Sunteți pe pagina 1din 43

L’Informatiu dels primats Nº 4-2009

Titís del
Amazonas

Homenatge
a la Maui

El año de
Charles Darwin

El libro
de los titís y
tamarinos
que viven
en Catalunya

Se dispara un año más la


experimentación con primates

DARW IN
Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins
Nº 4-2009

Darwin News está escrito indistintamente en


catalán y castellano.

SUMARI-SUMARIO

El libro de los titís y tamarinos


que viven en Catalunya. 1

Diada de Sant Jordi a les Rambles 8

Cecilia Veracini. Titís del Amazonas 9

Activitats al C.C.C.B. 17
Homenatge a la Maui

Darwin en el Salón para el


Bienestar del Animal Abandonado 23

El año de Charles Darwin 25

Se dispara un año más la


experimentación con primates 29

Compareixença parlamentària 31

Direcció: Montserrat Ubach


Edició: Laura G.Broto
Redacció: Departament de Premsa Darwin.
Barcelona. Tel. Fax. + 34 93 218 44 28
darwin@darwin.cat

Internacional: Carolina Kohler. Corresponsalies: Gabriela Peixoto.


Universitats: Marta Tafalla; Cultura i art: Elsa Farrús. Comunicació: Amor Bernada
Gestió Infomàtica: Rafael López. Disseny: Annie Hasselkus. Difussió: Marta Quesada

Organització Internacional
per a la Preservació deTitís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

El libro de los titís y tamarinos que viven en Catalunya

Tenemos ya en nuestras manos “El jardín de los titís y tamarinos” de


Montserrat Ubach, un libro dedicado a los titís y tamarinos que viven en Catalunya,
concretamente en el Santuario de Darwin. Ellos, estos pequeños primates, aban-
donados, cedidos, decomisados o procedentes de rescate, son los protagonistas.

El “Jardín de los titís y tamarinos”, presentado por el eminente primatólogo


Jordi Sabater Pi, Miembro de Honor de Darwin, es una obra original y sorprendente.
Por primera vez, un libro nos descubre la personalidad de los titís y tamarinos, los
primates más pequeños del mundo y habla de las pasiones, emociones y sentimien-
tos que estos animales son capaces de sentir y expresar como individuos.

El “Jardín de los titís y tamarinos” contiene más de 200 fotografías inéditas,


que ilustran a todo color las anécdotas, historias, viajes y aventuras de los titís y
tamarinos de Darwin y que desvelan ante la cámara actitudes y reacciones
asombrosas de estos fascinantes animales. Un libro apasionante, divertido,
conmovedor y único.

Organització Internacional 1
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Objetivos del libro

El libro tiene como finalidad dar a


conocer a los titís y tamarinos y la
fragilidad de su hábitat. Denunciar el
tráfico, el comercio y la tenencia de
estos pequeños primates. Divulgar el
mensaje de que no son mascotas, sino
que son animales salvajes, incluidos en
las listas CITES de especies
vulnerables y/o en peligro de extinción.
Y, como muestra de las nefastas
consecuencias de la acción humana,
presentar a unos encantadores seres
que fueron apartados de sus selvas
tropicales o que jamás las conocieron:
los titís y tamarinos adoptados por Darwin.

© Darwin

Los protagonistas

Maui, Lluna, Fiona, Michel, Sucúa,


Kimet y Kimona, Cocó y Chanel y
otros muchos titís y tamarinos de
Darwin son los protagonistas de las
más tiernas y divertidas aventuras
desgranadas a lo largo de 25
capítulos: Hasta que la muerte los
separe, Tití de Brasil busca novia,
Así nacieron Yeti y Yoko, Pisito de
solteras, Un beso apasionado, Lote de
huerfanitos, Expedición rescate, Un
tití en Groenlandia, Borneo, Cuevas y
orangutanes, En las montañas,
Filipinas y el abrazo de un primate,
Morir de amor, Situaciones compro-
metidas, Un tití en el Vaticano u
Homenaje a Maui y su viaje al
© Darwin
espacio, son algunos de los títulos.

Organització Internacional 2
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Organització Internacional 3
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Presentación del libro

La presentación del libro en Barcelona


tuvo lugar el pasado diciembre en la
Librería Altaïr, a cargo de Anna
Omedes, primatóloga y directora del
Museo de Ciencias Naturales y Magda
Oranich, presidenta de la Comisión de
Protección de los Derechos de los
Animales del Ilustre Colegio de
Abogados de Barcelona. Entre los
asistentes, primatólogos, alpinistas,
espeleólogos, viajeros, naturalistas y
defensores de los animales, un público
variopinto como resultado del interés
que este libro despierta entre colecti-
vos diversos que coinciden en el
respeto a la fauna y a la naturaleza.

Esta muestra de singularidad y


originalidad de la obra se manifiesta
de nuevo en las presentaciones
programadas en Madrid para los días
27 y 28 de mayo en la librería
Desnivel y Faunia respectivamente.
Primatólogos, biólogos y naturalistas
estarán presentes en Faunia entre los
asistentes interesados en la preserva-
ción de especies en peligro de
extinción y los centros de rescate. El
acto en Desnivel, dirigido al público
en general y a los amantes de los
viajes y la naturaleza, contará con la
presencia de José Isidro Gordito,
alpinista de élite y de Hilari Moreno,
Presidente de la Federación Catalana
de Espeleología. Ambos presentarán la
obra junto con la autora.

Fotos superior y centro: presentación del libro en Barcelona (diciembre 2008)


Foto inferior: La autora recibe de manos del Presidente de la Federación Catalana de
Espeleología,la medalla de plata de la F.C.E. (marzo 2009). La F.C.E. ha apadrinado al
tití “Sepilok” cuyo nombre proviene de Borneo donde se encuentan importantes cuevas.

Organització Internacional 4
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Algunas reseñas y comentarios


publicados sobre el libro.

"El texto consigue traspasar al lector


el afecto, cariño y admiración por
estas criaturas con facilidad, gracias
al estilo divulgativo de la autora. El
libro es de gran formato y los
capítulos son cortos, intercalando
historias de diferentes ámbitos,
pasando por una reflexión sobre la
tenencia de estos animales en
cautividad y las leyes de protección
que los amparan. Más de 200
fotografías inéditas acompañan el
texto y muestran los animales, su
entorno, los paisajes de sus viajes,
sus comportamientos y sobretodo el
cariño que se profesan entre ellos y
sus cuidadores"...

“Deia el Víctor en l'anterior post: Tot


i que encara no l'hem pogut veure,
de ben segur que no ens defraudarà,
ja que coneixem el seu gust per la
feina ben feta.

Doncs ja el tenim i no, no ens ha


defraudat. Un llibre (225x288 mm)
d'acurada presentació, bon paper,
© Darwin 192 pàgines, més de 200 grans

Organització Internacional 5
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

fotografies de vistosos colors i un


estil literari molt entretingut al llarg
de 25 capítols sobre temes variats
que inclouen històries i aventures
dels titís i tamarins adoptats al
centre de rescat Darwin, viatges,
expedicions, anècdotes i
exploracions espeleològiques arreu
del món.

La Montserrat Ubach, a més de ser


una de les noies pioneres dins
l’espeleologia catalana, és
llicenciada en psicologia per la
Universitat de Barcelona i periodista
especialitzada en fauna i natura,
amb una experiència pràctica amb
titís i tamarins de més de 20 anys.
Parlant amb la Montserrat, m'explica
la relació entre la temàtica del
llibre i l'espeleologia i diu que per
ella espeleologia, natura, fauna i
primatologia van molt lligats...

Una obra compromesa:

“La primatòloga Montserrat Ubach Tarrés els ha protegit i ha tingut cura d'ells
durant més de 20 anys en el centre de recuperació de Darwin a Catalunya que
dirigeix. Després d'aquesta experiència, ha pogut redactar un llibre ple de
reflexions sobre aquests primats. Gràcies a aquesta obra, el lector s'endinsarà en
les passions, emocions i sentiments que aquests animals són capaços de sentir...
Els diners que es recaptin amb la compra d'aquest llibre es destinaran
íntegrament a aquests primats que protexeix Darwin. A més, comprant el llibre,
el lector serà padrí o padrina d'un d'aquests animals...”

Organització Internacional 6
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Titís y tamarinos Con el libro, un certificado de apadrinamiento


para apadrinar

Andreu
Buenafuente
es padrino

I también lo són...

Federació Catalana
d’Espeleologia.
Xavier Gabriel
Centre Excusionista de de la Bruixa d’Or
Terrassa

...y muchos otros amigos


de los titís y tamarinos
de Darwin

TERMAL
salud,
imagen y
espa.

