Virus editorial es un proyecto autogestionado que, al margen de la gran industria editorial, ha publicado hasta hoy ms de 170 ttulos en torno

a temticas como la memoria histrica, las migraciones, las relaciones entre salud y poder, la pedagoga y la psicologa crtica, las relaciones de gnero, la antropologa, el trabajo o la destruccin ambiental. En los ltimos aos hemos apostado por las licencias libres, editando la mayora de nuestros libros en Creative Commons y permitiendo su descarga libre en la red, conscientes de que en la lucha por el conocimiento y la cultura libre nos jugamos buena parte del futuro. Por eso, te invitamos a descargar nuestros libros. Tambin puedes contribuir a la sostenibilidad del proyecto, de distintas maneras: Realizando una donacin al siguiente n. de cuenta: La Caixa 2100/3001/65/2200313667 [indicar donacin o aportacin] Subscripcin anual de 180 . Recibirs todas las novedades de Virus (10 anuales aproximadamente) + 2 ttulos anteriores o del fondo en distribucin a elegir, con los gastos de envo a cargo de Virus. Adems de ello tendrs un 20% de descuento en los libros de Virus y un 10% en los del fondo en distribucin, en aquellas compras en la web que no entren en dentro de la subscripcin. Subscripcin anual por coleccin. Recibirs con un 10% de descuento y sin gastos de envo los libros de las colecciones que elijas, sin necesidad de esperar a que lleguen a las libreras. Hacerte socio o socia de Virus, ingresando una cuota anual mnima de 40 a cambio de un 20% de descuento en todos los libros de Virus y un 10% de descuento en los pedidos de libros de otras editoriales en distribucin, corriendo nosotros con los gastos de envo.

DESCARGA, COPIA, COMPARTE Y DIFUNDE

Antonio Tllez Sol

Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

Sabat

Virus editorial

Creative Commons

LLICNCIA CREATIVE COMMONS

ndex

- Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixin les segents condicions: Autoria-atribuci: shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a. No comercial: no es pot utilitzar aquest treball amb finalitats comercials. No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevol s o distribuci del text. Aquestes condicions es podran alterar noms amb el perms explcit de lautor/a. Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per a consultar les condicions daquesta llicncia es pot visitar http://creativecommons. org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, EUA. 2011 daquesta edici, Virus editorial 2011 del text, Antonio Tllez Sol

Nota editorial La gnesi dun llibre El sentit dun llibre, per Toms Ibez Gracia Introducci I. Sabat II. La Guerra Civil III. La Segona Guerra Mundial IV. Esperances V. Confusi VI. Acci VII. Problemes a Frana VIII. Terror a Barcelona IX. Extermini X. Complicacions XI. Desesperana XII. La mort XIII. Colof XIV. Ramon Vila Capdevila ndex onomstic

7 11 19 23 29 41 53 57 69 75 97 111 135 169 195 255 289 295 301

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960) Traducci del castell: Virus editorial Correcci: Txell Freixinet Maquetaci: Virus editorial Coberta: Xavi Sells Primera edici: setembre de 2011 Lallevir SL / VIRUS editorial C/ Aurora, 23 baixos, 08001 Barcelona T. / Fax: 93 441 38 14 C/e.: virus@pangea.org www.viruseditorial.net Imprs a: Imprenta LUNA Muelle de la Merced, 3, 2., izq. 48003 Bilbao Tel.: 94 416 75 18 Fax.: 94 415 32 98 C/e.: luna@imprentaluna.es ISBN-13: 978-84-92559-18-3 Depsit legal:

Nota editorial

collectiu vric

Amb ledici en catal daquest recorregut histric per la figura del guerriller llibertari Francesc Sabat Llopart (el Quico) i els seus companys i compa nyes en la lluita contra la dictadura franquista, acomplim un vell desig de leditorial Virus. El nostre projecte editorial es va iniciar fa gaireb vint anys amb el prop sit prioritari, encara que no pas nic, de contribuir a rescatar de loblit el pa per dels lluitadors i organitzacions anarquistes en els intents de transformaci social del nostre pas i en la lluita contra la dictadura feixista de Franco, aix com de denunciar el procs de la Transici amb els seus ensordidors silencis i mitges veritats. No fou casual, doncs, que el primer llibre, prpiament dit, que vam editar a Virus va ser Sabat. Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960), el mar de 1992. Amb anterioritat, loctubre de 1991, havem publicat un petit fullet, La lucha del Movimiento libertario contra el franquismo, que es va editar per recollir uns primers diners amb qu finanar junt amb una subscripci popular per via de la qual vam vendre ms de cent llibres per avanat ledi ci del Sabat. El Sabat es va convertir en una de les nostres referncies ms importants, de la mateixa manera que el seu autor, Antonio Tllez Sol. En Tllez ens va encoratjar en el nostre projecte editorial, ens va assessorar en la tria de llibres de la collecci Memria i es va convertir en el nostre autor ms destacat fins que va morir a Perpiny, el mar de 2005.

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La nostra edici de lany 1992 va ser una edici revisada i augmentada (fonamentalment amb noves notes) daquella que va publicar Plaza & Jans lany 1978, i va respectar lidioma original en qu estava escrit aquest assaig histric. El 5 de gener del 2010 es van complir 50 anys de la mort den Sabat. Sn nombrosos els actes de recordatori que ha organitzat, entre daltres, la Co missi 50 Anys Quico Sabat. Nosaltres hem volgut contribuir a les celebra cions de recordatori amb ledici en catal del text de lAntonio Tllez que, desprs de quatre edicions en castell, esperem que serveixi per satisfer les nombroses persones que ens haveu demanat poder llegirlo en catal. Amb la present edici esperem tamb contribuir a mantenir viva la trajec tria i la lluita del maquis anarquista catal, davant alguns intents de reduir la importncia de les transformacions i lluites impulsades pel moviment lli bertari a Catalunya, o fins i tot els intents de desqualificar aquest moviment afirmant que els seus membres eren principalment immigrants, com si els catalans i catalanes tingussim una gentica diferent de la resta del mn, in compatible amb les idees anarquistes. Les vides de lluitadors i lluitadores que es recullen en aquest llibre ens demostren que aquestes idees estaven ben arre lades entre nosaltres, i han deixat un psit que encara perdura fins avui dia. Des de la nostra primera edici lany 1992 fins ara ha augmentat en gran mesura linters per la lluita contra la dictadura, posant a vegades tot en el mateix sac de la lluita contra la dictadura i per la democrcia. Tot i les nom broses publicacions, tamb sobre la guerrilla llibertria a Catalunya, el text dAntonio Tllez continua sent, per la seva qualitat humana i per la qualitat de les seves fonts dinformaci, el referent ms important a lhora de situar his tricament figures com la de Sabat o el seu company Josep Llus Faceras. Per acabar, voldrem donar molt especialment les grcies a la Txell Freixi net i al seu company Pascual Aguilar, per lestima, pacincia i dedicaci inver tides en aquest projecte. Ells han contribut a una millora substancial de la traducci. En Tllez i tots els resistents dabans i de sempre us ho agram. Estem segurs que lAntonio tamb compartiria amb nosaltres lalegria de poder oferirvos aquesta nova edici en catal dun llibre tan estimat per ell i per nosaltres. mar de 2010

Guerra a la violncia: aquest s el mbil essencial de lanarquisme. Desgraciadament, amb molta freqncia, contra la violncia no existeix cap altra via de defensa que la violncia. Per, fins i tot aleshores, no s violent qui es defensa, sin qui obliga altri a haver-se de defensar; no s violent qui recorre a larma homicida contra lusurpador armat que escomet la seva vida, la seva, llibertat, el seu pa. Lassass s qui mena altri a la terrible necessitat de matar o morir. s el dret a la defensa, que esdev sacrifici, sublim holocaust al principi de solidaritat, humana, quan la persona no es defensa a si mateixa, sin que defensa altri en el seu propi perjudici, afrontant serenament lesclavatge, la tortura, la mort. Errico Malatesta

La gnesi dun llibre

Antonio Tllez Sol

Qualsevol llibre dHistria t la seva prpia histria, i el de Francesc Sabat Llopart (el Quico) i la guerrilla urbana a Espanya no podia serne una excep ci. El tema aqu tractat s la lluita clandestina contra una implacable tirania; acci subterrnia, ignorada, adulterada, mistificada i sense bibliografia quan vrem arrencar el projecte. La idea descriure aquest llibre va nixer fruit duna indignaci molt per sonal davant del silenci sistemtic, ms sepulcral que una llosa, amb qu eren enterrats els lluitadors llibertaris. Retrospectivament podem comprovar que no es tractava duna tctica circumstancial per protegir els militants que feien la guerra amb armes a les mans, ja que setze anys desprs de la desaparici de Francisco Franco El Cruel no shavia modificat mnimament lestratgia del mutisme, de loblit. No parlem dels qui aleshores continuaven combatent, ja que errats o no no desitjaven cap publicitat, baldament tanta discreci no els salvava de les execucions, del garrot, de lassassinat tradorenc. Volem referirnos al silen ci sobre aquells que anaven perdent la vida en el combat desigual. Cap prete nia ser un heroi, aix mateix, per, cap, cap, desitjava que la seva acci queds soterrada en loblit. Eren idealistes i persones dacci; la seva arma principal era la inflexible voluntat de lluitar contra la injustcia. El cam que seguien les

11

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

seves passes com deia Antonio Machado era el que ells traaven, con venuts que menava a un mn nou on la LLIBERTAT esdevindria un dret natural per tothom. En aquest llibre hem abordat letapa compresa entre lany 1944 i els anys seixanta, que sinicia a lacabament de la Segona Guerra Mundial amb la reincorporaci a Espanya de milers dexiliats que havien combatut contra el nazisme i el feixisme. Existeixen dues poques anteriors encara ms ignorades, entre el 1939 i el 1944, desprs de la victria militar del franquisme amb lajut massiu de tropes africanes, armes i exrcits dAdolf Hitler i Benito Mussolini a tot Espanya. I, sobretot, lpoca ms sagnant, la ms inhumana, entre 1936 i 1939, a les provncies successivament conquerides per lenemic. Va ser durant els primers anys del decenni dels cinquanta quan amb tota ingenutat vam emprendre la tasca descriure la HISTRIA GENERAL daquesta lluita desesperada contra el franquisme. I diem desesperada perqu ja shavia perdut quan el poble espanyol combatia amb divisions, artilleria, aviaci i marina; venut, lhavia reprs amb pistoles, escopetes, metralletes i explosius. Aquesta vegada, per, eren tan sols unes desenes de milers dirre ductibles, dispersos en petits escamots sense cap assistncia logstica, allats en un territori totalment controlat per lenemic. Molt aviat les dificultats per realitzar la comesa dhistoriador van esdeve nir insuperables. Els esforos esmerats per aplegar material fidedigne, tes timonis de protagonistes, documents sobre sentncies i execucions donaven com a resultat una collita minsa. Era una feina que no estava a labast duna persona, ni de deu; la tasca noms es podia intentar dur a terme per un equip important i desitjs daconseguir lobjectiu. Era una fita difcil dassolir, que tanmateix estava a labast del Moviment Llibertari en conjunt, per... Per avanar en el nostre limitat treball, gaudem dun gran avantatge: ha vernos relacionat amb molts militants llibertaris que estaven disposats a per dre la vida per alliberar el poble espanyol, i que aix ho feren. Tanmateix, prosseguem en la nostra idea esbojarrada i anvem arreplegant fraccions m nimes dall que volia ser un ampli conjunt. Les precisions de noms, dates i indrets es trobaven en informes inaccessibles encara avui de la Gurdia Civil i de lExrcit, en les seves accions contra la guerrilla antifranquista rural; informes policacs i judicials de la lluita contra guerrillers urbans i les organitzacions obreres tradicionals que shavien recons titut clandestinament i que dia rere dia rebien el setge de la repressi.

Totes aquestes dificultats no impedien, s clar, que sans aplegant tot all que era possible daquesta lluita tan ignorada, un treball de formiga sense perspectiva ds. En aquesta tasca inicial, dos dels principals collaboradors van ser en Fran cesc Sabat Llopart i en Josep Llus Faceras (Face) dos lluitadors que sem blaven invulnerables, i ms especialment el segon, amb qui ens agermanava una forta amistat. Fins i tot mantenem relaci epistolar regular quan ell ac tuava a Espanya. En les seves cartes, escrites amb tinta invisible quan les cir cumstncies li ho permetien, explicava les coses com en un diari; no totes, s clar, per s moltes. La informaci del Quico va significar una allau immensa de documents, acompanyada de relats verbals sobre la seva prpia actuaci. Aquests exigien llargues i repetides converses, ja que era molt sobri en parau les quan es tractava de xerrar dell mateix, i tant ms daltri. Quan Sabat emprengu el que acabaria sent el seu darrer viatge a Espan ya, ens digu: Si em passa alguna cosa rebrs una maleta amb elements sobre la lluita antifranquista que et seran molt profitosos per la feina que hem co menat. La maleta rau en bones mans i se ten far entrega, no en dubtis. La seva darrera voluntat fou trada per alguns a qui ell considerava amics. Enca ra lestic esperant... El 30 dagost de 1957 ens va arribar la terrible nova: Face havia estat cosit a trets a Barcelona, vctima de la traci. Aquesta desaparici dun company didees, un amic, i diria un germ si en tots els germans exists la companyo nia i el respecte que a nosaltres ens unia, va capgirar totalment la idea de re dactar una HISTRIA GENERAL de la lluita del Moviment Llibertari con tra el franquisme, que jo ja comenava a comprendre que era quelcom impossible daconseguir. Va ser aleshores quan decidrem recrrer a la biografia. Com era lgic, vam comenar amb el Face, i vam cercar ajuda entre els seus amics escampats pel mn, incloenthi Goliardo Fiaschi, membre del seu grup dacci i que va ser detingut quan ell va perdre la vida. Heus aqu alguns noms: Manuel Fernndez Rodrguez, que va actuar al seu costat i vivia al Brasil i ms tard a lArgentina; Pietro Ferrua, itali que residia a Ginebra i que va haver de fugir rabent per refugiarse al Brasil i ms endavant als Estats Units; Franco Leggio, sicili de Ragusa, fundador de les edicions La Fiaccola La Torxa, que havia conviscut ntimament amb en Face. Va ser ell qui ens va permetre reconstituir lactivitat que va dur a terme el nostre amic du rant la seva estada a Itlia; jo mateix vaig fer dos viatges per tota la bota cercantlo. All vaig poder enraonar belles estones amb alguns companys que

12

13

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

havien estat en contacte amb ell: Gaspare Mancuso, Umberto Marzocchi, Alfonso Failla, Dante di Gaetano... Gernimo Fal Villanueva i Antonio Cano, enllaos entre Frana i Es panya; Jos Vilalta Garca, Jess del Olmo Sez (Malatesta), FranciscoJavier Miguel Aznares (El Largo), tots tolosans, que em van adduir detalls molt inte ressants. A Pars, Mariano Aguayo Morn, hbil fotgraf, amic del Face i membre dun altre grup dacci, Los Maos, va aportar abundant informaci, i una gran ajuda professional, ja que reprodu inesgotablement documents i fotografies que calia retornar als seus possedors. Ja diem ms de dos anys seguint les petjades dAriadna quan, el 5 de gener de 1960, va arribar lhorrible nova de lexterminaci del nou grup dacci que havia format el Quico; amb ell van morir els seus quatre com panys. Havia desaparegut un altre amic, i tamb la pedra angular del nostre treball, ja que havent dedicat setze anys a la lluita a Catalunya era qui ms informaci viscuda traginava. A partir daquell moment la tasca biogrfica va doblarse, i vam comenar lobra que ms endavant seria Sabat. Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960) 1. Vam orientar la investigaci vers les seves amistats i les persones ms properes; la companya del Quico, Leonor Cas tells; el seu cunyat Demetrio Beriain, que vivia al Pas Basc francs; Josep Castells, germ de la Leonor, que quan vam aconseguir localitzarlo vivia en una llar davis dHerault incapa darticular un mot. Alguns van ajudar tant com van poder, com Ramn Sern Flix, que havia format part del mateix grup dacci que el Quico abans de la Guerra Civil; Joan Belles Estruch, membre dels Grups Anarcosindicalistes creats per Francesc Sabat, que shavia refugiat a Frana; Joan Busquets Vergs, el Senzill, que va passar vint anys a les presons franquistes, era membre del grup dacci de Josep Sabat (el germ gran del Quico), i tamb havia actuat amb Marcell Massana i Ramon Vila Capdevila, Caracremada. En un intent de fuga del penal de Sant Miquel dels Reis (Valncia) es va fracturar una cama i va quedar disminut fsicament. Alguns van aportar un ajut parcial, per sempre important, com Joaquina Dorado Pita, que havia collaborat amb el Quico a Frana i a Espanya; Ma riano Puzo Cabero, de Perpiny, amic i collaborador del Face i el Quico; Francisco Soler Circoles, coneixedor de tot all que succea a la frontera. Amb Puzo i Soler vaig recrrer tot el Rossell, visitant els pobles i les cases on en Sabat havia viscut i tots els indrets on havia protagonitzat aventures. Alejandro Tiburcio, que tenia un hotelet a Perpiny, i que va acompanyar el
1 Ttol amb qu es va publicar originalment aquesta obra.

Sabat durant el seu darrer viatge fins a la lnia fronterera, tamb havia for mat part de partides guerrilleres llibertries a la muntanya; Jos Villegas Iz quierdo, granad de Caniles, que residia a Veneuela i que va ser integrant del grup de Jos Pareja Prez, que va eliminar el confident Eliseu Melis Daz a Barcelona; Germinal Gracia Ibars (Vctor Garca), prolfic escriptor lliberta ri, testimoni presencial de la mort de Ramon Gonzlez Sanmart a Barcelona en un tiroteig amb la policia. Anomenar totes les persones a qui vaig escriure o entrevistar seria una feinada mproba. Tamb hi va haver decepcions, com la que em va causar lamic Marcell Massana Bancells, guerriller del Bergued, en negarse a collaborar. I, sobre tot, el mateix germ de Josep Llus Faceras, Bartomeu, que vivia a Barcelona i que no es va limitar a no ajudarnos, sin que fins i tot va impedir que es recuperessin els expedients judicials, entre els quals hi havia les demandes dextradici que en Face tenia a Frana. Per agilitar lelaboraci de lesbs biogrfic de Sabat vam acordar que jo, amb el material aplegat, ans redactant els episodis, i que Fernando Gmez Pelez, amic i eximi periodista, aniria donant forma i unitat al llibre, amb una nova redacci dels textos que jo li lliurava. Per... va resultar que els nos tres criteris delaboraci no coincidien. Jo desitjava un llibre dHISTRIA; ell pensava que encara no era un moment adient i va ser partidari de donarli un caire novellesc. Quan vaig llegir el que havia escrit vaig quedar desagra dablement sorprs, i aix li ho vaig fer saber. Per el resultat era aquell, el llibre estava acabat. Era, doncs, qesti deditarlo. Va venir a casa meva el jove historiador britnic Eric J. Hobsbawm, cer cant informaci per a un llibre que estava escrivint i que corresponia perfec tament al personatge del Sabat; la mort del guerriller catal havia estat cele brada per tota la premsa hispana i dell les seves fronteres, fet que havia impactat Hobsbawn. Vaig posar a la seva disposici tot el material que havia aconseguit, i redact un llarg captol del seu llibre Bandits, que va publicar leditor londinenc George Weidenfeld et Nicolson Ltd. lany 1969. Leditor parisenc Franois Maspero el va publicar en francs lany 1972. Tot sigui dit, Maspero va rebutjar el meu Sabat el juny de 1970. Hobsbawm, en una altra visita a Pars, em va fer saber que un editor angls estava disposat a publicar el llibre. Tamb havia topat amb una excellent traductora, Ilsa Barea, companya dArturo Barea, espanyol que shavia distin git mundialment amb la seva obra La forja de un rebelde. Vaig viatjar a Lon dres i vaig acordar un contracte amb leditor Macgibbon & Kee el 28 dagost

14

15

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

de 1960. Tamb vaig demanar lopini al meu amic i polmic escriptor i pe riodista Jos Garca Pradas sobre leditor i la traductora, i va aprovar lelecci dambds. Va rebutjar, per, la meva idea demprar un dels seus romanos, A solas con el revlver, com a epleg del llibre. Aquest fet no imped que mel recits emocionadssim diverses vegades, i que em causs un gran impacte. En aquell moment Pradas travessava una crisi de pacifisme notable. El llibre, obra collectiva com cap altra, seditaria amb el pseudnim ben anod de Jos Francisco Martnez, o un de semblant, i duria com a ttol Espaa insumisa. I ocorregu que... res va ocrrer. Anaven passant els mesos i la traductora, atrafegada, no enllestia la versi anglesa. Arrib el moment en qu leditor, tip desperar, cancell el contracte lany 1963. Fou aleshores quan vaig comenar una nova redacci, i el text, millor o pitjor, va quedar com jo desitjava; va ser el que es va publicar a Pars, lany 1972, en la seva primera edici castellana. Un parell o tres deditors francesos el varen llegir i el rebutjaren perqu no era comercial. Leditor itali Giangiacomo Feltrinelli va estar dubtant durant un temps, per mel va retornar. Un dels editors lacceptaria si jo esporgava una mica el text i convertia Sabat en un superheroi... Un altre es va limitar a furtarme la portada que jo havia proposat i sense avergonyirsen lempr per illustrar una de les seves colleccions. El llibre dormisquejava en un prestatge de la meva biblioteca. El 6 de febrer de 1971 em van visitar les bones amistats Conchita Nadal i Toms Ibez. A casa meva shi sojornava el sicili Franco Leggio, fundador com ja hem fet constar de les edicions llibertries La Fiaccola. Tots tres pensaven que el llibre havia de ser editat, costs el que costs ferho. El Toms i la Conchita foren els artfexs de ledici parisenca en castell, i Leggio de ledici italiana; ambdues aparegueren simultniament. A Pars shi havia constitut un grup editorial, La Hormiga, que lany 1971 ja havia editat el polmic llibre de Vernon Richards: Enseanzas de la Revolucin Espaola. Entre tots vam pagar el preu de ledici. Els components del grup eren: Toms Ibez Gracia, Conchita Nadal Mongai, Frank Mintz, Salvador Gurucharri, Jos Morat Ingls, Montserrat Turtos, Agustn Snchez, Paco Gmez, An tonio Cascarosa, Ramn Safont, Christian Lagant, un tal Alejandro, i tamb un angls de qui no recordo el nom. Crec que vam aportarhi uns mil francs cadasc. El llibre va sortir a la venda el febrer de 1972, editat per Belibaste, collecci La Hormiga. Simprimiren dos mil exemplars amb el propsit

dintroduirne a Espanya tants com fos possible. Si amb la venda a Frana saconseguia cobrir les despeses, se neditaria un altre... i un altre... Com a conseqncia, en bona part, de profundes divergncies amb els comits responsables del Moviment Llibertari Espanyol a Frana, precisa ment sobre el cam que havia de seguir la lluita antifranquista, ledici fou un fracs comercial; sen van vendre uns 350 exemplars; la resta, com estava pre vist, es distribu a Espanya. Des de lexili existia lopini, bastant generalitzada, que era improcedent difondre all que anomenaven draps bruts, quan de fet no eren ni bruts ni nets, sin una actuaci orgnica errada, simplement. Ja hem comentat el ms essencial del naixement i desenvolupament daquest llibre; explicarne tots els incidents i ancdotes seria un relat inacabable. Aix doncs, resumirem la continuaci. Quan lany 1975 va morir Francisco Fran co, vam pensar de fer un viatge normal a Espanya, i a la vegada en la possi bilitat de trobar un editor burgs per garantir una bona difusi de la nova edici. Llavors vaig agregar al Sabat una part del llibre Faceras, fins alesho res indit a Espanya, ja que Ruedo Ibrico de Pars nhavia fet una edici castellana lany 1974. A Barcelona vrem visitar el company Eliseo Bayo Po blador, periodista de talent reconegut, i sense que calgus insistirhi em va presentar a leditorial Plaza & Jans. Al cap de vint minuts havem acordat un tracte. El desembre de 1978 va ferse pblica la segona edici castellana (co rregida i ampliada), amb una tirada de 5.000 exemplars que es van exhaurir. La venda no incit leditor a una nova edici i renunci als drets. Ara, al cap de ms de dotze anys, el grup editor Virus, de Barcelona, com abans La For miga, ha decidit llanarse a laventura duna tercera edici en castell. Morells (Frana), novembre de 1991

16

17

El sentit dun llibre

Toms Ibez Gracia

Sha dit que ning es pot banyar dues vegades en un mateix riu. Sens dubte s aix, ja que el fluir constant de laigua impedeix que el riu sigui exactament el mateix. Tot i aix, mai no s del tot diferent; potser perqu qui shi capbussa per segona vegada s alhora el mateix per no idntic a quan ho va fer per primer cop. Una cosa molt semblant s el que passa amb els llibres: tampoc poden ser llegits dues vegades amb els mateixos ulls, i menys en uns temps en qu la fludesa dels esdeveniments ens colpeix cada vegada ms de pressa. Des de la primera edici daquest treball dAntonio Tllez fins avui sn molts els fets, sens dubte, que han succet i que tracen lefecte que t el llibre sobre els lectors i les lectores. El sentit que tenia aquest text a principis dels seixanta era molt clar per al guns de nosaltres. La revitalitzaci de la lluita frontal contra el rgim franquista, empresa una dcada abans per la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries (FIJL), havia esmolat fins a lmits insospitables les tensions internes del Movi ment Llibertari a lexili. Efectivament, bona part dels representants de la CNT i de la FAI temien que el desenvolupament de les accions dutes a terme des del ter ritori francs, i que sescampaven no noms per Espanya sin tamb a la resta dEuropa, provoquessin una onada de mesures repressores que dificultessin la supervivncia de lorganitzaci a lexili. Aquestes pors no eren infundades, com va fer palesa la repressi que va abatre la FIJL. Malgrat les represlies, les Joven

19

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

El sentit dun llibre

tuts Llibertries van manifestar que no es podia anteposar la preservaci de les estructures de lorganitzaci a les finalitats que donaven sentit a la seva existn cia: una lluita llibertria sens entrebancs contra la dictadura franquista. La si tuaci de discussi interna va menar a la desqualificaci dels militants lliberta ris que duien a terme o donaven suport a una lnia dacci directa, sovint violenta, contra el rgim franquista. Lnia que semparentava, dalguna manera, amb la que havien seguit els Faceras, Sabats i tants i tants daltres. Per alguns de nosaltres, la publicaci del llibre dAntonio Tllez complia una doble finalitat. Duna banda, contribua a revifar la memria del Movi ment Llibertari a lexili, una lnia dactuaci propera a la que la FIJL intenta va desenvolupar. Daltra banda, ajudava a donar a conixer a Espanya unes lluites sistemticament distorsionades per la premsa del rgim i que apunta ven una possibilitat real de resistncia davant les claudicacions i resignacions que la llarga durada del franquisme havia fet possible. Avui la situaci s una altra i el sentit del llibre, tamb. A primer cop dull podria fer la impressi que nicament pretn rescatar una memria soterrada per qui, des del cim del Poder, sescarrassa per organitzar loblit i desfigurar la memria collectiva. Per no s del tot aix. Certament, aquest llibre s un llibre dhistria, per duna histria escrita des de baix, des del poble; sense altres mitjans per investigar i donar forma als materials que els que sobtenen a travs de lesfor personal i el voluntarisme, per tamb amb aquest gran respecte cap a la veritat dels fets que s propi de qui s autnticament poble i no elits de tot tipus. Les historiografies elaborades per professionals se solen centrar en els grans esdeveniments i descriuen la vida de personatges im portants. Sortosament, a banda daquestes historiografies, en gaudim tamb de salvatges, com lescrita per Tllez, que ens parla de persones que no tenen un pedestal en els annals de la histria, algunes annimes i daltres no, la vida de les quals permet comprendre bocins sencers del trencaclosques de la realitat contempornia. Trossos sobre els quals el gran aparell acadmic, abocat a fer histria, corre el vel. De la mateixa manera que per legitimar les situacions establertes es fan valdre de la histria escrita des de dalt, la histria que brota des de baix sol tenir una inconfusible aroma subversiva. No shi amaga cap misteri; quan sescriu des del poble s difcil que no es reflecteixin duna forma o una altra la dominaci i lexplotaci que sexerceix sobre els sotmesos. Sens dubte tenim a les nostres mans un llibre dhistria, per el sentit daquest lli bre no es limita al record duna de les moltes pgines en qu es va escriure la llarga lluita dels llibertaris contra Franco, ni a retre homenatge a alguns que

varen perdre la vida en aquell trngol. Aix no s del tot aix perqu les bales que van acabar amb les vides dels Faceras i els Sabat projectaren el seu ress molt ms enll del temps en qu van ser disparades i de les persones concretes a qui van abatre. Qui va rebre aquestes bales sn els mateixos que van assaltar la caserna de les Drassanes el juliol de 1936, que van lluitar als boscos de Bo lvia amb el Che, que es va enfrontar a la policia davant els tancs a la plaa de Tiananmen. Sn els mateixos que lany vinent, o el segent, o laltre, arrisca ran la seva vida per resistir frontalment a una o una altra de les mil cares que pren la repressi, i de les quals Franco en va ser noms una. Sn els mateixos que avui, en situacions menys espectaculars, satreveixen a la insubmissi, o procuren teixir als seus barris, a les seves feines, a la seva vida quotidiana, al gun dels fils nfims amb qu a voltes ensopega el Poder. Tllez ens explica la histria daquells i aquelles que tenen el coratge de dir NO! enfront de la cla morosa exigncia de submissi que llancen les mil boques del Poder i que no satemoreixen pel cstig que amenaa la seva actitud, ni es lliuren a la seducci de les recompenses que acompanyen la renncia a conservarla. Aquest relat no s una lloana de les pistoles ni de les persones que satreveixen a empun yarles, ja que aquests tamb els trobem entre els qui defensen el feixisme. Tampoc s una exaltaci daquells que estan disposats a donar la seva vida per una idea; aquests sn abundants en totes les variacions dels integrismes i dels fanatismes fonamentalistes. No es tracta de la histria de qui pretn pregonar i fer triomfar les seves conviccions; s simplement la histria de la resistncia, duta fins a les seves darreres conseqncies, contra les grans piconadores que esclafen tot all que no est per sota del nivell de llibertat i dignitat que estan disposats a tolerar. Resistncia i lluita necessriament desigual, resposta que s sempre la duns pocs i unes poques entre els molts i moltes que mai han cone gut la indignaci o que han decidit emmudir per evitar represlies. Resistn cies en qu rauen, no obstant, les frgils raons que ens ajuden a confiar que encara queda alguna possibilitat de fer la traveta als gegants. El sentit que avui t el llibre de Tllez s fernos veure que encara queden esperances per a una vida diferent de la que el Poder teixeix per a nosaltres, perqu fins i tot en les condicions ms adverses sempre apareixen dones i homes que tenen el sorpre nent coratge de negarse a ser sotmesos.

20

21

Antonio Tllez Sol

Introducci

Aquest llibre s una evocaci parcial desdeveniments que corresponen a una de les poques ms fosques de la histria dEspanya, perode consecutiu a tres anys duna despietada guerra civil que va desembocar en un rgim tirnic en qu, per a milers despanyols, noms exist la hipottica llibertat de triar la manera de morir. Totes les altres llibertats, incloenthi les ms elementals, van ser esborra des. Noms regia la llei dun Estat que simposava mitjanant un terrorisme permanent. Shavien suprimit els drets dexpressi, ensenyament, associaci, premsa, s de llenges vernacles; fins i tot el dret dopinar en silenci es con demn severament. La justcia era privilegi exclusiu dels tribunals militars, i el dret de de fensarse havia esdevingut sorna macabra. Es van concultar tots els drets hu mans. Les penes de mort es distriburen a tort i a dret i saplicaren com si es trac ts dexterminar un poble. Fou un temps de PAU que es perllong molts anys, que caus ms vctimes entre els antifeixistes que durant tres anys de combat al front republic. Era lacompliment duna revenja promesa des dels primers dies del conflicte. Val la pena fer memria, malgrat que sigui noms com a mostra, de les promeses que feien els nacionals en temps de laixecament, que compliren severament quan venceren. Heus aqu un text dantologia que difongu Ra dio Zaragoza lagost de 1936:

23

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

El sentit dun llibre

Estol descurons [...]! ssers abominables [...]! [...] per vosaltres ni clemncia, ni perd, ni oblit [...]. Per vosaltres, burgesos desquerres, amagats rere la disfressa extravagant del judaisme i la maoneria, tot el pes implacable de la justcia; per vosaltres, esquitxats per la sang de tantes vctimes, innocents unes, creades i sacrificades per vosaltres les altres, la persecuci i lextermini sense treva, sense contemplaci [...]. Espanya, la mare Espanya, a qui heu intentat deshonrar, avergonyida, arada contra vosaltres, rptils abominables, estol descurons, us perseguir i no es cansar fins haver-vos escombrat i extingit; fins arrencar-vos de soca-rel, com el jull que destrueix les espigues dels extensos camps de la Ptria... Per qu us vau pensar, bergants de coll i levita, que tan sols caurien els baixos, els desheretats, els qui vosaltres vreu defraudar i enverinar? Anveu errats. La presa dEspanya, la salvaci dEspanya, rau en destruir-vos a vosaltres. I Espanya jura solemnement que caureu. Per molt que esmerceu esforos a amagar-vos, qualsevol dia sortireu de la foscor; i el sol dEspanya no acaronar ms les vostres retines... I la justcia sacomplir llavors amb vosaltres al clam estentori dArriba Espaa! Viva Espaa!1 Ho reconeixem, aix va ser. Dels homes i dones que van poder fugir en aquells primers moments de la cruel repressi, uns 30.000 van escollir continuar la lluita, i milers daquestes persones van morir amb les armes a les mans, en un combat desesperat, tant als camps com a les ciutats. Parlem duna lluita ignorada, encara sense historiar, que ha roms soterra da perqu una bona part, la ms sagnant, era duta a terme a Espanya quan la nit de la Segona Guerra Mundial enfosquia el mn. Els xiscles de dolor, si aconseguien travessar les fronteres, no van ser atesos pels pobles que tamb es dessagnaven. Quan el 1972 es va publicar aquest llibre per primera vegada a Frana, encara no existia bibliografia corresponent a la resistncia antifranquista; ning no lhavia abordat. Lacci dels anarcosindicalistes espanyols tan sols apareixia, escassament, als informes policacs sobre la lluita contra el ban dolerisme.
1 El text complert el podeu llegir a lHeraldo de Aragn del 9 dagost de 1936 titulat Perdn, clemencia y Justicia!.

Un cop mort el general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, es van publicar alguns llibres, molts reportatges sensacionalistes, documents la majoria dels quals mancats de rigor histric, que tenien si ms no la virtut de difondre fets que no shavien explicat anteriorment. Ms endavant es van editar monografies, generalment regionals, sobre la lluita armada contra el franquisme: a Lle, Astries, Valncia, Galcia, Cantbria, etc. I tamb algu nes provincials, com a Cadis, Granada, etc., gaireb totes fruit dun estudi detallat i mereixedores de lectura i consulta. Tot i aix, la literatura sobre la persistent tasca de milers de persones que es proposaren com a fita, sense mitjans i potser sense esperana, lenderrocament dun sistema oprobis, que van donar la seva vida a la comesa, consta a hores dara encara duna buidor sorprenent. s cert que no se sol escriure la histria dels combatents annims que es rebellen amb el propsit de modificar fonamentalment les estructures de la societat, de posar els fonaments on es pugui construir un mn nou. Daquests combatents nhem triat dos: el Francesc Sabat (El Quico) i el Josep Llus Faceras (Face), homes dacci, idealistes, ambds anarquistes, convenuts pregonament, entranyablement, que la lluita s exemple i que en nom de les seves conviccions van morir. Lexistncia del Quico i la del Face es va diferenciar de milers daltres pel fet que van dur a terme una lluita sense treva durant decennis. Altres que prengueren el mateix cam van perdre la vida el primer dia, o varen lluitar durant mesos o anys. Sabat, excepcionalment, sobrevisqu trenta anys de riscos constants, i Faceras, ms jove, durant quinze anys, a ms dhaver com batut ambds a la Guerra Civil. No tenim la pretensi de considerar aquest llibre com un estudi biogrfic; sn pinzellades de dues vides, res ms. A la primera edici, quan la lluita contra Franco perseverava, se suprimi ren noms de guerrillers que continuaven combatent o que sextingien a les masmorres darreu dEspanya. En aquesta nhem agregat alguns; daltres, en cara vius, es mantenen en silenci per voluntat expressa. Volem aclarir fets gaireb ignorats, perqu encara avui es coneixen ms les activitats dels guerrillers urbans argentins o brasilers que les dels espanyols, tot i haver estat els creadors duna via combativa que ms tard i amb altres caracterstiques sha generalitzat arreu del mn. Francesc Sabat fou sempre un fora de la llei. Ja de ben jove es va deso lidaritzar de la nostra societat en cos i nima i va voler ser partcip, com a

24

25

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

arquitecte, de la creaci duna altra ms justa, ms humana, on els valors de lindividu no fossin constantment befats. Faceras, cinc anys ms jove, va conixer les idees i la lluita durant la Guer ra Civil i desprs de la victria franquista prossegu lenfrontament contra un rgim que avorria. El camp de batalla de tots dos va ser principalment Espanya, on regnava la violncia i la intolerncia dun rgim dictatorial, on les persones eren trinxa des fsicament i mental, i, conseqentment, van contravenir lordre establert. Varen desobeir tots els codis i tots els seus usos. No van poder triar els mitjans per a realitzar la seva acci, estigueren forats a recorrer a all que s un b propi: el coratge, la intelligncia, la voluntat. Van tenir una virtut innegable: la de demostrar que lindividu no es troba mai en situaci dimpotncia absoluta quan est convenut que la lluita per la justcia t ms valor que la prpia existncia; que sempre s real la possibilitat de rebellarse i defensar una idea noble, fins i tot en les condicions ms hos tils, que van ser, precisament, les que ells van trobar. Pars, maig de 1972, i Barcelona, desembre de 1991

26

Faltaven cinc minuts per les dues de la tarda del 2 de mar de 1949 quan lautombil dEduardo Quintela Bveda, el cap de la Brigada Poltico Social (BPS), enfilava el carrer Marina de Barcelona per la part del passeig Carles I. Entre els carrers Mallorca i Provena dos vehicles aparentment inofensius estaven aparcats, esperantlo: una furgoneta i un Fiat de turisme. Davant del primer, un home narreglava el motor, era Francesc Sabat Llopart; al volant sasseia Carles Vidal Pasanau i a la seva vora Josep Sabat Llopart. Francesc, amb un fusell metrallador premut contra el maluc, es va plantar al bell mig del carrer i va etzibar una llarga rfega al cotxe que sapropava. El parabrisa va ferse miques i el vehicle es va aturar. En van sortir dos homes que intentaven escaparse. Al mateix instant per, el Fiat condut per Simn Gra cia Fleringan avana i les metralletes dels seus ocupants, Jos Lpez Penedo i Wenceslao Jimnez Orive, van escopir la mort. Els dos homes van quedar estesos sobre lasfalt. Francesc Sabat (El Quico) es va apropar al cotxe metrallat, va guaitar les cares de les vctimes i no va trobar la que buscava. Va fer un gest de desespe raci... En lloc de Quintela i el seu escorta ocupaven el cotxe dos caps falangistes: Manuel Piol Ballester i Jos Tella Bavoy, cap desports de la mateixa organit zaci. El primer i el seu xofer, Antonio Norte Jurez, eren dos cadvers; el segon estava lleument ferit. Latemptat, preparat curosament, havia fallat, una altra vegada...

I.

Sabat

29

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Sabat

Manuel Sabat Escoda va nixer a la popular barriada barcelonina dHos tafrancs el 12 de setembre de 1879. Formava part de la Gurdia Urbana de lHospitalet de Llobregat, poblaci que aleshores tenia uns 5.000 habitants 1 i que estenia la gran urbs cap al sud. La dona de Manuel, Madrona Llopart Batlle 2, era la clssica dona espanyola de lpoca; abnegada, feinera i dedicada a les tasques de la casa i a la cura de la famlia. El matrimoni va tenir cinc fills: quatre homes i una dona. Tres constaran en el nostre relat: Josep, el primognit, nascut el 1910; Francesc, nascut el 30 de mar de 1915; i Manel, nat el 1927. El altres dos, Maria i Joan, mai no van participar a les activitats dels seus germans. Francesc, ms conegut com Sisco, Sisquet o Quico, ja de vailet mostrava fermesa en el seu carcter indmit. Els seus pares, ignorant qu eren realment els reformatoris i mal acon sellats, van internarlo amb noms set anys a lasil Duran de Barcelona, situat a la parrquia de Santa Maria de Grcia. Aquesta instituci regentada per frares, que era en realitat un establiment penitenciari per a menors, va ser un niu de rebels. Per all va passar Mari Rodrguez Vzquez, que conegut amb el diminutiu de Marianet durant la Guerra civil espanyola (19361939), va ser secretari general de la Confederaci Nacional del Treball (CNT), la ms im portant de les centrals sindicals dEspanya. La vida a lasil Duran 3, on el pa de cada dia eren les humiliacions i els cs tigs fsics, on es transmetia una educaci retrgrada i una disciplina dictato rial, noms podia donar com a fruit un carcter assedegat de llibertat en qu germins lodi a qualsevol forma de tirania. Dadult, aquesta va ser la caracte rstica ms destacada del Quico.

1 LHospitalet de Llobregat va registrar un creixement demogrfic important des de comenaments del segle XX, sobretot en els darrers decennis: 4.948 habitants lany 1900, 12.360 el 1920, 71.580 el 1950, 150.000 el 1962, 250.000 el 1972, i 295.074 lany 1981. 2 Madrona Llopart Batlle va morir a lHospitalet lany 1958, als 70 anys. 3 Lany 1936 lasil Duran fou assolat, la seva capella presa per les flames, i la comunitat que la regentava, represaliada. En Francisco Lacruz diu al seu llibre El alzamiento, la revolucin y el terror, editat a Barcelona lany 1943, que nou membres religiosos van perdrehi la vida. Tot seguit, els religiosos adquiriren Torre Vi lana, situada a laristocrtic barri barcelon de Sarri, on les installacions es van modernitzar sense abando nar per el sistema pedaggic tradicional. El trist renom daquest reformatori adreat a joves delinqents, dependent des de lany 1941 del Patronato de la Junta Provincial de Proteccin de Menores, sembla haver se mantingut, ja que la matinada del dilluns 23 de gener del 1978 hi van esclatar dues bombes, sense cau sar vctimes, una a lentrada de la pres Model (carrer Entena), i laltra a la porta del jard de lasil (carrer Vilana, 11). Sembla que els autors dirigien els atemptats a dos centres penitenciaris sense matisos.

El Quico mostrava des daquesta poca les qualitats temperamentals que el van acompanyar tota la seva vida de lluitador: tenacitat de convicci, perseve rana, intelligncia i sobretot valor; era intrpid i atrevit. Desprs dhaver in tentat escaparse de lasil diverses vegades, un dia finalment ho va aconseguir: es va enfilar a un arbre i amb una soga improvisada va travessar el mur del re cinte. Abraat als genolls dels seus pares els va suplicar que no el tornessin a tancar a lasil, tot advertintlos que si ho feien sescaparia altra vegada i per sempre. Aix mateix va prometre ser bon miny, potser sense interpretar el significat que els seus progenitors donaven a aquestes paraules. En aquells temps leducaci era lltima preocupaci dels governants espan yols. Les escoles pbliques eren insuficients i les privades, en mans de monges i frares, exigien una contribuci financera que no estava a labast de les butxa ques dels treballadors, sobretot si es tractava de famlies nombroses com la del Quico. Els mestres pblics eren mal considerats socialment i no en va se solia dir passar ms fam que un mestre descola, circumstncia poc favorable per despertar vocaci. Lescola de desenes de milers de vailets era el carrer, i ms endavant el ta ller, on sincorporaven com a aprenents als deu anys o fins i tot abans. El Quico no va ser una excepci i es va incorporar com a aprenent de llauner en un taller. El que caracteritzava laprenentatge eren els enfronta ments, dels quals es resentia profundament i paa de mala gana. Molt aviat, abans de proclamarse la Repblica el 14 dabril de 1931, es va afiliar al Sindicat dOficis Varis de la CNT 4 de lHospitalet, organitzaci a qu va ser fidel tota la vida, si no pel que fa a la disciplina, s en esperit. La Repblica de treballadors va ser tot menys el que el seu nom suggeria. Heret de la Monarquia tots els vicis i totes les institucions que corroen el pas internament: lExrcit pretori, amant dels pronunciaments i que odiava profundament qualsevol instituci democrtica; lEsglsia absolutista, fanti ca, formada per nombrosos ordes religiosos de mentalitat oscurantista a qual sevol obra de cultura i de progrs; i el feudalisme a les terres, format per un llarg reguitzell de terratinents i aristcrates que abocaven a la misria ms de mitja Espanya; tota una burocrcia corrompuda i obtusa. La proclamaci de la Repblica va ser motiu dun esclat popular dalegria per ladveniment duna nova era. El nou rgim republic era aleshores com
4 Durant els primers anys de la Repblica, a lHospitalet, la CNT representava el 90% de la poblaci activa, tant al camp com a la indstria.

30

31

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Sabat

va escriure amb humor Felipe Alaiz5 tan pur com la neu dels cims. No havia caminat una passa. No havia signat un sol decret, no havia abassegat un sol dest ni sel podia esbroncar per haver patrocinat o coms cap injustcia. Per... noms dos dies desprs, el 16 dabril, Miguel Maura Gamazo (mi nistre de Governaci) declarava als periodistes: Minteressa que consti als seus diaris que no estic disposat que continu aquest esvalot al carrer. s fora mida lefusi que mostra la gent! Tot plegat est degenerant en un escndol popular inacceptable! 6. La nova Repblica es posicionava immediatament contra el populatxo que durant tants anys havia demanat una transformaci profunda de la vida econmica i social dEspanya. Lactitud fatxenda de Maura 7 no era un ram pell produt pel nerviosisme; era un estat patolgic crnic. Aquest catlic i republic defensor declarat dels Borbons feia patent, poques setmanes des prs (el 23 de juliol) que qui mana, mana! Ho va demostrar fent enderrocar a canonades la fonda Casa de Cornelio, centre de reuni dels anarcosindicalis tes sevillans, situat a la Macarena. Tres peces dartilleria van disparar vinti dues granades contra la vella casona i la van reduir a runa. No descriurem detalladament lagitaci social que va viure Espanya du rant el perode republic, per per fer pals lnim revolucionari s que cita rem el moviment insurreccional del 19 de gener de 1932 a la zona minera de lAlt Llobregat i el Cardener, comarques del Bergued i el Bages. La maror revolucionria es va originar a Fgols i Berga. Ja el dia 21 shavia ests a tota la conca del Llobregat: Sallent, Balsareny, Puigreig, Gironella, Sant Vicen de Castellet i Sria. Shi va suprimir la propietat privada i la moneda, i shi va proclamar el comunisme llibertari. El moviment obrer va ser esclafat pocs dies desprs. Lltim poble, Cardona, ho va ser el 22 de gener.
5 Durruti, Ed. Maucci, Barcelona, 1937, pg. 48. 6 Paraules citades pel periodista Salvador Cnovas Cervantes al seu llibre Proceso histrico de la revolucin espaola, Ed. Solidaridad Obrera, Barcelona, 1937. Arran de lactitud de Maura, la premsa va publicar la segent nota: La Repblica espanyola recent nascuda ha vist satisfeta com sha festejat la seva arribada i ha donat el vistiplau a aquestes manifestacions espontnies. Tanmateix, transcorreguts els dos primers dies, s precs que retorni la tranquillitat a la via pblica i que tots, complint els seus deures cvics, cooperin al manteniment del principi dautoritat. No ferho seria collaborar amb els enemics de la Repblica interessats en el seu des prestigi i a desautoritzarla. Aix doncs, a partir davui, els funcionaris encarregats de vetllar per lordre pblic, conforme les instruccions rebudes, prendran les mesures necessries per evitar que la tranquillitat del venat estigui en mans de qui, amb aldarulls, noms es proposa crear desconfiana en el Poder constitut (extret del llibre de Miguel Maura: As cay Alfonso XIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1966, pg. 199). 7 Miguel Maura Gamazo va nixer a Madrid lany 1887. Com a ministre de la Governaci el va succeir, el 14 doctubre de 1931, un altre poltic de nom funest dins la histria dEspanya, Santiago Casares Quiroga (18811950). Maura va morir a Saragossa lany 1971.

La repressi va ser cruel a tot Catalunya. La matinada de l11 de febrer salpava del moll de Barcelona el vaixell Buenos Aires amb 119 militants confe derals8 deportats a Bata (Guinea continental espanyola)9. Entre ells hi havia Buenaventura Durruti Dumange10 i els germans Francisco i Domingo Ascaso Abada 11. Mentrestant, a moltes poblacions saplicava la Llei de fugues 12 i les vctimes obreres poblaven els cementiris i les presons. Es van efectuar vagues arreu dEspanya com a protesta popular contra les deportacions i la violncia policial; tamb van esclatar revoltes, com la del 14 de febrer a Terrassa. All, un grup de militants va apoderarse de lAjun tament i va arrestar lalcalde i totes aquelles persones pertanyents a la facci reaccionria amb qu topaven al carrer. Durant unes hores van ser els amos de la situaci. Al balc de lAjuntament onejava la bandera roja i negra. Les forces de lExrcit, arribades des de Barcelona, van dominar rpidament els rebels. Quarantados sindicalistes van ser detinguts i sotmesos a fur de gue rra. El fiscal, un cop jutjats, va demanar... quarantadues penes de mort! 13 Pocs dies abans tamb shavien alat els pagesos de lHospitalet protestant per les condicions feudals a qu eren sotmesos. Els terratinents no cedien, la vaga sallargava, i la fam sinstallava a casa dels revoltats.
8 Els noms dels 119 deportats consten en un butllet dAlfonso Martnez Carrasco, Hacia Guinea, Ed. Minue sa, Madrid, 1932, 30 pgines. El militant valenci Progreso Fernndez hi est inscrit com Antonio Fernndez. 9 Guinea Equatorial Fernando Poo i Riu Muni obtingu la independncia el 1968 i el territori dIfni fou restitut al Marroc pel tractat de Fez el 4 de gener de 1969. El Shara espanyol o Riu dOr es repart entre el Marroc i Mauritnia per lacord tripartit de Madrid el novembre de 1975. Un moviment independentista, el Front Polisari (Front Popular per a lAlliberament de SaguiaEl Hamra i del Riu dOr), creat el 1973 per lluitar contra la presncia espanyola, va combatre posteriorment i amb el suport dArglia contra locupaci marroquina i mauritana. 10 Durruti, un dels personatges ms ferms de lanarquisme espanyol, va nixer a Lle el 14 de juliol de 1896. Va morir al front de Madrid, concretament al sector de la Ciutat Universitria, el 20 de novembre de 1936. Es pot consultar el llibre dAbel Paz: Durruti, el proletariado en armas, Ed. Bruguera, Barcelona, 1978. Actu alment Durruti en la revolucin espaola, Ed. Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2004. 11 Francisco Ascaso va nixer l1 dabril de 1901 a Almdevar (Osca). Company inseparable de Durruti, va morir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, a lassalt de la caserna de les Drassanes. Domingo Ascaso, ms gran que el seu germ, va morir a Barcelona als successos del maig de 1937. Vegeu la nota 1 de la pg. 41. 12 La Llei de fugues, aplicada des de 1920, va ser un invent del general Severiano Martnez Anido, gover nador de Barcelona. Va ser un mtode expeditiu deliminaci legal de dirigents i militants destacats de les organitzacions obreres. Les autoritats alliberaven els presos de les presons o els detinguts de les comissaries, i quan es dirigien a les seves cases eren assassinats al carrer, metrallats per lesquena. A lexpedient hi constava: intent de fuga. 13 Vegeu Solidaridad Obrera de Barcelona del 7 dabril de 1933. Diego Abad de Santilln, a Contribucin a la Historia del Movimento Obrero Espaol (Volum III, Ed. Cajica, Mxic, 1971), diu que les sentncies foren les segents: quatre a 20 anys i un dia; sis a 6 anys i un dia; dos van ser absolts; quatre, descartats del procs; i els restants van ser condemnats a 12 anys i un dia.

32

33

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Sabat

Un dia el Quico i un altre jove van decidir participar, al seu estil, en de fensa dels camperols. Van atracar un dels latifundistes ms importants de la poblaci i van entregar els diners que havien aconseguit al Comit de Vaga, perqu els distribussin entre les famlies ms necessitades. La reacci, per, covava la seva actuaci contra el poble i el govern. No era pas un secret que el general Jos Sanjurjo Sacanell director del Cos de Carrabiners i exdirector de la Gurdia Civil 14 preparava un pronuncia ment. La conspiraci militar va esclatar el 10 dagost de 1932 a Madrid i Sevilla. Dos mesos abans, el 9 de juny, en una interpellaci del diputat radi cal Miguel GarcaBravo Ferrer 15 a les Corts sobre la situaci a Sevilla, aquest va llegir un manifest que circulava per la ciutat andalusa, signat pel Comit de Obreros y Soldados Revolucionarios. Heus aqu el text: La Gurdia Civil, amb el criminal Sanjurjo al capdavant, est disposada a establir una dictadura assassina a Espanya. Poble, preparat, que l hora de la lluita ha arribat. Soldats, ciutadans, treballadors tots, contra Sanjurjo i la Gurdia Civil 16 . Empunya larma que tinguis a m i compleix amb el teu deure. Poble: visca lanarquia! 17
14 A Castilblanco, poble de 4.000 habitants de la provncia de Badajoz, el 31 de desembre de 1931 sorganit z una manifestaci de vaguistes en la qual hi van participar uns 500 pagesos. La Gurdia Civil va intervenir hi a trets per dissoldrela. El poble, indignat, va atacar amb gaiatos i ganivets els uniformats. El balan va ser: quatre gurdies i un camperol morts, i un altre manifestant en va resultar ferit. Els processats per la mort dels gurdies van ser condemnats a mort, per la resposta pblica va fer que les penes fossin commutades i final ment van ser amnistiats. A Arnedo (Logronyo), el 5 de gener de 1932 la Gurdia Civil tamb va irrompre en una manifestaci a trets, i hi va assassinar quatre dones i dos treballadors, tamb va ferir 32 manifestants. La indignaci va ser general arreu dEspanya, i Sanjurjo va ser destitut el 8 de gener. El president del Consell, Manuel Azaa, li va oferir com a compensaci la Direcci General dels Carrabiners. Sanjurjo, marqus del Rif, va ser cap de lAlzamiento Nacional el 1936. Va nixer a Pamplona el 28 de mar de 1872 i va morir el 20 de juliol de 1936 a Portugal, en un accident daviaci, cam dEspanya per incorporarse a lexrcit insurrecte. La seva mort va obrir el pas al general Francisco Franco Bahamonte. 15 Miguel GarcaBravo, diputat a Sevilla, va fer una exposici dramtica de la situaci a la capital andalusa. Noms durant el trimestre octubredesembre de 1931 shi van registrar: 300 vagues parcials. Tamb van esclatar moltssimes bombes i coets, i sovintejaven els atracaments i els atemptats personals. Les vctimes es comptaven per desenes. 16 La Gurdia Civil, com el seu nom no indica, s un cos militar uniformat. Fundada el 1844 per Francisco Javier Girn y Ezpeleta, segon duc dAhumada (18031872), tericament per combatre el bandolerisme ru ral, havia de garantir la repressi sobre la classe obrera de les classes dominants al Poder. La Gurdia Civil va veure com se li encomanaven tota classe de tasques dordre governamental, policial, judicial i fiscal. El 1940 tamb el cos de Carrabiners. El 1969, el cos comptava amb uns 60.000 homes, i nou anys desprs, amb uns 80.000. Per decret publicat al Boletn Oficial del 26 de febrer de 1977 la Gurdia Civil va passar a dependre dels ministeris de lExrcit i de Governaci. Al decret sespecificava que el canvi es faria sense perjudici de les competncies que els ministeris dInterior i dHisenda tenen sobre aquesta respecte a missions especials. 17 Text citat per Joaqun Arrars a: Historia de la Segunda Repblica Espaola, Editora Nacional, Madrid, 1968.

A la capital espanyola, lassalt dels insurrectes als ministeris de Guerra i Comunicacions va fracassar. A Sevilla, on es va declarar la vaga general, els anarcosindicalistes van sortir de nou al carrer, aquesta vegada, quina ironia!, per aixafar el pronunciament i defensar la Repblica que tant sacarnissava a perseguirlos. Va ser durant aquest perode dagitaci social permanent quan Sabat i altres joves van constituir un primer grup dacci, anomenat Los Novatos18. El ms vell era el Josep, el germ del Quico, de 22 anys. Tots es van afiliar a la federaci local de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI) 19, i el grup va dur a terme immediatament una mplia activitat. El 8 de gener de 1933 va esclatar un nou moviment revolucionari inspirat per la FAI que tenia com a finalitat protestar per la poltica de persecuci obrera, sistemtica i aferrissada, que caracteritzava el govern de Manuel Aza a Daz. Lintent va ser reprimit tot duna. A Saragossa i a Barcelona es van arrestar molts dirigents obrers, fins i tot abans desclatar la revoluci, procla mada amb anticipaci als quatre vents. La flamarada que va encendre la pro testa, per, va tenir repercussions a moltes regions. A Ribaroja i altres pobles del litoral shi va proclamar el comunisme llibertari, i semblantment va succeir a alguns pobles dAndalusia. La Repblica va actuar amb un salvatgisme poques vegades igualat al poble gadit de Casas Viejas (actualment Benalup de Sidonia). Un pags de setanta anys, Francisco Curro Cruz, altrament conegut com Seisdedos, es va negar a lliurarse a la Gurdia dAssalt20. Es va parapetar amb tota la seva famlia i els llibertaris que com ell desitjaven un rgim de justcia social en una ba rraca. Els mercenaris de la Repblica els van exterminar a tots, incloenthi dones i criatures, conforme les ordres del cap de govern21 posteriorment molt discutides: Ni ferits ni presoners, trets a lestmac. El balan va ser esgarrifs: 24 morts; cap ferit o detingut. Les ordres es van complir al peu de la lletra 22.
18 Quan es constitu el el grup Los Novatos els seus membres eren: els germans Josep i Francesc Sabat, Josep Casajuana Gol, Antonio Daz, Juan i Francisco Manzanares, Antonio Lpez, Juan Garca, ngel Rodrguez, Floreal Rdenas i Ramn Sern Flix. Aquest ltim, detingut loctubre de 1934, va perdre aleshores el con tacte amb el grup. Ramn Sern va morir el juliol de 1979 en un hospital parisenc als 66 anys. Era nadiu dAlbalate del Arzobispo (Terol). 19 La FAI es va constituir durant la dictadura del general Primo de Rivera, a la denominada Conferncia Nacional Anarquista celebrada a Valncia els dies 25 i 26 de juliol de 1927. 20 Fora pblica creada per la Repblica el 15 de maig de 1931. 21 Manuel Azaa va nixer a Alcal de Henares el 1880. Va morir a Montalb, Frana, l1 de novembre de 1940, desprs dhaver dimitit com a president de la Repblica. 22 De lextermini de Casas Viejas va aconseguir fugir, ferida, Mara Silva Cruz, anomenada posteriorment

34

35

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Sabat

Lestiu de 1936 el grup de Sabat va acudir en una de les moltes reunions que aplegaven la gent de la FAI. Un dels llocs predilectes de trobada que per cert el Quico i els seus companys utilitzaven sovint per aprendre a mane jar armes i explosius era la font de ls, situada en un tur proper a Esplu gues de Llobregat. Quan ms animada estava la discussi, els companys que aguaitaven els accessos a lindret van alertar de larribada de dos autocars atapets de gurdies civils i mossos desquadra de la Generalitat23. Els assem bleistes es van dispersar. Mentre uns corrien fcilment a travs duna pineda propera, altres, entre ells el Quico, fugien a cuitacorrents creuant uns des campats amb la finalitat de dividir la fora pblica. La persecuci va durar prop de mitja hora, a trets, per els faistes no van haver de plnyer cap baixa. Aquest va ser el baptisme de foc del grup Los Novatos. Solidaridad Obrera, rgan confederal, va publicar un article a la primera plana lendem dels fets, titulat: A trets contra els pins. Ja sestaven gestant les eleccions del 19 de novembre de 1933 i la CNT preconitzava labstenci. Durant tot el perode preelectoral la CNT en va fer una propaganda ingent. La cloenda es va dur a terme a la plaa de braus Mo numental de Barcelona, on es van pronunciar uns parlaments. Hi van parti cipar coneguts militants de la CNTFAI, entre ells Buenaventura Durruti. La consigna va ser: Davant les urnes, revoluci social. Les dretes van guanyar les eleccions i el comproms solemne que la sindi cal anarcosindicalista havia emparaulat amb el poble va ser acomplert. El 8 de desembre de 1933 la revoluci arrencava de nou a Barcelona, Va lncia, Granada, etc., per lepicentre revolucionari van ser les regions dArag i La Rioja, on molts pobles van hissar la bandera roja i negra i van proclamar el comunisme llibertari. A Catalunya el focus de la revolta va ser la Torrassa. Durant quatre dies, del 8 al 12 de desembre, lHospitalet va ser presa pels revolucionaris en el seu intent de proclamar el comunisme llibertari.
La Libertaria, neboda de Seisdedos i filla de Juan Silva, una de les vctimes. Mara Silva va ser assassinada pels franquistes el 23 dagost de 1936, a la llacuna de La Janda. Va deixar un fill donze mesos, Juan Prez Silva. El seu company, el periodista i militant confederal Miguel Prez Cordn, de Paterna de Rivera (Cadis), havia aconseguit fugir a la Serrana de Ronda, desprs va passar a la zona republicana i va morir en un atemptat, el 28 dabril de 1938 a Cartagena, quan era capit, als 30 anys. Miguel Prez, durant el primer trimestre de 1935, havia publicat a La Tierra de Madrid un seguit darticles titulats Problemes interns de la CNT. El seu fill Juan el 1979 vivia a San Jos del Valle, a prop de Jerez de la Frontera. 23 Milcia catalana constituda originriament per mossos provinents del camp per lluitar contra rapinyaires i malfactors.

El local del Sindicat nic va romandre clausurat durant vintisis mesos per ordre governamental, i lescola Ferrer i Gurdia, que funcionava al ma teix local, tamb ho va estar fins al 28 dagost de 1934 24. El grup Los Novatos, que shavia preparat amb deler per participar a la revoluci, va sortir al carrer i va collaborar per dominar la fora pblica de lHospitalet. Tamb sapropi dels centres oficials: amb els arxius municipals es van fer fogueres descomunals. El moviment insurreccional, una altra vegada, es va sufocar el dia 14 des prs de causar molts morts i ferits a les files obreres. La repressi va ser impla cable i milers de cenetistes van ser condemnats a presidi. A Saragossa, seu del Comit Nacional de la CNT, van ser arrestats aquest i un comit revolucionari en qu participaven Buenaventura Durruti, Cipria no Mera Sanz25 i Isaac Puente Amestoy 26, entre daltres. Els germans Sabat van aconseguir fugir de la repressi. Les presons espanyoles es farcien de la millor militncia confederal. Les dures sentncies dels tribunals no impedien que es declaressin vagues de solidaritat duna resistncia sorprenent. Una de les ms memorables va ser la vaga general de Saragossa indefinida i revolu cionria declarada el mar de 1934 per la CNT, que exigia lamnistia de tots els presos poltics. La ciutat va estar paralitzada 36 dies. Manuel Villar Mingo, director de Solidaridad Obrera, va engegar una subscripci popular per acollir els fills dels vaguistes a Catalunya, per ajudar los a triomfar i per alleugerar la seva situaci. Ms de 15.000 famlies barce lonines es van inscriure per rebre la canalla i tenirne cura, i es van aconseguir unes 30.000 pessetes, quantitat bastant important a lpoca. Barcelona es preparava per rebre la primera expedici de nens i nenes sa ragossans. El diumenge 4 dabril, havent dinat, la gent es va encaminar cap al
24 Vegeu: LHospitalet. La histria de tots nosaltres, 1930-1936, de Joan Cams i Cabecern, Diputaci de Barcelona, 1986. 25 Mera va nixer a Madrid el 4 de novembre de 1897. Quan acab la guerra civil, en qu era cap dun cos de lExrcit, sexili a frica del Nord, per el 18 de mar de 1942 el govern del mariscal Philippe Ptain lentreg a les autoritats franquistes, que havien demandat la seva extradici. El 26 dabril de 1943 fou con demnat a mort; la seva pena fou commutada a cadena perptua el 15 de desembre de 1945. L1 doctubre de 1946 lindultaren i pogu sortir en llibertat provisional. Sencamin a Frana lany segent, on treball com a paleta, fins que es jubil lany 1971. Va morir el 24 doctubre de 1974 en un hospital de SaintCloud, a prop de Pars. s autor dun llibre de memries: Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista, Ed. Ruedo Ibrico, Pars, 1976 (reeditat per La Malatesta editorial i altres lany 2006). 26 Isaac Puente, metge i teric anarquista, va nixer el 3 de juny de 1896 a Abanto i Ciervana (Biscaia). Detingut el 28 dagost de 1936 al seu domicili, a Maestu (laba), va ser destinat a la pres provincial. La nit del 31 dagost a l1 de setembre va ser assassinat al congost de Pancorvo (Burgos).

36

37

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Sabat

carrer del Consell de Cent, on era la seu del diari confederal, per demanar notcies de larribada dels sis primers autocars. Sesperava que arribessin cap a les deu de la nit, ms tard del previst, ja que els habitants dels pobles aturaven els autobusos per obsequiar la mainada i abraarlos. La policia de la Generalitat, sense cap tipus de provocaci per part de la gernaci aplegada al carrer Consell de Cent, va procedir a dispersarla al seu estil. Es van disparar trets (a laire, segons la versi oficial) i un company hi va perdre la vida: Salvador Anglada Masferrer27, treballador metallrgic, ferit a la regi occipital. Va quedar ests sobre el paviment mentre la gent, sobretot dones i criatures, es dispersava. Els ferits tamb van fugir. El local de Solidaridad Obrera va ser desallotjat i tancat28. Quan tots aquests fets ocorrien a dins la ciutat, la fora pblica en bar rava els accessos i les sortides. Van fer aturar el reguitzell dautobusos, i no es van estalviar cap mena de vexaci. Aquesta actuaci va impedir que vora un miler de taxmetres sencaminessin a lencontre de la quitxalla saragos sana. Les criatures, aix, doncs, en lloc darribar a la ciutat amb el clid acolli ment dels proletaris ho van fer escortats per impressionants contingents poli cials. Fins i tot van haver de trepitjar la Prefectura de la policia. Al Centre Aragons, on els esperava un sopar a les deu de la nit, hi van arribar a les dues de la matinada 29. Com a protesta per aquests fets, la regional catalana va declarar la vaga general de 24 hores, decisi que shavia de difondre mitjanant un manifest pblic. En Francesc Sabat i un altre noi van ser els encarregats danar a reco llir aquest document. Es van citar al bar La Tranquilidad, al cntric barri barcelon del Parallel. Quan tots dos amics van arribar al lloc convingut, uns companys els van indicar que el manifest els el donarien en un altre bar, a Montjuc. Mentre esperaven ja a Montjuc, va arribar la policia i va detenir a tothom.
27 El relat complet daquesta trgica jornada el podeu llegir al nmero 152 de Tierra y Libertad de Barcelona (21 dabril de 1934). 28 Solidaridad Obrera va patir la primera suspensi governamental el 24 dabril de 1933. Daleshores en, fins al 5 doctubre de 1934, viglia de la insurrecci a la Generalitat, el diari va ser forat a suspendres tres vegades, una delles durant 104 dies. Daltra banda les seves edicions foren arrabassades 34 vegades. Vegeu el llibre de Manuel Villar El anarquismo en la revolucin de Asturias, Ed. Nervio, Buenos Aires, 1936. 29 Posteriorment es van organitzar altres expedicions de canalla, una delles pels miners de Sallent. Una altra amb destinaci a Barcelona va ser interceptada per la Gurdia dAssalt. En aquest cas, els nens i nenes van ser duts a un hospici, on van haver de recollirlos les famlies vaguistes.

Arran daquesta detenci el Quico va viure la seva primera experincia, breu, dempresonament. Va estar tancat una nit a la comissaria del Poble Sec, un dia al Palau de la Justcia, on li van prendre declaraci, i dos a la pres Model. Les autoritats no van poder inculpar els detinguts per reuni clandestina, tal com es proposaven. Van alliberarlos tots al cap de 72 hores. El 6 doctubre de 1934 van esclatar insurreccions a diverses provncies espanyoles. A Astries va ser victoriosa, ja que shi van aplegar totes les forces desquerra amb el clam UHP (Unos Hermanos Proletarios!). A Catalunya, on va tenir un clar protagonisme el sector nacionalista, hi va fracassar. La CNTFAI no hi va intervenir. Va ser aleshores quan el grup Los Novatos va aprofitar locasi per arreplegar totes les armes que els homes de la Generali tat, durant les corredisses, havien abandonat als carrers i al clavegueram. Aquestes armes van ser, en bona mesura, les que van ajudar a esclafar la revol ta feixista a Catalunya el 19 de juliol de 1936. Quan el Quico va ser cridat per incorporarse a lExrcit lany 1935, anti militarista convenut, no shi present i va ser declarat fugitiu. Al voltant daquelles dates el Quico va efectuar la primera expropiaci important, amb lobjectiu de fornir la caixa del Comit propresos. Lentitat expropiada va ser un banc de Gav, poble proper a Barcelona. Aquell mateix any va conixer Leonor Castells Mart. Un any desprs dhaver comenat a conviure plegats, Espanya flamejava arreu. Efectivament, havia arribat el 18 de juliol de 1936. La Leonor va escriure en una carta: Men recordo com si fos ara mateix. Desprs dun grapat de dies danar de reuni en reuni, sense dormir i gaireb sense menjar, una matinada els seus companys el van venir a cercar a ca nostra. Casa que ja havem organitzat amb esfor i amor. El Francesc, actiu i atrevit, sen va anar del meu costat, quasi podria dir que per sempre... La revoluci ja havia comenat. El Francesc mabra, jo el vaig estrnyer entre els meus braos i sen va anar...

38

39

II.

La Guerra Civil

Quan va esclatar la insurrecci feixista el 18 de juliol de 1936, els militants de la CNTFAI ja lesperaven preparats. Llavors els germans Sabat formaven part del Grup de Defensa i del Comit Revolucionari de lHospitalet, grups que es van anticipar a la revolta pel seu compte. Uns dies abans van visitar els domicilis de les persones que, per lafiliaci poltica que tenien, segura ment safegirien a laixecament dels enemics de la Repblica. Aix van poder arreplegar armes i arrencar de socarel qualsevol intent contrarevolucionari a la ciutat. El dia 19 van dominar fcilment la situaci a lHospitalet i sen van anar a Barcelona a donar un cop de m als seus companys. El 24 de juliol ja shavia aconseguit aixafar la insurrecci a tot Catalunya, i la majoria dels components del grup Los Novatos va encaminarse cap al front dArag. Es van incorporar a la columna que dirigia Buenaventura Dur ruti ajudat pel conseller militar Enrique Prez Farrs. El 27 dagost Francesc i Josep tamb van marxar al front dArag, i es van unir a la columna de Los Aguiluchos. Aquesta va ser la primera columna organitzada per la CNTFAI independentment del Comit de Milcies 1. La
1 El Comit de Milcies, un cop la insurrecci va ser venuda, va ser lnic poder efectiu a Catalunya. El govern de la Generalitat tan sols tenia un pes simblic. Les ordres que obea el poble foren les de les organitza cions antifeixistes. Al Comit de Milicies hi havia representants dEsquerra, dels partits dAcci Republicana, de la Uni de Rabassaires, dels partits marxistes (PSUC i POUM), de la CNT i de la FAI.

41

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Guerra Civil

dirigia Joan Garcia Oliver 2, i van utilitzar com a primera caserna general un mas proper a Bizin (Osca), anomenat Castillo de San Juan. Josep va ser designat cap de centria, i Francesc responsable de vint homes. Ms tard, quan es va constituir lExrcit popular (militaritzaci de les milcies), es va confiar el comandament de les divisions 25 i 28 (ambdues confederals) a dos combatents de Los Aguiluchos, Miguel Garca Vivancos 3 i Gregorio Jover Corts 4. Los Aguiluchos va dur a terme el seu primer combat important lu de se tembre, defenent el poble dHuerrios (a uns 2 km a loest dOsca, al nord de lermita de Loreto, dins la lnia ferroviria dOscaJaca). Els milicians van resistir, victoriosos, latac de les forces del general Gregorio de Benito Terra za, molt superiors quantitativament. Van haver de suportar una vertadera allau de metralla escopida per lartilleria i els morters enemics. Posteriorment van participar als atacs contra Estrecho Quinto i Monte Aragn amb les forces del POUM. Aquests atacs els va organitzar el comandant militar de Barbastre, coronel dinfanteria Jos Villalba Rubio, que en esclatar la insur recci va posar les seves forces a les ordres de la Repblica. Estrecho Quinto est emplaat a uns 7 km dOsca. Shi arriba en creuar el pont que travessa el riu Flumen, a la carretera dOscaMons. Los Aguilu chos es van escrrer pels flancs de lexrcit i a partir daleshores van ocupar Tierz i Quicena; van tallar la carretera dOsca; el dia 3 de setembre envolta ven Estrecho Quinto i el dia 30 el van ocupar. Com que no s la nostra intenci historiar els combats del front, direm que els dos germans van actuar a la guerra aix com altres milers de persones voluntries, reptanthi la mort, per barrar el pas al feixisme. Un bon nombre de milicians, incloenthi el Quico, tot anticipantse als barbuts cubans de la Sierra Maestra, van decidir deixarse crixer els ca bells i no afaitarse fins que el triomf popular no sassols arreu dEspanya. En Quico no va tornar de perms a Barcelona fins al desembre. Quan hi va arribar i va baixar del cotxe, a la plaa Espanya, les seves xolles van causar impressi. La gent el va confondre amb un rus. Aquells dies va riure a cor
2 Joan Garcia Oliver va nixer a Reus i va morir a Guadalajara (Mxic) el 17 de juliol de 1980, als 87 anys.
s autor del llibre de memries El eco de los pasos, Ed. Ruedo Ibrico, Pars, 1978 (reeditat per la Fundaci dEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes i CNT Catalunya lany 2008. 3 Miguel Garca Vivancos va nixer el 19 dabril de 1895 a Mazarrn (Mrcia), i va morir labril de 1972 a Crdova, on havia anat de vacances. 4 Gregorio Jover Corts va nixer lany 1882 i va morir a Mxic lany 1966.

qu vols, ja que milicians de diverses nacionalitats se li adreaven parlant eslau. Explicarem una ancdota relacionada amb el Quico que, anys desprs, quan la Gurdia Civil li va arrabassar la vida, la premsa franquista va utilitzar per titllarlo de lladre dautombils. A les forces confederals del front dArag faltaven permanentment armes i mitjans de transport. Se solien destinar grups a la rereguarda per requisar vehicles, que abundaven als organismes oficials. Quan acabaven loperaci tornaven al front, i sincorporaven els vehicles a les unitats. Un dia, Sabat, que aleshores era armer a la Brigada 126, 28 Divis (Asca so), i uns amics del 4t Batall van ser els encarregats de dur a terme una daquestes missions. Es va apoderar dun De Soto flamant del ministeri de lAire, amb el qual va tornar a la brigada. Els companys el van acollir rient com bojos; un cotxe com aquell seria localitzat rpidament quan fos utilitzat. Per el Quico ja se nhavia empescada una, i sense fer cas a les befes generals, va fer all que havia pensat: amb un bufador oxhdric en va retallar la carrosseria, i va ajuntar al bastidor la caixa duna camioneta sense s. Unes capes de pintu ra i el turisme va quedar transformat en una furgoneta. Posteriorment va ser traslladat a la 25a Divisi (excolumna Ortiz), i shi va endur la furgoneta. A mitjans de lany 1937 es va iniciar la gran ofensiva comunista per apo derarse del comandament de lExrcit. La consigna de Moscou era clara com laigua: Qui domini lExrcit dictar desprs lorientaci poltica del pas. Aquesta lnia dactuaci va ser obeda de cap a cap pels stalinistes espanyols, i per durla a terme van recrrer a tots els mitjans de qu van disposar. Grups de joves comenaven a sortir dEspanya per assistir a cursos accele rats de pilot. El Quico va decidir afegirshi, ja que creia que aquella arma tindria un paper decisiu en el desenlla de la guerra. LExrcit de lAire, per, ja estava totalment controlat del Partit Comunista5. Per tal dingressarhi era imprescindible tenir avals de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) 6 o car tes de recomanaci especials, que demostressin que el candidat era una perso
5 En Jess Hernndez Toms (mort lany 1971 a Mxic, als 70 anys), va escriure al seu llibre Yo fui ministro
de Stalin (Ed. Amrica, Mxic, 1953): El 70% de la totalitat dels comandaments de lExrcit era patrimoni dels comunistes. Armes tan decisives com Aviaci i Tancs eren exclusives dels comunistes. 6 Les JSU, creades el 4 dabril de 1936 per ordre de Moscou, eren una organitzaci hbrida; aplegava les Joventuts Comunistes, Socialistes i el Partit Catal Proletari. Els caps daquesta organitzaci al servei del Kremlin van ser: Trifn Medrano, de les Joventuts Comunistes (mort el 1937, quan era membre del Comit Central del PCE), i Santiago Carrillo Solares, de les Socialistes. Aquest darrer, desprs dhaver estat ministre a lexili, va ser secretari general del PCE.

42

43

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Guerra Civil

na grata. Per sortirse amb la seva va pensar seriosament (no quedava cap altra possibilitat) dafiliarse a les Joventuts Comunistes. Lhbit no fa el monjo, va pensar. Volia ser un pilot llibertari entre els qui, ms endavant, combatrien contra la revoluci amb foc i sang. Finalment no va poder ferho; un seguit desdeveniments el va arrossegar cap on qualsevol propsit era intil. Lexrcit franquista havia enllestit la campanya del nord amb la conquesta de Bilbao, Santander i Gijn. Des dels Pirineus a lest de Canfranc fins al Mediterrani, als afores de Granada (Motril), el front es dibuixava per uns 1.800 km zigzaguejants. Hi havia entrades nacionals importants a les zones republicanes, com la de Terol. El 15 de desembre lExrcit Popular va prendre lofensiva a la capital del Baix Arag. El tinent coronel Vicent Rojo Lluch, cap de lEstat Major Cen tral, havia aplegat unes 100.000 persones per dur a terme lofensiva, aix com nombrosa artilleria, carros de combat i aviaci. El dia 7 de gener es van rendir els darrers resistents a Terol i es va acabar la fase ofensiva de la batalla. La contraofensiva franquista va ser sanguinria. El Quico formava part de les forces de refor que hi van ser enviades les Brigades 116, 117 i 118 del XX Cos de lExrcit. En principi aquestes unitats estaven destinades al poble de Corbaln, proper a Terol, com a reserva. Tanmateix lEstat Major es va veure obligat a dispersarles a primera lnia per escanyar laven nacional. Entre els mtodes que els comunistes van utilitzar per conservar la pre eminncia en tot lExrcit, un dels ms freqents va ser la destrucci de les forces confederals. La tctica ms generalitzada consistia en destinar els combatents anarcosindicalistes als indrets ms perillosos, quasi sempre atacs sense cap ni peus, perqu fossin sistemticament exterminats. Assassinat collectiu protegit per la disciplina militar, que gaudia de limmens avantatge de ser legal. En una daquestes operacions dextermini, una companyia confederal di rigida pels comunistes va perdre el 80% dels seus membres desprs dhaver efectuat nombrosos atacs insensats. Els companys es van sentir tan indignats que lEstat Major es va veure forat a intervenir en lafer. El capit i el comis sari de la companyia, aquest ltim un tal Ario, van ser cridats a Comandn cia per tal de donar explicacions. Sabat i tres amics ms tamb desitjaven ajustar comptes. Es van ajaure en un rac del cam per on havien de passar forosament els dos caps xinos 7 de tornada a la unitat. Ario va ser el pri
7 Sobrenom despectiu amb qu sanomenava als comunistes.

mer en aparixer, i quan el grup li va barrar el pas, atemorit no pas sense motiu, va buscar dissimuladament la pistola. El Quico li va etzibar un tret i el va deixar ests sobre la neu per sempre. De tornada a la unitat, el grup va comprendre que serien afusellats sense cap contemplaci. Per evitar aquest risc, van decidir desertar i van enfilar cap a Barcelona. Terol ja shavia perdut el 22 de febrer de 1938. LExrcit Popular havia patit un daltabaix fortssim, i shi afegien les prdues de la batalla de lEbre. Pocs mesos desprs ja sintua el principi de la fi de la Guerra Civil. El Quico es va presentar al Comit Regional de la CNT i els va informar dels esdeveniments que succeen al front. Va demanar incorporarse a una unitat confederal. Era possible, per exigia una espera; va haver de fer estada a la capital catalana fora temps. El Comit de Defensa de les Joventuts Lli bertries li encoman mentrestant ms duna missi arriscada. Una va consis tir en alliberar un company, anteriorment membre de les Patrulles de Con trol 8, que havia estat ferit en una batussa amb les forces de la Generalitat. La Txeca 9 esperava que es refs per sotmetrel als tradicionals interrogatoris. Sabat, Jaume Pars Adn (anomenat lAbissini pels seus cabells morens i cres pats) i daltres companys van dur a terme loperaci.
8 Les Patrulles de Control foren creades el 10 dagost de 1936 a Catalunya, amb efectius proporcionals de les diverses organitzacions antifeixistes. Vora el 50% eren de la CNT. La seva ra de ser era la defensa de lordre revolucionari. Foren dissoltes el 4 de mar de 1937, per afavorir una disposici del govern de la Generalitat que volia desarmar els organismes revolucionaris de la rereguarda en benefici exclusiu dels cossos armats estatals. 9 El 20 de desembre de 1917 fou creada, a Rssia, una instituci anomenada Comissi Extraordinria (Cheresvechainaia Kommissia), amb lobjectiu de combatre la contrarevoluci, el sabotatge i lespeculaci. Molt aviat coneguda arreu del mn per les seves inicials CHK (daqu Txeca). La manera dorganitzarse lheret de la seva predecessora Okrana, nascuda el 1880 quan el tsar Alexandre II era al tro. Aquesta fou la primera instituci policaca que empr els mtodes cientfics dinvestigaci. Els seus agents jutjaven i executaven les sentncies gaireb sempre secretament, i eren coneguts com txequistes. L1 de mar de 1922 esdevingu lAdministraci Poltica de lEstat (GPU). El 10 de juliol de 1934, el Comissariat del Poble dAssumptes Interiors (NKVD). Durant la guerra contra Alemanya (1943), Moscou va decidir manllevar el contraespionatge al NKVD i va crear lSmersh (contracci de la consigna Smert shpionam mort als espies). Abans de lesfondrament del comunisme destat el 1990, la policia sovitica es va dividir en dos organismes: el Ministeri dAfers Interiors (MVD) i el Comit de Seguretat de lEstat (KGB). El primer sencarregava de controlar la policia regular, el sistema penitenciari i les seccions especials que actuaven al pas. El KGB, que depenia directament del Consell de Ministres, disposava de 200.000 guardes fronterers al seu servei i sencarregava del contraespionatge dins i fora de lURSS. Aix mateix dirigia lespionatge i les activitats terroristes a lestranger. Els mtodes txequistes foren introduts a Espanya pels sovitics durant la Guerra Civil. Okrana, Txeca, GPU, NKVD, KGB foren sempre el mateix organisme. Lnica diferncia va ser el perfeccionament, amb el pas dels anys, dels mtodes emprats pel terrorisme contra els opositors poltics i ideolgics. Es continu parlant de la GPU temps desprs dhaver canviat de nom. Va ser el model que els nazis prengueren per a la Gestapo (policia secreta de lestat), creada el 1933 per Hermann Goering i encara present a lesperit de tots els serveis secrets i policies poltiques.

44

45

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Guerra Civil

Tamb va participar en lalliberament de quatre companys detinguts arran dels fets del maig de 1937 10, aprofitant que els traslladaven de la pres Model al castell de Montjuc. Una altra acci del Sabat daquella poca va ser latemptat contra el feixis ta Justo Oliveras de lHospitalet. En esclatar la insurrecci, Oliveras va poder salvar la pell a travs dhbils estratagemes. A lHospitalet es van afusellar poqussimes persones. Va ama garse durant un temps, durant el qual li van expropiar una agncia de trans ports. Mesos ms tard, quan el jovent estava al front i la rereguarda sentregava en cos i nima a les tasques revolucionries, Oliveras va pensar que el perill ja shavia esfumat i va tornar a la vida pblica. El que primerament va fer va ser recuperar tot all que, ell pensava, la revoluci li havia arrabassat. Es va dedi car a lestraperlo a gran escala, explotant la gent amb els productes de primera necessitat dels quals noms ell hauria pogut explicar com diantre sabastia. El Quico, que no es regia per les lleis que generalment obea submisament la collectivitat, va repetir lacte de justcia que va cometre al front uns mesos abans. Es va presentar un bon dia al comer dOliveras, quan aquest abaixava la persiana. Un amic lesperava a la porta. Quan el Quico va sortir al carrer, lestraperlista ja havia passat a millor vida. Aquesta execuci mai no li va ser atribuda. Una altra acci daquella poca va tenir conseqncies nefastes per a un amic del grup Los Novatos, el Francesc Aleu, ms conegut com el Nano de Sants. El Quico shavia topat amb un conegut de lHospitalet, pare de fa mlia, que havia estat mobilitzat. Aquest home estava esgarrifat per haver dabandonar els seus fills. El Quico, enemic de la militaritzaci, descontent per les derrotes de la guerra i indignat per lactitud claudicant dels dirigents anarcosindicalistes davant lhegemonia comunista imposada per Moscou, va decidir donarli un cop de m. Per tal que no hagus dincorporarse a lExrcit va pensar de facilitarli una cartilla militar falsa, que li permets romandre a la rereguarda.
10 El 3 de maig un grup de la Gurdia dAssalt intent atacar la seu de Telefnica de Barcelona, ocupada per
un Comit de Control format per representants de la CNT i de la UGT. Lordre dassalt la don el conseller de Governaci Artemi Aiguad, membre dEsquerra Catalana, i qui va dirigir loperaci va ser Eusebi Rodrguez Salas, comissari dOrdre Pblic de Catalunya, trnsfuga confederal i membre destacat del PSUC. Els militants anarcosindicalistes es defengueren a trets. En poques hores, Barcelona es cobr de barricades i va comenar la lluita entre els membres de la CNTFAI i la fora pblica, controlada pels comunistes. Els militants del PSUC es van unir als cossos armats oficials. Vegeu el llibre den Manel Cruells Els fets de maig, Barcelona, 1937, Ed. Joventut, Barcelona, 1970.

