Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
@f
\~
~ ~
en
Z
~
l>
e eca.
ca.
..ca ..
ca
CD
'CD
.....
...
' \
\
- + .. -- - -
+
\
-+
-
...
-r
- + ---- ...
----~
l --. - -- ~ -
1
1
,
\
DEUX EN UN
Si l'ide de ville a bien besoin de quelque chose, c'est
d 'un nouveau dpart. En plusieurs points d'Asie, ce
commencement semble possible, cependant la nouvelle
ville-aroport de Soul est la premire fourn ir une
situation idale. D'un cot, en effet, elle s'appuie sur une
raison convaincante (le nouvel aroport de Soul sera un
centre global d'une importance cruciale) et, de l'autre,
elle dispose des moyens, dans un territoire vierge
combinant la beaut de la nature, l'intret cologique, le
potentiel structurel et la libert de pouvoir devenir un
exemple palpable de la fa~on dont l'homme est capable
de rinventer la condition urbaine, aux portes du vingte t-unime sicle.
La construction d'un aroport constitue un
DOS EN UN
Si alguna cosa precisa actualment la idea de ciutat s un nou
comenc;ament. A diversos punts d 'Asia aquests inicis semblen
possibles, pero la nova ciutat aeroport de Sel s la primera que
ofereix una situaci ideal; per un cant existeix una ra
convincent (el nou aeroport de Sel sera un centre global crucial) i
tamb els mitjans en un territori verge que combina la bellesa
natural, l'interes ecologic, el potencial estructural i la llibertat per
convertir-se en una mostra palpable de com l'home pot reinventar
la condici urba n a a l'avantsala del segle vint-i- .
La creaci d'un nou aeroport internacional constitueix un
extraordinari esforc; infraestructura!: carreteres d 'accs,
connexions a mb el centre de la ciutat i extensos moviments de
terres.
La creaci d'una nova ciutat constitueix tamb un extraordinari
esforc; infraestructura!.
La tesi d'aques t projecte s que un nic esforc; pot produir i
mantenir dos ambicions fonamentals; aixo s, crear, al mateix
temps, un aeroport i una ciutat absolutament moderns,
acomodant part de la congesti existent a Sel en una zona
especficament dissenyada per s uportar-la.
Un nou comenc;ament ha d'inicia r-s e sempre amb una crtica
d'allo existent. Sembla com si en el passat, les ciutats haguess in
estat moltboniques pero difcils d'habitar; o b extremadament
eficients pero mancades d'anima.
La ubicaci especfica de la ciutat aeroport - un hbrid entre allo
natural i allo artificial- ens permet generar una nova combinaci
de bellesa i eficiencia. La ciutat aeroport s un dialeg entre
aquestes dues condicions, en les quals cert nombre d'incidents les illes, les muntanyes , el mar, pero tamb els perfils compactes
deis avions- sn utilitzats per enriquir un diagrama urba
d'extremada eficiencia.
Per fer aixo es deforma un rectangle, dividit en franges
programatiques , i es fa m s complex ajustant aquestes
condicions excepcionals, de manera que a questes alteren les
franges per crear diferencies; allo universal es converteix en
especfic. En aquest procs es produeixen encavalcaments, tot
creant condicions hbrides i impureses programatiques. Al final,
la claredat diagramatica i la ciutat es converteixen en un mos aic
d"'accidents", encara que en aquesta ocasi ja no han estat
generats per la historia, s in ingeniats per l'home.
En el continent, tres "condicions" (un "polder", una "ciutat" i un
"port") defineixen un lmit artificial que completa la
modernitzaci d'aquesta secci.
Prise de position
Conditions dialectiques
Artificiel Naturel
Gnrique Spcifique
Pratique Utopique
Dtermin lndtermin
Posici.
Cond icions dialctiques
Artifi cia l
Generic
Pra ctic
Determinat
64
Natural
Especfic
Utapie
lndeterminat
U RBANI S ME
URBANISME
TRANSPORT 1 DPLACEMENT
TRANSPORT
Poli: NSIA.
Oest, llibertat,
policentric
Pole 1: NSlA.
Ouest, libert,
polycentrique
Polll: Sel.
Est, congesti,
concentTic
Pole 11: Soul
Est, congestion,
concentrique
65
Ciutat Mundial
Ville Mondiale
1 TRANSFERIA
Litoral
Littoral
Sel
Soul
CIUTAT AEROPORT
Hlghway
Qualitats dellloc
Qualits du lieu
Residenlial
R&D
H;ghTOCh
Programa requerit
Program me deman d
66
VILLE AROPORT
le creur de cette recherche est constitu par la cration
d'une nouvelle complexit urbaine . Suivant la vision
traditionnelle, les villes acquierent profondeur et
personna1it avec le temps et en elles s'entremelent des
substrats de conceptions d'urbanisme qui connuent en un
seul point. La rfrence a u pass fa it que certaines
],
...o
>-
"'..
<i
"'>-e
.....
e
67
mil
....a..