Secció d’Investigacions
Subterrànies del C.E.T.

Organització Internacional 7
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Diada de Sant Jordi a Les Rambles

Darwin ha estat present A Iuri Babitsch i Publigat


aquest 23 d'abril a Les pel disseny i confecció
Rambles de Barcelona en d'un nou pòster publicitari
la diada nacional de i molt especialment a la
Catalunya, compartint Junta directiva del C.E.C
estand amb el Centre i de la revista Muntanya
Excursionista de per la seva amable
Catalunya, entitat amb la invitació a compartir amb
qual ens uneix vincles ells aquesta diada a les
d'amistat. Rambles.

El llibre "El jardín de los


titís y tamarinos" ha estat
una de les obres
exposades junt les
col·leccions editades pel
C.E.C. de gran interès
muntanyenc i naturalista,
i Muntanya, la revista
emblemàtica de l'entitat.

Riuades de persones van


desfilar durant tot el dia
i sense interrupció per
davant l'estand. Moltes
d'elles es van interessar
pel llibre, per la tasca de
Darwin, pel seu Santuari i
pels apadrinaments.

Darwin agraeix als volun-


taris la seva col.laboració
i participació en l'estand,
en especial a Anna Ma.
Batalla, Marta Quesada i
Ferran Alexandri.

Organització Internacional 8
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Cecilia Veracini

Cecilia Veracini, primatóloga y miembro del Consejo


Asesor de Darwin, viajó por primera vez a Brasil en
1994 para desarrollar su tesis de doctorado. Empezó
sus investigaciones de Eco-Etología sobre dos especies
da la Familia Callitrichidae endémicas de la Amazonia.

Sus estudios se desarrollaron en la “Estação biológica


Ferreira Penna” en el estado del Pará, una estación
de investigación gestionada por el Museo Paraese
Emilio Goeldi, que es una de las más importantes
instituciones dedicadas al estudio de la Amazonia.

Pasó casi 3 años en el estado del Pará (Amazonia


oriental) alternando la capital, Belém (donde tiene la
sede el museo Goeldi), con la estación de
investigación situada a casi 24 horas de navegación
desde Belém.

En aquel momento (1994), los estudios sobre los titís


de Amazonia eran muy pocos, basta pensar que no se
conocía aún el número exacto de especies, ya que
posteriormente se describieron muchas más y todavía
existen bastantes áreas inexploradas o poco
estudiadas, y el número de especies censadas está
destinado a aumentar.

El trabajo de Cecilia Veracini hace referencia a la


ecología y adaptación del tití plateado, un tití
endémico de la Amazonia oriental.

Cecilia Veracini (de azul) en uno de sus viajes a Barcelona


junto con Marianne Windorfer,zoóloga. Inferior:
conversando con Anna Omedes, directora del Museo de
Ciencias Naturales de Barcelona, con la que trabajó en la
comparación de repertorios vocales del Mico argentatus con
otros ejemplares en cautividad.

Organització Internacional 9
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Estudió como se alimentaba y con qué periodicidad,


qué hábitat ocupaba, cómo se comportaba, y,
finalmente, sus interacciones con los otros primates
endémicos de aquella área, y en particular, con el
Saguinus niger, un tamarino que en aquella zona vive
en empatía con el tití plateado.

La investigación incluye el repertorio vocal del Mico


© Darwin argentatus cuyo análisis se comparó con los datos
que la doctora Anna Omedes, Directora del Museo de
Mico argentatus en cautividad
Ciencias Naturales de Barcelona, había obtenido de
ejemplares en cautividad.

El resultado del estudio de la comparación entre


ambos repertorios vocales fue de gran interés puesto
que evidenció varias diferencias entre la naturaleza y
la cautividad, y demostró lo imprescindible que
resulta el estudio de campo para entender el
comportamiento y la adaptación de una especie; de
hecho, algunas vocalizaciones eran muy diferentes en
la estructura del sonido y otras jamás habían sido
escuchadas en cautividad ya que es imposible
reproducir la complejidad de un ambiente natural.

Publicamos a continuación un artículo inédito de


Cecilia Veracini para Darwin News sobre los titís del
Amazonas y los graves problemas que sufren a
consecuencia de la deforestación de su hábitat
natural y el tráfico de especies, no, sin antes,
agradecerle su colaboración y felicitarla por su
trabajo.

También nuestro agradecimiento a Ana Ma. Batalla,


compañera de Darwin, que ha traducido este artículo
del italiano.

Cecilia Veracini junto con Paolo Agnelli acaba de publicar el


libro de bolsillo PRIMATI, bajo la dirección científica de
Giovanni Pratesi, presidente del Museo de Historia Natural
de la Universidad de Florencia. Recomendamos la lectura
de esta interesante obra,una verdadera “perlina”,tal como
la define Pratesi en su prólogo.

Organització Internacional 10
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Titís del Amazonas


Cecilia Veracini

Estatus de conservación de los titís y tamarinos

Las especies de titís y tamarinos (Callitrichidae)


conocidas son 41. Muchas de éstas han sido descu-
biertas en los últimos dos decenios, como resultado
del incremento de los estudios sobre los primates
Neotropicales (los primates que viven en América
central y meridional) y también a las últimas
revisiones taxonómicas. Pensemos que desde el 1982
hasta ahora ha habido un aumento de casi un tercio
en el número de especies de primates Neotropicales,
© Darwin
pasando de 47 a 139.

El problema principal es la conservación. Los primates están en peligro de


extinción en varias áreas del globo. La destrucción masiva de sus hábitats
naturales en los últimos decenios ha reducido drásticamente la posibilidad de
reproducción y supervivencia. A todo esto se debe añadir el tráfico ilegal de
animales exóticos que a pesar de las nuevas leyes y medidas internacionales de
protección, no acierta a disminuir, y también la caza practicada por la población local.

Por lo que respecta a los titís, en base a los datos de la IUCN (Red List of
Threatened Animals) 11 especies están en situación de riesgo, mientras que para
4 no poseemos datos suficientes para hacer una valoración.

Deforestación

Los ambientes naturales donde viven los titís son las selvas tropicales de América
central y Sudamérica. En los últimos 30 años el aumento de las actividades
antrópicas en estas áreas ha sido altísimo; su extensión se ha reducido
notablemente en el último siglo, y sobretodo en los últimos decenios las selvas
tropicales han sido asaltadas por industrias madereras, cultivos intensivos de

Organització Internacional 11
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

subsistencia y sobretodo por la apertura de nuevas carreteras y nuevos diques y


extracciones petrolíferas, mineras y otras actividades. Por ejemplo, en América
central la tasa de deforestación desde 1990 a 1995 ha sido altísima: 2,2%. Esto
significa la pérdida de más del 10% de sus selvas en pocos años, actualmente 13
taxones de los primates de Centroamérica están en peligro. La Mata (Selva)
Atlántica, en Brasil, conserva del 6% de la cobertura arbórea originaria, y se
cuentan 12 especies en riesgo extremo de extinción.

En la Amazonia el 30%, tal vez mucho más de la


cobertura boscosa original se ha perdido y cada año se
pierden 2 millones de hectáreas. Con esta tasa de
deforestación y el veloz incremento de las especies
amenazadas se anula rápidamente la posibilidad de
saber cómo era la distribución originaria de las formas
actuales de los primates Neotropicales y sus complejos
procesos evolutivos. Actualmente en Amazonia muchas
especies tiene un status indeterminado y faltan datos Foto C.Veracini publicada en
ecológicos para la mayor parte de las taxones. su libro Primati.

El caso de Leontophitecus rosalia (Tamarino león dorado)

El caso del Leontophitecus rosalia es uno de los casos más emblemáticos e


interesantes relativos al estudio y a la conservación de los primates. Esta especie
está clasificada actualmente por la IUCN como Endangered, y se estima una
población un poco superior a las 1000 unidades alcanzadas en el año 2000,
culminando un largo proceso de conservación y reintroducción iniciado a partir de
los años 80 del siglo XX.

La especie es endémica en el estado de Río de Janeiro y vive en las planicies de


la Mata (selva) Atlántica brasileña, una de las zonas de más alta biodiversidad del
© Darwin mundo y actualmente muy degradada. Hoy en día los
tamarinos león dorado existentes en estado natural
viven en pequeñas colonias en los restos de las zonas
selváticas del estado de Río de Janeiro. La mayoría se
encuentra en dos reservas biológicas federales: Rebio
Poço das Antas y Rebio Uniâo, pero un gran número
vive en los bosques de granjas privadas. En estas
zonas se ha desarrollado el proyecto de
reintroducción de los tamarinos león dorado y

Organització Internacional 12
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

coordinado con la Associaçâo Mico Leâo Dourado


(AMLD).

