Núm.

111· X Aniversari PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA MAIG 2010
www.indicadordeeconomia.com

X Robert Benaiges, alcalde de Cambrils (PSC) Oposición empresarial

contra la subida del IVA
‘Cambrils desbloquea el desarrollo del polígono Los distintos sectores econó-
micos consultados coinciden
Belianes y abre la puerta a las empresas’ en mostrar su malestar y su
incomprensión hacia la medi-
Según avanza el alcalde de Cambrils, Robert Be- cionados con industrias escaparate, servicios y da gubernamental que entra-
naiges, antes del verano estará desbloqueado el compañías relacionadas con las nuevas tecnolo- rá en vigor en julio, de au-
proyecto de ampliación del polígono Belianes con gías. Por otra parte, los sectores más emblemáti- mentar en dos puntos el Im-
lo que el municipio pondrá a disposición de las cos del municipio (comercio, turismo, restaura- puesto sobre el Valor Añadi-
empresas unas 45 hectáreas para sectores rela- ción) siguen fuertes pese a la crisis. Págs.32-34 do (IVA). Págs. 2-3

ESPECIAL PETROQUÍMICA
Rolls-Royce Marine España
estima un crecimiento del
5% por sus mejoras
en las motorizaciones
Pág. 6

Pinturas Travé
Innova con tratamientos
al agua para madera
Pinturas Travé de Vimbodí
(Conca de Barberà) especiali-
zada en la restauración, trata-
miento de la madera y comer-
cialización de barnices, ha
diversificado su actividad con
la técnica de la inmersión en
agua. Pág. 8

Aicrov
Su nueva máquina permite
3.000 envases a la hora

La tarraconense Aicrov, inge-

niería especializada en envases
para productos líquidos, ha dise-
ñado una nueva máquina con la
que ha automatizado y acelerado
el proceso de fabricación a 3.000
Las compañías atestiguan cierta estabilización de los procesos productivos y un ritmo de la actividad cada vez más largo y estable. XAVI JURÍO envases/hora. Pág. 9

