eu les dertiiea amb es Seus pesonates, ¢5 aa, amb negres, Llaors, van Will Smith parla amb accent dels suburbis de Paris, e5 tla Impresis que t¢ ben be una seu de nepreamerits, Aquestraisme sa na sembla xacar gaire. Pot els actors fanceosnegres ball Fen pec svint ino acceotessn aves joc absurd peru polser a cap producer nose I acura e gar un actor negre pe dolar a veu ‘an actr blanc 46 asus LES LLENGUES INCOMPETENTS ‘Serbia. ae Vil el see xv, quan Willa Shakespeare esc la ‘eva obra tata el nombre de palants de angi, a tat al mera de ‘uate mons i escaig. considera que Ml ha, aul, uns quatre-ents rls de pesanes que tren anaes cam lengua matera. Qué ha Fla passat am el eel Lear, Macbet a pobra Julieta si angles no agus conguteldesemolpamert qu tathom sip? Si Parl trauts ‘ale nore de paras la projec intemacional de eso ( que fm perdonin els eslovens)? 0 si Shakespeare haguésrascut a aluns ‘ulmetes a Voast de Stratfordupan-Aven | hagus decd eserure en gales? €s ngossible tere cla, | noms es podria magna a trae és de la flec6 ura veroria.Oiguer-ho al reves: si Tran f Blane agus estat esr en angles, I ea fra seria univers El talent ‘el no depenen dua lens, per® el seu ecaneixement i a seve pos telat gepenen, may, de a fora pala, candi | semogriea de Ia lengua en que sexpressen aquest talent | aquest gen. Aras, dons, ‘ue alunes lenges s6n per essen predestinades ase lenges ite ‘ries, losoaues, clentfgues, una forma com na alr de dscrn- race en dei de racisme, a que afrmar acd és afar tamb ‘ue daltres lenges no s6n predestinades a poder parar e/aqustes ativitats humanes iq, per tant més paden serve per pavar de temps que far de la cllta de ls patates, del mal de eonyons, de ‘Com i ran lingista Jsis Tso: ven Vanles de Dickens, ara ‘2 un sono pata par dinfomatica ni tapos no es pai ir on rmot opti data precisé en la lengua Japoness de fa cent anys> (na imatge nova ss que el paraules) adaptacis una lengua a tun saber on teen fruit de a necesita no dea idea La Plastiett es una caracterstica universal dels lenges absoltamert totes podenacabarparant de tt. Ore cantar, com se sent ercara aru en motes comers, estar un paralel mecaric,iendarera intacia Bolg entre pele | nel de citzac6 Al sale xx Arte Lestnseicimpetnts ATGobioea teoritzava sobre a Inferior nrlnsca de les poblcins de color neg ttinsprant ures dads mis tard els dogs racists dl Seale wx Au poms una parte etrema deta gos eraruitzar les boblacionshumanes en furcé el calor de pel rd moles pesones| cinitzades pensen i sven que Vlemary, als, tle fancs, Fespanyo, lms sn lenges prtcularment apts er paar and alo Mes aotes que wee, seguraent, gute sai que eu Examine args apiuem tun raonaent del tt absurd: er ‘uy (ocargrar) es deca nois de quatre manere, compan tles los personas esos temps: uy, ous, bows, buying. Sen de poder cancoure qu anes spr essa una engua incaoay de parla be de pees efeconomia I de faances. Mem un ate eas tan contur ene er run (cheer): rn, rans, ra, runing, enterdrem qu, tots les lenges dele, Vangie una de les mens apes por par lar desport | de compettivtat. Es evident que els anglesos no poden| aver Inventat cap export en qutcalgu ere | que ele anglfons no den mostrar cap talent particular pe a camptici ni en sett pop en seit Fura 48 aoa ABOLIM EL SIGNE D'ADMIRACIO! Es ae Vetr Huge, desis de tenemos del ecepl6 pen de la sea noel a Els miserable, va escrure el que de ser la carta ‘és breu de ahead la humanitat. Dea ac: «?» seu editor ro va rg a respon ‘in ones, la purus en cats cass, sembla poder prec de les paraules, Ages sane eadiracé emprat por Veltor Hugo #8 un ‘ote fore practic perb del qual es fa un tabs Funcona mot bé en ‘slogans, ets de suerr,inpopers i maleclns por no dea de ser tra ena multiserve gue mal ro por spl la plastica de a engua pavada, Ho va di pou Be Vieng Pages a Un tama aroment text: Elton exert sergre un mondle transmis en ifrit que Na peat informacions foétigues com ara el vlum, Ventas © Ventonais, que resulten dcsves a Vhara de cata a ira del misate oes nits Inatisos de les interiecions. Afesin-i la prblematia sialectal | ens onarem que Vestatgiadelaboracié aun text esritt# ben poc a eure amb sponta ela paras la er expe, aire és roms ura de ls furlons efaqest signe que em serbia ms exacte nomena, com ho perm el iclonart punt eclamacib Vase ier capa 1360 pe Lacopo Alpoeio 6 Urtsana, autor «un Ars punctual en got desera per primera vegada Ia funclé del punctsadniratvs que va agin per, amb dos pnts ota a bara Nectcal, potser ota In influencia e esritura musical de epoca. ‘vest pa a ere del seu cost nteregatiy ~la uta dl gua serblaaresa deforma imimedata per qualsevl ou lecor—, va tr fn ater un loc reonegut ala cava oeines de escrntra, com 3 Ab que suggreir un eas més no unto peremptori~ fo fi ‘Passumir pels esprit subi ¢autoanamenats Stl, qu van tei tmonap de a etre erita durant alguns sees. Cal recontine per, que aquest punt, sg exclamatiy o adiaty, 6s sovn Ia ross tipografica que sereix per provar de compensar rrancance nla capactt express iteriia exerci letora alin sine duit 49tend @ ferme pensar que una frase quero &s rou clara I cont ent sense el punt declamacié no quayara rs be ene un. 0, ms vat, uanyara pes, fies, a vegades porpostat | aroganga, Un pont dexclamacis mal posat pot donar «una fase unto nd {atigantredundancia. Siem iteratura, mols daquests punts in pet= fectament iis! Maden res mes del queda el et! Olaorsst= even noms per Imagiar que qui ests, ele eescrure rama Gul brama pot impressions pot espana, per pec sovint es fa scalar de 5 cla nha examples iheravs que desmenteaen aguesta lt pe remptria asec. aans que un lector atent a avergonyenenviant ime extracts dobres estes exclamativamntpuntuades,prefereixo ‘expos Jo mate aquest contraeemples Mim, dans, orn ho fia Fresh Nietsthe a Ale par Zaratistra rad per Manvel Carbo- nes Lun ly ham meu! Enns, aval ese de a eva felt! Dei gota a goa el eu rou més dog re de me car! Messeg, am ‘meu vetre de ota nara trbulae's. {om ho fea Lou Ferdinand Celine a Mort a credit (adult per Joan Casas) «El temps passa de press! Ha! Icom arviben a ser de mentees! En tnia expe er Best No paren mal! s el seu perfum! La vidoe, Aguast contra ‘fees son bilan ped escasss | demostren jstamant, cre, area Tat det recessr esta aquest signa! 50 arom, L'ESTRANY Pais D'EPEPE Roland Barthes, Lempie des sans fa apooaa el vagarea en un pals la lengua del qual queda incomprensible: «La massa brunzet {una llengua desconeguda constitu una prteclddelcos .) La engi desconeguda dea ual capt, anata la respira aeacib emt en un aia pura sionifcaga, forma al vlant me, & mes a qut em depage unl vertien |v arossga en el seu ul art Cale, Agusta epoteccib» implica, er, una certa bona volta perque Vradictv deticiaea pu! qualfearta, Sense aquesta bona volutat, Vatstcia de cmprensis pot seserar un estes considerable. EI mor cremple posible per Mura aquestasersacio esis troba sense fap mena de due en una novea,misterosarentttvlada Epép, de ongares Ferenc Karinthy encara na traduda al atl Sota e regi comnista, Ferenc Karithy (2921-1992) va inetar pasar el gael de a ensura Sense estridincies, acceptant ald que preva qu via aceptarAlgunes dees seve ores, legis a pos {err pode revear un setiment de repli, poser incnslet, as ut del confrmisme ambiental 6 a ineessant | mareadaraapooaia (el gn. Eppes pot eae com Ia erica iit dun sistema en ‘ub Mn, edit a ser un engranatge al sere} una causa | dn futur hiptticarent ideal esdeveIcapar de comuniar ata cosa les seves necestats sigue. Una criea una sacetat autstaa fora stops de vglincia polclaa. Pero pot ser tambe una novela tm qut un autor astut planta un problems rol concret | obser e fue passa: com & posible sbreviure en una soit la lengua i Ves Crit de in qua sn detatvarentincornprensibls? La histria 4 snl: un lingista polit es canfon davis aera en una citat desconepuda, Marat la Seva cena, na aconseautix tented ie is ett mot del lergus que paren es habitants oa (questa cit defray simple dls crac del sister or Fic que uiten & genes aconegiex allar anes poques pauls ge, pert eben caviar mudar guna conversa a ata La seva metodo- Uesuany pa tyint STogi ls seus conebaments de tants lenges vives | motes, eu saber sobre alfabets, deogrames | eras oI servenen ders, as al punt que arriba 2 pegunarse si aquest ltadars no paren cadas- un un calecte personal. Només ls es, arablgues,poein servi epista, pero, stuades en contexts incompresibis, encaa afepeien scone al ingsta egariat. Car sh fa, does, per sabrevar en un me iterarent stranger? A ergy i desesperacé, amb tossude- a aceeptant de ser un invid-objecte que ita el altres sense entendre's. An, trobaun inet isn per dormir, aonsegveis ainen ‘arse, gartcpa en una manfesteis de carer dela qual no cope els rmotus —quin ideal eaten els marestants, © auinesreivnscaions fexpresser, quan crden plegats «Ek glu ti ff.»