Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
ICEBERG
ICEBERG
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ICEBERG
ICEBERG
CAL CEGO A LA FUNDACI
la realidad
invisible
FRANCISCO
GODIA
xxxxxxxxxxxxx
ndice
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
pgina 6
pgina 66
pgina 74
pgina 82
FUNDACIN
FRANCISCO GODIA
STAN
DOUGLAS
LUCIO
FONTANA
DORA
GARCA
beatriz herrez
merc obn
eva fabbris
pgina 14
liliana godia
CUANDO LAS
COSAS NO SON LO
QUE PARECEN
pgina 8
CAL CEGO.
COLECCIN DE ARTE
CONTEMPORNEO
DOS MODELOS
DE COLECCIN
nadia hernndez
montse badia
pgina 22
CUANDO LAS
IMGENES TOCAN
LO REAL
georges didi-huberman
pgina 34
pgina 90
pgina 102
DOUGLAS
GORDON
RODNEY
GRAHAM
maribel lpez
christopher eamon
mart manen
pgina 110
pgina 118
pgina 134
merc obn
SANTIAGO
SIERRA
montse badia
david g. torres
pgina 42
IGNASI
ABALL
CHRISTINE
BORLAND
david g. torres
amanda cuesta
pgina 126
pgina 142
pgina 154
ANDREAS M.
KAUFMANN
WOLFGANG
TILLMANS
JEFF
WALL
frederic montorns
frederic montorns
pgina 50
pgina 58
pgina 162
pgina 238
JAVIER
CODESAL
TACITA
DEAN
CATAL / ENGLISH
CRDITOS
max andrews
liliana godia
FUNDACIN
FRANCISCO
GODIA
CAL CEGO.
COLECCIN DE ARTE
CONTEMPORNEO
10
DOS
MODELOS DE
COLECCIN
11
12
modelos de coleccin
13
montse badia
14
CUANDO LAS
COSAS NO
SON LO QUE
PARECEN
montse badia
crtica de arte
directora artstica de cal cego
15
ralph a. clevenger, the essence of imagination, 1999. ralph a. clavenger / cordon press
En Iceberg. La realidad invisible encontramos frases de oro que hablan de la realidad como
ilusin (dora garca), bodegones que esconden elaboradas simbologas (juan van der
hamen), versiones contemporneas y cotidianas de las naturalezas muertas (wolfgang
tillmans), telas desgarradas que rompen con las convenciones de la representacin (lucio
fontana), tarros de mermelada casera que conectan directamente con descubrimientos
cienticos (christine borland), rboles de trascendencia mitolgica (tacita dean) o
simblica (rodney graham), carteles de pelculas que nunca fueron ilmadas (ignasi aball),
versos que abren mil posibilidades (javier codesal), besos que nunca parecen suceder
(andreas m. kaufmann) o que esconden intenciones inesperadas (douglas gordon),
frases casi imperceptibles (douglas gordon), espacios que se transforman mediante usos
impensables (stan douglas), espacios abandonados que evidencian otros usos (santiago
sierra), historias verdaderas convertidas en iccin que vuelven a repetirse (pierre huyghe)
y escenas congeladas en el tiempo de las que no conocemos ni el antes ni el despus (jeff
wall). Los trabajos de los artistas reunidos en esta exposicin pertenecen a diferentes
contextos y generaciones, dan visibilidad a ciertas dinmicas, muestran mecanismos y
contradicciones y evidencian de qu manera la imagen (la imagen de lo que entendemos
como realidad) es creada, producida, distribuida, leda y percibida.
16
montse badia
17
ella. La puesta en escena inal no se debe nunca al azar, sino que est cuidadosamente preparada.
Otro ejemplo: la publicidad slo puede ofrecer el aspecto ms real de ciertos productos mediante
su manipulacin, de manera que slo el caf puede parecer humeante o el pollo crujiente si
antes son sometidos a, digamos, ciertos efectos especiales. Y este factor Photoshop ha llegado
incluso a nuestros telfonos inteligentes, que pueden incorporar aplicaciones capaces de retocar
nuestras fotos antes de que las compartamos en las redes sociales. Pero la mediatizacin de la
realidad tambin tiene sus isuras y, a menudo la foto oicial es confrontada y discutida por los
numerosos usuarios/emisores que pueden ofrecer su visin de los acontecimientos (ya sean
celebraciones, eventos, accidentes, catstrofes, manifestaciones o revoluciones).
En su ensayo Sobre la fotografa, Susan Sontag haca una observacin que podemos extrapolar
a nuestro presente meditico: La fotografa implica que sabemos algo del mundo si lo
aceptamos tal como la cmara lo registra. Pero esto es lo opuesto 1. sontag, susan, sobre
la fotografa. madrid,
a la comprensin, que empieza cuando no se acepta el mundo por alfaguara, 2006, p. 42.
su apariencia. Toda posibilidad de comprensin est arraigada en la ttulo original: on
photography, primera
capacidad de decir no1.
edicin, 1973.
Nunca la imagen se ha impuesto con tanta fuerza en nuestro universo esttico, escribe
Georges Didi-Huberman en el texto que incluimos en esta publicacin, Nunca ha mostrado
verdades tan crudas. Nunca, sin embargo, nos ha mentido tanto solicitando nuestra
credibilidad. Las imgenes no dicen la verdad pero son un fragmento de ella (y no es
necesario profundizar en fsica cuntica para explicar con precisin las ambigedades entre
realidad y apariencia). Pensemos, por ejemplo, en la realidad que nos rodea, la pblica, la
que llamaramos la esfera pblica global, aquella que es noticiable. Cmo accedemos a ella?
Las redes y los medios de comunicacin globales han dado lugar a una redeinicin de lo que
entendemos por realidad, hasta convertirse en mediadores de la conciencia contempornea.
No hay guerra sin fotografa, escriba Ernst Jnger en el ao 1930. La aseveracin tiene
todava vigencia, pero qu es lo que se representa? qu escena? qu momento? con qu
intencin? cul es el mensaje? cul es la consigna?
Cada vez que un poltico debe pronunciar un discurso en pblico se pone en marcha una
meticulosa direccin artstica que determina no slo el tipo de vestuario que debe llevar, sino
que se realiza un riguroso casting para elegir a las personas del pblico que aparecern junto a l o
Pero, cmo podemos mirar?, cmo abrir los ojos?, qu nos puede
hacer abrir los ojos? Buuel lo hizo creando un efecto de choque en las
primeras escenas de su cortometraje Un chien andalou (Un perro andaluz,
1929): un primer plano de unas manos que ailan una navaja de afeitar,
el propio Buuel aparece en escena fumando un cigarrillo, prueba en
su ua el ilo de la navaja, se asoma al balcn, mira la luna. Primer plano
de una mujer, una mano masculina le sujeta los prpados, una nube atraviesa la luna como si
la cortara, el ilo de la navaja atraviesa el ojo... Buuel zarandea al espectador, lo incomoda,
lo irrita, le ofrece una imagen que resulta difcil de soportar y que no deja indiferente. El
ojo que rasga es el del espectador para anunciarle que a partir de ese momento lo que va a
ver requiere otro tipo de mirada.
Una estrategia parecida es la que utiliza Harun Farocki en el ilm Nicht lschbares Feuer (Fuego
inextinguible, 1969). El propio Farocki aparece en cmara mientras lee el testimonio de Thai
18
montse badia
Bihn Dan, una vctima de los efectos del napalm en Vietnam. Farocki lee el testimonio: Las
llamas de un calor insoportable me engulleron y perd la consciencia. El napalm me quem
la cara, los brazos y las piernas. Mi casa ardi tambin. Durante 13 das estuve inconsciente
y despert en la cama de un FLN hospital. Farocki mira a cmara y se pregunta/ nos
pregunta: Cmo mostrar el napalm en accin? Y cmo podemos mostrar el dao causado
por el napalm? Si mostramos imgenes del dao producido por Napalm, cerraris los ojos.
Primero cerraris los ojos ante las imgenes; luego cerraris los ojos a la memoria; luego
cerraris los ojos ante los hechos; luego cerraris los ojos ante las conexiones entre ellos.
Si mostramos una persona con quemaduras producidas por el Napalm, heriremos vuestros
sentimientos, si herimos vuestros sentimientos, os sentiris como si hubiramos probado
napalm sobre vosotros, a vuestras expensas. Slo podemos daros una dbil demostracin
de cmo trabaja el napalm. A continuacin, Farocki coge un cigarrillo encendido y lo
aprieta contra su antebrazo, mientras una voz en off dice: Un cigarrillo quema a 400
grados, napalm quema a 3.000 grados.
How to Open Your Eyes era el ttulo de un ensayo de Georges Didi-Huberman sobre Harun
Farocki en el que conclua: Ante cada imagen, debemos preguntarnos la cuestin de
cmo (nos) mira, cmo (nos) piensa y cmo (nos) toca (afecta), al mismo tiempo 3. Y el
3. didi-huberman,
ejemplo del mito de la caverna de Platn contina siendo adecuado
georges, how to open
para plantearnos una serie de preguntas: Qu posicin podemos tomar
your eyes, en harun
farocki. against what?
hoy en relacin al mito de la cueva de Platn4? Es el mundo de las
against whom? harun
sombras un relejo de una realidad que existe ah fuera? Podemos
farocki (autor), antje
ehmann (editor), kodwo
salir de la cueva y adaptar nuestros ojos a la luz para ver por nosotros
koshun (editor). ed.
walther knig, 2009.
mismos esa realidad? Puede ser que la realidad se pueda percibir como
p. 39.
una sombra de la sombra? Puede ser que el relejo de la cueva slo
4. en el principio del vii
sea un relejo de ella misma y no de una realidad exterior? En The
libro de la repblica,
platn explica una
Parallax View, Slavoj iek habla de esa imposibilidad de relejar la
alegora de la caverna
realidad, entre otras razones, porque la realidad que uno observa nunca
para evidenciar la
posicin del ser
puede ser la totalidad, siempre hay una parte que nos elude, puesto
humano en relacin al
que nosotros formamos parte de esa realidad, siempre quedar un
conocimiento.
punto ciego que no podamos representar. El problema no es pues el
5. iek, slavoj,
the parallax view.
de la realidad, sino el de las apariencias. Estamos condenados a un
cambridge, mit press
interminable juego de apariencias, o podemos penetrar su velo a la
books, 2006. p. 29.
verdadera realidad subyacente?, pero, cmo puede en medio de la
realidad ms plana y estpida que est justo ah algo como la apariencia
emerger? La ontologa mnima del paralaje es el de la cinta de Moebius,
del espacio curvado doblado sobre s mismo. Es decir, la constelacin
del paralaje mnimo es el de un simple marco: todo lo que interviene
en lo Real es un marco vaco, de manera que las mismas cosas que vimos directamente
antes no son vistas a travs del marco. Se genera un efecto de excedente que no puede ser
anulado simplemente a travs de la desmitiicacin: no es suiciente mostrar el mecanismo
escondido tras el marco, el propio efecto de escenario del contexto obtiene autonoma por
si mismo. Cmo es esto posible? Slo hay una conclusin que puede contar en relacin a
19
montse badia
e hipnticas. Otro beso que conocemos, pero que parece que no tenga lugar es el del ilm
Casablanca que andreas m. kaufmann recupera en Videopainting #2. El beso, que sabemos
que tuvo lugar entre Ingrid Bergman y Humphrey Bogart, se presenta ante nuestros ojos,
pero parece detenido, congelado en el tiempo. Sin embargo, transcurridos unos instantes,
notamos que la escena ha avanzado, que realmente est teniendo lugar. La dilatacin temporal
a la que ha sido sometida hace que seamos incapaces de percibir la progresin de la accin
mientras sta se desarrolla.
