Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
5:Treball
Informtica
Curs 15/16
Rezi Sirbiladze
NDEX
1
Resum ....................................................................................................................................................................... 1
El Hardware ........................................................................................................................................................... 2
2.1
2.2
Arquitectura de un ordenador........................................................................................................... 2
2.3
2.4
2.5
2.6
La memoria .................................................................................................................................................. 6
2.6.1
2.6.2
2.6.3
2.7
3
Definicin de red....................................................................................................................................... 9
3.2
Protocolo TCP/IP...................................................................................................................................... 9
3.3
3.4
3.4.1
Resolucin inversa..................................................................................................................... 14
3.4.2
3.4.3
3.4.4
3.4.5
5.1.1
6
La guerra .......................................................................................................................................... 21
RESUM
Lobjectiu daquest treball s aprendre a formatar un treball des de zero. Sha d intentar realitzar
les accions automticament i no fer-les totes manualment.
Amb aquest tutorial es pretn aprendre a insertar salts de pgina i de secci, a fer una correcta
numeraci i vinculaci de ttols, aprendre a crear un ndex automticament, insertar taules dexcel.
s molt important seguir el manual si es vol obtenir el mateix resultat que el pdf final.
EL HARDW ARE
FIGURA 2.3.2
3
Por el bus circula informacin de diversos tipos: datos, direcciones de memoria y seales de
control. De manera que un bus est compuesto por lneas de diferentes tipos: de datos, de
direccin y de control.
Podemos clasificar los buses por el tipo de componentes que los utilizan:
Los buses que unen las partes internas de la CPU reciben el nombre de bus local. Es un
bus de poca longitud y de gran velocidad de transmisin. La velocidad de transmisin se mide en
bits por segundo.
El bus que une la CPU con la memoria principal se llama bus de sistema.
FIGURA 2.4.1
Esquema de conexiones mediante los distintos tipos de buses.
FIGURA 2.5.1
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
CPU.
Slots para memoria RAM.
Conector de cable IDE.
Puerto AGP para tarjeta grfica.
Slots PCI.
Puertosexternos.
Puertos para ratn, teclado y USB.
2.6 LA MEMORIA
El almacenamiento de los datos en el procesamiento de la informacin se realiza de diversas
maneras: En la memoria RAM, memoria cach, memoria ROM-BIOS
2.6.1 LA MEMORIA RAM.
Es un componente imprescindible para el ordenador; su misin consiste en tener preparadas las
instrucciones y los datos para que la CPU pueda procesarlos. Adems, esta memoria tambin
est encargada de almacenar temporalmente el resultado de las operaciones realizadas por la
CPU. La memoria RAM (Random Access Memory) es una memoria de acceso aleatorio en la que
se puede leer y escribir informacin; es voltil, por lo que al apagar el ordenador se pierden todos
6
REDES INFORMTICAS
IP (Internet Protocol). Pertenece al nivel de red, por lo tanto, es utilizado por los protocolos
del nivel de transporte como TCP para encaminar los datos hacia su destino. IP tiene nicamente
la misin de encaminar el datagrama, sin comprobar la integridad de la informacin que contiene.
El protocolo IP identifica a cada ordenador que se encuentre conectado a la red mediante su
correspondiente direccin, formada, como ya hemos visto, por un nmero de 32 bit que debe ser
nico para cada host, y que representamos, mediante el sistema decimal, con cuatro cifras de 8
bit separadas por puntos (p.e. 194.224.58.10)
FIGURA 3.2.1
arp, muestra y modifica las tablas de traduccin de direcciones IP a direcciones fsicas (ej.
"arp -a").
netstat, muestra estadsticas sobre los protocolos y sobre el estado de las conexiones
actuales (ej. "netstat -a" o "netstat -rs" ).
nbtstat, muestra la informacin del protocolo y las conexiones TCP/IP actuales (ej.
"nebtstat -a 192.168.0.53").
10
FIGURA 3.2.2
route, muestra la tabla de entradas y salidas relativas a las IP (ej. "route print").
La direccin de Internet (IP Address) se utiliza para identificar al mismo tiempo tanto a un
ordenador en concreto como la red a la que pertenece, de manera que sea posible distinguir a los
computadores que se encuentran conectados a una misma red. Con este propsito, y teniendo en
cuenta que en Internet se encuentran conectadas redes de tamaos muy diversos, se
establecieron tres clases diferentes de direcciones, las cuales se representan mediante tres
rangos de valores:
11
Clase
Primer Byte
Identificacin de red
Identificacin de hosts
Nmero de redes
Nmero de hosts
A
B
C
1 126
128 191
192 223
1 byte
2 byte
3 byte
3 byte
2 byte
1 byte
126
16.256
2.064.512
16.387.064
64.516
254
FIGURA 3.3.1
12
FIGURA 3.4.1
FIGURA 3.4.2
Esquema de funcionamiento del servicio DNS
13
Segn el alcance:
o
Por medios guiados: cable coaxial, cable de par trenzado, fibra ptica y otros tipos de
cables.
o
Por medios no guiados: radio, infrarrojos, microondas, lser y otras redes inalmbricas.
