36 L'AVANTGUARDA O Triangle

18.mar.2002

-> creure

vncer
Espai comunicatiu Rdio

"El primer pas per a lasoluci definitiva dels problemes s l'optimisme. Noms cal creure que es pot fer alguna cosa per poder tenir el cam mig fet i la victria molt propera", (John Baines).

Web
La degana, a la xarxa

Ones crtiques, freqncies lliures

Malgrat totes les traves legislatives, continuen irradiant el comproms per la llibertat d'expressi
Roger Pascual Marjanet REDACCIU

RADIO P.I.C.A

uan l'espai radiofnic semblava no poder donar ms de si, Internet va arribar a les emissores com una nova i incandescent possibilitat tecnolgica que obria una finestra d'esperana a la dissidncia ideolgica. Un univers de possibilitats en el que Rdio Pica es va llanar abans que les institucions poltiques, amb la seva habitual obsessi paternalista, intentessin esquarterar aquest nou espai electromagntic. En la versi digital de la degana de les rdios lliures europees no noms podem sentir amplis reculls dels programes emesos. Descobrim igualment un autntic carnaval audiovisual que va des de produccions purament artstiques vinculades al mn pictric, fins a la documentaci grfica sobre la cimera de caps d'Estat i de Govern de la Uni Europea. Per acabar amb una anlis i crtica de fons de qu hi ha darrera de la Societat General d'Autors i Editors, l'SGAE. El s/fe es converteix en un gran mural en el qual hi ha espai per a tot tipus de propostes, vinguin de la terica aspsia d'una exposici fotogrfica sobre el mn dels tatuatges, o b de la crida a la rebelli metropolitana. Una muntanya russa de l'arquitectura web que pretn ser el millor reflex de ms de dues dcades de combat hertzi. Rdio Pica continua aquesta lluita a les autopistes de la informaci, amb el propsit de fer arribar a la societat les realitats dels grans mitjans, plagats de pseudotertulians. Uns mdia ms preocupats per magnificar fenmens de l'estil d'Operacin Triumfo, que de publicar informaci rellevant. La web de Rdio Pica irradia una gran escafeta d'irreverncia virtual. Navegant per aquest magma imprecs, sintonitzem amb el mn de la resistncia radiofnica.
Rdio Pica wwW.geocities.com/radiopica/

epeteix mil cops una mentida i es convertir en veritat". Aquesta era la mxima que governava la vida de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del III Reich i, segurament, un dels primers descobridors de l'enorme potencial ideolgic de la rdio. Seguint les passes d'aquest pioner, els rgims occidentals posteriors han volgut subjugar sota els seus interessos la fora que guarden les ones hertzianes en el seu interior. Aix, les rdios institucionals i comercials amb llicncia oficial han anat construint, sota el ventall democrtic, una imatge d'aparent pluralisme que s'aferra amb fora en l'imaginari col - lectiu. I s que, com afirma Guillermo Alvarado, director de la Redacci Central de Rdio Habana Cuba, en l'actualitat "la llibertat de premsa en estat pur no existeix a cap pas". A les nostres terres, desprs de l'aixecament franquista i durant la dictadura, s'havia entrat en una estepa en qu els transistors eren incapaos de reivindicar el seu paper de plataforma d'expressi pblica. Una dinmica que no es va esquinar fins a l'any 1981, quan neix Rdio Pica. Amb ella aflora una proposta marcadament llibertria i disposada a dir el que ning ms deia sense que li tremols la veu. Una croada peregrina que li costaria el tancament, poc desprs que la Generalitat aprovs -el desembre de 1988- un decret que legitimava la desarticulaci de les emissores sense llicncia d'emissi.

Rdio Bronka va canviar el dial ofegada perles emissores pbliques de la Generalitat.