20
Los relatos que aparecen en Iceberg. La realidad invisible no son lineales, cronolgicos o
completos. dora garca lo anuncia al inicio de la exposicin mediante una frase de oro:
La realidad es una ilusin muy persistente. javier codesal proyecta un poema hecho a
partir de fragmentos, o mejor, de 50 versos exactos que se abren a una multiplicidad de
historias. ignasi aball elabora carteles de pelculas que nunca existieron a partir de algunos
guiones escritos por Georges Perec, que nunca se llegaron a realizar. El mundo de Perec y
el de aball convergen en aspectos como las correcciones, los inventarios o las ausencias.
Un ediicio abandonado en el centro de Mxico D.F. es iluminado por santiago sierra
para evidenciar su uso actual, como refugio de indigentes y vendedores ambulantes. sierra
pone el foco sobre algo que hay que sealar: el conlicto social y las enormes diferencias
de clases en la sociedad mejicana. Otro ediicio abandonado y despus reconvertido, es
el que fotografa stan douglas en La Habana. Se trata de un cine ahora utilizado como
carpintera. El glamour y la puerta abierta a la imaginacin que pudo haber tenido el cine
Majestic, ha sido sustituido por el trabajo manual de una carpintera. El sueo ha dado paso
al pragmatismo y a la evidencia de los mecanismos. Una metfora de las aspiraciones y las
contradicciones vividas por el pas.
pierre huyghe tambin cuenta una historia, o varias, que se solapan y que mantienen
paralelismos: la del arquitecto Le Corbusier y su proyecto arquitectnico para la Universidad
de Harvard y la del propio huyghe con su proyecto This is no Time for Dreaming. El choque
entre la utopa de las propuestas creativas y la maquinaria burocrtica de la institucin se
repiten en el tiempo. En jeff wall no existe un relato, pero s su potencial. A Fight on the
Sidewalk muestra una pelea en la calle, pero congelando el momento y sin ofrecer ninguna
pista del antes ni del despus. El relato potencial puede ser tan concreto o tan genrico
como para referirse a la antropologa de las urbes contemporneas y a las realidades sociales
que no siempre son visibles.
La naturaleza y los objetos cotidianos, aparentemente anodinos, pueden convertirse en un
motivo o referencia a momentos y hechos de gran trascendencia histrica o simblica. Los
guisantes, las cerezas y el jarrn con rosas que aparecen en el bodegn de juan van der
hamen son pura alegora. wolfgang tillmans realiza otro tipo de bodegn: unos tejanos
colgados de la puerta de un armario o las frutas, piedras y plantas dispuestas en la repisa
de una ventana no simbolizan ya valores o virtudes, ni siquiera el paso del tiempo, sino la
presencia y el retrato de una persona y de sus vivencias. Los tarros de mermelada casera
que christine borland coloca en unas estanteras no slo aluden al paso del tiempo
21
Con sus propuestas, los artistas sealan, presentan y cuestionan. Qu vemos? Cmo
funciona nuestra percepcin?Cmo se escriben las historias? Cmo se conigura la memoria
colectiva? Qu relacin podemos mantener con el pasado y con la historia? Cul es la
realidad que retratan los media? Quin dirige esos medios de comunicacin global? A
quin se dirigen? Qu muestran? Qu ocultan? En qu sociedad vivimos? Cmo nos
vemos? Cmo nos ven? Tenemos poder de decisin? Cul es nuestro margen de maniobra?
Es todava posible cambiar el mundo? Es posible el progreso cientico? Qu fue de las
ideologas? Es posible la utopa? Estamos viviendo un cambio de paradigma? Cul es
el nuevo paradigma?... Decir no, abrir los ojos y hacerse preguntas. Hacerse estas y otras
preguntas no es ms que un primer paso para empezar a tomar conciencia del iceberg en
su totalidad.
georges didi-huberman
22
CUANDO LAS
IMGENES
TOCAN
LO REAL
*
georges didi-huberman
filsofo e historiador del arte
profesor en lcole des hautes tudes
en sciences sociales de pars
* este texto
23
agua y de aire. Y si ver era el fuego, exiga la plenitud del fuego; y si ver era el contagio de
la locura, deseaba ardientemente esa locura5.
As pues, podemos proponer esta hiptesis de que la imagen arde en su contacto con lo real.
Se inlama, nos consume a su vez. En qu sentidos evidentemente en plural hay que
entender esto? Aristteles abri su Potica con la constatacin fundamental de que imitar
debe entenderse en varios sentidos distintos: se podra decir que la 1. f. w. goethe, maximes
et rfexions, trad.
esttica occidental ha nacido enteramente de estas distinciones6. Pero g. bianquis, pars,
la imitacin, es bien sabido, ya no avanza ms que de crisis en crisis (lo gallimard, 1943, p. 67.
cual no quiere decir que haya caducado o que ya no nos concierna). Por 2. c. baudelaire, notes
su edgar poe
lo tanto habra que saber en qu sentidos diferentes arder constituye nouvelles
(1857), oeuvres compltes,
hoy, para la imagen y la imitacin, una funcin paradjica, mejor dicho ii, ed. c. pichois, pars
gallimard, 1976, p. 329.
una disfuncin, una enfermedad crnica o recurrente, un malestar en
r.m. rilke, vois
la cultura visual: algo que apela, por consiguiente, a una potica capaz 3.(1915)
[esbozo], trad.
7
m. petit, oeuvres
de incluir su propia sintomatologa .
* * *
Kant se pregunt en otros tiempos: Qu es orientarse en el
pensamiento?8. No slo no nos orientamos mejor en el pensamiento
desde que Kant escribi su opsculo, sino que la imagen ha extendido
tanto su territorio que, hoy, es difcil pensar sin tener que orientarse
en la imagen. Jean-Luc Nancy escribi ms recientemente que el
pensamiento ilosico vivir el viraje ms decisivo cuando la imagen
en tanto mentira de la tradicin platnica sufra una alteracin capaz de
promover la verdad como imagen, un pensamiento del que Kant mismo
habra forjado la condicin de posibilidad en los trminos bastante
oscuros como lo son, a menudo, las grandes palabras ilosicas de
esquematismo trascendental9.
Cuestin ardiente, cuestin compleja. Porque arde, esta cuestin
quisiera encontrar sin demora su respuesta, su va para el juicio, el
discernimiento, si no es para la accin. Pero, porque es compleja, esta
cuestin siempre nos retrasa la esperanza de una respuesta. Mientras
tanto, la cuestin permanece, la cuestin persiste y empeora: arde.
Nunca, al parecer, la imagen y el archivo que conforma desde el
momento en que se multiplica, por muy poco que sea, y que se desea
agruparla, entender su multiplicidad, nunca la imagen se ha impuesto
con tanta fuerza en nuestro universo esttico, tcnico, cotidiano,
poltico, histrico. Nunca ha mostrado tantas verdades tan crudas;
nunca, sin embargo, nos ha mentido tanto solicitando nuestra
credulidad; nunca ha proliferado tanto y nunca ha sufrido tanta censura
y destruccin. Nunca, por lo tanto esta impresin se debe sin duda
potiques et thtrales,
ed. g. stieg, pars
gallimard, 1997, p. 1746.
4. w. benjamin, origine du
drame baroque allemand
(1928), trad. s. muller
y a. hirt, pars,
flammarion, 1985, p. 28.
5. m. blanchot, la folie
du jour, montpellier,
fata morgana, 1973, p. 21.
6. aristteles, la
potique, 1, 1447a, trad.
j. hardy, pars, les belles
lettres, 1932, p. 29.
7. ver g. didihuberman, imitation,
reprsentation,
fonction. remarques
sur un mythe
pistmologique (1992),
limage. fonctions et
usages des images dans
loccident mdival, dir.
j. baschet et j.c. schmitt,
pars, le lopard dor,
1996, p. 59-86.
8. e. kant, quest-ce
que sorienter dans
la pense (1786), trad.
a. philonenko, pars,
vrin, 1959.
9. id., critique de la
raison pure (1781-1787),
trad. a. tremesaygues
et b. pacaud, pars,
puf, 1944 (ed. 1971), p.
150-156, comentada por
j.-l. nancy, au fond des
images, pars, galile,
2003, p. 147-154.
24
georges didi-huberman
* * *
25
No se puede hablar del contacto entre la imagen y lo real sin hablar de una especie de incendio.
Por lo tanto no se puede hablar de imgenes sin hablar de cenizas. Las imgenes forman parte
de lo que los pobres mortales se inventan para registrar sus temblores (de deseo o de temor) y
sus propias consumaciones. Por lo tanto es absurdo, desde un punto de vista antropolgico,
oponer las imgenes y las palabras, los libros de imgenes y los libros a secas. Todos juntos
forman, para cada uno, un tesoro o una tumba de la memoria, ya sea ese 12. cf. l. x. polastron,
en feu. histoire de
tesoro un simple copo de nieve o esa memoria est trazada sobre la arena livres
la destruction sans fin
antes de que una ola la disuelva. Sabemos que cada memoria est siempre des bibliothques, pars,
denol, 2004.
amenazada por el olvido, cada tesoro amenazado por el pillaje, cada tumba
cf. d. freedberg,
amenazada por la profanacin. As pues, cada vez que abrimos un libro 13.
iconoclasts and their
poco importa que sea el Gnesis o Los ciento veinte das de Sodoma, quizs motives, maarsen,
schwartz, 1985.
deberamos reservarnos unos minutos para pensar en las condiciones que s. michalski (dir.),
han hecho posible el simple milagro de que ese texto est ah, delante les iconoclasmes. lart
et les rvolutions:
de nosotros, que haya llegado hasta nosotros. Hay tantos obstculos. Se actes, du 27e congrs
dhistoire
han quemado tantos libros y tantas bibliotecas12. Y, as mismo, cada vez international
de lart, iv, strasbourg,
que posamos nuestra mirada sobre una imagen, deberamos pensar en socit alsacienne
pour le dveloppement
las condiciones que han impedido su destruccin, su desaparicin. Es de lhistoire de lart,
1992. b. scribner (dir.),
tan fcil, ha sido siempre tan habitual el destruir imgenes13.
bilder und bildersturm
Cada vez que intentamos construir una interpretacin histrica o
una arqueologa en el sentido de Michel Foucault, debemos tener
cuidado de no identifcar el archivo del que disponemos, por muy
proliferante que sea, con los hechos y los gestos de un mundo del que
no nos entrega ms que algunos vestigios. Lo propio del archivo es la
laguna, su naturaleza agujereada.