Un amic que disposava duna impremta menuda es va comprometre a elaborar els documents. Latzar va voler, per, que un dia es presents la poli cia al taller i enxampessin lamic amb els documents falsificats. Limpressor es va veure obligat a confessar qui li havia fet lencrrec. El van forar a convocar els seus clients, amb un pretext qualsevol. Sense cap sospita que es tracts duna emboscada, el Nano de Sants i en Fontanet11, tots dos membres de Los Novatos, van anar a la cita. El primer, quan travessava el llindar de la porta, va ser cosit a trets; va morir a linstant. En Fontanet va poder fugir ferit dun tret a la cama. A les butxaques dAleu la policia va trobar ladrea i una foto grafia de Sabat. Es va organitzar el servei escaient per a la detenci del Qui co, i seguintli el rastre, el van escometre un dia quan sortia del cinema. En canonat per diversos naranjeros 12 no es va poder defensar, tot i que anava armat. Va caure en mans del Servei dInformaci Militar (SIM) 13, que el buscava sense treva per la mort del comissari Ario. El Quico sabia perfectament que aquella detenci era un fet seris, ja que uns dies abans un company que havia desertat amb ell, el seu amic Alejandro, va ser identificat i cosit a trets sense miraments a Barcelona. Sel van endur a la comissaria de Sants. Els agents del SIM, coneixedors dels seus antecedents, li van fer una mala passada per riures dell. Dins una oficina van deixar oblidat un naranjero a sobre duna taula. Li van treure les manilles i el van fer entrar a lhabitaci. Tal i com simaginaven, en veure larma shi va atansar rpidament i va encanonar els guardes que lenvoltaven. La seva reacci va ser acollida amb rialles. Larma estava descarregada. El van estovar com mai. El Comit Regional de Catalunya de la CNT es va assabentar de la deten ci del Quico i va posar en joc tota la influncia que tenia per tal daconseguir que se lenduguessin a la pres Model. Aix evitarien que fos assassinat per qualsevol txeca 14 .
11 Desprs de la Guerra Civil, Fontanet es va refugiar a Frana i ms endavant a Amrica del Sud. 12 Fusells lleugers que utilitzava generalment la fora pblica. 13 El SIM es va crear el 15 dagost de 1937, per iniciativa dels consellers sovitics. Precisament en lpoca en qu
el govern de Negrn es dedicava plenament a la tasca dexterminar el POUM, el Moviment Llibertari en conjunt i les collectivitzacions agrcoles dArag, dinspiraci clarament anarquista. La constituci daquest organisme va ser obra del ministre socialista Indalecio Prieto y Tuero. La missi especfica del SIM era contrarestar lactivitat dels serveis despionatge franquistes. Tanmateix a lhora de la veritat va ser una sucursal de la NKVD i a les seves garjoles molts antifeixistes van patir tortures i la mort. Tant al front com a la rereguarda, els agents es dedicaren a la tasca proselitista en benefici del PCE. Vegeu el llibre de Josep Peirats La CNT en la revolucin espaola, captol XXXVI del 3r volum, Ed. CNT, Tolosa, 1953. Aquesta obra va ser reeditada per Ruedo Ibrico, Pars, 1971. 14 Per conixer millor els crims comesos pels comunistes durant la Guerra Civil, consulteu: Rudolf Rocker,

46

47

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Guerra Civil

La detenci del Quico i la troballa dalgunes cartes que duia a sobre va permetre localitzar el tercer desertor. Matas Burr Esteban estava hospitalit zat a Aiges de Ribes (Girona), per una ferida mal guarida de la seva estada al front. Al mateix hospital, concretament al llit del costat, estava un company del mateix batall, lAlejandro Tiburcio. Ell va presenciar larribada dels txequis tes i tot seguit va fer un truc a Ramon Liarte Viu, secretari del Comit Regio nal de Catalunya de les FIJL. Liarte va efectuar les gestions necessries per tal daconseguir que Matas fos dut a lhospital de nou, malgrat que hauria destar sota vigilncia. Aquest sabia que lAlejandro havia estat assassinat i Sabat detingut, aix que no va esperar que el metge li dons lalta per escapar se, tot aprofitant un descuit del guarda. Es va refugiar al Batall de Metralla dores C, dirigit per Agustn Remiro Manero15. All shi va estar fins a la fi de la guerra; desprs sexili a Frana. Sabat, a la pres estant, noms tenia una idea al cap: escaparse. Hi havia un soterrani, tot just a sota de la seva cella, que es comunicava amb el pati. Sempre que les circumstncies li ho permetien shi introdua per excavar una mina. Va dedicar a aquesta feina de talp unes setmanes. Pacient ment va anar construint la galeria que el duria a la llibertat, perforant parets i fonaments de ledifici. Quan la feina ja estava prcticament enllestida, la di recci del centre va decidir installar una reixa ben resistent a lentrada que duia al soterrani. La galeria va quedar aix doncs fora de labast del construc tor. La resignaci, tanmateix, era un sentiment desconegut pel Quico. Tanta feina per a res? I ca! Com que el soterrani estava just al dessota de la seva cella, va intentar, amb ms pacincia que Job, obrir un pas directe. Ho va aconseguir, ja podia continuar la seva feina constructora. A travs de les clavegueres (un dia qua si sofega en una delles), va pensar que els seus esforos serien recompensats aviat. Segons els seus clculs, tan sols una paret el separava de la llibertat. Quan va aconseguir travessarla, va veure que havia desembocat a una cis
Extranjeros en Espaa, Ed. Imn, Buenos Aires, 1938; Diego Abad de Santilln, Por qu perdimos la guerra, Ed. Imn, Buenos Aires, 1940. Daquest darrer llibre existeix una reedici feta per leditorial Plaza & Jans, Barcelona, 1978. 15 Agustn Remiro nasqu a pila (Saragossa) el 28 dagost de 1904. Fou cap de centria de la Columna Durruti i desprs va ser enviat a la 25a Divisi. Posteriorment fou cap del Batall Metralladores C, ms co negut com Batall Remiro, constitut per llibertaris aragonesos. Desprs de la guerra se nan a Frana. Fou un dels primers en retornar a Espanya per continuar la lluita antifranquista. Fou assassinat el 21 de juliol de 1942 en un intent de fuga de la pres madrilenya de Porlier.

terna de linterior de la pres. Va buscar un altre cam i, per fi, foradant el sostre de la claveguera, un raig de llum. Aquesta vegada ho havia aconse guit. Va esperar que fos de nit per allargar el forat i sortir al carrer. El ma teix dia, per, una ronda va descobrir el treball que amb tant desfor havia fet. Sel van endur al despatx del director, que li va dir: Mhavien advertit que tingus molta cura amb vost, per no creia que nhi hagus per tant. Aix que vost ha fet mha deixat astorat, si no ho veig no mho crec. Per, vost em comprendr... he dimpedirli reprendreho. El van enviar a la pres de Vic. Lintent de fuga fracassat no havia esborrat de la seva ment aquell objectiu, i va decidir recrrer a una altra tctica. A la pres rebia ajuda de lexterior, sobretot diners i menjar. Va decidir aprofitarse de la venalitat dels gurdies i va comenar a oferir propines generoses pel mnim servei. Un dia, per exem ple, va demanar que el deixessin abraar la seva companya a canvi de diners, i li ho van permetre. A partir de llavors la Leonor el visitava cada vegada ms sovint. Va arribar el dia en qu els guardes, acostumats a veurela regular ment, ja no lescorcollaven. Un oficial del centre va proposar al Quico, a canvi duna compensaci, que gauds dunes hores dintimitat amb ella en una cella allada. Accept, i el mateix oficial hi va collocar un matals. Quan el Quico va comprovar la confiana que havia aconseguit generar, va encomanar a la Leonor que la propera vegada li dugus una pistola i una bomba de m. Dit i fet. Quan va tenir les armes va exposar el seu pla de fuga a tres com panys. Aquests shi van avenir. Va arribar el dia fixat per a levasi. El Quico va cridar com solia fer a lordenana (un moro exboxejador que es deia Al). Quan va aparixer a la cella els amotinats es van abraonar a sobre seu, i desprs duna brega breu el van immobilitzar. Li van prendre larma, el van lligar de mans i el van emmor dassar. Desprs van tancar amb clau un grup de presos comuns per tal de no comprometrels amb la fuga. Entre els candidats per a la fuga hi havia un itali que treballava a les ofi cines de la pres i, per tant, coneixia totes les dependncies i els requisits per a poderne sortir legalment. Els quatre companys es van dirigir cap a les ofici nes, i tot amenaantlos amb dues pistoles, van neutralitzar dos gurdies i un oficial que estaven jugant al tuti. Loficial, per cert, era qui havia fet la propos ta al Quico dutilitzar la cella buida amb la Leonor. Quan van acabar dimmobilitzarlos, van aparixer el director de la pres i la seva dona, que

48

49

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Guerra Civil

estava embarassada. El Quico els va dir que no tenien intenci de fer cap mal a ning, per que estaven decidits a sortir daquella gbia de totes passades. Els van tancar a tots en un soterrani. La part ms difcil encara no lhavien duta a terme: travessar la petita ca serna del guarda de la porta de la pres. Per reeixir en loperaci, era necessari una autoritzaci signada pel director. Amb els documents escaients, trobats a loficina, el Quico hi va anar a parlar. Sabem que ens hi juguem la vida, i es tem decidits a tot. No ens prepari cap parany, perqu li asseguro que no el perdonarem. Signi els papers correctament, perqu la seva vida depn de les nostres. Com que contra la fora no hi ha resistncia, el director va ser comprensiu i va signar. Un dels presos sen va anar a la sortida amb el document dalli berament i no hi va haver cap entrebanc. El Quico i els altres van fer el mateix minuts desprs16. La fuga va ser descoberta quan es repartia el ranxo de la nit... Sabat a Barcelona de nou! El Comit Regional de la CNT es va endur una bona sorpresa. El Quico havia de desaparixer de la circulaci durant un temps, ja que si el detenien res no el salvaria de la mort. Li van aconsellar que se nans a la colnia per a la quitxalla de la CNT situada a Masquefa, Igualada. Joan Ba tista Albesa i Segura, company de confiana ms conegut com Batista, nera lencarregat, i aix assegurava que shi podria estar el temps que fos necessari. Va acceptar la proposta. Per evitar possibles entrebancs durant el trajecte va decidir fer els 45 km a peu. Hi va fer cap amb el Josep Castells Mart 17, un germ de la Leonor. Caminant en la fosca la parella es va endinsar, sense adonarsen, al recin te dun polvor. Es van ajaure per descansar durant unes hores. En ferse de dia, el filat que els envoltava els va alertar. Ja havien comenat a caminar quan una ronda de carrabiners els va cridar. Laspecte dels dos fugitius no inspirava gaire confiana: bruts, mal afaitats, caadora de cuir i una motxilla a lespatlla... Els gurdies van decidir que conduirien Sabat i el seu cunyat a la coman dncia ms prxima, cosa que els va fer protestar enrgicament.
16 Els dos altres nois que van fugarse amb Sabat, molt joves, van ser enviats pel Comit Regional a la Bri
gada 133 de la 24a Divisi. En van desertar, i van ser afusellats pels comunistes sense judici.

Per al Quico la situaci era molt crtica. Anar a comandncia significava ser identificat immediatament i, posteriorment, afusellat. Com sen podien sortir? Per tal de convncer els guardes que els deixessin continuar el seu cam els va dir i repetir que estaven de perms i la nit anterior, tornant al poble, shavien perdut. De tant donar la llauna, finalment, un dells els va preguntar: Teniu documentaci? Naturalment! va dir el Quico. Amb aquesta pregunta haureu dhaver comenat... Per el cert era que no duien documentaci. Ja sense alternativa de matar o ser matat, va obrir la cremallera de la caadora i en va treure la pistola amar tellada que duia al cinyell. De seguit va disparar tot el carregador contra els quatre carrabiners. Lliure de nou. Per salvar la pell, de segur perduda sense aquella soluci tan drstica, havia hagut de deixar quatre cadvers al seu cam, quatre homes que pensaven complir amb el seu deure. Semblava que el Quico no podia viure un sol dia tranquillament. Fins i tot quan buscava pau i descans, els entrebancs apareixien com bolets. Nhavia acumulats tants i de tan greus que no era qesti de buscar refugis provisionals. Quan fugien rpidament es va recordar, massa tard, que havia abandonat la motxilla en topar amb els carrabiners. A dins hi havia llibres comprats a lAteneu Llibertari de lHospitalet amb el corresponent rebut al seu nom. Tal ment com si hagus estampat la signatura a les guerreres dels fills den Negrn18. Els dos amics es van separar com a mesura de seguretat. El Quico sen va tornar a Barcelona. Va agafar el primer tren en una estaci propera a Martorell. Aquella oca si, ell que sempre es capguardava dall que li pogus passar, no va pensar en la possibilitat que lestiguessin esperant a la Ciutat Comtal. Tranquil per sempre a laguait, va arribar a lestaci de Frana. Caminant per landana va observar com les forces pbliques examinaven atentament i exigien la docu mentaci a tots els viatgers sense excepci. Duna revolada es va enfilar al tren i en va sortir per la contravia. Uns gurdies sen van adonar i van comenar a empaitarlo. Amunt i avall de vies i trens va aconseguir enganyarlos. Fora de
18 Juan Negrn Lpez, cap de govern, va ser lhome de Moscou i el titella del Partit Comunista dEspanya.
Ell va ser qui reorganitz el Cos de Carrabiners (unes 100.000 persones). Va nixer a Tenerife (Canries) lany 1887, i mor a Pars el 15 de novembre de 1956.

17 El setembre de 1972 pogurem localitzar Castells en un hospital de Perpiny. Era un cadver en vida,
incapa darticular un mot.

50

51

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

lestaci, va veure un reguitzell de patrulles que li barraven el pas cap a la ciutat. Els cotxes de cavalls substituen aleshores els taxis a causa de lescassetat de benzina. La bona fortuna del Quico va fer que en aquell moment passs pel costat don ell estava acotxat un daquests cotxes. Sense dubtarho, hi va pujar i va asseures al costat del conductor. Aquest, amb el can duna pistola contra les costelles, va creuar les forces que envoltaven la zona. Aviat es va incorporar a la Brigada 121 de la 26a Divisi (Durruti), on amb els seus companys va prosseguir el combat, ja perdut, contra el franquis me. A les acaballes de la guerra va participar en la desesperada resistncia al Montsec premiada amb la medalla al valor. Seccions senceres hi van perdre la vida, soterrades als parapets, esmicolats per la metralla enemiga. La seva divisi es va dirigir cap al riu Segre, cam de la Serra del Cad. All es volia dur a terme una resistncia numantina. Aquest projecte va ser desau toritzat pels alts crrecs militars i pels comits de les organitzacions lliber tries, que ja marxaven cap a Frana. El 10 de febrer de 1939 les forces de la 26a Divisi creuaven la frontera per Puigcerd. Eren les ltimes unitats que abandonaven Catalunya. Sabat i els companys de divisi van ser internats al camp de concentraci de Vernet dArige. Per ell, que no havia nascut per viure entre reixes, aviat va aconseguir escaparse daquell empresonament. Va tenir, llavors, una actitud inesperada en ell, home sense llei ni por. Desprs de tombar pels Pirineus, famolenc i trinxat fsicament ja que estava malalt dels pulmons, va tornar voluntria ment al camp de concentraci. Frana lintimidava: Aix que parlis deia i que no tentenguin, escoltar i no saber qu et diuen...!.

III.

La Segona Guerra Mundial

El 3 de setembre de 1939 esclat oficialment la Segona Guerra Mundial. A Frana una de les primeres conseqncies va ser lobertura dels camps de con centraci, on el venut Exrcit republic combatia feia mesos una lluita poc gloriosa contra la fam, la sarna, els polls i la disenteria. Es van fer incorporar milers i milers despanyols a la producci, general ment a les empreses que treballaven de manera directa per a leconomia de guerra (com les fbriques de municions i daviaci, els polvorins, etc.) o en activitats annexes (com la construcci de preses, carreteres o fortificacions). Uns 500.000 rojos van ser enquadrats militarment a companyies de treba lladors. Altres, desprs de ser examinats com en un mercat desclaus, eren en viats a la legi estrangera o als batallons. Llavors la carn de can era nombro sssima. Els agents encarregats del reclutament rebutjaven, fins i tot, tot aquell que presents una cicatriu o un queixal corcat. Aquests darrers eren utilitzats, juntament amb les tropes colonials, com a forces de xoc al front de lEst. Sabat va sortir del camp de concentraci on era el desembre de 1939. Va ser enviat a la construcci duna fbrica de plvora com a muntador, a Angu lema (Charanta). Per als francesos, la guerra realment va comenar el 10 de maig de 1940. Durant ms de vuit mesos els dos bndols belligerants shavien estat observant mtuament sense imaginar lallau de ferro i foc que assolaria successivament els seus territoris. A partir daquella data els esdeveniments se succeren rpi

52

53

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La Segona Guerra Mundial

dament. Les tropes alemanyes del 23 Exrcit de Kchler sendinsaven a Pars per la porta de la Vilette el dia 14 de juny. Eren dos quarts de sis de la matina da. Lofensiva nazi shavia iniciat concretament 36 dies abans, a la frontera holandesa. Molt aviat la creu gammada onejava a la Torre Eiffel i a lArc de Triomf. Quan el Quico va veure que el front francs sesfondrava, intent fugir. Quan comprov, per, que els panzers alemanys corrien ms que ell decid romandre a la ciutat. Es va establir la divisi territorial de zona lliurezona ocupada (la segona sestenia per tot el litoral atlntic, fins a la frontera espa nyola, on el 27 de juny hi van arribar les primeres unitats alemanyes motorit zades). El Quico va comenar a treballar en una fbrica que produa gas gens. Lany 1941 va nixer la seva primera filla, la Paquita. Poc desprs van germinar els primers grups de refractaris. Anomenaven aix els fugitius que marxaven a la muntanya per escapolirse del treball forat a Alemanya. Aquells van constituir els primers grups de maquisards o franc tiradors. Tamb es crearen grups de sabotatge a les ciutats. Els seus membres van ser afusellats pels nazis mesos desprs. No coneixem ben b les peripcies del Quico durant aquest perode de clandestinitat. Sabem per que des de bon comenament va mantenir una relaci directa amb els primers grups de resistents. Dos pavellons de la Poudrerie Nationale dAngoulme van ser incendiats el 10 de desembre de 1942 a causa dun acte de sabotatge. Aquesta acci des tru tot el cot emmagatzemat per a la fabricaci dexplosius. Alguns france sos van ser detinguts, i un dells duia una fotografia dun grup en qu hi havia el Quico. Si diem que es tractava de la fbrica on havia treballat anteriorment, es comprendr fcilment que havia acabat una altra vegada la tranquillitat per a ell i per als seus. Arrib a Perpiny amb la seva famlia lany 1943, no sense dificultats. No tenia feina ni documentaci, per tingu la bona estrella de topar amb el senyor Piguillen, alcalde de Prada. Era un home que sentia un afecte vertader pels refugiats espanyols, una persona lleial. Li facilit documentaci en regla. Amb la frontera espanyola entaforada dins la retina, el Quico va compren dre que la lluita continuava no noms a Europa, sin tamb a Espanya. No se sent venut i es va prometre retornar al combat que durant un instant havia estat interromput. El Quico, la Leonor i la seva filla es van installar al poble de Comes, al nord dEus. Estava prcticament abandonat, en aquells moments noms hi

vivia una famlia espanyola. Des de bon comenament les relacions entre els residents i els recent arribats van ser pssimes, i sense dubtarho gaire aquests ltims sen van anar a Eus (prop de Prada), on van llogar una casa. El Quico va comprar eines de llauner i a partir daleshores es dedic a arreglar avaries a cases de camp dels Pirineus Orientals. Aquesta feina li fu conixer tota la comarca del Vallespir. Aviat sincorpor temporalment a un grup que acom panyava fugitius dels nazis a Espanya. Tot arrencant el secret de les seves passes a la muntanya, va arribar a conixer tots els racons de la Cerdanya. Un dia, a Perpiny estant, top alegrement amb un vell amic de la 26a Divisi, Joan Salas Milln (el Roget). Aquesta trobada va ser decisiva a la vida del Quico, ja que catalitz les seves idees i lorient definitivament cap a altres tasques que no tenien res a veure amb feinejar com a llauner. El mateix anhel que els havia acostat el novembre de 1936 a la batalla dAlmudvar els unia ara per continuar clandestinament la lluita contra el rgim franquista.

54

55

El 25 de febrer de 1939 es constitu a Frana el Consell General del Moviment Llibertari1. Format en representaci de les segents organitzacions: la CNT, la FAI i la FIJL2. El secretari en va ser Mari Rodrguez Vzquez 3 (Marianet), i aplegava uns vinticinc membres. La llista completa dels seus components mai sha fet pblica; tot i aix sabem que a banda del Marianet tamb hi eren Germinal Esgleas Jaume (que el succe), Frederica Montseny Ma 4, Valeri Mas i Casas, Pedro Herrera, Francesc Isgleas Piarnau 5, Germinal de Sousa 6,
1 Josep Peirats public un facsmil de la circular nmero 1 del Consell en qu es comunica la seva constituci.
Vegeu La CNT en la revolucin espaola, p. 288, volum 3. Ed. CNT, Tolosa, Frana, 1953.

IV.

Esperances

2 El 15 doctubre de 1963 el ministre dInterior prohib, mitjanant una ordre governamental, el funciona
ment de la FIJL a Frana. 3 Mari Rodrguez, nascut a Barcelona lany 1909, va morir el 18 de juny de 1939 ofegat al Marne quan shi banyava, prop de Pars. 4 Frederica Montseny (nascuda a Madrid el 12 de febrer de 1905) i Francisco Largo Caballero van ser detinguts el 29 doctubre de 1941 a la residncia que ell tenia a Croc (Cruesa). Germinal Esgleas, company de Frederica, tamb ho va ser poc desprs. Tots estigueren pendents de les demandes dextradici fetes per Madrid, per van ser rebutjades. Largo Caballero nasqu el 1869. Va ser secretari de la UGT i durant la dic tadura de Primo de Rivera va ser conseller dEstat. Va formar part del Comit Revolucionari que esdevingu el govern provisional de la Repblica lany 1931, on va ocupar el crrec de ministre de Treball. Va ser diputat a les tres Corts de la Repblica. Largo encapalava lextrema esquerra dins el seu partit. Va ser ministre de la Guerra i president del Consell de Ministres del setembre de 1936 al maig del 1937. Arran de la seva detenci a Frana, va ser deportat a un camp de concentraci nazi. Mor a Pars el 23 de mar de 1946. 5 Francesc Isgleas nasqu el 16 de febrer de 1882 a Sant Feliu de Guxols (Girona), i mor a Barcelona el 14 de febrer de 1977. 6 Germinal, anarquista portugus, va combatre durant la Guerra Civil a la Columna Tierra y Libertad. Fou secretari general del Comit Peninsular de la FAI (193839). Nasqu a Porto el 1908, i va morir a Lisboa el 3 de novembre de 1968.

57

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Esperances

Roberto Alfonso Vidal 7, Horacio Martnez Prieto 8, Juan Gallego Crespo 9, Rafael Iigo Granizo, Juan Rueda Ortiz, Seraf Aliaga 10, Joan Garcia Oliver, Josep Xena Torrent 11 i Antonio Garca Birln 12. Lesclat de la Segona Guerra Mundial esparg tant els membres del Comi t com els militants. Tot i el context complicat de locupaci alemanya, grups clandestins del Moviment Llibertari (ML) sorganitzaven espontniament a les diferents poblacions de residncia. El 6 de juny de 1943, durant un ple bastant concorregut celebrat a Mauriac (Cantal), es va crear una comissi que tenia com a finalitat immediata restablir el contacte entre els diversos nuclis de militants a les dues zones que els ale manys havien creat. Com a membres del secretariat van ser nomenats Jos Germn Gonzlez, Josep Asens i Jos Berruezo13. Una de les decisions ms importants que shi va prendre va ser el nomena ment duna ponncia encarregada delaborar un treball destinat a ser sotms a tots els militants com a base destudi per a futures projeccions del Moviment Llibertari. Se nencarregaren Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) i Felipe Alaiz de Pablo. Aquesta decisi va acabar sent el punt de partida visible de les discrepn cies ideolgiques que van dividir lML a lexili fins a lany 1960 14.
7 Roberto va morir a La Plata (Argentina) el 20 de novembre de 1971, als 65 anys. 8 Horacio M. Prieto nasqu a Bilbao el 1902, i mor a Pars el 26 dabril de 1985. Va presentar la seva dimis
si poc desprs de ser nomenat al seu crrec, sense arribar a intervenir al Consell. 9 Juan Gallego, nascut a Torreperogil (Jan), va morir a Mxic el 14 dabril de 1974 als 88 anys. 10 Seraf Aliaga, nascut a Alacant el 24 de desembre de 1915, sajunt rpidament a les files comunistes. Desprs de no haver aconseguit representar les FIJL a Frana, es dedic a escriure cartes dadmiraci a Dolores Ibrruri Gmez a les planes de Juventud, rgan de les JSU. Aquesta va ser la successora de Jos Daz Ramos (mort el 19 de mar de 1942 a lURSS) a la secretaria general del PCE. Tamb public articles difamatoris contra els militants de la CNT, titllantlos de covards, venuts a la reacci i un llarg etctera. 11 En Josep Xena nasqu a Cass de la Selva (Girona) el dia 19 de juliol de 1908. Va morir a Caracas el 14 de maig de 1988. 12 LAntonio Garca (Dionysios) va nixer a Pinos Puente (Granada) el 27 de mar de 1892, i mor a Barce lona el 20 de juny 1984. Malgrat la seva designaci no va actuar al Consell. 13 Jos Berruezo Silvente descriu aquest perode de reorganitzaci del Moviment Llibertari al seu llibre titulat Contribucin a la historia de la CNT de Espaa en el exilio. Ed. Mexicanos Unidos, Mxic, 1967. Va nixer a Mazarrn (Mrcia) el 13 de juny de 1895, i va morir a AixenProvence (Frana) el 7 dagost de 1990. 14 Durant la Guerra Civil el Moviment Llibertari accept la collaboraci governamental i tingu ministres al govern. Desprs de la victria franquista, alguns consideraren que les circumstncies seguien sent vlides, ja que el feixisme no havia estat venut i per tant la collaboraci poltica simposava com a continutat duna etapa que encara no shavia acabat. Daltres pensaven el contrari, s a dir, que el perode circumstancial havia acabat amb la victria militar dels franquistes i que per tant lOrganitzaci havia de retrobar el seu tradicional posicionament antiestatal. Ambdues tendncies quedaren dividides en collaboracionistes o reformistes, o en un llenguatge ms despectiu en picots o pellsrojes. Sobrenoms que lalemany Rudolf Rocker

El 19 de desembre de 1943 es va convocar un altre ple a la comuna de Tourniac (Cantal). Shi lleg el dictamen elaborat per la ponncia Juanel Alaiz, en qu es marcaven una srie de pautes que ms endavant van desvet llar el recel de molts militants. Es va crear una nova Comissi de Relacions de qu Juanel va ser el secretari. Montpeller nera el lloc de residncia, ja que per la seva proximitat a Espanya permetia una millor comunicaci amb els com panys de la Pennsula. Simultniament es va constituir un altre comit que combatia obertament lanterior, a Besiers, anomenat nic representant del Moviment Llibertari. Influenciades per aquest i desitjant frenar la fora del comit de Juanel, es constituren com a organitzaci independent les Joventuts Llibertries, lany 1943. Fou leiximent duna proliferaci de comits que descartaven la tendn cia dunificar en un sol organisme les branques del Moviment Llibertari (CNTFAIFIJL). No obstant aix, els dos comits (el de Montpeller i el de Besiers) es van trobar en un Ple de Regionals a Muret (Alta Garona) el 12 de mar de 1944. El punt principal de lordre del dia era aquest: FUSI. Es cre un Comit Nacional per representar lorganitzaci unificada. Es van nomenar els segents crrecs: com a secretari general, Francisco Carreo 15, i per ajudarlo, Evange lista Camps i ngel Marn Pastor. La seu sestabl a Tolosa. Tamb es cre un subcomit a la zona ocupada, amb seu a Bordeus, de qu fou secretari Paul Malsand Blanco. En un ambient deufria per lalliberament de Frana i les victries aliades, se celebr a Tolosa un Ple de Regionals del 5 al 13 doctubre de 1944. Va ser el
(18731958) invent per als primers i que laragons Manuel Buenacasa Tomeo (18861964) popularitz per als segons des de lexili. La situaci entre les dues tendncies fou ms tensa quan Frana fou alliberada. La llavor de la discrdia no va perdonar tampoc a Espanya, tot i que els seus companys all tenien problemes ms perillosos per resoldre que els ideolgics, com ara la mateixa supervivncia. El rssec de la collaboraci governamental, com que aquesta dur tants anys, tingu com a fatal caracterstica incapacitar una tasca conspiradora contra el rgim de Franco. Tamb facilit la tasca repressiva contra els seus millors militants, ja que tancaven a les presons o assassinaven al carrer a uns i altres. Tant si eren persones de lorganitzaci com si eren persones dacci. Les energies abocades a la lluita fratricida foren sens dubte un element bsic per tal que es fiancs la tirania a Espanya. La lluita, orientada en gran part a obtenir representaci orgnica de la CNT a Espanya i a lexili, consist en activitats estrils que consumiren els millors homes del ML. Es malbarataren els mitjans escassament existents, i impossibilitaren la creaci dorganismes eficients capaos de desenvolupar una ofensiva a base dobjectius concrets immediats i esgraonats, dafavorir la desaparici del feixisme de la terra ibrica. 15 Mestre racionalista, va combatre amb Durruti al front dArag. Va ser membre del Comit de Guerra de la columna, i la va representar a Moscou el 6 de novembre de 1936, a laniversari de la Revoluci dOctubre. Va morir a Tolosa el dia 17 de febrer de 1947.

58

59

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Esperances

primer comici pblic que es duia a terme a Frana. Els delegats que hi van as sistir representaven uns 25.000 afiliats. El nou comit que sorg del ple va ser: Secretari general: Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) 16. Coordinaci: ngel Marn Pastor. Propaganda: Miguel Chueca Cuartero. Relacions exteriors: Domingo Torres Maeso 17. Secci econmica: Evangelista Campos 18. Organitzaci: Bernardo Merino Peris 19. Secci poltica: Paul Malsand Blanco 20. Al ple es respirava optimisme; ning dubtava que la derrota dAdolf Hitler i Benito Mussolini significava lensorrament del rgim de Franco en poc temps. Totes les discussions sencaraven a preparar lactuaci de lorganitzaci en limminent retorn a Espanya. El primer Congrs de Federacions Locals del Moviment Llibertari Espanyol a Frana es dugu a terme de l1 al 12 de maig de 1945. Fou una gran manifes taci confederal, la ms important de les que va fer lemigraci espanyola. Csar Broto Villegas, delegat del CN de la CNT dEspanya i del CR de la CNT de Catalunya, va anar al Congrs. Hi arrib tard, i noms va poder informar les delegacions que assistiren al mting de cloenda. El ms destacat del seu informe era que en un Ple Nacional dut a terme a Espanya el mar de 1944 shavia acordat: ...considerar que el perode obert el 1936 no est acabat, i que continuarem el pla de collaboraci amb els sectors que van coincidir amb nosaltres en la lluita contra el feixisme 21. A partir daleshores, lML sendins en un camp ple de zitznia.
16 Juanel neix el 4 dagost de 1901 a Jumilla (Mrcia) i mor el 20 de setembre de 1974 a Barcelona. 17 Domingo Torres, nascut el 15 de gener de 1896, va morir a Valncia el 25 de juny de 1980. 18 Evangelista Campos fou el primer delegat oficial del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) enviat a Espa
nya. Va anar a Barcelona acompanyat per Antonio Cereza Grasa a finals dabril de 1945. Ell fou qui entreg la convocatriacircular del Congrs de Federacions Locals que se celebraria a Pars. 19 Bernardo va morir a Tolosa el 3 de mar de 1988, als 75 anys. 20 Paul va nixer el 28 de mar de 1911 a Sallent, i mor a Pars el 19 de desembre de 1980. Va ser inhumat al cementiri de Thiais (Val de Marne). 21 Aquesta lnia poltica va ser ratificada en un Ple Nacional de Regionals celebrat a Espanya del 12 al 16 de

Els dies 8 i 9 del mes anterior a aquest ple, la FIJL va fer un Ple Nacional constitutiu a Tolosa. El van fer passant larada davant dels bous; la pressa va ser, en part, per presentarlo com un fet consumat a lassemblea del Movi ment Llibertari. El motiu va ser la preocupaci que sarribs a acords desavan tatjosos que els creessin dificultats. El CN designat de la FIJL va ser el se gent: Secretari: Benito Milla Navarro 22. Organitzaci: Lucio Gmez Arnaiz (no sincorpor). Propaganda: Jos Gald. Administraci: Germinal Gracia Ibars 23. Relacions: Ral Carbelleira Lacunza. Al Congrs de Pars es van salvar les diferncies de la lluita de tendncies o aix es va pensar aleshores entre els enemics i els partidaris de la collaboraci governamental, i va prevaler el criteri dintensificar la lluita a Espanya i consagrarli tots els recursos i voluntats. Per aquesta ra, durant els mesos segents es van enviar a linterior diverses delegacions. La primera delegaci que hi an, guiada per laragons Antonio Cereza Grasa 24, estava formada pels delegats segents: ngel Marn Pastor25, Lucio Gmez i Jos Gald; com a enllaos: Jos C. i Valerio Gil Ibars; i com a grup de suport: el Quico, Emili C., el Jaume Pars Adn (lAbissini) i el Joan Salas Milln (el Roget). La missi principal de la delegaci era la constituci dun
juliol de 1945, en qu van assistir els comits regionals de: Catalunya i Balears, Arag, Centre, Galcia, Pas Basc, Llevant i Andalusia. Tamb el CN format per les delegacions directes de les esmentades regionals, dun secretari juvenil i un vicesecretari. Es nomen Csar Broto com a secretari general, que substitu a Jos Expsito Leiva, que sen va anar a Frana per incorporarse al govern de Jos Giral Pereira. Leiva shavia fet crrec del CN quan va ser detingut a Madrid, el 25 de desembre de 1944, el militant valenci Sigfrido Catal Tineo (mort el 1978). Broto va ser detingut loctubre de 1945, i el va succeir ngel Morales (Velasco). Aquest va convocar rpidament els delegats regionals i van nomenar secretari general Lorenzo Iigo Gra nizo, secretari llavors del CR del Centre. Mentre el seu nomenament era ratificat per la regional, es va fer crrec del CN, interinament, Vicente Santamaria i Velasco va actuar com a vicesecretari. Lorenzo Iigo va nixer a Ledanca (Guadalajara) el 10 dagost de 1911 i va morir a Madrid el 31 de maig de 1991. 22 Benito Milla, nascut el 6 de setembre de 1916 a Villena (Alacant), mor a Barcelona el 22 de setembre de 1987. 23 Germinal (Vctor Garca) nasqu el 24 dagost de 1919 a Barcelona i va morir a Montpeller el 10 de maig de 1991. 24 Antonio Cereza va nixer el 15 de maig de 1907 a Salas Altas (Osca). Fou detingut en un viatge a Espanya lany 1948. Va sortir en llibertat provisional el gener de 1949, i torn a Frana. 25 Lngel va nixer a Helln (Albacete) el 25 de mar de 1917.

60

61

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Esperances

comit denlla permanent entre Espanya i lexili, dacord amb el CN, el se cretari del qual era Csar Broto. El grup de Sabat volia establir les bases que possibilitessin futures activi tats tendents a fomentar un esperit insurreccional, per accelerar lesfondrament del franquisme. Immediatament es va posar en contacte amb les persones que ell consider ms escaients per a aquesta tasca. Un mat, desprs duna cita a Pedralbes (barri elegant de ponent de Barce lona), es van reunir darrere de la muntanya de Sant Pere Mrtir (al lmit del terme municipal dEsplugues). Aquest era un indret ben conegut pels cenetis tes, ja que lhavien emprat freqentment per a reunirse clandestinament du rant els desgraciats dies de la Repblica, quan les organitzacions obreres eren perseguides acarnissadament. El Quico va aparixer a la reuni ben mudat: dues bombes de m, metra lleta i una pistola del 9 llarg. Va dir als presents que venia des de Frana amb la missi de reorganitzar la comarcal del Baix Llobregat, i que daltra banda volia cometre algunes accions sense comprometre per a cap persona que ja estigus vigilada o fitxada. Mentre parlava esmorzava un entrep de pernil de pa blanc comprat destraperlo 26. El Quico va ser informat que a la comarca existien grups organitzats, li van ensenyar un carnet confederal i alguns exemplars clandestins de CNT i de Solidaridad Obrera. Li van explicar que sorganitzaven a partir de reunions on assistien exclusivament delegats dels grups. La propaganda llibertria es distribua amb moltes precaucions. Tamb li van entregar una llista amb els noms dels companys de la comarca que havien estat martiritzats i els noms dels caps ms destacats durant la sagnant repressi. Li feien falta mitjans econmics per els projectes que covava, sobretot atemptats personals punitius. Calia establir bases doperacions, transportar i emmagatzemar armament i organitzar mitjans de propaganda i difusi. El Quico, lAbissini i un altre company van cometre diversos atraca ments. Una de les vctimes va ser Joan Panellas Torras, home carregat de bitllets de lHospitalet. Una altra va ser el prsper Manuel Garriga Pujador, negociant que tenia el seu magatzem al carrer del Generalsimo Franco. Van tancar el matrimoni Garriga en una habitaci, amb els peus i les mans lligats al llit. Es van endur: dues mquines descriure, 30.000 pessetes i dos sacs plens de menjar. Abans de marxar els van deixar una nota:
26 El pa era racionat aleshores a Espanya: uns 125 grams diaris duna matria negrosa i pesada com el plom.

No som atracadors, som resistents llibertaris. Tot aix que ens enduem ens servir per alimentar els fills dels antifeixistes que heu afusellat, abandonats i famolencs. Som els que no hem claudicat ni claudicarem. Seguirem lluitant per la llibertat del poble espanyol fins a la nostra mort. I a tu, assass i lladre Garriga, no et matem com et mereixes perqu som ms homes que tu. Daquesta manera sinaugurava una nova modalitat que consistia a apode rarse daliments per distribuirlos a qui en necessitava. Anys ms tard laplicarien els grups armats argentins, brasilers, uruguaians i colombians. Dies desprs li va tocar a un dels principals caps de la Falange, tamb de lHospitalet, que es deia, si no ens equivoquem, Canary. Van entrar a casa seva el dia 16 doctubre de 1945 a les quatre de la matinada. Van obligarlos a jaure bocaterrosa, a ell i a la seva dona, amb les mans lligades a lesquena. Es van apoderar de 25.000 pessetes, i amb el cotxe de Canary es van endur tam b un sac de patates i un de fesols. Tamb els van deixar una nota, semblant a la que hem transcrit. A partir daleshores el nom de Sabat va comenar a anar de boca en boca, i les seves accions eren comentades amb simpatia al carrer, als tallers i a les reunions clandestines. Aquestes primeres expropiacions van assegurar un fons inicial dunes 90.000 pessetes. Van entregar una de les mquines descriure a Jos Gald, un dels membres de la delegaci que lML havia enviat a Espanya i que custodia va el grup dacci de Sabat. El grup va traar un pla de treball amb molta reserva, ja que havien danar amb peus de plom per escapolirse dels membres del servei dinformaci del cap de la Brigada Politico Social, Eduardo Quintela Bveda 27. Lactuaci planejada no va tardar a donar fruit. Un dels fets ms destaca bles va ser lalliberament duns presos, dacord amb el secretari de Defensa del CR de la CNT, que aleshores era litali Antonio Pereira 28. Eren un comunis
Es podia comprar excellent pa blanc a lestraperlo. El racionament va comenar a Espanya el 1939 i va ser suprimit l1 de juny de 1952. 27 Quintela, nascut el 5 de juliol de 1891, ingress a la policia el 25 doctubre de 1917. Esdevingu un ver tader expert en qestions anarcosindicalistes. Ell va ser un dels 14 comissaris principals que es van nomenar a Espanya desprs de la victria franquista. 28 El nom vertader de Pereira era Tommaso Ranieri, nascut el 29 de mar de 1908 a Npols. El 1928 va haver dexiliarse a Frana i el 1932 va creuar la frontera cap a Espanya. Amb Durruti i Ascaso va participar a lassalt a la caserna de les Drassanes el 19 de juliol de 1936. Va marxar al front amb la Columna Ortiz. En

62

63

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Esperances

ta i un company molt compromesos que estaven a punt de ser traslladats de pres. Amb les indicacions que els va procurar un jove militant, Victorio Gual Vidal29, exactes en tots els detalls, el grup va poder passar a lacci. Sabat, Joan Salas i Jaume Pars van encarregarse de loperaci. Era el 20 doctubre de 1945. Sabat i Salas van anar a trobar la parella que custodiava els presos i, mentrestant, Pars sesperava assegut al volant dun cotxe que estava aparcat a la vora. preparat amb una metralleta per a protegir la retirada. Semblava que tot anava b, per de sobte el guarda, amenaat per la pistola de Salas, tragu la pistola i lencar a Sabat. Aquest va tenir un moment de vacillaci que podria haverli costat la vida. Sense perdre la serenitat Salas dispar contra el guarda que es desplom, greument ferit. Laltre guarda va aprofitar lavinentesa per abandonarlos i fugir cames ajudeume. Aquest incident va ser una lli per al Quico; des daleshores mai no va dialogar amb cap agent de la fora pblica sense primer haverlo desarmat30. El pres comunista no va voler participar en una evasi amb vessament de sang i va decidir tornar voluntriament a la pres. Presos i alliberadors corrien cap al cotxe, on els esperava Pars. Un parell de gurdies van aparixer atrets pel soroll del tret i sense pensarsho van dis parar contra el grup. La precipitaci els va fer perdre la punteria. L Abissini va llanar per la finestreta una rfega de metralleta que desarm el zel dels gur dies. Loperaci va ser un xit total. Mentrestant, la policia no havia trobat cap dificultat per identificar el Quico com a autor dels atracaments comesos a lHospitalet, ja que les vcti mes coneixien perfectament el seu agressor. Potser per aix van ser escollides com les primeres inversionistes. A ms a ms, Sabat gaireb mai sempar en lanonimat. Dentrada, solia dir: Sc el Quico!.

acabar la guerra civil va caure presoner al port dAlacant, per va sortir en llibertat amb documentaci falsa facilitada pels companys del carrer. Loctubre de 1945, quan era secretari de Defensa, va ser detingut, per grcies a la intervenci de lambaixada italiana va quedar lliure passats dotze mesos. Va tornar a Itlia, on va morir, a Ventimiglia, el 16 de mar de 1969. 29 Victorio Gual va ser executat a Barcelona el 12 de mar de 1947, acusat de la participaci a un atac a Epa rraguera, el 21 de desembre de 1946, contra el cotxe de Alfred Sed, industrial daquesta localitat, falangista destacat, responsable de la persecuci i fins i tot de lafusellament dalguns antifeixistes catalans. Sed, en comptes daturar el cotxe quan va ser convidat a ferho, va accelerar i va escapar. El grup atacant el va disparar per sense causar vctimes. Sed transportava aquell dia la paga dels seus obrers. 30 Un dels primers presos alliberats es deia, segons sembla, Ezequiel Balencil.

Ms endavant amb aquestes tres paraules nhi havia prou perqu tant ci vils com militars, en la majoria dels casos, no oferissin resistncia. Aquests atracaments comesos pel Quico per aconseguir els primers fons econmics que els permetrien actuar al marge de la llei van repercutir en al tres companys que no hi tenien res a veure. De la manera ms pocasolta, com veurem tot seguit. La policia de Barcelona efectu nombrosssimes detencions a partir del 30 doctubre. Entre els companys que van ser arrestats hi havia els membres de dues delegacions vingudes des de Frana. En un dels registres posteriors van trobar la mquina descriure que propor cion el Quico, aconseguida en un atracament i de la qual no havia donat ex plicacions. Quan diversos companys eren detinguts conjuntament, cadasc es feia responsable duna part ben determinada dels elements denunciats i decla rava ignorar tots els altres. En aquest cas, el company que declar ser el propie tari de la mquina descriure, Jos Gald, no podia imaginar el perill que lamenaava. Immediatament el van considerar cmplice dels atracadors. Va ser estomacat fora mida sense poder donar altra explicaci que la certa, s a dir, que la hi havia regalada el Quico. Amb aquestes explicacions nhi hagu prou perqu la policia penss que Sabat, delegaci de Barcelona i Organitzaci eren tot una mateixa cosa. Al desembre de 1945 es va fer un consell de guerra contra 28 antifeixistes a Cadis, la majoria dels quals eren confederals. Aquest procs, que havia tin gut ress a lestranger, ja shavia posposat dues vegades: el 28 doctubre i el 27 de novembre. Entre els processats hi constaven 19 militants confederals detinguts al mar daquell any a Algesires i Cadis: Sebastin Pino Panal, Jos Fernndez Rodrguez, Joaqun Serrano Duarte, Jos Marfil Ruiz, Jos Me lndez Aldana, Domingo Hormigo Snchez, Francisco Cuaro Vicario, Adela Ruiz Guerrero, Toms Pizarro Bentez, Jos Mara Bermejo Gmez, Diego Prez Ruiz, Jos Lillo Prez, Julio Quintero Talavera, Luis Quirs Ortega, Juan Corral Snchez, Juan Gonzlez Morales, ngel Gonzlez Gonzlez, Juan Gmez Gimnez i Andrs Rojas Cuenca. El fiscal va demanar 18 penes de mort. Sen van mantenir cinc, les altres tretze van ser commutades per trenta anys de pres. Lexecuci de les cinc pe nes de mort va quedar pendent daprovaci del Tribunal Superior i, finalment, les diverses sentncies van acabar oscillant entre els sis i trenta anys de presidi. Durant aquell mes de desembre es van organitzar les primeres vagues la borals de lpoca franquista a Barcelona. No van ser gaire significatives, per

64

65

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Esperances

van ser les precursores de les del maig de 1947 al Pas Basc i les del mar de 1951 a Catalunya. Disposem dun testimoni dexcepci sobre aquelles vagues: el governador civil de Barcelona de lpoca, Bartolom Barba Hernndez. Les resum en un llibre 31 de la manera seguent: Dels 22 sindicats existents a la provncia, el moviment nafect noms a tres: el txtil, el metallrgic i el de la indstria qumica. De les 12.892 empreses del primer mbit noms en van resultar afectades 47, i del segon, 17 de les 5.044 empreses afiliades al Sindicat del Metall. Finalment, de les 1.823 empreses inscrites al Sindicat Provincial dIndstries Qumiques noms n hi hagu set amb dificultat i intermitncies a la feina. Fos quin fos labast de les consignes donades, el Govern assol un xit total molt aviat. Els anys segents la situaci va ser com una bassa doli, noms torbada per lactivitat sorda de les organitzacions clandestines [...]. Les seves activitats es reduen a establir contactes i a difondre octavetes clandestines amb els coneguts tpics i enganys. Habitualment sha argumentat contra els grups armats tot dient que la seva acci sempre va resultar nefasta per als companys que es dedicaven exclu sivament a qestions orgniques, propagandstiques o proselitistes. Aquests atacs mai van ser raonats, ja que, sens dubte, all nociu no era lacci en si, sin la deficient estructura de lorganitzaci clandestina. s un tema que no desenvoluparem aqu perqu defuig el nostre propsit, tanmateix paga la pena comentarho, malgrat que sigui breument. El Movi ment Llibertari Espanyol mai no va elaborar una estratgia, encara que fos errada, per tal dassolir lobjectiu final, ben definit, desfondrar el rgim fran quista. La caracterstica que definia aquest combat desigual era la improvisa ci. En laspecte tctic, i disculpeu guerrer (al capdavall es tract duna gue rra), mai sab o volgu deslligar actuacions summament diferents per totes necessries en lacci revolucionria. En les activitats de conspiraci del Movi ment Llibertari van intervenir, a travs dun mecanisme basat en comits, ma nifestament inadaptat, individus que no pensaven participarhi i per tant no havien de ferho. Els organismes legalitzats van ser els encarregats de con trolar els grups clandestins armats. Aix sinfravalor el perill ben conegut dels
31 Bartolom Barba ocup el crrec de governador civil de Barcelona des del 8 dagost de 1945 fins a labril
de 1947. Aleshores fou substitut per Eduardo Baeza Alegra, destitut arran de les vagues que es feren a Ca talunya el mar de 1951. Barba escrigu el llibre Dos aos al frente del Gobierno de Barcelona, Javier Morata Editor, Madrid, 1948 (pg. 62).

elements infiltrats, els bocamolls i altres males herbes que solen crixer a lescalfor dels crrecs burocrtics. Segons el nostre parer, un dels errors ms grans va ser deixar en mans dels administradors el contacte amb els clandes tins, ats que els darrers estaven obligats a actuar legalment. Com a conseqncia, aquests errors es van pagar carssims. El preu sabon amb la sang dels millors companys any rere any. Els integrants dels grups dacci sovint assenyalaven aquestes incongrun cies. Intentaven crear organismes de lluita autnoms, perqu els militants compromesos poguessin reivindicar per a ells mateixos la responsabilitat dels seus actes, evitant aix que la repressi fos exercida contra tots, sense cap mi rament. Tanmateix, lML no va baixar mai del burro. A lML res no era totalment autoritzat, per causa de la legalitat, ni del tot condemnat, conseqncia duna llarga trajectria de lluita revolucionria. Lactivitat de conspiraci va ser un veritable calaix de sastre. Fins i tot es va donar el cas que persones que en un moment donat pertanyien als grups dacci ms endavant ocupaven crrecs al comit, i a linrevs. Aquest proble ma, un dels ms importants, mai no es va afrontar decididament, malgrat lexperincia desventurada que sarrosseg durant tants anys. La confusi i el prejudici es perpetuaren in saecula saeculorum. Daltra banda, la fusi confederal i llibertria que es va fer al Ple de Muret i al Congrs de Pars realment va gaudir duna vida molt curta; els conflictes de tendncies van rebrotar rpidament. Lescissi del Moviment Llibertari es va materialitzar a finals de 1945, quan es constitu el govern de Jos Giral Pereira a Mxic. Quan aquest go vern, format per representants de diverses tendncies poltiques, decid que la CNT hi podria participar, va fer la rebatuda de la unitat anarcosindicalista, ja que la discussi sobre la collaboraci governamental va rebrotar per tots costats. LOrganitzaci dEspanya va optar decididament per la collaboraci. No men Jos Expsito Leiva 32 per a la cartera dAgricultura, i Horacio Martnez Prieto33 per a la dObres Pbliques. Feliciano Subero i Pere Can Barcel 34 van ser secretari i subsecretari respectivament del primer, i Progreso Alfara
32 El Jos E. Leiva va nixer a beda (Jan) el dia 4 de gener de 1918, i mor a Caracas (Veneuela) el 26
dagost de 1978.

33 Nasqu a Bilbao el 1902 i mor a Pars el 26 dabril de 1985.

34 En Pere Can, nascut a Barcelona, va morir a Mxic el 13 de novembre de 1973, amb 77 anys. Va ser secretari de la Federaci Nacional de la Indstria Vidriera dEspanya.

66

67

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

che 35 i Miguel Yoldi Beroiz 36, del segon. Com a auxiliars de secretaria van ser designats: Manuel Ucedo, Pedro Lpez Calle, Joaquim Corts37 i Nicols Mallo. A Frana, lML es divid en dues fraccions38 : el sector majoritari va ser lanticollaboracionista, encapalat pel Comit Nacional; i el sector minorita ri el collaboracionista, que va constituir un nou Comit Nacional. Aquest va esdevenir posteriorment un Subcomit, per tal de no llevarli el nom a lOrganitzaci de la Pennsula 39. A Pars, tamb es va constituir un Subcomit Peninsular de la FIJL, amb Germinal Siurana com a secretari general. Aquest organisme va ser ms ficti ci que real, ja que a la FIJL no hi va haver prcticament escissi.

35 Va ser detingut a Madrid al mar de 1947 com a delegat de la CNT a lexili. 36 Nasqu a Pamplona el 14 dabril de 1903. Va ser cap de la 24 Divisi durant la Guerra Civil. Va morir a
Mxic el 13 dagost de 1961 en un accident a la carretera entre Matamoros i Tamaulipas.

37 Joaquim Corts va morir a Mxic lany 1979. 38 Aquesta escissi dur 15 anys, fins al 1960. La unitat confederal va ser ratificada al II Congrs Interconti
nental de la CNT dEspanya a lexili. Aquest es va fer a lagost i setembre de 1961 a Llemotges.

La liberacin nacional es va celebrar amb una orgia de sang i fetge, una fria assassina que va continuar durant anys arreu dEspanya. De Barcelona a Se villa, de La Corunya a Valncia passant per Madrid; plovia la sang del jovent espanyol antifeixista. Nit i dia eren executats. Amb un dit acusador nhi havia prou per matar alg. Un altre procediment dextermini tan efica com lante rior el va succeir: els consells de guerra. Probablement, els vencedors van pensar que un pas civilitzat havia de dur a terme els crims embolcallats duna certa aparena de legalitat. Al cap davall era una naci que es mostrava aferrissadament defensora del cristianis me. Aix, doncs, a les sacas1 les van succeir els processos collectius, en qu vuitanta o cent persones podien ser incloses en un mateix expedient. Tant hi feia que els acusats no es coneguessin entre ells; el relator llegia lapuntament de lordre de processament i la sentncia es comunicava immediatament: con demnats a mort! Quants van ser els espanyols que van morir entre 1939 i 1943? La xifra segurament mai no es coneixer. Centenars de milers, sens dubte, per... Quants? 2
1 Aix sanomenava loperaci que consistia en treure els presos de les presons per afusellarlos. 2 En Daniel Sueiro diu al llibre Los verdugos espaoles, Ed. Alfaguara, Madrid, 1971: La publicaci de la Collecci Legislativa de Jurisprudncia Criminal, que recull les sentncies del Tribunal Suprem (i per tant totes aquelles en qu simposi la pena de mort, que passen necessriament al ms alt tribunal), creada el 1870, sinterromp el mar de 1936 i no es va reprendre fins a lany 1947.

V.

Confusi

39 El crrec de secretari general lhavia de decidir Espanya, privilegi que va ser rebutjat pels companys de
lInterior. Exerc el crrec el gallec Ramn lvarez Palomo fins al desembre de 1947. Aleshores un Ple de Federacions Locals va nomenar Josep Joan Domnech i el CN es canvi el nom a Subcomit Nacional. Labril de 1947 Ramn lvarez an clandestinament al Ple Nacional de Regionals, a Madrid.

68

69

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Confusi

Ja un pl farts de tanta sang vessada, els franquistes van canviar lestratgia i es van dedicar a captar elements recuperables, fins i tot a Frana. Varen exer cir la coacci a antics militants obrers amb lanhel dincorporarlos a les seves organitzacions, particularment a lanomenada Central Nacional Sindicalista (CNS). Si van ser capaos de proposarho a persones tan fermes com Joan Peir Belis 3 o Jos Villaverde 4 (ambds assassinats perqu no es van deixar ensarro nar), no s gens destranyar que tamb ho intentessin amb molts daltres menys forts, i que tamb menys dignes aconseguissin entabanarlos. Doncs b, en una nova fase els serveis policials franquistes desitjaven, ms que la incorporaci a la CNS dantics militants sindicalistes o especialistes en qestions obreres, la submissi dels dirigents als dictats de les autoritats i, si podia ser, fent veure que tenien independncia de criteri. Tal com succea, per exemple, amb els inspiradors de lanomenat Partit Laborista 5, procedent de camps diversos, particularment del Partit Sindicalista, fundat per ngel Pes taa Nez labril de 1933 6. El prestigi daquests homes, aix com les seves relacions i coneixement de lentorn en qu havien militat durant anys, els convertien en un entrebanc considerable per al desenvolupament de qualsevol tasca revolucionria. Efec tuant un doble tripijoc hbil que fins i tot possibilitava llibertats, sobresements de causes, etc., van desconcertar lentorn obrer. Ben instruts, van aconseguir ensarronar molts crduls fentlos creure que estaven al servei de lorganitzaci. Realment eren instruments menyspreables de la Prefectura de la Policia. Dos individus que van destacar en aquesta comesa van ser Eliseu Melis Dez i Antoni Seba Amors. Melis era antic militant del Sindicat Fabril i
3 Va nixer a Barcelona el 16 de febrer de 1887. Durant la Guerra Civil va ser ministre dIndstria al govern de Francisco Largo Caballero. Durant locupaci alemanya a Frana, els franquistes sollicitaren la seva extra dici al govern de Philippe Petain. Va ser entregat i afusellat a Valncia el 24 de juliol de 1942. 4 Nascut a Santiago de Compostella, va ser director del diari llibertari Despertad! de Vigo. Va ser detingut als primers dies de laixecament feixista, i li van oferir la direcci de Propaganda de Falange Espaola Tradiciona lista y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) a canvi de la vida. Ell shi neg rotundament, i va ser assassinat a principis de setembre de 1936 als afores de La Corunya. 5 El dirigent sindicalista Jos Snchez Requena es presenta per encapalar el nou Partit Laborista. Durant la Guerra Civil havia estat governador de Valncia. Uns dies abans de la caiguda de Madrid i la fi de la guerra, el Consell Nacional de Defensa del coronel Segismundo Casado Lpez el nomen comissari de la policia de Valncia, perqu era una persona grata als nacionals. Aix ho explica Wenceslao Carrillo AlonsoForjador al butllet El ltimo episodio de la Guerra Civil espaola, Tolosa, 1945. Requena va ser detingut i condemnat a mort desprs de la victria franquista a Alacant. La pena li va ser commutada i sort en llibertat. Va morir a Valncia al novembre de 1946. 6 ngel Pestaa nasqu el 14 de febrer de 1886 a Santo Toms de las Ollas (Lle). Va ser diverses vegades secretari del CN de la CNT. Lany 1920 visit lURSS com a delegat, per estudiar si lorganitzaci confederal

Txtil de Barcelona, en qu va participar a les juntes durant els anys 1931 1935. Collaborava sovint amb lrgan confederal Solidaridad Obrera. Era un home intelligent i actiu; tot i ser molt conegut dins lorganitzaci mai no va ocupar cap crrec durant la Guerra Civil. Quan va acabar la contesa, Melis va quedarse a Barcelona. Ms endavant va viatjar a Frana diverses vegades, on es va entrevistar amb molts companys i aviat es va guanyar la fama de gaudir duna gran influncia sobre el comissa ri Quintela. Lactivitat orgnica de Melis va ser constant. Assegurava que treballava en pro de la CNT des de la Prefectura de la Policia. Amb les seves, maniobres va aconseguir ocupar el crrec de secretari dun Comit Regional clandest lany 1942. Quan en va ser substitut, va continuar intervenint en lorganitzaci en nom dun suposat grup anarquista. Una de les tasques de Melis era, aix doncs, atraure la confiana dels com panys per poder desarticular lorganitzaci clandestina, sobretot quan les au toritats consideraven alarmant la seva activitat. La policia catalana pot restar agrada eternament a Melis. La seva presn cia va impedir durant anys que es constitus una organitzaci clandestina efica. Quintela sempre va estimarse ms conservar un embri organitzat de la CNT, amb la condici destarne ben assabentat. Aix li permetia conixer els nous elements i, sobretot, esbrinar les intencions de lOrganitzaci. All que amonava realment el cap de la Brigada Politico Social era la formaci de grups dacci que sesquitllessin del control directe orgnic, com el de Sabat. Els segells de cotitzaci com ell deia li importaven poc. Antoni Seba va ser nociu per menys que lanterior. Es va limitar i ja va ser prou a ser el primer lloctinent de Melis. Tamb va pertnyer a diversos comits regionals de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser cap de la 153a Brigada Mixta, columna que abans de la militaritzaci sanomenava Terra i Llibertat. Amb els combatents de la 25a Divisi havien assetjat Belchite, i lagost de 1938 va participar a la batalla del Segre, vora Balaguer. Va esfumar se de Barcelona al febrer de 1949, arran duna operaci descarment que va organitzar el saragoss Wenceslao Gimnez Orive amb Los Maos. Es va re fugiar a Valncia lesionat duna bala. La ferida no era greu, per havia com prs que havia completat el seu virregnat.
havia dadherirse a la sindical roja creada arran del triomf de la revoluci sovitica. Va ser nomenat vicecomis sari general de lExrcit en representaci del Partit Sindicalista, durant la Guerra Civil, lany 1937. Va morir a Bag, Barcelona, l11 de desembre de 1937.

70

71

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Confusi

Aquesta situaci de confusi, difcil daclarir en la clandestinitat, sallarg durant anys. El mrit dhaver destapat lambient correspon principalment a les Joventuts Llibertries, que, tot sigui dit, arrossegaven una experincia re pressiva nefasta. Un dels primers comits regionals de la FIJL 7 a Catalunya va ser escapat el mar de 1943 per grcia de Melis. Tres dels membres van ser assassinats a garrot vil el 29 de mar a la pres Model: Joaquim Pallars Toms, Francesc lvarez Rodrguez i Ferran Ruiz Fernndez. Tamb ho van ser dos membres de la Comissi Interregional CatalunyaArag: Benito Saute Mart i Bernab Argelles de Paz; i quatre companys: Juan Aguilar Mom part, Josep Serra Lafort, Francesc Atars Martn i Pere Trssols Meix. Esteve Pallarols Xirgu (Riera) va ser afusellat al camp de la Bota de Barce lona el 8 de juliol de 1943. Havia estat secretari del primer Comit Nacional de la CNT forjat desprs de la victria franquista, constitut a Valncia. Per cloure aquestes pgines sobre la situaci de les organitzacions lliber tries a Catalunya i sobre la confusi que hi creaven certs elements, assenya larem que ngel Martn Pastor, el delegat del Comit nacional de Frana detingut loctubre de 1945, desprs dentrevistarse amb Melis va sortir de diligncies exteriors el 15 de desembre del mateix any i va aconseguir fugir8. Un cas similar va ser el del company Evangelista Campos. Va ser lenviat especial del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que havia arribat a Barce lona a finals dabril de 1945 amb la documentaci per al Congrs de Federa cions Locals que shavia de celebrar al maig. Va ser detingut a mitjan juny
7 La FIJL, organitzaci juvenil anarquista, es cre en un congrs l11 de novembre de 1932 a Madrid. 8 A una circular del Comit Nacional del MLECNT a Frana dirigida als comits regionals, datada el 29 de gener de 1946, shi afirmava: Des de feia dies espervem larribada duna de les delegacions que havia marxat a Espanya. Sabem que la policia franquista lempaitava, per finalment ha pogut tornar sense acci dents desagradables. La delegaci tenia encomanada, a banda daltres tasques,, la recerca del company Marn, a qui shavia dentregar una carta daquest CN, per tal que es presents a Frana tan aviat com pogus. La delegaci tenia instruccions perqu, quan localitzs a Marn, aquest no fugs amb evasives i poder saber si continuava all voluntriament i amb quina finalitat. Tamb tenia indicacions de facilitar els mitjans a Marn per retornar a Frana amb ells. La delegaci ha tornat i ens diu que no ha pogut entregarli la carta; que no s possible posarse en contacte amb ell sense ferho abans amb Melis o Seba, i que amb els contactes que aquests dos tenen amb la policia, significaria entregarlos els companys. ngel Marn torn a Frana el 17 de mar de 1946 amb el Miguel Silvestre Taln (que feia servir el malnom de Juan Farr, per que era ms conegut com el Nano per la seva alada, 1,65 m). Marn va ser excls del CN i mai ms no va ocupar cap crrec dins lorganitzaci. El cadver de Miquel Silvestre va ser trobat al Canal du Midi la nit del 16 al 17 dabril de 1946. Estava lligat amb filferro, ficat dins un sac; lhavien assassinat dun tret al crani. La policia li va trobar uns documents a les butxaques que acreditaven que havia de tornar a Barcelona. Va nixer a Barcelona el 10 de juny de 1916. Desprs de combatre durant la Guerra Civil a la 26a Divisi va exiliarse a Frana. Durant locupaci alemanya ajud persones perseguides pels nazis a entrar a Espanya. Va participar a lalliberament de Tolosa, i posteriorment va servir denlla a lorganitzaci confederal entre Espanya i Frana.

quan estava reunit amb el Comit Regional de Catalunya, el secretari general del qual era Vicente Peris, a casa del militant metallrgic Benjamn Snchez. Evangelista, el qual van ferir quan intentava escapar, tamb pogu relacionar se amb Melis, que li va facilitar la fuga.

72

73

Quan va haver aconseguit abastirse de mitjans econmics, el grup del Quico va dedicarse a buscar punts de suport i collaboradors segurs a Barcelona, a la comarca i arreu del cam cap a Frana. Van organitzar les primeres bases que emprarien com a refugis, dipsits darmes i queviures, etc. tant a la ciutat com al camp. El Quico va recrrer pam a pam les muntanyes i els pobles de Catalu nya entre el 1945 i el 1946. Mentrestant, altres grups dacci arribaven a Barcelona. El 2 de gener de 1946 sis homes armats van atracar lempresa Batlle SA, situada a la Ronda de Sant Pere, i es van apoderar de 200.000 pessetes. Les investigacions van menar la policia a un bar del carrer de la Cera cantonada amb carrer Amlia (ara Reina Amlia), a lantic barri Xino. El dia 25 shi celebr una reuni on assistiren membres del grup que estaven cercant. Di versos inspectors armats van intentar arrestar tots els presents al bar. Entre aquests darrers Francisco Marn Nieto, un conegut militant andals. Francisca Gonzlez (Paquita), companya del Francisco, sassabent del que succea pels vens, i va fer cap al bar, amb un cistell al bra. Havien em manillat quatre homes i sels enduien cap a la Prefectura de Policia. Un agent, en veure la Paquita palplantada al bell mig de la porta, li etzib: Per a qu cony vns, aqu? Per aix, vinc!

VI.

Acci

75

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

Unint el gest amb les paraules, de cop va llanar enlaire la bomba de m que duia amagada dins el cistell. Lartefacte va esclatar enmig de la sala i va causar algunes vctimes: el seu marit va resultar greument ferit, aix com tres inspectors, i ella va morir destrossada per la metralla1. Francisco Miarro Torroglosa i Manuel Martnez van ser detinguts arran daquests fets. A ambds sels van endur a la Prefectura de Policia el 9 de fe brer. El segon, incomunicat durant fora mesos, va ser torturat brutalment; del nas, boca i orelles li rajava sang. El van condemnar a pena de mort, per li va ser commutada per la de trenta anys i un dia. El van traslladar a la pres de Burgos, i desprs a Saragossa, on va el van jutjar de nou. Va morir el 3 de febrer de 1955 a la pres de Burgos 2. El 6 de febrer de 1946, quan era a Barcelona, el Quico va rebre un telegra ma que li comunicava que el dia anterior la Leonor havia dut al mn dues bessones. Aquesta notcia va fer que interromps les seves activitats i sense badar sencamin cap a Frana. Malgrat el mal temps i les fortes nevades (en alguns llocs per on va fer cam la neu li arribava als malucs) va passar per Banyoles i va creuar la frontera per Costoja. Va arribar a lhospital de Perpin y, on encara hi havia la seva companya. Una de les dues menudes va morir al cap de pocs dies. A la que sobrevisqu li van posar Alba. La famlia de Sabat feia poc que havia abandonat Eus per anar a viure a Marquixanes, entre Prada i Vin. El Quico va passar uns dies a la capital del Rossell, i va decidir llogar una masia a La Clapera (a 2 km de Prats de Moll, Pirineus Orientals), a la vora del riu Tec, on es va installar la famlia. Tamb va arrendar unes terres situades al vessant duna muntanya propera. El mas era conegut pels llogarrencs com La Soranguera, i va ser el lloc on va installar la primera base doperacions, punt de partida dels seus viatges cap a Espanya.
1 El 3 de febrer de 1948 van ser afusellats al Camp de la Bota de Barcelona en relaci amb aquests fets els segents companys: Victori Ruiz Cecilia, amb 25 anys i nadiu de Barcelona; Antonio Casas Llus, amb 28 anys i nadiu de Valdelubial (Sria); Eugenio Mansilla Gmez, barcelon de 27 anys; i Antonio Rodrguez Santamara amb 19 anys i de Villafranca de los Barros. El dia 15 de desembre de 1949 tamb va ser afusellat Francisco Marn Nieto. Tots van ser acusats de bandidatge i terrorisme. 2 La mort de Manuel Martnez va ser un vertader assassinat, ja que malgrat estar greument ferit li negaren sempre assistncia mdica. Li van dir moltes vegades que no sortiria viu de la pres. Nasqu a Abejuela (Terol). Quan ell era jove la seva famlia se nan a viure a Valncia, on va aprendre lofici de cuiner. La seva afici era, per, la tauromquia, on tamb va provar sort. Els seus pares, contraris a aquesta afici, el van fer detenir i van aconseguir que se noblids. Llavors marx a Barcelona, on conegu les idees anarquistes, les quals abra amb passi. Durant la Guerra Civil va ocupar un crrec de responsabilitat al barri de Sarri, als comits orgnics i a les Patrulles de Control. Posteriorment se nan al front dArag, on es va incorporar a la 26a Divisi. Quan la guerra acab fug a Frana, i all estant va participar en la resistncia contra els nazis. Desprs sincorpor a la lluita clandestina a Espanya.

Per justificar lanar i venir cap a la base tamb va arrendar una part del bosc dels voltants, de qu sencarregaven cinc companys. Aquesta feina va fer pen sar a en Sabat com seria de magnfic de crearhi una collectivitat. Ho va arribar a intentar, per pel cam va topar amb persones que el van defraudar profundament. Lorganitzaci a Frana va aprofitar la seva arribada per encarregarli una missi ben definida. Havia dintroduir a Catalunya una quantitat important darmes i eliminar el confident Melis a Barcelona. El dia 21 dabril el Quico sencaminava cap a Catalunya, per Costoja, amb Ramon Vila Capdevila, Antonio Malpica Ramos, un xicot fort i decidit de Sern (Almeria), Jos Gay (Jos) i Aurelio Mart. Tots ells veterans excepte lAurelio, que feia poc havia desertat de lExrcit franquista. Van deixar la major part del material bllic en un indret convingut. Una persona de tota confiana shavia dencarregar del transport de metralletes, municions i explosius fins a Banyoles. Ara el grup havia de dividirse i retro barse de nou a la Ciutat Comtal. El 25 dabril Malpica i Mart agafaren lmnibus del mat amb destinaci Girona. Vila i Gay havien dagafar el mateix mitj de transport a la tarda. El Quico havia de marxar lendem amb un cami que traginava tot larmament, fins a Barcelona. Lmnibus de la tarda sortia de Banyoles a les dues. Aquell dia hi havia fira al poble i, com a conseqncia, fora forasters. Aquesta era una circumstncia favorable per al grup ja que podrien passar ms fcilment desapercebuts. Ha vent dinat, els tres amics van sortir de la fonda on shavien allotjat. Caminaven cap a la parada de lautobs, el Quico i en Gay davant enraonant, i en Vila rere seu. De sobte, un parell de gurdies civils es van acostar als primers i els van demanar la documentaci. Qui sap qu va aixecar les sospites dels civils; potser van ser uns documents expedits des de Logronyo a persones que tenien un accent catal inconfusible. Els van convidar a acompanyarlos a la caserna i el Quico va comenar a protestar. En Ramon Vila estava a laguait pocs me tres enrere. Alguns vens, sorpresos, observaven la picabaralla amb els de la Benemrita. Un gurdia, amb menys pacincia que el seu collega o, potser, amb la intenci de presumir dautoritat, va treure la pistola com a argument decisiu. En Ramon, que no perdia cap detall de lescena, en veure lembolic en qu estaven els seus amics, va avanar rpidament entremig dels curiosos i amb un tret segur va deixar ests per sempre Jos God Garca.

76

77

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

Abans de poder referse de lastorament, el segon gurdia es va veure en canonat per tres pistoles. Va ser desarmat i convidat a marxar corrents, consell que va saber apreciar. Mentrestant, al mercat hi havia un gran esvalot. Els tres homes van poder esquitllarse fcilment enmig del xivarri. Remarquem, tot i que no tingui gaire importncia, que no va ser en Sabat qui va disparar contra el gurdia com va dir reiteradament la premsa espanyola, sin en Ramon Vila. El millor testimoniatge el podria donar el gurdia que va sobreviure, que potser consider una qesti de prestigi atribuirho al Quico. Ramon Vila i Josep Gay es van amagar rpidament a la muntanya; Sabat va tornar amb cautela a lhostal, ja que era el responsable del material bllic i el tenien en dues grans maletes que havien arribat a Banyoles. Desprs de treure la metralleta amb la munici corresponent, va amagar les armes sota una pila de fems, a la part posterior de lhostal, on tractants i firaires deixaven els carros i les cavalleries. En ferse fosc va abandonar lalberg i es va refugiar en una casa del poble que era de confiana. A Banyoles, que aleshores tenia uns 6.000 habitants, la policia i la Gur dia Civil hi van engegar una actuaci extraordinria: escorcolls al carrer i als domicilis, i patrulles als camins i carreteres de sortida del poble. Desitjaven, sobretot, venjar el caigut. El Quico va poder escapolirse de lescorcollament grcies a un ardit que segons va confessar desprs li va fer passar la por ms gran de la seva vida. La mestressa de la casa que lempar li va donar roba de pags i una aixada. Ves tit i amb leina a lespatlla ell, i amb un cabs farcit dhortalisses que amaga ven la metralleta, van sortir del poble plegats. Va ser la primera i darrera ve gada que el Quico va acceptar anar desarmat. Posteriorment les coses es van embolicar. Lhostaler, sens dubte atemorit per lextraordinria investigaci policial, va tenir la gran pensada de presen tarse espontniament a les autoritats per a informarlos que un grup de sospitosos havia sojornat a casa seva. La intenci era, evidentment, allunyar tota sospita. Lempescada va tenir un resultat nefast, ja que la policia all que vertaderament volia era enxampar alg. Des del primer moment el van con siderar cmplice. El van sotmetre a un terrible interrogatori en qu no es van estalviar apallissarlo. Quan la policia escodriny la fonda va trobar les male tes amagades sota el femer. Disfressat de pags, el Quico va arribar a Barcelona. Vila i Gay van tornar a Frana per comunicar els fets.

Les investigacions subsegents als fets de Banyoles van menar a la detenci del company Farrs, lenlla giron amb els grups barcelonins, especialment el del Quico. Desconeixem les circumstncies que van conduir a la detenci, tot i que alguns antecedents haguessin perms, aleshores, treure lentrellat de la situaci. Quan Sabat va marxar a Espanya loctubre de 1945, el contacte sestabl a Girona a travs dun resident. Quan va tornar a Frana perqu la seva com panya anava de part, el resident va entregar al Quico documents importan tssims, entre els quals hi havia la relaci detallada de les forces concentrades a la frontera. Aquests documents van ser examinats a Frana i es va comprovar que havien estat mecanografiats per la mquina descriure de Melis. Daqu a considerar que aquell enlla era un instrument conscient o inconscient del confident barcelon noms hi havia un pas. bviament, com aconsellava la prudncia, es va tallar la relaci amb ell. Ara b, de tota manera, lantic enlla sabia moltes coses i no podia ignorar, en viure a la mateixa localitat, que el seu successor era Farrs. Larrest del nou enlla giron va ser un servei policac excellent. Farrs intent sucidarse, per els agents ho van poder impedir. Desprs de sotme trel a interrogatoris refinats, la policia aconsegu una pista: la lleteria del ca rrer Santa Teresa de Barcelona. Aquest era lindret on se solia reunir el grup de Sabat. Efectivament, shi dugu a terme una vigilncia ininterrompuda per identificar les persones que hi feien cap. Aix, en el moment adient, po drien aniquilar el grup sencer. Sabat, curantse en salut com solia fer, va fer el viatge a peu fins a Barce lona, on va arribar el 4 de maig. Desconeixia la caiguda de lenlla giron, i all que primer va fer en arribar va ser cercar els companys que tamb havien fet el viatge cap a la capital catalana. Tanmateix, per una srie de circumstn cies fortutes, no aconsegu trobarlos immediatament. Aix que va decidir fer cap a la lleteria, per tal dobtenirne noves. El 7 de maig la mestressa de la botiga linform que la seva casa estava sent vigilada, i que possiblement la policia hagus identificat algun company. El Jaume Pars hi havia anat el dia abans tamb cercant notcies. El fet que la policia conegus aquest punt de trobada va fer barrinar el Quico que la situaci era delicada. Per a impedir que cap company caigus al parany era necessari i urgent esvair la maquinaci feta des de la Prefectura. En sortir de la lleteria observ discretament els vol tants. Cliss un grup de quatre obrers que semblava que enraonaven engres cats. Amb naturalitat sacost al grup sospits.

78

79

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

Els quatre homes, sense deixar de parlar, van comenar a caminar cap a ell, com qui no vol. Quan el Quico es va haver atansat a pocs metres va treure la pistola Mauser que duia a sobre i els encanon com si ans a disparar. La sorpresa del grup no es podia descriure; immediatament van girar cua i van fugir corrents. Si hagus volgut el Quico hauria pogut fer vries dianes, ja que all on clavava la vista hi clavava la bala. Quan els agents disfressats van calcular que estaven a una distncia pruden cial de larma del Quico van comenar a disparar les seves pistoles. Sabat rebut j lenfrontament i sesfum sense ser molestat. Era urgent advertir els com panys. Alguns ja havien estat identificats, com ara lAbissini. Lhavien seguit discretament, i estava en perill: la policia coneixia el seu domicili (la casa de la seva germana, que vivia a Travessera de Grcia, prop de lHospital de Sant Pau). Desprs del tiroteig al carrer Santa Teresa la policia sadon que all ja no hi enxamparien ning, i que si no volien perdre el fruit dels seus esforos havien de passar a lacci immediatament. La famlia de la lleteria va ser detinguda tot duna, i s possible que en els interrogatoris que els van fer aconseguissin saber on vivien el Quico i el Ro get. Aquestes informacions no tenien importncia, ja que el primer dells no va tornar a entrar a casa seva, ni tan sols per recollir les seves pertinences. Desventuradament, per, van enxampar el Roget poc desprs. La primera vctima va ser lAbissini3. El 9 de maig de 1946, quan entrava al portal de casa seva va ser cosit a trets des de linterior de ledifici, on lesperaven. Jaume Pars va morir a lacte 4. El Ramon Vidal va cometre la imprudncia de passar pel carrer de la lleteria desprs de lassassinat de lAbissini, i sel van endur a la Prefectura. El Quico va vigilar els voltants immediats de casa seva i, amagat a les mateixes barbes dels sicaris de Quintela, va poder veure com aquests darrers ocupaven el seu domicili tot duent a terme una actuaci important per tal
3 LAbissini tenia un germ a Barcelona, el Llus, que mantenia molta relaci amb el grup den Sabat. Com a precauci tamb abandon el seu domicili del carrer Urgell i es va refugiar a una casa de lHospitalet de Llobregat que li indic Sabat. Tanmateix va cometre la imprudncia de visitar la seva companya i de donarli la nova adrea. La policia va detenir la noia i va aconseguir saber el nou refugi del Llus. Feliment la policia hi an a cercarlo, per ell ja shavia encaminat cap a Frana, on arrib sense problemes. 4 Nasqu a Barcelona lany 1910. Des de jovenet va formar part de lOrganitzaci confederal. Lany 1926 pertanyia als grups de defensa de la CNT. Durant la Guerra Civil estigu a la secci de transport de la Columna Durruti. Ms endavant va ser acceptat com a lescorta dEugenio Vallejo Isla, cap de la Secretaria dArmament de Catalunya.

datraparlo. Va pensar despantar de veres els agents. Acompanyat del Joan Salas sentrevist amb el delegat del MLE a Barcelona, lAntonio Prez. Li van demanar lajut dun nombre suficient de persones per assaltar casa seva i es carmentar els ocupants. Lpez, sensatament, va rebutjar la demanda per con siderarla intil i sucida. Es van haver de resignar. El 12 de maig de 1946 el Quico i el Roget es van acomiadar a la Diago nal. El primer volia anar a lHospitalet per tal de comprovar si havia succet alguna cosa a casa dels seus pares. Daltra banda, el seu germ Josep estava a punt darribar des de Valncia. Quan lany 1938 es va partir la zona republi cana, el Josep es va quedar al sector de Llevant, on era el cap dun batall. La fi de la guerra el va menar al port dAlacant, on va ser detingut. Lhavien tancat al camp de concentraci dAlbatera i al penal de Cartagena. Per fi havia sortit en llibertat provisional, i havia comunicat a la seva famlia que aniria a visitarlos. El Roget, tot i la m dadvertncies que li va fer Sabat, continuava con venut que el seu domicili no hauria estat descobert, i decid treurehi el cap. Lhi esperaven, i el mateix dia 12 el van tancar als calabossos de Quintela5. Antonio Malpica Ramos, que tot just havia arribat a Barcelona, tamb va ser detingut. El Quico era conscient del perill que representava fer acte de presncia a lHospitalet, per el desig denraonar amb el seu germ lempenyia a ferho. Bon coneixedor dels mtodes policials, escodriny els voltants de ledifici on vivien els seus pares, i no hi trob indicis de perill. Al capvespre va entrar a la casa, on no hi va trobar ning. Va redactar una nota per al Josep, escrita en termes que noms ell podia comprendre, i tot seguit sen va anar per la part posterior de la casa. Va dormir al camp entre garrofers. Lendem, quan es va fer de dia, va fer cap de nou cap a la casa, passant pels carrers on fos menys probable topar amb alg conegut. Ja a prop, sadon dun moviment inslit pels voltants de la casa, i va tombar pel primer cap de carrer que va trobar. Va tenir la desagradable sorpresa densopegar amb dues furgonetes de la Policia Armada6. Sent impossible girar cua sense alertar els agents, va decidir fer el cor
5 Va sortir en llibertat lany 1973, desprs de purgar 27 anys als penals franquistes i dhaver fracassat en diver sos intents de fuga. Tots els esforos que maldrem per trobarlo, van ser debades. A travs dalguns dels seus companys de captiveri vam saber que quan el van alliberar estava mentalment pertorbat. 6 El Cos de la Policia Armada, els grisos com eren coneguts popularment, va ser creat el 8 de mar de 1941 com a cos integrant de la policia governativa. La seva missi era mantenir lordre pblic i la repressi. Aquest cos est organitzat militarment: forces dinfanteria, cavalleria i motoritzades. El comandament lexerceix un general de lExrcit denominat General Inspector, amb seu a Madrid. Els caps i oficials de les unitats tamb

80

81

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

fort i avanar com qualsevol altre plcid ciutad per la vora dels vehicles ata pets dagents armats. Ms endavant es va assabentar de com en va estar de prop de la mort, aquell dia. Els policies havien rebut lordre de disparar contra ell sense avs previ, i en una de les furgonetes hi havia Farrs, lenlla de Girona, i el Roget, per tal didentificarlo. Sens dubte la casa dels seus pares estava sent vigilada de prop. Probable ment el van veure entrarhi el dia abans, per no devien sospitar que la visita seria tan fuga. El cas s que quan havia caminat per la vora dels vehicles, les armes dels agents lapuntaven; la seva vida havia estat penjant dun fil. Tant el Roget com Farrs van tenir el coratge de dir que aquell home que passava pel seu costat no era Sabat. Poca estona desprs, quan el seu pare7 sortia de casa per anar a treballar, els agents el van aturar. Emprantlo com a escut, van penetrar a la casa. L entrevista entre els dos germans Sabat es va dur a terme uns dies desprs, en algun indret de la muntanya. El Quico li va explicar les seves activitats i els plans que volia dur a terme tant a curt com a llarg termini. El Josep, obligat a tornar a Valncia per resoldre alguns assumptes personals, li promet que ani ria a Frana tan aviat com li fos possible; all podrien discutir la seva actuaci conjunta ulterior mpliament. I aix va ser. Unes setmanes ms tard el Josep arribava al pas gal, i des daleshores es va dedicar plenament a la lluita anti franquista. Els incidents daquell viatge van impedir que es dugus a terme la missi de liquidar Melis. Aviat un grup arrib a Espanya amb el mateix objectiu: Jos Pareja Prez, Enrique Coma Casas i Dover, acompanyats dels guies An tonio Cereza i Coronas. Per larribada a Barcelona del delegat del Movi ment Llibertari, ngel Marn Pastor, i les entrevistes que va mantenir amb Jos Pareja sobre el cas Melis van donar com a resultat que altra vegada sabandons el projecte. Tanmateix, com veurem ms endavant, va ser el ma teix Pareja qui uns anys ms tard ajustici Melis, acci en qu ell tamb va perdre la vida.
pertanyen a lExrcit. Les ordres generals provenen del director general de Seguretat, governadors civils, de legats del govern i caps superiors de la policia. Existeixen unitats mbils, per tal dintervenir immediatament en qualsevol alteraci de lordre pblic. Els seus efectius: ms de 100.000 homes lany 1978. La composici del Cos per professions, segons estadstiques oficials de 1971, era: 52,28% obrers, 39% pagesos i un 8,44% estudiants. En la seva procedncia geogrfica destacaven, per ordre dimportncia: Castella i Lle, Andalusia, Extremadura i Mrcia (73,20% en total); Catalunya i Astries: 0,62% per cada regi. 7 Manel Sabat va morir a lHospitalet el 5 de desembre de 1978, amb 99 anys.

A finals de juliol de 1946 van ser detinguts a Irn, quan tornaven a Espan ya, Diego Franco Cazorla i Antonio Lpez8, delegat del MLE a Barcelona i que, posteriorment, es va traslladar a Saragossa per reforar la regional dArag, junt amb Ignacio Zubizarreta Aspas. Lagost de 1946 es celebr a Tolosa un Ple Nacional de regionals, en qu estigueren representades ms de 730 federacions locals, un total de ms de 23.500 afiliats 9. El 17 dagost daquell any la policia va efectuar una mplia batuda a Barcelona. Van detenir el vicepresident sortint del Comit Regional de Ca talunya de la CNT i secretari general del CR de les FIJL Manuel Fernndez Rodrguez 10 ; Francisco Enguidanos, membre del Sindicat dArts Grfiques, i Josep Llus Faceras, secretari general dun nou organisme conspirador, el MIR (Moviment Ibric de Resistncia). El secretari general del CR de la CNT, Joaquim Miralles (Joan Ferrer), va ser detingut el 25 dagost quan tornava a Barcelona duna estada a Madrid. Ceclio Dez, que va substituir Manuel Fernndez com a vicepresident del CR, va ser detingut la viglia sense que ning se nadons. Ell va ser qui va informar la policia de la cita que tenia amb Miralles. Tamb van empresonar Guillermo Ganuza Nava rro, membre dels grups dacci, i nou joves llibertaris ms. En total, trenta nou persones. Tamb va caure el CR de la FAI i la impremta on seditava lrgan penin sular Tierra y Libertad, del qual noms shavien arribat a imprimir dos nme ros des del local del carrer Mallorca nmero 612.
8 Antonio Lpez, de 31 anys, i Diego Franco (ms conegut com Amador Franco, el seu pseudnim literari),
de 26, van ser condemnats a mort en un consell de guerra celebrat a Sant Sebasti el 21 dabril de 1947. Ambds van ser afusellats a la pres donostiarra dOndarreta el 2 de maig de 1947. 9 El CN designat en aquest ple fou: Germinal Esgleas Jaume com a secretari general i relacions (interior i exterior); Miguel Vzquez Valio com a secretari dorganitzaci; Pere Mateu Cusid, secretari de coordinaci; Julio Patn com a secretari jurdic; Paul Malsand Blanco com a secretari poltic; Joan Sans Sicart, tresoreria i arxiu; i Joan Puig Elias com a secretari de cultura i propaganda. Germinal Esgleas, nascut al Marroc el 1903, mor a Tolosa el 21 doctubre de 1981. Pere Mateu, nascut a Valls el 23 dabril de 1897, va morir el novembre de 1980 a Cordes (Tarn). Mateu va participar en latemptat que li tragu la vida al cap de govern Eduardo Dato e Iradier el 8 de mar de 1921, juntament amb Llus Nicolau Fort i Ramon Casanellas Lluc. Aquest ltim, nascut a Sant Sadurn dAnoia el 31 de mar de 1897, va morir en un accident de motocicleta el 27 doctubre de 1933 amb Francisco del Barrio, de 27 anys. Sembla que el Nicolau Fort va ser afusellat per les forces comunistes dEnrique Lster Forjn quan a la fi de la Guerra Civil sencaminava a Frana. 10 Manuel Fernndez Rodrguez nasqu a Granada el 29 de mar de 1917. Va ser detingut el 28 doctubre de 1939 i sort en llibertat el febrer de 1942. Feble de salut va marxar cap a Frana el 1947, on treball en ladministraci del setmanari CNT i va collaborar a Ruta. El gener de 1952 va marxar a Brasil. Un cop mort Franco va tornar a Barcelona.

82

83

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

La repressi tamb va abatre Saragossa, on van detenir, entre daltres, Ig nacio Zubizarreta Aspas i Wenceslao Jimnez Orive. El primer va morir a la pres. El 29 de novembre de 1946 esclat una bomba de gran potncia a les ofi cines dels diaris falangistes Solidaridad Nacional i La Prensa de Barcelona. Lexplosi va causar un mort, tres ferits i danys importants. Lacte de sabotat ge lhavien preparat alguns comunistes i un jove llibertari 11. El 12 de desembre va ser detingut el nou secretari del CR de Catalunya de la CNT, Flix Carrasquer Launed12, amb 39 anys. Aquest company era cec, per pocs tenien el seu entusiasme i activitat. Tamb van ser detinguts els altres membres del comit: el seu germ Francisco; Pedro Mora, delegat permanent a lexili arribat de Frana; Maria Ausi; Agust Ballester Ibars; i el delegat de Defensa, Mora, que no tenia cap parentiu amb lanterior13. La detenci del Josep Llus Faceras va fer trontollar el projecte del Movi ment Ibric de Resistncia (MIR). Lencarregat de revifarlo va ser un nou delegat acabat darribar des de Frana, Llibert Sarrau Royes14. Shi dedic a partir del mar de 1947, desprs dhaver collaborat amb el CR de les JJ.LL. Introdu algunes reformes ms aviat desencertades. Una daquestes va ser la modificaci del nom inicial, suggeridor duna amplitud indefinida, pel de Moviment Llibertari de Resistncia (MLR), que el lligava a lorganitzaci anarcosindicalista. LMLR es va proposar ser la branca militar del Moviment Llibertari. El nou organisme va ser immediatament desautoritzat pels companys de Frana. Malgrat aquesta oposici oficial, lMLR va decidir actuar pel seu compte. Shi van incorporar companys excellents i aguerrits, i hi van collaborar grups dacci, com ara el de Jos Pareja. Leliminaci de Melis es considerava indispensable des de feia temps. Daltra banda, molts companys estaven convenuts que tant a Espanya com a
11 La causa oberta arran daquest sabotatge es vei el 13 doctubre de 1948. ngel Carrero Sancho, Joaquim Puig Pidemunt, Pedro Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando van ser acusats com a autors. Van ser condemnats a mort, i executats el 17 de febrer de 1949. 12 Flix va nixer a Albalat de Cinca el 4 de novembre de 1905. Lany 1936 va ser membre del Comit Pe ninsular de la FAI. El 1944 va ser membre del Comit Regional de la CNT de Catalunya. El 1959 va marxar a Frana i va tornar a Barcelona lany 1971, i shi va installar definitivament. Sobre la seva vida i obra vegeu el nm. 90 de la revista Anthropos, Barcelona, 1988. 13 Tots van sortir en llibertat provisional el 3 de juliol de 1947. El mateix dia van ingressar a la pres els membres del CR posterior, amb Hermes Piquer com a secretari general. 14 Llibert Sarrau ja havia fet un primer viatge clandest a Espanya el juny de 1942. Va tornar a Frana un any desprs per la via dfrica del Nord.

Frana existien altres individus dedicats a la mateixa tasca de confidncia, sens dubte ms perillosos pel fet de ser ignorats. Per tant, era important acon seguir tota la documentaci que posses Melis per tal desbrinar el major nom bre de tradors possible. Abans diniciar aquest projecte, es va produir a Barcelona una altra allau de detencions. El 20 de maig de 1947 van arrestar el CR de la CNT: Hermes Piquer Fargas 15 (Juan Figueras), el secretari general, Eduard Josep Esteve (Germen), Toms Latre, Jos Cases Alfonso i un tal Domnguez. En la ma teixa operaci repressora tamb detingueren els comits provincials de Barce lona i Girona, els comits de les federacions locals de Barcelona i Badalona i les juntes dels sindicats de Metallrgia, Construcci, Productes Qumics i altres, tots aquests de Barcelona. Larrest dun enlla havia estat la clau per identificar els components del Comit Local de Vic, entre els quals hi havia Josep Piquer Fargas i Daniel Agramunt. El primer va ser sotms a tortures brutals; tant que va morir en un interrogatori i la policia el penj per simular un sucidi. Tamb van ma tar de la mateixa manera el company Francesc Farreras, de Ripoll. En total van ser detinguts ms de cent companys de la CNT16. Els membres del Co mit Regional van estar reclosos quarantatres dies a la Prefectura, so tmesos a interrogatoris bestials. A principis de juliol van ingressar a la pres Model. Perqu comprenguem millor lamplitud de la repressi, comentem que se gons ens va informar Hermes Piquer la CNT de Catalunya tenia ms de 20.000 afiliats cotitzants, i que a la Federaci Local de Barcelona existien catorze sin dicats de la CNT perfectament organitzats. Heus aqu la relaci dels sindicats, amb el corresponent nombre dafiliats, al desembre de 1946. La font: un infor me (indit) dAgustn Mariano Pascual, aleshores secretari de la FL. Construcci: 2.174 afiliats Metallrgia: 1.990 Fabril i Txtil: 1.477 Alimentaci: 1.436 Oficis varis: 1.235 Transport: 1.098
15 Havia estat processat lany 1939 i condemnat a trenta anys de pres. Sis anys desprs en va sortir en
llibertat provisional, i sincorpor immediatament a la lluita clandestina.