20 anys picant el poder

Un membre del collectiu de Pica recorda com la perseverana de Salvattore Picarol, el seu guru, va permetre que tres anys ms tard l'emissora torns a obrir "Anava cada migdia enfront de la Generalitat amb la boca tapada amb esparadrap per demanar que se H retorns el

material ncautaf. Avui aquesta rdio "de producci independent i coordinaci artstica" s la ms veterana de les rdios lliures europees. Encara que, per precauci, emet en diferit amb el material que els col laboradors fan arribar a la seva redacci virtual. Tot i que van abandonar la via d'organitzaci assembleria perqu era "inoperant", segueixen definint-se com un mitj llibertari i no comercial. Reafirmen la seva "militncia en la llibertat d'emissi". I s que, tot i gaudir de concessions verbals de les institucions, no disposen de cap perms oficial. Com els immigrants subsaharians

de pasos amb els quals no hi ha conveni d'extradici, les rdios lliures viuen en l'al - legalitat: ni se'ls expulsa ni se'ls reconeixen els drets. Una situaci que porta que tot so-

Les rdios lliures viuen en l'allegalitat: ni se les expulsa ni se'ls reconeixen els seus drets

vint es trepitgi, ja no a nivell metafric sin en sentit literal, la dignitat del seu dial. Rdio Bronka, per exemple, es va cansar de patir l'assetjament de Catalunya Informaci i Catalunya Cultura. Les dues emissores pbliques emetien a 20.000 watts de potncia, ofegant les veus de les seves venes de freqncia, que queden silenciades o amb profundes interferncies. Aix, Bronka va haver d'abandonar el dial que havia mantingut durant dotze anys [92.3 de l'FM) per convertir-se en nmada de les ones. Mario, un dels components, est convenut que

 / Triangle

575

18.mar.20021 L'AVANTGUARDA | 37

-reforma

canviar

"Aquelles persones que no estan disposades i s'oposen a les petites reformes, no estaran mai al costat d'aquells homes i dones que aposten per canvis transcendentals". (Mahatma Gandhi).

El debat Qm^Taccs p'

mb la voluntat de canviar l'actual model de les ones a l'Estat espanyol, el collectiu de la Tripulacin del Comodn ha engegat una campanya de sensibilitzaci social. Aquesta campanya, a ms de preveure algun acte reivindicatiu, se centra en un objectiu clar i tangible: presentar al Parlament espanyol una proposta de ilei d'Accs Pblic als Mitjans de Comunicaci. Amb el projecte de llei es pretn garantir ei dret a la lliure expressi -recollit a l'article 20 de la Constituci espanyola- mitjanant la reserva de, com a mnim, un 20% de les freqncies a entitats culturals sense nim de lucre. En el document de la Tripulacin tamb se sollicita la creaci d'una Autoritat Reguladora de la Radiodifusi que absorbs, entre d'altres funcions, les tasques d'adjudicaci de les llicncies. En l'actualitat, aquestes competncies recauen en l'Estat i les administracions autonmiques, que concedeixen les llicncies d'emissi a partir de criteris fonamentalment poltics.

'4KfO*>,
rn ' i.
MM

s\
Per esmenar-ho, la Tripulacin proposta que el nou rgan estigui compost per onze membres. El formarien tres anomentats pel ministeri de Foment, dos en representaci del ministeri d'Educaci i Cincia, dos pel Consell d'Universitats; i pel que fa a l'espai radiofnic, dos en nom de les associacions de rdio comercial i dos per les associacions de rdio comunitria, a

La campanya COM s possible

Diversos moviments socials emplacen COM Rdio a complir ei seu comproms d'obrir espais a la ciutadania.

-> A dalt, un programa de Rdio Contrabanda dedicat a la immigraci. A baix, la graella de Rdio Bronka.

"no hi ha voluntat poltica per superar aquesta situaci". Per ell, malgrat que no es produeixin ms tancaments, el que desitgen les administracions s "que les rdios lliures morin per si mateixes".