* * *
* * *
im sptmittelalter und
in der frhen neuzeit,
wiesbaden,
harrassowitz, 1990.
a. besanon, limage
interdite. une hisoire
intellectuelle de
liconoclasme, pars,
fayard, 1994. d. gamboni,
un iconoclasme moderne:
thorie et pratiques
contemporaines du
vandalisme, zrichlausanne, institut
suisse pour ltude de
lart-ditions den-bas,
1983.id., the destruction
of art. iconoclasm and
vandalism since the
french revolution,
londres, reaktion books,
1997. b. latour et p.
weibel (dir.), iconoclash.
beyond the image wars in
science, religion, and art,
karlsruhe-cambridge,
zkm-mit press, 2002.
14. w. benjamin, paris,
capitale du xixe sicle. le
livre des passages (19271940), trad. j. lacoste,
paris, le cerf, 1989, p. 485.
15. cf. d. mickenberg,
c. granof et p. hayes
(dir.), the last expression.
art and auschwitz,
evanston, northwestern
university press,
2003, p. 121.
26
georges didi-huberman
17. a. warburg,
gesammelte schriften,
ii-1. der bilderatlas
mnemosyne, d. m. warnke
et c. brink, berlin,
akademie verlag, 2000,
p. 132-133.
18. cf. entre otros
a. lazzarini, il miracolo
di bolsena. testimonianze
e documenti nei secoli
xiii et xiv, rome, 1952.
p. francastel,
un mystre parisien
illustr par uccello:
le miracle de lhostie
urbin (1952), uvres,
ii. la ralit figurative.
lments structurels de
sociologie de lart, pars,
denol-gonthier, 1965,
p. 295-303.
l. poliakov, histoire
de lantismitisme, i. du
christ aux juifs de cour,
pars, calmann-lvy, 1955,
p. 140-187.
27
en los siglos XIV y XV18; desvela, hacia delante, ms de quince aos antes del descubrimiento
de los campos nazis por el mundo civilizado el tenor terrorfco del pacto que una a un
dictador fascista con el inofensivo pastor de los catlicos19.
* * *
Qu es por lo tanto orientarse en el pensamiento histrico? Aqu, Warburg no duda en
poner en prctica una paradjica regla para la direccin del espritu que Walter Benjamin
expresar, ms tarde, con dos frmulas admirables: no slo la historia del arte es una historia
de las profecas, entre ellas polticas, sino que tambin corresponde al historiador en general
el abordar su objeto la historia como devenir de las cosas, los seres, las sociedades a
contrapelo o a contrasentido del pelo demasiado lustroso de la historia-narracin, esta
disciplina desde hace tiempo alienada por sus propias normas de composicin literaria y
memorativa20. El montaje ser precisamente una de las respuestas fundamentales a ese problema
de construccin de la historicidad. Porque no est orientado sencillamente, el montaje escapa
de las teleologas, hace visibles las supervivencias, los anacronismos, 19. cf. c. schoellglass, aby warburg und
los encuentros de temporalidades contradictorias que afectan a cada der antisemitismus.
objeto, cada acontecimiento, cada persona, cada gesto. Entonces, el kulturwissenschaft
als geistespolitik,
historiador renuncia a contar una historia pero, al hacerlo, consigue francfort, fischer, 1998,
mostrar que la historia no es sin todas las complejidades del tiempo, p. 220-246.
todos los estratos de la arqueologa, todos los punteados del destino. 20. w. benjamin,
El montaje fue, lo sabemos, el mtodo literario tanto como la asuncin
epistemolgica de Benjamin en su Libro de los pasajes21. La analoga entre
esta eleccin de escritura y las lminas de Mnemosina demuestra una
comn atencin a la memoria no la coleccin de nuestros recuerdos
a la que se une el cronista, sino la memoria inconsciente, la que se
deja menos contar que interpretar en sus sntomas de la que slo un
montaje poda evocar la profundidad, la sobredeterminacin. Ms aun,
la dialctica de las imgenes en Warburg, con su encarnacin vertiginosa,
es decir ese atlas de un millar de fotografas que sera un poco para
el historiador del arte lo que el proyecto del Libro haba sido para el
poeta Mallarm22, esa dialctica es visible en gran parte en la nocin
de imagen dialctica que Benjamin pondra en el centro de su propia
nocin de historicidad23.
Todo esto, claro est, no quiere decir que bastara con recorrer un lbum
de fotografas de poca para entender la historia que eventualmente
documentan. Las nociones de memoria, montaje y dialctica estn ah
para indicar que las imgenes no son ni inmediatas, ni fciles de entender.
Por otra parte, ni siquiera estn en presente, como a menudo se cree
de forma espontnea. Y es justamente porque las imgenes no estn
en presente por lo que son capaces de hacer visibles las relaciones de
paralipomnes et
variantes luvre
dart lpoque de
sa reproduction
mcanise (1936),
trad. j.-m. monnoyer,
crits franais, paris,
gallimard, 1991, p. 180.
id., sur le concept
dhistoire (1940), ibid.,
p. 343.
28
georges didi-huberman
29
Seal secreta. Pasa de boca en boca una palabra de Schuler28 segn la cual todo conocimiento
debe contener un grano de sin-sentido, al igual que las alfombras o los frescos ornamentales
de la Antigedad siempre presentaban en algn sitio una ligera 28. a. schuler (1865-1923)
era un arquelogo
irregularidad en su diseo. Dicho de otra manera, lo decisivo no es especializado en los
la progresin de conocimiento en conocimiento, sino la brecha dentro cultos y misterios de la
antigedad pagana.
de cada uno. Una imperceptible marca de autenticidad que la distingue
w. benjamin, brves
de toda mercanca fabricada en serie29. Podramos llamar sntoma a 29.
ombres [ii] (1933), trad.
esa seal secreta. No es el sntoma la brecha en las seales, el grano m. de gandillac revisada
por p. rusch, uvres, ii,
de sinsentido y de no-saber de donde un conocimiento puede sacar op. cit., p. 349.
su momento decisivo?
* * *
* * *
Algo ms tarde, Paul Valry consigna esta frase en su antologa de Malos pensamientos: Al
igual que la mano no puede soltar el objeto ardiente sobre el que su piel se funde y se pega,
la imagen, la idea que nos vuelve locos de dolor, no puede arrancarse 30. p. valry, mauvaises
penses et autres (1941),
del alma, y todos los esfuerzos y los rodeos de la mente para deshacerse d. j. hytier, uvres, ii,
pars, gallimard, 1960,
de ellas lo atraen haca ellas30.
p. 812.
Man Ray, que tan bien fotograi el polvo y la ceniza, habla de la necesidad
de reconocer, en la imagen, lo que trgicamente ha sobrevivido a una
experiencia, recordando a ese acontecimiento ms o menos claramente,
como las cenizas intactas de un objeto consumido por las llamas.
Pero, aade, el reconocimiento de ese objeto tan poco visible y tan
frgil, y su simple identiicacin por parte del espectador con una
experiencia personal similar, excluye toda posibilidad de clasifcacin
[] o asimilacin a un sistema31.
* * *
Una de las grandes fuerzas de la imagen es crear al mismo tiempo sntoma (interrupcin en
el saber) y conocimiento (interrupcin en el caos). Es sorprendente que Walter Benjamin haya
exigido del artista lo mismo exactamente que exiga de s mismo como historiador: El arte,
es peinar la realidad a contra-pelo32. Warburg, en cuanto a l, hubiera 32. w. benjamin, adrienne
mesurat (1928), trad.
dicho que el artista es el que hace que se entiendan mutuamente los r. rochlitz, uvres, ii,
astra y los monstrua, el orden celeste (Venus diosa) y el orden visceral op. cit., p. 110.
(Venus abierta), el orden de las bellezas de arriba y el de los horrores 33. id., sur le pouvoir
(1933), trad.
de abajo. Es tan antiguo como La Ilada puede que incluso como la dimitation
m. de gandillac revisada
imitacin misma33, y se ha convertido en algo muy moderno desde los por p. rusch, ibid.,
p. 359-363.
Desastres de Goya. El artista y el historiador tendran por lo tanto una
responsabilidad comn, hacer visible la tragedia en la cultura (para no
apartarla de su historia), pero tambin la cultura en la tragedia (para
no apartarla de su memoria).
georges didi-huberman
30
Esto supone por lo tanto mirar el arte a partir de su funcin vital: urgente, ardiente tanto
como paciente. Esto supone primero, para el historiador, ver en las imgenes el lugar donde
sufre, el lugar donde se expresan los sntomas (lo que buscaba, en efecto, Aby Warburg) y
no quin es culpable (lo que buscan los historiadores que, al igual que
34. sobre esta oposicin
metodolgica, cf. g.
Morelli, han identiicado su oicio con una prctica policial34). Esto
didi-huberman,
question de dtail,
implica que en cada poca, hay que intentar arrancar de nuevo la
question de pan (1985),
tradicin al conformismo que est a punto de subyugarla y hacer
devant limage. question
pose aux fns dune
de ese arrancamiento una forma de advertencia de incendios por venir35.
* * *
Saber mirar una imagen sera, en cierto modo, volverse capaz de discernir
el lugar donde arde, el lugar donde su eventual belleza reserva un sitio a
una seal secreta, una crisis no apaciguada, un sntoma. El lugar donde
la ceniza no se ha enfriado. Pero, hay que recordar que, para Benjamin,
la edad de la imagen en los aos treinta es, ante todo, la de la fotografa:
no la fotografa como aquello que fue caritativamente admitido en el
territorio de las bellas artes (la fotografa como arte), sino la fotografa
como aquello que modiica de cabo a rabo ese mismo arte (el arte como
fotografa36). Es por lo dems en el momento preciso en que enuncia
esta tesis cuando Benjamin encuentra sus palabras ms duras respecto
a la fotografa creativa, el elemento creativo como hoy se dice en
todas partes que se ha convertido en ese fetiche cuyos rasgos no le
deben la vida ms que a los juegos de luz de la moda.37 Contra la fotografa
de arte y su lema: El mundo es bello38, el arte fotogrico trabaja, si se le
entiende bien, para romper ese lmite de toda representacin, aunque
fuera realista, y cuya formulacin Benjamin toma prestada aqu a Bertolt
Brecht: Menos que nunca, el simple hecho de devolver la realidad
no dice nada sobre esa realidad. Una foto de las fbricas Krupp o de la
A.E.G. no revela casi nada sobre esas instituciones.39 A esto, la obra de
Atget que hay que tomar en su conjunto, es decir en su sistemtica de
dos caras, puramente documental por un lado y proto-surrealista por
otro responder con una nueva capacidad para desmaquillar lo real40.