Cliente-servidor
Igual-a-Igual (p2p)
Red de bus
Red de estrella
Red en rbol
FIGURA 3.4.3
Topologas de red
Estaciones de trabajo: la mayora de los componentes de una red media son estaciones
de trabajo, como por ejemplo los ordenadores personales.
15
Servidor de archivo: almacena varios tipos de archivos y los distribuye a otros clientes en la
o
Servidor de impresiones: controla una o ms impresoras y acepta trabajos de impresin de
otros clientes de la red, poniendo en cola los trabajos de impresin.
o
Servidor de correo: almacena, enva, recibe, enruta y realiza otras operaciones
relacionadas con e-mail para los clientes de la red.
o
Servidor proxy: realiza un cierto tipo de funciones a nombre de otros clientes en la red para
optimizar el funcionamiento de ciertas operaciones (p. ej., guardar en memoria documentos u
otros datos que se soliciten muy frecuentemente), tambin sirve seguridad, esto es, tiene un
Firewall. Permite administrar el acceso a internet en una Red de computadoras permitiendo o
negando el acceso a diferentes sitios Web.
o
Servidor web: almacena documentos HTML, imgenes, archivos de texto, escrituras, y
dems material Web compuesto por datos, y distribuye este contenido a clientes que la piden en
la red.
o
Servidor DHCP: asigna de manera dinmica direcciones IP a los diferentes equipos que lo
soliciten.
o
Servidor de reserva: tiene el software de reserva de la red instalado y tiene cantidades
grandes de almacenamiento de la red en discos duros u otras formas del almacenamiento (cinta,
etc.) disponibles para que se utilice con el fin de asegurarse de que la prdida de un servidor
principal no afecte a la red. Esta tcnica tambin es denominada clustering.
Impresoras: muchas impresoras son capaces de actuar como parte de una red de
ordenadores sin ningn otro dispositivo, tal como un servidor de impresin.
Hub: permiten conectar entre s otros equipos y retransmiten los paquetes que recibe
desde cualquiera de ellos a todos los dems. Son tiles para interconectar unos pocos equipos,
pero presentan el inconveniente de generar un alto nivel de colisiones en el trfico de la red.
FIGURA 3.4.4
Conexin en red mediante Hub
FIGURA 3.4.5
Switch de 3COM
FIGURA 3.4.6
Cable de par trenzado UTP
Tarjetas de red: tambin llamadas adaptadores de red o NIC (Network Interface Card),
puesto que permiten la comunicacin entre diferentes ordenadores conectados a una red.
Hay diversos tipos de adaptadores en funcin del tipo de cableado o arquitectura que se utilice en
la red (coaxial fino, coaxial grueso, Token Ring, etc.), pero actualmente el ms comn es del tipo
Ethernet (norma IEEE 802.3), utilizando cable de par trenzado y conector RJ-45. Cada tarjeta de
red tiene un nmero de identificacin nico de 48 bits, en hexadecimal llamado direccin MAC
(p.e. 00-E0-18-12-34-56). Permiten velocidades de transmisin de datos de 10 Mbps 10/100
Mbps. Actualmente se estn empezando a utilizar las de 1000 Mbps, tambin conocida como
Gigabit Ethernet y en algunos casos 10 Gigabit Ethernet.
Tambin son NIC las tarjetas inalmbricas o wireless, con norma IEEE 802.11. Las ms
populares son la 802.11b que transmite a 11 Mbps con una distancia terica de 100 metros y la
802.11g que transmite a 54 Mbps.
FIGURA 3.4.7
Conexiones de redes de cable
18
FIGURA 3.4.8
Modelo de red local
Mediante cable par trenzado UTP de Categora 5 y conectores RJ-45 conectaremos las tarjetas
de red de las estaciones 1 y 2 al Hub y, con el mismo tipo de cable, conectaremos el Hub a la
nica entrada RJ-45 del RouterWi-Fi monopuerto.
