Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
N° d'enregistrement:
L'UNIVERSITE
CATALANES.
LA CONSTRUCTION DU PERSONNAGE
MONTSERRAT ROIG.
JURY:
Paris IV.
Didier Bert
Benoit Breard
Anne Charlon
Alain et Annick Courtois
Jean-Pierre Dagome
Mme Fenestre
M. Huynes
Gilles Gueniffet
Amelie Piel
Franc;oise Turlin
Mme Vallier
Sarah Voinier
Et encore a
2
TABLE DES MATIERES:
INTRODUCTION ................................................................................................................................ 6
1.1.1.3 La disparition litteraire de l'homme, Ramona, adeu, l'annonce d'un au revoir ............... 22
12.1.2 La deuxieme generation: Mundeta Ventura (II), "Ia fea con estilo" ......................................46
12.1.3 La troisieme generation: Silvia, Agnes et Maria, prototymes de "Ia femme boniche et potiche" ... 50
12.1.5 Natalia, la revendication d'un feminisme exacerbe "a la Beauvoir" applique ala lettre :
couple"............... ..................................................................................................71
12.21 La dramatis personae: I'inscription du personnage dans une structure familiale et la constante butee
familiale.................................................................................................................. 74
12.2.2 L'image parentale transmise a diverses generations, par Ie discours patriarcal en Catalogne (a
12.3.1 La solitude et la decheance d'une personne agee: Patricia Miralpeix .................................. 128
12.3.2 Les jeunes et Ie triptyque comme ecriture allegorique de la fuite ....................................... 133
1.3.2 Personnage et espace langagier/ Personnage et metatexte: une reflex ion sur l'ecriture qui
temporel................................................................................................................................... 187
3
11.1.3 Le rapport espace/personnage: un espace "ressenti et critique" (La Barcelone du
changement)............................................................................................................................ 20 I
II.I.5 Du regard a la voix: faire parler Ie regard feminin a travers l'espace et I'architecture,
specificite barcelonaise ............................................................................................................ 21 0
11.2 Des faits historiques, des dates, des references inscrivent Ie personnage dans un referent
historique et proposent "I'autre face de la ville" ("l'altra cara de fa ciutat'). ........................ 219
11.2.2 Les elements historiques sont de veritables "marquages" structurants des personnages .
................................................................................................................................................. 224
n.2.8.Le destin bouleverse par la guerre: Kati, Joan et Judit. ................................................. 254
1I.2.9 La critique de la mythification des annees de guerre et Ie personnage de Kati. ............. 264
1T.3 .1. La langue catalane: une priorite de I'oeuvre roigienne .................................................. 277
III.I Une nouvelle donne: un "nouveau" prototype dans un espace different. ........................ 318
IlI.I.l L'inscription par Ie patronyme: distance comique et valeur symbolique ..................... 318
IILl.3 La legerete de la mise en relief des obsessions "saugrenues" des personnages contraste
Ill. 1A La systematisation du huit clos et la disparition de la ville comme espace des grands
evenements.............................................................................................................................. 327
quotidiana) et la distance symbolique (Le conte dans La veu mefodiosa.) ............................. 337
III.2.2 La veu mefodiosa, une distance symbolique qui s'exprime par Ie choix d'un genre: Ie
conte........................................................................................................................................ 347
III.3 Le signifiant I'emporte sur Ie signifie: Mari Cru:z/Montserrat Roig en croisade langagiere .
................................................................................................................................................. 364
lIT.3.l Nouvelle situation narrative: les differents narrateurs et narrataires ............................ 364
III.3.4 Element structurel du discours, L'objet pretexte s'impose face a I'objet du discours, dans
4
IlJ.3.5 Par l'intermediaire de Mari, a la croisee des chemins romanesques, s'elabore un discours
5
INTRODUCTION
Par nature multiple, Ie roman interesse tout lecteur avide d'aventures car,
comme Ie souligne Carlos Fuentes 2, "Ie roman fascine, non seulement
comme lieu de rencontre de personnages, mais lieu de rencontre de
langages, de temps historiques differents et de civilisations qui n'auraient
sans cela aucune chance d'entrer en relation 3". A la premiere lecture d'un
roman, Ie lecteur est plus ou moins seduit par Ie ou les trois grands
indices de reference traditionnels du romanesque que sont Ie personnage,
Ie recit et l'intrigue, sans que, d'emblee, il ait conscience de la specificite
ou de l'interet litteraire de l'reuvre qu'il a decouverte. Des la premiere
lecture des romans de Montserrat Roig, comme bon nombre de ses
1 Marthe Robert, Roman des origines et origines du roman, Grasset, Paris,1972, 364 pages., cit. p. 37
38. cr.: "Lafortune extraordinaire qu'il a connue en sf peu de temps, c'est vraiment en parvenu que Ie
roman Ifa gagnee, car, a y regarder de pres, ilia doit surtout a ses conquetes sur les territoires de ses
voisins, qu'i! a patiemment absorbes jusqu'a reduire presque tout Ie domaine litteraire a /'etat de
colonie. Passe du rang mineur et decrie a une puissance probablement sans precedent, it est
maintenant a peu pres seul a regner dans la vie litteraire, une vie qui s'est laissee far;onner par son
esthetique et qui, de plus en plus, depend economiquement de son succes.", Ibid., p. 13-14.
2 Carlos Fuentes, en feignant de s'interroger sur la mort du roman dans Geographie du roman prouve
que ce genre s'affirrne au contraire.
3 Carlos Fuentes, Geographie du roman, Gallimard, Paris, 1993, 233 pages, cit.p.29-30.
6
lecteurs, nous avons ete enthousiasmee tout autant qu'intriguee par
l'originalite de cette lecture, riche et complexe.
4 Cannen Riera, Montserrat Roig i l'amistat, article paru dans Memorial Montserrat Roig, Cicle de
confer/mctes del 9 al23 de novembre 1992, Institut catala de la dona, Barcelona, 1993, 77 pages, cit.p.
42.
5 Selon ('expression de Paul Valery, citee par Michel Raimond dans Le roman, Annand Colin, Paris,
7
psychologique du personnage pour Ie ramener au role d'agent. A travers
une analyse diachronique, nous envisagerons la possibilite d'etablir un ou
des grands "types" de personnage(s) emblematique(s) de l'reuvre de
Montserrat Roig:
6 Michel Zeraffa, Personne et personnage, Ed. Klincksieck, Paris, 1969,470 pages., cit.p. 29.
(avant-propos. )
7 Non seulement Ie premier roman mais encore l'ceuvre romanesque dans sa totalite.
8 Jean-Philippe Miraux, Le personnage de roman, Nathan, Paris, 1997, 128 pages, cit.p. 28-29.
8
un ancrage temporel dans lequel s'inscrit Ie personnage rOlglen du
triptyque. La lecture de l'ensemble du corpus romanesque roigien nous
autorise a affirmer aujourd'hui qu'il existe une coupure radicale entre Ie
style romanesque des trois premiers romans qui forment un triptyque
Ramona, adeu, El Temps de les Cireres, L 'hora violeta et les deux
autres: L'opera Quotidiana et La veu melodiosa -. Le titre des deux
demiers ouvrages de Montserrat Roig ret1ete l'existence dlun nouveau
lien: la donnee musicale,"l'opera", lila voix" ("L'opera", liLa veu")- que
nous retrouvons par la suite ("Ie chant") dans Ie livre de nouvelles El
cant de lajoventut, que Roig ecrit en 1989.
Al cap i a la fi, no cree que ningu tingui mes d'una 0 dues cordes a l'hora
d'escriure. Com diu el novel.lista Ernesto Sabato, escrius mil/or quan
repeteixes un sol tema aillarg de tota la vida. La dispersio va en detriment de
lO
la projimditat.
10 Montserrat Roig, Mofta roba i poe saM ... , Ed. 62, Barcelona, 1970, 186 pages, cit.p. 11.
II Selon une expression de Roland Barthes, citee par Gerard Genette dans Figures Ill, Seuil, coil.
9
font echo, ce qui suppose une intrigue non lineaire, tres decousue. De
plus, Ie subtil jeu d'echos des differentes voix et parfois de generations
diverses s'installe d'un roman a I'autre , Ie lecteur devenant directement
actant dans cette partition polyphonique ou il doit retrouver Ie ou les sens
du recit.
Pour cette etude, nous avons ete particulierement interessee par les
travaux diAnne Charlon et de Christina Duplaa, que nous citons souvent.
Ces deux chercheuses ont en effet travaille de fa90n precise sur Ie corpus
roigien. Cependant, nous nous ecarterons de leurs analyses dans la
me sure ou notre propos est de considerer Ie personnage et I'ecriture
romanesque de Montserrat Roig dans son ensemble. Comme l'indique Ie
titre de sa these, - Condition feminine et roman feminin dans fa
Catalogne contemporaine. (1893-1983) -, Anne Charlon prend en
12 En effet, L'opera quotidiana, nous semble tout aussi essentielle dans la construction de l'reuvre
roigienne.
10
compte les ecrits de la romanciere jusqu'en 1983, ce qui signifie que Ie
demier roman de Montserrat Roig, ecrit en 1987, ne figure pas dans son
etude. Pour notre analyse, c'est une piece maitresse qui donne sens a
notre demonstration. Quant au livre de Christina Duphia 13, son titre, La
voz testimonial en Montserrat Roig, reflete lui-aussi sa perspective de
travail centree sur Ie desir de memo ire de la romanciere. Les references
aux deux demiers romans sont presque inexistantes, ce qui, selon nous,
ne peut pas rendre compte de l'ecriture roigienne telle que nous nous
proposons de l'etudier.
13 Christina DupJaa, La voz testimonial en Montserrat Roig, Jcaria, Barcelona, 1996, 204 pages.
11
les evolutions car Ie choix des protagonistes change et revele des choix
conscients de Roig qui se positionne elle-meme face a la litterature de
son epoque.
12
comporte deux axes: l'analyse de l'engagement dans Ie roman et celle du
recit et de l'impact de la guerre civile. Un chapitre est consacre a la
langue. Nous montrerons comment la langue romanesque de Montserrat
Roig est majoritairement catalane et s'impose comme la langue de
predilection des personnages. Le rapport affectif des protagonistes a leur
langue sera donc largement evoque. Cependant il convenait aussi
d'etudier la place des langues minoritaires du roman- a savoir, Ie
castillan, Ie fran<;ais et l'anglais- dans quelle mesure elles interviennent et
dans quel dessein. Une etude consacree a la donnee sociale nous
pennettra de mettre en avant les strates sociales linguistiques reperees
par les personnages ainsi que la critique sans complaisance de la
bourgeoisie d'affaires et des parvenus grace aux familles Miralpeix et
Claret.
Nous montrerons comment aussi bien dans L 'opera quotidiana que dans
La veu melodiosa, la nature du personnage a change. II convenait de
definir cette nouveaute, liee autant a l'essence meme des protagonistes
qu'a l'espace dans lequel ils evoluent. L'approche des personnages differe
car ceux-ci sont per<;us avec une certaine distance, ce qui pennet une
evocation plus ludique qui contraste avec l'epaisseur psychologique des
situations du triptyque et qui fait disparaitre la ville comme espace des
grands evenements. Les strategies narratives refletent cette distance
caracteristique des deux demiers romans qui passe par la theatralisation
des personnages ainsi que par l'humour dans L'opera quotidiana et la
distance symbolique, par l'intennediaire du conte dans La veu melodiosa,
notamment grace a la dramatisation de "l'image frappante" qu'est
Esperdenya.
I3
Dans Ie troisieme mouvement, Ie signifiant l'emporte sur Ie signifie: c'est
la victoire de Mari Cruz/Montserrat Roig, parties en croisade langagiere.
En effet, il s'agit de mettre en relief l'importance accordee au style plutot
qu'a la structure romanesque. Plusieurs questions se posent alors: quels
sont les differents narrateurs et narrataires de cette nouvelle situation
narrative? Comment s'articulent-ils et dans quel but? Quelle est la place
du narrateur qui s'impose dans les demiers ouvrages? Nous nous
proposons d'etudier cette etape romanesque nouvelle qui met en avant
l'articulation du discours plus que Ie discours lui-meme. Le personnage
roigien des deux derniers ouvrages est l'adjuvant de cette nouvelle
conception du roman. C'est par son intermediaire que s'elaborent dans
L 'opera quotidiana differents discours sur l'harmonie, qui refletent les
interrogations de la romanciere qui cherche et propose, dans La veu
melodiosa, la mise en application de ces principes.
14
I ETUDE NARRA TOLOGIQUE
14 Comme Ie note d'ailleurs Anne Charlon dans La condid6 de la dona en la narrativa femenina
catalana, Ed. 62, Barcelona, 1990,216 pages, ceci n'est pas un phenomene strictement catalan mais il
est amplifie par Ie fait qu'il s'agisse d'une langue opprimee et de ce fait aux publications restreintes.
15 "En els primers decennis del franquisme, la funci6 d'escriptor no es gaire gratificant, no dona ni
riquesa ni prestigi; a un escriptor Ii es quasi impossible viure de fa seva ploma. La situaci6 de
I'escriptor encara es pitjor a Catalunya, on, en la immediata postguerra, /es possibilitats de ser
publicat i d'aconseguir una xifra de vendes consequent son molt reduides.", Anne Charlon, op. cit. p.
108.
16Ibid., P 108.
17 "Sembla que totes les novel.listes vulguin rectificar la imatge que les noveUes masculines han
donat de fa dona. Durant segles, la prosa narrativa ha donat de la dona nomes la visio que en tenien
15
La condido jemenina, l'experienda jemenina, els desigs de les dones, i alliJ
que elles rejusen, son omnipresenls en la lileratura jemenina calalana. Les
novel.lisles i els contes escrits per les catalanes parlen essendalment de les
dones, i les dones en son, en la gran majoria, els personatges centrals. Se'ls
18
ha retret aixiJ moltes vegades, perij aquesl retret es tan absurd com injust.
Ramona, adtiu, qui retrace la vie de trois hero'ines, toutes trois nommees
Ramona (ou Mundeta), se decoupe en trois mouvements differents. Si
ces trois personnages representent des epoques distinctes, elles refietent
tout de meme une continuite a travers leur rapport filial, etant, en effet,
respectivement grand-mere, mere, et fille. (Des personnages que nous
nommerons dans ceUe etude Ramona ou Mundeta I, II et III.) Chaque
fois entraine dans des destins differents, Ie lecteur est toutefois invite a
une meme et unique experience, celle de lila femme" catalane,
protagoniste du triptyque roigien. El temps de les cireres, est decoupe en
six parties annoncees chaque fois par un epigraphe. L'heroi'ne, Natalia
Miralpeix est presente dans quatre chapitres sur six (soit 168 pages sur
222), elle occupe done Ie plus grand espace romanesque. C'est avec elle
que debute et finit Ie roman l9 . Elle est presente lors de tous les temps
forts. Par ailleurs, Ie titre fait reference a un episode dont elle est la
principale protagoniste 20 et qui est un passage de pour la construction du
personnage et la comprehension de l'intrigue. Natalia n'est pas la seule
femme du roman, sa tante Patricia joue un role important dans les
chapitres deux et quatre, Silvia, sa belle-sreur, est presente a divers
chapitres. Pour finir, il faut noter que cinq des huit personnages
fondamentaux sont des femmes. La composition de ceux-ci reflete la
suprematie du personnage feminin 21 que l'on retrouve d'ailleurs dans
L 'hora violeta, dernier roman du triptyque. Apres une partie introductrice
ecrite a la premiere personne du singulier et derriere laquelle on devine
la presence de Norma, Ie premier chapitre s'attache tout particulierement
18 Ibid., P 12.
19 Meme si la demiere page est consacn5e a son pere.
20 II convient tout de meme de noter que deux chapitres (Ie deuxieme et Ie quatrieme) se focalisent sur
Ie destin, en analepse, de Joan et Patricia Miralpeix, respectivement frere et sreur, pere et tante de
Natalia Miralpeix. Nous verrons que meme si I'espace qui leur est consacre est moins important, ce
sont des personnages de tout premier ordre.
21 Natalia et Patricia Miralpeix, Judit FJechier, Silvia Claret et Kati. Les trois personnages principaux
masculins sont Joan, Lluis et Marius Miralpeix. II convient de noter qu'Harmonia et Encama occupent
un espace plus reduit. Cependant, comme nous Ie verrons par la suite, ces deux personnages
secondaires ont tout de meme un role essentiel, ponctuellement.
16
aux personnages de Natalia et Agnes. Une fois de plus, Montserrat Roig
s'attache a trois destins feminins qu'elle evoque tour a tour ou
parallelement, par bribes.
22 Selon I'expression de Jean Pouillon dans Temps et roman, Gallimard, Paris, 1993, 325 pages, cit. p.
66-67.
23 Notons que chez Montserrat Roig, Ie "centre" n'est pas unique mais multiple car la narration se
trouve partagee en trois centres differents dans Ramona, adeu, avec les trois Mundetas, dans El temps
de les cireres, avec Natalia, Patricia et Joan Miralpeix, et avec Natalia, Agnes et Norma dans L'hora
violeta.
24 Jean Pouillon, op. cit. , p. 66-67.
25 Montserrat Roig, El temps de les cireres, Ed. 62, Mole, Barcelona, 1995,222 pages, cit. p. 13.
17
autre et, par Ie jeu de designation, donne du relief a un personnage
absent dans la diegese. Par cette ecriture qui met en relief son
existence et son regard sur l'autre (en l'occurrence, sur la tante au
debut du roman) Natalia est omnipresente dans El temps de les
cireres. En effet, bien qu'il ne s'agisse pas de recit homodiegetique,
Patricia Miralpeix, au debut du roman, apparait parfois a travers sa
niece, c'est-a-dire a travers Ie regard que celle-ci porte sur elle a
certains moments, et a travers l'ahemance de designation:
Les mans de la Patricia eren suaus. fiNo semblen d'una vella ". La Patricia
nota que la Natalia Ii observava les ungles, t'agraden? (...) valer (...). La tia
Patricia enraonava i reia sovint. "] abans, tan trista (...)" La Natalia, quan
anava a veure la seva padrina s'avorria molt, la Patricia sempre leia el posat
de victima(. ..}. La tia Patricia havia canviat. 26
Ce n'est pas tant une "vision de" qu'une "vision a partir de". C'est la une
seule et meme caracteristique: puisque nous ne nous decalons pas de lui, ce
c'est pas lui que nous voyons, mais les autres "avec" lui. 28
26 Ibid., p. 30.
18
voir quelqu'un en image, c'est done Ie voir dans Ie sentiment qu'un autre
eprouve pour lui, Ie saisir comme correlatif de ce sentiment, lequel constitue
alors ce que l'on voit directement. La vision en image des autres n'est pas une
consequence de la vision "avec" du personnage central, c'est cette vision
"avec 1/ elle-meme. 29
19
presque tous les personnages feminins du triptyque entretiennent une
relation personnelle et/ou sentimentale avec un homme 33 , ce qui
implique la presence d'un grand nombre de protagonistes masculins
dans Ie roman. Si certains sont evoques trcs rapidement (Jimmy,
Sergio, Alfred et Ferran), d'autres sont cependant trcs presents, meme
si, en tant que "personnages en image", ils sont perc;us, eux aussi, "du
dedans" des heroines feminines: la difference de ces personnages ne
reside pas dans la profondeur de leur analyse mais dans la fac;on dont
Ie lecteur saisit leur existence. Bien souvent, l'homme du triptyque
nlest pas Ie heros des romans; il fait contrepoids aux protagonistes
feminines. II se presente alors comme un heros dechu, car il a perdu
la place qu'il occupait auparavant dans la litterature.
33 Notons dtailleurs que pour un meme personnage, iI y a multiplication des aventures, ce qui implique
une multiplication du personnage masculin et dispersion du personnage feminin."M'he escampat, m'he
dispersal en els meus amants." (Montserrat Roig, L'hora violeta, Ed. 62, Col.lecci6 EI balancl,
Barcelona, 1991, 232 pages, cit. p. 17. ) En effet, dans Ramona, adiu, Mundeta I vit avec Ramon
Ventura et aura une liaison avec Victor; Mundeta II vit avec Joan Miralpeix et a entretenu une idyJle
avec Ignasi Costa, Mundeta III a une liaison avec Jordi Soteres. Dans El temps de les cireres, Natalia
a une relation sentimentale avec Jordi Soteres, Sergio, Jimmy, Emilio; Patricia est mariee a Esteve
Mirangels; dans L'hora violeta, Natalia est la maitre sse de Jordi, qui a pour femme Agnes. Norma a
une liaison avec Ferran et Alfred notamment.
34 Dans une bien moindre mesure, ce personnage est aussi vu "du dedans" des deux autres Mundeta, sa
fille et sa petite fille.
35 Nous etudierons, de fayon tres precise, Ie ou les discours de Mundeta, et de ce fait Ie personnage de
Ventura, dans Ie chapitre 1. 3. 1 (La dialogisation des differentes voix du roman), consacre aux voix
du roman.
36 "Es un home com cal i no puc desitjar res de millor. El papa m'ha dil, mira, nena, has de pensar
que nosallres venim de pages, que ens hem Jet rics gracies a l'exportacio d'avellanes de Siurana, periJ
pOlser dema la sort se'ns girara de trascant6. EI papa diu que en Francisco te una Jortuna discreta
20
Francisco es un horne de bona planta, es un cavaller educat, molt fi i
elegant. Els seus ulls ern mostren tendresa, quan m'esguarden. ,,37
elle dechante tres vite, au fil des annees, ce qui explique sa plainte,
constamment repetee dans l'ensemble du roman.
Mundeta est condamnee a rever cet amour charnel auquel elle aspire 38
et qui lui a ete inspire par ses lectures de jeunesse39 . Ventura, quant a
lui, semble eprouver un veritable desarroi face a cette femme "en
attente" qu'il ne peut ni ne sait satisfaire; cependant, presente par Ie
biais de la subjectivite de Mundeta, a travers son discours implacable,
son desarroi est minimise: Ventura apparalt cornrne un pauvre
homme sans reelle finesse, trop peu perspicace. De plus, Ie lecteur
beneficie exceptionnellement de sa propre subjectivite. Le tres rare
"je" du discours de Ventura, est encore un "je" choisi par Mundeta,
parmi les discours du mari pour illustrer son propos, son sens. Prive
d'expression propre au sein du roman, Ventura n'est jamais qu'un
"personnage en image":
pero segura i que es home de senderi i barcefoni d'arref i que, fa seva familia, tret del baliga-balaga
del seu oncle, es honesta i decent." Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 31-32.
37 Ibid., p. 31.
38 "Les seves tendreses em fan bategar el cor de pressa i somio en escenes interminables de passio,
39 "No se car;ar al vol- tal com diuen les novef.les romcmtiques-cap mirada de voluptd, cap esguard
torbat, cap bogeria compartida, cap somriure incitador. Res de fa ivresse de tamor." Ibid., p. 47.
40 ibid., p. 155.
21
romanesques de Montserrat Roig; il represente l'homme
emblematique de son oeuvre, s'imposant presque chaque fois dans
une relation sentimentale en echec, meme si sa presence dans les
differents romans est tres inegale 41 •
41 Dans ;"Tiempo de mujer? - Publicaci6: Esplugues de L1obregat, Plaza & Janes, 1980, 300 pages -,
Montserrat Roig evoque ce personnage particulier qu'est Jordi Soteras: "Ya 10 vereis. Hace anos que
habla. Desde que publique mi primer libro. ( ...J Era todos los superegos que me habia ido
encontrando a 10 largo de mi vida. Mis fantasmas masculinos. " (p. 25) Notons dans EI temps de les
cireres sa presence tres furtive puisqu'i1 apparait seulement a un chapitre ou iI est presente a Natalia
comme "un ecrivain de la fuite", representatif de sa generation: "La Natalia va anar a veure /'Arcadi
Segura. (. ..)En entrar a l'editorial, Ii passa de afrec un noi d'uns vint-i-cinc anys. Qui es aquest noi
que sortia del teu despatx. pregunta a l'Arcadi. Es diu Jordi Soteras, un jove novel.lista, acabat de
sortir del forn. ", Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 89.
42 Christina Duphla, La voz testimonial en Montserrat Roig, karia, Barcelona, 1996, 204 pages, cit.p.
Il2.
22
Cette liberation s'observe dans Ie comportement different de Ia
Ramona de Ia troisieme generation, repere par son amant Jordi, a la
fin du roman: "Com has canviat, Mundeta,,43. Elle met en relief la
soudaine capacite du personnage a tourner Ie dos a son passe pour
s'ouvrir a de nouveaux horizons, meme si Ie "peut-etre" du narrateur
nuance toute certitude:
43 Montserrat Roig, Ramona, adriu, Ed. 62, Col. "EI cangur plus", Barcelona, 1997, 166 pages, cit. p.
157.
44 Ibid, p. 158.
45 Ibid, p. 157.
23
thematique directe avec l'epigraphe qui annon<;ait Ie premier chapitre
de El temps de les cireres:
Temps perdut. Temps perdut. Temps perdut. Repetir unes mateixes paraules
per majors profunditats, es potser despullar-se per trobar el cami de l'altra
banda. Gorgs.46
47 C'est la premiere femme espagnole 11 obtenir son diplome d'ingenieur, comme Ie precise Anne
49 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Ed. 62, Barcelona, 1991, 169
24
requiert une mobilisation des femmes et instaure une conmvence
nouvelle entre elles.
50 Ibid, p. 64. cr.: "Laurence Durell escriu a Justine a proposit d'aquest personatge: ''Nomes dire que
moftes vegades pensava com un home, i en els seus actes desplegava en cerIa manera fa
independimcia vertical propia de l'actitud masculina (...) Amb una dona nomes podemfer tres coses:
estimar-la, sofrir i fer literatura." Durell no parla de dones reals, de la mateixa manera que Flaubert
51 Nards Oller, Pilar Prim, Ed. 62, "butxaca", Barcelona, 1999,278 pages.
52 Ibid, p. 86.
25
Fins i tot des del punt de vista d'escriptora, m'interessa ara el "misteri" que
representen els homes per a mi. Moltes vegades em resulten un misteri, ho he
,. 53
de reconelxer.
(En) I 'ultima novel.la que he escrit (. ..) he provat una cosa, no se si me n 'he
sortit, resulta dificil autojutjar-se. He intentat que el protagonista fos un
home i que estigues escrita en primera persona, perque havia arribat a la
conclusio que el cas invers I 'havien provat moltes vegades els homes
.
escnptors. L es d '
ones escnptores, poques vega des. 56
53 Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, Diategs a Barcelona, con versa transcrita per Xavier Febres,
54 Ibid., P 18.
55 Nous nous rMerons iei aux personnages protagonistes du roman car il existe en realite divers
26
Ja se el que dira la critica: "llastima que el personatge no Ii ha sortit rodo".
Un amic ja m 'ho ha dit: "La novel.la esta molt be; aquest personatge no esta
tan aconseguit com la teva Julia, que sembla mes acabada". 57
Ales dones nomes se 'ns tolera que utilitzem personatges lemenins. Per als
estudiosos mes primaris, la /rase ja esta leta: els personatges masculins no Ii
surten ... Per als mes refinats, i tot racionalitzant els disgust inconscient que
els ocasiona llegir una novel.la cerebral escrita per una dona, els
personatges no Ii acaben de sortir. He llegit una pila de comentaris, la
majoria elogiosos, sobre els personatges lemenins de Ramona, adeu, EI
temps de les cireres, L'hora violeta, L'opera quotidiana, La veu melodiosa i
El cant de la joventut Pero ni una paraula sobre els seus personatges
59
masculins, alguns certament admirables.
57 Ibid., p. 18.
58 Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig i la novel. la, article paru dans Memorial Montserrat Roig, Cicle
59 Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig i la novel.la, article dans Memorial Montserrat Roig. Cicle de
27
persona tancada, separada de tot i per acabar-ho d'adobar lletja, em va
. .
lmpresslOnar mo It. 61
Tots vostes recordaran, i si mes no, hi he insistit mes d'un cop en aquesta
mateixa sala, que al llarg de la literatura occidental no hi ha parelles
d'amigues paradigmatiques i sf, per contra, parelles d'amics exemplars:
Aquil.les i Patrocle, Roland i Oliver, Antoni i Vassani, sense que esmentem
mes que la lliada, La canfo de Roland 0 EI mercader de Venecia. Les dones,
segons els homes estem incapacitades per a un sentiment tan noble i altruista.
61 Maria-Aurelia Capmany, Montserrat Roig, Ojici i plaer de viure i escriure, Cultura nO 22,
conferencies del 9 al 23 de novembre 1992. Cit. p. 76 Cf.: "Ara mateix, si qualsevol comentaristafos
interrogat sobre la Iiteratura catalana, tant si es home com si es dona, no vacil.laria gens ni mica:
Quim Monzo, Jesus Moncada, Joan Perucho, Baltasar Porce!... Escriptors, excel. lents, no cal dir-ho,
literatura, persones com Carme Riera, Maria Barbal 0 Marta Pessarodona, que no son inferiors en
cap aspecte als col.legues que he citat-uns i altres a tall d'exemple. ", p. 76-77.
28
Les dones, ens han assegurat reiteradament aquests, no tenim amigues, sino
. I 63
nvas.
63 Carme Riera, Montserrat Roig i l'amistat, article paru dans Memorial Montserrat Roig, Cicle de
64 Ibid, p. 43.
65 Ibid, p. 43.
66 Si dans L 'hora violeta, Roig presente differents profils de femmes, elle tente neanmoins de presenter
les constantes du genre feminin: toute J'reuvre tend it demontrer que malgre les differentes
personnalites et positions, la femme a un profil general: elle a notamment besoin de sentiments: "AI
cap i a la fi era una dona i, com quasi totes les dones, es movia nomes pels sentiments.", Montserrat
67 En particulier Merce Rodoreda et Maria-Aurelia Capmany qui ont inspire Montserrat Roig.
68 "La Norma i jo vam anar a entrevistar una escriptora molt famosa, havia rebut tots e/s premis i les
seves obres es reeditaven sense parar.", L'hora violeta, p. 62.
29
interrogee sur son reuvre et dont Norma/Roig69 souligne la constante
incompatibilite des sexes, leitmotiv de l'reuvre rodoredienne:
La Norma va dir a l'escriptora, a la seva obra es nota unapugna intern a
entre l'home i la dona. Sf?, va fer la dona, tot esbossant un somriure. Sf,
continua la Norma, una soterrada agressivitat de la femella contra el mascle,
i em sembla que voste ve a dir que les relacions entre home i dona son
gairebe impossibles. I l'escriptora esclafi a riure com si la cosa li fes gracia.
(. ..) is que, a tu, et sembla que son possibles? 70
69 L'interference entre Ie reel et la fiction ne peut etre plus evident puisqu'ici, les propos de Norma sont
mot pour mot ceux de M.Roig, dans l'interview qU'elle fait a Rodoreda, la seule difference etant la
langue puisque la reel Ie interview est en castilian:
"En su obra se nota como una pugna interna entre hombre y mujer...
- Sf
-Sf, como una agresividad latente de la hem bra contra el macho.
-No se, debe de ser involuntaria por parte mia. Yes que me parece que Usted plantea las relaciones
- Ya ti te parece que son posibles?(. ..}", Triunfo, n° 573, 22/09/1973, Montserrat Roig: El alien to
71 Ibid., p. 121.
30
tingut una amiga, la Kati.,,73 Leur etonnante connlvence intrigue leur
entourage tant les deux femmes sont differentes et semblent
incompatibles -liLa Kati era tot el contrari de la Judit".74 Meme si Joan
Miralpeix semble se rejouir de cette amitie pour sa femme -"I en Joan
estava content, que la Judit i la Kati fossin amigues, encara que les
trobava tan diferents."75- l' on sent neanmoins une certaine distance
teintee de jalousie envers leur grande complicite, un sentiment eprouve
non seulement par Joan, Ie mari de Judit mais encore par Patricia, attiree
elle aussi par sa belle-sceur Judit:
Un dia, en Miralpeix va veure com passejaven totes dues, la Kati i la JudU,
pel pati de la Patricia; la Kati colli una rosa de terra i la dona a la JudU. Les
dues mans quedaren agafades durant una curta estona. (. ..) En Joan les segui
amb la mirada una llarga estona. 76
Les deixava, doncs, totes dues assegudes vora l'estany del meu jardi, i, quan
tornava, me les trobava al mateix lloc, com si el temps s'hagues quedat
immovil. Confesso que sentia molta enveja d'aquelles hores que passaven
plegades, i tambe me'n feia que no tinguessin por. Me'n sentia exclosa i em
venia una pena molt grossa. No les entenia i les hauria volgut entendre. 77
73 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 148. cf. "La Judit no era una dona altiva, pero no tenia
cap amiga. (. ..) "Es orgullosa", en deien.", Ibid, p. 148.
74 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 120.
75 Montserrat Roig, El temps de /es cireres, p. 148.
76 Ibid, P 148. Differents passages mettent I'accent sur la fascination de Joan ou de Patricia pour cette
relation et sur Ie besoin de se I'expliquer: liLa Kati no s'estava mai quieta, era un be/luguet. Potser era
/a vitalitat de fa Kati, pensava en Joan, e/ que fascinava la Judit.", El temps de les cireres, p. 148.
Dans son journal intime, Patricia explique elle aussi sa difficulte a comprendre I'intensite de cette
relation: " no vaig entendre mai com van ser tan amigues durant la guerra, /a Judit i la Kati. La Kati
era mes gran que /a Judit. Una dona dominant. I estic segura que al comenr;ament s'odiaven. La Kati
es posavafrenetica quan /a meva cunyada marcava tant les distimcies, no se que s'ha cregut, aquesta
estrangera de m ... (. ..)/a Kati deia aixo, estrangera de merda. ': Montserrat Roig, L'hora violeta, p.
123.
78 Ibid, P 113.
31
ella, el seu riure era d'alegria"79; divers passages evoquent cette
connivence 80entre les amies, empreinte de sensualite:
Cette intimite entre des femmes n'est d'ailleurs pas seulement reservee au
couple Katil Judit puisque Norma vit aussi une histoire sentimentale
avec une jeune femme, Mar: "les apassionades relacions de la Norma i la
Mar,,83. Si l'espace romanesque qui lui est consacre dans L 'hara vialeta
est sans conteste inferieur it celui de Kati et Judit, nous observons
cependant qu'il n' en est pas moins consequent car ce recit donne lieu,
plus tardivement84, it la nouvelle Mar du recueil El cant de lajaventut. 85
Ces deux exemples qui refletent la tendre complicite entre des femmes 86
sont neanmoins differents dans la mesure ou Kati et Judit sont en tous
points deux personnalites opposees ("eren els dos pols, l'un positiu, i
l'altre negatiu." 87) alors que Norma et Mar se ressemblent tellement qu'il
est possible de les confondre: "La veritat es que no se on comen9ava la
Norma i on acabava la Mar,,88. Cependant, toute relation entre femmes
79 Ibid., P lB.
80 -ainsi qu'une connivence intellectuelle: en effet, Kati est par ailleurs presentee comme une femme
intellectuelle: "La Kati, savante, com ningu", Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 59. cf.: "L'unica que
hi mantenia una certa intimitat era la mare de fa Mundeta, a totes dues efs agradava lleglr I
Roig, Ramona, adeu, p. 601 cf. "La Kati sempre havia /legit molt pero durant aquell temps s'empassa
tota la literatura sovietica que arribava ales seves mans.", El temps de les cireres, p. 149.
82 Ibid., P 134.
83 Ibid., P 73.
85 Montserrat Roig, El cant de la joventut, Edicions 62, EI Balanci, Barcelona, 1997, 173 pages.
86 En effet, iI ne s'agit pas ici d'homosexualite feminine: "no podien entendre, com deia la Mar, que
nosaltres ens estimavem d'una altra manera, sense anar al /lit, que cardavem, com dlrlen ells, quan
ens donavem la ma I ens perdiem en la contemplaci6 del mar,(. ..) els peus enfonsats a la vora, perdut
88 Ibid.p. 72. Quant a Kati, tres exuberante, elle arbore des tenues voyantes, a son gout. ( "vestia com
volia"- El temps de les cireres, p. 148) Judit est, pour sa part, tres discrete: fa Judit priferia els
/I
colors foscos 0 el blanc, c%r de neu, i /a roba jina. "-EI temps de les cireres, p. 148., beaucoup plus
classique que son amiel "Ella amb fabric de pates d'astracan, a amb efs renards argente que Ii
voltaven e/ coil, e/s mouton dore, e/ canotier d'ala enlairada, les mitges de critaU i de costurafosca,
32
semble avoir des points communs chez Montserrat Roig qui souligne une
affinite et une complicite qui satisfont pleinement la femme, detendue,
joyeuse a souhait, capable de retrouver l'insouciance de l'adolescente
perdue avec la maturite. En effet, cette amitie feminine est decrite
comme un retour a l'adolescence, per9u aussi bien dans l'attitude des
personnages que dans leur envie de se ressembler, moralement et
physiquement:
{. ..)es curios, ara hrha dones que, en fer-se molt amigues d'una altra dona,
sembla com si repetissin els esquemes d'una amistat d'adolescencia. 90
La Norma i la Mar es van tallar els cabelL"! de la mateixa manera, estil patge,
91
i anaven vestides igual. Dues gates d'aigua.
efs guants.", Ef temps de fes cireres, p. 147. cf. : "La Judit, fa mes bonica de totes i sempre sense
joies, amb un vestil blanc, coil alt, randes menudes, i un pentinat alt, de reina.", L'hora violeta, p.
112.
90 Ibid, P 73.
91 Ibid, P 72.
92"Aquell dia, ridem molt, potser per la paella ( ..J", "1 vam esc/atar a riure", Ibid, p 58.
93 Ibid, P 73. Cette jalousie de Natalia est mise en relief par Ie fait que celie ci, grande amie de
Norma, se sente exclue de cette connivence qu'elle ne semble pas partager avec eIle: Montserrat Roig
n'omet aucun detail et I'on observera que, comme dans toute relation amoureuse, Norma et Mar
preservent leur intimite en se coupant volontairement de leur entourage, comme Ie souligne Natalia:
"Sovint fa Norma s'amaga i no se res d'ella, com quan va coni3ixer la Mar. La Norma va desaparldxer
del tot. De tant en tant, m'hi topava, gairebe per atzar, a fa $Ortida del cinema 0 en una exposicio.",
Ibid, p 72. Cet isolement desire par Norma s'explique de plus par la nature de la relation entre les
deux femmes, qualifiee d'amoureuse par Norma: "potser m'enamora d'ella": "Uns sentiments que no
estava disposada a mostrar davant de ningu, i encara menys davant d'en Ferran.", El cant de fa
joventut, p. 53.
33
Feien petits xiscles pel carrer, anaven agaJades de la ma com dues
col.legiales. (. ..) anaven a menjar a restaurants cars per riure's d'un cambrer
enrojolat, compraven roba de coloraines i Jarbalans nomes per astorar el
dependent mes timid de la botiga, es ficaven amb tots els homes que trobaven
pel carrer, els provocaven, els incitaven, reprodul"en a posta el paper d'
"objectes", pero, amb l'avantatge que ara ho sabien, que Jeien aquest
94
paper.
94 Montserrat Roig, L'hora vio/eta, p. 72-73. Dans E/ cant de /ajoventut, ce retour a I'adolescence,
caracteristique de la relation de Norma et de Mar est encore presente tres positivement puisque c'est
un espace de liberte, I'exteriorisation du moi profond souvent cache: les termes, tres simples, "no tenia
por", "ta/ com em sembla que soc" mettent en relief la conscience de cette sensation, pleinement
satisfaisante: "No enraonavem gaire, no construi"em res de nou, nomes amb ella no tenia por, la por
de demostrar-me tal com em sembla que soc, l'adolescent que tot .sovint amago als plecs mes humUs
del meu interior.", Montserrat Roig, El cant de lajoventut, p. 54.
95 Dans Dialegs a Barcelona, Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, la romanciere souligne I'existence
d'une amitie (ou amour selon ses propres termes) feminine nouvelle car la femme cesse d'etre en
rivalite avec ses congeneres pour gagner les faveurs des males, un rOle qui I'a asservie et un schema
qu'elles reussit a depasser. S'intaure alors une relation ou les femmes se parlent, evoquent des
problemes communs, ce que la romanciere considere etre un progres essentiel puisqu'en toute logique,
les femmes se decouvrent des affinites: "L 'amor entre dones ha avanr;at moltissim perque hem
comenr;at a pariar, a descobrir afinitats. Encara existeixen odis periJ em sembla que la relacio entre
dones s'ha tornat mes generosa. (...) Perque acceptavem molt el paper que ens imposaven, el paper
d'atraure el mascle ens leia competir amb les altres. A partir del moment que hem comenr;at a parlar
entre les dones dels problemes comuns, hem desvetllat el nostre propi sexe. Trobo que ha estat
extraordinari, un aven9 importantissim per les dones, el simple let de parlar.", Dialegs a Barcelona,
p.84.
34
El joe era admes: podies Jer gamberrades, comedia, ningu no ens miraria
com si J6ssim marcianes. (.. .) No hi havia res a guanyar, tampoc no hi havia
96
res a perdre .
96 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 65. cf.: la reunion de femmes dans El temps de les cireres:
"Totes van riure contentes d'esser complices, ens ho passarem bomba.", p. 181. Dans El cant de la
joventut, I'on retrouve cette meme idee de serenite dans la relation feminine due a I'absence de quete
de pouvoir et de domination des unes sur les autres: "Ella no es deixava dominar, pero no perque s'hi
rebel.Ms, ella no es deixava dominar perque no dominava ningU.", Montserrat Roig, EI cant de la
joventut, p. 55.
97 "Montserrat Roig, igual que les altres novel.listes catalanes, idealitzen fes amistats entre dones"
Anne Charlon, La condicio de la dona en fa narrativa femenina catalana, p. 183. Les reunions
feminines des romans roigiens soulignent la satisfaction des femmes a se retrouver entre e1les et Ie
desir d'evincer I'homme. Comme Ie montre Anne Charlon dans La condicio de la dona en fa narrativa
femenina catalana, une autre fa~on d'exclure I'homme, de lui refuser son role, est d'evoquer Ie plaisir
solitaire, present dans les romans. Notamment dans une scene entre Norma et Natalia: "/ arafaran un
menage a trois (...) 1 que farem nosaltres, em va dir tot obrint els enormes ulls, sino masturbar-nos!",
Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 65.
97 Anne Charlon, La condici6 de la dona en La narrativafemenina catalana, p. 154-155.
98 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 65.
99 Ibid., P 65.
35
l'lmica sortida dins del camp de l'afecte." 100_ Lors de celle-ci, Norma
prend aussi des distances, plus par esprit de contradiction et par gout de
la poIemique que par reelle conviction, comme Ie precise encore Natalia,
car Norma, pour sa part, fait l'experience des relations homosexueIles 10I :
100 Ibid., P 64. Notons d'ailleurs, comme Ie souligne tres justement Patricia Gabancho dans La rateta
que escombra f'escafa, que la relation homosexuelIe, sujet tres courant dans la litterature feminine ou
masculine, emane d'une demarche intellectuelle et non pas d'un besoin purement charnel: " No es un
tema nou en fa literatura, peri) sf que ho es la seva quotidianei'tat. Cal dir, periJ, que els autors l'han
explotat i espremut molt mes que no pas les dones (.. .).", Patricia Gabancho, La rateta encara
escombra l'escaleta, Edicions 62, Barcelona, 1982, 190 pages, cit. p. 116. Cf. " Es un punt a notar que
el lesbianisme aparegui sempre com una opci6 intel.lectual, argumentada, peri> mal com a simple
desig natural.", Ibid. p. 119.
101 "Pensava en les vetllades de la Norma, voltada de les seves amigues decadents. Totes separades
del mari!o Feministes ressentides. EI!astiguejava quan les senNa riure, a disfressar-se, a petonejar-se
amb impudfcia.", Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 156.
102 Ibid., p. 64
103 Ibid., p. 64.
104 Ibid., p. 73.
36
La Roig i jo ens respectavem educadament i fins i tot un dia varem firmar un
pacte de no agressio: mal parlariem en public malament I'una de I'altra, no
diriem davant periodistes 0 persones que ho poguessin difondre res que es
pogues considerar sospitos que no ens entenem massa be. Els draps bruts
.
serzen rent ats sempre a casa 1.
en .
przvat . ,,105
105 Carme Riera, Montserrat Roig i l'amislat, article paru dans Memorial Montserrat Roig Cicle de
37
typiques plongees dans un mecanisme social. (. ..): en premier lieu intervient
l'observation de la personne reelle plongee dans la pluralite du monde; puis
la typification (designation ofJicielle du specimen ou type, sur lequel est
fondee la description originale d'un taxon- espece, genre, etc. - qui permet de
rea'I'lser Ie personnage en f i representative
19ure " d'un caractere.
, 1 07
Totes les dones del man que s 'havien perdut 0 estavellat. 110
No, les Mundetes no eren una invencia. Te'n troves una a cada cantonada,
' I a tla
tampoc h0 es . Patncza.
,. III
38
1.2.1.1 La premiere generation de femmes: Mundeta I, "perfecta
casada" .
Dans Ramona, adflU, Ramona Jover, nee en 1874, represente les femmes
de la premiere generation. A vingt ans, sa seule aspiration personnelle est
Ie mariage; aussi quand il se presente a elle, meme si elle n'en saisit pas
exactement Ie sens 112 et qU'elle n'est nullement amoureuse, elle n'oppose
aucune resistance au parti qui lui est propose. Nourrie par les principes
de l'epoque, comme nous Ie percevons dans son discours, elle considere
que, pour une jeune femme, rien n'est pire que de coiffer Sainte
Catherine:
Una dona necessita un home al seu costat, per par de trobar-te sola, de ser la
riota de fa gent. Sobretot, per par d'arribar a vella sense salut, amb l'imima
. 113
elxuta.
112 "No se per que em caso. Trobo que es molt dificil preveure el que ens te reservat el destf.",
Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 38.
m Ibid, p 38-39.
114 Montserrat Roig insiste sur la beaute de cette femme, consciente de cet atout (qui repond aux
criteres de I'epoque: en particulier Ie teint laiteux de la peau, la chevelure abondante) et de l'admiration
qU'elle provoque autour d'elle: "Em poso efs dos robins, vermells com fa sang, que m'ha regalat en
Francisco. Sembfen dues taques damunt fa blancor de la meva pell. Soc bella. Quan entrare a la sala
dels miralls del Liceu de bracet d'en Francisco, tothom preguntara, i qui es aquesta senyora tan
bonica? ", Montserrat Roig, Ibid., p 42-43. Sa beaute est encore confirmee par d'autres personnages,
notamrnent sa propre fiIle: "La mama sf que enfeia, de goig, a fa pintura que Ii va pintar el papa, amb
fa caballera esbullada com si entres l'oratge per la finestra. (. ..) I la mare, tan bella, amb fes mans
blanques com una dalia del tot florida ... H, Ibid, P 37.
115 "M'he convertit, sense adonar-me'n, en el "goig", "f'alegria", la "reina" d'en Francisco Ventura.",
Ibid, p 43. Dans I'ceuvre de Montserrat Roig, de nombreux personnages sont nourris des lectures
chretiennes pronees par Ie franquisme comme La perfecta casada (1583) de Fray Luis de Leon, Oil
leur sont inculquees les valeurs traditionnalistes, selon lesquelles la seule issue pour la femme est Ie
mariage. Celle-ci doit "servir" son mario Soit les personnages se distancient de cette lecture, comme
Kati, soit ils s'y referent: HL'home es un partenaire que vol magarrufes, alegria, espontaneUat. No tots
els homes, es clar, continuava la Kati, ja saps que a mi no m'interessen tots els homes, sino els
atractius, els intei./igents, els aventurers. Els homes, els homes. Per a la Patricia 0 la tieta Sixta, els
amors apassionats no porten mes que desgracies, maldecaps, I'una repetia que mes valia quedar-se
per vestir sants i no haver de fer un mal casament, I'altra que no n'h; havia prou d'haver bal/at un dia
per saber el numero que l'home calr;a. Recitaven passatges sencers de La perfecta casada, el recuerdo
para la novia, la atencion para fa esposa. Pueden sacarse del libro provechosas ensenanzas, sobre
39
l'epoque franquiste. 116 Commence des lors, pour elle une vie insipide et
ennuyeuse, un theme tres present dans la litterature catalane feminine,
comme Ie precise Anne Charlon Dans La condicio de la dona en la
narrativa catalana. 117 En 1898, dans son journal intime, Ramona resume
en effet sa vie a l'entretien de sa maison. C'est pourquoi, a vingt trois ans,
elle se sent agee (" soc una dona madura" 118), et est tout a fait consciente
de la mediocrite de sa vie. De tres longues enumerations des taches
quotidiennes repetitives, soulignent l'ennui et l'enfermement que vivent
ces femmes au foyer, privees de toute ouverture sur Ie monde:
Pero jo, que no surto mai de casa ... Dilluns, bugada, dim arts, rebre visites i
escriure cartes, dijous, escudella i earn d'olla, dissabte, neteja a fons, i, els
dies que resten treure la pols que s'injiltra per les escletxes dels porticons,
arreglar calaixos, planxar la roba blanca, respallar amb amonfac les catifes,
emmidonar les gases de les cortines, tenir cura de les plantes del baleD i de
les palmeres d'en Francisco; i els coberts de plata, que han d'estar lluents i
maz. no h0 estan. 119
todo para devolver a la mujer el puesto que corresponde dentro del hogar. I es clar, res d'esclavitud.
La Mundeta, necessiten citar textos d'altri perque son eixorques de cor, prou ho se jo, que la mama
no ha plorat maio Va pensar que les tres dones, llevat de la Kati, havien admes massa d'hora I'amor.
Calia esperar-Io amb paciencia, amb cautela. Ella ho faria millor.", Montserrat Roig, Ramona, adeu,
p.63.
116 Dans La voz testimonial en Montserrat Roig, Christina Duplaa insiste sur Ie retour aux references
classiques pendant la periode qui fait l'eioge de Fray Lluis de Le6n entre autres: "EI Nuevo Estado"
creado a partir de 1939 busca sus mitos en un remoto pasado (Reyes Catolicos, Concilio de Trento,
etc.), en un pasado que Ie permite denominar "cruzada" a la guerra civil, "herejes" a la poblacion
laica y asi sucesivamente con todos aquellos hechos y enemigos potenciales del regimen.(...) Fray
Luis de Leon es exaltado por haber dejado muy bien especificados los deberes de La perfecta casada
(1583).", p. 84.
117 "Merce Rodoreda esdevingue mestra en I'art d'expressar I'avorriment i la monotonia de la vida
40
una casa sempre a punt per a esser fotografiada en una revista de
decoracio, com deia ell." 120 De nombreux passages evoquent l'abus de
Lluis Miralpeix, tres exigeant vis a vis de sa femme, mais lui-meme bien
peu sOlgneux:
(. ..) En Lluis tenia la deria de llenc;ar la roba interior per terra a mesura
122
que avanc;ava cap a la cambra de bany.
Va sentir que en Lluis entrava a la cambra del bany, "ai I no Ii vaig comprar
el sab6 per a pells delicades I" La Silvia tancCl els ulls mentre esperava un
crit i, efectivament, aviat sorgi un Silvia I una mica atronador de la dutxa. La
Silvia s 'arriba a la cambra de bany que tenien just al costat del seu
dormitori. No me 'n vaig recordar, Lluis, avui mateix anire a Sears i te'l
comprare. (. ..) On redimonis has ficat la meva esponja ?, senti que deia en
Lluis. La Silvia busca I 'esponja natural al prestatge del costat de la
finestrella. Aqui la tens, podries treure el brac;, home I 123
( ... ) cada dissabte, en acabat de dinar, la Silvia arreglava la casa mes del
compte, procurava que els vidres fossin nets, que els daus del living-room
estiguessin ben col.locats, que no hi hagues ni una volva de pols ales lleixes
d'obra ni massa papers al lloc de les revistes, rentava tots els cendrers i
emmidonava el tapet que hi havia damunt el piano de la Judit. 124
41
demande si son epouse se conformait a cette decision; question qui reste
sans reponse:
Dans Ie roman roigien ce repli sur soi exige par Ies epoux et Ie caractere
obsedant de cette tache repetitive entraine tres souvent un etat depressif
"Canvio sovint d'anim, m'entristeixo i de sobte em posaria a cantar. En
Francisco diu que no m'enten. nI26 _ voire une obsession chez certains
personnages, comme Maria de L 'opera quotidiana, Mundeta de Ramona,
adeu et Silvia de El temps de les cireres car, forcees de faire Ie menage
e1Ies sly adonnent totalement et excessivement:
La casa, la tenia com una plata d'argent, mat no he vist una dona tan
endre~ada. Els mobles semblaven miralls. / el balconet tan pie de plantes que
la gent s'hi aturava com si alld fos una exposicio. (. ..) La princesa
[27
m /esperava entre flors ...
(. . .) la Maria no volia res, no demanava res, cada dia la casa mes lluent,
mes polida, i el balco cada vegada mes pie de flors. No em deixava descansar
el cap damunt del respatller de les butaques, deia que les puntetes de ganxet
s'embrutaven, ni tampoc estirar les cames damunt de la tauleta, i em feia
anar descal~ per casa, 0 be arrossegant els peus en un drap de coto, deia que
s'havia passat tot el mati traient la lluentor de les rajoles i, quan jo li
demanava que no fes les feines de casa, ella em guaitava amb un mal aire i
feia, no em tens tancada a casa, doncs, que vols que hifaci?J28
126 Montserrat Roig, Ramona, addu, p. 71. C'est encore une caracteristique du personnage sur Iaquelle
Ie narrateur insiste alors que Mundeta est bien plus agee, au moment de la proclamation de Ia
republique, avec sa fiJIe, jeune fille: "/a seva mare canviava de pensament tot sovint ... ", Ramona,
addu, p. 61.
42
Per molt que els frego amb terra, de seguida es tornen negres. M'obsessionen
com la cristalleria que no treu brillantor ni que hi aboques tot el vinagre del
man. No m'agrada netejar la casa.
1, perque els coberts llueixin com si fossin els de palau, els he de fregar ~o.
No m'enfio, del servei. A Gracia es molt diflcil trobar una criada neta ... "l 9
132 "Diuen que estimar es morir. Neeessito morir d'amor.", Ibid., p. 112.
133 "Tine l'Cmima trasbalsada", Ibid., p. 116. cf.: "Victor, tu alegres la meva vida, tu la voltes de
43
decouverte d'un amour possible. Cependant, Mundeta etant manee,
commence pour la jeune femme une terrible lutte interieure entre raison
et sentiments. Elle envisage la possibilite de renoncer a cet amour qU'elle
, ,134 En e f~
a tant espere. let, un passage d ·Jouma I re f1 ete
e son ' parlaItement
Co •
I si el veia una vegada? ... No, no, serien unes perilloses relacions, fora una
temptacio .... (. ..) I si m 'avingues a veure'l? Ni que fos un instant, nomes per
dir-/i que no esta gens be, aixo que em demana ... No hi hauria malicia, en
l'encontre, i ames, deturaria el cop del seu disgust. Pobret, no vull fer-lo
patir ... Preguntar-li, nomes, que es el que preten ... Si, trobar-nos, parlar amb
ell, estar una mica al seu costat, poder-lo mirar de prop!
L 'estomac em fa mal, la por m'entortolliga els budells. Es tractaria de fer el
cor fort i dir-li, miri, jove que s'ha cregut, soc una dona decent, una
senyora ... He fet tard, no em vull enganyar. No, no, millor tractar-lo com a
una criatura, escolta, soc una dona madura, tinc vint-i-cinc anys, en fa mes
de sis que soc casada, no vull causar-te mal, ets molt jove net, per que et
busques embolics, a la vida? 0 dir-li, amb dignitat, escoiti, nomes m'he
avingut a trobar-me amb voste per exigir-li que em deixi tranquil.la ... ? He de
contestar tot seguit la carta, s'ha d'adonar amb qui se les heu, una dona
casada amb un home de be, respectat per tothom .. .! si estripava la carta? Si
feia veure que mai no l'he rebuda? Oblidar-la, aixo es el que em conve. Pero
oblidare la seva passio? Deu ser doh;, un amor per estrenar! L'he de veure,
l'he de veure! Voldria que em fugis de la memoria la seva figura, voldria
imaginar-me'l geperut 0 veil, xaruc, amb les cames guerxes, decrepit, amb
una filera d'arrugues a la cara i a la barballera, amb unes bosses
vermelloses sota els ulls, amb solcs groguencs a la pell, flac per les febres,
lleig com un gitano, horrible com la mort, amb la papada d'obesitat i un tic
nervios a l'ull esquerre, calb iamb un crani enorme, la pell revellida, amb les
mans tremoloses i de color de carn de be, amb el rostre bavos dels retardats,
amb un estrabisme molt accentuat a la mirada, amb ... Res de tot aixo. En
Victor es bell com els dos amorets de marbre ... Quina angunia, soc una fava.
134 "PeriJ de les tendreses de l'amor, no en se res. Sera pecat haver desitjat tota una vida les caricies
d'unes mans desconegudes, poder tremolar de vergonya i de felicitat tothora, poder desterrar el pudor
del meu cos?", Ibid., p. 156.
44
Li he enviat una esquela. Dema, ales onze, sere a missa. A Santa Maria del
l'{ J35
lVlar.
M'agradaria poder dir, com madame Bovary, que tine un amant. Pero es
mentida. Estie ferida d'amor i morta de por. He anat a eonfessar-me als
jesuftes, a un capel/a que no em eoneixia. M'ha dit que peeo, que m'aboeo a
l'abisme, que ['he de deixar. I ell solament m'ha besat una vegada. 139
M'ha eserit! I em diu que m'espera dema davant de la easeada del Pare de la
Ciutadella. (. ..) Pero jo no hi anire. No vull tornar a peear. 140
141 "Cine, sis, set vegades, "he llegida, aquesta carta. Que is el que puc fer, Diu meu? Em sento com
el dia de Rams, quan era una nena i em menjava les confitures de la palma, el poncem, fa taronja, les
prunes i les peres, i la madre Adelina em deia que aniria a I'infern per lIaminera. En Victor tambe
45
forces, tente de l'assumer), son education, sa situation et l'epoque dans
laquelle elle vit l'empechent de realiser son reve d'amour. Elle etouffera
cette passion naissante par necessite, en se renfermant sur elle-meme et
conservant, tel un tresor, Ie souvenir de ce jeune homme tant desire.
L'image qui emane d'elle est, des lors, celle d'une femme forte, sorte de
forteresse ("invulnerable per dintre"), ce que ron pen;oit a travers la
subjectivite de sa petite fiBe, la Mundeta de la troisieme generation 142:
L 'avia es passava forr;a temps de la seva vida tancada a la cambra entre els
recordsfisics i els que Ii conservava la memoria. 143
Una jigureta com ravia, pensa, que s 'esmunyia, vincladissa per fora,
invulnerable per dintre. (.. .) Sentia una irreprimible curiositat per la vida de
l'avia: la imaginava plena de misteris, de joies, de perfums, de secrets
d'alcova, de paraules a mig dir, de revelacions transcendentals, tot un mon
construU a mig aire, fet de matisos i presumpcions. L'avia conservava, com
un tresor roent i traidor, el pas del temps. 144
142 A travers les differentes presentations d'un meme personnage, Montserrat Roig insiste sur l'i1lusion
et "I'image" du personnage qui n'est en rien Ie personnage reel: it de nombreuses reprises, les
personnages ont de leurs ancetres une image qui ne correspond pas a ce qui a eM montre d'eux. Ainsi,
Mundeta de la premiere generation est elle pen;ue par sa petite fille comme une forteresse, ce qui est
en contradiction avec ce qu'a ete effectivement ce personnage. Ceci revient a dire que dans la
construction du personnage, la propre expression du personnage en est la seule veritable (au sens de
veridique) approche. Le personnage se construit par I,(~laboration de l'ensemble de ce qui se rapporte a
lui, mais ce qui vient de la perception d'autrui n'est pas sur Ie meme plan que ce qui vient du
personnage lui-meme ou d'un narrateur omniscient. Les "autres" participent non pas it la construction
du personnage mais it sa reconstruction, parallele. Ceci requiert une lecture attentive qui met en relief
Ie discours du personnage.
143 Ramona, adeu, p. 84.
144/bid., P 119.
145 Selon I'expression reprise par Carmen Martin Gaite, dans Usos amorosos de fa postguerra
esr,anofa, Anagrama, Barcelona, 1987, 219 pages.
14 Martin Gaite, Carmen, Usos amorosos de la postguerra espanola, cit. p. 26.
46
N'est-ce pas ce prototype hispanique ("mujer de Espana") que represente
dans Ramona, adeu, la Ramona de la deuxieme generation, nee en
1909?, un type de femme auquel ce personnage lui-meme s'identifie
lorsqu'il voit en Patricia Miralpeix, qualifiee de "discreta y educada" une
personne respectable a la difference de Kati, jugee, pour sa part,
infrequentable. En effet, Kati est l'envers de la medaille, la femme dont il
est bon de se tenir a distance pour "faire bien"/ "quedar be", grand mot
d'ordre de cette societe. L'etude de Carmen Martin Gaite souligne a quel
point la presse est, a ce sujet, sans equivoque car il est vivement
recommande aux femmes de s'eloigner de certaines de leurs congeneres
jugees trop audacieuses et en lesquelles on reconnaitra les traits de
l'impertinente Kati:
No hay que dejarse enganar por ese otro tipo de mujer que jloreee en el
clima propicio de nuestra (..) sociedad, esa femina ansiosa de "snobismo"
. 147
que adora I0 extravagante y se pereee por I0 extranJero.
La nena es lletja i trista. Te uns soles a la eara que la fan esearransida i els
ulls sortint com sifossin de vidre. 150
149 "En Joan no vol que emfaci amb la Kati, diu que si l'escolto acabare com ella. ", Ibid., p.11.
47
an poqueta cosa. '1 enza
'T'
1
T "rao
' I a seva mare. 152
Dans la societe franquiste ou pour une jeune fille il nly avait pas (ou peu)
d'altemative au mariage, la laideur etait veritablement un manque d'atout
considerable. De meme, avoir une fille laide representait un probleme
majeur pour les meres, pour qui marier leur fille, veritable obsession de
l'epoque, pouvait devenir un casse-tete. Quant aux jeunes filles, elles
devaient, comme la Ramona de la deuxieme generation supporter les
gemissements de leurs meres, desesperees: "I aHo de l'ai, filla, no et
casare mai". 153 Ainsi, dans cette societe ou l'on ne concevait pas du tout
que la femme puisse avoir envie de rester celibataire-"La vocaci6n de
soltera no se concebia que la pudiera tener nadie" ecrit Carmen Martin
Gaite 154_ une femme non mariee etait forcement une femme dont
personne ne voulait,155 Dans l'ceuvre roigienne, rester "vieille fille" est
apparente a un chatiment et l'on observe que meme les enfants ont cette
idee revue inculquee des l'enfance:"Lluis Ii havia contestat, la dolenta ets
tu, que no et casaras maL"J56 Que faire des lors des femmes sans attrait,
plus difficiles a marier? La societe franquiste avait reponse a ce
probIeme, et presentait un palliatif a ces femmes accabIees par leur
manque d'atouts physiques, qui devaient apprendre a se mettre en valeur,
comme Ie montre Carmen Martin Gaite, a travers la presse de l'epoque:
]52 Ibid., P 142. cf.: "Tine vergonya mama, soe tan prima, sense pits, eseardalenea", Ibid., p 37.1 "La
155 "En Joan diu que la Kati viu amargada perque no s 'ha casat i que no s 'ha casat perque cap home
48
mirada inteligente, cutis cuidado, pelo peinado con sencUlez y buen gusto,
·
a1go de pmtura sa bzamente
. apI'lcada. 158
Aquest any ef cabell es dura mes llarg i notem fa tendencia, sobretot entre fes
jovenetes, dels bucles af darrera. (.. .) Tota dona curosa de fa seva higiene te
sempre a ma una pastUla de saba d 'ametlla. 160
158 Martin Gaite, Cannen dans Usos amorosos de fa postguerra, cite I'article de Josefina Xandaro, "las
feas con estilo", de la revue Destino du 30.12.] 939, p. 42.
159 Les ungfes decorades amb esmalt rosina, tenien la llargada adequada. Li agradaven llargues, a la
Mundeta. unes ungles transparents i corbes, unes ungles que s'insinuaven ... , II Ramona, adeu, p. 36.
cf. "Prou que s 'hi posava uns pols de color de rosa per a dissimular fa foscor d'aquestes bosses, pero
no hi havia res ajer"(. .. )"La Patricia duia les ungles llargues i cuidades, pintades de color de caoba,
com els rinxols del seu cabell.", El Temps de les Cireres, p. 63-64.
160 Ramona, adeu, p. 36.
161 Ibid, p. ] 15.
49
1.2.1.3 La troisieme generation: Silvia, Agnes et Maria, prototypes
de " la femme boniche et potiche" 162.
L 'Agnes no existeix. Be, die mentida, sf que existeix. Existeix per a tenir eurar
' ma
de tu quan estas I aIt. 166
Eilli va dir, Agnes, has defer fa teva vida, depens massa de mi. No se'n sabia
167
avenir. La seva vida era fa d'en Jordi.
162Selon la fonnule de Claude Alzon, reprise par Anne Charlon dans sa these La condition de la
femme dans la narration catalane, p. 322.
163 Selon l'expression d'Anne Charlon dans La condition de la femme dans la narration catalane, p.
364.
50
Apres son mariage, Ia danse se Iimitera a Ia representation a Iaquelle elle
assiste comme spectatrice:
La Silvia es posa de llarg al mateix any en que es casa amb en Lluis i el seu
adeu a la dansa va esser veure les Siljides pel Royal Ballet de Llondres. 169
17o
En Lluis que era a la mateixa llotja, Ii acaricia la ma. La troba calida.
Chaque fois qu'une musique lui rappellera les ballets sur lesqueis elle a,
autrefois danse, elle souffrira en secret en pensant a ce passe a jamais
perdu:
Ara, quan sentia Cascanueces 0 Ellac dels Cignes de Txaikowski, els ulls se
Ii humitejaven. Ballar havia estat mitja vida fins que no vaig coneixer en
' 171
LIUlS.
Quan anava a missa, (. ..) ella feia relliscar els dits damunt del banc del
davant, quan s 'estava agenollada, i els seus dits ballaven tota La Mort del
Cigne, developpe, ciseaux, frappe.
172 "Durant els primers anys de casada oblida el ballet, i aixQ que encara no vivien al duplex, sino en
un pis mes petit al Guinardo. Pero tenia en Marius, pels ulls del qual es jonia, i els objectes de la
5]
a l'impression de n'avoir pas vecu l74 • L'effacement de la femme par
rapport au mari est ressenti non seulement comme un etouffement mais
aussi comme une mort, car Silvia s'est perdue: "La Silvia s'havia anat
deixant ( ... )nomes la preocupaven dues coses: la cuina i el seu COS.,,175
C'est alors une veritable caricature de Silvia que presente Montserrat
Roig: celle d'une femme au foyer tentee par les douceurs auxquelles elle
ne resiste pas 176 , comme Ie reflete la longue enumeration des specialites
qu'elle prefere:
A la Silvia, alio que mes Ii agradava del man era menjar dolr;os. (. ..) La
jlaire de sucre cremat, la sentor de liet dolr;a i de pasta fullada, les lioneses
que vessaven de nata, els marron glace, els brar;os de gitano, nevats de sucre
ji, els tortells, els Sarah Bernardt, els pastissos de coco i de crema, els
borratxos, els borregos que desprenien aroma de comi .... l77
Ceci occasionne d'autres solicis a Silvia qui, bien qu'elle s'entretienne 178 ,
doit sans cesse lutter contre des problemes de surcharge ponderale, lies a
un mode de vie sedentaire qui ne lui convient pas l79 _ "La Silvia era mes
aviat grassoneta pero ara i no abans quan anava per a baillarina ,,180. Le
narrateur omniscient met l'accent sur Ie contraste entre l'avant et l'apres
(aralabans), c'est-a-dire sur la responsabilite de Lluis dans les problemes
de son epouse.
Alors qu'au debut de son mariage Silvia est satisfaite de son couple
parce que Lluis, qui ales moyens, la gate l8 I, son mari delaisse Ie
domicile conjugal et la trompe, ce qU'elle sait pertinement puisqu'elle a
174 "lo emJare vella sense adonar-me 'n, sense haver viscut.", Ibid, p. 168.
175 Ibid., p. 181.
116 D'autant plus que, lorsque Marius devient adulte, les gourrnandises deviennent son unique passion.
177 Ibid, p. 161.
178 "La Silvia Claret volia anar al gimnas i, si tenia temps, passaria per la perruqueria.", Ibid., p. 38.
179 "Divendres al mati, la Silvia nomes havia pres un iogurt. Estava desesperada, s 'havia posat la
cintura metrica al voltant de la cintura, cinc centimetres I S'havia engreixat cinc centimetres I",
Montserrat Roig, El Temps de Les Cireres, p. 1611 "tenia molta Jeina a no engreixar-se. Havia
heredat la jigura dels Claret i de seguida se Ii Jeia cef.lulitis ales natges i a la cintura.", El temps de
les Cireres, p. 40/ "Tu creus que m'he engreixat molt? Feu fa Silvia a la Carme, (...) tu sempre has
estat una mica plena, no? ", Ibid., p. 163.
180 Ibid., p. 41.
181 "AI comen{:ament, en Lluis fa tractava com una reina. Ho tenia tot, efs vestits i les mitges, les
sabates de cuir que Jeien joc amb el moneder i l'aviciava, com abans ho havia Jet el seu pare. S'hi
sentia protegida, dins dels seus bra{:os.", Ibid., p. 42. II convient de noter qu'i1 s'agit d'une satisfaction
purement materielle car aaucun moment Roig ne montre Lluis choyant sa femme sur Ie plan affectif.
52
trouve, des preuves des I·· lalsons de LI' UlS. 182 L a malson,
. I·leu et
representation du couple deviendra alors pour elle ce semblant de foyer
qu'il lui faudra imperativement conserver, uItime "valeur" qui lui reste:
"Calia mantenir la casa, reducte de I'amor perdut, en una aparenya
notable. Nomes desitjo, deia, que hi hagi pau, a casa." 183 Silvia n'est pas
dupe, elle est au contraire tres lucide- "es que a mi, en Lluis no m'ha
.
estImat mal.184 . .Ja no puc canVIar
lara . ,,185 -et eII e prelere
' c.' se satIslalre.
. c.. de
ce statu quo, de fayon a garder un certain equilibre plutot que de batailler
avec Lluis. A travers sa confession a Natalia, sa belle-soeur-"Prefereixo
que les coses vagin com fins ara. Ara hi ha pau, a casa,,186._ I'on
comprend que Ie silence est Ie prix a payer pour Silvia qui interiorise sa
souffrance l87 . Delaissee par un mari pour lequel elle avait sacrifie sa
carriere, elle se retrouve totalement seule car son fils unique auquel elle
aurait pu se rattacher, est desormais adolescent, et entre eux, comme elle
l'explique a Natalia, c'est l'incommunicabilite et la froideur: "En Marius
s'ha fet mo It gran, no m' expIica res ni em fa mai un peto /" 188. En mal
d'amour et de tendresse, Silvia ferait tout pour obtenir sa demiere
chance, un nouvel enfant- "Doncs, saps una cosa? feu la Silvia, jo em
tomaria boja, ara, per tenir un fill" 189_ qu'elle ne peut avoir, vue la nature
de ses relations avec son mari 190 et cherche en Natalia une alliee qui
l'inciterait, elle-aussi, a tromper son mario 191
182"Obri la carpeta i Ii va ensenyar un parell de fulls biancs, mon chou, je ne t 'oublie pas ... en Lluis
184 Des Ie debut du roman, dans Ie cinquieme chapitre, Ie narrateur insiste sur les motivations du
mariage entre Lluis Miralpeix et Silvia Claret: pour Lluis, les choses sont claires et il les precise
d'ailleurs a Silvia qui saura a quoi s'en tenir: "El que m'agrada mes de tu es el teu pare, Ii deia en
Lluis.", Ibid., p. 40. Or Ie pere vient juste d'etre presente comme un homme riche et puissant: "En Joan
Claret havia sortit del no-res i ara tenia diners, molts diners.": pour Lluis, son alliance avec Silvia est
un mariage de raison.
185 Ibid., p. 168-169.
186 Ibid., p. 55.
187 Des lors, les angoisses de Silvia suggerees par Ie narrateur, mal comprises par son entourage, sont
elles plus comprehensibles: "la Silvia sempre tenia els nervis a flor de pell i plorava per no res. (. ..)
Tenia el plor flcil i sovint Ii relliscava una llagrimeta per la galta"., Ibid., p. 44.
188 Ibid., p. 169.
189 Ibid., p. 169.
190 "Saps que em vaig quedar d'una per;a quan vaig veure que en Marlon Brando feia a la noia-i que
tothom diu, quina marranada-el mateix que en Lluis m 'ha fet a mi des que ens vam casar? A en Lluis
nomes Ii agrada fer-ho pel darrera i jo em pensava que aixo passava en molts matrimonis. Pero quan
ho vaig veure a la pel.licula, fora de mi, vaig sentir tant de fastic ... La Silvia tenia espurnes als ulls,
per aixo no em quedo embarassada ... ", Ibid., p. 170.
191 "Oi que hauria de tenir un amant?", Ibid., p. 170.
53
Silvia, en plus d'incarner parfaitement cette femme "potiche et boniche"
pourrait etre un personnage sur lequel on s'appitoie car elle souffre; or, il
n'en est rien car il y a un veritable effet de distanciation qui empeche
toute possible identification avec elle. Si Silvia est" boniche et potiche",
c'est pour n'avoir pas su faire les bons choix. Le regard que portent sur
elle Ies autres personnages, n'est pas tendre car elle n'a pas su s'affirmer.
Sa belle-mere, Judit, exprime dans son journal de 1958 Ie peu d'estime
qu'eUe a pour elle l92 . EIle irrite les siens, notamment sa beIle-sreur
Natalia, qui n'eprouve aucune compassion a son egard:
192 "La Sf/via te alguna cosa que crispa, havia aconseguit que deixes la dansa, diuen que anava per
primera ballarina del Lliceu ... It, Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 107.