La edad de la imagen de la que habla aqu Benjamin es aquella donde
la fotografa no busca gustar y sugerir, sino ofrecer una experiencia y
una enseanza41.
* * *
As pues, lo que Benjamin admira en el trabajo fotogrico de Atget no
es otra cosa que su capacidad fenomenolgica de ofrecer una experiencia
y una enseanza en la medida en que desmaquilla lo real: una marca
fundamental de autenticidad, debida a una extraordinaria facultad
31
para fundirse en las cosas. Pero, qu signiica esto, fundirse en las cosas?42 Estar en el lugar,
indudablemente. Ver sabindose mirado, concernido, implicado. Y todava ms: quedarse,
mantenerse, habitar durante un tiempo en esa mirada, en esa implicacin. Hacer durar esa
experiencia. Y luego, hacer de esa experiencia una forma, desplegar una obra visual. Benjamin
propone, al inal de su artculo, una herramienta terica muy sencilla y 42. ibid., p. 309.
muy precisa para desempatar esa manera de ofrecer una experiencia y 43. ibid., p. 320.
una enseanza como dice, del simple reportaje que no es en realidad
ms que una visita pasajera, que roza la realidad, por muy espectacular
que sea ese roce: Las conminaciones que encubre la autenticidad de
la fotografa [...] no siempre conseguiremos elucidarlas con la prctica
del reportaje, cuyos clichs visuales no tienen otro efecto que el de
suscitar por asociacin, en el que los mira, clichs lingsticos43.
Benjamin llama a esto un analfabetismo de la imagen: si lo que est mirando slo le hace pensar en
clichs lingsticos, entonces est ante un clich visual, y no ante una experiencia fotogrica.
Si, al contrario, est ante una experiencia de este tipo, la legibilidad de las imgenes ya no
est dada de antemano puesto que est privada de sus clichs, de sus costumbres: primero
supondr suspense, la mudez provisoria ante un objeto visual que le deja desconcertado,
desposedo de su capacidad para darle sentido, incluso para describirlo; luego, impondr
la construccin de ese silencio en un trabajo del lenguaje capaz de operar una crtica de
sus propios clichs. Una imagen bien mirada sera por lo tanto una imagen que ha sabido
desconcertar, despus renovar nuestro lenguaje, y por lo tanto nuestro pensamiento.
* * *
Porque la imagen es otra cosa que un simple corte practicado en el mundo de los aspectos
visibles. Es una huella, un rastro, una traza visual del tiempo que quiso tocar, pero tambin
de otros tiempos suplementarios fatalmente anacrnicos, heterogneos entre ellos que
no puede, como arte de la memoria, no puede aglutinar. Es ceniza mezclada de varios
braseros, ms o menos caliente.
En esto, pues, la imagen arde. Arde con lo real al que, en un momento dado, se ha acercado
(como se dice, en los juegos de adivinanzas, caliente cuando uno se acerca al objeto
escondido). Arde por el deseo que la anima, por la intencionalidad que la estructura, por
la enunciacin, incluso la urgencia que manifesta (como se dice ardo de amor por vos o
me consume la impaciencia). Arde por la destruccin, por el incendio que casi la pulveriza,
del que ha escapado y cuyo archivo y posible imaginacin es, por consiguiente, capaz de
ofrecer hoy. Arde por el resplandor, es decir por la posibilidad visual abierta por su misma
consumacin: verdad valiosa pero pasajera, puesto que est destinada a apagarse (como una
vela que nos alumbra pero que al arder se destruye a s misma). Arde por su intempestivo
movimiento, incapaz como es de detenerse en el camino (como se dice quemar etapas),
capaz como es de bifurcar siempre, de irse bruscamente a otra parte (como se dice quemar
la cortesa; despedirse a la francesa). Arde por su audacia, cuando hace que todo retroceso,
32
georges didi-huberman
que toda retirada sean imposibles (como se dice quemar las naves). Arde por el dolor del que
proviene y que procura a todo aquel que se toma tiempo para que le importe. Finalmente,
la imagen arde por la memoria, es decir que todava arde, cuando ya no es ms que ceniza:
una forma de decir su esencial vocacin por la supervivencia, a pesar de todo.
Pero, para saberlo, para sentirlo, hay que atreverse, hay que acercar el rostro a la ceniza.
Y soplar suavemente para que la brasa, debajo, vuelva a emitir su calor, su resplandor, su
peligro. Como si, de la imagen gris, se elevara una voz: No ves que ardo?.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
33
36
ignasi aball
desapariciones
ignasi aball
DESAPARICIONES
IGNASI
ABALL
2002
37
36
ignasi aball
desapariciones
ignasi aball
DESAPARICIONES
2002
37
ignasi aball
38
BIOGRAFA
david g. torres
desapariciones
39
DESAPARICIONES
david g. torres
40
ignasi aball
desapariciones
41
CHRISTINE
CHRISTINE
BORLAND
BORLAND
44
christine borland
preserves
christine borland
PRESERVES
conservas
2006
45
christine borland
46
preserves
BIOGRAFA
PRESERVES
amanda cuesta
amanda cuesta
47
48
christine borland
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
49
JAVIER
CODESAL
52
javier codesal
50 versos exactos
javier codesal
50 VERSOS
EXACTOS
2008
53
javier codesal
54
BIOGRAFA
50 versos exactos
50 VERSOS
EXACTOS
juan s. crdenas
55
56
javier codesal
50 versos exactos
57
TACITA
TACITA
DEAN
60
tacita dean
tacita dean
tacita dean
BAOBAB
2001
BAOBAB I
(THREE TREES
WITH SHADOWS)
BAOBAB III
2001
61
tacita dean
62
BIOGRAFA
BAOBAB
max andrews
max andrews
63
64
tacita dean
65
STAN
DOUGLAS
68
stan douglas
stan douglas
CINE MAJESTIC /
CARPENTRY SHOP.
HAVANA VIEJA
fotografa c-print
144,8 x 121,9 cm
69
stan douglas
70
BIOGRAFA
beatriz herrez
CINE MAJESTIC
/ CARPENTRY
SHOP. HAVANA
VIEJA
beatriz herrez
71
72
stan douglas
73
LUCIO
LUCIO
FONTANA
FONTANA
76
lucio fontana
lucio fontana
CONCETTO
SPAZIALE, ATTESE
77
lucio fontana
78
BIOGRAFA
merc obn
79
CONCETTO
SPAZIALE,
ATTESE
merc obn
81
lucio fontana
DORA
GARCA
GARCA
84
dora garca
dora garca
FRASES DE ORO:
LA REALIDAD ES
MUY
UNA ILUSION
PERSISTENTE
2003
85
dora garca
86
BIOGRAFA
eva fabbris
FRASES DE ORO:
LA REALIDAD
ES UNA
ILUSIN MUY
PERSISTENTE
eva fabbris
87
88
dora garca
89
DOUGL
DOUGLAS
GORDON
GORDON
92
douglas gordon
douglas gordon
douglas gordon
KISSING WITH
AMOBARBITAL
THE DIFFERENCE
IS NOT AT ALL II
1995
2006
93
douglas gordon
94
BIOGRAFA
maribel lpez
95
KISSING WITH
AMOBARBITAL
maribel lpez
96
douglas gordon
97
douglas gordon
98
99
THE
DIFFERENCE IS
NOT AT ALL
II
christopher eamon
100
douglas gordon
101
RODNEY
RODNEY
GRAHAM
GRAHAM
104
rodney graham
rodney graham
SCHOOLYARD TREE,
VANCOUVER
fotografa c-print
130 x 160 cm
coleccin macba. fundacin macba. depsito cal cego.
coleccin de arte contemporneo
105
rodney graham
106
BIOGRAFA
mart manen
107
SCHOOLYARD
TREE,
VANCOUVER
mart manen
108
rodney graham
109
JUAN
VAN
DER
HAMEN
112
bodegn con cesta de guisantes y cerezas flanqueada por dos jarrones de cristal con rosas
113
1621
114
BIOGRAFA
merc obn
bodegn con cesta de guisantes flanqueada por dos jarrones de cristal con rosas
BODEGN CON
CESTA DE
GUISANTES
Y CEREZAS
FLANQUEADA
POR DOS
JARRONES DE
CRISTAL CON
ROSAS
merc obn
115
116
bodegn con cesta de guisantes flanqueada por dos jarrones de cristal con rosas
117
118
xxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
119
PIERRE
PIERRE
HUYGHE
HUYGHE
120
pierre huyghe
121
pierre huyghe
pierre huyghe
122
BIOGRAFA
montse badia
123
THIS IS NOT
A TIME FOR
DREAMING
montse badia
124
pierre huyghe
125
ANDREAS
ANDREAS
M.
M.
KAUFMANN
KAUFMANN
128
andreas m. kaufmann
andreas m. kaufmann
VIDEOPAINTING
# 2 / VIDEO
DAMEUBLEMENT
2004
129
andreas m. kaufmann
130
BIOGRAFA
frederic montorns
131
VIDEOPAINTING
# 2 / VIDEO
DAMEUBLEMENT
frederic montorns
SANTIAGO
SANTIAGO
SIERRA
SIERRA
136
santiago sierra
santiago sierra
EDIFICIO
ILUMINADO, CALLE
ARCOS DE BELEN,
2 MEXICO,
NUM.
AGOSTO 2003
2003
fotografa
246 x 150 cm
137
santiago sierra
138
BIOGRAFA
david g. torres
EDIFICIO
ILUMINADO,
CALLE ARCOS
DE BELEN,
2 MEXICO,
NUM.
AGOSTO 2003
david g. torres
139
140
santiago sierra
141
WOLFGANG
WOLFGANG
TILLMANS
TILLMANS
144
wolfgang tillmans
wolfgang tillmans
wolfgang tillmans
WHITE JEANS
ON WHITE
1999
1991
fotografa c-print
30 x 40 cm
fotografa c-print
30 x 40 cm
145
wolfgang tillmans
146
147
STILL LIFE
GRAYS
INN ROAD II
BIOGRAFA
frederic montorns
frederic montorns
148
wolfgang tillmans
149
150
wolfgang tillmans
151
WHITE JEANS
ON WHITE
frederic montorns
152
wolfgang tillmans
153
JEFF
JEFF
WALL
WALL
156
jeff wall
jeff wall
A FIGHT ON
THE SIDEWALK
pelea en la acera
1994
157
jeff wall
158
BIOGRAFA
159
A FIGHT ON
THE SIDEWALK
160
jeff wall
161
english
catal
164
FUNDACI
FRANCISCO GODIA
FRANCISCO GODIA
FOUNDATION
CATAL
165
ENGLISH
english
catal
164
FUNDACI
FRANCISCO GODIA
FRANCISCO GODIA
FOUNDATION
165
166
catal
CAL CEGO.