Los tamarinos león dorado son pequeños primates


diurnos que viven en grupos familiares de 4 a 8
individuos con un sistema nupcial poliándrico, se
alimentan de insectos, pequeños animales, fruta y
esporádicamente de exudados arbóreos, y
transcurren las horas nocturnas en hendiduras o
agujeros en los árboles.

Durante los años 70, las noticias que llegaban del


medio natural nos confirmaban un gran descenso de la
© Darwin población de los tamarinos león dorado, esto era
debido a la reducción drástica de su hábitat natural y
también a la intensa captura a la cual estaban sometidos. La belleza de estos
tamarinos propiciaba que fueran muy requeridos como animales de compañía por
clientes privados, y también por todos los zoológicos del mundo. En aquel
entonces no existía ninguna área de protección y la primatología brasileña estaba
en sus inicios.

Poço das Antas, con 6.300 hectáreas de selva al norte de la ciudad de Río de
Janeiro, fue la primera reserva biológica instituida en Brasil en 1974,
precisamente por la presencia de los últimos L.rosalia. En los años 80 empezaron
las primeras estimaciones de los tamarinos restantes, ¡se pensaba que podía
haber de 200 a 800 individuos! La diferencia en la estimación era debida a la
dificultad en censar un territorio forestal muy fragmentado, poblado por pequeños
grupos sociales aislados.

La comunidad internacional fue involucrada y


empezó en 1984 un proyecto de estudio y
reintroducción de esta especie considerada entonces
"Criticaly Endangered/IUCN". Los tamarinos león
dorado asumieron la función de "Flag species",
capaces, por sus particularidades de
comportamiento y belleza, de centrar la atención de
la opinión pública sobre la necesidad de protección
de la selva atlántica.

El programa de conservación y reintroducción


empezó el 1984 con el apoyo de la Smithsonian
Institution de Washington, de la IBAMA (Instituto
Brasileño para la protección del medio ambiente y © Darwin
los recursos renovables), del centro de Primatología

Organització Internacional 13
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

de Río de Janeiro, WWF y de los Zoos Europeos y


Estadounidenses. Las primeras reintroducciones no
tuvieron demasiado éxito por la incapacidad de los
animales para adaptarse al ambiente natural. Se
encontraron diversos problemas relativos a la
depredación, a la locomoción sobre soportes
diferentes a los que estaban acostumbrados y a la
obtención de alimentos. De los 153 animales
reintroducidos, después de 6 meses había
sobrevivido el 65%. Seguidamente fueron adoptadas
diversas estrategias y se decidió una reintroducción
armoniosa en la cual los animales eran controlados
y alimentados hasta la obtención de su completa
© Darwin independencia.

Los tamarinos león dorado reintroducidos representan actualmente el 30% de los


que viven en libertad. Gran parte del éxito de la reintroducción es debido al
intento de favorecer la supervivencia de los animales nacidos en cautividad hasta
su reproducción en la naturaleza.

Las segundas generaciones nacidas en el medio natural obtuvieron mejores


resultados adecuando su comportamiento a este medio. La actividad de
conservación y reintroducción coordinada por l'Associação Mico Leão Dourado,
preveía también el censo de los territorios favorables a la reintroducción y el
traslado de los grupos de tamarinos nacidos en lugares poco apropiados o
destinados a la deforestación; éstos eran trasladados a otras áreas más idóneas y
protegidas. Cada tamarino reintroducido o trasladado era monitorizado y
estudiado durante varios años.

La intervención en la reintroducción y conservación de Leontopithecus rosalia,


considerado programa piloto en aquella época, requirió altísimos costes de
gestión, alrededor de 22.000 dólares por cada animal reintroducido. Aunque el
proyecto de reintroducción de esta especie puede considerarse un éxito por
algunos estudiosos, el comportamiento de los tamarinos reintroducidos continúa
siendo diferente al de sus congéneres salvajes aún después de mucho tiempo, en
algunos aspectos parecen mejorar pero en otros empeoran.

Al enorme esfuerzo empleado para la salvaguarda de esta especie se han añadido


varios problemas, como por ejemplo la llegada de las especies invasivas de titís
Callithrix jacchus y Callithrix penicillata desde 1985. Considerando que los
territorios donde sobreviven los tamarinos león dorado están ya de por sí muy
degradados y fragmentados, la llegada de ulteriores primates de características
ecológicas similares y de mayor tasa reproductiva, está preocupando seriamente
a los estudiosos.

Organització Internacional 14
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Estas especies de titís originarias de otros estados del Brasil llegaron al estado de
Río de Janeiro como consecuencia del tráfico ilegal de animales salvajes; estas
poblaciones se abandonaron al medio natural sin prestar atención a su
procedencia, además los titís como otros primates salvajes son difíciles de
mantener en cautividad, y por dicho motivo muchos de los compradores se
deshacen de ellos liberándolos en los bosques lejanos a su lugar de origen. De
esta manera los titís pueden llegar a ser una amenaza para la población residual
de Leontocebos rosalia, ya que pueden ser portadores de nuevas enfermedades y
parásitos, y además podrían ser competidores para conseguir los alimentos.

Otros tipos de intervenciones son consideradas prioritarias para no perjudicar el


futuro de los tamarinos león dorado: en primer lugar la creación de corredores
forestales que deberían unir los fragmentos de selvas y favorecer la dispersión
natural de la especie, en segundo lugar conseguir la sensibilización y el apoyo de
los pueblos locales a los programas de conservación. L' AMLD ha estrechado
durante años relaciones provechosas con la población residente desarrollando
programas y actividades de educación ambiental con niños y adultos, y
preocupándose también del viejo problema de los campesinos sin tierra,
ayudándoles a una gestión más controlada de sus territorios y a la implantación
de una agricultura biológica en los territorios limítrofes de la reserva de Poço das
Antas donde viven los últimos tamarino león dorado salvajes.

El tráfico de animales salvajes

El tráfico de animales salvajes es un fenómeno en


expansión en todo el mundo. Actualmente se estima
que el volumen de negocio gira alrededor de seis
mil millones de dólares. Según la Wildlife
Conservation Society - WCS en el 2006, cada vez
más los animales salvajes son cazados masivamente
para aprovechar sus pieles, su carne, para ser
convertidos en animales de compañía o ser usados
para preparar ingredientes en medicinas
tradicionales. Hay un aumento general de las
especies declaradas por la World Conservation Union
(IUCN), desde el 1996 se ha pasado de 5.205 a
7.266. El tráfico de animales es una enorme fuente
de beneficio, y por eso se ha convertido en la
tercera mayor actividad del mundo generando un
© Darwin
descenso de las especies animales y de su hábitat.

Organització Internacional 15
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

La crueldad hacia los animales es altísima y reprobable. Son transportados de


cualquier manera sin el más mínimo respecto a su naturaleza y a sus exigencias
biológicas, causando un gran número de pérdidas. Solo el 10% de los animales
capturados llegan a su destino, y a menudo en condiciones pésimas y dramáticas,
en muchos países este fenómeno es favorecido por aspectos socioculturales
económicos y de tradiciones locales que justifican esta actividad, considerándola
lícita. Obviamente todo esto es debido a la pobreza, a la baja sensibilización
ambiental y al grandísimo grado de impunidad de los crímenes ecológicos que
emplea desde hace años las mismas rutas de difusión del tráfico de drogas.

En el Brasil cada año son "raptados" 38 millones de animales salvajes. El


exotismo de los animales acrecienta su valor en el mercado interno y en el
internacional: Actualmente un tamarino león dorado puede costar 20.000 dólares,
mientras que un tití de la especie Callithrix geoffroy mucho más común, está
valorado sólo en 5.000 dólares. Los pequeños primates más fácilmente
transportables son evidentemente los predilectos para el tráfico. Esto nos explica
la gran difusión de titís fuera de sus áreas naturales y la preocupación que
generan cuando son reinsertados en el centro de recuperación de animales
salvajes Cetas en el Estado de Alagoas en Brasil: el género Callithrix (titís de la
Mata Atlántica) representa el 52% de los primates que llegan.

Saguinus oedipus. Fotografía de Cecilia Veracini


publicada en su libro PRIMATI

Organització Internacional 16
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Activitats de Darwin al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Roda de Premsa

Darwin denuncia el tràfic il.legal de


titís i tamarins, amb la participació
dels Mossos d'Esquadra, els quals
presenten un informe inèdit sobre les
actuacions que han realitzat en
primats a Catalunya.

Acte per conscienciar que els


primats no són mascotes.