? Fine | tot azensequix sense propesars'ho viure una hstvia amor, la qual, ero, es vu incapag de dnar va sgifiea. Evientmentemparentada ai Kafka, pero un Kala quero podria cure mai en Vote deft, _aguestaavela pola Semblar un alan, ern Ho &s mai dt tt ergu® ol protaganita, i Bé no para mai de ceear la sori del abe Fin ho fa tot penal tmp de mira palate, 52 Laan LA LLENGUA DE LES ROSELLES ‘an érem petits, a partir de finals abril anaver a cagar roses. (brie les pss encara closes i haviem d'endeviar si es pals seven blancs, rss ola, Es lanes, i eran poles, es roses eren Gillies cay color roa indava eal {san a aquest joc de Iatafor pa sablem que Ia rsa (Papaverrhoess) era ter ura Fela extreta amb avira en patel el sal. Aqusta reac du Nes del color vermel, qv asl a fora erst del ell | en ata 1a W ha malities variaios reploras del nom dela rosea ave ho screditen | Dicionar catalt-vatncid-batear en recllalgures: gal fallart, galt alone, uicaraque malauradamet sense especicar {ules ls terior corcemits. El mat ose qut slay ede ros, sea ina mia fat al costa aquests noms gairetéestraflaris tot | {que és ncontestalerent spat lvers de SaladorEspiy«Avrev fle camps i ha verel de rseliess, probaberent no quedara tan 8s fos: dvev als cas hi a vrai de quearaquiss). El races est bie evactament fa matena reacié entre gal lor: coqulct és una teforacis de onoratapla coco ert del gal La srbanga en francs ene erit el nom ge Voce ae el profes, coq pot arribar fin | tot a rear ura rena de consid entre planta, animal ert. Les ates lies latins, pe que a a rosla,semlen ms ranabls papavero ental papoulaenportugus,pabauaen sar, amapol en span seausaen el cam de etimoloia latina —pel que sembia fempetat dara en el cas espanyol—. ect, sempre tan fret del cata, amb prelerex la rst er reblar cla dela correspondent eatalana i francesa entre rostlla gall al la pana esmentar una novela de einai pul- Cada & Nova York el 1948, Flowers War, de Sar Foil, Una novela cura i fora eurioga en a qual es protaenistes Unies sn flrs, que Senin parla | pear i gue vem actua com sfssin ese humans Aotats dea paraua, un nte-gnca era i un innepable sett Ge Fespriuaitat. En aquest lire, ses ne poble conautridr des Latins delet 53Pleat, que bande com a argument est naturale dea sev esp leper propagarse tot liinant alr expcies floras El camp de les forces del bes representa pr srl. Flor pciqus tends, de bon comengament una mica lagen, saan eit, per a Vaniacls ial nal, vce es malas is, gris an seni agit de a soar lat sense enunclar ala encarar la sereritat | la lesa dels camps ‘userda al mes de mag. Aqustes flrs, a noel, tren roms anio- saxon: Jac una de es rosles més trevies ene oral mente ue Hanna €s Ia lider espritual de tta la part slana del pul on reine aren, 6s lay, ans que es palaa als Estas Units a iin seal xx per ator na oblida —0 patser més aviatrelventa pel seu ompe— la simitud entre papaveaces i galinac: lal mat sept, les rss, exhausts, frites perd no descaatiades, van tana aa nears | de lluny, a mesura que Hanah el prodigava conels els texhortava al combat, ls pals sobre, es dregaven i omplinVoritas un vermeil que no hauriaassenalat més vluntat de wetri baguesin estat crestes de gals de combat isposats a anlar e sy 5h suc ELS MOTS DEL PARADIS D'HILDEGARDA Malmo ha estat reconegud com a santa malgrat una ist de miracles ‘ue fri venir erveja a mots sant del santoalvaticanst. Wieparda Ge Bingen va morta wltanta-dos anys, a luna seo x, despets| tuna vida atpiea, durant a qual va abrir dos corwens va pedicar pabcarent (quia dora pod peer pibicament, en ave tgs), a cartearse amb papes, va esrure miscaredescaberta a finals el Seale Wx, poemes a la gléia de Déw i deseripeions matiulses de les eves visions mistiques (Libre de Jes obres divine, trad el ltt per Isabel Segara), tractats de medicina que semblen have insprat gunes tories new an, a ivertar un losarl en una lingua anata Tengua ignorada—. Aqestalotsar sens dubte, la part més sor prenent de bra daquesta meni ing noha estat capageexcar ‘ui era la sea Interlé en coneebe ‘Aquesta lingua Ignata es troba inserda al Reseokodex Cbdex ‘egen’ conser ala ibinteca de Wiesbaden, dees pines $61 ala ‘464, haura estat compost als ins anys de a vida de la moni, ave ‘a mari 1179, Es tract, de fet, una lista de mil onze paraues| lnventades, acompanyades —nosistematicament— ool seu equivalent fella | en mitethochdeutsch at alemary mii). Agusta ist et ida en tees ms 0 mens cars: reg la scietat hua, es hum les ins el animal, ete. Dy, ger exemple, ave encapeala ft aloes, es anomenat Aigo, gel esd alegar, cmon és dle | éscer hums, inal, Cont algunesparaules que van esterer es pr mers estudosos daquesta lengua —ertre els quals els germans Grimm, om aa fluan (eoeinas), done (cul), yl Gears), Zzizer(eexcrement), viral (atestcless) 0 megin? (euelle mem frm}. Algnes ancances evident, cm ara Yabirela de mamiters, fan pensar que aguesta lista no estavaacabads, Els estudosas han imestratevidencia dela iniutnla de alemany sobre un gran pare ant elds ads 5She paraules, ger també de lat, en una mesura menor, él ore: fa ocs anys, el medievalistaangls Petr Dronkesuggera que Aigonz (Déus) pada venir dl areca Csteitat) asta un misticimeferrery que ms que ermgényera a a con- tepaci va impulsarla a una hipeactvtat,Hidegarda de Biogen 6 un persanatge ave alsuns metes i psiqulates han intertatausculta, ‘wut Seales de stncia, per entendre dani vein es eves visions, de les quas va parlar a Bastarent «Quan feria quaranta-dos anys | eet meses ava que una llum de fe un esl extraorina, vert del cal raess tat el meu cere inland tote! meu cori tat ol mev pis Patlaalgana malata de cervel? Alguna aera? Potser a, per a0 fiagnastic meee na pot explicr el peraut de Vsbos una Nengua nova. Uhiperplislt | lngastafancts Claude Magese va veure en 2guesta gua greta una manfstacié de reiterat sarn de nga Universe, De manera ms versemblat, Urberto Eco la va deseriure am na lengua inventaga de mantra no intecionad, una eeacis fvpeditada a ncnecent, qu cl clseifiar entre les lenges e es revlacons mises Segura de ter un acs tan dete com iv luntari a Ia poténcia dvina, és bastant Improbable que Widegarda agus pensat a imertar ura lengua sense ser egesa pr la cows ‘ue respon a un desi’ peri, Probablemant na devia canlderar- Se autora del voeabular nu, sine huml ezerient ela paraula 6 or. 56 scowusvc ELS INVENTS D'UN MOSSEN TOCAT DEL BONET He descabert una meravel orn ss una meal inl ine. cia, de subtiesa | Sumer 9 dimbecihitat, desta lteectual | ar rosbci, £11686, un capella oct, dels Bans de Ranma al vessant ort de es Corer), va publicaraCarcasgna un ibe tila La wale fanguecetqu. Al larg oe més de cutscenes pages, mossin Henri Bouset es deaica a demostrar que —per dro de manera crua~ lem es tan eres com Vhbre, epi, bas, el bert, Vere a ‘nie | Fact tnen mn argen com | dle: anaes modern. Costa ‘Ventendre aquest panteament, i & prudent anar a pars, quest tssig —3 pc gear anomenaro aix— é una ara mesa deri El mossen hi dna dades historique, ctacians veitables?) dautors ars, | demastra una gran eapactt ena Tet aixd amb una base ‘de aonamentabslvtamert estaflaria. Quan para en elite bre tot al large tent de lengua clticae es refer estrictament anges Ages asereié 5 a en una gran farts, Elms ema. cable, er, 6 la manera que t de demostraraquesta for nia de tan tes lenges, atraves dun Ge malabavetic de es eimolges. Actua de tes maneres deers La primera, reserada a Foci. Ha runt un lossari de paravlesangleses que nen de! lat | les compara amb Paraules oceitanes que es sin properes i nvextre la conclsi6 que fvesta semblanga, lle de demostrar un matex agen, prova {ue acct ve del ectiics. Per exemple gat ect (sl, tamb ho len ai vind, Segons el de cate Lar métode t encara ms fascinanti'aprapa als jcs verbal, Verigmstic als exrlels dest, Aqest bon capella prenqualseve para de qualsevl lengua | intent trobar-h un avanipassat en langle ln el Sina demastra que ebrey deriva de angi, a fue la manera en ot O64 va proporcioar la Seva Lil al pble heres fn aqusta muntanya va sr expetacularment brillant, as ajnta to hints oa mst wat dort STshine (sbrilars | ee (ell) | construe un Sint aproxmati, Com mostrar que el pine Lamb derva de Vanles? Oesmntan el nom el pare Hanna, Amica am ave pals Venersia aquest rea Arai se pobe: to aim Celi), wea! (eprosperitats), to care (cterr cae). Aim-weat-cae dna wn Alar mt cx preset, ‘gon Soide per revouclorar Ia lings, Lee ensingds ped ae gare fi i viem au, de fet, ov: et treba