16 Aquests companys no van ser processats. Gaireb tots van sortir en llibertat provisional dos anys desprs,
amb el deure de presentarse cada quinze dies a la policia. La causa es va sobreseir

84

85

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

Indstries qumiques: 998 Arts grfiques: 964 Pell: 837 Llum i Fora: 640 Espectacles pblics: 500 Fusta: 486 Pesca: 240 Sanitat: 128 Total: 14.203 Tamb existia el Sindicat de la Indstria Ferroviria, que tenia un funcio nament independent i per aix no consta al llistat; per tenia un delegat di recte al Comit Regional. El segell sindical es cotitzava a una pesseta. El propresos, a dues, aix com el diari clandest Solidaridad Obrera, del qual es distribuen 10.000 exem plars a Barcelona ciutat. El mat del 22 de maig de 1947 van detenir al passeig Colom el secretari del Comit Nacional de la CNT, lEnric Marco Nadal. Successor de Lorenzo Iigo17, acabava darribar a Barcelona en missi orgnica. Uns dies abans tamb havien estat arrestats a Madrid altres membres del CN, entre ells: Germn Horcajada Manzanares, delegat de Frana; Nicols Muiz Alonso, delegat de la regional asturiana; i Jernimo Garca, del Subcomit de les FIJL. Tamb va caure Manuel Martnez Rodrguez, enlla entre Frana i Es panya, quan travessava la frontera. I es van endur a la pres, entre daltres: Juan Jos Caba Pedraza, Jos Yez Garca, Antoni Sanfeliu i Francisco Al caraz18. Joan Perell, de lHospitalet, va topar amb el Quico un dia del mes de juny de 1947 quan creuava un pont proper a Sant Boi de Llobregat. Eren
17 Va ser detingut labril de 1946. Pablo Monllor, secretari regional de Llevant, nera el successor designat,
per no es va presentar. Va ser lEnric Marco qui va assumir el crrec. Manuel Morell Milla va ser el vicese cretari; Juan Garca Durn, secretari poltic; Jos Snchez Fernndez, secretari sindical; Juan Manuel Molina Mateo (Juanel), secretari de Defensa; Enric Esplandiu Pena, secretari jurdic; Bartomeu Mulet Juli, secretari dEstadstica i Economia. Quan lEnric Marco va ser detingut, el substitu Antonio Ejarque Pina, detingut el setembre de 1947. El substitu Manuel Villar Mingo, que feia poques setmanes havia sortit en llibertat. Va ser arrestat de nou el 20 de novembre del mateix any. Lnic membre del CN que va continuar en llibertat va ser el delegat dExtremadura, Antonio Bruguera Prez, que despla la seu del CN a Valncia. 18 El procs contra aquests companys es va dur a terme el 5 de febrer de 1949 a Ocaa. LEnric Marco va

amics dinfantesa, i quan es van trobar aquell dia es van abraar alegres. El retrobament no va ser pas una casualitat, ja que lhavia preparat Sabat. Aquest li va dir que shavia assabentat del seu canvi de residncia a Gav desprs de la mort del seu fill; li va explicar tamb que acabava darribar a Barcelona amb un grup i desitjava la seva collaboraci per realitzar alguns projectes. El Joan shi va avenir i poca estona desprs es van separar. Uns dies ms tard el Quico es va presentar al domicili del seu amic, on noms hi va trobar la seva filla, de catorze anys. Ella li va dir que el seu pare treballava a la fbrica de fibres artificials La Seda de Barcelona SA, al Prat de Llobregat, i que tornaria a mitjanit. La mare era al camp, on treballava de jornalera, i tornaria aviat a casa. Va sopar i passar la nit a cal Joan, que vivia a uns 300 m de la caserna de la Gurdia Civil. Lendem, diumenge, va quedarse a Gav per poder parlar tranquillament amb ell. Els projectes del Quico eren els segents: tallar les comunicacions del poble i amb lajut dun grup guerriller que actuava a la muntanya, el del Marcell Massana Bancells, assaltar la caserna de la Gurdia Civil. Se nendurien les armes per atracar el Banco Vizcaya. Tamb la hi volien fer pa gar cara a alguns caps falangistes del poble que shavien distingit en la repres si desprs de la victria nacional. Per durho a terme eren imprescindibles informacions molt concretes, i volien demanar al Joan i a altres companys que els les proporcionessin. Finalment aquest projecte no es va poder realitzar. Al juliol daquell any es va executar Melis, la m dreta del comissari Quintela, i la repressi que es va desprendre arran de lassassinat va obligar el grup del Quico a refugiarse a Frana. Daltra banda, la policia va descobrir la relaci entre Joan Perell i el Qui co. El primer, que estava en llibertat condicional, va decidir refugiarse a Frana amb la seva famlia. El 6 de juliol de 1947 es va celebrar un Ple Regional de JJ.LL. amb lassistncia de la FL de Barcelona i les comarcals del Baix Llobregat i Valls Oriental. El Valls Occidental no hi va poder participar, per havia comuni cat que savindria als acords que es decidissin. Era el primer ple amb una re presentaci forta desprs de la caiguda de Manuel Fernndez Rodrguez, se
ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per trenta anys de pres. Va escriure el llibre Condenado a muerte, Ed. Mexicanos Unidos, Mxic, 1966. Tamb Todos contra Franco. La Alianza Nacional de Fuerzas Democrticas 1944-1947, Ed. Queimada, Madrid, 1982. Va sortir en llibertat el 1955.

86

87

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

cretari del CR, ja que al ple anterior noms hi van assistir el Valls Occidental i la FL de Barcelona. Es va acordar que lMLR no podia tenir potestat per intervenir en les qestions orgniques del Moviment Llibertari, aix com aquest ltim tampoc podia tenir poder per a remitjar en les funcions conspiradores del Moviment Llibertari de Resistncia; tret que les tres branques (CNTFAIFIJL) arribes sin plegades a la conclusi que la tasca duta a terme per lMLR fos contrria al lesperit anarquista. En aquest cas seria desautoritzat pblicament. Tamb es va decidir que les tres branques del Moviment Llibertari podrien presentar companys per lluitar a lMLR, i que l acceptaci o rebuig daquests seria criteri exclusiu de lorganisme. Es convingu que la missi cabdal del Moviment Llibertari de Resistn cia seria dur a terme cops sensibles a leconomia de lEstat, en lloc de malver sar el temps en simples accions de carrer que no duien enlloc. Per a aquest fi, gaudiria dindependncia absoluta. Una altra decisi va ser que lMLR podria editar diaris subversius, mani festos, butlletins i tots aquells impresos que cregus convenient. Tota la pro paganda shauria dacoblar al sentit revolucionari del Moviment Llibertari. A ms a ms, totes les accions efectuades contra el franquisme shaurien de rei vindicar pblicament. Durant aquelles dates, la tasca principal del jovent llibertari va ser la pro paganda contra el referndum del 6 de juliol de 1947, s a dir, la comdia del Consell de Regncia i la Llei de Successi19. Ms de 70.000 fulls que denun ciaven lengany i aconsellaven labstenci van ser distributs a Barcelona. Una part de la propaganda la van llanar amb uns coets que Miguel Rodrguez Alarcn havia aconseguit grcies a un company que treballava en una fbrica
19 El 25 de juliol, desprs del referndum, lEstat espanyol es defin com un Regne:
Article primer: Espanya, com a unitat poltica, s un estat catlic social i representatiu que, dacord amb la seva tradici, es declara constitut en Regne. Article segon: El govern de lEstat correspon al Caudillo dEspanya i de la croada, Generalssim dels Exrcits, Francisco Franco Bahamonte. La Llei de successi determin que el cap de lEstat podia sotmetre a les Corts el nom de la persona que el succes en el crrec, amb ttol de rei o regent. Franco, al discurs pronunciat el 22 de juny de 1969 davant les Corts, propos el prncep Don Juan Carlos de Borbn, fill de Don Juan, comte de Barcelona i nt dAlfons XIII, el darrer rei espanyol amb corona, com a successor a la magistratura suprema en qualitat de rei. El cap de lEstat va destacar que no es tractava duna restauraci, sin de la instauraci de la Monarquia. La proposta de Franco va ser aprovada per 491 vots contra 19 i 9 abstencions (Llei del 22 de juliol de 1969). El 23 de juliol el prncep Don Juan Carlos va jurar fidelitat al cap de lEstat i obedincia a les Lleis Fonamentals, aix com als principis del Movimiento. Juan Carlos va obtenir el ttol de Prncep dEspanya.

pirotcnica, situada al carrer de la Font de la Mamella. Vet aqu alguns dels textos que es van difondre: Si votes S, votes per Franco. Si votes NO, votes per Franco. Si NO VOTES, votaran per tu, per no obtindran el teu vot. NO VOTIS! CNT-FAI-FIJL Jove conscient: NO VOTIS. I no temis les represlies. No poden castigar-nos a tots pel crim dabstindrens de votar una llei ridcula. Que inventin el teu vot, per que no hi comptin. JOVENTUTS LLIBERTRIES DE CATALUNYA I BALEARS ANTIFEIXISTES: No n hi ha prou amb abstenir-se de votar, tamb s ha daconsellar que no votin als que creuen que votant NO soposen eficament a la perpetuaci del rgim franquista. Que tothom spiga que votar en pro o en contra de la risible Llei de Successi s votar per a la continutat del feixisme. NO VOTEU! CNT-FAI-FIJL DONA: Qui et priva de tots els drets et concedeix el de votar perqu els ajudis inconscientment a perpetuar la misria i el jou que els mantenen en lopulncia. Sigues digna. NO VOTIS. JOVENTUTS LLIBERTRIES DE CATALUNYA I BALEARS.

88

89

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

TREBALLADOR: Votar NO significa considerar legal el Rgim imposat per la fora de Franco i els seus aliats nazifeixistes italogermnics amb el consentiment del capitalisme mundial. NO VOTIS. Guerra al feixisme! CNT-FAI-FIJL Loperaci contra Melis es va preparar minuciosament i finalment, es va fixar el dia D. Pels volts del migdia del 12 de juliol de 1947, Jos Pareja, Antonio Gil Oliver (ms conegut com Antonio Sancho Agorreta) i Jos Ville gas Izquierdo van entrar al bar Castells de la plaa Bonsuccs. All dins Melis jugava al billar. Pareja es va atansar al policia sense que el veis, li va tustar lespatlla i el va convidar a sortir al carrer. Melis, que coneixia linterlocutor i fins i tot el projecte dassesinarlo labril de 1945, aparentant tranquillitat pero trastocat, es va posar la jaqueta i va sortir del caf seguit dels tres homes i duna dona que estava al bar amb ell. Ella era Candelaria Simn Obradora, vdua dun company que feia amb Melis algun negoci destraperlo. Pareja li va explicar breument que ms que la seva vida desitjaven que els entregus tota la documentaci que tenia. Tot seguit el va convidar a anar a recollirla plegats. Melis va comprendre que la situaci era dall ms crtica quan va veure un grup de suport de quatre companys a prop don eren. Abans diniciar el cam, lAntonio Gil va voler desarmarlo de la pistola que duia a la butxaca de darrere dels pantalons, per Pareja va intervenir dientli: Deixaho crrer, no s necessari.... Aquestes paraules corresponien, potser, al desig de convncer Melis que si entregava la documentaci li perdonarien la vida. Com veurem, el seu excs de confiana va tenir conseqncies nefastes. Van enfilar tots plegats el carrer Elisabets cap a Montalegre: al capdavant, Pareja, Melis i lAntonio Gil; darrere seu, Pere Adrover, Jos Villegas, Barra china i un altre, i una mica ms endarrerits Ramon Gonzlez Sanmart (el Nano de Granollers) enraonant amb la Candelaria Simn. Semblava com si Melis accepts amb resignaci els fets; en realitat, per, convenut que aquells eren els darrers instants de la seva vida, rumiava una idea que el permets sortir benparat daquell trngol. Caminant pel carrer Montalegre, mentre conversava amb els que lenquadraven i sense donar sos

pites de les seves intencions, els va donar una empenta i va crrer rabent cap al portal nmero 3. La reacci de Pareja va ser empaitarlo corrents. Es va aturar uns segons al llindar. Melis, que ja havia arribat a lescala que duia als pisos superiors, va veure la silueta del seu perseguidor ben perfilada al marc de la porta. La Beretta del 9 curt va ressonar al vestbul i els projectils van fer el blanc. Pareja va tenir lesma, abans de desplomarse, davanar unes passes i disparar acertadament la seva arma contra Melis, que va rodolar escales avall. Antonio Gil va veure Melis ferit i li va disparar diverses vegades al cap. En produirse el tiroteig els companys que estaven a laguait al carrer es van situar estratgicament per protegir la retirada. Instants ms tard va arribar Gil amb la mala notcia que Pareja estava ferit. Tot just arribava a la plaa dels ngels una camioneta Opel de la Granja Viader carregada dampolles de llet, conduda per Francisco Viader Roca. Van fer baixar el seu ajudant, Ricardo Batista Satorre, i van posar en el seu lloc a Pareja. Jos Villegas es va encarregar del volant i Antonio Gil20 va seure al costat del ferit. Van arrencar cap a lavinguda de Jos Antonio, i la resta del grup es va dispersar. Entre els carrers Viladomat i Calbria van aturar la camioneta al costat dun taxi. En van fer baixar el conductor i van fer cap a la consulta mdica dun amic. Aquest, desprs dexaminar el ferit, els va dir que no hi podia fer res, ja que eren necessries unes radiografies per localitzar els projectils i una operaci immediata. Els va aconsellar que anessin a lHospital Clnic. Pareja, que no havia perdut el coneixement, es neg a anarhi, i va demanar als seus companys que el rematessin. Van aconseguir convncerlo de provar sort a lhospital, i li van dir que ja se les empescarien per rescatarlo dall. Van deixar el seu amic a lentrada del Clnic. Quan Quintela sassabent del que havia succet, va ordenar immediata ment que es fes tot el possible i impossible per guarir el ferit. Tanta insistncia no obea, evidentment, a sentiments humanitaris, sin al vehement propsit dinterrogarlo. Les cures que li van fer no van servir de res; Pareja va morir al cap de tres dies. Els seus amics, a travs dun company que treballava dinfermer al Clnic, es van assabentar que havia estat ats perfectament; per les mltiples perfo racions intestinals, que van exigir lamputaci de bona part de lintest, eren
20 Antonio Gil Oliver nasqu a Urrea de Gan (Terol) el 27 de gener de 1921, i mor a Tolosa (Frana) el 20 dabril de 1948, atropellat per un cami.

90

91

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

massa greus. Fins i tot van poder comunicarse amb ell i dirli que no laban donaven, que quan es refs se lendurien de lhospital. Al dipsit de cadvers del mateix hospital feia el cos de Melis. Una com panya, la Maria, va poder comprovar que el confident estava ben mort, havia utilitzat com a pretext la desaparici del seu pare. Melis va servir excellentement al cos de la policia. Per els tradors, al cap davall, sn sempre menyspreables. La seva mort noms meresqu nota breu a la premsa barcelonina que deia, sense ni esmentar el seu nom: En una de les crulles del carrer Ferran [fins i tot el lloc dels fets es dissimul] dos homes que ocupaven una camioneta dispararen sobre un altre que passava pel carrer, que reb diversos trets que li llevaren la vida. No obstant latac sobtat, abans de morir va treure la seva pistola i va disparar contra la camioneta, i va ferir un dels seus ocupants. Els companys daquest se l van endur a lHospital Clnic. Desprs van fugir. Dos destacats membres de la CNT, Hermes Piquer Fargas i Jos Cases Alfonso, ambds membres del darrer Comit Regional de la CNT detingut al maig anterior, van ser duts a la Prefectura, on els va rebre Quintela. Mheu assassinat el millor dels amics! El millor dels amics!, els va dir. Els va interro gar, i en acabat, sen va anar deixantlos emmanillats i vigilats. Quan va tor nar, els va dir: Avui s que podeu dir que heu nascut dues vegades. Pareja 21, abans de morir, va declarar que no heu tingut res a veure amb lassassinat de Melis. Amb aquesta execuci, lMLR va fer la seva primera aparici pblica. Vegem un fragment daquesta declaraci dirigida al poble: Dara en endavant respondrem al terrorisme governamental amb el terrorisme popular. A les bales homicides dels pistolers uniformats respondran les pistoles i metralladores del Moviment Llibertari de Resistncia. Els homes del Moviment Llibertari de Resistncia ajusticiaran els delators al carrer, a casa seva, all on els trobin... Aix com han ajusticiat ja el primer, e1 fatdic Eliseu Melis, de trista memria, el 12 de juliol a les 13 h al carrer Montalegre de Barcelona.

La proclamaci lhavia signada el Comit Revolucionari del Moviment Llibertari de Resistncia l1 dagost de 1947. Desprs dexecutar Melis, lMLR va decidir eliminar Eduardo Quintela Bveda, cap de la Brigada Politico Social. Objectiu que si reeixs podria in fluir considerablement en les decisions de lOrganitzaci, tant a Espanya com a Frana, pel que feia al nou organisme. A principis de juliol de 1947 el Josep Llus Faceras va sortir en llibertat provisional i, immediatament, va oferir la seva collaboraci a lMLR. A la pres estant lhavien nomenat delegat dels presos proper a la Federaci Local. Les activitats que havia fet a la pres no eren ni de bon tros les que ell preferia. Pel que fa al nou atemptat, no noms hi va voler participar, sin que tamb en va assumir la responsabilitat. Totes les passes del cap policial van ser observades amb cura durant for a temps. Finalment van recollir totes les informacions necessries. Tot semblava tan clar que, fins i tot, es van imprimir unes targetes perqu fos sin distribudes per Barcelona desprs de la mort de Quintela. Vet aqu el text: LLIBERTAT O MORT! Ni les amenaces de mort de cap decret llei, ni la feresa de les porres de la policia a les comissaries, tampoc la crueltat dels caps dels pistolers legals, ni els piquets dexecuci de lEstat feixista; res no aconseguir aturar la Justcia Revolucionria. LMLR seguir combatent sense descans el terror legal amb terror. El criminal legalitzat sempre pagar car el seu vandalisme. MOVIMENT LLIBERTARI DE RESISTNCIA Durant una reuni celebrada al Parc Gell es va decidir passar a lacci. Latemptat es faria al carrer de Sant Quint (entre el carrer de lArquebisbe Claret i el carrer del Trobador), ja que Quintela sempre passava per aquell punt per arribar al seu domicili del carrer de la Vinya, al barri del Carmel (al, nordoest de la ciutat). Va arribar el dia D. Faceras, Jess Martnez Maluenda (que era manyo) i Josep, valenci, es van apoderar dun taxi. El van aparcar davant un taller menut de bicicletes que si no recordem malament es deia Poblet. Lespera va ser inacabable. Aquell dia, excepcionalment, Quintela no va passar per all a lhora prevista.

21 Jos Pareja Prez va nixer a Vlez Rubio (Almeria) lany 1910. Durant la Guerra Civil va ser comissari
de la Brigada 104.

92

93

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Acci

Lendem passat van fer un altre intent. Van llogar una camioneta amb xofer al passeig de Sant Joan. Mentre es duia a terme loperaci el xofer i dos companys sen van anar a fer un volt. Quan Faceras, Francesc Ballester i Je ss Martnez van anar a una benzinera per omplir el dipsit del vehicle van comprovar que tots els sortidors estaven tancats. Aix passava de tant en tant com a conseqncia de lescassetat de benzina que hi havia a Espanya. Una altra oportunitat que sen va anar en orris. Faceras sapoder de nou dun taxi. Lacompanyaven el Jess Martnez i un tercer. Aquell dia van veure arribar el vehicle oficial de Quintela a lhora prevista. En el moment crtic, per, el taxi es va negar a arrencar. Van haver dempnyerlo uns 200 metres per aconseguir posarlo en marxa. Per cert, quan van arribar davant duna caserna de la Policia Armada van ser els ma teixos gurdies els qui van ajudar a orientar el cotxe en sentit contrari, cap a la baixada de Sant Quint; daquesta manera van aconseguir engegar el mo tor. El van abandonar a prop de la Gran Via. Es pot ben dir que Quintela va tenir una xamba excepcional. El CR de les JJ.LL. de Catalunya va ser detingut el 8 dagost de 1947. En van empresonar el secretari, Manuel Llatser Toms (Rosendo 22), dos altres membres del comit i fora militants dels barris. Entre aquests ltims hi havia Enrique Martnez Marn23 (delegat del Carmel a la Federaci Local) i Miguel Barba Moncayo (Reyes). Tots van ser els convidats de Fernando Arnao Garca, el director de la Model. Mentrestant, el cas del Moviment Llibertari de Resistncia shavia discu tit en un Ple Nacional de Regionals de la FIJL celebrat els dies 15 i 16 de juliol de 1947, i al ple de la FAI, realitzat en una rajoleria dels afores de Ma drid el dia 18. Hi van assistir delegacions de lexili 24. Els resultats van ser
22 Manuel Llatser va ser detingut novament el 9 de maig de 1955 a Barcelona, en una caiguda de Solidaridad
Obrera. Quan es va celebrar el judici, el 5 dabril de 1960, tots els encausats ja estaven en llibertat provisional, donada sota fiana desprs dunes setmanes de pres preventiva. Manuel i Antonio Ramia, que havien fugit a Frana, van ser declarats en rebellia. Antoni Miracle Guitart, tamb empresonat arran de la caiguda de la Soli, va ser assassinat per les bales de la Gurdia Civil al gener de 1960, com el Quico. Ramia va morir lany 1972 a Pars en un accident a la carretera. 23 Enrique va sortir en llibertat provisional el 25 de mar de 1948. 24 De la FIJL de Catalunya hi van assistir: Celedonio Garcia Casino, Francesc Ballester Orovitg i Manuel Ramos Fernndez. De la FIJL a Frana: Francisco Martnez Mrquez i Llibert Sarrau. Com a delegat del MLECNT a lexili: Josep Peirats Valls. Es va informar sobre el ple al nmero 4 de Juventud Libre de Madrid. Aquest nmero va ser reprodut al nmero 113 de Ruta de Tolosa. Arran daquest ple, el Comit Peninsular va elaborar un manifest contra el sindicalisme poltic, que no reprodum aqu per la seva amplitud. El podeu llegir al nmero 1.008 de Cultura Proletaria de Nova York.

desfavorables per a lorganisme conspirador catal. Tanmateix, a ambds plens es va ratificar la creaci del Moviment Llibertari dEspanya (CNT FAI), decisi que anteriorment havien acordat els comits peninsulars de les dues organitzacions. Es va constituir un CN que aplegava les dues branques especfiques. El seu secretari general va ser Juan Gmez Casas, que estaria al capdavant del primer CN de la CNT de lera postfranquista (des de lagost de 1976 fins a labril de 1978). Poc desprs aquell CN va difondre un mani fest explosiu amb el propsit, potser, de demostrar que lMLR era inneces sari; ja que els objectius del nou organisme eren els mateixos. Era una crida a ls de la fora popular contra la violncia de lEstat, a la lluita armada, a la resistncia contra el franquisme. Tanmateix, no shi feia esment ni en una sola lnia de lacci collectiva i tradicional dels camperols, dels obrers de les fbriques i tallers; ni una frase per rememorar lacci reivindicativa de les vagues realitzades pels treballadors. Les accions collectives de caire massiu van aparixer ms endavant; es van generalitzar per lembat de noves organit zacions sindicals que van substituir en bona part la CNTFAI pel que fa a la influncia directa entre els treballadors. La mania centralitzadora esdevindria un element esterilitzador dins la lluita antifranquista, tant en lmbit sindicalista com en el de la lluita ar mada. El cas del Moviment Llibertari de Resistncia es discutia a Frana, sense desllorigarse de lmbit dels comits i, per tant, sense arribar a les bases. A les darreries de 1947 lnic suport de qu disposava lMLR era el CR de les JJ.LL. de Catalunya. LML va celebrar el seu segon Congrs de Federacions Locals, en el qual van participar diverses delegacions, del 20 al 29 doctubre a Tolosa. El Josep Llus Faceras, aleshores membre del CR de les JJ.LL. de Catalunya, es va desplaar fins a Frana amb la intenci de defensar lMLR a lassemblea. Va creuar els Pirineus amb Francesc Ballester Orovitg i Manuel Fernndez Ro drguez (exsecretari del CR de les JJ.LL de Catalunya, que havia estat de tingut amb Faceras i que havia sortit de la pres amb la salut fortament malmesa). El delegat del Comit Peninsular de la FIJL, Juan Gmez Casas, i un grup heterogeni en qu hi havia diversos evadits van creuar la frontera pel Pas Basc. Els gui Antonio Cuesta Hernndez. Un dels components del grup era Jos Prez Montes (Pepn), delegat del MLE a Frana. Aquest, des

94

95

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

prs dhaver dut a terme una tasca organitzativa intensa per terres basques i per Santander, on va befar cent vegades la vigilncia policial, va desaparixer per sempre desprs de creuar el riu Bidasoa. El seu cadver va ser trobat a prop de la desembocadura del riu dos dies desprs. Li havien pres tot all que duia a sobre excepte el segell de cautx de la FAI25. Els delegats del Moviment Llibertari de Resistncia van ser desautoritzats per assistir al Congrs. Els acords a qu es va arribar preconitzaven una acci ms dinmica dins el cam traat. Sense considerar els desitjos dels grups ar mats que actuaven a Espanya. ,

25 Jos Prez Montes va nixer a Santander el 2 doctubre de 1915.

Josep Llus Faceras, Juan Carloza (Tom Mix), Ramon Gonzlez, Francesc Ballester, Celedonio Garca Casino i Domnec Ibars Juanias van tornar a Espanya a principis de novembre de 1947. El Quico, Alberto Ballester (delegat de fronteres a Perpiny) i un altre company havien transportat prviament abundant material per al grup a la base del Mas Tarts (a prop dOceja, Pirineus Orientals). El grup va ser de tingut a prop de la Tor de Querol per un control de la gendarmeria. El van empresonar a Perpiny, i desprs destarhi recls quinze dies, va ser alliberat sense cap altre trmit formal. El sextet, guiat per Mariano Puzo Cabero, es va afanyar a guanyar la base dOceja per fer cap immediatament a Barcelona, ja que faltava poc per larribada de lhivern. Van enfilar, doncs, el cam dun viatge carregat de dal tabaixos. Mentre preparaven els materials que havien dendurse, es va des prendre el dispositiu de seguretat duna bomba de m. Mariano Puzo va cui tar a llanar la bomba de m per una finestra, per mentre intentava obrir els porticons lartefacte va esclatar. El va ferir greument, i un resquill va colpejar un genoll de Rafael Ballester. Van traslladar el Mariano a Oceja, on li van practicar una cura durgncia. El mateix dia sel van endur a lhospital de Perpiny per amputarli lavantbra esquerre i el polze de la m dreta. Finalment el 6 de desembre el grup va poder reprendre el cam cap a Es panya. Pocs quilmetres desprs dhaver comenat el viatge, el Rafael va ha ver de tornar a Frana perqu la ferida del genoll shavia infectat.

VII.

Problemes a Frana

96

97

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

La repressi no havia viscut un instant de treva a Espanya. La impremta on seditava CNT va caure el 15 de novembre. Lendem, Alfonso Bruno, secreta ri poltic del CN de la CNT, va ser detingut; el dia segent, Flix Abad, secre tari de Defensa del CR del Centre, va ser greument ferit per la policia al Bar del Norte, a la Cuesta de San Vicente, per va aconseguir escapar. El dia 20, van detenir: Manuel Villar Mingo 1, secretari general del CN de la CNT; Pe dro Gonzlez Calero, membre del CR de les JJ.LL.; Miquel Monllor, delegat a Frana; els delegats regionals Bruno Gonzlez Alba, Eustaquio Rodrguez, Flix Carrasquer i ngel Morales Vzquez; el secretari de la FL de Madrid Antonio Cerezo, que va morir a la pres, i molts altres, entre aquests tres do nes. Aquests arrestos van ferse pocs dies abans que se celebrs un Ple Nacional de regionals. En total vintiun companys i companyes van engrossir la pobla ci penitenciria. Una acci repressiva que semblava que volgus liquidar la CNT en particular i el Moviment Llibertari en general. Calia un fons econmic, indispensable, per poder sobreviure en la clandes tinitat i continuar la lluita. Faceras, Francesc Ballester, Pere Adrover Font i Celedonio Garca van decidir cometre un atracament el 18 de desembre. Van llogar un taxi al carrer del Marqus de Sentmenat. Quan passaven per davant del camp de futbol de les Corts en van fer baixar el conductor i li van prendre la documentaci i la gorra. Li van prometre que ho recuperaria tot un parell dhores ms tard. A dos quarts donze del mat arribaven a la sucursal del Banco de Bilbao del carrer de Mallorca, 419. Van obligar el caixer, Fernan do Aranda Berbetrn, a obrir la caixa de cabals i es van apoderar de 179.917 pessetes, dun sobre farcit de participacions de la Loteria Nacional (cap nme ro va ser premiat) i un anell de brillants que el director de lestabliment va valorar en 20.000 pessetes.

1 En un consell de guerra celebrat a Ocaa el gener de 1949 el fiscal va demanar la pena de mort per a Manuel Villar i Miquel Monllor, per van ser commutades per vinticinc anys de pres. Villar va nixer a Pradoluengo (Burgos) el 24 de desembre de 1904. Va arribar a Argentina quan era encara un vailet. Dadolescent, va ingressar a la Federaci Obrera Regional Argentina (FORA). Lany 1926 era redactor de La Protesta. Va ser deportat lany 1930 per ordre del dictador Jos Flix Uriburu. Sexili a Xile i a Uruguai, i lany 1932 va tornar clandestinament a Buenos Aires. All va ser arrestat de nou. Va ser redactor de la Soli a Barcelona, director de CNT a Madrid i de Fragua Social a Valn cia. Va ser detingut en acabar la Guerra Civil, i va ser alliberat pocs mesos desprs. Lany 1941 entr de nou a la pres acusat de participar en activitats contra el Rgim. Lempresonament es va allargar fins a labril de 1946. Succe Enric Marco Nadal com a secretari general del CN, quan lltim va ser detingut el maig de 1947. Lany 1960 va tornar a Argentina, on va morir lany 1972. Escrigu: Con-

Van tancar els treballadors i els clients al despatx del director, van tallar les lnies telefniques i van fugir. El taxi, la documentaci i la gorra van ser tro bats al carrer de Nostra Senyora del Coll, a Vallcarca. El bot va ser lliurat a la caixa del Moviment Llibertari de Resistncia. Aquell desembre de 1947 es va desencadenar una nova allau de repressi a tot Espanya. Lanomenem nova, tot i que, com es pot veure pel nostre relat, s difcil establir quan nacabava una i comena una altra. Els militants del Mo viment Llibertari omplien les presons ininterrompudament. Va ser detinguda la companya Mercedes de la Cruz. Al seu domicili de Sevilla la policia va localitzar documentaci de la FAI i de la FIJL, armes i explosius. A la mateixa ciutat, el dia 20 van arrestar Manuel Rodrguez, a qui van requisar documentaci i diners de lOrganitzaci. Manuel Galve va ser detingut el dia 26 al cinema Sevilla de Madrid. Lendem queia ngel Urziz, secretari de Defensa del Comit Peninsular de la FAI, de 33 anys. Al seu domicili hi van trobar els arxius del comit i segells de cotitzaci. Els segents van ser Gabriel Cruz Sim, secretari de Defensa del CR del Centre de la FAI, i Eusebio Cabrera, mestre racionalista de 50 anys. Li van requisar exemplars de Tierra y Libertad i de Juventud Libre, re buts dexpedicions fetes i material de propaganda. Al voltant daquestes dates, la Comissi Intercontinental a Frana va deci dir enviar un delegat directe al CN del Moviment Llibertari (FAIFIJL) de Madrid. Es va designar Jos Blanco 2, que va creuar la frontera amb Antonio Cuesta Hernndez i alguns militants de les JJ.LL., entre aquests dues noies que sincorporaven a lInterior. Va arribar a Madrid durant les festes nadalen ques, s a dir, en plena repressi. Es va fer crrec del CN provisionalment. La seva tasca primordial va consistir en restablir el dispositiu orgnic i el contac te amb les regionals i Frana. A Madrid, un mes ms tard encara persistien els escorcolls i les deten cions. El 15 de gener de 1948 van detenir Juan Gmez Casas, secretari del
diciones para la Revolucin en Amrica (1932), El anarquismo en la insurreccin de Asturias (1936) i Espaa en la ruta de la libertad (1962). 2 Veter militant que va destacar a lpoca ms agitada del sindicalisme revolucionari espanyol (19201922).
Va actuar una temporada al Pas Basc, especialment a la zona minera; posteriorment va participar a lorganit zaci de la indstria pesquera. En acabar la Guerra Civil sexili a Frana, i va dur a terme una gran activitat a la zona del Marne durant locupaci alemanya. Va ser escollit secretari general en un ple de la XI regi, anomenada zona nord (Pars, Normandia, Nord) celebrat els dies 8 i 9 de setembre de 1945. Ocup el crrec fins al 31 doctubre de lany segent. El substitu Flix Castro Salgado, nascut a Valladolid el 31 de gener de 1903 i mort a la mateixa ciutat dun atac de cor l11 doctubre de 1962.

98

99

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

Comit Peninsular de la FAI. A casa seva, al barri de Carabanchel Bajo, van trobar la impremta on seditava Tierra y Libertad i Juventud Libre. La policia va ocupar el domicili i va segrestar la seva companya i el seu fill, que noms tenia un mes. El dia 16 queia al parany Rafael Cayuela Cubillo, de 24 anys. Investigacions policials van menar els cossos repressius a un domicili de Sant Sebasti on sojornaven companys que anaven o venien de Frana. Hi van detenir Martina Jorajuria. Matilde Pajares de la Fuente, vdua de 37 anys amb set fills, el ms petit de tres anys, va ser detinguda a Irun. Van empreso narles a Las Ventas. Gabriel Cruz, secretari de Defensa del CR de Centre de la FAI, va ser torturat al Ministeri de Governaci convertit en Direcci General de Segu retat i a la Prefectura especial de Vallehermoso, seu de la Brigada Especial de Requisitria. Sotms durant setmanes a interrogatoris esferedors, va per dre les seves facultats mentals. Juan Gmez i Rafael Cayuela tamb van estar reclosos vint dies a la caser na de Vallehermoso, on van patir maltractaments brutals, que van continuar a Governaci fins que el 17 de febrer sels van endur a la pres dOcaa 3. El 21 de febrer de 1948 es va autodissoldre lMLR de Catalunya. El dia 24 van ser arrestats Llibert Sarrau Royes i Joaquina Dorado Pita 4. El fet que sadoptessin mesures rpides de seguretat com a resposta a lallau repressora que sintensific a finals de 1947 va evitar que tingus greus reper cussions, tant a Catalunya com a Arag i Llevant. Malgrat aix, la policia descobr a Barcelona el 22 de febrer leditor de la propaganda contra el re ferndum i del nmero 26 de Ruta, que havia patit un llarg eclipsi des del maig de lany anterior. La situaci econmica era cada cop ms angoixosa, faltaven mitjans no noms, per actuar, sin per aportar ajut jurdic i material als centenars de detinguts. El dia 30 dabril de 1948, Josep Llus Faceras, Enrique Martnez Marn i Celedonio Garca Casino es van apoderar dun taxi, que condua Jos Nava rro Olivella. Tot seguit van atracar el Banco de Vizcaya, situat al carrer Roca
3 El consell de guerra contra aquests detinguts i altres aqu no esmentats es dugu a terme el juliol de 1949. ngel Urzaiz va ser condemnat a 30 anys; Juan Gmez, a 23; Rafael Cayuela, a 12; i Matilde Pajares de la Fuente, a 10. 4 Llibert Sarrau va sortir en llibertat del penal de Burgos el 12 de mar de 1958 i va fer cap a Frana al mes de maig del mateix any. Joaquina Dorado va ser alliberada el 7 de juliol de 1954. Va creuar la frontera francesa el 19 de febrer de 1957.

fort nmero 139, i van aconseguir 100.000 pessetes. Van abandonar el cotxe al barri de Sant Gervasi. El tercet va creuar la frontera francesa el mes de maig de 1947 com a dele gats del CR de Catalunya (FAIFIJL). La seva missi era recollir armament i altres equips per transportarlos a Espanya. A finals de 1946 i principis de 1947 el Quico va abandonar la casa de La Clapre, a prop de Prats de Moll, i es va mudar a un mas dun llogarret de lajuntament de Costoja. A pocs quilmetres de la lnia fronterera, era un indret molt adient per poder preparar activitats per atemptar contra el rgim franquista. Per tal que la Leonor i les menudes estiguessin acompanyades du rant les seves constants absncies, tamb hi va anar un company ms gran, que sencarregaria del conreu dels voltants de la masia. Va comprar un burro que es va convertir en un inestimable auxiliar a lhora destassar els voltants del mas, veritablement encaixat a la muntanya baixa on abunden matolls i aros. Els vens observaven irnicament els seus esforos, encara que no vivien a la vora perqu els masos ms prxims eren a mig quilmetre en lnia recta, com el mas de Les Escomes, on acabava el cam transitable que existia des de Costoja. Per en Quico havia danar de vegades a Ceret, Arles, Sant Lloren de Cerdans i, fins i tot, a Perpiny per aconseguir material o per comprar llavors, i exposava apassionadament a tothom les seves illusions i esperances. La gent de la comarca coneixia perfectament, o aix pensava, el que podien obtenir daquella terra i acollia amb escepticisme les explicacions de Sabat: Altres deien ho havien intentat abans que ell i havien fracassat en la punya. Per el Quico no noms era tena, sin que era un home amb iniciativa i un treballador traut. Va comprar una bomba vella docasi i, amb lajuda del ruc, va installar canalitzacions per portar laigua dun rierol fins a la casa. Al cap dun temps, el pags improvisat ensenyava cofoi als ms incrduls els me lons que havien substitut els matolls. Al voltant daquelles dates va ocrrer un fet que hem desmentar, ja que posteriorment ens hi referirem diverses vegades. La nit del 6 al 7 de maig de 1948 un grup dhomes emmascarats i armats aconseguia entrar, escalant, al recinte de la fbrica Rhne Poulenc, a Page de Roussillon (Li), desprs dhaver tallat les lnies telefniques. El seu propsit era apoderarse de la paga del personal. Dos guardes, Poncet i Hennebaud, van ser lligats de mans i emmordassats. Un tercer guarda, Maurice Monnot, va sorprendre els atraca dors i va voler detenirlos, per una rfega de metralleta va acabar amb la seva

100

101

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

vida. Aquesta mort, que no formava part dels plans dels assaltants, els va fer abandonar precipitadament la fbrica. Van fugir amb el cotxe amb qu ha vien arribat. La pressa va fer que hi deixessin mltiples pistes. Els atracadors havien canviat la matrcula del cotxe i havien conservat loriginal, probablement per muntarla de nou desprs de lassalt. Tanmateix, per descuit o pel que fos, en enretirar les armes del vehicle va caure la matr cula a terra i all es va quedar. La policia va poder identificar rpidament el propietari de lautombil, amb placa 7263 FS 8. Havia estat matriculat al departament francs de lAlta Garona, i pertanyia a un home espanyol, Carles Vidal Pasanau, amb residncia a Tolosa. El Carles lhavia comprat a un garat gista de Tol. No el van poder interrogar, ja que es va amagar i va creuar r pidament la frontera espanyola. El 15 de maig a la nit una parella de carrabiners efectuava un control a uns 8 km de la frontera espanyola, a prop de la Cabanassa, comuna de Ceret (Piri neus Orientals). Van aturar un taxi, van convidar a sortir el client i li van fer entregar la documentaci. Lhome va accedir i els la va entregar. Mentre els agents lexaminaven, lhome els va donar una forta empenta i va desaparixer corrent entre la boirina. Els carrabiners van disparar alguns trets, per no el van ferir. Els agents tenien a les mans els documents dun refugiat espanyol: Fran cesc Sabat Llopart. Sota la banqueta del taxi hi van trobar una pistola au tomtica. Hores desprs, els agents de duanes es van presentar al mas Casenove Loubette o Casanova de la Llobeta. Van escorcollar la casa amb la presncia de Leonor. Hi van trobar dos aparells porttils de TSH (emissorsreceptors) de marca nordamericana. L Administraci de Duanes consider aquest ma terial com a contraban 5. El 21 de maig el comissari de policia Dupouy va tornar a cal Quico per efectuarhi un escorcoll ms detallat. En un cobert, a prop de la casa, va tro bar un sac de tela a dins del qual hi havia: un paquet de vintidos cartutxos de material explosiu, cinc granades de m, tres cilindres carregats amb materials explosius, catorze petards 6,
5 Aquest afer de contraban va ser resolt amistosament entre linculpat i lAdministraci el 14 de gener de 1949. 6 Explosius slids premsats de forma regular, generalment prismtica. Tenen un orifici on es colloca lenceb.

dos petards ms marcats com a perillosos, dues caixes de quinze detonadors cadascuna. Mentrestant... per on parava el Quico? Desprs de fugir, com hem ex plicat, va creuar el riu Tec i es va amagar durant uns dies a casa dun amic, Jacques Pignol 7, a Arbools. Amb set persones ms va creuar la frontera es panyola. Eren: el seu germ Josep, Ramon Vila Capdevila, Francsico Mar tnez Vzquez, Josep Dot, Alejandro Triburcio, Carles Vidal Pasanau i Bentez. El Quico va ser inculpat de possessi illegal darmes i explosius i declarat en rebellia pel Tribunal Correccional de Ceret el 23 de novembre de 1948. Va ser condemnat a tres anys de pres i a pagar una multa de 50.000 francs. Jos Blanco va convocar el 23 de maig un ple de carcter informatiu a Madrid. Shi va nomenar un comit encarregat de convocar un Ple Nacional de regionals. Tot just desprs dhaver celebrat el Ple es va desencadenar una repressi que prcticament va aconseguir desarticular lOrganitzaci. Aques ta vegada era la repercussi de la fuga duta a terme per dotze companys de la pres dOcaa, el 8 de maig8. Jos Blanco va ser detingut a principis de juny i va morir uns anys ms tard a la pres. A partir del dia 4 uns seixanta companys van fer cap a la Pre fectura, entre els quals citem: Jos Carrero Garca, Jos Ponde Mulero, Felipe Mora Bustillo, Luis Abada Velzquez, Manuel Orihuela Caballero, Jos Me dialdea Arenas, Ignacia Mara Luisa Cobos Pea, Esperanza de la Cruz Daz, Mara Gonzlez Aria, Federico Lpez Tola9. Ramon Gonzlez Sanmart 10 va morir dun tret al front al 13 de juny de 1948, en un tiroteig amb la policia al carrer Tallers, cantonada amb Valdon
7 Vam entrevistar Jacques Pignol el juny de 1972. Llavors treballava com a sabater al carrer de Pasteur a Thuir
(Pirineus Orientals).

8 La fuga va ser breu. El dia 20, els evadits entraven de nou al centre penitenciari. Tamb el militant gallec
Manuel Amil Barcia, que shavia fugat anteriorment de Cuelgamuros (Madrid), i Juan Gil Heredia, que va intervenir per organitzar la fuga des de lexterior. Juan Gil va ser executat a garrot vil a Ocaa el novembre de 1949. Noms dos companys van aconseguir salvar la pell i fugir a Frana: Francisco Romero Gamis i Antonio Ejarque Pina. 9 Un Consell de guerra celebrat el setembre de 1949 jutj Blanco i deu companys ms. Van ser condemnats a 30 anys: Jos Blanco, Juan Muoz, Luis Pintado i Silverio Castellano; a 20, Jos Daz i Juan Morano; a 10, Emilia de Blanco, ngeles Rojo i Casimiro Rojo; Antonio Chozas a 8; i Jos Otero a 4. 10 Ramon, Salvador Soler Santamara en la clandestinitat, el Nano pels amics, nasqu a Granollers el 26 de maig de 1920. Durant la Guerra Civil combat a la Columna Roja y Negra, que ms endavant integr la 28a Divisi (Divisi Ascaso) i la 26a (Durruti). Quan es va declarar la Segona Guerra Mundial es va allistar a la Legi Estrangera a Frana. Al Marroc va ser repatriat a Frana per malaltia.

102

103

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

zella. Juan Cazorla (Tom Mix) va aconseguir escapar i salvar la pell, per el van ferir al ventre. A Ral Carballeira Lacunza 11 una bala li freg lorella per no el fer. Uns dies ms tard la policia el va trobar en un refugi de Montjuc i mai no sha sabut si va morir per les bales policials o si es va sucidar dun tret a la templa. Josep Llus Faceras, Celedonio Garca Casino, Enrique Martnez Marn i Antoni Franquesa Funoll (el Toni i tamb Felipe), membre del POUM expe rimentat a passar la frontera i que sentia una predilecci especial per lacci que duien a terme els joves llibertaris, van passar a Espanya el 2 de juliol. Aquest viatge es va caracteritzar per un atracament a la fbrica de Taulells de Juan Jover, situada a la carretera del Port nmero 25, el dia 31 de juny. Sen van endur 125.000 pessetes. Els successos del mes de juny de Barcelona i les morts de Ramon Gonzlez i Ral Carballeira van permetre a la policia localitzar molts companys. Entre ells el doctor Josep Pujol Gra, que havia ats Tom Mix en ser ferit. El 15 dagost va creuar la frontera francesa un grup nombrs guiat per Francisco Dens Dez (Catal): Tom Mix, convalescent de la ferida, Guiller mo Ganuza Navarro, Pere Adrover Font, el doctor Josep Pujol i el Face. El Face shavia entossudit a acompanyar el doctor, a qui estimava com un pare, fins deixarlo sa i estalvi a Frana. Una allau de detencions va abatre Saragossa el mes dagost. En una ma teixa acci policial van caure trentacinc companys de les Joventuts Socialis tes, i en una altra vintiset companys llibertaris. Aquests ltims formaven part dun grup encapalat per Jos Gonzlez Feijoo (el Americano), que havia arribat des dArgentina el 1945. Dacord amb la FAI a lexili, havia creat una agncia de transport legal i va comprar un cami (que va costar 220.000 pessetes), que tamb va ser confiscat. El 26 de novembre de 1948 el Face tornava a Espanya amb un grup for mat pel saragoss Wenceslao Jimnez Orive, Celedonio Garca, Jess Mart nez i un tal Garca. A Barcelona sels va afegir Enrique Martnez Marn, que havia sortit en llibertat el 25 de mar. El dia 21 de desembre el grup va ferse seu un taxi, el propietari del qual era Virgilio Cimarro Mariano, i agaf la seva documentaci i la gorra. Van expropiar 400.000 pessetes al Banco Hispano Colonial situat al carrer Major
11 Ral Carballeira va nixer a Surez (Argentina) el 28 de febrer de 1918. Quan va esclatar la Guerra Civil a
Espanya ell estava a Uruguai, i va arribar a Barcelona de poliss. Va combatre al front dArag. Va ser membre del primer Comit Nacional de la FIJL a lexili, a Frana (1945).

de Grcia nmero 111. Wenceslao no hi va intervenir. Havien sorgit discrepn cies entre ell i el Face i va decidir formar un altre grup amb companys arago nesos. Flix Perpignan 12, de 22 anys, membre dun grup dacci de la capital catalana, va ser detingut el mes de desembre. El Face, Celedonio i el Quique van tornar a Frana el 13 de gener de 1949. A la viglia daquest viatge van ser alliberats diversos companys que havien estat arrestats el maig de lany anterior, entre ells Francesc Ballester Orovitg. Francesc havia elaborat, de la pres estant, un llistat dels anarcosindicalistes condemnats amb les adreces de les seves famlies i els noms dels advocats que havien intervingut en les seves causes. Lobjectiu daquest cens era intentar organitzar eficament lajut material i jurdic per a aquests presos, ja que deixava molt a desitjar. Es va posar en contacte amb el Quico, a qui coneixia perfectament. La idea va engrescar el Quico, que sovint es preocupava per la mancana dajut exterior amb qu es trobaven els presos. Va encarregar al seu germ Josep i a Francesc que tracessin un pla de treball raonable i daplicaci imme diata. Una de les primeres gestions va ser buscar un advocat a qui encomanar lassistncia jurdica. El grup del Quico es va comprometre a cobrir totes les despeses que ocasions lajut als presos. De diners, els grups noms podien abastirsen a partir dentitats ban cries. Conseqentment, els atracaments a bancs i empreses ocupen un lloc destacat en la narraci dels successos. Gins Urrea Pia, Santiago Amir Gruaas (el Sheriff ) i Josep Torres Cua drado van fer acte de presncia a la Banca Soler Torra, emplaada a la plaa Urquinaona, a les vuit del mat del 4 de gener de 1949. Durant latracament es va disparar accidentalment la pistola de Santiago Amir i aquest tret va ma tar el venedor de loteria Mart Salv Figueras. Van fugir sense endurse un cntim. Un altre grup es va apoderar de 65.000 pessetes desprs datracar la fbri ca de teixits de Jos Sanglas Mernos a Avi (Berga) el 28 de gener.
12 Flix va morir al febrer de 1949 al castell de Montjuc com a conseqncia de les tortures a qu va ser sotms. Lany 1946 havia desertat de lExrcit franquista. Sincorpor al Moviment Llibertari Espaol i va dur a terme diverses missions denlla a lInterior. A principis de 1947 es va incorporar als grups dacci. Poc desprs va ser detingut per aconsegu escaparse, i es va refugiar a Frana. Va tornar a la lluita clandes tina. Quan va ser arrestat per la Gurdia Civil el desembre de 1948, el van empresonar a la pres Model. Identificat com a desertor, va ser reclamat per les autoritats militars i sel van endur a Montjuc. All va morir.

104

105

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

El mes de febrer es va constituir el nou grup de Wenceslao Jimnez, for mat per Daniel G. M. (Rodolfo), Simn Gracia Fleringan, Plcido Ortiz Gra tal, Mariano Aguayo Morn i Niceto Pardillo Manzanero, de 18 anys, que era el secretari del Sindicat de la Construcci de Barcelona. La primera acci del grup va ser escarmentar Antoni Seba Amors, cone gut ajudant dEliseu Melis. El van trobar al bar Bracaf, al carrer de Casp, on li van disparar un tret. El van ferir lleument. Arran daquesta trobada Seba es va esfumar de la circulaci i, fins i tot, va marxar de Catalunya. El 18 de febrer Santiago Amir, Gins Urrea, Francisco Martnez Mrquez i alg altre van atracar el Banco Central de Barcelona, situat al passeig de Sant Joan, nmero 35. Es van endur un bot de 77.699 pessetes. El Quico, el seu germ Josep, Jos Prez Pedrero (Tragapanes) i un altre company forjaven el pla duna acci propresos contra un banc de Gav. El Quico coneixia b el banc, ja que lany 1935 hi havia coms un atracament. Ja havia estat en el seu punt de mira dues setmanes abans, per aleshores el Quico i el Francesc Ballester van descartar lacci perqu el banc estava vigilat per dos gurdies de la Policia Armada, i sent noms dues persones ho van considerar massa arriscat. La vigilncia als bancs havia aparegut arran de les freqents visites que patien. El nou intent tamb va fracassar, per per altres raons. Si el Quico va aconseguir sobreviure durant tants anys dacci arriscada i constant va ser grcies a la seva intrepidesa, valor i intelligncia, i tamb hi va intervenir una gran dosi de sort. En el cas del Quico la sort es corresponia a lextrema pru dncia. Era valent per no sucida, com ara veurem. Josep Sabat i Tragapanes van aconseguir un cotxe una estona abans de lhora convinguda. Josep, que coneixia la puntualitat del seu germ, havia deixat en llibertat el propietari de lautombil robat. Ho va fer perqu encara que lhome informs immediatament del robatori, tenien temps de sobres per a fer lacci sense perill. Aquesta vegada, per, per circumstncies alienes el Quico va arribar a Gav bastant tard. Quan li van dir lhora en qu havien alliberat lhome, el Quico va decidir deixarho crrer. Sort! Uns centenars de metres desprs dhaver arrencat, ja cam de Barcelona, el cotxe es va negar a continuar funcionant. Si el cotxe shagus espatllat tot just desprs dhaver coms latracament, el grup, sens dubte perseguit, hagus passat una mala estona. Ballester ignorava que des que havia sortit en llibertat la policia li seguia el rastre. Aquesta havia localitzat el domicili de Josep Sabat a Sants i, abans de

passar a lacci, tenia com a objectiu esbrinar tanta informaci com fos possi ble. Grcies a la prudncia de tots, adquirida per la gran experincia que te nien en la lluita clandestina, el pla policial va fracassar. Per exemple, ning no, entrava al seu domicili ni a cap altre lloc sense haver comprovat abans que no hi hagus senyals de perill. Quan la policia va esbrinar on vivia Josep, aquest va advertir immediata ment el perill. Tragapanes, el Quico i ell van decidir donar una lli a la bfia. Convenientment armats van anarsen cap al barri de Sants. Quan van arri barhi, Josep es va adonar que els espies que ell havia vist shavien esfumat. Passejant a prop dells hi havia un parell dhomes fora mudats; van pensar que possiblement havien rellevat els anteriors. Jos Prez Pedrero i Josep Saba t es van situar estratgicament mentre el Quico shi va acostar. Quan ja shi havia atansat els va encanonar amb la metralleta Thompson que duia sota la gavardina i els va demanar la documentaci. Els dos homes, sorpresos, li van ensenyar els papers que, per cert, acreditaven que eren ciutadans corrents; un dells era farmacutic. Sabat els va recomanar que abandonessin lindret i els advert que si els tornava a veure en circumstncies semblants no perdria el temps verificant documents. Els dos individus podien ser ciudatans corrents, per el ms probable s que fossin policies de pais. Fos com fos, Quintela sassabent daquesta sen zilla operaci i va comprendre que el pla de vigilncia que havia establert al voltant de Ballester i Josep no havia reeixit. El cap policial va recrrer a ladvocat amb qui Francesc havia contactat, amb lobjectiu dobtenirne infor maci que els servs dorientaci. Ladvocat no els va poder informar de res, noms que shavia entrevistat amb ell, informaci que ja tenien, ja que havien anat a buscarlo. Els policies van detenir a Ballester immediatament perqu no sescaps. La Brigada de Serveis Especials va encarregarse de la missi, i Ballester va ser tancat de nou a Via Laietana. Francesc no podia negar la seva relaci amb el grup del Quico, ja que li havien seguit el rastre des que havia sortit de la Model. Lgicament la policia volia que els confesss la data i lloc de la propera cita del grup. No tenia altra alternativa. Els va dir que shavien de trobar el dia 26 de febrer a la porta del Cine Amrica, situat a lavinguda del Marqus del Duero, nmero 21, a tres quarts de set de la tarda. Si es produa algun retard es citarien una mica ms tard al nmero 91, davant del Cine Condal. Ballester 13 va tenir lenginy de
13 Francesc Ballester, alliberat posteriorment, es va refugiar a Frana. Havia nascut a Barcelona el 12 de se

106

107

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Problemes a Frana

capgirar lordre de les cites i dindicar falsament a Francisco Martnez Mr quez (Paco) com a enlla. La policia va pensar que hi capturarien Francisco Martnez i per dur a terme loperaci va engegar un dispositiu de relativa importncia (la policia tamb t un ordre de valors), menor del que haguessin mobilitzat si es tracts de la detenci dels germans Sabat. Havien dactuar per sorpresa. El capgira ment de les cites va fer fracassar la maquinaci policial, ja que el nombre ms gran de forces el van establir al cinema Amrica. Loperaci la dirigia el cap de la Brigada dels Serveis Especials, Pedro Polo Borreguero, home que tenia una gran experincia en la persecuci dels militants de la CNTFAI. Polo 14 ja havia treballat per al cap de la policia de Catalunya Miquel Ba dia (193334) 15. Aquest, sota les ordres del conseller Josep Dencs Puigdo llers i amb la complicitat del govern de la Generalitat, va reincidir en els ho rrors que havien coms Severiano Martnez Anido i el general Miguel Arlegui Bayones. La Brigada de Serveis Especials es va crear al setembre de 1946 i sen va designar com a cap a Polo, que fins aleshores havia estat subcap de la Brigada Politico Social, que dirigia Quintela. Ambdues brigades sescarrassaven en la seva feina a les ordres del cap superior de la policia Manuel Chinchilla 16. Per dur a terme loperaci del Cine Condal van designar Oswaldo Blan co Gregorio, linspector Jess Martnez Torrecilla 17 i lagent lvaro Varela Guilln 18.
tembre de 1920. Va morir a principis de setembre de 1957 en el catastrfic accident ferroviari del tren Express ParsNimes. Era un esperantista fervent i collaborava sovint en revistes especialitzades. 14 Polo va nixer el 8 de setembre de 1897. Va ingressar al cos el 24 de juny de 1921. Durant la Guerra Civil estigu a la zona republicana com a policia de la Generalitat. Josep Peirats, al seu llibre La CNT en la revolucin espaola (Ed. CNT, Tolosa, 1952, Volum II, pg. 215), diu que Polo, durant la guerra, viatjava a Frana, on rebia ordres del servei de contraespionatge franquista. Va morir de mort sobtada a Barcelona el 7 de desembre de 1972, quan feia deu anys que shavia jubilat i lhavien nomenat comissari principal honorari. Desprs de la jubilaci va ocupar el crrec de cap de gabinet del Govern civil. 15 Miquel Badia Capell va morir en un atemptat el 28 dabril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Tamb hi va morir el seu germ Josep, secretari del Somatent. 16 Aquesta nova organitzaci policial sinspir en la que havia creat el general Miguel Arlegui el 1920, quan ocupava el crrec dinspector general dOrdre Pblic de Barcelona, amb Severiano Martnez Anido al Govern Civil. Arlegui tamb havia creat la Brigada de Serveis Especials i hi va collocar al capdavant linspector An tonio Espejo Aguilar. La diferncia ms significativa que existeix entre ambdues etapes rau en qu linspector Espejo pogu gaudir molt poc del seu nou crrec, ja que va ser cosit a trets el 19 de gener de 1921 a la canto nada del carrer Regomir, al Casc Antic. 17 Jess Martnez va nixer el 17 de juliol de 1908. Sincorpor al cos l1 dagost de 1932. 18 lvaro Varela va nixer el 28 dagost de 1919. Ingress al cos el 12 de juliol de 1943.

El grup del Quico havia de sortir aquella mateixa nit cap a Martorell. Van decidir anar tots plegats a la cita amb Ballester, la detenci del qual ignoraven, clar. La colla es dirigia cap el Cine Condal, els germans Sabat al capdavant i Josep Gonzlez Puig amb Francesc Massip Valls (Ciscu) rere seu. Atent i aler ta, com sempre, Josep Sabat va reconixer en la llunyania a Oswaldo Blanco. Era un dels policies que anteriorment havia vist rondar per casa seva, a Sants. Li ho va dir al seu germ i immediatament van acordar un pla. Entre ells i el cinema hi havia un quiosc que utilitzarien de pantalla. Cadasc desembo caria a un dels costats del quiosc, sabraonarien sobre lagent i desprs el des armarien. En acabat li volien entregar una tarja de felicitaci a Polo. Josep es va avanar al seu germ. Oswaldo el va reconixer tot duna i sense perdre pistonada va empunyar la pistola. El Quico, en arribar pel costat oposat amb la pistola amartellada, va veure el perill en qu estava el seu germ i va disparar encertadament contra lagent, que es va desplomar amb un tret al cap. La batussa va coincidir amb la sortida del pblic del cinema. No cal des criure el pnic que va sentir la gent. Lagent que acompanyava Oswaldo es va apropar a la porta del cinema, atret pel soroll del tret. Va veure lagent ests a terra i els dos homes que empunyaven les seves pistoles. Va creuar el carrer i es va protegir rere un munt de llambordes. Des dall va disparar unes quantes vegades, fet que sens dubte hagus pogut causar vctimes innocents. La gent shavia esvat, shavien quedat sols Josep i el Quico. Aquest ltim, protegit pel seu germ, va respondre a latac de lagent. Va aconseguir endinyarli un tret a la cama i el tiroteig es va acabar 19. Els dos germans van agafar la documen taci, la placa i larma dOswaldo 20 i es van allunyar abans que arribessin re foros. Unes hores desprs els germans es van reunir amb el parell de companys que havien tocat el dos en haver comenat la batussa amb els agents. Francesc Massip els explic segons ens va dir el mateix Quico que shavia adonat que no duia la pistola a sobre i, com que vivia molt a prop, havia... anat a buscarla.
19 Lany 1973 linspector lvaro Varela va detenir a Madrid un company que duia a sobre un exemplar de
la primera edici daquest llibre. Li va explicar, mentre lapallissava, que era mentida que lhaguessin disparat a la cama. Ho fem constar. 20 Oswaldo tenia 27 anys. Cinc anys enrere havia ingressat a la policia.

108

109

VIII.

Terror a Barcelona

A finals de febrer de 1949 els germans Sabat van establir contacte amb el grup dacci recentment constitut de Los Maos que havia comenat a ac tuar a Barcelona, el responsable del qual era Wenceslao Jimnez Orive. Val la pena de relatar les circumstncies de la trobada. Los Maos, desprs de lescarment que havien donat al confident Antoni Seba, van decidir matar el comissari Eduardo Quintela. Van comenar a vi gilar les seves passes per determinar el moment i el lloc ms adients per come tre latemptat. Daltra banda, el grup del Quico preparava exactament la ma teixa operaci. Un dia, els dos grups es van trobar al carrer Marina. Els germans Sabat i Wenceslao ja es coneixien; van enraonar una bona estona i es van adonar que tots perseguien el mateix objectiu. Van decidir reunirse per contrastar les informacions que havia aplegat cada grup. Totes les dades coincidien. Quan Quintela sortia de la Prefectura de la Policia situada al n mero 43 de la Via Laietana per anar a casa seva, al carrer de la Vinya (barri del Carmel), feia diferents rutes per gaireb sempre enfilava el carrer Marina entre tres quarts de dues i les dues i deu de la tarda. Feia el recorregut con duint un vehicle gris que duia les insignes oficials. No hi havia temps per perdre: es van fixar el lloc i el dia per cometre latemptat. Entre els carrers Mallorca i Provena, el 2 de mar de 1949. El dia convingut, ben dhora, el grup Los Maos va apropiarse dun cot xe. Concretament dun Fiat, propietat dun home de Lorca que esperava la seva dona, que havia anat al metge. Simn Gracia va asseures al volant i van

111

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

obligar lhome de Lorca a seure als seients del darrere amb Wenceslao. Van dirigirse cap al lloc on shavien de trobar amb el Quico. All els esperava, al costat de la camioneta que havia aconseguit. A dins van instalarhi lhome, lligat de mans i emmordassat. Cada vehicle sen va anar per un cam diferent cap al lloc convingut, per trobarshi a lhora establerta. A tres quarts de dues una camioneta va estacionar al carrer Marina, a uns cent metres del temple de la Sagrada Famlia, amb Carles Vidal al volant, Josep Sabat al seu costat i el Quico, que va baixar del vehicle vestit amb una granota blava i es va posar a arreglar una avaria del motor. El mecnic, encara que semblava molt absorbit per la feina, observava de rell un senyoret que, amb un barret marr, passejava a uns cinquanta metres. Era Mariano Aguayo. A laltra banda del carrer, a uns vint metres, hi havia aparcat el Fiat que ocupaven tres homes, dos dels quals armats amb metralletes Sten. El del volant era Simon Gracia, els altres dos, amb les armes dissimulades per llestes per fer foc, eren Jos Lpez Penedo i Wenceslao Jimnez. A les dues menys cinc lhome que passejava es va treure el barret. A la cantonada del carrer Marina va aparixer lautombil esperat. El Quico va treure un fusell metrallador del motor de la camioneta, es va plantar al mig del carrer amb larma repenjada i les cames flexionades i, va etzibar una llarga rfega contra el cotxe que sapropava. Els vidres del cotxe van esmicolarse i el vehicle es va aturar quasi instantniament. En van sortir dos homes que in tentaven escaparse, per van ser abatuts per les bales disparades des del Fiat, que havia arrencat vers ells. Els dos homes van quedar estesos al terra, aparen tment morts. El Quico, empunyant larma, es va acostar al cotxe metrallat i va guaitar les cares de les vctimes. All no hi havia Quintela... Dos caps falangistes havien utilitzat el cotxe de Quintela aquell dia: Ma nuel Piol Ballester, secretari del Frente de Juventudes del Districte Universi tari, i Jos Tella Bavoy, cap desports del mateix organisme. El primer i el seu xofer, Antonio Norte Jurez, eren dos cadvers. El segon estava ferit. Noms Quintela hagus pogut aclarir si el fet que passs per aquell carrer a lhora exacta un cotxe idntic al seu sense ell a dins va ser una casualitat o no1. La premsa falangista va especular amb la mort daquells innocents. La veritat s que, tot i que no mereixessin aquest qualificatiu, les bales no anaven dirigides contra ells.
1 Toms Gil Llamas estigu al capdavant de la Brigada dInvestigaci Criminal de Barcelona durant set anys (de 1946 a 1953). Al seu llibre La ley contra el crimen, Barcelona, 1956, escrigu: El vehicle dels desventurats falangistes era idntic al que solia emprar el comissari, i la confusi els men a la mort.

A partir de latemptat del carrer Marina, lactivitat de la resistncia llibertria va tenir una forta repercussi en el dia a dia de la ciutat de Barcelona. Tant a la capital com a la provncia imperava un gran torbament. A Bar celona es vivia en estat de guerra: a banda dels escorcolls domiciliaris, la fora pblica dissolia sistemticament els grups de transents. Es va ordenar suspendre els espectacles nocturns i, a partir de les vuit del vespre, noms les nombroses patrulles de la Policia Armada circulaven pel carrer. La BPS es va veure impotent per garantir lordre a la ciutat. Va recrrer a la Brigada Criminal i a la Gurdia Urbana. Fins i tot la Direcci General de Seguretat de Madrid els va enviar reforos. Durant una temporada, les patrulles armades van utilitzar cinquanta taxis amb agents policials al seu interior; passejaven amb la bandereta aixecada, indicant que estaven lliures. Qualsevol ciutad que agafava un taxi era con dut fins a la Prefectura, on verificaven els documents didentitat. Aquesta mesura tenia un objectiu concret: impedir que els grups dacci poguessin utilitzar, com solien, aquests vehicles. El nerviosisme va fer que es produssin alguns lamentables accidents. Els policies, enardits, alguna vegada van dispa rar contra ciutadans sospitosos quan es disposaven a treure la documenta ci. Fins i tot, de tant en tant patrulles de cinc agents armats assaltaven auto busos i registraven els passatgers. Els grups dacci no van contribuir a restablir la tranquillitat, ans al con trari. Un dia, Wenceslao Jimnez i Simn Gracia van robar un autombil des del qual van metrallar una comissaria. Heus aqu la nota que es public a la premsa: Cap a dos quarts donze del mat dahir un autombil, sembla que particular, circulava pel carrer Provena direcci cap al passeig del General Mola, i en arribar a la cantonada dels carrers esmentats satur davant de la sucursal del Banco de Vizcaya i des de l interior del cotxe es, dispararen diversos trets contra la parella de la Policia Armada que estava de servei. A continuaci fugiren. Els guardes repelliren la covarda agressi malgrat que van resultar abatuts pels trets. Com a conseqncia del criminal atemptat, el gurdia Manuel Rodrguez Carballeda ingress a lHospital Militar del Generalsimo greument ferit. Les lesions de laltre gurdia sn lleus. Tamb result malferida Concepci Fermens Queralt, que transitava casualment per l indret dels fets.

112

113

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

All que encobria la nota policial era que Concepci Fermens va ser vcti ma de latac dels gurdies mentre aquests repellien la covarda agressi. El cap superior de la policia de Barcelona va rebre un annim en qu se lamenaava de mort i se linformava que farien volar la Prefectura. El funcio nari ho va entomar molt seriosament: va fer reforar la protecci de ledifici i va fer establir gurdia permanent al clavegueram proper2. Es va prohibir la circulaci a menys de 50 metres de la Prefectura, i els agents van rebre lordre de disparar contra qualsevol vehicle sospits que intents infringir la consig na. El trnsit sinterrompia freqentment a daltres zones de la ciutat, conver tint la via pblica en un espai assetjat, on sovint escorcollaven els vens. Com a mtode dissuasiu per impedir latemptat contra la Prefectura, els calabossos es van omplir de presos poltics. Durant les diferents setmanes en qu va durar lestat dalerta el cap superior va residir a la Prefectura. Alguns comissaris i inspectors van imitar la seva prudncia i quan sortien de servei sabraaven i sacomiadaven, com si fos poc probable que es tornessin a veure. Es va viure pnic i desconcert. Els cossos armats, com veurem, van saber venjarse amb escreix de la por que van passar. Dos taxis es van aturar a prop del nmero 40 del carrer del General Sanjurjo, al barri de la Torrassa, a les dues de la matinada del dia 9 de mar de 1949. Quatre policies de la comissaria de lHospitalet de Llobregat, entre ells Anto nio Jurez, i dues parelles de la Policia Armada, van baixar dels vehicles. Van parlar breument amb el vigilant nocturn, Diego Miarro, i tot seguit es van distribuir com si anessin a assaltar una fortalesa. Dos grisos i el sereno es van collocar a la porta de la casa i una altra parella a la part posterior de ledifici. El quartet va penetrar silenciosament al portal i va pujar al primer pis. Van tustar a la porta. All hi vivia un ferroviari, ngel Hernndez Rodrguez. Aquella matinada estava treballant. El nombre de forces mobilitzades i lhora nocturna del servei evidenciaven que no es tractava duna de les rutinries violacions de domicili, sin duna
2 Lamenaa era digna de ser tinguda en consideraci. Recordem que el senyal per arrencar el moviment revolucionari del 8 de gener de 1933 a Barcelona havia de ser fer el mateix amb la Prefectura superior de la policia de Via Laietana i amb el Govern Civil. A travs del clavegueram, els anarquistes collocaren 90 kg de dinamita en ambds edificis. La del Govern Civil fall, per la de la Prefectura esclat. Ledifici no sesfondr, tal i com es pretenia, perqu la mida de lartefacte, preparat amb antelaci, no va permetre acostarlo prou als fonaments de ledifici. Vegeu el llibre de Ricardo Sanz El Sindicalismo y la Poltica. Los Solidarios y Nosotros, Edici de lautor, 82Golfech (Frana), 1966.

operaci especial, amb un objectiu ben concret. La policia havia aconseguit esbrinar que aquella casa acollia resistents i, possiblement, tamb debia saber qui eren. Va ser la muller del ferroviari, Manuela Valerio Ramos, qui es va atansar a la porta. Qui s? Un telegrama va respondre un dels agents. La dona va obrir la porta sense desconfiar. La llum de la llanterna que duia el policia la va enlluernar i al mateix instant notava el contacte del can de la pistola contra el seu pit. Policia! Qui dorm en aquesta casa? Dos homes va respondre la dona, espantada. On? Manuela va assenyalar amb la m la primera habitaci del passads. Els quatre policies van penetrar dins la casa amb les armes llestes per fer foc. Tot i que havien parlat fluixet, Josep Sabat, que dormia a lhabitaci in dicada, shavia desvetllat per la trucada. A travs de la porta, lleugerament entreoberta, havia vist lescena. Quan va veure els sicaris avanar cap a lhabitaci, va disparar la seva pistola a travs de lobertura de la porta. Anto nio Jurez, que anava al capdavant, es desplom amb un tret al cap. Els seus collegues es van tirar al terra i arrossegantse van girar cua cap al repl. Saba t i Jos Lpez Penedo, que dormia a lhabitaci del costat, van aprofitar locasi per anar al menjador que, al fons del passads, quedava davant la porta dentrada. Es van parapetar rere una taula tombada, i es van disposar a vendre cares les seves vides amb la minsa munici que tenien. Sense deixarse veure, els policies van descarregar els seus carregadors. Sabat va ser abatut per una bala que li entr pel pit i li sort per lesquena, a prop de lespatlla dreta. Els dos lluitadors no podien ferse cap illusi. Havien daconseguir tocar el dos abans que arribessin reforos. Sabien, per experin cia que no trigarien gaire. Duent posats noms els calotets, van saltar per la finestra que donava al carrer. La parella que vigilava aquella zona havia marxat, atreta pel soroll dels trets. No shavien allunyat gaire, per, i van poder veure les dues ombres que fugien. Immediatament van donar lalerta i van comenar a crrer rere seu. Els dos homes fugien enmig duna pluja de bales. Jos Lpez va caure a terra amb el pulm travessat per un projectil. Sabat, tot i estar ferit, va intentar

114

115

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

donar un cop de m al seu amic. La ferida de Lpez era greu, i ni amb el seu ajut va poder incorporarse. Corre, Josep! Salvat tu...! Incapa dajudarlo, ja que la ferida impedia que reeixs en el seu propsit, va fugir entre el brogit eixordador de les bales. Lpez3 va ser capturat sense coneixement. El van traslladar a la Creu Roja de Collblanc, al carrer del Pro grs, on li van practicar un tractament durgncia. A continuaci sel van endur a lHospital Militar, on el van intervenir quirrgicament diverses vega des. Encara en estat de pronstic greu sel van endur a la Prefectura Superior de la Policia, per tal de poder interrogarlo sense la presncia compromesa del personal mdic. All va tenir la gran satisfacci dassabentarse que Josep Sa bat havia aconseguit salvarse. No disposem de cap detall que ens permeti deduir com la policia va arribar a la casa de la Torrassa. L endem de la nit dels fets, Josep, Jos Lpez i el Quico havien de marxar cap a Frana. Malgrat que el, Quico els va aconsellar que passessin la nit a la muntanya, Josep va preferir dormir sobre un bon matals abans de fer la caminada. Lpez tamb preferia la seguretat incmo da del camp, per finalment es deix convncer. Aquest canvi de plans, fet a darrera hora, noms el coneixien els interessats i el matrimoni que vivia a la casa... Josep Sabat coneixia perfectament la zona i va aconseguir desorientar els per seguidors. Ferit, sen sort per arribar a una bbila bastant allunyada del lloc dels fets. Hi va veure dos serenos que enraonaven amb el vigilant nocturn de
3 Jos Lpez Penedo va nixer a Paredes de Ciudad, a la provncia dOrense, el 13 de juliol de 1915. Va com parixer davant dun consell de guerra el 16 de novembre de 1949, en qu fou condemnat a la pena capital. Va ser afusellat a Barcelona el 4 de febrer de 1950, juntament amb Carles Vidal Pasanau. Aquest ltim havia estat condemnat a mort per haver participat a latemptat del carrer de la Marina. Transcrivim a continuaci uns pargrafs de la darrera carta que va escriure a la seva companya, unes hores abans de ser afusellat. Redac tada amb una gran senzillesa, mostra tota la sang freda daquest lluitador incomparable, que va desaparixer en plena joventut. Estimada companya, Les darreres hores que em queden de vida les dedico a pensar en tu i en les nostres venerables filletes. El presentiment que tenia en totes les meves epstoles, avui sacomplir. Mangoixa que hagis de desfer les illusions que darrerament havies forjat, de tornar a ser feli amb la meva companyia i amb la de les nenes. Abraades per a ton germ i famlia, igualment per als nebots i la seva mare. A la mare abraa-la fortament en el meu nom. Tu i les nostres estimades filletes rebeu la meva darrera abraada que de tot cor us envio. P.S. Petons, petons, petons i el meu darrer adu. PEPE.

la fbrica. Amenaantlos amb la pistola descarregada, ja que havia utilitzat tota la munici, els va exigir una jaqueta i uns pantalons. Laparici dun home gaireb nu, ensangonat i armat va deixar garratibats els tres homes; li van donar la roba sense pensarshi. El Josep va estripar una camisa i amb lajut dun dels serenos van fer un embenat provisional per tal daturar lhemorrgia. En acabat sencamin cap al riu Llobregat. El va travessar nedant amb un sol bra. Camp a travs va acon seguir arribar a una casa coneguda, tement perdre el coneixement durant el trajecte. En aquella casa, situada a uns 8 km del lloc dels fets, hi vivia una pa rella coneguda que ell sabia que podia oferirli refugi momentani. Mentre el seu germ lluitava per salvar la vida, el Quico va recrrer sense descansar tots els indrets susceptibles dhaverli servit de refugi. El Quico sentia una vertadera veneraci per ell. Aplegava un valor fsic i una capacitat intellectual que admirava. Congeniaven plenament tant en lmbit de les idees com en el de lacci, i es complementaven perfectament. El Quico no shi va esforar en va. Desprs de 48 hores dangoixa, el va trobar. El domicili de la Manuela Valerio va ser escorcollat pam a pam, i la dona va haver de suportar un interrogatori dur. La policia va descobrir entre els efectes de Josep Sabat la llista de presos i familiars que Francesc Ballester havia elaborat durant lestada a la pres Model i que, posteriorment, lhi havia entregat. Ats que loperaci policial de la Torrassa shavia saldat amb gaireb un fracs la fugida den Pepe, un agent mort i un altre de ferit, la fria dels capitostos de la Via Laietana va ser considerable i desitjaven fer algun sevei que els justifiqus. En examinar minuciosament la llista de presos van adonarse que, de tots els que havien esmentat, noms nhi havia un que havia estat alliberat recentment. Amb una mentalitat malsana, van decidir venjar la mort del seu collega Antonio Jurez amb aquest company que no tenia res a veure amb el cas. La matinada de l11 de mar els uniformats picaven a la porta del nmero 4 del carrer de la Torrassa, al barri de Sant Gervasi. Un cop van haver identi ficat la persona que els va obrir la porta, van disparar les seves pistoles a boca de can. A la porta de casa seva va caure ests Miguel Barba Moncayo (Reyes)4, als peus de la seva companya i fills, que havien acudit esglaiats en sentir els trons de les pistoles.
4 Aquest desventurat company tenia uns 50 anys. Condemnat a mort desprs de la victria franquista, la

116

117

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Daltra banda la policia va aconseguir assabentarse de qui havia estat lenlla entre els dos resistents i la Manuela Valerio, informaci que ella es va veure obligada a donar durant els interrogatoris. Van escorcollar la casa del company a lHospitalet i li van confiscar armes i abundant propaganda anti feixista. La ferida de Josep Sabat exigia un tractament rpid duna persona compe tent. La cura durgncia que va ferli el Quico amb all que duia a la seva far maciola de campanya no era suficient. El Quico va anarsen a una clnica on coneixia un doctor per referncies. Deman per ell a la infermera, tot dientli que havia de comunicarli un encrrec urgent. Si no t cita amb ell no el podr rebre va respondre la infermera. S, ja ho s... per aquesta formalitat sexcusa en aquest cas. Diguesli que vinc de part del doctor X (un altre doctor conegut) i que es tracta dun assumpte important, molt urgent. El van acompanyar al despatx del doctor quasi immediatament. Qu desitja? Un resistent ha estat ferit per la policia. Prepari rpidament tot all necessari per curarlo i segueixim va dir ferm el Quico. No tinc cap inconvenient dacompanyarlo, per lhe dadvertir, pen sant en el ferit, que podem cometre una imprudncia de nefastes conse qncies. Jo sc cirurgi, efectivament, per la meva especialitat sn les hrnies o lapendicitis. Per dur a terme daltres operacions no sc el ms es caient. Els arguments del doctor van convncer el Quico. Dacord. Oblidi que he vingut a veurel. Ser millor per a tots, fins i tot per a vost... Disculpi la molstia. Aleshores va recordar que Pere Adrover Font coneixia un metge antifeixis ta que mai shavia negat a donar un cop de m quan calia. Va fer algunes gestions per localitzar el Iaio i finalment ho va aconseguir. El doctor, disposat a aportar els seus coneixements a la causa antifeixista una vegada ms, va acompanyar el Quico fins al lloc on descansava el ferit. El diagnstic era bo: el projectil havia travessat el cos sense malmetre cap rgan vital. Si no sorgien complicacions i la ferida no mostrava indicis dinfecci
pena li havia estat commutada i havia sortit en llibertat desprs de set anys dempresonament. Lagost de 1947 havia estat detingut en un parany fet per la policia. Tot just va tornar a la llar, lodi li havia segat la vida.

el Josep es refaria molt aviat. Desprs de guarirlo meticulosament, va tornar a Barcelona. El problema ms greu ja lhavien resolt, lassistncia mdica. Lindret on reposava el Josep, per, no oferia seguretat per a una estada que es pogus allargar uns dies. El Quico decid endursel aviat a algun lloc on pogus re ferse tranquillament. Sen va anar cap a la finca dun pags que sabia que tenia una tartana. Sense grans explicacions, li etzib: Necessito el teu carro, ms indispensable. T, agafa el que val. Si es perd, compran un altre i dius que te lhan robat. Li va donar 40.000 pessetes. Els dos germans van fer cam, a sobre del carro, cap a Sant Boi. All van abandonar la tartana i el cavall. Per no crear sospites per la fila que feia el Josep, van, simular que sortien del manicomi. Van marxar amb taxi cap a Martorell. Van arribar a una base on esperaven que Josep no passs cap perill, per... Tot just es van installar al nou refugi que els germans es van assabentar per pura casualitat que la policia havia ocupat un domicili conegut de la localitat, el mateix dia. Hi havia muntat un servei permanent de gurdia, es perant que hi acuds algun dels dos germans. Quintela anava teixint una xarxa espessa al voltant dels dos homes i no descuidava cap possibilitat. A la casa envada per la bfia hi havia un menut que plorava incansablement i una noieta duns 10 anys. Els policies, neguitosos per la missi que sels havia encomanat, ja que escassejaven els agents que anessin alegrement a la captura dels germans Sabat, tenien els nervis crispats per la marraneria del petit. Un dels agents, que havia perdut ja la pacincia, sadre a la mare amb crits: Ja nestic fins als nassos! Faci callar aquest marrec, redu! Aix s fcil de dir va replicar la bona dona. s lhora del biber i no tinc gens ni mica de llet a casa. Deixim baixar a comprarne, o com a mnim permetin que hi vagi la nena... Els policies no volien que ning sorts de la casa, ja que temien amb ra que sescamps la notcia i el pla se nans en orris. Els crits de gana del menut els van fer infringir la consigna, i van accedir que la noieta ans a com prar la llet acompanyada dun dells. Lngel de la guarda, per vergonya o perqu no es veis que escortava la petita, esper fora mentre ella entrava a la lleteria. El primer que va dir en arribar al mostrador va ser, tot fentse la interessant: Sap qu...? Casa nostra est plena de policies...

118

119

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Era suficient. Poca estona desprs ho sabia tot el barri. El Quico va ser informat del cas i va quedar justificadament intranquil. Va pensar que alg havia denunciat la casa on eren i que la policia potser hi arribaria. Josep, per, encara estava molt dbil, ja que havia perdut molta sang; el trasllat, amb la bfia a laguait, es presentava difcil. Com sen sortirien? El Quico va examinar la qesti per tots cantons. Va decidir que fugirien dall sense precipitarse i alhora sense perdre temps, quan haguessin enllestit el pla per escapar amb possibilitats dxit. Va arreplegar tot el material de comproms que tenia en aquella casa i el va entaforar en un sac. Disfressat de pags i amb lembalum a lespatlla sen va anar cap a Barcelona. All sentrevist amb alguns companys i junts van traar un pla. La idea consistia a moure brega entre les autoritats de Martorell i la policia de Barcelona i aprofitar locasi per esfumarse amb Josep. El Quico coneixia un exmilitant obrer de Martorell que, adaptat a la si tuaci, shavia convertit en una figureta municipal. Era un home prudent, daquells que pensen avui per tu, dem per mi, i es duia b amb tothom. Com lanell al dit. Seguint les instruccions de Sabat, un amic el visit com aquell qui no vol la cosa. Escolta... sembla que cal Fulano est plena de policies... Qu ha passat? Doncs... jo no en s res, em sembla increble. Ara mateix vaig a infor marmen a la caserna. La Gurdia Civil tampoc nestava assabentada. El cap de la caserna consi der que el procediment dut a terme per les autoritats barcelonines era una intolerable intromissi i una usurpaci de funcions. Amb quin dret la policia forastera intervenia al poble sense informarne els poders legtims? La situaci shavia daclarir. Lexmilitant i neofalangista, imbut per la seva importncia, va acompan yar una parella de la Gurdia Civil a la casa indicada per comprovar que all era cert. Va invocar la seva autoritat i es va muntar una baralla de guinyol. Altres gurdies que efectuaven indagacions a Martorell hi van acudir. Mentre en aquella casa tothom discutia sobre prerrogatives, extralimita cions, abusos i altres herbes, el Quico, Francisco Martnez, Santiago Amir Gruaas (el Sheriff ) i Josep Gonzlez Puig ja havien pujat a un cotxe cam dAbrera amb Josep. Josep Sabat es refu aviat i aconsegu arribar a Frana poc temps desprs acompanyat del guia Catal i un altre company de Manresa. Va arribar a

Tolosa a finals dabril. Durant una temporada es va dedicar al treball orgnic de la seva comarcal dorigen, de la qual fou secretari. Desprs de loperaci de Martorell el grup torn a la Ciutat Comtal, excep te Josep Gonzlez Puig, que marx a Manresa. Aquest i el Quico van acordar trobarse uns dies ms tard al carrer Tallers, vora de la plaa Universitat. El dia de la cita, per prudncia, el Quico va passar abans dhora amb un taxi pel lloc convingut i va observar un gran desplegament policial. No hi havia dubte, el seu company havia estat detingut i els esbirros de Polo i Quin tela sabien el lloc de la trobada. Efectivament, Josep Gonzlez havia estat capturat a les escales dels ferrocarrils catalans a la plaa Catalunya 5. A labril, Los Maos van marxar de Barcelona cap a Madrid acompanyats de Csar Saborit. All, van atracar la Sucursal Urbana del Banco Popular Espa ol, situada al carrer Embajadores nm. 41. No van reeixir, per, en el seu projecte principal: atemptar contra la vida del cap dEstat, Francisco Franco 6. A comenaments de maig eren a Manresa, on els va anar a recollir el guia Catal per passarlos a Frana. Csar es va quedar a Barcelona. A Perpiny es van trobar amb Josep Llus Faceras, que tornava cap a Es panya juntament amb Guillermo Ganuza Navarro, Jess Martnez i lexboxejador Juan Serrano. Els serveis dinformaci franquistes, ben organit zats, no ignoraven pas la sortida del grup cap a Barcelona. Amb el propsit dexterminar el grup de totes passades els van preparar diverses emboscades durant el cam. Molt a prop de la carretera que du fins a Sant Feliu de Codines, a la vora de Sant Lloren Savall, Ganuza i Serrano caminaven al capdavant i els altres dos a pocs metres rere seu. Quan els dos primers van creuar la carre tera van rebre una rfega de bales. Ganuza va caure mort i una bala fer Serra no 7 al tou de la cama. Faceras i Jess Martnez es van amagar a la cuneta i respongueren latac dels, gurdies. Desprs duns minuts de tiroteig Faceras va llanar una bomba de m. Els dos amics van aprofitar lexplosi per recollir el company ferit i fugir. Van abandonarhi el cadver de Ganuza 8, s clar.
5 Josep Gonzlez P.uig va ser condemnat a mort el 16 de desembre de 1949. La pena li va ser commutada per trenta anys de pres. 6 Vegeu el llibre dAntonio Tllez La guerrilla urbana, Faceras. Ed. Ruedo Ibrico, 1974, Pars (reeditat per Virus editorial lany 2004 amb el ttol Faceras. Guerrilla urbana (1939-1957). 7 La policia va assassinar Serrano el 5 de novembre de 1949 als carrers de Barcelona. 8 Quan acab la Guerra Civil, Ganuza es va quedar a Espanya. El detingueren vries vegades i sort en lliber
tat lagost de 1948. Es va incorporar al grup del Faceras i amb ells va creuar la frontera francesa.

120

121

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Sense cap altre daltabaix van arribar a Barcelona, on van procurar assis tncia mdica a Serrano. Aviat van establir contacte amb el Quico i altres companys. Per aquelles dates a les Nacions Unides es discutia sobre el cas espa nyol. Alguns pasos Bolvia, Per, Brasil i Colmbia van proposar, amb el vistiplau de la Comissi Poltica, que sanulls la recomanaci, apro vada el desembre de 1946, que els estats membres prescindissin dacreditar ambaixadors o ministres plenipotenciaris a Madrid. El manteniment o re buig daquesta recomanaci, que era el que es discutia a lONU, no tenia cap importncia, ja que des del primer dia fou desobeda pels pasos que ho con sideraren convenient. I Argentina, per exemple, que no tenia ambaixador a Madrid, safany a enviarne un quan lassemblea recoman el contrari. Ms endavant, amb el pretext que el 1947 no es va ratificar la recomanaci, altres pasos van nomenar representants oficials a prop de Franco, i les grans po tncies que no ho van fer, van encomanar la mateixa missi a encarregats de negocis, que s exactament el mateix. Tanmateix, els exiliats vivien quasi exclusivament pendents de les resolu cions daquella assemblea. Els resistents llibertaris van voler fer un acte de protesta que tingus repercussi tant a lestranger com als mateixos debats de lONU. Faceras i Jess Martnez es van entrevistar amb la Comissi, de Defensa per estudiar la situaci i acordar lacci ms convenient. Es decid convocar una altra reuni en qu estiguessin presents representants daltres grups dacci. Lassemblea es reun a la muntanya de Sant Pere Mrtir, entre Pe dralbes i Esplugues, i hi van participar dotze companys. Josep Llus Faceras, Francesc Sabat i la Comissi de Defensa van propo sar una acci explosiva contra els consolats dels pasos que havien votat a favor de Franco. Van triar els de Bolvia, Per i Brasil. Per tal de dur a terme el pla es van dividir en dos grups. Duna banda, Faceras, Adrover i Juan Serrano sencarregarien de collocar una bomba al consulat de Bolvia, situat al carrer Girona, nmero 148. De laltra, el Quico, Francesc Martnez i un tercer ho farien als consolats de Per i Brasil, situats al carrer Muntaner, nmero 273, i a la Rambla de Catalunya, nmero 88, respectivament. Tal com shavia establert, el 15 de maig de 1949 sefectu loperaci. Al consolat del Brasil es va produir un incident poc important. En neutralitzar el vigilant nocturn es dispar accidentalment la seva pistola i ocasion lalerta

cap a mitjanit. El Quico va treure el fulminant de retard de la bomba i el substitu per una metxa curta, per tal que lexplosi es produs en pocs segons, abans que alg acuds a lindret i lartefacte causs alguna vctima innocent. Va fer loperaci a cuitacorrents, munt la metxa malament i va fallar. El cnsol brasiler, Noveras Portes, sestalvi lensurt. Les altres dues crregues explosives van complir perfectament la comesa. Al consolat de Bolvia la va collocar a la porta; al del Per el Quico la va posar en un balc, utilitzant una canya de pescar. Les bombes van esclatar vora la una de la matinada. Els dos representants dels governs afins a Franco, Jos Mara Puigcerver (Bolvia) i Octavio Cabero de San Miguel (Per) no ms van tenir un despertar sobtat. Els edificis patiren danys materials poc importants, que era el que es desitjava. Es volgu fer una manifestaci explo siva, i aix fou. El grup format per Gins Urrea Pia, Antonio Moreno Alarcn, Santiago Amir Gruaas i Francisco Martnez va cometre un atracament el dia 20 daquell mes. Dos dells van llogar un taxi a la plaa Espanya i van obligar el conductor, Andrs Garca Martnez, a anar cap al carrer Tarragona. Quan van arribar al carrer Eusebi Planas el van fer aturar davant del nmero 36. Un dells va baixar del vehicle i es va afegir a la resta del grup, que all esperava. Mentre lAntonio Moreno vigilava des de la porta estant, els altres sendinsaven al domicili de Francesc Puig Alemany, que els obr la porta. Gins Urrea i Amir Gruaas es van fer passar per inspectors dHisenda. El visitaven per tal dexaminar els llibres comptables del seu negoci, contractista dobres. Van entrar al seu despatx acompanyats del comptable, que casualment era de visi ta, de la filla i de la dona del contractista, Rosario Puig Domingo i Mercedes Domingo Llez respectivament. Llavors, amb les pistoles a la m, van dema nar a Puig que els dons tots els diners que tenia. Mentre Santiago Amir sapoderava de 75.000 pessetes que estaven dins un calaix dun armari, el comptable, Pedro Tortura, sabraon sobre seu amb la intenci de treureli larma. Es va disparar la pistola. La bala va ferir el comptable i abat la filla de Puig, que va morir immediatament. La criada, Caridad Valcrcel Campo, quan sent el tret va cridar aterrida. Van fugir amb el taxi, que van abandonar al carrer Calbria. El general de generals, el generalssim Francisco Franco, va fer una visita a Barcelona el 30 de maig. s intil parlar de les precaucions extraordinries que es van prendre durant aquells dies com a conseqncia de lactivitat dels grups dacci de la Ciutat Comtal.