Es presenta una campanya destinada


a difondre el missatge que els titís i
tamarins no són animals de
companyia i que, com tots els
animals salvatges, han de viure en el
seu hàbitat natural. Roda de premsa amb els Mossos d’Esquadra

Exposició de quadres a l'oli


"La Maui i l'espai"

S'inaugura al CCCB una exposició que


conté més de 30 obres originals
pintadas a l’oli que combinen art,
denúncia i missatge conservacio-
nista. Els autors son els nens pintors
de "El Taller" i la Maui la
protagonista.

Es tracta d'un homenatge a una tití


que va acollir Darwin quan va ser
abandonada fa 8 anys, i que s'ha
convertit en tota una institució i en Les fotografies de les pintures dels nens de “El
el símbol de la lluita per evitar que Taller” en homenatge a la Maui estan publicades
aquests animals deixin la selva. en el llibre ”El jardín de los titís y tamarinos”

Organització Internacional 17
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Projecció del vídeo "La Maui"

Produït i realitzat pel departament


d'audiovisuals de Darwin, es presenta
al CCCB un vídeo sobre la vida de la
Maui.

Viatge simbòlic de la Maui a l'espai

Xavier Gabriel, gerent de la Bruixa


d'Or i amic dels titís i tamarins de
Darwin, per col·laborar a difondre el
missatge que els primats han de viure
al seu hàbitat natural, anuncia
públicament que se'n durà una
fotografia de la Maui en el seu
pròxim viatge turístic a l'espai .

Proposta d'una unitat didàctica a les


escoles

El Departament de Cultura i Art de


Darwin presenta un projecte d'unitat
didàctica a les escoles que contempla
aspectes relacionats amb els animals
i que pretén donar les eines necessà-
Xavier Gabriel de la Bruixa d’Or,que serà
ries a cada nen perquè aprengui a
el primer turista espanyol que viatjarà a
l’espai,anuncia públicament al CCCB que
decidir allò que cal fer a cada cas,
l’acompanyarà una fotografia de la Maui.
per cada espècie i per ell mateix.

Organització Internacional 18
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Homenatge a la Maui

LA MAUI

(Callithrix jacchus)

A la Maui la van
abandonar quan ja
era gran. Darwin la
va adoptar.

Durant més de vuit


anys ha viscut al
Centre d’Adopció,
Recuperació i
Conservació de Titís i
Tamarins.

Però, fa poc, ens ha


deixat. Tenia uns 18
anys.

Per la seva història,


personalitat, sabiesa
i edat, la Maui ha
estat tota una
institució a Darwin i
s’ha convertit en el
símbol d’allò que mai
s’ha de fer amb un
animal salvatge:
apartar-lo del seu
hàbitat natural,
mantenir-lo en
captivitat com
mascota i, finalment,
abandonar-lo.
Cartelll anunciatiu dels actes amb motiu de l’Homenatge a la Maui

Organització Internacional 19
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Elsa Farrús, cap del Dp.de Cultura i Art de Darwin i Nerea, la nena de 4 anys que va tenir la idea
de pintar la Maui a tall d’homenatge. Exposició de quadres a l’oli al Centre de Cultura Contemporània.

Per primera vegada s’ha fet un acte


d’homenatge a una mona tití de l’Ama-
zònia que ha viscut molts anys a
Catalunya i que ha esdevingut el símbol
dels animals salvatges privats de llibertat.

És un missatge de respecte a les


espècies més febles, com els titís i
tamarins, els primats amazònics més
petits del món. Sovint, aquests animals
es veuen apartats del seu espai natural
i, un cop han esdevingut un joc a mans
dels éssers humans, són abandonats en
les pitjors condicions físiques i
psíquiques. En el millor del casos són
acollits en un refugi, com la Maui,
que va ser adoptada per Darwin i ha
viscut molts anys al seu Santuari fins
que ara ens ha deixat.

L’homenatge ha tingut com objectiu


conscienciar a les noves generacions i
al nostre entorn de que els animals

Organització Internacional 20
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

han de viure al seu espai natural, i que


pel nostre caprici no podem apartar-los
del seu hàbitat ni condemnar- los a la
captivitat.

L’ homenatge a la Maui ha estat inicia-


tiva dels nens pintors de “El Taller”
(de 4 a 12 anys), alumnes de Elsa Farrús
Rusiñol, cap del Departament de Cultura
i Art de Darwin. Aquests petits artistes
han volgut aportar la seva creativitat
pintant quadres a l’oli sota el lema “La
Maui i l’espai”. Les seves obres han
estat exposades al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona.

Xavier Gabriel, amic dels titís i tamarins de


Darwin, també ha volgut contribuïr a
divulgar aquest missatge i, en
homenatge a la Maui, se l’endurà
simbòlicament en el seu pròxim viatge a
l’espai. Aquesta imatge ha servit també
d’inspiració als nens en les seves obres,
alguns dels quals han pintat a la Maui
donant voltes en una nau al voltant de la terra.

L’acte inaugural de l’exposició i la


presentació als mitjans de comunicació,
no ha volgut ser una activitat d’un dia,
sinó el punt de partida per un procés
pedagògic obert.

El CCCB i Darwin han treballat


anteriorment plegats organitzant
tallers per les escoles i fent arribar als
nens el missatge de que els primats
tenen uns drets fonamentals. I que si
els apartem del seu hàbitat natural i els
utilitzem com animals de companyia, els
hi estem negant, si més no, un d’aquests
drets: la llibertat, com algú va fer amb
la Maui quan era petita.

Organització Internacional 21
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Unitat didàctica de Darwin a les escoles

Qui ha dit que els nens no tenen criteri propi?. Sovint s'oblida que són "éssers
pensants". Així que, escoltar-los, vol dir dur a terme canvis en el món dels adults,
uns canvis que ens fan por o que no som capaços de fer-los d'una manera ràpida.

Per això, la proposta educativa de Darwin és una proposta activa en les escoles,
perquè els nens no són el futur, sinó el present. La Unitat tancaria amb una
connexió via "on line" per veure en directe els titís i tamarins del Santuari.

L'objectiu d' aquest mini crèdit és fomentar la capacitat de comprensió, anàlisi i


crítica del nen així com la categorització de les informacions i estímuls que rep
del seu entorn; promoure el respecte envers la natura i els animals i, alhora,
divulgar el missatge que les espècies salvatges, com ara els primats, no són
mascotes i que se'ls ha de deixar viure al seu hàbitat natural. També fomentar la
tinença responsable d'animals de companyia, com és el gat i el gos.

En definitiva, pretén donar les eines necessàries a cada nen perquè aprengui a
decidir allò que cal fer a cada cas, per cada espècie i per ell mateix.

Elsa Farrús Rusiñol, Departament de Cultura i Art

Els petits pintors de l’escola “El Taller” pintant a la Maui

Organització Internacional 22
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Darwin en el Salón para el Bienestar y la Defensa


del Animal Abandonado

Desde el 2005, Darwin participa cada


año en el Salón para el Bienestar y la
Defensa del Animal Abandonado que
organiza ADDA (Asociación Defensa
Derechos Animal) en el Palau Sant Jordi
de Barcelona. Ambas entidades son
miembros directivos de la FEDAN, la
Federación de Entidades Pro Derechos
de los Animales y la Naturaleza de
Catalunya.

Se trata de un certamen solidario,


exclusivo y pionero dedicado a los
animales que atrae a miles de
visitantes durante las tres jornadas que
dura el evento. Es un punto de
participación y encuentro para
instituciones y colectivos que acogen
animales abandonados. También para
centros dedicados a la recuperación y
salvaguarda de la fauna autóctona y
salvaje.
Darwin el estand del Salón, edición 2008
Los perros y los gatos participan con su
presencia en el Salón y desfilan en la
ya famosa “pasarela” ante los aplausos
del público y famosos. Muchos de ellos
se adoptan y salen del Palau Sant Jordi con
su nuevo y flamante dueño.

Montserrat Ubach presentando a Luís Miguel


Domínguez,miembro de la Junta directiva de
Darwin y director de Exotarium (Madrid).
Conferencia “Fauna exótica y el problema de los
centros de rescate”. Octubre 2008

Organització Internacional 23
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

El salón ofrece una visita amena,


recreativa y educativa con numerosas
actividades lúdicas, como debates,
talleres o charlas. En la edición pasada
Luís Miguel Domínguez, miembro de la
Junta directiva de Darwin y director de
Exotarium (Madrid), impartió una
interesantísima conferencia sobre
“Fauna exótica y el problema de los
centros de rescate”.

Darwin está ya preparando sus


actividades para esta próxima edición,
en la que seguirá informando en su
estand sobre las leyes que protegen a
los primates, explicando que se trata
de especies protegidas y divulgando el
mensaje de que no son mascotas.