193 Ibid., P 26.
194 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 21.
195 Ibid., P 47.
54
fait sourire par sa simplicite alors que tout l'annonyait si complexe; en
effet, en guise d'entree, Silvia servira Ie traditionnel melon au jambon,
qui ne requiert aucun talent de cordon bleu: "ja se que fare de primer
plat: melo amb pemil. Haure d'anar a la fruiteria Tivoli, vejam si en
trobo,,196. Au chapltre 9, comble de la plaisanterie, Silvia en arrive meme
a expliquer a sa belle soeur sa difficulte a trouver Ie melon -No saps la
feina que he tingut per a trobar el melo, cal menjar-ho al
comenyament I97-. II aura fallu plusieurs chapitres et un suspens etonnant
(pour une occupation si futile) pour rendre compte, de fayon
humoristique, de l'obsedante et pathetique preoccupation d'un
personnage, toume en ridicule face a son mari, Lluis, qui s'impose et
joue Ie role de l'homme tout puissant.
55
deixava. "No vull embolics, jo,,200. Lluis et Silvia representent Ie couple
monogame traditionnel dans lequell'homme trouve a l'exterieur du foyer
une etendue a ses aspirations sexuelles alors que la femme, cantonnee a
soh role d'epouse et de mere de famille, doit se contenter de ce qu'elle
trouve au sein de son foyer. Lluis MiraIpeix illustre tout a fait les
conceptions de Ia romanciere catalane selon laquelle il y a chez Ie macho
un jeu. II ne trompe pas sa femme par passion pour une autre femme
mais il accumule les experiences sexuelles simplement pour se prouver a
lui"-meme et a son entourage sa competence et son succes et pour se creer
un personnage: "El hombre siempre tiene que estar rindiendo cuentas de
su potencia. El sexo tiene que ir ligado al exito. El sexo ha de ser
acumulativo,,20I. Les aventures sans lendemain sont donc la panacee de
ce personnage immature qui assume pleinement son machisme: par
l'adultere, loin d'eprouver Ia moindre culpabilite, Lluis s'affirme en tant
que male, il revendique sa virilite, tout comme Jordi Soteres, qui, selon
l'expression de sa femme Agnes, souhaite changer de femme comme de
chemise. 202 Jordi Soteres et Lluis Miralpeix sont l'archetype du macho:
"capas: d'estimar totes les dones, totes les que se Ii oferien com a
companyes en l'espectacle de l'amor,,203, c'est-a-dire de la majorite des
hommes pour lesquels les sentiments sont secondaires- "La majoria dels
homes no sabeu res dels sentiments. Venen, es presenten davant vostre
com animes encantades, us fereixen, ius sorprenen,,204.
Lluis Miralpeix est par ailleurs Ie produit d'une societe qui met en avant
Ie succes, la competitivite et c'est dans cette logique qu'il a une passion
pour les films 205pomographiques qu'il reussit a se procurer par
l'intermediaire d'un de ses clients:
200 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 51.; Cf.: "Ravia estat a Londres d'amagat durant un
cap de setmana per a trobar-se amb una americana;{. ..)Pero d'aquest ni la Natalia ni la Sf/via, no en
sabien res. ", Ibid, p. 22
201 Montserrat Roig, i,Tiempo de mujer?, p. 119.
202 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 148., "vols canviar de dona com qui canvia de samarreta. II
56
De vegades es reunia amb la col/a, amb I 'Albert Mateu i en Quim Renau, i
passaven pel.licules pornografiques. Un suEs, casE d'un client, les importava
per molt bon preu. Les veien els diumenges a la tarda, a als estius, a Pineda.
S'hi reunien tots els malrimonis- la dona d'en Quim Renau i la d'en Mateu
A I S'l'
eren amlgues
•
ue a l VlQ. 206
En LluEs lorna amb "L'lndependant", encara ets al bany? Cuita, que hi vull
entrar. Quines pel.licules fan? A quarts d'onze veurem el Tango, a les dues,
Traitement de choc, m 'han dit que en Delon hi surt conill, ales quatre, La
masseuse perverse, a les set Caresses intimes i ales nou, Anomalies
sexuelles, caram, quins programes/, va comentar en LluEs. La Silvia sarti del
Bany, descah;a iamb un barnus de color rosa, que vol dir masseuse?, no
trobes que fan massa pel.licules verdes?, m 'agradaria veure 'n una de
normal... Vinga, feu en LluEs entrant dins del bany, ara no et fads
I 'estreta... 210.
57
Or, si les personnages se divertissent en general avec ce genre de films
"es feien un tip de riure 21l .,,- ils expriment neanmoins une certaine
lassitude; l'accent semble etre mis sur la difference d'appreciation entre
hommes et femmes: certes, les couples regardent ces films ensemble
mais la plainte et l'ennui qu'expriment certains vis a vis de ces films
"Massa peLlicules d'aquestes cansen trobaven. Totes son iguals" .212_
semblent plus emaner des femmes que des hommes me me si Montserrat
Roig reste, a dessein, ambigue. En revanche, Lluis, confirme ceUe
interpretation selon Iaquelle ce sont Ies femmes qui se plaignent des
films pomographiques: ne considere-t-il pas que sa femme joue les
saintes nitouches en exprimant une certaine reserve apres avoir vu
plusieurs films les uns a la suite des autres? Ainsi que l'a souligne Anne
Charlon, Montserrat Roig va plus loin dans l'analyse de ce phenomene
dans la mesure ou elle montre Ie role negatif de la pomographie qui a fait
suite aux annees de pudibonderie du franquisme( ... )." En effet, la
romanciere catalane insiste sur Ie leurre du "Iiberalisme" par la
pomographie et en denonce la perversite, dans Ie sens ou elle est
exactement Ie contraire de ce qU'elle pretend etre:
Les exemples choisis dans Ie roman montrent Ie decal age existant entre
Lluis et Silvia; Ie fait d'aller voir ensemble ces films non seulement ne
les rapproche pas mais met en lumiere leur distance et leur reelle
separation. Ainsi, Ie pseudo liberalisme engendre par la pomographie
n'est-il en fait qu'une illusion qui ne peut camoufler I'incommunication
entre l'homme et la femme. Ce genre de films est pour Ie couple plus
nefaste que benefique dans la mesure ou il implique une image
avilissante de la femme (la femme objet, qui s'achete) qui retentit aussi
sur l'homme:
58
II en va de meme pour la prostitution, presente elle aussi dans les
romans de Montserrat Roig: "Los hombres, por su parte,
encuentran expansi6n a sus apetencias sexuales fuera del hogar a
traves de Ia prostituci6n,,2J3. Enfin, pomographie et prostitution
vont de pair dans la mesure ou elles impliquent la consideration de
la femme comme une valeur m arch ande , l'amour comme une
chose .qui se monnaie: c'est la conception du macho Lluis
Miralpeix pour qui, en effet, tout s'achete car sa relation au monde
est une relation par l'argent:
215 Dans un chapitre dedie a "la mujer de consumo, pornografla y prostitucion",i,Tiempo de mujer?
216 Ibid.
2I7"En Lluis contava les part ides que havia guanyat al tennis, he deixat l'altre ben aixafat, deia,
anunciava efs diners que entraven cada mes, la Silvia es fa mes elegant de totes, els cotxes que es
59
confie et avoue sa profonde detresse-"La meva vida no es la gloria,
NataIia,,220_ derriere une apparente solidite-:" En Lluis era un home
pnktic i esborra de la memoria tot allo que Ii feia nosa,,221. Par la
diversite des elements de caracterisation du personnage, Ie lecteur est
invite a analyser Ie plus objectivement possible Ie comportement de
Lluis. Ses courses de voitures prennent alors une allure de fuite contre sa
propre souffrance, une drogue ("borratxerra") qui lui permet de s'evader,
d'echapper a l'image qu'il s'est lui-meme fabriquee et dont il s'est fait une
carapace.
Eis altres cotxes esdevenien puntets negres dins del retrovisor, fars menuts
que feien pampallugues i desapareixien mentre ell s 'endinsava dins de la nit,
amo de tot. Era una borratxera, aquell anar-se 'n del man. Aleshores tant Ii
feia la vida com la mort, tant Ii feia perque no existien, ni tampoe els sentits,
ell ja no era un cos, era un ale, una bufuda de vent, una anima que ho
dominava tot, i el comptakilometres marcava mes de cent, mes de cent vint,
potser cent vuitanta, premer I 'accelerador, lliscar com una canoa damunt de
I '·
algua te'b'la deI mar ... 222
me 'I miro (. ..) i el veig aixi: entrades al front, la mirada morta, fa panxeta,
223
la copa de bourbons a la ma tot confessant-me com n 'es de desgraciat.
C'est dans El Temps de les Cireres que Montserrat Roig nous donne Ie
prototype de femme liberee Ie plus flagrant meme si, des Ie premier
223 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 26 C'est finalement Ie narrateur qui explique la cause du
comportement macho de Lluis, palliatif a un manque d'amour dont il a souffert tout com me sa sreur,
dans sa famille, des I'enfance: "entestat a ser el primer (...) pero ho feia perque els de casa el
valoressin. I en Joan no vivia per als jills sino per a la Judi!. Iia Judit no Ii feia cas, no Ii agradava,
el seujill. Pitjor encara. No se l'estimava. I aixo que ellfeia merits."
60
roman, la Ramona de la troisieme generation presente deja une jeune
femme en quete d'emancipation. Natalia Miralpeix, est plus radicale que
Ramona III dans son desir d'emancipation; elle represente clairement
une revendication feministe qui va bien plus loin que Ie timide souhait de
"contr6Ie" de la natalite et la simple contraception puisqu'elle revendique
la totale liberte (et la libre disposition de son pro pre corps) que reclament
les feministes, tres virulentes dans l'Espagne des annees 70. Cette
tendance est soulignee par Christina DupUia dans La voz testimonial en
Montserrat Roig224. L'epoque du roman El Temps de les Cireres
correspond essentiellement aces annees 70 ou ont eu lieu en Espagne les
premieres joumees pour la liberalisation de la femme, du 6 au 8
decembre 1975 a Madrid (un an et demi avant les premieres elections
225
legislatives, comme Ie souligne Montserrat Roig ) et a Barcelone du 27
au 30 mai 1976: "primeres jomades catalanes de la dona,,226. Natalia est
souvent peryue par son entourage comme une femme forte, volontaire et
227
tres determinee: "sempre fas el que vols, Ii deia l'Encama" . Elle a fait
des choix raisonnes et notamment celui de renoncer a la matemite, ce
qU'elle assume en connaissance de cause. Tout a fait consciente des
consequences de cette liberte qu'elle s'octroie, eIle en connait les limites
et la part de renoncement qui, forcement, en decoule:
Que et penses? Et penses que jo no he renunciat a res? Que m 'ha estat foci!
aixD de renunciar al paper traditional de la dona ?228
224 Dans La voz testimonial en Montserrat Roig, Christina Duplaa rend compte de la force du
feminisme en Espagne dans les annees 60, 70 en s'appuyant sur les analyses de l'historienne Elena
Grau Biosca, pour qui les profondes transformations economiques et industrielles de l'Espagne dans
les annees 60170, et en particuIier l'industrie touristique, ont ete fondamentales comme ouverture sur
Ie monde, ce qui a permis de mettre en cause Ie quotidien des femmes de la peninsule et Ie discours
ideologique du regime franquiste. (voir Ie chapitre "la lucha por la igualdad para vivir la diferencia."
(ff. 86 a91).
2 Montserrat Roig, En busca de un nuevo humanismo, Salvat, Barcelona, 1981.' voir Ie chapitre: "La
crisis de los sesenta: hacia un nuevo jeminismo", p. 20.
226 Christina DupJaa, La voz testimonial en Montserrat Roig, p. 87. Elle poursuit: "los dias 24,25 y 26
de mayo de 1996, se celebraron en Barcelona lasjornadas, que conmemoraron aquel encuentro, bajo
ellema: "vint anys de jeminisme a Catalunya". Con el mismo titulo apareci6 una edici6n, publicada
par el Ayuntamiento de Barcelona, en la que participan las mujeres mas representativas de todas las
carrientes del jeminismo en Cataluna. "
227 Montserrat Roig, El Temps de les cireres, p. 117.
228 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 84.
61
au contraire un certain mepris: "No, no em sento orgullosa. Orgullosa
d'haver nascut amb el mateix sexe que la Silvia, l' Agnes 0 la
Patricia?"229. En ce sens, elle se demarque des femmes dont elle ne
supporte pas les plaintes. Selon elle, celles-ci sont resporisables de leur
destin et de leur frustration, car elles se detoument de leur propre
desir230. La pensee de Natalia Miralpeix refiete tout a fait celle de la
romanciere pour qui la vie implique obligatoirement des .choix
conscients a faire et non pas des dogmes a suivre a la lettre: liLa vie
meme est un choix", pense Montserrat Roig. 231 Ainsi, mariage et
matemite ne doivent-ils etre ni imposes ni subis pour ne pas etre
alienants: Natalia, en refusant d'etre mere par devoir, se differencie de
son entourage. Elle porte sur la famille un regard sans attendrissement:
Les amigues, totes, es casaven i resplendien de felicitat: pis nou, marit jove, i
. un marrec am baIcan
avzat deIa penJant.
. 232
230 "No soporto les dones victimes. Part de l'opressi6 que pateix la dona es per culpa de les dones.",
Ibid., p. 84.
231"La vida es elecci6", cit. dans Isabel-Clara Sim6/ Montserrat Roig, Dialegs a Barcelona, p. 60.
236 Simone De Beauvoir, Le deuxieme sexe, Gallimard, Paris, 1949, 663 pages, cit. p. 221.
62
notamment dans son essai, En busca de un nuevo humanismo. Tout
d'abord, les catalanes ont eu connaissance des textes de Simone de
Beauvoir et sly sont referees. Natalia comme Norma, Montserrat Roig
237comme Isabel-Clara Simo, et comme bon nombre de femmes de
l'epoque ont lu les oeuvres de Beauvoir et en particulier Le deuxieme
sexe, dont Roig souligne llimportance, tout en s'en demarquant.
Montserrat Roig insiste sur la formation philosophique de Beauvoir qui
lui a permis de toumer Ie dos a la conception de l'homme et de la femme
sujet I objet (pronee par Ie franquisme) afin de les considerer sur un plan
d'egalite. En ce sens elle rend hommage a cet ecrivain qui avait une
influence considerable en Espagne OU, dans les annees soixantel
soixante-dix, les femmes prenaient conscience de leur nouveau role a
jouer dans la societe.
237 A de nombreuses reprises, et notamment dans une interview faite par Anne Charlon it Montserrat
Roig, la romanciere a explique qu'elJe avait lu Simone de Beauvoir clandestinement alors qu'elle etait
it I'universite: elle insiste sur I'impact considerable de cette lecture (en particulier Le deuxii~me sexe et
Les Mandarins), ainsi que celie de Betty Friedan,( principale leader reformiste aux Etats-Unis). Ces
lectures tendancieuses pour I'Espagne franquiste, les catalanes se les procuraient en France et en
Amerique Latine. Dans son essai, Mujeres en busca de un nuevo humanismo, un chapitre est consacre
it ces grandes theoriciennes du feminisme: "Betty Friedan, en su libra La mistica de fa Jeminidad
(1963), parte de La situacion concreta de fa mujer de la c1ase media norteamericana y analiza hasta
que punto las modernas campafias en pro de La Jemenizacion de la mujer La han alienado y se han
introducido en su consciente." (pour plus de precision, consulter ce chapitre p. 18-]9.)
63
momento el resurgir de una nueva conciencia activa y social de las mujeres.
238
Dans ses romans, Montserrat Roig choisit de montrer une des fonctions
fondamentales de Simone de Beauvoir: celle qui a particulierement
touche les femmes de la peninsule iberique. L'ecrivain franvais a
deculpabilise ces femmes qui au plus profond d'elles-memes ne se
sentaient pas faites pour etre meres, et l'on comprend que ceci soit
essentiel dans la societe franquiste, extremement culpabilisante pour la
femme, cantonnee uniquement dans son role d'epouse-mere. Pour
Natalia, (comme pour toute etudiante espagnole des annees 60) la lecture
de Simone de Beauvoir est liberatrice: "Quan vaig llegir les memories de
la Beauvoir vaig pensar que no hi ha mai un culpable.,,239 Avec Ie
feminisme, la femme vient a reconsiderer Ia matemite: non plus
obligatoire, elle devient une liberte, un choix qui lui incombe. Femme
artiste elle-meme et souhaitant etre ecrivain par dessus tout, elle est aussi
confrontee mais sa fibre matemelle la fait se demarquer de Ia pensee de
Simone de Beauvoir, ce qu'elle explique a diverses reprises 240 . Pour elle,
BeauvoirlNatalia represente Ie piege d'un feminisme exacerbe qui ne
convoit pas Ia conciliation de la creation et la procreation. En effet,
Simone de Beauvoir substitue ses ceuvres aux enfants qu'elle aurait pu
avoir.- La decisi6 va consistir a ser escriptora i que les seves obres serien
els seus fills,,241, tout comme Natalia: "vaig dir que no volia fills, que les
fotografies eren la meva obra,,242.
238 Montserrat Roig, En busca de un nuevo humanismo, p. 17-18. (chap. 8:las grandes te6ricas)
239 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 44.
240"La Simone de Beauvoir defensava que si la dona tenia mes de tres fills Ii era impossible qualsevol
feina de creacio. (.. .) Trobo que va caure en la trampa masculina de l'eleccio entre fer d'home 0
d'assumir el paper que t'han otorgat com a dona.(. ..} Moltes dones d'aquella generacio (. ..) havien de
renunciar a alguns aspectes enriquidors, com per exemple tenir fills." Isabel-Clara Sim6, Montserrat
Roig, Diillegs a Barcelona, p. 11·12.
241 Ibid., p. 11-12.
242 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 81. Ces propos sont d'ailleurs repetes et assumes par Ie
compagnon de Natalia: "Tots dos haviem decidit que de la nostra unio no en naixeria cap fill, que la
nostra relacio era prou profunda i mental, que els fills eren les nostres obres, les meves fotografies i
la teva militimcia, que aixo, ja ens amplia, ai, Jordi?".
Ibid., p. 82.
64
discours franquiste: "es una vergonya, avui tenir fills,,243, et qui, de ce
fait, enferme la femme dans un nouveau carcan: un radicalisme que
reflete son discours qui est une lecture a la lettre de la dame franvaise.
Refusant la matemite, Natalia se fait avorter mais Va encore plus loin
puisque elle anticipe et se fait faire, a Londres, une ligature des trompes,
mettant fin a toute procreation possible. Cette castration definitive
s'inscrit dans une parfaite logique pour Ie personnage, logique mise en
relief par la facilite que represente l'operation chirurgicale et notamment
la banalisation qu'en fait Ie specialiste:
Le narrateur insiste sur Ie fait que Natalia s'est toujours sentie plus
proche des hommes que des femmes, notamment par son allure
masculine reperee par son entourage-"La tia Patricia sentenciava que
vestia com un home" -et confirmee par une riche prosopographie. En
effet, ce personnage beneficie dans Ie triptyque de diverses et longues
descriptions physiques, qui refletent une personnalite contrastee, et
notamment Ie parti pris de Natalia de ressembler aux hommes, non
243 Ibid., p. 38.
245 Ibid., p. 82. C'est nous qui soulignons. cf. "jo s6c com els homes, Jordi, com els homes. Em sents?"
65
seulement a travers son comportement-"fumava sense parar" 246, mais
aussi par ses gouts vestimentaires. Le soin particulier avec lequel elle se
choisit strategiquement une garde-robe en fonction des circonstances,
qu'elle ait a cotoyer un univers d'hommes-et se fondre dans la masse des
militants qu'elle frequente ou non, est particulierement mis en valeur:
1 el mes bo del cas es que sempre representava el paper que pertocava a cada
vestit diferent. ( ..) Era com si tu i els teus "companys" (sempre m'ha fet
gracia, aquesta manera de cridar-vos entre vosaltres) m'haguessiu de donar
a poe a poe Ia 1'dentlta
. t que em caI'lQ. 248
Si feia fred 0 plovia, el barret negra de pana ( ..) Iia gabardina beige amb el
coil aixecat, estil Jeanne Moreau, (. ..) 0 un vestit sastre, de xeviot, amb
armilla, faldilla i americana, tot fent conjunt. T'assembles a la Kati, em deia.
( ... ) Altres vegades, perij, apareixia vestida de dona adulta, amb un vestit
sastre, masculinitzat. (...) 0 pantalons i un jersei de coil alt, una mica
desmanegat, tot fent veure que no havia tingut gaire cura a triar la roba que
m 'h'aVlQ posat. 250
251 En fonction de sa tenue, Natalia ado pte d'ailleurs un comportement different, la tenue vestimentaire
conditionnant en fait son comportement: "EI dia que anava extravagant 0 jovenivola, com diuen els
poetes cursis ijocfloralescos, me La passava cridant i rient com una estudiant d'institut.", Ibid., p 74.
66
Ainsi Ie lecteur doit-il interpreter l'ensemble de la prosopographie pour
saisir la portee des contrastes physiques chez Natalia qui n'est pas une
femme masculine d'embIee, contrairement a ce que pourraient laisser
supposer certaines descriptions physiques la concernant. Elle semble
aimer particulierement au contraire, les tenues qui mettent en avant sa
feminite et epousent les formes de son corps. Elle y renonce donc parce
que tel est son choix.
Tan estrany es una dona de gairebe quaranta anys que viatja sola?
Potser son els meus blue-jeans ... En Jimmy, que encara anava mes
esparracat que ella, Ii havia Jet comprar els pantalons al mercat de
Portobello. Si alguna cosa tens de bonic es el cuI, Ii havia dit, tens un
cui de torero i aquests pantalons, te'ls pots estrenyer, com mes
mz'IIor. 253
Par sa sensibilite, elle est plus proche de l'homme que de la femme: elle
se compare elle-meme a la pierre, plus dure et plus forte que l'image
stereotype de la femme, tres ou trop sensible et confesse ne pas avoir la
larme facile a la difference de ses amies, une caracteristique en laquelle
elle voit une difference fondamentale entre les deux sexes: "No m'has
252 Roland Barthes, Le sysleme de la mode, Ed. du Seuil, Paris, 1967, cite par Henri Mitterrand, Le
67
vist mai plorar, Jordi. No em veuras mai plorar. Com una roca,,255. Son
amie Norma confirme elle aussi sa "tendance" plus masculine que
feminine 256 . Sa quete d'identification a l'homme est donc logique et
tellement evidente qU'elle lui impose meme un discours juge plus
"masculin" dans la mesure ou celui-ci, dans la relation amoureuse,
traduit moins de sentimentalisme et une quete de satisfaction purement
sexuelle: "I vam anar al llit. Jo duia fam de sexe, net i clar. Vaig tirar-te
damunt del Hit i t'hauria destruYt." 257 Cependant, Montserrat Roig
denonce ici la faille de ce radicalisme: Ie discours de Natalia est un
discours qU'eHe copie sur celui des hommes, un langage dont elle se
saisit mais qui reflete une inadequation avec ses veritables sentiments.
Apres cette phrase prononcee par Natalia, un rectificatif souligne Ie
decalage entre realite et discours, entre l'etre et Ie paraltre- "No, no es
cert. No duia fam de sexe. Nomes volia que et quedessis, que no te
n'anessis,,258_ car meme si Natalia ne s'identifie pas aux femmes, elle n'en
est pas moins une. EIle a besoin de sentiments. Avec Ie personnage de
Natalia, Montserrat Roig ne denonce-t-elle pas un leurre du feminisme
qui voudrait gommer la differenciation hommes/femmes, et qui est, au
contraire, soulignee dans Ie roman? L'hora vio/eta, rend compte d'un
veritable debat sur Ie feminisme au cceur duquel se trouvent confrontees
Natalia et Norma dialoguant, refletant une societe qui s'interroge. Or,
cette interrogation implique l'existence d'une societe qui change, d'ou
l'idee de "l'heure violette", representation pour Montserrat Roig du
crepuscule, du changement. Norma, contrairement a son arnie, refuse
quant a elle de sacrifier ses differents desirs: on reconnaltra aisement
Montserrat Roig derriere ce personnage de Norma, qui cherche a
concilier ses desirs.
255 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 44. Cf. "U/isses (. ..) sentia vergonya de plorar. (...) Penelope
no. (. ..) Fa temps que no ploro. M'hi hauria d'esforr;ar molt. Confesso que emfasdna lafadUtat que
256 Ibid, p. 38.: "Tu no estimes les dones, Natalia, "tens una mentalilat masculina".
68
Si Nonna, plus que plus que toute autre personnage feminin, s'impose,
c'est qu'elle affinne ses nombreux des irs, se refusant a toute negation (ou
soustraction) de sa personnalite, ce qui lui donne un relief exceptionnel
et l'image d'une femme "multiple":
Personnage "hors nonne", elle donne Ie ton, d'ou son prenom (Nonna/la
nonne) qU'elle doit encore a une herOIne d'opera: "com la gran
sacerdotessa de l'opera de Bellini ( ...),,261. Nonna est une exception dans
Ie cortege des personnages roigiens-"era l'unica que sabia viure sola, fer
la seva vida. ,,262_ dans la mesure ou aucun autre personnage ne semble
capable de la suivre: "Ufl no la puc seguir. Se m'escapa,,263- dit d'elle
son amie Natalia qui admire sa detennination exceptionnelle:"Admirava
la Nonna, ella sl que era valenta. ( ... ) N'envejava la seguretat en dir-li,
els fills son de la dona. I l'enveja va ... ,,264 - un sentiment qui peut Earfois
se transfonner en jalousie- "sl, tinc enveja de la Nonna" 2 5._ ou
s'exprimer avec plus ou moins de vehemence (L'affinnation "No
soporto" est radicale) car une telle affinnation de soi, meme si Nonna
semble en etre elle-meme tout a fait consciente, s'avere difficile a vivre
pour son entourage:
261 Ibid., p. 36. cf.: "1 eom la gran saeerdotessa de Bellini, capm;: de grans saerificis.", Ibid., p 37.
263 Ibid., p. 36. D'ailleurs, elle semble echapper a tous les autres qui ne saisissent pas sa nature: "De
que estavafeta, la Norma?", Ibid., p 53. Cf. "No l'entene, la Norma.", Ibid., p 33.
69
roman une distance critique vis a vis de cette femme, qui se radicalise
encore a la fin du roman, lorsqu'elle fait un reportage sur les camps de
concentration267 :
Hauria matat sa mare per tal de deixar una frase brillant per a la histdria. 268
Norma sempre espera a dir la Jrase mes literaria, sublim, quan te public al
costat.
269
No havia dit en mes d'una xerrada sobreJeminisme que efs homes abandonen
I 'esposa just quan en troben una altra com a substituci6? Quan ja no
. I' esposa.? 272
necesslten
Has de ser tu mateixa, Ii feta, podem viure perfectament sense els homes. No
·
eI s necessltem per a res. E ' Ien, ens vo f
ns mampu l om
en co ' tzar ... 273
Sabia que no soportaria la vida domestica amb ell, alld de pagar la Jactura
de gas, de preocupar-se perque fa nevera fos plena. Alld de treure les
. cad
escombrarzes ' .. 274
a mt.
267 Cette critique et cette distance ont ete notamment soul ignes par Anne Charlon dans son article:
L'hora violeta de Montserrat Roig, 0 la novel.la com a expressio completa i polifacetica del mon,
. Dossier d'habilitation it diriger des recherches, vol. 2: articles. Universite Paris IV Sorbonne, p. 172.
268 Ibid., p. 37.
269 1bid., p. 33.
270 Nous verrons, plus tard que ses travaux sont cites de fa~on precise et qu'i1s correspondent it ceux de
Montserrat Roig. Notons d'ailleurs que Norma, tout comme Roig, refuse de choisir entre 1'ecriture
journalistique et romanesque, ainsi qu'elJe s'en est expJiquee it de nombreuses reprises.
271 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 181.
2721bid., p. 204.
273 Ibid., p. 209.
274 Ibid., p. 205.
70
Meme si sa carriere est fondamentaIe, elle ne renonce pas pour autant a
son role de mere de famille et de nombreux passages insistent sur son
organisation, sur les moments qu'elle reserve a ses deux enfants ou a
l'ecriture, dans son bureau, puisque, comme l'a montre Anne Charlon,
"Pour Norma, Ia "chambre asoi", c'est Ie bureau." 275 :
Pass¢ una setmana amb els seus fills, el mes petit volia que Ii expliques la historia
dels salmons, els peixos que van a morir alia on han nascut. (. ..)A la nit va
escriure un conte?76
La Norma aprofita les vacances dels nens que eren amb efs avis (. ..) per intentar
d'escriure ef que havia promes a fa Natalia: fa historia de fa Judit i fa Kati. 277
El petit dormia af bressof i la gran no tornaria d'escofa fins tard (. ..) Volia
aprofitar fes dues hores que tenia per endavant?78
275 Anne Charlon, Condition feminine et roman feminin dans la Catalogne contemporaine, (1893
1983), cit.p. 416.
279 Selon I'expression de L'hora violeta: "Na m'entenc, es deia, em deleixo per desbordar-me i viure
280 "En Ferran no tornariafins molt tard, a la nit. Li havia telefonat a mitja tarda per dir-Ii que hi
havia una discussi6 malt farta al camite central, que s'hi quedava amb Jardi Sateres per redactar un
71
model. Eren la representacia d'un pacte que desvetllava admiracia: la
perfecta harmonia entre dues llibertats. Mai es deia, cap home no havia
tractat una dona d 'aquesta manera. L ·
es amlgues I'enveJaven.
. 281
Una nit, en Ferran no hi era, la Norma va fer I 'amor amb un home i una
dona. S'havia passat moltes nits sola a la casa de fondalada(..) Va recollir
una parella de hippies i va pensar, coneixere gent nova, em servira
d 'experiencia. (..) el noi va treure tabac ros i una mica de "xocolata". Va fer
un porro. ( .. .) La Normafuma amb ell despres d'haver begut alcohol. Es una
nova experiencia, es repetia. Pero no gosava confessar-se que no sentia res,
mes aviat una anihilacia dels sentits. Deu ser el meu vessant purita, es feia. I
acaba revolcant-se amb dos cossos, sense esma, amb molta fatiga. Acaricia
els pits de la dona amb curiositat, per a sentir el que sentien els homes. Pero
acaba per esclatar el desig quan la dona Ii besa el sexe. Un desig molt fort,
punyent. I tingue por. Intenta de recompondre, dins la ment, el rostre sere
d'en Ferran. (. ..)Eren damunt la catifa del menjador, davant d'una estufa de
buta, i els cossos prenien formes rogenques, artificials. Es un altre man, es
deia, ho he de provar. 282
S'havia separat d'en Ferran perque era home d'una sola liar i una sola dona,
i s'havia enamorat de l'Alfred, que era casat i vivia en una altra ciutat ... 283
-Estimo dos homes i encara sembla un crim. EI meu marit m'ha deixat per la
seva amant, 1. eI meu amant em delxa
. per Ia seva dona. 284
284Ibid., p. 171. Un passage evoquant la separation a I'amiable entre Ferran et Norma reflete
neanmoins I'amertume de celle-ci, par la repetition de tant de douloureuse courtoisie: "L'adeu va ser
civilitzat. Hi van haver dues 0 tres Jrases molt florides, de ritual. Alla de, tu m'has Jet una persona,
sempre t'estare agrait, i la Norma, he des cobert tantes coses amb tu ... Pera en Ferran era lluny, en
una altra llar. No es veien gaire. I aixa que es van prometre que serien amics, et trucare, anirem de
tant en tant al concert del diumenge al mati. Quan l'amor havia desaparegut, van creure que l'amistat
72
Malgre ses revendications feministes et l'espoir de construire une
relation nouvelle avec son partenaire, Norma a echoue dans sa quete
amoureuse, une quete sentimentale qui d'ailleurs, comme l'a souligne tres
justement Anne Charlon, reste Ie plus important de la vie des
protagonistes feminines 285 . L'echec du couple que Norma formait avec
Ferran symbolise Ie leurre du nouveau couple: Ia femme d'AIfred
retrouvera son mari volage tout comme Agnes pourrait Ie faire avec Jordi
Soteres, pret, lui aussi, a reprendre sa vie aupres d'elle: "L'AIfred sempre
tomava amb Ia seva dona, era un fet,,286. Ainsi Ie triptyque reflete-t-il un
certain determinisme quant a la relation amoureuse puisque c'est sur
cette note que commence Ramona, adeu, et que finit L'hora violeta. En
effet, au debut de Ramona, adeu, la relation de la jeune Ramona III est
vouee a l'echec car, malgre son entente avec Jordi, celui-ci se refuse a
concevoir une relation stable et se moque, en ce sens, de sa compagne:
285 Anne Charlon, Condition feminine et roman jeminin dans la Catalogne contemporaine,(1893
1983) p. 438.
286 L 'hora violeta, p. 184.
287 Ramona, adeu, p. 40-41.
288 L'hora violeta, p. 156. Toutes les definitions concordent, en eifet: "La Norma es irracional i
apassionada, es una dona.", L'hora violeta, p. 153. L'accent est mis sur Ie fait que "la grande
feministe" qu'est Norma reagit comme toutes les autres femmes lorsqu'elle est amoureuse: "En
enamorar-se, va perdre la gana i la son. No es podia controlar. El meu cos reacciona com un
personatge de novel.la, pensava. Sentia ganes de plorar en veure en Ferran. Sobretot al
comenr;ament, quan encara no s'havien dit res .... ", Ibid., p. 181.
289Cette jalousie se lit encore dans Ie discours des personnages et les termes negatifs qui evoquent la
"maitresse"- "Ro vaigpensar quan en Ferran tarda tant de temps a dir-te que s'havia enamorat d'una
d'aquestes gaseles.", Ibid., p. 14. - d'autant plus que celle-ci est souvent plus jeune que I'epouse:
"Saps, sospito que en Jordi vol tornar amb l'Agnes. (...) S'ha enamorat d'una noia molt mes jove que
jo.", Ibid., p. 14.
73
souffre car sa conception de l'amour s'oppose a celle de l'homme, ce qui
reaffirrne l'eternelle lutte entre homme et femme rappeIee par Merce
Rodoreda -camouflee sous les traits d'une grande romanciere dans Ie
triptyque-: "Es nota una pugna intern a entre l'home i la dona,,29o. En
effet, mu par un fort besoin sexuel, Ie male recherche davantage Ie plaisir
que la tendresse- "Til busques el plaer i jo la tendresa, va fer. ,,291_ plus
interesse par la liberte 292 et la multiplicite des aventures que par une
relation unique et stable, meme s'il finit par retourner a ses premieres
amours293 :
Com en Jordi, un desarrelat que no ereia en l'amor unie, en l'amor ideal que
dura tota la vida. (. ..) eapaf d'estimar totes les dones, totes les que se Ii
oJerien com a eompanyes en l'espeetacle de l'amor. Poder eanviar i eanviar. I
gaudir-ne tothora. Abandonar-se en la seduecio de la llibertat. No arrelar-se
. ,.
a mngu m a res.
294
290 Ibid, p. 62. Notons de me me que nous retrouvons des relations de me me nature dans La veu
melodiosa: " En Joan Llufs no era fidel a la Virginia pero Ii deia que si que Ii era fidel, i la Virginia Ii
era fidel pero Ii deia que no n'era.", La veu melodiosa, Edicions 62, "EI cangur", Barcelona, 1994,
292 Cette Iiberte est tres importante car elle implique que l'homme, a la difference de la femme, ne
puisse pas se projeter et refuse d'envisager I'avenir, ce qui lui epargne I'honnetete dans Ie relation:
"Podras sortir amb altres dones que no f'exigiran cap altre compromis que el de viure el present, ja
293 "L'alfred sempre tomava amb fa seva dona, era unJet.", Ibid, p. 184.
295 Montserrat Roig ne se detachera jamais de la cellule familiale dans son reuvre romanesque. En
effet, meme si L'opera quotidiana s'ecarte de la familJe ClaretlMiralpeix du triptyque, )'un des
narrateurs du roman est tout de meme encore la tante Miralpeix et si La veu melodiosa ne prend plus
appui sur cette famille du triptyque, une nouvelle structure generationnelle est au creur de Ja diegese.
Si Montserrat Roig s'est d'ailleurs detinitivement liberee des Claret! Miralpeix, l'on s'etonne
neanmoins de voir reapparaj'tre une figure qui semble hanter I'reuvre de la romanciere, celie de Jordi
Soteres.
74
Merce Rodoreda. 296 II existe en effet de constants rapports familiaux
entre les differents protagonistes des romans. Ces liens du sang se
retrouvent non seulement au sein d'une meme ceuvre mais encore a
travers les divers ouvrages qui se font echo. Montserrat Roig relate
I'union de deux familles catalanes, les Miralpeix et les Ventura-Claret
dans El temps de les cireres. Au depart, I' association professionnelle des
deux architectes Joan MiraIpeix et Joan Claret-"EI pare de la Natalia
s'associa amb en Joan Claret, el pare de la Silvia, cap al 1960,,297_ rend
possible runion maritale de leurs enfants respectifs, Lluis Miralpeix et
Silvia Claret. Roig souligne la genealogie 298 , met l'accent sur la filiation,
la continuite dans l'Histoire et la permanence temporelle:
du lien familial dans La pla9a del diamant, Iberica, nouvelle serie, nO 1, 1992, pp J 87- J98.
298 Cette representation genealogique est d'autant plus significative qu'au debut de L 'hora Violeta,
Roig confectionne elle-meme un arbre genealogique afin d'aider Ie lecteur a s'orienter: "Alguns dels
meus personatges de L'hora violeta surten tambe a Ramona, addu 0 a El temps de les cireres. Per tal
d'ajudar ellector, he confeccionall'arbre genealogic de les dues prinCipals families que hi lenen un
75
quelque sorte l'imperatif categorique du personnage. ,,303 Le nom, porteur
de sens, doit etre interroge. Philippe Lejeune insiste sur l'importance du
nom et du pre nom pour Ie sujet car ce1ui-ci s'y voit tout entier
"rassemble. ,,304 Le prenom des personnages est aussi essentiel chez
Montserrat Roig dans la mesure OU i1 est transmis par les parents. Cette
transmission est plus ou moins accept6e, parfois mal vecue par Ie
personnage. Dans Ramona, adeu, Ie prenom des protagonistes feminines
est fondamental parce qu'il leur pose probIeme. II designe trois
personnages et trois generations differentes. Leur prenom Ramona,
remplace des Ie debut du roman par celui de "Mundeta", intrigue. A
differentes reprises, leur entourage s'etonne et s'interroge:
303 Leo Spitzer, Etudes de style, Gallimard, coli. "Tel", Paris, 1970, p. 19, cite par Jean-philippe
304 Philippe Lejeune, Le pacte autobiographique, Ed. du Seuil, Paris, 1975,358 pages, p. 34.
305 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 78 cf. "Elf no se'n reia del seu nom. Mundeta, Ii deia, tens un
306 Ibid., p. 145.: cf. "No sera felir;. Part de culpa la ttl en Francisco, posar-li Ramona! Ell deia que
era un nom precios, un nom per a una noia sense fum ni pretensions.", Ibid., p. 145.
307 "Es deia aixi perque la seva mare, morta molt jove d'una tisi, tenia una fal.lera per Cumbres
borrascosas que havia !legit en castella. Pero la Kati feia per no assemblar-se gens a fa protagonista
76
--------------------._-----------------
El seu pare, el migdia que torna de casa, no Ii va dir res. Es trobaren tots dos
a dinar. La Judit dinava abans, (. ..) Menjaren, pare i filla, una bona estona
en silenci, names se sentia el dring de les culleres en tocar el plat. (. ..) Es
miraven de cua d'ull un parell de vegades, la Natalia i el seu pare. Feia molt
de temps que no es deien res mes d'allo que era imprescindible. 312
77
guaitaven, s'oloraven com si fossin gossos pero no discutien mai.,,313
L'absence de communication et, de ce fait, Ia defaillance de la parole,
instaure un mal-etre: personne n'arrive a saisir precisement la nature de
ses sentiments. Le discours de Natalia en rend compte, evoquant tour a
tour haine et amour a regard de sa mere: "Mentre la mare vivia, jo
l'odiava; tampoc se si era odi el que sentia per ella. ( ... ) M'enervava.
L'estimava." 314 La maladie de la mere a accentue Ie caractere introverti
de chacun des personnages-"En Joan Miralpeix era de naturalesa
tancat315 i havia accentuat el seu caracter introvertit des que la Judit es va
ferir.,,316- cependant, Ie narrateur souligne que Judit n'est pas Ie
declencheur de cette absence de communication au sein de Ia famille
Miralpeix.
313 Ibid., p. 134. Nous devons d'ailleurs noter que la crainte qu'exerce Ie pere sur Ie fils est reciproque:
315 "En Joan no Ii exp/icava mai les penes. Ella tampoc.", L'hora violeta, p. 97.
316 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 116. Le repli de Judit ne fera que creuser Ie fosse
existant entre la mere et la fiJle car cette demiere, loin de montrer de la compassion a l'egard de sa
mere, se montre froide et dure envers celle-ci, ce que traduit son discours, d'une extreme violence:
"Les relacions doncs, eren fredes i circumstancials. Cada mati, fa Natalia entrava a la cambra de la
Judit i Ii feia un pet6. ''Jo no estic per enterrar la meva vida ocupant-me d'un tros de carn que
respira. ", havia cridat aleshores.", El temps de les cireres, p. 117. Judit se montre, elle aussi,
indifferente a I'egard de son fils Lluis, qui cherche a attirer son attention, a la conquerir par ses
aptitudes scolaires: "odiava la mare perque no el felicitava quan ell treia unes notes tan bones at
col.legi (. ..) calia demostrar-ho, calia dir-ho, sobretot a fa seva mare.", El temps de les cireres, p. 49.
Comme Ie precise un narrateur omniscient, la mere de la famille Miralpeix s'est coupee du monde a la
naissance de son fils mongo lien, Pere, s'inMressant exclusivement a lui et d61aissant ses deux autres
enfants: "S'havia llam;at a estimar en Pere, el jill mongofic, qui sap si per un secret sentiment de
culpa, i havia abandon at els altres dosjills, la Natalia i en Lluis.", Ef temps de les cireres, p. 31.
317"No acabara mai la carrera. "Fou com si tires una mafedicci6.{. ..) En aquella casa no viurien mai
mes en pau. ", Merce Rodoreda, Mirall trencat, Ed. 62, Barcelona, 1991, 297 pages. cit. p. 183.
78
En aquesta casa, ja no hi ha pau. (...) De tota manera (. ..)tampoc a bans,
quan la senyora no estava ferida, no hi havia pau ... no ho se, sembla que en
aquesta casa h1· h ' entrat eIs d'lmoms
agm . ... 318
La Patricia coneixia prou be tot el que havia passat a casa dels Miralpeix
quan la Natalia se n' ana de casa barallada amb el seu pare, no vull burxar
fien'des, es deza.
. 320
321 "Com era l'home que mig l'havia treta de casa, disposat a denunciar-fa a fa policia per haver
79
1.2.2.2 L'image parentale transmise it diverses generations, par Ie
Las mujeres nunca descubren nada: les falta desde luego el talento creador,
reservado por Di6s para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer
nada mas que interpretar mejor 0 peor 10 que los hombres han hecho. 323
Eugeni d'Ors puede ser calificado como el primer intelectual de este siglo
defensor de un modelo politico-social autoritario"{. ..} La Ben Plantada,
encargada de confraternizar, equilibrar, dar forma y transmitir a sus
hijos!catalanes las pautas a seguir segun las normas del c6digo
"noucentista"; es el simbolo de 10 que el propio d'Ors calific6 com: lila
funci6n etica de la estetica". Las mujeres, pues, han de participar en su
funci6n de madres en la transmisi6n de valores de civilidad que comporta la
mentalidad del nuevo siglo para la creaci6n de esa Cataluna ideal. 324
Las mujeres tienen que fecundar el esperma masculino: es para 10 unfco que
sirven. 325
323Christina Dupltta, La voz testimonial en Montserrat Roig, p. 85.:" Cucu, 21 de mayo de 1944, cite
par Carmen Martin Gaite dans Usos amorosos de la postguerra espanola, p. 68.
m Ibid., p. 85-86 .
80
travaille, (Joan Miralpeix et Claret sont tous deux architectes) jouit d'une
vie sociale exterieure au foyer. II est I'autorite it Ia maison -meme si,
comme nous Ie verrons par Ia suite, Ies femmes s'organisent pendant son
absence- la figure du "pater familias", responsabilise dans son role de
soutien au chef de famille supreme, qu' est Ie chef de I' etat, Franco. Des
son plus jeune age, la jeune fille est eduquee dans Ie seul but d'etre
epouse et mere de famille. Dans La voz testimonial en Montserrat Roig,
Christina Duplaa a beaucoup insiste sur Ie "culte de la mere" pendant la
peri ode franquiste et Ie discours tenu aux espagnoles par Pilar Primo de
Rivera:
328Ramona, adeu, p. 145 cf.: "En Joan volia una nena. Jo no vull una nena. Vult que sigui un nen. Les
nenes, totes, som unes bledes. La Kati i la mama, no, es clar.", Ramona, adeu, p.9.
81
Pour bon nombre de generations de femmes, Ie mariage s'impose,
d'emblee: il ne s'agit nullement d'un ehoix a faire car Ia jeune fiUe obeit
a sa famille et fait son devoir. C'est Ie cas de la Ramona de Ia premiere
generation dans Ramona, adeu, qui ne s'oppose nullement au ehoix du
mari que son pere fait pour elle-
EI papa m 'ha dil, mira, nena, has de pensar que nosaltres venim de pages,
que ens hem fet rics gracies a I 'exportacio d 'avellanes de Siurana, periJ
potser dema la sort se 'ns girara de trascanto. El papa diu que en Francisco
te una fortuna discreta periJ segura i que es home de senderi i barceloni
d'arrels i que, la sevafamilia, tret del baliga-balaga del seu oncle, es honesta
.d
1 ecent.
329
-meme si elle n'est pas amoureuse de lui 33o , et n'eprouve aueun besoin de
marier.33I Elle aeeepte done ee determinisme qui fera d'elle une fiUe
modele, une epouse et une mere a la fois, sans qu'elle en ait Ie moindre
desir.
82
mujeres capacitadas profesionalmente y no exista discriminaci6n en las
333
regulaciones laborables .
334 Nous pourrions envisager, par la suite, une etude sur ces femmes au travail, dans Ie roman, un
336 En revanche, elle est presente chez les romancieres de la generation anterieure et chez les
feministes.
83
( ... ) una ratlla fosca ben be al mig, longitudinal als malucs i que parteix la
pi/ota en dos, una ratlla prima pero certa, una ratlla que desconeixes quan
tens el ventre pia, i que ara, quan t 'adones que el teu cos existeix per primera
vegada, se't mostra ben recta, obscena, impudica, encara que de vegades fa
una mica de zig-zag, una ratlla que sembla-sense ser-ho- una mica peluda. El
melic s 'aplana per la tibantor, s 'estira eom si anes a esclatar, agafa forma
ovalada, amb la pell sobrera que sembla una visera, (..) i les venes que fan
eorredisses pel damunt de la pell tibant, les venes tan mareades eom les de
les mamelles.
Es preguntava 338 : ets un monstre? Ii deien: ara ets al eim de la dolr.;or, de la
feminitat, t 'aeompanyen amb musica de eanr.;o de bressol, que bonic, aviat
seras mare, i les mamelles que pengen amb el eercle fose, grumolls negres
que volten el mugro, el eercle fose, agressiu i arrodonit, que s 'eixampla i
eixampla, eada vegada mes negre i mes penjant, les venes s 'escolen (. ..)
Ii deien: es el gran miracle, la naturalesa, que savia, pero I 'Agnes
s'imaginava el bee d'un moixo quan l'espicossava ide sobte es transformava
en un eorb enorme i negre (..) tot el que tens a dins, que es deleix per la teva
ferum de mort, 0 be es un vampir que et xucla la sang. (. ./39.
Quand la Ramona de la deuxieme generation, enceinte pendant la guerre
civile, est a la recherche de son mari, son etat ne lui apporte aucune
consolation. Au contraire, c'est une charge suppIementaire, comme Ie
soulignent les commentaires de differents personnages du roman: "Jo Ii
vaig dir que eSf,erava una criatura i em va dir, pobreta, quina pena, amb
aquest merder" 40.
L' accouchement est encore rapporte directement par les femmes qui
livrent leurs sensations dans leur journal intime: meme raconte apres
coup, c'est un souvenir pesant car les meres retiennent l'intense
souffrance qU'elles ont vecue:
He passat un embarras molt dolent, com sf em tomes boja, tot m'irrita ( ..)
Em sento com Sl. anes
'I a 'escorxador. 341
Fa tres dies que ha nascut. Un nen. Els dolors han estat mes forts que mai,
com si els tingues al eervell, eom si per dintre hi hagues una explosio, com si
em rebentes tota jo. Pero no solament per baix, el eap t'esclatara, els ulls
84
saltaran per una banda, el cervell per l'altra... i arrapada als barrots
" ? 342
cn'dava, no puc, no puc, qUl. reco II"Ira tot azxo.
L'on observera l'hostilite de ces meres envers leur enfant car loin d'etre
attirees par Ia chair de leur chair, elies eprouvent un veritable rejet a
l'egard de leur progeniture:
Les images sont dures car denuees de la culpabilite que genere souvent
chez les meres Ie sentiment de manque d'instinct maternel. La froideur
du discours et l'absence de nuance impliquent un effet abrupt, violent
voire presque choquant. Les termes employes pour designer l'enfant sont
a l'image du regard porte sur lui: d'une implacable durete. Cette vision
contraste avec les nombreux recits qui refletent I' emerveillement que
suscitent souvent les nouveaux-nes chez leurs parents: "De bon
comenyament em fa angunia el manyoc de cam arrugada i resseca que ni
sabia xuc1ar la Het de la dida. ,,348
344
Ibid., p. 145.
348 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 145 . La reflex ion de Judit est du meme type me me si )'etat de
son fils (mongo lien) est particulier car elle en tire des conclusions dures, denuees de tendresse:
"Mongolic,(. ..) sera el pal/asset dels seus germans.", L 'hora violeta, p. 101.
85
Cependant, pour ludit, son fils mongolien, Pere est Ie dernier "maillon"
qui la rattache encore a la vie; a la mort de Kati, avec laquelle elle a vecu
une passion, elle se sent perdue, "vide", selon son expression:( ... )"10 no
soc la d'abans. La Kati em va deixar. " 349/ " 10, sense la Kati, em sento
buida. ,,350 Dans un journal intime, elle exprime clairement sa detresse:"
Sf, en Pere m' ajuda a viure. I aquestes notes." 351 La mort de ce fils
equivaudra a sa propre mort, son journal en temoigne:
El meu Pere ha mort aquesta matinada. D 'una manera ben quieta. (...) Que
em queda, que em queda per continuar? Continuar, aquesta es la paraula. 352
Mai mes no tocare el piano, mai meso (...) S 'ha acabat (...) En Pere es mort,
la Kati tambl Ho enterro ben endins, mat mes no tornare a tocar (maig de
53
1948i
La Natalia m 'ha dit avui, per a tu nomes existeix en Pere, es el teu unic fill. A
tots, els fa fostic. Perque baveja t s 'ho fa tot a sobre. Se m 'arrapa ales
faldilles i I 'acaricio. I en Lluis em diu, per que ha de ser mes que jo aquesta
cosa estupida, inutil, llefiscosa? No ho entendran maio (...) Ha xisclat com un
cavall i els seus renills m 'ha fiblat ben endins, el seu uuuuuuuu! L 'he vist des
de dalt, indefens, embolicat amb la manguera, la cara bruta de mocs i de
baves. (. . .)m 'ha costat de consolar-lo. leis xiscles es convertien en gemecs
apagats. Tots dos plens de fang i de fullaraca. I en Lluis m 'ha mirat amb odt.
354
C'est en tant que mere, et non en tant que femme que ludit Miralpeix est
remise en question par sa fille Natalia: "Em feia nosa el seu passat, el seu
fracas com a mare. 35511 _ En revanche, pour Agnes, dans L 'hora violeta, la
defaillance de la mere est peryue non plus a travers la relation mere-fille
349 ibid, p. 98.
350 ibid, p. 99.
351 ibid, p. 103.
m Ibid, p. 106.
353 Ibid, p. 107-108.
354 Ibid, p. 103.
355 ibid, p. 16.
86
mais a travers la relation de la mere a son mari. En effet, Agnes mariee,
ne peut toujours pas se detacher de l'image de sa mere, gemissant apres
l'abandon de son mari, une image qui l'obsede au point d'envahir sa
propre relation amoureuse:
Ella no va voler fer un drama, no, com la seva mare. Com la mare, que
s 'havia agenollat davant la porta del rebedor, atrapada als forellats, tot
demanant que el pare que no la deixes. Havia passat molt de temps d'aixo,
pero sempre tenia la mateixa imatge de la seva mare: agenollada davant de
la porta del rebedor, arrepada ais forellats, fent un crit llarg i discontinu.
Aixi va marxar el pare. 356
87
revet page 31 et qu'elle porte toujours a la fin du roman. (page 231). A ce
moment de l'histoire, en effet, inversant les roles, elle claque la porte au
nez de son amant, et ce "non" a Jordi est Ie depassement de la mere qui
faisait barrage:
L 'Agnes deia no. (. ..) era com si per ji travesses la porta del rebedor on la seva
359
mare s'havia arrapatfent aquell pla1!Y llarg i discontinu.
Per que el rostre del pare? Era el que agafava mes relleu, cada vegada que
la Mundeta aprenia a estimar. (. ..) 363
S'il est evident que l'reuvre de Montserrat Roig presente une continuite
historique a travers les trois generations de femmes evoquees dans Ie
triptyque, cette vision diachronique permet aussi de mettre en evidence
les fractures entre une generation et une autre, ce que l'on pen:(oit
notamment en matiere d'education. L'evocation des mreurs en Catalogne
met en relief, dans les divers romans, la coupure radicale entre la
troisieme generation ( dans les annees soixante, soixante-dix) et les deux
360"La Silvia s'enamora d'en Lluis perque era tan home com el seu pare, decidU i genrut eom ell ... ",
361 "AI cap del temps vaig adonar-me que el senyor Due hi tenia una retirada a aquest pare",
88
precedentes, illustree tout particulierement dans Ramona, adeu a travers
la cohabitation et Ie dialogue de ces trois generations. Ainsi la grand
mere Ramona I vit-elle chez sa fille et son gendre, qui ont plusieurs
enfants, dont Mundeta, agee de vingt ans que, ni sa grand-mere ni sa
mere ne sont en mesure de comprendre. En effet, Ie desir d'emancipation
de la jeune fille reste incomprehensible aux yeux de la mere et la grand
mere car celle-ci a toujours joui d'une tres grande liberte, a la difference
de ce qU'elles avaient pu connaitre elles-memes, au meme age. Issue
d'une famille aisee, Mundeta, est une enfant gatee, qui, comme Marius,
Ie fils de Silvia et Lluis Miralpeix dans El temps de les cireres, ne
manque de rien et a eu maintes occasions de voyager, seule, a l'etranger,
et en Angleterre notamment:
Has Jet sempre el que has volgut. T'hem comprat la roba que demanaves, has
anat dos estius a Anglaterra, arribes a l'hora que vols ... -insinua, amb un
intent de pacte-. Si quan no hi es el teu pare Jas el que et ve de gust!365
89
tampoc no has dormit a casa; et dono cinc minuts de temps. ,,367
L'evocation des mceurs dans les annees soixante est encore soulignee car,
contrairement a ses amIes, Mundeta vit dans un milieu ou
l'emancipation, bien que reelle, n'est pas vecue au grand jour: " Car
malgrat que les seves amigues feien l'amor regularment, com el pa de
cada dia, i les receptes de pindoles rajaven a dojo, ella continuava amb el
delit amagat. ,,368
90
Ii agafo el rampell mentre estudiava a casa de l'Anna,(. ..).Senti, tot d'una,
l'alegre urgencia de tornar al seu costat ( ..JLa {ebre dels seus disset any ( ..)
Havia comenc;at a sentir l'impuls roent i irreconciliable del sexe als
. 371
Caputxms ...
Es reia d'ella iii deia, Mundeta, tu canvies cada dia ... passes de lafelicitat a
la tristesa, de l'alegria a l'exaltaci6, com sf res ... 372
91
--- --------_.
chez elle. En effet, elle reve d'une totale independance al'image de celle
de son amie Anna- "quina enveja, l'Anna que viu sola,,377-:
Volia anar-se'n ben lluny. (. ..) Es delia per desaparidxer del seu man, volia
deixar la ciutat. (. ..) Abandonar els seus (. ..) deixar les cases fosques de
l'Eixample. Caliafugir. 378
- ... Tu no has viscut la meva epoca, alia sf que era terrible. Tot el dia amb la
mama, fent comedia. Nosaltres, les dones, a callar. Pero ara! Si feu el que
voleu!- exclama la vella.
-No t'entenc, filla. Per que te'n vols anar ?379
92
Torradetes no massa fetes, mama. Mantega, una altra vegada! No teniu mai
mel, merda! Nena, no siguis mal parlada. Estic farta d'esmorzar cada dia el
mateix. La jleuma. Calla, Gelia, no t'hi fiquis .. . 382 .
La Gelia, que vull entrar, que sempre l'ocupes tu, el lavabo, que t'hi estas
hores i hores, ni que fossis una meuca, nena. No em diguis nena, imbedl,
algun dia et deixare baldada. Ja heu sentit la universitaria. Impertinent.
Merdosa. Si no em deixes entrar dire a la mama que aquesta nit tamEoc no
has dormit a casa. Et dono dnc minuts de temps. Mira que ets llauna. 3 3
-Vinga repel.lent! Sempre endivines les coses abans que passin. Tine ganes
d'entrar a la universitat per ser la mes llesta de casa.
-Apa, fot el camp de la meva habitad6, si no vols que m 'aixequi i et venti
una ...
-Ves a la merda! Li dire a la mama que aquesta nit tampoc no has dormit a
384
casal
-Quan jo tenia la teva edat, que Deu m'hagues guardat mai de parlar de la
manera que tu ho fas-diu l'avia.
' una cnatura,
- N0 soc . " ames, se me 'fi
a mes not, de Ia tevaJoventut.
. 385
Veus, Ii digue l'avia, ets una senyoreta. Has de seure amb les cames tancades
i les puntes de peus cap endintre. Sobretot, no fads aquesta cara de setze
jutges. Saluda els desconeguts amb eleganda, els somrius si s'acosten periJ
93
no parlis massa, ni riguis si no ve a tomb, t'has de mantenir distant. No cal
que exageris: una senyoreta s'ha de fer valer sense que ningil no sospiti
. son
qumes ' I es seves mtenclOns.
.. T'h as de mostrar reservada. 387
94
symbolisent tout Ie poids d'une societe repressive. ElIes transmettent aux
jeunes filIes des images manicheennes ou l'homme est compare au
demon si bien que certains personnages, Mari Cruz par exemple, sont
litteralement terrorisees par les hommes: "Les monges m'havien posat la
por als homes dins del cos." 391
La critique est d'autant plus severe qU'elIe insiste sur la totale absence de
nourritures spirituelIes dans Ie programme educatif enseigne par les
soeurs. A travers ses personnages, Montserrat Roig denonce l'illetrisme
des jeunes filIes a qui I' on enseigne uniquement les travaux manuels tels
que la couture et la broderie-"Les monges nomes em van ensenyar a fer
punt de vainica i a brodar lIenyols, jo d'estudis, soc gairebe una
analfabeta.,,392 Cette critique de l'analphabetisme de la femme catalane se
retrouve encore dans l'ceuvre roigienne avec la remise en cause de
l'enseignement dispense a "La Cultura de la Dona", celebre institut fonde
en 1910 par Francesca Bonnemaison de Verdaguer393 :
Divina Pastora. Era el mes pobre dels tres col.legis de monges que hi havia al barrio (. ..) era de
tercera categoria. (. ..) Aquests deu anys de monja, jo no els perdono. Quan puc, els faig sortir als
meus llibres. Crec que la infoncia d'una persona es basica. Tot el que aprens i el que desaprens de
petit, sempre mes ho arrossegues. La frustraci6 acumulada que portaven les monges feia que ens
eduquessin de manera frustrada i repressiva, relaci6 entre victimes i botxins.", Montserrat Roig,
escriptora compromesa, Serra d'or, fevrier 77, p. 23-24.
391 Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 76.
392 Ibid., p. 75.
393 "( ••• ) Institut encore largement evoque et critique dans La dona a Catalunya par Maria Aurelia
Capmany, Ed. 62, 1979, 259 pages, p. 71-74:"aquest tipus d'institucions feministes que protegien la
treballadora, educant-la de pass ada en els sagrats respectes de les institucions burgeses, orientant-la
degudament en el complicat laberint de la lluita social que s'aguditzava a comem;:aments de segle:
"creiem deure nostre recordar aqui que a l'escriure el present article, Barcelona no comptava encara
el mai prou lloat "Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona que en 1910 funda la il.lustre
senyora donya Francesca Bonnemaison de Verdaguer, honra de Catalunya i gloria del seu sexe. ", p.
71 (. ..) La instituci6 que va fer sense dubte un gran servei de culturitzaci6 de les dones de la petita
burgesia barcelonina i es va estendre, no massa, val a dir-ho, en els nuclis de la menestralia, va tenir
la col.laboraci6 de tota la burgesia eclairee barcelonina. Patrocini economic, orientaci6 moral, i el
que era la seva finalitat, va donar a la dona que entrava al nou segle una patina de cultura que Ii
servis per a continuar exercint el seu paper de menagere culturitzada. Una cultura controlada, vaga,
imprecisa, i la consciencia de la seva missi6 basicament casolana. Reproduim el programa que ens
subministra el resum de catedres i secccions, amb que compta l'lnstitut de Cultura, publicat al butlleli
de l'any 1922. Any important, car la instituci6 ha adquiritja un edifici propi, extraordinariament ben
distribuU i orientat, que devia ser model d'institucions dedicades a la dona per tot Europa a
comem;:aments de segle. Aules: Religi6/ Gramatica castellanal Gramatica Catalanal Frances/ Angles/
Alemany/ Comer91 Geografial Geografia Comercial/ Taquigrafial Dactilografial Historia de
Catalunyal Historia universal/ Historia d'Espanyai Historia Natural/ Quimica i Fisical Botanical
Sociologia elemental/ Economia Political Art aplicat/ Geometrial Flors artificials/ Puntes i coixi!
Brodat a ma! Brodat a maquinal Tall i confecci6/ Cosir; sargir, apeda{:ar/ Educaci6 jisical Musical
Fotografia.,{ p. 74) (Oo.) L'ensenyament domestic es indispensable a la dona, sigui quina suigui la
95
Pero jo soc tan beneita ~ue amb prou feines sf recordo que ern van ensenyar
a fa Cultura de fa Dona. 94
Ern va preguntar que quanm'havia casat, si haviat estat aixi que vaig pfegar
ales Salesianes 0 despres, i jo Ii vaig dir que no, que abans havia passat per
395
Trencaren carrers, mare i filla, des del de Sant Pere mes baix, on hi havia la
Cuftura de la Dona-taquigrafia, brodar, ortografia, cosir, - fins que arribaren
al Nuria. 397
seva posici6 social i te /loc diariament de 10 a 1 del mati. Compren les assignatures seguents: Repas
de l'ensenyament primaril Proveiment i cuinal Cosir, sargir i apedar;arl Tall i confecci61 Rentar i
planxarl Nocions de Ciencies ap/icades a la cuina i a la casal Economia domestical Fisiologia i
higienel Puericultura i pedagogia maternalI Comptabilitat Casolana. " (p.74175) (...) No calen gaires
comentaris per a comprendre que amb tal program a la dona sortia preparada amb un lIeuger vernis
de cultura, pero que basicament la seva situaci6 en la nova societat que s'iniciava era la mateixa que
la de la seva iivia vuitcentista. La cultura que se Ii oJeria era una cultura adaptada, una cultura que
en podriem dir: ad usum mulieris. It, p. 75
394 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 10. C'est nous qui soulignons.
395 Ibid., p. 162.
396 Ibid., p. 36.
397 Ibid., p. 48.
398 Montserrat Roig, L 'opera quotidiana, p. 41.
399 "8egons les monges, el nostre desti tenia, nomes, dues sortides, 0 santes 0 prostitutes.", Montserrat
Roig, Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, p. 163.
400 Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 41.: tiLes monges et culpaven pel sol Jet d'existir a causa
del Jet que elles eren dones castrades i educaven des del punt de vista d'aquella castraci6.", Diiilegs a
Barcelona, Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig p. 8
96
Les monges van dir ales altres nenes que nosaltres haviem estat tacades per
sempre, que la taca que duiem no se n'aniria mai perque haviem estat
empastifades pel dimoni. 401
Les noies veniem dels col.iegis de monges i nomes teniem una preocupaci6:
. .. 403
perdre Ia vlrglmtat.
404 Montserrat Roig, Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, p. 163.
97
Le personnage rOlglen est d'ailleurs un personnage torture par des
souvenirs d'enfance qu'il doit garder secrets. Agnes est hantee par Ie
souvenir d'une situation vecue a neuf ans, alors qu'elle a ete abusee par
un inconnu. Pour retranscrire cet episode vecu de fa:90n tres douloureuse
dans I' enfance, Montserrat Roig utilise une ecriture adaptee a celle des
enfants: la narration insiste sur la main plutot que sur I'homme, agent
principal de I' action car la main se detache de I'homme dans I' esprit de
I'enfant. Comme Ie precise Piaget, cite par Bruno Bettelheim, il n'existe
pas pour I' enfant de ligne de demarcation entre ce qui est inanime et ce
qui vit, la pensee de I' enfant reste animiste jusqu' a I' age de la puberte;
pour lui, la main s'anime d'elle-meme. 406
Primer, senti una escalforeta damunt la cuixa, i s 'adona que era la ma del
seu cavaller que avam;ava cap als genolls. Despres la ma va fer correr la
faldilla cap al melic i es fica des de la cintura dins les calces de coto. 407
Va dir que el caramel de maduixa que feia aigues seria per la nena que es
traies les calcetes. Jo el volia i me les vaig treure i aleshores ell em va passar
la ma pel foradet. 409
406 Bruno Bettelheim, Psychanalyse des cantes defees, Laffont, Paris, 1976,501 pages., cit.p. 76.
98
----------------
Un altre dels grans mals que hem patit no es sino l'educacio religiosa sino
l'educacio romimtica a traves del cinema. Tot aquest cinema romimtic que ha
arribat via Estat Units no ens ha ajudat gens a entendre l'home. Ben al
contrari, ens ha portat a sublimar-lo encara meso Jo vaig passar del dimoni
411 .
de les monges encarnat en l'home al Gary Cooper.
-La darrera vegada que em vaig quedar lou perque vaig veure el Bogart a
Casablanca per la tele ... Alla de "oye, nena, no te muevas ... 414.
410 S'il est ici question d'education "romantique", c'est que l'adjectif est employe par Montserrat Roig ft
de tres nombreuses reprises.
411 Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, Dialegs a Barcelona, p. 21.
412 Panni les personnages masculins, LIuis Miralpeix est Ie seul homme qui soit interesse par Ie
cinema, et comme nous l'avons vu, c'est Ie cinema pomographique qui I'interesse.
413 C'est de ceUe culture "ft I'eau de rose" (l'expression est de Montserrat Roig) dont il est encore
question dans son recueil de recits, EI cant de la joventut (1989), et en particulier dans la nouvelle
Mar: "EI teu es un lIenguatge de novel.la rosa amb un bany de jeminisme intui"tiu. ", p. 811 "Es sentia
abandonada com qualsevol herofna vergonyant de novel. fa rosa. La Mar, per contra, no sentia cap
vergonya d'enraonar com les heroines de les novel.les roses.", p. 87.
414 Dans Ramona, adeu, les personnages amateurs de cinema n'ont pas du tout la distance necessaire
qui leur pennet d'ironiser sur Ie contenu et les discours des films americains, ce qui, en revanche est Ie
cas pour certains personnages de Mar (Ef cant de fa joventut): effectivement; Mar et son amie imitent
les discours cinematographiques dont elles caricaturent Ie langage- "imitavem fa Gilda que cantava
alld de Amado miooooooooo, te quiero tantooooooooo, no sabes cuantooooooooo, ni 10
sabraaaaaaaaaasss, totes dues embolicades amb la mateixa tovallola" - (p. 84)- ou sont capables d'en
inventer en en copiant Ie style, ce qui rem:te un jeu ludique et leur distance: " ( ... ) mentre imitavem,
99
No trobeu que el meu Ramon s'hi assembla, a en Bogart. Sobretot quan
415
decanta els /lavis cap a l'esquerra ...
a/hora, e/s dia/egs de /es peUicu/es de Bergman, dia/egs que fiiem ensopidissims a posta i que podien
durar hores perque els amaniem amb pauses, sospirs i frases metajisiques deixades anar cap a la
paret d'endavant, sense mirar-nos ni una sola vegada. 0 be encetavem una conversa com la que
segueix:
-oh, no
- i.,te gusta?
416 Dans Dialegs a Barcelona (Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig), Montserrat Roig explique qu'elle
avait elle-meme plaisir a aller au cinema voir des films sentimentaux OU elle pleurait: "A mi
m'agradava plorar al cine i el meu primer marit no em deixava, perque deia que era "poc marxista."
tOO
Ie compare Iogiques sont inverses. En effet, l'intensite du bonheur
d'Encama, sur Ie point de se marier, est comparee a celle d'un bonheur de
cinema: "l'Encama estava contenta, com ales pel.licules, pensa.,,419
L'identification est denoncee par la romanciere car les herOInes
roigiennes copient ou s'imaginent copiant Ie langage, les attitudes
qU'elles affectionnent dans les films, a la maniere de telle ou telle heroIne
cinematographique. 42o Ces identifications sont nefastes dans la mesure
ou elies les coupent totalement de la realite:
La Mundeta, necessiten citar textos d'altri perque son eixorques de cor. (. ..)
Recolzaria el seu cap damunt el pit de l'estimat, corn la Jeannette Me Donald
ho feta damunt el pit d'en Maurice Chevalier, 0 la Janet Gaynor, que buscava
la proteccio d'en George O'Brien. La seva seria una vida menada cap a la
felicitat, al costat d'un horne segur i tranquil que I'estimaria cada nit i Ii
recordarta que ella era I' imica. Sota els llem;ols de fil que desprendrien una
irresistible olor de farigola, es jurarien amors eterns, passions sense limit. I
unafollia de besades l'emplenaria dia i nit. Mundeta, en que penses? 421
101
sera indignee par la remarque que lui fera une jeune manucure qui Ie lui
deconseille, et la considerera outranciere:
(. ..) tenia unes ungles fites malbe de tant rentar plats i fregar amb lleixiu i
va voler que les hi pintessin de color verd, com la Liza Minnelli a Cabaret.
Vol dir que no en fa un gra massa?, Ii havia preguntat la noia que feia de
manicura, i l'Encarna s'hi havia indignat, que s'ha cregut? Va pensar que no
hi torn aria mes, ara que seria una senyora casada. Va contestar doncs que
423
volia les ungles de color verd, com la Liza Minneli a Cabaret, i prou.
423 Ibid., p. 171. Cf. "L'Encarna porta les ungles pintades com la noia de Cabaret,", Ibid, p, 176.
424 N'est-ce pas exactement Ie meme propos que l'on retrouve dans Ie film La rose pourpre du Caire
de Woody Allen, ou Cecilia est Ie prototype de la femme en quete d'amour, combh~e au cinema grace
asa faculte d'identification?
425 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p.89. ct.: "Recordava les frases de la revista que havia !legit no
feia gaire, de "como la princes a Marina de Grecia consiguio, con una ardid muy jemenina, que el
principe Jorge de Inglaterra Ie dec/arara su amor. Bajo el signo del "polissoir", a la hora bruja de la
medianoche ... ", Ramona, adeu, p. 89.
426 Montserrat Roig, L'hora violeta, p 159. cf. "La Silvia s'enamora d'en Lluis perque era tan home
com el seu pare (. ..) i, ames, perquefeia la mateixa baixada que en Clark Gable a Lo que el viento se
llev6 a EI dia que e/ va veure a /a masia de Gualba, ell era al peu de l'escala i ella baixava, va
pensar, mira, jo soc Vivien Leigh baixant /'escala i ell es en Clark Gable, que m'espera a baix.",
Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 41.
102
dans ces arts/artifices, qu'il se reve a la place de l'herolne aux cotes de
l'homme ideal. Des lors, il est happe, perd pied. La romanciere
retranscrit l'identification demesuree qui metamorphose totalement Ie
personnage, ce qui se traduit, dans Ie roman, par l'eradication litterale et
litteraire du personnage originel, qui laisse place a un nouveau
personnage. C'est ainsi que dans Ramona, adeu, la Mundeta de la
deuxieme generation, fascinee par Greta Garbo, cesse d'etre Mundeta,
pour se transformer en un nouveau personnage: "La Mundeta-Greta", en
reference a Greta Garbo- archetype cinematographique feminin par
excellence427 - qui incame la Reine Christine de Suede dans un film que
vont voir les protagonistes de Ramona, adeu:
427 Dans Ie recit Mar de EI cant de la joventut, l'on retrouve Greta Garbo: "Feia, aleshores, una
103
Viladomat, el carrer Borell, el carrer Urgell, sempre en linia recta, sense
sortir de la vora esquerra de les Corts Catalanes(. ..} Deixava el carrer
Viladomat, el carrer Casanova, el carrer Muntaner, impacient. Deixava de
banda els vianants gairebe frenetica. (. ..) La Mundeta-Greta remuntava les
Corts, cada vegada mes a prop de la plac;a de la Universitat(. ..} La Mundeta
Greta travessa' Ia gran avmgu
. da en d·lrecclO . , a mar429 ...