al reves del que iu. Es de, que pine inter desantar ‘5 noms, propis 0 comturs per treba crrspondéncies amb angles | espresSespavia per exotica que aquest mats anlesoecoreponen a caracteristques dels noms en bs. Lara provaré dese dine un tal engl (de dba no is aginst cape era algo muri provant fe derostray amb a mateea manca esr que el cata tambe de- ta drectament de Vanls. Puc imentare, pe exemple que a lta dat mitana els catalan eren famosos per conear una ceba amb la «qua alimetaven el testiar tot seit pu afimar qu el nam de pals ho demestra: cattle ebestiars), anion (eceba» dna un calle-onlon salrebt convncent, no? Que els habitants del Pallas na eren tes, ant egorians de rc? To pay pasar») ass (ere) pay. as. Qt la gent 0sorano és coneguda ger Ia sera abs ati ana lar ben Eonstruida segura? House casa) on (eda): Houseon. Es pot fer amb aracia 9 amb matusseria, amb exattd ingles @ am aore- imacions barrers. ui ho wu! prov que Bo 58 saomucvou, EL QUE PARLEN ELS NOSTRES AMICS MARCIANS ‘finale de sgl x, Vatronom franks Camille Flammarion record tuna tecnica propsada per erin misage als habitats de a Liu tin triangle luminss de dot quletes de costat pda sr visible per un telescopi mii insalat ala cara Wise del ostre sat Flammarion, per®,trbava que la Liuea era un tereny especulata Imace restring es pregunta com comunicar amb Mart. Sense cap sole teies vd, va ulitzar a sve fecunda iragnai, la rat ‘avauefstanada amb a seva metadoogia cient, fla experimen tara comunicacs amb els espers dls mort. Tenia bastant ear que la infistat espacial hava de ten una leflvncia apahanadora sobre els habitats des mors luryns, pr aida esr itt que va fer ‘aquests mars rear es tapes de edt o'r de Humanism. ix, par len aque plnetes | singularrent, a Marton we german & ‘cla dl gerd probable que sna lengua nies i sbsiel- 1 als el mes eles naclon ‘Uns anys star, Flammarion va entusasmarse pals experimen tuna sues qu a fers fos en els eles de Vesprtnme mua tn parla Ia lengua arcana... Helne Smith quan es tobava en estat de tran, potaua un tama que ela mateva quaifcaa de mara. Va ara a tar una novela seneeraen aquest lengua. Oiversos ete (ds van ser realzate sore ase cas, os bastant esedpties sabre Vox- gen extraterrestre d’aqusta lingua, E1 1900, Todore Flournoy, Un profesor de psiccoga dela univers de Ginebra qu confessava un interes personal per Iespirtse, va publicar un estas sabre ls se: slon de transit Heine Smith, aeampanyat ger una ars! la er ‘ua etraterresie a coreloure que Srnith hava acnseput crear ‘manera aparentmentincnseent una lengua vertable ped caleada teractament sobre les estrturs graratials, ondugues I sintctques el francis En un temps sense magretofens, la rarsele6 era ica Baorpalen snosesens mars 59manera de sahaguardar aquest lengus, una transcrincié a fa qual Sthaiaercaat amis una punta dioia: «No sere € fc de repre Ssentar ua lengua Ia sevaprondncia amb els carters tioarafies tuna alr. Pe sor marca, mala a Seva aparenga etary ils Einquana milion de leas queens Saparen del planeta ver an proper al francés que aqusta empresa no pltsagairespoblemes. Un enerple de maria? «Ane én ke rk olsen inne 5 nila aqu que sla, acoso del a mle la tras. De ica en mica ters pr la lengua marcana va decaur,unlnteres que Smith va itera eifarcreant, sempre en estat de rst, alts len es ates planets Jmertvesant, el marcians, qué nginaver, de tot pleat? Poca cos, segons Ray Bradbury, ja que sebla qu ele cetifis mala, a finals del sep eres, een ge la riqusa en oien de tras fora de a Terra hi imposibiltava el deservolopament de It vida. £1 rnovlistanordameic, a es eves Criques marcianes (950), parla oc dea lengua marciana,preterex vocar es noms de oc, xesmico las pals cots dels colons. Un dls primers exporadors del lata ho 1 car: eLesciutts sean rebates Roosevelt Lineoln@ Cacige | Ima and no tndra cap seni, ja que tos aquest inet tenen ja un rom atiis, Els noms tress, apliats ala toporimia mariana, Nscaran damunt del pasatge sense penerarhi, du, xeom Vai arnt an ance 60 Laden vr | EL LLEGAT DEL CANGUR E14 eagost de 1770, leapt James Cook apuntava a seu dart de bord, metre exploara ls costes Australia, que hia tama a veure «els animals que ja be enciona,anomenats Kangoorooo Kanguru pels ‘alu. El nor uiesal aquest marsupial proablemantequbalent 2 totes les lenges del man, amb alguns matss | adaptacions van ver d’aguesa primera mene escita Uns ays mis tard, per, 11793, Watkin Tench un fil deta marina briana que es va er famés ar relat ela en explraco Atala, prlva a Relci completa ae assentament de Port Jackson del «kanguroo os, 0 asa qal el radius dnen el pom de Patag-arare afsiaimeatanent Kar sur ea wn nom desconeat per ells per qulifar aquest animal fis aque vam introduieo nosatres, La polemic haviarascut Durant mts evs, ecara an sha at dent queef met cangor vera sun probiema de compresio entre James Cook jun aborigen australia ue servia ge ua, En descr un ar aquest estranys ‘marsupial, Cook hauria demangt a Vaborgen quin era el nom ave anava a aquest animal | abarigen Ii hauria conestat alguna cosa Ssemblant a cangurd a gual cosa sigiiearia, deft, | Segns les ver sions, oho sso «Mo entenes, Paria ser una faula 0 una parabola €colontzador engaryat pr la sera propia roraci ip! se complex 4 superortat. Ara be, segons Oxford English Dictionary, que te fama de no acceptaretimelaies sense argues enguestes, aquest ver~ sibs ecompletamnt fantasioeae Cecompletaly fanciful, an esr més de descents lenges aborgens a Austral, abans ‘uc els europe i psesin els pes | comencesin a eva aba habitual de desorestaci Unghie. En aquest corer de mullingdlsme gaie- bt exorbitant, ¢s astantcomprensible que na sou ail detetar en ‘una llengu, alia, cangur es du, més 9 mers, cangu. No va ser fins ef 1898 que Vetnleg W.E. Roth va descobrie queen quay yni- Ahir, cangures iu gang-cor,nformacié que a ser a vega con- fiemada i matsada el 1972 per 'artropbeg nord-amevcd John Hav eyed ange 6‘ang segons cl qual a ans exact dela parla era més avat sanurr. 65 car que podria ser una cline alguns lings han tstudat caro de coicidéncn de sent dun mateie mote enaies no emparantaes:saneerortr australia, en rabaram, 208 di ‘foa). Serbia, per, quel cangur ving efetivament de a lengua ‘uugu yimidhir tab anomenada suai). Ara bot vr fel intetarverfcaro, a ave aguesta lengua oxela av | sees els repertoire gure extn i tatalmentextigida ls ays nora tae rap ea en qu shaviapariat era compost ures quatre centes persones que viven ala punta rard det Queensland, a aries dus tral. Es pot tenlr una idea, at mina, de Vestructura aquest len tua graces a un excl! de lingistea propel par Carme Junent 2 ‘Antrapoogi lingaistia, amb el qual es pot saber queen que yn hiro evalgveures es du «gay hina haa entre que Ti fem as vere» es le yun ryan nhaadhi.Com es du di =o vag ‘eure un cangurs. La lengua é merta ho sra ava, ped t a sort rolatva que tats als llengles mets © avat mrtes ne han aut ala haverlegat un met alg humaniat. 8 scromucvou, LA PUS MISTERIOSA LLENGUA DEL MON ‘eda aluna lengua que no hai estat esta, desc, laid? Probablement, na, encara gue es canrsements cles sobre alques| lenges puuin ser ms at supereil. ra bp pasar au ua len ‘1 sgl conaqua nanés ger una soa persona de ambi cent | a, er tar to el copeement qu en pot ten epenau aquest dca sora A pio, na hl ha cap rad per Sspitar ae ea nga wa escrvre una lengua altrament que come. Ped el robe es plante- ja quan sorgeix ua lengua que, apareatmt, és diferent de totes le alee lenges el mn, grab com s fos una lengu extratereste Lavors, alguns cetficspoden altar aebtar de es conelsians oe Tings que ha estat aquest lengua. a com el piraha aw un tern de controvrsia Para er un pole dunes resents persons fea ora del Make a PAmazbria, aquest lengua ha estat estas tra anys per Daniel Everett, un insta angle que ase ert ‘ni de a Sela el Brasil amt a eva dona el esl en mis de carersi. 