COLLECCI DART
CONTEMPORANI
CAL CEGO.
CONTEMPORARY
ART COLLECTION
167
english
catal
168
english
DOS MODELS
DE COLLECCI
COLLECTION
MODELS
169
catal
170
montse badia
crtica dart
directora artstica de cal cego
english
WHEN THINGS
ARE NOT WHAT
THEY SEEM
montse badia
art critic
artistic director of cal cego
171
172
catal
english
173
174
catal
english
175
176
catal
english
NOTES
177
NOTES
catal
178
QUAN LES
IMATGES TOQUEN
ALL REAL*
georges didi-huberman
filsof i historiador de lart
professor a lcole des hautes tudes
en sciences sociales de paris
english
WHEN IMAGES
TOUCH
THE REAL*
georges didi-huberman
philosopher and art historian
professor in the cole des hautes estudes
en sciences sociales, paris
179
catal
180
english
181
catal
182
english
183
catal
184
english
185
catal
186
english
187
catal
188
english
* * *
Knowing how to look at an image would amount,
then, to being able to discern the place where it burns,
the place where its eventual beauty keeps a place
for a secret signal, a crisis that is not appeased, a
symptom. The place where the ash has not cooled.
But we must remember that, for Benjamin, the age
of the image in the thirties is, first and foremost,
that of photography: not the photography that
was charitably admitted into the realm of the fine
arts (photography as art), but the photography
that transforms art from top to bottom (art as
photography36).Indeed, it is at the precise moment
that he enunciates this thesis that Benjamin finds
his hardest words for creative photography, the
creative element as it is referred to everywhere
nowadays which has become that fetish whose
features owe their life only to fashionable changes
of lighting.37 In contrast to art photography and its
watchword the world is beautiful 38, photographic art,
if it is properly understood, works to break the
bounds of all representation, even if it be realistic,
and whose formulation Benjamin here borrows
from Bertolt Brecht: Less than ever does the mere
reflection of reality reveal anything about reality.
A photograph of the Krupp works or the A.E.G.
tells us next to nothing about these institutions.39
Atgets work which has to be taken as a whole, in
its systematic two-sidedness, purely documentary
on one side and proto-surrealist on the other
responds to this with a new capacity for unmasking
the real.40 The age of the image of which Benjamin
speaks here is that in which photography does
not proceed on impulse and suggestion but on
experiment and instruction.41
* * *
In other words, what Benjamin admires in
Atgets photographic work is none other than
its phenomenological capacity to offer experiment
and instruction to the extent that it unmasks the
real: a fundamental mark of authenticity due to
an extraordinary ability fuse with things. But what
does it mean, to fuse with things?42 To be in place,
undoubtedly. View to observe while knowing one
is observed, concerned, involved. And still more:
to stay, to linger, to live for a time in that gaze, in
that involvement. To make that experience last.
189
catal
190
NOTES
english
191
NOTES
catal
192
english
193
34. on this methodological opposition, cf. g. didihuberman, question de dtail, question de pan
(1985), devant limage. question pose aux fins dune
histoire dart, paris, minuit, 1990, pp. 271-318. id., pour
une anthropologie des singularits formelles.
remarque sur linvention warburgienne, genses.
sciences sociales et histoire, no. 24, 1996, pp. 145-163.
35. w. benjamin, sur le concept dhistoire (1940),
trans. m. de gandillac, reprinted p. rusch, uvres,
iii, paris, gallimard, 2000, p. 431 (cf. m. lwy, walter
benjamin: avertissement dincendie. une lecture des
thses sur le concept dhistoire, paris, puf, 2001).
36. id., petite histoire de la photographie
(1931), trans. m. de gandillac, reprinted p. rusch,
uvvres, ii, op. cit., p. 315 (we should also note the
translation with commentary by a. gunthert in
tudes photographiques, no. 1, 1996, pp. 6-39)
37. ibid., pp. 317-318.
38. ibid., p. 318 (an allusion to a. renger-patzsch,
die welt ist schn. einhundert photographische
aufnahmen, munich, wolff, 1928).
39. ibid., p. 318 (quoting b. brecht, der
dreigroschenprozess. ein soziologisches
experiment [1930], werke, xxi, ed. w. hecht,
frankfurt, suhrkamp, 1992, p. 469).
40. ibid., p. 309.
41. ibid., pp. 318-319.
42. ibid., p. 309.
catal
194
IGNASI ABALL
biografia
Ignasi Aball va iniciar la seva carrera a finals dels
vuitanta vinculat a la prctica de la pintura. De
seguida va recollir els corrents conceptuals per a
qestionar els elements de la mateixa pintura com
la representaci, el suport o el mateix material
pictric en obres en les quals lartista desapareix:
deixar secar pots de pintura o quadres en els quals la
imatge s el resultat de les petjades del sol sobre la
tela. Com a resposta a la crisi de la representaci en
lart o de la impossibilitat de representar res (com
a escriptors afins com Perec o Enrique Vila-Matas)
va iniciar sries com Errores (Les errades), en les
quals esborra amb Tipp-Ex lespai del quadre, o
sries realitzades mecnicament, reunint retalls de
diaris segons les dades que contenen. A lexposici
Desapariciones al Centro de Arte Reina Sofa de
2002 va introduir per primera vegada elements que
provenen del cinema i amb els quals comenaria una
reflexi ms mplia sobre la imatge en la societat
contempornia. Una doble preocupaci, per la imatge
i per lestatut de la pintura, que formava el recorregut
de lexposici que va dedicar al MACBA el 2005 i
que va viatjar a la Fundao Serralves dOporto i a
lIkon Gallery a Birmingham.
David G. Torres
english
desapariciones
Desapariciones est formada per una srie de cartells
de pellcules. La caracterstica comuna s que
illustren o anuncien films basats en guions de
lescriptor francs Georges Perec. Guions que Perec
va escriure al llarg de la seva vida, per que en molts
casos no van ser portats a la pantalla. Aix que es
tracta, majoritriament, de cartells de pellcules
inexistents. Finalment, moltes de les imatges que
apareixen en els psters i que en principi donarien
peu a una suposada pellcula estan recuperades
dobres anteriors o en procs dIgnasi Aball.
Perec s una de les referncies dIgnasi Aball i amb
ell comparteix no poques inquietuds. La recurrncia a
IGNASI ABALL
biography
When Ignasi Aball began his career in the late
eighties, it was linked to the practice of painting. He
soon took up the conceptual currents to question
elements of painting itself such as representation,
the support or the pictorial material in works in
which the artist disappears: leaving pots of paint to
dry or pictures in which the image is the result of the
traces of the sun on the canvas. As a response to the
crisis of representation in art or the impossibility
of representing anything (common to writers with
the same concerns such as Perec or Enrique VilaMatas) he began series such as Errores (Mistakes),
in which he blots out the surface of the picture
with Tipp-Ex, or others done mechanically using
newspaper clippings on the basis of the information
they contain. In the exhibition Desapariciones
(Disappearances) at the Centro de Arte Reina Sofa
in 2002 he introduced elements from the cinema
with which he would embark on a broader reflection
on the image in contemporary society. A twofold
concern, with the image and the status of painting,
shaped the itinerary of his exhibition at MACBA
in 2005, which travelled to the Fundao Serralves
in Oporto and the Ikon Gallery in Birmingham.
David G. Torres
desapariciones
195
catal
196
CHRISTINE BORLAND
biografia
Christine Borland (1965, Darvel, Ayrshire, Esccia).
Va estudiar Belles Arts a la Glasgow School of Art i
a la University of Ulster (Belfast), actualment viu i
treballa a Kilcreggan, Argyll. Es tracta duna de les
artistes escoceses ms internacionals i reconegudes
de lactualitat. Va formar part del grup dartistes
anomenat com a Young British Artists (YBAs) que
varen irrompre en lescena de lart internacional a
mitjans dels noranta de la m del colleccionista i
publicista Charles Saatchi.
La seva recerca esttica fa allusions molt explcites a
lmbit de la medicina anatmic forense, sublimant
aspectes terriblement foscos i truculents vinculats
a la mort i la despersonalitzaci dels cadvers. En
gran mesura pot afirmar-se que les seves escultures, vdeos i installacions son camins que creuen
les fronteres entre all ms corpori i fsic cap a
aspectes identitaris i essencials de la condici humana. Darrerament alguns dels seus projectes shan
interrogat ms profundament sobre qestions
tiques vinculades a la investigaci cientfica i a les
relacions entre metge i pacient. Lany 1997 va ser
nominada al Turner Prize i ha realitzat importants
exposicions individuals a la Fabric Workshop and
Museum (Philadelphia), De Appel (Amsterdam),
Fundao Serralves (Oporto) i al Museum fr Gegenwartskunst (Zurich).
Amanda Cuesta
preserves
Lobra, realitzada el 2006 per a lexposici individual
de lartista a la Galeria Toni Tpies de Barcelona, es
compon duns prestatges de fusta lacada en blanc en
les quals es distribuxen trenta flascons de compota
de poma feta, segons lartista, amb pomes de larbre
dIsaac Newton. Sempre que escoltem el nom de
Newton, ens fa pensar en la famosa histria en la
qual va formular la llei de la gravitaci universal.
El relat popular sobre lorigen daquesta teoria
diu que Newton la va concebre en lestiu de 1666
english
CHRISTINE BORLAND
biography
Christine Borland (1965, Darvel, Ayrshire, Scotland)
studied Fine Arts at the Glasgow School of Art and
at the University of Ulster (Belfast) and presently
lives and works in Kilcreggan, Argyll. She is one of
Scotlands best-known and internationally-recognised
artists today and was a member of the Young British
Artists (YBAs) group that irrupted onto the international scene in the mid-1990s after being promoted
by the collector and publicist Charles Saatchi.
Her aesthetic quest makes highly explicit allusions
to the domain of anatomy and forensic medicine, sublimating through art terribly obscure and
gruesome elements linked with death and the
depersonalisation of corpses. Broadly speaking,
it might be said that her sculptures, videos and
installations constitute paths that cross the borders
of the more corporeal and physical realm to move
into matters of identity and essential aspects of the
human condition. Recently, some of her projects
have probed more deeply into ethical issues pertaining to scientific research and doctor-patient
relations. In 1997 she was nominated for the Turner
Prize, and she has had major solo exhibitions at the
Fabric Workshop and Museum (Philadelphia), De
Appel (Amsterdam), Fundao Serralves (Oporto)
and the Museum fr Gegenwartskunst (Zurich).