Aspectos del Salón, del estand de Darwin y de


actos con la participación de miembros de la Entidad

Organització Internacional 24
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

El año de Charles Darwin

2009 es el año del naturalista inglés


Charles Darwin. Se celebra los doscientos
años de su nacimiento y los ciento
cincuenta que escribió "El origen de las
especies" el libro en el que expuso por vez
primera sus ideas sobre la selección
natural y formuló la famosa teoría de la
evolución. Una teoría que representó un
antes y un después en la concepción del
mundo, la biología, la ciencia y la
naturaleza y que nos hizo ver que los titís
y tamarinos y demás simios son nuestros
parientes más próximos.

Es por ello que Darwin, como organización


que trabaja para la preservación de estos
pequeños primates y que tiene, además, el
honor de llevar el nombre de tan insigne
personaje, que no podía por menos que
adherirse a los homenajes que este año
todo el mundo le prodiga.

Las especies cambian constantemente, la


vida supone la lucha por la supervivencia, los que más se adaptan al medio se
reproducen, mientras que los débiles desaparecen, la evolución requiere un
larguísimo periodo de tiempo y es el azar quien determina las variaciones
genéticas que producen el incremento de probabilidades de supervivencia. Estas
ideas, contrarias al creacionismo y al catastrofismo de la época, fueron las que
Darwin argumentó en base a las evidencias acumuladas a lo largo de su viaje en
el HMS Beagle en los años 1831-1836.

Es nuestra compañera Gabriela Peixoto quien nos ofrece unas pinceladas de la


biografía de Charles Darwin acompañadas de unas preciosas ilustraciones del libro
“La expedición en el Beagle” de Alan Moorehead, escrito el 1969.

Organització Internacional 25
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

150 años de la Teoría de la Evolución

Charles Robert Darwin nació el 12 de febrero de 1809


en Shrewsbury, ciudad situada a 240 kilómetros de
Londres. Su padre fue Robert Waring Darwin, médico
y hombre de negocios y su madre fue Susana
Wedgwood. Su abuelo paterno, Erasmus Darwin,
publicó en el siglo XVIII la obra Zoonomía, que al
leerla Darwin en su adoles-cencia le sugirió el
perfeccionamiento de los organismos.

Sin problemas económicos, Darwin tuvo la posibilidad


de desarrollar su intelectualidad. En 1825 empezó a
estudiar medicina en la Universidad de Edimburgo,
pero no estaba muy motivado con la carrera e incluso
las clases le parecían aburridas, sobretodo la de
geología. En Edimburgo mantuvo estrecha relación
con Robert Grant, con quién comentaba las ideas
evolucionistas del naturalista francés Jean Baptiste
Monet, el caballero de Lamark.

Sin éxito en la medicina, inició estudios de teología


en Cambridge, pero tampoco se sentía motivado.
Entretanto aprovechó para establecer importantes
contactos, como con John Stevens Henslow, el
profesor de botánica en Cambridge, que además de
incentivar los trabajos de Darwin en el campo de la
geología, posibilitó su viaje alrededor del mundo, que
sería fundamen-tal para el desarrollo de la Teoría de la
Evolución.

Darwin embarcó el 27 de deciembre de 1831 en el H.


M. S. Beagle para realizar la circunnavegación por las
costas sudamericanas y las islas del Pacífico, con el
objetivo de registrar la hidrografía y hacer medidas
cronométricas recorriendo Patagonia, Tierra de
Fuego, las costas de Perú y Chile y las islas del
Océano Pacífico.

Organització Internacional 26
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Tardó cinco años en realizar su viaje alrededor del


mundo lo que le posibilitó reunir una serie de datos y
conocimientos sobre el origen y transformación de las
especies, a partir de los cuales Darwin elaboraría la
Teoría de la Evolución.

Después de haber recibido el manuscrito del natura-


lista Alfred Russell Wallace en junio de 1858, que
trataba de unas ideas sobre la evolución basadas en
la selección, Darwin empezó a elaborar la exposición
de sus teorías. La reunión de sus conclusiones sobre
los datos obtenidos originaron el 24 de noviembre de
1859 el libro On the Origin of Species by Natural
Selection, or the Preservation of Favoured Races in
the Struggle for Life (“Del Origen de las Especies por
medio de la Selección Natural, o la preservación de
las razas favorecidas en la lucha por la existencia”).
En este libro Darwin abordó temas como el de la
Teoría de la Selección Natural y sus previstas
objeciones en el campo científico y explicó
fenómenos biológicos basados en la Teoría de la
Descendencia con Modificaciones.

Otros libros y obras publicadas fueron: The Variation


of Animals and Plants under Domestication, 1868
(“Las variaciones de animales y plantas bajo la
domesticación”); “La descendencia del hombre y la
selección en relación al sexo”, 1871; The Expression
of the emotions in Man and Animals, 1872 (expresión
de las mociones en el hombre y los animales);
Insectivorous Plants, 1875 (plantas insectívoras); The
Effects of Crous and Self-fertilization in the
Vegetable Kingdom, 1876 (los efectos del cruzamien-
to y la autofecundación en el reino vegetal); The
different forms of Flowers on Plants of the same
Species, 1877 (las diferentes formas de flores en
plantas de la misma especie); The Power of
Moviment in the Plants, 1880 (la facultad del
movimiento de las plantas); The Formation of
Vegetable Mould, through the Actions of Worms, 1881
(el papel de los gusanos de tierra en la formación del
humus).

Organització Internacional 27
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Darwin murió el 19 de Abril de 1882 y fue enterrado


en la abadía de Westminster. Sus descubrimientos
posibilitaron una nueva visión de la ciencia,
demostrando lo importante que es observar el
entorno y que a veces cosas que aparentemente son
imperceptibles están delante de nosotros mismos.

En todo el mundo Darwin sigue siendo admirado por


sus investigaciones, y sus libros sirven de base para
muchos estudiosos que como él buscan respuestas
acerca de la evolución.

Fuente: Adaptación del texto de Francisco Pelaio.


Instituto de Historia. Centro de Ciencias Humanas y
Sociales. CSIC

Gabriela Peixoto

Organització Internacional 28
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Se dispara un año más la experimentación con primates

Darwin y el Proyecto Gran Simio denuncian el alarmante aumento


de primates utilizados para la experimentación en Catalunya.

En una nota de prensa enviada conjuntamente el pasado 19 de enero, Darwin y el


Proyecto Gran Simio denunciaban el alarmante aumento de los primates utilizados
para la experimentación en Catalunya. La nota fue ampliamente recogida por los
medios de comunicación de toda España.

“La experimentación con


primates en Cataluña ha
aumentado en cinco años
un 388 %, una cifra alar-
mante y sin precedentes.

Mientras que en el 2002


se utilizaron en Cataluña
48 primates para la
experimentación, en el
2007 han sido 234 frente
a los 65 utilizados entre
todas las demás comuni-
dades, lo que representa el
78.3% de todo el Estado.

Darwin y el PGS denuncian este alarmante incremento de experimentos con


simios y se lamentan que Cataluña que en su día fue pionera en materia de
protección animal, presente una tendencia tan opuesta a la europea. Austria
prohibió este tipo de investigación en el 2006 y 400 eurodiputados han pedido a
la Comisión europea un calendario para acabar con la utilización de primates en
la experimentación científica.

Todos los primates utilizados en el 2007 en Cataluña fueron Cercopitecos. Si bien


la Generalitat se ha limitado a decir que proceden de establecimientos de cría o
subministradores registrados en "el país informador"" muy probablemente

Organització Internacional 29
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

provengan del centro de Camarles, en el propio territorio catalán, la empresa


que distribuye simios a toda Europa.

Todos estos primates que han sido sometidos a experimentos han servido para
evaluar productos, substancias o instrumentos de medicina, odontología y
veterinaria, según consta en los documentos oficiales.

En general los animales destinados a la experimentación científica en Cataluña


han aumentado en cinco años más de 100x100. De 77.754 animales utilizados en
el año 2002 se ha pasado a 215.739 en el año 2007.

Tanto o más preocupante -según la presidenta de Darwin- es que ante este


incremento de animales utilizados para la experimentación, la Generalitat no
proporciona ningún dato sobre controles, inspecciones, ni vigilancias. "Los
propios responsables han reconocido que no disponen de medios para
realizarlos" afirma Ubach, quien añade que la Comisión de Experimentación
Animal de la Generalitat se desentiende de hacer el seguimiento de la aplicación
de la ley, incumpliendo así la función que le determina la propia ley catalana de
experimentación

Por otro lado, desde el Proyecto Gran Simio, su Director Ejecutivo Pedro Pozas
Terrados teme que "este incremento en la experimentación de primates, no
sólo esté localizado en Cataluña sino que sea a nivel nacional y que los
números se disparen de forma alarmante".