122

123

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Josep Llus Faceras, Enrique Martnez Marn i Jess Martnez van fer un breu viatge cap a Frana. El dia 8 van creuar la frontera i a finals de mes arri baven de nou a Barcelona. El divendres 3 de juny, vora dos quarts de dotze del migdia, esclat una bomba a laltar Sant Pancra de la Catedral. No va causar cap vctima, per s un gran pnic. La hi havia collocada Pere Adrover. El dia 15 un altre artefacte explotava en una de les finestres del Palau de Justcia, situat al carrer Almogvers. Lexplosi va causar alguns danys mate rials. Fruit daquests focs artificials que els comunistes, sempre tan oportuns, van denunciar com una provocaci falangista es destitu Manuel Chinchi lla, cap superior de la policia de Barcelona. El succe J. M. Albert Rodrguez. Mentre els grups dacci actuaven infatigablement a la ciutat, lML va perdre un dels seus lluitadors ms abnegats i eficients, Francisco Dens Dez (Catal)9. Aquest va creuar la frontera per darrera vegada el 29 de maig de 1949. El van detenir a prop de Gironella el 3 de juny, quan feia cap a Manresa en missi orgnica. Per escapar dels interrogatoris es va empassar una cpsula de cianur que duia dissimulada en un bot. El 2 de juliol un altre grup, en qu hi havia Pere Adrover Font, Domnec Ibars Juanias, Arqumides Serrano Ovejas, Francisco Martnez Mrquez i Csar Saborit Carralero, va atracar lICAM, una fbrica de construcci de maquinria per a la cermica, situada al carrer Pere IV, nm. 109. Cap a quarts de dotze del mat van llogar un taxi a prop de lHospital Clnic. Quan circulaven per lavinguda Montserrat, a prop del carrer Sarden ya, li van prendre el cotxe, la documentaci, la bata i la gorra, i van anar cap la fbrica. Quan hi van arribar, van amenaar el cap de personal, Juan Cer vantes Clemente, i el van obligar a entrar al despatx del gerent. Els van orde nar que obrissin la caixa de cabals i sen van endur 50.000 pessetes. Tot seguit van fugir amb el taxi. Poca estona desprs van tornar el vehicle al seu propie tari, Francesc Artieda Arans. Al marge daquesta activitat a la capital, a primers de juliol de 1949, coinci dint amb el comenament de la volta ciclista a Frana, Jos Pascual Palacios, secretari de coordinaci del moviment llibertari en aquell pas, va acompan
9 Francisco Dens, nasqu a Lle. Durant la Guerra Civil fou comissari del 2on Batall de la Brigada mixta
121. Va ser un guia consumat; des de 1943 va efectuar nombrosssimes missions denlla entre Espanya i Frana.

yar fins al Pirineu un grup de companys aragonesos que havien dactuar a la demarcaci. Els homes, ben armats, van creuar la frontera pel llac dUrdiceto, provncia dOsca. En la tropa figuraven veterans (Luciano Alpuente, Alejan dro Tiburcio, Eusebio Montes Brescos, Jaime Jordn i un altre) i passerells (Aurelio Mart, Antonio Alquzar, Jaime El Rubio i altres). Els responsables de la partida eren dos lluitadors experimentats: Antonio Ribera i Antonio Carruesco. Van arribar a Alberuela de la Liena. Alguns homes, baldats, van decidir descansar en un mas abandonat, que creiem que es deia, no ho sabem del cert, Mesn de Sivil. Ribera havia desaconsellat aquell alto, per, davant la insis tncia dels seus amics, va acceptar de mala gana amb la promesa ferma que prosseguirien el cam abans de ferse clar. Les habitacions improvisades con sistien en una planta baixa, farcida de palla, i un graner, a la part superior. Dos homes van fer gurdia i els altres van descansar. Lesgotament de tots ells era tan gran que cap va resistir la temptaci dallargar lestada, i van decidir estarshi fins al capvespre. A la tarda, Ribera alert que una patrulla de la Gurdia Civil sacostava al mas. s difcil saber si alg els havia assabentat del pas del grup per la zona, ben possible, com tamb podria ser que algun gurdia els hagus observat amb uns prismtics. Quan es va donar lalerta els dos homes que vigilaven eren Luciano Alpuen te i Aurelio Mart 10. Aquest darrer va ser abatut per la primera rfega dels gurdies civils. Alpuente es parapet i va poder respondre latac. El tiroteig prossegu intensament. Ribera va indicar als companys del graner la necessitat dintentar sortir dall, descartant completament la porta dentrada. El graner tenia un finestr d1 x 0,70 m aproximadament. Alejandro Triburcio, abans de saltarhi a travs, va treure el barret a fora, collocat a sobre del can de la me tralleta. Una descrrega va deixar el barret fet un crivell. Intentar sortir per la finestra era tamb un sucidi. Tanmateix, el Rubio va decidir temptar la sort; preferia morir, si calia, a laire lliure que no pas dins daquella ratera. Dit i fet. Dun bot es va llanar al terra. Abans darribarhi una bala li travess la cuixa. Sarrosseg per terra fins un mur baix de pedra, on es va parapetar. El tiroteig va continuar durant tot el dia. Mentrestant, els assetjats no sabien quants gur
10 Aurelio Mart era aragons, nascut el 1925. El seu pare fou militant de la CNT i mor afusellat pels fran
quistes. Lany 1946 fou reclamat per lExrcit i destinat a Barcelona. El mateix any desert i se nan a Frana amb una noia de Banyoles, de qui estava enamorat. Es qued a viure a Vilallonga de la Salanca, Pirineus Orientals. Quan va morir, deixava una filleta de 8 o 9 mesos.

124

125

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

dies hi havia fora. El grup hagu desperar fins a la nit per intentar escapar. Abans de fugir van fer unes descrregues tancades de protecci. Van compro var, sorpresos, que ning responia als trets. Van sortir tots a quatre grapes. Els gurdies civils havien desaparegut. Es van allunyar de la zona. Potser lenemic era una contrapartida poc nombrosa, algun dels seus membres havia estat abatut i els seus collegues havien decidit evacuarlo i demanar reforos. O potser van pensar que en la foscor de la nit els papers es capgirarien, i que de caadors podien convertirse en caats. Van trobar un rierol i shi van aturar un moment a menjar pa amb xoco lata. Ms endavant van descobrir unes coves, rierol avall, on era fcil amagar se i defendres en cas datac, ja que des dall es podia veure perfectament larribada de lenemic. Es deia que aquestes coves havien acollit com a refugi al clebre bandoler aragons Mariano Gavin (Cucaracha), heroi popular als anys setanta del segle XIX. Segons Felipe Alaiz 11 a Arag encara es recordava una cobla que diu: Tot i que tingui mala fama El Cucaracha s un gran home, perqu el blat dels rics el reparteix entre els pobres. All van comprovar que el Rubio i un altre company havien desaparegut. Ms endavant van saber que havien tornat a Frana sense cap novetat. El dia 11 de juny els queviures shavien acabat completament. Ribera en carreg a Carruesco i dos ms que anessin a cercar quelcom per manducar a uns camps propers, encara que noms aconseguissin patates i cebes. Ell i Lu ciano Alpuente van decidir aproparse a un mas situat en una muntanya pro pera, a quatre o cinc quilmetres. Alejandro Triburcio els advert del perill que representava i, finalment, va decidir acompanyarlos. Van escalar la muntanya en fila ndia fins arribar al mas. El pags els havia vistos venir i es va tancar dins de casa, barrant portes i finestres. Van haver de trucar insistentment a la porta per tal que el prudent pags decids treure el cap per una finestra i cridar enfurismat que se nanessin ja que no tenia cap intenci de deixarlos entrar a casa. Es va establir una llar
11 Tipos Espaoles, Felipe Alaiz, Ed. Umbral, Pars, 1965.

ga discussi per convncerlo que noms volien comprar una mica de menjar i marxar tot seguit. Per fi va obrir la porta i la conversa va prosseguir al llin dar. Lhome responia amb inquietud i poca voluntat les preguntes de Ribera sobre si havia vist patrulles, quina importncia numrica tenien, amb quina freqncia passaven, etc. Mentre parlaven, es van acostar a un mur prxim a la casa. Alejandro i Alpuente shavien apostat als cantons oposats de ledifici. Lhome no els va voler vendre res, i Riera no volia recrrer a la fora fsi ca. Probablement el llogarenc havia rebut ordres perqu no ho fes i per rete nirlos tant temps com fos possible. De sobte va cridar: Sn aqu!. Precipitadament va entrar dins la casa. Efectivament, va arribar un enorme gos llop, avanantse a una contrapartida. L Alejandro es va refugiar rere una roca amb larma preparada. Ribera, que no simmutava mai, amb la motxilla en una m i la Colt a laltra, va dirigirse cap al mateix lloc sense apressarse. El gos se li atans i mosseg la motxilla. Li anava a disparar un tret per sescolt una descrrega que va fer que Ribera caigus a terra malferit. Sarrosseg penosament i va arribar a la vora de la roca on samagava lAlejandro. Aquest va haver de sortir del parapet per agafar el seu amic, enmig dels xiulets de les bales. Una mirada va ser suficient per com prendre que la ferida era mortal. Una bala li havia obert un trau superficial al cap. En canvi una altra bala el travess des de lesquena i havia sortit pel pit, a prop del cor. La sang rajava a borbolls. LAlejandro va intentar contenir lhemorrgia aplicant una compresa. Ribera va articular unes paraules inintelligibles i va expirar. Els gurdies havien vist lAlejandro quan havia sortit del parapet per aga far el seu company. Ell, perqu la policia no es penss que estava sol, amb una m disparava la Colt i amb laltra disparava rfegues curtes amb la Thomp son, que en aquella muntanya ressonaven com si fossin canonades. Faltava poc per la posta del sol. El guerriller esperava impacient larribada de la fosca per poder escapar. La lluna daquella nit, per, illuminava el pai satge com un potent focus. LAlejandro dedicava eptets a lastre poc aptes per ser reproduts. Calia fugir. Va agafar tot el que Ribera duia a sobre i, amb les dues motxilles, va fer una rpida corredissa fins a uns matolls propers. Sajagu a terra mentre una pluja de bales passava per sobre seu. Va avanar uns quants metres ran del terra i satur per comprovar si el perseguien. Els gurdies, prudents, continua ven sense deixarse veure. Per evitar que els gossos seguissin el rastre escamp pebre pel cam que havia fet. Silenciosament va continuar, fins que ja havia

126

127

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

guanyat prou distncia, i llavors va sortir corrents. Va arribar a la vora dun ba rranc, al fons del qual es podia sentir el ress de les aiges dun riu. Dedu que era el mateix que la nit anterior havien travessat per anar a les coves del Cucara cha. El problema era descendir per les parets escarpades. Inconscientment ma lea du i el diable en veu alta i, de sobte, escolt una veu que li preguntava: Ets lAlejandro? S... Amb qui ests? Amb ning, estic sol. Amb qui parlaves, llavors? Amb qui vols que parli, si estic sol? Luciano Alpuente es va acostar al seu company. Li explic que quan ha via arribat la patrulla dispar unes quantes vegades des don shavia amagat i desprs havia fugit. Pens que ells haurien fet el mateix cap a una altra di recci. Corrent, havia perdut una sabata i tenia el peu destrossat per les pe dres i les punxes, gaireb no podia caminar. L Alejandro va fer un embenat improvisat amb uns mitjons i draps mentre li explicava la mort de Ribera12. Amb mil i una dificultats i a punt de dobrirse el cap vries vegades, van aconseguir baixar cap al riu. No sabien si els altres companys haurien caminat riu amunt o riu avall; finalment van decidir seguir la direcci del corrent. Poc desprs es van reunir amb la resta del grup. Ateses les circumstncies van decidir acabar lexpedici i tornar a Frana. El peu ferit dAlpuente representava una dificultat ms, sobretot tenint pre sent com els assetjaven les contrapartides que durant tot el cam no els van deixar cap moment de treva. Durant el viatge cap a la frontera van tenir la Gurdia Civil enganxada als talons, mentre alltres patrulles intentaven tallarlos el pas. Tots els dies, sense excepci, es van veure obligats a entaular combats. Sortosament no van haver de plnyer cap altra baixa. El grup guerriller, desprs daquesta catastrfica expedici, va aconseguir arribar al pas gal. Explicarem una ancdota daquesta retirada. Un dia van decidir baixar a un poble per proveirse el pa. Dos van entrar a la primera casa que van trobar i lAlejandro es qued al carrer, vigilant. Ja fosc, vei aproparse una figura que ell pens que era una dona: un cape
12 Antonio Ribera nasqu a Fonz (Osca) lany 1919. Durant la Guerra Civil va combatre a la 28 Divisi
(Ascaso). Va passar cinc anys a les presons franquistes (19391944), fins que aconsegu fugarse i fugir cap a Frana. A lexili va pertnyer a la Federaci Local de Decazville (Aveyron).

ll. Amb la metralleta ben visible li deman al capell qu feia tan tard pel carrer. El sacerdot, tot i haverse topat amb un home armat, amb tota la tranquillitat del mn, va respondre: Ja han arribat, vosts? Els esperen a ca lalcalde. Vingui amb mi, que ara hi vaig. El capell lassabent que sesperaven reforos destinats a capturarlos jun tament amb la Gurdia Civil del poble. Li va demanar on era la casa de lalcalde, i se nacomiad dientli que ell i els seus companys anirien a la cita immediatament. Quan el capell shagu allunyat, Alejandro cuit a advertir els seus amics. Aquests ja baixaven cap a la porta de ledifici, rient a cor qu vols. La mestressa de la casa tamb els havia confs amb els gurdies de la contrapartida que havia darribar al poble, i els havia rebut dientlos: Ja estan aqu vosts? Doncs shauran desperar una mica, encara no he acabat de fer el sopar. Van explicar la veritat a la dona i sense demanar perms van arreplegar pa, ous i altres aliments preparats per als gurdies civils. Abans de marxar van donarli uns quants bitllets. A principis de juny de 1949 el Quico va tornar a Frana per passar uns dies amb la famlia al seu mas proper a la frontera. Com sabem, el Quico havia estat declarat en rebellia per una pena de pres. Les autoritats galles no ho ignoraven pas. El dissabte 4 doctubre, un grup de gendarmes va comparixer al mas Casenove Loubette. Mentre la Leonor obria la porta el Quico samagava en una golfa que empraven de gra ner, a la qual es pujava per una escala interior. Ella va fer entrar els gendarmes i mentre discutien dins una habitaci, el Quico sesmuny per una trapa que comunicava directament amb lexterior, i va sortir corrents camp a travs. Aquesta vegada, per, els gendarmes sabien que ell seria al mas i van prendre una srie de precaucions perqu no sescapols, havien encerclat el mas. En sortir corrents com un llamp els gendarmes van disparar diverses vegades i van deixar anar un gos que va crrer a empaitarlo i que aconsegu immobilitzarlo clavantli els ullals al tou de la cama. El Qui co va conservar sempre la cicatriu daquella mossegada i ms duna vegada lensenyava rient, com si fos un bon acudit. Un cop detingut, el Quico es va oposar al judici. Vista la causa el 28 de juny, va ser condemnat a la pena mnima de dos mesos de pres, per el Tribunal dApellaci de Montpeller, el 6 doctubre del mateix any, va transformar la sentncia en sis mesos de pres i cinc anys de confinament.

128

129

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Van tancar el Quico a la pres de Montpeller, on va estarshi prop dun any molt ms temps del que li tocava per les raons que exposarem a continuaci. Aquesta detenci va tenir com a primera conseqncia labandonament del mas Casanova de la Llobeta 13 (Casenove Loubette), que va quedar sota el control de les autoritats. La Leonor sen va anar a viure a Tolosa de Llengua doc amb les seves filles. Aquest va ser el primer crim que Sabat va purgar a Frana tinena illcita darmes i explosius, condemna que la premsa franquista va explotar immediatament i que els jerarques de la Prefactura de Barcelona van conside rar com un xit personal. Per... Per qu Sabat va expiar ms pena de la que dictaminava la sentncia? Anteriorment ens hem referit a un atracament frustrat coms per uns des coneguts a la fbrica Rhone Poulenc, a Page de Roussillon, el 7 de maig de 1948. El Quico va ser inculpat dhaverhi participat. Perqu aix fos, les auto ritats espanyoles hi van collaborar molt activament. Carles Vidal, propietari legal del cotxe amb qu shavia efectuat latra cament, va ser detingut el 4 de juny de 1949 a Barcelona. Va declarar que el vehicle, tot i que estava matriculat al seu nom, pertanyia a un tal Francesc Sabat. Segons ell, li havia encomanat que condus el cotxe fins a Perpiny, cosa que va fer, i desprs li va demanar que amb aquell vehicle ans fins a Li, trajecte que es neg a fer. Les declaracions daquest pres espanyol contra aquest resistent que des de feia anys escapava duna constant persecuci policial van ser les que van incul parlo, ja detingut a Montpeller, com hem comentat abans. Les investigacions policials subsegents van descobrir que el Quico havia enviat un telegrama a la Leonor un mes abans de la data de latracament des de loficina de correus de SaintFonts, Roine. Aquest fet demostrava la presn cia del guerriller a la regi poc abans dels fets. El garatgista de Tol que va vendre lautombil va reconixer formalment el Quico com la persona que havia acompanyat Vidal quan va comprar el vehicle i va afirmar que havia estat ell qui lhavia pagat. Entre els objectes que es van trobar al lloc dels fets constaven tres boines, les quals es van enviar a un laboratori perqu sanalitzessin. Els especialistes
13 Un dia del mes de juny de 1972 vam visitar aquest mas i el vrem trobar quasi en runes.

van examinar els cabells que hi varen trobar, i van dictaminar que existia una probabilitat molt propera a la certesa que Sabat nhagus duta una. El 26 de juliol es va dictar un auto de sobresement a favor del Quico basat en la mancana de proves. Era just creure que amb aquesta decisi de la justcia el Quico liquidava el litigi a Frana. El cas de Page de Roussillon, tanmateix, el va encalar fins la mort, per no dir que lhi va conduir direc tament. El 18 de juliol se celebrava durant la Guerra Civil a ambdues zones. Lany 1949 Pere Adrover el volgu celebrar collocant algunes bombes a Barcelona. Arran de lactivitat constant dels grups dacci llibertaris, la vigilncia shavia incrementat fortament durant els darrers mesos. El Iaio va ser enxampat quan anava a collocar un artefacte explosiu al Banco Espaol de Crdito de la plaa Catalunya. Va ser perseguit per una patrulla tot duent a sobre una bomba de m, preparada amb un fulminant de retard que la faria explotar immediata ment. Havia de desfersen, i la va deixar al costat dun fanal de la plaa. La bomba va esclatar poc desprs de mitjanit i va causar la mort dun home, Jos Torres Palacios, i diversos ferits. El mateix dia va esclatar un altre artefacte a la plaa Calvo Sotelo14. No va causar vctimes. Una altra bomba senretir a temps duna finestra de lHotel Ritz, situat al carrer Llria. El grup de Josep Llus Faceras va efectuar un atracament el dia 5 i un altre el dia 11 dagost. Lobjectiu principal era abastir la Comissi de Defensa de documents espanyols per tal de reproduirlos i aix documentar els com panys que sincorporaven a lOrganitzaci clandestina. El primer es va dur a terme exitosament al meubl Pedralbes. El segon el van cometre al meubl Augusta, al nmero 6 del carrer Regs. Van entrar a lestabliment cap a les tres de la matinada, desprs dhaver des armat el sereno, Enric Ters Costa, que duia un revlver del calibre 38. La clientela pertanyia a la classe acomodada i la recollecci dels documents era fructfera, com ja sabien per haverhi recorregut anteriorment. Varen buidar les carteres i les bitlleteres dels presents, i tot seguit van tancarlos amb els treballadors en una habitaci interior. Van marxar amb el taxi de Jess Ra mos Alondo, que tot just arribava amb ms clients. Van abandonar el cotxe al carrer Otger, cantonada del carrer Sant Adri.
14 Avui Francesc Maci [Nota del E.].

130

131

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Terror a Barcelona

Lendem, el dia 12, cap a les onze del mat, Josep Llus Faceras, el Quique, Celes, Antoni Franquesa, Pere Adrover i dos homes ms van atracar la joiera Rudolf Bauer, propietat de Emma Schwiters Bauer, situada al carrer Valncia, nmero 270 bis, i van endurse un bot valorat en 500.000 pesse tes. El mateix grup va atracar, lendem, la fbrica dautombils Eucort SA situada al carrer Npols, nmero 124. Van aconseguir unes 100.000 pes setes. El dia 16 dagost Faceras, el Quique, Celes, Franquesa, Adrover, Francisco Martnez, Arqumedes Serrano Ovejas i alg ms van dur a terme una acci emmarcada dins loperaci documentaci. Cap a dos quarts de deu de la nit van ocupar una casa anomenada Mas del Bosch, a la carretera de lArrabassada, terme de Sant Cugat del Valls. La casa era propietat de la vdua Montserrat Lluch Grau. Van obligar tothom que estava a la finca a entrar en una habita ci, on els van tancar amb el personal domstic. Entre els presents hi havia ladvocat Guillermo Baeres Martn. Pere Adrover es qued a laguait i la resta sen van anar a lencreuament de la carretera de lArrabassada amb el caminoi particular que duia a la finca. Van aturar tots els cotxes que hi arribaven i els van fer endinsar al cam. Lla vors examinaven els documents, sapropiaven dels que els interessaven, i se gons de qui tamb senduien diners. Van aturar uns deu cotxes, i els ocupants els tancaven en una habitaci de la casa. Van fugir amb un Lincoln, que poc desprs van abandonar al Poble Nou. El 19 dagost va ser un dia amb molta activitat. Una bomba va causar danys materials quan explot en una de les finestres del Palau de la Diputaci Provincial, al carrer Sant Honorat. El mateix dia Faceras i quatre companys ms van efectuar una acci als garatges de la Compaa Arrendataria Monopolio de Petrleos (CAMPSA), al carrer Seplveda. Hi van arribar amb taxi; primerament van neutralitzar els gurdies i, tot seguit, van crivellar els camions cisterna amb lobjectiu de provocar un incendi. Per estaven buits i els bombers, com que no van trigar gaire a arribar, van poder ofegarlo rpidament. El grup va abandonar el lloc amb un vehicle de la companyia. Quan passaven per davant de la comissaria de Grcia, situada a la Travessera de Dalt nmero 136, la van metrallar sen se causar vctimes. Quan transitaven pel carrer Valncia van tirotejar un membre de la Policia Armada que caminava per all, amb lnic propsit de mantenir el clima dinseguretat i desconcert entre les autoritats i la fora pblica.

Totes aquestes actuacions van provocar que durant aquell mes dagost es mobilitzessin totes les forces policials de la ciutat, que van rebre ordres de disparar contra els autors sense previ avs, aix com defectuar el mnim de detencions possible. El grup del Faceras va decidir abandonar la ciutat fins que la febre perse cutria amains una mica. Van marxar per carretera el dia 22 dagost, per evitar la vigilncia policial als trens. Els controls vials tamb havien augmen tat, aix que el quintet va haver de transitar per camins secundaris i van haver de canviar freqentment de vehicle. Cap a dos quarts de vuit del vespre del 23 dagost de 1949 van donar lalto a un Studebaker MSG en un punt de la carretera de la Jonquera i en van fer baixar els seus ocupants. Van endurse una sorpresa quan en van veure baixar lescriptor Edgar Neville, collaborador del diari ABC de Madrid i daltres diaris espanyols. Els altres viatgers eren: Elena Escudero, comtessa de Quin tamar; la seva filla Mara Cristina Gallego; i dos sbdits britnics, Stuart Berkeley Owen i Dejter Brook. Un dells havia adquirit unes aquarelles i uns dibuixos a Barcelona. Quan van veure latabalament del bon senyor en saber que estava en mans dun grup anarquista, li van retornar els seus bns. Face, de bon humor, li va dir: Tingui, Mister, la FAI protegeix les obres dart. Aquest senyor, si no recordem malament, era director de teatre i ms enda vant va referir laventura en un diari londinenc. La premsa espanyola, tot i la notorietat de Neville, no es va fer ress de lassumpte. El mateix Edgar ho va relatar en les seves tertlies, tot aportant el testimoni fidedigne de lexistncia de grups dacci anarcosindicalistes. Lautor de Don Clorata de Potasa 15, humorista frustrat, per tal de garantir el seu futur, va ingressar al cos diplomtic; ms endavant, es va fer pelliculer i arrib a elogiar, a tant la lnia, el rgim franquista. Va explotar llavors el seu moment dherocitat. Desprs de lligar tothom en uns arbres propers a la carretera, sen van anar cap a la frontera. Van abandonar el cotxe als afores del Vilamalla, poble situat a uns 5 km al sud de Figueres. Doncs b, entre requisar i abandonar cotxes, crrer camp a travs i dor mir al ras, els perseguits van arribar a la frontera francesa el 26 dagost. El quintet creia haver acabat ja les seves peripcies, per tot just va caure en una emboscada que els havia preparat la Gurdia Civil. Quan sendinsava en un
15 Edgar Neville, nascut lany 1900, va morir a Madrid el 22 dabril de 1967.

132

133

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

caminoi, el grup va ser atacat sense previ avs amb foc granejat. Celedonio Garca Casino 16 i Enrique Martnez Marn17, que anaven al capdavant, van ser abatuts mortalment. Els agents van ferir greument Antoni Franquesa, que va rebre un tret a la boca i un altre al bra, que li ocasion una fractura. Fa ceras i laltre, que en van sortir estalvis com per art de mgia, es van protegir de latac i hi van respondre amb les seves armes. Van llanar bombes de m i aix van aconseguir obrirse pas i creuar la frontera, carregant lAntoni mal ferit. Els cossos dels seus amics morts van restar a la muntanya. Tamb van perdre gaireb totes les joies procedents de latracament a la joiera Bauer. Ja a Frana, concretament a prop de lAlbera, Faceras va dir als seus amics que sanessin apropant com poguessin a la carretera que comunica Perpiny amb Figueres mentre ell savanava a buscar auxili. Quan va poder, va fer un truc a Mariano Puzo 18 a Perpiny, que va anar a buscarlos amb una am bulncia. Faceras lesperava a la carretera. Lambulncia hagu desperar un parell dhores fins que van arribar els supervivents amb el ferit. Un metge particular li practic una primera cura a Perpiny, i desprs sel van endur en una clnica. Va quedarshi unes quantes setmanes amb un diagnstic de pronstic greu. Jos Pascual, del Secretariat Intercontinental, va baixar a la frontera per ferse crrec del grup. Faceras li entreg la mica que havien pogut salvar dels atracaments de Barcelona.

Loctubre de 1949 va ser terriblement trgic per als grups dacci que actuaven a Barcelona 1. Molts militants del Moviment Llibertari van perdre la vida en pocs dies. A la llarga llista figuraven: Luciano Alpuente (Enrique Madurga Herrero), Josep Sabat Llopart (el germ gran del Quico), Julio Rodrguez Fernndez (el Cubano), Juan Serrano (Antonio Garca Garca), Jos Luis Bar rao, Francisco Martnez Mrquez (Paco), Arqumedes Serrano Ovejas. De senes i desenes van ser detinguts i alguns afusellats, com Jos Prez Pedrero (Tragapanes), Pere Adrover Font (el Iaio), Jordi Pons Argils, Santiago Amir Gruaas (el Sheriff ), Gins Urrea Pia. Tamb van localitzar diversos metges acusats dhaver ajudat resistents ferits en topades amb la fora pblica. Tot seguit narrarem els prolegmens daquesta hecatombe aix com al guns detalls que ineluctablement hi van menar. Lagost de 1949 la Comissi de Defensa a lexili, juntament amb els res ponsables dels grups dacci, van efectuar una reestructuraci daquests grups, ja que alguns eren molt nombrosos.
1 Aquesta denominaci de grups permet suposar una estructuraci racional, per era ms terica que real. En principi els combatents sagrupaven per afinitat, per actuaven amb altres grups indiferentment, segons les circumstncies. La regla bsica de la clandestinitat, s a dir, la compartimentaci dels grups entre si, mai es va aplicar al Moviment Llibertari. Tots es relacionaven contnuament; els responsables eren coneguts per tots i els punts de suport solien ser comuns. Quan uns passaven a Frana es sojornaven a les mateixes cases en qu ho feren els que acabaven darribar a Barcelona. Aquesta manera dactuar va comportar mplies detencions. Larrest dun membre dun grup, dun enlla o la descoberta dun refugi, permetia a la policia seguir una pista inacabable que arribava fins a Tolosa.

IX.

Extermini

16 Celedonio Garcia, Celes, nasqu a Barcelona el 25 de desembre de 1922. Deixava la companya Remedios
Falceto amb una filleta, lOlga.

17 Enrique Martnez, Quique, va nixer a Barcelona el 14 dabril de 1927. Ambds van ser enterrats al
cementiri dEspolla, Alt Empord.

18 Mariano Puzo, nascut el 8 de setembre de 1914 a Naval (Osca), va morir a Perpiny el 22 de gener de
1978.

134

135

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

El mes de setembre va comenar la introducci dun gran nombre de com panys a Espanya. Una part havia danar a Madrid, per alguns entrebancs que van tenir durant el recorregut que desprs explicarem van fer que una bona part es concentrs a la Ciutat Comtal. Destaquem que aquesta arribada massiva de grups va coincidir amb una actuaci molt ms expeditiva de la fora pblica, que ja havia comenat a lagost, i havia causat baixes molt sensibles com les del Celes i el Quique, que hem relatat al captol anterior. Un grup guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada) en qu hi havia Manel Sabat, el germ petit del Quico, passava a Espanya a principis de set embre. Abans de continuar, ens aturem breument per parlar del Manel. Quan va esclatar la Guerra Civil el benjam dels tres Sabat era un marrec de nou anys. Acabada la guerra, encara amb pantalons curts, vivia amb els seus pares sense cap preocupaci llevat la de tenir un germ a la pres i un altre a lexili. El Manel, de carcter bondads, frisava per viatjar, conixer te rres i coses noves. Als 16 anys va marxar de la llar i sen va anar, amb un farcell a lespatlla, a recrrer Espanya sobre dels topalls dels trens. Va desvetllarseli lafici taurina i, durant uns mesos, va rodar per pobles dAndalusia capejant jnegues pels prats. Va tombar per Espanya de nord a sud i doest a est. Lany 1946, ja fet un home, es va sentir atret pel prestigi del seu germ Francesc. Per iniciativa prpia es va plantar a Eus (Pirineus Orientals), on aleshores vivia el seu germ amb la famlia, i va comenar a treballar com a pe en una coope rativa del poble. Els seus germans mai no van voler que els acompanys als viatges arriscats que feien cap a Espanya. Volien que el petit estigus tranquil, que estudis i es capacits. Per el Manel buscava aventures, aquesta vegada no com a to rero, sin com a lluitador. Va aprofitar lempresonament del Quico juny de 1949 i labsncia del Josep, que acabava de passar a Espanya amb un grup dacci, per incorporar se a un altre grup amb la intenci de creuar la frontera. Ramon Vila no era un home de ciutat, el seu terreny predilecte era la muntanya. Era un dels millors guies del Moviment Llibertari. Havia dacom panyar fins a un lloc proper a Barcelona el grup de Saturnino Culebras Saiz (Primo), de qu tamb formaven part: el seu germ Gregori, el francs Ma nuel Aced Ortell, Jos Conejos Garca, Miguel Acevedo Arias, Joan Busquets Vergs i litali Helios Ziglioli. Els dos ltims anaven a Barcelona per unirse al grup del Quico. El Caracremada, quan torns daquella missi, es volia

quedar amb el Manel a la muntanya, per efectuar sabotatges a lnies dalta tensi. Els nou homes, desprs dhaver passat per la base de cal Moreno, prop de Berga, van arribar a la vora de Manresa. All van tenir el primer incident. Saturnino, fart de tant caminar, va decidir apoderarse dun cotxe per acabar el trajecte fins a Barcelona. Tres homes es van plantar al mig de la carretera que va de Rocafort cap al Pont de Vilomara, on van fer aturar un cotxe que venia de Rocafort. El conductor, en veure el grup armat, va fer que frenava per a pocs metres va accelerar a fons i no els va envestir per miracle. Els tres homes van tenir el reflex de disparar contra els pneumtics del vehicle. Aquest, amb les rodes del darrere rebentades, es va aturar a la cuneta. El conductor era un industrial de Manresa que viatjava amb una jove de 23 o 24 anys que havia rebut un tret a lesquena. Entre tots van espitjar el cotxe fins al mig de la ca rretera. Van dir al xofer que condus a poc a poc fins a arribar al primer poble on poguessin atendre la noia. La policia va declarar que havien assassinat una dona, fet fals, ja que aquesta es va refer en menys de quinze dies. Aquest incident havia revelat la seva presncia a la zona i Ramon Vila va decidir que els convenia allunyarsen rpidament abans que hi arribessin les forces policials. Aprofitant la fosca de la nit, ja que eren vora les deu, van deci dir amagar les armes i els explosius menys indispensables en algun lloc proper. Van continuar caminant tota la nit, faldejant el masss de Sant Lloren del Munt, fins a arribar a Matadepera, a prop de Terrassa. El capvespre segent van acordar que Saturnino Culebras i Joan Busquets anessin a Barcelona per establirhi contacte i solucionar el problema que plantejava allotjar tota la colla. Llavors va produirse un altre incident que hagus pogut tenir greus con seqncies. Quan els dos homes van arribar a un poble van demanar on era lestaci a un pags. Lhome va saber dissimular la seva estranyesa, ja que per aquell poble no hi passava pas el ferrocarril, i els va indicar un cam fals. Tot seguit safany per advertir la Gurdia Civil. Els dos amics no van trigar gaire a adonarse que shavien perdut i, quan van girar cua, van veure un cami ple de gurdies que sacostava cap a ells. Saturnino i Busquets van disparar unes quantes vegades, tot obligant els perseguidors a ajaures a terra. Sestava fent fosc, i van poder endinsarse al bosc sense que els empaitessin. Lendem ben dhora Joan Busquets sen va anar a Terrassa a comprar cal at, ja que les seves sabates shavien fet malb completament, i alguns queviu res. Desprs dhaver menjat una mica van reprendre el cam i sense cap altre

136

137

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

entrebanc van arribar amb tren fins a Barcelona. Al Clot es van entrevistar amb Josep Sabat i altres companys. Quan van haver resolt el problema de lallotjament, el Saturnino sen va tornar a buscar els altres components del grup. Van arribar sans i estalvis a la capital catalana. No sabem per qu, per van enterrar totes les metralletes en algun punt del cam2. Ramon Vila, desprs dacomiadarse de la colla, va desfer el cam acom panyat per Josep Sabat i Helios Ziglioli cap a Berga. Havien convenut lHelios perqu, vistes les circumstncies, espers una ocasi ms bona per anar a la Ciutat Comtal. Lincident de lautombil havia mobilitzat un nom bre important de forces de lordre a la zona i, durant el trajecte de tornada, els tres homes van caure en una batuda. Helios Ziglioli va caure mort per la primera descrrega. El Ramon i el Manel van aconseguir escapar per pura casualitat. Lendem passat el Caracremada va deixar el ms petit dels Sabat amagat a la muntanya mentre ell anava a buscar menjar a un mas de Calders. Aques ta vegada, per, la Benemrita havia pres mesures excepcionals per caar el fugitiu i havia emplaat gurdies a tots els indrets susceptibles de servir de refugi o de punt de suport. A prop de la masia el Ramon va observar movi ments sospitosos. Tot duna va girar cua per fugir, acompanyat duna pluja de bales, que afortunadament no el van encertar. Va aconseguir befar els seus perseguidors llantantse avenc avall, amb el risc dobrirshi el cap. El Manel va veures sol i desorientat en un terreny desconegut. Famolenc i sense experincia, va amagar les armes i va baixar cap a la carretera de Moi per no perdres i per comprar menjar al poble. Un parell de gurdies civils el van detenir abans darribarhi. Sel van endur a comissaria, on el van identi ficar 3. Helios Ziglioli va nixer a Lvere, poble llombard proper a Brgam, el 15 de mar de 1927. El seu pare vivia a Pars, i ell va crixer amb els seus avis. Ja de jovenet va abraar les idees anarquistes que, segons ell mateix deia, les hi havia ensenyades el seu mestre descola.
2 Aquestes armes van desaparixer per sempre. Uns dies desprs, Saturnino Culebras i Joan Busquets anaren a cercarles, per no les hi trobaren pas. Quan el grup fou detingut, a loctubre, estava prcticament desarmat. (Causa sumarssima nmero 638IV49. Jutge inspector: coronel dinfanteria Luis Pumarola Alaiz). 3 Manel Sabat Llopart va ser jutjat i afusellat el 24 de febrer de 1950 al Camp de la Bota de Barcelona, juntament amb Saturnino Culebras Saiz (Primo), de 29 anys, nascut a Salmern, Guadalajara. Loctubre de 1949 van detenir tot el grup. Els franquistes van consumar una vil venjana. Assassinant el Manel van voler rescabalar els trngols i les befes que els seus germans Josep i Francesc els havien fet passar. El van assassinar perqu es deia Sabat.

Lany 1948 va decidir anar a Pars per conixer el seu pare. La trobada va ser una vertadera decepci, augmentada pel fet que el seu pare era un comu nista fantic. A la capital francesa va establir contacte amb exiliats espanyols llibertaris. Convenut dincorporarse a lorganitzaci clandestina espanyola, el van recomanar al Secretariat Intercontinental del Moviment Llibertari. Pere Mateu, que nera el secretari de Coordinaci, s a dir, lencarregat de lactivitat antifranquista a Espanya, li va dir que ja el trucaria quan fos neces sari. El va recomanar a uns companys de la Federaci Local de Carmaux (Tarn) perqu li busquessin feina. El 20 de setembre de 1948 va comenar a treballar en una mina de la companyia Houillres dAquitnia, i al cap de poc sencarregava de manejar la maquinria que arrencava el carb a les galeries davanada. Era una persona molt culte i summament entusiasta. Parlava per fectament lespanyol, el francs i lesperanto a banda de litali, que era la seva llengua materna. A finals de maig de 1949 va tornar a Tolosa per insistir en el seu desig de marxar cap a Espanya, i all va conixer Josep Sabat. Aviat es van fer bons amics. Per motius que no cal explicar aquesta vegada tampoc va po der incorporarse a cap grup i va esperar un parell de mesos a la capital del Llenguadoc. Va tornar a Carmaux, on va treballar a la construcci durant unes setmanes. Finalment el van citar per marxar amb el grup del Saturnino. Durant el seu primer viatge va tenir la desgrcia de perdrehi la vida. Abans de marxar de Carmaux havia deixat lencrrec que si li passava al guna cosa donessin la seva roba i les seves pertinences a la companya de Josep. El grup de Josep Sabat tamb havia passat a Espanya per les mateixes dates, uns dies abans que el de Saturnino Culebras amb el Caracremada de guia. A ms den Josep, componien el grup: Luciano Alpuente, Juan Serrano, Francesc Massip Valls, Jaume Palau Papiol, Eusebio Montes Brescos i Jos Prez Pedrero. Van creuar la frontera per Prats de Moll, i via Vallfogona de Ripolls i Ripoll van arribar a Olot. La fatiga els va incitar a requisar dos vehicles cam de Vic. A la carretera de lAmetlla del Valls van repetir loperaci, per van haver dabandonar el vehicle al cap de poca estona per falta de benzina. Van aturar un cami que anava cap a Sant Feliu de Codines, per al mateix instant van veure arribar un cotxe Studebaker i, finalment, van optar per la comoditat i velocitat de lltim. El conductor, Jaume Canuda Rosell, es va quedar sense mitj de lo comoci personal. La Gurdia Civil, alertada desprs dels diversos furts, va installar un con trol de carretera a prop de Rub. El Studebaker el va franquejar a tot drap,

138

139

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

intercanviant trets amb els de la Benemrita. El cotxe es va avariar i el van haver dabandonar pocs quilmetres desprs. Van continuar el cam a peu fins al Papiol. All Jos Prez Pedrero va decidir acabar el trajecte amb tren, ja que estaven ben a prop de Barcelona. La resta del grup va anar a peu, fent marrada com a mesura de precauci, fins arribar a la capital catalana. Van deixar el material ms feixuc sota la custdia dEusebio Montes en unes barraques de Sant Vicen dels Horts. Luciano Alpuente i els altres van arribar amb les armes lleugeres a Barcelona sense cap altre entrebanc. Uns dies desprs de la sortida dels dos grups esmentats tamb partia cap a Espanya el Talin. El responsable del grup era Julio Rodrguez, el Cubano, i en formaven part entre daltres: Jos Luis Barrao, Vctor Espallargas, Manuel Snchez, Josep Corral Mart, Miguel Garca Garca, Manuel Guerrero Mo tas, Jaume Albama Morell i Jordi Pons Argils. Al terme de Santpedor, prop de Manresa, ocorregu un fet que hagus pogut tindre greus conseqncies. El grup, en acostarse al mas els Casals amb la intenci dadquirir provisions, va ser rebut a trets pel propietari de la finca, Isidoro Crespiera Santamaria, que shavia tancat, atemorit, dintre casa seva en veure el grup armat. Manuel Guerrero Motas (Manolo), va resultarne ferit de poca gravetat a la regi renal. La ferida, per, li impedia continuar caminant. Els seus companys el van deixar amagat a una muntanya propera el temps just per establir contacte amb els companys de Manresa. Lhi van traslladar sense problemes, i va ser acollit a casa dAntonio Bravo Soler. Poste riorment sel van endur a Barcelona, on el delegat de la Comissi de Defensa, Francisco Martnez Mrquez el va acompanyar a casa de Ramon Loscos Vi as, que era loncle poltic de Csar Saborit i vivia al carrer Josepa Massans nmero 44 i, finalment, a la casa de la germana del Csar Saborit, al carrer Navas de Tolosa. Cap a dos quarts de deu de la nit del 18 de setembre el grup entrava al mas la Vila, al terme municipal de Castellfollit del Boix. All hi vivia Josep Vila Moncunill, el jutge municipal, que en aquells moments no hi era. S que hi havia la seva dona, Maria Puigdellivoll Jullet amb els seus tres fills, menors dedat. Sense ferlos mal els van tancar a tots quatre en una habitaci. Tamb hi van tancar el pastor Salvador Gallines Caldern, de 63 anys, amb qui ha vien topat a prop de la casa i que shavien endut amb ells com a mesura de seguretat. Hi van descansar unes tres hores i sen van anar. Segons les declara

cions posteriors dels propietaris, el grup es va endur una escopeta, 25.000 pessetes, algunes mantes, espardenyes, etc. Com anem veient, els grups que arribaven aquell mes de setembre anaven deixant pel cam, incomprensiblement, tot un rastre ben visible, que safegia al que grups anteriors havien anat deixant. Una patrulla de la Gurdia Civil comandada per Andrs Lacal Rodrguez perseguia el grup. Finalment el van localitzar el dia 20, mentre descansava en una muntanya coneguda com a Com Noguera, al terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Van intercanviar un tiroteig sense conseqncies greus i els homes del Julio Rodrguez van fugir. En aquell indret van abando nar vuit motxilles amb molt material: una carrabina amb cinc carregadors, 10 bombes, 6 crregues explosives, 6 caixes de fulminants, rotllos de metxa, cartutxos de plstic i de trilita, i lescopeta recuperada al mas de la Vila. Es van dividir i van arribar tots sans i estalvis a Barcelona. Jordi Pons i Jaume Albama es van refugiar provisionalment en una barra ca de Montjuc, on vivia Justina Valverde Gonzlez. El refugi va ser descobert aviat per la policia i van haver de fugirne. Jordi Pons sen va anar a viure en una casa situada al carrer Guasch de Sant Adri de Bess, on el van detenir ms endavant. Csar Saborit va ser lencarregat de trobar casa als components del grup Talin, que ning esperava a Barcelona perqu no era el seu punt de dest. Miguel Rodrguez, company del grup Auns de la barriada de Can Tunis, en va acollir dos, i la resta tamb es van poder encabir encara que de manera precria. L acci de tants companys arribats simultniament a Barcelona va co menar quasi immediatament. Jos Prez Pedrero i Csar Saborit van atracar les oficines de Ferrero S.A. situades al carrer Calbria nmero 94 el dia 23 de setembre. El primer va amenaar amb la seva pistola els treballadors mentre obligava el comptable, Francesc Morera Rimbau, a obrir la caixa de cabals. A dins noms hi havia 3.000 pessetes, ja que poca estona abans havien pagat els jornals. Csar Sabo rit va entrar al despatx del director. All dins, Josep Ferrero Viu enraonava amb el conseller delegat Antoni Coromines Cots. En entregarli la cartera al Csar, tal i com aquest havia exigit, el director sabraon sobre ell per desar marlo. Durant lestiraiarronsa es va disparar larma i Josep Ferrero en va resultar greument ferit. Va morir set dies desprs.

140

141

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

El dia 27, Pere Adrover, Csar Saborit, Julio Rodrguez, Francisco Mart nez i Arqumedes Serrano van apoderarse del taxi de Santos Peguero Herre ro, i tot seguit es van presentar, a les nou del vespre, a les oficines del sbdit sus i contractista dobres Mauricio Arbella Brucher, situades al carrer Pro vena, nmero 267. No hi van trobar diners, i van emportarse la seva docu mentaci personal. Pere Adrover, Domnec Ibars Juanias, Jos Prez Pedrero, Francisco Mar tnez, Julio Rodrguez, Arqumedes Serrano i Csar Saborit van atracar lempresa Edificios y Estructuras, emplaada al Passeig de Grcia nmero 80, a les onze del mat del dia 30. Noms van poder endursen 7.000 pessetes, ja que tamb havien pagat els jornals poc abans. A principis doctubre comena el llarg reguitzell de vctimes daquest mes. Mentre feien una aturada per afaitarse i netejarse a menys de 200 metres de la frontera, tal i com solien fer els grups abans de passar a Frana, van ser as sassinats Cecilio Galdos Garca 4 , conegut militant llibertari muntanyenc; Carlos Cuevas, lenlla; i Oltra, militant valenci. Els van cosir a trets sense previ avs. Cap a la una de la matinada del 9 doctubre es van presentar al meubl Casita Blanca (carrer Bolvar, nmero 1) Julio Rodrguez, Pere Adrover, Mi guel Garca Garca, Josep Corral, Manuel Forns Marn, Francisco Martnez Mrquez, Csar Saborit i alguns altres ms. Van arreplegar la documentaci de la clientela i 37.000 pessetes. El jove militant aragons Luciano Alpuente, conegut a la clandestinitat com Enrique Madurga Herrero, va ser cosit a trets al carrer Borrell, entre els carrers Diputaci i Gran Via, el mat del dia 14. El mateix dia i aproximadament a la mateixa hora, Josep Sabat, Francisco Martnez, Csar Saborit, Pere Adrover, Juan Serrano i un altre van obligar el propietari de la joiera situada a la Via Laietana, nmero 129, a obrir la caixa de cabals de lestabliment. Van aconseguir emportarse diners i joies, tot plegat valorat en 400.000 pessetes. Van fugir amb un Chrysler Royal, cotxe que abans de latracament havien furtat al garatge Luxor, al carrer de Nept, n mero 10. A la tarda, Jos Prez i Csar Saborit, protegits per un grup dacom panyament, van obligar un vehicle de lempresa Fomento de Obras y Cons
4 Cecilio Galdos va nixer a Santander el desembre de 1902. Durant la Guerra Civil va ser comandant del Batall 126 (Columna Llibertat abans de la militaritzaci). Quan va morir assassinat era membre del Comit Peninsular de la FAI.

trucciones SA a aturarse quan sortia de la seu, al carrer Balmes, nmero 36. A banda del conductor, Jaime Mir Arans, dins el vehicle tamb hi havia dos pagadors que duien 37.117 pessetes, consignades a pagar els jornals duna part dels treballadors. Amb les pistoles a les mans els van fer baixar del vehicle i acompanyarlos a peu fins a lavinguda Jos Primo de Rivera. En arribar a una parada de taxis, van arrambar el malet dels diners i rpidament van agafarne un. Van enfilar Consell de Cent, Passeig de Grcia i carrer Mallorca. Van baixar a lavinguda del Generalsimo 5 i van pagar 500 pessetes al taxista. L endem, Julio Rodrguez, Francisco Martnez i Csar Saborit, protegits per Gins Urrea, Jos Prez, Arqumedes Serrano i Santiago Amir, que espe raven al carrer estant, van entrar a la seu de lempresa Construcciones Pmies SA, carrer Aribau, nmero 117. Julio Rodrguez exigia a lencarregat de les tabliment, Valentn Villanueva Planella, a travs de la finestreta, que obrs la porta daccs a les oficines. El treballador shi negava obstinadament. Men trestant, el Csar va aconseguir entrarhi per la porta dun magatzem im mediat. Ja a dins, oblig un treballador, Guillem Jarnet Vilaire, que obrs la porta principal. Van endurse 30.000 pessetes. Tamb la cartera i la docu mentaci del tossut Villanueva. Per fugir van pujar a un taxi aparcat a la cantonada del carrer Muntaner amb Provena, que condua Valent Prunes Puig. Rere seu, empaitantlos, van aparixer diversos treballadors de lempresa, i shi van afegir un parell de gurdies que casualment passaven per all. Dels trets que van intercanviar perseguits i perseguidors una bala perduda va matar una dona, Mara Muoz Garca. La policia, que actuava sense pausa, va detenir Eusebio Montes Brescos el dia 16. Va ser torturat brutalment. Probablement cap dels qui el van succeir a la Prefectura va patir un tracte comparable. El dia 17, desprs que les forces de lordre van localitzar un dipsit darmes amagat en un canyisar del riu Llobregat, proper a la carretera del Prat, els hi prepararen una emboscada. Cap a dos quarts de set de la tarda Francesc Mas sip Valls i Juan Serrano van anar a buscar larmament. La seva resposta a lordre dalceu les mans! va ser disparar i tirar enlaire una bomba de m, i aix van poder escapar. Van ferir el Juan en una cama, ferida de la qual es va refer en una pensi de confiana de Sant Andreu. La policia havia anat arreplegant molta informaci. Sabia que aquella ma teixa tarda Josep Sabat shavia de trobar amb alguns companys a dos quarts
5 Avui Diagonal [N. del E.].

142

143

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

de vuit al carrer de Trafalgar. Era una bona ocasi per intentar acabar amb un dels resistents que ms temien. Aix, doncs, van engegar un dispositiu desco munal des del carrer esmentat fins a lArc de Triomf. Lhora prevista havia passat. Els agents mobilitzats comenaven a dubtar si la informaci obtinguda era falsa o no. Desgraciadament no ho era pas. A les vuit menys deu, Josep arrib a la parada del tramvia 42, al carrer del Bruc, xamfr Trafalgar. Va ser identificat tot duna. Ell els vei immediata ment, tamb. Va ser el primer a disparar i, tot aprofitant lefecte sorpresa, va arrencar a crrer carrer Trafalgar avall. Josep Sabat coneixia prou els mtodes policials com per pensar que aque lla topada havia estat fortuta. Que all era un parany ho havia captat de se guit. En fugir corrents anava vigilant el carrer atentament per tal dobservar qualsevol indici sospits. Al final del carrer, entre el passatge de Sant Benet i el sal Vctor Pradera, hi havia dos policies: Miguel Morn Astigarra 6 i Luis Garca Dagas 7. En veure el fugitiu van afanyarse a treure les pistoles, per, Josep Sabat, que ja la duia a la m, va ser ms rpid que ells. Garca Dagas va caure a terra amb un tret entre les celles. Altres agents que estaven a laguait van fer foc contra ell i el van ferir greument. Una dona, Melchora Garca Prieto, va rebre un tret a la cuixa dreta. Abatut per diversos trets, el jove llibertari va continuar disparant encer tadament i va aconseguir ferir dos agents ms. Tenia el pas barrat; es va en dinsar al passatge de Sant Benet, va creuar la plaa de Sant Pere i va arribar, ensangonat, al carrer Baix de Sant Pere. All un home el va ajudar a arribar en una farmcia que hi havia en aquell carrer. El farmacutic li va oferir una cadira, per va desplomarse sense coneixement. Immediatament un parell de gurdies civils va entrar al negoci i hi van fer arribar una ambulncia. Es van endur Josep Sabat fins al dispensari municipal, situat al carrer Seplve da. Quan van treure la llitera de lambulncia, noms duia un cadver. Era un dia de festa major per als franquistes. Un dia de dol per a la re sistncia. El dia 21 cap al migdia detenien Miguel Garca Garca quan sortia de la casa de Josep Corral. Miguel Garca, desprs de purgar vintidos anys
6 Miguel Morn va nixer el 27 de maig de 1906. Va incorporarse al cos policial el 29 de novembre de 1934. 7 Luis Garca va nixer el 27 de maig de 1917, i ingress al cos lu de juliol de 1941. Era un antic falangista
que havia estat condemnat a mort per un tribunal republic, per la pena li fou commutada. Quan va acabar la Guerra Civil sincorpor al cos i en poc temps va fer mrits en diferents especialitats: policia governativa, brigada mbil i Brigada PolticoSocial. Era conegut pel seu odi malalts envers els presos poltics.

de pres, sen va anar a lestranger. Va escriure un llibre 8 en qu explica que la brutal repressi daquell mes doctubre es va engegar arran dun in cident dall ms banal. Tot i que no compartim el seu punt de vista, transcriurem la seva explicaci. Jaume Albama Morell, que com ja hem explicat va arribar a Espanya amb el grup Talin, va ser detingut al barri Xino de la manera ms estpida que alg es pugui imaginar. El barri Xino de Barcelona era el punt de trobada de tota una poblaci heterclita en qu abundaven els delinqents, estraperlistes, jugadors i altres herbes, i on tampoc no mancava la prostituci dambds sexes. En aquest ambient proliferaven tota mena de trfics illcits, sobretot entre el carrer del Comte dAssalt9 i el passeig Colom. Tot sota lala protectora de la mateixa policia, a canvi, naturalment, duna srie de serveis. Doncs b, Jaume Alba ma, nascut a Puigvert (Lleida), sense mitjans de subsistncia segons Mi guel Garca decid vendrehi un rellotge dor que havia adquirit a Frana per poder tirar endavant. Poc va trigar la policia a assabentarse que un jove intentava vendre un rellotge car a bon preu, cosa que feia pensar que lhavia aconseguit robant. Un inspector li va demanar la documentaci. Aquest, tranquil, la hi don. Entre els documents hi havia un carnet de la Falange Espaola. Casualment, linspector coneixia perfectament aquest document, i sabia que havia estat fabricat a Tolosa. Rpidament va comprendre que ha via topat amb un terrorista. Dissimuladament va continuar enraonanthi, i va aprofitar el moment ms oport per immobilitzarlo. En registrarlo li va trobar una Colt calibre 11,43 i dues bombes de m. Sel van endur a la Pre fectura i daleshores en van comenar les detencions en massa. Des de la mort de Josep Sabat 10, el dia 17 doctubre, el llarg reguitzell de vctimes tot just comenava. El divendres 21 cap a les cinc de la tarda assassinaven Julio Rodrguez11 (el Cubano) a lavinguda del Generalsimo. Julio Rodrguez caminava per aquest
8 Francos prisoner, Ed. Rupert HartDavis, Londres, 1972. 9 Avui carrer Nou de la Rambla [N. del E.]. 10 Josep Sabat deixava a Frana la seva companya Emlia i un fillet de disset mesos. 11 Julio Rodrguez nasqu a lHavana (Cuba) el 27 de juliol de 1918. Al comenament de la Guerra Civil va
combatre al Centre, amb Cipriano Mera. A partir de labril de 1937 sencarreg del comandament de la 39a. Brigada Mixta, 5a Divisi. A finals dabril de lany segent es va crear la 48a Divisi, formada per les brigades 63, 201 i 202. Sencarreg daleshores en del comandament de la segona. La unitat va ser enviada a la zona de Llevant per reforar el cos de lExrcit, que contenia lofensiva dels generals Antonio Aranda, Jos Enrique Varela Iglesias i Rafael Garca Valio, a principis de maig. Lofensiva franquista volia arribar al Mediterrani i

144

145

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

carrer i, de cop i volta, un cotxe particular ple de policies va frenar al seu costat. El van cosir a trets abans que shagus adonat del que ocorria. Poca estona desprs daquest fet, els homes de Quintela actuaven al barri del Poble Sec, concretament al carrer Vila i Vil, a prop de lavinguda del Marqus del Duero. Amb el mateix procediment segaven les vides de dos llibertaris ms: de Vctor Espallargas12, el Vell (Jos Hidalgo Guerra, segons la documentaci falsa que duia a sobre), i de Jos Luis Barrao 13, conegut com Pepe el Largo (Ramn Sans Garca segons la documentaci, tamb, falsa). Ambds cami naven desarmats. El trgic balan daquell dia no va acabar pas amb aquestes morts. A un quart i cinc de vuit, assassinaven Francisco Martnez Mrquez, de 27 anys, de la mateixa manera que als altres tres, que donava tant bons resultats. Li van arrabassar la vida al carrer de Rossell cantonada amb el carrer Dos de Maig, davant ledifici de la Damm, al barri on havia viscut durant la seva infncia. El Paco tenia 27 anys i portava documentaci a nom de Fernando Cid Torres. Tamb van resultar ferits tres homes que caminaven per aquell carrer: Ma nuel Fuentes Bernard, Francisco Tudela Gmez i Jess Mijuescas Garcs. El primer, al peu dret; el segon, a lespatlla esquerra; i el tercer, a la regi del gluti. Aquests assassinats van ajuntarse amb una allau impressionant de deten cions. L1 de novembre de 1949 arrestaven Manuel Guerrero Motas; el dia 5, Jos Prez Pedrero i Pere Adrover Font. Els van trobar al pis del Ramn Los cos Vias, a qui ja shavien endut cap a la Prefectura el dia 3. Lhavien portat de nou al seu domicili per esperar, amb ell, a qui hi pogus aparixer. En detenir Pere Adrover i Jos Prez14, Arqumedes Serrano, que tamb hi era, va intentar resistir, i el van matat a trets. Una estona desprs capturaven, a trets, Juan Serrano al passeig de Fabra i Puig. La documentaci que duia a sobre lidentificava com Antonio Garca Garca. Van requisar una quantitat important darmament i dexplosius al seu domicili. La policia va acabar les
dividir la zona republicana en dues, operaci reeixida en ser conquerit Castell el 14 de juny. Posteriorment, la 48. Divisi va formar part del XVI Cos de lExrcit, tamb a Llevant. El Julio va ser detingut desprs de la guerra, per aconsegu evadirse. Durant una temporada lluit amb els guerrillers dAlmadn (Ciutat Real) i desprs creu la frontera francesa. 12 Espallargas era un vell militant barcelon que collaborava amb els grups dacci per que, per convicci, mai empuny una arma. 13 Barrao estava greument malalt duna afecci intestinal. 14 Jos Prez (Tragapanes) de 23 anys, va ser afusellat el 14 de mar de 1952 al Camp de la Bota, juntament amb el Pere Adrover Font, Santiago Amir Gruaas, Gins Urrea Pia i Jordi Pons Argils. Gins Urrea, de

accions del dia amb la detenci de Jordi Pons Argils i de Domnec Ibars Juanias, al carrer Guasch. Tamb es van endur tres doctors barcelonins, inculpats dhaver curat re sistents ferits. Aquesta fantstica hecatombe de militants del Moviment Llibertari no va ser un trist privilegi de la gran urbs barcelonina. La resistncia llibertria, a banda dactuar a la zona fabril, tamb ho feia a les zones de muntanya. Les comarques predilectes eren les del Bergued i el Bages, on els guerrillers ms coneguts eren Ramon Vila Capdevila i Marcell Massana Bancells, anomenat Panxo. La repressi tamb va ser summament cruel en aquesta zona. Noms cita rem, entre els nombrosssims detinguts, aquells que van ser assassinats sense cap mena de judici. La matinada de l11 de novembre de 1949 la Gurdia Civil va detenir: Joan Vilella Peralba (Moreno) de 47 anys, i el seu fill de 19 anys, residents de Santa Eugnia; Josep Bartobillo, de 25 anys, que treballava a les mines de Fgols i que era gendre de Vilella, i la seva dona; Jos Puertas, militant anar cosindicalista dorigen granad de 47 anys que tamb treballava a les mines de Fgols; Miquel Guit, de 56 anys, al mas Rocans de Sallent i al seu germ Jaume, de 42 anys, unes hores ms tard, al seu lloc de treball. Eren obrers del ram del txtil i treballavan a la fbrica Vias, de Vilafruns, entre Sallent i Balsareny. Joan Vilella, Josep Bartobillo i Jos Puertas van ser interrogats duna ma nera inhumana a la caserna de la Gurdia Civil de Berga. Puertas repetia una vegada rere altra la mateixa frase: Lnic resistent de la comarca sc jo. El patiment dels tres homes va acabar el 14 de novembre: ben dhora sels van endur a prop del pont de Vilada, on van ser crivellats a trets. Lendem passat els germans Guit pujaven a un tren sense destinaci coneguda. Els van fer baixar entre els termes municipals de Sant Esteve (Na vs) i Balsareny, on van ser assassinats. Lnic crim de Miquel Guit era ser oncle matern de Massana. Jos Puertas havia actuat intensament durant la Guerra Civil. En no po der creuar la frontera francesa va ser detingut i maltractat de tal manera que des daleshores patia una afecci pulmonar. En sortir en llibertat condicional
tingut lany 1950, ja havia estat condemnat a 20 anys de presidi el 22 de juny de 1947 per la seva activitat durant la Guerra Civil, per sort en llibertat el 1948. Lany 1935 havia participat en lexecuci del botx de lAudincia de Barcelona Federico Muoz Grande.

146

147

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

va tornar a Berga. Es va posar en contacte amb grups dacci de muntanya de qu formaven part coneguts i fins i tot amics seus. A lhivern de 1944 se nan a la muntanya per compartir durant una temporada les penalitats guerrilleres. Era ms efica a ciutat, des don aportava un ajut inestimable als grups m bils. Era un dels enllaos entre Barcelona i la muntanya. Si calia, sestimba va pels cingles, caminava quilmetres i quilmetres sense descans, per tal dabastir els guerrillers o dalertarlos quan es preparaven batudes contra ells. Tanmateix, les seves activitats van passar sempre inadvertides; el van arrestar i assassinar pels seus antecedents. Aquella maleda fi de lany 1949 el company Jos Sancho Garca, condem nat a mort en un consell sumarsim el 17 de desembre al penal dOcaa, a Madrid, va ser executat el 23 de desembre. En morir deixava quatre fills. La seva companya estava detinguda a la pres de Las Ventas. Els comits i comissions de les tres branques llibertries a lexili van pre sentar un informe 15 de carcter reservat a la militncia. Linforme conjunt parlava sobre aquests fets tan greus. El transcrivim a continuaci, tret dalguns pargrafs poc importants que noms allargarien debades el text. Secretariat Intercontinental de la CNT dEspanya a lexili. Comissi Nacional de GG.AA. Comit Nacional de la FIJL. Tolosa, 10 de desembre de 1949. Estimats companys, El 28 de mar de 1949 es va cursar un informe de les tres branques reservat a la militncia que tracta el problema de lacci conspiradora. La ra de ferlo conjuntament rau en el fet que els tres organismes estan igualment interessats en aquest problema. [...] Desprs del nostre informe, sha continuat la tasca de penetraci de grups a lInterior amb el fi datemptar permanentment contra el rgim dopressi imperant a Espanya. Shan aprofitat les possibilitats de recep ci de Catalunya i Arag, principalment. A cadascuna daquestes regions shan dut a terme actes de sabotat ge constantment. Destaca el que sha fet a la central elctrica Lafortu
15 Aquest document, dordre cronolgic capritxs, es pot consultar al Centre International de Recherches
sur lAnarchisme (CIRA), de Lausanne (Sussa).

nada16, que ha aconseguit paralitzarla completament. Les mateixes autoritats franquistes han manifestat que seran necessaris quatre mesos de treball per tal que pugui tornar a posarse en funcionament. Tenint en compte que hi s impossible feinejar durant els mesos hiver nals, significar una paralitzaci mnima de vuit mesos. Aquesta cen tral alimentava bona part de la indstria del nord dEspanya. Tamb destaquem lincendi provocat al garatge de CAMPSA, situat al carrer Seplveda17 de Barcelona. Aparcats hi havia vuitanta camions cister na, la majoria dels quals van ser completament destruts; la resta, mal mesos pel foc. Alhora, i a ambdues regions, shan efectuat diversos actes de re preslia contra elements ms o menys representatius del rgim. Creiem que la militncia ser suficientment comprensiva per entendre la neces sitat de prudncia, per la nostra part, de no esmentar els casos en qu han participat els nostres companys. Mentrestant, i en previsi dampliar la lluita, la Comissi de Defen sa de Catalunya i Balears, dacord amb la Comissi de Defensa de lexili, preparava les bases per a una mplia actuaci sincronitzada de grups de la ciutat i de la muntanya. Amb aquesta finalitat shan anat incorporant als llocs previstos el grup O18, reforat pel grup G.P.19 i daltres, a principis de setembre. Un daquests grups va ser destinat a una nova zona de la regional catalana. Tot feia pensar que les incorporacions es durien a terme reservada ment. Malauradament, per, el grup T (Talin) va ser descobert i atacat per un fort contingent de la Gurdia Civil. Un company 20 en result ferit i va poder ser evacuat i guarit. Es van perdre explosius i efectes personals; les armes, es van poder salvar. El grup va considerar necessari dirigirse cap a Barcelona i deixar de banda la zona prevista. El grup O va fer cam durant cinc dies sense novetats, per el can sament els incit a utilitzar un mitj de transport ms rpid. Van fer s
16 Sabotatge efectuat el 12 doctubre de 1948 a la central elctrica Lafortunada, al nord dAinsa (Osca),
entre Escalonas i Salinas.

17 Es tracta del sabotatge coms per Faceras el 19 dagost de 1949, explicat anteriorment en aquest llibre. 18 El grup de Josep Sabat.
19 El grup dels germans Saturnino i Gregorio Culebras Saiz (los Primos), que havia guiat el Caracremada. 20 Manuel Guerrero Motas (Manolo).

148

149

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

de diversos vehicles fins a arribar a Barcelona. Durant el trajecte es van veure obligats a forar dos controls de la Gurdia Civil. Els incidents relatats van menar tots els grups a Barcelona, en haver alertat els agents de Franco. All hi van ser atesos per la Comissi de Defensa de Catalunya i Balears. Haver de cercar allotjament per a un nombre de companys superior del previst i indicat per lexili va crear un problema delicat. Tanmateix, tots els companys van trobar les seves bases de seguretat i la seva moral era magnfica, en bona part per la nombrosa colla de companys concentrats a la ciutat. Donarem una idea de com es van desenvolupar els fets reproduint algunes de les cartes (o fragments) intercanviades entre lInterior i lexili. El grup O ens comunicava el dia 28 de setembre: Hem arribat sense novetats i hem buscat els contactes convinguts. Ho hem aconseguit el dia 25. La primera entrevista amb la Comissi de Defensa ens ha fet bona impressi. Total acord dactuaci amb tothom. Comenarem aviat. El 7 doctubre ens van fer saber: Al nostre grup hi ha harmonia i bons nims; crec que aconseguirem menar a bon port el que ens proposem... El grup T, que com hem explicat va haver de canviar de zona, ens informava el 15 de setembre: La Comissi de Defensa de lInterior ens busca enllaos a la zona indicada i mentre fa aquestes gestions tots creiem convenient ocupar la base de ... per qesti de seguretat i eficcia. Tots contents i amb bona moral. El 18 de setembre la Comissi de Defensa de Catalunya i Balears ens comunic: Un membre daquesta comissi es va entrevistar amb un delegat del grup T dijous. Hem resolt el problema del ferit del grup, que ja est segur.

Determinem la manera de contactar, a travs del nostre enlla. La nostra impressi ha estat satisfactria. Ens vrem entendre perfectament i esperem que la coordinaci desforos sigui fructfera. Ens han comunicat larribada de P. i H., nova molt interessant, que eixampla les nostres perspectives dactuaci conjunta. El delegat J. de M. va arribar ahir i sentrevist amb U. Dem enraonarem amb ell pendents de la presncia de companys a M., sincronitzant acci amb Catalunya en casos determinats. Creiem poder descongestionar Barcelona quan es duguin a terme les actuacions que covem. L1 doctubre ens van fer saber: El grup T ha topat amb la Gurdia Civil a les rodalies de X. Tots els companys n han sortit sans i estalvis, i estan allotjats aqu. Ladrea de B.21 (Frana) est en mans de la Gurdia Civil (va quedar dins una motxilla). Us farem arribar ms detalls a la propera comunicaci. El ferit es va refent, la seva moral s excellent. Possiblement necessiti un embenatge especial per solidificar la lesi. Vam poder contactar amb P. diumenge. Des daleshores ens hem vist sovint. Van haver de dividir el grup a prop de X, i des de llavors han perdut el contacte amb R. i tres companys ms. Lassumpte est empitjorant. Us donarem dades concretes per informar-vos mpliament. Tractarem dorganitzar una actuaci de vertadera ressonncia ara que som prou companys per intentar-ho. Sobretot, no envieu ning ms si no t base de recepci. No us escapi de la memria el detall de ladrea caiguda. Us informarem de la situaci dels nostres companys L., G., V. i B. El dia 14 va comenar la repressi amb una violncia encara no vis cuda fins a aleshores. El dia 17 la Comissi de Defensa de lInterior ens va comunicar: El grup O va patir una baixa el divendres cap a dos quarts de deu, quan el grup, que s havia adonat que el perseguien, estava a prop dun objectiu22 . Van enllaar immediatament amb el grup T, que tamb s hi encaminava. Dos agents van atacar abans que els companys poguessin fer

21 Marcelino Boticario, un dels membres de la Comissi de Defensa a lexili. 22 Atracament a la sucursal del Banco de Vizcaya del carrer Rocafort.

150

151

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

cap gest de defensa. El van matar per lesquena23. La reacci dels altres no es fu esperar: van intercanviar un tiroteig que va durar un quart d hora al bell mig de lavinguda de Jos Antonio. Quina llstima, quina llstima que la resta no hi estigussim! Mentre ocorria tot aix, la Comissi de Defensa, amb els grups A de B., O i altres companys ens apropvem a l indret indicat. Abans havem ocupat un garatge situat a la vora de la Via Augusta, on vam requisar alguns vehicles. Tot es va desenvolupar tal i com havem previst 24 . El 18 ens comunicaven novament: Males notcies, amics: ahir ens van assassinar al Sabat (Josep). S, va ser assassinat u contra vint. Mor com sols saben fer-ho els militants: venent cara la seva vida [...] Lagent especial i camisa vella Luis Garca Dagas va caure durant el tiroteig. Dem lenterren amb tots els honors. Intentarem participar a la cerimnia. Daltra banda, dos membres del grup P han estat detinguts; n ignorem les causes. Us donarem detalls quan en disposem. La policia va aconseguir localitzar dos companys del grup X , i ahir, vora dos quarts de set de la tarda, van tenir un encontre. El company...25 va resultar-ne ferit lleument i ja est en un lloc segur. Cap a les vuit del mateix dia van abatre Sabat. Confidncies? Ho ignorem, per esperem esbrinarho. X ha arribat avui. Dacord amb les indicacions que ens formuleu, detallarem tot el que hi ha pendent durant la setmana. Ha estat un cop dur, de qu no ens refarem fcilment. Malgrat tot, la moral no ha decaigut. Llstima que no disposem del potencial econmic precs per comenar immediatament lactuaci collectiva planificada. No pot ser, ens haurem dacontentar amb alguna acci de represlia. En aquells moments la repressi continuava assetjantnos, i de va lent. El dia 24 ens va arribar la trista nova de la mort dels companys Francisco Martnez, membre de la Comissi de Defensa de lInterior; de Julio Rodrguez, delegat del grup T; i de dos membres daquest
23 Es refereixen a Luciano Alpuente (Enrique Madurga Herrero). 24 Sis companys, entre ells Josep Prez Pedrero, es van presentar al garatge Luxor, carrer Nept nmero 10, dient que eren resistents republicans i que necessitaven alguns vehicles. Del garatge, propietat de Jorge Exp sito Saavedra, se nendugueren un Chrysler Royal, un Hostkins i un Ford. Lltim el van haver dabandonar a la Via Augusta, a uns 300 metres de la Travessera, per falta de benzina. 25 El ferit era Juan Serrano i el company que lacompanyava Francesc Massip Valls.

ltim, Barrao i Espallargas. Els secretaris de les tres branques, reunits el mateix dia 24, acorden enviar aquesta carta a lInterior: Estem assabentats de les darreres noves. Ens hem imposat a tot all que ha succet. No deixem de calibrar les desgraciades conseqncies daquestes ltimes ensopegades amb qu, a banda d haver perdut sis companys, sens han esguerrat algunes possibilitats. No voldrem que interpreteu les nostres paraules en sentit alarmista. Ens veiem amb la necessitat de suggerir que procediu a prendre les mesures adients per posar fora de perill aquells qui, no estant del tot segurs, es disposin a marxar cap a les bases dorigen. Sempre que no desitgin el contrari o b que no disposin daltres llocs que els preservin de possibles entrebancs. Considerem dexcessiva gravetat els fets ocorreguts. No reeixim en comprendre com han pogut succeir. Estudiareu detingudament els factors que van determinar la catstrofe. Aprofitant lestada dX en aquella, tots aquells qui determinin mudar-se a les bases de seguretat poden servir-sen. El passat dia 6 van arribar diversos companys a Frana, entre ells el company X de la Comissi de Defensa de Catalunya i Balears i el nostre delegat jurdic nacional. El dia 8 rebem una altra desagradable nova: en una violenta batussa s assassinat un altre company i quatre ms sn detinguts 26 . Aquesta caiguda ha de produir trastorns greus ja que entre els detinguts hi ha membres de la Comissi de Defensa de lInterior i companys dun llarg rodatge a Espanya. s possible tamb que alguna correspondncia entre la Comissi de Defensa i lexili estigui en poder de la policia. En arribar els companys de lInterior ens hem reunit per estudiar la situaci viscuda arran de la repressi i per tal destudiar-ne les causes. Desprs descoltar la informaci que ens proporcionaven els companys, hem de dir que no ha succet res anormal en les baixes patides pels nostres, sens oblidar ni negar la importncia del dur cop que ha rebut la nostra organitzaci. Les causes cal cercar-les en les mateixes caracterstiques de la lluita, en les condicions de preparaci dels grups, en les seves sortides, trajectes, incorporaci i en el seu desenvolupament a lInterior. En general, els grups surten
26 Aquesta referncia s incompleta, ja que el dia 1 havien detingut Manuel Guerrero Motas; el dia 3, Ra
mn Loscos Vias; el 5, Pere Adrover Font, Josep Prez Pedrero, Jordi Pons Argils i Domnec Ibars Juanias. Els morts van ser dos: Arqumedes Serrano i Juan Serrano.

152

153

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

en condicions fora precries com a conseqncia de la falta de mitjans de qu disposa lorganisme encarregat de proporcionar-los-en 27. El seu retorn a les bases de sortida no ens ha ocasionat cap daltabaix fins ara. La marxa des daquestes bases fins a la seva incorporaci als llocs de destinaci tret dalgunes ocasions a la zona catalana tampoc ens ha comportat cap alteraci important. El problema greu, i que no est resolt, rau en els dies de cam que cal fer carregant lequip. Podem comprendre lesfor que fan els companys si es t en compte que lequip pesa uns 20 o 25 kg, i que el carreguen uns vuit dies de caminada (quatre pels Pirineus). Aix sexplica que, malgrat les recomanacions de no emprar mitjans de transport improvisats en zones controlades i reconeixentho ells mateixos per experincia, sovint s hi recorri per defugir les caminades esgotadores. La qesti de lallotjament a les bases de lInterior s ha anat resolent amb justesa fins ara, tot i les poques persones que s hi ha incorporat. Existeix poca predisposici dels radicats en aquesta zona. Fet comprensible, si es t en compte la repressi a qu sn sotmesos aquells qui subministren o allotgen els grups dacci llibertaris. Amb motiu de les darreres incorporacions, ms nombroses que de costum, i en contra dall disposat per les comissions de Defensa de lInterior i de lexili i dels mateixos grups, lallotjament va crear un problema seris a la Comissi de Defensa de lInterior, que es va poder solucionar. Per resoldre aquest trencaclosques s necessari un capital, ja que seria elemental adquirir edificis per als grups dacci als llocs estratgics. Lactuaci dels companys presenta diversos vessants. Considerem fora de lloc enumerar-les en un informe. No obstant, assenyalarem que bona part de l xit rau en el suport moral del poble, i que s essencial dur a terme treballs que tinguin una bona acollida entre la poblaci civil. Les necessitats dels grups i dels qui han caigut lluitant exigeix en un esfor continu en lordre econmic. El problema de la documentaci es resol favorablement; no s ha produt cap detenci en el transcurs de lactuaci de lactual Comit de Defensa per defectuositat dels papers. [...] Tota lluita de caracterstiques com la que duem a terme contra el rgim de terror que fa la llei a Espanya exigeix valents sacrificis en tots els
27 Aquesta mancana constant de mitjans econmics obligava els grups, abans defectuar qualsevol acci,
a procurarsels a travs datracaments. Per aix la seva proliferaci. Aquesta trava, en general, els impedia centrarse en altres activitats.

sentits. No volem empetitir la importncia dels darrers fets ocorreguts a Barcelona, per s esmentar que sn fruit duna actuaci desenvolupada en condicions desproporcionades dels elements en presncia. Planyem, a banda dels set assassinats de companys, la detenci de dotze ms. Ignorem la situaci de deu companys que han quedat desconnectats, probablement com a conseqncia que la policia n hagi esbrinat les adreces, fruit de les detencions i la documentaci requisada... Lany 1949 va ser trgic per a la resistncia llibertria fins gaireb el darrer dia: el 30 de desembre van morir a les muntanyes gaditanes els guerrillers Ber nab Lpez Calle (Fernando Abril, Comandante Abril) i el seu collaborador ms ntim, Juan Ruiz Hurcano (Capitn Hurcano, Eusebio, el Capitn). Un company de la partida, Francisco Fernndez Cornejo (Largomayo), els delat. La nit abans havia abandonat el campament, establert a la Haza del Cabezn (vora el cortijo Poca Sangre, entre Alcal de los Gazules i Medina Sidonia) i havia anat a visitar la Gurdia Civil. A trenc dalba la Gurdia Civil els va despertar llanant granades de m contra les seves tendes de campanya. Bernab Lpez va ser cosit a trets en sortir de la tenda, i Juan Ruiz, esbudellat per una granada. Alfonso Snchez Gmez (Potaje) i el fill de Bernab, Miguel Lpez Garca (Daro, Joseto) compartien una altra tenda i van aconseguir escapar mig nus i descalos 28. El nom de Bernab havia esdevingut llegendari a la baixa Andalusia. Era un combatent valent, geners i duna gran responsabilitat. Des de 1941 no havia deixat tranquilles les forces franquistes. Abans de la Guerra Civil havia format part de la Benemrita. Malgrat el seu uniforme, va saber ser lleial a la classe obrera. Pertanyia a una famlia confederal de Montejaque (Mlaga), on nasqu el 30 de maig de 1899. Quan va tornar del servei militar a frica, amb els galons de sergent i sense gaires preocupacions socials, va considerar ms cmode el sou de la fora pblica que la feina i la misria del camp andals.
28 Miguel Lpez Garca va morir el 17 de novembre de 1950 a Zahara de la Sierra, tamb vctima duna traci.
El seu petit grup acampava a la devesa de Los Pilones. Estaven amb ell Alfonso Snchez Gmez, Juan Martn Me nacho (Chinchn) i Manuel Palma Mesa (el Bigotes). A la matinada, aquest ltim va matar Miguel Lpez duna escopetada a boca de can. Tot seguit se nan a la caserna de la Gurdia Civil, els inform que havia matat el fill den Bernab i que estava disposat a guiarlos fins al campament. Fet el tracte, assaltaren el lloc on descansava el grup, i van matar Chinchn. Potaje va poder tornar a escaparse i es refugi a Casablanca. El Bigotes va continuar collaborant amb la Gurdia Civil i mor ms endavant, a la provncia de Sevilla, en caure duna olivera.

154

155

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

Quan va esclatar la sublevaci militar el 18 de juliol ell treballava a la ca serna dAntequera. Bernab i tres gurdies ms lleials al jurament prestat a la Repblica van contribuir destacadament per assolir el triomf popular. Amos de la caserna, van desarmar una quinzena de gurdies i van detenir el tinent. Ms endavant, en contacte amb les organitzacions obreres, va participar en la creaci del Comit Revolucionari i en lorganitzaci de les primeres milcies antifeixistes. Lamenaa dels fronts immediats va empnyerlo a comandar una colum na (que desprs va anomenarse el Batall Jos Lpez Calle, nom del seu germ 29, militant llibertari afusellat pels franquistes). Particip en la defensa de Mlaga i, en perdre lofensiva (febrer de 1937), es va retirar a Almeria. La seva unitat va ser reorganitzada de nou i va partir al front. Uns mesos desprs va participar a la campanya de Terol (desembre de 1937), on tenia el coman dament de la 61a Brigada mixta. Va estarne al capdavant fins al febrer de 1938, data en qu va ser dissolta la 42a Divisi. La comandava el coronel Julio Michelena Lluch i el seu germ Pedro nera el comissari. Abans que caigus Castell (14 dabril de 1938) es va confiar el comanda ment de la 98a Brigada mixta a Bernab. Al mes de maig del mateix any va passar a dirigir la 136 Brigada mixta de la 33a divisin, que manava el major de milcies Jos Sabin Prez, i ms tard Jos Luzn Morales. Quan el Consell Nacional de Defensa del coronel Segismundo Casado va enderrocar el govern de Juan Negrn, Bernab comena a comandar la 70a. Brigada confederal del IV Cos de lExrcit, a les ordres de Cipriano Mera. La seva unitat va ser la primera que va intervenir per aixafar les forces comunistes que shavien aixecat contra el Consell. Quan les forces franquistes van ocupar Madrid, el van detenir, el van portar a Mlaga i el van condemnar a la pena capital. Li van commutar per 30 anys de pres. A principis de 1944 va sortir en llibertat vigilada amb residncia obligada a Montejaque. Sabent que el detindrien de nou, fuig a la muntanya, a un sector on actuaven grups confe derals. Aviat va constituir la seva prpia partida guerrillera a Ronda. El juny de 1946 una organitzaci anarcosindicalista de la plana que era present a Ronda, Montejaque i Benaojn (Mlaga), amb qui Bernab mantenia contac te, va ser desmantellada. Assetjats per les forces franquistes, el grup decid anarsen a la provncia de Cadis.
29 Bernab tenia tres germans: Jos, afusellat pels franquistes; Antonio, mutilat durant la Guerra Civil; i
Pedro, comissari de la 42a Divisi, que en acabar la guerra sexili a Mxic.

Lany 1947 Bernab tenia bones relacions amb el Comit Regional de la CNT de Sevilla a travs del Comit Comarcal de Jerez de la Frontera. Aquell mateix any, a labril, van ser desmantellats els dos comits, i Bernab es va refugiar de nou a les rodalies de Ronda. El mes de febrer de 1949 es va celebrar una reuni dels caps de les partides a la Sierra de Cabras (Jerez de la Frontera, entre Algar i Alcal de los Gazules). Shi constitu lAgrupacin de Guerrilleros Fermn Galn30, amb Bernab Lpez Calle (Fernndo Abril) al capdavant. El lloctinent nera el socialista Miguel Prez Prez (Polonio), i el cap dEstat Major el comunista Pablo Prez Hidalgo (Manolo el Rubio, Rubio de Bobadilla). Aquest ltim, en acabar la Guerra Civil era comandant de batall a la 215a Brigada de la 67a Divisi. Com a cap de propaganda es design Juan Virgil de Quiones (Juanito)31, i ladministraci de lagrupaci van assignarla a Cristbal Ordez Lpez (Libertario, Aniversario, Minuto), ambds cenetistes. Es van determinar quatre sectors dactuaci, cadascun dels quals sassign a un grup o partida. Eren aquests: Cortes i proximitats de lestaci de Gaucn (Mlaga). Cap de grup: Francisco Moreno Barragn, un de Los Morenos de Cortes, que eren tres germans: Diego, que va morir a Ubrique lany 1943, i Julin, a qui execu taren lany 1949 a Sevilla. Ubrique, Algar i Jerez de la Frontera. Cap de grup: Jos Lobato Flo ria (Lobato). Montejaque, Grazalama i Nenaojn (Mlaga). Cap de grup: Juan Toledo Martnez (Caracoles, Tarntulo) Alcal de los Gazules, Jimena de la Frontera i Los Barrios. Cap de grup: Juan Francisco Domnguez Gmez (Pedro el de Alcal). Pablo Prez Hidalgo va abandonar la seva actuaci guerrillera a partir del 18 de desembre de 1950, dia en qu un grup de supervivents de lAgrupacin
30 Els capitans Fermn Galn Rodrguez, nascut lany 1899, i ngel Garca Hernndez, el 1900, van ser afusellats el 14 de desembre de 1930, en laixecament contra la Monarquia amb la guarnici de Jaca (Osca). 31 Juan Virgil de Quiones va morir en una batuda organitzada per la Gurdia Civil amb lajut dun con fident, el 18 de desembre de 1950 al cortijo El Chorrn dAlgatocn (Mlaga). Tamb hi van morir cinc guerrillers ms: Jos Calvo Pena, un gallec de Betanzos (La Corunya); Juan Toledo Martnez; Juan Francisco Domnguez Gmez; Francisco Moreno Barragn; i Antonio Rincn Gonzlez (Perejil). El pare de Pablo Prez Hidalgo identific falsament Antonio Rincn com si fos el seu fill, ja que tenia el cap destrossat. Amb la seva treta va cessar la persecuci contra ell, i Rincn mai no va figurar entre les llistes de les vctimes.

156

157

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

de Guerrilleros Fermn Galn va ser exterminat. Va viure amagat durant 27 anys 32. Lany 1987 vivia a Genalguacil (Mlaga). Desprs de la mort de Bernab alguns dels seus homes van continuar la lluita, com el cenetista Antonio Nez Prez (Bartolo), executat a Sevilla el 28 de febrer de 1952 33. Wenceslao Jimnez havia elaborat, durant la seva estada a Frana, un esquema desenvolupat dorganitzaci i dactuaci clandestina. Lobjectiu era sotmetrel a la Comissi de Defensa del Moviment Llibertari i a la Comissi de Rela cions de la FAI a lexili, en nom de diversos grups dacci. Tanmateix, aquest treball, que reflectia les inquietuds dels lluitadors que veien que no es modi ficava lestructura orgnica del Moviment Llibertari, no va passar de ser un esborrany. Els esdeveniments es van precipitar i ell va ser un ms dels qui van perdre la vida als carrers de Barcelona. Els assassinats de Julio Rodrguez, Jos Luis Barrao, Francisco Martnez i daltres companys va fer que el grup de Los Maos avancs els seus plans i torns a Espanya. Entre els manyos i molts dels caiguts shavia forjat una amistat indestructible, consolidada dia rere dia en la lluita clandestina. Aquests dolorosos esdeveniments van revifar el desig dacabar per sempre ms amb Eduardo Quintela. Van enfilar el cam a les darreries de novembre de 1949, per van passar uns quants dies abans no van poder creuar la frontera. Es van haver damagar a Tolosa uns dies (per cert, el lloc menys indicat) per fer perdre la pista als serveis dinformaci franquistes establerts a Frana. Es van haver desperar uns dies ms com a conseqncia del mal temps que feia al Pirineu. Final ment, el grup va creuar la lnia el 22 de desembre. La caminada, durant la qual van topar amb una tempesta daigua i neu, va ser ms llarga que de cos tum, i es van quedar sense menjar. Baldats, Wenceslao, Simn, Plcido, Ro dolfo i Salgado (aquest darrer reclutat a Frana34) van decidir separarse i arribar fins a Barcelona amb ferrocarril. Desprs van deixar a Matadepera, a prop de Manresa, el material ms feixuc, Wences, Simn i Plcido es van en
32 Pablo Prez Hidalgo nasqu a Bobadilla (Mlaga) lany 1911. El 9 de desembre de 1976 va ser detingut
per la Gurdia Civil en un cortijo de la contrada muntanyosa de Ronda, anomenat El Cerro, al terme mu nicipal de Genalguacil (Mlaga). Sobre aquest guerriller podeu llegirne al llibre de Jess Torbado i Manuel Leguineche Los Topos, Ed. ArgosVergara, Barcelona, 1978. 33 Antonio Nez tenia dos germans, tamb guerrillers: Juan (Cuchillitas), que va morir a Montejaque vcti ma duna traci el 22 doctubre de 1949, i Francisco, detingut per la Gurdia Civil el 3 de setembre de 1949. 34 Durant la seva estada a Frana, el grup havia expulsat a Niceto Pardillo Manzanero per mala conducta.

caminar cap a Sabadell per agafar el tren. Rodolfo i Salgado van comprar els bitllets a lestaci de Terrassa. Van entrar a la capital la nit del 2 de gener. Tot i les peripcies de la cami nada muntanyenca, carregats com ases i patint fred, se nhavien sortit. En canvi, a Barcelona, una srie dincidents, no gaire importants, van dur a una lamentable confusi. Primerament, Rodolfo i Salgado van arribar amb fora retard a la primera cita, fet que va ser considerat com una negligncia de molt mal gust pels seus companys. Lexplicaci dels dos companys va ser que els havien entretingut ms temps dall previst a la barberia, per els altres van trobar que en una situaci com aquella no es justificaven demores de perruqueria. Van decidir allotjarse cadasc pel seu compte i trobarse lendem per comprovar si el material amagat a Matadepera estava en bones condicions. Per evitar sorpreses desagradables van concretar fil per randa com efectuarien lexpedici. Rodolfo i Salgado viatjarien amb cotxe i esperarien all els altres. El cas s que quan els altres tres del grup hi van arribar, els dos altres ja havien marxat. Sens dubte havien tingut motius importants per ferho, per la situa ci era confusa, ja que no havien acordat cap altre lloc de trobada. Quan es van trobar tots junts es van explicar com havien anat les coses. Es va crear un cert malestar del que es va fer responsable a Rodolfo, ja que el seu acompanyant era la primera vegada que actuava amb el grup. Les primeres tasques de Los Maos tenien com a objectiu esbrinar com shavien pogut produir els trgics esdeveniments dels darrers mesos, s a dir, conixer de quins mitjans shavia fornit la policia per poder liquidar impune ment tants companys experimentats. El dilluns 9 de gener de 1950, quan Wenceslao sortia de la casa on sojor nava, a Sarri, sadon que uns agents el seguien. Sabent que la policia ja no solia avisar quan havia identificat algun component dels grups dacci lliber taris sin que disparava directament, va decidir vendre cara la seva pell. En aquell precs instant una jove caminava pel seu costat. Wenceslao, per evitar que pogus resultarne una vctima innocent, la va espitjar amb fora per allunyarla dell. Daquesta manera advert els policies que shavia adonat de la seva presncia. Tot i que va treure la seva pistola metralladora Mauser rpidament, els agents van ser ms veloos. Wenceslao va caure a terra desplomat, greument ferit. Els segons perduts a pensar en la noia van ser fatals.