1 sembla qu el quatre memes aquest fan, au sep ada, iui Gries no piraha que paren pra. (Que 16 e partis a lengua iran? Tot. Sepens Everet otenen roms er als calor, no fenen mots per saldarse o reqracianse no tenen cap dea del que pot se el passat luna. I tamgoc v0 compten| rs ela de res. Mes exactarent tren tes pauls per compar an (que siniton eure, epee) des (qe sitcawalgurss) | mols (ue Signiica és la ots) Els pirahi no in le pble qu tun en bre de nombres molt rut: es warp, a Australia, canbe teen noms tes mats per comptes en tenen quatre cin. I aqus ‘a particulariat Iingtstica de piranha estat verifeada ger un an- tropaieg nard-america, Peter Gordon, que ha confirma Ia cancusié de Dari! Evert. Pra Gordan ne garlaa piraha, er tana rest de esta Everett queda sess a seu rigor inte upromise eau dnia 63Segons un article el The Guardian, si alguns linguists semblen oesenar aquest rigor cnt algo amb agressitat— perqut Evert afrna que la lengua plraha pt fer trontllar a teva ta de la ramatica viversal. Aquesta teva feeulada als ans xara per Near Chomsky eles, al cantar de! que sembla viet oes es Tenge tenen un etructrafonarsental ita, que es ot iericar amb alpns tres comuas,Aquesta tora impliara una fora de cone ement prev algunes etrctresIngistlqus insite a les neuro res al darunt oes goals vinvia a alicarse a lengua propia de Cadi inv Un aquest rts comuns seria la recurs ala Dossibiitat diner elements nous a nei ua frase Per exer, EI gos va mocsegare eu vin pot devi 1 os, ue no parva Se ira va masegn el meu vl I Jastaren Everett, que va ser for~ miata escola de Chorsy, du qu a lengua piranha no cisposa a+ testa facuat. Everett ha publleat un libre (Oa? Sleep, There Are Snakes) ene qual enplic tant lx sees conclusions lagstiaues com Jes sees vvecies a mig fun pale que semblaa incapag e'entendree cancepe matic de Dé. La vist que dna aquest pobe pot fr Ben Sarenel bon savage iealitzat de Jean-Jacques Rousseau, per la intsncia dls pra sabre Everett sembla haver estat real: va vise {bells pe evangeitzaroe jal cap urs ans de cmt, a pet= tre laf 6 noauonan ATRAVES DE LA BOIRA DE CORNUALLA 2 prop d'un pobet de vora mar anamenat Moushole a Vetrem sud- cecidental &'Angatra, 6 i a bea Comualla spot vere un petit obels adosiat ala pare exterior del cement tocar de Vesoi6- ‘a, tet en angi, bel ret homenatge 2 Dorothy Penteath, morta e 1777 en aquest matelx pote. uesa pescalre hai estat "otima paran del cbc. La legenda —n rcolida damn de Vote ise aque tes dares parauesdaquesta dana hauren estat «Me re vid conse Sawanok, 9d, «No vl paar angles» El es ‘ue corsa sabre abel el nom de qul va fnancar la sea edie 156, Lous-Lucien Bonaparte, un nebot de Napoleé I que era prince, Senador i ingista Am a ol-aorac6 dl reverend John Caret, Vicari daqueia paroqua cap al 1860, va fer ern aquesta peda en ‘nema no nore una parla sins una lengua desapareside la Bart Baia dela pera figura una citacis de "Ante Testament, en fangs I en cbr, exteta del Live de Exod (20:12), que du raph de a2 hed mam. Mal dedi betes y war an yr ‘es an are de wre dees és 2dr: «Honra el pare ila mae. lai tines larga vida on el pals qe et dna el Senyore tev Dean El cole va mari, com una pura parabola bibl, va ressuscitr. ‘Al sap xx vanlar [aida qu, postr partir dels textos cneguts "ordeal sau parentiv amb bret es podiaaribar a recorsttul com una llngua vv. A finals de sele va aconsegulrferse un loc imodest en Vensenyarent poblic {avi alguns entenars de persones sn capaces de parla crc amb ules Fis tot comenga a have fi alguns infants, pocs, ave tenen aquest lengua com 2 idloma mater, La ratifiac per part el Regne Un dela Carta Eurapea de les Llenaues Minoritares ha obert algunes ports suplementaies a bmi, ave va ser reconeguda ofiament cam a lengua minaritria el 2002, Neisdelaboa aeons 65Axi doncs, el comic # una lengua que ja no és marta ped que encranoés en wa, lengua en crs de rencaaté grb pe ara er ara bastant tansicida. El seu Gs ha estat complet, ame, pe fa Aifultatdestabe un sistema aeserptraestable | pe les pcabar Nes caracteristiques els movinents minora. La primera normal acl qv superaa etapa de szriptra amb rai ona anges, va str proposaa el 1929 | es basava en els textos medieval. Va str batlada Kermewek unmes eco uifiats), Als ays tanta es va Intentarsimplificare les rls gral al euroack(ecbie made) Per apaivagar les inevitables queres intestines entre els dos bandos, un lngista va proposar una tecera solu, inte, anomenada ker. ‘ewek keramyn (wcbmiccomin, ft que va teir com a coneadénca Principal dafeir wn bal ata guera que ge que serba encara no ‘ha acabat ben be En tt cas, amis o balla, ger romantiime © ber leredemptsme, els prlants del crac exstenen de no, i sauce xen d'na protec oficial ene en ares territaris alguna alta emocria europea 66 roan | | | L'ENCANT DISCRET DE L'ESPANYOL 2 larg dels sees, trabarenpogues lenges ofl Estat qué no hag estat desires al com no sn han estat mae ay cam les Nengoes més suas, ms rigroses, més naturals, més expresses, més bales 9 més colpldres del min. espanol com a lengua Estat, a escapa a aquestatendncia supeltva | epeata. No pari pas gu! de esripcons fetes per pelingstesIiuminats de segs luryans, gues ‘ue afiraven entre ales cosas, que sanyo havi estat una dels ‘etantn des lenges eixises de a tore de Babel, sng de professors fidecioes,sensats I espectats, a vegades ri tan sols esparyos lls ma teizos. ine 1966 es franceses Mare! Davos ~ profesor dune Siat— Jean Vilésier inspector general de ainsi Pica van publiar una Grammaire espagnol destnada als alurmes dels insttuts ‘frances. Aqestaaamatica, marta vesades reetada, va servi fins a ritan anys norata als adolescents per copsarVessncia de a lengua castellana a base desmpes isi lars «I bicleta ets desi 4, pristee usted as ‘ini doves, ercara no {una quinzena ars, un alumne vont ser les liga el professor ‘ae, per eiperar ae faqs el tnbre aber or hauls ingut la cuasitat der a introduc de! ire, hauria put aprenre que Vespanyl daa a qu Peseta una impressio de Plentudharmoniosa> que fa que acuesta lengua «sors, vl alae ‘no Ungu sn es entonacions a vegadesefeminades Vita el xu ‘ar rasalitzat el prtuuts, ri la sequedt una mica srda del francs». ‘Serbia que sg, doves, a milor lengua latina pessibe per a qu tin ues oes senses. Logicamert, mols ésers humans de a ls ortients deuenenvejar es parlants ura lengua a encop wea, cor- ret, expressive | populares me no tae aque que estoun obits 2 pavar ura lengua pbra, abstract, expres arstaertea, sca els autorseaquesta gratia van fre que es fa habitual- mont en desclue una llerqua: van exlca ones para. No van ablidar ap loc del mn tan sls els Galea els Palos Baeoz, on es ean asda! 61parla ercara el caste del sale xv, aquest parla en via wenticis _anomenat jadecespayo alguns pavans el qual alee gue es acta ‘una lengua av oerenciada del lengua mare. poste a evocar lenges residuals, Divs Vili, com us Tin Hao angats ala recerca d'un ceta unitat nacional, van ever leas Espanya rately, fert ura anarga consttacé: «La via insti ecara no fs acabaan, Por srt, we castell quanya cada sauna mica més de tevreny als lalctes regionals, citats naminalent: bas, cata salic. Fins fa relatvamentpocs anys, dans, els alumaes fancesos fadien let que es ealeces regionals» tele bon gust de cei basal castella, pero el mal gust de ferho massa a poe 2 poe. Alguns profesor tepany! de Frangahauranprotetat contra fet dain lar Vestudi una lengua 2 una empresa Hinglicida? O pot ser que eseryar una lengua popu crear ala larg una cera enpata amb na eventual ideooaia que acomgarya aquest engin | que malts exude £2 frances prs oden sents solids una lingua Estat que Ilda per deserpalegarse de edlalcessevidertnet enutoss, LA RABIA DE JACQUES BREL caus Brel mks de rent anys despre de la sve mort, continua sent ‘onsderat cam un dels més importants cartants derpressié francesa ‘el seg 2 | un dls millors ntrprets de tts els temps. La sera obra 5 adirada amb ura urarinitat qu seria erecta sno hagus srt alguns verss que fan feed que penretendentndre per qu, quan vt ‘moi va aver algurs mastres pblqus ale a Flandes. ra nacet a Grszees en una fara corservadra iets, er un francfon aaecenderciafamenea,Reflctid en le sees canons, la esi amb fa al va mantanrunarlacis amor iol és una Bet ea més aviat gentica. Pose pasar, a, sobre la tend iron de {Les Flamandes, tt i ave aquest cag, 1960, va prover reacions pdtriques en ele moviment cultura flamers. Va donar ut ind ‘rite dunes poscions mis marcaes el 1966 arb a eas La. la lan eWestarg en una Bla quale que mviasutar ant com ara ‘quan i cataré Visca la Replica /Vsea els belgian, mera als fl ringants {ea paraula amingants —ereada al selexvit— serve pr des sar el faeacs que defense a lengua Namen, a qual és ura forra Gialectl del neerandts. Es tract dura defena nguetia I cultural ‘ue Brel, com melt ranches de a sea genera, va confone a actitudshistrques proces, en particular una tndécla ala cob raci. amb Alemany naz, que va ser ms forta a Flandes que a Vale- fa Bre, dncs, fla pagar a fle els peas del pares o, ms ben ft ‘us quants pares, ja que tab va have ura rsistnca flamenca ‘Aquesta actu va vrear ef ace en la cangS que va consaprar el 1977 as laminar al seu ote ds tol de a quali insiva in ‘ute Les F.. eNazs durant les gure, | eats entre ells /Oscilev fen permandncia dl fuel al mizeln Pel que fa a In enoua, es vt mostrar tan ple de rancor que er adonarse de abasteaquestes faraules cal nagar un