Amanda Cuesta
preserves
This work, completed in 2006 for Christine Borlands
solo exhibition at Galeria Toni Tpies in Barcelona,
consists of a number of white-lacquered wooden
shelves among which are distributed thirty jars of
apple jelly made, she says, from apples from Isaac
Newtons tree. Every time we hear the name of Newton,
we think of the famous story according to which he
formulated the Universal Law of Gravitation. In the
popular version of the origin of the theory, Newton
conceived it in the summer of 1666 after seeing an
apple falling from a tree. The story is impossible
197
catal
198
JAVIER CODESAL
biografia
Ms correcte que parlar de lobra de Javier Codesal
(Sabinigo, Osca, 1958) en singular, tot i adoptant
una idea de varietat en la totalitat, considerem ms
oport parlar de les obres en plural, acceptant un
corrent dunitat i filiaci en la diversitat de les propostes, de la mateixa forma que lmplia escenografia
del seu univers expressiu (cinema, fotografia, poesia,
installacions, vdeo, teoria o crtica terica...) es
desplega en lespai i en el temps com a indicadors
dun nic recorregut: la mutable dimensi allegrica
de lexistncia, que a la seva vegada se subdivideix
en dos camins parallels que mai arribaran a trobarse. Duna banda tenim el cam, recorrent-lo, de
lobservaci i lauscultaci de la memria com el
territori del temps desprovet de la metafsica urgent
que desitja ser narrada, entesa. A la vegada tenim
un altre cam que ja no podem recrrer, nicament
el farem nostre posseint-lo des de la pura i passiva
observaci de la seva orografia. La tensi originada
per ambds camins o situacions serigeix com el
centre solar de tota la producci esttica de Javier
Codesal, sigui del signe que sigui, fins al punt que un
poema pot esdevenir lembrionari punt de partida
dun gui cinematogrfic, aix com a una seqncia
de pellcula en una acci congelada en fotografia,
o un vdeo pot ser linici duna dissertaci terica
sobre la mirada. Dalguna manera, lobra sencera
de Javier Codesal podria perfectament fer seva la
intelligent definici de Deleuze respecte el cinema
dAntonioni: el tipus de cinema que substitueix el
drama tradicional per una sort de drama ptic
viscut pel personatge o els personatges. No ens
sembla gratuta la connexi, ats que Javier Codesal,
ara ho recordo, estima en gran manera el cinema
dAntonioni, entre altres molts autors.
Luis Francisco Prez
50 versos exactos
Sembla evident que lexploraci de la tensi entre la
paraula i la imatge constitueix un dels eixos que travessen
la producci de Javier Codesal des dels seus inicis.
english
JAVIER CODESAL
biography
Rather than talking about the work of Javier Codesal
(Sabinigo, Huesca, 1958) in the singular, even
when adopting an idea of variety in the totality,
we consider it more appropriate to talk about the
works in the plural. We may accept a current of
unity and similarity in the range of ideas, but the
broad spectrum of his expressive universe (film,
photography, poetry, installations, video, theory
or theoretical criticism) moves in space and time
as indicators of a single journey: the changing allegorical dimension of existence, which in turn is
subdivided into two parallel roads which will never
meet. First we travel the road of the observation
and examination of memory as the territory of time
stripped of the urgent metaphysics that wants to
be narrated, understood. Then we have the other
road which we can no longer travel; we shall only
make it ours by possessing it from the pure, passive
observation of its contours. The tension created
by both roads or situations establishes itself as the
solar centre of all Codesals aesthetic production,
of whatever kind it may be, to the extent that a
poem can become the embryo of a film script, or a
sequence from a film an action frozen in photography,
or a video the start of a theoretical dissertation on
the gaze. In some way the whole of his work could
perfectly well fit Deleuzes intelligent definition
of the films of Antonioni: the kind that replace
traditional drama with a kind of optical drama
lived by the character or characters. The connection seems in no way gratuitous, since Codesal,
as I recall, adores the films of Antonioni, among
many other directors.
Luis Francisco Prez
50 versos exactos
It seems clear that the exploration of the tension
between word and image is one of the main strands
that has run through Javier Codesals work from the
very beginning. The trail of metonymies to which
that exploration gives rise can be followed in the wide
199
catal
200
english
TACITA DEAN
biografia
Juan S. Crdenas
baobab
baobab i (three trees with shadows)
baobab iii
Com moltes de les obres de Tacita Dean, la
pellcula de 16 mm Baobab (2001) i les fotografies
relacionades Baobab I i Baobab III (2001) s el
resultat d'un encontre fortut. L'artista era a
Madagascar perqu volia filmar un eclipsi total
201
TACITA DEAN
biography
Tacita Dean (Canterbury, UK, 1965) is best known
for her exquisitely executed films of the last ten
years. She often exploits the vicissitudes of the film
medium itself to cultivate notions of ageing and the
passage of time, a vocabulary of light and shade, as
well as the seductive potential of obsolescence. The
title of her recent large-scale survey exhibition held
at Schaulager, Basel, was telling. Analogue: Films,
Photographs, Drawings 19912006, demonstrated
how a formal allegiance to the use of the apparatus
of non-digital technology extends in Deans work
into a consideration of the persistence of other
fading phenomena: whether memories, superstitions, or particular architectural relics. This is no
more apparent than in the mechanical ballet of
Kodak (2006). Set in a now-defunct Kodak factory,
it laments one of the final production cycles of the
very celluloid medium on which it is filmed. Dean
participated in the 51st Venice Biennale with Palast
(2004)a projection high on a wall that interwove
reflections in the windows of Berlins Palast der Republik, a building then condemned for demolition
and now no longer existant. Her other contribution
similarly showed another iconic structure that is no
longer visible: the film Mario Merz (2002) depicts
the Arte Povera master-artist quietly sitting in the
shade of a tree.
Max Andrews
baobab
baobab i (three trees with shadows)
baobab iii
As with several of Tacita Deans works, the 16mm
film Baobab (2001)and the related photographs
Baobab I and Baobab III (2001)is the result
of a serendipitous encounter. The artist was in
Madagascar because she wanted to film a total
solar eclipse (a project which became the work
Diamond Ring, 2002). Here she became enchanted
by the islands gigantic Adansonia trees, commonly
known as baobabs or monkey bread trees, six
202
catal
english
203
The baobab is the subject of several anthropomorphic myths which attempt to account for its
bizarre shapeits spectacularly bulbous trunk and
root-like branches. Legends tell of a mischievous
ancestor who is torn up and is condemned to grow
upside-down, for example. Indeed, their forms seem
to demand the assignment of human personalities:
they stand about, frozen in animated posture,
hands on hips, arms to the sky, bending one closer
to the other to hear its talk... they appeared lost
from their prehistoric kinfolk, turned to a breathing
stillness, Dean has written.2
The artist has referred to the popular childrens
novella Le Petit Prince (1943) by Antoine de SaintExupry, in which the baobab becomes implicated
in a philosophical predicament which suggests a
reflection on endurance, temporality, extinction
and material obsolescencethemes which have
long concerned Deans practice. In Saint-Exuprys
allegory about humanity, the wisdom of youth and
the folly of age, the tiny asteroid-planet inhabited
by the little prince is populated by baobabs (trees as
big a castles) which threaten to overwhelm it. The
little prince must continually uproot small baobabs
before they grow too large to be tackled: the tree
becomes a metaphor for a problem which is best
addressed at once, rather that left to take root.
catal
204
STAN DOUGLAS
biografia
Les imatges de lartista canadenc Stan Douglas
(1960) funcionen com a relats fragmentats que en
un primer moment sn difcils de reconixer, de
situar espacial i cronolgicament, per les successives operacions de resignificaci a les quals lautor
sotmet als materials en els quals sinicien els seus
projectes. Documents modificats que inclouen
des de textos de Samuel Beckett o Marcel Proust,
a films de directors com Alfred Hitchcock o Orson
Welles. Installacions, pellcules i fotografies, que
construeixen escenaris i temps ambigus, ficcions,
i sinterroguen sobre les condicions de producci
dels artefactes culturals populars de la histria
del s.XX, reciclats en els projectes de lautor.
Beatriz Herrez
english
STAN DOUGLAS
biography
The images of the Canadian artist Stan Douglas
(1960) work as fragments initially difficult to
recognize, to locate in space and time, due to
the successive resignifications that the materials
that initiated the projects are undergone by the
author. The modified documents include text by
Samuel Beckett, or Marcel Proust, films by Alfred
Hitchcock or Orson Welles. Installations, films and
photographs built scenarios and ambigous times,
fictions and interrogates about the conditions for
the production of cultural artifacts-popular-in the
history of the twentieth century, recycled in the
projects of the author.
Beatriz Herrez
205
catal
206
english
LUCIO FONTANA
LUCIO FONTANA
biografia
Lucio Fontana inici el seu aprenentatge en el taller descultura del seu pare i va desenvolupar la
seva activitat artstica entre Argentina i Itlia. El
llenguatge figuratiu inicial va derivar cap a formes
ms properes a labstraci. Aix, als anys 40, va
intensificar la seva investigaci i va fundar a Buenos Aires lAcadmia Altamira. All es va forjar el
Manifiesto Blanco (1946), pedra angular amb tesis que
van confluir en el Primer Manifiesto del Espacialismo
(1947) i en els segents corpus terics. Va reivindicar
un art actual que poss laccent en frmules en les
quals lespai, el moviment i les noves tcniques
tecnolgiques fossin els protagonistes.
A finals dels anys 40 va realitzar les inconfusibles
teles perforades, que li van permetre traspassar
els lmits de la bidimensionalitat en crear un espai
inexplorat fins al moment. Van seguir les sries
Concepte espacial, les terracotes titulades Natura, els
Ambients espacials en els quals va treballar la llum i
els Teatrini. No va dubtar en emprar noves matries i mitjans tcnics, com el ne o la llum negra,
per a explorar diversos camps dexperimentaci.
Les seves obres, valorades internacionalment, van
influir en labstracci i linformalisme i van ser clau
per al desenvolupament del minimalisme, larte
povera o el land art.
Merc Obn
207
biography
Lucio Fontana started out as an apprentice in his
fathers sculpture workshop and developed his
artistic career between Argentina and Italy. His
initial figurative language tended to include elements close to abstract art. In the 40s, he further
intensified his artistic research and founded the
Academia Altamira in Buenos Aires. It was there
that he forged his White Manifesto (1946), the cornerstone of his theories which came together in
the First Manifesto on Spatialism (1947) and in the
theoretical corpus which followed. He demanded
that contemporary art should address formulas in
which space, movement and new technological
techniques should have a place.
At the end of the 40s, he created his distinctive
perforated canvases which allowed him to cross
the boundary of two-dimensionality in creating
what was a completely unexplored area at the time.
This was followed by the Spatial concept series, the
pottery entitled Nature and Spatial Environments
where he worked with light and the Teatrini. He
showed no hestitation about using new materials
and techniques such as neon lighting or black light
in order to explore new fields of experimentation.
His internationally acclaimed work which was
influenced by abstract art and the informalist movement, was key in the development of minimalism,
arte povera and land art.
Merc Obn
catal
208
english
DORA GARCA
biografia
El treball de Dora Garca es caracteritza per la
participaci dels seus espectadors, als quals sinsta a
adoptar una postura en relaci a qestions ticament
controvertides, sels demana que es comprometin
a un examen ms detingut daquestes qestions i
a reflexionar sobre la naturalesa institucional de
lentorn en el qual es duu a terme la seva trobada
amb les obres dart.