158

159

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

Ests a terra, dessagnantse, va comprendre que ell tamb havia estat vc tima de la traci. De qui? Quan els policies shi aproximaren, prudentment, noms van trobar un cadver amb les pupilles dilatades. Es van agenollar per comprovar si el cor encara li bategava, per una flaire com dcid cianhdric els va respondre el dubte. Lltim esfor del resistent va ser per mossegar una cpsula de cianur que duia amagada a la part superior de la ploma estilogrfi ca. Vint grams de cianur s una dosi mortal, i tots els components de Los Maos en duien sempre a sobre ms del doble. Wenceslao havia nascut a Gijn el 28 de gener de 1922. Era el ms gran de quatre germans: Enrique35, Rodolfo i Vitoria. El seu pare, ferroviari i mi litant confederal, va ser destinat a Saragossa uns mesos abans de la Guerra Civil. A principis dagost de 1936, un dia que feia dinterventor entre Sara gossa i Canfranc, va ser detingut i forat a baixar del tren a lestaci de Jaca. Juntament amb dos altres companys confederals va ser afusellat als afores de la ciutat. En comenar la guerra Wenceslao estudiava a lEscola Industrial. El mateix dia de la mort de Wenceslao, vora les onze del mat, els manyi cos Plcido i Simn sortien de la casa on sallotjaven. Amb prou feines havien caminat uns quants metres, passaven pel costat dun grup dhomes amb mala fila. Aquests es van abraonar sobre seu i els van immobilitzar. Emmanillats immediatament, van ser propulsats a linterior dun taxi, que els va conduir a la Prefectura. Unes hores ms tard van detenir Victori Muoz Treserras, que shavia comproms a ferlos de xofer. Larribada dels detinguts a Via Laietana va ser motiu defusi i xerrameca. La Brigada de Serveis Especials, que amb Pedro Polo Borreguero al capdavant havia efectuat loperaci, esperava rebre la corresponent i promesa gratifica ci, i potser la promoci. Polo els va saludar amb aquestes paraules: Us esperava. Mhavien comu nicat la data de la vostra sortida de Frana. Els van atonyinar de valent i, en acabat, els van tancar al soterrani de la Prefectura. En van sortir tres dies ms tard per formalitzar latestat. Els poli cies els van dir que les seves declaracions no les necessitaven pas, ho sabien tot. Noms els faltaven les seves signatures. Efectivament, en lloc de ser interrogats van poder escoltar tots els noms i cognoms de cadascun dels membres del grup, els noms falsos que havien
35 Enrique, un any i mig ms jove que el seu germ gran, sescap de casa quan en tenia 18. Van saberne
alguna cosa de nou el 1944, ja que va participar a la invasi de la Vall dAran. El van capturar i va purgar 10 anys de pres.

adoptat 36, i una allau de dades vertaderament increble sobre les seves activi tats; en tots els casos sabien els respectius papers que hi havien exercit. Aquestes revelacions van confirmar els recels que els detinguts tenien, i que aleshores es van concretar en Rodolfo, el seu amic i germ. Aix els va martiritzar ms que totes les brutalitats de la policia, i la mort de Wences noms podia revifar la seva tristor. Per la primera cosa que van fer els policies en detenirlos va ser treurels de sobre les plomes estilogrfiques. Tamb sa bien on era el ver... La tarda del 28 de gener van conduirlos a la pres Model. All els van incomunicar a la 4a galeria, a les celles destinades als condemnats a mort 37. Durant lempresonament van poder tenir la satisfacci desvair la sospita sobre Rodolfo que shavia entaforat a lnima dels dos condemnats a mort. Qui va trair el grup, qui es va vendre i va actuar com a marcador de tots aquells combatents a qui va tenir locasi de conixer, sobretot els del seu grup, era Niceto Pardillo Manzanero 38. Josep Llus Faceras, Csar Saborit Carralero i Antoni Franquesa Funoll van tornar a Espanya a finals de mar de 1950. La seva arribada a Barcelona 39 va
36 Simn Garca havia adoptat a Frana el nom de Miguel Monllor, i Plcido Ortiz el de Vicente Llop. 37 El 4 de febrer de 1950 van ser afusellats a Barcelona el militant Jos Lpez Penedo i Carles Vidal Pa
sanau, nascut a Barcelona 31 anys abans. El dia 24 del mateix mes van afusellar Saturnino Culebras Saiz, dels grups de muntanya, i Manel Sabat Llopart, de 23 anys. Per protestar contra aquests afusellaments, el 20 de mar de 1950 el gallec excombatent de la Guerra Civil Gabriel Fleitas Rouco, de 38 anys, matava a trets Jos Gallostra, representant oficis del govern franquista a Mxic. El van detenir immediatament i va declarar que era lliurepensador i anarquista. Gallostra havia estat ambaixador franquista a Ro de Janeiro lany 1945. Ms endavant exerc el crrec a Bolvia, fins a 1948. Franco li conced, a ttol pstum, la Cruz de Isabel la Catlica. 38 Simn, nascut a Utebo (Saragossa), de 26 anys, i Plcido, nascut a Tacohenta (Osca), de 28 anys, assaben tats i tranquilitzats, van rebre la seva darrera visita el 23 de desembre de 1950. Sabien que lendem moririen, i, tanmateix, van ser ells qui van prodigar paraules de consol i esperana per als qui quedaven al carrer: Digues als amics va dir Simn que no abandonin, que continun endavant, sense penedirsen de res. La nostra ra triomfar un dia. El poble espanyol comprendr, no ho dubteu, que la tirania ha de ser combatuda i esfon drada. Van ser afusellats el dia 24 de matinada, juntament amb Victori Muoz Treserras, nadiu de Barcelona, de 27 anys. La seva actitud va sorprendre els mateixos botxins. Simn i Plcido no van cridar visques ni morin, van afrontar el moment final cantant i amb un somrs als llavis. Els botxins, contrriament a com solien fer, no van gosar taparlos la boca amb esparadrap. Les famlies van sollicitar els cossos per enterrarlos, per les autoritats shi van negar. Els dos amics van ser abocats junts a la fossa comuna. A sobre de la tomba, els aplegats hi van deixar flors roges i blanques, lnic que ells havien demanat. Sobre la traci de Niceto Pardillo, vegeu el llibre dAntonio Tllez Faceras. Guerrilla urbana (1939-1957), Virus editorial, 2004. 39 Com a mesura de seguretat, el Moviment Llibertari a lexili no va comunicar larribada del grup al de legat de Defensa de Barcelona, Manuel Montas Bernat. Aquest, en saberho, protest. Ms endavant va ser detingut i jutjat (causa 658IV49). La policia li va requisar cinc cartes sobre aquest fet (fulls 960963 de lexpedient). Montas havia estat condemnat anteriorment a trenta anys de pres, labril de 1944, per la seva

160

161

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

coincidir amb la distribuci de Solidaridad Obrera, concretament el nmero 20, de la segona quinzena de mar. La reaparici de lrgan confederal de la regional catalana indicava un nou esfor de presncia, abatuda durant una temporada com a conseqncia de la sagnant repressi dels mesos anteriors. El grup baixava a la Ciutat Comtal per participar a la seva manera a la festa franquista denominada de La Victoria (1 dabril). En arribar a la ciutat, van establir el seu campament entre lArrabassada i Cerdanyola. Una noia, Esperanza Moreno Agrela, sencarregava de durlos menjar cada dos o tres dies, en un punt abans establert entre el cam de la Riera dHorta i el cam dArnau dOms (barri de Sant Andreu). No gaire lluny, Faceras hi per dr la vida set anys desprs. La matinada del dia de la commemoraci, el grup va reeixir en collocar un potent artefacte explosiu a sota duna de les tribunes installades al Pas seig de Grcia. Quan van haver acabat la feina, el grup es va passejar pels carrers de la ciutat amb un cotxe robat llanant a laire milers de fulls sub versius. A les deu del mat, hora en qu ja havia comenat la desfilada militar, els serveis policials van descobrir la bomba. Van procurar evitar lalarma, per es va produir igualment, i va provocar un cert desgavell. Recollida la bomba, la van desencebar enretirantne lencenedor de retard amb el fulminant incorporat. Tot seguit un sergent de la Policia Armada i tres agents van pujar la bomba a un autombil per transportarla a la Prefectura, on lexaminarien i la destruirien. Durant el trajecte, lencenedor de retard va complir la seva comesa i va fer esclatar el fulminant. El tro de lexplosi va fer que el xofer, espaordit, perds el control del cotxe. Es va estavellar contra un altre vehicle que sacostava en sentit contrari. El mestre artificier Antonio Lpez Ros va patir lesions de pronstic greu i Jos Colido Pascual, membre de la Policia Armada, lesions lleus. El dia 8 dabril el Face va collocar una altra bomba ben potent a la comis saria de la Llotja, situada al carrer Ample nmero 23. Lexplosi va produir destrosses considerables. Van resultarne ferits tres caps primers de la Policia Armada: Jos Zapata Merino, Julin Olea Daz i Fernando Greco, i els agents
activitat durant la Guerra Civil. Va sortir en llibertat lany 1946, i se nan a viure a Valncia. Aviat va rebre una ordre dincorporaci a un Batall de Soldats Treballadors; fug a Frana i va trobar feina a Dijon. En ser assassinat Francisco Martnez Mrquez el 21 doctubre de 1949, va tornar a Espanya guiat pel Ramn Vila Capdevila (Caracremada) per ocupar el seu crrec. Montas, nascut a Albalate del Arzobispo (Terol), tenia 33 anys en ser detingut de nou.

del mateix cos: Ramn Rodrguez Prez, Basilio Gmez Garca i Diego Mon tes Vega. Aquesta bomba va causar una expectaci fora gran ja que molt a prop del lloc on va esclatar vivia el franquista Rafael Lpez Moreno. Aquest era el cap del segon bis, servei despionatge que sencarregava especialment dels Serveis dInformaci a Frana, alhora que era el principal organitzador de la infiltraci delements adeptes a les organitzacions antifranquistes de lexili. Un dia en qu Esperanza Moreno sentrevistava amb dos membres del grup a la plaa Maragall, dos agents del Cos General de la Policia es van aproximar per dur a terme una verificaci de documents. Els dos homes van aconseguir fugir, per van detenir Esperanza Moreno. En fugir van deixar abandonada una gavardina i, en una de les butxaques, els agents, van trobar ventoses de cautx, material que solien aplicar als artefactes per adherirlos als objectius que volien destruir. El dia 15 dabril Faceras escrivia una carta a Frana perqu fos lliurada a Manuel Luis Blanco 40, del Secretariat Intercontinental. Li comunicava lin tent fracassat de la bomba a la tribuna presidencial, i lxit de la que havia esclatat a la comissaria. La transcrivim: s el primer dia en qu disposo una mica de temps, i de ploma i paper. Aprofito locasi per repetir, mpliament, algunes coses de qu ja he informat Defensa, per tal que els entreguis novament una cpia. El fet descriuret en aquestes condicions, s a dir, sense la reserva escaient, es deu a la mancana dall ms essencial. Daltra banda m imagino que no serviria de gran cosa 41. En arribar a Barcelona, una persona de confiana ens inform que la policia coneixia exactament la nostra sortida. Amb exactitud matemtica vam poder comprovar les dates coincidents. Tot all que hem pogut investigar est sotms a una fortssima vigilncia, com ara els punts de convergncia als barris, etc. Tot aix fa que, per part meva i de forma responsable, demani a Defensa que eviti enviar ning ms fins que no haguem investigat qu est passant i no n haguem esbrinat els orgens.
40 Manuel Luis Blanco va nixer a Riotinto (Huelva) lany 1916 i mor a Dijon (Frana) el 17 de novembre
de 1971 com a conseqncia dun atac cardac.

41 Faceras solia escriure amb tinta simptica entre les lnies duna correspondncia anodina, o al revers del
paper. Emprava una soluci dalum que exigia escalfar el paper amb una planxa o una altra font de calor.

162

163

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

He contactat amb diversos companys 42 i tots ells comparteixen el mateix criteri: el mal ve de Frana, al si dels comits ha d haver-hi confidents. No s quines explicacions et podria donar. Les hiptesis les guardo per quan les pugui manifestar concretament. El 17 dabril el grup de Faceras intent atracar els Ferrocarrils Catalans, al carrer diputaci nmero 239. La caixa havia estat recollida una hora abans i estava completament buida. Faceras, Csar Saborit i el Toni van atracar un forn de pa de Cerdanyola el 19 del mateix mes. Molt a prop de Santa Maria de Montcada van ser sor presos per un control de carretera de la Gurdia Civil. Hagueren dabandonar la furgoneta que havien requisat provisionalment a un industrial de la locali tat i fugir camp a travs, perseguits per les bales de la fora pblica. El brau Franquesa 43, abatut per un tret, hi va perdre la vida. Faceras, que semblava invulnerable, i Csar Saborit aconseguiren escaparse. Tots dos van tornar a Frana a finals de maig. La mala ratxa, per, continuava. El 3 de maig queia Jos Iglesias Paz, delegat de la secci jurdica a lInterior, i poc desprs: Antonio Moreno Alarcn, Gins Urrea Pia 44, Santiago Amir Gruaas, Pedro Meca Lpez, Silvio Aiguaviva Vila, Ignasi Aligu Soler, Manuel Lecha Aparisi, Joan Bo net Jimeno, Manuel Montas Bernat i Gregori Montserrat Girona. La major part eren supervivents dels grups desmantellats loctubre de lany an terior. La Vanguardia del 14 de maig de 1950 publicava la segent nota policial sobre les detencions:
42 El 6 de febrer de 1952 es va dur a terme a Barcelona un procs contra 30 militants del Moviment Lli
bertari. Shi van sentenciar nou penes de mort cinc de les quals sexecutaren. Un dels acusats, Ignasi Aligu Soler, de 55 anys, va ser acusat, entre daltres coses, dhaver ajudat i auxiliat Faceras durant aquest viatge que estem explicant. Va ser condemnat a 12 anys i un dia de reclusi. Sobre aquest procs, vegeu les pgines 189191. 43 Antoni Franquesa nasqu a Vic lany 1920. El 19 de juliol de 1936 sincorpor a les milcies de la Juven tud Comunista Ibrica (JCI), en qu va combatre fins que pass a la 24a Divisi, en ser organitzat lExrcit Popular. En acabar la guerra va fugir a Frana i se lendugueren al camp dArgelers, on es va reunir amb el seu pare. Aquest, militant revolucionari i dirigent sindical a la seva comarca, fou afusellat pels nazis. Franquesa sincorpor llavors a Espanya per lluitar contra el franquisme. Detingut lany 1941, estigu tres anys a la pres Model. Quan va sortir en llibertat torn a Frana, i fou enlla del POUM durant sis mesos. En morir tenia dos bessons molt menuts. 44 Gins Urrea va ser detingut el 6 de maig de 1950 al seu domicili. En acabar la Guerra Civil, havia estat detingut a Alacant el 30 de mar de 1939, per la Divisi Littorio. Va sortir en llibertat el 26 de juliol de 1948.

La CNT, que sota la direcci de Frederica Montseny i altres elements installats a Pars, Tolosa i altres localitats franceses, intenta organitzar grups d individus que sn enviats a Espanya principalment a Barcelona per a cometre assassinats i actes terroristes, havia aconseguit situar a aquesta ciutat, a finals de mar, un nou grup daquests gngsters de la poltica. Aconseguiren collocar alguns artefactes explosius; intentaren desvalisar un hotel de la ciutat sense reeixir-ne, i tamb fracassaren en un atac contra els Ferrocarrils Catalans. Quan la policia intentava detenir-los dispararen contra els membres de la Benemrita, i durant el tiroteig en result mort el cap del grup, Antoni Franquesa Funoll. La brigada social daquesta Prefectura Superior aconsegu desarticular aquesta banda en detenir el cap barcelon daquesta organitzaci anomenat Jos (Iglesias) Paz, que exercia el crrec de delegat nacional de la secci jurdica de la CNT-FAI a Espanya. Tamb ha estat detingut Antonio Moreno Alarcn, autor de diversos sabotatges i agressions del passat mes de maig. Igualment Gins Urrea Pia, autor daltres fets. Se li ha requisat una metralleta, tres pistoles, una bomba de m, carregadors i munici abundant. Un altre individu daquesta banda detingut s Santiago Amir Gruaas, que exercia l important crrec de cap de guies, per acompanyar el pas dels grups terroristes des de Frana a Espanya a travs de les muntanyes. Aquest subjecte tenia una metralleta, una pistola, tres bombes de m, llapis explosius i una gran quantitat de material per dur a terme actes de sabotatge. Un altre detingut s Pedro Meca Lpez, integrant de la mateixa banda i partcip dels fets delictius detallats. Com a cap de propaganda i amb el crrec de secretari general de la CNT i director de la Solidaridad Obrera clandestina ha estat detingut Silvio Aiguaviva Vila. Li va ser requisada una pistola, una multicopista, una mquina descriure, abundant documentaci, segells de cotitzaci, etc. Tamb trobaren dues pistoles i una maleta farcida de propaganda. Ignasi Aligu Soler, tamb detingut, actuava com a enlla daquests grups terroristes. La seva missi era guardar-los armes, documentaci, cercar-los allotjament, etc. En detenir-lo van trobar-li dues pistoles i una maleta amb propaganda. Finalment, com a encobridors i valuosos auxiliars dels individus anteriorment esmentats, han estat arrestats: Manuel Lecha Aparisi, Joan Bonet Jimeno, Manuel Montas Bernat i Gregori Montserrat Girona.

164

165

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Extermini

Lofensiva policial tamb es feia patent a Andalusia. Hi van detenir molts companys, i el dia 28 de maig de 1950 mataven el secretari del CR, Antonio Gonzlez Tagua, i tamb altres. Tagua, militant actiu resident a Sevilla, shavia mudat a Algesires amb vuit companys ms. All estaven preparant la seva sortida cap a Gibraltar amb una llanxa pesquera. Un grup de gurdies civils i agents de la Policia Armada va sorprendre el grup cap a les onze de la nit. Durant el tiroteig van caure Tagua i tres com panys ms: Francisco Varea, de Jerez de la Frontera; Cristbal Ordez L pez (Libertario, Aniversario, Minuto), dUbrique un dels supervivents de lAgrupacin de Guerrilleros Fermn Galn; i un dels barquers, no iden tificat. Els guerrillers Antonio Muoz i Juan Virgil de Quiones 45 van po der fugir, ferits. Antonio Aranda Arjona 46, militant anarcosindicalista, va ser assassinat a Mlaga el juliol de 1950. Ferit primer per la policia en un tiroteig pels carrers de Mlaga, va aconseguirne escapar, amb mil i una dificultats, i refugiarse a la muntanya. Va poder arribar a Madrid, on un metge va comprovar que la seva ferida mostrava smptomes de gangrena. Li va extreure el projectil i el va guarir amb unes injeccions. En acabat, el va denunciar a la policia. Tot duna el van anar a detenir. Va intentar fugir i el van ferir altra vegada. Dos dies desprs un capit de la Gurdia Civil de Mlaga es va presentar a la Direcci General de Seguretat per reclamar el detingut i immediatament va obtenir lautoritzaci del trasllat. El van estovar de valent a lantre policial malagueny del Pasaje de Antequera. Tot seguit sel van endur amb cotxe al lloc on ante riorment havia pogut escaparse i all el van assassinar fredament.

Lactivitat de la resistncia llibertria va decrixer considerablement al segon semestre de 1950. Tant els grups dacci urbans com les guerrilles rurals ha vien patit prdues importants, i la tasca orgnica travessava, com a conse qncia de la repressi permanent, un perode destancament. Els oligarques franquistes van considerar que havia arribat el moment de fer cotitzar a lestranger lxit obtingut en la pacificaci interior. Van orien tar bona part dels seus esforos a destruir o, com a mnim, a neutralitzar els lluitadors llibertaris a les seves bases de lexterior del pas. Un succs ocorregut a Li el gener de 1951, en qu van participar refugiats espanyols, els va permetre desencadenar amb gran oportunisme una campa nya de desprestigi contra la CNT i els anarquistes. Acompanyada, s clar, amb apressades demandes dextradici. Tota aquesta ofensiva, que resumirem a lapartat segent, tot i que ms endavant es va desbaratar, va tenir desgraciades conseqncies per a alguns companys, com per exemple Francesc Sabat (El Quico). Tamb va permetre descobrir un atemptat aeri contra Franco que shavia organitzat des de Frana.

45 Juan Virgil va perdre la vida poc desprs, el 18 de desembre del mateix any. Vegeu la nota 31 de la pgina
157.

46 Aquests successos van servir per instruir un escandals i descomunal procs a porta tancada contra 73
homes i 7 dones, tots de la CNT, acusats dorganitzaci subversiva i de complicitat en levasi delements perillosos. Va ser designat com a jutge especial Fructuoso Delgado Hernndez. Aquest, sense fer distinci entre els fets ni les persones, va incloure en la mateixa causa i atestat fets de Cadis, Sevilla de lany 1950 i Jerez de 1949. Desenes de companys noms van poder ser acusats dactivitats orgniques, per tots ells van ser presentats com a cmplices de fets de sang i delictes comuns quan es va celebrar el consell de guerra a Sevilla el 14 de desembre de 1951. Les sentncies foren severes, entre aquestes dues penes de mort. Els con demnats a la pena capital van ser Antonio Nez Prez, nascut a Ubrique (Cadis); i Dionisio Carrera Ruda, secretari de la comarcal de Cazalla de la Sierra (Sevilla). El primer va ser executat el 28 de febrer de 1952 i lexecuci del segon va quedar pendent. Policarpo Nez Medina, secretari de la Federaci Local de Sevilla, va ser condemnat a 20 anys de pres.

166

167

X.

Complicacions

El 18 de gener de 1951, cap a les set de la tarda, una furgoneta de correus, amb el conductor i dos gurdies descorta, sortia de les oficines del carrer Duguesclin de Li. Un autombil negre es va aturar al seu costat i tres homes armats amb me tralletes van intimidar el xofer perqu saturs i abandons el vehicle. Els atra cadors, que desconeixien s clar la presncia dels dos gurdies, es van sorpren dre en veurels i van retrocedir immediatament i precipitada cap al seu vehicle. Per protegir la retirada, van deixar anar unes rfegues de metralleta. Els fets van durar uns segons, i els atracadors van poder fugir a tot drap. No obstant, els projectils havien causat algunes vctimes: un gurdia, Arnaud, de 36 anys, va morir a lacte; laltre, Louis Morin, va resultar greument ferit i va morir el dia 3 de febrer. Nou persones que estaven al carrer i dins les oficines de correus en van resultar ferides. Un home de 64 anys, Auguste Jard, va morir el dia 26. Van descobrir el vehicle dels atracadors el 27 de gener al canal de Jonage, davant del pont de CroixLuizet. Lendem, 2.000 policies de Li, inspectors, gurdies i esquadrons del CRS (Compagnie Republicaine de Scurit) van iniciar una immensa batuda a Villeurbane, a VaulxenVelin i Dcines (suburbis de Li), zona propera al canal on shavia descobert el vehicle submergit el dia anterior. La batuda, que havia comenat a dos quarts de set del mat, va continuar durant vintiquatre hores. Loperaci va afectar ms de 50.000 habitants

169

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

duna zona duns 20 quilmetres quadrats. Shi van dur a terme 10.000 escor colls domiciliaris, sense cap resultat. Juan S., un espanyol de 37 anys que vivia a Frana i havia participat a la Guerra Civil, va ser detingut el dia 30 de gener. Uns dies ms tard la policia va esbrinar el nom de dos altres atracadors: els germans Francisco i Jos Bail Mata, de 31 i 27 anys respectivament, ambds espanyols. Josep Peirats Valls, secretari general del Moviment Llibertari a Frana, va ser detingut el dia 3 de febrer a Tolosa. El diari parisenc Le Figaro titulava la notcia: La banda despanyols sembla que actuava pel compte duna organit zaci anarquista. Quan es descobreix lexistncia dun policia, jutge, capell, militar o pol tic deshonest o criminal, cosa que ocorre cada vegada ms sovint, mai no es posa en dubte la instituci a qu pertany. Un general que treballa, per exem ple, al servei duna altra potncia, mai no serveix dexemple per condemnar lExrcit com a instituci. Un capell assass mai no ha servit de pretext per tancar les esglsies. Cinc policies proxenetes, traficants de droga o de m dobra estrangera, tampoc serveixen dargument per intentar dissoldre la for a pblica. No obstant, quan lelement delictiu du un carnet sindical o dalguna for maci poltica de loposici, immediatament es responsabilitza dun acte in dividual tota una collectivitat. Aix s el que va ocrrer a Frana amb el Moviment Llibertari Espaol. Els atracadors eren o havien estat anar quistes, pel que es veu, i aix va ser suficient perqu sengegus tota una cam panya publicitria de desprestigi contra els anarcosindicalistes espanyols. Clar que, ms endavant, tot el que es va bastir tan artificialment es va desplo mar pel seu propi pes. La conducta general del emigrants llibertaris, que cons tituen el gruix ms gran dels exiliats espanyols, era irreprotxable. Com a referncia a aquesta campanya contra el Moviment Llibertari a lexili citarem la detenci de Marcell Massana Bancells. El van arrestar el 6 de febrer de 1951 a Tolosa, i el van jutjar al mar com a conseqncia duna demanda dextradici del govern franquista. La petici va ser rebutjada i Marcell, Massana (Panxo) va sortir en llibertat immediatament. Cal dir quatre paraules sobre el company Massana. Va nixer a Berga el 3 doctubre de 1918 i va morir al departament dArige (Frana) el 12 de febrer de 1981. Als 16 anys es va afiliar a la CNT, i en esclatar la sublevaci militar es va incorporar a la columna expedicionria Terra i Llibertat, organitzada a la conca minera i txtil de lAlt Llobregat i del Cardener. Aquesta columna va

sortir de Manresa el 7 de setembre de 1936 per participar en la defensa de Madrid. Posteriorment va combatre a la 25a Divisi, al front dArag. Com milers daltres persones va ser empresonat al port dAlacant. El 4 dabril de 1939 va ingressar al camp de concentraci dAlbatera. Lagost del mateix any sel van endur al penal de Porta Coeli (Valncia); tres mesos des prs, al de Manresa. La primavera de 1941 la va passar a la pres Model, i mesos ms tard va ser jutjat i condemnat a 15 anys de reclusi. A finals de lany 1941 se lenduien a la pres madrilenya de Yeseras. Mesos ms tard va aconseguir la llibertat provisional i va tornar a Barcelona. Lany 1942 el van cridar a quintes, va desertar i va passar a la clandestini tat. Per conixer totes les tortuositats de la muntanya va participar en el con traban entre Espanya i Andorra i ms endavant entre Andorra i Frana. El novembre de 1944 va aconseguir documentaci legal a Frana, i va triar la seva residncia a Tarasc dArieja. Immediatament es va entregar en cos i nima a la lluita antifranquista. Va fer cap a Espanya, passant per Andorra, lagost de 1945, amb un grup armat de qu tamb formava part el seu amic ntim Antoni Torres (Gachas). Durant el trajecte van dur a terme alguns atracaments i un sabotatge a unes torres dalta tensi situades als afores de la Nou de Bergued. A partir daleshores i fins al 1950 Marcell Massana va ser el malson de les autoritats franquistes. El grup de Massana va tenir un incident amb els duaners francesos al poble de Couflens (Arieja) a finals de lestiu de 1950, del qual van poder es capar amb lamenaa de les seves armes. Havia estat identificat i es va dictar lordre de captura contra ell. Es va presentar voluntriament per ser jutjat. Acusat de contraban darmes i pas clandest de fronteres, el jutjat de Sent Giron (Arieja) el va condemnar a una multa de 500.000 francs i a un mes de pres. La fiscalia va fer oposici a la sentncia i, jutjat de nou un mes ms tard a Tolosa, el tribunal va confirmar la sentncia de Sent Giron. Com ja hem dit, Massana va ser detingut per la DST (Direction de la Surveillance du Territoire) el 6 de febrer de 1951 al seu domicili de Tolosa. Frana va rebutjar la seva extradici, per, sota la pressi de les autoritats franquistes, va ser confinat a un poblet del departament de DeuxSvres. Va estar recls un mes a la pres de Buxerolles, a prop de Poitiers (Vienne), i desprs va aconseguir que el seu confinament fos al poblet de Leucamp (Can tal), on es va reunir amb la seva companya Maria Calv. Maria, amb qui havia conviscut espordicament, havia estat la companya dAntonio Gil Oli

170

171

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

ver, membre dels grups urbans dacci de Barcelona. L Antonio va morir a Tolosa el 20 dabril de 1948, en un accident de trnsit, amb 27 anys. Lagost de 1956 el Ministeri dInterior va anullar lordre de confinament i Massana sen va anar a viure a Clamart, a prop de Pars. Lagost de 1978, per primera vegada des de la Guerra Civil, va viatjar a Espanya amb un passaport legal. Va fer el trajecte acompanyat del seu antic company de guerrilla Jaume Puig Costa (Tallaventres), que havia nascut lany 1902 a Gironella. Junts van recrrer el Bergued, escenari de les seves gestes. Quan comenvem a redactar aquest llibre ens vam entrevistar amb Marcell Massana diverses vegades. A continuaci reprodum algunes cartes que ens va enviar. Podem veurehi levoluci dels seus pensaments a travs dels anys. Clamart, 6 de gener de 1959. Company Tllez, salut! He rebut la teva carta, i amb aquesta la invitaci per reunir-nos. En Josep Dot ja me n havia parlat en una ocasi, i si b li vaig dir que no tenia cap inconvenient a entrevistar-nos, tamb vaig fer pals que estava molt fred per a aquestes coses, s a dir, per recitar fil per randa els fets ocorreguts durant els anys en qu vaig actuar a la resistncia. Precisament, all a lInterior hi havia molta gent compromesa, amb la qual algun dia encara hi puc comptar. Els seria desagradable que es publiquessin fets que encara els podrien comprometre. Em sabria molt de greu fer quelcom que, encara que fos amb molt bona fe, pogus provocar ms disputes dins de lorganitzaci. No toblidis que he estat molt criticat per homes com Juan Pintado, i lesmento a ell perqu considero que era el menys indicat. Tot aix i daltres coses m han deixat en un estat completament desmoralitzat. Jo no sc cap intellectual; aquests set anys que he passat sense assistir a cap reuni i aquest estat dabandonament per part meva fan que estigui en la foscor completament. En canvi, si us proposssiu fer alguna cosa a lInterior, crec que obtindreu fcilment el meu concurs, ja que s l nica cosa que veig efica. Propaganda s, per permet-me que repeteixi una frase que segurament haurs escoltat durant la teva infncia: A Dios rogando, y con el mazo dando. B, doncs tot i que amb un convenciment molt pessimista, accepto lentrevista. Dissabte que ve dia 10 a les dues de la tarda all on tu em diguis.

Clamart, 4 dabril de 1959. Estimat company Tllez, He rebut la teva carta a comenaments de setmana. Assabentat del seu contingut, et contestar. Estaria molt content si em poguessis donar notcies del Ramon (Caracremada), ja que em faria molt de goig poder-lo abraar. Primerament per la mancana damistats en qu es deu trobar, i segonament perqu s un dels homes de la CNT que ha sacrificat la seva vida per les idees. Des que era jove fins ara no s ha donat cap moment de plaer; per ell solament ha estat important la lluita contra la tirania. Ja s que alguns diran que les accions que ha fet tenen poca importncia, per la veritat s que ha lluitat tota la seva vida. No mereix estima un company com ell? Al meu parer, tota. Clamart, 12 de gener de 1964. Benvolgut Tllez, Vaig rebre la teva carta i amb una mica de retard a mon tour et desitjo un bon any nou. Respecte a aix del Ramon [Caracremada] no crec que sigui un moment adient per relatar els seus fets, les raons sn fcils de comprendre. No tinguis pressa. Clamart, 12 doctubre de 1968 Estimat Tllez, s cert, han passat anys des que ens vam entrevistar per ltima vegada. Em sap greu no poder ser-te de profit en els teus treballs, per crec que la meva activitat passada no afavoriria pas la meva situaci. No toblidis que ja fa anys que no cotitzo ni mapropo a Sainte Marthe [seu del Moviment Llibertari a Pars]; la meva veu, per tant, no est autoritzada per les altes jerarquies. Dos companys a banda de tu m han demanat descriure la meva vida, especialment escriure les meves activitats a lInterior. La resposta ha estat la mateixa: Deixeu-me viure en pau! 1. Del Ramon, qu vols que ten digui... Segurament el coneixia millor que ning. Ell era el company disposat a tots els patiments, el lluitador infatigable, de bona fe i honrat, que ja sn bones notes.
1 Deu anys ms tard, Marcell Massana canvia dopini. Vegeu el llibre de Josep Maria Reguant Marcelino Massana. Terrorismo o resistencia?, Ed. Dopesa, Barcelona, 1979.

172

173

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

Respecte a fer un pat junts, sempre hi estic disposat. Ja que quan un es fa vell el paladar es torna ms refinat. Una abraada de la Maria i de part meva. Acabem aqu aquest incs i tornem al lamentable succs de Li, en qu el Quico es va veure embolicat. Francisco Bail Mata 2 va ser detingut l1 de febrer al barri Des Iris, al domicili dun compatriota. Segons latestat, Bail va citar confusament un tal Sabat com a partcip de latracament ja citat a Page de Roussillon (7 de maig de 1948), tot fent referncia a confidncies duna tercera persona. La policia va enfocar la seva mirada altra vegada cap a Francesc Sabat. Sabat va ser detingut el 2 de febrer, quan estava confinat a Dijon. Sel van endur als locals de la policia de Li situats al carrer Vauban, on el van sot metre a un interrogatori sever. Se lhavien endut de manera totalment irregu lar, sense tenir cap ordre de detenci o la presncia de cap magistrat instruc tor. Durant els interrogatoris, el Quico va signar una declaraci en qu confessava haver tallat els fils telefnics durant latracament a Page de Roussillon. La mena dinterrogatoris a qu va ser sotms us la podreu imagi nar si diem que un home del seu temperament va intentar sucidarse, el dia 4, tirantse daltabaix duna finestra3. Noms va aconseguir ferirse el coll amb els vidres. Durant diversos dies i nits va continuar en mans de la policia, sense poder recrrer a un advocat. El dia 6 va comparixer davant seu el jutge instructor de Li. Le Guet va dictar un auto de pres preventiva sota lacusaci, entre daltres, dassociaci de malfactors. Amb els nous elements dacusaci, el fiscal de la Repblica del departa ment de Vienne va demanar el 23 de febrer al jutge instructor la reobertura del sumari contra el Quico i altres inculpats acusats dhomicidi voluntari i temptativa de robatori amb agreujants. Els advocats de la defensa van puntualitzar nombroses violacions del codi dinstrucci criminal en una memria enviada a la Sala dAcusaci del Tribu nal dApellaci de Li. Aquestes irregularitats sn massa extenses per repro duirles ntegrament, tanmateix en reprodum algunes:
2 El seu germ, Jos, es va sucidar el 4 de febrer de 1951 disparantse un tret al cap amb una Colt, al jard de Vnissieux, en un suburbi de Li. Francisco Bail va ser condemnat a treballs forats a perpetutat el gener i febrer de 1955 pel Tribunal Criminal de Roine. 3 Vam intentar diverses vegades que ens expliqus exactament els interrogatoris de Li, per, noms sentirne parlar, empallidia dindignaci i canviava de tema. Sens dubte all va ser on va patir les humiliacions ms

Comprovaran sens dubte que no noms Ortiz 4, P... i Sabat denunciaren al magistrat instructor de Vienne que les seves preteses declaracions tan sols representaven signatures obtingudes a travs de la violncia, sin tamb, fet que no es pot ignorar, davant del jutge de Grenoble, en una altra causa, uns altres acusats, que per cert van beneficiar-se de sobresement (Pere Mateu, P...; Francisco P... i el mateix P...) donaren les mateixes precisions sobre el comportament de la policia de Li als seus locals del carrer Vauban, a comenaments de febrer de 1951. No ser intil esmentar que un dels defensors signants va visitar Sabat a la pres de St. Paul de Li el 10 de febrer de 1951 i va poder comprovar encara, a la data citada, senyals dels cops rebuts. N inform el president del Collegi dAdvocats, que va transmetre la denncia al fiscal de Li. Aix doncs, els atestats dels dies 3 i 5 de febrer de 1951 invocats contra Sabat pel magistrat instructor no poden ser considerats com a regulars ni com a vlids. Les condicions en qu van ser obtinguts exigeixen, a qualsevol hiptesi, que siguin rebutjats de lexpedient. El jutge dinstrucci de Li va ordenar la posada en llibertat de Sabat el 13 de novembre de 1952 i lacci judicial va conduir, una vegada ms, a una resoluci de sobresement de la causa amb data del 16 de novembre de 1955. Per tampoc aquesta decisi de la justcia seria definitiva, com veurem poste riorment. A comenaments de 1951 el panorama de la resistncia antifranquista a Es panya va canviar una mica. La tasca clandestina de les diferents organitza cions, amb el pas dels anys i sumada al descontentament general que impe rava, es va manifestar llavors en protestes al carrer cada vegada ms eficients. A Barcelona, sobretot, lagitaci es va estendre gaireb espontniament al voltant del conflicte popular amb la Companyia de Tramvies. Durant la segona quinzena de febrer van sovintejar els incidents relacio nats amb aquest conflicte i, a partir del dia 23, els tramvies circulaven quasi
grans de la seva vida, sense punt de comparaci amb les que hagu de patir durant la Guerra Civil quan va caure en mans de la Txeca. Un dia, desprs dhaver insistit molt, ens digu que el millor que li van fer va ser tenirlo despullat, en un angle de lhabitaci, agenollat sobre laresta dun regle de metall triangular, amb els braos en creu i un llibre pesat al palmell de cada m. Quan el cansament li feia abaixar una mica el bra i el llibre queia, dun brutal mastegot lestampaven a terra. Immediatament lobligaven a adoptar la mateixa posici, malgrat que el regle metllic ja havia penetrat als genolls fins a los. 4 Francisco Ortiz Prez, nascut a Alora (Mlaga) el 27 de 1911 i mort a Mlaga el 25 de febrer de 1981. En ser detingut pel succs de Li era secretari de Coordinaci del Comit Regional RoineAlps.

174

175

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

buits. Aquests fets van fer revifar les organitzacions clandestines, que tamb van participarhi. Aquesta agitaci contra la Companyia de Tramvies provoc, el 12 de mar, una vaga general a la ciutat. Ms de 30.000 treballadors van sortir al carrer manifestantse no noms per laugment de les tarifes del transport urb, sin per lescassetat en qu vivien i per la calamitosa poltica econmica i social franquista. Durant la vaga es van distribuir, a manta, uns fulls mecanografiats (que per cert, no provenien de les organitzacions llibertries) que deien: Per arreglar aix dels tramvies aneu a buscar el Faceras. Contra el Requet Visca Sabat! Malgrat la campanya difamatria permanent de la premsa franquista, el poble, a travs del seu instint natural, sabia reconixer pblicament qui eren els autntics defensors de la llibertat. La vaga sescamp a Badalona, Terrassa, Sabadell i Manresa. El 13 de mar 150.000 obrers es van creuar de braos. El govern va concentrar a la capital catalana tots els seus recursos ofensius: ms de 1.000 agents de la Policia Armada van arribar de Madrid amb un tren especial; 2.000 des de Saragossa i Valncia. Al port de Barcelona hi van anco rar el creuer Mndez Nez i els destructors Elcano, Gravina i Liniers, ata pets de membres de la Infanteria de la Marina. Membres de la Marina, de la Policia i de lExrcit passejaven pels carrers de la ciutat. Semblava una ciutat presa militarment. Pels carrers, la gent era interpellada i detinguda constantment. Totes les comissaries i la Prefectura es van omplir a vessar. La vaga va ser breu, per el rgim dictatorial que fins aleshores especula va amb la tranquillitat de les multituds com si es tracts dun senyal dadhesi, quedava netament desmentit. Aquest moviment popular va cau sar la destituci del governador civil Eduardo Baeza Alegra, que va ser subs titut pel funest general Felipe Acedo Colunga 5. Aquest shavia distingit a
5 Felipe Acedo va nixer el 6 de setembre de 1896, i sincorpor al Cos Jurdic Militar lany 1917. El 1932
collabor amb el general Sanjurjo en la conspiraci contra la Repblica. Lany 1936 es posicion incon dicionalment al costat de Franco. Actu com a fiscal al consell de guerra contra un dels socialistes de ms

Astries en la persecuci dels treballadors desprs de la insurrecci minera de 1934. Eduardo Baeza era governador de Saragossa quan va ser designat per ocu par el crrec a Barcelona labril de 1947. Va substituir Bartolom Barba Her nndez, que lhavia exercit des del 8 dagost de 1945. Les investigacions policials arran dels successos de Li del gener de 1951 van permetre localitzar, el 12 de febrer, un misteris avi que estava a laerdrom civil de Guyancourt, a prop de Versalles. Era un Norcrin, matrcula FBE QB, registrat a nom de Georges Fontenis, que aleshores era el secretari general de la Fdration Anarquiste Franaise (FAF). Fontenis va confessar durant linterrogatori policial haver estat el testafer ro dels anarquistes espanyols que havien utilitzat lavi en missions clandesti nes. La investigaci va esbrinar, no obstant, que laparell no havia abandonat el camp daviaci des de loctubre de 1949. Fins a aquella data havia efectuat diversos viatges a Espanya, pilotat per un tal Primitivo Gmez Prez, resident a Pars. Per efectuar els retorns utilitzava els aerdroms dAngulema, Saint JeandAngly o Guyancourt. Tamb sesbrin que cada vegada que lavi aterrava a lltim camp citat, una camioneta hi acudia, i aparcava en un ga ratge administrat per un grup danarquistes espanyols. Aquest era propietat dunes persones que residien en un hotel tamb administrat per anarquistes. Primitivo Gmez era expilot de lExrcit Popular. Shavia inscrit al club aeri de SaintJeandAngly (Charente Martim) i hi havia obtingut una lli cncia per pilotar lany 1945, renovada lany 1950. Segons les dades difoses, els fons econmics emprats per adquirir lavi (1.600.000 francs de lpoca) els havia proporcionat un tal Laureano Cerrada Santos6. Aquest havia estat detingut arran dhaverse descobert una impremta clandestina on es falsificaven marcs, a Gaillon (Eure). Cerrada, doncs, estava empresonat a Evreux (Normandia).
prestigi merescut dEspanya, Juan Besteiro Fernndez, el 8 de juliol de 1939, malgrat haverne estat alumne anteriorment Acedo sollicit la pena de mort per al processat. Ladvocat defensor va interposar un recurs, i el 15 de juliol el general Miguel Ponte Manso de Zuiga va signar la sentncia que condemnava Besteiro a la pena de 30 anys de presidi. Besteiro va morir el 27 de setembre de 1940 a la pres de Carmona. Havia nascut a Madrid el 21 de setembre de 1870, i durant la Segona Repblica fou president de les Corts. Felipe Acedo va exercir el crrec de governador de Barcelona gaireb deu anys. Va morir lany 1965. 6 Laureano Cerrada Santos va nixer a Miedes de Atienza (Guadalajara). Va ser detingut novament el 27 de maig de 1970, als 67 anys, acusat de falsificar documents didentitat francesos, al suburbi parisenc de BoulogneBillancourt. Va morir assassinat a trets a Pars el dilluns 18 doctubre de 1976, davant del bar Europe, al barri de Belleville.

176

177

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

Segons les declaracions dels acusats, lavi havia estat utilitzat lany 1948, amb motiu del viatge anual del general Franco a Sant Sebasti, per matarlo mitjanant un procediment digne dun militar. Encara ms tractantse dun general de generals, com era el cas. La part inferior de la carlinga de lavi havia estat modificada i shi ha via agenciat una trapa per poder tirar manualment unes bombes contra la tribuna de Franco quan aquest estigus envoltat de jerarques nacionals i re gionals. El diumenge 12 de setembre de 1948 el Norcrin senlair dun camp daviaci de Dax (Alts Pirineus) amb tres homes a dins el pilot, Antonio Ortiz Ramrez i Jos Prez Ibez (el Valencia), 20 bombes de fragmenta ci de 5 kg i quatre dincendiries de 10 kg totes robades dun polvor dOrleans (Loiret) durant locupaci alemanya. Va volar cap a Biarritz i va girar cap a Sant Sebasti per la badia de La Conxa. Desprs de bombardejar la tribuna del Club Nutic, des don el general Franco, envoltat dalts jerarques, havia de presenciar les regates, lavi havia daterrar en un indret del territori espanyol ja previst. Els seus ocupants, des prs de sabotejar laparell, havien de ser recollits per lorganitzaci clandestina de lInterior. Loperaci, minuciosament preparada, va fracassar per culpa dun impre vist. Quan el bombarder estava arribant a la vista de lobjectiu, quatre caces el van interceptar i el van intimidar a aterrar. Primitivo, sense pensarho dues vegades, va baixar en picat cap a la superfcie del mar a 300 km/h i a dos pams de laigua va drear lavi i va tornar cap a Frana. Lincident no va tenir con seqncies per a ning7. Durant els interrogatoris, Primitivo Gmez va declarar a la policia que ell havia estat lnic pilot del Norcrin i que en realitat laparell noms havia volat tres vegades. El van deixar en llibertat. De totes maneres, una cosa va quedar perfectament demostrada: no exis tia cap vinculaci entre el cas de lavi i els homes del fams atracament de Li del 18 de gener de 1951. Josep Llus Faceras va tornar a Espanya el juny de 1951. Aleshores, les seves desavinences amb lorganitzaci eren totals. La seva acci sefectuaria al mar
7 El periodista Eliseo Bayo sentrevist diverses vegades amb Laureano Cerrada a Pars unes setmanes abans, que fos assassinat. Aquest projecte datemptat lexplica al llibre: Los atentados contra Franco, Ed. Plaza & Jans, Barcelona, 1976.

ge del Moviment Llibertari Espanyol i fins i tot en contra de la voluntat dels comits. En una carta que va escriure el 6 dabril, deia: A travs de la correspondncia i demissaris hem arribat a coordinar un nombre de companys que, si hagus disposat dels mitjans necessaris, hagus pogut reeixir en ms coses durant els darrers dies que en tota la lluita sostinguda els anys passats. Aquests mitjans no hi sn, s imposa una decisi, i aqu estem. Com que crec lgic responsabilitzar a tothom, hem traat un petit acord de base i sobre aquest, quan tinguem possibilitats, pensem treballar; organitzant aqu i all (a Frana i a Espanya) tot all que calgui per posar en prctica el treball positiu que dubto que lorganitzaci dugui a terme. Daltra banda, preveient que molt aviat deixar dexistir oficialment lorganitzaci 8 , necessitem disposar dalguna cosa aqu i per aix s necessari aplegar companys. Com ja veurs pels acords, tot dependr del Moviment dEspanya. Hem destar pendents tamb de lopini internacional. Desprs de tants anys, vist el fracs dels moviments exiliats, a ms a ms del papu comunista, tot el que vingui, sigui don sigui, excepte dEspanya s contraproduent. Faceras va fer el viatge acompanyat de tres homes. Un daquests era Csar Saborit, que, aquesta vegada, per motius sentimentals, va dubtar fora abans no es va decidir. Feia molt poc havia arribat a Frana amb la seva companya Magdalena Roig i amb el seu fill Csar, nascut el 3 de juny de 1942. Csar Saborit havia fet el seu ltim viatge en missi orgnica i com a cap de grup; ara marxava amb Faceras contrriament a la voluntat de lorganitzaci. Tant era aix, que quan lorganisme conspirador sassabent que el grup havia mar xat cap a la frontera van intentar atraparlos per procurar dissuadirlosen. Ja era tard, els quatre homes havien creuat el Pirineu. Ja hem dit que les vagues de Catalunya van provocar la destituci del go vernador civil i que lhavia substitut Felipe Acedo, del cos jurdic de lAire, amb la categoria de general de divisi. El nou governador se salt totes les promeses fetes per les autoritats durant lagitaci obrera; contrriament, va intensificar la repressi contra les persones que ms shavien destacat i orden moltssimes detencions.
8 Aleshores es creia que Frana decidiria imminentment la illegalitzaci del Moviment Llibertari.

178

179

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

El grup de Faceras, acabat darribar, es va trobar enmig duna situaci fora delicada. Necessitaven crear urgentment bases slides que permetessin fer una feina efica amb garanties de seguretat. Aprofitant que lambient en cara era agitat, les seves primeres accions van ser de propaganda. Aquestes, com sempre, per falta de mitjans no van gaudir de lamplitud desitjada o adient. Era impossible fer una acci que mereixs tal nom sense possibilitats econmiques. El grup va sobreviure com va poder part del mes de juny de 1951, per no podia continuar ms enll sense resoldre el problema econmic. No desitjava fer cap atracament aparats que mobilitzs la policia. Van estudiar la situaci i van decidir fer atracaments ms petits, que poguessin ser atribubles a delin qents, per evitar que la policia dedus que nous grups dacci havien arribat a la capital. El dia 20 de juny, Faceras, Csar Saborit i un altre company es van pre sentar a lestabliment de Florencio Milicua, joier, situat al carrer de Casano vas, i es van apoderar de 12.000 pessetes. Aquest home no havia estat pas triat a latzar. Segons afirmava Faceras en una carta es tractava dun traficant notori de divises, joies i fins i tot estupefaents, i estava ben protegit per la policia, a canvi, naturalment, de certs serveis. La nit del mateix dia van visitar el canonge Llus Despujols Ricart, del Captol de la Catedral, que vivia al carrer de Roger de Llria nmero 118. Enemic enverinat de tot all que ell imagins amb el rivet roig, galifardeu farcit de bitllets i reaccionari pur. En produirse la sublevaci militar lany 1936, Despujols estava a la zona republicana, on va participar activament en les xarxes devasi de feixistes destacats cap a lestranger. Ms endavant, dis fressat i amb els cabells tenyits de ros, ja que temia ser descobert, va embarcar se tranquillament fentse passar per un turista dorigen nrdic9. Era el canon ge persona dempenta, de conviccions arrelades. En lloc de quedarse a lestranger fins que arribessin temps millors va tornar de seguit a la zona fran quista, on va estar en contacte amb els feixistes de la zona republicana cont nuament, i amb qui collaborava en lorganitzaci de la cinquena columna. En tornar a la seva terra, amb legionaris i forces marroquines, va oblidar el ministeri eclesistic i es va dedicar activament a la persecuci delements an tifranquistes amb un entusiasme digne de millor causa.
9 Lactivitat quintacolumnista i la fuga de Despujols figuren al llibre de Josep Maria Fontana: Los catalanes en
la guerra de Espaa. Ed. Samarn, Madrid, 1951.

Aquest capell trabucaire, militant i gens espantads, va plantar cara als visitants. Tossut, hagus preferit deixarse escorxar que no pas amollar un cntim. En veure que no hi havia remei i que si insistien es veurien obligats a matarlo, el van estovar amb les culates de les pistoles per deixarlo sense co neixement. Naturalment van marxar sense un ral. Ms endavant, el canonge, que de laventura en va sortir noms amb uns nyanyos, va oferir una impor tant recompensa a qui capturs vius o morts els autors del sacrilegi. El 19 de juliol tot just quan sonaven les dotze del migdia Csar Saborit pujava al troleibs Santa ColomaMeridiana i sasseia a la part inferior. Rere seu hi van pujar dos tramviaires; un es va asseure a la seva dreta i laltre a la banqueta del darrere. En pocs minuts Csar Saborit es va veure encanonat pel seu ve de seient. Atordit, va esbossar el posat de defensa, per el policia dis fressat del seu darrere va disparar a boca de can i, desprs, laltre fals tram viaire. Csar Saborit va morir amb dos carregadors al cos. La mare del Csar, Antolina Carralero, es va assabentar de lassassinat del seu fill quarantavuit hores desprs, el diumenge al mat. Va poder veure el seu cadver, vestit noms amb una camisa roja de sang, a lHospital Clnic. El va rentar i el va preparar. Les autoritats, magnnimes, van permetre a la famlia encarregarse de lenterrament. El fretre va sortir del Clnic el di marts 24 a les quatre de la tarda, cobert duna corona de flors roges de dos metres i mig de dimetre. Per tal que la policia no hi pogus objectar res, hi van agregar una dotzena de lliris. La policia va estar present fins al mateix nnxol de la famlia. Sens dubte no van perdre locasi per intentar identificar els eventuals amics que haguessin pogut acompanyar el valers Csar fins al seu ltim sojorn. Les autoritats van tenir un detall dhonestedat i refinada generositat. En retornar els efectes personals del difunt a la famlia tamb els van entregar un bitllet de 50 pessetes, banyat de sang, que Csar duia a la cartera. El bitllet estava foradat per la bala que li va partir el cor. Amb relaci a lassassinat de Csar Saborit i les actuacions en qu havia participar, la Prefectura Superior de la Policia va publicar la nota segent al diari La Prensa el 24 de juliol de 1951: Funcionaris de la BPS s han vist obligats a disparar contra el conegut atracador de la FAI Csar Saborit Carralero per oposar-se a la seva detenci. El fet ocorregu el mat del dia 19, mentre viatjava amb un troleibs de la lnia Santa Coloma-Barcelona.

180

181

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

Aquest element, autor dassassinats i furts, havia reeixit en eludir lacci de la justcia fins ara. Diverses vegades s intern a Frana desprs de cometre les seves malifetes. Fa dos mesos va arribar a Barcelona, i des daleshores havia participat en vuit furts a domicilis particulars, a fbriques i taxistes. La tardor de 1949 va intervenir en nou atracaments, entre aquells el perpetrat el 23 de novembre a les oficines de la casa Construccions Ferrero, situades al carrer Calbria nmero 94. En aquest, els atracats li van dirigir unes paraules de desaprovaci sobre el seu procedir i Csar dispar contra el vell senyor Ferrero, de ms de 70 anys, i el va matar. El 14 doctubre va atracar lempresa Construcciones Pmies i fug amb dos companys ms amb un cotxe que prviament havien robat. Com que els treballadors de la casa van sortir empaitant el cotxe, gallejant, els tres bandits van disparar a travs dels vidres del cotxe, i van matar Maria Muoz Garcia, que casualment passava per all. En el seu darrer perode de gestes, mereix esment latracament a Florencio Milicua, el 20 del mes passat. Eren tres bandolers. Van entrar al domicili del Sr. Milicua i li furtaren 12.000 pessetes i roba, fins i tot mitjons. En registrar la casa, el Sr. Milicua (com abans el Dr. Ferrero) condemn les activitats delictives dels qui el robaven. De ben poc que no pats la mateixa sort que el Dr. Ferrero, ja que immediatament Csar sabraon contra ell amb la pistola amartellada. Noms li va salvar la vida el fet que un dels altres dos s hi oposs. Tamb cal esmentar el furt frustrat del mateix dia 20 al domicili del sacerdot Llus Despujols Ricart. Aquest senyor, encanonat per dues armes de dos dels lladres, va escometre ls virilment. Csar el va colpejar al cap amb la culata de la pistola dotze vegades fins que va aconseguir que Don Llus perds el coneixement i caigus, sagnant. En acabat, van fugir. En ser mort per la policia duia lamericana del Sr. Milicua, una de les peces de qu es van apoderar durant latracament explicat. Tamb duia una pistola Colt amartellada amb tres carregadors plens de munici i una bomba de m de pinya. La mort de Csar Saborit va colpir profundament Faceras. Tot i que el seu amic era capa de prendre les decisions que ell creia pertinents, per tal de vncer la seva reticncia a baixar a Espanya la darrera vegada, Tefilo Nava rro, un dels components del grup, va haver de recrrer a dirli, amb una mica de menyspreu: Com tu vulguis, Csar, tothom t dret a tenir por. Aix ha vien aconseguit convncerlo... En perdre un amic tan entranyable va decidir tornar a Frana al mes dagost, per per poc temps.

Faceras no va ser ben acollit pels comits a Frana. Aquests van utilitzar la mort de Csar Saborit com a argument per retreureli que lhavia obli gat a anar a la mort. Enmig daquest ambient desfavorable, sense trobar gens dajuda oficial i aferrat a les seves idees, sen torn a Espanya a principis de setembre de 1951, definitivament deslligat del comproms amb lorga nit zaci a lexili. Daltra banda, a mitjans del mateix mes tres companys sencaminaven tamb cap a Espanya en missi orgnica: Josep Oset Palacios, Pedro Gonz lez Fernndez i Jos Avelino Corts Muiz. Van estar un mes a la Ciutat Comtal, sense poder dur a terme les missions encomanades i amb les butxa ques buides. Contrriament a les recomanacions contundents que els havien donat, van decidir establir contacte amb Faceras per demanarli consell i ajut. Josep Llus Faceras se nhavia assabentat immediatament de la seva arri bada a Barcelona. Tamb sab aviat que els tres homes volien entrevistarse amb ell i va decidir facilitarlos la feina, ja que coneixia b Pedro Gonzlez i li inspirava confiana absoluta. Van enraonar una bona estona. En acabat els tres homes van decidir collaborar en una acci que els havia proposat el Face: una visita al Meubl Pedralbes, casa de cites ben freqentada. Lacci es va fer el 21 doctubre, cap a mitjanit, desprs dhaver robat un Cadillac, per no desentonar. Sen van encarregar sis homes. Durant la visita van ensopegar amb un franquista notori (aix ho van saber ms tard), Antonio Masana Sanjun. Aquest home estava en una habi taci acompanyat de la seva neboda, menor dedat. El tal Masana va voler fer sens dubte una demostraci del seu coratge davant de la noia i es va abraonar sobre Jos Avelino Corts, que lestava encanonant amb una metralleta. Larma es va disparar i Masana va caure abatut, mort. Davant daquest fet irreparable van ordenar a la noia que es vests sense perdre un segon. Com s fcil de comprendre, ella estava esgarrifada; la basarda la hi provocava el fet que la seva famlia sassabents don estava i sobretot amb qui. Va ser ella ma teixa qui els va demanar que la traguessin dall, sense deixar de repetir: Qu dir la meva famlia...!. El Face va acceptar endursela amb cotxe, i pel cam li va aconsellar que el millor que podia fer era presentarse a la policia i expli car all que havia ocorregut, ja que valia ms que es veis compromesa per tenir relacions secretes amb un parent que per complicacions en una mort. La jove va entendre que al capdavall esbrinarien la seva estada al Meubl i que

182

183

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

desprs seria ms difcil sortirsen. El Face li va aconsellar que declars que se lhavien enduta segrestada per protegir eventualment la seva retirada. La mossa va tenir sort; tant la policia com la premsa van ser discretes sobre el seu cas; van dir que la vctima no havia estat identificada. Aquesta decla raci de complaena no va impedir que tots els diaris, en una altra pgina de les mateixes edicions, publiquessin dues esqueles de D. Antonio Masana, ge rent i conseller de diverses societats annimes, amb el corresponent Mort cristianament. El grup sendugu tota la documentaci de la vctima, inclo enthi el carnet de militant de la Falange. El 25 doctubre Avelino Corts i Josep Llus Faceras van anar a preparar un local que havien trobat i que farien servir per allotjar els tres que acaba ven darribar. La catstrofe rondava a prop, i no precisament perqu hagues sin establert contacte amb el Faceras, sin perqu la policia havia esbrinat on sojornaven Oset i Gonzlez i els seguia la pista. El mateix dia, Oset i Gonzlez van observar, vora les nou del mat, que una camioneta aparcava a la cantonada dels carrers del Rossell i Calbria. En un primer moment el seu llarg estacionament els va cridar latenci, per al cap duna estona, en veure que a la vora hi havia un garatge, no van donarhi ms importncia. De totes maneres, a dos quarts de quatre la camioneta encara era all, i van baixar a ferhi un cop dull. En passar pel seu costat la van observar discreta ment i no hi van advertir res estrany. Van creuar el carrer Rossell i quan arribaven a la crulla amb Provena van veure com de cop i volta el vehicle sospits engegava el motor. Els va seguir i els va avanar. Aix els va fer mala espina, per latac sobtat els va agafar desprevinguts. A les portes del darrere es van deixar veure les boques dun subfusell i dun fusell metrallador Thompson mentre per la finestra de la cabina va aparixer una pistola. En quin merder ens hem fotut!, va exclamar Oset. Amb prou feines havia aca bat de dirho quan totes les armes van escopir foc. Ferits immediatament, tot i que no pas de gravetat, amb sang freda van respondre amb les seves pistoles. Larma dOset es va encasquetar i va tirar una bomba de m. La confusi que va causar lexplosi els va permetre fugir i guanyar uns 200 metres davantatge. Malauradament no van trobar cap cotxe a punt per po der abandonar la zona. Malgrat tot, van crrer fins perdre lal i van despis tar els seus perseguidors. Van arribar a un solar proper al carrer Pars, on, per cert, molta gent sense casa sallotjava en miserables barracons. Amagats dins una casa buida els dos amics van tenir durant un moment la illusi dhaver escapat del perill.

La seva tranquillitat va durar poc. Una desgraciada vella, amb tanta misria com falta de sentit com, els havia vistos i safany a avisar la fora pblica del seu amagatall. Poca estona desprs es va efectuar un desplegament policial ingent al voltant del solar: agents de les brigades Politico Social i de la Criminal, inspectors de diverses comissaries, una companyia de la Policia Armada de pais, la Gurdia Civil amb camionetes i cotxes especials dintervenci immediata, forces de cavalleria i, per acabarho dadobar, un vehicle blindat i 30 motoristes armats. Aquest dispositiu impedia qualsevol possibilitat de salvarse. Una multitud de gent assistia a lacci rere el cord policial, ja que el barri estava de festa major aquell dia. Totes les forces van ocupar les posicions establertes. Un capit es va adrear als assetjats a travs dun altaveu; no havien sortit a la caa de dos sospitosos annims, sabien perfectament de qui es tractava: Oset...! Gonzlez...! Entregueuvos! Tota resistncia s intil! Veniunos a buscar, cabrons! A la resposta, hi van afegir uns trets de les pistoles. Les forces policials van tirar projectils lacrimgens i tot seguit van repetir lordre de rendici. La resposta va ser, una vegada ms: Veniunos a buscar, cabrons! El vehicle blindat va avanar i des de linterior els van tirar ms granades de gasos. Sense munici, afeblits per les ferides i gaireb asfixiats pels gasos, van ser capturats a les sis de la tarda. Ambds van sortir amb el pit descobert i sense aixecar els braos, menyspreadors. Lun amb un tret al pit, laltre amb un bra visiblement fracturat per una rfega. En aproparse els policies, Oset, capalt, va encendre un cigarret. Aquest gest va exasperar els agents, i el ms proper li va clavar tal cop de culata que li va causar una ferida profunda al cap. La mateixa sort va patir Pedro Gonzlez. Faceras deia, en una carta escrita el 9 de desembre: En honor a la veritat i amb el criteri que el darrer cartutx havien d haverlo emprat per a ells mateixos, no puc fer altra cosa que acceptar i reconixer la seva valentia. Sels van endur immediatament a la Prefectura on, malgrat estar ferits, els van sotmetre a un cruel interrogatori. Veient que cap coacci els feia xerrar, els van injectar un srum especial, previst per casos com aquell, que aniquilava la

184

185

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

voluntat de lindividu. Els sistemes dinterrogaci shavien modernitzat amb el pas dels anys. Els inquisidors van obtenir la informaci que desitjaven: ladrea de Jos Avelino Corts i lhora i el lloc on shavien de trobar amb el Faceras lendem. LAvelino Corts, sens dubte, va ser detingut hores desprs, sense haverse assabentat de la mala sort dels seus amics 10. Com hem comentat, la policia aconsegu saber que Faceras shavia de trobar amb un dels detinguts el 26 doctubre de 1951, a la plaa Molina, al barri de Sant Gervasi. Josep Llus Faceras shavia assabentat dels successos de la tarda anterior, per no podia pas imaginarse que els protagonistes havien estat els seus amics. Avesat a actuar prudentment davant del gran ventall destratagemes de la policia amb tot de mesures de seguretat, va arribar uns vint minuts abans de lhora convinguda al lloc de la cita. Anant amb bicicleta examinava la plaa i els voltants, no hi va veure cap indici sospits i va decidir esperar. A les deu en punt arribava un dels companys, Joaquim Mir Jou. Van fer un tomb junts per comprovar si tot continuava tranquil, i els va cridar latenci un grup dhomes estacionats en un carrer que desembocava a la plaa. Descon fiat, Faceras va dir al seu amic: No et moguis, vaig a veure qu passa. Decidit i amb naturalitat sacost al grup i els deman: Qu passa? Res... estem esperant un enterrament va respondre un gracis. Faceras, amb el seu instint, va deduir immediatament que el mort que esperaven era ell. Va tornar amb Joaquim Mir i li va exposar la necessitat de marxar de la plaa sense perdre un instant, tan discretament com fos possible. Com qui no vol la cosa van enfilar el carrer ms proper, Balmes. No ha vien caminat gaires metres quan es van adonar de com nera de perillosa la situaci: un grup armat amb subfusells els va fer aturar. Els polissons, ex cessivament confiats potser perqu infravaloraven els reflexos dels que bus caven, o potser perqu encara no els havien identificat, van ser els sorpresos. No havien acabat de donarlos lordre i dos dells queien abatuts pels trets del Face, que duia la pistola amartellada a la m, dissimulada amb la cartera que duia amb laltra m premuda contra la panxa. En sentir lAlto!, va deixar anar la cartera i va disparar. La resposta fulminant va causar una confusi extrema, i els dos amics van poder allunyarse entre un tiroteig in
10 Josep Oset, Pedro Gonzlez i Avelino Corts van ser jutjats el setembre de 1952, i condemnats a la pena
de mort. Els van executar a garrot vil a la pres Model el 8 de gener de 1953.

tens dels gurdies, ms sorolls que efica. Empaitats per totes bandes i sen se saber quin era el cam ms adient per agafar, van arribar a un garatge i sense pensarshi van entrarhi, empunyant les pistoles. Era sens dubte un dia de sort. Van trobar, feli coincidncia, un cotxe 4 HP preparat per sortir, amb el conductor al volant i el motor engegat. En menys temps del que es triga per explicarho el xofer va ser expulsat del seient i el cotxe va arrencar a tota velo citat, passant entre els gurdies que just arribaven a la porta. El vehicle, con dut amb traa per Faceras, sallunyava entre una allau de bales. Rpidament va comenar la persecuci i diversos cotxes de la policia van sortir per encalarlos. Un daquests va aconseguir aproximarshi perillosa ment, per el van aturar els trets precisos de Joaquim Mir, i es va estimbar. Laccident els va permetre guanyar uns minuts realment inestimables, ja que havien gastat prcticament totes les municions. La seva serenitat i el coratge els havia ajudat a escapar, de moment. Faceras, mentre fugia, pensava en totes les contingncies. Sabia que a la cartera que havia abandonat en disparar la primera vegada hi havia alguns papers i una carta rebuda de Frana. Amb la qual, els caadors tenien una bona pista: ladrea on lhavien enviada, que era la seva bstia, al carrer Arenys, al barri del Carmel. El que el preocupava era que hi guardava fora material bllic i una bona quantitat de propaganda antifranquista. Va calcular que mentre examinaven els papers, trobaven ladrea i dona ven les ordres pertinents potser tindria temps danarhi i advertir el matrimo ni que hi vivia, i de retruc endursen el material ms important. Aix ho va fer. Van arribar a la casa sense novetats i, sense perdre un segon, van endursen el ms essencial. Arrancaren de nou amb el seu 4 HP providencial. La policia, per, havia estat diligent en les seves investigacions. En sortir del carrer Arenys van topar amb la desagradable acollida dun foc creuat darmes au tomtiques. El parabrissa del cotxe va esmicolarse i Faceras, en protegirse el cap instintivament, va perdre el control del cotxe i es van estimbar contra un pal. Els dos ocupants en van sortir illesos per atzar. Van passar uns moments dangoixa, intentant obrir les portes que havien quedat completament bloque jades. Amb lesfor de tots dos van aconseguir obrirne una i sortir al carrer. Llavors Joaquim Mir sadon que una bala de rebot li havia ferit el turmell. Faceras, que coneixia b el terreny, va mantenir a ratlla els gurdies amb unes rfegues de metralleta que havia arreplegat de la casa. La sort els conti nuava sent fidel. En aquell precs moment arribava una camioneta. Empu

186

187

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

nyant les armes van ferla aturar, i el conductor es va quedar assegut a la cu neta guaitant com el seu vehicle marxava a tot drap. Sense la camioneta estaven perduts, ja que la ferida del Joaquim tot i que no era greu shavia inflat considerablement i li impedia fer cap passa. Unes hores ms tard van trobar el vehicle al barri de Sants, abandonat. Al seu interior hi havia dues metralletes, dues pistoles, una mquina descriure i material divers. Per les taques de sang van saber que com a mnim un dels fugitius estava ferit. Aquest succs, digne duna pellcula daventures, va tenir la repercussi que es pot imaginar. Els inquilins del carrer Arenys 11 van ser detinguts. A les notcies de la rdio daquell mateix dia el cap superior de la policia comentava a la seva manera loperaci fracassada i convidava la poblaci barcelonina a collaborar en la captura dels fugitius. A ms a ms, tant a la rdio com a la premsa van informar de les ordres donades a totes les clniques i cases de so cors, metges, farmacutics i practicants, recordantlos lobligaci de comuni car immediatament a la policia lassistncia a qualsevol individu ferit de bala; oblidar la consigna equivalia a ser considerat cmplice. La mateixa advertncia es feia extensiva a tot particular que no informs dhaver vist baixar dun vehicle persones ferides. Les autoritats van fer el re compte de baixes de la jornada: un agent mort i nou de ferits. El nerviosisme que es va crear arran daquell fracs va repercutir en el parc mbil de la plaa Espanya. La seva oficialitat va ser objecte dexpedient per haver arribat uns minuts tard a la cita de la plaa Molina. En fi, durant uns dies es van dur a terme escorcolls acordonant illes de cases senceres. La Policia Armada es passejava pels carrers barcelonins en grups de sis i els vianants eren constantment molestats en alguns barris. Amb tot plegat, la popularitat de Faceras a la ciutat adquiria, com en el cas del Quico, les proporcions dun mite. No va haver cap domicili dantics amics, familiars o coneguts que la poli cia oblids de visitar. El cap de Faceras tenia preu. En aquestes circumstn cies qualsevol imprudncia podia esdevenir fatal. Els dos amics i Joaqun Na varro Litago (que no havia anat a la cita de la plaa Molina) van amagarse durant tres mesos, sense trepitjar el carrer. A les darreries del gener de 1952 els tres homes creuaven el Pirineu, bal dats i com de costum sense un ral.
11 Agustn Navarro Castillo i Felisa Litago Rodrguez, que va ser condemnada a 4 anys de pres correccional.

El sis de febrer de 1952 es va celebrar un important consell de guerra contra alguns dels supervivents i collaboradors dels grups dacci que havien estat tan terriblement afectats lany 1949 a Barcelona. Aquell any van perdre la vida: Josep Sabat Llopart, Julio Rodrguez Fernndez, Francisco Martnez Mrquez, Vctor Espallargas, Jose Lus Barrao, Arqumedes Serrano Ovejas, Juan Serrano i Luciano Alpuente. Heus aqu la llista dels acusats 12 : Jos Corral Martn 13, 42 anys, nascut a Valladolid. Paleta. Miguel Garca Garca 14, 41 anys, natural dArchena (Mrcia). Intrpret. Manuel Guerrero Motas (Manolo), 35 anys, natural de Barbastre (Osca). Paleta. Eusebio Montes Brescos 15, 29 anys, nascut a Barbastre (Osca). Paleta. Jos Prez Pedrero (Tragapanes), 23 anys, de Barcelona. Miner. Pere Adrover Font (el Iaio), 41 anys, de Palma de Mallorca. Vidrier. Domnec Ibars Juanias, 28 anys, de Barcelona. Mecnic ajustador. Manuel Forns Marn, 19 anys, nascut el 9 de gener de 1930 a Barcelo na. Mecnic. Miguel Rodrguez Alarcn, 26 anys, de Cuevas de Almazora (Almeria). Obrer txtil. Jordi Pons Argils, 37 anys, de Puigvert (Lleida). Llaurador. Ramn Loscos Vias 16, 48 anys, de Barcelona. Llaurador. Antonio Bravo Soler 17, 40 anys, de Manresa. Jornaler. Josep Pinyol Doucet, 31 anys, de Picamoixons. Obrer txtil.
12 Causa nmero 658IV49. Jutge instructor: comandant dInfanteria Bernab Abalos Fernndez. La com
posici del consell de guerra era: president, tinent coronel dArtilleria Pedro Regalado Sanz; vocals, capitans de Cavalleria Luis Cerballo Contreras i Bartolom Monrey Estrada, i el capit dArtilleria Jos Nercebal Minjilln; vocal ponent, capit auditor Sebasti Montserrat Alsina; vocals suplents, capitans dArtilleria Luis Cotoner i Gregorio Garca Martnez. Esmentem que a banda dels companys que figuren a la llista, daltres formaven part dexpedients separats, com Josep Gonzlez Puig, del grup del Francesc Sabat, i Emilio Dam borenea Aguirregabiaria, amic i collaborador dels germans Francesc i Josep Sabat. 13 Jos Corral ja havia estat condemnat, el 5 de juny de 1943, a 20 anys i un dia de reclusi. 14 Quan va ser detingut, la policia va trobar una maleta que Miguel havia deixat en un garatge, propietat de Joan Pmies Escoda, situat al carrer Cabanas nmero 54, al Poble Sec. Al seu interior hi havia: una carrabina, tres pistoles, una metralleta, munici i una bomba de m. 15 LEusebio ja havia estat detingut el gener de 1948, quan formava part dun grup guerriller que actuava a la zona de Barbastre. Divuit dies desprs aconsegu fugarse de la pres de la ciutat esmentada i sen va anar immediatament a Frana, i sestabl a Montauban. En ser detingut aquesta ltima vegada duia documentaci falsa a nom de Jos Castro Velasco. 16 Va ser absolt. 17 Havia allotjat Manuel Guerrero Motas quan va ser ferit abans darribar a Barcelona.

188

189

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

Eduard Roca Sales, 37 anys, de Xest (Valncia). Pirotcnic. Pedro Lpez Tapia, 32 anys, de Tjola (Almeria). Barber. Juan Martnez Requena, 39 anys, dAlbor (Almeria). Jornaler. Justina Gonzlez Valverde 18, 28 anys, nascuda a Sria. Antnia Saborit Carralero 19, 23 anys, de Barcelona. Pere Obiols Rib20, 38 anys, nascut a la Bansa (Lleida). Ferrer. Antonio Moreno Alarcn 21 (Cejablanca), 43 anys, nascut a Lucainena de las Torres (Almeria). Jornaler. Jos Iglesias Paz 22, 34 anys, natural de Pujedo (Ourense). Jornaler. Santiago Amir Gruaas 23 (el Sheriff ), 36 anys, natural de Palams. Forner. Pedro Meca Lpez 24, 36 anys, nascut a Mrcia. Empleat mercantil. Gins Urrea Pia, 55 anys, nascut a Ramonets (Mrcia). Fotgraf. Ignasi Aligu Soler 25, 55 anys, nat a Manlleu. Fuster. Manuel Montas Bernat 26, 33 anys, nascut a Albalate del Arzobispo (Terol). Llaurador. Manuel Lecha Aparisi 27, 61 anys, natural de Toga (Castell). Jornaler. Abel Benedicto Serrano 28, 50 anys, de Lidn (Terol). Metallrgic.
18 Va ser absolta. 19 Tamb va ser absolta. 20 Pere Obiols ja havia estat condemnat el 29 de maig de 1943 a vint anys i un dia de pres. 21 Antonio Moreno ja havia estat condemnat el 29 de setembre de 1947 a 20 anys de pres. Havia sortit en
llibertat el 1948. Va morir a Terrassa lany 1979.

Gregori Montserrat Girona, 40 anys, de Barcelona. Jornaler. Esperanza Moreno Agrela 29, 33 anys, natural de Mendoza (Argentina). La sentncia, pronunciada el dia 7, distribua com si res nou penes de mort. Aquest procs va suscitar fora indignaci i protestes a lestranger, tot i que insignificant si es compara amb la que causar ms endavant el procs de Burgos, el desembre de 1970, contra setze nacionalistes bascos. Persones de prestigi de la intellectualitat europea van intervenir en de fensa dels condemnats. Albert Beguin, escriptor sus de llengua francesa, que dirig a Pars la revista Esprit (1950); Albert Camus, futur premi Nobel (1957); Jean Paul Sartre, filsof i escriptor, que va rebutjar el premi Nobel lany 1964; Ren Char, poeta francs; George Altman, escriptor i periodista francs, redactor en cap de Franc-Tireur; Louis Guilloux, escrip tor francs; Andr Bretn, autor del Manifeste du Surralisme (1924); Igna cio Silone, escriptor socialista itali, autor de Fontamara, Pan y vino, El grano bajo la nieve, etc. (Gaireb totes les seves obres han estat tradudes al castell.) s difcil saber si aquestes intervencions van exercir alguna pressi, per el cas s que a quatre dels condemnats a mort sels commut la pena capital per la de trenta anys de pres. Van ser: Antonio Moreno Alarcn, Domnec Ibars Juanias, Miguel Garca Garca 30 i Jos Corral Martn. Els altres cinc, Pere Adrover Font 31, Jos Prez Pedrero, Santiago Amir Gruaas, Gins Urrea Pia i Jordi Pons Argils van ser afusellats el divendres 14 de mar a un quart de set del mat, al Camp de la Bota de Barcelona. La premsa espanyola va publicar el compliment de la sentncia. Lorganitzaci va fer un nou intent per impulsar la propaganda antifran quista a Espanya el mar de 1952. EdgarEmilio Rodrguez Zurbarn (Mejas
29 Esperanza Moreno va nixer a Antofagasta (Xile) el 15 dagost de 1918, per el seu naixement va ser re
gistrat a Mendoza (Argentina) el 15 doctubre de 1918. La famlia Moreno va retornar a Espanya lany 1924 i sinstall a Calasparra (Mrcia), on havia nascut el pare, a una casa dels avis. Rafael Moreno Garca (Pallaros), nascut el 23 de desembre de 1888, va morir a lHospitalet, on shavien establert des de lany 1931, el 28 de juliol de 1938. LEsperanza va ser condemnada a 12 anys i un dia de pres. Lany 1991 vivia a Terrassa. 30 Va ser alliberat a finals de 1970 i sexpatri a Londres. Nascut a Archena (Mrcia) el 23 de febrer de 1908, va morir a la capital britnica el 4 de desembre de 1981. 31 Pere Adrover va ser secretari de les JJ.LL. a Masnou, comarca del Maresme. En esclatar la Guerra Civil sincorpor a la Columna Los Aguiluchos. Desprs de la guerra se nan a Frana, i en acabar la Segona Guerra Mundial sincorpor a la resistncia antifranquista.

22 Havia arribat a Catalunya a principis de 1948 com a delegat de la secci jurdica de lInterior, amb la fina
litat dajudar els presos de Barcelona, Saragossa i Madrid. Sestabl a Terrassa, al carrer Escudines nmero 15.

23 Santiago Amir residia a Frana des de 1926. En esclatar la Guerra Civil va tornar a Espanya i va lluitar en
una unitat del POUM. En acabar la guerra sen torn a Frana, i durant uns anys fou lenlla del partit Estat Catal a lexili. Lany 1945 sestabl a Barcelona i es dedic a guiar cap a Frana la gent que volia fugir del terror franquista. En un dels seus viatges establ contacte amb uns companys de lorganitzaci i decid treballar per a lML. Va fer fora viatges cap a Espanya per transportar armes i propaganda. 24 Pedro Meca ja havia estat detingut el 27 de maig de 1949 i va ser alliberat el 23 dagost. Va ser arrestat de nou el 15 de maig de 1950. 25 Ignasi Aligu havia estat condemnat, el 13 dagost de 1943, a 14 anys de presidi. Va sortir en llibertat lany 1944. Va ser membre dun CR de Catalunya. 26 Manuel Montas havia estat condemnat, el 29 dabril de 1944, a 30 anys de presidi. Surt en llibertat lany 1946 i sinstalla a Valncia, i des dall sen va a Frana. Desprs de la mort de Francisco Martnez Mr quez va ser delegat de Defensa a Barcelona. 27 , Manuel Lecha, afiliat a la CNT des de 1923, ja havia estat condemnat a 30 anys de pres el 6 de setem bre de 1943 (causa 31.628). El seu domicili, al passatge Serra i Arola nm. 3, al barri de Sants, havia estat moltssimes vegades indret de reunions clandestines. 28 En acabar la Guerra Civil, Abel es refugi a Frana, i retorn a Espanya clandestinament lany 1943. Primer visqu a Valncia i desprs a Barcelona.

190

191

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Complicacions

Pea), un company argent que residia a Frana, va ser lencarregat dorganitzar i fer funcionar una impremta clandestina a Barcelona. Shi volia editar espe cialment lrgan de la CNT Solidaridad Obrera. Ramon Vila Capdevila lacompany per creuar el Pirineu. El primer nmero de la Soli duia el nmero 29 i la data era Primera quin zena de mar de 1953. Lltim nmero va ser el 32, de la Segona quinzena de juliol de 1953. Tamb es va editar algun nmero de CNT i de Tierra y Libertad. Limpremta va aconseguir funcionar durant quatre mesos escassos; la po licia la va descobrir el mes de juliol. Edgar i bastants companys ms, alguns dells del CR de Catalunya, van anar a parar a la pres. Resumit, el procs va ser el segent. Juan Serna Rubio va ser detingut el 4 de juliol a la fbrica Seucoral SA; al cap de dos dies van detenir Saturnino Aznares Gard. Ambds eren els encarregats de distribuir la Soli. Tamb van arrestar Francisco Her nndez Daz (Madriles), delegat de Metallrgia del Centre, que era qui repar tia la propaganda. Francisco Hernndez va ser torturat a la Prefectura fins a ferli perdre la ra; sel van haver dendur a lasil dalienats de Sant Boi del Llobregat. Lendem cap a les sis de la tarda van capturar Fructuoso Grimaldi Moreno. Al seu domicili van trobar segells de cotitzaci i el paper blanc des tinat a la impressi de la Soli. Una altra vctima va ser Jos Herrero Andreu, a la casa del qual van trobar una llista de cotitzacions i 19.500 pessetes, la caixa del Sindicat dAlimentaci. La premsa espanyola public un comunicat oficial farcit de fantasia sobre la incautaci duna impremta clandestina comunista que dirigia el comu nista EdgarEmilio Rodrguez Zurbarn32. Al mes de juny de 1953 queia el dinov CN de la CNT, comptant el pri mer, el dEsteve Pallarols. Dinou comits nacionals en menys de 14 anys! Incloenthi els tres provisionals dngel Morales (octubre de 1945 mar de 1946), Antonio Ejarque (1946) i Antonio Bruguera (1948). Una nota de la Direccin General de Seguridad els titllava de quadrilla de bandolers subvencionats amb grans quantitats de diners. El comit de Cipriano Damiano Gonzlez33 havia succet el de Miquel
32 El procs contra aquest grup (19 companys en total, homes i dones) es va celebrar el 13 de gener de 1960.
Tres dells van ser jutjats en rebellia i dos altres, Rafael Valero Guilln i Mateu Andreu Casellas, havien mort. Les penes ms importants van ser dun any de pres, per tots van quedar immediatament en llibertat, ja que havien purgat ms temps de pres que el dictaminat pel tribunal. 33 Cipriano Damiano va nixer el 22 de setembre de 1916 a Comares (Mlaga). Desprs de purgar 12 anys

Vallejo Sebastin34, que ocup el crrec els anys 19501952. Aquest havia substitut Antonio Castaos Benavent, detingut el juliol de 1949 i jutjat el 24 de mar de 1950. El consell de guerra que es va fer contra aquests companys i altres que van ser detinguts durant les setmanes segents, tant a Barcelona com a Madrid, es va celebrar el 5 de febrer de 1954 a la capital espanyola. Vet aqu la llista dels processats i les seves penes respectives: Cipriano Damiano Gonzlez, secretari del CN de la CNT, compta ble a Calats Rezabal de Barcelona: 15 anys. Celedonio Prez Bernardo: 15 anys. Segundo Emilio Quiones Ocampo, secretari polticosocial del CN de la CNT. Havia arribat de Frana pocs dies abans de la seva detenci: 15 anys. Enrique Sanz Rodrguez, operador del Cine Barcelona: 10 anys. Jos Torremocha Arias, maquinista a la productora cinematogrfica Ignacio Ferrer Quirs: 10 anys. Manuel Muoz Martnez, tcnic dEstampaciones Modernas dEmi lio Tovar (Saragossa): 10 anys. Pedro Torremocha Avila, de 70 anys, treballador de la secci dAgn cies i Magatzems dependent del Servei de Transports: 10 anys. Sebastin Calvo Sahn, empleat del Cine California: 5 anys. Va morir a Barcelona el 3 dabril de 1983. Juan Saa Magri, electricista del Teatre Romea de Barcelona: 5 anys.
de pres se nan a lestranger. Lany 1967 retorn Espanya clandestinament i amb un nom fals. Labril de 1970 va ser detingut novament a Madrid. El 15 doctubre de 1971 va ser condemnat a dues penes de sis mesos darrest cadascuna i a 4 anys, dos mesos i un dia de pres, acusat dassociaci illcita, propaganda illegal, falsa identitat, etc. Tamb fou multat amb 35.000 pessetes. Amb Damiano van arrestar sis joves militants ms, i la policia va requisar la impremta clandestina amb qu simprimia lrgan de la CNT Panorama. En ser detingut, el succe com a secretari del CN de la CNT el company Jimeno. Sort de la pres el setembre de 1975. Va escriure el llibre La resistencia libertaria. La lucha anarcosindicalista bajo el franquismo, Ed. Bruguera, Barcelona, 1978. Va morir a Barcelona el 17 dabril de 1986. 34 Miquel Vallejo va nixer el 27 de juliol de 1909 a Barcelona, i mor el 4 de mar de 1962 a Tolosa. Lany 1939 va ser detingut al port dAlacant; el condemnaren a mort per li fou commutada la pena per la de 20 anys i un dia de pres. Organitz la regional dArag i estigu en contacte amb els guerrillers de Terol. Va ser detingut diverses vegades acusat de complicitat en actes guerrillers, per mai es pogu demostrar. Lany 1949 es fu crrec de la secretaria del CN dEspanya. La seva casa de Madrid fou assaltada per la policia, per ell pogu escapar i se nan a Barcelona, on va continuar treballant per a lorganitzaci. Fu un viatge a Frana amb un passaport fals. Lany 1952 sestabl definitivament a Tolosa, i ocup durant tres anys el Subcomit Nacional de la CNT, i succe Heliodoro Snchez. Heliodoro va morir el 29 de maig de 1988 a Portet, a prop de Tolosa, als 79 anys.

192

193

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Toms Aparicio Salvador, operari de la fbrica de teixits Tapias i Pujol de Barcelona: 5 anys. Jos PardoAndrade Farias: 4 anys. Eduard Josep Esteve, operador del Cine Mar: 4 anys. Agustn Barrera Corona: 4 anys. Miquel Castell Balada, revisor del Cine Argentina: 4 anys. Ignasi Serra Viu: 4 anys. Pablo Borjas Martnez, operari a Construcciones Armengol Hnos: 1 any. Benita Brcena Bustamante, empleada a Madrid: 2 anys. Juana Iglesias Orellana, modelista a Madrid: 1 any. Jos Pereira de Andrade: 6 anys, 6 mesos i un dia. Al mes de juliol de 1952 Josep Llus Faceras i el seu amic i company Jess del Olmo35 (Malatesta) van marxar cap a Itlia. El viatge obea unes necessi tats imperioses derivades de les circumstncies del moment. Arran dels suc cessos doctubre de 1951 a Barcelona, en qu van detenir Josep Oset, Pedro Gonzlez i Avelino Corts, lemboscada de la plaa Molina i la mort del con tractista Antonio Masana Sanjan, lactuaci de Faceras havia mobilitzat tota la fora pblica de la provncia. Com hem vist, va poder escapar de la persecuci i creuar la frontera francesa amb Navarro Litago i Joaquim Mir Jou. Els seus dos companys de viatge van quedarse a Frana. Lany 1956, com veurem desprs, va tornar a Espanya via Frana. Lactivitat que va dur a terme des de la seva arribada a Itlia fins que va tornar no lexplicarem aqu, perqu est narrada detalladament a la seva biografia36.

35 Jess del Olmo va nixer a Saragossa el 18 doctubre de 1924. Lany 1938, en una estada de colnies
infantils a Sitges li esclat, mentre jugava, un detonador que shavia trobat a la platja. Va perdre tres dits de la m dreta. Va morir el 14 de juliol de 1958 en un accident de carretera, a prop dAntibes (Frana), quan anava a una obra en qu treballava. Deixava la seva companya Pilar Burgos amb un fill petit, Floreal. 36 Vegeu Faceras. Guerrilla Urbana (1939-1957), Virus editorial, 2004.

Francesc Sabat, a causa dels problemes que les autoritats franceses li van crear, vivia amb lesperana que un dia es constituiria lorganisme conspira dor capa de generalitzar lacci subversiva a Espanya. Ell pensava que lnic mitj amb qu es podia enderrocar la dictadura franquista era lacci armada de les forces populars, en la qual tenia una fe cega. Va estar treballant vora sis anys, esperant amb disciplina (paraula que molts invoquen constantment, tant si ve al cas com si no, com si la paraula fos per ella mateixa un element positiu en qualsevol circumstncia). Per la collectivitat desterrada continuava igual, dividida, sense prendre determina cions concretes en cap sentit; cada dia ms dbil, semblava un vaixell desar mat a la deriva. Noms hi havia unanimitat i constncia en una actitud: la passivitat de lespera. Esperar un segle, si calgus. Tots coneixien la dita: Cap mal dura cent anys.... Precisament all que el Quico era incapa de suportar. Per a ell, la vida sedentria era la pitjor de les tortures. Havia complert els cinc anys de confinament a Dijon, havia esperat que el Moviment Llibertari, la SEVA organitzaci, li fes el mnim senyal. Debades. A principis de lany 1955 alguns companys dacci del Moviment Lliber tari encapalats pel Quico van decidir actuar sota la seva prpia responsabili tat, sense comprometre lOrganitzaci en les seves activitats. Sense pretendre, tan sols, que sorts de la seva letargia, sense abaixar per la bandera de les se ves idees. Van crear la Federaci Ibrica de Grups Anarcosindicalistes. La seva divisa era: CULTURA I ACCI.

XI.

Desesperana

194

195

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Per... no van trigar gaire a aparixer els homes que mai no fan res ni deixen fer res, tanmateix per sempre a punt per abocarse a la lluita fratrici da. Amb ells van sorgir els problemes amb el Moviment Llibertari Espaol a lexili. Sabat desitjava qualsevol cosa tret de la guerra orgnica. Desprs dentrevistarse amb el mateix Secretariat Intercontinental va acceptar, tal, com li demanaven, modificar la denominaci de la nova organitzaci de com bat, i a partir daleshores sanomen Grups Anarcosindicalistes. Aquesta vo luntat de voler treballar sense crear i sense que li creessin conflictes estrils va ser diana de nous atacs i, fins i tot, els grups anarcosindicalistes van ser vili pendiats i desautoritzats. Com ja sabem, Sabat noms concebia lacci en el mateix terreny de com bat, s a dir, a Espanya. El seu propsit era clar com laigua: volia resoldre totes les deficincies dactuaci, derivades duna llarga inactivitat, tant en lordre de lORGANITZACI a la Pennsula com del COMBAT obert con tra el rgim franquista. Els Grups Anarcosindicalistes havien de ser la punta de llana duna renovaci que ell considerava indispensable i que no preocu pava gaire a ning. El seu objectiu es resumia en una sola paraula: ACTUAR. Mai no va imaginar crear una organitzaci en competncia amb la ja existent. Sabat era cos i sang de la CNT i noms pensava de revalorarla, guarnirla amb el pres tigi que mai hagus hagut de perdre. Ambicionava que les sigles CNTFAI fossin el far esperanador de la classe treballadora, com ho havien estat temps enrere. Sabat, aix doncs, conseqent amb les seves idees, va arribar a Espanya el 29 dabril de 1955 amb tres companys: el seu cunyat Josep Castells Mart, Carlos Rioja i un company de Santander anomenat Llus. Les coses no havien canviat gaire al Principat: imperava la voluntat del governador Felipe Acedo Colunga, home fanfarr, bocamoll, impertinent, que fins i tot els seus addictes amb prou feines suportaven. En lordre policial no havia ocorregut cap novetat digna de ser destacada tret que el militar J. M. Albert havia plegat de la Prefectura lany 1953, desprs de quatre anys dactuaci sinistra. Aquest havia estat nomenat governador dOurense. El succe Ferran Vives Camino, fill del general Pere Vives, membre del Cos jur dicomilitar. Durant la Guerra Civil havia estat assessor del general Emilio Mola Vidal a lExrcit del Nord. Lany 1940 havia aconseguit situarse a la Fiscalia de taxes, catau recomanable per ferse amb una bona fortuna, com a les comendes de les ndies.