cantantepars ent es mates coses dels ‘atlas: «Embrute Flandes/ Ped Flandes us uta La) Eneara que Lanbiedelaqueste 69hag earrers 2 Gat qu psn en les dues lengoes Ls pro- belxo a Nova York 0 Mia aerctrissrsors/atrarent abe en flamenc 1.1 prehibeixa/ olga notre fils ave no Us han fet cap mal/ lara famencs Aix ones, Bro ra, també, un producte dea intlerdria. Com va ‘serie el seu millorbiégrat, Olver Tedd ‘Jacques Brel, une vi, 2964): eo seblaadonar-e que els amones van str a punt de Ar a sea lengua ia seva cutura, qu van ser humlit |expltat» Ble gan Srl, osia mestrarae incapag de veure en wa lta aslracié ala dgnitat ara cosa que la supevivénla de dmanis de racoralisme eeatrema deta, Pdria sr que, en el fns, er al om era mals francfors, tt all que amenaga la primiln de frances fos por essrclasospités Belen moles enrevistes va render la seva part distra flamenca,perd sense recentxer que el flamenc havia estat en perl de mort per eulpe del menyprev des frances. quan a cantar en lamene ~en una mel bella canes, Marieke nova ferbarejant les dues lenges, eed aehusintVagcent famene | mart acco neers, 10 sans. LES PARAULES SECRETES D'UNES XINESES lls pares, lel germans ni els mats, el sno ho sabienpeaué sho haguesin abut no ho aurienacceptat. Les does sescriven dae rmaoat, entre els, entre «germane rade, per pariar dela visa QUo- tisiana, de mals caarens per re’ del apes sexual dels homes © dela eevapocatraga en es ales arrose, ner tescarviar canons, poomes, er compartir un ela que no tobave enllae mis. Per ages: tes ones no tenn acts a aprenetatge de Veseritur, que esta Fisorasamentreserd als homes, er tant, van fer alla que tats - lst sais somien de fer: van inventar una escriptura coherent, imei, transmissible de general en generaci I al mate temps prov eri per sear un puree formal. Axa passvaal sud ef Xing, al dstite de Viengjon,prvicia de Hunan on vanéber Mao Tae Tong). Al conta del que ven melts lcs web darcy del msn rush ode una lengua pra de les done, ind an slstama script +a peculiar basatno en ideagrames, sin an a repraduclé de sabes Comprena uns s-ents caraters ferent, isprats en es ideopraes, per na pel que fa al sent, snd mesa a forma, | ere simplifiats fins a punt de sembla elements decorates. “racantse gun cod de comnicaclé clades, ero del qua era cscopar dela viglancla dette les atoritat possible, ¢s normal qe ase sign gran cosa del mush, Haria mascot capa sale I st bia que va ser namés a mijn segle x que les autrtatsacaderiques ‘ines van adonaree de a eva etic, Sota Mao, Estat wns, en un primer temps, a desta les mostres xeritura rash locates es, a que estavenelaconaes amb temps feuals als quae com rizme volaporar un punt nal per aid serbia que quedenmenys de oecents documents aquest tps. Ai la tendbeiaha estat ivert- fa ean creat cursos de nus i exposicans de sha, destinades en bona part a atreure trses cider. Cal dr qu els sports mate- Lespaaesseotes dessins TH0s dela lengua een pat integant del procs labora ja que la Clandestritat des missatges implicaa esanyar pou ls mes pergut no velessin que circulavasota els seus ls, Par alk, rote misatges tren brads sabre mocadors 0 bulandes, pitas damunt ot ventll © objectes ets dar et, acts educa, si més no ofl de les does va fer marie de mort natural aquest sistema dnc al ma, eel ors, una desagar- 6 paradoxalment deste. E1200, cars de tt el min es van fer ressd de la defucié de Yang Huan, de 95 anys, Volta dona que hava tngt ef nus coma sistema eescritura cop trans pe es ones dela safari. «& prop d’ura german mai no desesperess ia Yang Huany! als gerisistes que venien a demanar-ii qe parlés «fun temps en ue les dans no tenon el dret etnies agi sobre res i que tanmatelx deen ures coses qu si els homes de poser ho haves: ‘sn sabut, haven pogteastaries mot car Lescrptoranoramria ‘a oorgen xine Lisa See va prendre el muh com apt parti de la noe Flor dere veal secret am un stents que podria semblar exagerat sina partis duna reat ndeuable ata ment impressonant: el gen! subterrani de anes que ma name van sorendre ales tots Sls sad que va fern inventant el cad amb a lesen Re renaucae EL BASC D'ULTRAMAR £11937, un univers nerandts a presenta ala Universitat de Le den va tsi canes a partie de dos manuserits slandess det se- Ge i. Aquesta tsi demostrava que os bases no només halen arat fis al Gran Word, siné que i haven dena ass lings. La doa de cagar bales haviaempts ls bases a arbre fis a es costes islanzes, que van freqentar ab grou sistencla per olay es pes cares de Von {are tetra robar un ita de comunicaié cari ‘Van venta ones, un pidgin espe, Un pein cam ho expica cara sete cena de Fist sts Catalans és eu csi nas creat a partir de dues 0 més lenges en skuac6 de contact F's de ‘ual esta restrnat a Abts dterinas, com ara les rlacons comer ‘ales, Amb frases Sempre batant cuts | apleadesessencaiment al seu man coneret, mariners bascos | mariners islandesos setenien, fanent dts lenges en una de Sola que om tats els pds, esdevenia ‘na simolifiac esquematica creada més © menysespontriament sores sobre a mara a tei reali també un Vecabula biscaica que perme ten una idea pou clara de procts de ceacé aquest pidgin fins ot sense aver estusiat ngistea. per exemple a ta sQuan Crist Maria ‘em doin una baer, 1’ dorart la cua» es, en Base: «Kritok eta ‘Maria alea bat emang bait atzn emango nize ik, len i ‘in basoisiandes «rst Maria presta form bali, fr present for Ju bustanae I yoeabulri el tab ines, com ara «Vesa mera nerds deadly eJanazu kaka» an base | «Gian cacal» en peg Una itacé un xe abropta a ten elacions sexuals(aCardar amb lus) es ria «Zurein lar fv en bse, tansormat en «Fonlcha fr jum en pli. ‘Ara ele bascos van ana més ny lana, vu a al Canai, sclera in personatoe mii, de nom portuoués, Mateus da Costa Drier afi que va entrar ies irs istvia ’zques pal. Pl ‘ot | aventuey, va servirdintrpret a francesas | nerlandesos en els ibnceoow Bprimers temps eexporaci. La sev asc va ser facta pl conacte repatt que havi tingut amb verses nacons arin en particular tls mimacs | inns, gris als quals havi apes pidgin basco erin. Carne June Lingala histvca, expos sense defensar- laa teria una arebada dls basco lcotinent ameic arte a fa ‘4 Cristfor Colom. Vinestigaor quebeques Laurier Turgeon, en un article ala reista Recherches amerindlennes, parla ms avat dena prestncia a pees posterior a del descobridor del Canad, fants Jacques Caria que vaca una primera nada de contacts petits ttre basos i amevingls a partir de 1540 | una segona a partir de 4710. En qualsevo as, Jacques Cartier hauria exerit alse deta, pot ‘er aperf que es autétors dl Canada sexpreszaven en -una epic fe lengua franca composta de basi ge dos alreslenguatgs diferente ages sahatses Tots aqutsts contacts van ser pr forts peru shag creat al Que bec un centre interpreta anamenat Pare de VAvetura Basca a ‘Atria | perqu encara aul aguesta prescia const en ers topo ris com ara Anse aui-Basques, e-aux-Basques 0 Baraco's un poble nom del qual vndria de basc Baraveoa. Entre ls mots mes corants aquest pin wanscotinertal es pot car ke, exctamentequsalent al base Kea (furs), perd tame kzona,prou proper al base gizona (somes) | ara per arin, us ha nate! made rina mot ran is per desgnar el ren del Canad. Th roo, LA LLENGUA MATERNA DE JACK KEROUAC Er ele darrers anys, "han descobert dos manvscits ints de Jack Kerouac (1922-1969, tote dos redactats en francis, Com en tots el sus tetas publats en ales entrees ql el mie Oo the rad eroun va bartelaravtobiograia | creaciéterdriaen aquest neds, tua resectivament La uit est ma ferme Surf chemin. Signora evi que Lnventor de expresié Beat geveration ra ld quebeque- sos guna cia de Lonel (Massachusets,on va rebel anes era Virica Nengua de comuncacis d’una quarta part de la poblacs erouae parava francs a casa angis a escola. Va recone més tara ue ersave males dees eves frases en rancts aban de au lesen anges, et que acentavalasensacleaoraltat catia alguns ss seus tents ‘Ara biel seu francs o era el francs de Parl de Vescola des ik bres era un rancts laleta, descendent de pviars resonals de Franca (iormanda, Pot... | empltateamercanismes. Ea un francs ave pot aban ase gabe incomprensible per a un francfon de Franca Als al manusrt de Sur le chemin oder leit aquest fragment (ual no mare a Intetar cap adaptaci al cata: «On te rovers un tveyage ote, on vara sion peu aide Ie wewr bun ave Son Kd, ‘ont Fair Jamal vr, cet ots parents, on bavassera un peu, on mar era tet'ben un tee t mot pi toon strata a Tines Square volre es shows ‘Mes ella un parell de falteseroaafa més elt del oun de Kerouae de eear ana engi teria pra, aquest text permet Fertendre fis a quin punt el quebeques pot servers {vist amb un at