Darwin y el PGS denuncian que no se impulsen técnicas alternativas, ni medidas


para evitar duplicidades, ni reducir el número de animales, hecho que vulnera el
espíritu de la ley catalana de protección de los animales utilizados para la
experimentación y otras finalidades científicas, inspirada en el principio de la
reducción y prohibición de estas
prácticas.

Ambas organizaciones recuerdan que


existe una Directiva EU 86/609/EC que en
su artículo 7.2 dice claramente: "La
experimentación animal no debe
llevarse a cabo si existe algún otro
método científico, satisfactorio y
disponible de obtener el mismo
resultado, sin que intervenga el uso
animal" .

Organització Internacional 30
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Comparecencia parlamentaria para informar sobre la situación de


la experimentación animal en Catalunya

Montserrat Ubach, presidenta de Darwin y


asesora de la FEDAN (Federación de
Entidades Pro Derechos de los Animales y
la Naturaleza) ha sido hasta el 2008 y
durante más de 4 años la representante de
las entidades defensoras de los animales
de Catalunya en la CEA, la Comisión de
Experimentación Animal de la Generalitat.
La CEA es una Comisión creada a instan-
cias de la ley catalana de 1995 que regula
estas prácticas y en la que están represen-
tados todos los sectores de la experimen- Comparecencia parlamentaria de
tación y un solo defensor de los animales. Montserrat Ubach

Durante estos años Ubach ha venido denunciado los incumplimientos de la ley, las
irregularidades de la Comisión y la falta más absoluta de transparencia. Estas
denuncias, una vez agotadas las vías ordinarias con el Departamento de Medio
Ambiente de la Generalitat, se han canalizado a través de artículos, preguntas
parlamentarias, quejas al Síndic de Greuges, comunicados de prensa y actos
informativos, como el organizado en el Colegio de Periodistas de Catalunya.

Finalmente se ha conseguido que se hayan hecho públicos parte de los datos


estadísticos de los animales utilizados para la experimentación en Catalunya, una
información que la Generalitat se negaba a dar a pesar de que la ley del 1995 le
obliga a hacerlo. Aunque insignificante, es un primer paso para conseguir que la
experimentación con animales salga del hermetismo más absoluto en el que se
desenvuelve tanto por parte de los investigadores como de la Administración.

Ante esta situación, el Paralament de Catalunya ha requerido la comparecencia


parlamentaria de la representante animalista para que valorara la implantación
de la Ley de protección de los animales utilizados para la experimentación y
otras finalidades científicas.

Se transcribe seguidamente la intervención literal en catalán, tal como consta en


el diario de sesiones nº 320-2008 Serie C .

Organització Internacional 31
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Compareixença de Montserrat Ubach, representant de les entitats protectores


dels animals, perquè valori l’execució de la Llei 5/1995 de protecció dels
animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques
(tram. 357-00093/08. pg.14 Núm. 320)

(Transcripció literal tal com consta en el diari de sessions)

Bona tarda, senyores diputades, senyors diputats. Gràcies per requerir la nostra
compareixença; al senyor Josep Rull, de Convergència i Unió, que la va demanar,
i a tots vostès, que, per unanimitat, la van acceptar.

Sóc aquí com a membre de la CEA, que és la Comissió d'Experimentació amb


Animals, de la Generalitat; una comissió formada per vuit persones, set de les
quals representen l' Administració i el ventall del sector experimentador amb
animals a Catalunya, i una, que representa les entitats de protecció d'animals,
segons l' article 23 del reglament; quan, segons la llei, article 20.2, hi haurien
d'estar representats els diferents sectors relacionats amb la protecció deIs
animals.

Faig aquesta consideració per entrar directament en un deIs temes que ens
preocupen, i és que pel que fa a la CEA, considerem que el reglament no s'ajusta
a la llei, i no només en aquest punt, que té la seva importància, sinó en un de
molt més greu. Però permetin-me abans centrar el tema.

Si una llei és coneguda a Catalunya, entre altres, és la Llei de protecció deIs


animals. Va ser pionera en tot I'Estat, el 1988. Es va fer un reglament, hi ha
hagut modificacions, ordres, una revisió a fons el 2003, i ara ... bé, fa cinc anys
que s'està fent el reglament.

La base d'aquesta llei és procurar el benestar deIs animals. Quan s'estava


elaborant, es va considerar que hi havia un sector d'animals tan i tan nombrós,

Organització Internacional 32
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

milers, sotmesos a una activitat humana autoritzada


però que els implicava tant de turment i patiment
físic i psicològic que, per protegir-los, mereixien una
llei específica a banda. Aquesta Llei de protecció deIs
animals utilitzats per a l' experimentació i per a altres finalitats científiques es va
aprovar el 21 de juny del 1995. Es va aprovar, es va fer un reglament i, -
permetin-me, però és la consideració que nosaltres en fem-, es va posar en un
calaix i es va tancar amb dues voltes la clau.

Durant aquests divuit anys -i aquesta és la nostra anàlisi- ha servit, aquesta llei,
perquè fos mencionada per aquells i en aquelles ocasions que ha interessat dir
que l' experimentació amb animals a Catalunya estava controlada per una llei.

A diferència de la Llei de protecció deIs animals, que va ser rebuda amb


satisfacció de manera general -veníem de no tenir res-, la llei d'experimentació ja
no va convèncer, i no només als animalistes. Tenim encara molt presents les
declaracions que van fer vostès, els diputats d'aquell moment, aquí al Parlament,
davant les càmeres, just acabada la sessió. l és que, de manera oberta o no, es
reconeixia que el que s'acabava d'aprovar no era una llei de protecció deIs
animals, sinó una llei que regulava l' experimentació amb animals. Tot i això, cal
dir que aquesta llei ens donava un instrument per anar avançant pel camí de la
protecció d'aquests animals, i aquesta voluntat quedava de manifest en el text de
la disposició on es recollia l' esperit de la llei.

La llei diu textualment: "Aquesta llei s'inspira en el principi de prohibició d'


aquestes pràctiques, sempre que hi hagi algun mètode alternatiu." l manifesta
textualment el compromís que adopta la Generalitat d'impulsar la recerca i el
desenvolupament de tècniques alternatives. l encara diu més. Diu: "El caràcter
innovador d' aquesta norma de rang legal es fa pales en l' establiment de
mesures específiques destinades a garantir i a assegurar el compliment de les
obligacions que imposa." l per garantir això -almenys és el que vam demanar i el
que vam creure-, la llei va crear la CEA, la Comissió d'Experimentació Animal, a
qui li encomana, en l' article 20.1, que, a banda d' assessorar, faci el seguiment
del que determina aquesta llei.

Doncs, bé, la Generalitat durant aquests anys no ha impulsat cap recerca ni


desenvolupament de tècniques alternatives, i lluny de reduir-se el nombre
d'animals utilitzats per a l'experimentació a Catalunya, s'ha multiplicat. En un
estudi comparatiu que va fer la FEDAN aquest octubre passat, en base a les dades
oficials entre els anys 2002 i 2006, l' experimentació a Catalunya ha augmentat
més del cent per cent: ratolins, 25 per cent; rates, 422 per cent; cobais, 404 per
cent; conills, 5.402 per cent; gats, 71 per cent; gossos, 127 per cent; etc.

Organització Internacional 33
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

l pel que fa a l' experimentació amb primats, quan la


tendència europea és prohibir-la -Àustria ja ho ha
prohibit i més de quatre-cents diputats han demanat
a la Comissió Europea un calendari per acabar amb
aquest tipus de pràctiques-, resulta que aquí a Catalunya ha augmentat en quatre
anys el 300 per cent, exactament 291,6 per cent.

L' Administració no fa inspeccions, controls ni vigilància. Quan li hem demanat


per què, ens ha respòs amb la boca petita que és que li agradaria tenir més
mitjans. l de fet, és que és una llei que no té pressupost. Per la seva banda, la
CEA no té cap constància que se'n faci ni un, de control, així figura a les actes;
com també hi figura que la CEA considera que no és de la seva competència saber
si la Generalitat els fa o no els fa. I és que la CEA, aquesta comissió que va crear
la llei com a instrument per garantir-ne i assegurar-ne el compliment, no ha fet
mai el seguiment de la llei. I per què no el fa? Doncs, perquè el reglament no ho
diu. En el seu moment, quan es va fer el reglament i vam expressar la nostra
estranyesa per aquest fet, se'ns va dir que no calia repetir-ho en el decret,
perquè la llei era prou clara en aquest sentit. Dones, bé, el resultat és que, a la
pràctica, el Govern es basa en el reglament i diu que la CEA no ha de fer el
seguiment de la llei.