El grup duia armament abundant i propaganda editada prviament, tot adquirit i fabricat amb lesfor i suport dalguns amics. Havien farcit les seves motxilles amb exemplars duna publicaci subversiva titulada El Combate 1, que es presentava com a Portaveu dels Grups Anarcosindicalistes. Eren exemplars del nmero 1 de la publicaci, del maig de 1955. El seu objectiu principal era reivindicar la jornada histrica de l1 de maig. Shi re memorava lorigen de la festa dels treballadors els mrtirs de Chicago, recordava la fundaci de la CNT i la participaci confederal en la defensa dels drets dels treballadors. La publicaci concloa amb tres clams de combat: per la CNT, per lacci directa contra els opressors dels pobles i per la llibertat. Dos dels quatre companys, Llus i Castells, van esperar a Terrassa mentre Sabat cercava contactes segurs, cases i diners. Calia sobretot trobar diners, ja que el grup havia invertit tot el que havia pogut reunir en propaganda i en lequip, i havia arribat a Barcelona prcticament sense un ral. Malgrat tot... a Espanya hi havia molts bancs farcits de diners... El primer contacte amb els companys de la capital va ser difcil. El dia 30 a les set del mat, el Quico i el seu amic van comenar a distribuir la propa ganda que feixugament havien transportat. Van apoderarse dun taxi i van tombar per Sants, les Corts, el Born, lArc de Triomf i el Carmel. No van oblidar pas enviar per correu alguns exemplars a la Prefectura de la Policia, el governador i diverses autoritats barcelonines. Als cotxes i tramvies que trobaven aturats hi collocaven paquetets de ma nifestos al sostre, prviament humitejats. Daquesta manera, quan els vehicles arrencaven el motor, els papers sanaven assecant i escampant per Barcelona. El grup del Sabat havia festejat dignament l1 de maig, segons les seves pos sibilitats. Una altra vegada, per, estava sense mitjans de subsistncia. Les coses anaven tan malament que no podien trucar els seus companys que espe raven a Terrassa. Per reunir el grup calia algunes pessetes. El Quico pens que loperaci lhavia de finanar una instituci bancria la seva font de recursos, que considerava un smbol del capitalisme, de lexplotaci i de la injustcia. Per fins i tot per preparar el primer atracament necessitaven alguns diners, encara que fossin pocs. El dia 3 de maig Sabat i Carlos Rioja es van fer conduir amb taxi cap a Travessera de Grcia. All el Quico va baixar del cotxe i els digu que
1 Capalera roja, format 13 x 20 cm, quatre pgines.

196

197

Desesperana

lesperessin uns minuts. Amb un cistell va entrar en una botiga de teixits a lengrs de lAbaceria Central, deman pel director i, en ser davant seu, li etzib: Sc el Quico!. Tot seguit li explic el motiu de la seva visita. Lhome li va entregar 4.000 pessetes, que era tot el que tenia (o aix va dir), i el Quico va tornar cap al taxi. Aquests diners van servir per pagar el taxista i per poder fer arribar a, Barcelona els dos companys que eren a Terrassa. Els quatre amics es van reunir el dia 6. Lentrebanc que calia resoldre pri mer era el del material i la falta de diners, ja que sense no podien fer cap pas endavant. Per el Quico ja ho tenia tot previst. Aquell mateix dia van llogar un taxi a lavinguda Jos Antonio 2 amb Sic lia. En arribar a lHospital Clnic, el xofer, potser perqu va observar que els seus clients anaven armats, va comprendre que no efectuava pas un trajecte ordinari. Neguits, volgu aturarse, mentre deia als seus clients que lesperessin un moment. Van haver damenaarlo amb la pistola per convncerlo que havia de continuar fins a on li havien demanat: el carrer Mallorca. Al nmero 117 daquell carrer, cantonada amb carrer Muntaner, hi havia una agncia del Banco de Vizcaya. Mentre un es quedava al taxi amb el xofer, els altres tres, aprofitant que la parella de la Policia Armada donava lesquena a la porta, van entrar a lestabliment bancari amb un cabs ple de verdures a sota del bra. A dins del banc, el trio va treure les metralletes que duien sota les verdures, i duna revolada va encanonar els treballadors i els clients. Mentre un vigilava a la porta, laltre ho feia des del centre de la sala, i el tercer sacostava al caixer. Li don un sac i li digu que obrs la caixa de cabals. Lhome va fer mostra de bona voluntat ja que fins i tot ajud a omplir el sac amb les 700.000 pessetes que guardava la caixa. Sabat amena tots els presents advertintlos que dispararia sense vacillar contra el primer que tragus el cap per la porta. Van tornar al taxi sense no vetat, i sense que els grisos de gurdia sadonessin de res. Podem pensar que els dos uniformats es van guanyar un ascens. En arrencar el taxi, sort un home del banc cridant. Massa tard, el vehicle desapareixia entre el trnsit. Entre els carrers Jos Antonio i Diputaci dos dels ocupants van baixar i van canviar de taxi. Els altres dos van continuar fins a lavinguda del Marqus del Duero i van baixar davant del cinema Amrica. Van pagar les 22 pessetes
2 Actual Gran Via de les Corts Catalanes [N. del E.].

199

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

que marcava el taxmetre i desprs, rient, el Quico li don un feix de bitllets com a propina. Quan el xofer va presentarse a la comissaria va poder compro var que la propina era de 7.600 pessetes. Va ser lltima vegada que el Quico don una gratificaci als taxistes. Desprs daquesta neta i productiva operaci, el director de la casa de teixits que entreg les 4.000 pessetes va rebre un gir amb la quantitat corres ponent. Per escapar de les primeres investigacions el Quico i Carlos Rioja es van quedar a Barcelona, per els altres dos van anarsen a Terrassa. All passaven el dia a la muntanya i durant les nits sallotjaven en una caseta on trobaven menjar i tot all que necessitaven, que els ho duia un altre company. Poc desprs tornaven a Frana sense entrebancs tret daquest incident: un dia, mentre descansaven a la muntanya, en despertar van comprovar que Car los Rioja havia desaparegut. Segons sembla va tornar a Barcelona i va presen tarse en una casa amiga de Sabat a la Diagonal, on, amb paraules incohe rents espant realment la famlia que hi vivia. Aquests van pensar que li faltava un bull. Ms endavant Carlos Rioja torn a Frana, i el Quico sentrevist amb ell per aclarir lassumpte. Semblava que Carlos Rioja no co ordinava i noms deia bajanades, i el Quico arrib a la conclusi que shavia tornat boig. El comissari Polo efectu les investigacions rutinries per a gran escala, i orden la detenci de molts companys fitxats, amb lesperana dobtenirne alguna pista til durant els interrogatoris. Les indagacions, tot i que no van donar el resultat esperat, van permetre localitzar la impremta de Solidaridad Obrera el 9 de maig. En aquesta operaci nou companys totalment aliens a lactivitat del grup del Quico van anar a parar a la pres. Aquests companys van ser: Manuel Llatser Toms, Antoni Miracle Guitart, Juan Vicente Cas tells, Primitivo Llansola Renau, Maria Mas Casas, Vicente Llansola i la seva dona Dolores Cabaas Montas 3. Aquest grup editor havia difs el nmero 39 de la Soli modestament du rant aquells dies. Era el nmero corresponent a la segona quinzena dabril de 1955, on tamb es commemorava la festa del treball 4.
3 El judici contra aquests companys de la impremta es dugu a terme el 5 dabril de 1960 a Barcelona. Tres
van ser condemnats en rebellia, ja que desprs de molts mesos de pres preventiva havien aconseguit sortir en llibertat provisional sota fiana i se nanaren a Frana. Un daquests era Antoni Miracle, que, com veurem ms endavant, va perdre la vida al costat de Sabat al darrer combat que van lliurar contra la Gurdia Civil. 4 Solidaridad Obrera havia reaparegut el juny de 1954 amb el nmero 35, amb data 1a quinzena dagost,

Amb disponibilitat de mitjans econmics, el Quico va continuar la tasca de captaci de companys que estiguessin disposats a secundarlo en la creaci de nous grups dacci. Aquesta feina de recuperaci era cada vegada ms pe rillosa, ja que la policia vigilava permanentment els anarcosindicalistes cone guts o fitxats, que eren molts. Noms procedia a la detenci quan considerava que les seves activitats ultrapassaven cert marge de seguretat. Sabat, home de la CNT, forosament cercava els seus collaboradors en tre els companys de lOrganitzaci. En tornar a Barcelona sentrevist amb el secretari del Comit Regional de Catalunya, el saragoss Fernando Serrano. Van acordar trobarse aquella mateixa tarda per tal que Sabat li exposs detalladament els seus projectes i per examinar la collaboraci que podien establir. El lloc de la cita era el carrer WadRas, sector de lEixample al barri del Poble Nou, a lest de la ciutat, a les 15 h. El Quico sestimava ms no fer reu nions en cafs o altres llocs tancats, tan propicis per caure en una ratera. Cinc minuts abans de lhora convinguda el Quico passava pel carrer es mentat amb taxi per tal dobservar el panorama, fidel al seu principi de no refiarse completament de ning. En la seva inspecci comprov que el carrer estava fora concorregut per persones vestides amb roba de treballador, que lhora no justificava. Amb recel, el Quico volgu assegurarse dall que sos pitava. Fu aturar el taxi a certa distncia i desprs de dirli al xofer que lespers sencamin cap a un grup que enraonava animadament. Abans datansarshi gaire va creuar un individu amb gavardina que semblava que estigus esperant alg, per que en passar el Quico comen a seguirlo molt poc discretament. En arribar a lencreuament del carrer Luchana va veure a la mateixa cantonada, una furgoneta atapeda dagents. Sabat tingu la certesa dhaver penetrat a la gola del llop. Els agents del vehicle, que no havien vist arribar el Quico al lloc de la cita, pensaren que es tractava dalg que vivia en aquell carrer i sortia als seus que fers. En veure el policia que el seguia li van fer senyals perqu torns al seu lloc. El policia sestrany, per pens que els seus collegues sabien el que feien i va
per tal que coincids amb la celebraci del V Ple Intercontinental de la CNT a Frana (15 a 20 dagost de 1954 al Museu dHistria Natural de Tolosa). El nmero 36 sortia a la 2a quinzena de setembre. A la 2a quinzena doctubre sort el nmero 2 de CNT. Salternava, amb certa regularitat, ledici dels dos paladins confederals: Soli nmero 37 (2a quinzena de desembre); CNT nmero 3 (2a quinzena de gener de 1955); Soli nmero 38 (2a quinzena de febrer); CNT nmero 4 (1a quinzena dabril ), i quasi simultniament Soli nmero 39.

200

201

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

retrocedir, tal com li havien indicat. El Sabat, a laguait, no perdia cap detall del que ocorria al seu voltant i amb sang freda va continuar caminant amb la major indiferncia. Pocs metres desprs gir cua i vei arribar Fernando Ser rano. Es va reunir amb ell i tots dos, sense afanyarse, sencaminaren cap al taxi que esperava el Quico sense que ning els barrs el pas. El Quico digu al seu acompanyant: Estem envoltats de policies. No pot ser! va respondre Serrano. Et deuen haver seguit aquest mat. A mi no mha seguit pas ning, per ara no s el moment ms oport per discutir, continua caminant sense girar el cap. Van pujar al taxi i van donar lordre darrencar. Sabat va obrir la cartera que duia i en uns segons munt la metralleta Sten. El vehicle policial els se guia des de lluny. Per ampliar el camp de visi i vigilar els perseguidors, amb el ferro de la culata de larma, va trencar el vidre de la finestreta posterior; acci que deix astorats el xofer i Fernando. En un carrer parallel al de lHospital de Sant Pau va fer aturar el taxi en sec. Aconsell al seu company que baixs del cotxe immediatament i fugs corrents, per abans que acabs la frase Fernando Serrano sortia cames aju deume; de fet no havia tret la m de la porta en tota lestona. El Quico no va poder reprimir un somriure. El secretari del Comit Regional va pujar a un altre taxi que estava aparcat a prop i va desaparixer. El Quico tamb va baixar del vehicle. Amb el nas arrufat va recolzarse a la paret de la cantonada, la metralleta preparada, esperant el vehicle policial, que arribava sense aparentar pressa. Quan consider que estava a una bona distn cia sort de la cantonada i dispar bona part del carregador contra el parabrisa, que va ferse miques. El vehicle satur tot duna. Els agents van sortirne rpi dament i es van ajaure amb el cos contra terra. El conductor es va quedar dins el vehicle, recolzat sobre el volant, potser ferit amb alguna bala al cos. Mentrestant el taxista que havia acompanyat Sabat havia cregut prudent sortir a tot drap sense reclamar el preu que marcava el comptador ni cap in demnitzaci pels danys que havia sofert el vehicle. Quan ms necessitava la seva arma, sencasquet. Amb la pistola Colt va fer alguns trets per endarrerir la persecuci i va sortir corrents abans que els gurdies haguessin recuperat els nims. A la primera cantonada va tombar a m dreta i satur. No va trigar gens a sentir les passes cuitades dels seus per seguidors. Va esperar que satansessin fins a pocs metres i aleshores sort amb

la metralleta ben premuda contra el maluc, com si ans a abatrels a tots. La seva aparici va provocar una altra cursa en sentit contrari, amb la qual guan yava uns minuts inestimables. Va enfilar el carrer transversal on amb la pistola a la m va fer aturar un vehicle que tot just arribava. Intimid el conductor, va seure al seu costat i el va fer continuar conduint. Amb la intenci de desorientar la policia van tom bar un parell de carrers cap a lesquerra i el va fer aturar davant de lhospital, on sempre hi havia taxis aparcats. Per esborrar la seva pista canvi diverses vegades de vehicle. Daquesta aventura, el Quico en dedu el segent: la policia desconeixia la identitat de qui es presentava a la cita del carrer WadRas s a dir, la seva, ja que si no era aix la rebuda hauria estat una altra. Sens dubte la policia co neixia Serrano i el crrec que ocupava, i estava vigilat per tal de conixer eventuals noves relacions. En la hiptesi que Serrano fos innocent, al seu voltant hi havia alg encarregat de transmetre les novetats, fet que podia ex plicar que la policia ignors que es tractava del Quico tot i que coneguessin la cita. Daltra banda, lactitud dels agents havia demostrat que no es propo saven detenir immediatament lacabat darribar, sens dubte amb la intenci dampliar la vigilncia per conixer les noves ramificacions i poder aix des mantellar els grups dacci que existien o poguessin existir dun sol cop. Un cop ms, de manera gaireb increble, Sabat havia aconseguit escapar de la mort. Entre el material que Sabat va preparar durant la seva estada forosa a Frana hi havia una espcie de morter original construt per disparar projectils plens de propaganda. En esclatar el coet a laire la propaganda es dispersava a centenars de metres del lloc don es llanaren els projectils. Aquesta innovaci va ser experimentada el 28 de setembre de 1955, amb motiu dun viatge que Franco va fer a Barcelona. Va installar el seu artefacte en un taxi de sostre correds, desprs dexplicar al taxista que es tractava de distribuir propaganda en honor del cap de lEstat. Els barcelonins van quedar sorpresos de veure ploure infinitat doctavetes, impreses amb un paper fi de diversos colors, i redactades en catal i castell. Sabat havia signat aquesta propaganda com a Moviment de Lliberaci Movimiento de Liberacin de Espaa (Comit de Relaciones). No hi constava cap sigla confederal ni es feia la menor referncia a les organitzacions especficament llibertries, una prova ms que no pretenia

202

203

Desesperana

ser cap abanderat. Per a ell, la lluita contra la dictadura exigia la participa ci de tothom, sense partidismes desplaats. Amb la seva acci aspirava a crear un clima insurreccional generalitzat. Feia temps que havia comprs que lesfondrament de Franco no depenia duna sigla ni duna tendncia ideolgica, sin de la incorporaci de totes les forces populars a la lluita contra la tirania. Sabat, per la seva experincia, sabia millor que ning, sens dubte, que la reacci noms podia ser abatuda amb lacci mancomunada de tot el poble. Al mateix temps, per, havia vist i comprs molts dels errors comesos pels anarcosindicalistes durant la Guerra Civil, i era conscient que si b s difcil assolir la victria, ms ho s encara conservarla, i la millor salvaguarda de les llibertats arrencades amb tanta sang i esfor la veia, val la pena dirho?, en una CNT dinmica, forta, organitzada en un sol bloc; capa de defendre, arribat el moment, la revoluci que altres inevitablement ja bregarien per aniquilarla lendem de la victria. El Quico duia una espina clavada al cor; lactivitat del Partit Comunista dEspanya durant la Guerra Civil, trador una vegada ms envers la classe treballadora. Sota les ordres dStalin va bregar amb tots els seus esforos per la tasca contrarevolucionria i per destruir la moral del poble, que era all que nicament podia menar a la victria. El Partit Comunista, amb la complicitat o la inconscincia de gaireb totes les altres organitzacions, va ser la vertadera cinquena columna que obr la porta a la instauraci del feixisme a Espanya. Sabat hauria preferit mil vegades ms morir que veure repetir una realitat tan vergonyosa. Per aix va dedicar amb afany la vida a crear grups de companys disposats, amb la seva acci, a impedir qualsevol nova claudicaci. Duna banda atenia la propaganda de tipus general, antifranquista, amb la intenci de despertar conscincies i rebellies, de mostrar que la defensa era possible, per tamb latac. Daltra banda continuava distribuint El Combate, portaveu dels Grups Anarcosindicalistes, que representava, dins la lluita anti franquista, una tendncia ben concreta: les idees anarquistes, que eren les seves. El nmero 2 es va distribuir el mes de juliol. Eren dues pgines de 13,5 x 21 cm. Lltim, el nmero 3, a loctubre (dues pgines de 15 x 25 cm). En realitat sen van editar quatre nmeros; amb motiu de la caiguda de la impremta de Solidaridad Obrera 5 el mes de maig, Sabat en va fer una edici especial, sense nmero ni data. Entre daltres coses, deia:
5 La Soli va tornar a aparixer tres mesos desprs. El nmero 40 duia la data 1a quinzena dagost i va coin

205

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Advertim: si en interceptar la nostra Soli i la nostra CNT van trobar unes persones indefenses, a nosaltres ens trobaran disposats a defendrens amb les armes a les mans, responent a la violncia organitzada de lEstat amb la violncia defensiva dels treballadors amb conscincia lliure. Com podem veure, Sabat no podia evitar dir la nostra Soli, considerar seu tot all que afectava la seva organitzaci. Queda encara per demostrar si la seva teoria era bona o dolenta, per creia fermament que shavia de tor nar cop per cop, i va ser dels pocs homes que van saber viure i morir dacord amb les seves opinions. Va ser fidel a les seves idees fins al dia en qu el plom de la Gurdia Civil va segar una existncia de lluita ininterrompuda. Com evolucionaven les divergncies entre ell i el Moviment Llibertari Es paol a lexili? Els documents de lpoca sn prou explcits perqu el lector ho pugui jutjar sense cap altra ajuda. Heus aqu un informe cursat per Sabat als comits de lorganitzaci:
COMISSI DE RELACIONS DE LA FEDERACI DE GRUPS ANARCOSINDICALISTES DE CATALUNYA. FEDERACI IBRICA DE GRUPS ANARCOSINDICALISTES

Frana, 15 dagost de 1955. Al Secretariat Intercontinental de la CNT dEspanya a lexili: Estimats companys, Ens adrecem a vosaltres per informar-vos a grosso modo de la situaci actual de la CNT a Espanya, especialment a la Regi catalana. Hem cregut, imperiosament i necessria, que havem de denunciar davant vostre i la militncia en general com la nostra premsa reflecteix all que ocorre a Espanya des de lexili. s denigrant fer creure als nostres companys que a Espanya est tot organitzat i que, amb el suport de lexili, sorganitza i es propaguen les idees entre el poble. Ens responsabilitzem duna manera seriosa i formal que tot el que trobareu en aquest informe s cert. Hi ha companys a lInterior disposats si cal a testimoniar davant vostre a Frana per provar-ho.

cidir amb el IV Ple Intercontinental de Nuclis del MLECNT, celebrat a Frana del 21 al 26 dagost de 1955. El nmero 41 es public la 1a quinzena de gener de 1956 i el nmero 42 la 1a quinzena dabril de 1957.

Primerament hem de notificar-vos que la situaci orgnica a Catalunya est al mateix nivell de desconfiana que en 1946, quan els famosos Melis i Seba. En aquella poca queien els comits de lInterior i es coneixia lactivitat dels companys que queien en mans de la policia quan aquesta ho considerava escaient, prova que la policia estava ben assabentada del desenvolupament del nostre Moviment. Avui, la causa de la desconfiana i desorganitzaci que regna entre els militants catalans i particularment de Barcelona, s la mateixa. La caiguda de la Soli, larrest de molts companys (alguns dels quals sn deixats en llibertat de seguida, i la seva actitud deixa molt a desitjar als ulls dels altres companys, ens abstenim de dir noms), es donen per exactament el mateix motiu que en aquella poca. Avui existeix tamb aquesta mena de fenomen inexplicable per alguns... Aquesta s una de les principals causes de la desconfiana i desorganitzaci que regna entre nosaltres. En la nostra dura campanya de relaci i organitzaci a lInterior hem establert contacte amb companys de Sants, Poble Nou, Casa Antnez, Grcia, Sant Adri, Badalona i amb els pobles de les comarques, particularment de les provncies de Barcelona i Girona, sense oblidar algun contacte amb la provncia de Tarragona. Desprs daquesta penosa tasca, empitjorada per la desconfiana i la por dels companys, hem pogut comprovar que no existeix prcticament Organitzaci; fins al punt de ser desconeguda per companys de mxima responsabilitat. Si la manca dOrganitzaci s gaireb total a Barcelona, podem dir que a la provncia all que hi ha s una desorganitzaci completa. S ha donat el cas, en establir contacte amb companys de Terrassa i Sabadell, confederals cent per cent, de pobles en qu els anys 1947 i 1948 hi havia ms de 400 companys controlats, on noms ens hem pogut relacionar amb una nfima minoria, uns 30 companys, que van quedar organitzats. Respecte a la propaganda, s lamentable haver de dir que, dos mesos abans de la caiguda de la Soli segons ens han dit companys amb qui ens hem relacionat a Barcelona, no havien vist ni la Soli ni CNT. Les poques vegades que va aparixer premsa confederal va ser tan escassa que molts companys no sen van assabentar, particularment als pobles. Tret de les poques vegades en qu va aparixer la Soli hem pogut comprovar que el poble en general ignorava la propaganda confederal. Els darrers dies dabril i els primers de maig cap tipus de propaganda confederal no es va deixar veure a Barcelona ni a les provncies catalanes, tret de

206

207

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

la distribuda pels Grups Anarcosindicalistes. Podem assegurar que aquesta s va arribar al poble. Va ser entregada als companys dels barris i dels pobles perqu sen fes difusi, i nosaltres mateixos la vrem repartir pels carrers de la capital: Sants, Collblanc, Parallel, passeig Colom, plaa Catalunya, Grcia, Poble Nou, etc. Aquesta propaganda va ser acollida amb alegria i sorpresa, ja que vam poder escoltar comentaris del poble i aquest, entre daltres coses, deia: Quant de temps sense veure propaganda! Malgrat que sigui lamentable, hem de comunicar-vos lopini dels companys de lInterior sobre la CNT dEspanya a lexili respecte a la solidaritat cap als nostres companys de lInterior, per tal que pugui continuar la lluita. Veient la falta duna propaganda efica, mitjans de suport per continuar lluitant i de solidaritat material vers els caiguts. Es reconeix que narriba una quantitat limitada per als presos, per els companys veuen de mal ull lentrega daquestes quantitats a individus que deixen molt a desitjar per la seva conducta. Hem pogut comprovar que companys malalts com a conseqncia de les represlies i els empresonaments mai no han rebut ajuda econmica i moral. Desprs d haver-vos comunicat tot all que vertaderament ocorre a lInterior i d haver recollit les informacions dels companys i de les nostres prpies experincies, els Grups Anarcosindicalistes ens fem presents per dir que s vergonys enganyar tal com sest fent, a travs de la premsa a lexili, els companys. All que es diu a les columnes de la nostra premsa s tot el contrari de la realitat, es digui conscientment o inconscient. Evitem els errors pel b de la nostra estimada Organitzaci i perqu els homes no arribin a perdre la confiana en les nostres idees. Vista la inserci Espanya sota el terror a Solidaridad Obrera de Pars nmero 531, amb data 26 de maig, i de CNT, s trist llegir que si la policia va fer caure la nostra impremta fou per lassalt bancari a qu es refereix la premsa. No creiem que el rgim franquista estigui dacord que la Soli sediti a Barcelona... si sedita a Barcelona... i si com diu el seu nmero 39 va ser profusament distribut, creiem que la policia donar molta ms importncia a laparici dun diari contra el rgim a Espanya que a un simple atracament en un banc, del qual sendugueren unes miserables pessetes. Ara b, una de dues, lallau de forces va ser per ledici del diari o b per aix del banc. Si va ser per aix del banc, es demostra que el diari no va aparixer i que va ser una casualitat que desmantellessin la impremta, o pot ser que la policia ja la conegus abans.

Podem dir que sn vertaderes les notcies publicades sobre lostentaci de forces, per aquestes forces no van ser mobilitzades com es diu, s a dir, a partir del dia 7, sin que ho foren a partir del dia 30 dabril, dia en qu es distribu el nmero 1 d El Combate, portaveu dels Grups Anarcosindicalistes, del qual us adjuntem un exemplar. Si els companys de lInterior llegissin lescrit de la Soli nmero 531 (que el llegiran) immediatament podrien opinar qui s el responsable de la caiguda de la impremta. El soldat que marxa a la guerra, sap que hi va a lluitar i du amb ell el fusell, perqu tamb sap que el soldat contrari du el seu... La dona que defensa la seva honra la defensa fins a la mort. Per mantenir la nostra impremta l hem de defensar. Les nostres idees, la llibertat i independncia per propagar-les, hem de defensar-les amb empenta i entusiasme, amb les armes a les mans, com fa la policia que ens ataca. Grups Anarcosindicalistes de la Regi catalana. Heus aqu una altra circular dels Grups Anarcosindicalistes amb data 1 de setembre de 1955: A tots els companys i militants de les FF.LL. del Moviment Llibertari CNT a lexili. Estimats companys, Ens adrecem a vosaltres com a confederals i anarcosindicalistes a fi d informar-vos de la nostra determinaci i activitats. Per evitar confusions i males interpretacions us direm: No volem produir ms escissions al si del nostre Moviment, ni molt menys fomentar les discrdies o crtiques contra aquells que, per lleis de majories, representen lOrganitzaci. Tanmateix, si b s normatiu i federatiu que el nostre Moviment estigui basat en lanomenada llei de majories, considerem que avui aquesta majoria (si s que existeix) est equivocada en all que es refereix als nostres principis dacci directa, nica eina efica per a les nostres finalitats de cara a Espanya per dur a terme la lluita contra el francofalangisme. Sense apartar-nos dels nostres principis, tctiques i finalitats, i sense regatejar esforos i sacrificis, hem donat suport i aix ho farem a lOrganitzaci en la mesura de les nostres forces fsiques, morals i materials. Malgrat aix, creiem que s imposa la necessitat de treballar al marge daquesta esmentada

208

209

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

llei de majories i actuar dacord amb els companys de lInterior dEspanya i les aspiracions del poble espanyol. Aquestes sn: acabar amb la barbrie, la misria i els empresonaments, s a dir, amb el rgim que ens oprimeix, fins assolir una forma lliure i humana de societat. Per aconseguir-ho, necessitem que tots els homes de bona voluntat, de com acord, aportin els seus esforos fsics, morals i materials segons les seves possibilitats. Creiem que el nostre esfor no ser intil, ja que les activitats que fins ara hem dut a terme han comenat a donar el seu fruit, tant a lexili com a lInterior, i esperem que de dia en dia seran superades. Actuem com a Grups Anarcosindicalistes i ens fem responsables de la nostra actuaci per tal que no es puguin donar per alludits o molestats aquells que representen lOrganitzaci confederal i especfica (FAI). Tanmateix, tot i que sigui lamentable, no tenim altre remei que transmetre-us la impressi dels companys de lInterior... La continuaci daquesta carta s una cpia de les crtiques que expliquen a lanterior i que, per tant, no cal reproduirles. Transcrivim tot seguit noms les frases finals: Conforme les circumstncies i les nostres possibilitats ens ho permetin, seguirem informant-vos de les nostres activitats. Us comuniquem tamb que hem donat a conixer a lSI totes les nostres iniciatives i la tctica a seguir, aix com tot all de qu assabentem en aquest informe, per ignorem si s ha pres en consideraci. Grups Anarcosindicalistes dEspanya a lexili Comit de Relacions de la Federaci de Grups Anarquistes a lexili Els Grups Anarcosindicalistes van distribuir el segent informecircular a tots els seus adherits i simpatitzants el 25 de desembre de 1955:
GRUPS ANARCOSINDICALISTES A LEXILI GRUPS ANARCOSINDICALISTES

Estimats companys, Ens adrecem a vosaltres, com ja us vam comunicar al darrer informe cursat el mes de setembre, per informar-vos sobre les activitats dutes a terme a lInterior pels grups de companys anarcosindicalistes que estem a lexili i

dacord com amb els companys confederals i llibertaris dEspanya, particularment de Catalunya. Aix doncs us comuniquem que les activitats han estat de gran envergadura. En establir contacte amb els companys de la regional catalana hem aconseguit la difcil reorganitzaci confederal i llibertria, que abans de la nostra tasca orgnica era desconeguda als companys, ja que aquests darrers anys estaven desorganitzats, sobretot als centres ms industrials. Amb la nostra activitat i la nostra conducta hem pogut acabar amb la desmoralitzaci i desconfiana que regnava entre els companys, i podem afirmar que, particularment a Catalunya, la gran majoria de pobles i centres industrials ha quedat organitzada. Tamb s han creat grups de companys a alguns barris i fbriques de Barcelona. Ha estat nomenada una Comissi de Relacions a Catalunya (CNT-FAI), comissi que hem cregut necessria orgnicament. Tamb hem establert contacte amb companys de Llevant, i procurem tenir-hi relaci orgnica. La nostra collaboraci de suport moral i material ha estat apreciada amb simpatia i admiraci pels companys de lInterior, sobretot per lajuda que hem enviat a diversos penals i presons dEspanya. La propaganda l hem duta a terme amb acord com amb els companys de lInterior. Podem dir que la propaganda dels Grups Anarcosindicalistes, El Combate, ha estat acollida amb entusiasme i apreciaci no tan sols pels companys sin tamb pel poble en general. Arriba eficientment a tots els racons, particularment a Catalunya, ja que est sent difosa intensament. (Comprenem que no som gaire bregats en combats literaris, per ens escarrassem per perfeccionar la propaganda dacord amb les nostres capacitats). Desprs d haver estudiat totes les possibilitats i els mitjans ms eficaos per poder-la distribuir, hem de comunicar-vos que la repartim per via aria, tirant-la des duns 150 o 200 metres dalria. Es llancen unes bombes que en esclatar deixen anar com si fos pluja centenars de manifestos i premsa clandestina. Tot plegat ha causat fora impressi, fins i tot als mitjans policials, ja que els innombrables mtodes i procediments repressius que han emprat per impedir-ho no han pogut evitar la seva difusi. Ho demostra el fet que el 28 de setembre, dia en qu Franco va fer una visita a Barcelona, malgrat que hi hagu una gran concentraci de forces policials es va poder distribuir la propaganda tirant-la amb aquests projectils pels barris de la ciutat i pels carrers cntrics a les hores dentrada i sortida de la feina. Cap sector antifranquista, ni els que diuen representar lOrganitzaci confederal, deixant entendre que existeix un

210

211

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Comit Regional, es va manifestar durant lestada de Franco a la ciutat en actes de propaganda o de protesta. s trist haver de fer constar que no es va poder fer cap acte de protesta en forma de sabotatge per falta de mitjans i de material, fet que no hagus succet pas si hagus existit una resistncia organitzada anteriorment. El poble en general es va mostrar indiferent i fins i tot despectiu respecte a larribada del dictador. No hi va fer acte de presncia, tret de la minoria d incondicionals falangistes, explotadors del rgim i forces de la policia i de vigilncia. Haurem de tenir en compte aquest descontentament i antipatia del poble espanyol cap al rgim autoritari franquista i esmerar-nos a aprofitar-ho i canalitzar-ho cap a una resistncia ms activa contra Franco i els seus sequaos. Companys, ja s hora de demostrar duna manera activa i efica les nostres activitats de solidaritat moral i material cap als companys i lOrganitzaci confederal de lInterior. No noms denunciant els crims i publicant-los, sin a travs duna actuaci directa i fent acte de presncia a Espanya, perqu els companys desmoralitzats per les persecucions i els empresonaments que pateixen i pels desenganys experimentats retrobin l nim en veure que no se ls abandona en la seva lluita contra la tirania. Esperem que estudieu el cas com es mereix i que sabreu incorporar-vos duna manera o altra a la lluita, procurant que la moral revolucionria de la nostra estimada CNT no decaigui sin que romangui ferma i efica. Hem d insistir-hi a les reunions locals o regionals perqu es doni suport a lOrganitzaci i a la resistncia a Espanya duna manera ms activa i responsable. Els Grups Anarcosindicalistes, que reivindiquem una vegada ms els principis, finalitats i tctiques de lacci directa que caracteritzen i valoritzen el nostre Moviment confederal i llibertari, continuem la lluita de cara a Espanya i a Espanya. (s lamentable, repetim, que contra la nostra voluntat haguem de treballar en desacord amb el secretariat Intercontinental.) Treballem per les idees llibertries que tots diem sentir, ens fonamentem en els principis bsics i finalitats de lanarcosindicalisme i ens fem responsables de tota la nostra actuaci. Tots els nostres esforos seran pel b de la nostra estimada Organitzaci, perqu el poble no arribi a perdre la confiana en les nostres idees i perqu la veu de la CNT i de lanarcosindicalisme arribi a tots els racons dEspanya. Us diem tamb: sols o acompanyats del mn, continuarem amb lacci directa la lluita contra la tirania feixista i contra totes les tiranies. Esperem

aix doncs, que els companys sabran interpretar i jutjar les nostres activitats, amb reflexi i responsabilitat. Grups Anarcosindicalistes a lexili. Hem de comunicar-vos que ha estat entregat al Secretariat Intercontinental un informe de la Comissi de Relacions CNT-FAI de Catalunya, en qu s informa de la situaci crtica de lOrganitzaci a la regi catalana. A continuaci transcrivim, per linters que representa, linforme de la Comissi de Relacions dEspanya a qu es fa referncia en la circular anterior.
CNT-AIT. COMISSI DE RELACIONS DE CATALUNYA

(Locals i Comarcals) A tots els companys simpatitzants i militants de la CNT dEspanya a lexili. Estimats companys, en adrear-nos a vosaltres us diem que aquestes lnies expressen el pensar i sentir de centenars de companys militants del Moviment confederal i llibertari de Catalunya. Us volem parlar i informar sobre lOrganitzaci daquesta regional en qu militem i podem, per tant, responsabilitzar-nos de tot all que direm. I ens permetrem, a ms a ms, parlar de les altres regionals dEspanya, ja que hi tenim relaci directa, tot i que no sigui orgnica, aix com amb els presos tancats a Espanya, a qui ajudem conforme les nostres possibilitats. Desprs de setze anys de domini franquista a Catalunya i dinou a altres regions dEspanya continuem lluitant segons les nostres forces i capacitat, i amb els escassos mitjans econmics de qu disposem. Malgrat la repressi sanguinria francofalangista, els homes lliures persistim en els nostres esforos per tal que la veu de la CNT i de lanarcosindicalisme arribi a tots els racons dEspanya, injectant la saba llibertria a les conscincies adormides o indecises perqu coneguin les finalitats de la CNT. Amb lajuda del mn o sense, els confederals continuarem la nostra lluita per la llibertat, decidits a jugar-nos-ho tot en aquesta lluita contra la dictadura clerical i militarista. Per, com ja hem comentat abans, les nostres possibilitats econmiques sn tan redudes que ens s difcil arribar a les necessitats ms elementals amb els

212

213

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

presos i els seus familiars, aix com per atendre les exigncies de la propaganda que tant es fa sentir. Serem francs i realistes, i parlarem net i cru, sense aturar-nos a pensar si ferim susceptibilitats. La veritat s que no s suficient que els companys exiliats denuncin les injustcies del rgim franquista a la seva premsa i en els seus actes pblics. No s suficient la seva propaganda, la seva simpatia, ni la seva solidaritat. Si volem esfondrar el rgim franquista hem de dur a terme lacci directa. No hem doblidar la responsabilitat moral contreta amb els que van caure i amb els que continuen caient, i tamb amb el poble espanyol. s un error pensar que lajuda de lexili permet la lluita a Espanya i que s hi propaguin les nostres idees. No podem permetre que conscientment o inconscient es pugui creure que lOrganitzaci es desenvolupa satisfactriament a Espanya, quan la crua realitat s que no comptem amb la solidaritat necessria per engegar les tasques ms elementals. Una vegada ms coneixereu la trista veritat de lEspanya negra en qu viu el poble antifeixista, particularment els militants de la CNT, a travs daquestes lnies. Aquests darrers no deixen de lluitar per aconseguir la llibertat de tot el poble espanyol, havent de suportar la repressi ms ferotge, fins arribar a atrofiar la mentalitat dels homes amb les inacabables hores de feina a canvi dobtenir un roseg de pa, atemorits pel terror de les persecucions, tortures, empresonaments, assassinats i afusellaments. Fins i tot, com ja sabeu, les possibilitats que tenem de refugiar-nos a Frana sn ara escasses, ja que molts companys sn repatriats. Referent a la solidaritat envers els presos, podem afirmar que lajut procedent de lexili ha estat limitat, no noms a Catalunya, sin tamb a la majoria de les regions. Hem pogut comprovar que, a Catalunya, durant els anys 1946, 1947, 1948, 1949 i 1950 ms de 500 presos no rebien la mnima ajuda, tret de les particulars a certs companys. Darrerament hem estat informats que lajuda als penals tamb s escassa. Amb tristesa confessem que infinitat de companys han estat condemnats per falta de mitjans econmics. Respecte a la propaganda, malgrat que sempre hem fet esforos superiors als nostres mitjans, la nostra premsa i els nostres manifestos no han pogut cobrir les necessitats. En general ha estat limitada fins al punt de ser desconeguda per la major part dels treballadors, particularment als pobles industrials de la regi catalana i dEspanya. Des que va caure en mans de la policia la impremta amb qu seditava la Soli lany 1953, poca en qu la nostra propaganda apareixia ms sovint, si alguna vegada aparegu la Soli o CNT, com hem vist per les referncies de la

premsa a lexili, nosaltres, els companys i els treballadors ho ignorvem, sobretot als pobles. I hem de tenir en compte que, quan apareix propaganda confederal, el poble lacull amb entusiasme. Segons vrem poder llegir a la premsa franquista, la impremta on seditava la Soli va caure en mans de la policia la primera quinzena del mes de maig de 1953, fet que ens sorprengu, ja que la major part dels companys i dels treballadors ignoraven aquesta propaganda. Des de fa uns mesos apareix El Combate, portaveu dels Grups Anarcosindicalistes, i sabem que es distribueix profusament als pobles de la regional i pels barris de la capital, i que en general t una gran acceptaci pels treballadors i els companys. Pel que fa a laspecte de lOrganitzaci, el quadre actual no pot conformarnos, sobretot si el comparem amb el de perodes anteriors. Altres anys, amb la collaboraci i suport de grups vinguts des de Frana es van dur a terme activitats orgniques i d hostilitat contra el rgim, sobretot entre els anys 1945 i 1950. Aix va ser important sobretot perqu tots els companys que estvem a Espanya estvem quasi tots fitxats, i no podem efectuar determinades activitats. Per tant s necessari que companys coneixedors de les seves comarcals i regionals facin acte de presncia de com acord amb els que som a Espanya, i efectuem les nostres tasques conjuntament, tant en la propaganda com en lacci. Actualment ens falta una autntica Organitzaci efectiva, situaci que cal resoldre amb la mxima urgncia. Aquesta s la realitat, molt desagradable per cert, del Moviment confederal a Espanya. Conseqentment cal que els companys de lexili facin un examen conscient daquesta situaci i que comprenguin la necessitat imperiosa de collaborar activament en les tasques de lOrganitzaci i de reorganitzaci que sens presenten. All en qu insistim, sobretot, s que no hem denganyar-nos sobre la situaci, i cap confederal exiliat ha de seguir creient que el que fa s prou. Ha de partir de la base que lOrganitzaci com a tal gaireb no existeix, i cal buscar solucions rpides i eficaces. s denigrant fer creure a la militncia de lexili en lexistncia dun Comit Regional que, si b sembla que existeix, no representa ni controla la militncia ni els simpatitzants confederals. Els companys, malgrat la desorganitzaci existent, mantenen el contacte entre ells. Vosaltres, companys de lexili, tamb teniu una gran responsabilitat en aquestes tasques. Responsabilitat que no podeu ignorar i que heu dafrontar amb un criteri realista. I que els acords a qu sarribi estiguin sempre basats en els principis i tctiques que caracteritzen i valoritzen la nostra Organitzaci.

214

215

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

s molt lamentable que, havent-nos arribat a les mans l informe del secretariat Intercontinental de Nuclis que se celebra a Frana, hi haguem pogut llegir a les pgines 12 i 13, informacions falses referents a les activitats que es duen a terme a Espanya, tant en l mbit de la propaganda com en el de lOrganitzaci. Hem parlat sense embuts, preferint desillusionar que continuar alimentant illusions. Ja s hora que es parli clar, reconeixent la veritat de la situaci, ja que s l nica manera de superar-la. Per evitar males interpretacions, us direm que no volem criticar els que per llei de majories representen lOrganitzaci confederal i llibertria a lexili. Advertim que sevitin les equivocacions pel b de la nostra estimada Organitzaci i perqu el poble no arribi a perdre la confiana en les nostres idees. Considerem que duen a terme activitats equivocades a l hora de propagar les nostres idees i dacabar amb la barbrie, misria i els empresonaments a Espanya, s a dir, amb el rgim que ens oprimeix fins a assolir una forma lliure i humana de societat. Us saluden cordialment els companys de les Federacions Locals de la Regional catalana. Comissi de Relacions. Espanya, 5 de novembre de 1955 Aquest informe estava avalat per la Federaci Local dOlesa, Federaci Local de Terrassa, grups de Sants, grups de la Maquinista, Comissi Comar cal del Baix Llobregat, grups de Sabadell, dHorta i del Carmel. La repressi que es va desencadenar a principis del 1957 a Catalunya, a qu ens referirem ms endavant per seguir lordre cronolgic dels esdeveniments, demostr que tots aquests grups i federacions corresponien a una realitat. Sabat havia enregistrat alguns discursos en cintes magnetofniques, i al marge daquesta activitat editora, de tant en tant es presentava en algun indret concorregut pels treballadors, fins i tot en refectoris de fbriques, on engegava laparell i feia escoltar paraules que no es deien des de feia molts anys. El Quico, amb la seva activitat infatigable, comenava a formar part de la llegenda, esdevenint a Catalunya lenemic nmero u del rgim franquista. Aquesta activitat, tot i que sembli increble, era combatuda pels organis mes llibertaris, que sho miraven de Frana estant. Aquests, desprs dhaver censurat la denominaci Grups Anarcosindicalistes amb el pretext de

considerarla una usurpaci, van criticar el conjunt de la seva tasca. Van arribar a assenyalar Sabat com a responsable de la caiguda de Solidaridad Obrera. s ms, sel va acusar irresponsablement, fins i tot, de falta de sentit com i mala fe!, de voler provocar un cisma orgnic. A linforme de gesti i ordre del dia pel VII Ple Intercontinental de Nuclis (juliol de 1956), redactat per la Comissi Intercontinental de Relacions (FAI), shi incloen alguns pargrafs del dictamen elaborat al Ple de Nuclis de 1951, que parlaven sobre lactivitat que havia de desenvoluparse a Espanya. Els re produm tot seguit: Dedicar la major part dels nostres esforos a crear un clima de penetraci moral i de fianament ideolgic a la conscincia de cada militant, amb projecci collectiva, amb el fi de conservar intacte tot el nostre potencial hum militant i d incrementar-lo per fer front a totes les necessitats i exigncies de la lluita. Que s ha de donar el mxim impuls a les tasques de recuperaci de la CNT de lInterior per si mateixa i amb la nostra ajuda, sense regatejar els concursos i els mitjans indispensables que reclama, partint del principi que les arrels ms vigoroses de lOrganitzaci confederal sn a Espanya i se n ha de tenir cura a la mateixa Espanya. Lactuaci conspiradora ha de tenir una amplitud de visi i de concepci que no abraci nicament laspecte violent. S haur de tractar devitar vctimes intils i sacrificis estrils. Els homes i els militants no s improvisen i han demprar-se per realitzar una obra realment efica i fecunda, pensant que el material hum no se substitueix fcilment i s dun valor inestimable. LOrganitzaci no permetr i mai no ho ha fet, cap activitat d ndole immoral. Si algun dels seus afiliats sesgarria de la lnia orgnica haur dassumir completament les seves prpies responsabilitats. A continuaci es donaven les explicacions segents, que estem obligats a transcriure, ja que sn el preludi de latac contra els Grups Anarcosin dicalistes. No ignorem que tant en una Organitzaci com a laltra hi ha companys que discrepen daquesta opini, que en sn contraris. Per sempre havem cregut, tamb, que quan la majoria orgnica pren un acord (si dacords i majories podem parlar els anarquistes) estem obligats, els

216

217

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

que hi estiguem dacord, a treballar-hi, i els que en discrepin, a no obstruir el cam que han comenat i no destruir lobra que sest realitzant. Hi ha hagut, no obstant, qui, dissentint daquesta manera dactuar del conjunt orgnic, ha volgut no noms actuar tal com ells creien, sin que, i el que s ms greu, han prets imposar la seva voluntat a lOrganitzaci de lInterior i a la de lexili. Estem ntimament convenuts que els companys que aix han procedit ho han fet creient fer un servei a lOrganitzaci, perqu sabem que lestimen entranyablement i que estan disposats en tot moment a donar la seva vida per ella. Sabem tot aix, per no podem silenciar que, malgrat els nostres consells, les nostres consideracions, la nostra insistncia, tot segons la determinaci expressa de lOrganitzaci, la seva actuaci ha pogut crear una situaci greu a la nostra Organitzaci de lInterior (que tants esforos, energies i tants sacrificis ha costat organitzar i vertebrar), podent, a ms a ms (inconscientment, nestem segurs, per tamb irresponsablement), crear una dissensi a lOrganitzaci confederal i especfica de lInterior i a lOrganitzaci especfica a lexili. Com a prova del que manifestem podrem aportar una srie de fets irrefutables que no sn d ndole de quedar estampats en un informe escrit, per tant ens abstenim de fer-ho. N informarem al Ple. Per s que volem i hem de donar a conixer a tota la militncia especfica una circular que, redactada per una anomenada Comissi de Relacions de la Federaci de Grups Anarcosindicalistes de lexili, ens ha estat cursada i que diu aix: A continuaci sincloa el text de la cartacircular de l1 de setembre (re produda en aquest llibre a partir de la pgina 209), i tot seguit aquest co mentari: Tots els companys que militen en la nostra Organitzaci saben que sempre han tingut i tenen la facultat dexposar lliurement les inquietuds que sentin, facultat que mai ning no ha buscat retallar. All que ning t dret a fer al nostre moviment s dividir-lo, creant una nova Organitzaci dins de lOrganitzaci. Aix s el que fu Georges Fontenis a la Fdration Anarchiste Franaise (FAF) amb la creaci de lOPB 6, que s, en definitiva, all que s ha prets fer amb aquesta circular. A tots els grups i a tots els militants els correspon calibrar la gravetat daquesta circular i la responsabilitat en qu els seus autors pugin haver incorregut.
6 Es tracta de lOrganisation Pense Bataille, organisme clandest creat en el si de la FAF, el gener de 1950,

Afegim que aquesta anomenada Federaci ha publicat uns fulls titulats El Combate, rgan dels Grups Anarcosindicalistes. Sabem que en lelaboraci del primer daquests fulls ha collaborat un amic fervent i servidor incondicional de Fontenis, que va desfer la FAF i va crear la Fdration Communiste Libertaire, que amb armes i bagatges s ha passat al trotskisme. Per ltim, s ha editat tamb un full, Ruta, rgan de la Federaci Comunista Llibertria Espanyola, Secci Internacional Comunista Llibertria. Tenim l ntima convicci que aquesta darrera publicaci no t res en com amb la primera, si no s que la quadra fontenista i les seves OPB poden haver pensat en el refrany castell A ro revuelto ganancia de pescadores, i pretenguin, aprofitant lactuaci poc responsable daquells companys, sembrar la desorientaci i crear confusionisme. Els autors daquest text voluntriament calumnis i ple de maldiena es designaven amb les inicials P. T. i C., troica que estava a la Comissi de Rela cions de la FAI. El Quico, malgrat que fos poc versat en combats literaris com deia ell, va intentar defensarse daquestes acusacions tan absurdes. Amb linforme de la Comissi de Relacions de Catalunya del 5 de novembre de 1955 (que hem reprodut a les pgines anteriors), va enviar una carta explicativa a la militn cia, amb data 15 dagost de 1957. Aquest era el text de la nova carta: Desprs duna reuni entre el Secretariat Intercontinental CNT a Frana, el delegat de Defensa de Catalunya i un company representant dels Grups Anarcosindicalistes a Frana, en qu el delegat de Defensa els present un informe avalat per certes comarcals i locals de la regional catalana, celebrada el 25 de novembre de 1955, el representant dels Grups Anarcosindicalistes va manifestar les seves inquietuds i anhels de lluita a Espanya. Durant lentrevista amb el delegat de Defensa, el delegat dels Grups va acordar modificar la denominaci Federaci Ibrica de Grups Anarcosindicalistes a lexili, ja que semblava ser causa de malestar pel Secretariat Interconamb el propsit de transformar la FAF en una organitzaci de lluita de classes amb intervenci directa en la poltica. Lactivitat de lOPB va permetre la creaci de la Fdration Communiste Libertaire (FCL), semblant en tots els aspectes als GAAP dItlia (Gruppi Anarchici di Azioni Proletaria), capitanejats per Pier Carlo Masini. La FCL, lelement ms visible de la qual era Georges Fontenis, va aconseguir fins i tot apoderarse del diari anarquista Le Libertaire, convertintlo en el defensor de la nova organitzaci. La FCL i els GAAP mantenien relacions slides i les dues fraccions es presentaven com a dignes representants de lanarquisme als seus respectius pasos. Les seves vides van ser molt efmeres.

218

219

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

tinental. Nosaltres havem utilitzat aquesta denominaci amb lobjectiu que a lInterior sabessin que era el moviment anarquista qui feia arribar el seu suport moral i solidaritat que tant es necessita per tots els racons dEspanya. No obstant, havent acordat aquesta rectificaci, set mesos ms tard ens difamen titllant-nos de fontenistes, sembrant aix la confusi a lordre del dia del VII Ple de Nuclis de 1955-56. Nosaltres hem acomplert all proms, una prova ho s el fet que a l informe del 25 de desembre de 1955 ja no figurava aquella denominaci. Simplement ens denominem Grups Anarcosindicalistes, ja que anarcosindicalistes som, fent-nos responsables de la nostra actuaci a Espanya. Amb data 15 dagost de 1957 tamb senvi la cartacircular de l1 de se tembre de 1955 a la militncia, amb les segents lnies aclaridores: Desprs de presentar l informe del 15 dagost de 1955 al Secretariat Intercontinental i veure el mal acolliment que van fer dels nostres informes i activitats a Espanya, vam decidir presentar un nou informe ms detallat a la militncia confederal a lexili i al Secretariat Intercontinental, ja que considervem que la militncia no ha d ignorar tot el que passa a lInterior. Aquest darrer informe va ser mal interpretat i censurat pel Secretariat, que, conscientment o inconscient, va sembrar la confusi al VII Ple de Nuclis. Esperem que la militncia estudi b aquest darrer informe de l1 de setembre de 1955 i no hi vegi altra cosa que la nostra bona fe per arreglar les coses de la millor manera possible, ja que nosaltres no hem deixat mai de banda els nostres principis anarquistes i revolucionaris. Sabat diu en aquesta carta que el seu informe va ser censurat i no crec que es pugui posar en dubte la seva paraula. Tanmateix s un detall que no hem pogut verificar, perqu no vam trobar el text original. El que hem re produt s el que va difondre la Comissi de Relacions, mutilat, segons el Quico. Tot era intil, per. Per poder contrarestar la feina dels comits hagus hagut dabandonar la seva activitat a Espanya i acceptar el joc estril i destruc tiu de les circulars i les contracirculars. Daltra banda, com hem vist, el Quico reeixia a explicar senzillament all que volia i all a qu aspirava, per sabia que no tenia ploma de polemista i

tampoc estava disposat a linsult, a la calmnia ni tan sols a certes veritats indiscretes que haguessin deixat els acusats fora malparats. Per aix ma teix resulta inconcebible que la paraula IRRESPONSABLE fos gastada con tra ell, ja que sempre va donar proves de ser un militant perfectament RES PONSABLE. Dolgut, com van sentirshi altres companys en aquella poca, va decidir fer cas oms i seguir el cam que shavia traat, buscant el suport simplement en les bones voluntats, que tampoc van faltar, disposades a secundarlo en la seva tasca. Lactivitat dels Grups Anarcosindicalistes va acabar com a conseqncia de la terrible repressi, una ms de la inacabable srie, al desembre de 1956 i principis de 1957. Durant aquest perode, com veurem a les pgines segents, van ser detinguts quarantatres militants de la CNT a diverses localitats cata lanes, acusats datemptar contra la seguretat de lEstat i, sobretot, de collaborar amb Francesc Sabat. Per completar aquest captol sobre els Grups Anarcosindicalistes, tot i que ms endavant explicarem els incidents en ordre cronolgic ms detalla dament, anticipem que Sabat, el seu principal organitzador, va ser detingut novament a Frana, en descobrirse un dipsit darmes proper a la frontera espanyola. Primerament va ser declarat en rebellia, el 28 de maig de 1957, i condemnat a un any de pres. Va presentar un recurs contra la sentncia i va ser jutjat de nou el 12 de novembre de 1957. La condemna va ser vuit mesos de pres i cinc anys de confinament. Va sortir en llibertat al juliol de 1958. Josep Llus Faceras vivia clandestinament a Itlia des de febrer de 1952, i des dall mantenia relaci amb els seus companys dEspanya i Frana. Desprs dhaver intercanviat algunes cartes amb Sabat, va acceptar de tornar a Espa nya per treballar conjuntament en lacci conspiradora. Aix doncs va franquejar la frontera italofrancesa el febrer de 1956 amb un company itali. Tal i com havien establert anteriorment, al territori gal els esperava el Quico amb una camioneta, mitj de transport amb el qual havien dentrar a Frana amb relativa seguretat. Sabat i Faceras van citarse un dia concret a prop de la frontera espa nyola. El Face, abans de marxar cap a Barcelona, volia intercanviar impres sions amb els seus companys de Pars, Tolosa i daltres localitats, per compro var personalment lambient que hi havia a lOrganitzaci, de la qual havia estat allunyat durant uns anys.

220

221

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

El lloc de la cita va ser un mas proper al Pirineu, anomenat La Graboudei lle, ubicat a uns 2 km de la frontera. El mas era arrendat pel francs Michel Guisset, on vivia amb la seva dona i els fills. Sabat feia prop de deu anys que coneixia aquesta famlia de pagesos, ja que lany 1947 havia treballat com a mecnic a la regi. Hi havia treballat en la construcci dun transportador aeri duna mina de tungst, a prop de la muntanya de Costabona. El cable aeri era conegut a la regi amb el nom de cable de Serramitjana. El Quico podia recrrer aquella regi tan adient per al pas clandest de la frontera amb els ulls tancats. El mas estava situat a uns 4 km a loest de lestabliment termal de la Pres te. Entre aquest i la frontera, uns 2 km, noms hi havia el mas Perafeu, explo tat per un germ de Guisset, a uns 500 m de la lnia. Entre el mas Graboudei lle i lestabliment termal hi havia una altra masia, La Barragane, habitada per la germana dels dos primers. Al nord, oest i est, el terreny era bastant acciden tat i prcticament deshabitat tret dalguns pastors amb els seus ramats, per de trnsit fcil. La cita es va dur a terme tal com havien previst. Van exposar els seus plans mtuament i van arribar a un acord. Com ja hem vist lactuaci de Sabat en aquella poca la feia no solament al marge de lOrganitzaci de lexili, sin en contra de la seva voluntat. Do nada la situaci que lomplia damargor considerava que la seva activitat havia de ser ignorada pels seus enemics, entre els quals aleshores figuraven els comits de la CNT i de la FAI a Frana. Per aquest motiu va fer prometre a Faceras que farien el viatge sense assabentarne els comits orgnics de Tolo sa, i sense establirhi cap contacte. Per Faceras ja shavia entrevistat amb el Secretariat Intercontinental abans de trobarse amb el Quico al mas Gra boudeille. Probablement, per evitar una discussi amb el seu amic, va preferir silenciar les gestions que havia fet. Ambds tenien opinions coincidents sobre el tema, per Faceras, menys amarat de lamargor potser perqu encara no havia encaixat tot lacarnissament dels burcrates de lOrganitzaci i amb lambici, sens dubte ben justificada, dintentar realitzar una obra ms efica sense oposicions sempre perjudicials, va procurar obtenir el suport orgnic, malgrat que fos noms verbal. Aquest suport podia permetre coordinar esfor os a Espanya i evitar tallar radicalment tots els ponts amb lOrganitzaci. Tanmateix, aix que temia no trigaria a ferho i de manera encara ms defini tiva que Sabat.

El grup, format pel Quico, Faceras, un itali i ngel Marqus Urd, va arribar a Barcelona sense novetats. Poc desprs dhaverhi arribat Sabat sassabent de la traci del seu amic, ja que en una de les bsties de la Ciutat Comtal li havia arribat una carta en viada per un company de Tolosa, Francesc Massip Valls, que linformava fil per randa de la visita de Faceras al comit del carrer Belfort. En llegir el misstage, el Quico, estricte en les seves coses, va perdre tota la confiana que tenia en el seu amic, ja que va jutjar senzillament que es tractava duna traci. Desprs duna discussi que va degenerar en una picabaralla, els dos companys van decidir separarse. Un allunyament que, desgraciadament, va ser per a tota la vida. Tots dos van lamentar lestpid incident ms endavant. En morir assassi nat el Faceras, Sabat va plorar la seva mort com la dun germ. Desprs de la ruptura, Faceras es va veure tot sol a Espanya amb litali que lhavia acompanyat i amb els nics mitjans que Sabat els havia facilitat, armes i una mica de diners. Sense tenir contactes segurs desprs de tant de temps absent i amb lenemistat del Sabat, amb qui shauria de topar forosament si romania a la ciutat, va decidir, descoratjat, tornar a Itlia. Va marxar al mar. Per com hem vist, Faceras havia viatjat a Espanya amb un sol acompa nyant i fou Sabat qui shavia encarregat de cobrir les despeses del viatge... Es trob, altre cop, amb el malet problema econmic. El 19 de mar els dos amics es van presentar al garatge El Escorial, situat al carrer Pdua nmero 12, al barri de Sarri. All van desvalisar alguns clients i amb els diners que van aconseguir van poder tornar a Itlia, via Frana. Faceras va estarhi fins a principis de mar de 1957, data en qu va preparar un nou viatge cap a Espanya, viatge en qu va trobar la mort. Sabat, contra nyerros i cadells, continuava la reorganitzaci de la regi ca talana. Tenia el convenciment ntim que la lluita contra Franco, en haver se perdut la fe en una eventual intervenci de les cancelleries mundials, es generalitzaria. Les quantitats que va invertir en aquesta activitat subversiva van ser extraordinries si tenim en compte que els diners sels havia de pro curar pels mitjans radicals que ja sabem. Si algun dia saconsegueix fer un balan de tota lactivitat de Sabat a Catalunya se nobtindran uns resultats sorprenents. Els fons de qu sabastia tots destinats a lactivitat clandestina, ja que era una persona que no tenia necessitats personals, ni bevia ni fumava, i la seva companya Leonor fregava terres a Tolosa per poder criar i educar les filles

222

223

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

eren sempre insuficients. Els plans gegantins que lillusionaven no es podien finanar exclusivament amb el seu esfor. Ms endavant veurem la repressi que es va desencadenar a la comarca treballada per Sabat que va engegar a dida tot lesfor esmerat i que, com sempre, va dur a les masmorres franquis tes desenes de companys. Una de les activitats del Quico ms constants era la creaci de bases i grups per tal que aquests estiguessin en condicions din tervenir el dia que calgus desencadenar una acci denvergadura que acaba ria amb el rgim franquista. Esmentarem un detall importantssim. A aquests grups, Sabat mai no els confiava missions directes de cap mena tret de la distribuci de propaganda impresa i de la tasca proselitista. Ni tan sols contribuen amb la mnima cotit zaci, ja que el Quico era conscient per experincia que aquest mtode la mar de corrent quan es podia actuar lliurement era contraproduent en la clandestinitat pel rastre que deixava. Noms servia, en aquelles circumstn cies, per donar pistes que la policia podia seguir i aix desmantellar peridica ment tota lorganitzaci penosament constituda. Conseqentment, totes les despeses que ocasionava la seva xarxa clandestina: propaganda, viatges, armes, ajuda als presos, etc., eren finanades amb el fruit de les seves expropiacions sistemtiques. Aquestes eren titllades sempre, sens dubte, de bandolerisme per la premsa espanyola, ja que estava lluny de reconixer oficialment lexistncia de grups revolucionaris i, per tant, silenciava totalment les seves activitats. Daltra banda, els anarquistes mai no van reivindicar obertament lacci expropiadora com a arma revolucionria. La premsa de lexili mai es va pre ocupar tampoc dexplicar la seva necessitat ni de difondre les diferents accions com a tctica dels grups urbans, que era lnic mitj de qu es disposava per contrarestar la infatigable campanya contra el bandolerisme que explotava el franquisme. Encara no shavia arribat a un Carlos Margihela 7, revolucionari brasiler que lany 1968 va saber escriure a les seves Operaciones y tcticas guerrilleras 8 tot un captol dedicat a les expropiacions. Aix les va definir:

Les expropiacions sn operacions a m armada i tctiques guerrilleres destinades al finanament i provement de la revoluci. Aix doncs, Sabat feia finanar la seva activitat als grans banquers, em preses o propietaris. Tot el fons, per, era engolit rpidament i sempre enso pegava amb lescull insuperable de la falta de diners. Fidel a la seva idea de mobilitzar tot el poble espanyol contra el rgim franquista, Sabat havia carregat el grup de quatre homes amb un manifest elaborat anteriorment. Aquest sadreava al poble espanyol. Desprs de tren car amb Faceras es va dedicar a distribuirlo per la ciutat barcelonina, i tam b va enviar alguns exemplars als pobles de la comarca. Heus aqu el text: AL POBLE ESPANYOL CRIDA ALS ESPANYOLS ANTIFEIXISTES PER A UNA ALIANA DEMOCRTICA DE RESISTNCIA ANTIFRANQUISTA Treballadors, intellectuals honrats, republicans de lEsquerra Republicana i de lEsquerra Catalana, socialistes del PSOE i del POUM, obrers de la CNT i de la UGT, idealistes de la FAI, joves llibertaris, homes i dones de qualsevol condici i estat, per de sentiments humans i desperit liberal: Poseu al servei duna resistncia activa els mitjans de qu disposeu segons les vostres possibilitats: fora i decisi, intelligncia, cultura, voluntat, ajuda econmica. Noms amb la uni de tots aquests valors morals podrem esfondrar el rgim que ens oprimeix. Us adoneu de lactitud que han pres els pasos que sanomenen democrtics (EUA, Anglaterra, URSS, Frana, etc.) que proclamen als quatre vents que van fer la guerra per alliberar els pobles del feixisme? Ahir, aquests pasos van acceptar que Franco estigus representat a la UNESCO. Avui, ho han acceptat a lONU. El poble espanyol sadonar de nou que: EL PROBLEMA DESPANYA S UN PROBLEMA DELS MATEIXOS ESPANYOLS. Ja fa 18 anys que Franco, general de la Repblica, es va aixecar amb el suport daltres militars tradors i de totes les forces reaccionries i clericals que la Repblica, massa generosa, havia deixat viure i desenvolupar-se. El poble va mostrar el seu rebuig i la seva indignaci sortint al carrer i lluitant des del

7 Carlos Marighela va nixer lany 1912 a Salvador de Bahia, de pare grec i mare italiana. Primer, comunista, desprs es rebell contra el que ell anomenava aburgesament dels partits comunistes dAmrica Llatina. Lany 1968 cre lAliana Alliberadora Nacional. La seva primera etapa va consistir en la recaptaci de fons a base dexpropiacions als bancs i la recuperaci darmes per a crear els primers grups de guerrillers urbans. Per a Ma righela, lactivitat revolucionria essencial era la guerrilla, per amb la condici de... ferla b. Va morir el 4 de novembre de 1969 a Sao Pablo, en una emboscada que prepar la policia amb la complicitat de dos eclesistics. 8 Vegeu: Carlos Marighela, Accin libertadora, Documentos latinoamericanos,. Ed. Maspero, Pars, 1970.

224

225

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

primer dia virilment contra aquell grapat de tradors i criminals. Aquests noms van poder vncer grcies al suport del feixisme internacional, encarnat per Mussolini i Hitler, grcies als mercenaris del ter destrangers i del grapat de moros muntanyencs que, en la seva incultura, es van allistar per lesquer dels saquejos i violacions que els permeteren. Ja fa 18 anys que el poble espanyol viu encadenat, dessagnat i empobrit sota el rgim imposat per la violncia del franquisme clerical feixista, encarnat en la persona de Franco, general trador que continua martiritzant i deshonrant els espanyols. Ahir lacai de Hitler, avui s ha venut al capitalisme mundial i a l imperialisme nord-americ, hipotecant el territori espanyol per un manat de dlars i comerciant amb la vida i la terra dels espanyols, que en cas de guerra seria convertida en camp de batalla, s a dir, en camp de desolaci i runes. Els governs que sanomenen democrtics i que en realitat noms proven la seva falta d honor i de dignitat, simulen loblit dels insults que Franco els va adrear quan estava al servei del feixisme alemany. Han aconseguit que s hagi aprovat l ingrs a lONU, pacten amb ell i tracten dajudar-lo en la consolidaci del seu rgim, moneda de canvi pels serveis que com a mercenari els ofereix avui, ignorant, o potser amb conscincia, que el tir pagat de si mateix els menysprea. Les anomenades democrcies, els homes que militen en mitjans sediciosos avanats i revolucionaris, continuen sordes i mudes davant lespectacle que ofereix lEspanya mrtir, davant dels crits de dolor dels herois que en la foscor paguen amb la seva sang la gosadia de defensar la llibertat. Per no ens hem de desmaiar: el poble espanyol MAI no es resignar a la condici desclau. La llibertat dEspanya ser obra dels mateixos espanyols, amb lajut dels homes honrats i liberals del mn sencer, decidits a ser ells qui duguin a terme la lluita. LALIANA DEMOCRTICA DE RESISTNCIA ANTIFRANQUISTA s la interpretaci daquest desig, daquest anhel de lluita per lalliberament dEspanya i la instauraci dun rgim que asseguri la llibertat i la justcia, i en el qual sagrupin homes de totes les tendncies poltiques de significaci liberal i de totes les organitzacions socials i sindicals. En nom daquesta aliana fem una crida a tots els espanyols, als antifranquistes dEspanya i de lexili. Ha arribat el moment que aquesta UNI sigui una realitat i que cadasc, segons les seves forces i capacitats, hi aporti el seu suport incondicional moral i material.

Per tal que el sacrifici dels nostres millors homes que van donar la vida en aquesta lluita no sigui en va, ni tampoc els molts esforos que es van fer i els que es continuaran fent: Unifiquem-nos tots a lADRA sota una sola consigna: LESFONDRAMENT DEL FRANQUISME. Per tal que els nostres fills puguin viure felios i no coneguin aquest rgim doprobi i de misria. Camperols, ajudeu els homes de la resistncia perqu puguin complir la seva missi. Soldats, no obeu els vostres caps si us manen tirar contra el poble, en el qual hi ha els vostres pares i germans. Agents de lautoritat al servei del rgim franquista, no feu resistncia al poble si voleu evitar que es vessi ms sang. Visca la llibertat! Acabem amb la tirania i lesclavatge! Visca lAliana Democrtica de Resistncia Antifranquista! Junta de Defensa. Espanya, febrer de 1956 El dia 21 de mar de 1956 Sabat caminava pels carrers de Barcelona amb un company quan, un sis sentit desenvolupat en el transcurs de tants anys de lluita i de perills constants, el va advertir a les Drassanes, que el seguien. Es va aturar diverses vegades per intentar comprovarho, per no va veure cap senyal. El Quico, per, creia en el seu instint i sabia que algun perill era a prop seu. Els dos companys van enfilar un cam complicat que excloa qualsevol possibilitat que alg segus casualment el mateix trajecte. En tombar una cantonada li va dir al seu company que sallunys i ell es va aturar a langle. No va trigar a com provar que el seu instint no lenganyava, sescoltaven passes que safanyaven. Lhome que arribava amb tanta pressa va ensopegar, en tombar la canto nada, amb la boca duna pistola i dos ulls marrons, quasi negres, que linterrogaven. Sabat li va demanar la documentaci amb cara de pocs amics. Lamenaat era un policia veter, linspector Jos Flix Gmez de Lzaro Her naiz 9, el qual, passat el primer moment, rpidament va intentar treure la pis tola. El Quico va disparar gaireb a boca de can i linspector va deixar la seva vida a la carretera de Montjuc, al barri del Poble Sec. Sabat sen va endur la documentaci per esbrinar qui era.
9 Flix Gmez va nixer el 28 de juny de 1909. Excombatent de lExrcit franquista, lany 1941 va entrar a formar part de la plantilla de la policia de Barcelona. Quan va perdre la vida prestava servei a la comissaria del districte sud (Av. Jos Antonio actual Gran Via de les Corts Catalanes, nmero 420).

226

227

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

La policia ja estava assabentada de la presncia del Sabat i Faceras a Bar celona, per el que no podia saber, ja que ning ho sabia, era que els dos companys shavien barallat en arribar a la ciutat. Als diaris dels dies 22 i 23 de febrer apareixien les fotografies antropomtri ques dels dos resistents i sels acusava dhaver assassinat conjuntament Gmez de Lzaro. La fotografia del Faceras la tenien arxivada des de 1946, data en qu purg una pena de pres a Barcelona per tinena illcita darmes i orga nitzaci clandestina. Per la policia mai no havia tingut locasi de fer asseure Sabat davant dun objectiu. On s que tenien la seva fitxa antropomtrica era a Frana. La solidaritat entre serveis sanava afirmant any rere any. Sabat, com de costum, estava sense un ral. Quan va arribar amb Faceras a Barcelona covava un atracament a lagncia nmero 17 del Banco Central (situada al carrer Fusina, nmero 7), i la ruptura amb el seu amic, tot i que loblig a modificar el pla inicial, no va fer que labandons. Latracament es va dur a terme amb una audcia i una habilitat increbles. El banc estava a la vora del mercat del Born. El 23 de maig a les onze del mat Sabat i ngel Marqus van llogar un taxi i van baixar a prop de lestabliment bancari, amb un cabs que justificava la proximitat del mer cat. Van fer aturar el taxi de tal manera que una cantonada impedia veure al xofer els esdeveniments, que no trigarien a produirse. Era un dia plujs i la parella de grisos que estava de gurdia, que tenia lobligaci de passejarse davant de la porta, shavia aixoplugat rere la porta giratria daccs al vestbul, on estaven les taquilles. El Quico, amb pas decidit, entr al banc i tragu la metralleta Thompson que duia sota la gavardina. Un dels gurdies intent treure la pistola per Sabat dun cop de culata al bra va fer que amolls larma. Tot seguit desar m el segon, i es fic les dues armes a les butxaques. El Banc estava ple de gom a gom. Mentre Sabat controlava els clients, treballadors i gurdies, ngel Marqus safanyava a omplir de diners el cabs enorme. Per cert que, com a conseqncia de les presses, sen deix una quantitat bastant important. Va colgar el cabs amb un sac i sencamin cap al taxi, que els esperava innocentment, mentre Sabat protegia la retirada. Aquest darrer, quan calcul que el seu company havia arribat al vehicle va treure una bomba de metxa curta que duia a la butxaca, lencengu i la colloc davant de la porta de lestabliment, mentre aconsellava als testimo nis involuntaris que sajaguessin a terra com ms lluny millor de lentrada per no ser ferits per lartefacte, que esclataria en pocs segons. Tothom va se

guir el consell i Sabat sencamin cap al taxi, sense que el xofer sassabents de res. La metxa de la bomba guspirej i fumej profusament i aviat sapag, sen se produirse la temuda explosi. Advertida la fora pblica, arrib amb tanta rapidesa com aparatositat. Sendugueren lartefacte explosiu al parc i els ar tificiers el desmuntaren. En ferho, van poder comprovar que es tractava dun simple tub metllic ple de sorra amb un paperet que deia: Perqu vegeu que no sc tan sanguinari com dieu. Lanalfabet. Hagus pogut signar com a Francesc Sabat perfectament, ja que aix de sanguinari i analfabet eren flors que li llenaven constantment a la premsa. Sabat i ngel Marqus van tornar a Frana el 26 de juliol de 1956. Aquest darrer fou detingut el mateix dia, en creuar la frontera indocumentat, a Prats de Moll. Duia a sobre una pistola Star de 9 mm. El 9 dagost va ser jutjat per pas clandest de frontera i tinena illcita darmes. El tribunal va reconixer circumstncies atenuants i va ser condem nat a 12 dies de pres. LOrganitzaci a lexili continuava sense resoldre les seves contradiccions. Duna banda existien els comits i comissions mltiples que disposaven duna estructura legalitzada (MLECNT) o tolerada (FIJL i FAI) per les autori tats franceses. Daltra banda, alguns companys lluitaven estrilment a les as semblees, plens i congressos per tal dintentar deslligar lactivitat legal i quasi exclusivament burocrtica de lacci conspiradora que noms es podia dur a terme en la clandestinitat. Generalment, la tendncia comiteril que imperava era la que es recolzava en la passivitat de la majoria i en un sistema de votacions totalment absurd, ja que permetia tota mena de maniobres i tracamanyes 10. En realitat, si shagus adoptat una lnia combativa molts homes haguessin hagut de sortir de la seva apatia. Mentrestant, per, la poltica de poltroneria i la desautoritzaci de tots aquells que no lacceptaven servia de justificaci a tota una massa indolent i ms predisposada a discutir temes abstractes, com per exemple: Posici de lOrganitzaci davant leventualitat duna nova guer ra mundial, que a prendre decisions sobre la guerra que havien declarat al franquisme des de 1936. Al novembre de 1956 Sabat sortia de nou cap a Barcelona amb dos ho mes: ngel Marqus Urd i Amadeo Ramn Valledor, aquest darrer ms co
10 Sutilitzava el vot nominal. Per exemple, en un Ple de regionals una federaci que tingus trescents afiliats

228

229

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

negut com lAsturiano. El Quico lhavia conegut recentment i aquesta era la primera vegada que participava en la lluita antifranquista a Catalunya. Ama deo Ramn shavia evadit de la Colnia Penitenciria de Minas de Moro (a Fabero, Lle) lany 1942, on es redimien les penes per treball forat, i sincorpor a una partida important de guerrillers. Aquesta partida la dirigia un cos seu, Serafn Fernndez Ramn (el Santeiro), miner i militant de la CNT de Guimara (Lle), on va nixer el 1915 11. El 5 de desembre de 1947 el Santeiro i alguns dels seus homes van patir una emboscada de la Gurdia Civil en una casa de la zona de Fabero. Els guerrillers van sortirne i Serafn va ser cosit a trets. Amadeo Ramn va aconseguir fugir sa i estalvi. Lany 1955, quan les partides guerrilleres havien estat exterminades, lAsturiano decid passar a Frana. Lluny de la seva terra sentia la nostlgia de lacci i sempre es mostra va amb ganes de reprendre la lluita activa contra el rgim franquista. Sabat accept la seva collaboraci. Tanmateix, lactitud fora personal i irresponsa ble de lAsturiano va provocar ben aviat alguns petits incidents pels quals Sa bat el va haver damonestar. No obstant, com que havia acceptat de bon grat que tots els diners aconseguits shavien de destinar a la propaganda i a lactivitat antifranquista, el Quico no va voler mostrarse excessivament intransigent. Els tres homes van fer la seva ltima etapa al mas Graboudeille, que ja hem descrit anteriorment. Novament Sabat havia projectat un atracament important, pensat per ser dut a terme noms per tres homes. El seu finanador seria aquest cop lempresa constructora Cubiertas y Tejados de Barcelona, les oficines de la qual eren al carrer Lincoln, nmero 12. ngel Marqus i Amadeo Ramn van quedarse a Terrassa, al domicili del company de Sabat, Josep Prat Clo sas 12. Mentrestant, Sabat va anar a Barcelona per examinar tots els detalls de loperaci. Uns dies ms tard an a Terrassa a cercar lngel per tal que lajuds en la distribuci dun manifest antifranquista amb el qual havia om plert les mot xilles abans de partir de Frana. Lanteriorment transcrit Crida als espanyols antifeixistes per a una Aliana Democrtica de Resistncia Antifranquista, amb data del mes de febrer de 1956, va ser distribut el mes de mar.
i que durant quinze dies hagus discutit lordre del dia, era derrotada (1 vot) per tres federacions locals que sumaven en conjunt onze afiliats (3 vots). 11 Vegeu el llibre de Hartmut Heine A guerrilla antifranquista en Galicia, Ed. Xerais de Galicia, Vigo, 1980. 12 Josep Prat, detingut en acabar la Guerra Civil, va ser condemnat a 12 anys i un dia de presidi. Aleshores estava en llibertat vigilada. Mor a Terrassa el 26 de maig de 1983.

Aquest nou manifest que havien dut des de Frana, amb data del mes doctubre de 1956 i redactat en termes molt semblants a lanterior (i que per tant no reprodum), donava per constituda laliana. Curiosament, per, es tava signat per lAgrupaci de Resistents Antifranquistes, en lloc de ferho en nom de lAliana Democrtica de Resistents Antifranquistes, com era lgic. Segurament aquest detallet va passar desapercebut. Aquesta va ser la darrera activitat propagandstica antifranquista duta a terme pels Grups Anarcosindicalistes. Un cop acabada aquesta feina, el Quico pass a la segona part del seu programa: latracament a Cubiertas y Tejados. Va telefonar lAsturiano, que encara era a Terrassa, i es van trobar tots tres a principis de desembre a Bar celona. Lempresa seria desvalisada el 22 de desembre de 1956, data adient per aconseguir un bon bot, ja que es trobarien amb la paga de Nadal. Latracament es va dur a terme amb la precisi duna operaci de comando. ngel Marqus i Amadeo Ramn esperaven larribada del Quico, situats no gaire lluny de lempresa per verificar que no shagus produt cap canvi inesperat de darrera hora. Sabat, a lhora prevista (les quatre de la tarda), arri b amb un taxi. Va baixar del vehicle i, en avanar cap a lestabliment, se sor prengu perqu els seus companys shavien quedat all on eren, immbils, sense anar a trobarlo. Hagu datansarse a ells i preguntarlos: Qu passa? Qu dimonis espereu? A dins hi ha molta gent respongu lngel. Les oficines de Cubiertas y Tejados presentaven una peculiaritat: installades modernament, amb uns finestrals amples, eren perfectament visi bles des del carrer. Aquell dia hi havia ben b dues dotzenes de persones espe rant o efectuant operacions a les finestretes, sense comptar els treballadors. La sala principal era un vestbul ample, on un vigilant vestit amb un vists uni forme passejava. Au vinga! Aix no t cap importncia... Entremhi... replic Sabat. Afeg el moviment a la paraula i els seus dos companys el van seguir. Els tres anaven correctament vestits. Lnic que podia diferenciarlos de qualsevol client ordinari eren les metralletes Thompson calibre 11,43 mm que duien dissimulades davall de les gavardines. Ja al vestbul, el porter els va demanar amablement qu desitjaven. Voldrem va fer Sabat parlar amb el senyor Guilln. Guilln...? Guilln...?

230

231

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

S, Guilln va insistir Sabat i, alhora, amb naturalitat, com si enrao ns amb un vell amic, li va posar la m a lespatlla i somrient, com si li expliqus un acudit, va afegir, i si vols conservar la pell intacta procura de no fer cap gest anormal i segueix les meves indicacions sense remugar. Sc el Quico, saps..? Acompanyans al primer pis, com si fssim clients de primera. Au, passa! Si us plau... tinguin en compte que tinc dona i fills... Qui ho ha de tenir en compte ets tu li va fer Sabat, fes el que et digui i no et passar res. Au! Amadeo Ramn es qued al lloc que ocupava el porter sense que ning en fes cas. A lesquerra del vestbul, una escala duia al primer pis. Hi van pujar el porter al capdavant i Sabat i ngel Marqus rere seu. Al primer pis van tro bar una saleta amb tres portes. Truca discretament a la de la dreta el Quico indic al porter. La porta sobr de seguida. El can de larma del Quico va espitjar el porter a dins del despatx, on hi havia cinc treballadors, i no hagu dobrir boca. Que ning es mogui! Al mnim gest us socarrem a tots va amenaar el Quico. El to va ser sens dubte convincent, ning no va parpellejar. Sabat orden a tots els treballadors que es colloquessin amb les mans recolzades a la paret i els peus bastant separats, per tal que estiguessin en una posici de desequi libri. Tot seguit pregunt: Qui de vosaltres s el caixer? Que vingui! Va aparixer linteressat i, convidat pel Quico, saprop a un armari que cobria tota una paret de loficina. Obr una porta que deixava veure que esta va ple darxivadors. Aquesta paret de larmari girava i descobria la caixa de cabals encastada a la paret. Mentre Sabat vigilava els presents ngel Marqus omplia un sac amb els feixos de bitllets. Vora un mili de pessetes! Acabada la recollecci, el Quico obsequi amb un discurs breu els treballadors garratibats. Amb frases curtes per clares els explic que els diners que senduien serien destinats a mantenir la resistncia contra el rgim franquista. I un cop va acabar lexplicaci, afeg: I ara macompanyareu tots, en silenci, al soterrani. Abans de marxar volem visitar la caixa de cabals principal. Per arribar al soterrani havien de passar obligatriament pel vestbul. A la dreta, un passads curt menava a una escala que duia al soterrani, refugi de la caixa de cabals amb valors, divises, accions, etc. En arribar al vestbul veieren

amb sorpresa que lAsturiano encanonava tots els treballadors i clients, amb el dit al gallet. Aquest contratemps inesperat impedia continuar el projecte, ja que lalerta exterior podia produirse en qualsevol moment. Sabat tingu la reacci im mediata de treure una navalla i tallar els cables telefnics que trobava a m, per com que nhi havia molts va comprendre que per inutilitzarlos tots per dria molt de temps. Daltra banda, al carrer, alguns transents shavien aturat per contemplar lespectacle, somrients. Ens pensaven que assistien al rodatge duna pellcula de gngsters. Sabat sadre a tothom que era a la sala: Si alg surt per la porta que spiga que no tindr locasi dexplicar laventura. ngel Marqus amb el sac dels diners, savan uns metres direcci cap al taxi amb qu havia arribat Sabat, aparcat all a la vora amb el xofer esperant los, ignorant tot el que ocorria. Engega el cotxe! Eh...? exclam el conductor, espero un altre senyor, a vost no el conec... ngel Marqus, sense perdre el temps discutint, li va posar el can de la Thompson davant dels nassos i li va dir: I ara, no em coneixes? Els dos amics no van trigar a aparixer. Van entrar al taxi i van arrencar immediatament. El xofer, no sense ra, seguia remugant per la poca conside raci amb qu se lestava tractant. Sabat deman a lAmadeo qu havia suc cet a la planta baixa mentre ells eren al primer pis. Doncs, res. Algunes persones volien marxar i he hagut de treure larma per dissuadirles. No era el moment ms adient per discutir, i el Quico no el va respondre. Tanmateix, aquesta falta de serenitat de lAsturiano hagus pogut engegarho tot a dida. El Quico li havia donat la consigna de deixar entrar i sortir la gent lliurement mentre ning sadons del que ocorria, evidentment. En arribar a lindret que havien indicat al taxista, tots tres en van baixar i es van dispersar. Abans, per, li van aconsellar que ans a la policia rapida ment a denunciar el que havia vist per tal de no veures implicat en latracament. Desprs, havent canviat diverses vegades de taxi, es van trobar en un indret convingut anteriorment.

232

233

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Era fcil preveure que un atracament tan auda, realitzat a ple dia per tres homes i amb un bot tan important en detriment duna societat influent mo bilitzaria totes les forces per tal de caar els autors. A ms a ms, malgrat que no fos un indici capital, la policia sabia que shavia denfrontar de nou amb Sabat. Aix doncs, la prudncia ms elemental exigia que estiguessin amagats durant uns dies, sense trepitjar el carrer. Es refugiaren en un pis del carrer Tarrs, a prop del mercat de Santa Caterina, al Casc Antic de la ciutat. All vivia Valentina Crespo Sebastin. Hi van passar els dies 23 i 24 de desembre. El dilluns 25, Sabat comunic als seus companys que se nanava a fer una visita breu a un poble de la provncia, on tenia unes gestions pendents. Des prs dinsistir que no es moguessin de la casa sota cap pretext, Sabat, disfres sat, se nan i retorn al vespre del mateix dia. En arribar sassabent que ngel Marqus havia sortit al carrer. Lenuig del primer moment es convert, en veure que les hores passaven i que limprudent no tornava, en inquietud. Sabat decid anar a buscarlo. Amb mil i una pre caucions sencamin cap a algunes cases que lngel coneixia i on per algun motiu hagus pogut anar. Les primeres gestions van ser infructuoses. Cada vegada ms preocupat, decid anar a la casa de Dolors Masvidal Planas, una vdua que vivia amb al seu fill Antoni Salv Masvidal a la Diagonal. Prudent com sempre, evit lentrada principal i pass sigillosament pel jard, i desprs tust la porta que hi donava. Lobr lAntoni, per en veure de qui es tractava sacotx. Sabat, amb un reflex instantani, es deix anar cap a un costat. Es van sentir uns trets i el xiulet de les bales. Sense perdre un instant va desfer el cam i sescap. Afortunadament, els agents estaven a la part anterior de la casa, on shagus presentat normalment una visita. Com coneixia la policia aquella casa? Per qu lhi esperaven? Sabat arrib a la conclusi que ngel Marqus havia estat detingut. Per lenigma no el pogu resoldre fins ms tard. La perfecta collaboraci de la policia internacio nal, a la qual ja ens hem referit vries vegades, havia perms localitzar, a travs de correspondncia intercanviada entre Frana i Espanya, ladrea dun matri moni que vivia a la Travessera de les Corts. Eren Miguel Esfors Ibnez i la seva companya Josefa Masvidal. Lendem de latracament a Cubiertas y Tejados, el 23 de desembre, la policia va irrompre al domicili a les dues de la matinada. Miguel Esfors confess all que la policia ja sabia, que Sabat havia rebut en aquella casa algunes cartes procedents dels Pirineus Orientals. Era possible, doncs, que lhome que era un vertader malson per a la policia catalana shi

presents. Per a major seguretat van fer el mateix a la casa de la sogra, Dolors Masvidal, la dona de la Diagonal, on havien tirotejat el Quico i nhavia sortit ills per pura casualitat. Amb la imprudncia dngel Marqus havia comenat el primer acte duna tragdia que tindria mplies repercussions i que afectaria moltes llars de treballadors. ngel Marqus, com suposava el Quico, havia caigut a les urpes de la policia. Va ser caat a la ratera preparada a la Travessera de Grcia. Aix com portava que la casa del carrer Tarrs, on eren lAsturiano i el Quico, ja no oferia cap seguretat, tampoc loferien els altres domicilis coneguts pel detin gut. Sabat confiava plenament en ngel Marqus, per tamb sabia que no trigaria a cantar. Aguantaria tot el temps que pogus, per... quant? Els mtodes dinterrogatori shavien perfeccionat molt. Conseqentment, els dos homes decidiren escampar la boira immediatament. Quina idea van tenir! Sabat i Amadeo Ramn van sortir del seu amagatall cap a les nou de la nit, i una hora i mitja ms tard aproximadament, la policia amb un desplega ment aparats de forces penetrava a la casa abandonada. No van trobar els qui buscaven, per van poder comprovar que seguien un rastre encara calent: la taula estava parada per sopar, per sense servir. En abandonar la casa del car rer Tarrs, la primera preocupaci del Quico va ser posar fora de perill el ma terial de tota mena que conservava en un altre domicili del carrer Bassegoda, entre els barris de Sants i la Torrassa, a lextrem oest de la ciutat. Aquest domi cili tamb era conegut per ngel Marqus. Van recrrer a una tercera persona per tal que els ajuds en levacuaci del material, el Gepa. Van arribar a lindret amb taxi. Un cop all, lAmadeo i el Gepa van quedarse al portal i el Quico va pujar a la casa per preparar tot el que hi tenia: armes, explosius, propaganda impresa, un magnetfon, crregues per al morter que utilitzava per llanar propaganda, etc. Quan ms atrafegat estava, va sentir xivarri al carrer: La policia! La policia! Sabat va empunyar la Thompson que duia a la bandolera i baix escales avall. Sabia que quan les forces armades arribaven en un lloc no era qesti de parapetarse i esperar que acabessin denvoltarlos: o sobria cam al primer moment o havia de prepararse per morir irremeiablement. La seva sorpresa en arribar al portal va ser no veure ning ms tret dels seus dos companys, que li van explicar que els crits procedien del taxista que havia fugit. Havia advertit algun detall que va ferli comprendre que els seus clients no eren dels habituals.

234

235

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Hi havia un fet que agreujava aquest contratemps, i era que als seients del darrere del taxi shavia quedat una maleta amb bastants diners. Segurament el taxista poruc alertaria la policia, i molt a prop don eren hi havia una co missaria i una caserna. Era intil, en aquelles condicions, pensar de salvar el material que tant havia costat reunir. Dos vigilants nocturns, atrets pels crits del taxista, es van presentar davant dels tres homes. Un dells, amb la pistola a la m, els va preguntar: Qui sn vosts i qu fan aqu? El Quico, que no tenia humor per dialogar, va respondre secament i sense parpellejar: Sc el Sabat! Ho has ents? Aix que... fot el camp, rpid! No voldria haver de matar un desgraciat... Tot just arribava el segon vigilant, per el primer ho havia vist clar i, adreantse al seu collega, li va dir mentre enfundava la pistola: Anemnosen... Aqu no tenim res a pelar... Els tres amics es van allunyar a pas accelerat. El problema ms immediat era trobar tan aviat com fos possible un lloc segur on refugiarse, ja que tota la policia de Barcelona sabocaria a la seva persecuci. Quin lloc podia oferir certes garanties? Lngel coneixia moltes coses, massa... Ja fora lluny, Sabat va dir als seus companys que lesperessin mentre ell anava a comprovar si podien installarse en una casa que coneixia. En tornar, va veure amb sorpresa una altra de la jornada que els seus amics shavien esfumat. Dun cant a laltre, esperant que tornessin, va passar una hora dangoixa mortal. Desprs daquesta espera tan llarga, amagat a lombra, va veure arribar en la llunyania patrulles de la policia i de la Gurdia Civil. Immediatament sen va allunyar. Al cap de poca estona va decidir agafar un taxi. Observant per les fines tres, per evitar caure en un control eventual, en passar per un carrer va creure que veia visions. Per all caminava lAsturiano a la deriva. Era una vertadera casualitat haver ensopegat amb ell. Man aturarse al taxista i el va fer pujar. Segons les explicacions dAmadeo Ramn, mentre esperaven, el Gepa va dir que anava a comprar tabac i no havia tornat. Poc desprs havia observat moviments sospitosos que el van incitar a marxar, per precauci. Temia que la policia hagus enxampat el Gepa o fins i tot havia pensat que podia haver anat a denunciarlos... Sabat no podia fer altra cosa que donar per bones les explicacions del seu company. Es van fer conduir fins a un punt del Carmel, al nord de la ciutat, on precedentment havien amagat una

maleta amb unes 100.000 pessetes i una metralleta. Per la maleta tamb havia desaparegut. No hi havia cap dubte, ngel Marqus buidava el pap, deia tot all que sabia... El problema principal continuava sense soluci: trobar un lloc on ama garse i poder esperar que lactivitat policial decreixs. Sabat havia arribat a la conclusi que cap dels seus punts de suport mereixia en aquelles cir cumstncies cap seguretat. Calia, aix doncs, trobar una nova casa, un punt que interromps la pista, que cap indici permets la policia darribar hi. Els dos amics van optar per una soluci desesperada, lnica que els quedava. Era ja una hora avanada de la nit, els carrers estaven cada vegada ms deserts i seguir deambulant per la ciutat no era possible. Daltra banda, des prs dun dia tan atrafegat, els dos homes estaven fsicament trinxats. Van baixar del taxi i es van aturar davant dun bar en el qual encara hi havia alg bevent i xerrant. Quan la primera persona va abandonar el local la van seguir discretament. En arribar aquell bon home al seu domicili, concre tament al nmero 341 del carrer Cartagena, el Quico shi va atansar i apli cantli el can de la pistola contra la ronyonada li va dir: Sc en Sabat. Pujar amb tu a casa teva. No tinc altre remei. Es tractava dun matrimoni que tenia una filla duns dotze anys. Sabat, amb cortesia, els va explicar que els destorbaria el mnim possible, per que mentre ell i el seu amic estiguessin a casa seva ning podria sortir al carrer i que no els passaria res si no els feien cap mala jugada. Lhome, serenament, els va dir que aquell pla era irrealitzable, ja que tant ell com la seva dona treballaven i si no anaven a treballar la seva absncia causaria estranyesa, i per tant alg hi acudiria per esbrinar qu passava. Sabat va comprendre que largument era vlid. Desprs de reflexionar va decidir que el matrimo ni podia anar a treballar, per que telefonarien a lescola de la noia dientlos que estava malalta. Ella es quedaria a casa per servir de garantia de la bona fe dels seus pares. El pla no deixava de ser perills, per no existia cap altra alternativa. Tot va anar perfectament. Van estarshi menys de quarantavuit hores, el temps indispensable per recuperar lal i rumiar les bases que la policia no hagus esbrinat en les seves investigacions. En abandonar la casa per installar se en una altra, a la mateixa ciutat, el Quico va indemnitzar la famlia per les molsties i angoixes que va estar obligat a infligirlos.