Zona residencial,
ABSORBENT. Absorbeix els
entorns del tur i el mar
Zone rsidentielle, ABSORBANT.
Absorbe les environs de la
colline et de la mer
n...r
Zona Intemac:ional,
SINUOSJTAT. Serpenteja des
de J'aeroport est
Zone lnternationale,
SINUOSIT. Serpente depuis
l'aroport Est
Zon a Cultural,
OCUPADOR INTERSTICIAL
Ocupa interstids e ntre
programes d e nsos
Zone Culturelle,
OCCUPANT INTERSTITIEL.
Occupe des interstices dans des
programmes den ses
Zona Mediambiental,
SINUOSITAT NORD-SUD
Serpenteja entre els turons
cap al mar
Zone Environnementale,
SINUOSIT NORD SUD.
Serpente des collines la mer
'
Universitat Mundial,
TRANSGRESSOR. Transgredei x
i transforma tates les zones
Universit Mondiale,
TRANSGRESSEUR. Transgresse
et transforme toutes les zones
68
- - - -----l:D
:--- - - -m
1- -
.-;;- - ---
- -- -- @]
-----1~
69
FRANJA DE LA UNIVERSITAT
MUNDIAL
FRANJA CULTURAL
ZONA D'ESBARGIMENT
CIUTAT INTERSTICIAL
FRANJA RESIDENCIAL
1 ABSORBENT 1
CIUTAT TURO
El campus de la Universitat
mundial s un segment vertical
de 600 metres d'ample que atravessa els quatre quilometres de
profunditat de la ciutat. Cada
una de les franges programa tiques que atravessen la universitat queda absorbida i transformada per aquesta en un
equivalent educatiu. La investigaci i el des envolupament es
converteixen en ciencies.
el sector internacional es conver
teix en llenges i ciencia poltica, etcetera. La universitat enriquira i s era enriquida a la
vegada perla ciutat, com esdevindra al centre financer, que
aplicara ii la teoria a la practica.
La universitat esta situada en el
centre i s'ha pensat com a una
de les caracterstiques fonamentals i destacades de la nova ciutat. Ates a la seva rellevancia,
tindra la possibilitat d'atreure a
es tudiants de tot el mn.
FRANJA AMBIENTAL
1
J
/
...{
-"~1}
11
---~
~~
11
FRANGE CU LTURELLE
DISS(M INATION
1 VILLE
___
l
1 ZONE
DE
INTERSTITIELLE
70
encourager la prolifration
d'organisations et de com merces
ayant pour objet l'environnement,
constitue un lment essentiel du
programme. Le sommet des collines
et le littoral fourniront des zones
d'exprimentation de sources
d'nergie alterna ti ves et qui servent
a u controle de la pollution.
FRANJA DE
COMER~
INTE RNACIONAL
1 ACUMULADOR 1 CIUTAT
FRANJA INTERNACIONAL
1 PERIFERIA 1 CIUTAT
FRANJA D' INVESTIGACIO 1
DESENVOLUPAMENT
CIUTAT ANELLA
1 RONDA 1
L'area d'investigaci i
desenvolupament envolta tota la
ciutat, tot maximitzant el
potencial perque aquesta es
reinventi periodicament al llarg
de la historia. Els hbrids
d'investigaci imprimiran un
dinamisme i una
contemporanei"tat perrnanent, al
temps que posaran emfasi en
una ciutat de pensadors en el si
de la nova ciutat.
PER IMETRE
LINIAL
:__
1
_L _ _
FRANGE DE RECHERCHE ET
D~VELOPPEMENT
VI LLE ANNEAU
allant d'organisations
internationales a grande chelle
telles que les NationsUnies a des
ambassades et a des quartiers
populaires.
1 P~RIPH~RIQUE 1
La zone de recherche et
dveloppement entoure
completement la ville, optimalisant
le potentiel qui lui permet de se
rinventer rgulierement au fil de
l'histoire. Les hybrides de recherche
impulseront un mouvement
dynamique et contemporain, en
meme temps qu'ils serviront ,
mettre l'emphase sur l'existence
d'une ville de penseurs au sein de la
nouvelle ville.
71
FRANGE DE COMMERCE
INTERNATIONAL 1 ACCUMU LATEUR
VILLE LI N ~AIRE
ASPECTES UTOPICS
prvus
LA ZONE D E L'AROPORT
LA ZONA DE L'AEROPORT
ILES
ILLES
l . Jlles
!les
2. Horitzont virtual
Horizon virtuel
3. Port
Port
4 . Ciutat polder
Ville polder
72
HO RI ZO N VIRTUEL
HORITZ VIRTUAL
el a d'autres services.
PORT
PORT
VILLE POLDER
CIUTAT PLDER
73
La n ova ciutat con sisteix en una manipulac16 d e franjes urbanes per a crea r solapaments
La nouvelle ville con siste en une manip ulation de franges urbaines a fin d e crer diverses cavits.