No s'adonava432 que avui la ciutat havia pres un caire d'espera insolita(. ..}
No percebia que hi passejava molt poca gent ... (. ..}Pero la Mundeta Ventura
no recollia res d'aixo (. ..), absent de l'espai public 433
104
I' on observe en particulier grace aux vaines tentatives du narrateur
omniscient de ramener son personnage a la realite:
(.. .) en realitat, tot ve per culpa del romanticisme, que ens hafet creure que
hi pot haver comunicaci6 /feterna/f entre tots dos sexes (. ..) Fins ara la idea
de la recerca de ['home ens havia protegit. I ara hem de dir que ja no volem
el princep blau quan el nostre subconscient encara el reclama. 438
Saps que penso?, doncs que aixo d'establir un llenguatge comu entre un home
i una dona no is sino un engany del romanticisme. Aixo is el que penso.(.. .)
Aquesta harmonia, no si si se l'ha inventada el romanticisme, el qual, com la
publicitat d'electrodomestics, fa pensar a tothom que aixo is a l'abast de la
ma. Amb el romanticisme no es popularitza l'amor sino elfracas. 44o
437 "M'interessa relacionar elfet literari amb el cinematograjic i no considero una amenar;a la cultura
de fa imatge, que pot ser tan valida com la de fa lletra impresa.", Guillem -Jordi Graells i Oriol Pi de
Cabanyes, De fa requesta que fou feta a Montserrat Roig, Serra d'or, Barcelona, mars 1971.
105
devient meme de plus en plus radicale. En effet, bon nombre de
personnages feminins doutent441 ou eprouvent une grande deception, en
constatant l'utopie qu'est l'image du couple proposee par Ie romantisme
dans les reuvres litteraires ou cinematographiques. Le discours de la
Mundeta de la premiere generation, dans son journal intime, traduit
parfaitement cette deception face au constat d'une totale absence de
volupte dans la relation de couple, telle qu'elle avait pu se l'imaginer, une
absence soulignee par la repetion des negations: "cap"/ "res":
Meme s'il existe dans les romans de Montserrat Roig un eloge de l'apport
444
livresque , fondamental pour la construction de la personnalite,
indispensable pour tout etre aspirant a la liberte de pensee, la critique de
441 Agnes exprime parfaitement ce doute. Effectivement, ses retlexions I'ameneront de plus en plus it
se liberer de ses craintes, jusqu'it se proposer une nouvelle vie it la fin du roman: "Us vaig voler
perque estimava molt l'home que aleshores vivia amb mi, i ara no se si aquest desig no era mes que
un producte de les novel.les romantiques que havia /legit.", Chora violeta, p. 79.
443 Ibid., p. 31. Von pourrait, dans une etude qui n'est pas envisageable ici, s'interroger sur la place et
444 C'est cette idee que transmet la Mundeta de la premiere generation it sa fille: "La mama deia que el
matrimoni no va be si no hi ha l/ibres pel mig. que es necessari que hi hagi intercanvi espiritual entre
l'home i la dona. somiar junts, estimar-se davant del mon, i no d'esquerra al mon", Ibid., p. 163.- car
elle a elle-meme vecu avec I'amour des livres.{ notamment des histoires a I'eau de rose qui ont pour
heroInes les reines et les saintes). Elle en a ete privee par sa mere pour qui la lecture n'etait pas une
priorite: "La mama i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta. m'ha privat tota
la vida de llegir, que es l'unica cosa que m'agrada una mica.(.. .} Mentre, somiava en les meves
herofnes dels llibres. les santes i les reines que em Jeien companyia cada nit, amagada ales golfes i
amb una espelma al costat.", Ibid, p. 39. Notons d'ailleurs que, parallelement it ces femmes en quete
d'histoires sentimentales a travers la lecture ou Ie cinema, I'homme aupres duquel la femme se sent
bien, a d'autres aspirations, peu enclin it la lecture: "En Francisco m'ha dit que nomes te un llibre, El
buen muchacho de Paul de Koch", Ramona, adeu, p. 39- et pre:fere les western it tout autre genre
cinematographique. En revanche, les femmes sont fascinees par les hommes qui ont un penchant pour
la poesie. C'est Ie cas d'Ignasi Costa, par exemple, amant de la Mundeta de la deuxieme generation,
particulierement seduit par Papasseit, de Victor, "amant de la Mundeta de la premiere generation, qui
recite a Mundeta des vers de Mossen Cint6: "Li envio, (...) un petit poemaJet mes amb el cor que no
pas amb el cervell, fruit de la intuiCi6 del delit amor6s i escrit en la llengua que Mossim Cinto m'ha
ensenyat a descobrir i a estimar.", Ramona, adeu, p. 117- ou de Jordi, I'amant de Natalia, amateur de
la poesie d'Aragon: "Molt abans de saber que, a tu, t'agradava l'Aragon, vaig portar durant un temps
Les yeux d'Elsa dins la bossa.", Montserrat Roig, L'hora violeta p. 86.
106
l'apport rom antique n'en est pas moins virulente car la vision utopique
que Ia femme peut avoir de l'homme l'empeche de vivre dans Ie monde
reel ou elle se retrouve, forcement de~me et malheureuse. C'est pourquoi,
apres mure retlexion, Norma et Natalia en viennent a penser que Ie
moins malheureux des personnages est celui qui a Ie moins d'illusions,
celui qui est ancre dans Ie reel, comme la tante Patricia Miralpeix: "Es
mes feliC; que nosaltres perque sap que la felicitat no existeix. 445", un
personnage d'ailleurs nourri de lectures d'une toute autre nature. 446
446 "Per a la Patricia 0 la tieta Sixta, els amors apasionats no porten mes que desgracies ... (.)
Recitaven passatges sencers de La perfecta casada, el recuerdo para la novia, la atencion para fa
esposa. Pueden sacarse del libro provechosas ensenanzas, sobre todo para devofver a la mujer el
puesto que Ie corresponde dentro del hogar.", Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 63.
447 Sigmund Freud, Cinq let;ons sur la psychanalyse, Payot, Paris,I57 pages, cit. p. 24.
449 Le langage de Montserrat Roig, d'une grande precision souligne, avec justesse, la vigueur de ces
images et souvenirs qui surgissent: "I era durant els moments algids de l'amor quan el rostre solitari i
desolat del seu pare, at fons del passadis, es revifava amb mes fort;a.", Ramona, adeu, p. 43 (C'est
107
au fil des pages comme au fil des jours, si bien que Ie lecteur est lui
450 "L'inquietante etrangete" est la traduction (tres imparfaite) du tenne allemand "das Unheimliche",
et Ie titre de l'essai freudien du meme nom: "C'est Ie caractere qui s'attache a certains textes litteraires
produisant une impression d'angoisse ou de terreur, principalement dans les recits qui relevent du
genre fantastique. C'est aussi, selon Freud,- on pourra discuter la pertinence de cette deuxieme
remarque- une impression que ron peut eprouver dans la vie courante." Max Milner, Freud et
I'interpretation de la litterature, C. P. U. et Sedes, Paris, 1980,328 pages, cit.p. 245.
451 "Par opposition a toutes les fonnes de fiction, la biographie et l'autobiographie sont des textes
referentiels.", Philippe Lejeune, Le pacte autobiographique, p. 36.
452 ibid., p. 36.
453 Notons, d'ailleurs, que Montserrat Roig, comme beaucoup de femmes, s'insurge contre certaines
theories freudiennes-notamment I'envie de penis- qu'elle considere excessives et sur lesquelles elle se
plait a ironiser, au grand plaisir du lecteur, ce que \'on pen;:oit notamment dans son journal, ecrit a la
fin de sa vie: Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert: 1990-1991, Edicions 62,
Barcelona, 1993,470 pages.: "Sant Sigmund Freud es va quedar prou tranquil quan va ajirmar que
les dones ens deliem pel penis que no teniem. Ell devia tenir les seves raons, peri) la llegenda
pSicoanalitica ha anat embolicant fa troca. La senyora Thatcher, posem per cas, no enve)ava ef penis
del seu senyor mar it, sino el dolar de l'America. (...) Si a la combinacio de totes aquestes formes de
poder els voleu dir enve)a de penis, no sere)o qui us contradigui. (...) Ef fal.lus es una obsessi6
masculina, que voleu que us digui.", p. 49-50. / "Ja no som als temps de Freud, i sobretol dels seus
deixebfes, efs quais burxaven en el passal els records mes escabrosos. (...) Les noslres vides no estan
tan subjectes a/ sexe com ens hanfel creure."(p. 244-245)/ "S610 a posteriori y con el dichoso Freud
en la mano, descubrimos traumas en nueslros primeros anos de andar por fa Espana de la
posguerra.", Montserrat Roig, i.,Tiempo de mujer?, p. 13.
108
La Mundeta reia amb aixo de la mare d'en Jordi i esmentava Froid, nomes
per fer-se la desmenjada (.'; No reina, remugava en Jordi, no em citis Froid,
ara. 454 .
On son les teories del veil savi Freud, el qui descobrf les zones recondites del
. ? 455
su bconsczent.
Tot d'una les teories i contrateories formaren un garbuix dins del seu cap,
prenien un relleu diferent. La qiiestio era una altra: el seu pare era dins el
458
batibull" •
454 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 40. Ce passage traduit Ja distance amusee de J'auteur Jorsque
Mundeta, pour se moquer de son amant qui fait reference a sa mere, evoque Freud (ortographie, a
dessein, selon Ja phonetique). Jordi, vexe par cette remarque, l'invite a ne pas poursuivre dans cette
voie.
456 La reflexion se ne poursuit-elle pas dans L'hora violeta, ou Natalia, cinq ans apres son retour, a
reflechi?:"Crec que tots tenim un boig a dintre. Ho vaig comprendre al final de la vida del pare. El
vaig trobar de debo quan era al man;com;, no abans. (...) Pero tots matem el boig que tenim a dins,
{. ..} tenim por del nostre boig.", L'hora violeta, p. 218-219. La place de la rMlexion sur Ja folie,
l'obsession dans les romans de Montserrat Roig, indique I'importance de ces themes pour I'auteur: tout
nous laisse a penser qu'elle s'est interessee directement au probleme pour y avoir ete confrontee avec l'
une de ses sreurs, comme elle s'en est expJiquee a diverses reprises: !lEI meu pare tenia set fills i jo
estava al darrera de la llista. (La cinquena era la subnormal perque havia nascut aixi.)", Isabel-Clara
457 "EI meu pare es l'equilibri i la salut mental.", EI temps de les cireres, p. 118.
]09
confirmat ( ... ) i ella ne feia mes que pensar en sinonims de boig. ,,459 Les
mots tels que "manicomi", "boig" prononces par son frere lui sont
insupportables, trop connotes et trop souvent galvaudes. Un narrateur
souligne l'obnubilation de Natalia par Ie terme "boig"; un tres beau
passage met en relief l'impact de ce signifiant qui est repete a l'envi par
Natalia, traduit, repris par maintes expressions et une grande diversite de
synonymes, condense de recherches lexicales qui met en relief la
violence du signifie:
460 Ibid., p. 210. Notons de meme que Lluis ne parvient pas a avouer a sa sceur que leur pere est a
I'asile, preferant camoutler Ie lieu avec un signifiant moins connote qu'est Ie terme «c1inique»: "M'han
dit que l'has tancat al manicomi, feu la Natalia. (...) El pare no es al manicomi, contesta en Lluis(. ..}.
El pare es en una clinica. Es clar ironitza la Natalia, ara, dels manicomis, en diuen cliniques mentals.
Mira, nena, el pare s'haviafet vell if La Natalia el va interrompre, vols fer elfavor de dir-me on puc
trobar el pare? (...) El pare es al manicomi de f ", El temps de les cireres, p. 209-210.
110
Per que el seu pare havia fligat la Remei al capr;al del flit i semblava com si
Ii grates I 'esquena mentre anava a cavall ? El que grinyolava era el flit,
potser tenia les molles jluixes. El sagrat Cor que hi havia al capr;al, un
Sagrat Cor de ferro forjat, avanr;ava i reculava, i en acabat es movia a petits
intervals, com si el sacsegessin. El zim-zam depenia del pare, de si gratava
I 'esquena molt fort, 0 del somiqueig de la Remei. Per que anaven tots dos
despullats i ell Ii deia, quieta, muleta meva ? Per que la Remei feia un xiscle
que no sabia si era de plorar 0 de riure i era com la Pintada quan el gall la
rondava? A I 'endema, va dir a la Cinta, que feia la Remei a la cambra del
pare, lligada? Per que el pare feia com si Ii grates l'esquena ?461
Or, Joan, surpris par Ie pere dans son observation, recevra pour toute
reponse une correction qu'il comprendra moins encore et qui restera
pour lui, a jamais, une enigme. 462 Ce qui Ie marquera finalement, ce ne
sera pas tant la violence de la correction qu'il aura re~ue de son pere que
Ie non-dit qui l'a accompagne. Bien plus tard, alors que Joan Miralpeix,
vieillard senile a l'hopital psychiatrique, revoit Natalia de retour de
Londres, il evoque encore cet episode de sa vie, et I' on sent a quel point
cette fessee, qui, somme toute, aurait pu etre tout a fait banale et sans
consequence, a represente pour Ie pere de Natalia un traumatisme qu'il
n'ajamais pu ni comprendre ni depasser. La "scene primitive", liee ala
correction que Joan re~oit enfant va constituer pour lui un barrage a une
vie sexuelle epanouie, generant un bloquage sexuel -une impuissance- a
l'age adulte. 463 Seule sa rencontre avec Judit, qui deviendra son epouse,
lui permettra de depasser son obsession -cette repetition de l'acte du
pere- et son impuissance, et entrainera un epanouissement dont illui sera
redevable toute son existence. A la mort de Judit, Joan a Ie sentiment
462 "En Joan Miralpeix no entenia la pallissa que va rebre aquella nit que feia un cel de celistia" j"el
feu giravoltar com el batall d'una campana i despres elllam;a a terrafet unafuria ", Ibid., p.I55.
463 "En Joan Miralpeix no podia, no hi havia manera. Prova les putes barates, les de cal Sagrista, que
nomes valien tres pessetes. En tria una de revellida ... ", Montserrat Roig, EI Temps de les Cireres, p.
156. De plus, la romanciere montre a que I point la scene qu'il a observee fait reference pour lui
puisqu'illa repetera lui meme, dans ses relations amoureuses: "A veure si ho suportava, alia d'aquell
senyor tan extravagant, que la IIigava i Ii gratava I'esquena mentre Ii deia mula, muleta, eh, escolti!,
jo puc ser un tomaquet, quin remei, pera de mula, res, que s 'ha cregut? Pera el senyor no Ii feia cas,
com si alia fos bufar i fer ampolles ... I en Joan no podia, no hi havia manera. (. ..) no ho aconsegui,
car en Joan creia que la dona que ell estimaria seria com I'estel de parpella de plata i que feia
pampallugues, seria alada, com la mare, una ombra d'amor. Les altres, dones, totes, eren mules.", EI
temps de les cireres, p. 156.
III
d'"etre sans delense
'.c. face
: 'a son pere,
,464 car Ju d"It nest p Ius I'a pour Ie
proteger:
La Natalia estrenyia les mans del seu pare, vindras a viure amb mi.
Pero ell no la sentia. El pare em diu que no badi i em pega, em fa
molt de mal, pero tinc la Judit que em defensa, saps? Estem tan
contents, la Judit i jo, de tornar a viure junts! La Natalia se n'ana
465
plorant.
(. . .) cada mati, mirava les mitges de seda. Eren une mitges clares, gairebe
transparents, d'un color de mandarina damunt de la seva pell. Es despertava,
obria els ulls davant les primeres clarors de l'alba i no buscava l'evangeli,
com abans. Ni tampoc no buscava la radio, com despres. Buscava les mitges.
Les mitges eren al repatller de la butaca, amb les puntes mirant cap a baix,
l'una al costat de l'altre, deixades anar, amb un posat languid, com si
. . 466
tmguessm esma.
464"Ella era /'unic ale de vida que va tenir despres de la guerra.", Ibid., p. 156.
112
esma. ,,468_ d'autant plus que la repetition du verbe "arrapar" souligne la
violence des vetements qui, agressivement, se collent a la peau.
Joan fait preuve d'un soin excessif a leur egard, ce qui souligne sa
devotion a l'egard des objets47o • Nous observons la lenteur extreme avec
laquelle il execute chacun de ses gestes, au moment ou il choisit les bas,
chez lui ou en boutique -"Treia cada mitja de la bossa de plastic,
n'apartava la cartolina amb molta cura. ( ... ) Va estar-s'hi una Barga
estona, analitza l'efecte de cada una." 471 _ ou lors de leur essayage. Nous
avons l'impression d'une scene au ralenti:
Comem;a a pujar les mitges, primer l'una despres l'altra, lentament, afrec de
· arrl'bar a mllja
peII, cames amunt. Fms . . cUlxa.
. 472
Cette tres belle scene est, de plus, tres visuelle; elle est agrementee
d'images poetiques qui traduisent la tendresse de Joan a regard de ces
objets de desir aussi, elle est aussi dramatique, car elle souligne la
demence de Joan Miralpeix:
un caract ere particulier, presque sacre: "va llevar-se la roba, lentament. Primer, els pantalons, despres
la camisa, la samareta. ", Ibid., p. 208.
412 Ibid., p. 208.
473 Ibid., p. 207.
113
N'acariciava el tacte amb les dues mans. 474
Durant una bona setmana dubta el color de les mitges. Color poma? Color
tarongina? Color de pluja? Color nit? Color nuvol burell? Color celfstia?
(. ..) Va estar-s'hi una llarga estona, analitza l'efecte de cada una. Rumia els
peros i els contres. Color poma, massa extremat. Color tarongina, color de
cardenal. Color cel de pluja, una mica pans it. Color nit, color de morts.
Color nuvol burell, un xic pal. lid Color ceifstia, artificial. Color ambre,
color llepat. (. ..) demana a la senyoreta de la merceria que li ensenyes el
color gris perla. No volia una cosa gaire extremada, volia une mitges
discretes. Unes mitges de. seda jina. En acabat, es decidf pel color
mandanna, · coIor rosat 1. taronJa,
. de mand" anna pnmerenca. 476
-pathetisme d'autant plus souligne que Joan nourrit, chez lui, une certaine
culpabilite a l'exercice de ce rite repete matin et soir -"cada nit les
acariciava abans d'anar-se'n alllit. ,,477_ En effet, ne doit-il pas ecarter une
statue de vierge qui, lui semble- t'il, l'observe?:
Aparta la imatge de la Mare de Deu del Dolors que l'esguardava (. ..) Els ulls
una mica sagnants de la Dolorosa l'esguardaven encara (. ..)pero la verge no
el deixava de petja(. ..) Pero ell ja no veia els ulls de la verge 478.
114
seuI, surveille par la bonne Encama, ses obsessions et ses manies se sont
accrues: il refusait meme qu'elle entre pour entretenir sa chambre 480 , lui
demandait de servir Ie repas pour deux personnes car il avait convie une
poupee en porcelaine de sa defunte femme, habiIlee avec la combinaison
de soie de cette demiere:
Un dia, el pare va sortir (. ..) L 'Encarna ·va aprofitar per entrar-hi: alflit, a
la banda on dormia la mama, hi havia una nina. Una nina? va preguntar la
Natalia. Sf, una nina de porceflana que no tenia ufls ni mans. Era una nina
molt grossa que la mama havia conservat fins al final, la tenia sovint damunt
de la falda i I 'acaronava mentre era a la galeria. El papa havia vestit la nina
amb una combinaci6 de seda i I 'Encarna ens va dir que la combinaci6 havia
estat de la mama. El papa havia ajagut la nina al floc de la mama, damunt
d'uns coixins. {. ..)Pero, al cap d'un mes, va comenc;ar a ago/ar altres
rebequeries i volia que I'Encarna ligortes el sopar, per a dues persones, ala
cambra. ( ..) Tenia la majoradada 4 1.
482 "L 'altre dia, ell havia eomprat les primeres maduixes, petites i earnoses, a la Boqueria. Son
tendres, les maduixes, es fonen al paladar i et deixen els llavis rosats ... Dones, ella, i, ara, senyoretl,
per que gasta tant? Vol fer el favor de dir-m'ho?; Que no veu que son molt cares les maduixes?
Telefonare al senyoret Llufs ... periJ ell volia maduixes, volia maduixes, volia maduixesl La nina dels
ulls foradats Ii va dir que volia una maduixa i ellla hi dona (. .. )", Ibid., p. 215.
115
comme il ne manque pas de Ie preciser, ses nuits etaient aussi agitees que
ses jours ("A les nits cridava. ") A l'exterieur, sa conduite etait aussi
genante, ou pire car Joan, tel un petit enfant, n'avait plus d'inhibition.
Depuis la mort de sa femme, il t1eurissait sa tombe d' ceillets rouges et il
etait capable de se disputer avec Ies t1euristes si ceux- ci ne Ie
satisfaisaient pas; un jour, illui avait pris l'envie d'embrasser une jeune
fille: "Una vegada, continuava en Lluis, el van treure del Cafe de I'opera
perque havia petonejat una nena de quatorze anys 1/487.
491 Ibid., p. 212. D'autres situations mettent en avant ce meme sentiment: "Anava a parlar amb el
porter, vestit com un trinxeraire i per a nosaltres era un tdmgol haver d'explicar-li, al porter que el
116
el teu pare. 11 493_ mais ce rapide aveu d'emotion est immediatement
minimise par l'aspect pecuniaire evoque, car Lluis, tres interesse,
souhaite s'approprier les economies de son pere, pour ses projets
personnels: A mes hi havia un altre assumpte, el papa tenia diners al
banc, molts ( ...) J0 en necessitava, volia ampliar l'estudi. 494 Natalia est II
497 Ibid., p. 209. Lluis se rassure d'autant plus qu'il estime que Natalia n'est pas en mesure de donner
des le<;ons puisqu'elle n'etait pas la pour s'occuper de leur pere: "La Natalia, tot ho resolia amb les
"idees": se n'anava en moments dificils-pero deixa el trangol de la mare en altres mans, que quedi
ben entes- i tornava per a donar-li llic;ons de puresa.", Ibid., p. 209. Cetle critique sousjacente du
personage de Natalia est d'audant plus evidente qu'on la trouve encore, faite par son pere: " Mireu, la
puritana!, abandona la seva mare en mans d'una infermera, surt totes les nits que vol i ara em ve amb
llic;ons de moral.", Ibid., p. 119.
498 C'est ('ami d'un ami de son ancien amant Emilio: "La Natalia havia an at a veure l'amic d'Emilio, el
que estudiava medicina i que, al cap de tants anys, l'havia reconeguda. L'amic metge s'havia
especialitzat en diabetics, pero coneixia un psiquiatre de la seva promoci6. Aquest, doncs era el qui
mostrava el manicomi a la Natalia.", Ibid., p. 217.
117
digue el psiquiatre. EI teu pare sera mes feli<; a fora que a dins.499 n • II
recuse tout d'abord la competence du specialiste en charge de Joan
Miralpeix-"Jo no tinc gaire contacte amb el seu metge ni el vull tenir; es
un conductista. Segons ell, tot s'arranja amb pastilles i electro-xocs." 500_
dont il met en doute l'efficacite du traitement prescrit qui lui semble etre
inadapte:" I si el teu pare, tal com m'has explicat te una neurosi
depressiva, no crec que les pastilles l'ajudin. L'estabomeixen i prou. ,,501
II se demarque ainsi des methodes appliquees dans cet asile. Par les
termes meme de son discours mais aussi par son usage systematique de
la troisieme personne du pluriel, nous observons qu'il s'exclut de la
politique et des pratiques medicales de l'etablissement:
Voldrien que els malalts mentals no tinguessin sexe, que jossin neutres, quan
hi ha tantes malalties que comencen pel sexe. 504
( ... ) Tres jileres d'homes seuen en bancs. (. ..) A/gu branda els brafos com sf
dugues ' una band era fl amejant.
. 506
118
Al costat hi havia un oligofrimic amb els ulls orats i que bavejava. Una i altra
vegada, es fregava la cara amb una clau. Repetia el gest de manera
incansable. En un raca, un home gros feia veure que afaitava un client
507
imaginari, tres homes de boca badada el contemplaven.
508 Ce theme est d'ailleurs fondamental pour la romanciere: dans L'hora violeta, Norma, double
incontestable de Montserrat Roig, n'a-t'elle pas Ie projet d'ecrire sur ces "fous" laisses pour compte a
l'asile?, denonciation necessaire que souligne Ie terme "podreixen": "Li volia recordar que ens haviem
promes defer un llibre sobre les boges que es podreixen al manicomi de Sant Boi.", L'hora violeta, p.
12.
119
sont harceles par des hommes en quete d'un peu d'argent- Aillindar, un
noi molt jove, vestit amb una granota de feina, els demana diners. Un
veIl els prega que Ii paguessin un cafe. Aqui circulen pocs diners, explica
el psiquiatre, no poden comprar tot el cafe i el tabac que desitgen512 - Les
plus pauvres d'entre eux sont amenes a travailler. Cette exploitation a
laquelle se livrent les religieux, est denoncee par Ie psychiatre qui,
chaque fois, pour repondre aux multiples questions de Natalia
concernant l'etablissement, dresse un compte-rendu, froid mais dense qui
debouche neanmoins sur la remise en cause de la methode:
Passaren dos malalts que arrossegaven una carreta plena de totxos. Es que
treballen?, volgue saber la Natalia. Sf, els qui no tenen recursos. Els
capellans que porten el manicomi tenen una bobila propia, hi guanyen
milions. Els malalts es queixen dels que els paguen. Els metges vam dir que
havien de cobrar paga doble pero, de moment, aixo ha quedat en un foc
d'encenalls. Tambe fan aparells de televisio i emissores de radio per una
escolaradio. Del treball dels malalts, en diuen " laborterapia." 513
Les lectures son controlades. A la biblioteca, hi van els mes cuites, com el teu
pare. Pero el llibre que mes abunda is el de religio. Al quiosc nomes hi
trobes revistes. No hi ha diaris. Pensa que hi ha mala Its que fa mes de vint
anys que hi son i ho ignoren gairebe tot del mon exterior. 5 15
120
anys. Quan toma, Ii apliquen com a castig una dosi de trementina a Ia
cama. Fa molt de ma1. 516 " Quant a I'efficacite du traitement, il est
serieusement remis en question par Ie praticien- "Nosaltres, poca cosa hi
podem fer. En realitat, fern la psicoterapia, amb el maialt que ens toca
pero despres tot aixo queda ales seves mans, en mans de religiosos i de1s
infermers.,,517, etrange aveu d'impuissance pour cet homme, qui par
ailleurs semble exterieur a la politique generale de l'etablissement. Peut
on voir ici une critique de la deresponsabilisation du milieu medical dans
des etablissements a echelle presque inhumaine? ("Era una enorme
baluema, voltada de murs grisos i encrostissats amb diversos pavellons i
un parc al mig,,518) et la mise en evidence d'un monde OU se cotoient
diverses tendances, comme e1les avaient ete evoquees auparavant par
Natalia?: "La ciencia modema ha avan9at molt, tant, que eis psiquiatres i
antipsiquiatres es fan un embull davant de la psique humana." 519
519 Ibid., p. 210. La critique du monde des psychiatres est evidente chez Montserrat Roig, en
particulier dans Ie triptyque mais encore dans les romans suivants puisque Altafulla, dans L'opera
quotidiana, finit elle-meme a I'asile. La critique de ce monde se radicalise encore dans les propos
sinceres du personnage lucide de Patrfcia Miralpeix: "Quina bestiesa! Aquestes angunies son massa
modernes. ( ..) es passen la vida engreixantles butxaques dels psiquiatres. Jo no m'hi basquejo gaire,
no hi he cregut mai ( ..). tI, L'opera quotidiana, p. 112. cf.: "Els man/comis van plens d'aquesla mena
d'exageracions.", Ibid., p. 182. Cf.: "De vegades, arribo a veurefins a dos-cents malalts a fa selmana,
121
Aquest, feu el psiquiatre en veu baixa, es el que s 'ha escapat deu vegades.
L 'home bru saluda el psiquiatre. El metge el segui una estona amb la vista, es
un dels malalts mes intel.ligents que he conegut mai: es poeta i diu que escriu
una novel.la. 8'assembla a en Miguel Hernimdez, feu la Natalia. Just. Ha fet
tota classe d'ojicis i es capa~ de citar-te Kant, Schopenhauer i Nietsche. Li
interessa l'existencialisme i li agrada molt Machado ( ... )522.
122
I era durant els moments algids de l'amor quan el rostre solitari i desolat del
seu pare, al fons del passadfs, es revifava amb mes forc;a. Tots els amants s 'hi
assemblaven. 526
Quan em besa, veig com s 'allunya la imatge del meu pare. 528
Montserrat Roig insiste sur Ie fait que malgre Ie temps qui passe, il
n'estompe en rien ces images qui hantent les personnages: "Havia passat
molt de temps, d'aixo, pero sempre tenia la mateixa imatge de la
mare. ,,529 Elle presente des etres en proie aux memes souffrances, des cas
qui se font echo. Ainsi, cette image du vestibule apparait-elle comme un
leitmotiv traumatique pour Agnes qui est sans doute Ie personnage Ie
plus "en souffrance ", Ie plus nevrose, aneanti par de multiples
obsessions. En effet, Agnes fait tout d'abord une fixation sur un episode
qui s'est deroule lorsqu'elle etait adolescente et que sa mere a ete
abandonnee par son epoux. Elle est aussi hantee par des cauchemars
repetitifs d'autant plus dramatiques qu'ils sont accompagnes
d'hallucinations et de problemes physiologiques. L'aspect clinique qui se
degage de son reve est propre au cauchemar: Pour Ernst Jones 530 , Ie
cauchemar se decrit comme une impression de peur, de poids sur la
poitrine et la conviction d'une sorte de paralysie impuissante, elements
que l'on retrouve en effet, dans Ie roman. De nombreux et longs passages
evoquent les troubles de Norma, qu'aucun diagnostic precis ne qualifie
dans Ie roman mais dont l'aspect clinique est si precis et minutieusement
detaille qu'il est possible d'y reperer les symptomes d'hallucinations
hypnopompiques qui correspondent al'intrusion du contenu d'un reve, au
moment de l'endormissement ou au reveil. Presque tous les episodes ou
Agnes intervient evoquent son hallucination a son reveil. Sa premiere
apparition romanesque la presente, d'emblee, en proie a ses troubles
530 Ernst Jones, Le cauchemar, Payot, Paris, 1973, "Cette force oppressante ressentie pendant Ie
sommeil a ete personnifiee des les temps les plus anciens, Ie plus souvent par uneformefeminine.", p.
212.
123
recurrents Ie matin: la presence ennemie des elements naturels (pluie,
vent et poussiere) contre lesquelles elle doit lutter- "havia de posar tota la
fon;a en lluitar,,53I - contribuent a son malaise et a son sentiment
d'oppression que traduisent de nombreuses expressions: "quasi no la
deixava respirar"/"L'embolcallava tota"/ "no es podia deseixir."
Els matins Ii feien mes por que la nit, perque sabia que els malsons no
s 'havien acabat. Es despertava amb la boca balba, bruta de pols grisa i de
pels, com si encara estigues prenyada.
A la nit somiava que Ii venia un vent molt fort de cara, un vent que
arrossegava tot de f2Q1s grisa, com si fos un llenc;ol que s'esfilagarsava. La
pols Ii deixava la boca seca, s'introdui"a per tots els porus del cos, quasi no la
deixava respirar. Era pols de pluja fin a, com la que desprenen les roques en
ser picades dins la mina. Durant molt de temps, la polseguera la perseguia.
L 'embolcallava tota, Ii deixava la gola seca. I al mati, Ii revenia la sensaci6
dels pels, l'amargor d'un ble del qual no es podia deseixir. L 'absencia d'en
Jordi no es tradui"a, doncs, en tristesa. Potser perque no tenia temps d'estar
trista, potser perque havia de posar tota la forc;a en lluitar contra el llenc;ol
de pols i contra la xador del ble de cabells que se Ii encastava al paladar.
532
Ella no va voler fer un drama, no, com la seva mare.
531 Les exemple affluent dans Ie roman: " ( ... ) els malsons arribaven puntuals cada nit. Era aquest el
combat contra el qual havia estat cridada? ", Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 51.
532 Ibid., p. 31, 32.
533 Ibid., p. 39. Cette image reapparalt, it de nombreuses reprises dans Ie roman:- " Ni la Norma ni la
mare l'ajudaven a fer desapareixer la pols grisa que l'embolcallava cada matinada. ", Ibid., p. 53.
mais I'on remarque encore qu'elle est liee it la periode de grossesse, elle aussi evoquee dans Ie roman
et qu'il conviendrait d'analyser car elle traduit, elle aussi, souffrance et troubles: "Aleshores el cos se Ii
posava rigid, (. ..) Que era? El corb, el vampir, el cos inconegut que la dominava, l'esbalai"a. La bola
llefiscosa i peluda que pujava cap a la gola, era l'altre, l'altre que formava part del cos pero que no
era ella, que era a dintre seu, pero que no la pertenya.", Ibid., p. 40.
124
multiplication de troubles. En effet, l'ampleur de sa souffrance se traduit
par l'envahissement de celle-ci dans l' espace narratif: la poussiere et les
cheveux font place au serpent ("la serp"), sorte de concretisation du mal
qui prend d'assaut l'espace romanesque: "EI rancor va venir a poc a poc,
en forma de serp, que se Ii entortolligava al baix ventre. La serp la
sotjava i la posseYa." 534 Le personnage semble "possede", une possession
soulignee par la repetition, des verbes d'action: "entortolligava"/
"sotjava"/ "posseYa":
536Ibid., p. 77.
125
imatge de I' avia, 0 be la del noi ros que Ii posa dins del forat dos dits de
la ma,,537.
Ces cas ne sont pas rares dans les romans de Montserrat Roig car la
Ramona de la premiere generation de Ramona, adeu a vecu, elle aussi
une situation equivalente, refoulee, qui apparait dans ses cauchemars:
Fou aleshores quan vaig somiar el monstre que no m 'ha deixat en tres dies.
Aquell monstre vermellos, enorme, que duia pits i banyes i que tenia cara de
dona i de dimoni, aixi, tot barrejat. leIs udols omplien la cambra. Uns udols
sinistres. leIs ulls del monstre s 'acostaven i se 'n anaven. Eren els ulls de
I 'om bra, ulls sortits, al costat dels narius, esgratinyats i sangonosos. lIes
imatges dels meus morts, els papas, el iaio, em cridaven que era una
adu'ltera. 539
540 Natalia dans EI Temps de les Cireres n'est pas non plus epargnee par les cauchemars: a plusieurs
reprises, elle est assaillie par une araignee: "(...) baixava una enorme aranya. Volia abrQ(;ar l'amant
Natalia que s 'havia quedat sola. L 'aranya gegant estenia unes enormes pates peludes per tota la
cambra. (...) Moltes vegades, fa Natalia s'havia despertat bategant els bra90s dins del buit. 1
aleshores algU encenia eillum. Nena, que et tomes boja ?, deia I'Encarna. ", EI Temps de les Cireres,
p. 99-100. "L 'aranya que bategava les potes tot davallant del sostre de la cambra il.luminada pel
focus, cada vegada mes grossa, la cenyia, l'estrenyiava ben fort, les pates de l'aranya eren peludes,
llefiscoses, cada pota deixava anar milers i milers de pates pefudes que buscaven el cos de la Natalia
i s 'hi rabejaven (.. .) I 'aranya, que no la deixava de petja, fa besava, cada pota fa besava i Ii
acaronava el front i les galtes, el call i els pits, les cames i el baix ventre, tota ella entrelligada per
126
epargnee par les crises existentielles puisqu'elle est aussi hantee par un
cauchemar; en effet, celui-ci fait reference a une experience de la petite
enfance et, en particulier a son education chez les sreurs: Montserrat
Roig souIigrte Ie poids de la culpabilite, nourrie par l'education, dans les
symptomes nevrotiques de l'homme:
Ceci explique pourquoi la plaisanterie grivoise d'un de ses amants lui est
particulierement insupportable:
Hi tens teranyines- havia dit l'ex pres, ['home que la Norma va estimar amb
un lliurament absolut, a qui s 'havia ofert despres d'haver tancat el seu sexe
en [ 'espera .... 543
milers i milers de potes peludes que no la deixaven deseixir-se 'n. Per fl, l'aranya la deixa anar i ella
va caure en un pou negre i fons. negre i fons, un pou elern, sense fl, sempre cap avail, i la Natalia
buscava desesperadament les pates de l'aranya per arrapar-s'hl~ on son les pates de /'aranya? tI,
Ibid., p. 129.
542 "Ibid., p. 203-204 cf. "Les I/agrimes que comem;aren quan I'Artur Ii va dir, hi tens teranyines "
Ibid., p. 173.
127
1.2.3.1 La solitude et la decheance d'une personne agee: Patricia
Miralpeix.
128
Patricia MiraIpeix qui n'a pas d'enfants. Patricia est un personnage
fondamental car omnipresent: elle apparait, en effet, dans quatre des cinq
romans de Montserrat Roig; elle etait deja presente dans Ie recueil de
nouvelles Molta roba i poe saba (Prix Victor CataIa, 1970), pre-esquisse
de Ramona, adeu. 548 crest I'une des protagonistes de Ia deuxieme partie
d' El temps de les cireres intituIee Aroma de tardor, et devient voix
narrative de L 'hora violeta et L 'opera quotidiana, dernier roman ou elle
apparait, cette fois, comme narrateur dominant du roman. Cette presence
reflete I'exceptionnelle longevite de ce personnage que lIon dec ouvre a
divers moments de sa vie. C'est d'ailleurs Ia seule "rescapee" des
personnages du triptyque de sa generation (la premiere) dans Ie
quatrieme roman de Montserrat Roig549 . De fa<;on fort divertissante, elle
slen excuse presque, dlentree de jeu:
Patricia Miralpeix incarne ces veuves devant survivre avec une tres
faible pension, entouree des objets qU'elles ont acculumes durant leur
existence, et qui finissent par Iouer a des hotes une partie de leur maison
pour subvenir a leurs besoins,551 situation initiale de L'opera quotidiana.
Pour Patricia Miralpeix, mettre une annonce pour Iouer l'une de ses
chambres s'explique tout d'abord par Ie besoin dlargent pressant mais
aussi par l'angoisse de se retrouver seule face a la mort, car sa famille Ia
contrastava amb la duresa de les ungles.", Ibid., p. 84. La romanciere insiste sur Je regard et Ie
discours des autres (dur et froid) sur I'apparence physique des personnes agees: "Els Mira/peix, deia
/'Esteve, sembleu gent de mala vida, lent ulleres com si haguessiu viscut molt. Prou que ella s'hi
posava uns pols de color per a dissimular la loscor d'aquestes bosses ... ", El temps de les cireres, p.
63.
548 Elle est la protagoniste d'une nouvelle et inca me I'amie de la deuxieme Mundeta dans une autre
549 Son frere Joan, de quatre ans plus jeune qu'eJle, est interne a J'asile a la fin du troisieme roman et
551 C'est precisement ce qu'explique la romanciere dans Digues que m'estimes encara que sigui
mentida: la situation de sa tante et marraine Julia lui a inspire Ie personnage de Patricia MiraJpeix. (p.
150).
129
delaisse 552 • La confession de la vieille femme en ouverture du roman met
en relief cette angoisse liee a la solitude:
He de conJessar que hi havia una altra ra6: no vull morir sola. Si llogava la
cambra, tindria companyia, sentiria Jressa al passadis, una remor, una
presencia coneguda. La soletat mat no m'ha Jet por, al capdavall, sempre
m'ha estat amiga. Pero no vull que em trobin els bombers despres d'haver
esbotzat fa porta a cops de destral. 553
552 De nombreux passages de L'opera quotidiana soulignent la solitude de ce personnage, delaisse par
sa famille: !tEl meu germ a va morir I'any passat ... Es clar que hi ha la Natalia, i el seu germ a, i la
dona d'aquest, i eljill de tots dos ..., pero nomes es recorden de mi de pasques a ram, que hifarem, es
llei de vida.", L 'opera quotidian a, p. 11. "Potser perque)o )a m 'he acostumat a no tenir ningu, i tambe
a no fer nosa, sempre he vist que he fet nosa als altres i I'unica que em suporta is l'Encarna, que ara
no ve tant sovint perque te moltafeina al bar del seu home.", Ibid., p. 24. Von observera d'ailleurs que
Patricia Miralpeix n'a plus con fiance en sa famille: "A mes necessitava diners. Jo comem;ava a
passar-les morades. I no volia que efs nebots se n'assabentessin, no me'n jiava. L 'unica que ho sabia
era f'Encarna.", Ibid., p. 18.
553 Montserrat Roig, L'opera quotidian a, p. 13.
554 Notons en eiret que dans Ie triptyque, Ie narrateur insiste sur Ie fait que lorsqu'il etait jeune, ce
personnage n'etait nullement intelligent. II apparait dans Ramona, adeu, tres brievement, presente tout
d'abord de fayon fort negative: "Vindria lafleuma de fa Patricia, com deia fa mama", Ramona, adeu,
p. 36. Sa niaiserie, son manque d'education et d'aptitudes, en font une personne totalement
ininteressante tout d'abord: "no havia estat educada ni per af camp ni per a fa ciutat. Af camp s'hi
esllanguia. A fa ciutat la trobaven pagesa. Nomes sabia cuinar, tocar fa Marxa turca ifer puntes de
coixi. ", El temps de les cireres, p.68. De plus, elle est flanquee d'un physique fort disgracieux: "La fia
no havia estat mal bonica.", Ibid., p. 63. "Era grossa i /leija, tan grossa que li calien dues cadires per
a poder seure. ", Ibid., p. 68. L'ironie du sort fait que seules ses mains sont si belles qu'elles ne
semblent lui appartenir: "Les mans de fa Patricia, deia fa Silvia, no sembfen d'ella, semblen les mans
d'una artista.", EI temps de fes cireres, p. 64.
130
La Patricia es desvetlla (. ..) amb un mal de ventre i un atac de colitis. Amb la
ma al ventre va voler correr cap a la com una peri) na va tenir temps,
s'embruta tota. "Haure de posar una gibrelleta sota elllit" 555.
Plus encore que sur la decheance physique, c'est sur la souffrance morale
qu'insiste Montserrat Roig, car totalement pris en charge par leur
entourage, infantilises, les personnages, ages, ont conscience de leur
decheance. Leur pudeur et leur honte en sont la preuve:
sense fer soroll no volia que l'Encarna la veies (. ..) dema, m'abeecare mes
d'hora que l'Encarna i l'esbandire. (. ..) 8'eixuga be, tira la cadena i es renta
les mans amb el seu sabo especial, que feia olor d'illa, i que guardava dins de
la tauleta de nit embolicat amb paper de ceba perque I'Encarna no l'hi
, 557
prengues.
Mais si Patricia Miralpeix est malade, c'est aussi parce qu'elle est
alcoolique. Elle a conscience de la nocivite de l'alcool dont elle est
dependante 558 , mais elle compense ainsi un manque affectif. Le piege de
l'alcoolisme est en fait celui dans lequel tombent les femmes qui, apres
avoir cons acre leur vie entiere a leur famille, se retrouvent esseulees,
victimes du systeme 559 :
555 El temps de les cireres, p. 78 Ce type de scene n'est pas strictement reserve a Patricia puisque
d'autres sont aussi evoques dans leur decheance: "L'Esteve va morir (. ..) Tingue una agonia lenta (oo.)
L'Esteve s'ho feia tot a sobre, sempre ha estat un brut, el leu home.", El temps de les cireres, p. 72
558 "Es posa la ma als ronyons perque lifeien mal, "eslic esllomada". No beure mes, ho prometo".('.')
La Patricia ho sabia, "quan bec, penso massa i el cervell em fa mal". Mentre el vi Ii davalla per fa
~ola sent una delicia d'escalfor, com si tingues a la boca totes les llepo/ies del mon.", Ibid., p. 79.
59 Anne Charlon insiste sur ce theme dans la Iitterature feminine qui s'appuie sur des enquetes
realisees en Catalogne: "En una conversa I.e. Sima explica l'interes particular que sent per fa situacio
de les persones velles pel fet que les considera els elements mes marginats de la societat actual (. ..)
Ens deia que havia estat particularment colpida per la lectura d'un article que subratllava I'efevada
taxa d'alcoholisme en les dones de mes de dnquanta anys.", La condido de la dona en la narrativa
catalana, p. 155.
131
Abans nomes bevia Aromes de Montserrat perij Ii agrada el vi, el vi calid de
Jumilla que Ii encen les galtes (. ..) La Patricia beu per estar alegre i no Ii ve
I'a Iegna . , que I'1 entra una tnstesa
. smo . mo It grossa. 560
Ara la Patricia diu que beu per empassar-se les penes. Ella sap que no es
pecat. Jesus va canviar I'aigua per vi, ales noces de Cana, Jesus parla sovint
de la vinya i dels vinyaters, Jesus va fer que el vi del Sant Sopar fos la seva
sang.
563
562 De nombreux passages evoquent Ia Iutte d'Encama pour que la vieille femme arrete de boire: "Va
cridar l'Encarna, no vols veure una mica de vi doh;:?", Ibid., p. 74.1 "L'Encarna va tapar l'ampolla de
vi, senyora, ja n'hi ha prou, que hem d'anar a dormir(' ..}Estic tipa d'aguantar les ploradisses
564 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 48.
565 Anne CharI on, Dossier d'habilitationa diriger des recherches, volume 2: articles, p. 183.
132
Vindria la fleuma de la Patricia, com deia la mama, l'ombra d'aquell tros
d'home que es feia dir poeta. 566
La tia Patricia no havia estat mai bonica. Tenia la pell resseca, de color de
terra sensa aigua. Sembles de seca, li deia sempre I'Esteve. Una mica
carregada d'espatlles i uns ulls que, vistos de prop, semblaven de filaberqui i,
de lluny, desapareixien sota unes celles massa espesses. Sota els ulls, una
bossa livida i unes arrugues fosques. Els Miralpeix, deia I'Esteve, sembleu
gent de mala vida, feu ulleres com si haguessiu viscut molt. (. ..) Us marqueu
abans d'hora, continuava I'Esteve. EI nas no acabava de tot en forma de
ganxo pero, en canvi, hi tenia tendencia i les seves galtes eren unes galtes
tibades, com si anessin a arreplegar-se vora les orelles. 567
A la ciutat la trobaven pagesa. Nomes sabia cuinar, tocar la Marxa turca i fer
puntes de coixi. Era grossa i lletja-tan grossa, que li calien dues cadires per
568
a poder seure.
566 p "
remlere .. du personnage dans R amona, ad'eu, p. 36 .
apparItIOn
567 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 63.
133
maturation et des circonstances particulieres. 569 Aussi, EI temps de les
cireres s'impose-t-il comme fuite du temps perdu, contrepoint a Ia
recherche proustienne du temps perdu. Ce roman est Ie moment de la
rehabilitation de Natalia qui a perdu son temps a fuir et qui tente de se
"reinscrire" dans sa famille et son pays en servant de guide a son neveu
Marius, pour qui la fuite semble la seule issue. Plus que tout autre
personnage, Natalia est a meme d'analyser cette necessite de fuir qu'elle
a connue personnellement, qU'elle a elle-meme incamee. En effet, elle
est representee comme un personnage auparavant sans ancrage,
disperse, ou etranger au monde qui l'entoure 570 comme a toute veritable
implication personnelle, sociale ou artistique:
572
Sempre m'ha agradat que la vida llisques a la vora, sense enfonsar-m'hi.
569 "1 com a desenlla~ d'una lenta maduraci6, !arda pero segur, sorgi, dins la seva men!, alld que
calia fer: se n'aniria de casa, aprofitaria la detencio de I'Enric per amagar-se. D'aixo a no pertanyer
mes a lafamilia Claret tan sols hi havia un pas.", Ramona, adeu, p. 126.
570"Estrangera a to! arreu.", Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 41.
571 Ibid., p. 17.
512 Ibid., p. 61. Le mode de fonctionnement de Natalia suit ce schema: eUe ne se concentre pas sur les
choses mais se disperse plut()t, ne s'implique pas: "Havia mirat l'esclat de fa joventut angles a: des de
fora. Sovint havia tingut la sensacio que havia fet tard de tot i la va tomar a sentir en entrar en
aquesta sala. En Sergio, que Ii havia proposat d'anar junts a Llatinoamerica per a enrolar-se a fa
guerrilla i ella s'hi havia negat, Ii va dir: tot t'ho mires com un espectacle. ", El temps de les cireres, p.
193
573Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 28. Les propos de Nonna sont confinnes par Natalia elle
ml\me:"No m'he considerat mai del partit. No soc comunista, no tine cap fe. Em diries que he fet
fotografies a dojo per ales revistes del partit, em diries que vaig perdre dies i nits durant fa
campanya electoral, em diries que, a l'hora de pencar, soc la prim era. Pero no soc del partit, Jordi.
El meu sentit de la responsabilitat es una manera d'emmascarar la meva mandra per a pensar. Per
aixo anava a les reunions, Jordi, i em tancava hores i hores allaboratori. Perque omplia el dia. Una
manera defuglr.", Ibid., p.46.
134
veritablement trouvee 574 . Photographe, elle s'interesse a l'art, mais elle
a, la encore, conscience de sa peur de creer. Ainsi Natalia est-elle un
personnage construit dans Ie "retrait": elle incame Ia peur de
I'implication a tous niveaux:
574 C'est ce qu'eHe confie a son amie Nonna:"Ja no se quina es la meva idea. Tine quaranta-un anys.
Entens? Nomes se el que no vull.", L'hora violet a, p. 28
575 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 20
576 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 115. Judit Flechier, epouse de Joan Miralpeix, est en effet un
personnage "concentrique" car elle represente la force centripete: elle est I'element moteur de sa
relation sentimentale avec Joan car c'est elle qui I'initie a I'amour et grace a elle, il parvient a
surmonter ses difficuJtes. Cf. El temps de les eireres, p. 144, 145. Elle est au centre du roman par sa
relation a Natalia et L1uis, ses enfants, sa relation avec son amie Kati;elle fait partie aussi bien des
femmes artistes comme Norma, Natalia (puisqu'elle est pianiste) que des femmes "castrees" dans leur
desir de vivre leur passion artistique com me sa belle-fille Silvia.
577 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 41.
578 "(. . .) m'he passat dotze anys intentant aprendre de nou totes les cases, incloses la llastima, i'amor,
el plaer, em eonsiderava una nena, quan vaig marxar, i em volia treure de damunt tots els preeeptes i
els principis que m'havien ensenyat de petita.", Montserrat Roig, El temps de les eireres, p. 169.
135
roman 579 ,prennent corps une conversatIon ·' et f
une l · sur 1a .C,.
re eXlOn IllIte.
Alors que Natalia croise lordi Soteres qU'elle ne connait pas, elle
interroge Segura a son egard; elle Ie lui presente comme un jeune
romancier qui vient de lui laisser son premier roman sur la fuite. Cet
element exterieur a la diegese (c'est la seule et unique apparition de
lordi Soteres dans El temps de les cireres) entraine une reflexion de
Segura sur la fuite qui, selon elle, a touche bon nombre de personnes de .
sa generation. En effet, parmi ceux qui avaient entre treize et quinze ans
apres la guerre civile58o , beaucoup ont ete concemes par la fuite meme
s'il en existe de differentes natures: une fuite partielle (dans l'alcool, la
fortune, l'exil) ou totale (la maladie, la mort par Ie suicide):
N'hi ha que han fugit del tot, que s 'han suYcidat, d'altres que han fugit a base
defer molts diners, que es unaforma com una altra d'oblidar. Tambe n'hi ha
que se'n van gracies a l'alcohol-ja saps que jo m'hi compto, entre aquests. La
meva generacio no va fugir, vull dir que no se'n va anar, i menys encara, no
en va fer un mite. Potser perque va creure que el canvi era cosa de no res i,
ja ho veus, esperem, i un de nosaltres ja es avi. Per aixd tinc amics que s'han
.. ·dat ara, aIs ·
SUlCI cznquan ta anys . .. 581
En effet, l'exil est montre comme une illusion et une perte de temps
inutile que Montserrat Roig a toujours condamnee et denoncee, aussi
579 Cette troisieme partie intituJee "corns de car;a", est introduite par un epigraphe d'Appolinaire qui
met en avant Ie declin du souvenir, Ie decrescendo du son du cor mourant peu a peu dans Ja vent: "Els
records semblen corns de car;a, el so dels quais mar entre el vent.", Ibid., p. 87.
580 "Aixo es com els de la meva generacio, saps, dels meus amics, dels qui teniem tretze a quinze anys
acabada la guerra.", Montserrat Roig, EI temps de les cireres, p. 90.
581 Ibid., p. 90.
582 Ibid., p. 89-90.
583 Ibid., p. 90.
136
bien dans ses interviews 584 que dans son oeuvre. Si El temps de les
cireres reflete la necessite du retour au pays et condamne l'exil, L 'hara
vialeta reprend ce theme en l'elargissant. La romanciere fait l'apologie
du courage des hommes qui resistent a l'appel de la fuite. Le desir de
vivre dans Ie present (geographique et temporel) est alors presente
" ., 585
comme un acte d e generoslte:
Eis novel.listes fugen cap a Europa (. ..) Ells escriuen sobre la fugida
{. ..)Tracta del de sempre, de lafugida. Lafugida? Feu la Natalia. Sf, ara is
·
Ia mo da en I lferatura 589
.
584 "Em preocupen les coses irremeiables: la gent que s'han mort sense realitzar-se; l'exili tambe es
una de les coses que em fan revoltar.", Montserrat Roig, escriptora compromesa per Francese
Castells, Serra d'or, febrer 1977.
585 II Y a derriere Ie discours sur la fuite et sur l'ecriture de la fuite, une critique d'une generation
d'ecrivains qui a fuit, s'est exilee, comme l'a fait Merce Rodoreda a la difference de Maria-Aurelia
Cap many, par exemple. Dans l'aticle de lordi Castellanos, Montserrat Roig i el temps de les cireres, la
fuite est evoquee:"L'obra defensa una actitud de compromis, tant pel que fa a la realitat en ella
mateixa, com pel que fa a la lluita per a transformar-la. Es el resultat logic de la denuncia de la
"fugida" i, per tant, de l'evasionisme de la novel.la posterior a 1968.", Destino, p. 39.
586 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 174.
587 "Es que tu ja ets d'una altra epoca, no et facis il.lusions.", El temps de les cireres, p. 90. 11 est
impossible de ne pas voir dans cette scene entre Natalia et Arcadi Segura un elin d'reil de Montserrat
et une mise en abyme de l'ecriture de la fuite: "La Natalia va riure, doncs jo me'n vaig anar sense
pensar que despres enfarien literatural", El temps de les cireres, p. 90.
588 "Aixo tambe ho va creure la Natalia i Paris Ii sembla lluminos i amable aquell comenr;:ament
d'estiu de 1962", Ibid., p. 90.
589 Ibid., p. 90.
137
Derriere cette exclamation d'Arcadi Segura, point la distance de la
romanciere catalane qui ne peut adherer aux phenomenes de mode en
litterature car l'ecriture nait d'un libre arbitre et d'une necessite
propre. 590 Dans L 'hora violeta, Norma ecrit ce dont elle a envie meme si
elle a conscience du fait que ses ecrits ne sont pas du tout dans l'air du
temps. Elle a conscience de son inadequation avec la mode mais ne s'en
soucie guere:
C... ) el retrobament dels seus escrits, de les coses de casa, del seu man, no la
calmava. Aixo es una bogeria passada de moda que cap novel.lista modern
gosaria d'escriure, es deia. L'enamorament no es politic. Tampoc no es
rendible. L 'enamorament no es una historia, es un reguitzell d'emocions
descontrolades. (...) Aixo no interessa a ningu. 591
C'est la critique du monde litteraire dans son ensemble que vise ICI
Montserrat Roig, ce que l'on peryoit encore dans Ia conversation
concernant Ia censure:
590 Ce dont elle fait part ft son amie Isabel-Clara Sim6 dans Diftlegs a Barcelona: "una cosa que no he
Jet mai i que durant un temps em va acompfexar i araja n'estic tranquil.la es seguir fa moda literaria.
Sempre vaig tres 0 quatre anys endarrerida. (...) Durant algun temps em va preocupar la discussio
ximple, com totes les discussions d'aquest pais, sobre la mena de novel.la que calia escriure. Sempre
m'haJet molta gracia." Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig: Dialegs a Barcelona, p. 81.
591 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 184.
592 Montserrat Roig, El temps de fes cireres, p. 89.
593 Ce theme n'est pas reserve aux ecrivains feminins et reflete une reaction de survie assez courante
dans les annees 60, comme Ie precise Anne Charlon: "La Jugida dels adolescents no es pas un tema
exclusivamentJemeni, es una reaccio de supervivencia frequent, en particular en les novel.les situades
en /'Espanyafranquista: el desig d'anar a un a/tre /loc a veure si I'aire es mes respirable s'apodera de
Bruno i Jordi (EI dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix) 0 de Dimas (Oferiu flors als rebels que
fracassaren, d'Oriol Pi de Cabanyes), entre d'altres.", La con dido de fa dona en fa narrativa catalana
(1900-]983), p. 165.
138
de la fuite et de l'ecriture, en general. En effet, les nombreuses
discussions entre Norma et Natalia, presentent l'ecriture elle-meme
comme une fuite- "La Natalia 16 rao, faig literatura perque no se
viure.,,594-l a culture et l'art comme des refuges auxquels l'artiste tend,
lorsqu'il vit des moments de crise 595 . Natalia considere que pour Norma,
la litterature est une obsession. Son besoin de tout convertir en
litterature la rend incapable de separer reel et fiction, vie et art. 596 Dans
L 'hora violeta, Norma verse aussi bien dans la litterature romanesque
(l'histoire de la famille MiraIpeix) que dans Ie roman temoignage (les
catalans dans les camps nazis. 597 ) Obsedee par sa relation sentimentale
avec son ami Alfred, elle vit des moments difficiles, ce qui explique son
indifference aux differents appels au secours des personnes qu'elle
cotoie, car elle est dans l'incapaci16 de gerer un probleme
suppIementaire. Norma reflete les dangers dus a l'enfermement dans
l'ecriture, mis en evidence dans L'hora violeta puisque, s'obstinant dans
son travail d'ecriture, elle se coupe totalement du monde, un monde
exterieur qui la reclame pourtant a corps et a cri. 598 Le demier episode
de L 'hora violeta est en quelque sorte Ie bouquet final de l'ecriture
roigienne qui denonce. Norma est installee (pres d'une station balneaire)
dans une maison de campagne "decrepite" qui sert de pension a de
vieilles femmes. Sa voisine, une femme de menage de cette pension, lui
explique que les personnes agees vivent dans des lieux insalubres et
qu'elles sont maltraitees, enfermees dans Ie noir. A de nombreuses
reprises les enfants de Norma reviennent chez eux, affoies par les cris
pousses par une vieille femme, des cris que Norma a elle-meme
595 "Em sembla que es en moments de erisi que ens reJugiem en la cultura i en !'art " annonyait Natalia
au debut du roman., Ibid, p. 33. C'est aussi la pen see de Norma a la fin du roman: "I ara tenia molta
por a pensar que si aquell amor era destrun, tornaria a eseriure sobre la HistOria, sobre el passat.",
Ibid., p. 202.
596 "No ets un personatge de novel.la, maea- Jaria la Natalia.- ets una persona real. Per que t'obstines
139
entendus,599 et qui evoquent immediatement pour elle la perspective
d'un bon reportage. Neanmoins, elle y renonce faute de temps, preferant
penser, pour se donner bonne conscience, qu'il s'agit certainement d'une
femme demente; ainsi, elle minimise Ie probleme. Un narrateur
omniscient met alors en relief la realite des faits que Norma,
indifferente, ne cherche pas aconnaitre.
Mais, prise par ses ecrits et incapable de gerer les priorites, elle se
persuade de l'inutilite de son intervention. 601 Ceder aux appels de cette
femme implorante supposerait pour elle une perte de temps
considerable car, non seulement elle devrait constater les faits sur place
comme temoin occulaire, mais elle serait encore contrainte de Ies
denoncer: Montserrat Roig, par Ie biais d'un narrateur omniscient,
condamne la conception frenetique de Ia romanciere Norma qui
implique une froideur et une indifference radicales 602 • Elle condamne
l'attitude de Norma 603, veritable non- assistance a personne en danger.
Le jeu cynique du narrateur, les images choisies par la romanciere,
permettent une totale distanciation du lecteur- par rapport a cette femme
qui en vient meme a se considerer "l'agressee" puisqu'elle est perturbee
dans son travail:
599 "La Maruja, que deixa d'anar ales feines al balneari perque la pudor de pixats Ii produi'a basques.
Un dia la Norma hi passava pel davant, va sentir com una vella bramava, aixQ es una pres666,
601 "Volia eseriure sobre aquestes eoses importants i no sobre una vella que udolava de terror,
taneada en una easa voltada de boira i fang. Si anava af balneari, si escoltava la vella, ho havia de
denuneiar a la premsa. A eada pas se t'embruten fes sabates de merda.", Ibid., p.176 L'expression
602 "La Norma anava del reportatge sobre els camps nazis a fa novel.la i no volia sortir-se'n.{. ..)",
Ibid., p. 176.
603 Montserrat Roig choisit la surenchere stylistique pour presenter I'attitude excessive de Norma: elle
ajoute maints details comme Ie derangement que represente encore pour Norma la voisine qui vient lui
parler de ses problemes et la deconcentre dans son travail: "Tambe Ii feia nosa la Maruja, la verna.
Una dona de trenta-quatre anys que semblava que en tingues einquanta. La seva eara era bruna i
clivellada com un tros de terra seca. Havia tingut cinc }ills. Amb el cinque es va tamar boja i fa van
lancar al manicomi del Pare, i les monges Ii lligaven peus perque no es masturbes.", Ibid., p. 176.
140
La Norma, doncs, volia escriure una novel.la d'amor i de mort, i la
604
molestaven els crits de la vella grillada que li exigien un reportatge.
Era mentida, tenia uns quants dies lliures. Eis nens eren de vacances amb els
avis, res no la retenia. Res? L 'Alfred, el desig urgent de tornar-Io a veure.
L'home insistia, la malaltia avanr;a, les cures son molt doloroses, alguna
vegada perdo el coneixement ... (. ..}Volia pensar que eren les exageracions
propies d'un home que havia patit la deportacio, un home incapar; d'adaptar
se a la realitat dels altres, dels anomenats normals. Que s'imaginava
. per a rec Iamar I'atenclO
ma Ia Itles . '(
. ... ),,608
605 A l'image de Montserrat Roig, Norma a recuei1li de nombreux temoignages aupres d'anciens
deportes.
606 11 Y aura d'ailleurs differents appels du deporte, chaque fois plus pressants et angoissants, sorte de
609 cf. "Intenta d'esborrar el passat, semprejugint, inventant-se personatges i amors.", ibid., p. 30-31.
610 "La Norma a penes si eseoltava l'home que Ii va donar tot el que havia guardat anys a l'armari, el
tresor de dades i xi/res perque algil pogues eseriure eillibre sobre la deportaci6.", ibid., p. 201.
141
Natalia, Ia remise en question de la fuite par l'ecriture. L'enfermement,
Ie repli, cependant, sont encore une fuite de soi: "cada personatge tenia
valor per ell mateix( ... ) cada entrevista havia estat un acte d'amor.( ... ) I
d'aquesta manera, fugia. No havia de mirar els seus propis ulls. ,,6]]
Eis records es barrejaven amb les penes dels altres, Ii queien damunt com les
Julles d'un ametller. En aparem;a jragils, a punt de volar per la Jon;a del
vent-o sigui, l'oblit-, perij el cert es que les penes dels altres i els records
6]2
s'amuntegavenjins aJormar una segona pell.
L 'hora violeta montre que Norma, qui ne peut vivre sans memo ire, et
travaille a I'histoire des Miralpeix, prend conscience, a la fin du roman,
du fait que l'ecriture est une fuite. Elle souhaite alors priviIegier Ia
vie613 , une perspective nouvelle614 .
613 "La Norma volia viure tot aixo, en lloc d'escriure-ho", ibid., p. 175.
614 "Era ella mateixa que volia entendre'S, copsar com era, sense fa mirada dels a/tres. Per aixo havia
deixat de fer entrevistes, un dia s'adona que presentava fa vida aliena per a fogir. Tenia por d'enlrar
142
Pour Montserrat Roig, bien que Ie passe et la memoire soient des
elements essentiels, Ie souvenir peut etre nefaste quand il coupe
l'homme du monde reel. La distance de l'ecriture de l'Histoire, a la fin
du triptyque, n'est-elle pas Ie reflet d'une prise de conscience de la
romanciere, qui souhaite echapper a la dictature de l'ecriture? L 'hora
violeta represente en effet, Ie cheminement d'une reflexion qui
debouche sur l'affranchissement de l'ecriture de l'histoire et Ie
necessaire apprentissage de l'oubli. Kati se suicide pour n'avoir su
oublier: "La Kati se sUlcida perque no volia aprendre a oblidar,,615. Roig
est tres critique face a l'incapacite d'oubli. Cependant, elle semble aussi
critique face au personnage de Norma, incapable de se souvenir: "La
Norma no estava feta per al record. Volia viure, ara.,,616 En ce sens,
L 'hora violeta est un hymne a la reconciliation ou plutot a l'equilibre
entre memo ire et oubli, une des preoccupations majeures de la
romanciere:
143
les deux femmes: Pygmalion de Natalia, Harmonia est l'equilibre
necessaire a la protagoniste du roman, c'est pourquoi leur premiere
rencontre est presentee comme une evidence et une revelation pour
Natalia, fascinee d'emblee par un comportement singulier et parfaitement
assume:
El dia que va veure per primera vegada la pint ora Harmonia, la Natalia va
comengar a entendre que hi havia dones que no es planyen, com la Patricia,
ni s'amagaven dels altres, com la Judi!. 618
Harmonia est une artiste (un peintre de talent619) que Natalia rencontre
dans Ie cadre de ses etudes et dont elle conna!t l'histoire avant de la
rencontrer personnellement. (Son pere a ete fusille par Franco, elle s'est
elle-meme exilee en France et au Mexique). Elle est presentee par un
narrateur qui en dresse un portrait complet. Physiquement, ce personnage
s'affirme dans la difference et l' originalite. Son exuberance et son
extravagance vestimentaire (qui laisse place a ses humeurs et ses desirs),
la caracterisent:"vestia com Ii venia de gust". 620 Femme liberee, vivant
seule mais s'autorisant des aventures, Harmonia est la proie facile des
nombreuses rumeurs et critiques car elle s'impose a tous par une activite
debordante 621, et les idees qU'elle defend, notamment en matiere de
religion -"era ate a i no ho dissimulava622 ,,- ou d'art. EIle ose affirmer
haut et fort ses convictions623 , ce qui lui vaut les reproches de son
entourage, choque d'une telle impertinence de la part d'une femme:
majoria de les dones son unes fleumes que no s'han preocupat mai de tenir vida propia. "Si la dona es
discriminada", deia sovint, "es culpa d'ella". I els que l'escollaven, moltes vegades nois jovenissims,
assentien amb entusiasme, mes que res perque tot el que venia de I'Harmonia els entusiasmava. No es
una dona, es un home, deien sovint els homes.", Ibid., p. 35.
622 Ibid., p. 32.
623 C'est une forte personnalite qui est d'ailleurs tout a fait indifferente au qu'en dira-t'on: "tenia prou
defenses com per a suportar les critiques de deu i sa mare", Ibid., p. 36.
144
Vivia sola, encara que se sabia, deien, que tenia un amant: un noi molt jove
que es dedicava al cinema amateur i que havia guanyat un premi en un
festival, tambe deien que gracies a ella. Males llengiies afirmaven que era
lesbiana i que reprimia els impulsos "desviats" a traves del canal de
l'educaci6 a les adolescents. ( ... ) Aixo i el fet que era una dona que cridava
ales reunions- si no, no la sentien- era la cosa que menys Ii perdonaven els
. pintors establerts. "Molt be que pinti", deien, "que vagi vest ida com vulgui,
pero no ens vingui a imposar la seva voluntat!". Se sentien units pel sexe i per
la por a una dona que inquietava perque feia una cosa anormal: deia el que
pensava.
624
Harmonia choque d'autant plus les hommes qu'elle se permet d'etre leur
egale, ce que l'on observe a travers des details, notamment a sa favon de
fumer:
627" Tenia una virtut, la jidelitat als amics, al seu pais i al seu art.", Montserrat Roig, ibid., p. 32.
628 "L 'Harmonia parla ales alumnes de l'art romanic catala i les feu anar a Taiill. Els parla del gotic,
d'en Ferrer Bassa, dels modernistes, d'en Casas i d'en Nonell, d'en Picasso, heu vist com esguarden
els seus ulls? En Picasso no busca, diu que troba, els explicava. S'entusiasmava sobretot per l'epoca
blava, Ie senyoretes d'Avinyo (. ..)", Montserrat Roig, Ibid., p. 33. Notons que de nombreux
personnages, tout comme Harmonia et par la suite Natalia ont une certaine culture et une connaissance
145
Ella li havia Jet coneixer I'obra de poetes catalans. Alguns li sonaven, si mes
no de nom, perque el seu pare els havia esmentats. L 'harmonia li va
descobrir l'Espriu i en Rosse1l6-Porcel, en Pere Quart i en Salvat Papasseit,
l'Ausias March, en Carner i en Guerau de Liost. Un capvespre, I'Harmonia Ii
va dir: ha mort en Riba. Qui es en Riba? I I'Harmonia s'enJurisma quan va
veure que la Natalia no sabia qui era en Carles Riba. Pero tan ignorants sou
,.
eIs qUl· vau nelxer despres
'de Ia guerra.?629
631 "EI que es cert es que la Natalia tria lafotografia perque amb I'Harmonia, la mestra de caracter
dificil i voluntarias, havia apres a contemplar un man que abans se Ii esquitllava.", Ibid., p 34.
Montserrat Roig insiste sur l'importance de l'appn!hension du monde dans la construction de la
personne, plus encore que l'aspect concret que peut representer I'approche technique du metier. Certes,
la personne qui a inicie Natalia a la photographie est l'anglais Mr. Hill: "Mr. Hill Ii havia donat tant,
mes que ningu en aquest man: Ii havia ensenyat una professia, la fotografia, Ii havia donat les eines
per a guanyar-se la vida."{ Ibid., p 19) mais l'on comprend bien que Natalia n' est capable de se servir
de ces "outils" que grace a sa perception du monde qui lui a ete inculquee par ailleurs, au prealable.
146
vers de Marius Torres632 -un poete dont lui a justement parle
Harmonia633 - insiste pour baptiser l'enfant du nom de Marius, en
souvenir du poete. Marius Miralpeix s'inscrit et se construit dans une
filiation spirituelle (il se construit dans Ie desir de Natalia:"La Natalia
seguia els Havis color maduixa d'en Marius i recordava el poema de
l'altre Marius" .634) En effet, Natalia a son retour, apprend qu'il est en
pleine crise d'adolescence et souhaite se consacrer a l'ecriture, en
. I'ler a'I a poeSle.
partlcu ' , 635
632 "en record del poeta que havia mort sense oblidar ta ciutat que s'enfonsava.", Ibid., p 33. cf.
"recordava els versos d'en Marius Torres, el poeta que mori lislc a Pulg d'Glena acabada la guerra:
qui pogues oblidar la ciutat que s'enfonsava! mes llunyana, mes lliure, una altre n'hi ha potser ... La
Natalia hi havia pensat molt, en la ciutat enfonsada, hi havia pensat mentre en cercava una altra de
633 Un poete dont lui a justement parle Harmonia cf."L'Harmonia Ii havia dit que en Marlus Torres
era un poela de segona fila, periJ, aixiJ, a la Natalia, tant Ii feia.", Ibid., p 33.
635 "Ara li ha donal per la poesia.(.. .) En Marius llegeix molta poesia ija s'ha barallat no se quantes
vegades amb en Lluis perque el seu pare vol que decideixi quina carrera ha d'estudiar.", ibid., p 55.
147
pas "in medias res" mais s'inscrit dans un courant, une lignee qu'il
reconnait comme telle: en refletant cette filiation du desir que represente
la branche HarmoniaiNatalia/Marius, la romanciere catalane met en
avant la mise en abyme de cette lignee, en tant qu'ecrivain.
636 "A easa viviem sense paraules i les eoses que)o duia per dintre em feien por perque)o no sabia si
eren meves ... ", Merce Rodoreda, La plar;a del diamant, Club editor, Barcelona, 1992,235 pages, cit.
p. 28 cf:. "Es miraven de eua d'ul/ un parel/ de vegades, la Natalia i el seu pare. Feia molt de temps
que no es deien res mes d'al/a que era impreseindible", EI temps de les eireres, p. 116 - "No hi ha res
a dir-nos. (. ..) Les relaeions, dones, eren fredes i eireumstaneials", Ibid., p. 117.
637 Cf. "La meva mare morta feia anys i sense poder-me aeonsel/ar", Merce Rodoreda, La plar;a del
diamant, p. 16-17/ "1)0 aturada eom una bleda", Ibid., p. 18.
638 "Tenia un neguit que no em deixava viure. Pera es que a mi em passava que no sabia ben be per
zue era al mon", Merce Rodoreda, La plar;a del diamant, p. 37.
39 "La creaei6 novel.listiea del personatge exeepeional de "Natalia" dita Colometa, es un dels
personatges "viseuts" 0 viven/s, no simb6lies, mes impressionan/s que ha dona/la nos/ra literatura",
Joan Triadu, La novel.la eatalana de postguerra, Edicions 62, Barcelona, 1982,252 pages, cit.p. 110.