236

237

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Sabat shavia vist assetjat moltes vegades, per mai com ara. La policia bar celonina havia treballat sense descans, nit i dia, per acabar duna vegada amb lenemic pblic nmero u. Per acabarho dadobar, el 30 de desembre va esclatar una bomba al mo nument de la Victria, vora les sis del mat, a la plaa de nom homnim abans anomenada Cinc doros, que uneix el Passeig de Grcia amb la Diagonal. Lexplosi noms va causar danys al scol, per va esmicolar molts vidres de les cases dels voltants. Aquest monument era un lloc predilecte on relativa ment sovint els resistents collocaven petards per amenitzar les festes com memoratives franquistes. Aquest monument amb forma dobelisc shavia erigit en memria de Fran cesc Pi i Maragall, apstol del federalisme espanyol. Els franquistes varen arren car del monument el medall en qu hi havia el bust del deixeble de Proudhon lany 1940, i el van convertir en smbol del triomf de les armes de la tirania. La policia, sense investigaci, atribu la responsabilitat del succs a Sabat. Segons sembla, havien arribat a la convicci que per a ell no hi havia res que fos impossible. Aquesta vegada, per, estaven segurssims del triomf. Tant shavien apro pat en el seu setge al voltant del fugitiu i tan convenuts estaven daconseguir ho que els principals responsables dormien a la Prefectura de la policia, espe rant la imminent notcia de la captura o la mort del Quico. Com hem vist, Sabat i Amadeo Ramn havien aconseguit escapolirse dels actius escorcolls. Vora un mes van romandre silenciosos, sense donar se nyals de vida. A principis de febrer de 1957 van decidir tornar a Frana. Per mentre ells estaven fora de perill, amb la caiguda dngel Marqus i les informacions que havien aconseguit arrencarli, es desencadenava arreu de Catalunya una mplia repressi. Fins i tot van arribar brigades especials des de Madrid per donar un cop de m als seus collegues catalans. Dentrada van descobrir cases que en algun moment havien acollit Sabat, i els seus propietaris o llogaters, aliens sempre a les activitats del Quico, van ser detinguts. A partir del 31 de desembre de 1956 la policia va arrencar de les seves llars, moltssimes persones. A Terrassa: Josep Prat Closas i la seva companya Montse rrat Cavall Cunit, Jacinto Serra Baiona, Amalia Soriano Valverde, Llus Font Cunill, Jos Padilla Boloix, Francisco Snchez Berenguer, Higini Gonzlez Restoi, Francisco Valverde Ferrer, Miquel Vendrell Sard, Manuel Ortiz Que rol, el taxista Antonio Voladeras Carmona, Vicente Violeta Carceller i Santia

go Abad Prez; en total 14. A Olesa de Montserrat en varen caure tres: Santia go Marqus Rodrguez, Antonio Valverde Gimnez i Vicente Garca Garca. Tres ms a Esparreguera: Climent Mass Jord, Joan Belles Estruch i Ramon Sol Bros. A Ripoll, vuit: Jos Molas Barcel, Ramon Bartes Cub, Pere Bartes Cub, Joan Gell Vila, Joan i Josep Peitav, Ramon Gumara, Pilar Aix Farrs. A Moi, sis: Antoni Corominas, Pere Capdevila. Alfons Teixid, Carles Co dina, Joaquim Rosquelles Vilaseca i la seva dona Bienvenida Gimeno Ferrer. A Barcelona, deu: Valentina Crespo Sebastin, Filomena Urruticoechea, Je susa Unanue Laburu, EdgarEmilio Rodrguez Zurbarn, Buenaventura Freixenet Uset, Ana Garca Lpez, Dolors Masvidal Planas, Antoni Salv Masvidal, Miguel Esfors Ibez i Josefa Masvidal. Una batuda de quaranta quatre homes i dones. Als autos de processament del 13 de febrer de 1957 sindica ben clara ment: ... pertanyien a lOrganitzaci clandestina de la CNT que estava orga nitzant en aquesta regi Francesc Sabat Llopart (a) el Quico i la seva colla de malfactors, que tenien armes i municions que sencarregava de passar des de Frana el Sabat i la seva colla, aix com bombes de m i propaganda referida a lorganitzaci, anomenada El Combate, havent actuat els individus esmen tats en les tasques de captar addictes i distribuir propaganda.... Entre les diverses acusacions contra Josep Prat Closas, Higini Gonzlez Restoi, Llus Font Cunill i Montserrat Font Cunill sagregava la dhaver pas sat clandestinament a Frana el juliol de 1956 per assistir a un mting de la CNT al Palau dEsports de Tolosa. El 14 de juny de 1958 es va celebrar el consell de guerra a Barcelona contra tots aquests companys i daltres que van ser inclosos a la mateixa causa. En el moment del procs vintiset dels encausats gaudien de llibertat provisional, que els havien concedit sis mesos desprs de la seva detenci. El tribunal va distribuir les penes segents: ngel Marqus Urd, 30 anys per delicte datracament, rebelli i tinena illcita darmes i explosius; Josep Prat Closas, 12 anys i un dia pels mateixos motius tret del delicte datracament; Climent Mass Jord, Joaquim Rosquellas Vilaseca i Dolors Masvidal Planas, vuit anys i un dia per ajudar a la conspiraci i per atemptar contra la seguretat de lEstat; a Ramon Sol Bros, set anys per tinena illcita darmes i explosius i per atemptar contra la seguretat de lEstat; sis anys i un dia a Jesusa Unanue Laburu, Miguel Esfors Ibez, Santiago Mar qus Rodrguez, Valentina Crespo Sebastin, Bienvenida Gimeno Ferrer i Ramon Gimeno Mart, per ajudar a la conspiraci, atemptar contra la segu

238

239

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

retat de lEstat i per tinena de propaganda anarcosindicalista; Montserrat Cavall Cunill, dos anys per propaganda subversiva i organitzaci clandesti na de la CNT. Cinc processats van ser condemnats a un any, nou a sis mesos, un a tres mesos i onze van ser absolts. En aquest consell de guerra contra persones essencialment acusades dor ganitzaci clandestina de la CNT shi van incloure deliberadament, per po der agreujar les sentncies, dos individus que no tenien res a veure amb la resta dinculpats. A Lzaro Anguera Garca i a Gins Moreno Garca sels acusava de ser els autors de la mort del policia Flix Gmez de Lzaro, fet ocorregut el dia 21 de mar de 1956 a Montjuc. Nestaven acusats tot i que la policia sabia perfectament que lautor era, com hem explicat anteriorment, Francesc Sabat Llopart. Ambds van ser condemnats a mort, per desco neixem la continuaci dels seus casos. Sabat no es refiava gens dAmadeo Ramn (lAsturiano). Moralment el con siderava un sser fora menyspreable, ja que ms duna vegada havia observat algun detall que li havia confirmat la seva impressi. Com a conseqncia de la repressi que es vivia a la comarca del Llobregat havia pensat danarsen a Frana; Sabat havia rumiat de ferho per un cam que feia temps que no havia recorregut, per Santa Coloma de Farners, fora dels seus punts de suport habituals. Va pensar que era perills fer un viatge tan llarg amb la quantitat important de diners que havien aconseguit conservar del bot de Cubiertas y Tejados acompanyat duna persona que gastava una moral tan dubtosa. Com veurem ms endavant, Sabat no anava pas equivocat. Una companya que linspirava absoluta confiana, Maria 13, amb qui havia collaborat freqentment, estava tamb a Barcelona. Acabava de sortir duna operaci greu i tamb volia anarsen a Frana. Ella ja havia preparat el seu viatge, que havia de ser forosament menys feixuc que els que feia el Quico normalment. Per va anar a visitarla i li va exposar clarament el problema, els temors que li inspirava el seu company i la necessitat que ans amb ells una tercera persona. La noia, que sabia per experincia qu representava un viatge com aquell, no se sentia amb prou forces per emprendrel i va intentar ferli com prendre que la seva presncia, ms que una ajuda, seria una nosa. Sabat,
13 Aquest nom s fictici per voluntat expressa de la interessada.

per convncerla, li va prometre que farien el viatge a base detapes breus, al pas que ella necessits, que ella no duria cap crrega, etc. La Maria, que en el fons desitjava fer el viatge amb el Quico, es va deixar convncer amb rela tiva facilitat. Havent fixat el dia de sortida, el 6 de febrer, es van citar al barri de Sant Andreu. Sabat shi va presentar vestit de pags, semblava un vellet. Duia una boina, una bufanda negra enorme i un cabs ple de fruita. Davall la fruita... una metralleta carregada i tot el seu equip de muntanya. La Maria, que duia un farcell, i Sabat van pujar en un compartiment del tren que els havia de dur a Granollers. Un xiquet va cedir el seient al vellet i ell el va acceptar de bon grat i agrat. Amadeo Ramn viatjava al comparti ment contigu, amb una motxilla ben replena, com la dun excursionista. A Granollers van esperar dues hores el tren que havia de durlos fins a Hostalric, poble muntanys de la comarca gironina de la Selva. Aquest era lltim tram motoritzat i de pas obligat per arribar cap amunt des del litoral. A Hostalric, van evitar el poble emmurallat, amb una clebre fortalesa erigida sobre un tur, i van fer cap directament a la muntanya. Shavien ben equipat per a la llarga caminada fins a la frontera: pantalons forts, botes sli des, passamuntanyes, etc. Hi havien arribat de nit i van enfilar el cam. Da vant seu tenien la comarca de la Selva, una de les ms encisadores de la pro vncia de Girona. A travs dels boscos frondosos sarriba al poble dArbcies, anomenat el jard del Montseny per la seva gran varietat floral. A trenc dalba es van aturar en un bosc, a la falda del Montseny. A la seva esquerra havien deixat enrere Breda, amb el seu campanar romnic, denominat la catedral del Montseny, i en el llunyedar podien veure la silueta del castell de Montsoriu. Per els nostres fugitius no havien emprs un viatge turstic; van fer un mos i es van ajaure per descansar, fent torns de gurdia. Sabat feia onze anys que no havia recorregut aquell cam, lhavia escollit perqu va pensar que probablement seria el que menys entrebancs els oferiria. El grupet caminava durant tota la nit, a poc a poc perqu la Maria no s canss, i saturaven de tant en tant. Durant el dia descansaven ben amagats al bosc. Van transcrrer tres dies sense cap incident, tret que es podia observar Sabat amb un nerviosisme inusitat. El que passava s que el Quico shavia desorientat i no reconeixia el bon cam. Quarantavuit hores ms tard es feia patent levidncia, estaven en un punt pel qual ja havien passat. Sabat estava furis i es malea a si mateix. Havien perdut tres dies i no els quedava ni un roseg de pa.

240

241

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Per proveirse de queviures van decidir abandonar la muntanya i apropar se a la carretera. Van arribar a la vista duna cabana de carboners. El grup shi va acostar amb cautela, ja que la Gurdia Civil utilitzava sovint aquestes ca banes per dormirhi. L Asturiano es va quedar vigilant a la porta i el Quico i la Maria van entrarhi. Van veurehi dos homes que dormien: un vell i un jove duns vint anys. Sabat va despertar el sagal i fluixet li va demanar el cam per anar a un poble determinat. Llavors el jove va despertar el vell, que era el seu pare. Lhome sincorpor i guait de cua dull els desconeguts que limpor tunaven. Sabat li va repetir la pregunta. Marxin daqu! Jo no s res! Sabat, pacientment, li va parlar en catal, fet que va semblar crear una mica ms de confiana en lhome. Tots els carboners de la zona havien estat advertits el dia abans de lobligaci que tenien de denunciar qualsevol desco negut que veiessin per aquells indrets, sota lamenaa de ser detinguts i casti gats. Lhome va insistir perqu marxessin. Els va prometre que no diria res per que se nanessin per no comprometrel. Es van acomiadar i el jove va sortir amb ells. Els va explicar que el pare havia pertangut a una organitzaci sindical i que com a conseqncia lhavien maltractat i empresonat. Desprs de la Guerra Civil havia passat dos anys en un camp de concentraci i des daleshores en shavia desents de tot, tret de treballar com un ase. Els va dir que sesperessin un moment i va tornar a entrar a la cabana. Des de fora es podien sentir els crits del pare i la veu suplicant del fill. Al cap duns minuts el jove va sortir amb un pa i les indicacions del cam que havien demanat, prou explcites perqu poguessin fer dues etapes sense por dextraviarse. Com el bosc era molt fronds van decidir caminar de dia, per sempre pels caminois ms propers al cim. Durant la jornada es van topar amb diversos grups de carboners a qui es van limitar a saludar, sense entaular cap conversa. Es feia fosc. Amadeo Ramn va dir que no podia resistir ms la set, que estava obligat a beure fora arran duna operaci que li havien fet uns mesos abans a lestmac. Sabat, sempre conciliador, va decidir desviarse del cam per buscar aigua on fos. Van descendir cap a un tlveg on es distingien algu nes cabanes de carboners o llenyataires. A prop duna daquestes van desco brir tres damajoanes que els seus propietaris havien mig colgat per conservar fresc el vi. En van beure i en van omplir les cantimplores. Com a indemnitza ci van deixar un bitllet de banc a sota dun dels recipients. Van escalar la muntanya de nou per arribar al cim. La Maria estava tan cansada que en asseures per descansar una estona immediatament es va

adormir profundament. Al cap de poca estona van haver de despertarla, havien sentit trets. Possiblement provenien dun caador furtiu, per era mi llor no temptar el diable. Aquella nit van avanar tant com van poder. Saba t volia allunyarse tan com fos possible, ja que havien deixat petjades. La nit segent es va plantejar altre cop el problema de laigua. En travessar un pont lAsturiano va dir que baixava al rierol, ja que afirmava haver sentit el soroll de laigua. No en va trobar ni una gota, noms sorra i cdols. El terra era cada vegada ms rid i sorrenc. Per guanyar temps van fer drecera per un cam cobert de matolls i esbarzers, pel qual van obrirse pas a cops de gaiato. En arribar a un terreny menys dificults tots duien les mans ensangonades i la Maria, fora ms petita, duia la cara tan dibuixada desgarrinxades que feia llstima de veure. En comenar a ferse de dia van ensopegar amb un paisatge verds, i fins i tot van trobar una font que destillava un rajol daigua fres qussima. Van beure fins que es van haver sadollat del tot i van omplir les cantimplores. Tots havien perdut la noci del temps que duien caminant. El paisatge es transform sobtadament: altra vegada roques i pedres arreu, ni una taca dherba a la vista. El grup avanava feixugament, amb molt desfor per avanar poc. Com que caminaven de nit, corrien el risc de torarse un tur mell o patir alguna lesi major. Per fi van aconseguir travessar la zona ms difcil. Van enfilarse amb dificultat a una muntanya escarpada, i van arribar a una mena de plataforma on van pensar que podrien descansar sense ser vistos. Els tres van dormir com una soca, estaven realment exhausts. En ferse de dia la Maria es va despertar. Va haver de reprimir un xiscle de sorpresa: la plataforma on havien passat la nit per una banda acabava en un precipici, i per laltra, molt a la vora, passava una carretera secundria, i es podia veure a uns cent metres lentrada duna granja. Va despertar els seus companys perqu veiessin on havien descansat i tots van riure alegrement en veure que havien escollit el lloc ms perills que haguessin pogut triar. Van descendir del bosc i es van aturar en un bosc proper. Tenien gana i no els quedaven provisions. Van trobar un enciam en un camp proper, que van compartir la Maria i Sa bat, ja que el seu amic es va negar a tastarlo. Vora les deu del mat van veure un mas. Davant de la porta jugaven dos xiquets. Shi van atansar i els van demanar on eren els seus pares. Els menuts van respondre que el seu pare era a la pres i que la seva mare havia anat al poble dhora per comprar. Van decidir esperar el retorn de la dona amagats a certa distncia, en un punt des del qual podien divisar el cam que duia a la finca. Quan va arribar la dona,

242

243

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

la Maria i Sabat van anar a parlar amb ella, mentre lAmadeo continuava amagat. Tota la premsa havia parlat dels dos fugitius amb tota mena de detalls i tothom sabia que buscaven dos homes, per no pas un home i una dona, ja que la policia ignorava la presncia de la Maria. Sabat enraonava amb la llogarrenca, que li va confirmar all que abans els havien dit els menuts; el seu marit havia assistit a una reuni amb els ho mes desquerra del poble i desprs, una matinada, va venir a buscarlo la Gurdia Civil. Des de feia tres anys estava empresonat a Girona. Els va vendre ous, un conill, pa i vi. El Quico li ho va pagar amb tanta generositat que la dona plorava dagrament. Es van endinsar al bosc. Mentre els dos homes escorxaven i preparaven el conill i feien foc, la Maria, aprofitant un sol espaterrant, es va banyar en un rierol. En acabat es va ajaure a dormir. En despertarse, la taula estava para da. El conill rostit va representar tot un banquet. Ben menjats i reposats van esperar la fosca de la nit per continuar la caminada. El terreny era menys abrupte i podien avanar amb relativa facilitat. Molt aviat, per, el cel es va cobrir de nvols negres i va comenar a ploure. Van aguantar laigua tota la nit. A la matinada van veure un graner abandonat, mig en runes i, com que estaven xops de cap a peus i hi havia palla abundant, van decidir quedarshi a dormir. Des de la seva sortida de Barcelona era la primera vegada que descansaven sota un sostre. La Maria, per, no va poder aclucar lull; pertot hi havia ratolins, i podia veure amb quina barra passejaven per sobre dels cossos dels dos homes, que dormien com un tronc. No va gosar ni ajaures. En despertarse, el Quico va observar atentament una granja propera. Era diumenge. Noms va veurehi dues dones, una delles fora jove. Van decidir presentarse com a excursionistes i provar si podien comprarlos alguna cosa. Sabat portava la veu cantant, enraonant en catal. No van tenir cap trava per comprar dos pollastres, una mica de pernil i vi. Van demanar perms per cuinar all mateix i les dues dones van accedirhi de bon grat. Mentre Sabat xerrava amb les mestresses de la casa, lAmadeo i la Maria desplomaven els dos animals. Desprs ell va cuinar les patates. Mentre el Quico estava ocupat a la cuina els seus amics van veure arribar dos homes que sacostaven pel cam. El van avisar discretament i quan ja es taven a punt danarsen, fins i tot amb la cassola, la jove els va dir que eren el seu pare i el seu germ. La mare els va presentar al seu marit com a excursio nistes que havien vingut a comprar menjar, per lhome, secament, els va

convidar a recollir les seves coses i anarsen immediatament. La filla hi va intervenir i va insistir tant perqu els permets quedarse a dinar que final ment lhome hi va accedir. Durant el dinar el Quico va desplegar prodigis dhabilitat per guanyarse la confiana de lamo, i tan b ho va fer que sen va sortir. Els van donar al gunes explicacions que coincidien amb les que havien obtingut del carboner de la cabana: la Gurdia Civil tamb els havia exigit que denunciessin el pas de desconeguts. Sabat els va dir que ells volien creuar la frontera per anar a treballar a Frana. De nou la presncia de la Maria impedia identificar el grup amb els dos homes rere els quals anava la policia. Sabat, desprs dinsistir hi fora, va aconseguir que el pare autoritzs la seva filla perqu baixs al poble per comprar queviures: pa, ampolles de llet, algunes conserves... Tam b li va demanar perms per dormir a lestable, ja que va pensar que els era necessria una nit de bon descans. Lhome va acabar dientlos que s, per no sense ferse de pregar. All no hi havia ratolins i la Maria va poder dormir perfectament. Lendem ben dhora es va presentar la jove, que des de bell comenament els havia demostrat molta simpatia, amb una cassola fumejant de sopa dall. Plovia a bots i barrals. Havent esmorzat, Sabat va demanar al pare que els permets esperar all fins que amains. Aquesta vegada per lhome els va demanar que se nanessin immediatament i que no esmentessin que havien estat a casa seva. Sabat va fer escriure a la Maria en un sobre: Per a la Rosita (el nom de la jove), perqu es compri un impermeable. A dins hi va ficar prou diners per comprarne una collecci. Van caminar tot el dia sota la pluja, per els seus nims eren optimistes; Sabat reconeixia perfectament el cam i es divertia identificant el terreny en veu alta, rient com un nen. Tanmateix, a partir daleshores lactitud de lAmadeo va canviar radical ment. Sovint sendarreria. Una vegada fins i tot el van perdre de vista. Sabat el va cridar per va trigar una bona estona a respondre, malgrat que no era lluny. Sabat el va amonestar: Home! Quin ensurt ens has donat! L Amadeo es va limitar a somriure maliciosament; sens dubte va pensar que lensurt del seu company obea a la important quantitat de diners que transportava dins la motxilla.

244

245

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Van passar dos dies sense cap incident. Havien avanat fora, sempre de nit, i el bon humor era general. Els torns de gurdia es respectaven escrupolo sament, mentre dos dormien el tercer vigilava. El terreny que recorrien era favorable i la primavera incipient donava vida al paisatge i distreia els viatgers de la monotonia del cam: esquirols astuts que observaven atentament el seu pas, el saltir ridcul dun conill travessant un caminoi, el rauc de les granotes als tolls. De tant en tant saturaven per menjar algunes castanyes i avellanes que trobaven. Van aturarse per descansar, ja de matinada, i a prop seu van veure una alqueria. Mentre lAmadeo es quedava ben amagat, la Maria i el Quico shi van apropar. Van comprar ous, pa i vi, i van ferla petar una estona amb els masovers. Quan van tornar a reunirse amb lAsturiano aquest havia desaparegut amb la motxilla dels diners, la metralleta i el seu gaiato. Aquesta vegada no hi havia dubte: havia fugit. El Quico es pos lvid. La traci, potser perqu ja lhavia ensumada des de la seva sortida de Barcelona, el va fer perdre completament el control de si mateix, fet que ocorria molt poc sovint. Va comenar a crrer dun cant a laltre com un foll, proferint malediccions. La Maria va aconseguir asserenarlo. Amb els braos oberts es va plantar davant seu i li va fer: Per.... home, alegraten! Se nha anat amb els diners? B... i qu? La cosa t la seva grcia. Hagus pogut matarnos fcilment, i ja ho veus, encara som vius. I no et moguis tant! Potser test mirant i sest fent un tip de riure... Es va asseure en una pedra i va escodrinyar els voltants atentament. Els seus ulls es van quedar clavats un moment en un tur prxim. Va abaixar el cap, va reflexionar uns instants, i va dirli a la Maria: Tornem a Barcelona... La Maria el va seguir sense badar boca. Van dirigirse cap al tur que abans li havia cridat latenci i que semblava daccs difcil perqu la vessant era plena de bardisses i matolls. De tant en tant destacava algun arbre. Mal grat la densa vegetaci que lenvoltava, feia la impressi que el cim del tur era pla i despoblat. Caminaven rpidament com si tinguessin pressa per allunyarse dall i tornar cap a Barcelona. Quan la parella arribava a una colzada del cam, Sa bat va agafar pel bra la Maria, van enfilarse uns quants metres i es van ajaure entre els arbustos, en silenci. Al cap duns minuts van sentir el soroll dunes passes precipitades i el cruixir de branques. El Quico no va poder re primir un somriure; ho havia encertat, el trador caminava uns metres ms

amunt. Cedint a una reacci instintiva va comenar a enfilarse, per la Maria el va atrapar per les cames mentre li deia: No hi vagis... et matar. Ara est disposat a tot. Des de dalt sers un blanc fcil per a la seva metralleta. Va quedarse immbil. Ms dun quart dhora van trigar a sentir passes en sentit contrari. Efectivament, lAmadeo havia volgut comprovar si els seus amics havien girat cua. Per la visibilitat, des de dalt, no devia ser gaire bona, ja que els arbustos impedien veure el cam. Sabat no es consolava. En veu baixa comentava a la Maria com neren de necessaris aquells diners per poder continuar la lluita i ajudar els com panys que estaven empresonats. Desprs de desfogarse explicantli la seva pena, es va ajaure bocaterrosa a lherba. Va quedarse amb els braos creuats sota la barbeta gaireb durant una hora sense moures. La Maria prctica ment no respirava per no interrompre la seva meditaci. Per fi sassegu. Va treure els plnols de la motxilla i desprs dexaminarlos durant uns minuts, va dir: Abans de les sis de la tarda hem darribar al poble ms proper. Quin poble s? Santa Coloma de Farners. Crec que all trobarem el pocavergonya. In tentar comprar menjar i potser pensa dagafar algun autobs al poble. Tot seguit van posarse en marxa pel cam que Sabat va calcular que ha via triat el fugitiu. Era un cam arens i Sabat caminava amb la mirada fixada al terra. Qu mires? Les seves botes sn com les meves, vull trobar les seves petjades. Conforme anaven avanant el seu rostre anava canviant. Era evident que estava content, molt content. El bandarra era molt viu, per no tant com per poder enganyar el Quico. Per no deixar cap pista, havia caminat arrossegant una branca frondosa. Qui, si no ell, hagus pres aquesta precauci? Van arribar a un punt on el cam dibuixava una corba mplia i des don sortia una drecera. El rastre sacabava all. Sabat va endinsarse al cam i al cap de pocs metres va veure una branca darbre tallada recentment. Ja no hi havia cap dubte, li seguien les passes. Poc desprs desembocaven a la carre tera de Santa Coloma. Van esperar que es comencs a fer fosc per entrar al poble. La Maria va aprofitar per canviarse els pantalons de muntanya per una faldilla.

246

247

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Sabat estava convenut que lAmadeo havia arribat al mateix punt i que, tot i que duia unes hores davantatge, no era tan beneit com per arriscarse i entrar al poble de dia. All ms probable era que hagus fet com ells, esperar el crepuscle. En arribar a Santa Coloma sonaven les sis de la tarda al campanar de lesglsia. Van fer un tomb pel centre, i en passar per un carrer ple de comer os, Sabat va exclamar: s all! A la botiga de la dreta. Hagus pogut deixar anar una riallada. El seu bon nas no lhavia enga nyat. Ara la qesti era actuar amb prudncia, ja que la seva reacci era im previsible, podia rebrels a trets. El carrer estava prcticament desert. Sabat li va dir a la Maria que sendarrers uns metres mentre ell sapropava a la botiga. Li va fer cas, per se sentia defallir, les cames li tremolaven... Lexguerriller no va trigar pas gaire a sortir del comer. Ja no duia la mot xilla, sin un cabs. Caminava lleuger i despreocupat, cap a on estava Sabat, que shavia amagat en un portal. Quan va passar per davant seu va sortir al seu encontre, amb la metralleta ben visible, i li va preguntar, aparentant tranquillitat: On thavies ficat? Ens has fet passar una mala estona... La sorpresa de lAmadeo no es pot descriure; amb el rostre blanc com la cera, va amollar el cabs que duia. Va sortir la botiguera cridant: Senyor, senyor! Soblida les ampolles! Indecs va guaitar la dona i desprs Sabat. Aquest li va fer, amablement: Vs a buscarles, home. Mentrestant, la Maria shavia apropat. Quan lAmadeo va girar cua per anar a buscar les ampolles (de cava) van veure que caminava una mic tort. Havia begut. En tornar les va entregar a la Maria i ell va recollir el cabs. Els tres van comenar a caminar. L Amadeo i la Maria al capdavant i Sabat una mica allunyat rere seu. Als afores del poble es van aturar. Explicam... va dir Sabat. Qu ha passat? Amb tot de gestos els va explicar que quan shavia quedat sol havia vist arribar quatre gurdies civils i aleshores va agafar la motxilla i va fugir. Els civils li van donar lalto diverses vegades per ell no es va aturar fins que va arribar al poble. Va dir que li feien mal els peus i altres bajanades de lestil. Segons ell, estava segur que es reunirien a Santa Coloma. La seva nica pre

ocupaci havia estat posar fora de perill els diners i alhora allunyar els gur dies civils don eren els seus amics. Pel que veig va concloure amb cinisme he aconseguit el que em proposava. El Quico se lescoltava sense interromprel, fins que li va dir: Una cosa, no lentenc... Nosaltres vam veure ms de quatre gurdies... S, com a mnim eren vuit va afirmar sense reflexionar. B,... I els diners? Els he amagat als afores del poble. Doncs anem a buscarlos. Ten recordes don els has deixat? S, somhi... La Maria no creia que lAsturiano shagus separat dels cals, i feia senyals discrets al Quico perqu mirs dins el cabs. Sabat, per, no podia pensar que en aquelles circumstncies encara fos capa denredarlo. Van caminar uns tres quarts dhora pels afores del poble, sense que Sabat tragus lull de sobre del seu company. Aquest, que sens dubte shavia forjat esperances de fugir altra vegada, les degu perdre i degu comprendre que de moment no reeixiria en el seu propsit. Fentse el despistat, va dir: Per... Qu s el que volies? Saber on has deixat els diners va respondre fredament. Ah! Els diners! Son al cabs, home... On vols que siguin? Efectivament, eren all, embolcallats en una bossa de plstic per prote girlos de laigua. El cabs estava ben assortit: pernil, xorio, llaunes de ton yina i closses... Fins i tot xocolata i caramels, havia comprat lAmadeo. Aquest es va aturar i va encendres un cigarret. Com feia sempre que era de nit, es va treure la jaqueta, va posar un genoll a terra i amb la cara quasi con tra el terra, cobert el cap amb la pea de roba, va encendre un misto i el ciga rret. Llavors el Quico va observar que noms duia laixeller amb la pistola i li deman: Escolta, on s la metralleta? Vaig haver de llanarla per crrer millor va respondre sense aixecar el cap. El Quico va fer el posat detzibarli una culatada al cap, per tot i que les dents li carrisquejaven va saber contenirse. Mentre fumava, lAmadeo parlava pels descosits, donava noves expli cacions, cada vegada ms enrevessades i contradictries. Lescoltaven en si lenci.

248

249

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

El sopar daquella nit va ser vertaderament extraordinari: calamars amb tinta, pa tendre, postres i, fins i tot, cava. El vi que sens dubte havia ingerit abans, el menjar i el cava, afegits a la basarda que duia al cos (lexguerriller no era tan ximple com per pensar que havia enganyat Sabat) van remoureli lestmac i va estar vomitant una bona estona. La calma que aparentava Sabat, ms que tranquillitat, li causava desas sossec. En reprendre el cam, Sabat va aconsellar a la Maria que es situs sempre darrere del seu amic i que al mnim gest sospits li dons un cop de gaiato al cap. Ell aniria al capdavant. Van creuar un pont que travessava una carretera i lAmadeo es va recolzar a lampit, com si estigus marejat, per amb la m dreta empunyava la pisto la. Sabat, en veure que els seus dos acompanyants shavien quedat enrere, va tornar sobre les seves passes. La Maria li va fer senyals perqu no saprops, fentli comprendre que laltre tenia la pistola a la m. Sense ferli cas, amb la metralleta preparada i el dit al gatell, saprop i li pregunt: Qu passa? Est malalt va dir la Maria. Anem a buscar un lloc per descansar. No, no cal, ja em trobo millor, podem continuar. Semblava que shagus recuperat del malestar real o fingit per con tinuava caminant amb la pistola a la m, mentre la Maria el seguia observant tots els seus moviments. En ferse de dia van aturarse en un bosc. LAmadeo es va ajaure de cara als seus companys de viatge apuntantlos amb la pistola, coberta amb la jaqueta. El Quico, com si busqus un lloc ms cmode, es va collocar rere seu, per lAmadeo, tamb com qui no vol la cosa, va donar mitja volta per tenirlo de cara. Aquest joc es va repetir diverses vegades. Sabat no va poder aclucar lull. Era ben visible que el seu amic covava una mala jugada i la seva intenci sadvertia fins i tot en la seva mirada. A la tarda, mentre Sabat descansava ajagut al peu dun arbre, lAsturiano se li va atansar, va treure un ganivet i amb un gest nervis va tallar una bran ca dun sol cop, aturant el ganivet a prop del cap del seu amic, mentre mirava la Maria sardnicament. Ella es va quedar sense al, per va tractar de dissi mular tan b com va poder la por que sentia. A partir daquest moment la Maria i Sabat van prendre la precauci de no aproparse ni allunyarse gaire del perills bandarra.

La tensi que vivia la colla augmentava hora rere hora i lambient era fran cament irrespirable. Sabat no gosava dormir per por de ser sorprs i estava visiblement esgotat. La Maria li va proposar que li deixs la metralleta i que descanss unes hores, per ell shi va negar rotundament. Aprofitant una ocasi en qu laltre feia les seves necessitats, la Maria i Sabat van parlar un moment en veu baixa. Ens matar... S, aix no magrada va respondre Sabat. Per recuperar els diners no sestalviar res. I qu fem? Ens hem de separar dell abans que ens mati va insistir la Maria. No ho s, ja ho pensar. Doncs pensaho aviat, que sest embolicant la troca. Abans que es fes fosc, Sabat va fer comprendre a la Maria que quan ell li ho indiqus, havia de desarmarlo immediatament. Van passar un parell de dies ms en aquesta situaci angoixosa. La Ma ria, mentrestant, havia observat on guardava el perills company de viatge les seves tres armes blanques. La noia interrogava constantment el Quico amb la mirada, per ell fingia no veure les seves preguntes mudes i tampoc intentava donarli cap explicaci. En ferse fosc, quan el grup es preparava per menjar abans de letapa nocturna, lAmadeo va cometre lerror que Saba t esperava. Va agafar la cantimplora amb les dues mans i va beure. Sempre ho feia amb la m dreta per tenir lliure laltra. Havia arribat locasi tan es perada. El Quico es va incorporar dun bot mentre lencanonava amb la pis tola: No et moguis! Les mans amunt! Al mnim moviment et disparo! Aixecat sense abaixar els braos! La intervenci del Quico va agafar per sorpresa tant lAsturiano com la Maria, per ella no va trigar a reaccionar i tamb es va posar dempeus. Desarmal! Per lesquena li va treure la pistola i els tres ganivets que li causaven tanta por. Va llanar les armes als peus de Sabat i va seguir registrantli les butxaques. Deixaho, ja nhi ha prou... Qu he fet perqu em tractis aix? va preguntar lAmadeo. Ho saps perfectament. No necessites explicacions. La propera vegada que vulguis marxar amb els diners tho haurs de pensar millor.

250

251

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Desesperana

Lhome remugava, explicava una vegada i una altra la histria de la Gur dia Civil. Va caure de genolls i va comenar a sanglotar, per sense vessar una llgrima. Estava convenut que havia arribat la seva ltima hora. Sabat, que duia diverses nits sense dormir, encara va tenir la immensa pacincia de fmerli un serm. Li va explicar el que laltre ja sabia, que els diners no havien de servir per al seu benefici personal sin que eren per a la lluita antifranquista. Amb paraules que li brollaven del cor va intentar ferli comprendre com de mesquina havia estat la seva conducta. Lexhort a comportarse com un home a partir daleshores. Li va dir que lltima me tralleta que quedava la utilitzaria per defensarlos als tres, el va advertir que la seva pacincia havia arribat a un lmit i que no li perdonaria una nova ensopegada. Comprnho b va dir, hauria de matarte com a un gos rabis que ets, tanmateix, no ho far. Amb la meva vida defensar la teva fins a deixarte sa i estalvi a Frana, si noms tenim un tros de pa el repartirem. Per no ho oblidis, al mnim moviment sospits et mato. Portat b, que de mi no en tindrs cap, de queixa. LAmadeo seguia queixantse i, de genolls, anava apropantse a poc a poc al Quico, que shavia assegut a un arbre tallat. Aquest es va aixecar i amb un posat imperis el va intimar perqu fes el mateix. Es van preparar per continuar el viatge. Sabat va ajustar laixeller al cos de la Maria i li va donar la pistola. Ell es va guardar els ganivets. La Maria va creuar la mirada amb lAmadeo i el que va veure als seus ulls la va fer esgarrifar. La resta del viatge, el presoner el va fer entre els seus dos acompanyants, que guardaven sempre una distncia prudencial pensant en el gaiato que duia per ajudarse a caminar. El Quico els va fer saber que noms quedaven dues etapes per arribar a la frontera. Estava mort de son. Els seus ulls, ja de per si enfonsats profun dament a les rbites, semblaven punts microscpics. Alliberat de la por de rebre un tret per lesquena, encara temia que lAmadeo nintents alguna de les seves. Aquell dia, per, lAmadeo va tenir una reacci humana. Lestat de cansament de Sabat era tan gran que caminava com un sonmbul i enso pegava amb el menor obstacle. Va llanar el seu gaiato a un barranc i li va dir: Quico, dorm tranquil, tho suplico, encara que noms sigui dues hores. En va dormir quatre. Es va despertar de bon humor. A lhora de repar tir el menjar que quedava, Sabat es va quedar un moment indecs i des

prs va llanar un ganivet al seu company. Aquest no va poder reprimir un somriure. Lltima nit de la caminada noms quedava mig pot de llet condensada que es reservava per a la noia. Ja faltava molt poc per arribar a la lnia fronte rera. Sabat, assenyalant un riu que es veia des de la muntanya, els va dir: s la Muga, la frontera s a dues passes... Feia un fred intens, per la proximitat de la meta donava ales als tres fu gitius. En trepitjar terra francesa, tots, oblidant per un instant els mals trngols del cam, es van agafar de les mans i van botar com xiquets. Havien marxat de Barcelona el dia 6 i aquell dia era el 19 de febrer. Tretze dies complets a travs de les muntanyes. Sabat estava ara en un terreny que coneixia millor que el palmell de la seva m i els anava explicant tot daventures que havia viscut per all: la collectivitat camperola que havia intentat crear, les curses per la muntanya perseguit pels gossos de la gendarmeria, la seva captura... Aquell dia el grup noms van menjar unes castanyes mig florides. En ferse fosc, lAsturiano es trobava malament. El van haver dajudar fins arribar a un mas proper. Van tustar la porta i Sabat, en catal, va demanar allotjament a un home duns cinquanta anys que va obrir la porta. El pags els va mirar amb llstima i els va fer entrar. Va fer lloc per a la Maria a prop de la llar de foc i va dir a la seva dona que prepars el sopar i llits. Mentre sopaven el Qui co els va explicar que ell era guia i que acompanyava els dos germans que vo lien treballar a Frana. Lendem la Maria va anar a buscar la documentaci que sempre que baixa ven a Espanya deixaven a lltima base del territori francs. Lltim detall daquest llarg episodi demostra que lAmadeo Ramn Valledor 14 ja havia pre meditat el seu comportament posterior a Frana. Lamo de la casa, en entregar li la documentaci, va dirli que lexguerriller no havia volgut deixar la seva. Sabat, abans de separarse del seu maquiavllic company li va entregar 25.000 pessetes i 40.000 francs. Ara, vsten li va dir com a comiat, i que no et torni a veure mai ms. I aix va ser.

14 LAsturiano, malalt de cncer, es va sucidar dun tret a la templa el 18 dagost de 1963 a Perpiny. Havia
nascut a Fabero, Lle, el 24 de maig de 1920.

252

253

Caminante, son tus huellas el camino y nada ms; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrs se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Antonio Machado

XII.

La mort

Altre cop el Quico havia aconseguit eludir tot el dispositiu policial mobilitzat a Catalunya per capturarlo. No podia imaginar, per, all que lesperava a Frana. La repressi a la regi catalana, desencadenada com a conseqncia de la seva actuaci, continuava endavant i era ms violenta i ferma, precisament, arran de la seva fuga. Com veurem, per, el bra de la policia espanyola era suficientment llarg com per a poderlo tocar a laltra banda del Pirineu. Com sabem, ngel Marqus Urd, per mera imprudncia, va anar a pa rar, als calabossos de Via Laietana. Va ser interrogat dia i nit als locals de la 6a Brigada Regional de la Divisi dInvestigaci Social dependent de la Pre

255

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

fectura Superior de Policia. Els inspectors Csar Rodrigo Rodrguez 1 i Jess Martn Garca 2 van aconseguir ferli signar una llarga declaraci en qu abundaven detalls sobre lactuaci de Sabat, no noms a Espanya, sin tam b a Frana. La policia va desmantellar fcilment una bona part de lor ganitzaci de Sabat a Catalunya i ara intentaria destruirlo a ell ms enll de la frontera espanyola. Amb les declaracions dngel Marqus van redactar un informe que es va enviar a les autoritats franceses. Aquestes van cursar ordres immediates als servies competents. Heus aqu el text en qu consten les instruccions es mentades: A la Direcci de Renseignements Gnraux. Objecte: Dipsit darmes als Pirineus Orientals. Resum: Segons informacions fidedignes, un dipsit darmes (metralletes, pistoles, granades) ha estat emprat per espanyols a les rodalies de La Presta (P.O.). Un dels nostres informadors, generalment fidedigne, asssenyala lexistncia dun dipsit darmes a la regi de la Presta. Aquest dipsit est situat als voltants immediats del mas Graboudeille, davall un munt de pedres o un petit mur, a uns 4 o 5 km a loest de la Presta (cota 613/13). Mapa de E.M. escala 1:50.000. Hi ha metralletes Thompson i Sten, pistoles Colt i Star, granades ofensives, explosius i municions. El mas est ocupat per dues persones conegudes amb els noms de Juliette i Michel. Amb tota probabilitat, aquest dipsit darmes va ser creat per Francesc Sabat, que es denomina cap dels grups Especfics de la CNT (apoltica), per que s ms conegut com a franctirador de lOrganitzaci i que treballa generalment pel seu compte. Desautoritzat per la CNTE, la seva acci, tanmateix, s tolerada per motiu poltic, per sobretot per la por que inspira l interessat, els mtodes punitius expeditius del qual sn particularment coneguts.
1 Csar Rodrigo va nixer el 12 dabril de 1916. Va ingressar al Cos l1 de juliol de 1941. Agent de segona classe lany 1949, ascend rpidament. Lany 1972 era comissari principal de la Brigada Politico Social de Barcelona. 2 Jess Martn va nixer el 27 de mar de 1916. Ingress al Cos el 29 de juliol de 1944. Va assistir als inter rogatoris com a secretari habilitat.

Afegirem que Sabat ha estat condemnat diverses vegades a Frana, que ha estat expulsat, confinat i que continua sent objecte duna fitxa indagatria. Empra el mas Graboudeille tamb com a base per creuar clandestinament la frontera espanyola. Adjuntem els dissenys subministrats per l informador, on s indica la posici i la configuraci del mas Graboudeille. El 9 de gener de 1957, dia en qu el Quico encara era a Barcelona, uns quinze gendarmes de Prats de Moll i altres brigades envoltaven el mas Gra boudeille. Dirigia loperaci el suboficial de la gendarmeria Boulbes. Quan els gendarmes arribaven a la masia, Michel Guisset en sortia. Informat verbal ment de la missi que els havien encomanat, el propietari va negar lexistncia darmes i es pos a disposici de les forces. Van escorcollar tots els voltants amb un detector de mines. Els gendarmes van observar un sortint visible, a 1,75 m dalada, en un mur de contenci proper a ledifici. Per sobre passava un cam de cavalleries i la base donava a un petit pati, on noms podia arribarshi per la planta baixa de la casa. En van retirar les pedres que sobreeixien i van trobar una cavitat protegida con tra les filtracions daigua amb una pissarra. A dins hi havia una llauna de petroli buida de 50 litres, disposada horitzontalment a sota del cam. Els gendarmes van extreure diversos paquets del recipient que contenien: 1 metralleta Sten calibre 9 mm. 1 pistola metralladora Mosch automtica. 2 pistoles Colt. 1 caixa de cartutxos de 9 mm. Uns 3 kg de municions diverses, dins una bossa. 4 carregadors de metralleta Sten. 4 carregadors de pistola metralladora Mosch. 3 carregadors de pistola. Fundes per a pistoles, carregadors i altres equips. Tot estava en perfecte estat de conservaci. El propietari de la masia va declarar que ignorava lexistncia del dipsit darmes, per va ser detingut. Sel van endur a Ceret. Va ser sotms a diversos interrogatoris, durant els quals li van mostrar una fotografia dngel Marqus, els dissenys que aquest havia fet del seu mas i les

256

257

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

declaracions que va fer sobre ell i la seva famlia, molt detallades. Confess conixer lexistncia del dipsit i va ser empresonat en espera del judici corres ponent. Es va cursar una ordre de detenci contra Sabat, per tinena illcita darmes i de municions de 1a i 4a categoria. El Quico es trobava, aix doncs, amb diversos problemes importants alho ra: lordre de detenci, el conflicte orgnic amb la CNT de lexili per la cons tituci dels Grups Anarcosindicalistes 3, i lobligaci dajudar, tant moralment com jurdica, els companys detinguts a Catalunya. Lactivitat del Quico est resumida en un informe del 8 de setembre de 1957 que ell mateix va cursar a la militncia de la CNT i de la FAI a lexili. Heus aqu el ms essencial daquest informe: Aquests darrers anys, amb acords o sense, lOrganitzaci confederal i especfica de lexili ha abandonat la lluita dacci a Espanya. Un grup de companys, que duia diversos anys lluitant a lInterior dacord amb lOrganitzaci a lexili, va decidir continuar la lluita pel seu compte, i es van constituir els Grups Anarcosindicalistes. La nostra lluita comen molt lentament com a conseqncia dels molts entrebancs amb qu ensopegvem, per a poc a poc ens vam anar organitzant i vam establir contacte amb companys desitjosos de dur a terme quelcom positiu. A Terrassa, que sempre ha tingut la justa fama de revolucionria, hi havia un grup petit de companys, amb qui vam entrar en contacte. Eren veterans i coneguts militants de la CNT. Aquests companys estaven allats i mai van estar en contacte amb la CNT de lexili. Ens van demanar un cop de m i els vam proporcionar tot all que ens van demanar. Amb el material de qu els vam abastir van poder ampliar el seu radi dacci als pobles limtrofs a Terrassa. A comenaments de 1957 va haver-hi diverses detencions a Terrassa. Entre els detinguts hi figuraven dos companys i una companya que anteriorment s havien presentat al Comit Nacional de Tolosa, on havien de ser rebuts com a delegaci de lInterior. El CN es neg a rebre ls. Quan per fi el CN es decid a escoltar-los, aquests ja havien retornat a les fbriques i tallers.
3 El juliol de 1956 shavia celebrat el VII Ple Intercontinental de la FAI, aprofitant que celebrava el VII Ple
Intercontinental de Nuclis del MLECNT a Tolosa. Al ple de la FAI es discut sobre el cas dels Grups Anar cosindicalistes. Hi assist la Maria com a membre daquests, per prcticament no li van permetre ls de la paraula. El ple aprov la segent resoluci: Es condemna lactitud dels Grups Anarcosindicalistes a lexili.

Arran de les nostres activitats confederals i anarquistes, de propaganda i dorganitzaci, la policia va detenir quaranta-quatre militants i simpatitzants. Les nostres gestions jurdiques i el nostre suport moral i material vers ells no va interrompres en cap moment, dacord amb les nostres possibilitats. Malgrat que era una tasca difcil, ja que rem pocs individus, vrem aconseguir obtenir relaci directa amb els presos al cap de tres setmanes, aix com la llista de tots els noms. Vam entregar personalment el llistat al Secretariat Intercontinental, a qui ja s havia informat anteriorment de la caiguda daquests companys. Podem afirmar que set mesos desprs encara no s havia fet pals cap suport material ni moral vers ells. Ans al contrari, vam poder comprovar com se sembrava la confusi entre la militncia a lexili sobre la caiguda daquests militants. No obstant, amb els nostres esforos hem aconseguit trenta-vuit alliberaments provisionals al cap de set mesos de les detencions. Advocats francesos es van traslladar a Madrid 4 i van satisfer parcialment els nostres anhels. Volem esmentar tamb que alguns companys desaprensius intenten difamar la nostra conducta en aquest problema, anomenant-nos atracadors i malfactors, talment com fa lenemic feixista. Aquests darrers per justificar-se davant el mn, els nostres companys per justificar la seva inactivitat i covardia. Prosseguim i prosseguirem la nostra lluita a Espanya, ja que considerem que la inrcia s la mort de lesperit revolucionari. Farem que la veu de lanarquisme arribi a tots els racons dEspanya, aix com la solidaritat vers els nostres germans empresonats i perseguits. Hem reprodut la part essencial de linforme perqu shi exposa clarament la discrepncia total que existia aleshores entre el Moviment Llibertari Espaol CNT a Frana i el Quico, en moments particularment difcils per a ell en terri tori francs. Sabat per era persona de paraula i responsable, i abans de resoldre els seus propis assumptes es va preocupar pels companys que havien caigut a Espanya. Al seu informe podem afegir que entreg 300.000 pessetes per aju
4 Heus aqu el text duna carta enviada per ladvocat francs JeanBaptiste Biaggi el 9 dagost de 1957:
Cher Sabat, Vull comunicar-te les bones notcies que acabo de rebre dels meus amics i collegues espanyols sobre les qestions que ens preocupen. Desprs de la intervenci de ladvocat de Madrid amb els advocats de Barcelona, han aconseguit lalliberament dalguns dels teus amics. Espero poder-te veure tan aviat com sigui possible. Mentrestant rep, amic Sabat, el testimoni del meu afecte.

258

259

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

dar i defensar els seus amics, que era gaireb tot el que li quedava de latracament a Cubiertas y Tejados. De totes maneres la circular citada i la situaci particular de Sabat a Frana van posar punt i final a lintent dorganitzaci dels Grups Anarcosin dicalistes. El Quico no noms acceptava haver de viure a Espanya al marge de la llei sin que no concebia que pogus ferho daltra manera. Per viure en la ma teixa situaci a Frana li semblava menys comprensible. Aconsellat pels advo cats, es resign a presentar recurs contra la sentncia dictada pel tribunal de Ceret. Sabat, si hagus volgut, hagus pogut allegar que el dipsit darmes no era propietat seva, fins i tot hagus pogut aportar proves convincents, per amb responsabilitat de militant es limit a confessar que el dipsit lhavia construt ell per intensificar la lluita contra el rgim franquista. La causa va ser novament jutjada, doncs, en la seva presncia al Tribunal Civil de Primera Instncia de Ceret el 12 de novembre de 1957. El Tribunal va reconixer circumstncies atenuants, per tamb va tenir en compte que Sabat ja havia estat condemnat per un delicte similar el 6 doctubre de 1949. Va dictar una pena de vuit mesos de presidi i cinc anys ms de confinament. Detingut a la mateixa Audincia, sel van endur a la pres de Perpiny i uns dies desprs va ser transferit a la de Montpeller. Les autoritats franquistes immediatament van cursar una demanda dextradici que, feliment, va ser rebutjada. Sabat va sortir en llibertat el 12 de maig de 1958. Llibertat molt relativa, ja que li van decretar un confinament de cinc anys. Aquest perode dempresonament el va consumir extraordinriament. Es tava summament abatut, ms que pel patiment fsic per la ingratitud dels seus companys de lOrganitzaci que, manifestament, es van desinteressar de la seva sort. Va sortir de la pres ferit de cos i nima. Derrotat sencamin cap a la ciutat del desterrament que li havien assignat: Dijon. Josep Llus Faceras havia tornat a Frana al febrer de 1957. Volia incor porarse novament a Espanya. Durant diversos mesos va estar en contacte amb els comits orgnics, amb companys allats, tot amb el propsit que selabors un pla coherent de lluita a Espanya. Els seus propsits, aix com lanterior vegada, no van donar cap resultat. Menys si s possible, ja que va poder copsar la lluita que hi havia entre la burocrcia dels comits i Sabat.

Volgu posarse en contacte amb el Quico, per aquest, resentit encara de la disputa de 1956, levit constantment i es neg rotundament a parlar amb ell. Va ser una veritable desgrcia que els dos homes no arribessin a reconci liarse, ja que, sens dubte, shaurien pogut aclarir moltes coses i el ms proba ble hagus estat que Faceras no hauria pres el cam cap a Espanya en les condicions en qu ho va fer. Al Faceras, els seus amics li havien preparat lembarcament cap a Amri ca, on tenia amistats slides que desitjaven abraarlo. Per no. Espanya era per a Faceras com tamb ho era per al Quico una crida fascinadora. Sobre aquest tema en particular conv aclarir certs aspectes desvirtuats per una militant del Moviment Llibertari, Frederica Montseny Ma, en declara cions fetes a Agust Pons i publicades al llibre Conversaciones con Federica Montseny (Ed. Laia, Barcelona, 1977). Frederica Montseny va ser membre del Secretariat Intercontinental de la CNT a lexili des del juliol de 1952 fins al 1960. Conseqentment, tots els errors colossals que comet i els comentaris que algunes vegades noms poden ser qualificats de difamatoris no poden atribuirse a una distracci. Aqu oferim les declaracions sobre el tema que ens ocupa: Ests segura que [Faceras] tenia el passaport arranjat per poder anarsen a Amrica del Sud? Naturalment! Ning pot saber-ho millor que jo! L hi havem preparat Valeri Mas i jo. A la biografia que Tllez ha escrit sobre Faceras5 insinua que no tenia els papers arreglats. Aix ho diu Tllez, per no s cert. Tenia els papers. Aix com tamb els tenia Sabat amb caracterstiques ms orgniques, i perqu en el seu cas van ser el mateix comit i Roque Santamara (el secretari general) els que li havien preparat els documents. Be va dir Sabat, ja els utilitzar. Deixeu-me un termini de tres o quatre dies, amb la idea danar a Espanya. Va ser ell mateix qui va passar a Espanya amb Faceras. Recordo una frase terrible que Faceras va dir a Valeri Mas: Si men vaig a Iugoslvia, Tito em far treballar. I jo dic: qu s el que pretn, no treballar, o qu? Aix s terrible, per s aix.

5 Antonio Tllez: La guerrilla urbana. Faceras, Ruedo Ibrico, Pars, 1974; reeditado con el ttulo Faceras.
Guerrilla urbana (1939-1957), Virus, Barcelona, 2004.

260

261

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

Les paraules de Frederica Montseny, tot i el seu to categric, sassemblen a la veritat com un ou a una castanya. s cert que hi va haver una promesa no acomplida de preparar un viatge a Faceras a Iugoslvia, per es re munta al 1952, i quan mor a Espanya era el 30 dagost de lany 1957. Com que val ms actuar que parlar, heus aqu aquest cas breument resumit i demos trat. El dia 10 doctubre de 1952 Faceras ens escrivia des dItlia dientnos: De la Frederica Montseny he rebut darrerament una carta [...]. Polticament esmenta Josep Ester Borrs com lencarregat de trobar una soluci al meu problema (el viatge a lestranger), i diu, naturalment, que confia en ell. En una altra carta, enviada el 9 de gener de 1953, ens diu: Aquesta setmana ha arribat el meu amic que va estar a Tolosa i sentrevist amb Frederica Montseny. Ha dut una soluci a qu em nego per motius que em semblen lgics. Es tractaria danar a Iugoslvia i, all, el senyor Tito em facilitaria un passaport, amb la qual cosa sapuntarien un punt els xinets del seu sector Faceras ens explica ms mpliament la seva posici en una altra carta del 17 de gener: De Frana, ja et deia en la meva carta anterior en va venir un company ntim i em va dur una proposici de Frederica Montseny i de Francisco Javier Miguel Aznares, tot i que s que tamb hi va intervenir Florentino Estallo (secretari de coordinaci de lSI) i potser la resta de lSI, per tal que me nans a Iugoslvia, un cop all, es veu que es comprometen a donar-me un passaport com a nadiu o com a refugiat. He escrit a F. J. Miguel 6 dient-li que no vull tenir deutes amb qui el meu deure mobliga a combatre. No s si he fet b, per considero que si exigim coherncia als altres hem de ser els primers de donar exemple. Daltra banda, estic segur que una cosa emprada avui per vertadera necessitat seria utilitzada dem per desprestigiar-me, i ja nestic tip de tanta confusi.

En una carta que Faceras va enviar a Germinal Esgleas 7 (secretari general del SI) i a Frederica Montseny el 24 de mar de 1954 de la qual ens va en viar una cpia, els deia: Estimats: Desprs d haver estat fora temps al pas fent gestions intils per poder trobar una possibilitat de sortida que ofers una mnima garantia, locasi sem presenta a travs duns companys dAmrica del Sud... Aix doncs, si s cert que Faceras coment Tito em far treballar a Va leri Mas 8 noms ho hagus pogut fer el febrer de 1956, que s quan arrib a Tolosa de la seva estada a Itlia. Sens dubte, ho va dir de broma, ja que en la seva negativa de feia tres anys ja havia explicat clarament els motius que li impedien acceptar favors eventuals del rgim iugoslau. Tanmateix, no s menys cert que ms de quatre anys desprs de la primera oferta van parlarli novament del viatge a Iugoslvia. Parlarlin, per, no sig nificava res, aix com tampoc corresponia a res concret el 1952. El 5 dabril de 1957 Faceras ens escrivia: He vist Josep Ester Borrs 9 que EST FENT GESTIONS per a mi referents a aix del Tito... Conseqentment no pot quedar cap dubte sobre el fet que ning va arre glarli els papers perqu pogus sortir de Frana, aix com tampoc s cert que Sabat els tingus. Daltra banda, el viatge conjunt de Faceras i Sabat cap a Espanya que esmenta Frederica Montseny va ser a finals de 1956, i el resultat lhem pogut veure en pgines anteriors; desprs de renyir, el primer va retornar gaireb immediatament a Itlia. Sobre el viatge que li havien preparat els seus amics dAmrica del Sud, direm que va es va trigar fora temps per concretar res. De tota manera no es tractava dun passaport sin de la possibilitat dembarcar com a poliss en un vaixell de crrega, el Juan de Garay, a Gnova entre el 14 i el 22 dagost de 1957. Quan la noticia va arribar a Frana la primera quizena de juliol, Faceras
7 Germinal Esgleas nasqu al Marroc lany 1903 i mor a Tolosa el 21 doctubre de 1981. 8 Valeri Mas Casas va nixer lany 1894 i mor a Lisaac (Alt Loira) lany 1973. 9 Josep Ester, nascut el 26 doctubre de 1913 a Berga, mor el 13 dabril de 1980 a Als, Gard (Frana).

6 Francisco Javier Miguel Aznares (el Largo) va morir a Tolosa el 29 de desembre de 1990, als 82 anys.

262

263

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

ja havia pres la ferma decisi de passar a Espanya, viatge que va emprendre el 17 dagost de 1957. El tercet format per Faceras, litali Goliardo Fiaschi i lespanyol Luis Agus tn Vicente va pensar de creuar el Pirineu el 15 dagost, aprofitant la festivitat de la lAssumpci. Les autoritats franquistes, per, estaven assabentades de la seva presncia a Frana i probablement del seu propsit de creuar la frontera cap a Espanya, i aquell dia van reforar considerablement la vigilncia a la frontera i van incrementar el nombre de patrulles a la zona dinfiltraci que havia escollit el grup. El tercet va restar dos dies aguaitant la lnia fins que per fi van poderla creuar sense incidents. El grup van arribar amb una rapi desa sorprenent a la Ciutat Comtal, per lalerta ja estava donada. El divendres 30 dagost de 1957 Faceras tenia una cita a la confluncia dels carrers Doctor Urrutia i Pi i Molist amb el Passeig de Verdum, davant la porta del manicomi de Sant Andreu. En acudirhi ignorava que els seus dos companys de viatge havien estat detinguts. Una estona abans Faceras havia visitat la zona amb taxi, per comprovar que tot estigus tranquil. La policia per, havia aprs molt i havia perfeccionat els seus mtodes. Sabia per expe rincia com nera de difcil sorprendre al carrer homes dun tremp com el de Faceras o Sabat, i aquesta vegada no havia installat cap dispositiu visible. Cap cotxe, cap agent disfressat, ni camioneta de transport aparcada; res, res de res. Tanmateix totes les cases dels voltants havien estat ocupades i a totes les finestres amb vistes a lindret de la cita havien collocat armes automtiques curosament ocultades. Quan hi arrib Faceras, els fusells espetegaren. La primera descrrega el fer en un turmell, i li fractur la tbia i el peron. Malferit tragu la pistola Walter P.38 la seva arma preferida i amb grans dificultats i sense distin gir els seus agressors no sabia ni don procedien els trets es va recolzar amb la panxa en un petit parapet que hi havia a la cantonada del Passeig de Verdum. Linstint de conservaci li don esma dimpulsarse i deixarse caure en un solar per esquitllarse del foc dels enemics amagats. Com una massa va caure des duna alada duns quatre metres. Tot i que la trompada va ser terri ble no va perdre el coneixement. La policia, per, havia previst totes les even tualitats. Amb prou feines tingu temps per empunyar una bomba de m, sens dubte per ferse volar amb ella, quan de nou va ser blanc de ms trets. Faceras mor amb la m crispada a la granada.

Quan les forces saproparen, armades fins a les orelles, la sang de Faceras amarava el terreny que avui ocupen construccions daquells anys. El cadver va ser traslladat a lHospital Clnic. El cos del nostre amic presentava nou impactes, alguns dells mortals de necessitat. A la seva cartera van trobar tota la seva fortuna: 1.000 francs i 500 pessetes. La seva targeta didentitat duia el nom de Jos Rius Soler. A les butxaques, cinc carregadors de pistola. Segons el comunicat publicat per la Prefectura de Policia, en aquesta im portant operaci van intervenirhi nombrosos funcionaris de la plantilla barcelonina adscrits a la Brigada Social i un destacament de la Gurdia Ci vil. Els primers operaren a les ordres del cap superior Juan Estvez i del co missari Pedro Polo Borreguero, els segons a les ordres del general Juan Lu que Arenas 10. La mort de Faceras havia estat preparada, com tantes daltres, des de Frana. En ser detingut Sabat el 12 de novembre de 1957, dos mesos i mig desprs de la mort de Faceras11, la policia francesa (desprs de preguntarli irnicament si eren amics) va explicarli amb qui, com i quan pass a Frana, i fins i tot el cam precs per on van creuar el Pirineu, per la Menera (Pirineus Orientals). Com hem dit abans, el Quico va sortir de la pres el 12 de maig de 1958, i hagu danarsen a Dijon, on li havia estat assignada la residncia obliga tria. Comen a treballar en una empresa de calefacci central, Mauvais & Chevassu 12.
10 Considerat un especialista de la repressi social va ser nomenat secretari general de Seguretat el setembre
de 1951. Substitu el tinent coronel Alfonso Romero de Arcos, que exercia el crrec des del setembre de 1949.

11 Faceras va nixer a Barcelona el 6 de gener de 1920. Durant la Guerra Civil va lluitar a la Columna
Ascaso (28 Divis). Va ser fet presoner en un dels darrers combats de Catalunya. Alliberat a finals de 1945, sincorpor a la lluita clandestina i va ocupar crrecs de responsabilitat, entre altres la secretaria de Defensa del Comit Regional de Catalunya. 12 El seu patr, Mauvais, quan va ser entrevistat pels periodistes desprs de la mort del Quico, declar: Ha vem treballat plegats lany 1951, a lempresa Bur. Aleshores va nixer la meva estima vers ell. Era un operari i un company perfecte. La seva dona i les seves filletes vivien amb ell en una habitaci de lHotel Sauvage. Enraonava poc de les seves coses. Desprs va ser detingut per la policia i no vaig tornarlo a veure fins al juny de 1958, quan va tornar a Dijon. Jo acabava dengegar una empresa de muntatge de calefacci central. Va venir a demanarme feina i el vaig contractar. Aviat per va emmalaltir: patia dlceres a lestmac i va haver destar fora temps a lhospital. Daleshores en no va poder reprendre normalment la feina. Parlvem poc de poltica. Una vegada em va ensenyar un retall dun diari espanyol on apareixia una fotografia seva i em va dir: Han posat preu al meu cap. Si els franquistes menxampen quan vagi clandestinament a Espanya estic segur del que mhi espera. Estigues tranquil, li vaig respondre. Em va mirar i em va dir: No pots entendreho. Tu ets francs, tu no has lluitat contra Franco, a tu els franquistes no than matat dos germans. Jo s que morir lluitant, per els venjar.

264

265

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

La pres lhavia trasbalsat de valent, per en llibertat va comenar a reviu re. Va comprovar que, malgrat els rumors insidiosament propagats, conserva va molts amics fidels. A poc a poc va anar establint contactes: Pars, Li, ClermontFerrand, etc. Va fer cas oms del confinament i va viatjar dun cos tat a laltre. Va defensar el seu criteri respecte a lorientaci que shavia de donar a la lluita a Espanya en les reunions de militants on va participar. No ha faltat gent que hagi titllat Sabat dinsociable o dexclusivista. Aquestes apreciacions procedien sempre de persones que no el coneixien o que obeen interessos estranys. Sabat, sempre que va actuar pel seu compte, ho va fer perqu shi va veure forat, ja que sovint ensopeg amb esperits dema gogs i fariseus o amb persones amants de les frases polides i desitjoses sobretot dallargar la migdiada. Va topar constantment amb el no volem embolics, voluntat de submissi a les autoritats de la naci que tan generosament havia acollit els refugiats. Actitud de renncia que va permetre que sestengus la insinuaci i fins i tot que es fessin cmplices de la calmnia. Sabat mai no va renunciar. Precisament per no ser un exclusivista, ja renegat pels comits, com nou jueu errant anava en peregrinaci de company en company, sempre esperant que alg tingus un projecte o alguna activitat antifranquista planejats en qu ell pogus participar. Sabat demanava incansablement: Heu preparat algu na cosa de cara a Espanya? Puc donarvos un cop de m?. El somni del Quico era precisament deixar de ser un franctirador i poder participar en una activitat comuna que tends a esfondrar el franquisme. El comiat de Sabat era sempre el mateix: Podeu comptar amb mi. Per Sabat trobava ms sovint discursos avorrits que no pas projectes meditats. Mots de prudncia que ell no comprenia. No podia concebre que tanta gent penss de viure prudentment, badallant, mentre a laltra banda del Pirineu un poble agonitzava. s clar que tamb va trobar companys que vivien amb el mateix desig que ell i amb el mateix descoratjament per la impotncia de veure lorientaci que havia pres tan fermament lOrganitzaci. Heus aqu un fragment duna carta que Sabat va escriure des de Di jon, datada el 21 de setembre de 1958, dirigida al seu amic Jos Dueso i Muntaner 13 :
13 Jos Dueso va nixer a Monz (Osca) el 28 de novembre de 1917 i va morir a lhospital de Gonesse (Val
dOise) el 29 doctubre de 1965.

Fa uns dies que he sortit de l hospital, desprs d haver-m hi passat vora dos mesos. Estic millor, per ara per ara segueixo un tractament. Si el company G que volia veurem ara ha canviat de parer, doncs qu hi farem, per mi tan amics com abans. Per s que desitjaria saber el perqu del seu canvi dactitud. Quin n s el motiu? Potser s ha assabentat que estic escurat, o que la meva situaci s precria, o que estic vigilat constantment, o alg ha dit o ha deixat de dir... En fi, a mi sempre em trobaran igual, no canvio de pell, no sc cap rptil. Respecte a lOrganitzaci, tinc tant a dir que prefereixo no comenar, perqu no vull com deia Victor Hugo demanar als llops que es converteixin en herbvors, s com predicar en el desert. Crec que he donat fora proves d honestedat, del meu amor vers lOrganitzaci i les idees per la causa de la justcia i la llibertat. Per els homes s han tornat sords i muts, aix doncs... Que continun aix! Crec que el 4 doctubre tindr lagradable visita de diversos companys, millor dit, farem una petita concentraci damistats per intercanviar impressions. A continuaci un fragment duna altra carta de Sabat enviada el 8 de gener de 1959 14 : No crec que calgui dir-te avui quina ha estat la nostra activitat orgnica tant a lexili com a lInterior, ni tampoc les complicacions amb qu he ensopegat en la meva difcil resistncia... El nostre anhel s que, amb els nostres esforos i amb el nostre exemple, busquem recuperar molts homes i companys que estan inactius. Farem tot all que podrem per tal que es reunifiquin les dues fraccions de la CNT desvertebrada, per tal que la CNT torni a ser all que va deixar de ser. La situaci actual i les circumstncies que travessem imposen, de part de tots, la major voluntat i comprensi possible... Voldria posar-me en contacte ben aviat amb tu i amb el company Buenacasa 15, ja que estic assabentat de les vostres activitats i iniciatives.
14 Carta citada per Gregorio Olivn Garca en un article publicat a UNO (Tribuna libre confederal, al servicio
de los amigos de la unidad de la CNT en Espaa). Concretament al nmero 14 (generfebrer de 1960) en ho menatge a Sabat. Gregorio va morir el 18 doctubre de 1961, als 55 anys, a SaintGermainenLayre (Sena i Oise). A lexili, va publicar Romancero de la Libertad, Ed. Solidaridad Obrera, Pars, 1947. 15 Manuel Buenacasa Tomeo va nixer a Casp (Saragossa) el 7 de juliol de 1886 i va morir a Bourg ls Valen

266

267

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

Heus aqu una altra carta enviada el 21 de gener de 1959 al company Jos L., que vivia al departament de Var: Dues lnies per tal que vegis que compleixo la meva paraula, et vaig dir que tescriuria i ho faig. Poc et puc explicar de nou, noms et repeteixo all que ja vaig dir-te: no diguis a ning que em vas veure; saps com sc i com penso. Saps prou b que noms la mort podr fer-me canviar. Mentre estigui viu he de lluitar, perqu vaig nixer per a la lluita, i el combat, per a mi, s un joc i lluitar contra la tirania i les injustcies. A Espanya avui tenim un problema que afecta tots els espanyols de conscincia, s un deure moral i una responsabilitat amb els que sn a les presons i amb tots aquells que van caure, que van morir amb la convicci que altres estaven rere seu i que continuarien la lluita. Aix doncs... Endavant, com els dAlacant! Els fragments que reprodum tot seguit sn duna carta que Sabat va es criure a Joan Belles Estruch, dEsparreguera, detingut el 8 de gener de 1957. Va ser brutalment torturat i en sortir en llibertat provisional va agafar el cam de la frontera amb la seva famlia. En enviarli la carta, residia a Clermont Ferrand. No oblidis que desprs de tretze anys de lluita contra el franquisme no he deixat passar una hora sense pensar i actuar per alliberar el poble espanyol de la fera ferotge que lest aniquilant, moralment i fsica. Dissortadament, a mi no han pogut esborrar-me del mapa les bales assassines de la policia, que tantes vides generoses han arrabassat. Les meva fora fsica per mest abandonant i la meva salut ja no respon als meus desitjos. Malgrat aix, no deixar passar un minut de la meva vida sense aportar el meu esfor a la lluita, per petit que sigui. Com et dic, la meva situaci a Frana no s gaire brillant, i la meva salut tampoc. Al maig de 1957, en tornar des dEspanya, vaig continuar les meves activitats per tal dajudar-vos des daqu. Vaig emmalaltir, vaig haver doperarme, i desprs de loperaci vaig regularitzar la meva situaci a Frana. Per tal
ce, departament de Droma, el 6 de novembre de 1964. Autor de El movimento obrero espaol (1886-1926), publicat a lEd. Costa de Barcelona lany 1928, i que es reedit a Pars, desprs de la seva mort, lany 1966. A lexili, va ser un dels ms ferms defensors de la unitat en el Moviment Llibertari.

de fer-ho vaig haver de presentar-me a les autoritats. Vaig haver de passar sis mesos a la pres de lany a qu em van condemnar, en haver-se descobert un dipsit darmes, municions i explosius a la frontera, material que anava destinat a la resistncia espanyola. Sort que encara m ho van rebaixar a sis mesos. En sortir de la pres, em van posar en residncia vigilada, i vaig comenar a treballar, com sempre he fet, per guanyar-me les garrofes i les dels meus fills, sense abandonar les meves iniciatives i activitats de cara a Espanya. Desgraciadament, la sort o millor dit la salut mabandonava i vaig haver de tornar a l hospital. Hi vaig estar internat un mes i mig. En vaig sortir creient que estava guarit, per em vaig enganyar. Grcies a lajut duns pocs companys he pogut cuidar-me una mica i ajudar la meva famlia. Per de res servia la voluntat dels companys, la malaltia seguia el seu curs: una lcera a lestmac. Fa un mes vaig haver d ingressar a l hospital durgncia per operar-me duna perforaci estomacal. Avui, un mes desprs, vaig millorant a poc a poc i vaig recuperant les forces. Fa una setmana que he sortit de l hospital, disposat a donar el que em quedi de vida per continuar la lluita per la justcia i la llibertat. No creguis, amic Belles, que alguna vegada he oblidat els qui estveu entre reixes, t ho provar a tu i a tots; la meva vida no comptava, noms em preocupava la vostra. Desitjaria que majudessis segons les teves possibilitats perqu m informis de tot el que et demanar. Primer desitjaria saber quina va ser la data en qu vas passar per Tolosa, si vas estar al Comit Nacional, amb qui vas parlar i qu et van preguntar. Et van ajudar, et van rebre b? Et van parlar de mi? Respon-me amb dades precises. Digues-me si a la Model rebeu ajuda, si no tots, alguns de vosaltres, per tal que fos repartida com a companys. Aix ho esperava jo. Vull saber si tota lajuda que us enviava va arribar a les vostres mans. Tenvio uns girs (els resguards) per provar-te que aix que et dic s cert. Podria enviar-ten molts ms, per em sembla que creurs la meva paraula. Pocs dies desprs Sabat va rebre la resposta del Joan Belles. Aquest li ex plicava detalladament la seva detenci i aclaria aix sobre lajuda rebuda a la pres estant:

268

269

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

La primera vegada, quatre companys i una dona van rebre 2.000 pessetes, ms endavant van arribar-ne 2.000 ms i res ms. Jos Padilla Boloix16 em va dir que van arribar 50.000 pessetes, per el responsable feia la distribuci malament. Crec que els diners que van ser enviats van ser molt mal repartits. El 15 de maig vaig passar per Tolosa i vaig parlar amb Frederica Montseny, Florentino Estallo i el Josep Borrs. Noms hi vaig poder estar dos dies i no vaig tenir temps per a res. Com que els vaig dir que havia caigut amb el grup dels 46 es veu que no els interessava preguntar gaire, ja que tots els qui hem actuat amb tu estem desautoritzats. Em van dir que ets un bon noi i molt coratjs, per que algunes coses teves no els agradaven. Em van rebre b. Em van donar 10.000 francs. Aqu, a Clermont, em van voler donar diners en dues ocasions, per no els vaig acceptar. Estic a la Local, per est molt influenciada per Tolosa i hi ha fora companys que discrepen, i tinc moltes polmiques a favor teu. En fi, sense cap mena de suport orgnic Sabat va anar preparant una nova etapa dactuaci a Espanya amb els escassos mitjans que va aconseguir aplegar entre uns quants companys. Ell mateix va construir aparells ofensius originals i en va imaginar daltres, ms complicats, que va elaborar amb la collaboraci de diversos amics. Experimentava els seus aparells al camp de Dijon, amb resultats ms o menys satisfactoris i que la mala sort li imped posarlos a prova contra les forces repressives espanyoles. A banda daquestes provisions blliques tamb preparava textos de propa ganda que pensava dutilitzar a Espanya. Primerament ell els esbossava i des prs els enviava a altres companys perqu els polissin. Sempre buscant nous collaboradors, noves voluntats. Aquest treball pacient, per constant, queda fora ben reflectit en una carta que Sabat va enviar a Francisco Plo Sanmiguel, a qui havia acudit buscant ajuda i amb lafany de comprometre ms gent en la lluita antifran quista. La carta est escrita a Dijon el 14 de febrer de 1959. Heusne aqu alguns extractes: s una vertadera llstima que locasi de conixer-nos no s hagi presentat abans, perqu crec que ens hagussim ents i ens haurem ajudat mtuament.
16 Jos Padilla Boloix va morir a Terrassa lany 1980 quan tenia 71 anys

Potser per a tu no t gaire importncia la relaci que puguem tenir, per tasseguro que seria molt til i alhora un motiu de satisfacci, ja que ens unirien activitats en pro duna causa que tots els espanyols hem de sentir: la llibertat i el progrs del poble espanyol. Com haurs pogut comprovar, no sc gaire traut en lescriptura. Puc ben dir-te que em resulta difcil escriure una carta ben redactada i sense faltes dortografia. Segurament em dirs que per qu no n he aprs, o aprenc... Doncs, amic meu he fet tot all possible per aprendren per no he pogut adaptar-me a les lletres. En canvi et puc afirmar que en qesti de treballs manuals, en mecnica i en altres oficis, crec que el meu nivell s elevat. Respecte al que afecta tots els espanyols antifranquistes, jo sc un ms dels que sempre estigueren, estan i estaran disposats a aportar el seu gra de sorra i els seus esforos contra els individus que avui imposen un rgim de violncia al poble espanyol i contra tota injustcia. L home est fet per viure en una societat on imperi el respecte hum mutu [...]. Et faig arribar unes coses per tal que les amplis el millor que puguis. No es tracta de cap manifest pblic, s ms aviat el projecte duna carta circular per ser dirigida, gaireb personalment, a grups despanyols per donar-los una orientaci de principi i perqu coneguin la finalitat dun Moviment que ha de coordinar els esforos de tots els homes que estiguin disposats a lluitar contra el rgim franquista. En un principi cal fer un prembul en qu es digui qu ha estat i qu s el rgim franquista, i on sesmenti el poc que s ha fet... estrilment... Tenvio aquests esborranys amb alguns apunts, i aclareix all que puguis. Si t s possible fes-ho rpidament i envia-m ho divendres o dissabte daquesta setmana. Dirs, quin paio ms exigent! No, no ho sc per als altres, per amb mi s. Creu-me, si pogus crrer ms... Ms correria! Sabat arrossegava la malaltia des que va estar a la pres de Montpeller. A la tardor de 1958 el seu estat havia empitjorat. Una lcera gstrica va motivar el seu ingrs urgent a lHospital Regional de Dijon, on va ser operat el 3 de novembre. El Quico accept la intervenci quirrgica quan vertaderament no hi ha via altre remei. Havia acudit a lhospital perqu lintervinguessin tres vegades i a lltim moment havia decidit anarsen, amb lesperana que una terapu

270

271

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

tica farmacolgica aconseguiria guarirlo. Francesc Sabat temia loperaci, sobretot per lanestsia. Li resultava insuportable pensar que romandria in conscient en mans de persones que disposarien del seu cos i de la seva vida sense que ell tingus cap possibilitat de reacci. Aquest pensament li era into lerable. Daltra banda, sense arribar a ser una obsessi, no descartava la possi bilitat que els agents franquistes intentessin assassinarlo, i que la seva immo bilitzaci subsegent a loperaci fos la millor oportunitat. En una carta escrita des de Dijon el 28 doctubre ens deia: Com recordars, quan et vaig venir a veure em trobava malament. Crec que tinc una perforaci a lestmac i m han doperar. No obstant, el meu darrer treball i les meves darreres lnies vull que siguin per ajudar els meus estimats amics. Tenvio aquests fulls per tal que me ls passis a net i a mquina, en francs i en castell, per entregar-los a un advocat. Si men surto daquesta continuarem el nostre treball, amb el qual estic identificat17. No oblidis el que et dir: sobretot no diguis a ning, a ning, la meva crtica situaci. Quan es va decidir loperaci, Sabat estava entre la vida i la mort. El 31 doctubre va haver de ser traslladat durgncia a lhospital. Estava tan dbil que, tot i la urgncia de loperaci, els metges van haver dendarrerirla tres dies, perqu retrobs les forces. El Quico volia que els seus amics de Dijon li prometessin que mentre es tigus inconscient no el deixarien sol en cap moment. Per per motius de treball no podien comprometreshi. Van decidir trucar la seva companya Leonor, que era a Tolosa, pensant que ning millor que ella podria estar a la vora de Sabat el temps que calgus. Leonor va dir que es mudaria a Dijon, i va arribarhi el dia 2 de novembre. A lhospital, va explicar a Sabat que per poder fer el viatge, al carrer Bel fort de Tolosa (seu del Moviment Llibertari) li havien hagut de donar 50.000 francs. Ell va reaccionar dall ms malament. Es va incorporar tot duna i va treure de sota el coix 60.000 francs, que el mateix dia li havia donat el patr en concepte de treballs efectuats. Els va donar Leonor: Prenlos! Quan tornis a Tolosa els tornes. No vull pas res dells!.
17 Precisament fa referncia a la redacci dun llibre sobre la lluita del Moviment Llibertari contra el
franquisme.

Lendem Sabat va entrar al quirfan. Loperaci va ser un xit, i Leonor va passar 24 hores sense moures de la capalera del malalt. Els seus amics van passar tot el temps que tenien disponible amb ell. Al cap de quinze dies lhospital els advert que li donarien lalta i que, com que no tenia famlia declarada a Dijon, lenviarien a una residncia de gent gran per passar la convalescncia. Diego Prez Lecha18 i Mara Aranda Comn, amics seus, per tal devitarli un nou disgust el van acollir a casa seva. Al cap de dos o tres dies la ferida va comenar a supurar, per Sabat no volia ni sentir a parlar de tornar a lhospital. Mara Aranda 19, la companya del seu amic, va tenirne cura abne gadament. La seva slida constituci fsica va permetre que recupers la salut amb rapidesa. En deu dies va engreixarse quatre quilos dels molts que havia perdut, i retrob el bon humor i loptimisme. A mitjan desembre Sabat va comunicar als seus amics Diego i Mara, que tant dafecte li havien demostrat, que ja havia recobrat les forces per valdres per ell mateix i que ja havia roms prou temps inactiu. Volia ocu parse altra vegada de les coses dEspanya sense perdre un instant, i per a ferho li calia una independncia total, per no comprometre ning en les se ves activitats. Va tornar a la petita habitaci moblada, situada al nmero 2 del carrer FontaineSainteAnne, que havia llogat a la senyora Petit 20 a loc tubre de 1958. Novament va comenar els viatges cap a Pars i a altres ciu tats franceses. Vora aquelles dates va rebre una carta de lngel Marqus Urd, que pur gava trenta anys a les presons espanyoles, la qual li caus un disgust. Ja hem explicat que desprs de latracament a Cubiertas y Tejados, la repressi a Cata lunya va ser una conseqncia directa de la detenci de lngel. Tot i aix, Sabat shavia ocupat de la seva defensa i tamb li havia enviat diners diverses vegades a la pres. A la carta, ngel Marqus li deia que mentre que ell es floria a la pres, ell vivia alegrement a Frana. Davant duna acusaci tan in justa, es limit a arrufar les celles i a declarar als seus amics: Veieu que no puc abandonar?.
18 Diego Prez Lecha nasqu a Ario (Terol) el 17 de maig de 1910 i mor a Morells (Pirineus Orientals),
on residia des de 1979, el 27 de mar de 1982.

19 Mara Aranda Comn va nixer a Ario (Terol) el 14 de febrer de 1912. Al febrer de lany 1992 vivia a
Morells (Pirineus Orientals).

20 Quan va anarsen cap a Espanya per darrera vegada va deixar sobre la tauleta de nit de la seva habitaci
el llibre La mano de Stalin sobre Espaa, de W. G. Krivitsky.

272

273

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

Poc temps desprs havia constitut un grup per tornar a Espanya. Abans denfilar el cam de la frontera, Sabat desitjava passar uns dies amb les seves filles, que eren a Tolosa. El 24 de desembre de 1958 va adrear una demanda al ministre dInterior a travs del prefecte del Departament de CtedOr, adjuntant un certificat mdic que atestava la seva necessitat de passar uns dies de convalescncia amb la famlia. Vet aqu una carta de Sabat en qu exposa el seu propsit i dna notcies de la seva salut, datada el 26 de novembre de 1958 des de Dijon. En escriuret aquestes lnies ja no estic a l hospital sin a casa dels nostres amics Diego i Mara, de companyia molt grata. Aix m influeix molt moralment per poder recuperar la salut. Espero passar unes setmanes amb ells, s a dir, el temps necessari per retrobar les forces, ja que vull demanar un mes de perms a la Prefectura per anar a Tolosa amb la famlia [...]. No t he escrit abans pel segent motiu: quan em creia lliure de tota complicaci arran de loperaci, les coses van canviar. Aquests darrers sis o set dies els he passat fora malament i molest, ja que sem van infectar uns punts de la ferida, s hi va formar un abscs, i van haver dobrir-la per tal que en sorts el pus. Tot plegat em va causar febre durant uns dies. Gaireb ja m he refet daquesta petita complicaci, tot i que em sento cansat i sense gaire forces, les quals vaig retrobant a poc a poc. El metge va dir que la infecci no era gens greu. El dissabte molts malalts van ingressar a l hospital, uns per operar-se, daltres amb malalties o ferides, i als que estvem ms o menys convalescents ens volien enviar a una casa de reps per seguir el tractament fins que ens hagussim refet completament. Jo vaig demanar al metge que menvis a casa meva, s a dir, a casa dels nostres amics Diego i Mara, petici que va acceptar amb reserva. La Mara t cura de mi i noms visito l hospital cada tres dies. Et dir que des que estic a casa dels amics he millorat un cent per cent i espero refer-me del tot daqu unes setmanes. La illusi de passar un mes amb la famlia va ferse fonedissa en serli comunicada el 13 de gener de 1959 la decisi ministerial, que deia: Tinc l honor de comunicar-li que considero totalment inoport el retorn daquell estranger al Departament de lAlta Garona. I amb major motiu perqu laccs a aquest departament li est vedat per lordenana de prohibici de

residncia dictada contra ell el 8 dabril de 1958, en execuci de la sentncia del Tribunal dApellaci de Montpeller del 18-12-1957 que el condemn a 6 mesos de pres i a 5 anys de prohibici de residncia. Avisin l interessat daquesta decisi... La policia no el perdia de vista ni un moment, ni volia perdrel, per Sa bat aplicava al mal temps, bona cara i seguia ocupantse activament del seu projecte de tornar a Espanya. La seva feina com a muntador de calefacci a Dijon les sortides les feia els dies de descans hagus pogut dissimular la seva activitat clandestina. Per era Sabat, i ning no ignorava de qu era capa. Totes les amistats li aconsellaven que no prengus cap decisi abans del X Ple Intercontinental de Nuclis del MLECNT, anunciat per al mes dagost de 1959 a Tolosa. Sanull per disposici de la prefectura, i es celebr a Vierzon (Cher) entre els dies 9 i 13 de setembre. Sabat tenia lesperana que sorgs una nova orientaci en aquest ple, i sovintej les reunions preliminars locals, va ser delegat al Ple Regional, i va compartir amb molts altres companys la illusi que shi assols la unitat con federal, de la qual ell era un fervent partidari. An a Vierzon com a espectador. Va seguir atentament els debats, va par lar amb uns, va discutir amb altres, es va empipar amb alguns. Tots, per amb arguments si fa no fa idntics, li deixaven anar la mateixa resposta: Espera... espera.... All va topar amb el seu amic Joan Perell, de Gav, a qui va dir: Sc aqu per si arriba el moment daclarir coses, amb tota la documen taci i els justificants de les meves activitats, que sempre han estat a favor dels companys presos, de les seves famlies i de la propaganda contra la tirania que pateix Espanya. Li explic tota la seva amargor, la desesperaci que li causava veures tan incomprs: Amb la meva activitat noms he arreplegat disgustos, odis i infmies. Qui mataca s precisament qui em deu suport i no ho fa per poder mante nirse en els seus crrecs i per la temor dhaver de viure un dia amb el fruit del seu treball. Ens coneixem des de la nostra infncia i saps com sc, que no puc propagar les idees que defenso i alhora no donar lexemple. No puc quedarme indiferent davant dun poble trat i condemnat al patiment moral i fsic. No puc pair la passivitat de lexili, amb els seus comicis que no apor

274

275

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

ten cap soluci al problema que ens concerneix com a persones idealistes. Considero que lalliberament de la terra que ens ha vist nixer sha daconseguir amb lacci, i no amb els discursos i el paperam. s un engany anomenarse idealista si no ss revolucionari per lacci i si es viu de lesfor dels altres. La somnolncia i el fre que sobserva als equips de torn 21, ms que enigmtic s sospits. Es pot suposar que els que sempre han viscut de les cotitzacions prefereixen que lexili sallargui per poder continuar vivint de lOrganitzaci. s fcil imaginar que paraules com aquestes reforaven les malvolenes que, com veurem, no es van extingir ni amb la mort de Sabat. Conclogu el comici i en definitiva... Qu? Els acords van ser quelcom semblant al part de les muntanyes22. Un altre any malaguanyat, deia Sa bat. Per el cas s que aquesta vegada, encara que ho hagus volgut, no hauria pogut esperar. Havia sortit a la superfcie una altra vegada el cas de Page de Roussillon. Desprs dhaver obtingut dos autos de sobresement, sel volia inculpar per tercera vegada. Els recursos presentats pels seus advocats havien estat rebutjats. Lltim, presentat al mar de 1959, va ser desestimat per la Fiscalia de Li al novembre del mateix any, i la resoluci el feia estar en una situaci delicada: havia de comparixer novament davant dels tribunals i aix li ho van notificar: El Fiscal del Tribunal dApellaci de Li: Segons larticle 617 del Codi de Procediment Penal s informa a travs daquesta carta certificada a Sabat Llopart, Francesc, acusat de temptativa de robatori amb agreujants i homicidi voluntari, domiciliat a Dijon, 2 rue de la Fontaine-Sainte-Anne, a casa del Sr. Petit, que la Sala Criminal del Tri21 Aix dels equips de torn sexplica pel fet que, entre 1945 i 1972, s a dir 28 anys dactuaci, noms 6
homes es van succeir en el crrec de secretari general del MLE. Alguns hi van tenir un pas efmer, com Manuel Luis Blanco lany 1949 (mort a Dijon el 17 de novembre de 1971, als 55 anys). Un de sol, en un total de quatre nomenaments, va ocupar el crrec durant 17 anys, rcord difcilment superable. Un altre hi va estar quatre anys consecutius, i un tercer, tres anys en dues vegades. 22 La unitat del Moviment Llibertari Espanyol es va cimentar al I Congrs Intercontinental de la CNT dEs panya a lexili, celebrat a Llemotges lagost de 1960. L1 de novembre del mateix any es divulg un manifest dunificaci signat per Gins Alonso i Roque Santamara Cortiguera, en nom del Subcomit Nacional i del Secretariat Intercontinental respectivament (vegeu el nmero 43 de CNT de Mxic, desembre de 1960). Al novembre de 1960 es va celebrar al teatre Alhambra de Pars un mting per segellar la reagrupaci confederal, acte que va presidir el veter Cipriano Mera Sanz. La unitat confederal va ser ratificada normalment al II Congrs Intercontinental celebrat a Llemotges a lagostsetembre de 1961.

bunal de Cassaci, en resoluci del 5 de novembre de 1959, ha rebutjat el recurs extraordinari presentat contra la resoluci de data 20 de febrer de 1959 del Tribunal dApellaci de Li, Sala dAcusaci. La Fiscalia del Tribunal dApellaci. Li, 7 de desembre de 1959. EL FISCAL. Sabat estava realment fart de tribunals, togues, empresonaments i resi dncies vigilades, i no tenia cap intenci de deixarse empresonar de nou. Algunes persones li aconsellaren embarcar cap a Amrica. Des de quan Amrica est al costat dEspanya? responia ell. Aix, doncs, va donar per acabat el comps despera. Comptava amb amics entusiastes que compartien el seu criteri i que estaven disposats a acompan yarlo. Deixava a Frana altres grups preparats, disposats a acudirhi tamb desprs dhaver establert les primeres bases. Sabat, tot i la seva prudncia habitual, infravalor com va fer Face ras la importncia i leficcia dels serveis dinformaci franquistes i les re lacions interpolicials dun costat i de laltre de la frontera. Pedro Polo Borre guero, excap de la Brigada de Serveis Especials, estava a Frana en funci dadjunt a lAmbaixada dEspanya a Pars. Les seves relacions amb els mitjans policials francesos eren dall ms ntimes, ja que shavien reforat slidament durant la Segona Guerra Mundial. Se li advert daquest perill, per, realment... Qu podia fer, el Quico? Als seus viatges i entrevistes prenia tota mena de precaucions. Fins i tot quan tornava a Dijon sempre lesperava una persona amb un bitllet dandana a lestaci per tal que no es pogus provar que havia sortit de la ciutat. No era prou. Amb la mesura de confinament que pesava sobre seu els agents fran quistes podien trobar, directament o a travs dalg altre, totes les condicions immillorables per conixer les seves passes que versemblantment eren tole rades i prepararli en el moment escaient una rebuda adient a la frontera. Sabat activava els preparatius del viatge, per s indubtable que li donaven totes les facilitats per tal que pogus ferho. Ja no es tractava de jutjarlo, all que volien era eliminarlo definitivament. Sabat, cam de la frontera, ens va trucar per telfon a Pars el 17 de desem bre de 1959: Una forta abraada a tothom. Grcies i fins la propera, si ens tornem a veure....