complex dinfriortat Deft durant motes beads, os parlrs da lectals de! Guebec een sini de pals degeneras ruts | Ices. Noms a partir des anys seixanta algus alse | nshectuals van intentardonar una digntat tant terdva com simplement lgiistca Latinas nde Kae TSbret a urs aquest lets jou (el ual ped, sera mks aviat Uunsocilet, un parla prop d’un arp socal en aquest as es clasees popular. Es parla a Montreal, a capital del Quebec, | és paticulat= iment pemeable als americanismes. El mat jova/va ser creat cap al 2936, prelesament per eprodui la manera dels mntralsos ded cheval acavals iva eemenga 3 ser revinicat com un element identi. Uetriptor Miche! Tremblay Sobrett et cantant Robert Charlebois han ft coir al én franeion aus Ges dejo Tet gaa commences planes d/Araha/ La chicane 2 pooré 4 mangé ta vole / Mais depuis ces tens aps beaucoup changé/. te trouve ben magaé pls encore ben poo ela ang «ate deve fit), ra, desde fa un ays, a ptt cult ral de Montreal freuen particular al frances que e jul rom genic del frances del Quebec, Rauerta idea fala ha provecat reaccors enadades de quetequess aires tears clases sci ls uns intnten garlr el fanebs més acai posible concent se romés la feblesa d'un accent parseuar (iq, a Franca x pereebut com un acent cml) ales itenten inificar formes particulars de pala entre dates e! magaua il chain Ara bf In ran rari de la poblci vu aguestes maneres de parlar com una marca infor ‘at, sniiar per example, ala manera que teen mols roslloness de re ta seva manera de para eat Les lenges sin diferent els ormpets, nies 16 scomusvou HEM DE TENIR POR DE MUMBAI? ‘Alcor dl Shiva Park de Bombal un restaurant l Diva Maharastra xa fants pl seu Batata Suh Bhai, una mena destoft de patates ‘egetaria amb cur com coriandre coc}, free deseamots del ‘quanta percent (vnt-cine percent els caps de setrana als lets que Bain marathi, ame del restaurant, Suhss Achat, expla que agus: 1a mesura ha estat persada pert els parants de marathi, ue segons fe tendeisen formar ms vit les capes huis de a socket, pugula sproftarse ura cana de pest. Est, pert una eampanya orga rite de boiota'aques restaurant, acust dinstaurar wna scrim ‘nocd de fet etre galas | na palants eet mat. 1 aquest tema és ‘stant sersble al Maharashtra, la apt el qual és Borba, que va ser gverada durant uns anys pe Shiv Sena, un part astant radial la reviniaci dls ets culturls particulars aquest esa | oe, Sobrett, deers indusme en teres inteprites ami ra agressivtat eden de ara a Vista. questa stuaci, fei 2 la vsbitat fa ‘utt tan dnaiea com Boral, exlca en pat que hag estat el lane fata terarste lait, El marathi una de les vintres lenges oficial de Windia, Es farlads av prune eexata-ut mors de persone, al Maharashtra (que gare cant milons dain) en estas vis, la Maur fins tat a Israel, gris a alguns milers emigrants ins ues, ‘anomenats Bere Israel, Laconia en un mate pas de antes len ‘es frente (xsteien tab, anda un centenar 6 lenges ave ra sénofcials) ro sara platear oaires problems, pert & Borba lainfltnia de eteisme hin prowcaterslons pel uefa a i a Nengu, si més ro al topo. £11995, Bombai —, més ava, Bombay va eaniarafiaiment de nom. Bombay (aqest nom vingria el partuaues bom baa, bora taias)arassaa un tt de eons | per axes du ara oflal- rent Mumba. D'ltrescutats de terriers amb ates llengues han anit oficiaiment de nom: Bengalore es du Sengalrs (lengua kanra- Hem detipor debt? TLee 4a), Madras es iv Chana tami, Caleta es da Kolkata (bengal ‘Benarés es du Vrdnay hn). Aquess cars, inloent-hi el de Bom bay @ Mumbai, han estat ratifeat per a Cort Constitucional india Sembl, pr que e ca de Bombay 2 Mumba lane an preblema pal fet que hag estat imulst per un part morlment sass. pestis setmanat francs Courier lnternaciona a eu me ro dal 4 de ceserre de 2008, al marge dun article sobee els atemptats Islamists a capital del Maharastra titlva el anv de nom sdefl- sfleacishstren» deunciada per «nombrozosMstoradors I linge tes» eplienva «Al contra e mois ars cam el The Times de Lon res, contnuarem avian Bombay, cstatcosmpolitasirada cap al mar més avat que de Mumba que evoca la seefebiai el tacament, ET nom, dons fala cosa. Noi ha cap duit que el part que va dur tere aquest nam és un part que a Europa seria qualfiatdextrema Arta Ara be prets decane nomi esta el Es posible rei sar aquest ean? Maura hagut essere j, de bon erncios Mumba, fe loc de Bamba Uaceetaco un can de nom den, cones, dels triers morals de cadasc? Es vi fee prael etre aquestes ret cncles errs Mumba apes dea tambe prestixos i tar fan ‘ea editorial Larose, qu al seu napa e'Espanya continua exer, fete alte records franqulstes, Figueras, ich! Seo de Urge? 78 scromucvou, LA TASCA INACABADA DE SHIGERU KAYANO No se sap s Shigeru Kayan, abans de mori va prssetir que la sv esaparicltndlaconsequercies directs, nefates, sobre e patriman cscrit de a seva lengua, aru Com s aquest home haguts estat nic tn pru eres proba es insitucens japanese a recone xisticia del poble an, pocs mesos desprs de a sera mor 2006, Ageia fers Cultura del govern pants anurciava qu abandon vel projected tratuecié al japonts de conjnt de cotes de Hera ain. quest poecte hava iit gris a a tossuderia de Shigeru yang, que v8 st el primer ain leit ala Dieta japonesa | aue va arriba parla ins durant algues de es sees intervencions ofl. Els sinus, al Jap6, sn alld que send e vent. La historia alla japanese of exert eno de Venistincla daguest poble conderat cam tants ares a desaparer en nom dela ab estat de a cohesio ‘acon. Van pblar el nord del Japs uns mil anys bans gue hi dese barguesin els avanipassats dels jagonesos actuals | sven, avul uns cant crguanta mi tines encara dela lacomgressi svi, el merysprea Idea dscrminact, encara que aflame [an eset asia orgosa que vase cada al segle xx. Tot | ue els tes ses dels aus | dls aporesos spun prou ferent, melts anus sem bien Ignorar la Seva ascendéncia per culpa del sien identitar que algunes gereracons van estaurar pr evtar probleme als sus fils i ‘od al mu il que sau, pote els ltrs tampec nose aderaran Ino tindrangaresinsultaro.AquestaIgnorancla des pro's eigen cite en aves loc del planeta, per exemple en families kurdes ds ‘ambal 1 1997, graces a Shigeru Kayan, el Parlament japon va votar una le de recneiement be a engi de acta ais i avai teh fine tt um laren questa lena, exert a parti una ada ib recent dels iecaramesjapanesos, Ara ee trata dun intent Lansing tee 19sxerivéncia una cultura menystinguda ala qual ha atorgat el eet ‘deo mor sense, per ana de debs mins per ire Una mica com fa Franga amb el caal. La lengua anu mateta, que és eorigen Siberia sta clarament en via destin, ven Bona part a tras des reculs de conts i dels enegistraments de tpus etmogrfie.Aauests cones, ef pc estrctaent de tras oa, sn anomenas kar, | ‘enn svn cm a punt come fet de situarse ene pnt de ontacte el mén dls as el mén dels humans, qua se ssté damunt dl lm un pee aeeant que provcaterratrémals quan es mau. El més famés aquest yukar es ttula Kutune shirk | pala dun Jove anu que seraresc nla questa d'nafamesa liga or a cap tora 8 In qa! i peometracararse amb una ola exelent familia. Les deu mil parules (en la versié anges) aqusta saga de Vextrem | Orient permeten a aquest jove heal dafontar mi peels de urar ent batales que guamard grcies a una espasa magica. Queden una [Tnquantena lire histries er traduire anual japones, ped els Japoness, el ave sel, ja no tnen diners pe ero. Ain, en any Signin «hurd. ms aus vu inentencariar aquest nom iro ven ainposar tar qe sais camoary, sii aquest ds termes So wtzats de manera indterinada, Per a mel iaponesas, pr, els Bs coninuen set els eb: el salaoes, La historia de sere 80 roca L'ESPERANCA DESFETA DE L'ESPERANTO «Monto ria / estas Kangoo. / 6 Maras dum somera, um prinemp aj ata Son es primers verses de Monto Kangoo, & ad, Munta yes egalades, en esperar, e avers que figura aa portada del ro ‘rar del Konceta dea Scola Grponica soa la reels dl mato Arthur Macet, publica en casi de Inericia Esperantsta Kongre {que va ten lc a Barcelona el 1909, Eren anys lcs er als espe ranlstes, que vie com utr przoes de tt el mn sinteressaven pr aqesta lena, EI Carls Riba adolescent a compondre poems en tsperata el pare 6 Salvador Dal va eserure sabre esperanto eel ‘ue sembla naer estat el primer rastre imprés en cata dest @ ‘avesta lengua ult Espero de Katalin, pulct a Cre per ech Espranista be Catalunya, Era any 1905, 1s bos anys abans tn anunci al Courier de Cet propsava la compra d'un Vocsbullre Francals-Espranto ent coal cinaresperanto-astel publica Valencia e 1902), va ser aquest any 1905 | pasa per Ia Catalunya el Word que va camangar aventura de speranta a trav dl atl Ee