148
manifeste dans un contexte totalement nouveau par rapport au contexte
rodoredien, puiqu'il prend corps dans un contexte politique. (La Natalia
roigienne se trouve dans une manifestation d'etudiants a Barcelone en
compagnie de son ami communiste Emilio) Le cri "engage" prend alors
Ie pas sur Ie cri existentiel initial meme si Ie contexte politi que n'est
qu'une double perspective qui ne camoufle en rien cet aspect existentiel
du cri de Natalia Miralpeix, au contraire, tout a fait mis en evidence. En
effet, Ie cri roigien de depart-liLa Natalia crida com no ho havia fet mai,
cridava Asturias com si Asturias fos ella, 0 l'Emilio, 0 els estudiants
estossinats640 " -se transforme en un cri existentiel qui souligne la coupure
avec Ie passe. Ce n'est que dans ce sens, comme Ie fait remarquer Ie
narrateur omniscient, que Ie cri de l'herolne est fort:
Asturias ja no era Asturias nomes, per aixQ cridava tant, com si es tragwis
del damunt tots els silencis de casa seva, cridava per esborrar-ho tot, sense
vergonya, i ara ja no eren cants, els dels estudiants, ni tan sols crits, ara eren
brams. (. ..)La Natalia no cridava contra aquella massa burella que els havia
colpejats, ni contra els jeeps (. ..) la Natalia cridava contra el seu passat, (. ..)
contra el que ella havia estat. I no tenia por. 641
149
Chez Montserrat Roig, la revendication de l'appartenance a une
genealogie est fondamentale et se retrouve a divers niveaux de la
narration. Ainsi les personnages sont-ils lies a leur famille ou
s'inscrivent-ils en tant que "constituants romanesques" dans une
filiation litteraire tres claire. La romanciere insere d'ailleurs
directement comme "personnages" de ses romans des personnages
du reel dont elle tait l'identite mais que tout analyste ou lecteur
catalan reconnait sans peine. En effet si Maria-Aurelia Capmany
est effectivement representee sous les traits d'Harmonia, Merce
Rodoreda elle-meme (comme romanciere) fait partie integrante de
l'univers romanesque de M.Roig puisqu'on la retrouve dans L'hora
./ .. , N
VlO eta, mtervIewee par orma.
644
/'unica sortida narrativa (i existencial) d'un refos visceral, insuperable, de la sexualitat.", Anne
Chari on, La condicio de la dona en la narrativa catalana, p. 185. Dans I'reuvre de Montserrat, I'on
retrouve ce meme desir de retour a I'enfance, incarne par des personnages differents comme Agnes,
Norma dans L'hora violeta ou meme Natalia dans El temps de fes cireres. Pour les deux romancieres,
I'enfance est un espace protege ou tout du moins, pour les personnages arrives a une certaine maturite,
I'idee, Ie souvenir de I'enfance s'apparentent a un cocon protecteur auquel ils se plaisent a rever643.
Quand Natalia Miralpeix rentre a Barcelone dans El temps de les cireres, Ie citronnier (disparu) de sa
maison natale la ramene a son passe et son enfance, symbole du temps passe et du temps perdu. 643
Meme si I'enfance de Natalia est douloureuse, sa quete est une reconciliation avec ses parents: El
temps de les cireres retlete ce desir de reconciliation avec son pere de meme que L'hora violeta reflete
celie de la reconciliation avec sa mere a travers une rehabilitation de sa veritable image par I'ecriture.
Plus encore que l'espace protege perdu, l'enfance renvoie a la mere et a l'uterus chez Montserrat Roig,
une metaphore que I'on retrouve a diverses reprises avec Norma dans L'hora violeta:"La fosca els
engolia, esdevenien dues ombres ... com si tots dos, de manera inconscient, volguessin arrecerar-se en
un gran uter" 643 .. Un dia pensa de tornar al gran ventre, a I'uter, enorme i buit que I'acolliria per fl.",
Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 190.
644 "una vegada, la Norma i)o, yam anar a entrevistar una escriptora molt famosa, havia rebut tots
els premis i les seves obres es reeditaven sense parar. La Norma l'admira a desdir, potser perque ella
es encara una ")ove- escriptora-de-fama-que-fa-uns-quants-anys-que-promet-molt." J que no se si se'n
sortira. La Norma va dir a l'escriptora, a la seva obra es nota una pugna interna entre I'home i la
dona. Sf?, vafer la dona, tot esbossant un somriure. Sf, continua la Norma, una soterrada agressivitat
de la femella contra el mascle, i em sembla que voste ve a dir que les relacions entre homes i dones
son gairebe impossibles. J /'escriptora esc/aft a riure com si la cosa Ii fes molta gracia. A ixo ho fa
sovint, es clava a riure quan meny t'ho esperes. Mira fa Norma amb ulls d'aigua marina i pregunta, es
que a tu, et sembla que son possibles? En aquell moment, Jordi, tant la Norma com)o les creiem
possibles. Tot aixo de les reivindicacions de la dona actual, va afegir, es una mica literatura. Des del
punt de vista social no m'interessa, i des del punt de vista fntim te la partida guanyada: si no es amb
la feina, sera amb la maternitat 0 amb l'amor. La Norma i)o ens yam irritar amb aquella sortida.
Tanmateix, penso que l'escriptora s'aeostava, sense imaginar-s'ho ales tesis d'algunes feministes
radicals, les quais reivindiquen la vida privada i la maternitat potser perque tenen por al man de
fora, al vostre, deseonegut, selvatie, hosti!. (. ..) L'eseriptora que havia pass at la infantesa entreflors,
en una Barcelona que)a no existeix, no podia preveure, quan eseoltava el eonsell del director, que Ii
tocaria de viure: una guerra que esquinfaria el fotur de tot un pais, el re/orn de les ombres, de /a
inquisicio, del barroerisme (...)despres una altra guerra encara mes gran, mes cruel, l'exiti, que
150
1.2.4.2 L'inscription litteraire du personnage, dans la mythologie.
Jordi, saps una cosa? M'agradaria sentir-hi els plors de Circe, la bruixa, a
qui els historiadors han titllat de dolenta perque convertia els homes en
animals. Potser el seu imic pecat ha estat d'estimar Ulisses. (..)Orce
encantava els homes perque era una deessa i no sabia usar les armes del
sofriment. Circe no volia ser una dona victima. Jordi, a mi no m'agrada ser
una dona victima. (. ..) Es clar, Ulisses vol tronar a casa. A casa, Jordi. I aixo
que diu a Calipso que Penelope en bellesa i alr;aria is migrada al costat
d'ella (..).646
gairebe vol dir el no-res; el retorn a casa i l'aiUament si fa no fa voluntari. (.. .)EI dia que vam anar a
entrevistar-Ia, l'escriptora ens mira a nosaltres, les dues dones que tenia al davant, mes joves i
insegures, com si volgues guardar algun secret darrera els ulls d'aiguamarina. EI que deuria pensar,
no ho sabrem mai. Pero semblava com si advertis a les dues dones que haurien pogut ser-ne jilles:
busqueu la felicitat pels camins de l'art i pels camins de la vida. I totes dues coses no venen mai
juntes. Heu d'escollir"., Montserrat Roig, L'hora violeta, pp. 62-63. Cette interview de l'tkrivain
connu dont Ie nom est tu (Rodoreda), realisee par Norma et son amie Natalia repose sur la reelle
interview de Rodoreda faite par Montserrat Roig, ·intitulee "EI alien to pohico de Merce Rodoreda".
Les questions et les repliques entre Norma et I'ecrivain sont, mot pour mot, les memes que celles de
I'interview de Montserrat Roig . De plus, dans I'interview de Montserrat Roig, lorsqu'elle interroge
Merce Rodoreda sur ses auteurs preferes, celle-ci lui repond, entre autres, "Cumbres borrascosas, de
la Bronte", Ie livre qui a precisement inspire a la mere de Kati Ie prenom de sa tille, un prenom que
Kati elle-meme n'aime pas: cette distance de Kati par rapport a sa mere genitrice reflete-t-elle la
151
L'Odyssee, lue d'un seul trait, reapparait a la fin de L 'hora violeta, et
confirme la vision homerique, attestee par Natalia au debut du roman:
"ja 16 rao, ja, el veIl Homer. Les dones, per molt "honestes"que
siguem, tenim el cervell regirat per culpa de l'amor. ,,647:
versos de Calipso:
No perdoneu ales dees que elllit del hero is comparteixin ... 648
650 Montserrat Roig, Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, Edicions 62, Barcelona, 1991,
169 pages.
152
ens commouen. Aquest es el seu misteri. Pero calculem la jugada: si els
homes han conf6s les figures mitiques femenines de la literatura i de la
historia amb biografies de dones reals, nosaltres no podem fer el mateix.
Aleshores, ilegirfem la literatura amb la mirada masculina. La identificaci6
ha de ser poetica, ailo que no trobem aqui, pero que es possible, a traves de
la paraula, dins l'univers imaginari. (.. .) aixi, jo llegeixo I'Odissea com em
dona la gana. Veig les tragedies gregues amb els meus uils, ara ja no es
l'epoca en que Electra, Medea, /figimia, Climnestra 0 Antigona eren
representades per homes que cal{:aven coturns. La meva Clitemnestra es una
dona que Ie un mar it que se'n va a una guerra que ella no enten, una mare
que veu com el seu home li arrabassa la fiila per oferir-la als deus en
immolaci6 i que es troba que aquest mateix home torna de la bataila amb una
noia jove i intel.ligent. La meva Climnestra es una dona de finals de segle
ll.65 I
Podem triar entre Cal.lipso652, Circe 0 Atenea, les deesses que despres foren
reduides a heteres, perque han estat reescrites. No es tracta d'ed~ficar un
pante6 de "noms oblidats" amb la finalital que ens serveixin d'herofnes 0 de
models positius. La nova manera de /legir la literatura escrita ens duu, pero,
653
a l'ambivalen{:a de l'entusiasme i la maljian{:a.
Des Ie debut du roman, Roig explicite, de fayon tres claire, que ses
personnages s'inscrivent directement dans la lignee des heros de
l'Odyssee: fort subtilement, tout en pronant Ie contraire, Natalia
apparente Agnes a Penelope, s'autodefinit comme un melange de Calipso
et de Penelope, identifie Jordi a Ulysse et Norma a Circe:
651 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 85.
652 Modification orthographique dans Ie texte de Montserrat Roig.
653 Ibid., P 69. Circe est une magicienne de L'Odyssee, qui transforme ses victimes en betes. Elle
pousse les hommes d'Ulysse dans ses etables. Ce demier cherche a delivrer ses marins. Hermes lui
donne Ie secret pour echapper aux enchantements de Circe. 11 passe aupres d'elle un mois de del ice.
Calipso est la sreur de Circe: elle acueillit Ulysse naufrage. L'Odyssee raconte comment elle I'aima et
Ie garda chez elle pendant dix ans (on dit aussi sept ans ou un an), alors qu'Ulysse ne se laissa pas
sCduire. Quant a Athena, c'est une deesse guerriere, fille de Zeus. Elle aida Ulysse a retoumer a
Ithaque, provoquant I'ordre donne a Calipso de Ie relacher et de lui fournir Ie moyen de reprendre la
mer: c'est la deesse de la raison et de l'activite intelligente., se rMerer aPierre Grimal, Dictionnaire de
fa mythofogie grecque et romaine, PUF, Paris, 1951,575 pages, p. 94.
153
A la fi va veneer Penelope. I es que era una dona savia. Aquesta dona
construi"a la gabia mes subtil amb el seu teixir i desteixir al voltant de record
de l'home que tornava. Una gabia per a Ulisses, Jeta de gemecs, de sospirs,
Ja se el que penses, estimat: que ;0 soc meitat Calipso meitat Penelope. 654
Que vols que et digui? ... Tu no ets Ulisses, hi estas d'acord? (. ..) Pero
Ulisses no sabia res dels sentiments. La majoria no sabeu res dels sentiments.
(. ..) Ulisses tenia molta por i, una vegada apagat el Joe intern de la passia,
tornaria a Itaca. Et man no deixava de ser hostil per a la seva anima mortal.
Circe, Calipso i Penelope, savies des que la llum del sol escalfo la terra,
coneixen els cam ins (. ..)Calipso i Circe, per be que immortals, sabien que, a
la llarga, l'haurien de perdre. Penelope, que no era meso que una dona de
paciencia levitica, en sortiria triomfadora (fa mes Jorta, saps). 657
154
et la divergence des voix individuelles qui y resonnent. ,,659 A la lecture
des romans de Montserrat Roig, Ie lecteur est tout d'abord surpris et
deroute par l'abondance des voix du roman, qui sont au centre de la
narration roigienne et mettent en avant la parole:
659 MikhaIl Bakhtine, Eslh,Wque el Iheorie du roman, Gallimard, Paris, 1978, 488 pages, cit. p. 90.
660 Ibid., p. 156.
155
composition du roman qui s'eIabore apartir d'eIements divers tels que les
lettres, les journaux:
Un dia la meva amiga Natalia em va donar algunes notes que havia escrit
sobre la seva tia, la Patricia Miralpeix, i tambe algunes cartes de la Kati i el
dietari de la Judit Flechier, la seva mare. No es que la JudU hagues escrit un
dietari, mes aviat eren papers dispersos que ella datava. En mor;r el pare de
la Natalia, en Joan Miralpeix, la tia Patricia els va tornar i els dona ala seva
neboda. (No era gaire cosa) em va enviar el patracol i, al cap d'uns dies, em
va tele/onar: la meva tia m'ha donat lapaperassa i m'ha dit que en/aci el que
vulgui. He pensat que et podrien servir. M'agradaria que escrivissis alguna
cosa sobre 1a mama"1 v .661
z a ftatz.
Des l'abord de L'hora vioieta, Ie lecteur constate que Ie propos n'est pas
seulement l'histoire de differents personnages et de differentes
generations mais bel et bien l'elaboration de cette histoire, avec des
personnages au service de cette elaboration. Montserrat Roig souligne en
introduction l'importance de l'ecriture de l'histoire a partir de sources
differentes. Derriere Ie personnage de Norma, l'ecrivain qui doit elaborer
I'histoire de deux heroInes, Ie lecteur reconnaitra sans peine la
romanciere Montserrat Roig elle-meme:
.10 havia enllestit un llarg llibre sobre els catalans als camps nazis i la veritat
es que m'havien quedat ganes de remoure el passat. La historia de la
deportaci6 m'havia deixat mig malalta, esceptica. I la Natalia volia que em
fiques dins l'univers de dues dones que no havia conegut encara que n'havia
escnt. a1guna cosa a 1es nove.11es antenors.
. 662
156
la mama de la postguerra no te res a veure amb la Judit dels anys
anteriors663 " • Le personnage, en s'enon<;:ant lui-meme, transmet sa
veritable essence: il ne passe pas par la subjectivite d'un tiers, il est
l'authenticite, la matiere brute; Ie "je" est ainsi la seule veritable
representation de la personne. Natalia temoigne de la superiorite de la
matiere vive que represente la lettre ou Ie journal,
Tu has escrit una part d'aquesta imatge en una de les teves novel.les, tot
manllevant algunes de les meves impressions. Hi has afegit una bona dosi
d'intuicio, i una mica de llegenda familiar, gracies ales confidencies del
papa(. ..) i ales ensopides converses que he mantingut amb la tia Patricia
despres de cada esmorzar. Pero les cartes de fa Kati i el dietari de fa mama
m'han servit per recuperar-Ia. (. ..)Efs papers tambe m 'han restiturt fa veritat
de l'amor de fa meva mare pel meu germa Pere . .. 664
666 Bakhtine insiste sur fa "plurivocation" du roman: "Le roman, pris comme un tout, c'est un
heterogenes, se trouvant parfois sur des pfans linguistiques differents et soummises a diverses regles
stylistiques. Void les prindpaux types de ces unites compositionnelles et stylistiques, formant
3) la stylisation des differentes formes de la narration ecrite, semi-litteraire: lettres, journaux intimes,
etc.
4) diverses formes litteraires, mais ne relevant pas de I'art litteraire, du discours d'auteur: ecrits
157
Montserrat Roig remarquera d'emblee Ie foisonnement des multiples
voix du roman tant il est evident qu'il constitue Ie style caracteristique du
triptyque mais crest Ie "je" s'exprimant dans Ie roman qui retiendra
d'abord notre attention. Seul Ie lecteur attentif pretera attention a la
presence de diverses voix sur un meme objet car s'il y a bel et bien
superposition de ces differentes voix, en revanche, cette superposition
n'est pas contigiie, bien au contraire, elle se dissemine dans Ie corpus. Le
lecteur est alors invite a remarquer et a saisir Ie sens de cette
dialogisation. La mise en parallele des voix (convergentes ou
divergentes) rend compte de la mise en valeur de certains elements ou de
certains faits du roman roigien. Verifier qu'une information donnee sur
un personnage est repetee par differents protagonistes ou au contraire
qu'elle diverge selon les discours, amene Ie lecteur a s'interroger sur la
necessite romanesque de cette divergence. Le lecteur est directement
"actant" dans cette partition subtile OU il doit mettre en parallele les
differents discours qui se rapportent au meme objet: doit-il alors prendre
position et privilegier une version plutot qu'un autre ou n'est-il que Ie
receptacle de la divergence? Si seules deux voix dialoguaient ou
"dialogisaient", pour reprendre Ie terme de Bakhtine, il serait sans doute
tres simple de deceler Ie parti pris par l'auteur a travers les differentes
voix. La difficulte de l'reuvre de Montserrat Roig tient au fait que de
nombreuses voix se font echo, qU'elles sont parsemees dans l'immensite
du corpus litteraire et que, de plus, la dialogisation peut se faire d'un
roman a l'autre667 .. Seules ces liaisons rendent compte de la densite
stylistique de l'reuvre:
Ces unites stylistiques heterogimes s'amalgament, en penetrant dans Ie roman, y forment un systeme
litteraire harmonieux, et se soummettent a l'unite stylistique superieure de l'ensemble, qu'on ne peut
identifier avec aucune des unites qui dependent de lui. L 'originalite stylistique du genre romanesque
reside dans l'assemblage de ces unites dependantes, mais relativement autonomes (parfois meme
plurilingues) dans ['unite supreme du "tout": Ie style du roman, c'est un assemblage de styles.",
MikhaIl Bakhtine, Esthetique et theorie du roman, p. 88-89. r;!»
667 Notons qu'il est parfaitement logique que la dialogisation s'installe sur les trois premiers romans
puisque Ie triptyque forme une unite semantique.
668 "Ces liaisons, ces correlations speciaJes entre les enonces et les langages, ce mouvement du theme
qui passe a travers les langages et les discours, sa fragmentation en courants et goutellettes, sa
dialogisation, enfin, telle se presente la singularite premiere de la stylistique du roman, Ibid, p. 89.
158
Cette ecriture requiert une lecture des plus attentives a l'ensemble des
voix qu'il faut prendre en compte, au risque, Ie cas echeant, de perdre la
richesse harmonique de l'reuvre. En multipliant les unites stylistiques et
leur "dialogisation" 669 , Montserrat Roig exploite Ie genre romanesque car
cet assemblage d'unites independantes forme l'unite superieure de
l'reuvre.
Le lecteur peu attentif ne percevra que quelques bribes sans saisir les
correspondances et les echos qui donnent l'energie stylistique et
semantique a l'ensemble des romans roigiens. La necessaire completude
du personnage ne se realisera que par Ie truchement de la polyphonie.
Comme dans toute structure romanesque, Ie personnage roigien est
apprehende de diverses fac;ons: Ie "je" fonctionne par rapport aux autres
voix (narrateur omniscient! subjectivite d'un personnage sur un autre ... )
comme un contrepoint fondamental qui confirme ou nie une information
qui est portee sur lui. Soit que sa voix precede celles qui lui succederont
soit qU'elle contrecarre ce qui a ete enonce prealablement. Le "je"
s'affirme comme une voix essentielle du personnage dans Ie sens ou elle
laisse transparaltre l'essence de celui-ci; crest pourquoi Roig privilegie Ie
journal intime, tres present aussi bien dans Ramona, adeu que dans
L 'hora violeta.
669 Selon Bakthine, c'est l'organisation des voix multiples selon lesquelles un recit se structure.
159
d'octobre 38) et d'une note de Judit datee de novembre 50, ou Judit
annonce son desir de cesser d'ecrire.-"Prou, s'ha acabat. Ja no escriure
meso Continuare" 670- sorte de crescendo narratif. Ainsi, dans ce chapitre
consacre a Judit, differentes voix donnent corps a ce personnage central
et Ie rassemblent: Ie journal, Ie dialogue direct ainsi que Ie recit fait par
une tierce personne. Cependant, ce "je", subjectivite de celui qui parle,
peut aussi se superposer et offrir des points de vue differents sur un
meme personnage.
Ramona, adeu, reunie les trois protagonistes que sont la mere, la fille et
la petite fille, par Ie biais de leur pre nom commun qui souligne la
continuite historique chez ces idealistes en quete d'amour, evoquees a
certains moments de leur vie. Une diegese segmentee, qui livre, par
bribes, des episodes non lineaires de la vie de chacun des personnages
permet l'enchevetrement et la mise en parallele de ces trois destins qui
alternent d'un bout a l'autre de l'ceuvre. Cette ecriture complexifiee a
l'envi souligne ce que Mikhai'l Bakthine nomme "Ie postulat de la
veritable prose romanesque: la stratification interne du langage, Ia
diversite des Iangages sociaux et la divergence des voix individuelles qui
y resonnent,,671 .
160
de la Ramona de la troisieme generation est ancree dans un espace
temporel unique. 673
672 Dans Ie passage concernant la proclamation de la seconde republique par exemple, aucune date
n'est jamais mentionnee: en revanche, l'exclamation de Ramona I: "Pero nena, fa Republica, han
proclamat fa Republica" (p. 49) ancre I'episode dans I'histoire catalane, un jour tres precis.( Ie 14 avril
1931.)
673 Dans un article intitu!e Structures et instances narratives dans Ramona, adeu de Montserrat Roig:
f'histoire, Les fangues neo-fatines, nO 329, 2004, p. 89-107, nous avons montre l'articulation des
differents segments.
674 Si Ie personnage Ramona 1 se construit grace a l'ensemble des discours et recits qui la concernent,
161
contraste avec l'anachronie narrative 675 caracteristique de l'histoire des
Ramonas I et II, meme si cette anachronie est partielle pour Ramona I,
car Ie journal est, quant a lui, parfaitement chronologique. La structure,
d'un bout a l'autre du roman, retlete une constante alternance de 37
journaux intimes pour Ramona I, 16 segments pour Ramona III. Le
personnage de Ramona II est moins present avec seulement 3 segments
qui concernent l'episode de la Republique, et 8 autres pour l'anneel934.
675 "Les difJerentes formes de discordance entre I'ordre de I'histoire et celui du recit" sont ce que
Genette nomme, en effet, I'anachronie., Genette, Figures /ll, p. 79.
676 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui una mentida, p. 54; dans Ie roman L'hora
violeta, I'tkrivain Norma, a qui son amie Natalia a demande d'ecrire I'histoire de sa famille, n'est-elle
pas aux prises, elle-meme avec ces documents authentiques que sont les notes et les lettres de Judit et
Kati, qu'elle ne peut en aucun cas manipuler, sous peine de les profaner ?: "/ la Norma s'adonava que
no podia escriure la histaria amb innocencia, des de fora. S'hi barrejaven aspectes de la prapia vida
que no podia defugir. Si de cas, se la podia inventar. /nventar de cap i de nou el personatge-Kati i el
personatge-Judit. Pera no podia manipular les notes de la Judit i les cartes de la Kati. Li semblava
una profanaci6. ", L'hora violeta, p. 119.
677" Le journal et la confidence epistolaire allient constamment ce qu'on appelle ( ... ) Ie direct et Ie
differe, Ie quasi monologue interieur et Ie rapport apres coup.", Genette, Figures ll/, p. 230. La
presence de nombreux deictiques souligne la preponderance du direct ou du differe tres immediat avec
Ie journal de Ramona, c'est-a-dire la necessite de Ramona I de s'exprimer par rapport a des faits qui lui
sont proches, soit dans Ie passe, soit dans Ie futur: 6/12/94: "Dema passat, em caso. "(p. 31)/
10/01/1899: "Avui un negre nuvol ha enfosquit la ciutat. ( ... ) Ahir Ii vaig dir al meu confessor que
(. ..) m'agradava arraulir-me als racons mes foscos .... " (p. 70-71)/ "Ahir vam celebrar el meu
aniversari "(p. 95), 2////9/9: "En Francisco ha mort aquesta matinada ", p. 158 ... Cette necessite de
retranscription traduit un desir de s'expliquer les evenements ou encore, comme elle Ie souligne elle
162
Ils relatent vingt-cinq annees de sa vie conjugale (puisqu'il prend fin a la
mort de son mari, en 1919).
Les quatre premiers journaux, de 1894, en rapport direct avec son
mariage, 678 traduisent deja, une certaine deception quant aux attentes de
la protagoniste. Les huit journaux suivants relatent les annees 98 et 99
qui soulignent l'ennui de la vie maritale de Ramona I, a Gracia679 :
"m'ensopeixo molt ( ...) i aixi any darrera any.,,680. Alors que l'annee
1900 aurait pu etre pretexte a une reflexion sur les impressions des
catalans au tournant de ce nouveau siecle, un unique journal evoque cette
annee-Ia, et seules quelques lignes traduisent Ie sentiment qu'eprouve
Ramona I: "Les esglesies son plenes de gom a gom perque ha tomb at el
segle i la gent te por,,681, celle-ci etant plus preoccupee par elle-meme
que par Ie monde qui l'entoure: "I em veig vella." En revanche, l'annee
1901, evoquee a travers 18 journaux, indique des bouleversements
majeurs: un demenagement a Barcelone qui se traduit par un changement
d'humeur immediat chez Ramona I ("Des que vivim al pis de Barcelona,
em veig mes jove, mes bonica. ,,682) et la rencontre du jeune Victor dont
elle tombera amoureuse. Une situation propice a sa grande regularite
d'ecriture, caracteristique de cette peri ode- lao L'annee 1909 annon<;ant,
en deux journaux, Ie grand evenement que peut representer pour une
femme la naissance d'un enfant, aurait pu laisser supposer un
changement de tonalite des journaux, mais i1 n'en est rien et la plainte de
Ramona I se poursuit, car celle-ci ne manifeste nullement d'amour pour
sa fille-"penso que soc massa gran per tenir una filla. ( ...) No se si me
l'estimo la nena.,,683_ Enfin, l'annee 1918, en trois journaux, evoque la
maladie du mari de Ramona, puis la mort de ce dernier en 1919, alors
que Ramona I n'est agee que de 45 ans.
meme de se justifier ou de se plaindre: "Potser escric tot aixo per justificar-me 0 per compadir-me"
(p. 155), ce qui explique Ia mediocrite de contenu de certains joumaux, comme Ramona Ie reconnait
elle-meme.
678 Deux concement les preparatifs, les deux autres, son voyage de noces.
679 A I'epoque oil I'actuel quartier de Barcelone venait juste d'etre rattacM a la capitale (Ie faubourg de
Gracia etant rattacM a la commune en 1897 contre Ie gre de la population) et oil Ramona critique la
163
Le personnage se construit dans et par Ie discours que constitue
l'ensemble des voix romanesques qui font reference a lui. Le lecteur doit
effectuer une mise en parallele des voix car il repere constamment, au fil
de sa lecture, des echos sur un meme objet de discours. Ainsi est-il invite
a verifier la convergence ou la divergence des propos afin dlen saisir la
portee. Tres vite, une lecture soutenue lui permettra de trouver les
nombreux indices qui revelent Ie "truquage" de certains discours par
rapport a d'autres car dans cette partition subtile, il pourra reperer et
analyser Ie "contrechant contrapuntique" afin d'en restituer la juste
melodie 684 • En effet, l'image du couple, Ramona II Francisco Ventura, a
travers Ie discours des Ramonas II et III est aux antipodes du discours
tenu par Ramona I dans son journal.
684 La difficulte du texte roigien tient au fait qu'i1 existe en effet un jeu d'echos, parsemes dans
l'ensemble du corpus litteraire et que cette "dialogisation" s'opere d'un roman a I'autre. II est
parfaitement logique que les trois premiers romans de Montserrat Roig (Ramona, adeu, El temps de
les cireres, L 'hora violeta ) se fassent echo puisqu'i1s forment un triptyque, mais cette dialogisation
s'opere meme parfois sur l'ensemble de "oeuvre romanesque de Montserrat Roig.
164
Quand, a Ia fin du roman, un mois avant la mort de son mari, Ramona I
fait Ie bilan de sa vie matrimoniale 685 , elle analyse avec lucidite et
froideur ce qui transparalt d'un bout a l'autre de son journal: sa totale
absence de sentiments a l'egard de son mari, Francisco Ventura, bien
qu'elle ait toujours eu conscience de l'amour que ce dernier lui avait
porte. 686
Reconec que ha vessat en mi {. ..} tota la tendresa, tot l'amor que un home is
capar; d'oferir a una dona sense fer-se mal a si mateix. Ha estat genUI,
amable, discret, tot un cavalier. M'ha estimat amb mesura, amb correccio.
Pero mai no m'hi he senti( sedurda.{. ..}EI seu amor ha estat un amor fidel
pero matusser, ensopit i no ha desvetllat en mi cap altre sentiment que la
687
comprensio i l'accepcio d'una convivencia obligada.
6&5 "Si rejlexiono sobre el nostre matrimoni (. ..)", Ramona, adiu, p. 155
686 De nombreux passage mettent en relief l'amour que Francisco Ventura a porte a sa femme et ses
multiples manifestations:"M'ha estimat amb mesura (. ..)Li voldria lomar (...) les delicades (. ..)
mirades ardents d'en Francisco cada nit (...) els seus versos, els quadres que em dedicava.", 1bid., p.
155. "Si rejlexiono sobre el nostre matrimoni, cree que en Francisco m'ha estimat massa. EI seu amor
ha estat un amor fidel.", 1bid., p. 155. "En Francisco m'afalaga, em porta com una reina,
m'amanyaga, sol. licit, i em mira amb els ulls descolorits que mai no m'han entes. Em vol portar al
teatre a veure Guimera, em compra clavells i les darreres revistes de modes que arriben de Paris i
que son les mis cares. No s'enfada quan acomiado les criades.", Ibid., p. 145. De fa«on fort cocasse,
ces evocations ne refletent-elles pas toutes un Francisco Ventura" gentil gar«on", a l'image de son
688 " 9 de juny de 1899: ( ...) Busco emocions estranyes, insolites."( p. 96)/ "10 de man; de 1901:
Diuen que estimar is morir. Necessilo morir d'amor. "( 1bid., p. 112)/ "Sempre m'he sentit atreta per
altres mons desconeguts i llunyans, impossibles d'aconseguir. Ignoro si es tracta d'alguna cosa
689"En Francisco i jo gairebi no ens mirem quan som dins eillit. M'acaricia ales fosques, per res del
mon no hi voidria llum. Les seves mans tremolen i suen molt. Se m'arrapa com una llagasta i sento, a
cau d'orella, el seu esbufec. El seu ale despren les olors d'estomac. Jo me n'aparto i en Francisco
s'aiUra. Ja no en sento el bleix. En Francisco aleshores, fa mitja volta i s'adorm.", Ibid., p. 96/ "lntui'a
que el seu amor, Ian segur, ordenat i meticulos, no em provocaria cap altra sensacio que flstic 0
165
generation, qui idealisent leurs parents et grand-parents. En effet, alors
que Francisco Ventura, a travers Ie seul journal de sa femme, se presente
comme un etre mediocre et sans grande fantaisie, il apparait aux yeux de
sa petite-fille comme Ie" mythe de la branche Ventura. ,,690 Le lecteur ne
serait que peu surpris si cette "idealisation" emanait de la descendance
meme de Francisco Ventura, car il est banal qu'un aleul fasse impression
a ses enfants ou petits enfants. Cependant, au fil de sa lecture, Ie lecteur
s'etonne parce que cette image/mirage provient non pas du desir de voir
en son ancetre un homme admirable mais du discours meme de Ramona
I, transmis a sa descendance, ce qui implique pour ce meme personnage,
la coexistence de deux discours discordants. Le discours rapporte de
Ramona I reflete, en effet, l'extreme bonheur qui se degage de sa relation
matrimoniale: "La mama sempre deia que estaven molt compenetrats.,,691
Le style hyperbolique traduit l'enthousiasme debordant de ce discours si
peu en rapport avec la triste realite evoquee dans Ie journal intime, une
inadequation mise en relief par les sentences latines qui, non sans
humour, ponctuent Ie discours:
691 11 est clair, dans ce passage, que la mere ("la mama") est Ramona J, Ibid., p. 37.
694 "EI papa deia que si anavem a Montserratja compliem, pero en Francisco es va engrescar i Ii va
dir que haviem de ser mes originals que la gent de Barcelona i que un cop de cap names es fa una
166
respiro l'alegria de Paris." Toutefois, il refletait deja, au tout debut du
mariage, une distance de Ramona I a l'egard de son mari:
En Francisco nomes es deleix per anar al Louvre i veure les momies i diu que
el cementiri de gossos es una prova de la tendresa dels francesos vers els
animals. A en Francisco Ii agraden molt els animals i les flors, pero troba
que l'amplada dels Camps Elisis 0 de l'avinguda del Bois de Boulogne es
massa exagerada. I jo em fonc per passejar-hi. M'hi fons, i, al mateix temps,
ni els Jardins, ni els pares, ni els llacs, ni els arcs trimfals, ni els salons de
Versailles, ni la majestat del Louvre, ni els cabarets celestials 0 infernals, ni
la coqueteria del cimentiri de gossos, ni la banyera de marbre rosa, em faran
oblidar la meva ciutat. I quan hi penso, Paris em sembla tan mesquina i
..
provmczana com BarceIona 1. am b Ia difi" , gens meva. ,,695
1 erencza que no es
Pintava molt be. EI seu pintor preforit era l'Urgeli. Pero els paisatges eren
mes bonics que els de debo, tothom n'admirava les marines, tempestuoses i
agrisades. Hi havia qui deia que era impossible d'endivinar quin quadre era
de l'Urgell i quin de l'avi Francisco. 696
695 Ibid., p. 47. Cette distance que Ie lecteur rep ere deja, a travers les images, des Ie voyage de noces
est confirme par un journal de Ramona I, a la fin du roman, au moment OU son mari est tres malade: II
Si no m'hagues entestat a sentir-me desenganyada, ja des del primer viatge a Paris, 0 a jutjar com a
ridicul que en Francisco no em partes sino un llibre en casar-nos! ", Ibid., p. ] 56.
696 Ibid., p. 120. cf. "Tenia un temperament romimtic i molt sensible, era un fervent enamorat de
Wagner.", Ibid., p. 120.
167
est evoquee, non sans humour, a travers des exemples divers et des
situations intimes OU sa femme etait en droit d'attendre des
manifestations plus demonstratives:
701 Ibid, p.120 cf. "A en Francisco Ii agrada molt escriure poemes. I dedicar-me'ls", Ibid, p. 78.
168
Ahir vaig rebre una carta seva (. ..) Es una carta abrandada, amb unes
imatges tan belles com les dels versos de Campoamor. No m'hauria imaginat
que una cosa semblant m'esdevingwis a mi. (. ..) Tinc l'cmima trasbalsada. He
llegit per cinquena vegada la carta d'en Victor. 704
Els versos catalans em sonen millor que els castellans. Son mes purs, els
sento mes a prop. Els versos d'en Francisco, al costat dels d'en Victor, son
feixucs, tibants, de comedia. Ara m'adono que vol dir expressar-nos en la
705
nostra llengua .
707 Ibid p. 131. De plus, les tennes de ses derniers joumaux, alors que son epoux est au plus mal- et en
particulier a sa mort, sont denues de toute compassion, a un moment oil elle aurait pu, au contraire,
faire preuve de clemence: "En Francisco ha mort aquesta matinada. Deu l'hagi perdonat. (...) ho deia
amb la boca bavejant. M'he passat mes de tres mesos netejant-lo, rentant-lo, perque es feia de ventre
a sobre. Omplia el /lit, embrutava els llem;:ols, afguna vegada arribava fins a fa cati/a, fa seva
708 Journal du 6 decembre 1918, un mois avant la mort de Francisco Ventura. (Ibid., p. 154.)
169
de joies, de perfums. 709 ,,_ meme si, malgre son mystere tres seduisant, la
jeune femme soupyonne son aYeule d'enjoliver la realite:
Era diflcil destriar, de tot el que explicava l'avia, les coses reals de les
imaginades. Embolicava les dates, els liocs i les persones que formaven part
del seu relat, tot esdevenia una mena de garbuix en que la infoncia,
adolescencia i els anys del seu matrimoni semblaven una massa compacta i
unica. La Mundeta arriba a sospitar que hi sobravafabulaci6. 710
Vne lecture tres attentive permet en effet de deceler ce que Jordi Soteres
pres sent, avec beaucoup d'intuition. Dans Ie portrait mythifie que
Ramona I fait de son mari a sa famille, elle evoque Ie sens de l'humour
de Francisco et sa propension a divertir son entourage-
170
FiruIa", qui ne feront l'objet d'eclaicissements que plus tard dans la
diegese: dans Ie journal, en revanche, Ie caractere enjoue et charmant de
Francisco a tout a fait disparu et fait place au profond mepris de Ramona
I envers la diva, qu'elle juge des plus vulgaires, et surtout envers son
mari, plus attire par Ie corps que par Ia voix de la chanteuse:
Hem vist actuar per primera vegada una tal Francesca Marquez que es fa
anomenar Raquel Meller. Es aragonesa, com els anarquistes que fan soroll, i
no crec que tingui fortuna. En Francisco prefereix aquesta Raquel a la
Fornarina, sobretot quan canta a l'Arnau alla de:
Le decia Manolo,
A su prima Nana,
De Paris ha llegado mama,
Y que hermoso niiio (.. .)
Firuli, Firula ...
If
Quand de nouveau, huit ans plus tard- et plus tardivement dans Ie roman
un journal evoque Ie meme fait, alors que Ramona I est au chevet de son
mari malade, Ie Iecteur constate qu'une fois de plus, l'impression
premiere est idealisee: "Recordo ( ...) com Ii agradava de fer el tremendu
quan anavem a veure Ia Meller715 ." Cette fois, la "manipulation" n'est
plus destinee a l'entourage, mystification etonnante dans laquelle
Ramona I semble prise elle-meme et qui ne se justifie que par sa
soudaine compassion pour son mari, au moment OU il est au plus maL
Toutefois les termes memes du journal et les images du malade choisies
par Ramona remettent en cause la sincerite de ce sentiment dans la
me sure ou, par leur durete, elies soulignent chez Ramona l'absence de
tout attendrissement:
171
Ara que ti els ulls llagrimejants, la saliva que Ii llenega per la barbeta, amb
les mans vacil.lants, no puc deixar de pensar en la seva mort. Que Diu em
.716
perdom .
716 Ibid., P 155. De plus, I'accent est mis sur les ecueils de cette voix narrative, qui, en tant que
subjectivite, ne peut presenter une totale fiabilite, une totale transparence: en effet, si Ie discours du
journal traduit mieux qu'aucune autre voix, Ie "moi" profond du personnage de Ramona I, il ne nous
livre pas moins certains non-dits, mis en relief, eux aussi dans Ie corpus roigien. Que signifient les
longs silences de Ramona si I'on observe la continuite de son journal?: pourquoi ces coupures (3 ans
entre 1894 et 1898, 8 ans entre 1901 et 1909, 9 ans entre 1909 -date a laquelle elle a enfin un enfant
et 1918) ne sont-elles pas expl iquees? Pourquoi Ramona arrete-t'el1e son journal a la mort de son mari,
en 1919, alors qU'el1e n'est agee que de 45 ans et que Ie lecteur la voit evoluer jusqu'en 1966? Enfin,
I'episode enigmatique avec Victor nous montre la mesure du non-dit au sein du journal intime: alors
que dans son journal de 1901, Ramona I annonce que Victor lui a donne rendez-vous, au Parc de la
Ciutadella (p. 134) et que Ie 18 juin, ponctuelle au rendez-vous, elle est agressee par un homme dont
on tait I'identite au lecteur- "L 'ombra ... ...... amb els ulls sortits ... .. sangonosos (...) massa que em queia
a sobre"- (p. 139), I'ensemble reste en suspens car Ramona prefere taire ce fait, un silence qui se
concretise d'ailleurs par une coupure de huit ans. Seule une rapide allusion dans un journal du 6
decembre 1918, donc 17 ans apres Ie viol, permettra de confinner ce que Ie lecteur a cru comprendre,
sans que ceci lui ait ete explicite auparavant: Victor etait bel et bien I'agresseur de Ramona, car, a la
fin du roman, les tennes qui, evasivement, evoquent Victor, dans son souvenir, sont les memes que
ceux qui avaient decrit I'agresseur: "Les dones sempre hem de comparar... L 'estudiant dels ulls
jlamejants? Dels cabells rinxolats com les dues figuretes de marbre, on es deu trobar? No oblidare
mai els seus ulls sangonosos, aquell mati, al parc de la Ciutadella ... " 716.
717"Ilfaudrait mieux nommer discours immediat (Ie monologue interieur) puisque l'essentiel comme if
n'a pas echappe a Joyce, n'est pas qu'if soit interieur, mais qu'il soit d'emblee ("des les premieres
lignes" emancipe de tout patronnage narratif, qu'il occupe d'emblee de jeu Ie devant de la scene.
DuJardin lui-meme insite davantage sur un critere stylistique qui est Ie caractere selon lui
necessairement informe du monologue interieur. "Discours sans auditeur et non prononce par lequel
un personnage exprime sa pensee la plus intime, la plus proche de l'inconscient, anterieurement a
toute logique, c'est-a-dire en son etat naissant.", Gerard Genette, Figures 111, p. 193.
172
subjective de Ramona II, a la recherche de son epoux, et temoin direct de
Ia panique generale, presente certes l'horreur de la guerre -les morts, la
peur, la faim, themes traditionnels des recits de la guerre civile718 - mais
elle souligne surtout la voix qui transcrit l'evenement. Des Ie debut du
roman, Ramona II se presente comme un temoin peu fiable dans la
mesure OU, elle-meme, en toute sincerite, avoue son incapaciM asaisir Ie
monde:
Pero jo soc tan bene ita ~ue amb prou Jeines si recordo que em van ensenyar
a la Cultura de la Dona. 19
Jo no havia estat mai una dona espavilada (. ..), i jo, que hi ha coses
d'aquesta guerra que no les acabo d'entendre, que em semblen molt
[ . des. 720
embOlca
173
etonnamment disproportionnee qui met en relief son inaptitude a
relativiser et a saisir la portee des evenements. De plus, l'incapacite du
personnage a retranscrire au discours indirect les discours qU'elle
entend724 prouve ses difficultes de reformulation. De meme, l'oralite de
son discours, et l'incessante conjonction de coordination "et"-"! tlames, i
crits, i gemecs, i ais, i gent colgada, i brayos725,,- traduisent une emotion
peu maitrisee. Le lecteur est alors amene a s'interroger sur la necessite
romanesque de faire relater l' episode majeur qU'est la guerre civile par
un personnage aussi peu enclin a en restituer la portee. Ramona II,
s'interrogeant elle-meme sur l'interet que peut avoir I'homme de la FAI a
ecouter sa propre vision des faits -elle ne s'exprime, en effet, qu'a travers
les discours des autres- 726 n'est-elle pas une mise en abyme 7: "No
entenia la seva curiositat, la incisi6 a preguntar-me coses de la meva
vida, coses banals i intranscendents." 727 Seule une lecture globale du
roman permet de saisir Ie sens de cette revanche litteraire qui consiste a
Iaisser place au personnage a priori Ie moins romanesque:"I es que la
imatge maula i emboirada de la mare no convidava a fer literatura.,,728 La
construction du personnage passe, en effet, par un regard porte sur Ie
monde, et une voix, singuliere, qui Ie porte. Pour l'ecrivain, c'est la
singularite de la transmission de l'evenement qui prevaut plus que
l'evenement lui-meme, ce qui justifie, en 1itterature , la multiplicite des
voix s'exprimant sur un meme objet de discours: liLa guerra era contada
entre els seus de mil maneres distintes i la diferencia provenia de la
forma peculiarissima i nUnica" en que cadascu l'havia viscuda729 ." Par
son experience personnelle, Ramona II n'est-elle pas, en effet, Ie seul
encore plus evident par les confessions tres sinceres de Ramona II qui soulignent son ignorance de
J'histoire, ce dont elle est tres genee: "1 ell em va preguntar que que en pensavem, dels anarquistes, i
jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres, Ii vaig dir que la meva mare ... ", p. 162/ "Em va
fer vergonya de dir-Ii que jo d'aixo (de la plar;a) no en sabia res" (p. 28)/ "U vaig dir que no vaig
comenr;ar a adonar-me d'aixo de la politica fins el dia en que proclamaren la Republica" (Ibid., p.
29.)
724 "Els soldats deien, perfavor, perfavor, no destorbeu.", Ibid., p. 17.
725 Ibid., p. 18. (C'est nous qui soulignons) Ce style qui n'est pas sans rappeler celui de la Colometa de
Merce Rodoreda dans La plar;a del Diamant.
726 Comme Ie prouve J'ensemble de revocation: "En Joan m'havia dil, Mundeta, la cosa es tomba cap
al bandol nacional.", Ramona, adeu, p. 8 / "La Patricia havia sentit dir que l'aviacio franquista no
pensava ajluixar les posicions que havia guanyall'exercit de terra."(p. 14)/ "La Tieta Sixta em va dir
que corrien molts homes(. ..} El seu marit, que (. .. .) escoltava radio Burgos cada dia i hi havia sentit
r,ue els rojos, quan entraven en un poble, violaven totes les noies ... ", Ramona, adeu, p. 14-15.
27 Ibid., p. 163. cf.: "I ell, pero tu que en penses", p. 162.
728 Ibid., p. 125.
729 Ibid., p. 82.
174
personnage, qui, dans son discours sur la guerre, se demarque
radicalement des autres?: "D'una historia mes aviat adotzenada i mil
voltes repetible, la mare de la Mundeta n'havia fet una extraordinaria
aventura730. " De nombreux et tres beaux passages mettent en evidence la
metamorphose et la "transfiguration731" du personnage par Ie souvenir de
la guerre/ 32 "l'obscura fon;a que la transformava en una altra
personalitae33 ." Le lexique, par la repetition et Ie choix des verbes
notamment, souligne l'existence d'une lumiere interieure:
clarej aven" I"encenien" I"transfigurava" / "brillantor". Des propositions
simples mettent en valeur, chaque fois, une partie du visage (el ulls, Ies
ninetes, els llavis, el rostre, la veu), elles sont ponctuees par un rythme
regulier qui souligne Ie caractere solennel de cette experience, encore
qualifiee "d' extase" 734.
732 Ou plus encore, comme Ie precise un narrateur omniscient, par I'evocation du souvenir: "No
solament quan recordava el dia en que hague de buscar el seu mar it entre els morts d'un bombardeig
sino quan amania la passejada per la ciutat destrulda amb una infinita d'anecdotes que augmentaven de
175
Si cette transfonnation etonnante s'explique, dans Ie roman, par
l'aventure secrete vecue par Ramona II avec Ignasi 738 , seul homme dont
elle tombe eperdument amoureuse, elle pennet une prouesse litteraire qui
consiste a donner un statut d'herolne a la ptotagoniste a priori la plus
insignifiante, a magnifier les details plutot que de les laisser pour
compte-" en realitat, estic pastada a base de detaIls, de fets minusculs,
que no tindran mai importancia." 739 - veritable questionnement quant au
sens de I'histoire dans la litterature. La dialogisation, comme structure,
ne sert-elle pas Ie dessein romanesque roigien, car non contente de
s'enquerir de recuperer la parole feminine manquante a la litterature, la
romanciere donne encore place a la diversite de parole?: en particulier
celle de femmes qui, sans reelle envergure historique occupent une place
de choix, Iitteraire, cette fois, reflet d'une revanche de la litterature sur
l'Histoire.
Escrius per escapar del tedi, del guio que t'han escrit, per recuperar el ".10"
perdut. Aixi neix la poesia. De la mateixa manera que les dones es feren
coneixer, primer, a traves de diaris, confessions, epistolaris. Es el ".10 soc", el
"jo existeixo". Aquest ".10" assumit, perdut en el nosaltres, que no es mes que
742
una suma de "jos"-es una revenja contra l'engany, contra la llei.
738 Seule la fin du roman expJique Ie cote dramatique de cette aventure, revelee a son mad, Ie jour de
ses noces.
740 Roland Barthes, Le bruissement de la langue, Seuil, Paris, 1984,439 pages., cit. p. 26.
741 "La recuperacion de la palabra" est justement Ie titre du prologue que Montserrat Roig ecrit pour
742 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui una mentida, p. 54.
176
- - - - -- -----~--
C'est pourquoi a la lecture des differentes sources authentiques que sont
les lettres et les joumaux intimes de ses proches, Norma, l'ecrivain, a
l'impression de les confondre, precisement comme elle se l'explique
parce que ces differentes voix se confondent, ou plutot se fondent pour
former un meme chceur, celui des femmes, de toutes les femmes du
monde qUI· auparavant n,avment. pas trouve, 1eur p1ace. 743 La 1·ltterature
,
leur restitue l'espace qu'elles meritent, se nourrissant des lors
d'authenticite, car en introduisant la subjectivite feminine (Ie point de
vue feminin vu par une femme) Ie roman gagne en veracite.
El mes bonic de la Patricia eren les mans, "tothom me les enveja", fines,
llargues, blanques d'una blaneor earn asa, que no tenia res a veure amb la
743 "Despres de rellegir els papers diverses vegades, he arribat a confondre-les, com si totes dues
fossin una sola persona, 0 tu i jo, i tambe l'Agnes.(de qui no nego que em sento gelosa)-Totes les
dones del man que s'havien perdut 0 estavellat.", L'hora violeta, p. 17.
744 Jean-philippe Miraux, Le personnage de roman, p.14.
745 Selon l'expression de Roland Barthes, citee par Henri Mitterand dans Le discours du roman, p.63.
177
pell de la cara, tan colrada. (...) Les teves mans son meravelloses, Ii deia
l'Esteve (. ..)L 'Esteve Mirangels dedica a la Patricia un sonet noucentista que
comem;ava: "La meva vida i el meu coslles teves mans han buscat(. ..)
Les mans de la Patricia eren malenconiques, de vegades, una mica absents,
"mans de frigides" deia en Lluis, modestes. Eren unes mans una mica
llem;ades, "hagues de tocar tant lleixiu com jo, veuriem com les tindria,
d'arrugades" deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels
altres, mans de dona eixorca (. ..) Les mans de la Patricia, deia la Silvia, no
746
semblen d'ella, semblen les mans d'una artista.
Cette variation qui exprime toujours la beaute des mains de Patricia met
en revanche en relief la personnalite des differents locuteurs car leur
regard traduit leur propre obsession. En effet, chacun trouve a dire ou a
redire en rapport avec sa propre problematique: Lluis, Ie macho, se place
dans une perspective sexuelle ("mans de frigida"), Esteve en amoureux
("meravelloses"); Encama, la gouvemante aux mains abimees par les
detergents, meprise ces mains qu'elle n' aura jamais, ("hagues de tocar
tant de Ileixiu"), quant a Silvia, l'artiste frustree, elle y voit des mains
d'artiste. Le narrateur met l'accent sur la sterilite du personnage: "mans
de dona eixorca. Le lecteur est sensible aces voix, non seulement pour
II
178
necessite de la parole du locuteur. Pour Judit, qui va s'enfermer dans un
mutisme grandissant jusqu'a sa mort, l'ecriture est un soutien vital, ce
dont elle a parfaitement conscience:"Si, en Pere m'ajuda a viure. I
aquestes notes. Quan escric em sento tan lliure com davant el piano. ,,749
CeUe necessite d'ecriture, confirmee a travers Ie personnage de Norma
refiete une conviction de la romanciere pour qui l'acte d'ecriture ne peut
emaner que d'un simple desir: "L'ofici d'escriure no s'inicia en un
moment de bon humor ( ... ) Neix d'una necessitat, primer difosa i mes
tard insistent ,,750. Le dire (la mise en parole et en ecriture) est
fondamental car Ie passage aux mots donne du sens et fait sens:"Nomes
aHo que es capa9 de narrar ens pot fer entendre,,751. C'est pourquoi quand
Judit abandonne l'ecriture, elle perd la demiere possibilite de donner un
sens a sa vie, de se raccrocher au monde qui l'entoure. 752
752 d. "La Judi! tam be, encara que em sembla que ja n'estava, de marta. Molt abans de ferir-se,
potser quan es va morir en Pere iva deixar de tocar el piano, no ho se.", Montserrat Roig, L'hora
violeta, p. 123.
753 Le personnage tel que Ie detinit Gerard Genette est "l'agent narratif': nce terme est employe ici
faute d'un autre plus neutre, ou plus extensif, qui ne connoterait pas indilment comme celui-ci la
qualite d' "etre humain" de /'agent narratif (. ..), Genette, Figures III, Seuil, Paris, 1972, 273 pages,
cit. p. 252.
754 "Ets un excel. lent personatge de novel.la, contradictoria, esnob, ambigua. Tu, comjo, formes part
de les romanalles d'un man que s'acaba de descompondre." (. ..) "Ila levafamilia, plena de Madames
Bovarys d'escassa imaginacia, de Pilars Prims angoixades, de Regenles casolanes, es un arsenal
literari de primera.", Ramona, adeu, p. 55. II en est de meme avec Norma que Natalia refuse a
]79
apparait une surdimension donnee par I' auteur a ses protagonistes ainsi
qu'une distance de l'agent narratif sur son propre statut de personnage,
c'est-a-dire une retlexion sur sa fonction et son fonctionnement en tant
que personnage, dans I' reuvre. Cette mise en abyme confere un double
statut au heros de la trame romanesque: il est d'une part "agissant" - il
appartient a la diegese et agit dans l'histoire racontee- il participe d'autre
part a la "reflexion sur la diegese", appartenant au metatexte. Comme Ie
souligne Michel Zeraffa755 , l'agent narratif livrant lui-meme, sans
intermediaire, une analyse ou pre-interpretation du personnage,
l'interpretation livree au lecteur, se construit dans l'elaboration de ceUe
interpretation, de ce dire, incamant une vision du monde. Le personnage
roigien peut done avoir une double implication: Ie personnage 1 sert
l'auteur en pre-analysant pour Ie recepteur: il est pretexte (pre-texte et
par consequent pre-analyse) a I'interpretation du personnage 2,
personnage "pre-vu". Ce double statut du personnage reflete l'originalite
et la complexite de l'reuvre romanesque roigienne puisque c'est l'ecriture
sur Ie personnage qui est mise en avant et non Ie personnage lui-meme.
Ce personnage "pre-vu" interesse des lors Ie personnage "pre-texte" dans
la mesure ou il livre sur lui une analyse litteraire, l'identifiant comme
"matiere romanesque":
Qui sap, potser tu no ets mes que materia novel.listica. Algun dia sortiras en
alguna noveUa d'un tal Jordi Soteras. 756
Natalia-, ets una persona real."- Montserrat Roig, L'hora violeta, p.214- elin d'ceil humoristique de la
romanciere.
755 Michel Zeraffa, Personne et personnage, Editions Klincksieck Paris 1969,470 pages, cit. p. 308.
180
Bien que I 'empire de I 'auteur soil encore tres puissant (la nouvelle critique
n 'a Jait bien souvent que Ie consolider) if va de soi que certains ecrivains ont
depuis longtemps deja tente de l'ebranler. ( ..) Ecrire, c 'est a travers une
impersonnalite prealable (.. .) atteindre Ie point ou seul Ie langage agit,
"perJorme" et non "moi". Toute la poetique de Mallarme consiste a supprimer
l'auteur au profit de I 'ecrilure (ce qui est, on Ie verra rendre sa place au
lecteur) ( ..) Proust lui-meme ( ..) se donna visiblement pour tache de
brouiller inexorablement, par une substitution extreme Ie rapport de
. . et de ses personnages. 757
I "ecrzvazn
No, en Lluis no es del tot bo ni del tot doZent. Com tots nosaltres es Jet a
. 761
mltges.
75& "EI que voldria (. ..) es aconseguir un bon clima operistic per a La seva autobiografia.", Montserrat
181
Et vaig retreure que et deixeissis emportar pels Jets, alia de "en Pau ha dit,
en Pere ha pensat". Que t 'haguessis deixat seduit per la histaria externa i
que, tret de dos 0 tres personatges, no haguessis sabut bandejar la sociologia
762
La preJorme du roman (de l'ecriture) est dans Ie social, mais c'est l'ecriture
qui inJorme (au sens r:sremier du terme dans Ie dictionnaire de Littre: donner
une Jorme) la realiti. 64
L'individu romanesque, qu'il soit destine a mirer exactement la rea lite sociale
ou, au contra ire a la dissoudre garde toujours une nature de symbole, aux
deux sens complementaires du terme: synthese de signes distincts, et image
. t'wn lmagmmre;
(prOJec . " . 1 de cette synth'ese. 765
No crec gens que I 'escriptor sofreixi tant com diuen quan escriu. M'irriten
els que van d'escriptors turmentats. Evidenment que el proces d'escriure un
llibre es pesat i problematic, provoca angoixa, tensio i una gran inseguritat
en el resultat. 768
762 ibid., p. 20. Cependant I'ecrivain doit se limiter dans son travail de retranscription:"Una persona
te mes de mil cares ... I ja es prou Jeina si aconsegueixes que, en una novel. la, n 'hi surtin Ires 0
quatre. /I Ibid., p. 12.
763 1bid., p. 175. Cf. "S'adonava que nomes era un esbOs de novel. la, que no hi havia anat fins al
Jons.", Ibid., p. 230.
764 Michel Zeraffa, Roman et societe p. 15.
182
Le dialogue qui s'etablit entre les deux amies permet a la romanciere une
reflexion sur la quete d'ecriture, necessaire pour l'ecrivain meme si elle
insiste sur l'ecriture en tant que travail et savoir-faire- "Escriure es molt
mes que aixo. (la necessitat peremptoria que senten en aquell moment
d'expressar una situacio), son molts anys de feina 769 ." Non satisfaite
d'ecrire par necessite, Norma est en quete d'une production efficace, ce
que l'on peryoit aussi bien a travers son discours qu'a travers celui du
narrateur: elle aspire non seulement a ecrire mais encore a bien ecrire, Ie
terme "savoir" se retrouvant a diverses reprises dans Ie roman:
Escrivint novel.les, un dels actes mes gratuUs i innecessaris avui dia. Ningu
no et demana que escriguis una noveUa. Qui sap si en aquesta gratuUat (. ..)
172 Dans leur generation, seule Agnes dans L 'hora vio/eta n'a pas de vocation artistique.
m "No oblidem que una de /es escasses parceUes on encara podem exercir /a /libertat is /a
literatura.", Isabel-Clara Simo, Montserrat Roig, Dia/egs a Barcelona, p. 90. Cf." Cap societat
exigeix novel.les (. ..) I aixo vol dir que escrius una novel.la quan va/s (. ..) I es rea/ment e/ teu
producte, perque "has fet amb una /libertat total.", Entrevista per M.A. Capmany a la revista Cultura,
183
no hi ha una rebel.lio inconscient per a defensar-se de les darreres parcel.les
de llibertat individual. 776
Per que escrivia doncs ? repetim les mateixes paraules, ho tornem a dir tot.
779
Shakespeare ja ho havia dit tot en materia d'amor. Per que ella volia
escriure la novel.la de fa Kati i en Patrick? 780
776 Montserrat Roig, 100 pagines triades per mi, Edicions La Campana, Barcelona, 1988, 118 pages,
cit. p. 5. Cf. "No oblidem que una de les escasses parcel.les on encara podem exercir la !libertat is la
777 " ( ••• ) (es)el mes envejable de tots els llenguatges", Montserrat Roig, proleg de 100 pagines triades
per mi.
184
de crear. I la Norma pensava que crear vol dir comprometre't amb l'obra
de tal manera que ja mai mes no s'hi pot renunciar. 783 ,,- et doit se
soumettre a cette passion debordante, totalitaire. 784 Ainsi, l'artiste est-il
envahi par son art, plus encore createur qu'homme, mais devant
neanmoins concilier sa vie d'artiste et sa vie d'homme, ce qui lui pose
probleme car s'H parvient a concilier ces deux fonctions, il lui est plus
difficile de les separer veritablement, dilemme face auquel se trouve
confrontee Norma qui, pour mieux vivre, doit separer l'art et la vie, en
interdire les interferences:
Havia de deixar les imatges que li feien mal (. ..) com ho podia fer si nomes
pensava en l'Alfred? Que te a veure amb la novel.la? Ii retreuria la Natalia?
Has de separar I'art i fa vida. Tenia tota fa rao. 78S
783 Ibid., p. 215. Cette peur de la creation s'explique par I'investissement total qu'elle requiert, coupant
l'artiste du monde, un prix a payer pour obtenir la liberte. "I si aixo fa peril/ar la relaci6 amb la
persona que viu amb tu i que es nega a entendre per que vols ser escriptora, deixa't! Tria la literatura
encara que vagis deixant tires de pel/.", Dialegs a Barcelona, p. 88. Cette vocation a tout prix, quasi
dictatoriale qutest l'ecriture, a toujours ete Ja ligne de conduite de la romanciere comme elle sten est
exp\iquee lors de nombreuses interviews: "Quan s'acaba un llibre. I'autora sap que encara no ho ha
aconseguit. Fins quan pot durar aquest recel, aquest terror? Segurament fins a la mort d'un mateix.",
JOO pagines triades per mi, p. 5
784 "Cada IIibre neix d'una necessitat inexplicable. Cap escriptor pot explicar el perque.", Montserrat
185
guerre, cet homme n'est plus en mesure de recuperer ces "limites
litteraires entre la realite et l'imagination788". Pour sa part, Norma
souhaite que Ie reve soit reel: -"volia que el somni fos real. I tambe l'oblit
del passat de la historia. 789 " -alors que par essence, Ie souvenir est
litterature: "El record es literatura790 ". L 'hora violeta souligne que
l'ecriture permet la reconciliation de ces deux valeurs antinomiques que
sont la memoire et l'oubli. L'on retrouve ici l'un des axes fondateurs de
l'reuvre romanesque de Montserrat Roig- "Memoria, oblit ( ... ) m'han dut
a la reconciliaci6 de tot el que forma part de la meva materia
litenaria.,,791_ selon qui l'homme doit concilier subtilement memoire et
oubli. 8'il semble primordial de se souvenir comme l'affirme Maria
Aurelia Capmany, dans Mala memoria:
Com diu l'Elias Canetti, no hi ha res mes vanitos que un escriptor que
es pensa que amb una novel.la salvara el mon 0 aturara una guerra.
( ..) Ja sabem que amb Za literatura no salvarem el mon, pero tenim
' 795
una responsa bI'Z'ltat so bre e1que passa aI mon.
788 "La guerra Ii estronca el somni i el que va veure al m6n de fora era tan terrible que ja no havia
pogut tomar endarrera i recuperar els limits literaris entre la realitat i la imaginaci6.", Ibid, p. 188.
792 Maria Aurelia Capmany, Mala memoria, PJaneta, Barcelona, 1987,208 pages., cit. p. 12.
794 Ibid" p. 13
186
1.3.3 La preponderance du personnage "devenu" et d'une structure
narrative: Ie statisme tempore).
Comme dans toute fresque, Ie roman roigien presente une quantite et une
variete de personnages non negligeables meme si 1'0n distingue sans
peine les protagonistes autour desqueis gravitent des personnages
secondaires. S'il est faux de pretendre que Ie personnage roigien du
triptyque n'est pas un etre qui evolue dans Ia trame romanesque, toutefois
l'on doit constater que, majoritairement, ce n'est pas un etre "en devenir",
mais bien plutot un etre "devenu". La romanciere ne retrace pas de fa90n
lineaire les etapes successives de Ia vie de ses heros, a partir d'un temps
zero, car les romans s'ouvrent souvent in media res sur un personnage
adulte 796 • Ce n'est pas qu'ils soient figes dans Ie temps ou per9us a un
seul moment de leur existence mais parce qu'au temps zero de Ia diegese,
ils apparaissent deja "transformes". Le roman roigien n'est pas Ie lieu de
cette transformation et Ie lecteur est informe de ces "mutations"
anterieures au temps zero, grace a de tres nombreuses analepses qui
ponctuent sans cesse la diegese, eclairant Ia personnalite du heros au
temps zero. En ce sens, Natalia Miralpeix, herOIne de EI temps de les
cireres, est un exemple flagrant. Le roman debute par I'histoire de cette
quadragenaire qui laisse derriere elle un passe de douze ans a l'etranger.
Sa reintegration a l'espace barceionais est vite per9ue par Ie Iecteur
comme une nouvelle etape 797 pour cette femme en quete de
reconciliation avec son univers d'origine. Cependant, les deux-cent
quarante pages du roman n'evoquent nullement Ie processus de cette
reintegration de Natalia, puisque seuls quelques jours de sa vie sont
evoques, ce dont Ie Iecteur a conscience a Ia fin du roman. En effet, Ie
temps zero est marque, au premier chapitre, par l'arrivee de Natalia
MiraIpeix a l'aeroport de Barcelone. Le lendemain est signale par une
indication temporelle- "l'endema"- des Ie troisieme chapitre, page 29.
796 En effet, dans Ie triptyque, les heroYnes sont soit des femmes, soit des jeunes filles: meme si
certaines analepses refletent certains moments de la jeunesse des personnages, Ie temps zero presente
toujours ou presque des adultes.
797 Des I'epigraphe de Joan Vinyoli, introducteur du premier chapitre, s'annonce une coupure entre
deux temps: celui du "temps perdut", repete a trois reprises, et celui du possible chemin tiel cami de
l'altra banda": "Temps perdut. Temps perdut. Temps perdu!. Repetir une mateixes paraules per majors
profunditats, es potser despullar-se per trobar el cam; de l'altra banda. Gorgs.", Montserrat Roig, EI
temps de les cireres, p. 10
187
Les noces de la bonne andalouse, Encama, annoncees a Natalia Ie jour
de son arrivee, au debut du roman, ( page 24 798 ) qui ancrent Ie temps
zero de l'histoire a un calendrier precis -"aquell dissabte"- ne sont
celebrees qu'a la fin de roman, page 174~ ou il est reprecise que Natalia
n'est en Catalogne que depuis une semaine a peine. 799 De la meme fa90n,
Ie dejeuner de Natalia prevu chez son frere, pour feter son retour, est
evoque aussi bien page 55 que page 180, .signe que l'evolution
temporelle est lente, voire inexistante800 . L'ensemble du roman
represente, en somme, une semaine de la vie de Natalia, a son retour a
Barcelone. Cette stagnation au niveau de l'enonciation nous fait dire que
la donnee temporelle du triptyque roigien est statique; ceia est dft au
personnage con9u comme "resultante" ou "personnage devenu"
(logiquement "arrete" au niveau temporel) plutot que comme personnage
"en devenir". Ce temps de l'enonciation "arrete" pour Ie personnage de
Natalia par ex empIe, souligne un temps zero, non inscrit dans l'action. II
est Ie point de depart d'un regard lucide de Natalia pose sur Ie monde,
en fin analysable apres douze ans d'exil force, si bien que Ie statisme
temporel renforce Ie moment de la cristallisation d'un evenement
fondamental plutot que Ie deroulement de ce fait. Dans Ie quatrieme
chapitre de El temps de les cireres, "Quietud", dedie a Joan Miralpeix, Ie
pere de Natalia est presente lors de sa rencontre sentimentale avec sa
femme, Judit Flechier, sur vingt-cinq pages. Un recit audacieusement
encadre, au niveau temporel, par la montee d'escalier du protagoniste
pour se rendre chez lui: page 133, au tout debut de chapitre. L'accent est
mis sur I'epreuve que represente cette ascension pour Ie personnage
fatigue et attriste par son etat -"En Joan MiraIpeix COmen9a a pujar
I'escaIa, se sentIa
. .c:'
latIgat. , , -qUI
801·,
se rememore son passe., L es constants
souvenirs du vieil homme, en analepses, s'etirent sur un espace
romanesque de 25 pages alors que la montee d'escalier, sur Ie meme
nombre de pages est reduite a quelques minutes:
798 "La Patricia va comenqar a fer l'exposici6 del present familiar. L 'Encarna se'ns cas a, qui ho havia
de dir ... ", Montserrat Roig, EI temps de les cireres, p. 24.
799 "Es fantastiC, pensa la Natalia, encara no fa una setmana que he tornat i ja no recordo els anys
~ueheestatfora.",Ibid., p. 177.
00 II est encore precise que Natalia telephone a son frere Ie lundi, indication temporelle qui confirme
la non avancee des jours:"La Natalia, dilluns al mati, va telefonar a I'estudi d'en Lluis.", Ibid., p. 209.
801 Ibid., p. 133.
188
El pare de la Natalia pujava ara l'escala cansat, s'atura al segon repla,
"havies d'haver parlat amb la nena. 11802 ( .•••)
805Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 3I1 cf. .. (... ) des d'aquell dia no s'havia posat el vestit rosa.",
Ibid, p. 31.
189
1.3.4 La quete d'une ecriture autre.
Montserrat Roig souhaite imposer son style mais e1le deplore la manie
qu'ont les Catalans de vouloir considerer pour chaque matiere artistique
un unique representant car, aux yeux de ses concitoyens, Rodoreda
s'impose comme la grande romanciere du vingtieme siec1e: "Potser el
pais encara te massa la idea que hi ha d'haver sobretot "un escriptor",
"un" cantant, etc. I que es impossible que n'hi hagi molts mes al darrera.
Com si s'acabes tot amb la Merce Rodoreda! ,,807
De plus, Roig refuse d'Stre cantonnee uniquement a une genealogie de
femmes ecrivains car elle se sent plus proche de certains romanciers que
de romancieres, et notamment les ecrivains pour qui l'intrigue n'est
qu'un pretexte et non la finalite litteraire comme elle l'explique dans
Dialegs a Barcelona:
806 A. Carruesco, Perarnau, Gomez Montserrat Roig, El compromis d'una escriptora, Ajuntament de
190
Enfin, meme si elle concede qu'il est pertinent d'evoquer une "litterature
feminine 8IO ", elle refuse Ie sexisme litteraire qui, de fa90n systematique,
enferme la femme ecrivain dans la categorie feminine.
C'est en tant que romanciere et non en tant que femme que Montserrat
Roig souhaite s'imposer ou plutot imposer ce qU'elle nomme sa "propre
voix" (liLa propia veu"). C'est pourquoi elle porte un regard critique sur
son reuvre et sur son ecriture, qu' elle souhaite specifique. Alors qu' elle
semble satisfaite du style obtenu dans son premier roman, Ramona,
adeu- "Hi ha un plantejament per lligar amb la propia tradici6 narrativa, i
s'hi pot notar el comen9ament de la creaci6 d'un estil.,,»811_ en revanche,
elle ne se satisfait pas de I' ecriture de EI temps de les cireres, roman
pourtant posMrieur:
810 Ibid. p.91 II -Creus que una novel.la escrita per una dona esta rea/ment escrita per una dona? Es a
dir, si hi ha una literatura de dona-
Montserrat Roig- Aquesta es la gran pedra de toe actual i, la veritat, jo no ho tine gens claro Les
nord-americanes encara hi ereuen molt i hi incideixen molt, el tema surt eontinuament. Potser pot
haver-hi una afinitat entre les literatures eserites per dones occidentals en aquest moment, periJ
d'aquf cent anysja no n 'hi haura tanta. D'aquf a cent anys es possible que hi hagifortes divergencies
dintre la literatura eserita per dones. Fins ara hem tingut una experiencia vital molt diferent de fa
dels homes i aixiJ es el que ens fa semblants. Per exemple, es normal que la relaeia entre el man
exterior i ef man interior, pel paper tradicional que s 'ha mantingut ens acosti com a dones, mes que
com a escriptores, Ibid. p. 85.
811 Montserrat Roig, Montserrat Roig, escriptora compromesa, Serra d'or, 77, p.26. Cf. " Tot aixiJ
d'una manera molt irracional. Ara que ho die, sembla que ho hagi pensat molt i que hagi dit: «ara
vaig a crear un estil." " No es ben be aixi."
812 Montserrat Roig, Montserrat Roig, escriptora compromesa, Serra d'or, 77, p. 26.
191
Potser la nostra funcia sera aleshores treballar aquesta llengua, de la
mateixa manera que ara s 'estan revitalitzant molt els dialectes a Italia. La
gent ho coment;a a acceptar com un fet normal, encara que no s 'ensenyen a
les escoles. Aqui passa el contrari. Crec que sf que tenim una funcia: si
aconseguim fascinar ellector amb allo que escrivim, i a mes ames, ho fem en
catala, estemfent un treball enfavor de la llengua. 814
Montserrat Roig est persuadee que c'est par Ie style d'une reuvre que les
lecteurs peuvent etres captives:
814 Ibid, p. 43.44 cf. Isabel-Clara Sim6:"En Quim Monzo es un escriptor important perque ens esta
dient que cal que canviem de lIenguatge. EI nos/re lIenguatge literari habitual encara es massa
solemne. Cal un lIenguatge mes alegre, mes viu. ", Ibid. , p. 73.
192
II LE RAPPORT DE CETTE
CONSTRUCTION DANS UN REFERENT: LE
PERSONNAGE ROIGIEN INSCRIT DANS
LE TEMPS ET L'ESPACE, "LES FORMES
DE LA REALITE LA PLUS VRAIE" SELON
BAKTHINE.817
193
deux elements introducteurs du recit, enonces des la premiere phrase du
roman: "Quan la Natalia va tomar a Barcelona .... ". L'espace est alors
essentiel en tant qu'instaurateur du recit, comme Ie rappelle Henry
Miterrand:
C'est Ie lieu qui Jonde Ie recit, parce que l'evenement a besoin d'un ubi autant
que d'un quid ou d'un quando, Ie lieu donne a la fiction l'apparence de la
verite. (. ..) En decrivant de maniere reconnaissable les rues, l'auteur donne
pour vraie l'histoire qu'il raconte. Le nom du lieu proclame l'authenticite de
l'aventure par une sorte de rejlet metonymique, qui court-circuite la suspicion
du lecteur: puisque Ie lieu est vrai, tout ce qui lui est contigu, associe est vrai
( .. .) 822
822 Henri Miterrand, Le discours du roman, PUF, Paris, 1986,266 pages, cit. p. 194.
823 Selon la tenninologie d'Henri Miterrand, ibid. p.190.
824 "La cultura hispanica, en general, es una cultura urbana, en donde los espacios publicos de la
ciudad (plaza 0 calle mayor, cafes, teatros, casino, etc) acostumbran a ser los centros de tareas
mercantiles (mercados) y de socializaci6n", Raul Bueno, cite par Christina Duplaa, dans La Voz
825 "La ciudad tiene especial significado en los textos escritos por mujeres. Susan Merril Squier,
editora de Women Writers and the city, dejiende fa tesis de que las mujeres tienen una relaci6n muy
194
detriment d'autres lieux, c'est qu'il existe bel et bien dans les divers
romans une reiteration constante dont la romanciere ne se defend pas
mais s'explique au contraire: "Em retreuen que jo sempre parlo de
Barcelona. Pero es que jo no tine un paradis perdut. Tine un paradis·
guanyat que es Barcelona,,826.