Què fa, doncs, la CEA, a banda d'assessorar? Doncs reunir-se periòdicament per
avaluar i aprovar els experiments. Es per poder complir amb el reglament -que li
dóna un mes de temps per avaluar les sol·licituds d'experiments que li arriben de
part deIs experimentadors, deIs laboratoris, de les universitats- que es reuneix
mensualment. Almenys així ho feia des de que, coincidint precisament amb una
denúncia pública que vam fer de l'incompliment d' aquesta llei, l' octubre passat,
el Col·legi de Periodistes de Catalunya, i que se'n va fer ressò la premsa, a mi no
se m'ha tornat a convocar a cap reunió de la CEA ni se'ns ha donat cap mena
d'explicació, malgrat que, lògicament, l' hem demanat oficialment. (Si tenim en
compte, però, que el Departament de Medi Ambient ha trigat vuit mesos a
contestar al Síndic de Greuges, que li demanava un informe relatiu a la queixa
que li vam presentar pel tema que ens ocupa, poder encara ens pot contestar).

Bé, hi ha algun experiment que no autoritzi la CEA?.A juny de l' any passat, i en
base a les sol·licituds d' experiments que havíem rebut els membres de la CEA en
els darrers mesos, vaig elaborar un petit informe estadístic que vaig presentar a
la reunió d'aquell mes. De 241 experiments, la CEA n'havia aprovat 233, per
descomptat amb un vot negatiu: el del representant deIs animalistes. És a dir,
n'havia aprovat el 96,7 per cent. El 3 per cent, que eren vuit experiments, havien
quedat pendents d' aprovació perquè hi faltaven uns documents, que després es
van presentar i es van aprovar. D' aquests 233 aprovats, n'hi va haver 47 als quals

Organització Internacional 34
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

la CEA va fer unes observacions i unes propostes


perquè fossin modificats, si més no que es tinguessin
en compte. Però ja els havia aprovat per endavant.

Si no hi ha control ni hi ha seguiment, quina garantia hi ha que aquestes


observacions de la CEA es tenen en compte?; quina garantia hi ha també que els
experiments es fan tal qual es presenten per ser autoritzats i la CEA aprova?; i
quina garantia hi ha que els experiments que aprova la CEA no tenen alternatives
ni són repetitius?

Pel que fa a les alternatives, ens hem de creure la creu que posa l'
experimentador en la casella corresponent quan fa la sol·licitud a la CEA; a més,
segons la CEA, no és de la seva competència esbrinar si realment aquell
experiment té alternativa o no.

I el mateix exactament passa amb si són repetitius o no. Permetin-me un exemple: a la


reunió de l'abril de l' any passat va arribar un experiment catalogat com a
"procediment educatiu". Era el típic experiment que quan fèiem la carrera a la
Facultat de Psicologia ja trobàvem en els manuals de psicobiologia; consistia a
veure els efectes de l'exercici físic en un grup de rates. Es tracta, doncs, de posar
els animals en situacions límit: descàrregues elèctriques, fer-los nedar fins a
l'esgotament dins d'un recipient de vidre, provocar-los tensions, por, ensurts...
fins que entren en un estat psicòtic. Bé, la condició que em vam posar per no
aprovar aquest experiment va ser que en el termini de cinc dies havia de posar
sobre la taula un experiment publicat exactament igual quant a metodologia i
objectius. Repte impossible, a banda del temps que s’hem donava -cinc dies-,
perquè el mateix experimentador, en el procediment que presentava per
l'aprovació, reconeixia que els autors anteriors, que havien fet aquest mateix
experiment, havien obtingut bons resultats privant d'aigua els animals durant
quaranta-vuit hores, i, en canvi, ell proposava prolongar aquest període fins a les
setanta-dues hores. Per tant, ja era un experiment diferent, ja no era repetitiu. I
la CEA, doncs, el va aprovar.

Estem parlant fins ara deIs experiments que necessiten l' aprovació de la CEA,
que només són el 30 per cent !. Nomès arriben a la CEA les excepcionalitats de
la llei, una d'aquestes tan subjectiva com és que l'experimentador, depenent o no
de la seva sensibilitat, consideri que l'animal patirà una mica massa. Això ja és
excepcional i passa per la CEA. Però si l'experimentador considera que no, no
passa per la CEA. El 70 per cent deIs experiments amb animals que es fan a
Catalunya, o no reben cap mena de control, o només passen pels comitès ètics
del mateix laboratori o del centre.

Organització Internacional 35
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

I qui forma els comitès ètics? Els comitès ètics els


poden formar tres persones de la mateixa empresa
que fa l' experiment -article 27 del decret- i, a més,
cal recordar que no tots els centres en tenen, atès
que la Generalitat pot dispensar de crear-los.

Davant d'aquesta situació, es fa molt difícil acceptar que els responsables de l'
Administració, per justificar la manca de seguiment i de control, ens demanin "un
vot de confiança per als experimentadors i els comitès ètics fins que no es
demostri el contrari" com figura en una de les actes de la CEA. Quan estem
parlant d'una activitat com aquesta, que suposa el patiment tan gran de milers d'
animals, Medi Ambient no ens pot demanar un vot de confiança d'aquesta mena.
Ens ha de donar garantia absoluta que es fan inspeccions i vigilància, i que la CEA
en fa el segui- ment, tal com els defensors deIs animals van demanar, fa més de quinze
anys, i va aprovar el Parlament.

Bé, en aquesta enumeració d'aspectes que ens preocupen -que no


és exhaustiva, però que pensem que il·lustra la valoració que nosaltres fem de
l'aplicació d'aquesta llei- hem deixat pel final un punt que per nosaltres és
cabdal: i és l' opacitat i la manca més absoluta de transparència en tot allò que
té referència a l' experimentació amb animals a Catalunya. Aquesta activitat es fa
a portes tancades; tot, absolutament tot, és confidencial. I des de la primera
reunió, a la qual jo vaig assistir a la CEA, l'any 2002, se m'han estat fent
advertiments i pressions en aquest sentit.

Totes les vegades que hem expressat la nostra queixa i hem preguntat els motius
per aquest ocultisme, quan estem parlant d'una activitat que és legal, hem tingut
per resposta una pregunta i tres justificacions. La pregunta que ens fan és:
"Escoltin, i vostès per què volen tenir aquesta informació?". Les justificacions
que ens donen per a aquesta opacitat son: la confidencialitat de dades
personals, el secret industrial i de recerca, i per evitar les accions deIs
activistes.

A veure: que per què demanem transparència? Doncs, escoltin, senzillament


perquè vivim en un país democràtic on el ciutadans tenim dret a la informació.

"Confidencialitat de dades personals". En primer lloc el que a nosaltres ens


interessa són les dades deIs animals, no de les persones. Però tot i això, també
cal dir que no hi veiem gran diferència entre saber el nom, el cognom i la
responsabilitat o el càrrec d'un professional que investiga amb animals, a la d'un
altre professional de la medicina, que, en aquest cas, sabem quin càrrec té i a
quin hospital exerceix, o d'un advocat, d'un periodista, d'un jutge o d'un diputat.

Organització Internacional 36
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Per què aquesta distinció i aquest privilegi amb els


experimentadors amb animals?

Secret industrial i de recerca. Nosaltres no estem


demanant que es facin públics els procediments. Estem demanant, per exemple,
saber si aquest o aquell experiment ha passat per la CEA, si ha passat per comitès
ètics, si un experiment es fa amb primats, de quina especie son i d'on els
treuen... Tenim el dret de saber si aquest augment espectacular que hi ha amb
primats a casa nostra és perquè és molt més fàcil obtenir-los donat que els tenim
aquí Camarles, al costat. Escoltin-me, ells tindran tot el dret a treure els
primats de Camarles, però nosaltres també tenim tot el dret, com a ciutadans, de
saber-ho. En definitiva, el que ens interessa d'un experiment és conèixer una
sèrie de dades puntuals que, sumades amb la resta, ens poden donar una infor-
mació estadística. No creiem que això sigui vulnerar el secret industrial o de recerca.