FIGURA 3.4.9
FIGURA 3.4.10
FIGURA 3.4.11
Adaptador de red
19
fou un conflicte bllic que va tenir lloc a Europa i al Prxim Orient entre 1914 i 1918. La poltica
exterior cada vegada ms agressiva d'ustria-Hongria, Rssia, i especialment Alemanya va
originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a
Sarajevo, Bsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'ustria. Desprs de la
declaraci de guerra d'ustria a Srbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure
implicats en el conflicte. Rssia es va mobilitzar en suport de Srbia els dies 29 i 30 de juny.
Alemanya va declarar la guerra a Rssia l'1 d'agost i a Frana el 3 d'agost.[2] Dels 32 pasos
beligerants, els principals pasos involucrats van ser, d'una banda, els anomenats aliats:
Frana, l'Imperi Britnic, Srbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itlia, i de l'altra les
Potncies Centrals: l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongars, l'Imperi Turc i Bulgria.
FIGURA 3.4.1
Finalitz amb la signatura de l'Armistici de Compigne l'11 de novembre de 1918,[3] que establia
la derrota de les potncies centrals, provocada ms per un desgast que impossibilitava la
continuaci de l'esfor militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisi
dels dos bndols de no arribar a un statu quo desprs dels primers mesos de guerra, amb l'estil
de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als
conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambds bndols van haver d'anar adaptant-se a
noves situacions estratgiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una
escalada militar sense precedents en la histria europea que caus un total de nou milions de
morts.
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuraci de la geografia europea: quatre grans
imperis, l'austrohongars, l'alemany, l'otom i el rus, van deixar d'existir, i van aparixer els nous
estats de Txecoslovquia, Iugoslvia, Hongria, Estnia, Letnia, Litunia, Finlndia i Polnia.
Alemanya, a ms, perd les seves colnies d'ultramar.
20
A finals del segle XIX, un cop unificada Alemanya, el canceller Otto von Bismarck va
desenvolupar una poltica destinada a consolidar el poder alemany a Europa. La seva estratgia
va comenar amb un potent pla diplomtic per acabar amb l'hegemonia poltica que Anglaterra
exercia a Europa. Anglaterra, per, semblava ms preocupada pel domini dels seus territoris
colonials. Bismarck tamb va intentar allar Frana que, a part de ser el seu enemic tradicional,
reivindicava el retorn dels territoris de l'Alscia i la Lorena, perduts el 1871 a conseqncia de la
guerra francoprussiana.
El 1873 Bismarck aconsegu que els tres emperadors europeus signessin una aliana: Guillem I
d'Alemanya, Alexandre II de Rssia i Francesc Josep I d'ustria. Posteriorment s'hi incorpor
Itlia. Aquesta aliana era poc realista, ja que l'imperi austrohongars i Rssia es disputaven la
influncia dels Balcans, i Alemanya es vei obligada a decidir-se. Finalment va renunciar a la
participaci de Rssia, per va aconseguir un comproms de neutralitat, i aix va nixer la Triple
Aliana (1882): Alemanya, ustria i Itlia.[4]
5.1.1 LA GUERRA
1
Morts:
Ferits:
Desapareguts:
5.520.000
12.831.000
4.121.000
4.386.000
8.388.000
3.629.000
FIGURA 5.1.1
22
Per la seva banda Frana desitjava obtenir la revenja del fracs sofert en la Guerra francoprussiana de 1870 contra Alemanya. En les escoles
s'encoratjava als nens desprs de les reformes de Jules Ferry, a acolorir Alscia i Lorena en negre sobre el mapa de Frana (territoris que havia
cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generaci va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870. De totes maneres, la
recuperaci de l'Alscia i la Lorena fou ms una conseqncia de la guerra que no una idea plantejada seriosament pel govern i per l'estat
major francs abans del conflicte.
FIGURA 5.1.1
Un punt especialment conflictiu era el de Bsnia. L'imperi austrohongars havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb
certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de Srbia per controlar Bsnia, amb la idea de reunir en un mateix pas tots els
serbis, provocaren continus conflictes a Bsnia, de manera que el govern austrohongars decid suspendre'n l'autonomia i anne xar directament
el territori a l'imperi.
A ms, els dos enemics seculars de l'Imperi Otom continuen la seva poltica tradicional. L'imperi Austrohongars desitja continuar la seva
expansi en la vall del Danubi, fins al mar Negre. Rssia, que est lligada histricament i cultural-ment als eslaus dels Balcans, de confessi
ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva poltica de conquesta d'u n accs lliure al
Mediterrani, que passa pel control dels estrets (el Bsfor i els Dardanels) i, en darrer terme, pel control de la capital otomana. Evidentment
24
25