195
compare et prefere a la capitale fran9aise831. Dans El temps de les
cireres, un narrateur omniscient insiste sur Ie rapport sensoriel, intimiste
de Natalia a sa ville en revelant les elements barcelonais (odeurs,
couleurs et bruits) qui ont Ie plus manque a ce personnage pendant son
exil londonnien et qu'elle retrouve avec bonheur, tres consciente de leur
importance a ses yeux:
S'havia enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de la riada de la gent que
baixava per la Rambla, tot Jent petites onades, de les ombres que voltaven
Santa Maria del Mar, de les matinades Jredes, de les Julles dels pia tans en
caure a la tardor. S'havia enyorat dels colors ... 832
831 "Em fons per passejar-hi. M'hi fonc i tanm ate ix, ni els salons de Versailles, ni la majestat del
Louvre, ni els cabarets celestials, 0 infernals, ni la coqueteria del cimentiri dels gossos (. ..) em faran
oblidar la meva ciutat . 1 quan hi penso, Paris em sembla tan mesquina i provinciana com Barcelona i
834 "L'lgnasi reia i Ii deia, sembla que estiguis enamor ada de Barcelona, Mundeta. Es que no
t'agrada, Ii preguntava ella. Es clar, pero no tant com a tu.", Ramona, adeu, p. 103.
196
La Mundeta pensava que Barcelona era una flor oberta i quasi cosmopolita
que es desfullava in eternum, plena de bellesa i de monstruositat; i que, mes
que una ciutat, semblava una promesa de ciutat. (. ..) La Mundeta Ii parlava
dels crepuscles color rovell d'ou que se suspenien damunt del Tibidabo, com
una aureola de sant, 0 de quan el vent de mar gla~ava les plantes dels
balcons, 0 quan la pluja fina, com una interminable gasa, queia durant dies a
Barcelona. 0 quan la Tempesta s'emportava tota la bruticia i restava una
atmosfera nitida, amb un blau lluent i un ventijol que acariciava el fullam
deIs ar bres ... " 835
197
Hem apres a mirar-nos a nosaltres mateixos, a coneixer el nostre pais, a
entendre el present. Perque el present no es res si no diu la mirada del pass at
i la mirada del Jutur barrejades. 838
En Joan havia comprat llibres (. ..). L 'autor dels llibres es deia Marcel Proust
iamb ell en Joan Miralpeix havia apres a estimar les coses no pel que eren
. ifilcaven. 842
., pe I que slgm
smo
838 Ibid., p. 8.
839 Michel Raimond, Le roman, p. 74.
840 Ibid., p. 75.
841 II serait interessant d'etudier l'impact de Marcel Proust sur les auteurs qui s'inscrivent dans une
perspective de recuperation de la memoire collective a travers I'ecriture, un impact que I'on retrouve
tout particulierement chez Merce Rodoreda. II est fondamental chez Montserrat Roig, comme elle Ie
confirme dans ses interviews: " Un escriptor pot explicar el seu man, sf, periJ sempre sera subjectiu,
perque un escriptor es un home. EI minim que Ii podem demanar, em sembla, es que sigui honest i
coherent, tul periJ el que no es tolerable es que un tio t'expliqui el seu man amb una mena de priJpia
masturbacia, com si es estafes els altres: Proust en aquest sentit, es va col.locar al punt just.", Serra
d'or, mars 1971, De la requesta que fou feta a Montserrat Roig, par Guillem-lordi Graells i Oriol Pi
de Cabanyes, p. 29.
842 Montserrat Roig, EI temps de les cireres, p. 158.
198
Pour cette mise en ecriture du sentiment humain face a l'histoire qui se
traduit par Ie relief donne a la dimension sensorielle de l'espace a travers
Ie personnage- l'accent est mis dans une large mesure sur la perception
sensorielle du monde par les personnages, ce que l'on retrouve tout a fait
a travers l'evocation de la nostalgie qu'avait Natalia de Barcelone, en exil
a Londres:
(. ..) s'havia enyorat del seu pais, pero no com s'enyora la gent, sentint un
buit a dins, sino tot al contrari, s'havia enyorat quan era mes felif;, s'havia
enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de fa riada de gent que baixava
per la Rambla, tot fent petites onades, de les ombres que voltaven Santa
A1aria del Mar, de les matinades fredes, de les folies dels platans en caure a
la tardor. S'havia enyorat sobretot, dels colors (. ..) S'havia enyorat de les
vetes roges i taronges dels dies que anunciaven vent, de la grisor dels dies de
pluja, dels dies melats que avan9aven, tot d'una, la primavera. 843
843
844Emission televisee de lordi Canals diffusee sur TV3, Tern recordes? (L'annee I962}, ]994. Cf:
199
detail que Montserrat Roig se plait a restituer dans Ie roman.
L'acquiescement de Natalia-"Si, I'any de la neu a Barcelona"- n'est-il pas
celui de la romanciere a cette autre version, ou versant, de la memo ire
collective-qui passe par la perception sensorielle des faits- un contrepoint
necessaire a la reconstruction romanesque puisqu'elle se fait par Ie biais
du personnage? De la meme fayon, dans sa presentation de la guerre
civile, ce sont les sensations des personnages plus que la presentation des
faits de guerre que met en avant la romanciere catalane845 . La donnee
olfactive est tres presente, notamment dans Ramona, adeu: dans une
Barcelone en putrefaction, Ramona est saisie par les odeurs diverses des
detritus- "M'esgarrifava veure Barcelona plena de deixelles,
d'escombraries en estat de putrefaccio. Tot feia olor d'ous podrits i de col
bullida" 846 .-, des hommes livres a eux meme amenes a vivre dans des
conditions insalubres-"em feia angunia Ia bafarada de peus, de suor de
peus, de la gent refugiada que s'arreplegava vora eis forats, 0 als
soterranis perque no tenien casa de cap mena,,847.-Vetonnante puanteur
d'oranges qui a envahi les bouches de metro, est pour Mundeta plus
insupportable encore que les autres- tl pero el que era pitjor era la pudor
de les taronges que desprenien les boques del metro. Era una pudor
solida, empalagosa, que se m'enganxava als narius i ja no em deixava. 10
em vaig marejar un parell de vegades... ,,848 et envahit l'espace
romanesque:
Barcelona, 159 pages, p. 106: "25 de diciembre: cae la nevada del siglo en Barcelona. El grueso de la
845 Dans un article de Francese Caste lis, consacre a El temps de les cireres, Montserrat Roig resume
son roman en ce sens: ., E/ desconcert viscut per una dona i per un home davant e/ nostre pais, la
mort ... ", Montserrat Roig, escriptora compromesa, paru dans Serra d'or de fevrier 1977, p. 26.
847 ibid., p. 7.
200
11.1.3 Le rapport espace/personnage: un ~space "ressenti et
critique" (La Barcelone du changement).
Ii havien ensenyat l'altra cara d'una ciutat que amb prou feines sf es
mantenia dempeUS 850.
La ciutat, una ciutat que no era la mateixa que la idil.lica dels anys trentes,
851
ni, molt menys, que la llegendaria de fi de segle.
No hi pass a res, a Gracia. Dia rera dia, sempre el mateix. De tant en tant, s'
esdeve algun fet que m'anima tl tlAqui tothom s'engresca amb les xafarderies,
les critiques, tothom en viu. I ningu no fa res per tenir mes cuitura, per saber
llegir, per ser educat. Molts dels qui viuen a Gracia no obliden el costums de
la vida de pages i son ridiculs. M'agradaria veure el paper que farien al
Liceu. S'entesten a viure com a porcs, grallers. 852
201
l'agrandissement de Barcelone, l'Eixample, zone situee entre la Place de
la Catalogne et Ie village de Gracia. Ce celebre projet urbanistique
d'Ildefons Cerda est en effet essentiel car il a permis d'incorporer a la
ville un espace urbain pro pre a son edification et son besoin vital
d'espace. Le journal de Mundeta de 1899 rend compte de cette to ute
recente incorporation du village "Gracia" puisqu'effectivement Ie
faubourg. Gracia avait ete rattache a la commune en 1897, contre Ie gre
de la population. Seul ce contexte precis, elude mais sous-jacent, permet
de saisir les allusions et la distance de Mundeta, telles que "A Gracia, tot
i que diguin que es Barcelona, hi viu molta gent que fa el pages 853 .
Meme si ses escapades a Barcelone 854 sont pour elle un reel reconfort,
Mundeta cherchera a fuir ce quartier recemment integre a la capitale,
dans lequel, a vingt-six ans, elle se sent vieille 855 • L'emmenagement a
l'Eixample, rue C6rsega, la satisfera pleinement: "Des que vivim al pis
de Barcelona, em veig mes jove, mes bonica" .856 C'est dire l'importance
de l'espace pour Ie personnage; mais si Mundeta critique les "nouveaux"
barcelonais du bout de l'Eixample, auparavant hors de la ville,
l'ouverture au monde que represente l'agrandissement de Barcelone n'en
est pas moins positive. La satisfaction de Ramona I dans l'Eixample
symbolise Ie bien-etre qu'a permis l'ouverture au monde, reflet de la
liberation qu'a connue la capitale en cette fin de siecle, puisque
l'ouverture dont les personnages sont fiers a permis a la ville, a l'etroit
dans ses murailles d'origine medievale, de delacer son corset de
remparts:
la Mundeta i tot be tots els seus miraven amb orgull els "avan90s" de
858
Barcelona, i la comparavan a cor que vols amb totes les ciutats del mon.
854 "Tine poe esbargiments. Solament quan baixem a Barcelona", ibid., p. 91.
856Ramona, adeu, p. 103 cf "EI carrer de Cars ega es airos i barceloni. EI travessa un guirigall de
202
Particulierement sensible a son espace urbain et aux transformations
urbanistiques, Ie personnage roigien peut aussi exprimer une certaine
reserve quant aux changements operes dans la capitale, ce que l'on
observe notamment avec des personnages de la troisieme generation, qui
vivent dans les annees soixante, I'epoque ou Montserrat Roig elle-meme
est une jeune femme. Ainsi la Mundeta de Ia troisieme generation de
Ramona, adeu est-elle frappee par Ies changements barcelonais, qu'elle
juge particulierement negatifs 859 : "La ciutat canviava, es deformava,
s'adulterava, prenia una imatge falsa,,860. Cette critique sera plus
flagrante et generalisee dans Ie roman suivant, car les douze ans d'exil de
Natalia lui permettent une distance et une acuite particulieres. Arrivant
par l'aeroport de Barcelone, Natalia sillonne tout d'abord Ies rues de Ia
capitale en taxi. Partie dans les annees soixante, elle avait Ie souvenir des
tramways dont elle constate Ia totale disparition a son retour861 , mais
surtout dans Ie taxi qui Ia conduit chez sa tante, elle est frappee par
l'engorgement de la capitale et Ie bruit qui contrastent avec ce qU'elle
. connu que Iques annees
avalt ' auparavant862 :
La primera cosa que nota de diferent fou el soroll. Barcelona s'havia tornat
sorollosa, pero no del brogit de qualsevol ciutat, brogit de colxes i ciutadans,
sino diferent. Es ciar que els colxes grinyolaven en frenar, com a tot arreu, i
els tubs d'escapament espetegaven, i les motos brunzien amunt i avaIl, pero
no era aquesta ciasse de soroll el que ella sentia com una cosa nova, sino
com Sl.I '
a clUtat . I'es, ".
XISC . " 863 .
XISC Ia per a no sentlr-se
859 On retrouve ce constat de changement dans I'observation que fait la Mundeta de la deuxieme
generation de la Barcelone en guerre: " Barcelona prenia per a mi un color insalit, els meus ulls
anaven descobrint un espectacie desconegut, de gent, de moviment, era com siJos una altra
ciutat. ", Ibid., p. 16.
860 Ibid., p. 153.
861 "(... ) quan ella marxiI de casa encara hi havia tranvies", Montserrat Roig, EI temps de les cireres,
p.20.
862 "Enmig de la pla9a, hi havia un batibull de colxes I d'autobusos. " Montserrat Roig, EI temps de les
cireres, p. 20. Dans la lignee du genre" costumista" la romanciere se complait afournir de nombreux
details de Barcelone: les tramways font partie de ce pays age urbain costumbriste; la Ramona de la
premiere generation dans Ramona, adeu, rendait compte de son inauguration en 1899, a Gracia: "ahir,
van inaugurar el tram via electric."- Ramona, adeu, p. 74- enorme progres puisqu'il y avait auparavant
des mules: "comparat amb el de les mules, el tramvla electric sembla un baUd. " (p.74). De nombreux
personnages semblaient d'ailleurs apprecier ce moyen de locomotion dont ils ont la nostalgie, lorsqu'i1
disparait: " (...) jo enyorava com mal el color groc dels tram vies de Barcelona", dira encore la
Mundeta de la seconde generation pendant la guerre, .Ramona, adeu, p. 21.
863 Montserrat Roig, EI temps de les cireres, p. 93.
203
Cette perception de Natalia s'oppose a la vision idyllique et idealisee de
la Ramona de la 2eme generation de Ramona, adeu, pour qui les bruits de
Barcelone constituaient une parfaite harmonie: "l'estetica musical dels
sorolls barcelonin·s, l'elegancia de la corrua de cotxes que passaven per
les Corts Catalanes,,864. Cette transformation traduit une preoccupation
de la romanciere catalane pour qui Ie probleme majeur de Barcelone est
effectivement Ie bruit, ainsi qu'elle s'en est tres souvent expliquee,
notamment dans Dialegs a Barcelona 865: au bruit, insupportable,
s'ajoute d'ailleurs une poussiere excessive dont Natalia s'etonne: "la pols
entrava pertot arreu,,866. Les changements constates par Natalia a son
retour d'Angleterre sont precisement Ie reflet d'une peri ode de grands
travaux que connut la capitale barcelonaise dans les annees 70. Des lors,
Barcelone est presentee comme un vaste chantier en demolition, offrant
un spectacle desastreux que souligne Ie lexique et la metaphore
(Barcelona, "cadavre").
(. ..) havien saltat les llambordes de molts carrers, hi havia esvorancs pertot
arreu, bastides i xarxes penjaven de les obres a mig fer, les parets mitgeres
semblaven peces col.locades per a un decorat, les cantonades s 'havien
.
umifiormat, Barce Iona era un Immens cad'aver esventrat. 867
204
No hi havia Jardins sino banes, i els bars on ella arrossinava el vellut per
hores i hores d'estar-s'hi asseguda havien desaparegut. L'Oro del Rhin, per
exemple, avui era un bane defa~ana gelada .... L'Oro del Rhin-taules llargues,
sofos de euir verdos, miralls daurats. 869
205
11.1.4 Le personnage, adjuvant romanesque de la dynamisation de
l'espace: l'importance des lieux "cybernetiques".
872 Etienne Souriau, les deux cent mille situations dramatiques, cite par H. Mitterand dans Le discours
du roman, p. 195.
873C'est Ie cas notamment pour Ia promenade dominicaIe- "M'agrada passejar per Barcelona els
diumenges", Ramona, adeu, p.91 cf.: "Era un dia molt clar i semblava alegre-no podia precisar si era
diumenge 0 feiner- en que la va dur a passejar pel parc de la Ciutadella. ", Ramona, adeu, p. 130, une
promenade tres paisibIe: "Quan la gent passejava pacifica pel passeig de Gracia 0 per la Rambla de
Catalunya, els bulevards, en deien els habitants de l'Eixample.", Ramona, adeu, p. 45.
206
Fou diferent testiu del trente-quatre. De vegades s'escapaven a Barcelona i
s'encofurnaven pels carrerons que voltaven Santa Maria de Mar. Alii la
barreja d'olor de mar, de qui/ra, amb els fregits de peix que sortta de les
tavernes (. ..) els sorolls dels matins jeiners, la cridoria de la quitxalla, els
renecs dels carreters, les rialles de les dones mentre estenien la roba als
balcons, les llambordes desiguals dels empedrats, el fum de les cuines, els
lladrucs dels gossos, els noms dels carrers, Tatarantana, Assatronadors,
Blanqueria, Sabateret, Cremat xic i Cremat Gran, produfen a la Mundeta
una estranya sensaclO ., de mlsterz,
. . d'aventura. 874
875 Philippe Hamon, Le savoir dans Ie texte, Revue des Sciences humaines, 1975, n04, pp. 489-499,
876 Dans Ie cadre du sujet defini, il n'est pas possible d'envisager I'etude de tous les lieux des romans
de Montserrat Roig qui, aeux seuls, pourraient faire I'objet d'une these.
877 Cette admiration pour la diversite de Barcelona est bien entendu partagee par la romanciere elle
meme: "(... ) de ciutats com Barcelona, amb tanta diversitat de paisatge urba, no n'hi ha gaires.", dit
207
veure-Ia tan menuda, als meus peus, em vaig sentir emportada com per les
boires de ['alcohol. 879
881 "Generalment demanaven tapes-sardines, xorir;o, olives sevillanes-i vi negre amb sifO".
883 La "perception" dysphorique est une vision qui depend de I'etat d'esprit du personnage.
886 Cf., Ibid., p. 131: "(. ..) no recordava com havia desdenyat les j1oristes ... "
208
de fuir son pays887, donnent lieu a un long periple nocturne dans la
capitale car Marius souhaite aller ecouter de la musique en compagnie de
sa tante. Cette silencieuse deambulation des personnages dans Ie quartier
de Santa Maria del Mar a l'allure d'une vi site guidee, non seulement a
travers la ville mais encore a travers l'histoire: lila patina de la historia i
la vida quotidiana havia cobert els palaus d'una humitat verdosa" 888 . En
effet, ce parcours au creur des origines ram€me les personnages a leur
propre histoire, a leur famille et a leurs ancetres: "-som de pIe a la
Barcelona dels nostres avantpassats, explica la Natalia, els qui van
pensar que feien una Barcelona gran, una ciutat important!"889- ce qui
explique l'etrange sentiment de malaise eprouve par Marius au sein de ce
quartier890 car plus qu'aucun autre, il reflete l'histoire, c'est-a-dire la
permanence: a l'epreuve du temps, il semble epargne par les diverses
politiques d'urbanisation constatees par Natalia a son retour: a travers la
vision de cette derniere, Ie narrateur met en relief l'etat d'insalubrite du
quartier891 qualifie par Natalia de "decrepit" 892 .
887 "Aviatfotre el camp,(. ..) Fare com tu, me'n anire ben lluny, no m'agrada aquesta ciutat. Es com si
s'enfonses a poc a poc.(. ..) Aquest pais emfafostic", El temps de les cireres, p. 200.
890 "C ...) aquest barri em deixa l'estomac buit, com si hi hagues viscut en una altra epoca. ", Ibid., p.
192.
891 eet etat d'insalubrite est mis en relief par Ie lexique: "sentor de resclosit"/ "parets humides"/
"rulnes."
894 "A mi tam be, me'nfeia defostic, digue la Natalia (...) Jo no hauria torn at C... ), Ibid., p. 200.
209
barcelonais est aussi Ie cceur de la diegese puisque c'est la que Natalia
expliquera a Marius son parcours: ce degout qu'elle a elle-meme ressenti
lorqu'elle etait plus jeune, elle a pu l'analyser a l'exterieur: "Vaig
descobrir 'que no em feia fastic el pais, sin6 que em feien fastic els que
em voltaven i tambe tenia fastic de mi mateixa" 895 . Sa confidence au
cceur de cet espace specifique est une de du sens du roman; c'est un lieu
concentrique, l'information sly concentre, et cette concentration
semantique est en fait un point culminant de l'ceuvre: Ie sens des paroles
de Natalia est une invitation a ne pas repeter l'erreur qu'est la fuite: elle
insiste sur son inutilite. Seul Ie refus de fuite (la reconciliation du
personnage avec lui-meme) est Ie champ de tous les possibles car,
Natalia est alors capable de se reconcilier non seulement avec son pays
mais encore avec son pere a la fin du roman, double conquete, et double
dimension du roman. Cette conquete se concretise dans cette ville,
delaissee a une epoque, si bien que l'espace barcelonais prend une
dimension considerable: il permet la spatialisation de la parole de
Natalia, une parole fondamentale qui donne sens au roman, dans un
contexte ou la non parole et Ie non-dit sont de mise. Plus que la parole,
d'ailleurs, c'est l'indispensable transmission de generation qui voit jour
dans cet espace privilegie, une transmission defaillante dans bon nombre
de liens filiaux du roman. II convient .de souligner que c'est Natalia qui
fayonne Marius: c'est elle qui lui a donne Ie nom qu'il porte, qui en ce
sens a induit chez lui une passion pour Ie poetique, c'est encore elle qui
Ie guide en lui donnant du sens, un sens dont il est demandeur et dont ils
ont, tous deux ete prives au sein de leur famille. Des lors, "l'education"
de Marius, est faite par Natalia, dans un lieu privilegie de Barcelone, Ie
cceur historique qui devient aussi Ie cceur de la diegese. C'est un bel
exemple de "lieu cybernetique".
210
en details, refletant un style architectural et une esthetique barcelonaise
En cinquanta anys van fer una nova Barcelona, que es el que nosaltres en
diem el centre (..). Aquella Barcelona de I 'amp/iacio era una Barcelona
optimista on, a mes no totes les professions s'atrevien d'anar-hi a viure. Eis
, agosarats van ser eI
mes '
s arquztectes. 897
211
virtuosites ornementales de la broderie. Cette "Barcelone du fer forge"
ne pouvait manquer dans l'reuvre photographique de Montserrat Roig car
ces fa<;ades barcelonaises ornementees de fer forge sont une "marque"
typiquement barcelonaise, passion presque excessive dont elle est
particulierement friande, comme elle l' explique dans une interview du
01107/91:
Josep PIa, quan veia els balcons de Barcelona, es posava nerviosissim i deia:
"aquests ferros de barana punxen el front com una corona d'espines, 0 us
furguen en la boca de I 'estomac amb persistencia maligna." Jo no se com
passejava Josep PIa pels carrers de I 'Eixample barceloni, 0 sigui quin odi va
agafar a aquestes jloritures de ferro forjat dels balcons barcelonins, que jo
he tornat a veure a la ciutat de I 'Havana, a Cuba, on un cuba em va dir: "Es
clar, els serallers eren catalans"; els catalans nostalgics, aixi que
comem;aven a fer una mica de fortuna, tambe es feien un bon balcD punxegut
i ventrut, recordant aquelles meravelles de ferro forjat dels nostres balcons
de I 'Eixample, que era el ql!e odiava el senyor Josep PIa. 900
complet de l'art de la jerronnerie (...) les architectes ne s'en sont pas prives (...) travail sur Ie vide et
Ie plein, travail qui n'est pas sans rapport avec les virtuosites ornementales de la broderie. ( ... )",
cit.p. 23.
900 Montserrat Roig, La Ciutat de Barcelona, una mirada jemenina, conference de Memorial
901 "Lorsque Domenech, en 1878, afjirmait Ie necessite d'une architecture catalane "nationale", if
n'etait pas loin des positions qui seront celles de Puig une dizaine d'annees plus tard: Ie regionalisme
espagnole et ason hegemonie culturelle. ", Franc,:ois Loyer, L 'art nouveau en Catalogne, p. 174. "Dans
Ie contexte catalan, l'originalite de ce mode d'ecriture devait provoquer les plus vives reactions de la
critique: sous Ie titre "separatismo i arquitectura, Alejandro Lerroux publiait dans El progreso du 10
novembre 1907 un article vindicatif accusant l'architecte de "crime contre I 'unite de la nation ", ibid.,
p.74.
212
idees,,902_, un "gagnant" sur Ie plan social 903 qui s'oppose a son pere
dans ses conceptions architecturales:
904 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 119. Cf.: "Era partidari de les superficies clares i de fa
utilitzaci6lliure i oberta de les finestres i els palafits. It, El temps de les cireres p. 49.
906 "Coneixem poc la nostra tradici6 arquitectonica, les galeries obertes i les distribucions d'espais a
907 Son appartement est d'ailleurs a son image:" Uns decoradors que treballaven per en LluEs
Miralpeix havien dissenyat els mobles del living-room, discutit llargament com calia omplir els
espais. (...) En Lluis cobri les parets de pintures cubistes, linies geometriques i colors /reds, i nomes
deixa la biblioteca d'estil classic. Els encenadors, els llums, les taules i les lleixes, tot era disseny
especial. En Lluis Jou dels primers a usar els tons clars i I 'art suposadament pobre al duplex del
carrer de Calvet, abans que el daus d'escuma substituissin el sofos i les lleixes d'obra les llibreries de
Justa de pi a molts pisos de la burgesia il.lustrada barcelonina. "(. ..) "Ensenyava, satisfet, les noves
llibreries de tubs metbJlics que haurien de substituir les Jeixugues peces de noguera del seu pare. If, EI
213
decoration9lo : d'ailleurs, chez ce collectionneur de nouveautes et de
design, rien ne semble manquer car meme la celebre boutique de Design
du Passeig de Gracia, Vin<;on911, reputee pour son originalite, fait partie
de 1'univers barcelonais de la romanciere, detail significatif lorsque l'on
connait l'ampleur du design dans l'espace urbain barcelonais. La
construction du personnage de Lluis Miralpeix est complexe car elle sert
differents desseins de la romanciere. En effet, Ie rapport de Lluis au
tapas montre l'imbrication du personnage et de l'espace; celui-ci Ie
construit de la me me fa<;on qu'il s'y construit. II participe a l'interrogation
sur l'espace barcelonais. Ce jeune architecte semble en effet incamer un
souffle nouveau en matiere architecturale, tres critique quant a la
pratique architecturale de Barcelone car il condamne la quete du profit a
tout prix:
Durant un temps pensa que l' unica manera de salvar Barcelona del desastre
arquitectonic seria refredar-Ia de gaudinisme i imposar-hi un pia racional.
Pero sempre acabava per concloure que vivia en un pais de retardats mentals
i que, en arquitectura, eren ales beceroles. "prefereixen guanyar diners de
pressa i no stadonen que, a la llarga, en guanyes mes sf tens gust. No serem
. 912
maz. Europa " repetw.
910 "En LluEs volia fa casa polida, una casa sempre a punt per a esser fotografiada en una reviSla de
911 "Despres, efs objectes es deterioraren i fa Silvia ana a Vinr;:on in 'encarrega de nous.", Ibid., p.
180.
214
et significatif- "La ciutat, la portem a dintre,,913- et l'espoir de "l'autre
chemin" annnonce dans l'epigraphe de El temps de les cireres est en
quelque sorte la reconquete de I'espace interieur manquant dans la
Iitterature catalane:
Hi ha un aspecte que sempre m 'ha sobtat. Sabem molt poc de les cases, dels
interiors de Barcelona. Sempre, normalment, els nostres grans escriptors
canten els carrers, la vida publica... pero com han estat aquells interiors? 914
9J4 Memorial Montserrat Roig, Cicle de conferimcies del 9 al 23 de novembre 1992, lCD, Barcelone,
1993, Montserrat Roig, La ciutat de Barcelona: una mirada femenina, (colloque du I juillet 1991) p.
12.
915 "Els carrers i les plat;es son l'epidermis de les ciutats. Les cases, els seus organs interiors: de
vegades el cor, de vegades les freixures (...) Podriem canviar la cila biblica i dir: ''per les seves cases
els coneixereu" Primer pertanyem a una casa. Despres conquerim ef carrer", Montserrat Roig,
916 La casa gobemada per dones put a pixum" 0 "/a muller i la necessitat treuen I'home de casa".
AixQ que indica? Indica que f 'home s 'ha sentit foraster moltes vegades en relacio amb fa casa:
"L 'home is el cat;ador, I 'home ha hagut de sortir a fora, lluitar en el mon exterior i en tomar a casa,
aquell era ef domini de /a dona.", Memorial Montserrat Roig, Cicle de conferencies del 9 al 23 de
215
El man familiar, reclos en aquell paN interior, em protegia. En aquell pati, no
918
existia Franco, ni la miseria, ni el castig. No hi havia gent dolenta.
Els arquitectes anaven obrint les jinestres, els balcons, les galeries, tot
ignorant potser, que a traves d'ells hi havia una mirada que volia volar921 .
la nostra dona mira per la jinestrella gotica biforada i sap moltes coses (. ..)
sap jilar, cuinar, pastar el pa, fer la bugada, administrar i organitzar la
hisenda del marit i, cuidar els jills (..) i a mes ames te temps per badar a la
922
jinestra, alia on hi ha la vida i la mort.
Montserrat Roig insiste sur Ie fait que seule la litterature ecrite par des
hommes a retranscrit la vie secrete des femmes, si bien qu'il n'existe
aucun veritable temoignage, aucune voix feminine directe: "Era una
mirada que encara no havia trobat les paraules, les seves, per expressar
aBo que veia. De tota manera, es aixo el que Ii falta a la historia de
Barcelona i tambe a la seva literatura. 923 Des lors, la recuperation de la
parole ("la recuperaci6n de la palabra" selon l' expression utilisee par
918 Montserrat Roig, Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, p. 21.
919 Dne experience qu'a connue Montserrat Roig et dont elle s'expJique dans Digues que m'estimes
encara que sigui mentida, p. 50: " El man de la portera que m'estava prohibit era el meu paradis
misterias. Els pobres de l'escala podien jugar al carrer, (...) El carrer era la meva literatura."
920 "Recordo la meva mare (...) la meva avia sempre els deia: Si mireu per la tribuna, no us casareu
mai." Aixo s'ha dit moltes vegades. Potser es perque es considerava que la dona que mirava era una
donafrivola. La dona havia de ser mirada. Era alia que deia sempre la meva avia: "Els ulls, a terra.",
Montserrat Roig, Memorial Montserrat ROig, ciele de conferencies del 9 al 23 de novembre 1992,
Col.ioqui, p.28.
923 Ibid., p. 27. Notons que ce regard feminin depuis Ie balcon est d'ailleurs transmis non seulement a
travers la litterature mais encore a travers la peinture, avec Goya, tout d'abord et ses Majas au balcon,
drapees dans leurs manti lies, (plus tard par Manet s'inspirant de Goya: Le Balcon) disposition que
reprendra Constantin Guys avec son aquarelle: Deux espagnoles aleur balcon.
216
Roig dans une conference de ~Tiempo de mujer?), manque a combler de
la litterature, sera Ie dessein de la romanciere: recuperer la parole, c'est
a-dire faire parler Ie regard enigmatique des femmes dissimulees derriere
leurs balcons:
Per tant a eada baleD, en aquests baleons que esgarrifaven el senyor Pia,
vivia una historia (..) aquestes galeries on la fantasia nomes s'eseola a partir
d'un petit quadrat de eel blau, amb uns passadissos llarguissims on aquestes
dones devien somiar adulteris, devien barrinar eom fugir de easa- no ho feien
evidenment. (. ..) A I' Eixample, aquestes dones eren mig provineianes mig
eosmopo'I·ltes. 925
Al baleD de la dispesa veig eada dia un jove de jigura esvelta. (. ..) Sospito
que ve de bona familia, endevino que els seus ulls SDn vius ... 928
926 Dans Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig insiste sur I'histoire de
galeries: "Les galeries de l'Eixample tenen molta historia.{. ..} Les galeries estan fetes per als
contemplatius, pero tambe per als qui havien de viure darrera el man, darrera el carrer, es a dir les
dones de la burgesia, les nines del "bon burges", fetes per a la procreacio i per a comprendre, amb
discrecia i un pet d'elegancia, les dibauxes dels marits, que mantenien "querides" i s'escapaven,
927 Montserrat Roig, Memorial Montserrat Roig, Cicle de conferencies del 9 al 23 de novembre, op.
cit., p.14 cf: "noiajinestrera, es cansa de ser soltera. {. ..} 0 sigui que la noia que mira per lajinestra
217
M'estic tot el dia al balca, regant les plantes, veient com la gent passa, com
parla, com s'atura davant de les botigues. Faria juguesques per tal
d'endivinar qui ocupa els cotxes, la vida de la gent que baixa dels tram vies.
Vull dir que m'agrada saber-ne les histories. De vegades me les invento com
. , d d 929
Sl es tractes e persones conegu es.
931 Montserrat Roig, Ibid., p. 112. Ces espaces qui s'ouvrent sur l'exterieur ne perrnettent neanmoins
pas a la femme de s'epanouir puisqu'elle vit au rythme de ces geraniums du balcon qui finissent par
faner: " M'ensopeixo molt. El temps llisea lentament, els geranis del baleD es moren a l'hivern i
932 Montserrat Roig, Digues que m'estimes eneara que sigui mentida, p. 162.
218
I ara, des d 'una Barcelona que comem;a a perdre fins i tot la nostalgia
d'aquell to de reina destronada, intentare edificar per a tu el perJum de la
. ,. 934
h lstorza.
934 Montserrat Roig, Molta roba i poe saM, Ed. 62, Barcelona, 1978, 186 pages, p. 46.
935 ULi havien ensenyat I 'altra cara d'una ciutat que amb prou feines si es mantenia dempeus. If,
Casamada, C. Riera, I Riera, R. Salvat i Ferre, I.-c. Simo, A Montserrat Roig en homenatge,
219
references culturelles et intertextes, pour la plus grande richesse de
I'A venture, ou des aventures qui Ie forment. (. ..) L 'histoire dans Ie roman
permet d'inserer, au milieu des personnages de fiction, des personnages reels
ou historiques, dont la fonction est multiple: Us ont Ie merite de preexister it
la narration; Us constituent une reference culturelle, "matiere vive /I qui
enrlC. h'It Ie roman 937.
940 Notons que cette chanteuse est, el1e aussi, un personnage de l'epoque, evoque dans divers romans
et des Molta roba i poc sabo, bien qu'il semblerait que cette chanteuse ait fait ses debuts au theatre
Amau en 1911, Josep M. Huertas/ Jaume Fabre, Barcelona, Memoria de un siglo, p.33.
220
insurrection en ville et Ie discours d'une vieille femme qu'elle reprend,
souligne, au sein du roman, Ie caractere populaire de la manifestation942 :
( ... ) anavem a comprar unes randes per ales cortines del menjador, quan,
Per art de magia vam veure un avalot d'homes i dones que es llan~aven
-Que hi vagin els rics a la guerra. M' hi han fet anar el meu net, saben?943
Le langage de Ramona -"la xusma"/ "encara que sigui pobre"- refiete son
profond mepris pour les pauvres dont elle ne fait pas partie, si bien que Ie
lecteur n'est pas dupe de sa compassion, des lors choquante: liEs trist que
la guerra serveixi per matar la gent mes jove .... 944". Cependant, c'est
grace aux propos de Ramona, indifferente, que Montserrat Roig donne
une vision complete de ces emeutes, qui rappellent qu'a la protestation
sociale et politique, s'ajouta un fort mouvement anti-clerical, avec des
incendies d'etablissement religieux et de macabres exhumations:
Dans son journal du 6 decembre 1918, Ramona I evoque encore les faits
majeurs que representent les greves generales des annees 1917, 1918 et
1919946 :
942 "Le bilanfut de 3 morts et 27 blesses dans l'armee, 1 mort et 46 blesses dans la Guardia Civil, 82
morts et 126 blesses dans /a population civile, 4 morts et 18 blesses de la Croix-Rouge.", Jean -Paul
Duviols, Jacinto Soriano, Dictionnaire culturel ESPAGNE, Ellipses, Paris, 1999,240 pages, p. 2] 1.
943 Ramona, adeu, p. 149.
944 Ibid., p. 149.
945 Ibid. p. 149-150.
946 La crise economique eclata a la fin de 1a guerre de 1914-1918. "La grande greve de solidarite qui
eclata a Barce/one en 1919 a la suite d'un conflit qui s'etait produit au sein de la compagnie
d'electricite connue populairemenl sous Ie nom de "la Canadienne", montra a quel point Ie syndicat
anarchisle de la CNT elait arrive aagglomerer derriere lui tous les travailleurs catalans; la greve mit
22]
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se Ii escola pels ulls.
Durant la vaga general se n'ana a ['aigua el negoci de la construcci6; la gent
ja no se'n jia, dels prestadors particulars. Tot s'ha de fer en companyies, en
societats. Amb la guerra, ningu no Ii demanava credits i ell no dissimulava la
seva antipatia per Anglaterra. EI comerc; amb els aliats, deia, no ens pot
.
arfiavonr gens.
947
949 .. La Mundeta va pensar que fa seva mare hauria escoflalfa radio, no es perdia cap nolicia", Ibid.,
p.36.
222 '
La mare arriba excitada, nerviosa, repetia nomes ai, senyor, mentre no vessin
sang. (. ..JAra, ja havia arribat, no calia anar sola al Nuria. Es delia per la
Xocolata del Nuria. Una xocolata de flaire jove, acabada de fer. Aquella
tarda no se la deixaria perdre per res del man. Hi sucaria un melindro
952
darrera l'altre, tot veient la gent que passava pel davant.
223
Le denouement renforce la discordance de comportement entre mere et
fille car cette demiere n'a qu'une obsession, prendre son chocolat et la
mere, pressee de suivre les evenements, s'exaspere de la totale
incomprehension de sa fille:
La Mundeta, mama, estas nerviosa, atura't una mica, digues, de que tens.
por? Por dius, deia la seva mare. El que tinc es panic! Panic? Panic de que?
Hauriem d'anar a parlar amb Mossen Pere, Mundeta, ell ens aclarira la
situaci6. j la xocolata, mama, pero la mama ni I'escoltava, criatura, que n'ets
de ben nada! Que no veus el que passa? Mama, la Mundeta amb prou feines
si agafava el pas de la seva mare, m'atabales, explica-m'ho d'una vegada,
atura't, no corris tant. Pero, nena, la Republica, han proclamat la
Repu'bl'lca.,953
224
franquisme,,955, et s'inscrit dans une genealogie de l'histoire catalane:
Natalia, pour des raisons personnelles, a fui la Catalogne et s'est exilee a
Londres pendant douze ans; son depart de Catalogne s'est produit au
moment de la mort du communiste catalan Julian Grimau, en 1962,
execute sur l'ordre du regime franquiste: "en Grimau a qui executaren
l'altre any i que havia dit que la seva mort havia de servir per a esser la
darrera de les victimes del feixisme. 956 " Or, Ie retour de Natalia a
Barcelone, en ouverture du roman, est lui aussi marque par une autre
execution- celle, en 1974 de l'anarchiste catalan Puig Antich, que Natalia
apprend en Angleterre, alors qU'elle vient faire ses adieux a des amis:
Va esser afeshores quan fa Jenny Ii va dir, he senti( per fa radio, diu que han
executat un anarquista espanyol, puchantik, em sembfa que es deia. La
Natalia va deixar caure la plata damunt de la faldilla{..') 957.
956 Montserrat Roig, Ibid p. 17. Cf.: n( ...) en Grimau era un dirigent comunista que assassinaren en
958 n( ... ) aquesta mort, ara que lorna" (.. .), "1 ara ma/aven en Puig Antich.", Ibid, p. 16-17. (C'est
959 Dans L' histoire contemporaine de la CataLogne commandee a Montserrat Roig ainsi qu'au
dessinateur humoriste Cesc et destinee au public japonais- Montserrat Roig, L'autentica historia de
Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1990, 198 pages- Montserrat Roig evoque longuement cet episode
225
car ils refletent la repression franquiste encore effective dans les annees
°.
7096 L'on comprend des lors la reaction de Natalia en Angleterre car,
selon les termes memes de l'instance narrative, la mort de Puig Antich a
fait office de "madeleine de Proust": elle a reactive Ie souvenir de la mort
de Grimau,1a ramenant a sa propre histoire et a celle de son pays, ce
qu'elle ne peut expliquer a l'anglaise Jenny: "(. ..) Pero es que la Natalia
no podia explicar res a la Jenny; Ii podria dir, saps, aixo es com la
madalena d'en Proust, aquesta mort, ara que torno ... 11961.
de la mort de Puig Antich, symbole de la repression franquiste, et denonce, les crimes commis par Ie
regime totalitaire a une epoque ou I'on pouvait supposer qu'jl n'y avait plus de torture en Espagne: "£1
1974, dos joves, Salvador Puig A ntich i Heinz Chez, foren executat al garrote ViI i, el 1975, just dos
mesos abans de morir, el general Franco va fer afusellar altres cinc homes. Aixa, si, cada any, i
puntalmenl, se celebraven funerals per l'imima de Hitler"m. Elle montre que la presse etrangere
(notamment anglaise) infonna Ie public de cet enenement, aussi bien dans L'autentica histaria de
Catalunya, que dans son roman El temps de les Cireres, qui est un veritable roman chronique: "Els
detinguts a Catalunya, les notices sobre els torturats a ASlurles per les vagues de la primavera de
1962, l'afusellament de Julian Grimau l'any 1963, despres que a la comisaria intentaren fer-Io
"suicidar" EI Sunday Times escrivia: "Ies bales que han posat fi a la vida de Julian Grimau esborren
la farrana del pretes liberalisme espanyol, perque descubreixen I'espectre de revenja per part dels
trlomfadors de la Guerra Civil", L 'autentica his/aria de Catalunya, p. 42.
"Com tots els diumenges, la Natalia havia comprat el "Sunday Times". (. ..) hi havia la noticia de la
mort d'en Puig Antich i del polones Heinz Chez. "Twopolice killers garrotted en Spain", els primers
civils que han estat executats des de fa onze anys. Quan la Natalia se n'ana de Catalunya, en Puig
A ntich tenia tretze anys. "(£1 temps de les cireres, pp. 18-19)- Roig souhaite restituer par la parole la
veritable memoire collective par I'intennediaire du personnage d'Hannonia, maitre a penser de
Natalia, qui ose dire ce qU'elle pense et qualifier cette mort d'assassinat: "L'Harmonia oferi un whisky
a la Natalia, ja saps que va passar dissabte? No? Vols dir la mort d'en Puig Antich?, feu fa Natalia.
Digues assassinat, rectifica l'Harmonia, han estat uns dies terribles ", EI temps de les cireres, p. 37 .
L'on retrouve exactement ce meme theme dans L'hora violeta:
"No em puc treure del cap la mort d'aquest xicot, en Puig Antich, aixQ is un assassinat"(p. 166).
960 "En Grimau a qui executaren l'a/tre any i que havia dit que la seva mort havia de servir per a
esser fa darrera de les victimes del feixisme ... 1 ara matavan en Puig A ntich,", EI temps de les cireres,
p.17.
226
roman comme l'indique d'emblee Ie titre du roman, chant des resistants
de la Commune de Paris.
Nena, aixo s'acaba, a Asturias, hi ha mes de seixanta mil obrers en vaga; s'ha
estes a Llea i a Bilbao, la consigna de vaga s'escampa per arreu de la
, Ia. 962
pemnsu
964 "A cau d'orella, Ii xiula una canr;6. Que xiules?, li pregunta ella. Una canr;6. Es d'un poeta de la
Commune francesa. J.B. Clement, es deia. Aquest poeta volia que li arribes el temps de les cireres:
965 "La Natalia veie un veritable exercit de grisos al seu davant; ales cantonades, hi haviajeeps que
227
des animaux en furie, Ie tout dans un climat tonitruant accru par
l'amplification des bruits stridents (cris, coups de sifflets, chants
ponctuant Ies assauts massifs), sur un rythme soutenu, qui rendent la
tension dramatique de la scene. Si Montserrat Roig souhaite retranscrire
cet elan vital des militants, elle ne presente toutefois pas une image
mythifiee de cette manifestation, car derriere Ia bravoure de ces hommes
qui luttent pour leurs idees, elle met certes l'accent sur l'admiration
eprouvee a leur egard-
- mais aussi sur leur peur, grandissante parmi l'assemblee. Chez les
manifestants, l'angoisse s'explique par la connaissance du contexte
politique, la repression en vigueur c~ntre les opposants au regime
franquiste, car la loi de securite de l'etat de 1941 autorisait la peine de
mort pour trahison et en particulier la lutte c~ntre l'ennemi numero un, Ie
"rouge"; c'est ce qui explique aussi la peur de Natalia quand Emilio lui
apprend qu'il est communiste:
Quan l'Emilio va dir "soc comunista", la Natalia va pensar que potser havia
anat massa Iluny. Tens por, nena? No es que tingues por pero li feia un efecte
estrany, una morborositat a l'estomac, aixo d'anar amb un comunista. ( ... )
Els roigs eren els dolents, deia la tia Patricia, mataven capellans i cremaven
esglesies. Els rOigs s'equivocaven en tot, opinava el seu pare, que no en volia
m. sentlr
. parIar. 967
966Ibid., p. 106.
967Ibid., p. 96. Dans divers passages de ses romans, Montserrat Roig evoque Ja peur des "rouges",
denonce leur persecution: "Podriem dir que, en Puig Antich, l'han matat els comunistes. Ja hi som,
pensa la Natalia, el cap de turc. Vols dir que no exageres una mica?", Ibid., p. 37. ItEI republica no
parava d'enraonar, la meva vida es com una novel.la. Saps, Norma, al camp nazi ens feien traginar
en caixes de fusta, fa merda de/s deportats que treballavem a la pedrera. (. ..) Els cossos que hi havia
dins les tombes van desapareixer durant una bona muni6 d'anys. Els esbarzers i els matoils els
cobriren. Els noms s'esborraren, colgats per l'argelaga. El cadastre frances va posar un nom en cada
montic/e. Cada numero un rouge espagnol. Els barracons del camp tambe van desapareixer, es
transformaren en cabanes per a desar-hi les eines d'un pages. Els morts havien estat enterrats en
aque/la cleda perque eren rouges i els rouges, ja se sap, no podien anar a raure al cimentiri catolic.",
L'hora violeta, p. 211.
228
La peur, theme essentiel dans l'reuvre roigienne 968 se retrouve dans des
scenes tres evocatrices comme celle du commissariat dans El temps de
les cireres, OU abondent les details scatologiques 969 et domine, en
peinture, la presence de Franco970, l'accent etant mis sur la violence
morale aut ant que physique. Neanmoins, c'est dans Ie demier roman de
Montserrat Roig que la repression est evoquee de fayon plus virulente,
puisque Esperdenya, victime de la police, est battu a mort et torture: de
nombreuses scenes, d'une extreme violence denoncent cette barbarie
d'autant plus intolerable qU'elle s'achame sur Ie plus innocent et que les
responsables, temoins, assistent au drame sans agir: l'image de
Montserrat Roig pour les compagnons d'Esperdenya ("formaven un grup
separat en una fotografia en blanc i negre. ") souligne Ie voyeurisme de
ces temoins occulaires, a distance de l'ignominie puisqu'ils observent Ie
spectacle comme s'il s'agissait d'un film:
968 L'on pourrait etudier l'importance du theme dans i'reuvre, presente des I'epigraphe de Gabriel
Ferrater, qui donne titre au deuxieme chapitre de E/ temps de /es cireres: "Aroma de tardor":
Oloravem la por que era /'aroma d'aquesta tardor", (El temps de les cireres, p. 61) ainsi que la
recurrence du mot dans Ie texte roigien, remarquable a certains passages: " Li fa por la politica" dit
Natalia de son pere/"Encara tens porI" Feu ell. ( ..) No tens por ? Estas molt embolicat ... Per que he
de tenir por? (...) saps, ja no tinc por de fa pres6 ... II (Ibid. p. 97.), peur non seulement evoquee mais
encore expliquee: "Tenia por, ja t'ho he dit, fa mafeida por, pensa fa Natalia, fa por d'aquell temps
tan gefat i ombrivol, fa por que sembfava un vent immovil ... ", Ibid., p.169.
969 Notons en particulier les scenes dures, tres realistes, comme i'evocation de l'insalubrite des
urinoirs- II Va picar el barrots, iQuiero ir al lavabo!, s'hi va acostar un polida amb ef pas ferm, era un
home jove iamb ef bigotet retallat, ehl, crida al policia veil i gros, ique la marquesa quiere mear! Va
orinar sense tocar el plat del water, tot pie de merda i de ronya enganxada. Li feu fostic tornar-se a
posar les calces mullades i se les va treure. ", Ibid., p. 110 ou I'enuresie de Natalia provoquee par la
peur, par exemple: "La noia prima va somriure. El dels ulls tristos es va abraonar damunt de la noia i
la llam;a a terra. No riguis, meuca, mes que meuca, el policia colpejava amb furia les parts de la noia
prima. La Natalia va notar que se Ii humitejaven les calces i que un liquid calent aflorava per
l'entrecuix. "M'hi faig pipi.", Ibid., p. 107.
970 "En una part, hi havia un quadre pie de fotografies "Red de anarquistas peligrosos". Un gran
retrat d'en Franco, color verd clar, presidia f'habitacle", Ibid., p. 108.
229
joc, criatures, ;, que no ho veieu? fI ( ••• ) Jeia a terra, aplomat, el cos
enfarinat de pols i els peus xops de sang. (. ..) Veierem un munt d'ossos, un sac
en forma humana, uns peus nusos de noi jove. Tot aixG era I'Esperdenya, en
els darrers moments en que encara l'anomenavem pel seu nom. 971
974 Francese Caste lis, Montserrat Roig, escriptora compromesa, pam dans Serra d'Or, fevrier 1977, p.
25.
975 "L 'any 1966, vaig guanyar un premi de narracions als jocs florals de Caracas, amb el conte que es
titulava La FaJ~. Tracta un tema d'estudiants universitaris. En gran mesura es la gimesi d'una part de
230
petite-fille, Montserrat Roig, presente la nuit du 9 mars 1966, introduite
dans Ie roman par une date precise:
La nit del nou de man; de 1966 representa, per a aquells qui la saberen viure
amb lucidesa, l'instant no recuperable, suprem, en que s 'ajunten els anhels
mes primaris i obscurs amb la voluntat de reafirmar-se col.lectivament. Ni la
propaganda que la premsa feu mes tard al.ludint no se quines histories de
contubemios li'n podia esborrar, de la ment, l'intima inutilitat dels seus actes.
Fou en aquella assemblea constituent on el senti parlar per primera
vegada.
976
la novel. la, Ramona, adeu" (interview: "De la requesta quefoufeta a Montserrat Roig", par Guillem
lordi Graells i Oriol Pi de Cabanyes, parue dans Serra d'Or en mars 1971, p. 28)
977 Dans un article du 20/03176, intituIe Tres dias de marzo, Montserrat Roig insiste sur la portee de ce
jour: "El 9 de marzo, pulis, de aquel /966 se constituy6 nuestro sindicato, efimero, jugaz, pero que
78 "{. • .}un poco fa crema de fa universidad y mas de treinta intelectuales que se identificaban, la
979 Se referer a l'article: Montserrat Roig, Maria-Aurelia Capmany, Ofici i plaer de viure i escriure,
980 "Moltes de les coses que van succeir a Fram;a, nosaltres les haviem viscudes l'any 1966 amb la
231
interviews de Montserrat Roig, dans lesquelles elle explicite certains
faits marquants, qu'immanquablement l'on retrouve dans ses romans,
veritables romans autobiographiques selon la definition de Philippe
Lejeune981 ; comille elle l'a souvent affirme, l'ecriture retranscrit des
experiences vecues: "Puc dir que la meva obra es molt arrelada al nostre
context. ( ... ) Per a escriure em cal rebre abans unes experiencies. ,,982
Ainsi, dans l'interview. que Maria-Aurelia Capmany accorde a
Montserrat Roig en avril 91 983 , la romanciere ec1aire t-elle l'utilisation du
terme "contubernios" qui, implicitement, fait reference a la
"Caputxinada": il s'agit en effet du terme exact utilise a l'epoque dans la
presse par Fraga Iribame, leader du Parti Populaire, pour definir la
Caputxinada. A travers un narrateur omniscient, M. Roig met l'accent sur
la reaction et l'incomprehension des catalans a l'epoque, a la lecture de
cet enonce de Fraga, c'est-a-dire sur l'interpretation du terme
"contubemios".
981 "Tous les textes defiction dans lesquels Ie lecteur peut avoir des raisons de soup90nner apartir de
vraissemblances qu'i/ croil deviner qu'i/ y a identite de l'auteur et du personnage alors que l'auteur,
lui, a choisi de nier cette identite, ou du moins, de ne pas l'affirmer.", Philippe Lejeune, Le pacte
autobiographique, p. 25.
982 Guillem-lordi Graells et Oriol Pi de Cabanyes, De la requesta que fou feta a Montserrat Roig,
983 Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure, Cultura n. 22, Barcelona, avril 1991, p. 19.
984 Ceci est repris dans un article de pre sse du 20 mars 1976 dans lequel elle explique du meme coup
Ie terme de "matrimonios espureos" qu'elle avait d61ib6rement choisi d'omettre dans Ie roman:
austeridad Despues la prensa fraguista hab/aria de nuestro encierro como si hubiera sido un
salir, tuvimos que mirar el diccionario porque la imaginacion verbal de la prensa nos superaba. El
contubernio fue la ayuda de los frailes para poder aguantar jisicamente el sitio de la polida."
985 A l'image de tOllS les Ferran, Germinal, Patrick, Emilio, Pages des differents romans.
232
intellectuelle: une intelligence hors pair et un charisme exceptionnel
soulignes dans un premier passage:
En Jordi Ii deia, saps, jo soc comunista, per hica. L'Agnes admirava el seu
sentit del deure, la renuncia a escriure novel.les, que era el que mes Ii
991
agradava. Li deia, aviat em retirare i nomes escriure.
233
Le militant exerce une telle attraction que l'on peut parler de veritable
fascination qui se traduit par une systematique mythification de l'homme
engage: l'irlandais Patrick O'Brian, des "Brigades intemationales" en est
un exemple evident, presente comme un etre tout a fait exceptionnel par
sa maitresse Kati, totalement subjuguee et bouleversee par cette
rencontre, ainsi qu'en temoignent les expressions du narrateur: "aquella
bogeria per l'irlandes,,992, "un coup de foudre,,993.
Derriere cette evocation du militant idealiste a tout erin, mu par une foi
sans limite et pour qui la lutte a un sens positif, s'expriment narrateur et
auteur -" pertenyia a una familia en que la paraula "lluita" posse'ia per
tradici6 un significat optimista i ascendent. 996,,_ pour laquelle la
resistance est une donnee fondamentale et positive 997 . Le courage et la
997 Dans La Catalogne de Michel et Marie-Claire Zimmennann, l'accent est mis sur cette resistance a
partir du choix des hymnes: "La Catalogne a choisi de celebrer sa fete nationale Ie J J septembre;
deja au Moyen Age, les chroniqueurs pla(:aient au depart de I'histoire nationale Ie 5 juillet 985, ou
Barcelone fut detruite par AI-Mansur. Le choix comme hymne national du Cant dels Segadors(. ..)
commemore Ie massacre en 1640 des moissonneurs souleves contre les troupes castillanes du duc
d'Olivares. Ces choix ne relevent pas d'une delectation pour la defaite. lis constituent un
nationale. (. ..) Le culte de la defaite est d'abord l'incarnation d'une resistance.", La Catalogne,
Michel et Marie-Claire Zimmennann, PDF, Paris, 1998, 128 pages, p.ll O. L 'opera quotidiana illustre
parfaitement cette conception: "Li vaig par/ar dels herois de l'Onze de Setembre, que arribaria un dia
en que tornariem a anar en peregrinaci6 a l'estatua d'en Casanava, i que la cobririem de flors. (. ..)
Una vegada vaig veure com se Ii enfosquien els ulls i em va preguntar, pero no es trist, aixo de
234
resistance sont d'ailleurs des valeurs mises en avant par les personnages
non seulement dans Ie triptyque mais dans l'ensemble de l'reuvre de Ia
romanciere, me me si, souvent, ces qualites sont reservees aux hommes:
(...) Ii vaig dir que s'acostava l'Onze de setembre i que una colla d'amics
voliem aplegar-nos a prop .~e I'indret on hi havia hagut I'estatua d'en
Casanova. Ella tambe hi voliavenir, i jo vaig contestar que era molt peril/os,
que no era cosa de dones. I es que en aquella epoca, senyora Miralpeix, els
qUl.es mamifiestaven pe I carrer se Ia 'Jugaven 998 .
-Pero Ii explicava que calia recordar-ho cada any per a tenir ben present que un dia el nostre poble
havia estat lliure i que ara no n'era. Que no es tractava de celebrar la derrota, sino l'heroisme dels
98 Ibid., p. 47. La regie en general est que la femme soit ecartee des dangers de la resistance meme si
son role auxiliaire est mis en avant: "Tambe Ii vaig dir que les dones havien estat molt valentes, a fa
nostra terra. I que, si volia Jer-se catalana, hauria de ser com €lIes, que van resistir al setge, malgrat
que es morien de Jam, bo i atiant els homes perque aguantessin a les barricades.", L'opera
quotidiana, p. 46.
235
la majoria de les dones han hagut d'abandonar les propies ambicions per
dedicar-se de pie al marit 0 al company i portar diners ala llar. lOOO
Perdia els papers, quin enrenou ... pero l'Agnes Ii trobava el paper, el treia
l002
com un trofeu entre la paperassa plena de pols. Se sentia triomfadora.
En Jordi havia comem;at a fugir. Com? No ho sabria dir. Era tan dificil de
definir la irritaci6 que Ii sortia per qualsevol ximpleria, la cara de fatiga
quan s'estava a casa, la peresa a riure les primeres gracies de l'Adria. Dies i
1000 Anne Charlon, fa condicio de fa dona en fa narrativa femenina catafana (1900-1983), p. 136.
Anne Charlon analyse pn\cisement ce role: "Afs militants efs agrada tant com afs aItres homes fa
docilitat, fa fragilitat i fa submissio femenina. Jordi de L'hora violeta, Ii diu a Agnes ''petita meva" i
prefereix que es posi vestits de nena que accentuen ef seu aire pueril" (p. 137).
1002 b·d
J I ., p. 55.
236
dies de no dir-se res, names les cases estrictes per a fer funcionar la casa. Ho
sabia tot. 1003
La seva vida es redui, doncs, a un calaix que s'obria puntual cada mati: els
nens i la feina a la guarderia. Al voltant planava un silenci total, com de
mort, el silenci que se sent al desert, names interromput de tant en tant pel
1004
bruel dels vents nocturns.
L 'Helena anava de cui tot el dia buscant bisbes i capellans que signessin. Li
portava aquelies truites tan bones, fetes al mati a Barcelona, i Ii feia uns
mitjons de liana gruixuda que Ii escalfaven els peus com si fossin
jlassades. (. ..) i aixi passaren quatre anys, quatre hiverns de glary i de neu, tot
tenint I'Helena per un costat i la mare per l'altre, i totes dues vinga plorar
. 1007
darrera les relxes.
1006 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 160. cf. "Tenia tanta par, que, al carrer, es girava de cua d'ull
237
en maintes occasions: "alguns de vosaltres teniu una dona que us seguia
per tot arreu. 0 que sabia esperar"I008. Comme Ie souligne Natalia, la
femme connait l'univers carceral mieux que quiconque: "aquestes dones
coneixien fnillor que ningu la geografia de les presons del pais, des de
fora, es clar" 1009:< Anne Charlon souligne que la femme reste neanmoins
"l'apendix del militant" 1010. Elle n'est nullement sollicitee pour ses idees.
Femme d'un militant, son inscription au parti est logique, mais son
soutien s'arrete a sa presence, ce dont Natalia est tout a fait
consciente:"Es clar, per al secretari general era Bogic que jo tambe fos
del partit, era la teva amant, iamb aixo, ja n'hi havia proulOIIIl. Les
femmes qui militent de leur plein gre sont tres rares dans la litterature
feminine, comme Ie souligne encore Anne Charlon: leur adhesion se fait
essentiellement par amour ou par mimetisme:
Si jutgem pels exemples que ens donen les novel.listes, son poques les dones
que entren per iniciativa propia en un partit politic, mes aviat ho fan per
amor 0 per mimetisme. Es el cas de Mundeta (Ramona, adeu), de Natalia (EI
temps de les cireres), Victoria, (Lo color mes blau) etc. L 'unica excepcio a la
' . Pompeza
regIa es tro ba en eI conte de N una . C·me centIms.
,. 1012
Dans El temps de les cireres, il est evident que Natalia, aux cotes de son
ami Emilio pour manifester, s'engage plus par orgueil que par un reel
besoin d'engagement personnel:
238
etre totalement indifferente au monde qui l'entoure; c'est aussi Ie cas de
Silvia Miralpeix, pour qui la politique est un sujet polemique a bannir
afin d'eviter toute dispute possible: itA tu, feu en Marius, la mort d'en
Puig Antich et deixa indiferent. Be, prou de politic a, va fer la Silvia
acabem la festa en pau"]015. Initiee par Emilio qui lui a permis de ne plus
regarder de l'exterieur Ie monde qui l'entoure, la militante Natalia reste
une exception dans Ie cortege des personnages, ce dont elle se flatte:
239
protagonistes de la troisieme generation, il faudra attendre les pages
68/69/70 pour assister a Ia mise a mort symbolique du heros Jordi. Dans
ce passage, en effet, Jordi ne parvient pas a se faire entendre du public et
finit delaisse par tous, humilie pUbliquement sous les yeux de Mundeta.
Si la critique du manque de solidarite est nette- "sembia mentida que
siguis tan poc solidari, el renya la TeIeIe" 1020, elle se precise et s'explique
par Ie contexte du passage et ce. que Montserrat Roig appelle "Ia
castellanisation de I'universite dans ces annees soixante" 1021. Le cri de
protestation "en castellano" qui s'eleve a de nombreuses reprises dans
l'assembIee 1022 s'annonce comme l'element destructeur et destabilisateur
de Ia cohesion. Et meme si Ie groupe de Jordi a conscience de ce
"sabotage"- "cal estructurar una politica d'unitat, d'aIian9a, no podem
desballestar-nos, nosaltres, perque es aixo el que esperen. Un altre punt
per a l'equip."- rien n'est fait en ce sens, degenerant au contraire dans un
conflit personnel entre leaders qui mettra Jordi, honteux, hors jeu:
240
Pero en Germinal no sabiafer res. Nomes I'heroi. Que hi podia fer,
ell? 1026
M'he dedicat tant de temps a la folitica clandestina que ara em trobo que no
se fer res, tine mandra de tot. 102
'029 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 164. Cf. "Pero tothom te un estiu i una tar dar a la seva vida. ",
Ibid., p. 163.
1030 Montserrat Roig n'a -t-elle pas dit elle- meme dans ;Jiempo de mujer?, que tres longtemps, elle ne
241
differentes generations (l'avant-guerre, la guerre et l'apres-guerre), un fait
La guerra que tota la vida ens durara el seu record, tota la vida ens burxara,
com un corc, a nosaltres i als nostres fills, i qui sap si als nostres nets (. ..) 1
en passaran molts, d'anys, abans que fa gent d'aquest pais ho oblidi. Perque
hem rebut mot de mal i les penes es queden molt endintre i no hi haura
alegria que les estovi. 1 farem veure que aqui no ha pass at res, aigua fresca i
vi calent, i tothom tornara a fer la vida de sempre, pero un dia, esclatara la
cosa, i potser sera la generacio que vindra darrera de la generacio dels mes
.
joves, 1a que fi'
ara soraII .111031
Le premier roman du triptyque est une plongee directe dans cette page
d'histoire essentielle qu'est la guerre civile espagnole: en effet, l'episode
qui lui est consacre, constitue de trente pages (vingt-trois en debut, sept
en fin de roman 1032) evoque les tristement fameux bombardements de
Barcelone du mois de mars 1938 1033 , qui causerent la mort de 873
Barcelonais. La scene qui debute in medias res, est datee tres
precisement, a la quinzieme page, grace a un personnage secondaire,
puisque l'herolne, la Ramona de la deuxieme generation, a l'hopital, lit
sur un mort la date a laquelle il avait ete admis dans Ie service, Ie 17
mars 1938. Certes, les bombardements sur Barcelone ont debute en
fevrier 1937, tout d'abord depuis les bateaux, enfin par l'aviation; au
total, 2.500 hommes sont morts sous les bombes. Mais les
bombardements les plus intenses furent ceux des 16, 17 et 18 mars. Ce
sont ces dates memorables de l'histoire catalane que la romanciere
souhaite rappeler: "La tia gemegava que les bombes d'avui han estat
1032 Notons que cet episode fondamental encadre les divers recits du roman puique la page 161 du
roman est I'exacte continuite de la page 29, avec, pour Mundeta, J'interminable recherche de son mari,
1 33 Ces images (de mars 38) immortalisees par les nombreuses photos et archives sont presentes dans
tous les esprits d'autant plus qu'elles donnent lieu a des retrospectives dans les journaux com me, par
exemple celie de La vanguardia, 1981, Cien afios de vida calalana, 193711939, p. 21.
242
terribles" 1034. "En l'explosi6 del mati hi havia hagut mes mort que no pas
en tota la guerra,,1035. C'est llampleur du drame qui est mise en relief par
differents temoins cotoyes par Ramona:
Hi havia moltes cases esfondrades i d'entre les rui"nes sortien cadires, taules,
de vegades bressols i nines de drap.1038
1039 L'accent est mis sur l'intervention militaire sans laquelJe les secours provenant des ambulances ne
sauraient etre efficaces, car en trop petit effectif: "Havien d'arribar mes camions perque les
ambulCmcies ja no donaven l'abast. I va dir, encara sort que els soldals ens ajuden a recollir els morts
1040 "Els cossos volaven per l'aire com si foss in de colo fluix. Els soldats s'hi passaran anys, buscant
1041 "( ••• )vaig sentir una alarma, la quarta en un sol dia", Ibid., p. 12.
243
Les ambulimcies corrien, amb els xiulets, i en tornaves de noves. Eren
ambulimcies militars. La gent cridava, s 'amuntegava, tots es donaven
empentes per passaro Eis soldats deien, per favor, per favor, no destorbeu. 1042
Va dir que gairebe tots els caps arribaven cremats, literalment desfets, ni
ulls, ni nas, que proves d'endivinar com havia estat el rostre concret de
qualsevol. (. ..) Vaig veure que portaven un home inflat com un globus, i que
. 1M?
de les orelles II vessaven sues verdosos .
Vaig topar amb dos soldats que duien una llitera amb un munt de earn
soearrimada, de membre recargolats ( ... ) 1048.
1043 Montserrat Roig, Ibid., p. 161. cf. "Les ambulimcies no paraven de passar i el seu xiulet estrident
se'mficava dins el timpa de I'orella i alii, encara durava molta estona.", Ibid., p. 12.
244
·
D lUen que de I
es " , t reuen despu IIes. 1049
rumes names
( ... ) una pudor Jorta, enganxosa. Com la sang coagulada, clapes de sang
1 a, que quedava a Ies fien'des deIsmarts 1. que nzngu
so'I'd . , no neteJava.
. 1053
1050 "Jo tota sola i sense ajuda de ningu.", Ibid., p. 7. A plusieurs reprises d'ailleurs, elle insiste sur Ie
fait que sa mere est loin d'elle, a I'abri: "1 tine la mama que es a Siurana, un poblet molt petit que hi ha
a la serra de Prades, a prop de Reus.", Ibid, p. 26. Cf. "Quina sort, la mama que es a Siurana.",
Ibid., p. 161. Ce n'est sans doute pas par hasard, d'ailleurs si c'est j ustement a Siurana que se rend la
mere. II s'agit, certes, d'un petit village mais c'est Ie demier lieu "reconquis" par les catalans en 1152,
1052 Ibid., p. 23. cf. "Vaig sentir I'olor de mort i de poe que no em desmaio.", Ibid, p. 21.
1054 1b'd
I
., p. 11.
245
em feia mes angimia la bafarada de pews, de suor de peus, de la gent
refugiada que s'arreplegava vora els forats, 0 als soterranis perque no tenien
1055
casa de cap mena. Tremolaven mig morts de por a cada bombardeig.
Cette image, a la fois rapide mais claire retlete la situation historique des
habitants qui devaient improviser pour se trouver des abris, lors des
bombardements. En effet, l'Espagne ayant ete la premiere a faire
l'experience d'attaques aeriennes sur une population civile, elle n' etait,
au depart, nullement preparee pour se proteger. Les refugies s'entassaient
alors dans Ie metro ou les sous-sols des immeubles, comme Ie montre ce
passage: c'est l'amoncellement massif de ces hommes qui explique
l'odeur (de sueur, de pieds) qui se degage des bouches de metro. Un
autre detail permet d'evoquer de fayon tres precise l'attitude des gens,
contraints de rester a decouvert et de circuler dans la tourmente: leur
marche hative, tete baissee rappelle tous les documents d'archives
existant aujourd'hui 1056: "Pels carrers hi havia poca gent i la que hi era
. d . . . , ,,1057
cammava e pressa 1 sense mlrar nmgu .
1055 Ibid., p. 7.
1056 Nous Ie percevons notamment dans Ie document audiovisuel sur la guerre d'Espagne, Guernica,
1058 Ibid., p. 11. Notons que Montserrat Roig ne s'apesantit pas sur la famine, evoquee de fa~on tres
rapide comme elle I'est encore dans L'apera quotidiana, a travers un tres rare passage evoquant la
guerre et la bataille de I'Ebre: "Els veils de la reserva i les criatures de setze anys, vinga, tots cap al
front, alia era un escorxador ... I Ii vaig dir, no vull que me'l matin, coronel. Ell ho va negar, no m'hi
enviaran, encara que es una tragedia, el que passa a I'Ebre, el riu va pie de cadavers, Caterina ... (...)
Nomes he tingut cura dels soldats, que no els faltes res per a menjar, i ben poca cosa, per cert. Sap,
Caterina, hi ha zones de I' Ebre on lafam es espantosa, tots aquests xicots que hem enviat a una mort
estupida, se'ns moriran de gana abans de comem;:ar la batalla. Nomes tenen un mal xusco i una
Ilauna de sardines a la setmana, Caterina.", L 'opera quotidiana, p. 179.
246
En Joan Ii va donar tres capses de puros perque els canvies per patates i
bestiar. 1059
247
caracter estrategico Jueron Jormuladas. No eran ni bombardeos ni nuevas
armas secretas. Eran oxigeno y nitrogeno ionizados por las ondas creadas
por una nube de gas procedente del Sol. Pese a todo, no abundan las
descripciones del Jenomeno. Era tan bello, dicen, que resulta imposible
describirlo. Una especie de gran cortina luminosa en el cie/o, de
1062
madrugada.
En l'explosio del mati hi havia hagut mes morts que no pas en tota fa guerra.
La llastima s'ha Jet tan grossa que ja no cap al mon. (. .. EI senyor Ii deia al
veil que els avions eren italians i alemanys i que provenien de la base de
1062 Josep M. Huertas, Jaurne Fabre, Barcelona, Memoria de un siglo, p. 64. Montserrat Roig fait
d'ailleurs reference au rnerne phenornene au debut de La veu melodiosa: "La muntanya del Tibidabo
havia quedat coberta d'unafort[sima llum roja que desprenia llampecs constants. La gent de la ciutat,
que passava gana i estava cuita de veure morts, ho va interpretar com un senyal del eel, un bon
senyal que indicava la fi de la guerra. (.. .) Abans d'anar a veure el nen, va pujar al terrat per veure el
fenomen. Barcelona era de color rosa.
-Es l'aurora boreal-explica a la Dolors quan va tornar af pis.
-/ aao es greu, senyor?-demana la dona, confiada.
-No, obri de bat a bat els porticons del balc6 perque la Dolors ho pogues veure-. Dans ceUe evocation
de la guerre civile, Montserrat Roig ins isle sur cette odeur de mort qui plane sur la ville: "Es tracta
d'un meleror luminos que es produeix a i'alla atmosfera, prop de les regions polars ... Comem;a
gairebe sempre amb un arc que apunta af meridia magnetic. Es molt bonic i agafa divers os colors,
del negre fum al gris acer, amb gradacions de groc, verd vio/eta 0 be un roig intens ... Boreal, Dolors,
ve de Boreas, que en grec vol dir "vent del nord. ", La veu melodiosa, p 12, 13.
1063 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p.21.
1064 "Vaig sentir un home que deia ...! una dona va dir ...! un veil remugava! el senyor que havia parlat
al comenr;:amentl va dir ef veiL.! fa senyora va dir i el veil va dir ...! el senyor Ii deia al veil ... ", Ibid.,
p.17.
248
Mallorca (. ..}Les bombes eren d'una gran potencia, i foren llam;ades d'una
alt;ada minima de 5.200 metres .1065
1, una altra, que eren avions estrangers que feien Ijractiques. 1 quines
practiques, no paren d'arribar cadavers de tota mena. IO 6
La tieta Sixta diu que les dones (... .) La Kati diu que la guerra (. ..) En Joan
· que Ia r..atz
dzu v .
. .. 1067
1065 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 17. Mundeta, rapportant les propos de ses proches, fait de
nombreuses references au contexte historique: "En Joan m'havia dit, Mundeta, la cosa es tomba cap
al bandol nacional."( Ibid, p. 8.)/ "havia escoltat Radio Burgos a casa dels Juncosa (. ..) hi va sentir
que els nacionals havien pres Teml, i que avam;aven cap al delta de l'Ebre."( ibid, p. 8)/ "La Patricia
havia sentit dir que l'aviacio franquista no pensava afluixar les posicions que havia guanyat l'exercit
de terra. "( ibid, p. 14)/ "En Joan deia que (. ..) "petaria" pel bimdol nacional. "/ "La tieta_Sixta em va
dir que corden molts homes.(.) El seu marit (. ..) escoltava radio burgos cada dia i hi havia sentit que
els rojos, quan entraven en un poble, violaven totes les noies i despres les mataven, sempre al davant
de l'esg/esia. (. ..) La tieta Sixta va dir que aquestes coses s'havien de saber, que tots pelgats ens
haviem d'escarmentar de les ximpleries que s'havienfet durant la republica. Nosaltres tambe hauriem
de donar compte al nostre senyor de/s crims i de les monstruositats que fan els de la "columna de
hierro", els del "Bata1l6n de la muerte.", ibid, p. 15.
1066 ibid., p. 23. Montserrat Roig denonce ici les essais de la Legion Condor pour qui la guerre civile
espagnole aura ete Ie prelude a la deuxieme guerre mondiale et l'exercice de I'armement allemand.
I ., p. 10-11.