L'últim argument que ens donen és "per evitar les accions activistes". A veure:
permetin-me que faci un símil amb els toros i amb la pelleteria, que són dues
activitats que tampoc són del grat de tothom. No tenim informació, ni molt
menys al cent per cent, del món deIs toros, però sabem qui són els toreros, els
noms i cognoms, també de les ramaderies, deIs empresaris, subvencions que
reben, d'on les reben, i a quines places toregen. Sabem perfectament també
quines botigues venen animals, quin tipus d'abrics de pells, i de quins animals
són. l doncs, de tant en tant, a les portes d'El Corte Inglés resulta que hi ha una
manifestació perquè no s'està d'acord amb els abrics de pell que estan venent. l
davant la Monumental de Barcelona, n'hi ha pràcticament cada diumenge,
demanant que es tanqui la plaça i que s'acabi amb aquesta activitat. Bé, és el
dret que tenim els ciutadans a la llibertat d' expressió. l, si amb aquestes
protestes resulta que es fa un acte delictiu, doncs, per això hi han els tribunals
de justícia, veritat?

Tots sabem, però, què hi ha darrere d' aquestes justificacions que ens donen: que
no transcendeixi el patiment i l'horror d'aquests animals, que no se sàpiga el que
se'ls esta fent i el perquè; si es podria o no evitar; que no surtin imatges a la llum
pública -sobretot que no surtin imatges-; que no se'n parli i que s'oblidi. Perquè si
tot això surt, el ciutadà tindrà la informació del que està passant a casa nostra
amb milers i milers d' animals, per provar productes químics, instrumental mèdic,
productes de cosmètica, etcètera, a banda de biomedicina. Hi ha el perill que hi
hagi un debat social, i això no interessa. l ho entenem. Si fins aquí ho entenem!;
és lògic que aquest sector tan gran i tan poderós vetlli pels seus interessos. El
que no ens sembla de rebut és que el Govern faci costat a aquests arguments i
es posicioni obertament al seu favor i en contra del dret que tenim els ciutadans
a la informació.

Organització Internacional 37
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Aquest posicionament de la Generalitat es manifesta


a la mateixa CEA en el que nosaltres ja hem dit i
publicat "la censura del tippex", i ara "la censura de
la tinta negra". Vostès trobaran, en aquesta carpeta
que els hem donat, una petita mostra de com ens arriben ... . Mirin aquest
document: Aquesta censura, això, tot tatxat amb tinta negra, no ho he fet jo.
Això és tal com ens arriben als membres de la CEA les sol·licituds d'experiments
que els centres envien a la Generalitat perquè aquesta ho passi a la Comissió. I és
el Departament de Medi Ambient qui ho tatxa perquè no ho veiem. I, el cas és que tots els
membres, amb excepció del qui els parla, donen suport a aquesta inciativa, que al nostre
entendre és un exemple evident de manca de transparència.

Aquest document que veuen, n'és una petita mostra: no sabem quin centre ho
demana, qui dirigeix l' experiment, qui forma el comitè ètic... L' extrem arriba
que fins i tot censuren els apartats que indiquen si l'experimentador o el cuidador
deIs animals té estudis, titulació o autorització de la mateixa Administració per
fer aquesta activitat!.

Però és més: la mateixa llei d'experimentació en el seu article 19, obliga la


Generalitat a fer públiques anualment les dades estadístiques deIs animals
utilitzats per a l' experimentació. Són les dades que Medi Ambient envia al
Ministerio de Agricultura, a Madrid, i Madrid ho envia a la Comunitat Europea per
fer les estadístiques a nivell comunitari. Doncs, tot i que la mateixa Llei hi
obliga, al representant animalista li ha costat més de cinc anys aconseguir-les.
Cinc anys! I encara en falten. Han estat necessàries més de trenta peticions
formals, des del president de la CEA al president de la Generalitat, passant per
directors generals, consellers, dos síndics de greuges, i fins i tot al Parlament.

No sé si vostès ho recordaran, però l'any 2003, el Grup Parlamentari Popular, a


instàncies de la senyora Dolors Nadal i a petició de la FEDAN, la Federació
d'Entitats Pro Drets dels Animals i la Natura, va presentar una proposició no de
llei i va fer diverses preguntes al conseller, instant que ens proporcionessin les
dades estadístiques que obliga la llei. Bé, la resposta del conseller a aquestes
preguntes va ser que, les dades estadístiques ja les donaven a Madrid. l van
seguir sense donar-nos-les. Ha estat ara, en aquest Govern, coincidint amb la
denúncia que vam fer el Col·legi de Periodistes, i principalment amb la interven-
ció ferma del Síndic -a qui li estem molt agraïts-,que ens les han donades; no
totes, encara en falten, però sí que ja s'ha donat un primer pas, i ho celebrem.

Però també volem deixar cIar que aquesta informació està molt bé per fer les
estadístiques a nivell comunitari, però no pas per assolir, ni molt menys, el mínim

Organització Internacional 38
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

nivell de transparència que considerem que el Govern


ha de garantir.

És per això que fem una proposta, que adjuntem aquí


en el dossier, amb el prec que considerin vostès donar-li el suport. Proposem que,
sense tenir de demanar-ho, el Departament de Medi Ambient publiqui
anualment, en base a les dades de que disposa, un informe que complementi les
que envia a Madrid; una mena de llibre blanc de l'experimentació amb animals a
Catalunya on es complementin les dades estadístiques; per exemple, d'on surten
tots els animals. (Ara,en aquestes dades estadístiques, hi ha una casella que diu
"varios", i aquí s'inclouen, entre altres, tots els primats). Ens interessa saber, d'on
surten, quants experiments han estat autoritzats per la CEA, quants han passat
per comitès ètics, quantes inspeccions s'han fet, etcètera. Els presentem aquí una
llista, que és una proposta de les dades mínimes que hauria de tenir aquest llibre blanc.

I els demanem més. No cal dir que ens agradaria tenir una llei de protecció deIs
animals utilitzats per a l'experimentació. La que tenim no ho és. Han passat
divuit anys i potser es podria considerar de fer-ne una de nova. Però siguem
realistes. Tenim la que tenim, i el que demanem és, primer, que es compleixi,
que se la doti de pressupost, que la Generalitat impulsi la recerca i el
desenvolupament de tècniques alteratives, que creï equips d'inspectors
qualificats; que la CEA faci el seguiment de la llei tal com diu la llei, i si per això
s'ha de modificar el reglament, escoltin, modifiquin-lo. I, sobretot, que el
Departament de Medi Ambient doni avals de transparència a l' experimentació
amb animals a Catalunya i que garanteixi els drets que tenim els ciutadans a la
informació.

Moltes gràcies, senyores diputades, senyors diputats, per haver-nos escoltat.


És tot.

Gràcies.

La presidenta I. Sra. Dolors Clavell i Nadal

Molt bé, moltes gràcies, senyora Ubach, perquè realment no podem negar que ha
fet un important esforç de selecció de totes aquelles coses que els semblava
interessant que coneguéssim en aquest Parlament.

Ara, els grups parlamentaris que estan aquí presents tenen l' oportunitat de
plantejar-los la seva opinió sobre aquest tema.

Organització Internacional 39
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

Segueixen a continuació els comentaris i preguntes dels representants de tots els


grups parlamentaris (veure diari de sessions, Nº 320-2008). Citem el del Sr.
Espadaler i Parcerises representant de Convergència i Unió, pel que fa la qüestió
que la CEA no ha tornat a convocar a la representant animalista desde que
aquesta va denunciar irregularitats, incompliments de la llei i manca de
transparencia en un acte informatiu en el Colegio de Periodistas de Catalunya.

"Veiem amb preocupació aquesta manca de transparència i que hagi hagut d'estar
a instància del mateix Síndic de Greuges que vostès han disposat de dades. I ens
crida molt l'atenció que, d'ençà d'aquesta denúncia feta pública a través del
Col·legi de Periodistes, doncs, no se'ls hagi convocat a cap altra reunió. Jo crec
que ... no crec que el país hagi deixat d' experimentar amb animals...”

Fotografies publicades a la web de Darwin (www.darwin.cat) per deferència


de BUAV (British Union for the Abolition of Vivisection)

Nota de la direcció:

Sovint, una de les preguntes que ens fan es si a Catalunya s’experimenta amb titís i tamarins. La
nostra resposta és que no en tenim constància; que en les dades proporcionades per la
Generalitat hi figuren altres espècies de primats. Però, que tenint en compte la gran quantitat de
titís i tamarins que s’estan utilitzant per a l’experimentació arreu del món, inclosa Europa, i la
situació d’opacitat que vivim a Catalunya pel que fa la investigació amb animals, estarem en
condicions d’assegurar-ho quan l’administració doni garants de controls i transparència.

Organització Internacional 40
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN
Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

DARWIN

Para más información darwin@darwin.cat

Organització Internacional 41
per a la Preservació de
Titís i Tamarins
DARWIN

S-ar putea să vă placă și