aul ini de e922 some defer que una lengua art cia esevinguts universal va permetre un aprapament entre ine tual rts altars catalan separats per una fonera estat qe, ais van poder parlarse. en eatala. Espero de Katalujo nome va teni res mers, pro permet e ese una ea del pes respect de [lech Espeantita de Catalunya a banda bana de a Frontera: vit ios membres a Perpny,vin--an 9 Barcelona, riz a Cert tres & Manresa, Ele any goes, Barcelan va anar captant la capt de Vexpursoismeexperanto, ries a qul va so el veritable apbstol espe ranttacatal, Frederic Pujla alles (1877-1963), que va ser tambt autor del que es consgerala primera novela be clncia-ci eset cn ealala, Homes artifical (1912, reedtada el 1986. Va publicar ‘iversos libres sobre Fesperanta, a Vatina pga dels quals figura epee deadeesante 81snuesta preci: «Aquestes obves st venen en tte es librevies de Catalunya, nla socetat Espero Kataluna, Paradis, 12, Barcelona. Als yeters S's ara conecionsexpcil ‘a seva Gramatica Rahorada oe (a Llengua Internacional Esp. ranto, Pujua precisa, per acabar de convancer els lector «Els qi orien la Gramatiea eatalans paca necestat teen daquestatasca ‘ue anér a empendre. Les 16 reales de fa Gramaica Fonamentl del Doctor Zamna Ia lecturaatenta y un bon diclonar! Esperanto Catal, s6n ms que suficients pera ue dorinin en pach temps ima internacional. 1 Yesperant va progres impulsat per la eu sta Internacional, ot amibat al seu put alg als anys rent, quan seria fe lengua de coruricacé a mavinentsantiixites Stain, Museo, Hite Franc, Pain ares van estronearVexpansiédaquesta le ‘51, ue vein com un peril, amb Fagrevjent qe Ia persona qu a a agar eae de Vhebreu ales tuacions ai seria capag erage rar un context geoplitcsceptbe de fer renner Ia engua latina? eit de ebreu és deguta un context melt particulary, ranseribe 0 ro. €5aifimant tvansfrie, per exemple leas d'un estat nownat fammpost de cutagans de ple drt vngts de os els continents | que plan desnes de lena ferent, sense que cap sigu camuna ato. ! idisch —l udeoalernany— era la lengua més estsa entre es Jue, pr tots aque que nl pavavensnten ura mena de mafia (a@lerers un idloma que aura gut establr una erargla entre sae "ane gulls qu a tenan com a lengua matera, | ales Uebre, ideale dees 105ones, no noms er a lengua fonament de a istiauea sin tambe lina mena de lengua neural. Un altre element qe explicaaquesta reaieenga és, mls simplemente ft que s'staa ereant un ett, ‘a necesita vans ua lengua ala que posi rests, re- ‘moure | imposar amb totes les eines materials psicolesinues de les tals dsposa un estat se sp que neh ha res com un estat propi Bet savant a supersivecia na lengua. ‘Ale donc, apart del fs del sale xx, un grapat te ecu, Sota la impulse decsva de! ngista Eliezer Ben Yehud, van tell nla renroduci de Phebe van top amb aac adapta lo al én made. Aquestaadaptci va ser va de es obsessions dl so rises fis despés dl raiemet ofa rae 1948. navelsta ‘Ames Oz explcaa Una historia amor de tenebves (aut pr Roser LUuch (Ons om seu ante, ose Klawne hava creat nolan «Ens haviapoparcionatalguresparavls guatisanes ier, parau- les que seiava que sempre haven ext, com revista mens nerd ‘amb les parables habres par di laps, ebor, cams, hired, torrada, caresament, mondo, mlicolr, sens, rua rnaceron. (als Un hare capa; de crear una paraula nova fer ue aquest hte gral sistema culate del lengua, roms em semava una mica Inferior al ceador dela lum de a foseor Qui engendra ina paraula row és com i Phaguts oct eteiats, 106 acme EL CARAITA, LA LLENGUA QUE VA SALVAR JUEUS £11934 «1 demborat Societe fist alla Corrade Gin va var una miss esti a Lituania {a Ponia per tal destusiar tls origens d'una poblacs, es carate, | determinr el tligam ave auestspadien tenie amb els jueus. erigen exact dels cartes és incerto, en tot e35, salmes a dues hiptesis no contraictvies: odren ser es descendents de pobacios heboes que haven passat er Turguia ode poblalans trques converts al jdalsme. En qual Seve! eas els caraltes de Lituani, tan lluny de mar Nesre,eneara ‘vu parlen una lengua derivada drectament del tue. Tot queen el Seu cas, aviatcalda conjusar en passat e verb para. Si els speiar lstescensderen que Wi ha, aval entre tent i inquanta mil artes al méoestracta una pblacé majoritviarentensitaci6 de ets ora. & Ltudia, on van arrbar fa ss seles, es calcula que queden ‘menys de cle-cetespersones @'aquestapoblci. La lengua carat fracticament ja noes para tt | que Litvnia i ha conferit una pro teccl especial s curs veurearavats del sele xx en qu & mosten carats de Luana de Polonia vests car tures de es ites de Basor Cras al final del segle 2 pal san duc de Litutnia pe tal de serie de referg militar, aqesta eomonitat va sobrevure fis | tt geosperar Ialort intents reteratsdasimiais per part dela maorlacrstana ‘Arab, ls cartes sempre han estat ifs ctalaoa ja qu el seu caltehebraie particular es basa exclshament en a Tord (ls cine ri ers libres de Ante Testament | desconebe el Talmud. Ax dons his ‘oricamen, tant gels oigens eis, om pr la lengua | pr Ia reli, han ting relacins més vat alstants amb les comuntatsjuves ve res: Fin al pnt que els nas, durant la Segara Guerra Muna an preguntarse am uel pervert espe psudocetifc que els carac~ teraav, shaven, ono, dexterminar es crates. Hana llegu gerstarjoes 107En acvell moment van realizar les saves props Investigacions Intentan veur i coresponien a les conlustons de Corade Gin | dels Sus exerts. Gini hivia estat un festa entusiasta qu, de mica en rica tava tacit el régin. Consulta pals nazis, vase cnt ert 2 Phora afar que bi via una etic» entre jv ara tes. per and la major part de caraites van escapar a termi Except a Franga, ona Unié General del sates de Fraga un ora3- risme oficial creat pel govern de Vichy per tal de xa i retesament, aludar els jus, van insist que els membres dea aspora carat francesa eren tan jueus com ells El legalise ie patriotism sincer pe ets, cx inconscent des digents dela GIF, ave prsaven aie a pestle negociar amb el poder antisemita fants, va portr fai les crates a ser assassnades als camps dela mort nan A a esta Europa els represetants jueus des guets,oficialmentconsultats sna, van entene que pdien salar es carats si armaven que ‘noes consideraven ues si Beh vahaver cate ce carats alist, ‘gereraiment per forga, ala Wehrmacht se sap que e van multpiear en anuestaconunat els acts de salidarita activa ervers el us Moles fame van alr jmue fr os pasar per cartes, fs | ot ls van nsenyar rudiments aquest lengua avi giredé morta, Vaprenental- ee La qual va salvar la vida a més un uu dsesat de descendent deur. 108 scromusvce PROCES D'EVAPORACIO DEL LIVONIA fia ser malt probablement a prepera lengua dela Und Euro- ea a desapartine, 1 name de prlants aquest lengua de asta de Leto (es exactaent dela pnt sptentinal de lapis de ‘urlns) és avu stant inferior a eetenar I res no dia preveure ‘ue aquest lent mavimentaperia pou Ser inert gr algun rracle de Noste Servo el gual ht demestrat jaa bastament que la supe ‘inca de es lentes no I neressa gens (dea ser que enara fos raneuiés per aquela Wstbria tan vel, | francament infant de Babel?) Livia, fa uns Sales cobra un tert rlatament impor tan, corresponentsproximadament a les actuals Letnia i Esta, Cuan Jes Vere v8 exert la novela Un dame en Livonie (un bas- tant mesiore intent detrar ene camp dela teratura police), pen- sv en aquest conunt En cap moment Jules Vere no hi esmenta Tenia, poe dott per ales anges | amb un interés rit superiat per Ia lingstes, Wi parla delta com aura lengua esa, qua, de fe una lengua alia eom el tua En ol cars dels sgles,unes desftes mitre suecesives contra poblesgermaries tot primer I francament alemanys més tard van famengar @rosegarel eit dlsvarians. La presi success dls ‘etn dels usos va fr mimar enara el tetariprogiament then. De fet, nals doe parades dela hstva recent van Ser relatvanent ‘avorales aun marteriment de a lengua, abs gals a a indepen inca de Letina, De 1918 a 1940 es va crear asscacons culturals Tvoniaes ies va venta la bandera de Livia. La lengua va fer ura ferradatiida a Veneenament 3 vanpubliar alguns libees en live sia, Vestaintaci atl del pals va engegar una mecanica de sts "uci ngulstlea bastant contort, aeceerad per deportacions que poden ear itlades de massives en proporcié amb la feble pblacé sutetona, ‘Ayu nods una dotzena de pobls 56a cosieratsvrians. ln t ‘am una protecié legal, La Const de la Letéia nvarent nde- Pres Cera dln 109per econ Ponte de enaes regionals tha fat una ena de reserva que inelou una fran de pebes costaners, Actualment, ones, sembla que queda menys decent persoes que ari von guests pobes oa Riga la capita eter, on existe ona