1067 i b'd
1068 II convient de noter I'importance et I'imbrication des details historiques qui ancrent I'histoire
romanesque roigienne a l'Histoire catalane. En effet, I'homme en conversation avec Ramona est un
vieillard qui, autrefois, a fait partie de la Federation Anarchiste lberique, menee par Durruti, lui-meme
evoque dans Ie roman par Ie vieillard: "A bans que en Durruti passes pel fora!, vull dir abans que ell
nasques, jo jafeia de les meves", ibid., p. 27. Ses recits font allusion a des hommes ou des faits d'une
epoque qu'il a lui-meme vecue intensement, celle de la grande vague de greves ouvrieres des annees
] 7 a 23, a Barcelone. Ces allusions font la richesse et la difficulte du corpus roigien qui s'adresse, de
toute evidence, a un lecteur catalan appele a se referer au passe pour comprendre son histoire presente.
Le vieillard temoigne ainsi de la vague d'indignation populaire et du malaise social existant en
Espagn~ au debut du vingtieme siecle, contexte que ron retrouve aussi dans Ie journal de Ramona I, la
mere de Mundeta, a la fin du roman. Ces annees refletent l'effervescence des ouvriers et artisans de
249
longuement ecoute Mundeta lui parler de sa vie, il insiste pour obtenir
d'elle un veritable avis personnel: "pero tu, que en penses?I069", et traduit
ainsi l'agacement logique du recepteur, conscient de cette deficience du
personnage "en dehors de l'Histoire"lo7o dont MUhdeta elle-meme a
conSCience:
Pero jo soc tan beneita ~ue amb prou feines sf recordo que em van ensenyar
ala Cultura de la Dona. 071 .
jo no havia estat mai una dona espavilada. Jo, que hi ha coses d'aquesta
. 1072
guerra que no les acabo d'entendre, que em semblen molt embohcades.
tous les partis de gauche: "Em va explicar que, a I'any tretze, jo ja era tipograf i vam fer una vaga
general perque no voliem treballar a preu fet. La ballavem magra quan ens tocava compondre en
catala, era com si ho jessim en llatf. leis burgesos ens van dir que erem uns mals patriotes, que per
que havfem de cobrar un sobrepreu amb el catala, i nosallres els vam dir que ells no eren cristians ni
res perque no s'adonaven que els tipograjs castellans no entenien ni un borall de catalG. I es que els
burgesos no han estat mai cristians, sino uns hipocrites, ai:xo." (Ibid, p. 28.) De plus, quand iI evoque
de fac;on evasive "La plac;a de les arenes", "EI noi del Sucre" et "la Canadenca", I'ensemble de ses
paroles est incomprehensible pour Mundeta qui n'a aucune culture historique: "Em vafer vergonya de
dir-li que jo, d'aixo de la Plac;a de les Arenes, no en sabia res."- ibid, p. 28.- d'autant que dans Ie
discours du vieillard, les termes sont vagues a dessein: la Canadenca": Mundeta ignore
laquelle s'est produit Ie conflict a la base de la grande greve de solidarite de 1919, de meme qu'elJe
doit ignorer Ie sobriquet "Le Petit Gars du Sucre", evoque par son interlocuteur et donne a Salvador
Seguf, secretaire general de la CNT - la Confederation Nationale du Travail- organisation ouvriere qui
s'allia avec l'Union Generale des Travailleurs pour organiser la lutte revolutionnaire en 191611917.
1072 Montserrat Roig, ibid., p. 162-163. Cette personnalite sans envergure, cette etroitesse d'esprit sont
d'ailleurs soulignees dans ce passage sur la guerre par I'incapacite du personnage a memoriser des
donnees assez simples: en eITet, alors que son mari, compromis dans une affaire politique, lui en a peu
dit sur cette mission pour la proteger et lui a demande de memoriser deux donnees en cas de force
majeure, elle repete ces informations, s'aidant de moyens mnemotechniques par crainte de les oublier:
"Jo havia de retenir names els noms de Comalada i Coliseum per si passava alguna cosa. (..) els dos
noms comenc;aven per Co. "Comalada-Coliseum, per aixo me'n recorda tant". (Ramona, adeu, p. 9).
IIVaig recordar allo de les dues Co, Comalada, Coliseum." (Ibid, p. 12.1 "Jo insistia i recordava les
dues Co, Comalada-Coliseum."( ibid, p. 14) De plus, face au vieillard de la FAI, son impression
d'etre au cinema est puerile: "( ... ) com sijofos al cinema i a primerafila."( ibid, p. 162): ron
comprend bien qu'elle ne prend pas toute la me sure de ce qu'a pu vivre cet ancien militant ni de ce
qu'el\e nomme des "aventures" quand elle compare leurs deux vies: " ( ... ) vida ensopida al costal de
250
com una massa gelatinosa1073 , la seva cara." / "un home inflat com un
globus" / "I la cara de cuca fera s'eixamplava i la veia plana, amb un turo
al mig que era el nas i dos llacs revoltats que eren els ullS ... "1074,
l'incapacite a retranscrire au discours indirect un discours qU'elle saisit en
direct, traduisent ses difficultes de reformulation: "Els soldats deien, per
favor, per favor, no destorbeu" 1075. L'oralite du discours, avec ses
longues enumerations sans verbe et la reiteration de la conjonction de
coordination "et"(" I flames, i crits, i gemecs, i ais, i gent colgada, i
brayos1076,,) ou l'usage d'interjections: "i ais1077", traduisent une emotion
peu maltrisee. De plus, lorsqu'apres avoir evoque objectivement les
horreurs du bombardement, elle s'exprime subjectivement et compare la
tristesse qu'elle eprouve face au bombardement a celIe eprouvee devant
les mines d'un chateau, Ie lecteur comprend que ceUe comparaison
etonnamment disproportionnee souligne un manque evident de maturite
"A mi les ruInes sempre m'havien fet molta pena ... Quan anavem
d'excursio a algun castell( ...) m'agafava un llagrimeig que no podia
aturar. 1078 " -et qui traduit sa reelle inaptitude a relativiser et saisir la
portee des evenements. Le lecteur se surprendra alors de voir relate un
episode aussi majeur que la guerre civile par Ie personnage feminin qui
semble justement Ie moins subtil et Ie moins enclin a en rendre la
richesse; mais n'est-ce pas cette meme surprise que souligne Mundeta,
interloquee par Ie fait que Ie vieux monsieur de la FAI puisse l'interroger
sur sa propre vie qu'elle juge sans interet: "No entenia Ia seva curiositat,
Ia incisio a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i
intrancendents,,1079. Seule une lecture globale du roman explique Ie parti
pris de la romanciere, qui est celui de la litterature, lieu de tous les
possibles. Roig choisit de faire parler Ie personnage de Ramona de la
deuxieme generationlMundeta bien que tout Ie roman Ramona, adeu
demontre que celle-ci est a priori Ie personnage Ie moins apte a la
retransmission d'evenements juges essentiels -"i es que la imatge maula i
emboirada de la mare no convidava a fer literatura l080 "
1073 C'est no us qui soulignons.
1074 Ibid, p. 162.
1075 Ibid, p. 17.
1076 Ibid., p. 18, un style qui n'est pas sans rappeler celui que Merce Rodoreda employait dans La
plar;:a del diamant pour son personnage de Colometa.
1077 Ibid, p. 18.
1078 Ibid, p. II.
1079 Ibid, p. 63.
1080 I b'd
I ., p. 125.
251
De plus, lIon remarque que la candeur de Mundeta, loin d'agacer Ie vieil
homme, Ie charme, notamment lorsque Mundeta donne l'opinion de sa
mere sur les gens comme lui, de la FAI:
I em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva
mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostes, perque creu que en
realitat san uns romimtics i uns idealistes i diu que no es dolent aixo de voler
canviar una mica el man (...) I em vaig adonar que era la primera vegada
que parlava una estona aixf de llarga amb un home com aquell i li ho vaig
dir, i tambe que me'ls imaginava mes satimics, mes diabolics. I ell em va
preguntar que que volia dir allo de satimics i jo li vaig contestar que em feia
l'efecte que eren uns dimonis, molt esgarrifosos, capac;os de fer mal ales
persones innocents, pero de seguida li vaig dir que ell no en feia la cara, de
dimoni. I es va posar a riure, com dimonis nosaltres, quina gracia, va dir. 1081
La guerra era contada entre els seus de mil maneres distintes i la diferencia
provenia de la forma peculiarissima i "{mica" en que cadascu l'havia
I082
viscuda.
252
a demontrer que Ie personnage ne construit pas l'Histoire mais qu'il se
construit dans l'histoire: la Mundeta de la deuxieme generation est un
personnage fondamental dans la me sure ou, en tant que personnage
constructeur de l'histoire, il se differencie des autres, allant bien au dela
d'eux:
La mare s'inhibia. Per a ella no es tractava tan sols dels tres anys del
desastre, de la mort, de l'exi/i, de la Jam, de les Jamilies separades, de la por,
'dua de fiortunes quantlOses.
o de Ia per . 1084
1084 ib'd
1 ., p. 82.
1085 ibid., p. 81.
1086 ibid., p. 124.
1087 "( ••• ) vivia d'habitud aclaparada per la presencia del marit", Ramona, adeu, p. 125 I "Es passava
253
l'ensemble et met en relief Ie caractere solennel de cette experience,
moment de grace qualifie "d'extase,,:I092
Eis ulls la clarejaven, les ninetes se Ii encenien, els llavis adquirien un gruix i
una brillantor insolits. EI rostre se Ii transfigurava, emportat per
I'enyorament. La veu Ii adquiria un tremolo pausat i les paraules sorgien a
poc a poc, enmlg . d e II args Sl' 1 ' 1093
enC1S.
1094 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 171. cf. "Abans de la guerra, la vida era una altra. Pero
despres tothom semblava tocat del bolet, desficiat (...) em sembla que els homes encara s'havien
torn at mes grillats.", ibid., p. 119. Joan Miralpeix emet Ie me me avis sur la guerre: "Aquella guerra
tan bruta, com diu en Joan Miralpeix, que regira els cervells i trasbalsa els esperits.", El temps de les
cireres, p. 149.
254
-va beure un glop de salfumant que Ii crema l'estomac- el mateix dia en
que els nacionals entraven a Barcelona" 1095. Son suicide est evoque a
diverses reprises dans les romans du triptyque.
Pour cette richissime et oisive jeune femme, la guerre avait ete un declic
de la prise de conscience du role que pouvaient jouer les femmes dans la
lutte contre l'oppresseur, c'est pourquoi elle s' etait investie corps et arne
dans cette guerre:
La Kati diu que la guerra Ii ha desvetllat el cervell, que s 'ha ado nat que les
dones serveixen per a alguna cosa, i que no sols han de fer bonic. 1096
La Kati era esbojarrada i s'ho prenia tot molt a pit. Primer amb els homes, i
despres, amb la guerra. 1097
La Kati feia el que volia, i tambe ho va fer durant la guerra, la mes optimista
de totes, segura que, si guanyaven els rojos, les dones viuriem d'una altra
manera. La guerra es de tot, ens repetia, no solament es cosa dels homes.
Ells al front i nosaltres aqui, per a canviar aquesta vida tan estupida que
portem.
La Kati canvia com un mitj6, dona totes les seves cases per a colonies
infontils, es feu de l'Alian9a de la Dona Jove i hi embranca la Judit. 1098
1097 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 117. Cf. "La Kati era una aranya, aixo, una aranya. Quan es
1098 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 149. Cf. "Durant la guerra (. . .) dona totes les torres
per a les colonies infontils i deixa la colla d'amics d'abans, els uns s'amagaren i els altres se'n anaren
255
quant a elle, ne se suicide pas, mais sa maladie symbolise Ie desir d'en
finir avec la vie 1102 : comme l'exprime un narrateur omniscient, ce
personnage, apres une attaque d'apoplexie qui l'a laisse paralyse, semble
"arrete" ("semblava aturada"), dans un etat vegetatif qui Ie coupe a
jamais du monde et de ses proches, car a la difference de Kati, Judit est
mere de famille: "La Judit semblava aturada, com si el que la voltava no
tenia cap importancia" 1103. La reclusion interieure dans laquelle elle
s'enferme donne lieu a des evocations etonnantes qui permettent une
mise en relief d'un retranchement irremediable, qui commence par du
fetichisme, puis du sadisme, perpetres sur les poupees dont Judit s'est
entouree:
1100 Dans La condicio de la dona en la narrativa calalana, Anne CharJon souligne tres justement que
la victoire du Franquisme est une defaite, pour les femmes en particulier, comme I'ont montre aussi
bien Maria-Aurelia Capmany ("EI 1939 va ser per a nosallres, les dones que vivim i treballem a
Catalunya, I'any de fa derrota. "-Effeminisme ara, p. 8, cite par Anne Charlon, p. 119) que Montserrat
Roig: "La gran derrotada de fa guerra va ser la dona."- (conversa amb Roig, desembre 87, cite par
Anne Charlon, p. 105).
1101 En effet, 10rs d'une conversation avec son amie Judit, elle avait interprete Ie suicide d'une de ses
connaissances- Ignasi Costa, Ie grand amour de Mundeta Ventura- comme une demande de pardon:
"Ho vafer per castigar-se. Creia que era un covard (.. .) EI suiddi no te sentit si no I 'ha de produir
dolor, es com sl demanessis perdo a tothom. ", L 'hora violeta, p. 132.
1102 Differents drames de la vie de Judit comme la mort de son enfant cheri, ne mongolien et Ia mort
de Kati avec laquelle elle a vecu une passion, I'entraineront, elle aussi, vers la mort. Dans L'hora
violeta, Norma interprete Ie sentiment de Judit it la mort de Kati: "1 va entendre la Judit, que se senti
trai'da despres del suiddl de la Kati.", L'hora violeta, p. 182.
1103 Ibid., p. 119.
256
N'h; havia una que tenia els ulls buits, una nina molt grossa que la JudU
acaronava quan es va ferir. La tenia sovint damunt de la falda i les dues, la
nina i la JudU, miraven sense mirar els patis que donaven ala galeria. 1105
· a Ia gaIerta
Seza ' "1 mlrava eIs patls
..mtenors
. hores 1. hores. 1106
(...) en Joan no podia suportar els ulls morts de la Judit, els ulls color
maragda que miraven els patis de I'Eixample sense veure'!s. 1107
Cette terrible decheance de Judit est d'autant plus dure pour Joan, que
c'est sa femme qui l'avait lui-meme ramene a la vie - ne l'a-t-elle pas
sauve de son impuissance, au debut de leur rencontre et maintenu en vie
juste apres Ia guerre?: "Pen) fou ella, la Judit, qui l'estimaria com la
flamada ( ... ). Ella era sexe i idea alhora, ella era l'unic ale de vida que va
tenir despres de Ia guerra .. ," 1108, L'histoire de Montserrat Roig montre
que non seulement Joan et Judit, dans l'incapacite de s'epauler, ne
surmonteront pas les consequences de Ia guerre mais qu'ils se fermeront
au monde l'un l'autre dans un etonnant repli: "La Judit i en Joan es van
tancar l'esperit de l'un dins de l'altre." 1109
Des del front enviava postals: "Judit, estimada, com t'enyoro, .. "Pero tot
comenr;a a capgirar-se quan, empresonat al camp de concentracio de
Betanzos, havia d'escriure amb una llengua que no era fa seva: "Querida
Judit, recibi noticias de 10 que sucedi6 a Esteban en Gualba, cosa de los rojos!
(...)" Calia deixar ben endarrera els aires que els havien dut tantes
desgracies. Cala regirar el pensament, calia comenr;ar a parlar d'una altra
manera, vestir-se com ells volien, tancar-se a casa, dormir, fer-hi una llarga i
compacta dormida, calia no sortir al carrer perque el carrer era d'ells.(, ,.)
1108 Ibid, p. 156 En ce sens, la Judit roigienne n'est-elle pas it I'image de celie du roman de Francese
Trabal, Judita, ecrit en 1930, une heroine qui porte pratiquement Ie meme prenom que la femme de
257
anar a l'esgiesia, "i tanmateix, es clar que hi ha Deu". Calia anar a
combregar i no riure obertament-tampoc no plorar obertament-, cremar els
llibres que no els agradaven, calia suposar que la teva llengua no valia res,
. calia comprar i anar als Alemanys, tentr la casa neta i no escoltar "saps
quants n'han afusellats, al Camp de la Bota?, i anar al cinema i aixecar el
brae;... En Joan Miralpeix havia tornat molt cansat d'aquella guerra tan
1110
bruta.
Ainsi, a son retour des camps, Joan Miralpeix nlest plus Ie meme:
meurtn,, ayant vu d ' " bon nombre de ses amlS
Isparaltre ' Ill! ,I'1' ' p1us
n aspIre
quIa oublier et dormir, unique desir sur lequel insiste un narrateur
omniscient!! 12, ce qui explique en partie l'image tres negative qulont de
lui ses deux enfants - "un dia, la Natalia es va fer gran i Ii va dir covard i
en Lluis, ets un candid,1113" -meme si, par oule-dire, ils connaissent Ie
passe de leur pere et l'ont entendu manifester un certain patriotisme,
lorsqu'ils etaient plus jeunes 1114, La romanciere insiste sur cette "mort
latente" que represente ce retour des camps de la mort, soulignant
l'impossible retour:
1111 "En Joan Miralpeix havia tornat molt cansat d'aquella guerra tan bruta. "Va morir en Lluis, que
volia ser catedratic i aJusillaren l'Antoni, que va creure en la republica fins al darrer moment. Dels
altres, que se n'ha Jet?", Ibid, p. 134. cf "L'ex-deportat, que tenia un somriure de cadaver,
-S'hi morien els teus amics, els conegUls, i tu esdevenies una pelleringa humana.", L'hora violeta, p.
190.
1112 "Ell nomes volia reposar.", EI temps de les cireres, p. 134 cf: "En Joan Miralpeix, l'unic que
volia era dormir. ",Ibid, p. 158.
1113 Ibid, p. 158.
1114 "El seu pare, es clar, sabia eI que volia. Havia tingut un passat roig que ella intui'a per paraules i
converses escadusseres. Pero d'aixo, no en quedava res: nomes alguns llibres catalans d'abans de la
guerra que guardava a la bibboteca. (. ..) Ii quedava un brasquer catalanista i s'emocionava si sentia
la Santa Espina per la gramola. Alguna vegada, la Natalia va sentir com el seu pare es reJeria a en
Companys i en Macia, "pero tot plegats", deia "s'equivocaren. ". Quan tot s'acaba, en Joan va dir que
calia viure, a mi, que em deixin tranquil.", El temps de les cireres, p. 118 cf. "En Joan Miralpeix
explicava moltes coses als seus fills, era mes alegre. Nosaltres som un petit pais, deia, I'heu d'estimar,
encara que us costi molt.", Ibid, p. 147. Cette experience familiale reflete d'ailleurs celie que la
romanciere a elle-meme vecue au sein de sa famille comme elle s'en est expliquee a diverses reprises:
"A traves del meu pare, he estimat molt fa meva patria. Ef pare ens explicava ef valor de la terra
propia, l'amor a fa nostra terra, que es un Jet, biologicament natural. (.Oo) Jo crec que la patria es un
Jet.", Serra d'or,Fevrier 1977, Montserrat Roig, escriptora compromesa, par Francesc Castells, p. 23.
258
al.lucinacions, les escenes que es repeteixen cada matinada, quan els altres
no hi son, quan el cos i I'imima d'un ex-deportat es concentren dins el punt
. deJugl
m ,.(, 'ble 1..mtransJen
,r, 'bl e de Ia memona
' . 1115 .
Van passar tres anys. La Norma ja havia enllestit eillibre sobre els catalans
als camps nazis i la novel.la on Joan Miralpeix, el pare de la Natalia,
s'enamorava de la Judi! mentre tocava el piano (...) lara tornava (. ..) per
.
escnure Ia h'lstona
, . de Ia n.atl
v "1 L d' 1117
1 a JU 1t.
La mise en abyme est flagrante car meme Ie laps de temps ecoule -trois
ans- entre l'ecriture du roman (fictionnel) sur Joan et Judit par I'ecrivain
Norma- de toute evidence EI temps de les cireres (1977)- et celui sur
Kati et Judit, L'hora violeta (1980), correspond au laps de temps reel
compris entre les deux romans de Montserrat Roig. Ainsi la romanciere
souhaite-t-elle dans son roman, comme dans son essai, refleter et
denoncer la situation vecue par les Catalans dans les camps de
concentration nazis. L'essai constituera une source d'information de
premiere importance pour les EspagnoIs, comme Ie souligne Christina
Duphia dans La voz testimonial en Montserrat Roig:
1115 L'hora violeta, p. 189. cf. "Pero la Norma pensava en els deportats als camps nazis, en tots
aquells que havien sobreviscut gracies a haver-se emportat el seu temps d'amor com a record.", Ibid.,
p. ]84.
1116 Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 1977.
259
del tat la nastra salut historica. ( .. .)"A banda l'atraccio que senta pel mon de
la jiccio, sempre m 'he sentit atreta per la historia del meu pais. EI silenci que
han Jet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels ven~uts de
guerra, m'ha semblat, tat savint, que era un silenci que valiem Jer planar per
damunt de Is meus 1. d ' matelxa.
e ml . 1118
1118 Christina Duphia, Els Catalans als camps nazis, edition de 1992, p. 11, cite dans La voz
testimonial en Montserrat Roig, p. 54-55.
1119 Dans Ie dernier roman du triptyque, Ja retlexion du compagnon de Norma-" Es impossible viure
sense ob/idar",(L'hora violeta, p. 186).- est fondamentale car elle debouche sur une retlexion menee
sur la memoire et I'oubli, theme fondamental dans I'reuvre de Montserrat Roig: "Per comprendre el
dolor, l'hem de saber recordar", dit la romanciere dans Digues que m'estimes encara que sigui
mentida, p. 101 "Escriure sobre l'oblit. Sobre l'ob/it de l'escrivent de tot aI/a que no ha viscut, que no
ha presenciat, pera que ha sentit ben endins. Cal ob/idar els camps nazis, cal ob/idar l'amor. (. ..) I
voldria escriure sobre l'ob/it, integrar l'ob/it a la vida quotidiana. La Kati se sUi"cida perque no volia
aprendre a ob/idar. La Judit va sobreviure perque en va saber. Es qiiestia de discip/ina mental.
Gracies a l'ob/it, la vida continua, per a be i per a mal.", L 'hora violeta, p. 186-187. Dans son article
L'hora violeta de Montserrat Roig 0 la novel.la com a expressia completa i polijacetica del man,
Anne CharI on montre les differentes facettes de cette polemique, illustree par Ie conte sur les saumons
qu'ecrit Norma, fragment de toute importance puisque Montserrat Roig publira de nouveau cette
histoire, sous forme de nouvelle, dans son livre El cant de lajoventut sous Ie titre "Mare, no entenc els
salmons." 11 conviendra de consulter cet article d'Anne Charlon: Dossier d'habilitation a diriger des
recherches, volume 2, article, p. 172.
1120 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 187.
1121 "Tenia el mateix aire de l'actor frances, com sifugis dels mals esperits, i els ul/s menuts i esverats
que etforadaven com unjilaberqui.", ibid., p. 187.
1122 Ibid., p. 187.
260
Par les termes "feli9", "es vantava", elle souligne l'importance des
d ocuments conserves ' par 1es temoms
' . d es camps, venta
,. bl e "tresor
, ,,1123
pour les ex-deportes, grace auquels la romanciere Norma a accede a
l'histoire: "a traves de l'ex-deportat escriptor, la Norma comen9a l'espiral
de la deportaci6. Conegue ex-deportats de tota mena: ressentits, confiats,
recelosos, solitaris, afectuosos ... En Villa palacios, per exemple, que va
entrar a Mauthausen 1124 a d'mou anys 1. en SOrtl, h omosexua1,,1125 . D e
longs passages du roman refletent Ie silence qui aurait pu peser sur ces
morts-
-sans ces hommes qui ont reuvre pour garder une trace de leur
experience. Cependant meme si ces hommes tentent d'aider au mieux a
la recuperation de cette memoire collective l127 , ils ont Ie sentiment que
rien ne pourra refleter la realite vecue alors et Ie vieux deporte ne cesse
1123 "EI veil deportat que Ii havia donat el seu tresor.", Ibid., p. 231.
1127 "1 el veil deportat, recef6s, i que sempre sembfava enrabiat, fa va ajudar com ningu", Ibid., p.
193.
261
de n:~peter: liLa veri tat, no la sabreu mai ,,1128, defi que saisit Norma ("Ho
puc provar,,)1129 et que reussit arelever Montserrat Roig:
La Norma idealitzava allo que ella no havia viscut i tambe fa vida dels
republicans venfuts pel franquisme. Pero tambe veia que necessitava creure
hi. Era massa dur haver d'admetre que la realitat no era llisa ni blanca del
tot. 1131
historia dels venfuts nomes es pot contar d'una manera. Ames, els
262
Pero va ser un compatriota meu el que em va apallissar per primera vegada
1132
a Mauthausen.
Ceci est encore confirme par Christina Duphia, dans La voz testimonial
en Montserrat Roig:
Estoy completamente de acuerdo con Elzbieta Sklodowska cuando dice que:
"La intencionalidad y la ideologia del autor-editor (en este caso, autora
editora) se sobrepone al texto original, creando mas ambiguedades, silencios
y lagunas en el proceso de seleccion, montaje y arreglo del material
recopi/ado conforme a las normas de la forma literaria. En el texto de Roig
1/
1133 Anne Charlon, Dossier d'habilitation adiriger des recherches, volume 2: articles, p. 175.
263
etica, ideologica y estetica de defensar los intereses de los sin voz de su
propia cultura." 1134
De tous les personnages des romans de Montserrat Roig, seuls ceux qui ont
vecu les annees de la repub/ique et de la guerre ont partage des sentiments
vrais et forts. II ny a pas dans toute l'ceuvre narrative de Montserrat Roig,
d'amitie comparable a celle de Kati et Judit, ni d'histoire d'amour
comparable acelle de Kati et Patrick. I136
1136 Anne Charlon, Condition feminine et roman feminin dans la Catalogne contemporaine (1893
1983), p. 462.
264
de Kati et Patrick; ce sont precisement les trois personnages qu' Anne
Charlon met en Iumiere:
1139 A de nombreuses reprises, la guerre, c'est-a-dire les conditions de vie en temps de guerre, est Ie
declencheur d'une veritable approche de la vie comme en temoigne Kati dans une lettre de 1938,
adressee a son amoureux Patrick: " ( ...) de vegades sento vergonya de mi mateixa, i penso que m'ha
caigut tanta guerra i tanta mort per a conidxer tota fa tristesa del mono", L 'hora violet a, p. 140
1140 Ibid., p. 18.
265
les nommer I144 ), presentes des Ramona, adeu, et reprises dans El temps
de les cireres ou L'hora violeta: "Organitzava parties a Valldoreix d'alla
mes innocents, pera la llegenda les havia pujades de to i de
categoria." 1145 A la difference des deux autres, Ie premier roman ne
s'etend pas sur Ie contenu de ces fetes, largement decrit en revanche par
la suite; il traduit plutot, par Ie biais d'un narrateur omniscient, la
perception qu'en a l'entourage de la jeune femme: Ie terme "Iegende",
traduit tres exactement l'extraordinaire fascination qu'exerce Kati sur
I'imagination populaire, l'interpretation et Ie caractere "merveilleux" de
ses actes, et reflete une "mythification" du personnage de Kati meme si
ses receptions sont decrites comme etant reellement exceptionnelles ainsi
qu'en temoigne Patricia Miralpeix. Kati, presentee comme un personnage
1l46
nanti , qui a herite de son pere une immense fortune l147 , decide de
jouir de la vie ason gre -liLa Kati va decidir que la vida era d'ella, nomes
d'ella, i que calia aprofitar-se'n l'48 ,,-, n'hesitant ni a voyager, ni a
accueillir ses trt!S nombreuses connaissances a d'immenses et tres
luxueuses receptions pouvant durer plusieurs jours, a l'occasion
desquelles Ie champagne coule a flots et ou Ie grand luxe est de mise.
L'evocation de ces receptions tres a la mode chez Kati dans L'hora
violeta, dont il est d'ailleurs rappeIe que la presse s'en faisait l'echo, en
souligne Ie caractere cosmopolite l149 , inhabituel en Espagne. Les
activites auquelles sont convies les invites (strip-tease, baignade des
convives dans Ie plus simple appareil) ne sont connues des espagnols de
l'epoque qu' atravers les films americains, comme Ie precise Patricia:
1144 "Has de venir a casa meva. Les meves parties son d'alla mes europeu. Res de /a "carqueria" de
Valldoreix.", Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 85.
J 146 "La Kati deia sovint que e/ diner era la /libertat.", EI temps de les cireres, p. 149.
J 147 "Resultava que la Kati era rica, molt rica, car el seu pare Ii havia deixat mig Valldoreix i una part
de Sant Cugat. (. ..) La Kati es independent, perque no necessita la Jortuna de cap home, Jeia la
1149 cf. " ( ... )voltada sempre de gent de teatre i pintors-gent de "mala vida" deia la Patricia", L'hora
violeta, p. 127. " /" Sota eillimoner, hi havia un grup que reia. Eren els jrancesos, gent "bohemia" i
"perduda", segons la tieta Sixta. Amb ells, una cubana molt negra i molt jove, el darrer descobriment,
remenava les anques amb les primeres notes d'una samba.", Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 85.
266
convidats es tiraven a fa piscina. Vestits. EI que ara veiem ales peUicules
americanes. Hi anava gent de tota mena, gent molt rara, bohemia i tot aixo.
Pintors, actors, poetes, artistes que Jeien la vida de f'artista. Molts eren
estrangers i diuen que tambe hi havia una mulata que remenava ef cui com fa
Josephine Baker. Que hi va anar una mulata ho recordo be, els diaris en van
parlar i un poeta amic de l'Esteve Ii dedica uns rodolins. La Mundeta
Ventura deia que bevien xampany frances a galet, com si Jos en un porro.
Tambe deien que es banyaven ala banyera, una banyera rodona, de marbre i
potes de drago, tots barrejats.
liEs orgullosa" en deien ( ..) liEs una indiscreta", deia sovint la Patricia
Miralpeix. (...) La Patricia havia dit a la Judit que la Kati no duia cotilla
perque deia que una dona ha de sentir-se lliure. y ..) Aixo li dona un to
exasperat, comentava la Mundeta Ventura. ( ..) La Kati, deia la Judit, volia
conquerir Barcelona com fa Chanel conqueri Paris "(.. .) "J\1ou els homes com
si Joss in titelles", deia en Joan Miralpeix. (.. .) liLa Kati es molt frivola ", deia
en Joan a la Judit. Escandalitzava fes ties-avies de Terrassa que volen que
coses estranyes, com que efs seus amics eren naturistes, vegetarians ifrancmar;;ons.", Ramona, adeu,
p.10.
267
vagi neta i que sigui una senyoreta periJ que no m'eslimen, explicava la Kati
als Miralpeix. ( ..) 1/ La Kali, el que vol, tis dominar el man amb els seus aires
de gallimarsot", deia la Sixta, que no la podia veure. 1152
Ces critiques sont Ie plus souvent severes et sans nuance, voire d'une
mechancete sans reserve comme Ie soulignent Ie narrateur omniscient ou
Ie discours des personnages: "La Kati era una aranya, aixo, una
aranya" 1153. Kati en a conscience mais eHes l'indifferent ou la confortent
dans son image de seductrice: "-Enveja? Tant Ii feia. A mes Ii agradava
que es morissin d'enveja. Si hi pensava, nomes s'arreglava perque les
altres dones 1'admiressin"1154. Cette fascination de l'entourage pour Kati
traduit neanmoins des sentiments contradictoires ason egard: ce melange
de haine et d admiration (Ie terme "enveja" est employe a de nombreuses
1
1155 "Totes, pero, cobejaven una secreta enveja contra fa Kati.", Montserrat Roig, Ramona, adeu, p.
60.
268
dans ses gouts que dans son caractere ou son langage. A la difference de
son entourage paisible et relativement statique, Kati se distingue par un
dynamisme exceptionnel; en effet, toute sa personnalite degage une
vitalite hors pair: elle se passionne pour tout ce qui represente du
mouvement, appreciant surtout la vitesse, puisqu'elle a une predilection
pour conduire voitures et motos, revant meme de piloter un avion, a la
grande surprise de son amie Judit:
La Kati es va depilar les celles del tot quan va esser de moda dur una ratlleta
jinissima, gairebe sense pels, i despres les va haver de dur pintades. Aixo Ii
dona un to exasperat, comentava la Mundeta Ventura. La Kati s'assemblava
una mica a la Coco Chanel, els mateixos llavis estrets, closos voluntariament
iamb energia, la mateixa mirada, entre desajiat i trista, uns ulls molt Joscos
1163 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 127.Cf.: "Cada setmana s'empassava les revistes que Ii
arribaven de Paris. En retallava els models. Si la Coco deia, fora cotillest, ella s'ho treta tot. Nomes
269
que semblaven cansats. La Kati admirava la Chanel, n'estic enamorada,·deia
. davant d'en Joan
nent T ~ ". IpelX.
lYllra . ,,1164 .
Ens parlava de com haviem d'anar vestides 0 com ens haviem de depilar les
celles. Menys mandangues de guants i barrets, feia, mireu com vesteix la Chanel,
dos vestits i prou, i es mes elegant que totes vosaltres. Sempre ens volia donar
llic;ons. 1166
La Kati (. ..) s'entretenia a fer-Ii patir la seva lletjor. No t'entenc reina, per que
tens tan poca trac;a a maquillar-te. Els homes trien pels ulls, busquen la bellesa
de la cara, l'estetica d'un cutis net. I que n'is d'incitant, un cutis ben depilat i ben
. 1167
maqulllat.
1164Montserrat Roig, EI temps de les cireres, p. 148. Cf. "La Kati dibuixa les celles amb el llapis
marro, ho havia de fer amb cur a, tot traient una mica la punta de la llengua. La moda de les celles
depilades I'havia deixada sense ni un pet. Les celles depilades etfan un posat d'exasperaci6, Ii deia la
Mundeta vella." De nombreux passages evoquent les sourcils tres particuliers de Kati, nouveaute qui
ne deplait pas a la Mundeta de la deuxieme generation: "A la Mundeta, Ii havien fet molta gracia les
celles depilades de la Kati, unes celles inexistents. Pel damunt, s'hi pintava unajinfssima i matussera
ratlleta negra que Ii exasperava el rostre.", Ramona, adeu, p. 60. De plus, de nombreux passages
insistent sur Ie soin de Kati pour son corps, car el1e a Ie constant souci de s'embe11ir et repete: "no
morire lletja", L'hora violeta, p. 1251128: "La Kati s'acaba de posar les cremes. Primer una per a
cutis greixos, despres el tonic ... sota els ulls.", Ibid., p. 125.
1165 Le mepris de Kati est un sentiment que confirme Ie narrateur: "La divertia criticar la mena de gent
que entrava al Nuria i la Mundeta Ventura era el seu esquer. Que si un que entrava estrafeia en
Ronald Colman, pobret, i sembla un mitja cerilla, que si I'altre duia un bigoti escarransit, tot just
quatre pels, que si aquella doneta que sortia portava una toca de setf de I'any de la picor. Que
pesada, la Kati, amb el seu posat mig de cocotte mig de mare abadessa. ", Ramona, adeu, p. 60./ "La
Kati ens detestava, es rijava de nosaltres, de les perruques de la Sixta, de les meves sortides de
pagesa, com deia ella, de I'ensopiment de la Mundeta jove.", L 'hora violeta, p. 122- ses dires sont
confirrnes par Ie narrateur quand Kati pense que si les femmes du Nuria etaient moins sottes, elles
pourraient suivre ses conseils en matiere de sexualite et de simulation: "Sabia que als homes els
agradava molt. Eis xiscles no s'han de confondre amb un panteix. Si les del Nuria no fossin tan
bledes, els faria un curset. Es una escalda, senyores meves, jins que no s'arriba al punt mes alt. La
Sixta s'esgarrijaria, pens a, i la Judit se la mirari des de dalt de la piramide. ", L'hora violeta, p. 126.
1166 Montserrat Roig, L 'hora violeta, p. 122.
1167 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 63. Notons que ce discours annonce celui d'Altafulla dans
L 'opera quotidiana.
270
Le langage de Kati refiete encore sa personnalite exuberante ainsi que sa
quete de modemite car elle affectionne les expressions au gout du jour,
en particulier les mots etrangers qui ponctuent nombreuses de ses
phrases:
Touche, noia (. ..) Jo soc dels de la tira del campi qui pugui, my dear. 1171
Aixo de "vivre sa vie", de ser "independante" els produfa una mena de rau
rau. lIn
Mais si Kati fait tant parler d'elle et est si secretement admiree par ses
congeneres feminines, c'est qU'elle s'impose comme une femme liberee,
preferant vivre seule et change ant de partenaire a l'envi -"practicava
l'amor lliure, esnob i enamoradissa" I 173 -ce qui ne manque ni de choquer
ni d'engendrer force critiques, d'autant plus qU'elle est de mceurs tres
libres -les seves descarades tendencies vers l'altre sexe.,,1174 -peu
satisfaite par l'heterosexualite, qui l'ennuie l175 mais qu'elle pratique
1175 De nombreux passages insistent sur I'insatisfaction sexuelle de Kati avec les hommes: "De
vegades, quan s'ensopia fent i'amor, es mossegava les ungles.", L'hora violeta, p. 125 cf.: "Pero,
aleshores, la Kati nomes desitjava que alia acabes aviat. S'hi ensopia tant.", L'hora violeta, p. 126.
De plus, Kati porte sur les hommes, numeros qU'elle collectionne, un regard tres dur, mele de degoiit
et de mepris, comme en temoignent differents passages, terribles requisitoires contre les hommes ou
les images, Ie registre de langue (vulgaire), Ie ton, contribuent a refleter ce mepris haineux de Kati
envers les hommes: "Tots els homes, despullats, s'assemblaven. Tots Ii recordaven un mico. (. ..) quan
els veies desputllats, quina decepcio ... Tenien les cames mes curtes que el cos, alguns caminaven com
si muntessin a cavall, altres les tenien tortes. (. ..) I els penjolls ... , quan la cosa no anava be,
semblaven el batall d'una campaneta. Rosats 0 blanquinosos, de color de gos que foig. Un munt de
carn que no era res. Res. Ella no s'ho mirava mai, i no perque Ii fes jastic, no. Sino perque ho
271
neanmoins car elle est prete a tout (meme a simuler Ie plaisir) pour
soigner son image, comme en temoignent differents passages 1176:
I no volia passar per frigida, era qiiesti6 de prestigi. Quan la Kati sortia amb
un home que no Ii agradava, periJ que sabia que Ii acabaria demanant-Ii per
anar a{llit, prenia dos conyacs d'un glop per escalfar-se. Es clar que la Kati
panteixava i es mesurava la respiraci6 a ji que quedes ben clar que coneixia
de que anava. Es tractava de sospirar, al comem;ament, com una gateta que
miola i que es desvetlla a poc a pOCo Sospirs curts i fets en veu baixa. Com
una remor que vingues de ben avall, de sota el llit. Despres, el sospir creix i
creix i es transforma en un petit xiscle, un xiscle que ve a dir alguna cosa
com, al,. que no puc meso
"Sa b·lQ que, as I homes, alXO
. 'Ie s agrada mo 11177
t.
Que Ii agradava del numero vint, del pied-noir? EI gust de xampany quan
besava. EI primer dia, el numero vint va fer una cosa que li desagrada. Va
beure un glop de xampany i, despres, en besar-Ia, li escopi el liquid barrejat
amb saliva. Ella es feu andarrera, la gola xopa. Quinfostic!, va dir. PeriJ el
pied-noir estigue a punt de sospitar que la Kati no tenia m6n i aixiJ, mai de la
vida. Havia de demostrar savoir faire i totes aquestes coses que diuen les
.
revlstes .I II 1178
1 es nove. es.
detestava. Eren tan ridiculs, els homes, quan no anaven vestits! No eren res, res. Si la tenien enterca
era una altra cosa. Pero la Kati desitjava que alia acabes aviat. ", Ibid., p. 126.
1'76 Seule sa relation a Judit et a Patrick est parfaitement sincere etant, cette fois encore "idealisee"
comme on Ie voit dans Ie chapitre consacre a I'amitie feminine ou la vision idealisee du militant.
1179 Ne sommes nous pas en droit de considerer ici que la critique de la mythification des annees 31-39
272
de la deuxieme generation, comme si toute l'histoire ne pouvait etre lue
qu'a la lumiere de cet evenement majeur qu'est la guerre civile (tout
decoule de lui, il faut lire l'histoire comme un acheminement vers la
guerre). II est vrai que la place preponderante du personnage de Kati est
incontestable dans Ramona, adeu: elle se presente, des l'ouverture du
roman, comme Ie personnage fort de la narration de la Mundeta de la
deuxieme generation: Ie monologue interieur de Mundeta a la recherche
de son mari pendant la guerre refiete, en effet, les pensees de Mundeta
concernant non seulement son mari mais encore Kati. Apres l'apparition
d'un "je", sujet parlant ("em feia mes angunia "), des les premieres lignes
du roman, et l'evocation du mari que recherche ce "je"lMundeta ("10
tambe en tenia de por, pero me l'empassava ben dintre perque ningu no
em notes que buscava el meu marit. "), surgit Ie personnage de Kati dans
les pensees de Mundeta, presente puisque Mundeta ne peut s'empecher
de penser a elIe: la frequence de ses apparitions romanesques lui confere
donc dans la diegese la place d'un personnage de tout premier ordre,
presentee comme un personnage solide, qui joue un role dans l'education
de son entourage lui reconnaissant une autorite-
Jo feia el cor fort i tenia ganes de trobar-me la Kati i explicar-li que jo, tota
so l a 1. sense ajU
. da de nmgu,
. 'b uscava eI meu mant.
. . 1180
La Kati li havia dit, pero dona, no siguis baja, que el mataras. La llet de les
mares es dolenta quan esperen una criatura. 1 la Kati la va renyar perque
fela molt de temps que li havia dit que am?s a uns cursets que donaven uns
metges a Badalona per saber ben be corn va aixo de tenir un fill. La Kati
tambe valia que jo hi anes, pero a en Joan no Ii fela massa gracia. 1181
La Kati diu que en part es culpa meva, que ern deixo dominar per ells dos i
que el que he de fer es buscar-me feina de secretaria a de mecanografa, que
1182
ella me'n podria trobar a la Generalitat.
1181 Ibid., p. 8.
273
aptitude adiriger, rassure la faible Mundeta qui se qualifie elle-meme de
sotte et qui est prete a suivre les conseils de Kati:
274
31-39. Cependant, celle-ci ne saurait etre consideree comme une
caracteristique globale et globalisante du roman, car elle risquerait
d'entrainer une interpretation erronnee du sens du texte roigien: cela ne
reviendrait-il par au meme que prendre l'incessant "diuen que" des
personnages pour argent comptant alors qu'il requiert une distance du
narrateur ? En realite, la mythification, qui existe reellement au sein du
roman, est la voix de certains personnages qui semblent etre
l'interpretation dominante precisement parce que ce sont des personnages
principaux de la generation de l'apres-guerre (Natalia, Norma, Agnes).
Cependant, la construction complexe de l'ceuvre roigienne camoufle Ie
veritable sens du texte car Ie narrateur (et Montserrat Roig, qui tire les
ficelles), a distance des personnages, ne cautionne nullement la
mythification de cette epoque, et se montre au contraire critique face a
l'interpretation idealisee de l'epoque de la Generalitat, de la Republique
et de la guerre que font seuls les personnages de l'epoque ulterieure; cette
distance emise sur la generation de l'apres guerre, et en particulier sur la
"somnolence" qui la caracterise, est presente et coexistante, elle aussi,
dans les romans:
-Podria cuipar tambe el "c!ima" del pais, un pais malalt, neurotic, que mai
no s 'acaba de fer, pero tu diries, i tindries rao, que aquesta es I 'excusa foci!
dels mediocres: el "c!ima" som nosaltres.11 89
catalana, hauria de ser com elles, que van resistir al setge, malgrat que es morien de Jam, bo i atiant
275
Derriere cette critique d'Harmonia, c'est Montserrat Roig qui s'exprime
sur sa generation:
En el fons hi havia una gran set de coneixement perque ens sabiem molt
pobres culturalment i us miravem a vosaltres com a gent que havien tingut,
encara que fos molt curta, una epoca en que el pensament era molt mes ric,
en que tot semblava be!lugar. Pero tambe aquesta idea ens ha fet mal. Tambe
vam ide alitzar aquest passat vostre. La idea que, a la Republica, les taronges
eren mes grosses. 1190
Fixa-t'hi be, petita: res del que portes a sobre no es teu, vu!l dir que et
pertany tant a tu com als altres. Mira al teu entorn: arribara un dia en que
potser no podrem expressar-nos amb les paraules que sabem, pero no hi
haura,mngu,
. , mngu , que ens fiaCl. 0 bl'd
. , d'aquest mon, I
1 ar e que som.
1194
1190 Montserrat Roig, Maria Aurelia Capmany, Ofici i plaer de viure i escriure, Cultura, avril 1991,
cit.p.19.
1191 II s'agit d'un poete de tradition symboliste, traducteur et critique litteraire de grande envergure
(1895-1959).
11941bid., p. 111.
276
Pour Montserrat Roig, Ie role centralisateur de la litterature est en effet
fondamental pour l'individu 1195 car la quete identitaire des personnages
est toujours prioritaire dans son oeuvre. Cette quete, qui est celIe de tous
les ecrivains de langue catalane, passe par la defense de la langue
(catalane, bien entendu) et la replique d'un des personnages de L /opera
quotidiana (Horaci Duc) est de toute evidence Ie mot d'ordre de
Montserrat Roig: nEs que la nostra llengua es sagrada. Si no la salvem
nosaltres, qui Ia salvara?" 1196
1195 II suffit de constater, comme nous Ie montrerons par la suite, que J'amour des personnages roigiens
pour leur langue leur vient de I'apport de la litterature qui les a nourris.
1197 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigut mentida, p. 28. La question linguistique a
profondement interesse la romanciere qui conyoit Ie devoir de changer de langue comme un acte
douloureux, une atteinte profonde de I'etre, voire une "offense", ce qU'elle explique en s'appuyant sur
les experiences de divers ecrivains, dans Digues que m'estimes encara que sigui mentida: "Tot
escriptor que ha de canviar de llengua es un escriptor en principi ofos, un escriptor que no acaba mai
de sentir-se a gust, intranquil. (...) Nabokov escrivia a l'epileg de Lolita: La meva tragedia privada,
que no te per que interessar ningit, es que he hagut d'abandonar el meu idiom a, la meva lliure, rica,
1198 Interview de Maria-Aurelia Capmany a Roig, Ofici i plaer de viure i escriure, Cultura n. 22, 1991,
p. 22-23. Montserrat Roig a souvent evoque son choix logique de la langue catalane pour ses romans,
un desir qui n'etait pas toujours compris: "Quan he anat a donar conJerencies per Espanya, no hi he
tingut mai cap problema pel Jet d'escriure en catala i aixo ha quedat ben clar, pero sempre s'ha
aixecat un senyor per preguntar: "t com es que voste que parla be en castella, no escriu en castella?"
277
Issue d'une famille catalane et catalaniste, l'auteur a joui d'une education
ou Ie catalan etait non seulement parle chez elle (comme dans toute
famille catalane l199) mais encore ecrit (ce qui etait moins classique a son
epoque 1200). Pour Roig, la quSte de l'ecriture romanesque en langue
catalane passe par un travail tres approfondi sur Ie langage litteraire 120 \
Ie style, ce dont tout lecteur prend immediatement conscience lors de la.
lecture de ses ceuvres. Christina Duphia dans La voz testimonial en
Montserrat Roig souligne que Montserrat Roig, traduite en castilIan, est
lue en Espagne aujourd'hui dans la generation des femmes ecrivains de
l'Espagne contemporaine et qu'a ce titre, la question linguistique n'est
presque jamais mentionnee 1202 . Cette limitation et cette reduction de
l'approche de l'ceuvre est dommageable car i1 existe, de ce fait, une
multiplication du reseau de signifiants, la possible perte de
Per respecle a la seva cultura-jo els conleslo-l'intenlO parlar be, m'agrada parlar tan be com puc
qua/sevo/ l/engua, pero si em passes a escriure en castel/a, esdevindria una altra persona, no seria jo.
La /lengua soc jo." Dialegs a Barce/ona, Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, p. 44. De plus, la
langue catalane qui, pour la romanciere est parfaitement logique, s'impose encore parce que I' ecrivain
se doit de la maintenir "vivante". Montserrat Roig avait des craintes quant a I'existence future du
catalan: "Tinc por que a la /larga no es converteixi en una /lengua dWite, en un /lati."( ... ), Isabel
Clara Sim6, Montserrat Roig, Dia/egs a Barcelona p. 41.
1199 A de nombreuses reprises, la romanciere a souligne la difficu/te a laquelle elle se trouvait
controntee, a I'ecole, chez les sreurs car c'etait non seulement un monde hostile (comme elle s'en
explique a de nombreuses reprises) mais encore un monde qui lui semblait etranger par ses signifiants,
si bien que la langue castillane qu'elle entendait seulement dans ce lieu lui semblait sans
correspondance avec son vecu et "inventee" par les religieuses: II L'estatua estava Jeta de
( ... )
parau/es, d'unes parau/es molt diferents d'aquelles que les monges em Jeien apprendre de cor. Quan
em Jeien escriure mots ensucrats en una //engua que, aleshores, em semblava que elles havien
inventat. El pare no era el papaito querido, ni I'avia I'abuelita.", Montserrat Roig, Digues que
m'estimes encara que no sigui mentida, p. 167.
1200 "Jo vinc d'unaJamilia catalanista. Una de /es poques coses que es van conservar clara a casa (. ..)
es la qilestio cata/ana. La recuperacio de la noslra identitat, comen{:a, per a mi, des de molt petita. Jo
no he hagut de Jer e/ trasplantamant, com a/tres escriptors, i passar del castel/a a/ caraM. Gracies a/
meu pare, /a meva //engua sempre ha estat /a cara/ana. E/ pare ens explicava el va/or de La terra
propia, /'amor a /a nostra terra, que es un Jet, bi%gicament natural (...) Jo crec que /a patria es un
Jet.", Francesc Castell, Montserrat Roig, escriptora compromesa, Serra d'or, Fevrier 77, p. 23.
1201 "Em preocupa, ara, trobar una riquesa lexica que no sigui Jor{:ada, una /lengua que, coi, es
par/ada per /a gent del carrer.", dit Montserrat Roig dans l'article, De /a requesta que Jou Jeta a
Montserrat Roig, par Guillem-lordi Grael1s i Oriol Pi de Cabanyes, Serra d'or, mars 1971, p. 28. Cf.
"Per a escriure, hem d'es/ar enamora/s de /a nostra l/engua, nomes d'aquesta manera avancem pel
/aberint de /es nos/res geograjies literaries. Les parau/es son /es noslres Ariadnes i no les podem
abandonar com vaJer Teseu amb el personatge mil%gic.", Montserrat Roig, Digues que m'estimes
encara que sigui mentida, p. 167.
1202 Christina DuJpaa, op. cit., p. 106. Elle ajoute: " Tanto en el caso de insistir en el tema de Jorma
exagerada como en el caso de ignorarlo subyace la anormalidad que sufren en el espacio publico las
lenguas minoritarias sin protecci6n de un Estado propio."
278
correspondances d'un meme champ semantique, la perte d'une musicalite
specifique a la langue originelle; en effet, comme Ie souligne MikhaIl
Bakhtine, lice n'est pas l'image de l'homme en soi qui est caracteristique
du genre romanesque mais l'image de son langage" 1203. eet
"appauvrissement" qui consiste aprivilegier Ie signifie sur Ie signifiant
ne pouvait que gener Ia romanciere, a Ia recherche, elle-meme, d'une
qualite stylistique et pleinement consciente de ceUe tendance a une
analyse, somme toute partielle, reservee en particulier aux langues
minoritaires 1204:
Em va explicar que la gent, avui, ja no valora que vol dir una carn ben
tallada, ben (riada, ben polida. Que ara la gent es conformava amb uns
paquets de carn embolicada amb plastic, on sempre t'enganyen, ades amb el
preu, ades amb el pes. Que ell se sentiafelir; quan la gent Ii deia, faci-me'ls
melosos, 0 gruixudets, perque no em quedin eixarreits. Que avui la gent
demana un bistec i prou, i no saben distinguir entre el filet de pobre, 0 la part
de la culata, el eros to 0 el cap de mort. Que ja no sap demanar conill per
estofar, tapaplana pel fricando 0 tall que es pela per arrebossar. Que es
perden les paraules, que la gent ja no ho demana per terces, sino per qui/os.
1207
Vinga, tants grams, tanta earn. L'home semblava molt enrabiat.
1204 Meme si, dans \'exempJe de Roig, c'est l'attitude de J'ensembJe du lectorat, basque par consequent,
1 05 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 20-30.
279
La reconquete du langage est une priorite de la romanciere pour qui la
premiere etape est la pratique de la langue catalane, si bien que Ie catalan
s'impose majoritairement comme langue des personnages. C'est une
situation parfaitement logique puisque la grande majorite des
personnages roigiens s'inscrivent dans des familles d'origine catalane et
utili sent Ie catalan comme langue de communication, au sein de leur
famille notamment. Ainsi, l'aire linguistique des personnages roigiens,
, maJontalrement
tres ... cata1ane 1208,est ressentIe
. par l' auteur comme une
necessite et une evidence: "El que no puc fer, perque seria mentida
podrida, es que una venedora de la Boqueria parli en castella" 1209. De
plus, l'univers clos de la maison catalane reunit en son sein diverses
generations qui permettent la concomitance de divers langages, reperes
par les personnages eux-memes, refietant, par la-meme, que la question
du langage est au centre de l'ecriture roigienne:
Potser el que m'agrada mes d'en Jordi es que m'assenyali el cam£, que em
portio Una manera molt digna de ser anul.lada. "Dignitat", vet aqui una
l21O
paraula del pare, com ''fe'' i com ''familia honorable .
1208 C'est pourquoi la langue des personnages est etudiee tout au long de cette these.
1209 Guillem-lordi Graells i Pi de Cabestanyes, De la requesta que lou leta a Montserrat Roig, Serra
1212 Montserrat Roig, Ramona, adiu, p. 117. Lorsque Ramona I res;oit de son amant des lettres en
catalan, elle y est d'embIee plus sensible qu'aux vers que lui ecrivait, auparavant, son mario
280
ans I213 . Chacun des personnages semble ainsi avoir un auteur catalan de
predilection qui, pour lui, fait reference: Sal vat Papasseit pour Ignasi,
l'amant de Ramona n1214, Josep PIa pour Jordi, Maragall pour Horaci
Duc, Saura et AltafulIa, March enfin pour Ie grand-pere d'Esperdenya, Ie
grand poete qu'il veut etre la reference de son petit-fils:"Pero, parleu-li
., M arc h 1215 :
d'Aus las
1213 "L'Esperdenya, als set anys, repetia a cor que vols tot el Canig6 de mossen Cinto i el Cant
espiritual de Joan Maragal/, Montserrat Roig, La veu melodiosa, p. 25.
1214 "L'lgnasi Ii prema la ma mentre Ii recitava algun poema de la seva col/ita tot i que aquests eren
escadussers i abundaven els d'en Salvat.", Ramona, adeu, p. 112. De nombreux passages y font
reference.
1215 La veu melodiosa, p. 27. Ausias March (1400-1459) est un poete d'autant plus fondamental pour Ie
dernier roman de Montserrat Roig qu'il est a I'origine de son titre. En effet, celui-ci est issu d'un vers
du poeme XI: "car, si I'hom es a mal aparel/at, la veu de mort Ii es melodiosa", Ausias March,
Poesies, Volum II, A cura de Pere Bohigas, Editorial Barcino, Barcelona, 1952, Colleci6 A, volum 72,
p.40.
1217 Les deux termes sont de Montserrat Roig, dans "Digues que m'estimes encara que sigui una
mentida, p. 38.
281
"Quien habla catalan es antiespanol. "
I. ,,1218
- I habla espano
"S'1 eres espano,
La revelacio que existia una llengua "real" em va venir als quatre anys, quan
les monges m'obligaven a llegir unes paraules que no entenia. Creia que les
monges inventaven una llengua per a dominar el territori del meu jo i les
meves paraules. Eren el poder.( ... ) La llengua del poder era representada
.
per I'habltacle tancat del convent de monges.
1219
mentl
1220 Etudiee plus avant dans Ie chapitre: "La critique de la bourgeoisie d'affaires et des parvenus".
1221 C'est no us qui soulignons ces termes.
1222 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 188-189. Certains cauchemars des personnages
permettent aussi I'existence d'une aire linguistique castillane, d'autant plus que les personnages revent
de leur passe chez les sreurs.
1223 El temps de les cireres, p. 108.
1224 Nous retrouvons une scene de rafle policiere dans L'apera quotidiana: "-L'Onze de setembre
d'aque!l any va ser molt duro La ba[ia va ca(:ar el !loc on ens hav[em de concentrar i vam haver de
dispersar-nos. (. ..) Els grisos els van clissar des d'abaix i els van comen(:ar a perseguir pels terrat.",
L'apera quotidiana, p. 48/49 (C'est nous qui soulignons).
1225 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 110.
282
fois soulignee lorsque Joan, en camp de concentration se voit interdire de
communiquer dans sa langue, d'ou l'apparition, au sein du roman, d'une
correspondance en castillan. Enfin, il n'est pas fortuit que la langue
castillane soit reclamee a corps et a cri au sein de l'universite lors du
discours de Jordi, la fameuse nuit de la creation du syndicat d'etudiants
et qu'un sonore "en castellano" ponctue Ie discours du militant pour Ie
' b·l·
desta I lser et semer 1a d·lscorde 1227 .
1226 Notons Ja preponderance de la langue castillane, pour certaines spheres, comme Ie cinema: chaque
fois que les personnages se rememorent Ie discours de leurs heroi"nes ou heros, ils Ie font en langue
castillane. ( II convient de se rMerer au chapitre sur Ie cinema) De plus, Ie livre de chevet que Mari
Cruz doit lire it Altafulla, Amores desvanecidos, est en castilian et certains passages, OU l'inattentive
lectrice Mari s'ennuie en lisant, retranscrivent la lecture en langue castil1ane, reflet de la distance des
personnages et de l'auteur pour ce livre: "Anonadado por la implacable senten cia, el principe obedece
y renuncia a Elisa. Tres arlOs mas tarde, cuando todavia estaba anegado en lagrimas y abatido de
pena, se caso con Augusta de Sajonia-Weimar, ala cual debia hacer emperatriz ... Tot d'una, Ii queia
un mastegot.", L'opera quotidiana, p. 61.
1227 D'autant plus que cette scene s'appuie sur des faits historiques.
1228 Selon la denomination et Ie titre du livre de Francese Candel: Eis altres Catalans, qui conceme
I'immigration en Catalogne.
1229 Ce terme tres pejoratif "xamego" employe par Horaci Due pour qualifier Mari et les imigres qui
ne parlent pas catalan (et par consequent ne sont pas totalement "integres") n'est pas sans rappeler
celui qu'utilisait Ramona 1 dans Ramona, adeu- "Dispersaren la xusma a cops de sabre-" (p. 149) car
ils soulignent Ie sentiment de superiorite et Ie mepris qu'eprouvent ces locuteurs vis it vis des non
Catalans. Isabel-Clara Sim6 insiste elle-meme sur la connotation fortement negative du mot
"xamego": "A cap immigrat no Ii dona la gana de passar per "xarnego"-una paraula que odio-, se
283
Un tres beau passage- les noces d'Encama, la bonne Andalouse des
Miralpeix, auxquelles sont presents Natalia et son neveu Marius, -pennet
toutefois de faire parler les personnages Andalous en langue espagnole
au sein du roman catalan, parce que, cette fois, c'est Ie monde andalou,
en famille, qui est pen;u l231 et observe par Marius comme un "document
humain" 1232. De fayon tres interessante, la langue d'Encarna et celle
d'autres Andalous mettent en evidence la "catalanisation" de la langue
castillane, phenomene "d'integration" linguistique refletee par une
modification de la prononciation castillane que l'on observe au sein du
roman par la recreation litteraire d'une frange linguistique mixte -un
melange de traits linguistiques du catalan et du castillan, fait
extremement rare chez Montserrat Roig:
yendo hassia al Pardo Ie conossi. ( ..) el mas castisso de too Madriiiit. ( ..) y
yo al notarly' m'estremesiiiii". ( ..) bajo del cotxQ muy garbosu vino hassia
.... 1233
mZlll.
sent catala com ningu.", Dialegs a Barcelona, Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, p. 29. Von notera
qu'Horaci Duc emploie ce terme chaque fois qu'il rend compte d'une distance vis a vis de Maria ou de
Mad Cruz: cf. "Aquella xarnega que jo havia convertit en una catalan a de ben segur que es rebofcava
com una bagassa amb en Pages.", L'opera quotidian a, p. 89.
1230 L'opera quotidiana, p. 74. Cette replique d'Horaci Duc, en plus d'etre amusante a I'image de
nombreux commentaires de ce personnage, explique, de fa<;:on allusive, I'attrait des Andalous pour Ie
catalan, qui se presente ici comme I' outil d'integration sociale et de reussite. Mari Cruz relate la
pauvrete de sa famille, partie s'installer a Barcelone pour fuir la misere: "La meva mare lis d'un poble
que s'ha perdut dins fa geografia d'Espanya. ja no hi queda ningu. !levat de quatre veils i dues
criatures, a tot estirar. La mare sempre diu que hi ha passat l'esponja, que se Ii ha despintat dins de
la memoria la casa on va neixer, els animals que tenien i la terra que es moria per l'assecada. (. ..) Un
dia, quan jo tenia tres anys, fa mare va dir que estava tipa de tanta miseria i que fariem cap a
Barcelona.", L 'opera quotidiana, p. 38.
1231 "Tots eren andalusos, menys en Jaume i el seu oncle, que eren murcians pero parlaven cata/a. un
matrimoni aragones i la Natalia i en Marius.", El temps de les cireres, p. 175.
1232 Cet episode met en scene la rete organisee a I'occasion du mariage et 1'ambiance rituelle de ces
fetes: "i Vivan los novios! (. ..) jque se besen el picot i Que esta noche tiene trabajo!"(. ..) La Natalia
s'acosta a en Marius, t'hi ensopeixes? No, contesta el noi, aixo es un document huma. La Natalia va
somriure, encara es mira la vida com sifos "un document huma", pensa." Cependant, il faut souligner
Ie fait que la retranscription de la scene, a travers Ie regard des Catalans Natalia et Marius, est
clairement per<;:ue de fa<;:on positive et met en relief la langue castillane qui perd tout caractere
repress if et I'exceptionnelle joie de vivre que la romanciere considere etre une caracteristique des
Andalous qu'elle a cotoyes notamment quand elle etait enfant: "L 'unic que jo havia pogut sentir en
aquella llengua era les expressions "mi arma" 0 "desaborio" de fes minyones andaluses de casa, que
en cap moment hagues pogut associar amb fa repressi6. Era fa Ilengua d'une dones que m'estimaven.
Jo sempre he estimat molt Andalusia. Aquestes minyones andafuses em parlaven molt de fa vida,
tenien una gran imaginaci6 malgrat ser analfabetes, comunicaven una joia de viure i l'aplicaven,
cantaven molt. "Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, Dialegs a Barcelona, p. 40.
1233 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 76.
284
Par la graphie catalane "hassia", "conossi", "castisso" des mots castillans
"haqja", "conofi" et "castig..o", Montserrat Roig transcrit la realisation du
phoneme consonantique fricatif dentalo-alveolaire sourd lsi au lieu de
realiser Ie phenomene consonantique fricatif interdental sourd lei que
l'on trouve en castillan dans "hacia". lei, il est prononce [asja],
prononciation erronee du castilIan. Le locuteur etant Andalou, cette
graphie particuliere retranscrit Ie fait qu'il est originaire d'une zone de
seseo, et qu'il n'a pas, au sein de son systeme phonologique, Ie phoneme
lei (interdental):"El seseo que da a la "c" y a la liZ" el mismo sonido
sibilante de la "s" ,,1234. L'apprentissage du catalan ne lui a pas davantage
exige de realiser Ie phoneme interdental puisque lei ne fait pas partie du
systeme phonologique du catalan.
1235 Josep A. Castellanos i Vila, Normativa basica de la llengua calalana, quadern amb exercicis
285
Cette recreation linguistique permet de souligner, de fac;on amusante, la
specificite de la langue catalane grace aux defauts de prononciation des
Andalous, en particulier leur caracteristique assourdissement excessif
des occlusives:"el cataIa apitxat", evoque a diverses reprises; une
prononciation erronee qui n'est pas toujours pour deplaire aux catalans,
sensibles au fait que l'on parle leur langue l236 :
1236 En effet, comme Ie prouve Natalia, lorsqu'a son retour de Londres, elle appnkie que Je chauffeur
de taxi lui parle dans sa langue-"li agrada de sentir com el taxista parlava en la seva llengua, en un
catala apitxat. ", El temps de les cireres, p. 20. Horaci Duc n'apprecie pas ce defaut de prononciation
qu'il repere chez Mari Cruz comme il l'avait fait chez sa femme, Maria: "A questa noia te Justa, amb mi
es convertira en una catalan a de debao No m'agrada el seu catala apitxat.", L'opera quotidiana, p.
197. Ainsi, alors que Maria, la femme d'Horaci Duc etait parvenue a une prononciation parfaite, elle
en revient a son ancienne prononciation lorsqu'elle se brouille avec son mari, retlet de sa totale
desolidarisation: "I em va cridar, doncs, sf que em passa, em passa que estic Jarta de ser una
papallona de nit, d'esperar-te, m'avorreixo, m'avorreixo, m'avorreixo, ho va dir tres vegades, i totes
tres vegades va convertir la x en una ch, com si es venges de mi en tornar al catala apitxat d'abans, el
so em va grinyolar a l'oi"da, i no se que em vaJer patir mes, si que em digues que s'avorria 0 be com
ho va dir, com si li Jaltes oli a les consonants.", L'opera quotidiana, p. 78. Cf:. "Vaig deixar de
corregir-li el catala perque, si ho Jeia, ella em mirava d'aquella manera que em glac;ava per dins. ",
L'opera quotidiana, p. 88/ "es que, a la Maria, quan s'enrabiava, Ii sortia la xarnega que duia a
dins.", Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 100.
1237 Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 35.
1238 Montserrat Roig a d'ailleurs insiste sur ses propres difficultes de prononciation en catalan:"Carme
Serrallonga em va ensenyar a dir la "II". 10 deia "paia", "fuia", Montserrat Roig, Escriptora
compromesa, de Francesc Castells, p. 24.
1239 Parmi les differences, Ie systeme phonologique catalan comporte une voyelle dite "neutre"
(phoneme I I, tant6t graphie "a", tant6t "e", et qui se realise [ ].) Le systeme phonologique du
castillan ne comporte que cinq phonemes vocaliques Ia/, lei, Iii, 10/, lui. Le phoneme Ie plus proche de
I I, celui qui partage Ie plus grand nombre de traits pertinents est Ia/.
286
occlusif dentalo-alveolaire sonore a plusieurs allophones.( ou realisations
phonetiques ):
-realisation occlusive: [d] en position explosive absolue ou apres une
liquide ou une nasale.
-realisation spirante:a) [8] dans toutes les autres positions, il est prononce
plus relftche: "se pronuncia fricativa en la conversacion espanola
corriente, toda d ortognifica que no se halle en posicion inicial absoluta
ni en contacto con" n" 0 " 1" precendentes." 1240
.c. ·1' . 1241 .
b)parlOlS,l s ammt
La graphie "00" marque Ie fait que la voyelle velaire est allongee du fait
de l'amuissement. Sa quantite est superieure.
1241 "EI habla vulgar no solo omite la d de -ado constantemente, como la de otras muchas formas ya
indicadas, sino que ademas en este caso alarga un poco la a acentuada, dandole un timbre
marcadamente velar 0 posterior, circunstancia que por sf sola basta para que la pronunciacion
correcta, aim en suformafamiliar en que de ordinario, como queda dicho, suele llegar hasta la total
cit. p. 102.
1242 Roig souligne a diverses reprises ce role de Pygmalion dont se saisit, avec bonheur, Horaci Due,
ce qu'il exprime lui-meme grace a la meme image: "Era unajoia en brut, ijo em sentia com l'escultor
que pot modelar una obra d'art de la terra primitiva.", L'opera quotidiana, p. 36. " C... ) es quasi una
analfabeta. (. ..). Tambe es argila pura, m 'entren ganes de modelar-Ia.", L 'opera quotidiana, p. 109.
287
Ainsi, lorsque Mari Cruz, a l'instar de Maria, demande a Horaci Duc de
l'initier a la langue catalane, elle essuie un refus. Neanmoins il conseille
aMari Cruz'd'avoir une ecoute attentive de la langue:
De tant en tant em corregia I'accent i jo, tota engrescada, Ii vaig demanar
que m'ensenyes a parlar be el catala i em va dir, no, no ho penso fer mai, i no
el vaig treure d'aqui. I aixo que, ami, m 'agraden les lengues, (...)jo, d'estudis
res, soc gairebe una ana(fabeta, pero les llengues, sf que se'm donen. (. ..)
Pero el senyor Duc em va dir, el catata, I'has d'aprendre tu sola, nomes has
de fer que escoltar. l244
1245 Ibid., p. 45. Notons un seul exemple de mise en relief de caracteristique de la langue castillane
rehlchee avec I'amuissement de la consonne occlusive dentale sonore en position intervocalique, Ie "d"
1247 M R Olg,
ontserrat ' L"opera quotl'd'lana, p. 45 .
1248 la langue est un element essentiel du "catalanisme", Ie mot "patrie" est d'ailleurs pour Montserrat
Roig directement lie a une representation symbolique de tout premier plan: "El pare ens recordava les
injusticies del carrer conrea ellet de ser catala; ens explicava el valor de /a terra propia, l'amor a la
nostra terra, que es un let natural. Recordo que Sole i Barbera em deia un dia que haviem de
recuperar el mot patria. Es clar, per a nosaltres lila patria" sempre ha estat un concepte leixiste,
imposat. Cree que te molta rao. A traves del meu pare, he estimat molt la meva patria. Jo cree que la
patria es unlet.", Montserrat Roig, escriptora compromesa, Francese Castells.
288
geografics i historics- forma part de l'ideari de mes d'un partir politic es un
1249
fet acceptat, hores d'ara.
S'B est certain qu'au sein du roman roigien, Ie castillan est en generalia
langue du pouvoir, ce pouvoir est aussi symbolise par la langue catalane
car, comme dans toute langue, l'on distingue et rep ere multiples types de
langages, reflets de differentes strates sociales:
C'est ainsi qu' Emilio, par exemple, souligne chez son amie Natalia un
langage qu'il qualifie de "bourgeois": "Estas molt embolicat, oi?
L'Emilio arronsa les espatlles, "embolicar" es un verb petitburges,
•
petIta. " 125 1, ce qUI. est I '
oglque, ch ez ce personnage aux pnses
. avec des
revendications sociales, car, comme Ie souligne justement MikhaIl
Bakthine:
d'avui, article dans Maria-Aurelia Capmany: f'afirmaci6 en fa paraufa, Montserrat Palau i RaUl-David
Martinez Oili, CossetAnia Edicions, Valls, 2002, 316 pages, cit. p. 85.
1250 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui menlida, p. 39.
1252 Le discours d'Emilio dans El temps de les cireres reflete parfaitement ce discours "social" evoque
par Bakhtine, un discours que, pour des raisons d'espace, nous n'etudierons pas ici mais qui pourrait
289
Dans Ramona, adeu et l'episode qui evoque, au sein de l'universite, la
creation du syndicat d'etudiants Barcelonais en 1966, avec Jordi Soteres
et Ramona III, Ie discours d'un personnage du roman souligne la mise en
parallele du cata1anisme et de la bourgeoisie -"L'Enric, catalanisme i
.,
burgesla . cosa. ,,1254 - que d'enoncent M
son una matelxa R·
ontserrat Olg et
Maria Aurelia Capmany, car elles recusent cette conception reductrice de
la langue catalane, synonyme de "langue bourgeoise" 1255:
1254 Montserrat Roig, Ramona, adeu, p. 67. Cf. "( ... ) entra a la universitat i aprengue a menysprear,
per mimetica conviccio, tot alia quefesferum de "burges" 0 de "capitalista.", Ibid., p. 83.
1255 "En un dels seus ultims llibres editats, concretament a G Que diablos es Catalunya? Publicat la
tardor de 1991, poe temps, dones, abans de morir, escriu la Maria-Aurelia: " En un momento dado
(. ..) se lIego a explicar que el espanol era la lengua del proletariado y el catalan la de la burguesfa.",
Maria Aurelia Capmany: l'ajirmaci6 en la paraula, Montserrat Palau i RaUl-David Martinez, p. 86.
1256 Maria-Aurelia Capmany/Montserrat Roig, Ofici i plaer de viure i escriure, Cultura nO 22, 1991,
p.17.
290
Dans Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig
expHque que l'espace est fondamental dans la mesure ou c'est lui qui
definit les personnes, si bien que dans l'ensemble de son oeuvre
romanesque, il existe une etroite correlation entre espace et personnage:
Ara anem cada dia a passejar pel carrer de Gracia (. ..) Son gent de
l'Ensanche, ben vestida i moderna. 1161 Tots els gestos, les mirades, les
salutacions, son propis de barcelonins nascuts mes enlla de les muralles. El
Passeig de Gracia es el centre dels que viuen en bona posicio. 1262
1260 Un quartier qu'elle conna!t d'autant plus qu'elle y a toujours vecu; c'est IA qU'elle re~oit par
exemple Francese Castells pour I'interview: Montserrat Roig, escriptora compromesa, Serra d'or,
liEs un habitacle situat a la dreta de l'Eixample. Al carrer de Bailim. -Jo vaig neixer dues cases mes
avail-deja La Montserrat-; la geograjia de la meva infoncia es aquest que veus, patis interiors, cases
291
Le discours du personnage met en relief Ie sentiment de superiorite
qu'eprouvent les personnages a l'egard des petites gens, un sentiment
caracteristique des protagonistes roigiennes- "Amb l'altivesa de senyora
d'Eixample i respectada ( ... ) amb el menyspreu dels aristocrates ... "1264_
me me si ce sentiment est plus ou moins nuance: "molt mes que la
marna", pense la Ramona de la troisieme generation, elle-meme dans
cette permanence atavique, cornrne ne manque pas de Ie lui preciser
Jordi: "Rateta d'Eixample, ( ... ) estas feta del mateix teixit,,1265. C'est un
Iourd heritage auquel echappent neanmoins certains personnages comme
Natalia qui sont, selon Norma, tres loin d'imaginer ce que represente
exactement ce "type" de personne: "Tu no saps el que es una Mundeta
d'Eixample 1266".