Donant veu als silenciats

No obstant, el representant de Rdio Bronka est convenut que, mentre hi hagi gent disposada a comprometre's amb "les problemtiques dels collectius" i a deixar el seu espai a "una veu sense filtres", les rdios alternarivesseguiran el seu curs. Entre d'altres coses perqu, en un mn cada cop ms marcat per l'optimitzaci dels beneficis, "la rdio s ms barata que publicar un butllet de 10.000 exemplars". Per en Mano, l'actual model de concessions per deu anys demostra que tenim "una democrcia de baixa qualitat", i advoca per un mapa radiofnic que "es distribus

a parts iguals en corporacions institucionals, comecals i rdios lliures". Aquest somni d'un espai reglat per a les produccions lliures s el que defensa tamb la Tripulacin del Comodn. Aquest col lectiu posa com a exemple les legislacions australianes i nordamericanes, les quals, a ms de donar cobertura a les emissions no institucionals i sense nim de lucre, preserven les propostes sorgides de la comunitat. I s que, com recorden dos membres d'aquest grup que participa a Rdio Pica i Rdio Contrabanda, el model comunicatiu ianqui, referent per excel lncia en la construcci del pensament nic, "es mostra ms obert a permetre l'existncia de plataformes d'expressi independents". L'aparent pluralisme del que es parla a l'Estat espanyol s considerat, des de La Tripulacin, com

una escena ms de "la farsa de les societats democrtiques". En elles -diuen- s'experimenta "una tendncia unidireccional amb una gran quantitat de variacions, totes basades en la prostituci moral i falsejament de la informaci. En aquest negoci no hi ha valors tics, tot es basa en criteris de rendibilitat". Cansats de tanta putrefacci meditica, sn molts com en David (Rdio Lnia 4) que prefereixen continuar treballant en l'mbit de la pirateria. Hereva de Rdio Farigola -una emissora parroquial-. Lnia 4 va sorgir d'una opci assembleria integrada en el Casal de Joves del barri de Prosperitat, marcadament subversiva. El combinat explosiu que representa l'essncia de les rdios lliures, per sobre de tamisos ideolgics i divergncies en la lnia d'actuaci, s'escolta a travs del comproms permanent i la independncia creativa, o

a cadena COM Rdio utilitza la freqncia destinada a l'emissora municipal de Barcelona. Aix l'obliga, segons la llei, a garantir quotes de participaci pels ciutadans. Alertatsd'aquest fet, l'estiu passat es va posar en marxa la campanya "COM s possible", destinada a promoure l'obertura d'espais als mitjans de comunicaci pblics, i en particular a COM Rdio, amb l'objectiu que l'emissora assumeixi el comproms pactat. "Per b que la Constituci reconeix el dret a la informaci i a la llibertat d'expressi, no totes les veus de la societat tenen cabuda als mitjans". En aquest sentit, la campanya, impuisada per la Xarxa Ciutadana per l'Abolici del Deute Extern (XCADE), proposa que l'emissora dediqui una franja horria

de mitja hora mnima al debat i l'actualitat dels moviments socials alternatius. "Aquest espai radiofnic -diuen- estaria gestionat per un o diversos equips escoflits en e marc d'una assemblea". Per ells, aix permetria la "difusi d'altres continguts i llenguatges, com tamb noves maneres de relacionar-se i fer poltica". Es crearia aix un espai dinamitzador dels grups socials i culturals alternatius, "no sotms als parmetres de control burocrtic i institucional". Desprs de recollir un gran nombre d'adhesions, "COMspossible" resta a l'espera que la cadena obri alguna vida de negociaci. El silenci actual no ha impedit que el debat hagi arrelat i transcendit ms enll dels seus promotors. Alguna cosa fa pensar que la participaci ser possible, o

El directori Sintonitzant la resistncia

Radio Klara {Valncia) Rdio Bronka (Barcelona) Rdio Pica (Barcelona) Rdio Contrabanda (Barcelona) Rdio Tse-Tse (Terrassa) Rdio Lnia 4 (Barcelona) 104.4 FM 99.0 FM 96.6 FM 91.4 FM 106.3 FM 103.9 FM