La seva s una prctica basada en la recerca, i que se
centra en temes que es repeteixen i es teixeixen en
tota lestructura de la producci, tals com linters
en la histria dels moviments anti-institucionals
(amb especial atenci a la anti-psiquiatria), la figura de lartista com a outsider i els mecanismes
de comunicaci, ja sigui lingstica o no. Aquests
temes no sexpliquen a lespectador, sin que es
presenten amb una actitud que ratlla el desafiament: documents, representacions ambiges en
performances, conferncies i xerrades, vdeos i
llibres que es presenten en lespai expositiu com
arxius, jocs sofisticats de referncies, reelaboracions.
Els espectadors han de triar la seva prpia clau
dinterpretaci, decidir quina actitud prendre, el
grau dinteracci que desitgen tenir amb el treball.
O b romandre insensibles a la provocaci dun
tema enigmtic i ambigu presentat de tal manera
que fa pensar.
209
DORA GARCA
biography
Merc Obn
Eva Fabbris
golden sentences:
reality is a persistent illusion
frases dor:
la realitat s una illusi molt persistent
210
catal
english
211
catal
212
DOUGLAS GORDON
biografia
Lobra de Douglas Gordon gira de manera genrica a
lentorn de la imatge i la seva profunda capacitat de
seducci i engany. Des de les seves primeres obres
dels anys noranta, ha experimentat en les diverses
facetes de la realitat, sent la realitat la que ell representa o la que nosaltres mateixos representem,
o sent la realitat la ficci cinematogrfica. En una
estructura lgica que pren el mirall com a principal
referncia que qualsevol imatge t el seu oposat,
lartista ha desenvolupat una obra en la qual, a partir
del cinema, la fotografia, lobjecte o el text, posa
lespectador en una situaci de redefinici constant
i de replantejament continu. Les obres per les quals
lartista s ms reconegut sn les que se centren
en el cinema com a espai generador del mite en la
societat contempornia. A partir de pellcules i
actors mtics analitza la gran potncia del cinema
per a constituir una realitat parallela i per a dur
a terme una anlisi sobre la realitat i la ficci. La
manera com parteix de pellcules ja conegudes pel
gran pblic i de directors com Hitchcock o actors
com Robert De Niro i la manera com sapropia
del material ja existent, s especialment til per
la crrega de suggesti de la qual ja parteix i sobre
la qual desprs elabora el seu discurs.
Maribel Lpez
english
DOUGLAS GORDON
biography
Douglas Gordons work revolves generically around
the image and its great ability to seduce and deceive. Since his first works in the nineties he has
experimented with the different facets of reality,
meaning what he (or we ourselves) represents, or
film fiction as reality. In a logical structure that
takes the mirror as the key reference to the fact
that any image has its other side, he has developed
a work in which, with films, photography, objects
and texts, he places the spectator in a position of
constant redefinition and continuous rethinking.
The works for which he is best known are the ones
that focus on the cinema as the space that generates
the myth of contemporary society. From legendary films and actors he analyses the great power
of film to constitute a parallel reality and to make
an analysis of reality and fiction. The way in which
he starts from films already familiar to the general
public and directors such as Hitchcock or actors
like Robert De Niro and appropriates the existing
material is particularly useful for the suggestive
overtones from which he starts and on which he
then constructs his discourse.
Maribel Lpez
213
catal
214
english
215
As with many of Gordons appropriation-style video installations, his text pieces deal with a certain
degree of familiarity with the material. As a form
of communication, they can be likened to a letter
or telephone call. Indeed Gordon began making
sending letters as a sort of mail art in 1991 and
later making telephone calls as an art form. He
sent the letters to people who might not know of
catal
216
RODNEY GRAHAM
biografia
Rodney Graham treballa conceptualment amb els
formats de lobra dart. Artista de mltiples interessos, forma part de la generaci dartistes procedents
de Canad que ha tingut una influncia major en
lart contemporani: Jeff Wall, Stan Douglas, o Ian
Wallace serien els seus coetanis.
El treball de Rodney Graham bascula entre el raonament conceptual davant lapreciaci del mn i
lexperincia vital de crrega emotiva forta. De fet,
Rodney Graham es presenta com un personatge
de mltiples cares, sent en ocasions artista plstic
o msic, realitzant exposicions o produint treballs
musicals. Lobra que presenta en el context artstic
tamb participa daquesta doble dinmica, oferint
obres amb una crrega humorstica forta, aix com
daltres que propicien una reflexi pausada.
La seva reflexi sobre lapreciaci del mn en la
contemporanetat laproxima a la fotografia. La fotografia s per Rodney Graham la mirada tecnolgica
al nostre entorn, i lartista canadenc utilitzar el
seu treball per a despullar la relaci entre imatge i
realitat. Les seves fotografies darbres cap per avall
remeten a la cmera obscura, el procediment fsic per tal de crear imatges objectives dall que
veiem, encara que apareguin a linrevs.
El seu treball ha estat presentat en els contextos de
gran difusi, com el Skulptur Projekte a Mnster
lany 1987 o la Biennal de Vencia, on va representar
Canad lany 1997.
Mart Manen
english
RODNEY GRAHAM
biography
Rodney Graham works conceptually with the formats of the work of art. A Canadian artist of many
interests, he belongs to the generation from that
country who have had a major influence on contemporary art: Jeff Wall, Stan Douglas or Ian Wallace.
Grahams work swings between conceptual reasoning in the appreciation of the world and life
experience with a strong emotional charge. Indeed
he is a man of many faces, at times a visual artist, at
others a musician who does exhibitions or produces
musical compositions. The works he shows in an
artistic context also have that twofold dynamic,
some with a strong element of humour and others
conducive to calm reflection.
His thoughts on the appreciation of the contemporary world have brought him close to photography.
For him it is the technological gaze at our environment, and he uses his work to lay bare the relation
between image and reality. His photographs of trees
upside down refer to the camera obscura, the physical procedure for creating objective images of
what we see, although they appear inverted.
217
catal
218
english
biografia
Juan van der Hamen va nixer en el si duna distingida famlia que, des de generacions, pertanyia a
la Guardia de Archeros. Una escorta delit, formada
exclusivament per soldats flamencs, amb la missi
de salvaguardar el rei dEspanya en tot moment.
Van der Hamen, tamb archero reial, va compaginar
el seu crrec amb lart de la pintura.
A pesar de la seva curta vida, va aconseguir ser un
dels pintors de natures mortes amb ms fama de
la cort de principis del segle XVII. No se sap amb
qui es va formar artsticament, per s ha quedat
constncia que Antonio Ponce va ser el seu deixeble.
Va rebre encrrecs dels reis de Castella, Felip III i
Felip IV, i les seves obres van entrar a formar part
de les seves colleccions i de la noblesa, tot i que
mai va arribar a ser pintor reial.
La natura morta no va ser lnic gnere artstic que
va pintar, de fet es conserven excellents retrats i
composicions religioses. Tot i aix, s en aquesta
especialitat on va excellir grcies a les seves composicions equilibrades i duna alta qualitat dexecuci.
En la seva obra saprecia la influncia de Snchez
Cotn a la qual va sumar elements propis dun gust
ms cortes.
219
biography
Juan van der Hamen was born to a distinguished
family which had belonged to the Order of Archeros.
This order was an elite escort made up of Flemish
soldiers tasked with protecting the Spanish king at all
times. Van der Hamen, who was also a royal archero,
combined his profession with the art of painting.
In spite of his short life, he became one of the most
famed still-life painters in the court at the start
of the seventeenth century. It is unknown who he
trained under artistically, but there is evidence that
Antonio Ponce was his disciple. He was commissioned by Philip III and Philip IV of Spain and his
works of art became part of the royal collections as
well as of the nobility, although he never managed
to become a royal painter.
Still-life was not the only genre that he mastered,
indeed, some excellent portraits and religious art
pieces remain intact today. However, still-life carried
out in a balanced manner and to very high quality
meant that this genre became his most celebrated.
In his work the influence of Snchez Cotn can be
seen, although he added some personal elements to
his paintings with more of a courtly flair.
Merc Obn
Merc Obn
220
catal
english
Merc Obn
221
catal
222
PIERRE HUYGHE
biografia
Nascut a Pars lany 1962, actualment Pierre Huyghe
viu entre Pars i Nova York. El seu treball explora
diferents disciplines, que inclouen pellcules, vdeos,
animacions, escultures, arquitectures, dibuix o sons.
Huyghe utilitza estructures narratives fcilment
reconeixibles per tal dinvestigar la construcci
didentitats tant individuals com collectives i de
formes de producci cultural.
Els seus treballs traslladen lespectador per un viatge de descobriments en els quals realitat i ficci,
la narraci, la naturalesa del temps i la propietat
intellectual es barregen per a mostrar complexes
obres de mltiples lectures.
Huyghe adopta expressions culturals populars, com
els espectacles de marionetes, les festes populars o
les pellcules sobre la naturalesa, que li serveixen
com a referncies en les seves investigacions sobre
la naturalesa de lart i la societat. Lartista collabora
habitualment amb altres artistes (com Liam Gillick,
Rirkrit Tiravanija, Philippe Parreno i Dominique
Gonzlez-Foerster), arquitectes, msics i dissenyadors grfics amb els quals comparteix lautoria
dels seus treballs.
Montse Badia
english
PIERRE HUYGHE
biography
223
catal
224
english
ANDREAS M.
KAUFMANN
225
ANDREAS M.
KAUFMANN
biografia
biography
Frederic Montorns
Frederic Montorns
226
catal
english
Frederic Montorns
227
catal
228
SANTIAGO SIERRA
biografia
A la primera meitat dels anys noranta i establert a
Madrid, Santiago Sierra realitzava escultures amb
contenidors de ferro i intervencions als espais. Eren
obres de fortes reminiscncies tant del minimalisme, via Richard Serra, com del conceptualisme
(sobretot en els ttols descriptius: Rectngulo de 1000 x
400 cm cortado sobre el suelo).
El 1996 va traslladar la seva residncia a Ciutat de
Mxic, cosa que suposaria una evoluci important en la seva obra. s all on va iniciar una srie
dobres, que mantenint laspecte escultric i les
referncies minimals, implicaven intervencions
en lespai pblic.
El 1988 va participar en la Biennal de LHavana
amb la obra Lnea de 30 cm. tatuada en una persona
remunerada. Seria la primera duna srie dobres en
les quals ha utilitzat a persones remunerades per
sotmetres a diverses accions. Obres que han obtingut un ress important i que han aixecat gran
controvrsia crtica.
Aix, el 2001, va presentar a la selecci oficial de la
Biennal de Vencia una pea que consistia a pagar
venedors ambulants, emigrants en la ciutat, per
tenyir-se el cabell de ros. El 2003 va ser lartista
escollit per ocupar el pavell espanyol de la Biennal
esmentada, en aquest cas, tancant el pas als que no
tinguessin la nacionalitat espanyola.