292
revolu, precisement date de l'epoque ou Pere, l'enfant mongolien des
Miralpeix, etait encore de ce monde l269 ; Judit y est presentee comme un
personnage plein d'entrain puisque les mets confectionnes a profusion
pour l'occasion ont ete, en grande partie, prepares par ses soins pour ses
nombreux convives:
Les nUs de Nadal, la JudU portava les olles plenes de brou a la galeria. Les
olles no cabien dins de la nevera, eran tan grosses, i la Judit posava draps de
cuina en /loc de tapadores, aixi s'hi mantenia La temperatura. El brou que
Jeia la JudU era greixos i els galets tenien un tel, si els deixaves reJredar. A
casa dels Miralpeix hi anava una colla per les Jestes. Eren ells cinc(. ..}la
Patricia i I'Esteve-per Sant Esteve anaven tots a casa dels Mirangels-, l'oncle
Joan Antoni, pobre, tan envellit, la tia Engracia, (. ..)i l'Engracia
. ( ... )1270 .
petlta
Cada Nadal, la JudU tocava el piano, la Natalia Ii girava els fulls, l'Esteve
llegia un poema, l'Engracia cantava (. ..) i la Patricia cantava cuplets, buJada
de xampany. Seien tots al voltant de la taula i aplaudien els fiambres Jets per
la Judit i la Patricia, el gall d'indi farcit de tofones i el rap amb salsa verda
que semblava Ilagosta. Damunt de la taula parada amb les estovalles de
lagarterana i la cristalleria, la Judit hi havia amagat un regal per a cadascu.
Acabaven l'apat amb les galtes enceses i una son molt dolfa dins del cap. La
nit de Nadal, en Joan Miralpeix llegia algun conte en catala, de les Pagines
viscudes d'en FoLch i Torres, a en Lluis i Natalia, mentre en Pere jugava amb
el cavallet de cartro. Aix[ s'acostumen aL cataLa, deia, i La Natalia 0 en Lluis
preguntaven, pare, que vol dir pao? Mentretant l'Encarna regirava el
carbonet del braser amb la pala daurada perque no s'apagues. En aquestes
1269 "Eren ells cinc-encara no havia mort en Pere, el germa petit", El temps de les cireres, p. 146.
1270 1b'd
1 ., p. 146.
293
festes, en Joan Miralpeix explicava moltes coses als seus fills, ara mes alegre
1271
1271 Ibid., p. 146-147. Tout suggere un plaisir partage ou chacun participe a la rete, scene bien loin de
la majorite de celles ou Judit s'est arretee de vivre, apres la mort de son fils et a la suite de son attaque
d'apoplexie qui la laissera paralysee, faits dont Ie lecteur a deja eu connaissance au moment de cette
scene mais qui sont expliques a la fin du chapitre:"La Judit s'enyorava de la Kati i va decidir que
volia fetftxes, (. ..) La Judit els foradava els u/ls i els trencava les mans (. ..) N'hi havfa una que tenia
els ulls bufts, una nina molt grossa que la Judit acaronava quan es va ferir. La tenia sovint damunt de
lafalda i les dues, la nina i la Judit, miraven sense mirar els palis que donaven ala galeria.", Ibid., p.
151.
1272 Notons l'importance de ce celebre marche Barcelonais oil de nombreux personnages font leurs
courses: "Aleshores feia a la Maria la //ista de viandes i Ii apuntava les parades de la Boqueria on
calia comprar. La noia s'hi passava tot e/ mati, al mercat, ensopida i de mal humor.", Montserrat
1274 "{. .. }tal com deia M.A. Capmanyen una conversa", Anne Charlon, La condicio de la dona en la
294
ecrit et choisit de representer sa mere dans la cuisine, espace narratif de
ce "monde de femmes" ainsi qu'elle Ie nomme elle-meme: il s'agit la d'un
des espaces privilegies par la romanciere car a travers lui, s'opere une
transmission, de mere a fille:
La Judit ha anat desplegant tot el que havia comprat. La cuina s 'ha omplert
de viandes. Ha d'esperar que l'Encarna piqui el gel per aficar-hi el peix. La
Silvia ha entrat i diu que fara una cuixa de pollastre per a en Marius. La
cuina es plena de gent i ella no te temps per a pensar en res. Be, es plena de
dones, de peix, de llegums, de fruita, els carbassons es buiden. I aviat de fum,
del fum negre del pollastre socarrimat, sempre se Ii crema a la Silvia.
Obriran les finestres del celobert i el fum de casa els Miralpeix es barrejara
amb els fums de totes les cuines de l'escala. I despres es barrejaran totes les
1276
olors.
1275 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 15, cite par Anne Charlon, dans La condicio de la dona en la
narrativa catalana, p. 209.
1276 L'hora violeta, p. 102. Chez Montserrat Roig, les diverses odeurs refletent d'ailleurs les differentes
strates de la societe: "El cau de la portera era a baix i desprenia l'indefectible alar dels pobres de
l'Eixample: col bullida i peix fregit. Avui dia, l'ollor de call bullida-una mena de magdalena d'estar
per casa-em fa recordar la meva portera.", Montserrat Roig, Digues que m 'estimes, encara que sigui
mentida, p. 50.
1277 De plus, Ie repas participe a la satisfaction de tous: il exige une extreme organisation comparee a
un art totalement etranger aux hommes, meme si, a I'image de Joan Miralpeix, celui-ci peut s'immiscer
dans ce monde inconnu pour l'observer:"Aixo de pensar cada dia que cal comprar es tot un art. Cal
acontentar tothom. A en Joan, el seu home, no Ii agrada el peix i prefereix els bistecs de vedella, si
295
de l'observatrice qU'est Montserrat Roig, pour les objets "insignifiants"
du quotidien et Ie "derisoire" qui sous sa plume deviennent singuliers l278 ,
car ils sont la vie meme: ce sont encore ces "effets de reel", chers a
Barthes qui "sont fondes sur Ie besoin incessant d'authentifier Ie reel" 1279.
Ne sont-ils pas, chez Montserrat Roig, particulierement lies aux sens?
Quan en Pere era viu, tambe era el moment mes felic; per a ell. Sent el dring
de les culleres, de les forquilles, la remor dels coberts, dels plats, dels vas os.
La casa, lentament, pren harmonia. Els objectes s'ordenen. Passes a la cuina,
fressa al passadis, la porta del carrer que s 'obria ... I la Judi! busca la plata
que faci mes goig, la de ceramica? La de la Cartoixa de Sevilla?, i pensa com
ha de col.locar el menjar. Cada dia ho fa de manera diferent, somriure al
rostre d'en Joan. Ella es a prop de la cuina, encara que mai no s'aixeca per
servir. Hi ha la campaneta. Tots entaulats, dring, dring, i l'Encarna que a
'corre-cuita s'ha posat la cofia i el davantal emmidonat, comenc;a a servir el
brou. La Judit ho dirigeix asseguda. Falta el vi, que arriba en una ampolla de
cristall treballat, amb un tap en forma de bola. Serveixen en silenci. Les
converses esclaten despres, quan ja han en lies tit el primer plat. De que
. 1280
parlen? Doncs de tot 1 de no-res.
Malgrat que la cuina era de dimensions redui"des, s'hi apilaven amb desori
tota mena d'estris. La Vella s'enamorava dels aparells electrodomestics que
anunciaven a la radio, els comprava i s'hi passava hores, tot comprovant com
funcionaven. Al cap d'uns dies els arraconava. Damunt dels marbres, per
terra, dins dels armaris, i als llocs inversemblants, hi podies trobar de tot,
pot ser filets de pobre-no ha entes mai aquesta incoherencia entre el llenguatge i la cam. (...) La
cuina es un petit regne, de tant en tant en Joan hi treu el cap i se sent feli9 de veure-Ia-hi. La Judit ho
nota per l'expressi6. A poe a poe tots els membres de la familia s'ajunten per dinar.", Montserrat
Roig, L'hora violeta, p. 103.
1278 Notons d'ailleurs l'importance de ces details dans les Memoires de Barcelone, de Montserrat Roig
et Annie Goetzinger, ( La Sirene, Sevres, 76 pages) qui regroupent les dernieres collaborations de la
romanciere au quotidien catalan Avui, et notamrnent Ie chapitre intitu1e: Des roses, des carottes, la vie
et les tomates: "II y a peu, des amis m'ont fait cadeau de tomates encore odorantes. Elles avaient
pousse Ie temps qu'i/ fallait, sans additif bizarre, sans etre obligees de murir en quatre jours dans les
caisses. Elles ne sont pas passees du vert ee/atant au rouge force. Les tomates de mes amis ant Ie
parfum charnu des tomates de l'enfance. Le regret de quelque chose de tout simple. Qu'est-ce done la
vie? Eh bien, c'est une rose, une carotte, et l'ar6me perdu des tomates. En resume, un tas de
nostalgies derisoires. Sans prestige. Ou peut-etre pas tant que 9a.", Article de Montserrat Roig, du 19
seRtembre 1991 dans cet ouvrage, cit.p. 29.
12 9 Roland Barthes, Le bruissement de la langue, Seuil, Paris, 1984, 439 pages, cit. p. 185.
1280 L'hora violeta, p. 104. 11 serait interessant de travail1er les nombreuses scenes de repas familiaux,
de courses faites par les femmes (a l'epicerie ou sur Ie marche) ainsi que les preparations et
transmissions de recettes dans la litterature roigienne- ce qui ne pourra se faire au sein de cette these
mais il faut in sister sur Ie caractere sensuel du repas, comrne lieu de "rassemblement" et Ie plaisir qui
se degage de ces scenes.
296
des d'una batidora, una liquadora, un ganivet electric, un esprema taronges,
una torr adora, un trinxador, etc. Quan en volia engegar dos 0 tres alhora, la
senyora AltaJulia usava un lladre i aleshores la cuina s 'omplia de cables i jils
electrics que ella mateixa empalmava. Pero, amb els aparells mes sojisticats,
hi barrejava un antic trastam, com un molinet d'aquets que van amb una
rodeta i un mimec, culierots de Justa i cassoles i tupins de terra. Dos cops a
la setmana, la Vella advertia la Mari Cruz que calia complir alia que ella
anomenava el II ritual de la cuina. /I 1281
Les recettes de cuisine ont une place toute particuliere dans Ie roman
roigien: Ie livre de recettes d'Altafulla, compare a un misseI- "Anava a Ia
consoia isabelina i treia d'un caIaixet una vella llibreta de recetes,
esgrogue'ides i plena de lIanties." 1283- permet la transmission de la
tradition, comme I'explique la vieille femme aMari Cruz:
Pim;:ava amb tendresa cada Julia de col com si Jos un trosset de seda.
(.. .) -Sables, nena, que les liavors de col son tan petites com els ulls
d'un oceliet, I deu n'hi do com creixen despres! Sembla mentida que,
d'una engruna de vida, esJaci unaflor esplendorosa i satisJeta com es
1285
una col.
'
1281 L'opera quotidiana, p. 94-95.
297
L'interieur bourgeois dans lequel evolue bon nombre de
personnages 1286 peut aussi etre un univers clos pour certains
comme Judit ou Patricia Miralpeix -"quan escrivia El temps de les
cireres, volia que un deis meus personatges, la senyora Patricia
· Ipelx,
M Ira . passeges, Ia seva desesperaclO
., per un re ducte cIos ,,1287
ou, de fac;on plus systematique encore, pour Esperdanya dans La
veu melodiosa:
"He tancat molts deis meus personatges", dit Montserrat Roig. 1289
Cet enfermement se generalise surtout pour Ies enfants qui, dans
l'univers bourgeois de l'Eixample, n'ont pas acces a Ia rue, lieu
interdit aux yeux des gens de bonne condition: "EI mon de Ia
portera, que m'estava prohibit, era el meu paradis misterios. Els
pobres de l'escala podien jugar al carrer, podien dir paraulotes ( ... )
mots que feien "pages." 1290 Pour de nombreux personnages
adultes, l'enfance est un "paradis a jamais perdu": Natalia, par
exemple, associe son enfance au jardin auquel elle etait cantonnee
toute jeune et a son citronnier dont elle constate la disparition a
son retour. Ce citronnier, sorte de "Madeleine de Proust", fait
surgir en elle divers souvenirs -"vaig intentar de recontruir el jardi
de Ia meva infancia; volia recordar l'olor de les fulles del
1286 Notons qu'Altafulla vit en revanche dans un univers tres restreint: liLa cuina era mes aviat petita i
fosca. Names s'hi esquitllava una mica de claror per una finestra que no ajustava be. ( ..) La cuina
donava al celobert i sovint hi arribaven remors confosos d'altres cases, aixetes i radios, cridadissa de
canalla, baralles de matrimonis. Damunt de l'antiga cuina economica, la senyora Altafulla hi havia
col.locat un petit fogo de gas camping.", Ibid., p. 94.
1287 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 47.
1288 Ibid., p. 47.
1289 Ibid., p. 163. cf.: "Les meves geografies literaries ( ..) el meu aprenentatge literari va iniciar-se
en un espai tancal, al bar de lafacultat de lletres.", Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic
de t,ebre, p. 180.
129 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 50. cf "A casa meva era molt
mal vist sortir al carrero La meva familia s'havia identificat molt amb les formes de la seva class a
social. Tenfem un pati interior. ", Montserrat Roig, Escriptora compromesa, Serra d'or, p. 24.
298
llimoner"1291. Le souvenir du passe refiete une idealisation et une
mythi fi cation systematiques de l'espace protecteur dans IequeI,
tres jeunes, les personnages ont evolue:
I reeordo la meva irifcmcia, anys daurats en que efs ulls tendres del
. 1294
meu pare m'esguardaven, a fa mt.
Cependant, les tres rares scenes qui presentent les enfants jouant a
l'exterieur,-les quelques scenes evoquant les jeunes enfants
d'Agnes ou de Nonna sont des scenes d'interieur- demystifient
cette image idyllique qu'ont, apres coup, les personnages. Seul un
souvenir de Natalia, pennet une mise en espace de ce personnage,
tres jeune, aux cotes de son frere Lluis dans leur jardin, et relate,
tres froidement et objectivement des anecdotes du passe, qui
revelent I' etonnante agressivite de Natalia (envers elle-meme et
les autres) et son mal-etre present des l'enfance:
1294 Ramona, adeu, p. 71. cf. M'enyoro de quan era una nena i no pensava en res i tol emfeiafelir;.",
Ibid., p. 32.
299
coneguessiu els mals esperits.,,1296_ un souhait repete par Ie grand
pere du heros de La veu melodiosa, une critique evidente du
danger de l'enfermement pour les enfants.
Le narrateur insiste sur la fierte des amis pour leur reussite sociale car
Albert Mateu, par exemple, est d'origine modeste:
Era tan orgu1l6s, en Mateu, d'haver arribat tan amunt, directiu de la RaGa,
un Seat 431, casa a Pineda, qui podia reconeixer, am, unjill de xofer? 1300
1297 Si celie de la famille Renau est plus imprecise, Ie lecteur la devine it I'image de celie des autres
amis de L1uis et Silvia, puisque, comme Ie precise Ie narrateur, les Renau, comme les autres, ont les
moyens de s'offrir une maison it la mer. Cf "En Lluis va dissenyar les cases dels Mateu i dels Renau a
Pineda i en Tomas els haviafacilitat credits al bane.", EI temps de les cireres, p. 184
300
La Dolors estava molt orgul!osa del seu home, es un geni ajirmava, s'ho ha
1301
Jet tot sol.
Leur conversation reflete leur standing, encore mis en lumiere par leur
evocation physique qui souligne Ie souci vestimentaire des femmes et
leur elegance 1302:
La Dolors duia una faldilla que Ii arribava jins a la meitat de la cama de pel!
d'antilop (. ..J botes que Jeienjoc. (. ..)
La lVlerc
Lf h
e, aimes' extremada, portava peslanyes postlsses. . 1303
Quin conjunt mes bonic, feu la Dolors en veure les calces i els sostenidors de
1304
La Merche, dones, havia Iret les jiambreres d'una maleta de pel! que feta
aigues liles, que es bonica, feu la Merche, no es imitaeio, eh?, pel! autimtica.
A Loewe, digue la Teresa, en vaig veure una d'igual. Sf, pero no son
,.
autentlqueS,ja. Ies he VIS
. Ies a I'aparador. 1307
1301 I b'd
I .,p. 184 .
1302 Von devine, meme si elle n'est que suggeree, I'elegance des vetements que portent les maris,
achetes par leur femme: "L 'Albert Mateu duia un jersei beix i uns pantalons de pana mes joscos, en
Lluis un sueter de quadres cams els dels anys cinquanta, la roba dels homes, la compraven fes dones
juntes.", Ibid,p. 184.
1303 Ibid.,p. 184.
1304 Ibid., p. 186.
1305 "La Silvia ensenya a la Dolors una pec;a de llenceria que s'havia comprat per no-res ales
rebaixes, la Dolors la toca (...) robafina ( ... )",lbid.,p. 182.
1306 Ce chapitre reflete ('ensemble des activites traditionnelles de ces epouses aisees, femmes au foyer:
elles aiment a se retrouver au gymnase (p. 181), pour faire les courses et aller gouter, elles passent du
temps dans (eur interieuf, et notamment dans l'entretien de leur maison et la cuisine: "La Silvia s'havia
anat deixant, nomes la preocupaven dues cases: la cuina i ef seu cos. ( ..J Pero cada dissabte, en
acabat de dinar, la Silvia arregfava fa casa mes del compte, procurava que els vidres fossin nets, que
els daus del living-room estiguessin ben col.locats, que no hi hagues ni una volva de pols ales lleixes
d'obra ni massa papers al lloc de fes revistes, rentava tots els cendres i emmidonava el tapet que hi
havia damunt el piano de fa Judit.", Ibid.,p. 181.
1307 Ibid.,p. 183.
301
La Dolors explicava a la Silvia, saps que em regalara l'Albert pel nostre
aniversari? No ... Un creuer, tu, un creuer per les illes gregues, no es un
somm..? rantastlc,
D ' . d'19ue'I a S'I
I via, . , GreClQ.
. conelxeras ' . 1308
( ... ) sabeu que m 'han dit? Digue en Lluis, doncs que vivia en un pis de
Pedralbes, d'aquests de tants milions. 1311
302
La Teresa, que seia mes a pro~ dels mascles, escoltava totes les converses i
reia als acudils d'en Ramon. 13 3
1314
De que rieu? Feu en Ramon, des del despatx (. ..) No res, coses de dones.
1316 "La Dolors digue a la Silvia en veu molt baixa .. ", Ibid.,p. 184.
303
ce qui n'est pas sans gener tout d'abord la presentatrice, offusquee du peu
d'attention de ses amies qu'elle n'hesite par arappeller al'ordre:
304
prendre en compte leurs aspirations personnelles, alors qu' eux-memes
sont dans bien des cas absents du cocon familial. Cette conversation, qui
demarre sur Ie fait de preferer son mari a la maison ou a l'exterieur 1323 ,
debouche sur la plainte de Silvia, premiere victime, puisqu'elle a dfi
sacrifier sa passion a la demande de son epoux, puis celIe de ses amies
qui n'ont d'autre choix que de s'occuper de leur progeniture:
Nosaltres, que hem de carretejar les criatures d'un costat a l'altre, jeu la
Teresa (.. .). La Merche digue a la Teresa, tinc els xiscles de les criatures dins
els timpans de les oreiles, em passo el dia netejant candeles i traient pixums,
perc) no tens una baby sitter?, volgue saber la Teresa, si, noia, perc) jo soc la
mare... Jo, de tu, els duia a la guarderia. Es que en Ramon no ho vol. Diu
que els nens han d'estar-se amb la mare, jo tambe ho crec, jeu la Teresa.
Doncs ami, m'agradaria trebailar, digue la Silvia a la Dolors. (.. .) Doncs, el
meu home, hi torna la Silvia, res de res de trebailar. EI meu tampoc, jeu la
'T'
1 eresa, no es que
, fia Ia reslstenClQ
' d '19U1. que no, nomes . 1324
. , . paSSlva.
Cette resistance ou repression operee par les hommes est encore mise en
valeur par Ie fait que ces femmes, une fois Ie match termine et leurs
maris partis, adoptent un comportement radicalement different. Leur
subite liberation est montree par une scene comique car, a peine les
hommes ont-ils ferme la porte que Silvia est a l'affut du demier bruit de
l'ascensceur avant de pousser un cri liberateur qui declenche une joie
collective, presque puerile:
La Silvia tanca a poc a poc la porta, espera una estona i, quan senti el
brunzit de l'ascensor cap avail, jeu un crit, ara ja ens hem quedat soles!
'd I I
y lsca, cn aren es a tres.
T7' 1325
Des lors, en toute complicite, les femmes sortent les douceurs que Silvia
avait pre~arees a leur intention et deliberemment reservees pour elles
memeS'3 6, et dont elles ont, intentionnellement, prive leurs maris, un
chatiment qu'elles semblent heureuses de pouvoir leur infliger:
1323"La Dolors digue (. ..) que, als homes, mes valia tenir-Ios en jigura que no a fora, totes dues van
riure (.. .) vols dir que s6n mil/or en jigura que lIuny?, la Silvia pica I'ullet a la Teresa i la Dolors, que
pollosa!, jo, amb I'home a fora, s6c ben felir;, digue la Teresa, que ho havia sentit tot (.. .) ", Ibid., p.
184.
1326 Ainsi que l'avait annonce Silvia au debut du gOUter: "La Silvia, mentre servia el te, xiuxiueja, quan
ells marxaran portare els pastissets. Totes van riure, contentes d'esser complices.", Ibid., p. 183.
305
Treu els pastissets, mana la Dolors. La Silvia ana a la cuina i els posa, tots
en renglera, damunt d'una salata ovalada. Oh, que ets dolenta, leu la Merche
amb una ganyota, has deixat els homes sense dol~os. Vinga, no siguis
. , . fi'eu I a i'T'eresa. 13 27
hlpocnta,
1330" ( ... )agafaven els pastissets sense parar, m'encanta la crema,feu la Dolors, amb la boca plena.",
Ibid.,p. 186.
306
pas choisi des alcoois forts alors que dans la scene precedente, avec leurs
maris respectifs, seuls les hommes s'autorisaient ces boissons et qu'elles
memes prenaient Ie the ? ("beguda d'homes" 1334). De plus, une fois Ie
gouter termine, les femmes decident de faire des jeux, depart d'une scene
des plus insolites, puisque l'alcool aidant, Ia presentation des
tupperwares degenere en une sorte de "therapie comportementale", OU
Ies femmes se livrent a un etonnant psychodrame, qui, orchestre en deux
temps avec deux jeux differents, s'anime a l'envi dans un rythme, une
tension sans cesse croissante, "folie passagere" a Iaquelle se livrent les
quatre amies, sous l'emprise de I'alcool. La scene se deroule sous Ie
regard d'un narrateur omniscient qui souligne Ie discours des femmes par
des indications alarmistes evoquant l'extreme vitesse a Iaquelle Ie niveau
des bouteilles baisse 1335 :
Les yeux des femmes, qui traduisent leur ennivrement croissant, sont mis
en relief- "Els ulls Ii feien pampallugues, ai que em marejo, exclama la
Merche."1341/,, els brillaven els ulls que badaven cada vegada mes,,1342_
1334 Toute I'histoire de Silvia et la souffrance qui en decoule sont contenues dans les details de cette
petite scene, ce que I'on remarque encore avec \'allusion a la pose de danseuse que prend Silvia et
I'evocation de la mort du eigne: "La Silvia branda els brar,:os eom si balMs la mort del eigne.", Ibid,p.
186.
1335 Dans I'reuvre de Montserrat Roig, dans les reunions entre femmes, les femmes boivent et fument
souvent beaucoup. Dans L'hora violeta, lors de la soiree chez I'editrice, les femmes sont aussi
emechees. "ens vam aeomiadar mig trompes", p. 65.
1336 Montserrat Roig, El temps de les eireres, p.186
1337 Ibid. p. 186
1338 Ibid. p. 186.
I .,p. I 87.
1339 Ib'd
307
ainsi que la chaleur due a l'alcool qui s'empare d'elles et les force a se
devetir et a se retrouver, toutes les quatre, en tenue tres legere:
Tenien les galtes eneeses com la brasa, .ai, quins fogots!, erida la Silvia, i es
va treure el jersei (...) noia, quina idea, digue la Dolors, i es deseorda la
brusa i la faldilla. Queda en panties i sostenidors. La darrera a llevar-se la
1343
roba del damunt fou fa Teresa.
La bonne humeur est de mise et l'heure est aux enfantillages, car les
nombreuses demonstrations apparentent ces femmes a de petites-fiUes
exitees qui ne cesseront, tout au long des jeux, de rire, crier ou de se
chamailler comme des enfants 1344 :
Oh, que ets dolenta, feu la Merehe, amb una ganyota (. ..)
1347 "Podriem fer la pantomima de quan volien cremar les mans a la Silvia, us en recordeu? La
Merche i fa Teresa van dir que sf, i lant ... ", Ibid, p. 188.
1348 "Podriem fer la pantomima de quan volien cremar les mans a la Silvia, us en recordeu? La
308
plus de meme nature car les cris d'exaltation, ludiques et caracteristiques
du premier jeu ont fait place a des cris d'angoisse: "No, no, mama, no em
deixis, cridava ". Les hurlements- "bramaven mes" ( ... ) Bramulava la
Madre Asuncion" envahissent l'espace: "l'eixordadissa omplia elliving
room1349 Les protagonistes sont davantage prises par leur role car la
11
•
Li pegava a la boca. (. ..)se Ii havien trencat les vetes dels sostenidors i duia
un pit enfora. ( .. .)La Silvia, escabellada, suada, plorava, mama, papa!, veniu
·
no em delxeu. 1353
cridava, que venga el diablo, que venga! La Superiora es tapava els ulls, Ave Maria Purisima,
Desnuda! Esto es un pecado mortal! Iras al infiemo, bramulava la Madre Asuncion ( ... )".lbid., p 1&&.
1353 II conviendrait d'etudier ici la reponse de la religieuse: "habla en cristiano", theme fondamental
1356 "Aplicaven f'educacio de la mesquinesa. Aquests deu anys de monja, jo no els perdono. Quan puc
els Jaig sortir als meux llibres. (. ..)La Jrustracio acumulada que portaven les monges Jeia que ens
eduquessin de manera Jrustrada i repressiva. Tot era petit i reduif a un mon de dones. La relaci6
entre monges i nenes era una relacio entre victimes i botxins- pero els botxins eren a/hora victimes
309
encore la romanciere car les femmes, prises au jeu et perdant alors toute
mesure, n'hesitent plus a saccager l'appartement de Silvia oil elles se
trouvent: "La madre superiora trenca un cendrer de ceramica amb el peu
i la Silvia s'arrapa ales cortines que separaven el living del menjador
fins a estripar-ne la vora" 1357. Dans cette hysterie collective qui degenere
en sadisme, seule Teresa, meme si elle participe au jeu, semble parfois
consciente de la gravite de la situation -"Teresa monnola, podriem parar
la broma ... "1358- mais la violence est a son comble quand les "religieuses"
parviennent enfin a la cuisine; une phrase tres courte menage Ie
suspense: -Entraren, per fi, a la cuina" car Ie four, comme il a ete
annonce auparavant, est pret!- "Havia obert el forn alt i feia veure que hi
atiava el carb6" 1359 ._ et Merche,"que era la madre Sagrario" attend sa
victime. Seulement au demier moment, quand Ie lecteur est prepare au
pire, un etrange rebondissement annonce la soudaine transformation de
Dolors en "Mere Secours", ce qui fait basculer la scene dans une
ambiance au contraire totalement favorable a Silvia, devenue, des lors, sa
protegee et celle a laquelle elle va manifester toute sa tendresse:
Pera,;, que Ie hacen a mi nina? Dejela, dejela, madre, que ella no tiene la
culpa (. ..) Pero ella es un angel, verdad?, la madre Socorro pentinava amb
els dits els cabells de la Silvia, l'agafava com si fos un nado, ven, ven, angel
, 1360
mlO...
(' ..J Socorro besava els llavis de la Silvia i la consolava, Ii descordava els
sostenidors estripats i Ii acariciava les sines, pero y nosotras? Feia la madre
Sagrario, y si viene el demonio vestido de hombre, que vamos a hacer? La
Merche feia de dimont, amb banyes i cua i estrafeia una cara esgarrifosa
(. ..JEI dimoni descordava la brusa de la noia impudica (. ..) La Merche
d'una alienacio brutal. Tot era miserable.", Montserrat Roig, escriptora compromesa, de Francese
CastelIs, p. 24
310
besava les sines de la Teresa (. ..) En un raca, la Dolors acariciava la
Silvia. 1361
Tot d'una, la Merche s'aixeca i digue, nifias, nifias, que haceis, Estais
pecando! I separava amb juria Ia'Dolors i la Silvia que llam;aven esgarrips
de sorpresa. Vamos a rezar en desagravio: Virgen santa, Virgen pura, totes
quatre, escabellades i nues, s'agenollaren al costat de la tauleta de vidre,
·
entre e Is pastlssoS que qued
aven'1 Ies ampo IIes per terra. 1362
311
11.4.3 Joan Claret, cible roigienne.
Dans son article, La guerre civile dans la jeune litterature catalane des
annees 70: la victoire franquiste et ses consequences, Emilienne
Rotureau evoque, dans la litterature catalane des annees soixante-dix Ie
portrait sans complaisance d'une nouvelle bourgoisie franquiste qui
n'aspire qu'a la richesse, et prend chez Montserrat Roig l'exemple de
Joan Claret, Ie nouveau riche de Ramona, adeu l367 . II existe en effet un
rapport evident entre les nouveaux riches evoques dans El temps de les
cireres, a travers Lluis et Silvia Miralpeix et Joan Claret, pere de Silvia,
dans Ramona, adeu. La critique sous-jacente des maris-hommes
d'affaires constamment a l'exterieur du cocon familial- symbolisent une
repression "domestique". Celle- ci etait deja presente dans Ramona,
adeu, avec, la figure du pere absent, Joan Claret, chef d'une famille
constituee essentiellement par des femmes: "era l'home potent,
inflexible, distanciat en una familia formada gairebe per dones" 1368.
( ... )la familia Claret, la qual, composta gairebe per dones-l'avia, fa mare, la
Gi!lia, la Mundeta i una criada-, s'havia acostumat a prescindir dels elements
. 1369
masculms.
La critique est d'autant plus evidente que cet etemel absent, lors de ses
rares sejours chez lui, ne semble manifester aucun interet pour sa famille,
que ce so it pour sa femme -"menyspreava els sentimentalismes i la
infelicitat de la seva dona,,1370_ ou pour ses enfants. Joan Claret devient
un ennemi, notamment pour sa fille Mundeta, comme Ie soulignent
differents passages du roman:
El pare que beneix la taula periJ que es tanca al seu despatx, si es a casa, i no
ens vol veure. El pare sempre amb els seus negocis foscos, que no coneix
ningit de lafamilia, ni la mare. El pare, quefa uns viatges a l'any a Hamburg
1367 Emilienne Rotureau, La guerre civile dans la jeune litterature catalane des annees 70: la victoire
franquiste et ses consequences, REC, Centre d'etudes et de recherches catalanes. (Universite Paul
312
i a Amsterdam i en torna ulleros i d'un pessim humor. El pare, l'home
.
Impenetra . . , 1371
ble, eI rostre mlsterlOs.
Per a ella, l'enemic mes real era el seu pare. Perque representava la
possessio, el triomJ, la continua necessitat de vencer sobre els febles, de
.
sentlr-se pod ' 1372
eros.
No se'n va sortir, com en Claret, que construi mes hotels a Lloret i a Tossa.
La historia el va afectar (. ..) Ell se In va sentir cUlpable... L'ha matat el
sentiment. (. ..) En Claret si que es un home liest, no s'enfonsa mat amb el
. 11 . 1373
bGlxe
1371 Ibid., p. 54. En effet, ses voyages sont souvent evoques: n(... ) el seu pare era a Madrid. En Joan
Claret hi anava cada dos per tres, ara per un assumpte urgent, dema per si veig el subsecretari que
m'ha de facilitar la llicimcia de les importacions, un altre dia per arranjar el problema de les
sucursals." (..)Els seus viatges constituren un habit per a lafamilia Claret ( ... ),fbid., p. 134.
1372 Ibid., p. 93. cf "l'odi visceral que sentia pel pare i per les coses del pare ... ", Ibid., p.126.
313
-oh, les primeres comunions" - Ie choix du lexique pejoratif qui reflete un
regard sans complaisance -"festasses", "pallassos" - et des images
visuelles, presques photographiques, qui soulignent Ie stereotype: "La
familia Claret, la del somriure transparent, perque es renta les dents com
cal." 1376:
Us vull amb les dents ben blanques, lluents. Imagineu el goig que fareu ales
festestes dels amiguets, als berenars de xocolata desfeta, ales visites, ales
prime res comunions, oh, les primeres comunions, les alegres festasses dels
pallassos, els papas, l'avia i els quatre nens. En Nasi, sorrut, s'amagara en
un racD i llegira, si no el veu ningit, el darrer numero de "El guerrero del
antifaz", i la Gidia, la dol9a Gelia, van tara la can9D del "com que soc tan
petita ... If. Dol9a Gelia. (...) I portareu, diu la mama, els vostres mitjons de
perle, la Gelia sempre al garro, perque es petita i forada totes les sa bates
angleses, i els jerseis de llana moher, tan dificil de teixir i tan cara, i uns
botonets de nacre, gairebe invisibles, rodons i menudets, i els vestits de vellut
blau electric amb els coils de punta, 0 de pique si fa bo, i en Nasi amb els
seus pantalons de golf i l'americana de pota de gall, que li balla. 1 una
vegada que us hagiu rentat les dents amb el raspall sec, el podeu mullar tot
. 1377
movent-lo de dalt a bQlx, de dreta a esquerra ....
314
monde qui l'entoure: "patia Ia mania de la fidelitat historica" 1379. Le
contexte historique de la Catalogne a mobilise Ia romanciere, if une
epoque, exigeant d'elle ce devoir de memoire, explique des Ie premier
roman:
Calia salvar per les paraules tot alio que la historia, la Historia 1cran, 0 sigui
la dels homes, haviaJet imprecis, havia condemnat 0 idealitzat. 13 0
Puc dir que la meva obra es molt arrelada al nostre context. Hem pattt una
Jam historica tremenda i alguns en participem, encara ... 1381
Suposo que es una mena d'esquizoJrenia que tinc entre (. ..) l'ansia
d'investigar lligada a la feina periodfstica i que m'agrada molt, i l'allra que
'de filCClO
, mes
es .,.1 purament I"Iterana.
. 1384
En Vargas Llosa diu que els escriptors som com corbs de la realitat. Jo crec
que te ra6. Arriba un moment que pot esdevenir-se /'alienaci6 de l'escriptor
. nomes
que aca ba per veure I a rea / Itat , per a /a seva I'Iteratura. 1385
1381 Ouillem-lordi Oraells i Oriol Pi de Cabestanyes, De la requesta que lou leta a Montserrat Roig,
1382 Francese Caste lis, Montserrat Roig, escriptora compromesa, Serra d'or, Barcelona, fevrier 1977.
1383 La romanciere a d'ailleurs explique I'importance de l'ecriture de l'histoire pour elle-m~me, c'est-a
dire pour la comprehension des faits, qui reclame une distance que rend possible I'ecriture: "Cada
novel.la que he escrit ha estat per donar-me una explicaci6 d'alio que no entenia de la realitat.",
Manuel Ouitart, Montserrat Roig, fa literatura com a pfaer, Presencia, 29 d'abril de 1984, p. 7.
1384 Maria-Aurelia Capmany, Montserrat Roig: Ojici i pfaer de viure i escriure, Cultura, 14.04.1991.
1385 Manel Ouitart, Montserrat Roig, la literatura com a plaer, Presencia, 29 d'abril de 1984 p. 8.
1386 "Em sembla molt important ef que deies de recuperar l'afegria de viure. J sf no them tinguda mai,
Barcelona, p. 72.
315
un long et veritable apprentissage car cette "coupure" du monde n'est ni
immediate ni automatique: " No tinc prou sentit de l'humor per mirar-me
les coses de lluny, amb ironia.", confessait la romanciere en 1971 1387 • Le
roman L'hora violeta ne met-il pasprecisement en scene les difficultes
de Norma a prendre de la distance? N'incame-t-elle par en effet cette
impossible coupure "vie-litterature", evoquee ci-dessus? Un detachement
de l'Histoire qui reflete l'acces a une liberte superieure car l'auteur en se
degage ant de sa tutelle, echappe a sa tyrannie:
Com diu Faulkner, escrivim sobre alla que coneixem. (. ..) Distanciar-se es un
aprenentatge. L 'escissio vida-literatura es d(ficil de viure-Ia. Poder viure per
un canto i escriure per l'altre. Suposo que calen anys d'aprenentatge per
. que
sa ber una mIca , es . , I mo It d'qfiICI.." 1389
, I a creaclO....
1387 Guillem Jordi Graells i Oriol Pi de Cabestanyes, De la requesta que lou leta a Montserrat Roig,
Serra d'or, Barcelona, mars 1971, p. 28 (b).
1388 Montserrat Roig, L'hora violeta, p. 89.
1389 Montserrat Roig, Ofici i plaer de viure i escriure, Cu/tura, 14.04.91, p. 21
1390 Montserrat Roig, Reivindicar el plaer de la literatura, Manel Guitart, p. 6. Les conversations entre
Isabel-Clara Sim6 et Montserrat Roig soulignent Ie manque d'ecrivains d'apres-guerre chez qui
I'humour est present:
-Isabel-Clara Sim6: "De literatura d'humor a Catalunya, jo nomes veig aquest moment la de Quim
Monzo, i en Pedrolo quan vol. En quim Monzo es un escriptor important perque ens esta dient que cal
que canviem de //enguatge. EI nostre //enguatge Iiterari habitual encara es massa solemne. Cal un
316
· esd
Am b eZs anys, 1a rea Zltat eve'mes
" Slm b'I'
0 lea. 1391
llenguatge mes alegre, mes viu. (. ..) Potser la generaci6 que ve despres de la nostra, sf que podra
-Montserrat Roig. Per que es tran trista la nostra generaci6? L'altre dia m'ho preguntava la Marina
Rosell, que es mes jove i no ho entenia gaire. ", Isabel-Clara Sim6, Montserrat Roig, Dialegs a
Barcelona, p. 73.
1391 Maria-Aurelia Capmany, Montserrat Roig, Ofici i plaer de viure i escriure, Cultura,14.04.l991,
p.21.
317
III LA REVANCHE DE LA LITTERATURE
SUR L'HISTOIRE: L'OPERA QUOTIDIANA ET LA
VEU MELODIOSA.
1394 "Ella cridava, entre rialles, i que n'ets, de badoe! (. ..) vaig odiar-la com mai no he odiat ningu
(.. .) perque ella em veia tal com era, com un home mediocre.", Ibid, p. 184.
318
symbolique, caracteristique de l'ensemble du roman. Esperdenya, en se
rebaptisant lui-meme "l'espadrille" du monde, incame la victime
innocente qui endosse la responsabilite de tous - "ell va assumir la nostra
derrota" 1395_ et se prete au seul role qui lui so it accorde, celui du bouc
emissaire, totalement resigne:
-Perque Leticia vol dir alegria. No creieu que el vostre nom is molt Irisf?
penseu en Socorro, Angustias 0 Marfa Cruz. Trobo que vosaltres, les dones
. . , 1397
no us h0 merelxeu pas, alXO.
319
vegada, la Mari Cruz pensava que tenia una men a de predestinaci6 a
caure en mans de gent tocada de l'ala.,,1398
L'{mica possibilitat de sobreviure era obUdar (...), jingir, fer teatre. 1402
(. ..) ell era el creador de les coses i les persones que el voltaven, s'inventa
. 1403
una altra reabtat per a poder durar.
1399 "El meu germ a, en Joan, va morir l'any passat .... Es clar que hi ha fa Natalia ( ... )", Ibid., p. 1].
1401 Montserrat Roig, L'opera quotidiana: "Personatges (.. .) que intenten d'inventar-se una nova vida
320
1404
encore la : "Fa temps que he perdut el compte dels meus anys, sembla
com si Deu no selm volgues emportar. Tots els meus han mort, tret dels
nebots." 1405 Au temps zero de la diegese, Altafulla, secretaire retraitee de
chez Pirelli a soixante-dix-ans 1406 alors qu'Horaci Duc, boucher
1407
fraichement licencie, est age de cinquante-six ans. Saura, heros
dlAItafulla, est lui aussi un colonel retraite. Seules les deux femmes
aimees d'Horaci Duc, a deux periodes de sa vie, sont jeunes: Maria et
Mari Cruz, se distinguent en effet de l'ensemble des protagonistes de
L 'opera quotidiana, comme l'indique elle-meme Mari Cruz: "I es que
de tota la gent que em voltava, jo era l'unica que veia el mon com era,
que no necessitava inventar-me'l." 1408 De meme, dans la premiere partie
du roman La veu melodiosa, les personnages qui entourent Ie jeune heros
du roman, Esperdenya, sont en general ages puisque celui-ci a ete eleve
essentiellement entre son grand-pere, "EI senyor Malagelada", et la
vieille DolorslLeticia, "una dona molt vella".
Aquell senyor (Malagelada J409) era una pe£a de museu l4lo ! L'Esperdenya
·
tema un·aVI que encara tractava Ia gent de v6s.,1411
1404 Clin d'reil de Montserrat Roig qui ne peut faire disparaltre ce personnage qu'elJe affectionne
particulierement: " (.:.) un barri pie de senyores Miralpeix, un dels personatges que mes estimo, i que
no hi manera que se'm mori. ", Montserrat Roig, Digues que m'eSfimes encara que sigui mentida, p. 48
1405 Montserrat Roig, L' opera quotidiana, p. 1 L
1406 "La Vella (. ..) tenia setanta anys i enfeia cinc que s'haviajubilat.", Ibid., p. 51.
1407 "Ja no pensava buscar una altrafeina, qui voldria un carnisser de cinquanta-sis anys? Li calia un
temps per a refer-se, per a reflexionar.", L 'opera quotidiana, p. 18/ "( ...) una feina que Ii havia durat
quasi quaranta anys.", L'opera quotidian a, p. 16.
1408 Ibid., p. 126. cf. "La mare, doncs, em va ensenyar a no tenir records. Perque fa mare es molt
diferent de la senyora Altafulla, que n'anava plena, de records, i del senyor Duc, que en tenia encara
que no me'ls volia explicar.", Ibid., p. 38. Notons d'ailleurs qu'a la difference de bon nombre de
r,ersonnages, elle travaille puisqu' elle fait Ie menage chez Altafulla et chez Patricia Miralpeix.
409 Nous indiquons, entre parentheses, de quel type de personnage iI s'agit pour chacun d'entre eux.
1410 C'est nous qui soulignons ici.
1411 La veu melodiosa, p. 53 cf: "A casa nostra, no s'ha perseguit ningu i la nostra lIengua ha estat
intacta. ", Ibid., p. 24.
321
Una dona molt vella (Leticia) seia a la vora dels fogons i els mirava amb
1412
cara de pomes agres.
Li vaig mirar la titola, que s'havia tornat una coseta remenuda, tota jlonja.
(. ..) El senyor Duc ja no era el magic, s'havia desfet l'encanteri. Ara era un
home gran que tremolava. Vaig acariciar-Ii el pit alhora que recordava els
tips que m 'havia fet de netejar el bany de la senyora Miralpeix. Per que tants
de pels a la banyera?, Ii vaig demanar. Perque soc molt pelut, jO.1415
Damunt deillit, i tambe per terra, s'hi amuntegaven tota mena de vestits, de
falsa llama, de moan~, d'organdi, de tul. Del balanci modernista penjaven
cintes de tafeta. (. ..) una pila de guants negres, alguns amb els dits foradats,
d'aquests que t'arriben jins al colze. I tambe sabates de taco estil quaranta,
xals de seda ratada i barrets de l'anys de la picor. 1417
Leur univers est a leur image, desuet et en decalage car ces personnages
sont, par tradition, extremement conservateurs:
L 'avi pertenia a una familia de cacics empordanesos que, a jinals del segle
passat, s 'havien industrialitzat. (. ..) Els seus avantpassats havien estat uns
322
egoistes intel.ligents. Es a dir, mai no van abandonar I'ideal mes catala: el de
conservar, fos com fos, la casa pairal. Aquells homes, abans de vendre,
S'h aunen
. d' elxat mutl'1ar. L a casa, per a e Is, I ' corporeltat.
tema .. 1418
La Mari Cruz no recordava quantes vegades havia llegit en veu alta eillibre
de llom daurat que tenia a les mans. La cinteta rosa descolorida ... 1421
Altafulla va treure d'un dels calaixets del tocador jacobi un veil album de
fotografies amb els cantells ratats. 1422
L' unic que no havia envellit a la cambra, era un rellotge de carillo (. ..). ni
una musiqueta rancia (. ..). Pero, si tot hi era veil i carrinclo, ratat i
esquerdat, 1' flnS
i '1 tot una mlca
. brut. ()1423
. ..
cf. "Amb els anys, la senyora AltaJulla s'havia avesat a guardar-ho tot -que era una manera com
1419
una altra de retenir la vida - i no suportava que es llences res, des de les revistes antigues, fins als
fils, cordills, papers, caixes de cartro, etc., etc., que passaven per les seves mans. La portera
explicava ales vei"nes que la senyora del segon segona-que era la senyora AltaJulla- a penes si tenia
escombraries. A la cuina, on es combinaven els aparells electro domestics mes sofisticats amb velles i
esquerdades cassoles de terra i cullerots de Justa despuntats, hi havia una renglera interminable
d'ampolles de plastic, de llexiu i detergent, que servien de gerros per a col.locar herbetes i j/ors de
paper.", L'opera quotidiana, p. 53. Cf. "Malgrat que la cuina era de dimensions reduides, s'hi
apilaven amb desori tota mena d'estris. La Vella s' enamorava dels aparells electrodomestics que
anunciaven a la radio, els comprava i s'hi passava hores, tot comprovant com Juncionaven: Al cap
d'uns dies els arraconava. Damunt dels marbres, per terra, dins dels armaris i als llocs
inversemblants, hi podies trobar de tot, des d'una batidora, una liquadora, un trinxador, etc. Quan en
volia engegar dos 0 tres alhora, la senyora AltaJulla usava un lladre i aleshores la cuina s'omplia de
cables ifils electrics que ella mateixa empalmava.(. ..)", L'opera quotidiana, p. 94.
1420 Ibid., p. 52.
1421 Ibid., p. 60.
1422 Ibid., p. 192.
1423 I b'd
I ., p. 53 -54.
323
menage, boucher, secretaire, ne sont parfois plus en exercice. (Altafulla,
· IpeIx,
Duc, M Ira . Saura 1424)...
(Horaci Due) era un home que nomes gastava just el que necessitava, un
home de poques aspiracions. lara pensava comprar-se un piset nou. Mentre
el buscava, preferia viure de rellogat. S'havia venut el veil, (...) a prop de la
. . 1425
carmssena.
Els mobles s'amuntegaven amb una gran confusio d'estils, i la sort es que la
Mari Cruz no se n'adonava. Una consola isabelina al costat d'un balanci de
caire modernista, una caixa de nuvia corcada d'imitaci6 estil renaixement, un
aparador chippendale que recordava un altar, amb dos pedestals a cada
1427
banda ....
1424 cf: "Era un home que nomes gastava just el que necessitava", L'opera quotidiana, p. 18. Cf. "La
senyora Altafulla continuava amb la mirada mig perduda, jo entaforada a La Pirelli, hi treballava
com una mula, traient els biaixos d'on podia. I els estius a Caldetes, amb en Raul i l'Antonieta, que les
ballaven grasses i se les donaven de senyors ... ", Ibid, p. 192.
1425 Ibid, p. 18.
1427 Lf'
opera quotl'd'tana, p. 52 .
324
obsession de Malagelada de construire un paradis a son petit-fils: "Per a
tu constrUIre . para d'IS. 1428 I totes Ies veus que sentIras
. , un petIt . , et seran
melodioses.,,1429, leitmotiv de La veu melodiosa. Dans L'opera
quotidiana, Horaci Duc, est lui aussi un personnage singulier. Le roman
retrace son passe avec son ex-femme Maria, qu'il raconte chaque matin,
au petit dejeuner, a Patricia Miralpeix. Autant fascine par les papillons
' .
que par Ie posteneur d es d ames 1430, ,c est un personnage qUI. amuse et
·
donne Ileu a' d '·
es evocatIons cocasses 1431 , d' autant p Ius qu '·1 '
I est tres
sensible a la langue catalane qu'il venere. Quant a l'exentrique Altafulla,
elle joue Ie role d'une diva defraichie, qui a loue les services de Mari
Cruz, payee grassement pour lui servir de dame de compagnie et
repondre a ses caprices. C'est un personnage pour laquelle Mari Cruz
n'eprouve aucune compassion et dont elle dresse, au debut du roman, un
tableau sans nuance:
"Tanmateix, si algu hagues demanat a la Mari Cruz per que treballava amb
una vella jubilada, guillada i despotica, hauria arronsat les espatlles i hauria
. que pagava mo It b'e. ,,143 2
contestat que, senZI'11ament, era una brUlxa
C'est sans conteste Ie personnage Ie plus farfelu du roman car son rapport
aux choses est presque toujours obsessionnel, a I'image de son
comportement saugrenu a l'egard de ses plantes d'interieur, denonce par
un narrateur omniscient-If La Vella mantenia una relaci6 obsessiva amb
1428C f. "Havia aconseguit que visques en un man de perfeccia.", La veu melodiosa, p. 42. De plus, Ie
portrait que fait faire Malagelada de son petit-fils est celui d'un ange qui ne ressemble en rien a
Esperdenya: "Sembla com si I'artista I'hagues penjat al buit, entre terra i cel. Com si dialogues amb
Deu i ens transmetes la paraula divina. La Leticia va dir que no s'hi assemblava gens.", La veu
melodiosa, p. 42 cf. p. 17, 19 123.
1429 La veu melodiosa, p. 15.
1430 "La des itjava mentre la veia de genolls, tot fregant el terra. La trobava tan ben cossada! Li
guaitava el culet mentre feia les botifarres de lIengua 0 de sang, i pens ava, aquest culet, deu meu, em
perdra.", L'opera quotidiana, p. 34, un trait cocasse qui permet a I'auteur de rebondir et de surencherir
dans Ie meme registre avec la replique de Miralpeix, fort divertissante: "No barregi Deu amb el cui de
les senyores, Senor Duc.", L'opera quotidiana, p. 34.cf.
_"A mi, senyora, sempre m'ha agradat el cui de les dones, no hi pucfer meso Jo no he estat un doner,
pero quan passejo i passo al costat d'una dona bufona, que fa goig, em tombo per veure-li el cui,
aleshores es quan puc apreciar-ne la gracia. 1, sap, una cosa? Em venen ganes de pessigar tots els
culets que m'agraden.
-1 ara!", (p. 33) Cette obsession de Duc est d'ailleurs severement critiquee par sa femme Maria lors
de leur brouille: "1 quan jo vaig voler acariciar-/i el cui, em va cridar, deixa'm, es que solament
t'agrada tocar-me el cui?, que no saps que jo estic feta d'altres coses?", L 'opera quotidiana, p. 78.
1431 Le terme renvoie, it dessein, it une chose certes comique, mais encore bizarre.
1432 b'd
1 I ., p. 54.
325
Ies p Iantes, gaIre , . " 1433 -grace
. be' neurotIca. "
a, un grand nombre de
comparaisons et de metaphores:
La Mari Cruz els havia d'enraonar a poc a poc, segons les ordres, en un
catala apitxat iamb frases adotzenades i vulgars, dictades per la Senyora des
del llit estant. Paraules tronades i cursis, segons la criada. Exquisides,
segons la Vella. (. ..) Eren tot de plantes interiors que senyorejaven la part
visible de la casa i obefen amb delectancia els desigs de creixanfa de la
mestressa. La senyora Altafulla les dominava i aviciava com si fossin
criatures, com si tinguessin anima. Eren els vassals fide Is, muts i sotmesos,
. 1434
del peW decorat.
( ... ) la Rambla es un gran teatre, per aqui passa tota la fauna humana (. ..)
Pel davant, es cert, passava de tot, les putes, els travestis, els mariners, veils
1435 Notons que ce theme apparalt des la premiere reuvre litteraire de Montserrat Roig puisque c'est
precisement Ie titre du livre: Malta roba i pac saM ... i tan neta que la volen.", (Premi Victor Catala,
1970)
1436
326
mutilats, matrimonis amb criatures, borratxos, morros, i gent amb una cara
d '·m d'1 que matava. 1437
14371b'd
1 ., p. 74-75.
1438 Ibid, p. 51. Altafulla est d'ailleurs tres critique it I'egard de ceux qui, en voyageant sont censes
s'ouvrir au monde: "Avui dia, ef turisme ho ha espatllat tot, fa gent viatja, periJ no coneix mon.",
L'iJpera quotidiana, p. 81
1439 Montserrat Roig, La veu mefodiosa, p. 16.
IMO "Ell era ef creador de fes coses i les persones que el voltaven.", Ibid., p. 58.
1M) Ibid, p. 17.
1M2 Ibid., p. 41.
327
Als sis anys, L'Esperdenya ( ..J pensava que l'olor de resclosit era una olor
normal i que totes les cases eren losques i silencioses. Mai no preguntava a
qui pertanyen els passos que arribaven des de l'escala, ni tampoc demanava
per que se sentien sorolls des del carrero Creia que la vida era silenci i
loscor. El seu mon existia molt lluny d'alli, i potser algun dia el
. . 1443
conelxena.
Ravia sortit al mon i havia vist. I res no tenia a veure amb les citacions de
l'avi, ni amb el que Ii havien explicat els Alfreds i les Maniques que havien
passat pel pis del Passeig de Grtlcia. El mon eren les potes defs cavalls i fa
pols del cami, fa nina sense ulls, la curta ascencio al turo i tambe la
1444
davallada al pou. ( . .. )
1445 Ibid, p. 43. Cf. "EI pensa tenir sempre tancat en aquesta pres6?", Ibid., p. 43. Le physique
d'Esperdenya est it i'image de sa vie de reclus, car sa peau est d'une blancheur extreme: UTe la pell
blanca com un glop de lIet. Ales galtes. ni una gota de color. Nomes Ii ha tocat el sol de fa galeria.
Un dia haurade sortir al carrer, i aleshores les carnes lifaranfiga.", Ibid., p.42.
1446 "La dona obtingue el permfs de l'avi perque poguessin dinar a la gaferia.", Ibid, p. 17.
328
sirenes dels vaixells que sortien del port. La terra el cridava i encara no ho
. 1447
sabla.
Van passar set anys. (. ..) L'avi Ii comprava tots els llibres que Ii demanava.
( .. . )Pujava al terrat per veure les constel.lacions segons cada estaciO i
alguna vegada sortia al balco i observava els cotxes i els colors canviants
,
dels platans.
1448
329
considere toujours, au moment du recit, un paradis: "un paradis tancat,
lluny de la miseria de fora.,,1452 Ce refus du monde exterieur est un
enfermement total, que souIigne encore Ie rejet de tout bruit et de toute
., 1453
Iumlere :
Eis porticons de la galeria eren ajustats iamb prou feina s'hi escolava una
petita escletxa. La senyora Altafulla Ii havia manat de baixar les persianes,
1454
era l'hora del silenci. No hi entrava ni un bri d'aire.
Va manar a la Dolors que, nit i dia, ajustessin tots els porticons i que no hi
, m. eI soro II'
entres m Ia II urn. 1455
Era una casa molt fosca ... No hi entrava gens de claror, i aixo que ja erem a
la primavera. 1456
Cette situation est intolerable pour les personnages qui ne l'ont pas
choisie et qui subissent l'obsession de leur entourage, comme Mari Cruz
aupres d'Altafulla et Esperdenya aupres de son grand-pere. De
nombreuses scenes soulignent leur malaise par Ie biais des comparaisons
tres imagees: sensation d'etouffement pour Mari Cruz qui compare la
maison d'Altafulla a une cage- notons· d'ailleurs qu'Altafulla a
considerablement reduit son espace vital car elIe vit pratiquement
enfermee dans sa chambre et sur son lit 1457 - et discrete tentation
d'Esperdenya, parfois happe par l'interdit:
1453 cf. "EI senyor Malagelada havia prohibit que el nen sentis la radio, la Dolors Ii cantava ....",
1457" La Vella haviafet tancar totes les altres habitacions del pis ( ... )", L'opera quotidiana, p. 52.
330
L'espace romanesque dans lequel evolue Esperdenya est emblematique
(la maison dans laquelle il reste enferme pendant plus de vingt ans,
l'universite et son jardin, la prison.), presque toujours clos: "La pre so no
era gaire diferent de la casa de la seva inf~mcia." 1459 L'universite, a priori
lieu d'ouverture et de communication, ne lui permet pas davantage de
s'integrer ou de se socialiser tel qu'il l'aurait souhaite. Ce monde
universitaire, present dans l'ceuvre de Montserrat Roig, depuis Ie
triptyque l460 jusqu'au demier roman, est pen;u de fayon diverse en
fonction du projet romanesque de la romanciere. En effet, alors que dans
Ie triptyque, c'est un monde en pleine effervescence, (les personnages
prennent part aux grandes manifestations estudiantines qui secouent la
capitale ou y sont tres attentifs) l'universite se presente comme un monde
sans ouverture dans La veu melodiosa, un espace sclerosant qui enferme
et manipule, comme Ie precise d'ailleurs Montserrat Roig dans Digues
que m 'estimes encara que sigui mentida: "espai tancat, universitari,
concebut en La Veu melodiosa com a emblema d'un mon cruel i
desordenat." 1461 La narratrice souligne la cruaute avec laquelle les
etudiants (dont elle a fait partie) ont utilise l'erudit Esperdenya qui se
distinguait de ses mediocres compagnons par un aspect physique des
plus repoussants mais aussi par un esprit brill ant et une culture
exceptionrtelle dont chacun tirera profit car Esperdenya, en quete de
reconnaissance, accepte d'etre a l'entiere disposition de ses camarades,
qui Ie sollicitent sans vergogne:
Ell coneixia totes les materies i ens ajudava quan haviem de fer un treball de
· ,. 0 de II'
I mguIstlca atl me d'l eva.1 '462
Ell anava a totes les classes i despres ens passava els apunts, estava sempre a
la nostra disposicio.' 463
lo. T
iVO I'esco Itavern,
' ' II'eXlglem
nomes " eIs II'b
I res que nosaItres no tenzem.
,1464
1464 Ibid., p. 64-65. Cf. "Va afegir que seria util per a redactar els pamjlets en un catala correcte.",
Ibid., p. 66.
331
Sa superiorite intellectuelle, hors du commun, est Iargement evoquee car
elle depasse meme celle de ses maltres, qui n'hesitent pas, eux aussi, a Ie
consulter:
Detestavem la majoria dels professors. Ell tot sovint discutia amb ells, alguns
I'acceptaven i altres fugien aixi que el veien entrar als seus despatxos. (. ..)
Les monges Ii consultaven les traduccions de llati medieval i feia els treballs
de literatura d'un capella de poble que escrivia amb faltes d'ortografia. Ens
deia on podiem trobar les revistes especialitzades i ens anotava amb cura
una b 1·bl·lOgraifilQ que no temem
' temps de II eglr.
. 1465
Eis que I'examinaven estaven astorats, coneixia mil/or totes les materies que
no pas ells. Va passar totes les proves amb un sobresaliente. 1466
1465 La veu melodiosa, p. 74. Un passage souligne, de fayon humoristique, I'excellence du heros lors
d'un examen, interroge, a seize ans, sur un c1assique de la litterature espagnole, La Celestina de
Fernando de Rojas. Ce long exemple souligne la superiorite intellectuelle du disciple et met en relief
sa connaissance approfondie de l'ceuvre- dont il cite, par cceur, de longues citations, des analyses de
divers specialistes-, et son aptitude a une retlexion si personnelle que I'examinateur en vient a penser
que l'eleve n'a peut etre pas lu l'ceuvre car Esperdenya s'obstine a demontrer que la Celestine est une
personne bonne. Cette scene est cocasse car l'innocent et honnete Esperdenya ne peut en aucun cas
comprendre cette suspicion, courante dans la pratique universitaire:
"-Jove, d'on ha tret aquesta idea?-pregunta el professor amoi"nat.
-De Marcelino Menendez y Pelayo. Va escriure que la Celestina no havia conegut mai i'amor, sinola
deshonra. 1 Ramiro de Maeztu afirmava que ella es la bandera de l'individu contra la societat, el
plaer d'un instant davant el deure que ens imposa el futuro Ella dona un sentit etic a i'hedon ism e. El
seu {mic deu es el plaer. Fernando de Rojas, malgrat que havia llegit Marc Aureli i Petrarca, era un
home sense esperanr;a. Pensi que som al segle xv. Menendez y Pelayo diu que ens trobem davant
d'un segle que no es audar;, que no te esperit d'aventura per a llanr;ar-se cap a cam ins desconeguts.
Els valors d'abans, han estat destrufts, Deu ha desaparegut i el nostre autor es troba sol davant el
mon i els seus dubtes.
-Deu no ha desaparegut! Que diu, voste?
-Vull dir la idea de Deu-replica, amb innocencia, l'Esperdenya. No s'adonava que estava irritant
l'examinador-L 'autor de la Celestina volia conservar el mite de i'amor, pera la realitat ja era una
altra. Ell no fa sino descriure aquesta realitat. Ja ho diu, al final, Pleberio: jOh, amor, amor! ...
jQuien te dio tanto poder? I, Quien te puso nombre que no te conviene? Si amor fueses, amarias a tus
sirvientes; si los amases, no les darias pena ... ". La consciencia de Rojas lluita contra aquesta
descripcio. Els canvis del seu segle foren dolorosos i ell en sentia malenconia.
-Pera, es que ha llegit eillibre?
-1 es clar! Com puc explicar-li un llibre si no l'he llegit?", La veu melodiosa, p. 44-45
1466 1b·d
I ., p. 44 .
332
nomes tenia l'obsessia que en Jordi no la deixes l467- Joan Lluis, presente
comme l'elu entre tous-"era l'elegit entre els elegitsul468, Virginia et la
narratrice intradiegetique, qui raconte, vingt ans apres qu'elle se fut
produite, l'experience vecue par les universitaires au sein de leur
universite: "la baixada del pou i l'ascencia al turra". Le recul de l'ecriture
de l'histoire par rapport aux evenements permet une evocation de
l'epoque universitaire a distance et une critique radicale des souffrances
infligees par les etudiants au heros Esperdenya. Cette distance souligne
l'incapacite a saisir, a l'epoque, la portee des evenements, seulement
comprise a posteriori: "L'Esperdenya plorava i reia. 0 ens semblava que
reia" , diria mes tard Ia Virginia.,,1469 Le recepteur peryoit aisement Ie
desir de denonciation du narrateur qui enumere les faits evoques de
fayon claire, sans fioriture, avec froideur, reflet de l'attitude des
universitaires vis a vis d'Esperdenya, nie, en tant qu' etre humain, a cause
de son physique, comme l'indiquent les tres nombreuses toumures
negatives:
No hi havia cap rao 1470 per a rebutjar-lo, sino era per l'aparem;a jisiea. 1471
333
estupida que ha perdut les companyes al bell mig del viatge." 1474 La
metaphore animale-"ens remenava la cua quan Ii feiem cas.",1475 - se
poursuit, par une retlexion apres coup sur la nature d'Esperdenya car son
physique repoussant fait oublier sa face humaine; en effet, aux yeux du
groupe, il semble assexue:
Mai no pensarem que ['Esperdenya tenia sexe, mai no ens vam preguntar que
deviafer quan s'acomiadava de nosaltres ales matinades color de llet, i quan
ens deiem adiu amb els ulls ensonyats i lleganyes al cor.1476
1480
En acabat, el deixavem sol, a la porteria fosca, a la ciutat hum ida, sota les
L'Esperdenya ens deia adiu mentre nosaltres ens endinsavem ala nostra nit,
imaginant que teniem aUd que el dia no ens donava, una espurna de llibertat,
(...)1481
1474 Ibid, p. 71
buscavem amb fa mirada alg1i dels altres per mantenir-hi una conversa. No sablem explicar per que
1480 I b'd
I " p. 7 9 .
334
La tension dramatique de la diegese est encore accentuee par l'attitude
meme du protagoniste, totalement resigne, qui subit la mechancete de ses
compagnons sans jamais emettre de protestation. n semble au contraire
satisfait de leur moindre contentement car il assume pleinement Ie role
qui lui est reserve:
Eli va entrar (. ..) com un petit foxterrier que no deixa de petja els amos i que
els esta agrail per tanta consideracio.1482
Sempre el veiem content, optimista, com si agrafs als deus la seva estada a la
terra i no s 'adones que era un monstre. 1483
Cette resignation est d'autant plus exceptionnelle que meme sous les
verrous, Esperdenya accepte sa situation, comme Ie souligne la
narratrice: "A la pres6, l'Esperdenya feia com si desitges quedar-s'hi. Li
agradava de contemplar la ciutat que s'imaginava a traves dels barrots de
la finestra, sobretot a trenc d'alba i al capvespre." 1485 En aucun cas,
Esperdenya ne cherchera a se faire valoir d'une que1conque fayon, ni
meme sur Ie plan intellectuel OU il est montre superieur a tous:
Mai no ens va fer veure que sabia molt mes que no pas nosaltres, pero ens
. d'enraonar- h'1. 1486
resu Itava fielXUC
335
V olia riure sense ganes de la historia: resulta que peguen el mes
innocent, el babau del grup!,,1488 Condamne a distraire ses compagnons
mais a n'en rien esperer en retour, Esperdenya prend son role a creur,
toujours pret a imiter animaux ou personnes, a la demande de son
entourage:
C'est dans Ie personnage de Mundeta que Ie heros trouve son plus fidele
public car celle-ci est toujours la premiere a Ie solliciter, l'incitant a faire
quelque imitation ou a lui chanter des chants d'une autre epoque 1491 qui
la ravissent -"La Mundeta l'abra9ava pel darrera i Ii cridava a l'orella:
magnific, ets tan deliciosament cursi!,,1492, jeu auquel Esperdenya se
prete bien volontiers, meme s'il n'en re90it rien en retour.
1491 "La Mundeta era qui reia meso -"-Vinga-li deia-, torna afer l'imec.", La veu melodiosa, p. 69. Cf
Aturat davant la porta, l'Esperdenya comen(:a a cantar. Vam sentir el soroll de la cadena, i despres,
-Per que cantes aquestes can(:ons tan cursis?- vafer la Mundeta mentre l'abra(:ava. (. ..) La Mundeta
feia estona que havia deixat de plorar iva demanar a l'Esperdenya quefes l'anec. Aquest s'enfila dalt
d'una cadira i crida, cua, cua! La Virginia no parava de riure i en Joan Lluis la petonejava pel
1492 b'd
I I ., p. 71.
336
la cara de rap i les mans d'ala de mosca.,,1493, en particulier dans de
longues scenes comme celIe de la fete organisee par Ie heros. Cette
demiere presente Esperdenya a l'ecoute de ses convives: il s'enquiert de
leurs preferences pour leur preparer leurs mets, boissons et musiques
preferes mais Ie soin et l'entrain avec lequel il organise sa fete ne sera
nullement recompense par ses capricieux et egolstes compagnons, tout
d'abord peu enclins a honorer son invitation, cherchant mille excuses
afin d'eviter sa soiree, un decalage qui explique l'echec d'Esperdenya et
qui souligne la tension dramatique de l'histoire:
decidU que no hi anavem, ens feia molta mandra tancar-nos en un pis del
Joan Lluis que tenia un examen d'angles. La Mundeta va fer veure que no es
vermut.
1494
veure com vivia. Ara res de vestir-nos, hi aniriem amb texans ijerseis.
337
-par sa parole thedtralisante, c'est-il-dire par son adresse directe au
recepteur public: "Je suis .... sosie" ou ".... Arlequin": l'indication parlee du
double recepteur thedtralise Ie personnage.
'A
-par Ie masque t heatra I qu "1 'I
1 revet; ce masque est lCl e nom.
A , 1495
338
personnage d'Altafulla, qui ne peut etre pris, comme la majorite des
personnages roigiens, dans Ie tissu de son existence concrete car au sein
meme de la diegese, Altafulla est plus "personnage", creation, que
"personne", ce que l'on observe a travers son univers ou sa propre
evocation physique. Sa voix est un attribut de la scene: c'est d'une "voix
off' qU'elle appelle Mari -"la senyora Altafulla la cridava en off des del
llit.,,1504 -depuis sa chambre, espace vital qualifie de "scene": "la cambra
on la senyora Altafulla feia la vida, dormitori i escenari alhora.,,1505
( ... ) fer teatre, convertir la teva vida en una obra on I'autor series tu ...
Calia representar dalt del teu escenari una cornedia callada, sotrnesa, on
1504 Ibid., p. 53. Cf. "A quell dia, la mestressa s'havia aixecat de bona lIuna i esc/aft amb rialles
musicals que ella mateixa, cofoia, s'escoltava.", Ibid., p. 186.
1505 Ibid. p. 94.
1506 Ibid., p. 191.
1507 Ibid., p. 51. cf. "C ... ) la cambra-escenari, centre de la vida actual de la senyora Altafulla .... ",
Ibid., p. 52.
1508 L'opera quotidiana, p. 52 . Ainsi surelevee, Altafulla dispose encore quelques meubles au me me
niveau que son lit, espace totalement theiitral:" Pero potser el moble mes significatiu de I'actual vida
de la Vella era el tocador jacobi, col.locat a l'al9ada del llit per tal de jutjar la seva figura, quan
s'estava ajaguda, dins de la lIuna picada. Alia no t'entenies amb tant de desori: (. ..) hi tenia una
palangana de porcellana on posava tisana de flor de saiic amb sucre candi. Deia que els vapors Ii
alleugerien la migranya. ", L'opera quotidiana, p. 53.
339
podies interpretar tots els papers dramatics menys un, el de I'esser que pensa
.. d'InS de Ia Vl'da co II
1. que partlclpa . 1509.
. ectlva
Al pis d'aquesta era una altra cosa, la Mari Cruz cobrava per a participar en
un man de teatre, antic i mentider, que no la divertia pero que tampoc no
I'amoi'nava gaire. Nomes una cosa Ii costava, quan la senyora Altqfulla la
Jorr;ava aJer veure que s'ho creia 1512.
151OL'on remarquera Ie gout du detail, caracteristique de I'ecriture de Montserrat Roig, car dans cet
univers de pacotille et de clinquant d'Altafulla, meme les peintures sont des copies alors que dans
Ramona, adeu, ces memes ceuvres exposees chez Ramona I et Ventura etaient des Urgell
authenthiques: "Les parets vessaven de retrats familiars-Ia majoria eren personatges falsos, comprats
als Encants per poca pela-, copies de pintures de l'Urgell, de dibuixos de Madrazo 0 de paisatges d'en
Mir.", Ibid., p. 52.
1511 Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre, Edicions 62, Barcelona, 1993,470
pages, p. 326 cf. El public, davant el drama calderonia, no buscava el reflex de la vida real. Lafe del
public es semblant a la del creient que va a missa: aquest creu en fa transsubstanciacio del vi en
sang, un prodigi tan real com veure Lady Macbeth cridant que Ii /levin el sexe. Es el misteri allo que
ens atrau. Podem perdonar que un telefilm sigui mediocre, perque tenim ben disposat el mecanisme
es
de I'oblit pero, al teatre, exigim la grandesa de lafalsedat. El teatre la darrera engruna del nostre
posit romantic. Aixi no volem que els actors siguin modestos, perque son els ultims grans individus.
Poden ser estimats 0 odiats, pero ens traeixen quan afirmen que son com nosaltres. Han de ser
innobles, arrogants, mentiders ... , per provocar, en nosaltres, emocions sinceres.(. ..) necessitem les
mascares per sentir-nos vius. (. ..) Es una contradiccio que ens fa mes lleugera l'existencia. ", Un
pensament de sal, un pessic de pebre, p. 326
1512 L 'opera quotidiana, p. 51.
340
exemple flagrant: "La senyora Altafulla i la Mari Cruz s'havien passat
tota la tarda maquillant-se l'una a l'altra.,,1513
Le narrateur, par la precision et la surenchere des details presente un
personnage totalement grotesque, grime dans son epais maquillage qui
interdit tout mouvement de paupiere:
La vella gairebe no podia moure les parpelles: s'hi havia adherit dues capes
gruixudes de crema platejada. Sota les celles, hi duia una linia fina de color
daurat i, al voltant dels ulls, s'hi havia pintat una ratlla negra que encerclava
les parpelles. Ales galtes, hi tenia dues taques de color de sang de bou. 1514
Mari, quant a elle, porte un maquillage plus leger quoique tout aussi
theatral par la forme et la couleur des levres:
Alors que les deux personnages s'appretent a partir a l'opera pour une
representation de l'reuvre fetiche d'Altafulla, La Traviata, un narrateur
souligne, grace a de nombreux details, Ie choix attentif du "costume", Ie
gout des personnages pour Ie deguisement et les accessoires. 1516 Ceux-ci,
et en particulier Ie collier et la peau de renard, participent a la mise en
relief de la gestuelle theatrale et de la mise en mouvement des
personnages:
1516 "Amb molta cura, la senyora Altafulla triava els abi//aments per anar a /'opera.", Ibid, p. 186.
341
que totes dues coses no fligaven i llan~a el xal damunt del flit. S'atura davant
1519
del renard ...