peta com: tat therana en qué a lengua hava mantingit de manera dscreta rant una part del segle xx I namés une rita dotzena entre eles tindin et tvera cam a primera lengua. von lena fndarca| (com Peston oe ints s'anomena randate en vn la qual cosa Sania, simpleent, lengua dela casas. Cam si els mates Ino= rans tinguesin una corscléncla ang | bastart fort dela itis raorafca det sev parla. via morra durante sele 0, mot sagurament, una vege rls em fa pensar en ls verso de a cng de Gard Manse (proba blement ef rigs gran cantant frances vi), «Le langage oui: «Qui Sabra lei encara aquest lengua dla / la tnta dela qual serbia averse fos / nave rosegat el centre del quader / abandanataqu un aj any. HO cca AL CEL TAMBE L'OCCITA DEU SER OFICIAL Principat de Catala el reared Cel paren er ls is Hacs en ue oct ha aconsesitfrse un lo dane, A Catalunya, graces al Parament, que ha declrat ofa aquest lengua Sree eu tr ter al Ce, races ala Mare de Déu, que la wa empar per prlagoit- zr una de es seve pogesaparicos de Fepoce madera ra, 5 cla, 4 Lorda el 1858, quan Bemadete Soubrous (Bernadeta Sobrts, en ‘ct va tenia se setter visit rar a qul la Verge Marla Iva ‘ir «Queso era inmacula concepcion» —eS6e la immacuada con- cxpiés En els dos darrers sees! Vac ha recansgut com acetesnamés bes aparicons~ alguns bisbats whan ofiialtzat dates, no aalades per Ia jerarauia romana, es de Lora | Fatima. Si Bé es pot psa, raonsblement que a Verge Marla, com a mare de Oy, deu poder par lar es lenges que vo, en tot cas el dogma ofa iu que en aquests as ees només ha emprat ect portuputs. Dela matexa mane ra que els musulmars cnfereien un ar espacial arab pe fet gue dogma disque va Sarl lengua escola per AV per comunicarse fam els humans, peeia se lage que es eatlicsatorgessn com a mini una tenis especial a Voecit | lportguts.E portuguts, perl Seva deragratia | sobett pes estats que el tenn cm a lengua ofa, no com cap rise de desaparii; arabe, cit est clarament en peri de mort En un sistema politic mens cntrasta i menysautosatsfet que slstema francs petzer aquest miracle recanegut pe Vac aula ceat ln mn de simpti, per no ir pata, amb acl. Fang, per, 2 Frana | per tant, incapag desde fa bastant seals de generar altra casa que menypre per totes es lenges intramurs gue no squire francs. Per ai ura pregunta com aquest: «Un cat frances que Inelta Voc na inl tab, a Mare e Db?» no sont perqud leant dese ealicient an eat rants fara pss la Seva teen Dv abars dela saya fee la Nal ‘Aquesta abstnla ater produ per resltats cross actant- se de Bemadette Soubrus, aque la famosa fase accra ha quedat Insrta dns el dcurs ofl de ls epfales malas. Alken es ao roses ins desiats a aquest aparcl, la totaltat dls actors prin e ‘rancts ulre de ates, a vegades matsat va mica accent els ‘suburbs de ars. Tot ura, per Bemadet,tomant da cova repeteix launes paraulsincomrensbis el famés «Que si era mmacviada concepcions Laor,espetaor ingen es pregunta pe que la Verge i ha platen aquest ira estrany si evident que erat, tts tabitants de Lard, paren francs com tothom. Evdentment en cap moment no seeps, es mostra, que a mitian sgl xx bell mia dels Pirineus gascons, el frances era una lengua no romés girede stranger, snd sovit a genes sentia. Una Vergun ofl engi dl oder dels seus represenants per qu eeara ro hava vl es ep fis, | marys ercaa el cars, de a pablaci. Per enendre ben bé pe les mental la sacletat plienca de epoca cada reaitzar wn ‘men qu al actors prlsin de deb Ia lengua dls seus personals, tna ma e! qu va fer Kevin Coster amb les lenguesamerindes a Batlar ant els ops. cay, 2 Fran Sra més compat, peru es "engdes rina no tnen el segell de qualtatextia de es lenges 1 tana, RENDICIO | GRANDESA D'ISHI, INDI DE CALIFORNIA ota a Silicon Vale, el Sunt Bovlevar, els armies de San Francis co es ests 6 Hellwoad, hi haviahaput una alta via. Una vida rns ferstega i austera, infitament més sre, l vida dels vin thes nacons indies que polaven el territori que un da va ser bateat om a Califa. Vine-uesnaions i encara ms lenges, Ja au Sa be toes estavensbiiides en formes alectas més © merys intr Compress, {aquest nacionseren (conserva Ia grafia anges, de ord a sid: pa, karo, Iutua,yrak,chimariko, hasan wit, ath tasear YK! pome, wintos, yana, maid, wash, miwok,cestanoa, sokuts, etelen, salinan,churash, shoshonean, yuman. Ente totes rusts racine probable ae ar nom #ssostonean = otk en fatal puguin sana en a membria d’n eropew mila. ‘Una eaquestes lenges ara, presenta una paticlariat glee Ania al mn, ave, entre es va poe estular va facia Ungistes | lntvopblegs esta divide en ds dalctes, masul Yemeni, Sembla que les cases pasaven ain: es Infant, erat exclusivarent per ones Grates primes ays parlaven la forma dalectalferenina fis qe ths nls ene morent dl tus de pas capa edat aula separaven (ees done Raven de comengar a ara esac mas ava tna inereorprensi mua absolut etre els os alee, les etn les entre els qualsafectaven sobretat el vocabulari, amb paraules Sovint més cures pra les des. Pr exemple, 6s re era anarenat {en’na pels homes pe es does. El que se sp dl yan, se sap essenclament gris un I de 6 tru del ialete ya que sembla que ha estat i Ind dels Estas Unis ave ha entra en cantaete ae a tac ocidental. Ho va fer 120 d'agost de 1912, després que la quasi totalitat del sev poble haguts estat masacra, al larg dl sale xx, pels cercadors dor. Una ‘uinena de ya haven sobrevscut | havin refugat a les monary, Aen yd ni deCatnia 1‘on van aconseguir vor amagats dls blancs, ger anven entingint de ‘caer mica. Fs qu un a Ih, li ya, toban-e va aba onare seu terror a emprendre un vate sense runb gue va por tarlo a Orel. £1 xf de a local va detei-lo —! as, potser va salvar la vida, ins que uns antropetess dela universitat de San Fania alertats pr la premsa, van fre’ ere van pete adapter seal mén dl seal xc que Ih acaba de desobe Mo que ava, pd in que paris el ya ringd au entenues, vit, aquest antroplegs van adonarse ge Ish ena plenament onsclncia de sr tin paar de In eva lengua, tin tester una cliitzae' que desapareixeria amb ell 1 Ishi va merle dung ‘tubercles! el 1916 després athaveresdevngut Vac personal de oa be tots scents que van teballar am ell entre els quals el famés ngusta Edward Sapir—. Durant ene anys va vire al Museu ‘Antopolgia de San Frarlsco | gare la rere va dinar cons ‘ancl pe! que sembla am entusiasme, de es sbtlees dela lengua 3a va exer les legends dl seu poe, va portarantropbegs ales ‘muntanyesperqutveesin com cagava, com fea fot, com fabricava fires, arms esti esos, com via sobreviva a ig de a ata. Ura antropdioga, Theodora Kroeber va decal nlite, sbriament tiult Is en aut dena entendre que les ganes esate adapta al Snow enor I veren merys fun itint de suger inidual ‘en dere moral intelectual el dure ofr l mine egat dl obey Nh rao SER LENAPE 0 SER DELAWARE Deu sr cure formar part dun poble nom del ual ve oun ry, rom dl qual ve dna basa nom de a gual ve d'un neble angles. ls Inds delaware deuen el sed nom a iu Delaware, batejat asi pert acaba la bala Delaware, batejada asl en honor d'un governador de Vial, lord Thomas West, bard De La Ware (1577-1610). Aqests indi de a costa oriental els futurs Estats Units s'anomenaven els rates leape des de aus ays, intent ecuperar aquest no. De fe per, aceptn de dr se encara delaware erg una elimologa fan tasioea dna una ara ves de Vorigen aquest nom. Al temps dls Brimers contacts ab ls clonsewropeus un aquest hauriapasat Una larga estona intertantpronunclar corectament el mot lenape, ave conslderat spre impeonunciabe er a qu no és lenape. Quan, ‘nal, aquest colon va acanseoulrpronunciarto de manera acceptable, in, erties, va exclamar: «Duan» ee gue) earo= ev, desconceta, a pensar que, deft, calla anomenar el ins dl ‘ten, qu, mal prenureat per un ang, va esdevenr delaware. Deft Tenapefque es pronuncia ms © mens sleniges significa simpement sel pobles, nom exalt pr mols pebesareu del planeta per ano Trerarse eis mates, cade ena sea lengua, Tab s'anomenen 2 vegas fon enape, que oir e manera més conundet, el obi veritas. [a histria pastvior dls nape ha estat stat similar aa de tan- tesaconsameridis amb fei gue van Maver d/abandonar la sera terra per reluiarsecap al Md West. Al les poblacionslenape sn Aispersaes en uci petits vue Sobreot a Wisconsin a Oklahoma, Kansas 1a la provincia canadenea entra. La lengua que pan, de Ja familia de Valgongs 3 avi conslderada una lengua morta pe sa rebetote le manvals lacs wes dials es lenges. Ara, serbia ‘use lenape hain dei gue es univrsitaris sequvoqen, | conse en que Ia lengua enape 6 vi, tt i que es itis patants naturals ‘Vequesta lengua hagin marten el vink dares anys del sele xX. Des Serge ose deve IS