276

277

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

A les acaballes de desembre un company de Dijon va rebre una carta de Narbona, descriptura i signatura desconeguda. Deia que com a conseqncia del mal temps, Sabat endarreria el seu viatge a Espanya fins a la primavera. Aquesta carta ha estat sempre un enigma. Potser va ser un ardit del mateix Sabat per despistar els qui li seguien les passes, fet del qual era conscient... El 5 de gener de 1960 les ones transmetien la mort del Quico i dels quatre companys que anaven amb ell. El quintet va creuar la frontera el 28 o el 29 de desembre al vespre. Sabem que alg va acompanyar el Quico amb cotxe fins a AmlielesBains i que des dall sencamin cap a MontalbdAmlie, on, a la muntanya, lesperaven els quatre companys. El cam que agafava el grup era un cam gens habitual, que lobligava a fer una llarga caminada per la muntanya abans, fins i tot, dhaver arribat a la frontera. Aquest fet permet suposar que Sabat intua perfecta ment el perill que els amenaava al vessant espanyol, o que com a mnim es curava en salut amb totes les precaucions possibles per tal de desorientar aquells que li preparaven amargues sorpreses. Els homes que formaven el grup eren: Antoni Miracle Guitart 23, de 29 anys; Rogelio Madrigal Torres 24, de 27; Francisco Conesa Alcaraz 25, de 39; i Martn Ruiz Montoya 26, de 20. La Gurdia Civil, amb temps suficient, havia enllestit una rebuda digna de Sabat a la zona fronterera: postos i vigilncia a totes les muntanyes, cri lles de carreteres i camins, i a les entrades dels pobles. Totes les masies eren observades especialment. En grups de dos o tres la Benemrita estava en alerta permanent. Tropes de refor, llestes per a qualsevol contingncia, estaven acantonades a Besal, Beuda i Albany. Altres patrulles recorrien tothora la zona deventual infiltraci. Els masovers, carboners, llenyataires, etc., havien estat advertits que tenien lobligaci de comunicar immediatament la presncia de qualsevol persona desconeguda.
23 Miracle va nixer el 20 de novembre de 1930 a Brfim. Detingut a Barcelona en caure la impremta de la
Soli el 9 de mar de 1955, va sortir en llibertat provisional i va passar a Frana al novembre de 1957. Lany 1958 va ser secretari de Propaganda de les JJ.LL. a Li i lany 1959 secretari de la mateixa organitzaci de ClermontFerrand, on treballava com a paleta en una obra. 24 Madrigal nasqu el 5 de novembre de 1933 a lHospitalet de Llobregat. Residia a Dijon, on treballava de paleta. Va anarsen a Frana lany 1956, desprs dhaver desertat de lExrcit espanyol a la Seu dUrgell. 25 Conesa va nixer a Barcelona el 21 de desembre de 1921. Residia a Li, on treballava de xofer. Havia creuat la frontera cap a Frana lany 1950. 26 Ruiz nasqu a Provins (Sena i Marve) el 13 dabril de 1939. Tenia nacionalitat francesa i residia a Li.

A partir de mltiples informacions, declaracions i testimonis que hem aplegat reconstruirem amb tots els detalls possibles les darreres peripcies del grup fins a la seva exterminaci. A travs del post de Llad se sab que el 30 de desembre a dos quarts de cinc de la tarda cinc individus vestits amb granotes, passamuntanyes i botes de muntanya havien estat vistos als marges del riu Manol, aparentment sense armes. Dues hores ms tard, un parell dhomes que duien granotes blaves es van presentar als colons dun mas per comprar queviures, dient que eren contrabandistes. Poca estona desprs van ser vistos amb tres homes ms camp a travs direcci al riu Muga, com si es dirigissin vers la frontera francesa. En rebre aquestes informacions el cap de la lnia de Sant Lloren de la Muga, van ser cursades les ordres escaients per reforarhi la vigilncia. El dia 31 una parella a cavall, el tinent en cap de la Lnia de Besal acom panyat dun gurdia, van anar a parlar amb els camperols de Mai de Mont cal per aconseguir ms informaci, sense xit, i van enfilar una muntanya des del cim de la qual sabraava amb la vista tota la vall. Des dall van po der veure com sortia fum de la xemeneia del Casot de Falgs, un mas situat a un quilmetre al sudest de Falgs, a prop de Besal. Els gurdies sabien que aquell mas estava deshabitat, i a dos quarts de nou del mat hi van dur a ter me un reconeixement. Un dels gurdies, en aproximarse al mas Casot, va ser rebut amb una rfega de metralleta. Es va deixar caure del cavall tot fent se el mort i va poder veure com cinc homes fugien i sendinsaven a la mun tanya. No hi havia dubte, era el grup de Sabat. El terreny daquella zona era intricat i fronds i els fugitius van poder ferlos perdre la pista. Els gurdies van avisar per telfon des de Mai a Besal. Van aplegar totes les forces possibles per enviarles a lindret de lincident. La Comandncia de Figueres tamb hi va fer arribar reforos. La informaci va ser transmesa al coronel del Ter i a totes les comandncies limtrofs. El grup perseguit va extremar sens dubte les precaucions per no ser loca litzat i ho aconsegu durant tres dies. s molt possible, per, que el Quico no imagins la magnitud del dispositiu que shavia engegat per tal dimpedir de totes passades que arribs a Barcelona. Quan les primeres forces varen arribar a Falgs, sota el comandament del capit de la tercera companyia, sorganitz una batuda a la zona nord del punt de trobada, i amb les forces de Figueres van cobrir la zona sud, batent el

278

279

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

terreny immediat al punt de lacci. Tot aix sense cap resultat. Van arribar notcies que el grup havia estat vist en direcci sudest, com si sencamins a Espinavessa, amb les armes ben visibles. Llavors les forces van decidir envol tar la zona on es creia que era el grup: Borrass, Taravaus, Llad dEmpord i Crespi, sense descuidarse de tots els passos del riu Fluvi. El coronel en cap del 24 Ter sencarreg de la coordinaci dels serveis entre les comandncies de Figueres i Girona. Des de la Direcci General sorden tamb a les comandncies de Tremp, Lleida, Manresa i Barcelona adoptar les mesures escaients per si el grup reeixia de penetrar a les respectives demarcacions. Les darreres informacions del dia 31 foren que la partida sencaminava cap al sud, a pocs quilmetres del riu Fluvi. Per tal que no poguessin retornar a Frana es van organitzar controls i postos. Pels volts de les deu de la nit del dia 31, forces que vigilaven els afores de la Palma, als voltants del riu Muga, van escoltar diverses vegades la piuladissa de la guatlla. Posteriorment es va comprovar que el grup duia un reclam daquesta au. Aix, doncs, el ms probable s que, malgrat la vigilncia, el grup creus el riu la nit del 31. L1 de gener es van batre les dues ribes del riu Fluvi i es va augmentar el dispositiu de les forces en profunditat cap al sud de la provncia de Girona. Va transcrrer el dia i no shavia aconseguit saber res de nou de la partida. La mateixa Gurdia Civil va reconixer que, durant les investigacions, pagesos i treballadors els van donar sovint pistes falses que els van dificultar la feina, especialment a Fla i a Fontcoberta. Aquesta ajuda pot ser que fos voluntria o involuntria, ens limitem a consignarla. Tenint en compte la possibilitat que el quintet shagus dividit per traves sar ms fcilment els cordons de vigilncia, el dia 3 es van collocar dues no ves barreres entre Caldes de Malavella i Platja dAro, i entre Hostalric i Blanes. El diumenge dia 3 van localitzar el grup altra vegada. Vora les onze del mat, una patrulla destacada a la vora de lermita coneguda com el Castell de la Mota, formada per un cap i dos gurdies va observar amb uns prismtics entrades i sortides al mas Clar, casa situada a la Mota (terme municipal de Sarri de Ter), entre Banyoles i Girona. La patrulla sabia que all noms hi vivia un matrimoni, Juan Sala Matas i Balbina Alonso. Els dos gurdies shi van dirigir amb la major rapidesa possible, mentre el cap demanava reforos a la Comandncia.

Ja amb els reforos van envoltar tota la casa, i en van controlar les sortides. Els agents aguaitaven ben amagats rere la vegetaci. Cap a la una de la tarda van veure de lluny un home vestit amb una gra nota que venia dun rierol proper. Al cap duns minuts en va aparixer un altre i aix successivament fins a cinc. Tots van entrar a la casa. Ja no hi havia dub tes, aquell era el grup tan buscat, complet, a tir de pistola. Mentrestant van anar arribant reforos. El comandant segon en cap, que era a Girona, dispos la sortida immediata del capit Jos Blzquez Pe dra za i vint nmeros, als quals nafeg sis que restaven a Sarri de Ter. Tam b va ordenar que el tinent Fuentes i catorze homes efectuessin una batuda en direcci a Sant Gregori i Canet dAdri, per si el quintet shi encaminava en fugir. En arribar el capit Blzquez i els seus homes dispos el setge de la masia. Pocs minuts desprs, tres homes sortien defora la casa i enraonaven a la part anterior. El capit orden disparar. Un dels homes va caure abatut, mort. Era Francisco Conesa Alcaraz. Els altres dos van aconseguir tornar a entrar a ledifici, ferits. El Quico de dos trets, un a la natja esquerra i laltre en una cama. Martn Ruiz amb una ferida lleu en un bra. Tot duna organitzaren la resistncia. La mestressa de la casa va ser ferida en una m en intentar tancar els porticons de les finestres. Era un combat a matadegolla. El gurdia civil Jess Gonzlez Otero, en aproparse al mas cercant el recer dunes pedres, va rebre un tret en una cama. Els seus com panys no el van evacuar fins que no fosquejava per tal devitar noves baixes. El tiroteig va allargarse tota la tarda. Els resistents, per estalviar munici, van emprar una escopeta dels pagesos i tots els seus cartutxos. Els atacants no es van arriscar a assaltarlos a ple dia. A dos quarts de sis de la tarda va arribar el cap de la Comandncia, el ti nent coronel Rodrigo Gayet Girbal, per comandar la direcci de les opera cions. Cap a dos quarts donze de la nit les forces atacants van ser guarnides amb cartutxos i granades de m. A les onze de la nit aproximadament shi incorpor el tinent Francisco Fuentes CastillaPortugal, que acabava de dur a terme la batuda que se li ha via ordenat. Al cap de poca estona hi arribaren el general en cap de la segona zona, el coronel en cap del 31 Ter i cinquanta gurdies de refor provinents de la Comandncia Mbil de Barcelona. Aquests van subministrar queviures, i tamb alcohol a dojo, que segons un informe de la mateixa Gurdia Civil va contribuir a aixecar encara ms la moral.

280

281

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

Els quatre supervivents havien pogut comprovar el setge infernal que shavia muntat al seu voltant i esperaven amb impacincia que fosquegs per, intentar una fugida desesperada, ja que estaven irremeiablement perduts. Ells no podien demanar reforos. Cap a la una de la matinada una nuvolada espessa va cobrir el cel, ama gant la lluna i enfosquint la nit com la gola dun llop. Era una sort que dema nava ser aprofitada. El Quico havia preparat la fugida durant el dia. Havia fet un forat a terra per poder arribar directament a lestable, que estava a la part inferior, i aix evitar lentrada de la casa, que estava perfectament batuda. Havien de jugarse el tot pel tot. Van espitjar una vaca que va sortir trotant en la fosca. Els assetjadors van orientar les armes vers el soroll que feien les pelles de lanimal i la van crive llar a trets. Alhora, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van sortir corrents en direcci contrria per intentar posarse a recer entre la vegetaci de la mun tanya. All, per, tamb hi havia els fusells de la fora pblica, que els van abatre a trets per sempre. Sabat va intentar fugir tamb, per sense crrer. Ans al contrari, ajagut i arrossegantse per terra, centmetre a centmetre va anar avanant fins a arri bar als primers matolls. Els gurdies civils estaven ajupits a pocs metres. Immbil, gaireb sense respirar, va escoltar com alg satansava vers ell, tam b a rossegons, i deia: No dispareu, que sc el tinent... No dispareu, que sc el tinent... Efectivament era el tinent de la Gurdia Civil Francisco de Fuentes que, sen se saberho, estava davant dels nassos del Quico. Aquest, li endiny un tret a boca de can i el va matar a lacte. Els altres gurdies no podien saber de quina arma provenia el tret. Llavors Sabat va tenir una inspiraci immediata. Va avanar en la direcci don venia el gurdia repetint les paraules que havia sentit: No dispareu, que sc el tinent... No dispareu, que sc el tinent... Grcies a aquest viu ardit va aconseguir franquejar el tres cordons de gur dies que al comandament del tinent coronel en cap de la 131 Comandncia, Rodrigo Gayet Girbal, encerclaven el mas. El dia 4, en comenar a ferse de dia, els assetjadors van trobar el cadver de loficial i els tres dels membres del grup perseguit. En faltaven dos, encara. Van disparar uns quants trets contra la casa per saber si encara hi havia reac ci, i en comprovar que no rebien cap resposta, shi va enviar una parella per tal que lassalts, protegida pel foc dels seus collegues. La parella va entrarhi sense dificultats. El matrimoni, esborronat, estava arraulit dins duna habita

ci. Els gurdies van visitar una habitaci rere laltra. Al fons de la casa hi havia un forn de pedra. Els uniformats, que no estaven disposats a crrer ms riscos, van llanarhi a dins dues bombes lacrimgenes. Al cap de pocs minuts en sortia una ombra cega i mig asfixiada. Una rfega mortal va acollir laparici de Martn Ruiz. El quart del grup queia desplomat. Per, haventho registrat tot una vegada i una altra, no havien pogut trobarhi el cinqu. Van haver de rendirse a levidncia: Sabat shavia esfumat! El Quico shavia fet foneds entre les malles de ms de cent homes armats fins a les dents. Quan es va comunicar el resultat de loperaci al comandament superior, aquest immediatament va donar lordre de perseguir el fugitiu sense badar un minut. Un detall digne dassenyalar va ser larribada precipitada de lexpolicia Quintela, excomissari principal i excap de la Brigada Politico Social, ja jubi lat i retirat a Galcia. En assabentarse que el seu vell enemic estava assetjat a Sarri de Ter va precipitar el viatge amb el seu gossot Bloodhound, per, par ticipar a la caa de munteria que shavia organitzat. No es volia perdre el plaer dassistir a la captura o mort de lhome que, en tota la seva carrera de policia, ms vegades lhavia deixat en ridcul i que havia estat qui ms mal decaps li havia donat. Es pensava que havia arribat el moment dassaborir la venjana. Els rastrejadors de dues potes havien perdut la pista i fins i tot el gos caa dor de sang, dolfacte extraordinari, feia tombs com nima en pena sense saber quin rastre seguir. Probablement perqu Sabat solia dur a sobre una bossa amb pebre quan caminava per la muntanya, precisament per tal de neutralitzar els eventuals rastrejos amb gossos. Tot i que el Quico havia guanyat unes hores davantatge, la seva situaci era dall ms crtica. A travs dels amos del mas els gurdies van saber que Sabat estava ferit: a banda de les dues ferides esmentades, una tercera bala li havia obert netament un trau al coll. Els dos altres projectils, que no podien haver estat extrets, el feien patir enormement, i abans de fugir de la casa, se gons els masovers, va haver dinjectarse morfina per calmar el dolor. Don treia les forces per continuar fugint? Tot el dispositiu engegat durant el dia 4 per localitzarlo va ser debades. El dia 5 a trenc dalba el Quico entrava sigillosament a lestaci de For nells de la Selva, a uns 12 km de Girona. Probablement mai no sabrem com va poder arribar fins a all. Podem imaginar que durant la nit del 4 al 5 va creuar el riu Ter aiges amunt del pont de la Devesa de Girona, ja que se

282

283

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La mort

gons declaracions posteriors dels ferroviaris quan va pujar al tren duia la roba molla. A dos quarts de set sortia de Girona un tren correu, que venia des de Portbou i que saturava a totes les estacions fins a Maanet. Es va amagar fins que el tren no va posarse en marxa. Llavors va pujar, pistola a la m, a la mquina, deixant astorats el maquinista, Pedro Garca Marcos, i el fogoner, Joaquim Puig Surez. Els va tranquillitzar i els va demanar alguna cosa per menjar, es moria dinanici. Li van donar els entrepans que duien i sels va cruspir vorament. Tot seguit, com si es tracts de la cosa ms natural del mn, els va dir: Ara ocupeuvos de la mquina. No us atureu fins a Barcelona! Els dos homes van pensar que veien visions. Un home armat els commi nava aix, com aquell qui res, a no aturarse fins a Barcelona. Fins a Barcelona...? El maquinista li explic que all era impossible, ja que a Maanet es can viava la locomotora de vapor per una delctrica i que, de totes maneres, calia respectar els senyals del recorregut. Sabat no va badar boca. Sabia prou b que la seva ordre era irrealitzable. Les seves paraules obeen lafany darribar a la Ciutat Comtal, a la SEVA Bar celona... A MaanetMassanes, tal i com estava previst, el tren va maniobrar per canviar de mquina. Quan ja estava a punt de sortir cap a Barcelona, la mqui na de vapor creuava per una altra via, marxa enrere, contigua a la del tren. Aleshores el Quico va saltar duna per pujar a laltra. Conduen lelctrica el maquinista Josep Saladrigas Escofer i lajudant Carlos Virumbrales Cacedo. Per el maquinista i el fogoner de la primera shavien quedat a Maanet i no van trigar gaire a explicar laventura que havien viscut feia una estona. Conseqentment es va donar lalerta a totes les estacions del recorregut. Sabat no es feia illusions. Malgrat que els hagus suplicat que no esmen tessin la seva presncia estava convenut que a la propera estaci ja li haurien preparat una bona rebuda. Pels volts de les vuit el tren arribava a la vista de Sant Celoni. A uns 1.500 metres de lestaci, Sabat, que atalaiava la via, va ordenar al maquinista que disminus la velocitat en un revolt. Segons desprs, accelerava amb un viat ger menys. Des de Fornells de la Selva el Quico havia aconseguit avanar cap a Bar celona uns 45 km, per la ciutat dels seus somnis encara era molt lluny. Amb

prou feines podia caminar. La cama presentava smptomes inconfusibles dinfecci. La febre li enfosquia la vista. Si no hagus estat per la maleda ferida shagus pogut salvar. All mateix comenaven els estreps de la Serra del Montseny, la muntanya dametistes, com va cantar el poeta 27. Uns quants quilmetres ms i podria perdres pels seus vessants frondosos, en els seus magnfics boscos de pins, sureres, alzines, fajos, roures, castanyers, aros i fins i tot avets, que tantes vegades havia admirat. Coneixia les senderes, els punts infranquejables. All, a la serra... podia escapar de tot un exrcit. Per aquesta salvaci que tenia a la vista li estava vedada. Si no trobava un metge immediatament estava ben perdut. Sant Celoni era a prop. Coixeant i exhaust va arribar a lentrada del po ble. Un llaurador estava enganxant un carro. Shi va atansar i li va demanar alguna cosa per beure, alguna cosa que li calms la set ardent provocada per la febre, que labrasava per dintre. Lhome li va oferir una ampolla de vi que va buidar gaireb duna glopada. Com que el carreter enfilava cap al centre de la poblaci li va demanar que li deixs pujar i hi va accedir. A dins de Sant Celoni sen va acomiadar. Va veure una dona gran que li va inspirar confiana i li deman on vivia el metge, lnic del poble. La vella li ho va indicar al carrer Jos Antonio, tot advertintlo que potser ja no seria a casa. Si fos aix podia demanar per ell a casa del xofer, que vivia just enfront i segurament podria informarlin. El metge, tal i com havia previst la dona, no hi era. Va travessar el carrer i va trucar al nmero 26, per es va equivocar de porta. Va obrirli un tal Fran cesc Berenguer Roca, de trentatres anys. En veure aquell home que feia tan mala fila que li preguntava pel xofer, va respondre engegantlo a passeig, dientli que all no hi vivia. El Quico, ms mort que no pas viu, exclam: Qu hi fa, deixim entrar perqu pugui descansar una mica! Berenguer shi va oposar i el va empnyer, per la seva m va ensopegar amb la metralleta que Sabat duia dissimulada sota la roba. Amb por, Beren guer va aferrarse a larma instintivament, sense tenir la intenci damollarla. Forcejant, els dos homes van caminar uns quants metres, fins a la cantonada dels carrers Jos Antonio i Santa Tecla. La notcia de la possible arribada de Sabat a Sant Celoni havia estat comunicada a la Gurdia Civil, i aquesta, alhora, havia alertat el Soma
27 La muntanya dAmetistes, 1908, de Guerau de Liost, pseudnim del poeta catal Jaume Bofill i Matas
(18781933).

284

285

La mort

tent 28 de la localitat perqu acuds com a refor a lestaci. En arribar el tren a Sant Celoni, el maquinista va comunicar el que havia succet al factor i aquest al sergent comandant Antonio Martnez Collado. Aquest i els gur dies Juan Moreno Naranjo i Bruno Maestro Nalda van muntar immediata ment el servei a les immediacions del ferrocarril. De seguida van organitzar patrulles per rastrejar la poblaci. Una delles estava formada pel cap del Somatent i secretari local de la Central Nacional Sindicalista (CNS) Abel Roca Sanz, un altre membre del Somatent, Jos Sibi na Morull, el sergent de la Gurdia Civil, Antonio Martnez, i els dos gurdies esmentats abans. Aquesta patrulla, en passar a prop del carrer Jos Antonio, va sentir els crits de socors de lenergumen que es barallava amb Sabat. Mentre Abel Roca hi acudia per un costat del carrer, el sergent i Sibina envoltaven lilla de cases, per tenir Sabat entre dos focs. El Quico, per tal de desempalle garse de Berenguer, amb les forces que li quedaven va clavarli un bon mos a la m, que gaireb li arrenca un dit. Abel Roca, amb ganes de destacarse, ja disparava la primera bala. En lloc de fer blanc en el perseguit va ferir Beren guer. Sabat, panteixant, no va tenir temps per muntar la seva Thompson, per va disparar rpidament amb la seva Colt i va ferir el somatent a la cuixa de la cama dreta, a prop del genoll. El somatent, des de terra, va descarregar el fusell automtic contra Sabat, per quasi simultniament, tamb va rebre per lesquena una bala precisa del gurdia civil. El seu cadver encara va ser el blanc de tot el carregador del somatent. Aix, doncs, el 5 de gener de 1960 a dos quarts de nou del mat concloa lagitada existncia de Francesc Sabat Llopart, amb el cos crivellat. Va morir, sens dubte, com ell volia. Trista per digna fi de la vida dun home que no va voler adaptarse a la poltroneria de lambient i que va esmerar tots els seus esforos en la titnica
28 Vella milcia armada prpia de Catalunya. El general Severiano Martnez Anido, ministre de Governaci
durant la dictadura del general Primo de Rivera (19231930), la va reorganitzar. Sobre la seva reorganitzaci durant el rgim franquista, lexgovernador de Barcelona Bartolom Barba Hernndez diu, al seu llibre ja citat: Coincidint feliment el govern amb aquest punt de vista (la resurrecci del Somatent), que vaig elevar lin forme del 15 de setembre de 1945, autoritz per decret del 9 doctubre del mateix any la vigncia dun altre del 21 de gener de 1936, relatiu al Somatent de Catalunya, donant facultats per estendre aquesta organitzaci a la poblaci rural i pobles de menys de 10.000 habitants, no noms a Catalunya, sin a tot el territori naci onal. Els trmits i els nomenaments van ser duts a terme amb tanta rapidesa que el 6 de maig de 1946, s a dir, uns set mesos desprs de publicarse el decret, el Somatent estava format per 4.434 homes a 297 pobles de la provncia, s a dir, en quasi la totalitat de les localitats que la composen, tret de les de ms de 10.000 habitants, i dels que, per la seva escassa poblaci, no havien pogut trobar encara el nombre de persones en les condicions precises per assolir el mnim exigit pel reglament.

287

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

tasca dintentar esborrar la taca infamant que el rgim franquista va posar a la histria dEspanya. El cos de lanarquista Sabat va ser enterrat fora de la terra santa, al ce mentiri vell de Sant Celoni. El metge forense, en fer lautpsia, va poder comprovar un fet que posava en evidncia la poca glria que podien reclamar els que havien acabat amb la seva vida. Les bales del somatent i del gurdia civil havien matat un mort. La ferida de la cama shavia gangrenat i encara que el Quico hagus estat ats amb tots els mitjans de la cincia moderna en arribar a Sant Celoni, hauria estat massa tard, la seva mort estava segellada. Quan va arribar la notcia a Barcelona, la gent es negava a admetre la seva desaparici. El primer que va pensar s que es tractava duna maquina ci policial. Per al poble, algunes persones sn immortals. Podia escoltarse dels llavis dels obrers catalans amb sorpresa, com si shagus propagat una consigna: Ja vindr el Quico per ferlos quedar mentiders! No, Francesc Sabat no tornaria. No veuria lEspanya nova que un dia lhonrar no voldrem equivocarnos com un smbol de la lluita mai no acabada en pro de lemancipaci de la humanitat 29. Rdio Luxemburg difonia a travs de les ones la infausta nova el 5 de ge ner a dos quarts de dues de la tarda.

XIII.

Colof

La mort del Francesc Sabat va ocupar latenci de la premsa internacional durant fora dies. Era la primera vegada que la mort dun anarquista tenia tant de ress. Qu hi va influir? Sens dubte el caire cinematogrfic 1 de la seva fuga. Els seus quatre companys Miracle, Madrigal, Conesa i Martn Ruiz van morir prcticament en lanonimat. Els comentaris que es van fer arreu del mn al principi van coincidir amb la interpretaci franquista: La mort dun bandoler. Aviat van anar comprenent que el qualificatiu de bandoler no era gaire escaient en el cas de Sabat, i van anar canviant dorientaci, per els articles continuaven es crivintse amb errors a manta. Entre moltes de les bajanades que circulaven, una, per exemple, era la de pretendre que Sabat anava cap a Espanya per venjar els seus germans Josep i Manel, tots dos assassinats. La premsa confe deral a lexili hagus pogut rectificar aquests disbarats per, ans al contrari, el que va fer va ser empararsen i propagarlos. Els seus companys de lOrganitzaci a lexili van escriure, a la babal, les barbaritats ms imper donables.
1 La mort de Sabat va servir dinspiraci al director cinematogrfic Jos Antonio de la Loma per a la
pellcula Metralleta Stein. Lartista John Saxon interpreta Sabat (a la pellcula Mariano Beltrn) i lactor Francisco Rabal, a Eduardo Quintela (a la pellcula comissari Mendoza). Lartista Blanca Estrada interpreta el paper de Maria (Ana). No cal dir que la cinta, projectada lany 1974, s a dir en temps franquistes, no pretn mnimament ser una reconstrucci histrica.

29 Lartista Francesc Torres (Barcelona, 10 dagost de 1948) va presentar al Centre dArt Santa Mnica
(Barcelona) del 17 doctubre al 22 de desembre de 1991 una exposici titulada El carro de fenc, patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una part, titulada Amnsia/Memria, estava dedicada als combatents llibertaris que van morir en la lluita antifranquista. Va presentar tretze fotografies sobre tela (2,33 m x 1,95 m) de tretze homes que representaven tots els milers que van caure amb ells. Entre les quals hi havia les dels tres germans Sabat: Josep, Francesc i Manel Sabat Llopart.

288

289

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Colof

Aix, per exemple, la veterana anarquista Frederica Montseny, ben situada per posar les coses en clar 2 i no acabarles denterbolir, va gosar publicar aquestes lnies al setmanari CNT del 17 de gener de 1960: No vull pensar en Sabat situant-me en el pla implacable dels qui el van jutjar pels perjudicis que la seva actuaci hagi pogut causar a la CNT, enfront les decisions de la qual es va rebellar, pretenent moltes vegades acte inadmissible en alg que hagi format part dels seus quadres substituir-la. Tampoc vull fer-ne un heroi, un nou Empecinado, un altre Durruti. No el podran jutjar ni els tribunals franquistes ni altres tribunals severs: els duna conscincia collectiva que no li perdonaran fcilment haver-se insubordinat contra ella [sic], haver passat per damunt de normes i acords. No vull veure en la seva obsessi, en la seva voluntat desenraonada i irraonable que el va menar a Espanya contra tot inters collectiu i individual, altra cosa que quelcom que el pot absoldre a molts ulls, com a mnim als meus: la desesperaci de la seva nima, el seu desig desenfrenat de venjar els seus germans morts, idea que havia esdevingut per a ell una obsessi tan gran, tan forta, que qualsevol consideraci passava a segon terme. Les barbaritats publicades per la premsa en general podien atribuirse amb justcia a la ignorncia. Les de la directora de CNT, amuntegades de gust en tan poques lnies, es poden atribuir a qualsevol cosa tret de lerror. Entre les 18.000 paraules de linforme de gesti del Secretariat Intercon tinental destinat al I Congrs Intercontinental, que es va celebrar a Llemotges a lagost de 1960, no nhi havia cap que fes esment dels cinc companys morts en la lluita contra el franquisme. No obstant, linforme de Frederica Montseny en feia una allusi molt discreta. Informava que larticle citat, efectivament, no shavia datribuir a una irresponsabilitat individual, sin a una decisi burocrtica collectiva; ms greu, sens dubte, que si hagus estat un desvari duna sola persona. Com que el text s breu, el reprodum a continuaci:
2 La direcci del setmanari CNT va estar en mans de Josep Peirats Valls durant sis anys, fins al setembre de 1959. A partir del nmero 763 (13 de desembre de 1959) el va succeir Frederica Montseny. Quan les autoritats franceses van prohibir la seva publicaci va sortir Espoir, de la qual va continuar sent la directora. Josep Peirats, nascut el 15 de mar de 1908 a la Vall dUix (Castell de la Plana), va morir a Borriana, a la mateixa provncia, el 20 dagost de 1989. Per a saber ms de la vida de Peirats vegeu dos nmeros de la revista barcelonina Anthropos: el 102 (novembre 1989) i el suplement del nmero 18 (gener de 1990).

Durant el curs de la nostra gesti s han produt algun fets que hem procurat enjudiciar tenint en compte els interessos superiors de lOrganitzaci i la necessitat de salvar-la de possibles contingncies. No sempre van ser compreses ni apreciades en la seva mesura la cura i la bona voluntat que van ser proporcionades. La tnica general observada i la manera de canalitzar i reduir els ecos dalguns esdeveniments han estat sempre mantingudes dacord amb lSI 3. En aquest aspecte, com en tot, hi ha hagut criteris divergents que hem procurat tenir en compte, mantenint una posici objectiva i equnime. Sens dubte que la mort dels seus germans punyia Sabat, per aquest dolor no noms no constitua el mbil del seu combat, sin que ni tan sols hi inter venia mnimament: no era la venjana all que lempenyia, sin el seu amor apassionat per la justcia. Pretendre el contrari, malgrat que fos per salvar els interessos superiors de lOrganitzaci, equivalia no noms a desfigurar el seu carcter geners, sin tamb a caure de ple en la impostura. Com ha quedat pals en aquestes pgines, Francesc Sabat va comenar la lluita molt abans que els seus germans morissin i la va continuar tal com lhavia comenada: amb la immensa illusi de veure triomfar la insurrecci del poble espanyol i esfondrar la desptica regncia franquista. Ens complau assenyalar que el 14 de gener els oients de les emissions en llengua castellana de Rdio Belgrad van poder escoltar: Estimats oients, el nostre collaborador Rade Nikolic els parlar tot seguit de Francesc Sabat, un revolucionari catal assassinat fa una setmana per la policia franquista. [...] Francesc Sabat, anomenat el Quico, militant de la Confederaci Nacional del Treball i un dels defensors ms conseqents de la causa democrtica i republicana del poble espanyol [...] No s aquesta locasi propcia per parlar dels mtodes de lluita ni de condemnar o aplaudir uns o altres sistemes dacci revolucionria. All que importa s no permetre que els enemics del poble enterboleixin la memria dun revolucionari que, segons havia dit ell mateix, savergonyia destar viu quan els seus dos germans i la major part dels seus companys havien estat assassinats.
3 El secretari general de lSI era Roque Santamara Cortiguera. Nascut a Quintana (Burgos), va morir a
Tolosa el 17 dabril de 1980.

290

291

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Colof

El cronista radiofnic va parlar de la vida de Sabat amb mots elogiosos. Lemissi acabava amb aquestes paraules: Acabeu descoltar el nostre colla borador Rade Nikolic parlant del revolucionari catal Francesc Sabat. Per tal que Rdio Belgrad tributs homenatge a Sabat havien estat sufi cients unes lnies del nostre company Floreal Barcino 4 des de Frana. El diari de Zagreb Vjesnik u Srijedu del 20 de gener va publicar un article illustrat sobre Sabat, titulat: El Quico lluit durant 24 anys. La mort dun combatent llegendari contra la tirania franquista (El Quico je ratovvao 24 godine. Kako je poginuo legedarni borac protiv frankisticke tiranije). En fi, al cap duns dies els periodistes ms escrupolosos de la premsa burgesa, sentn es van inclinar amb respecte i van decidirse per ressaltar amb simpatia la silueta guerrillera de Sabat, lhome de la resistncia lliber tria, lenemic nmero u del rgim franquista. Foren els companys de Pars els nics que van decidir reivindicar pbli cament, tot i que amb molta discreci, la qualitat militant de Francesc Sa bat, sense que aquesta reivindicaci causs cap perjudici als interessos su periors de lOrganitzaci que havia invocat el Secretariat Intercontinental. Honor que ning no va voler concedir al malguanyat Josep Llus Faceras, assassinat en circumstncies menys espectaculars. Solidaridad Obrera de Pa rs va obrir una subscripci per a les famlies dels cinc companys assassinats. A Espanya com era lgic, es va fer bona propaganda del servei poli cial. La premsa va recollir mplies informacions facilitades per la Prefectura Superior de la Policia i per la Direcci General de Seguretat. Unes i altres parlaven del terrible bandoler que va ser Francesc Sabat Llopart. A lEspaa Libre de Tolosa del 7 de febrer de 1960 es publicava la primera reacci digna dels companys, signada per Lola Iturbe 5 : Francesc Sabat i al tres companys: que el record de les vostres proeses com a guerrillers de la lli bertat perduri en leternitat com exemple per a les generacions que vindran. Realment, el millor article necrolgic el va escriure Felipe Alaiz de Pa blo 6 vuit anys abans que mors el Quico, al nmero 368 de Solidaridad Obrera de Pars (15 de mar de 1952):
4 Floreal Barcino era el pseudnim dun conegut escriptor llibertari. 5 Lola Iturbe Arizcuren, destacada militant anarcosindicalista, va nixer a Barcelona l1 dagost de 1902. s
lautora de La mujer en la lucha social. La Guerra Civil de Espaa, Editores Mexicanos Unidos, Mxic, 1974. Va morir a Gijn (Astries) el 5 de gener de 1990. 6 Felipe Alaiz, periodista i escriptor anarquista, va nixer a Belver de Cinca (Osca) el 23 de maig de 1887 i mor a Pars el 8 dabril de 1959.

Errats o no, impacients o no, de fama i renom histric, potser ms predisposats sentimentalment que disposats fredament a un nihilisme tancat, menyspreadors probablement per a la massa passiva per la qual se sacrifiquen i de la qual no tenen ni nesperen cap ajuda, ms propers a lanonimat en ocasions que no pas a lacumulament de reverncies darrel redemptorista ja que les religions es funden en el sacrifici espectacular dun sol en favor de la passivitat i la comoditat de la resta, els activistes donen la vida de cara al perill i paguen amb les seves persones. Els insistents sucumbeixen a mans de lEstat terrorista mentre els idelegs terroristes per passius i les masses creients en el terror es conserven fora de qualsevol perill aplaudint els combatents allats, per mai disposats, els inhibits, a participar ells mateixos en la lluita directa. Aleshores Felipe Alaiz no sabia, no ho podia saber, levoluci que farien certs inhibits que justificarien ms endavant les seves teories menyspreant aquests combatents allats.

292

293

Durant el nostre relat hem esmentat incidentalment diverses vegades el nom de Ramon Vila Capdevila (Caracremada), un lluitador infatigable que noms va saber descansar amb la mort. La seva vida mereixeria un llibre, i desitgem que alg emprengui la tasca de redactarlo algun dia1. Ramon va nixer a Peguera, poble proper a Berga, el 2 dabril de 1908. El sobrenom de Caracremada li venia dun accident que va patir de jovenet. Un dia de 1923, quan estava amb la seva mare al camp, els va sorprendre una tempesta i van aixoplugarse imprudentment davall la capada dun arbre. Un llamp va matar lautora dels seus dies i a ell va deixarli una empremta indele ble de cremades al rostre. Tanmateix, el sobrenom que va guanyarse poste riorment entre els seus ntims va ser el de Jabal; pel seu carcter solitari, indi vidualista, summament discret i, fins i tot, esquerp. De constituci herclia, Ramon era un home de muntanya. La seva forta lesa fsica a vegades el menava a ser injust amb els companys que guiava a travs de la frontera franco espanyola i que tenien menys resistncia. La seva frugalitat era tan proverbial com la del camell. De molt jove es va afiliar a la CNT. Va participar activament a la insurrec ci de Fgols (1932). Quan el moviment va ser esclafat, Ramon va anar a pa rar als soterranis de la pres de Manresa.
1 Els dessitjos dAntonio Tllez es veurien realitzats. Veure: Josep Clara i Resplandis, Ramon Vila, Caracremada. El darrer maqui catal,, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2002.

XIV.

Ramon Vila Capdevila

295

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Ramon Vila Capdevila

Va sortir en llibertat per la Repblica, com ja sabem, va acarnissarse amb la repressi contra els militants de la sindical anarcosindicalista. Per po der escapar a la persecuci constant va haver de canviar diverses vegades de localitat. El 18 dabril de 1936 dos agents van detenir Ramon Vila i el seu cos, Ra mon Rives Capdevila, a Castell de la Plana. Van intentar aplicarlos la llei de fugues, per el projecte dels gurdies va resultar ms difcil de dur a terme del que shavien pensat. Desprs dun fort tiroteig, lagent LeandroErnesto Bayona va rebre dos trets; un que li va partir el cor i un altre que polvoritz el seu cervell. Desprs de ser castigat per la Repblica amb quatre mesos de suspensi del crrec i de sou, aquest policia havia estat destinat a la plantilla de Castell on pensava continuar fent mrits. Un altre agent, Ramn Beas Jimnez, va haver de ser ats per fractures a lhmer dret i al cbit i radi esquerres. Les ferides no van ser mortals, ja que desprs de la victria franquista van ascendirlo a comissari. El Ramon Rives va morir a lenfrontament: a lhospital van poder comp tar setze perforacions intestinals. Caracremada, assetjat en un hort de tarongers proper a la caserna de la Gurdia Civil, es va rendir a la Benemrita en haver esgotat les municions. Va sortir de la pres el 19 de juliol de 1936, quan, en esclatar la sublevaci militar contra la Repblica, els obrers van obrir les portes de les presons. Ramon va participar als combats de Catalunya fins a la derrota total dels revoltats. Posteriorment, els obrers de la central trmica de FgolsLes Mines el varen nomenar delegat dAbastiments. Ms endavant va ser comandant del cos de Carrabiners. Quan va caure Catalunya va fugir cap a Frana. El van internar, com a tants altres milers, al camp de concentraci dArgelers. Lany 1940 va saltarne el filat per tornar cap a Espanya. Un cop all, amb altres companys va orga nitzar grups mbils dacci armada contra el franquisme. En un dels seus viatges cap a Frana va ser detingut pels alemanys, que el van recloure a la ciutadella de Perpiny. Al cap duns mesos la Todt alemanya va decidir emprar els seus msculs a la mina de bauxita de Bedarius (Erau). Al febrer de 1944 sincorpor a la resistncia francesa. Desprs de lalliberament, va reprendre la lluita interrompuda a Espanya. Des del 1945 fins al 1963, lany en qu va morir, no va interrompre la seva activitat ni un instant i va esdevenir una figura llegendria a Catalunya. La seva traa per manejar els

explosius2 era tan gran que quedar palesa en citar, per exemple, un sabotat ge dut a terme el 4 dagost de 1951 al tnel de Santa Mans, a la lnia ferro viria de BarcelonaSaragossa. Va provocar el descarrilament de les dues lo comotores del tren exprs 213 sense causar cap vctima. El 23 de juliol de 1953 feia volar torres de conducci elctrica a Mont Marcet (Vilomara), a prop de Manresa. Lendem passat feia el mateix a 45 km de distncia en lnia recta, a les torres dalta tensi de Mont Borrell, al terme municipal de Gurb, a prop de Vic. El seu darrer sabotatge el va cometre el 2 dagost de 1963. Va fer saltar enlaire tres torres de conducci elctrica a lindret conegut com Can Prim, a prop de la via del ferrocarril, al terme de Rajadell, partit judicial de Manresa. Fins i tot ms que el Quico, el Caracremada va viure acorralat com una fera. Sobretot arran del segent fet: el 25 de juliol de 1953, a la Collada de Toses, carretera de Ribes de Freser a Puigcerd, concretament a la Font de lAuto, un cotxe Ford de matrcula anglesa condut pel metge britnic Bernard Joseph Peck, acompanyat de la seva dona Dora, va ser obligat a aturarse per dos individus vestits amb granotes blaves i armats amb metralletes. El doctor va intentar fugir amb el vehicle, per una rfega penetr per la finestreta del darrere i va matar la senyora Peck i va ferir greument el conductor. Segons la policia el ferit va reconixer el Caracremada entre diverses fotografies. Cal assenyalar que aquest succs va produirse quan encara prosseguia la campanya de difamaci i de persecuci contra el moviment llibertari a lexili que des de 1951 havia desencadenat la premsa duna banda i les autoritats gales per laltra. No era un moment adient perqu Ramon Vila es presents davant dels jutges per demostrar la seva innocncia. De totes maneres, la confiana que ell tenia en la justcia era dall ms limitada, i el seu tempera ment soposava a presentarshi voluntriament, conscient que seria engarjolat encara que potser noms fos provisionalment. Daleshores en, quan tornava cap a Frana desprs de les seves incur sions demolidores a la Pennsula, vivia de qualsevol manera. Fins i tot defugia entrevistarse amb els seus millors amics. No obstant aix, mai no va abando nar la condici de guerriller, per com ms anava ms sol estava. Per facilitar la tasca deventuals futurs investigadors, assenyalem que a Frana sempre va viure amb el nom de Ramon Llaug Pons, nascut a Berga el
2 A ledici francesa daquest llibre (Editions RepresSilena, Tolosa, 1990) hem explicat algunes activitats del Ramon en la lluita contra els nazis.

296

297

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Ramon Vila Capdevila

3 de maig de 1908. El seu nom de guerra a la resistncia francesa va ser lieutenant Raymond. El 7 dagost de 1963, poc desprs del toc de les campanades de mitjanit, un cap de la Gurdia Civil i dos nmeros estaven de servei a la Creu del Pe rell, al terme municipal de Castellnou de Bages, a prop del Castell de Bal sareny, partit judicial de Manresa. Un home sencaminava cap al castell. Els gurdies van cridar lalto es va dir. Com a resposta xiulava larma del desconegut, a la qual van respondre els fusells dels civils. Segons la versi de lpoca, lhome va caure desplomat amb un tret al cor: era Ramon Vila Ca pdevila. Anys ms tard el metge forense Josep Maria Reguant va declarar a un set manari espanyol3 que Ramon Vila no havia mort immediatament: Mori bund des dels trenta primers minuts del dia 7, la seva mort no va produirse, tanmateix, fins a les sis de la matinada. Una respiraci ronca, superficial, es va poder sentir fins a trenc dalba. Segons les declaracions daquest testimoni privilegiat, lautpsia revel que havia rebut dos trets: un va afectarli el paquet vascularnervis del coll; laltre, lartria femoral a lalada del conducte de Hunter, una mica ms amunt del genoll, i alhora li fractur el fmur i li va estellar. Va morir, aix doncs declar el metge, dhemorrgia i sense auxili. Duia a la cartera tota la seva fortuna: 5.702 pessetes i 100 francs francesos. La seva indumentria consistia en uns pantalons blaus, una camisa caqui i unes botes de muntanya. Duia una motxilla i un macuto. Hi van trobar tot el material necessari per efectuar sabotatges. No hi mancava ni la serra per me talls ni el trepant. Pot dirse sense exagerar que Ramon Vila traginava per la muntanya la casa a lesquena. Heus aqu una part de linventari dall que transportava en morir: quatre cantimplores de plstic i una bta de vi; una carmanyola plena de pur de cigrons i patates, que qui sap quan shavia cuinat; un pot de nes caf; un aparell de rdio de transistors; una Aritmtica razonada; tabac i encenedor; una pistola Parabellum del nou especial amb un carregador i 39 bales soltes; una pistola Colt de 11,43 mm amb 38 cartutxos i tres carrega dors. Al cinyell: una bomba de m, un rotllo de metxa negra de combusti lenta, cinta allant, un grapat de claus de diferents tipus. Tamb carregava un sac de dormir de cremallera i un impermeable.
3 Cambio 16, nmero 361, 5 de novembre de 1978, pgines 5356.

El cos de Ramon Vila va ser traslladat al dipsit de cadvers de Castellnou de Bages, on va ser identificat per la seva germana Josepa, que vivia a Berga. All va ser enterrat, sense cap mena dindicatiu sobre la tomba. La mort del Jabal va permetre una vegada ms a la premsa espanyola, com ja havia fet quan van ser assassinats Josep Llus Faceras, Francesc Sabat Llopart i tants daltres, publicar butlletins de victria. El Caracremada (27 anys dedicats al crim i al saqueig), abatut per la Gurdia Civil. A Frana, els seus companys van guardar un prudent, per inqualificable silenci, altra vegada. Ni una sola veu es va alar per explicar al mn qui havia caigut. El rgim dictatorial espanyol va arrabassarli la vida, per el Movi ment Llibertari Espaol va fer la feina denterramorts.

298

299

ndex onomstic
A Abad de Santilln, Diego, 33, 48 Abad, Flix, 98 Abada Velzquez, Luis, 103 Abad Prez, Santiago, 238 Abalos Fernndez, Bernab, 189 Abissini, l [vegeu Pars Adan, Jaume] Acedo Colunga, Felipe, 1767, 179, 196 Aced Ortell, Manuel, 136 Acevedo Arias, Miguel, 136 Adrover Font, Pere, 98, 104, 118, 124, 135, 146, 153, 189, 191 Agramunt, Daniel, 85 Aguayo Morn, Mariano, 14, 106 Aguilar Mompart, Juan, 72 Agustn Vicente, Luis, 264 Ahumada, duc d, 34 Aiguaviva Vila, Silvio, 16465 Aix Farrs, Pilar, 239 Alaiz de Pablo, Felipe, 32, 58, 126, 2923 Albama Morell, Jaume, 1401, 145 Albert Rodrguez, J. M., 124, 196 Albesa Segura, Joan Batista, 50 Alcaraz, Francisco, 86 Aleu, Francesc, 46 Alexandre II, 45 Alfarache, Progreso, 67 Alfonso Vidal, Roberto, 58 Alfons XIII, 88 Al, 49 Aliaga, Seraf, 58 Aligu Soler, Ignasi, 16465, 190 Alonso, Balbila, 280 Alonso, Gins, 276 Alpuente, Luciano, 1256, 128, 135, 139, 140, 142, 152, 189 Altman, George, 191 lvarez Palomo, Ramn, 68 lvarez Rodrguez, Francesc, 72 Americano, el [vegeu Ordez Lpez, Cristobal] Amil Barcia, Manuel, 103 Amir Gruaas, Santiago, 1056, 120, 123, 135, 143, 146, 164, 165, 190, 191 Andrade Farias, Jos Pardo, 194 Andreu Casellas, Mateu, 192 Anglada Masferrer, Salvador, 38 Aniversario [vegeu Ordez Lpez, Cris tbal] Aparicio Salvador, Toms, 194 Aranda Arjona, Antonio, 166 Aranda Berbern, Fernando, 98 Aranda Mata, Antonio, 145 Arbella Bucher, Mauricio, 142 Argentino, el [vegeu Carballeira Lacunza, Ral] Argelles de Paz, Bernab, 72 Arlegui Bayones, Miguel, 108 Arnao Garca, Fernando, 94 Arnaud, 169 Arrars, Joaqun, 34 Artieda Arans, Francesc, 124 Ascaso Abada, Domingo, 33 Ascaso Abada, Francisco, 33 Asens, Josep, 58 Asturiano, l [vegeu Ramn Valledor, Amadeo] Atars Martn, Francesc, 72 Ausi, Maria, 84 Azaa Daz, Manuel, 345 Aznares Gard, Saturnino, 192 B Badia, Josep, 108 Badia, Miquel, 108 Baeza Alegra, Eduardo, 66, 1767 Bail Mata, Francisco, 174

301

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista Bail Mata, Jos, 170 Balencil, Ezequiel, 64 Ballester, Alberto, 97 Ballester Ibars, Agust, 84 Ballester Orovitg, Francesc, 945, 978, 1057, 117 Baeres Martn, Guillermo, 132 Baptista [Albesa Segura, Joan Batista] Barba Hernndez, Bartolom, 66, 177, 287 Barba Moncayo, Miguel, 94, 117 Brcena Bustamante, Benita, 194 Barcino, Floreal, 292 Barea, Arturo, 15 Barea, Ilsa, 15 Barrachina, 90 Barrao, Jos Lus, 189 Barrera Corona, Agustn, 194 Barrio, Francisco del, 83 Bartes Cub, Pere, 239 Bartobillo, Josep, 147 Bartolo [vegeu Nez Perez, Antonio] Batista Satorre, Ricardo, 91 Bauer, Rudolf, 132 Bayona, LeandroErnesto, 296 Bayo Poblador, Eliseo, 17, 178 Beas Jimnez, Ramn, 296 Beguin, Albert, 191 Belles Estruch, Joan, 14, 239, 2689 Benedicto Serrano, Abel, 190 Bentez, 103 Benito [vegeu Moreno Barragn, Francisco] Benito Terraza, Gregorio de, 42 Berenguer Roca, Francesc, 285 Beriain, Demetrio, 14 Berkeley Owen, Stuart, 133 Bermejo Gmez, Jos Mara, 65 Berruezo Silvente, Jos, 58 Besteiro Fernndez, Juan, 176 Biaggi, JeanBaptiste, 259 Bigotes [vegeu Palma Mesa, Manuel] Blanco, Emilia de, 103 Blanco Gregorio, Oswaldo, 1089 Blanco, Jos, 99, 103 Blzquez Pedraza, Jos, 281 Bofill Matas, Jaume, 285 Bonet Jimeno, Joan, 1645 Borbn, Don Juan Carlos de, 88 Borbn, Don Juan de, 88 Borjas Martnez, Pablo, 194 Borrs, Josep, 270 Borrs, Josep Ester, 2623 Boticario Sierra, Marcelino, 151 Boulbes, 257 Bravo Soler, Antonio, 140, 189 Bretn, Andr, 191 Brook, Dejter, 133 Broto Villegas, Csar, 60, 62 Bruguera Prez, Antonio, 86, 192 Bruno, Alfonso, 98 Buenacasa Tomeo, Manuel, 59, 267 Burgos, Pilar, 194 Burr Esteban, Matas, 48 Busquets Vergs, Joan, 14, 1368 C C., Emili, 61 C., Jos, 61 Cabaas Montas, Dolores, 200 Caba Pedraza, Juan Jos, 86 Cabero de San Miguel, Octavio, 123 Cabrera, Eusebio, 99 Calv, Maria, 171 Calvo Pena, Jos, 157 Calvo Sahn, Sebastin, 193 Cams i Cabecern, Joan, 37 Campos, Evangelista, 60 Camus, Albert, 191 Canary, 63 Can Barcel, Pere, 67 Cano, Antonio, 14 Cnovas Cervantes, Salvador, 32 Canuda Rosell, Jaume, 139 Capdevila, Pere, 239 Capitn, el; Capitn Huercano [vegeu Ruiz Huercano, Juan] Caracoles [vegeu Toledo Martnez, Juan] Caracremada [vegeu Vila Capdevila, Ramon] Carballeira Lacunza, Ral, 104 Carlo Masini, Pier, 219 Carralero, Antolina, 181 Carrasquer Launed, Flix, 84, 98 Carreo, Francisco, 59 Carrera Ruda, Dionisio, 166 Carrero Garca, Jos, 103 Carrero Sncho, ngel, 84 Carrillo AlonsoForjador, Wenceslao, 70 Carrillo Solares, Santiago, 43 Carruesco, Antonio, 125 Casado Lpez, Segismundo, 70, 156 Casajuana Gol, Josep, 35 Casanellas Lluch, Ramon, 83 Casares Quiroga, Santiago, 32 Casas Llus, Antonio, 76 Cascarosa, Antonio, 16 Cases Alfonso, Jos, 85, 92 Castaos Benavente, Antonio, 193 Castellano, Silverio, 103 Castell Balada, Miquel, 194 Castells Mart, Josep, 14, 50, 196 Castells Mart, Leonor, 14, 39 Castro Salgado, Flix, 99 Castro Velasco, Jos [vegeu Montes Brescos, Eusebio] Catal, el [vegeu Dens Dez, Francisco] Catal Tineo, Sigfrido, 61 Cavall Cunit, Montserrat, 238, 240 Cayuela Cubillo, Rafael, 100 Cazorla, Juan, 104 Cejablanca [vegeu Moreno Alarcn, Antonio] Celes [vegeu Garca Casino, Celedonio] Cerballo Contreras, Luis, 189 Cereza Grasa, Antonio, 601, 82 Cerezo, Antonio, 98 Cerrada Santos, Laureano, 1778 Cervantes Clemente, Juan, 124

ndex onomstic Cid Torres, Fernando [vegeu Martnez Mrquez, Francisco] Cimarro Mariano, Virgilio, 104 Ciscu [vegeu Massip Valls, Francesc] Cobos Pea, Mara Luisa, 103 Codina, Carles, 239 Colido Pascual, Jos, 162 Coma Casas, Enrique, 82 Comandante Abril [vegeu Lpez Calle, Bernab] Conejos Garca, Jos, 136 Conesa Alcaraz, Francisco, 278, 281 Corominas, Antoni, 239 Coromines Cots, Antoni, 141 Coronas, 82 Corral Martn, Jos, 189, 191 Corral Snchez, Juan, 65 Corts, Joaquim, 68 Corts Muiz, Jos Avelino, 183, 186 Cotoner, Luis, 189 Crespiera Santamara, Isidoro, 140 Crespo Sebastin, Valentina, 234, 239 Cruells, Manel, 46 Cruz Sim, Gabriel, 99, 100 Cuaro Vicario, Francisco, 65 Cubano, el [vegeu Rodrguez Fernndez, Julio] Cucaracha, el [vegeu Gavn, Mariano] Cuchillitas, el [vegeu Nez Prez, Juan] Cuesta Hernndez, Antonio, 95, 99 Cuevas, Carlos, 142 Culebras Siz, Gregorio, 149 Culebras Siz, Saturnino, 1369, 161 Curro Cruz, Francisco, 35 CH Char, Ren, 191 Che, el (Guevara, Ernesto), 21 Chinchilla, Manuel, 108, 124 Chinchn [vegeu Martn Menacho, Juan] Chozas, Antonio, 103 Chueca Cuartero, Miguel, 60

302

303

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista D Damborenea Aguirregabiaria, Emilio, 189 Damiano Gonzlez, Cipriano, 1923 Daro [vegeu Lpez Garca, Miguel] Dato e Iradier, Eduardo, 83 de la Cruz Daz, Esperanza, 103 de la Cruz, Mercedes, 99 de la Loma, Jos Antonio, 289 Delgado Hernndez, Fructuoso, 166 Dencs Puigdollers, Josep, 108 Dens Dez, Francisco, 15, 104, 124 de Sousa, Germinal, 57 Despujols Ricart, Llus, 180, 182 Daz, Antonio, 35 Daz, Jos, 103 Daz Ramos, Jos, 58 Dez, Ceclio, 83 Dionisos, 58 Domnech, Josep Joan, 68 Domingo Llez, Mercedes, 123 Domnguez, 85 Domnguez Gmez, Juan Francisco, 157 Dorado Pita, Joaquina, 14, 100 Dot Arderiu, Josep, 103, 172 Dover, 82 Dueso Montaner, Jos, 266 Dupouy, 102 Durruti Dumange, Buenaventura, 33, 367, 41 E Ejarque Pina, Antonio, 86, 103, 192 Emilia de Blanco, 103 Empecinado, el [vegeu Martn Daz, Juan] Enguidanos, Francisco, 83 Escudero, Elena, 133 Esfors Ibez, Miguel, 234, 239 Esgleas Jaume, Germinal, 57, 83, 263 Espallargas, Vctor, 140, 146, 189 Espejo Aguilar, Antonio, 108 Esplandiu Pena, Enric, 86 Estallo, Florentino, 262, 270 Estvez, Juan, 265 Estrada, Blanca, 289 Eusebio [vegeu Ruiz Huercano, Juan] Explorador, l [vegeu Ballester Orovitg, Francesc] Expsito Leiva, Jos [vegeu Leiva, Jos E.] Expsito Saavedra, Jorge, 152 F Faceras [vegeu Faceras, Josep Llus] Face [vegeu Faceras, Josep Llus] Failla, Alfonso, 14 Falceto Abada, Remedios, 134 Fal Villanueva, Gernimo, 14 Farrs, 79, 82 Farr, Juan [vegeu Silvestre Taln, Miguel] Farreras, Francesc, 85 Felipe (Franquesa Funoll, Antoni), 104 Feltrinelli, Giangiacomo, 16 Fermens Queralt, Concepci, 1134 Fernndez, Antonio [vegeu Fernndez, Progreso] Fernndez Cornejo, Francisco, 155 Fernndez, Progreso, 33, 113 Fernndez Ramn, Serafn, 230 Fernndez Rodrguez, Jos, 65 Fernndez Rodrguez, Manuel, 13, 83, 87, 95 Fernando Abril [vegeu Lpez Calle, Bernab] Fernando Aranda, 98 Ferrer, Joan [vegeu Miralles, Joaquim] Ferrero Viu, Josep, 141 Ferrua, Pietro, 13 Fiaschi, Goliardo, 13, 264 Figueras, Juan [vegeu Piquer Fargas, Hermes] Fleitas Rouco, Gabriel, 161 Fontana, Josep Maria, 180 Fontanet, 47 Font Cunill, Llus, 2389 Fontenis, Georges, 177, 2189 Forns, Manuel, 142, 189 Francisco Martnez, Jos, 16 Franco, Amador [vegeu Franco Cazorla, Diego] Franco Bahamonde, Francisco, 7, 11, 17, 201, 25, 34, 5960, 62, 78, 83, 8890, 1213, 150, 161, 167, 176, 178, 203, 205, 2112, 223, 2256, 265 Franco Cazorla, Diego, 83 Franquesa Funoll, Antoni, 104, 132, 134, 161, 1645 Freixenet Uset, Buenaventura, 239 Fuentes Bernard, Manuel, 146 Fuentes CastillaPortugal, Francisco de, 282 G Gachas [vegeu Torres, Antonio], 106 Gaetano, Dante di, 14 Galn Rodrguez, Fermn, 1578, 166 Gald, Jos, 61 Galdos Garca, Cecilio, 142 Gallego Crespo, Juan, 58 Gallego, Mara Cristina, 133 Gallines Caldern, Salvador, 140 Gallostra, Jos, 161 Galve, Manuel, 99 Ganuza Navarro, Guillermo, 83, 104, 121 Garca Birln, Antonio, 58 GarcaBravo Ferrer, Miguel, 34 Garca Casino, Celedonio, 94, 123, 134, 136 Garca Dagas, Luis, 144, 152 Garca Durn, Juan, 35, 86 Garca Falceto, Olga, 134 Garca Fleringan, Simn, 161 Garca Garca, Antonio [vegeu Juan Serrano] Garca Garca, Miguel, 140, 142, 144, 189, 191 Garca Garca, Vicente, 239 Garca Hernndez, ngel, 157 Garca, Jernimo, 86 Garca, Juan, 35

ndex onomstic Garca Lpez, Ana, 239 Garca Marcos, Pedro, 284 Garca Martnez, Andrs, 123 Garca Martnez, Gregorio, 189 Garcia Oliver, Joan, 42, 58 Garca Pradas, Jos, 16 Garca Prieto, Melchora, 144 Garca Valio, Rafael, 145 Garca, Vctor [vegeu Gracia Ibars, Ger minal] Garca Vivancos, Miguel, 42 Garriga Pujador, Manuel, 62 Gavin, Mariano, 126 Gayet Girbal, Rodrigo, 281, 282 Gay, Jos, 77 Gepa, el, 235, 236 Germn Gonzlez, Jos, 58 Germen [Josep Esteve, Eduard] Gil Heredia, Juan, 103 Gil Ibars, Valerio, 61 Gil Llamas, Toms, 112 Gil Oliver, Antonio, 90, 91, 171 Gimeno Ferrer, Bienvenida, 239 Giral y Pereira, Jos, 67 Girn y Ezpeleta, Francisco Javier [vegeu Ahumada, duc d] G.M., Daniel [vegeu Rodolfo] God Garca, Jos, 77 Goering, Hermann, 45 Gmez Arnaiz, Lucio, 61 Gmez Casas, Juan, 95, 99 Gmez de Lzaro Hernaiz, Jos Flix, 227 Gmez Garca, Basilio, 163 Gmez Gimnez, Juan, 65, 95, 99100 Gmez, Paco, 16 Gmez Pelez, Fernando, 15 Gmez Prez, Primitivo, 1778 Gonzlez Alba, Bruno, 98 Gonzlez Aria, Mara, 103 Gonzlez Calero, Pedro, 98 Gonzlez Feijoo, Jos, 104 Gonzlez Fernndez, Pedro, 183

304

305

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista Gonzlez, Francisca, 75 Gonzlez Gonzlez, ngel, 65 Gonzlez Morales, Juan, 65 Gonzlez Otero, Jess, 281 Gonzlez Puig, Josep, 109, 1201, 189 Gonzlez Restoi, Higini, 2389 Gonzlez Sanmart, Ramn, 15, 90, 97, 1034 Gonzlez Tagua, Antonio, 166 Gonzlez Valverde, Justina, 190 Gracia Ibars, Germinal, 15, 61 Greco, Fernando, 162 Grimaldi Moreno, Fructuoso, 192 Gual Vidal, Victorio, 64 Gell Vila, Joan, 239 Guerau de Liost [vegeu Bofill Matas, Jaume] Guerrero Motas, Manuel, 140, 146, 149, 153, 189 Guilloux, Louis, 191 Guisset, Juliette, 256 Guisset, Michel, 222, 257 Guit, Jaume, 147 Guit, Miquel, 147 Gumara, Ramon, 239 Gurucharri, Salvador, 16 H Heine, Hartmut, 230 Hennebaud, 101 Hernndez Daz, Francisco, 192 Hernndez Rodrguez, ngel, 114 Hernndez Toms, Jess, 43 Herrera, Pedro, 57 Herrero Andreu, Jos, 192 Hidalgo Guerra, Jos [vegeu Espallargas, Vctor] Hitler, Adolf, 12, 60 Horcajada Manzanares, Germn, 86 Hormigo Snchez, Domingo, 65 Hugo, Victor, 267 I Iaio, el [vegeu Adrover Font, Pere] Ibez, Toms, 16, 19 Ibrruri, Dolores, 58 Ibars Juanias, Domnec, 97, 124, 142, 147, 153, 189, 191 Iglesias Orellana, Juana, 194 Iglesias Paz, Jos, 164, 190 Iigo Granizo, Lorenzo, 86 Isgleas Piamau, Francesc, 57 Iturbe Arizcuren, Lola, 292 J Jabal, el [vegeu Vila Capdevila, Ramon] Jaime (El Rubio), 125 Jard, Auguste, 169 Jarnet Vilaire, Guillem, 143 J. Hobsbawm, Eric, 15 Jimnez Orive, Enrique, 160 Jimnez Orive, Rodolfo, 160 Jimnez Orive, Vitoria, 160 Jimnez Orive, Wenceslao, 29, 84, 104, 106, 1113, 158 Jimeno, 193 Job, 48 Jorajuria, Martina, 100 Jordn, Jaime, 125 Joseto [vegeu Lpez Garca, Miguel] Josep Esteve, Eduard, 85, 194 Domnech, Josep Joan, 68 Josep Llus Facerias, 8, 13, 15, 25, 834, 935, 97, 100, 104, 1212, 124, 1312, 161, 178, 1834, 186, 194, 221, 260, 292, 299 Jover Corts, Gregorio, 42 Jover, Juan, 104 Juanel [vegeu Molina Mateo, Juan Manuel] Juanito [vegeu Virgil de Quiones, Juan] Jurez, Antonio, 1145, 117 K Krivitsky, W. G., 273 Kchler, von, 54 L Lacal Rodrguez, Andrs, 141 Lacruz, Francisco, 30 Lagant, Christian, 16 Largo Caballero, Francisco, 57, 70 Largo, el [vegeu Miguel Aznares, F.J.] Largomayo [vegeu Fernndez Cornejo, Francisco] Latre, Toms, 85 Lecha Aparisi, Manuel, 1645, 190 Leggio, Franco, 13, 16 Le Guet, 174 Leguineche, Manuel, 158 Leiva, Jos E., 67 Liarte Viu, Ramon, 48 Libertaria, La [vegeu Silva Cruz, Mara] Libertario, el [vegeu Ordez Lpez, Cristobal] Lillo Prez, Jos, 65 Lster Forjn, Enrique, 83 Litago Rodrguez, Felisa, 188 L., Jos, 268 Lobato Floria, Jos (Lobato), 157 Lpez, Antonio, 35, 83, 162 Lpez Calle, Bernab, 155, 157 Lpez Calle, Pedro, 68, 190 Lpez Garca, Miguel, 155, 192 Lpez Moreno, Rafael, 163 Lpez Penedo, Jos, 29, 112, 1156, 161 Lpez Ros, Antonio, 162 Lpez Tapia, Pedro, 190 Lpez Tola, Federico, 103 Loscos Vias, Ramn, 146, 153, 189 Luis Blanco, Manuel, 163, 276 Luque Arenas, Juan, 265 Luzn Morales, Jos, 156 LL Llansola Renau, Primitivo, 200 Llansola, Vicente, 200 Llatser Toms, Manuel, 94, 200 Llaug Pons, Ramon [vegeu Vila Capdevila, Ramon]

ndex onomstic Llopart Batlle, Madrona, 30 Llop, Vicente [vegeu Ortiz Gratal, Plcido] Lluch Grau, Montserrat, 132 Llus, 196 Llus Facerias, Bartomeu, 15 Llus Facerias, Josep, 135, 17, 201, 256, 65, 834, 935, 978, 100, 1045, 1212, 124, 131, 1324, 149, 1614, 176, 178, 17980, 1823, 1858, 194, 2213, 225, 228, 260, 2615, 277, 292, 299 M Macgibbon & Kee, 15 Machado, Antonio, 12, 255 Madrigal Torres, Rogelio, 278, 282 Madriles [vegeu Hernndez Daz, Fran cisco] Madurga Herrero, Enrique [vegeu Alpuen te, Luciano] Maestro Nalda, Bruno, 287 Malatesta [vegeu del Olmo Sez, Jess] Mallo, Nicols, 68 Malpica Ramos, Antonio, 77, 81 Malsand Blanco, Paul, 59, 60, 83 Mancuso, Gaspare, 14 Mangran [vegeu Ramos Fernndez, Manuel] Manolo el Rubio [vegeu Prez Hidalgo, Pablo] Manolo [vegeu Guerrero Motas, Manuel] Mansilla Gmez, Eugenio, 76 Manzanares, Francisco, 35 Marco Nadal, Enric, 86, 98 Marfil, Jos, 65 Marfil Ruiz, Jos, 65 Maria, la, 92, 174, 2418, 2503, 258 Marianet [vegeu Rodrguez Vzquez, Mari] Mariano Pascual, Agustn, 85 Marighela, Carlos, 224 Marn Nieto, Francisco, 756 Marn Pastor, ngel, 59, 601, 72, 82 Marqus Rodrguez, Santiago, 239

306

307

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista Marqus Urd, ngel, 223, 22835, 2379, 2557, 273 Mart, Aurelio, 77, 125 Martn Daz, Juan, 290 Martn Garca, Jess, 256 Martn Menacho, Juan, 108, 155 Martnez Anido. Severiano, 33, 108, 287 Martnez Carrasco, Alfonso, 33 Martnez Collado, Antonio, 287 Martnez Maluenda, Jess, 93 Martnez, Manuel, 76 Martnez Marn, Enrique, 94, 100, 1045, 124, 132, 134, 136 Martnez Mrquez. Francisco, 16, 94, 106, 108, 120, 1234, 132, 135, 140, 1423, 146, 152, 158, 162, 189, 190 Martnez Prieto, Horacio, 58, 67 Martnez Requena, Juan, 190 Martnez Rodrguez, Manuel, 86 Martnez Torrecilla, Jess, 108 Marzocchi, Umberto, 14 Masana Sanjuan, Antonio, 1834, 194 Mas Casas, Maria, 200 Mas Casas, Valeri, 57, 261, 263 Maspero, Franois, 15 Massana Bancells, Marcell, 14, 15, 87, 147, 1703 Massip Valls, Francesc, 104, 109, 139, 143, 152, 223 Mass, Climent, 239 Masvidal, Josefa, 234, 239 Masvidal Planas, Dolors, 2345, 239 Mateu Cusid, Pere, 83, 139, 175 Maura Gamazo, Miguel, 32 Mauvais, 265 Meca Lpez, Pedro, 1645, 190 Medialdea Arenas, Jos, 103 Medrano, Trifn, 43 Mejas Pea [vegeu Rodrguez Zurbarn, EdgarEmilio] Melndez Aldana, Jos, 65 Melis Daz, Eliseu, 15, 70, 92, 106 Mera Sanz, Cipriano, 37, 145, 156, 276 Merino Peris, Bernardo, 60 Mestre Ferrando, Numen, 84 Michelena Lluch, Julio, 156 Miguel Aznares, Francisco Javier, 262 Mijuescas Garcs, Jess, 146 Milla Navarro, Benito, 61 Mintz, Frank, 16 Minuto [vegeu Ordez Lpez, Cristobal] Miarro, Diego, 114 Miarro Torroglosa, Francisco, 76 Miracle Guitart, Antoni, 94, 200, 278, 282 Miralles, Joaquim, 83 Mir Arans, Jaime, 143 Mir Jou, Joaquim, 186, 187, 194 Mola Vidal, Emilio, 196 Molina Mateo, Juan Manuel, 58, 60, 86 Monllor, Miguel [vegeu Gracia Fleringan, Simn] Monllor, Pablo, 86 Monnot. Maurice, 101 Monrey Estrada, Bartolom, 189 Montas Bernat, Manuel, 161, 1645, 190 Montes Brescos, Eusebio, 125, 13940, 143, 189 Montes Vega, Diego, 163 Montseny Ma, Frederica, 57, 165, 261 3, 270, 290 Montserrat Alsina, Sebasti, 189 Montserrat Girona, Gregori, 1645, 191 Mora, 84 Mora Bustillo, Felipe, 103 Morales Vzquez, ngel, 98, 192 Morn Astigarra, Miguel, 144 Morano, Juan, 103 Mora, Pedro, 84 Morat Ingls, Jos, 16 Morell Mill, Manuel, 86 Moreno Agrela, Esperanza, 162, 163, 191 Moreno Alarcn, Antonio, 123, 1645, 1901 Moreno Barragn, Diego, 157 Moreno Barragn, Francisco, 157 Moreno Barragn, Julin, 157 Moreno de Corts [vegeu Moreno Barragn, Francisco] Moreno el Rubio [vegeu Prez Hidalgo, Pablo] Moreno Garca, Gins, 240 Moreno Garca, Rafael, 191 Moreno Naranjo, Juan, 103, 287 Moreno [vegeu Vilella, Joan], 86 Morera Rimbau, Francesc, 141 Morin, Louis, 169 Mulet Juli, Bartomeu, 86 Muiz Alonso, Nicols, 86 Muoz, Antonio, 166 Muoz Garca, Mara, 143 Muoz Grande, Federico, 147 Muoz, Juan, 103 Muoz Martnez, Manuel, 193 Muoz Treserras, Victori, 1601 Mussolini, Benito, 12, 60 N Nadal Mongai, Conchita, 16 Nano de Sants, el [vegeu Aleu, Francesc] Nano, el [vegeu Silvestre Taln, Miguel] Navarro Castillo, Agustn, 188 Navarro Litago, Joaqun, 188 Navarro, Tefilo, 182 Negrn Lpez, Juan, 51, 156 Nercebal Minjilln, Jos, 189 Neville, Edgar, 133 Nicolau Font, Llus, 83 Nikolic, Rade, 2912 Norte Surez, Antonio, 29, 112 Nez Medina, Policarpo, 166 Nez Prez, Antonio, 158, 166 Nez Prez, Francisco, 158 Nez Prez, Juan, 158 O Obiols Rib, Pere, 190 Olea Daz, Julin, 162

ndex onomstic Olivn Garca, Gregorio, 267 Oliveras, Justo, 46 Olmo Sez, Jess del, 14, 194 Oltra, 142 Ordez Lpez, Cristbal, 104, 157, 166 Orihuela Caballero, Manuel, 103 Ortiz Gratal, Plcido, 106, 161 Ortiz Prez, Francisco, 175 Ortiz Querol, Manuel, 238 Oset Palacios, Josep, 183, 186, 194 Otero, Jos, 103 P Paco [vegeu Martnez Mrquez, Francisco] Pajares de la Fuente, Matilde, 100 Palau Papiol, Jaume, 139 Pallars Toms, Joaquim, 72 Pallarols [vegeu Moreno Garca, Rafael] Pallarols Xirgu, Esteve, 72, 192 Palma Mesa, Manuel, 155 Pmies Escoda, Joan, 189 Pancho [vegeu Massana Bancells, Marcell] Panellas Torras, Joan, 62 Paquita [vegeu Gonzlez, Francisca], 62 Pardillo Manzanero, Niceto, 106, 158, 161 Pareja Prez, Jos, 15, 82, 84, 90, 92 Pars Adn, Jaume, 45, 612, 64, 79, 80 Pascual Palacios, Jos, 124, 134 Patn, Julio, 83 Paz, Abel, 33 Peck, Bernard Joseph, 297 Peck, Dora, 297 Pedro el de Alcal [vegeu Domnguez G mez, Juan Francisco] Peguero Herrero, Santos, 142 Peirats Valls, Josep, 47, 57, 94, 108, 170, 290 Peir Belis, Joan, 70 Peitav, Joan, 239 Peitav, Josep, 239 Pepe el largo [vegeu Barrao, Jos Luis] Pepn [vegeu Prez Montes, Jos] Pep [vegeu Sabat Llopart, Josep]

308

309

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista Pereira, Antonio, 63 Pereira de Andrade, Jos, 194 Perejil [vegeu Rincn Gonzlez, Antonio] Prez Bernardo, Celedonio, 193 Prez Cordn, Miguel, 36 Prez Farrs, Enrique, 41 Prez Hidalgo, Pablo, 1578 Prez Ibez, Jos, 178 Prez Lecha, Diego, 273 Prez Montes, Jos, 956 Prez Pedrero, Jos, 135 Prez Prez, Miguel, 157 Prez Ruiz, Diego, 65 Prez Silva, Juan, 36 Peris, Vicente, 73 Perpignan, Flix, 105 Pestaa Nez, ngel, 70 Petain, Philippe, 70 Petit, 273, 276 Pignol, Jacques, 103 Piguillen, 54 Pi i Maragall, Francesc, 238 Pino Panal, Sebastin, 65 Pintado, Luis, 103 Pintado Villanueva, Juan, 172 Pinyol Doucet, Josep, 189 Piol Ballester, Manuel, 29, 112 Piquer Fargas, Hermes, 84,5, 92 Piquer Fargas, Josep, 85 Pizarro Benitez, Toms, 65 Plo Sanmiguel, Francisco, 270 Polo Borreguero, Pedro, 108, 160, 265, 277 Polonio [vegeu Prez Prez, Miguel] Poncet, 101 Ponde Mulero, Jos, 103 Pons, Agust, 261 Pons Argils, Jordi, 135, 1401, 1467, 153, 189, 191 Ponte Manso de Ziga, Miguel, 176 Portes, Noveras, 123 Potaje [vegeu Martnez Prieto, Horacio] Prieto Tuero, Indalecio, 47 Primo de Rivera Orbaneja, Miguel, 35, 287 Primo [vegeu Culebras Siz, Saturnino] Proudhon, PierreJoseph, 238 Prunes Puig, Valent, 143 Puente Amestoy, Isaac, 37 Puertas, Jos, 147 Puig Alemany, Francesc, 123 Puigcerver, Jos Mara, 123 Puig Costa, Jaume, 172 Puigdellivoll Jullet, Maria, 140 Puig Domingo, Rosario, 123 Puig Elias, Joan, 83 Puig Pidemunt, Joaquim, 84 Puig Surez, Joaquim, 284 Pujol Gra, Josep, 104 Pumarola Alaiz, Luis, 138 Puzo Cabero, Mariano, 14, 97, 134 Q Quintanar, comtessa de [vegeu Escudero, Elena] Quintela Bveda, Eduardo, 29, 63, 93, 111, 158, 289 Quintero Talavera, Julio, 65 Quiones Ocampo, Segundo Emilio, 193 Quique, el [vegeu Martnez Marn, Enri que] Quirs Ortega, Luis, 65 R Rabal, Francisco, 289 Ramia, Antonio, 94 Ramn Valledor, Amadeo, 229, 2306, 238, 2403, 246, 249, 2501, 253, Ramos Alondo, Jess, 131 Ramos Fernndez, Manuel, 94 Ranieri, Tommaso, 63 Raymond [vegeu Vila Capdevila, Ramon] Regalado Sanz, Pedro, 189 Reguant, Josep Maria, 173, 298 Remiro Manero, Agustn, 48 Reyes [vegeu Barba Moncayo, Miguel] Ribera, Antonio, 125, 128 Richards, Vernon, 16 Riera, Josep [vegeu Pallarols Xirgu, Esteve] Riff, marqus del [vegeu Sanjurjo Sacanell, Jos] Rincn Gonzlez, Antonio, 157 Rioja i Llus, Carlos, 1967, 200 Rius Soler, Jos [vegeu Llus Facerias, Josep] Rives Capdevila, Ramon, 296 Roca Sales, Eduard, 190 Roca Sanz, Abel, 287 Rocker, Rudolf, 47, 58 Rdenas, Floreal, 35 Rodolfo, 106, 15861 Rodrigo Rodrguez, Csar, 256 Rodrguez Alarcn, Miguel, 88, 189 Rodrguez, ngel, 35 Rodrguez Carballeda, Manuel, 113 Rodrguez, Eustaquio, 98 Rodrguez Fernndez, Julio, 135, 1405, 152, 158, 189 Rodrguez, Manuel, 99 Rodrguez, Miguel, 141 Rodrguez Prez, Ramn, 163 Rodrguez Salas, Eusebi, 46 Rodrguez Santamara, Antonio, 76 Rodrguez Vzquez, Mari, 57 Rodrguez Zurbarn, EdgarEmilio, 1912, 239 Roget, el [vegeu Salas Milln, Joan] Roig Calaf, Magdalena, 179 Rojas Cuenca, Andrs, 65 Rojo, ngeles, 103 Rojo, Casimiro, 103 Rojo Lluch, Vicent, 44 Romero de Arcos, Alfonso, 265 Romero Gamis, Francisco, 103 Rosendo [vegeu Lltser Toms, Manuel] Rosita, 245 Rosquellas Vilaseca, Joaquim, 239 Rubio de Bobadilla [vegeu Prez Hidalgo, Pablo]

ndex onomstic Rubio, el [vegeu Jaime] Rueda Ortiz, Juan, 58 Ruiz Cecilia, Victori, 76 Ruiz Fernndez, Ferran, 72 Ruiz Guerrero, Adela, 65 Ruiz Hurcano, Juan, 155 Ruiz Montoya, Martn, 278, 281, 283, 289 S S., Juan, 170 Sabat, Alba, 76 Sabat, Emlia de, 145 Sabat Escoda, Manuel, 30 Sabat, Joan, 30 Sabat Llopart, Francesc, 7, 11, 134, 25, 29, 301, 346, 389, 413, 456, 4851, 545, 612, 645, 759, 802, 867, 94, 97, 1013, 1057, 109, 1112, 11623, 12931, 1356, 138, 167, 174, 1889, 195, 197, 199, 2003, 205, 216, 21924, 22730, 2323, 23542, 24447, 24955, 25661, 266, 272, 2779, 2815, 2878, 289, 2912, 297, 299 Sabat Llopart, Josep, 14, 2930, 35, 412, 812, 1057, 109, 112, 115, 116, 117, 11820, 1359, 1425, 149, 152 , 172, 189, 289 Sabat, Maria, 30 Sabat, Paquita, 54 Sabin Prez, Jos, 156 Saborit Carralero, Csar, 140 Saborit Roig, Csar, 179 Safont, Ramn, 16 Saladrigas Escofer, Josep, 284 Sala Matas, Juan, 280 Salas Milln, Joan, 55, 61, 64, 81 Salv Figueras, Mart, 105 Salv Masvidal, Antoni, 234, 239 Snchez, Agustn, 16 Snchez, Benjamn, 73 Snchez Berenguer, Francisco, 238 Snchez Fernndez, Jos, 86

310

311

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista Snchez, Heliodoro, 193 Snchez, Manuel, 140 Snchez Requena, Jos, 70 Sancho Agorreta, Antonio [vegeu Gil Oliver, Antonio] Sancho Garca, Jos, 148 Sanfeliu, Antoni, 86 Sanglas Mernos, Jos, 105 Sanjurjo Sacanell, Jos, 34 Sans Garca, Ramn [vegeu Barrao, Jos Luis] Sans Siscart, Joan, 83 Santamara Cortiguera, Roque, 261, 276, 291 Santamaria i Velasco, Vicente, 61 Santeiro, el [vegeu Fernndez Ramn, Serafn] Sanz Garca, Ricardo, 114 Sanz Rodrguez, Enrique, 193 Saa Magri, Juan, 193 Sarrau Royes, Llibert, 84, 94, 100 Sartre, Jean Paul, 191 Saute Mart, Benito, 72 Saxon, John, 289 Schwiters Bauer, Emma, 132 Seba, Antoni, 701, 106, 111 Sed, Alfred, 64 Seisdedos [vegeu Curro Cruz, Francisco] Serna Rubio, Juan, 192 Sern Flix, Ramn, 14, 35 Serra Baiona, Jacinto, 238 Serra Lafort, Josep, 72 Serrano Duarte, Joaqun, 65 Serrano, Fernando, 2012 Serrano, Juan, 1212, 135, 139, 1423, 146, 1523, 189 Serrano Ovejas, Arqumedes, 132, 135, 1423, 146, 153, 189 Serra Viu, Ignasi, 194 Sheriff, el [vegeu Curro Cruz, Francisco] Sibina Morull, Jos, 287 Silone, Ignacio, 191 Silva Cruz, Mara, 35 Silva, Juan, 36 Silvestre Taln, Miguel, 72 Simn Obradora, Candelaria, 90 Siurana, Germinal, 68 Sol Bros, Ramon, 239 Soler Circoles, Francisco, 14 Soler Santamara, Salvador [vegeu Gonz lez Sanmart, Ramon], 14 Soriano Valverde, Amalia, 238 Stalin. Iosif, 43, 205, 273 Subero, Feliciano, 67 Sueiro, Daniel, 69 T Tallaventres [vegeu Puig Costa, Jaume] Tarntulo [vegeu Toledo Martnez, Juan] Teixid, Alfons, 239 Tella Bavoy, Jos, 29, 112 Tllez Sol, Antonio, 34, 78, 11, 1921, 23, 121, 161, 1723, 261 Ters Costa, Enric, 131 Tiburcio, Alejandro, 14, 48, 125 Tito, 2613 Toledo Martnez, Juan, 157 Tom Mix [vegeu Cazorla, Juan] Toni, el [vegeu Franquesa funoll, Antoni] Torbado, Jess, 158 Torremocha Arias, Jos, 193 Torremocha vila, Pedro, 193 Torres, Antoni, 171 Torres Cuadrado, Josep, 105 Torres, Francesc, 288 Torres Maeso, Domingo, 60 Torres Palacios, Jos, 131 Tortura, Pedro, 123 Tragapanes [vegeu Prez Pedrero, Jos] Trssols Meix, Pere, 72 Tudela Gmez, Francisco, 146 Turtos, Montserrat, 16 U Ucedo, Manuel, 68 Unanue Laburu, Jesusa, 239 Uriburu, Jos Flix, 98 Urrea Pia, Gins, 1056, 123, 135, 143, 146, 1645, 1901 Urruticoechea, Filomena, 239 Urziz, ngel, 99 V Valcrcel Ocampo, Caridad, 123 Valencia, el [vegeu Prez Ibez, Jos] Valerio Ramos, Manuela, 115, 117, 118 Valero Guilln, Rafael, 192 Vallejo Isla, Eugenio, 80 Vallejo Sebastin, Miquel, 192, 193 Valverde Ferrer, Francisco, 238 Valverde Fuentes, Pedro, 84 Valverde Gimnez, Antonio, 239 Valverde Gonzlez, Justina, 141 Varea, Francisco, 166 Varela, lvaro, 108, 109 Varela Iglesias, Jos Enrique, 145 Vzquez Solano, Juan [vegeu, Ballester Ibars, Agust] Vzquez Valio, Miguel, 83 Velasco [vegeu Morales, ngel] Vell, el [vegeu Espallargas, Vctor] Vendrell Sard, Miquel, 238 Viader Roca, Francisco, 91 Vicente Castells, Juan, 200 Vidal Pasanau, Carles, 29, 1023, 116, 161 Vidal, Ramn, 80 Vila Capdevila, Josepa, 299 Vila Capdevila, Ramon, 5, 14, 778, 80, 103, 1369, 147, 149, 162, 173, 192, 2959 Vilalta Garca, Jos, 14 Vila Moncunill, Josep, 140 Vilella Peralba, Joan, 147 Villalba Rubio, Jos, 42 Villanueva Planella, Valentn, 143

ndex onomstic Villar Mingo, Manuel, 378, 86, 98 Villaverde, Jos, 70 Villegas Izquierdo, Jos, 15, 90 Violeta Carceller, Vicente, 238 Virgil de Quiones, Juan, 157, 166 Virumbrales Cacedo, Carlos, 284 Vives Camino, Ferran, 196 Vives, Pere, 196 Voladeras Carmona, Antonio, 238 W Weidenfeld et Nicolson, George, 15 X Xena Torrent, Josep, 58 Y Yez Garca, Jos, 86 Yoldi Beroiz, Miguel, 68 Z Zapata Merino, Jos, 162 Ziglioli, Helios, 136, 138 Zubizarreta Aspas, Ignacio, 83, 84

312

313

Una biografa del anarquismo andaluz

Maroto, el hroe

Miquel Amors

El anarquismo andaluz figura entre los grandes vacos de la historia de la primera mitad del siglo XX y, con cretamente, de la que se refiere al periodo que abarca la dictadu ra de Primo de Rivera, la Repblica y la Guerra Civil y la Revoluc in. Estas dos dcadas de cruenta guerra de clases, de las que saldran victoriosos los sectores ms reaccionarios y, en definiti va, el fascismo, convirtieron al anarcosindicalista granadino Francisc o Maroto del Ojo en el smbolo de una generacin de militant es y luchadores. La historia de Maroto no puede leerse como la historia de un solo hombre, sino como una biografa de un anarquismo andaluz que en las luchas sociales forj el carcter de cientos de militantes. Una historia que ha sido cerrada a cal y can to tanto por el Franquismo como por el rgimen que le sucedera. ISBN 9788492559312 | 312 pgs. | 18 E

El duelo de la inocencia. Un da de septiembre de 1973 en Barcel ona

De memoria (II)

Jann-Marc Rouillan

JannMarc Rouillan en esta segunda parte de sus memorias aborda los trepidantes das de discusin y accin en Barcelon a con sus compaeros del MIL, en la ltima etapa de esta organizacin revolucionaria . A la necesidad de recuperar el hilo de la lucha insurreccional iniciado en julio del 36 y continuado tras la guerra por los grupos guerrilleros, se aada la intencin de superar los esquemas clsicos del vang uardismo armado, que no hicieran del MIL un fin en s mismo. Se trat, ciertamente, de uno de los intentos ms importantes de renovar las estrategias de confrontacin con el orden econmico y poltico en todas sus form as, pero que topara tanto con la mezq uindad de los demcratas como con la inde cisin de buena parte de la ultraizquierda . Una tentativa ambiciosa y prometedora en muchos sentidos, pero que quedara grab ada en la memoria colectiva por la detencin de Salvador Puig Antich y su ejecucin el 2 de marzo de 1974, tras una serie de incid entes que se inician tal como relata el autor el 16 de septiembre de 1973 con la cada de dos militantes del MIL tras un atrac o en Bellver de Cerdanya. Antes de esto, el MIL ya haba decidido su autodisoluci n, pero no es hasta esta sucesin de acontecim ientos que JannMarc Rouillan y Jean Claude Torres se ven obligados a huir a Francia, donde proseguiran su accin revolucio naria. ISBN 9788492559213 | 192 pgs . | 18 E