1523 En effet, Altafulla joue Ie r61e de Pygmalion aupres de MaTi: "-Nomes cal reflnar-te una mica. ",
Ibid., p. I86/ cf "-Saps que ets molt bonica? -va dir- tens un oval perfecte. (. ..)- Les faccions semblen
de Botticelli-afegia- abans no hi havia caigut. La barbeta flna, el collllarg, la flgura espigada, i els
llavis ... ", Ibid., p. I57. Cette scene est d'ailleurs cocasse par l'attitude de la vieille femme qui passe
longuement en revue Ie physique de la jeune fllle: "Li passa el dit pels llavis i, tot d'una, s'atura.
-No, no m'agraden els teus llavis, potser tens la boca una mica grossa. A veure, ensenya'm les dents ...
Sf, les teves dents tambe son boniques ... Pero t'hauries de depilar les celles, son massa gruixudes, i
1525 cf. "El teu poe sentit estetic, nena", Ibid., p. 157.
342
ces deux actants qui fonctionnent en couple oppositionnel
(adjuvant/opposant I526 ), axe en somme "classique" du theatre. Ainsi les
cris de la vieille femme contrastent-t'ils avec la douceur du discours
precedent- "La vella xisclava ( ... ) cridava ,,1527 /"La vella, histerica,
bramava.,,1528 Plus peremptoire, elle s'insurge contre l'attitude de Mari:
"No suporto tanta deixadesa." 1529/ "Pero que dius? ( ... ) Vinga no te'n
riguis.(...) com que no pots venir?,,1530_, l'insulte meme:
Que t'has cregut? No seras mat res, em sents? Aniras per la vida com una
baldufa, com una maleta, com una .... , i ara mateix em tornes el meu renard.
La mira amb els ulls plens de llagrimes, ames, fas pudor! 1531
343
la theatralite de la scene car la vieille femme, decontenancee est
ridiculisee, par sa gestuelle theatrale et grotesque, sa soudaine douceur
soulignant, en effet, sa faiblesse:
Le dialogue qui s'instaure chaque matin entre ces deux personnages offre
une grande variete stylistique. Dans certaines scenes, Ie narrateur a
totalement disparu au profit du jeu de role des deux protagonistes qui
parviennent, au fil de l'histoire, a une certaine familiarite, voire a une
reelle complicite. A la fin du roman, au moment ou Duc revele a
Miralpeix qu'il sait, de source sure, qU'elle a fouille dans ses effets
344
personnels, Miralpeix, tres genee et dans l'incapacite d' avouer sa faute,
s'en defend; cette scene, tres vive, est une scene theatrale efficace au sein
du roman: les nombreuses exclamations qui refletent l'indignation de la
vieille femme-"que diu ?"/ "I ara,,1539_, sonjeu de dissimulation et Ie fait
qu'elle se raccroche a son role d'hotesse- Vol mes torradetes?- sont
cocasses dans la mesure ou Ie lecteur sait pertinamment, que Duc
l'accuse a raison. En effet, c'est precisement l'indiscretion de la vieille
femme, mise en evidence par son propre discours qui permet, au debut
du roman, un effet de distantiation quant a ce personnage car Miralpeix
est, par nature, une indiscrete meme si elle est capable d'eprouver de la
honte. Des l'arrivee de Duc, elle brule d'envie d'en savoir plus sur lui et
n'hesite pas a examiner ses effets personnels, comme l'indiquent de
nombreuses reflexions de sa part 1540 si bien qU'elle est grotesque et ne
peut etre credible aux yeux du recepteur lorsqu'elle pretend etre
exactement Ie contraire de ce qu'elle est en realite: "no m'agrada
xafardej ar. 1541 Malgre sa gene grandissante, son discours confus,
II
I ., p. 14 8.
1542 Ib'd
345
interlocuteur: "-No en trec l'aigua clara.( ... )- No he estat pas educada
aixl, j 0." 1543
A la gent, Ii agradava d'anar a l'opera perque vela eom les nostres passions,
. 1547
que aeostumen a ser petites, es tornaven desmesurades.
1543 Ibid., p. 149. Notons que de fayon etonnante,la scene initiale qui aurait dO deboucher en toute
logique sur une dispute entre les deux personnages conduit exactement au contraire, c'est-a.-dire a. une
manifestation mutuelle de sympathie:
-La eonsidero amiga meva, ja Ii he dit.
-Cree que jo tambe Ii tine esma. La veritat is que em fa pena que se In vagi.
1545 "La Vella eol.loeava el renard amb tendresa teatral damunt de les espatlles nues de fa Mari
1547 b'd
1 I ., p. 182.
346
Hi ha escriptors de moltes menes. Vull dir que n'hi ha que se la passen be tot
explicant histories imaginaries, que es una manera de sortir d'un mateix. Per
contra, n'hi ha d'altres que troben gust en confessar-se, de replegar-se dins
les propies obsessions. I hi ha, encara, un tercer tipus d'escriptor, que es el
que a mi m'agrada mes: son els qui disfressen els propis temors a base
d'inventar-se personatges, que a primera vista, poden semblar
inversemblants. 1548
347
La quete de distance de l'histoire, souhaitee par Montserrat Roig des
L 'opera quotidiana, se poursuit dans La veu melodiosa, ecrite cinq ans
apres Ie roman precedent, bien que sous une forme nouvelle car dans Ie
demier roman, la theatralisation du personnage et la donnee
humoristique disparaissent au profit d'une strategie narrative differente,
celle du conte, qui met en relief la dimension symbolique du personnage.
Cette lecture du roman comme "conte" peut surprendre de prime abord
Nous demontrerons en effet, dans les pages qui suivent, dans queUe
mesure cette affirmation est possible.
1550 ItAra entenia per que ellli havia construff un paradis: se sabia culpable per haver estimat la seva
propia filla. Havia cregut que, de l'amor equivocat, nomes en podia sortir un monstre. Un monstre
348
histoire d'Esperdenya, Ie lecteur est invite, grace aux epigraphes de
chacun des chapitres du roman, alire La veu melodiosa comme une vaste
parabole du livre de Job, qui met en avant Ie probleme de Ia souffrance
humaine. Job eprouve a l'instigation de Satan, est l'archetype du croyant
"craignant Dieu" mais qui s'en remet tout entier a la volonte du Tout
Puissant. Le livre de Job retrace la serie d'epreuves a Iaquelle il est
soumis et ses souffrances, interpretees qui prefigurent la Passion et Ie
triomphe final du Christ. Ells symbolisent aussi Ie salut des ames et
soulignent Ie role formateur de la souffrance au benefice de ceux qui
I'eprouvent.
Le roman est encore une vaste metaphore des dangers d'un heritage
culturel transmis partiellement: coupe du monde reel de l'apres-guerre et
de la realite exterieure, Esperdenya n'a aucune connaissance de l'histoire.
De fayon indirecte, il symbolise cette generation de l'apres-guerre a
laquelle il appartient, a qui l'on transmet une histoire partielle, subjective
et erronee, une generation victime de ses pairs, tres presente dans Ia
litterature catalane des annees 70, comme Ie souligne Emilienne
Rotureau. 1552 Malagelada est presente sous les traits de l'impitoyable
censeur, en quete" de perlectlOn,
C:' " Esperdenya a'1 a d"enve 1553 .
qUI• entrame
Malgre les conseils avises de son entourage et en particulier ceux de Ia
musicienne franyaise, Madame Germaine, qui est la seule a oser I'
affronter 155\ Ie vieil homme s'obstine apresenter a I'enfant une vision du
1552 Dans son article, La guerre civile dans la jeune litterature catalane des annees 70: la victoire
franquiste et ses consequences, (Revue d'Etudes Catalanes, REG, n° 5 -2002, p. 48. Emilienne
Rotureau souligne, a travers divers exemples - parmi Iesquels Ie personnage de Bruno dans EI dia que
va morir Marilyn, de Terenci Moix- que cette generation d'enfants a grandi dans Ie mensonge car Ia
guerre civile etait soit passee so us silence soit racontee SOllS un angle particulier, par trop sllbjectif, ce
qui explique Ia revolte de ces jeunes gens: "Molt hi, mama. Es tot aUo que me n'has sabut explicar.
Un recull d'estampes goiesques, no pas mancades d'un excellent rUme epic (...) Preguntare a tots els
meus amics i em contestaran amb escenes com la teva, que tambe han recollit tot aillarg de la seva
adolescencia, aleshores que ells tamhi volien saber per que va passar aUo. Pero nomes en traurem
una epopeia de vegades felil;, de vegades trista: una mena de gesta en la qual hi haura algunes gotes,
sempre escaients, de destruccio romantica." (p. 49).
1553,,_ EI teu avi,- va afegir- tamhi volia escriure de jove. Pero buscava tant la perfecci6 que amb els
anys, es nega afer-ho. Aleshores va voler construir amb la propia vida iamb la dels aitres, una obra
meslra. No se'n va adonar que, tant la vida com la poesia, s6n imperfectes perque les fem nosaltres.",
Montserrat Roig, La veu melodiosa, p. 148.
1554 "Era la primera vegada que algll deixava sense resposta al veil", La veu melodiosa, p. 40 . La
bonne, Leticia, est, elle-meme, tres lucide -"La Leticia te rao (. ..) necessita aire fresc, saber que
passa al carrer': p. 43- meme s i elle n'ose intervenir aupres de Malagelada: "Mentre preparava
canelons, pensava: "Quina mena de gent entraro? De ben segur que ompliran el cap de fa criatural"
349
monde censuree: "La historia, cal explicar-Ia a traves dels grans fets."1555
Ainsi Ie roman se presente-t-il, de fa<;:on symbolique et grace de menus a
details, comme une critique radicale de la censure. En effet, tous les
precepteurs d'Esperdenya, selectionnes par Malagelada sont de purs
produits de cette censure. C'est leur situation economique desastreuse qui
les conduit, pour la plupart d'entre eux, chez Malagelada. Leur
description physique, breve mais evocatrice, traduit la precarite de leur
situation:
Duia una americana amb les manigues llepades i una camisa plena de
lIanties. L 'avi de I'Esperdenya va endivinar que passava gana. (. ..) L 'armeni
estava disposat a tot, Jeia dies que nomes prenia un cafe, que no era cafe sino
xicoria, al mati. La Jam Ii entelava els ulls i no Ii deixava estudiar els
estels.
1556
Es va presentar al pis del senyor Malagelada una noia tim ida, de cara
rodona i llavis jinissims, i que no anava gaire ben vestida. La Leticia la va
observar amb ull Clinic i comprova que s'havia posat l'abric de l'inreves, tot
1557
Jent veure que era nou.
Feia els Ilits i es demanava: "No me'l faran desgraciat? 0 potser mes desgraciat del que es?",
Montserrat Roig, La veu melodiosa, p. 23.
1555 Ibid, p.40.
1556 Ibid, p. 28.
1557 Ibid, p.35.
1558 Ibid, p.24.
1559 Ibid, p.. 35.
1560 Ibid, p. 28.
350
-De quin man surts, tu? Que no saps que existeix la eensura? Quan va
telefonar al diari, ja sabia que no podria eseriure res. Tine el ealaix de la
taula a la redaeei6, pie de reportatges sobre temes semblants. Mai no s'han
publicat.
-Pero, per que no en podem parlar?
-Quan hi va haver les riuades, van dir que ningu no quedaria sense
rostre. Hi va haver unes eampanyes de benefieencia molt boniques. La gent
s'hi va abocar. Pero despres el temps passa i tot s'oblida. No interessa que se
sapiga que aqui hi ha tota mena de gent. Per aixo els tenen al palau i els
diuen que esperin. Ells s'ho creuen, hi estan acostumats. No hi pens is meso
-Deu els ha abandonat-vafor l'Esperdenya,
1561
El periodista s'arronsa d'espatlles, tenia pressa per tornar ala redaccio.
Cependant, meme si Ie monde reel est censure, cette censure est minime
face a celIe de Malagelada qui construit un paradis factice, denue
d'humanite. Le narrateur omniscient souligne lasuperiorite de cette
humanite imparfaite sur Ie paradis sans humanite. En aucun cas
Esperdenya, sage jeune homme, ne regrettera la prison doree de son
enfance car il saisit Ie sens de l'imparfaite et necessaire humanite:
351
De tant en tant, m'arriba un nou llibre de ['Esperdenya, dedieat. No se on viu.
Pero se que vindra i l'espero. Se que em traura de easa, on vise com si jo los
morta. Em voldra com si jo aeabes de niixer. Jo l'anomenare pel seu nom. 1
tots dos, alguna vegada, entendrirem les estrelles. 1564
1567 Selon I'expression meme de Merce Rodoreda: .. ( ... ) vaig Iriar fa Colometa, que nomes te de
semblanl a mi el Jet de sentir-se perduda al mig del mon.", prologue de La pla9a del diamant, p. 10.
352
-Nosaltres som diferents dels astres-va fer-Som el caos i l'ordre i nomes de
Enraonava amb les dones com sf les conegues de tota la vida, els preguntava
receptes de menjars i els feia parlar dels pobles d'on venien. No els donava
. 1574
consells lies escoltava.
1571 Notons une contante de J'reuvre roigienne: cette donnee historique precise ancre la diegese dans un
espace referenciel historique etonnant dans la mesure oil J'ensemble du roman est davantage
symboJique - "Eren els desnonats de les riuades de 1962, tota la gent que havien sobreviscut a l'al/au
de fang que maUl persones i besties i que no havien pogut salvar la cosa. Miters de persones vivien
entre les parets altissimes del palau, separades les unes de les altres nomes per unajlassada 0 per un
anvil de justa. Cada familia tenia de dos a tres metres quadrats com a habitacle, els pares dormien
amb els fills, els germans amb les germanes. Vivien alii entaforats, just darrera d'un revolt,
abandonats per Deu i pels homes.", La veu melodiosa, p. 94. Cf.: "25 de septiembre: las inundaciones
del Valles se cobran ochocientos muertos y desaparecidos. Una campana de radio consigue cuarenta
mil/ones de ayuda para los damnificados. ", Barcelona, memoria de un siglo, Josep M. Huertas/Jaume
Fabre, p. 105.
1572 "Van riure quan s'assabentaren, gairebe per atzar, que l'Esperdenya pujava cada dissabte al
353
divers passages du roman, une reflexion sur la memoire, distincte de
celIe du triptyque par sa facture nettement plus symbolique et poetique:
L 'Esperdenya Ii va contestar:
-Parla'm de tu.
En Joan Llufs no es va girar. (Continuava)
-Per que vols que ho fad?
-Perque no ho fas maL En moments aixf es bo recordar.
· una fieblesa. " 1575
-Recordar es
1579 "-Dolors, ara nomes hem de pensar en el nen. Amagueu tots els miralls. Ell no ha de saber com
es.", La veu melodiosa, p. 14. Meme Ie passage oil, devant I'insistance d'Esperdenya pour sortir,
Malagelada decide de lui reveler la verite en lui faisant decouvrir son visage dans un miroir est d'une
sobriete etonnante qui intensifie la densite dramatique car Ie lecteur decouvre qu' Esperdenya avait
conscience de son anormalite; malgre tout, il semble resigne: "L'Esperdenya va agafar ef mirall. ( ..j
Ja ho sabia, va dir. ", Montserrat Roig, La veu mefodiosa, p. 49.
354
contraste par sa preCISIon. Correspondant, cette fois, a l'entree
d'Esperdenya a l'universite-"Quan l'Esperdenya va entrar el primer dels
nostres dies a la universitat, al pati de Lletres,,1580- elle refiete Ie regard
pesant porte sur lui par tous les etudiants qui ne peuvent s'empecher de Ie
regarder, lascmes
Co .,
par son exceptlOnne
• II e I'd
aI eur. 1581 D e son evocatIon
' .
physique, res sort Ie caractere inhumain: prive de forme humaine,
Esperdenya est reduit al'etat de "chose", .comme Ie refiete Ie discours du
personnage de Virginia: "-Mira aquella cosa tan horrible. La cosa s'havia
aturat." 1582- et la description plus precise faite par la narratrice- "La cara
no era de persona, sino de rap.,,1583_ qui compare ses traits a ceux
d'animaux comme la lotte, l'un des poissons les plus disgracieux, et la
mouche: "Tenia els Havis com si fossin de sobressada, les mans d'ala de
mosca." Ces elements de dramatisation, repetes en echo dans la
diegese l584 , sont soutenus en particulier par la frequence des adjectifs et
des participes passes: " Mai no haviem vist algu tan desagradable de
mirar (...)" 1585- qui soulignent la repugnance, l'effroi que suscite
Esperdenya a son passage:
1584 cf. U( ... ) amb fa cara de rap i les mans d'ala de mosca.". La veu mefodiosa. p. 69/ "/ va tomar a
veure uns Ilavis lIepats i les mans d'ales de mosca.", Ibid., p. 81.
1585 Ibid., p. 63. c'est nous qui soulignons. cf.: "tan horrible", p. 63.
355
-La seva cara, a la nit, emfa por- deia la Mundeta. /586
Els cadells del primer curs pasaven de llarg en veure'l, horroritzats de la
seva jigura.
1587
Es fonia per les papallones. Pero no les de dia, boniques i de mil colors sino
per les nocturnes, negres 0 be de color castanya, lletges, llejiscoses i peludes.
1 em va contestar que jo era com tothom, que ignorava la bellesa de les
falenes (. ..) 1 que la gent no hi pren interes perque nomes es jica en
/ 'aparem;a ... ,,1590
J588 L'on notera l'evidente critique, sous-jacente, du monde universitaire que nous ne pourrons pas
J591 L'identification des motifs a donne lieu a des index aujourd'hui generalement utilises par des
specialistes, dont les plus pratiques sont ceux de Stith Thompson Pour plus de precision, se referer aux
ouvrages du meme auteur: Antti Aarrne et Stith Thompson, The types ofthe folk-tales, helsinki, 19641
356
Ie lecteur reconnait l'amorce traditionnelle d'un conte par les divers
"motifs" qui mettent en relief la naissance attendue du heros et
soulignent la felicite qui regne alors dans l'appartement du Passeig de
Gracia. La broderie, executee par la bonne Dolors-"brodava un cigne
d'ales daurades"1592_ est un infime detail 1593 , qui a l'image de l'univers de
conte de fees, degage Ie roman de toute tutelle realiste. La douceur qui se
degage de cet univers serein et feerique baigne la diegese d'un style
metaphorique ou la beaute de l'image est de mise: "I submergi el net en
un ocea de cot6 molt fi.,,1594 De la meme fa90n, l'education du jeune
Esperdenya ressemble a celle des heros des contes car celui-ci est nourri
d'aventures d'un autre age et en particulier de culture non pas medievale
mais moyennageuse. Coupe du monde exterieur, Esperdenya passe son
enfance en compagnie des princes, princesses et troubadours qui
peuplent les chants et contes inculques par DolorslLeticia. Le narrateur
explique qu'Esperdenya fait l'apprentissage de cette culture du passe:
"Mentre la Dolors Ii narrava el conte, el nen Ii acariciava el ventre.,,1595
De plus, ces aventures racontees a Esperdenya s'inscrivent dans la
diegese si bien que cette litterature "intradiegetique" envahit l'espace
romanesque" et Ie teinte d'un voile nettement poetique.
La lluna no serveix per a res. Peri) el sol, que es una estrella, sf... Diuen 1ue
fa terra era una dona i que, un dia, el eel, que era un home, fa va abra{:ar. 596
Li feu sentir el jlaviol d'un pastor imaginari i I'acordia d'un veil pages. 1597
1592 La veu melodiosa, p. 11. L'on remarquera Ie caractere specifique de cette belle image, liee a la
finesse de I'ouvrage, a son deli cat motif (Ie cygne), aux couleurs (blanc/dore) qui evoquent la purete et
la richesse. Ce motif, la broderie effectuee par la vieille femme, reapparalt d'ailleurs a divers moments
dans la diegese, notamment, a la fin du roman quand DolorslLetfcia decide de terminer son ouvrage
inacheve, sorte de "ponctuation poetique". Dans son article Montserrat Roig i I'amistat, Carme Riera
com mente cette introdution de La veu melodiosa, qui captive, d'embJee Ie lecteur. (Memorial
1593 Cf.: "Ia banyera de potes de drac", Montserrat Roig, La veu melodiosa, p. 11.
357
!luna en va tenir pietat, i Ii va enviar un raig convertit en una llagrima que Ii
relliscava per la galta. Aleshores Margara va sentir un son molt dole;. Era el
son de la mort. J els angels tingueren compassio de Margara, perque durant
trenta anys no havia deixat d'estimar el trobador. Quan ella va arribar al eel,
Ii van dir que havien anat a buscar Brindamur, que tambe s'havia adormit
do/~ament damunt la neu dels Alps, quan cavalcava en direccio a l'Orient. J
aixi es van trobar tots dos al eel, i pogueren trencar, definitivament,
l'embruix del temps.
-J la princesa Margara, al eel, com era?-leia el nen-. Jove 0 vella?
·
-EraJove com e I seu espent,
.que , es eI que Ia fieza
. enamorada. 1598
1599 Le sept renvoie aux sept planetes, aux sept jours de la semaine, fondes sur Ie systeme planetaire ...
1601 b'd
I I "p. 13 .
1602 Ibid., p. 16.
358
i tan poc recomanables com l'adulteri.,,160\ Madame Germaine, la
joyeuse musicienne franc;aise- constitue un etonnant cortege qui defile
sous les yeux d'un lecteur surpris par cette mosaYque d'imminents
specialistes et maitres a penser d'Esperdenya presentes comme des
personnages hors du temps:
Aixi fou c.om I'Esperdenya conegue els secrets de la papirologia, desxifra els
simbols de la Biblia gracies a un ex-monjo de Montserrat, gran traductor de
l'arameu, conegue els tomistes, Kant i, mes tard, els existencialistes amb
l'ajut d'un veil professor de jilosojia que havia estat expulsat de la
Universitat. Alguns s'acomiadaven, cansats de les exigencies del senyor
Malagelada, i en venien altres de nous, mes joves i potser menys fatigats. (. ..)
Mentre els contemporanis de l'Esperdenya jugaven a aventis i col.lectionaven
cromos, ell traduia a la perfecci6 Homer, Catul i Virgili i recitava de cor els
poemes de Paul Valery. Tots quatre van complir la promesa que feren el
primer dia en que foren admesos: el nen va apprendre que el m6n es bell, si
.
eI conelXem b'e. I no sab"za que passava aI carrer. 1604
L 'Esperdenya es mira les mans i despres contempla la noia dels ulls armenis.
Era la primera vegada que algu Ii deia una cosa aixi. Vete les seves mans
1606
359
etant tres poetique, elle contraste avec les scenes d'amour du triptyque,
souvent tres erotiques, comme nous I' etudierons plus avant. L'acte
d'amour n'est plus pretexte a une description precise des gestes des
am ants mais une evocation symbolique car la purete de Ia scene passe
par l'epuration de tout signifiant erotique: Ie lexique precis et cru, cher a
Montserrat Roig dans les autres romans a laisse place a une grande
retenue et a des metaphores: "Ell comptava Ies pedretes del terra i ella
comptava Ies estre II es. "1607 Les eats
'b amoureux, SI. preclsement
'" d"ecnts
dans Ie triptyque se sont evanouis au profit d'une evocation cosmique ou
Ia nature et les elements naturels participent a l' enlacement charnel de
ces deux etres aimants, eux-memes compares au monde animal et
vegetal 1608: "Ells tenien gana i set com els animals i no els feia por el
silenci de la nit." 1609 L'air et l'eau, tres presents, refletent, a distance, Ia
grande sen sua lite de la scene, au rythme cadence. Tous Ies sens semblent
en eveil car une odeur de pluie et de citron baigne l'atmosphere: "L'aire
fda olor de llimoner. Eis arribava l'olor de l'aigua,d61O. La pluie, element
liquide et sensuel par excellence,' envahit l'espace romanesque: "Va
comen9ar a ploure/un ruixim insistent/ L'aigua s'escolavaiEs revifaven
sota la pluja/ xops i saciats." La personnification des elements naturels
comme les arbres, "contents", ou l'eau est encore mise en valeur par Ie
narrateur omniscient:
Aquella nit, els arbres semblaven contents. Les seves arrels s'havien let
velles i les soques s'estaven morint, pero (. ..) Jelen tot de rames com un
plan90.( ... ) L'aigua baixava, lliure i lelit;. 1611
1608 cf. "L'esperdenya olora la primavera sota una nit coberta d'estrelles. Va baixar per I'espadat
cobert d'heura i sentf I'olor de l'Eugenia. Va aturar-se al costat d'un cedre i ajunta la seva pell a
l'escorr;a. Ell era /'arbre que demanava ajut. Clava els peus a terra tot buscant les arrels de l'amic.
No se n'hauria anat mai, de segur que se sentia.", La veu melodiosa, p. 124 cf. " La brisa del mar
bressava les branques dels arbres i l'Esperdenya se sentia com ells, escorr;a i arrels.", p. 117.
360
Ells es miraren moltes vegades als ulls, i esferen tants besos que no es poden
comptar. No n'estalviaren ni un. Perque, quan acabaven un bes, ja
l'enyoraven.
Ainsi, "la voix melodieuse" reflete- t'elle cette voix roigienne, it distance
de celle du triptyque qui repond au desir de "poetiser" l'ensemble
romanesque.
Una nit, en Joan Lluis va sentir una caricia molt suau a la ma dreta, un
pessigolleig que causava plaer. Entrava un raig de lluna a la cel.la i hi feia
36]
tot de vetes platejades. S'estigue une estona quiet, sense respirar, nomes
1614
sentint fa lieu caricia damunt fa pell.
Al cap d'una estona, s'adona que era un escarabat. Era tan gros com una
cirera morada, d'aquestes que semblen de plastic. L'insecte caminava amb
seguritat, com a bon coneixedor del terreny huma. EI va observar durant una
estona, les potes Ii lliscaven ara pel brafl i feia moure els elitres com si
' 1616
baIIes.
1617 "D'una estrebada (.. .) va llan~ar I'esearabat. (. ..) busea una sabata i va esc/ajar /'animal (. . .) el
1619 "Nomes en resta una caricatura d'escarabat, tan prima com elJul/ d'un paper secant.",
Ibid., p. 135.
362
Esperdenya sera battu amort) est encadree par une nature tres presente
ou des aigles, elements de mauvais augure, surgissent symboliquement
dans un paysage hostile:
Semblava un desert on tots els ocells havien emigrat feia temps. leis quatre
aguilots negres, lluents i altius, es convertiren en quatre perdigons que
s'havien escapat massa d'hora del niu. La Mundeta es penedf tot seguit
d'haver~hi pujat i volgue recular. No es digueren res. Ni tampoc s'escoltaven
els pensaments. I aleshores fou quan l'Esperdenya comen~a a caminar
endavant, com sf hagues begut d'un calze emetzinat. S'atura al mig de
l'esplanada. Ve fer una volta sobre ell mateix com sf femes perdre's dins el
buit. Em va semblar que buscava alguna cosa, no ho se, potser un pensament
' I de VIO
de mort, un nuvo ,{;
. I"encza on aJerar-se. 1621
S'arriba fins al port i wie les aigues tan brutes com els seus pensaments. Una
ca/itja amarava l'atmosfera i l'aroma de quitra Ii impregna els narfus. Les
gavines no planejaven per les aigues, sino que s'endinsava dins la ciutat
perseguint un colom gris.
I aleshores se'l va trobar sol, assegut als esglaons que donen a mar, amb fa
mirada fixada en un punt que s'endevinava i no es veia, mes enlla de
l'escullera, cap ales illes. (...)EI colom torna enrere en el seu vol, anava mig
perdut. La gavina el deixa de perseguir. Eis arriba l'oreig de fa marinada i
ell va respirar fons. Una barca solca les aigues, tot fent una remor suau. Va
seure al primer esglao, una mica apartada. Prova de veure el mateix que
l'Esperdenya. Nomes veia la gavina que s'allunyava del colom. 1 els llots de
., que fielen
qulfra . capes
I damunt I es'algues.
" 1622
363
L 'esperdenya, despres de la davallada al pou, es torna voluntariament la pols
que trepitgem al camE, la sorra que aeariciem ales platges, ['aroma que
empudega les clavegueres, el gas que exhalen les motos damunt [,as/alt.
. , l'1a resta de1grup eontznuava
L 'Esperdenya era tot alXO . .. 1624
VlVznt.
femenina amb el conte popular i les estructures de l'oralitat. It, p. 79. Cependant, nous ne pourrons
364
stabilite de l'reuvre, c'est lui qui oriente l'horizon d'attente fonde sur
l'incessante quete esthetique de l'reuvre d'art.,,1627:
1627 Citation de Jean-pierre Miraux, Le personnage de roman, p. 78, qui concerne l'reuvre de Marcel
Proust. Notons d'ailleurs que I'accent est mis sur la difficulte de l'exercice auquel est confronte Ie
narrateur, car Ie narrateur Mari Cruz par exemple, a conscience de ses limites: "Un vespre, em va
passar un Jet estrany que no se si sabre expliear prou be.", L'opera quotidiana, p. 85. Cf. "Jo no se
ben be que es aixo de fa nostalgia, no fa sabria expliear amb paraufes jlorides, com ho Jaria /a
senyora A/tafolla.", L'opera quotidiana, p. 29/ "Ara veig que m'atabaLo, ho barrejo tot i no explieo fa
meva histaria. ", Ibid, p. 28.
162& Gerard Genette, op. cit., 262.
1629 Selon la terminologie de Gerard Genette, dans Figures 111: ''j'appelerai ainsi Ie destinataire du
reeit, apres R. Barthes ( Communications 8, p. 10) et sur Ie modeLe de ['opposition proposee par A. J.
Greimas entre destinateur et destinataire." (Semantique structurale, Paris, 1966, p. 177.)", p. 227.
1630 Notons qu'a Ja fin du roman, Ie recit se fait encore par I'intermediaire de nouveaux personnages, et
reflete un jeu de miroirs infini: "Una senyora que va eada tarda a la LLar de/s veils diu que hi ha un
home d'ulls de mussol ( ...) eomenta aquest senyor, que es diu Horaci Due, (. ..) Pels volts del earrer
de I'Hospita/, a /es nits s'hi passeja una noia que (...) duu una sola arraeada.. Un dels travestis (.. . .)
exp/iea que /a noia busea un tal coronel Saura (.. .)1 La senyora Miralpeix pensa que (. ..) ella no es
morira maio ", Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 210 (c'est no us qui soulignons).
365
bien que Ie lecteur est pris dans un tourbillon romanesque de l'histoire,
sans cesse interrompue, d'autant plus que Ie narrateur menage Ie
suspense.
366
-Enraonar amb voste em fa be i no me'n fa.Penso que mai no expiare la
· d'estlu.
va pasar un d lQ . 1636
"-Voste no ho sap tot, senyora Miralpeix. Voste no sap que soc ... , un assasi.
-Un assassi? No emJad esgarrifar.
-Sf, soc un assassi. Una nit de gener, gelada iJosca, vaig tomar a casa i ...
-No segueixl~ si us piau, no vull saber res meso
- Va ser fa nil en que vaig malar la gata.
-Ah, be ... Hauria hagut de comem;ar per aqui.", Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 99.
1638 Ibid, p. 185.
1639 Ibid., p. 189.
367
-Aixo es el que va passaro La Maria i la nena van morir sota les rodes
del tren. 1641
1643" Un reeit a narrateur present comme personnage dans l'histoire qu'il raconte.", Gerard Genette,
op.cit., p. 252.
1644 Gerard Genette, op. cit., p. 262. II serait interessant mais non envisageable ici dans Ie cadre de cet
1646 Cette etude precise reste a faire mais elle n'est pas envisageable dans Ie cadre de la these. Notons
tout de meme que de nombreux elements dramatiques annonces mais non explicites- la perte du nom,
"l'ascenci6 al turr6" ... ponctuent la diegese. "Le role de ces annonces dans I'organisation et dans ce
que Barthes appelle "Ie tressage" du recit est assez evident par j'attente qu'elles creent dans I'esprit du
368
est encore plus consequente que celle que l'on observe chez Horaci Duc,
car sa culpabiliM semble plus grande, et la force a arreter, d'elle-meme,
Ie cours de son recit:
Quan l'apallisaren, va dir el nom dels sacerdots, els que ell coneixia de la
plataforma. (. ..) 1 tot perque pujava cada dissabte al vespre per ensenyar a
llegir i escriure a unes dones grasses que nomes volien un pis i... Pero acabo
· ,. 1647
1a hlstorza, que em canso.
Eis mobles s 'amuntegaven amb una gran confusio d'estils, i la sort es que
1649la Mari Cruz no se n 'adona va. (. ..) Uns ulls entesos haurien arribat a la
conclusio que la cambra-escenari (. ..) era la recopilacio del notable mal gust
d'una epoca desconcertada i trasbalsada. 1 no anirien errats. 1650
Aixo no obstant, i encara que la Mart Cruz no ho podia rumiar, sf hem de ser
justos amb fa senyora Afta{ulla. fa veritat es
que hi havia un latent desig
d'harmonia, (../651
1647 Montserrat Roig, La veu melodiosa, p. 102. Son discours souligne d'ailleurs Ie caractere
irremediable de la situation: "1 me n'adono ara, quan ja no hi ha res a fer. ( ..J Escric tot aixo amb
f'esperanr;a que ell ho llegeixi i m'entengui. Es massa tard per afer-me perdonar.", La veu melodiosa,
p.91192.
1648 Pour une etude plus precise et plus theorique des marques explicites de I'enonciation, se reporter a
I'ouvrage de Georges Molinie et Alain Viala, Approches de fa reception, PUF, Paris, 1993,306 pages,
p. 224, et notamment au chapitre concernant fiLe texte et I'inscription explicite du destinataire dans les
nouvelles de Le Clezio."
369
111.3.3 La mise en avant de I'articulation du discours ainsi que du
couple oppositionnel du narrataire defaillant, Cruz, et du narrataire
· M'Ira I pelX.
de ch OIX, . 1652
1652 A la difference des autres personnages, Patricia et Mari Cruz ont un double statut dans la mesure
"La senyora Miralpeix deia que ef senyor Duc Ii contava, cada matI a I'hora d'esmorzar, coses
estranyes que Ii havien pass at a fa vida. La senyora Altafulla, als vespres, m'exp/icava la historia del
coronel Saura. I jo sense ningu amb qui poder enraonar.", L 'opera quotidiana, p. 169.
-Hofaig de grato M'agrada veure com la gent menja de gust.", Ibid., p. 60.
370
Vaig parar la taula de la galeria amb unes estovalles de jil el vaig
esperar. ( ...) 1656
La veritat is que em sentia felir;, des que la Natalia se n'havia anat, els
esmorzars em semblaven els apats mes tristos, perque es quan comences el
dia i es molt diferent si ho fas amb companyia. Es l'hora que comparteixes les
pors de la nit i fa conversa t'ajuda a esbandir els fantasmes. Vaig afegir-hi un
. 1. conifiztura de taro11ja. 1657.
ou passat per azgua
1659 Cf. flTe uns instints una mica cruels, senyor Duc. Li escalfo la lIet, una altra vegada?", ibid, p 60.
371
ou d'injonctions- preuve d'une inquietude croissante et d'une attitude
. mateme II e de M·IraIpeIX
par.clOIS . 1665 :
- .. .La considero amiga meva, ja Ii ho he dit. A mes me n'anire aviat.(. ..) Qui
-Crec que jo tambe Ii tinc estima. La veritat es que em fa pena que se'n vagi.
xarucs. (. ..)
372
-No puc creure que voste no hagi desitjat mai la mort de ningil, Patricia. Em
-Crec que no hauria de continuar, el noto exaltat. A mes tot alXO que
m'exp/ica, avuija no s'estila. Em sembla que enfa un gra massa. (.,.)
- No s'exalti, per Deu, no s'exalti. 1678
-Digui'm Horaci.
1675 Ibid., p. 44. Notons qu'j( n'en est rien dans La veu melodiosa, puisque Ie personnage capable de
1676 Ibid., p. 66. Cette situation particuliere est d'ailleurs confirmee par Horaci Due, qui se sent a l'aise
"_( ... ) I no se pas si gosare dir-li-ho. Pero em cal explicar-ho, Ii tinc confiant;a. Voste es una dona
-Que es estrany?
-Que no em faci vergonya de mostrar-li, a voste, les meves penes. Que no em faci res que voste pensi
-Es lIagic: amb mi, no Ii cal dissimular. No em veu com una dona, ja no pot sentir cap mena de desig.
1677 "Si vol que Ii sigui sincera, em sembla que porta massa rancimia a dins. I, at capdavall, fara una
1678 Ib'dI ., p. 90 .
373
passaran a ser meves. 1 no ho vull. /I 1679
-Aliri, senyor Due, sort que demo se'n va. Tot aixo em sobrepassa. lara,
deixi'm sola, si us piau. No em trobo be. 1680
-Sf ... , es que avui no em trobo be. He passat mala nit, vaig fluixa de ventre.
Sf i no. Pero sobretot pel meu maleU mal de ventre. Ara que se'n va, fare
-On va?
1681 Notons tout de meme qu'a de tn!s rares moments, elle ne saisit pas preeisement Ie sens des paroles
1682 "-He comprat mes confitura de taronja. Sap que? Com que aviatja no esmorzarem p/egats, avui
374
-Vinga, no fad l'enze. Ha d'aeabar la seva histaria.
-Em distreu. Mentre voste parla, m'oblido del meu mal de ventre. 1686
1688 Ibid, p. 156. En ce sens, elle se presente comme Ie contraire exact de I'auditeur Maria, fascinee
par I'histoire des autres, teJle qu' Horaci Duc la presente a Miralpeix: flU agradava que Ii expliques
histories de la gent que havien Jet la guerra, i val a dir que moltes me les inventava. Ella m 'escoltava
embadalida. Tenia una manera de mirar-me, que emJeia exagerar qUi-sap-ho.", Ibid, p. 69.
1689 "Cada dia, la Vella Ii ensenyava el capitol que volia escoltar. La noia comem;ava a lIegir en veu
monotona, mentre es gratava un peu i la mestressa resseguia les paraules amb la boca tancada.",
L'opera quotidiana, p. 61 cf. "De vegades em quedava mig aJonica de llegir histories absurdes
1691 Ibid, p. 64. cf.: "( ... ) i ara em cansaven les llaunes que em clavava la senyora AltaJulla", Ibid, p
74.
375
La Mart Cruz es grata !a cama sense contestar. Ara era e! moment en que la
senyora A!tafulla deixaria caure el llibre ( ..) i enfilaria la historia que la
Mari Cruz havia sentit, sense escoltar, una pila de vegades. ( ..) Eren dues
presencies fisiques que se sabien desconegudes. L'una davant de !'altra 0,
mes ben dil, l'una ajaguda en un llit i l'altra gairebe asseguda a!a gatzoneta.
( ..) De tant en tant Ii arribaven, com sf cavalquessin damunt de petites
onades, la paraula "militar", la paraula "virilitatf/, la paraula "diferent".
Pero les bandejava tot seguit per a concentrar-se en una altra presencia, la
d'un home que tenia cara d'ocell i que l'espiava mentre ella Ii endre~ava
! 'h ab't ., 1692
1 acw.
Plus que l'histoire racontee, veritable histoire "a donnir debout", c'est Ia
situation de parole entre Ie narrateur (Altafulla) et Ie recepteur (Mari) qui
est au centre du recit roigien, dans la mesure oll Ie contenu de l' histoire
soporifique d'Altafulla provoque, de favon humoristique, chez Mari
Cruz, un endonnissement que constate AltafuHa, hors dleHe:
-( ... ) Pero nena, m'escoltes 0 t'has adormit? T'has adormit, eh? Jo et pago
1695
perque m'escoltis, I, recorda-ho, dema m'hauras defer la manicura.
Tot d'una, Ii queia un mastegot, L 'herefJJe s'estava mossegant una ungla sense
respectar el contingut de la historia. 169
376
l'epluchage des oignons auquel se livre Mari, en cuisine: "Mentre la noia
plorava tot picant la ceba.( ...),,1697
La ceba, deia, cal tallar-Ia ben remenuda, perque quedi sucosa, i no et gratis
els ulls. ( ... )
1698
La ceba picava com una condemnada i Ii coten els ulls de tant gratar-se ./699
La man.C
ruzdelxa
' 'de p Iorar, pero' I II I'I COlen.
e sus .. 1700
1701 Ibid, p. 101. Une interpretation en langue catalane aurait pu nous permettre un jeu de mot avec
I'oignon, intraduisible en franyais:" La Maria anava a fa seva."
377
111.3.4 Element structure) du discours, L'objet pretexte s'impose face
it .'objet du discours, dans L 'opera quotidiana.
Opinava que aixo de cuinar era com construir una petita obra d'art, una
petita miniatura que calia cisellar amb cura i amor. 1707
CeUe piece s'inscrit dans un espace romanesque de onze pages 1708, alors
que la nature de la rencontre entre Altafulla et sa cousine est connue
depuis la page 105: "Dema, no cal que compris pastes. A la beneita de la
parenta, Ii donare farcellets, ( ... ) ja veuras quin tip de riure, la figa flor."
Ce II debordement" romanesque de l'histoire de la cousine, est encore
vrai, apres la fin de l'intermezzo puisque, de fayon divertissante, il est
question des "restes" de farce: "Fes-me un paquet amb els farcellets que
han sobrat, els donare a la portera."1709 L'argument de ce divertissement
est cocasse: Altafulla qui souhaite jouer un tour a sa parente qU'elle
378
rec;oit a gouter, se prepare a accueillir son hote, tres friande de ce gateau
traditionnel catalan qU'est Ie "pastisset", pour lui servir une autre
specialite, Ie chou farci/"farcellet de col", met tout a fait incongru pour Ie
gouter et que, de surcroit, la cousine abhorre. Altafulla se presente ici
comme un personnage machiavelique car elle sait pertinemment que sa
parente, tres pauvre, mange rarement a sa faim: "(... ) se que la balla
magra.,,1710
8'atura de nou quan senti que la cosina aJegia, i no badis quan treguis els
Jarcellets de la cassola. Eis Jarcellets ?1713
. msmuaven
EIS IIaVIS . . .
que no es menJaven am b eI teo 1714
Cependant, elle n'osera en aucun cas refuser ce plat qui la revulse et seul
son sourire force traduit son degout-"La senyora Tresseras dissimulava
amb somriure beatific el fastic que els farcellets Ii produYen.,,1715 - face a
Altafulla qui exulte tout en l'incitant a manger- "Tasta'ls, tasta'ls, feia
amb somriure( ... ),,1716_ si bien qu'au bout de cette manipulation et de six
pages d'hesitations, la cousine a avale un demi chou farci, a la grande
satisfaction d'Altafulla que refiete son cri de victoire: "Avui, l'he
379
pentinada, ha ha ha.,d717 Par chance, la cousine peut interrompre sa
collation forcee, grace a la sonnerie d'un reveil qui lui permet de
s'esquiver et d'echapper a cette torture: "Pero just en aquell moment va
sonar un despertador" /718 Cet nouvel objet prosaYque qu' est Ie reveil
permet Ia liberation de la cousine qui en profite pour s'echapper l719 ,
interrompt Ia scene et permet Ia reintroduction de l'histoire d'Horaci Duc,
laissee pour compte depuis Ie debut de I'intermezzo, qui, a la difference
de bon nombre de recits n'a pas de narrataire intradiegetique. l720
1720 A la difference des autres personnages, Patricia et Mari Cruz ont un double statut dans la mesure
oil elles fonctionnent aussi bien comme narrateurs que comme narrataires.
"La senyora Mira/pea deia que el senyor Due Ii con/ava, cada mati a l'hora d'esmorzar, coses
estranyes que Ii havien passat a la vida. La senyora Altafulla, als vespres, m'exp/icava la historia del
coronel Saura. I jo sense ningit amb qui poder enraonar., ibid., p. 169.
380
Duc pour les papillons, a la fin du roman:" ( ... )una noia ( ... ) busca un tal
coronel Saura que enten molt de papallones de nit." 1721
Si em pregunten per que aquell dia vaig anar amb el senyor Duc a la
Rambla, no ho sabria pas explicar. 1726
Cet actant recepteur lecteur, qui est Ie lecteur occurent, concret du texte,
occupe la place de I'analyste. C'est lui, donc, qui construit et modelise la
reception du discours litteraire. La stylistique actantielle est ainsi
essentiellement une stylistique de la reception. (. ..) C'est cet actant recepteur
lecteur, enfin, qui ressent I'impression dont if lui faut rendre compte. 1727
381
La lecture de L 'opera quotidiana pose probleme s'il s'agit de de±inir Ie
personnage principal: d'aucuns affirmeraient qu'Altafulla est
inevitablement Ie personnage emblematique de l'opera, d'autres verraient
en Horaci Duc la figure du nouveau personnage roigien, une voix
masculine qui domine Ie roman. II est bien evident que plusieurs voix
forment ce chreur indissociable qui clot Ie roman. Cependant, derriere
ces deux heros d'envergure que sont Duc et Altafulla, se cache un
personnage qui, a priori, semble de moindre envergure, par la place qu'il
occupe mais qui I'est peut etre davantage, Mari Cruz, car c'est par elle
que s'intaure l' une des rMlexions les plus pertinentes du roman, sur
l'esthetique, Ie de sir de transgression par Ie langage.
( ... ) el que vull es una noia jove, que faci goig, encara que val a dir que no
m'agrada gens com vesteixes, sembles una marfega sense punts, perque
I'estetica, etc, etc. 1 es aixi com la senyora Altafulla Ii endega el primer sermo
1728
sobre la bellesa.
-No, senyora Altafulla, es que nomes en porto una -ho havia dit tantes
I729
382
L'unique boucle d'oreille devient cependant l'objet de discorde entre
Altafulla et Mari, ce par quoi Ie regard de la vieille femme est trcs
pesant. En effet, de plus en plus exigeante vis a vis de la jeune fille, elle
n'hesite pas, au nom de la proportion qU'elle souhaite trouver en toute
chose, a assener a Mari des discours sur l'harmonie ou l'invectiver
directement:
Avui dia s'ha perdut el bon gust per la bellesa, per les coses ben fetes. Tot es
cada vegada mes lleig, les cases mes xates, els carrers mes bruts. Es clar que
tu, aixD, no ho pots entendre, perque estas feta aixi, de coses lletges, amb les
faldilles pengim-penjam, i l'horrible arracada a l'orella, com una canibal. La
vida no val La pena sino es per a emocionar-nos amb una bellesa absoLuta
( .•• )1730.
La senyora torna a preguntar per que duia una sola arracada. Cridava. Amb
La idea que volia llimar-se el cor no la sentia. Per fi contesta que en dufa una
perque volia, ( ..) La Vella, sense adonar-se'n, repetia que una unica
arracada feia molt lleig, que calia tenir en compte la proporcio de la cara,
· , sense ungIes, nena, 1.quznes
etc, etc. Em dezxaras . estre bades. 1731
Em vaig aixecar i em vaig posar l'arrecada mes llarga i mes bonica que
tenia. Va comentar des del lift, m'agradaria que et posess is dues arrecades.
Em vaig enrabiar, aiXD era l'unic que se Ii acudia?, aixD de les arrecades?
Dius el mateix que la senyora Altafulla, i m 'agradaria saber per que dues
arrecades fan mes bonic que una de sola. Doncs, perque cal tenir en compte
l'harmonia, suposo. I que vol dir aixo de l'harmonia, qui ho decideix?1732
1730 Ibid., p. 83. Une etude plus precise pennettrait de mettre en evidence Ie langage specifique
d'Altafulla: l'emphase de son discours, ses expressions imagees, divertissantes, ses etonnantes
comparaisons qui l'inscrivent toujours dans la construction d'un personnage exuberant et tres theatral
"L'horrible arracada a l'orella, com una canibal"- de meme que son sans-gene et son aplomb pour
assener a la jeune femme ce qu'elle pense etre la verite. Cependant, dans Ie cadre de cette these, nous
devrons nous limiter asouligner l'articulation du discours de ce personnage.
1731 Ibid., p. 156.
383
Vulgaire, et cocasse par l'association des mots "merder" et "harmonia" Ie
langage de Mari Cruz, exasperee par les convenances qui lui sont
imposees d'autorite-
No Ii vaig preguntar res mes, nomes vaig insistir que pensava portar una sola
arracada, que no acabava d'entendre ben be tot aquest merder de l'harmonia
". S1. n 'h'1 h" . de gust trencar- Ia 1. entesos 1733 .
aVlG, que, em vema
(. ..) vaig fer, m'agradaria que m'acaricies el cony, i no se com Ii vaig dir,
periJ les paraules em sortiren com si no fos jo qui les digues, sino el meu cos.
Ell es va quedar plantat com una roca, va tardar a contestar-me i, quan ho va
fer, nomes em va dir, fet una furia, d'on has tret aquesta paraulota, Maria?
No t'he ensenyat a parlar be? /735
S'H rejette ce signifiant, c'est qu'il est, pour lui, porteur d'un signifie
associe au degout, comme Ie soulige Ie terme "fastic" dans son discours
"Fes el favor de no repetir aixo, que fa molt de fastic.,,1736 - qui est a
rapprocher de celui d'Altafulla, du meme type, meme si l'adjectif
employe par Ia vieille femme- (paraules) "escabroses"- reflete plus
encore l'idee, d'indecence, donc aussi de bienseance 1737dans Ie Iangage:
1737 Cette idee est fondamentale dans la mesure oil elle impJique une idee d'ordre moral. Le langage et
Ie registre de langue sont revelateurs d'une conformite ou non conformite a la bien seance, porteurs de
decence ou d'indecence et Altafulla souJigne l'existence de deux epoques distinctes: celie oil iI n'est
pas concevable de parler comme Ie fait Mari, selon des principes d'education inculques des Ie plus
jeune age, et celie de Mari, qui symbolise Ie necessaire desir de transgression, par Ie langage. En ce
sens, Ramona, adeu, soulignait deja a quel point, Ie langage etait soumis aux convenances: "Deien que
deia la veu popular, Tros de Justa, Fugassot i Sa mare, i fa Kati se'n Jeia uns tips de riure mentre fa
mare advertia la Mundeta a cau d'orella que les senyore/es no les diu en, aquestes coses. Perque una
senyoreta no ha de tenir sen/it de l'humor, si no, que pensarien. Les paraules han de ser admeses en
una sola perspec/iva, planes, sense cap esquerda.", Ramona, addu, p. 48.
384
Vull dir que, al meu temps, havies de tenir penetracio, agudesa, perque tot
s'insinuava, es suggeria, les paraules escabroses, no les deies a la cara ...
1738
Mari est un personnage fondamental dans la me sure ou, plus que tout
autre personnage, elle se saisit du langage ou plutOt est saisie dans un
"corps a corps" avec ce langage nouveau et interdit qu'elle fait sien, sorte
de revanche sur un passe castrateur car Mari s'emancipe par Ie langage:
385
A la lecture de Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, l'on
s'apen;:oit, d'ailleurs, que cette scene est particulierement
auto bi ographique:
Miri, senyora, duc una sola arracada perque em dona la santissima gana, i
, caram, -va fier. 1743
no s 'h 1·ftlqUl. mes,
Busca l'arracada mes llarga que tenia i se la penja a l'orella dreta. 1744
Parlo el que em rota- Les paraules han estat creades per a desifnar els
objectes bells, els altres, els que no sonen be, els hem de bandejar. 174
1742 Montserrat Roig, Digues que m 'estimes encara que sigui mentida, p. 164.
1743 Montserrat Roig, L'opera quotidiana, p. 157.
1744 Ibid, p. 204. Notons que cette boucle d'oreille est embJematique du personnage de Mari, car c'est
I'objet par Jequel elle affirme son desir. A la fin du roman, ce meme objet devient l'element
emblematique du personnage, et permet son identification: dans les demieres lignes, on reconnaitra Ie
personnage de Mari uniquement grace a sa boucle d'oreille:" passeja una noia (.. .) que duu una sola
arracada.", Ibid p. 210.
1745 Ibid, P 125
386
de transgression de l'auteur elle-meme, qui correspond a la peri ode
d'ecriture du triptyque, qui va dans Ie sens d'une ecriture hardie. En effet,
la lecture des romans du triptyque surprend notamment par les themes
abordes mais encore par l'ecriture meme de ces themes. Le roman
chronique de Montserrat Roig passe par une representation du monde
dans son ensemble, qui part d'un parti-pris: celui de tout dire, sans
detour, si bien que l'abord des themes se veut, a dessein, particulierement
abrupt: lIon imagine aisement qu'aborder l'erotisme dans la Catalogne
d'apres-guerre fut, en soi, quelque peu derangeant, car les tabous, en
Espagne, a cette epoque, etaient nombreux, comme Ie souligne, par
exemple, Ie personnage d'Ivonne dans L'opera quotidiana- "La Ivonne
(... ) deia ( ... ) que venia d'un pais on tot era tabu." 1746_ et notamment en
ce qui conceme des questions d'ordre sexuel: "Era molt dificil fer l'amor
a Barcelona." 1747 L'on comprendra aussi en quoi il etait plus scandaleux
encore que cette ecriture soit celIe d'une femme, critique en filigrane qui
se degage de La veu melodiosa, lorsque Ie personnage de Merce Rius,
ancienne traductrice de Shakespeare reputee pour son talent, decide
d'ecrire sur l'adultere et est decriee par la critique: "Els critics no
comprenien com "una senyoreta tan delicada i tan fina escrivia sobre
temes tan poc recomanables com l'adulteri." 1748
387
La ma de l'Emilio s'aventurava dins de fes calces i Ii acariciava el pubis, t'he
de desvetllar el clitoris, menuda, ella sentia una roentor molt forta ales
orelles, el cor Ii bategava com si anes a esclatar. Perij mai no acabaven de
despullar-se. ( ... ) Ella arriba fins i tot a gular-Ii la ma cap a la vulva,
acabaras sent una vlciosa, Ii havia dit un dla I'Em ilio. Perij ella en buscava
els dits, i els volia dins d'ella, i en resseguia la llengua tot fent cercles dins de
1750
la boca.
(. ..) tancava els ulls I sentia com ella Ii amanyagava el sexe. (...) senti una
carlcia humida i era la punta de la seva llengua. Ho intentaren quatre
vegades, ell tenia el sexe erecte I ella l'agafava lei condufa, no puc, no puc,
cridava ell (...)'751
Per que el primer contacte amb el Jordlfou xuclar-/i el semen fins al no-res?
Que volia engolir-hi? Premia amb for~a el sexe d'en Jordi, com si el volgues
esmicolar entre les seves mans, fer-lo malbe, a poc a poco (. ..) 1 l'unic amb
que topava eren els espasmes d'en Jordi, espasmes de plaer. Quan agafava el
sexe d'en Jordl i se 'I ficava dil-is de fa boca, aclucava el ulls. (. ../ 752
Vull que em xuclis el sexe fins a morlr-te, tal com tu vols que ho faci amb tu,
vull omplir-te amb la meva for~a. Jo Ii vaig dir que sf, que si ho farfa I,
despres, jo et llepare el cony com se que a tu t'agrada, i tastaras el cel (.. .)
Agenollada, Ii vaig comen~ar a llepar el sexe amb fa punta de la llengua,
primer a poc a poc, com si el meu sexe fos una flor a punt de badar-se,
lentament, i vaig aclucar els ulls, per a concentrar-me mes be en alliJ que em
semblava una nova meravella, un plaer que m 'havien amagat. (...) el
xuclaria, el destruiria, ets la meva puteta, i tot el sexe m'omplia la boca, com
si no en pogues sortlr (. ..)1 va ser quan ell va fer un crit esgarrif6s, un crit
que semblava de terror perij era de plaer, com si fos un animal ferit de mort,
i tot ell es va dlstendlr, d'una manera feixuga va tornar a la terra, com sl
l'obliguessln, i els seus ulls van encal~ar els meus, i em va tlrar a terra, i pel
veure a la pel.licula, fora de mi, vaig sentir tant de fostic ... La Silvia tenia espurnes als ulls, per aixo
no em quedo embarassada.", El temps de les cireres, p.170. Quant a la nit de noces de Patricia, en la
mateixa novel.la, no es res mes que una violaci6 legal, autoritzada per la lIei i l'EsgJesia: "L 'Esteve Ii
esquim;ava la camisa, Ii premia les espatlles i fa llen<;ava damunt el /lit. Ella serrava les cames i
s'arrapava amb les seves mans Ian blanques i tan belles, ais llem;ols brodats a mao Pero ell era al
damunt, amb el coize Ii estrenya la gola iamb el genoll, clavat al pubis, feia per obrir-li les cames.",
El temps de les cireres, p. 69. Von note, de plus, differentes scenes concernant la contraception dans
les romans, notamment dans les reunions entre femmes ou chez Je gynecologue ou se rend Natalia.,EI
temps de les cireres, p. 123-124.
1750 Montserrat Roig, El temps de les cireres, p. 96.
1751 ibid., p. 144.
388
darrera, em va acariciar el voraviu i vaig ser jo, aleshores, la que crida sense
contencio, un llarg udol, com si un corrent electric em travesses l'espinada, .
un corrent que no podia aturar, no podia aturar, fins que em van venir ganes
de plorar de tanta alegria que sentia i el meu xiscle va penetrar ben endins de
totes les tenebres que havia oblidat (../753
L'Esteve s'ho leta tot a sobre. Sempre ha estat un brut, el teu home, deia la
· ta 1755
SlX
389
Va seure al water, un liquid s 'escolava cap a baix a borballades. La pudor
s'escampa per la cambra de bany pero el ventre ja no era tan tens, s'havia
. anar, Ias. (...) S,·
de1xat e1xuga, b'e, t1ra
., Ia cadena ()1757
... .
Quins temps, Senyor, en que fer alguna cosa prohlbida et donava tant de
1758
plaer.
Avui dia no sentiu ansies de res, ni afanys, ni desigs. Ni tan sols existeix el
. 1759
des1g de pecar.
-au profit d'une nouvelle quete d'ecriture: "la suggestion" devient alors
l'element stylistique fondamental comme Ie dit la romanciere: "Quan
van desapareixer els censors, el llenguatge de la trangressi6 va deixar
d'interessar-me. Havia apres que en la literatura, l'art mes dificil es el del
suggeriment. "1760
Mari, l'immigree, est Ie personnage qui, plus que tout autre, affirme sa
liberte langagiere et s' emancipe grace au langage qu'elle choisit et fait
sien. En effet, elle s'approprie un terme d' Altafulla, dont elle ne saisit
pas tout d'abord Ie sens meme s'il lui a ete explique par sa patronne,
etrange image que la romanciere a elle-meme expliquee dans Digues
que m'estimes encara que sigui mentida:
A L' opera quotidiana, una noieta (. ..) s'enamora d'una paraula que ella
desconeixia, de la paraula "voraviu". La jove Mari Cruz, filla des castellans,
s'apodera d'una paraula d'una altra generacio i d'una altra cultura, Ii
extrapola el significat, i se'n serveix per a explicar-se a ella mateixa:
1760 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 164.
390
Tremolava perque sentia com un foe dins de mi, tenia por i no en tenia. 1,
mentre pujavem l'escaleta que duia a l'estudi, em va venir la imatge de la
caseta coberta d'heura, vaig veure el jardiner de les dents grogues i cara
verolada, vaig sentir-ne els dUs que m'acariciaven el foradet i tambe la veu
rogallosa que em deia, aquesta flor, algun dia te la regaran, t'agradara molt,
ja ho veuras. 1, sense solta, em va venir a la ment una paraula de la senyora
Altafulla: voraviu. Voraviu. No sabia ben be qui? volia dir, periJ me fa vaig
. meva, era com Sl)O
j er .. l'h agues
, .mventada ... 176"1
Voraviu. fla paraula em baixava per fa gola, com un glop de mel. 1763
(. . .) f amb la paraula voraviu que em pessigollava per lot arreu ( ... ) 1764
Ainsi Ie rapport au mot est-il un rapport charnel, car il est Ie fruit d'une
totale liberte et d'un desir, comme Ie confirme d'ailleurs I'origine de ce
mot dans Ie roman, expliquee par Montserrat Roig:
1761 Le texte de la romanciere s'interrompt a cet endroit precis., Montserrat Roig, Digues que m'estimes
176S [b'd
I ., p. 199.
391
geograjies literaries. Les paraules san les nostres Ariadnes i no les podem
1766
abandonar com vafer Teseu amb el personatge mitologic.
Notons que c'est Ie signifiant plus que Ie signifie qui interpelle Mari Cruz
car, comme elle l'a precise, elle ne se souvient plus du sens que lui en a
pourtant donne Altafulla:
La vida no valla pena sina is per a emocionar-nos amb una beliesa absoluta,
perque no ti paraules i t'entra directament dins del voraviu dels sentits, saps
que is el voraviu, nena?, doncs una vora que, de tant resistent, no es pot
desjilar, i aixf es alia que sents quan la musica t'entra ben endintre, que res
no se't pot desjilar i et queda un raca, perdut dins la memoria i no ho pots
trans metre a ningu perque is ben teu, i et fa plorar sense solta, que aquf sf
que la raa no funciona per a res, i te'n vas, te'n vas ben liuny amb la musica
dins del teu voraviu particular, cap a uns indrets que no tenen tornada
C... ) 1767.
En se saisissant du mot, Mari lui donne corps dans Ie roman, grace a son
incroyable predominance dans Ie corpus roigien. La romanciere,
desireuse de souligner sa liberte langagiere, investit l'espace de cette
recreation langagiere. En effet, si dans Ramona, adeu, Ie signifiant
"voraviu" n'est pas inexistant, en revanche son signifie est tout autre
puisqu'il est utilise, au sein d'une expression courante:
7I.T·
lVOza, de segUl'd'
a msuItes: a tu no se 't pot tocar eI ' 1768
voravlu.
-Jo no vaig amb el primer que se'm posa al davant com ...
1766 Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, p. 167.
392
J em va liepar el voraviu.J es aleshores quan vaig tastar el cel (. ..) 1772.
( ... ) amb ell vaig descobrir la paraula voraviu, amb ell vaig esdevenir
mestressa de les paraules.
1778
1779 A. Carruesco, J. Perarnau, S. G6mez, N. Camps, Montserrat Roig: El compromis d'una escriptora,
Ajuntament de Montcada j Reixac, 1996, Colecci6: Dones, tal com som, volum 6, p. 15.
393
mort Montserrat Roig preparait un nouveau roman dont il ne reste que
quelques pages, La novel.lista assassina: ce titre ne nous indique- t'il pas
d'ernblee une mise en scene directe de la romanciere? Une nouvelle mise
en abyme, si chere a l'auteur? Que reservait encore Montserrat Roig a
son lecteur? Sans doute de nouvelles surprises, qui, malheureusement,
n'auront pu voir Ie jour.
394
CONCLUSION
395
difficulte a laqueUe nous nous sommes heurtee dans ce travail. En effet,
notre etude concernant l'ancrage au chronotope est en quelque sorte a
l'image de l'ecriture roigienne, plus prompte a saisir l'objet de la
denonciation qu'a s'interesser veritablement au style: Certains passages
etudies dans la premiere ou la deuxieme partie de notre travail auraient
merite, de toute evidence, une etude stylistique plus approfondie alors
que nous nous sommes davantage attachee a reperer, repertorier les
differents elements geographiques et historiques pour expliquer la
pertinence de leur place dans Ie roman. En revanche, et en toute logique,
notre troisieme partie s'attache bien davantage au style et a la creation
langagiere, puisque c'est Ie sens meme de la quete de la romanciere.
396
precis, pouvaient parfaitement s'inscrire dans Ie cadre de notre seconde
partie. En effet, i1 aurait ete aussi Iogique de considerer que Ies
feministes, Ies femmes "potiches, boniches" ou "Ia parfaite epouse"
s'integraient parfaitement au deuxieme mouvement de Ia these, puisque
Ie contexte impliquait l'existence de teis personnages. Nous avons
neanmoins prefere souligner Ia predominance d'un type de personnage
au sein de l'ceuvre plus que son inscription dans I'Histoire catalane. Ceci
etant, nous avons bien conscience des Iimites de cette demonstration.
397
partition polyphonique, Ie personnage "actant" dans Ia reflexion n'est pas
" en devemr
un etre . mms " " devenu " 1784 qUI••msta 11 e une structure
. un etre
narrative, Ie statisme temporel.
398
Nous avons insiste sur la presence d'une evocation condensee mais d'une
grande efficacite ainsi que sur la construction du recit qui confere a la
guerre une place capitale, comme si to ute l'histoire ne pouvait etre lue
qu'a la lumiere de cet evenement. Enfin, la construction du personnage
passe par un regard porte sur Ie monde et une voix singuliere qui parle de
ce monde. Ce qui prime pour Montserrat Roig, c'est la singularite de la
retransmISSIOn de l'evenement plus que l'evenement lui-meme,
l'originalite d'une voix qui justifie la multiplicite des recits de l'histoire.
Nous avons souligne la prouesse litteraire qui consiste a donner voix au
personnage a priori Ie moins enclin a s'exprimer. Notre travail nous a
permis d'analyser Ie regard d'un narrateur tres souvent omniscient qui
observe ses personnages avec distance, en jetant sur lui un regard
souvent critique. C'est pourquoi il nous a semble essentiel d'evoquer non
seulement l'existence d'une mythification des annees de guerre mais
encore la critique radicale de celle-ci. Cette interpretation, elaboree a
partir d'un personnage unique mais essentiel, nous semble pertinente,
dans la mesure ou elle corrobore les idees de la romanciere et reflete
l'ecriture roigienne. Le heros roigien, militant ou non, est en quete
d'identite. Pour lui, la defense de sa langue est une priorite. Le catalan,
langue unique de l'reuvre romanesque rOlgIenne, s'impose
majoritairement comme langue des personnages. Nous avons mis en
evidence comment la presence de quelques Andalous refletent la
"catalanisation" de la langue castillane.
399
comme la majorite des personnages rOlgIenS, dans Ie tissu de leur
existence concrete et impliquent une mise en distance du recepteuf. La
theatralisation des personnages mise en evidence dans L 'opera
quotidiana permet d'elaborer un discours sur la necessite de se couper du
reel. Quant a notre analyse du demier roman, elle dMinit l'reuvre comme
un conte. Nous avons explore les differents recours stylistiques qui nous
permettent d'interpreter ainsi Ie demier roman de Montserrat Roig. En
effet, la nature des personnages est celIe des heros des contes car aucun
des heros n'est ambivalent. Le physique d'Esperdenya, "image frappante"
du roman, se distingue de celui des personnages roigiens traditionnels et
s'impose dans Ie roman. L'univers du conte degage Ie roman de toute
tutelle realiste et Ie style metaphorique, poetique au sens large, installe
un personnage symbolique, presque mythique, qui n'est pas sans rappeler
l'herolne de La plar;a del Diamant de Merce Rodoreda. Ainsi prend
corps la nouvelle voie melodieuse du roman, etrangement annoncee dans
Ie discours des personnages de L 'opera quotidiana.
Nous avons montre dans Ie dernier volet de notre etude comment, dans
ce roman, par Ie biais d'un jeu humoristique entre les differents
narrateurs et recepteurs, veri tables protagonistes de la diegese,se
cristallise une rMlexion sur l'harmonie, la transgression langagiere et son
necessaire depassement. La quete langagiere de Mari Cruz, a la croisee
des destins romanesques du roman est celIe de Roig. Mari Cruz, n'est
elle pas la grande protagoniste du roman, Ie porte-parole de la
romanciere? Le personnage se construit alors dans l'elaboration de son
discours. L'essentiel n'est plus la parole mais l'acte de parole lui-meme,
fondamental dans La veu melodiosa, puisqu'un personnage/narrateur
s'impose de maniere decisive.
400
"Un par un, Ie roman a decouvert, asa propre far;on, par sa propre logique,
les difJerents aspects de l'existence: avec les contemporains de Cervantes, if
se demande ce qu'est l'aventure; avec Samuel Richardson, if commence a
examiner lice qui se passe a l'interieur", a devoiler la vie secrete des
sentiments; avec Balzac, if decouvre l'enracinement de l'homme dans
I'His to ire; avec Flaubert, if explore la terra jusqu'alors incognita du
quotidien; avec Tolstoi; if se penche sur l'intervention de l'irrationnel dans
les decisions et les comportements humains. II sonde Ie temps: l'insaisissable
moment passe avec Marcel Proust; l'insaisissable moment present avec
James Joyce. II interroge, avec Thomas Mann, Ie role des mythes qui, venus
dU fiond des temps, te'I'egUl·dent nos pas. Et caetera, et caetera. ,,1785
Milan Kundera, L 'Art du Roman, p. 19, cite par Michel Raimond dans Le roman, p. 182.
1785
"La Montserrat estava preparant una altra novel. la, quan ens va deixar. Queden unes pagines de
1786
La Novel.lista assassina, que no sortiran mai a la llum publica.", A. Carruesco, J. Perarnau, S.
401
nous faire parler davantage ses livres qui, par leur richesse, incitent les
chercheurs catalanistes a entreprendre d'autres travaux:
La survie du roman depend, pour une large mesure, comme I'a dit
Hans Robert Jauss, de la receptivite que celui-ci rencontre, laquelle
depend a son tour des interpretations dont if fait I'objet, de l'injluence
qu "1
1 exerce et du mouvement qu "1 ' , et auque1'1
1 genere 1 a b"
elt 1787.
402
BIBLIOGRAPHIE
Ramona, adeu
Col.lecci6 "EI cangur Plus"
Edicions 62, Barcelona, 1997.
L 'hora violeta
Col.lecci6 EI balanci
L 'opera quotidiana
Col.lecci6 Ramon Llull
La veu melodiosa
Col.lecci6 universal de butxaca EI cangur
Edicions 62, Barcelona, 1994.
GTiempo de mujer?
Plaza & Janes, Esplugues de Lllobregat, 1980.
El cant de lajoventut
Edicions. 62, Barcelona, 1989.
403
Digues que m 'estimes encara que sigui mentida
Edicions 62, Barcelona, 1991.
404
CASTELLS, Francese
Montserrat Roig, Escriptora compromesa, Serra d'or, Barcelona, febrer
1977.
COURTOIS, Odile
COURTOIS, Odile
2004, p. 89-107.
DUPLM, Christina
mars 1971.
GUITART, Manuel
1994.
RIERA, Carmen
1993.
SIMO Isabel-Clara
Montserrat Roig i la novel. la, Memorial Montserrat Roig, Cicle de
conferencies del 9 al 23 de novembre 1992.
405
III. TRAVAUXPORTANT SURLE ROMAN:
BAKHTINE, MikhaIl
BARTHES, Roland
CHARLON, Anne
FUENTES, Carlos
GENETTE, Gerard
HAMON, Philippe
KUNDERA, Milan
LEJEUNE, Philippe
MITTERRAND, Henri
406
MOLINIE, Georges et VIALA, Alain
POllILLON, Jean
RAIMOND, Michel
ROBERT, Marthe
ROTllREAU, Emilienne
La guerre civile dans la jeune litterature catalane des annees 70: la
victoire franquiste et ses consequences.
Revue d'Etudes Catalanes nO 5 -2003.
TRIADU, Joan
ZERAFF A, Michel
IV. AUTRES:
ALZON, Claude
La femme boniche et la femme potiche
Cahiers libres 248, Ed. Maspero, Paris, 1973.
BEAUVOIR, Simone de
BETTELHEIM, Bruno
407
Psychanalyse des contes de fees , Laffont, Paris,1976.
CAPMANY, Maria-Aurelia
CAPMANY, Maria-Aurelia,
CAPMANY, Maria-Aurelia
CAPMANY, Maria-Aurelia
CHARLON, Anne
Condidion feminine et roman feminin dans la Catalogne contemporaine
(1893-1983)- These de troisieme cycle, Universite de Paris IV
CHARLON, Anne
CHARLON, Anne
FREUD, Sigmund
GABANCHO, Patricia
GRIMAL, Pierre
408
HODEIR, Andre
JONES, Ernst
LOYER, Fran90is
MARCH, Ausias
Barcino, 1952.
MILNER,Max
NA VARRO, Tomas
Oller, Narcis
ROBBE-GRILLET, Alain
RODOREDA, Merce
409
RODOREDA, Merce
SPITZER, Leo
THOlVIPSON, Stith
UBERSFELD, Anne
Barcelona, 1986.
ZERAFFA, Michel
ZIMMERMANN, Marie-Claire
1998.
Video:
410
I
A partir des cinq reuvres romanesques qui couvrent quinze annees d'ecriture (1972-1987) de la
romanciere catalane, nous nous attachons it montrer comment Ie personnage roigien repond a un projet
specifique de representation et d'ecriture. Nous mettons en relief aussi bien la multiplicite- et la
specificite des personnages que des constantes qui nous permettent de considerer I'evolution des
personnages. L'analyse narratologique met en evidence la suprematie du personnage feminin qui, au
fiI des ouvrages, laisse place it celie de I'homme, I'inscription des personnages "prototypes" dans une
perspective generationnelle ainsi que Ie sens du constant jeu de mUltiples voix. Une deuxieme partie
se propose d'etudier comment, dans Ie triptyque, Ie roman-chronique de Montserrat Roig inscrit Ie
personnage dans une topologie precise oil I'espace catalan, I'Histoire et la donnee sociale sont des
elements essentiels. Enfin, apparai't dans les deux demiers romans, un personnage radicalement
different. Tour a tour thMitralise et symbolique, il reflete Ie desir de la romanciere de s'emanciper de la
tutelle de I'Histoire; c'est la revanche de la Iitterature sur I'Histoire. .
From the five novels covering fifteen years of writing (J 972-1987) of the Catalan novelist, we try to
show how her character "Rogien" answers a specific project of representation and writing. We
emphasize the multiplicity and specificity of the characters as well as the constants which enable us to
consider the evolution of the characters. The narrative analysis shows how the female character
imposes herself in the triptych, then gives way to the male character. It insists on the inscription of
prototype characters in a generation perspective and how to interpret the constant echo of the multiple
voices of the novel. A second part shows how, in the triptych, the chronicle- novel by Montserrat Roig
sets the character in a precise topology where Catalan scenery, History and social facts are essential
elements. Finally, in the last two novels, a completely different character appears: in tum d,ramatized
and symbolical, he partakes in the discourse on harmony and the language quest. It reflects the desire
of the novelist to emancipate herself from the hold of history. It is the revenge of Literature on History