David G. Torres
english
SANTIAGO SIERRA
biography
In the first half of the nineties, having settled in
Madrid, Santiago Sierra did sculptures with iron
containers and interventions in spaces. They
were works with strong reminiscences of both
minimalism, via Richard Serra, and conceptual
art (especially in the descriptive titles: Rectngulo
de 1.000 x 400 cm cortado sobre el suelo; 2 contenedores
industriales de 1.200 x 200 x 200 cm cada uno (Rectangle
of 1,000 x 400 cm Cut on the Floor; 2 Industrial
Containers Measuring 1,200 x 200 x 200 cm each).
In 1996 he moved his residence to Mexico City, which
meant a major evolution in his work. It was there
that he began a series which, while maintaining the
sculptural appearance and the minimal references,
involved interventions in the public space.
In 1998 he took part in the Havana Biennial with the
work Lnea de 30 cm tatuada en una persona remunerada
(Line of 30 cm Tattooed on a Remunerated Person).
It was to be the first of a series of works in which he
paid people to submit to different actions. Works
that have been widely discussed and aroused great
critical controversy.
And so in 2001 at the official section of the Venice
Biennale he presented a piece which consisted of
paying street vendors, emigrants in the city, to dye
their hair blond. In 2003 he was the artist chosen
to occupy the Spanish pavilion at that Biennale,
in this case blocking the way to anyone who did
not have Spanish nationality.
David G. Torres
229
catal
230
english
WOLFGANG TILLMANS
biografia
Si hagussim de definir lobra de Wolfgang Tillmans
en poques paraules direm que s una persistent
recopilaci dexperincies destinada a explicar la
histria duna vida caracteritzada per la visi de
la quotidianitat a partir duna estudiada, potica i
artificial configuraci.
Nascut a Remscheid, Alemanya, el 1968 i considerat
com un dels artistes de referncia per als que es
consideren com la irrenunciable matria prima de la
seva producci, Tillmans sinicia en el mn de lart
experimentant amb imatges fotocopiades, jugant
amb les possibilitats de modificar-ne els continguts
i reorganitzant el material visual que li ve donat
en contraposici a les imatges que capta amb la
seva cmera. Ara b, si la tendncia de Tillmans a
experimentar amb la imatge s quelcom que neix
durant la seva adolescncia, no ser fins al seu trasllat dHamburg a Londres, cap a finals de la dcada
dels vuitanta i posteriorment als seus estudis de
fotografia en el Bournemouth and Poole College
of Art and Design, entre 1990 i 1992, que aquesta
afici derivar en la construcci dun llenguatge
centrat en la plasmaci duna manera dentendre
la vida a partir de lexperimentaci, lalteraci, la
combinaci i lacumulaci dimatges procedents
de la cultura visual de la qual tots som partcips.
Antic collaborador de revistes com The Face, i-D,
Interview o Butt, reporter privilegiat de la joventut
britnica en les seus moments doci, creador dun
estil prxim al pseudodocumentalisme i interessat
a alterar la inflexibilitat de la realitat per mitj
de composicions visuals daparena espontnia
per destructura rigorosa, Tillmans abandona
progressivament la representaci de la realitat per
a centrar-se cap a mitjan dcada dels noranta en
les possibilitats de labstracci exposant el paper
fotogrfic a diverses fonts de llum.
Frederic Montorns
231
WOLFGANG TILLMANS
biography
If we had to define Wolfgang Tillmans work in a
few words we would say that it is a persistent compilation of experiences designed to narrate the story
of a life characterised by a vision of the everyday
from a studied, poetic and artificial configuration.
Born in Remscheid, Germany, in 1968 and considered one of the reference artists for those who
consider themselves the indispensable raw material
of his work, Tillmans set out in the world of art by
experimenting with photocopied images, playing
with the possibilities of modifying their contents
and reorganising the visual material that comes
with them in contrast to the ones he captures with
his camera. And so, if his tendency to experiment
with the image is something that emerged in his
adolescence, it was not until he moved from Hamburg to London towards the end of the eighties and
had studied photography in Bournemouth and at
Poole College of Art and Design between 1990 and
1992 that that practice turned to the construction
of a language focusing on the expression of a way
of understanding life from experimenting, altering,
combining and accumulating images from the visual
culture in which we all take part.
A former contributor to magazines such as The
Face, i-D, Interview or Butt, an incisive reporter on
young Britons in their leisure time, the creator of
a style close to fake documentary and interested in
altering the inflexibility of reality through apparently
spontaneous but actually rigorously structured
visual compositions, Tillmans gradually abandoned
the representation of reality to concentrate in the
mid-nineties on the possibilities of abstraction
by exposing the photographic paper to different
sources of light.
Frederic Montorns
catal
232
english
233
catal
234
english
JEFF WALL
biografia
Jeff Wall (Vancouver, 1946) ha dut a terme una prctica
artstica que vol expressar alguna cosa sobre lestat
del mn real i de les relacions que shi estableixen.
A les seves obres batega una certa turbulncia i un
estranyament complex, fruit del seu inters per
certs aspectes del surrealisme, per all desconegut,
fosc o inconscient. Les escenes que Wall construeix
sn molt properes a aquelles que el novellista i el
dramaturg irlands Samuel Beckett va reflectir en
molts dels seus textos. Aix, labstracci, lalienaci
i la falta didentitat constitueixen els elements
habituals que nodreixen algunes de les seves obres
ms representatives; sn figures del desdoblament
del jo, del tancament i la reflexi sobre un mateix,
les que li interessen i el commouen.
Molts dels personatges de Jeff Wall (com els de
Beckett) viuen ajaguts o paralitzats a la penombra,
en un lloc apartat i solitari on no cessen de descobrir
la decrepitud de la societat en una tendncia clara
cap a lautodestrucci. Paradoxes duna posada en
escena sense acci, en qu el personatge ha de dur
el seu joc al lmit de labsncia, de la immobilitat i
del silenci. Una allegoria una mica grotesca de la
impotncia humana personificada en uns individus
sense noms i condemnats a viure malgrat ells; els
seus personatges sn, a la manera daquests ssers
desolats de Beckett, supervivents de la catstrofe.
235
JEFF WALL
biography
Jeff Walls (Vancouver, 1946) art practice has shown
an interest in expressing something about the state
of the real world and the relationships that are established within it. In his works, a certain turbulence
and complex estrangement emerges as a result of
his interest in certain aspects of surrealism, the
unknown, the obscure or the unconscious. The
scenes constructed by Wall are very close to those
the Irish novelist and playwright Samuel Beckett
presented in many of his texts. Self-absorption,
alienation, and a lack of identity thus conform the
elements that regularly inform some of his most
representative works; issues such as the splitting of
the self, the confinement and reflection on oneself,
interest and move him.
Many of Jeff Walls characters (like Becketts) live
stretched out on the ground, or paralysed in the
shadows, in an isolated and solitary place where
they never cease to discover societys decrepitude,
in a clear tendency towards self-destruction. They
present the paradox of a scene with no action,
where characters must take their game to the edge
of absence, immobility, and silence. A somewhat
grotesque allegory of human impotence, personified
in nameless individuals condemned to live despite
themselves, Walls characters are, in the style of
Becketts desolate beings, survivors of a catastrophe.
236
catal
english
Jeff Wall knows that the city, its streets and inhabitants,
are the subjects that best express many of the central
issues concerning contemporary individuals. In this
way, in A Fight on the Sidewalk, he presents a violent
scene within an urban landscape, a fight in a street
between two anonymous men who are rolling on
the ground whilst a third man watches them from
a distance. The street is presented as a place of
transit, but also one of chaos and violence where
moments of infinite solitude are experienced. But
Walls intention isnt to represent the event, but to
reinvent it in order to generate anthropology out of
daily life, to comment on the unhealthy atmosphere
we find ourselves trapped in, to show us a geographical
space that, containing a deep psychological charge,
speaks to us about destruction, fear, or the secret
and hopeless will to survive within the depressing
community one finds oneself in.
237
CRD
DITOS
direccin
Nadia Hernndez Henche
conservacin
Merc Obn Mateos
coordinacin
Gema Micheto Escud
pedagoga
Teresa Sola Plaza
recepcin y visitas guiadas
Lorea Iglesias Hernndez
Rodrigo Garca Olza
Adrin Soler Pastor
seguridad
David Pouplana Artells
Roberto Ruiz
EXPOSICIN
CATLOGO
direccin
Nadia Hernndez Henche
direccin
Montse Badia
Nadia Hernndez Henche
comisariado
Montse Badia
coordinacin y conservacin
Merc Obn
asistente
Alejandra Morales
Ke Yan
diseo de la exposicin
Montse Badia
imagen
bisdixit.com
montaje
Fundacin Francisco Godia
Manel Riera
transporte
Tti
Arterri
seguros
Aon Risk Solution
Grupo VG correduras
Hiscox
National Susse
Nou Tres Correduria dAssegurana S.L.
comunicacin y patrocinio
Gema Micheto
prensa
Mahala Comunicacin
educacin
Teresa Sol
patrocinadores colaboradores
fundacin abertis
La Vanguardia medio de comunicacin oficial
Natur House
coordinacin
Montse Badia
Merc Obn
diseo grfico
bisdixit.com
textos
Max Andrews
Montse Badia
Juan S. Crdenas
Amanda Cuesta
Georges Didi-Huberman
Christopher Eamon
Eva Fabbris
Roser Figueras
Jose Miguel G. Corts
David G. Torres
Liliana Godia
Nadia Hernndez Henche
Beatriz Herrez
Josep Inglada
Maribel Lpez
Mart Manen
Frederic Montorns
Merc Obn
Luis Francisco Prez
traduccin y correcciones
Alba Braza
Adam Graham
Mara Pons
Graham Thomson
Marina Vives
AGRADECIMIENTOS
fotografas
de las obras reproducidas sus autores
Ralph A. Clevenger / Cordon Press
Harun Farocki
Fundacin Francisco Godia, Barcelona
Fondazione Lucio Fontana, VEGAP,
Barcelona, 2013
Pierre Huyghe, VEGAP, Barcelona, 2013
Santiago Sierra, Courtesy Lisson Gallery.
VEGAP, Barcelona, 2013
impresin
Grfiques Trema
isbn
978-84-932824-3-1
depsito legal
GI-1568-2013
Reservados todos los derechos. El contenido de esta
publicacin no puede ser reproducido ni transmitido,
ni en todo ni en parte, por ningn sistema electrnico o
mecnico, incluyendo fotocopia, grabacin magntica,
o de cualquier medio de almacenamiento o recuperacin
de informacin, sin la autorizacin previa, por escrito,
de los titulares de los correspondientes derechos de
propiedad intelectual o de sus cesionarios.
Fundacin Francisco Godia, Barcelona.
Primera edicin, noviembre 2013