La escasez de materias primas
ralentiza la actividad química
El sector califica al ejercicio 2010 de ‘transición’ tras la profunda crisis de 2009
El sector petroquímico tarraconense
constata los famosos brotes verdes, aun-
que cataloga de todas formas la recupe-
ración de manera «inestable y segura».
Además, como so obreañadido, las com-
pañías detectan una falta de materias
primas que les impide aprovechar de
formaa más ventajosa el comienzo de la
salida de la crisis.
Lo peor ya ha pasado en el sector in-
dustrial petroquímico de Tarragona.
Después de los reajustes, los recortes, las
optimizaciones y hasta uno que otro
cierre de planta, la actividad parece
haberse repuesto o como mínimo, ajus-
tado a las nuevas exigencias del merca-
do. Los brotes verdes detectados en
pleno fragor de la crisis los ha notado el
sector petroquímico, pero con el impe-
dimento de no poderles sacar todo el
rendimiento que hubiera deseado,
dado que en estos momentos se consta-
ta una escasez de materias primas que
está afectando a varios segmentos de la
actividad como, por ejemplo: acrílicos,
estirenos, propilenos o butadienos.
Por lo tanto, las plantas podrían estar
produciendo más. Una circunstancia
que no se está dando y que a su vez está
creando una fuerte presión sobre los
precios de venta.
Pese a todo, las compañías siguen a-
postando por los desembolsos ya que,
Oasi
Tinet alcalza los 30.000 usuarios,
5.000 de ellos con página ‘web’
El Organisme Autònom per
a la Societat de la Informació
(Oasi) celebra su décimo ani-
versario con un éxito total de
su portal Tinet, que ya cuenta
lejos de considerarlos un coste, se mues- con más de 30.000 usuarios,
tran convencidas que son una inversión 5.000 con web. Pág. 18
con resultados a medio plazo y un escu-
do para salvaguardar el éxito en el futu-
ro. Un éxito que pasa indiscutiblemente
por reparar la imagen deteriorada que
ha podido tener el sector debido al
impacto en el medio ambiente o la inse-
guridad que puedan derivarse de sus
quehaceres industriales. Así, la estrate-
gia es convencer a la opinión pública de
que la química es la reparadora de los
macro problemas mundiales, esto es, la
potabilidad de las aguas, la alimenta-
ción humana y animal, la movilidad, la
salud o la eficiencia energética, entre
otros. Págs. 10-19
02
Una subida ‘inoportuna’
Todos los agentes económicos, contrarios al aumento de la tasa del IVA en dos puntos
C.M. RUIZ - R. PALOMARES - L. TOST
TARRAGONA-REUS-VILA-SECA
La subida del Impuesto so-
bre el Valor Añadido (IVA)
«no puede ser más inoportu-
na», según calificaan los prin-
cipales agentes económicos
consultados por Indicador.
Una medida que entrará en
vigor a partir del próximo 1
de julio de este año. Dichas
fuentes conside eran que la
situación económica actual
«sigue sumida de pleno en
la incertidumbre y la rece-
sión», y lejos de empobrecer
más los bolsillos, las medi-
das fiscales lo que deberían
de hacer es «incentivvar el
empleo» y por ende «la crea-
ción de riqueza».
Existe un fuerte malestar entre
los diferentes agentes económi-
cos que califican la subida del
IVA «totalmente fuera de lugar e
ilógica para los tiempos que
corren». Aseguran que, a una
economía ya aquejada y dolorida
por la fuerte recesión reinante, lo
último que le conviene es
«fomentar el ahorro por el retrai-
miento del consumo a conse-
cuencia de los encarecimientos
de los artículos y servicios». «Hay
-resaltan- que estimular el capital
circulante y no todo lo contra-
rio».
Es más, unos 26 millones de
personas perciben unos ingresos
inferiores a los 30.000 euros, el
88,7 por ciento del total. Precisa-
mente estos, serán los que ten-
drán que pagar buena parte de la
subida del IVA aprobada por el
Gobierno, lo que según los
comerciantes, «retraerá indiscuti-
blemente el consumo». Es decir,
el colectivo con menos poder
adquisitivo será el que se verá más
afectado, aparte de los 18,4 millo-
nes de pensionistas y los mileuris-
tas, que son el 63 por ciento de
los asalariados.
Y esto no acaba aquí. Los agen-
tes económicos temen que, con
esta medida, «volverá a producir-
se el fraude fiscal como ya suce-
dió en otras crisis, cuando se
subieron los impuestos». Y aña-
den que lo más lógico hubiese
sido proceder de esta manera
cuando la recuperación ya hubie-
se hecho acto de presencia.
En España hay tres tipos de
IVA: el general, el reducido y el
superreducido. El primero grava
bienes que no son de primera ne-
cesidad, el reducido incide sobre
la hostelería y el turismo, y el ter-
cero sobre los bienes básicos. La
intención es subir en dos puntos
el régimen general del IVA del 16
al 18 por ciento, así como el tipo
reducido, del siete al ocho por
ciento. Con ello, el Gobierno pre-
vé recaudar 5.100 millones más.
El presidente del Colegio Ofi-
cial de Agentes de la Propiedad
Inmobiliaria de Tarragona, Gil
Cristià, no comparte el hecho de
que la anunciada subida del IVA
haya podido estar ya asumida por
los mercados: «los impuestos no
se descuentan sino que incre-
mentan los costes sobre cualquier
producto que sea puesto a la
venta».
Asimismo, Cristià no acaba de
comprender por qué, en un mo-
mento en el que las ventas han
menguado, «se decide subir los
impuestos; lo que se debería
hacer es poner facilidades para
facilitar y hacer más atractivo el
consumo».
Un procedimiento del cual sí
que se han favorecido otros sec-
tores como, por ejemplo, el de la
automoción con la habilitación
de un paquete de ayudas para
estimular la demanda. En este
sentido, el presidente del Colegio
Oficial de Agentes de la Propie-
dad Inmobiliaria de Tarragona
‘Se estimula el
ahorro en un
momento de
retraimiento de la
demanda’
considera que «la automoción ha
tenido todo tipo de facilidades y
no ha tenido que hacer frente a
ninguna subida de impuestos».
Sin embargo, al sector de la
construcción, «se le han retirado
todo tipo de bonificaciones y ade-
más a partir de julio la vivienda
será más cara». «Parece que no se
entienda -añade Cristià- que el
sector de la construcción siempre
ha sido el motor económico del
país». Y gracias al mismo, «otros
sectores basan su razón de ser, co-
mo por ejemplo, la electricidad,
la carpintería, la yesería, la alba-
ñilería, la soldadura, la fontane-
ría, los sanitarios, las fábricas de
muebles, los electrodomésticos,
la industria textil…».
Cristià asegura que cuando lle-
garon los primeros in-puts de la
subida del IVA al Colegio Oficial
de Agentes de la Propiedad In-
mobiliaria de Tarragona la medi-
da escandalizó a todo el colectivo
teniendo en cuenta el parón
experimentado por la actividad
inmobiliaria. «Si se quiere esti-
mular que el sector vuelva a reac-
tivarse -recalcó- las medidas tie-
INFORME
Fiscal
nen que ser estimulantes no des-
motivantes: si alguien no puede
adquirir un piso por la cantidad
que se vende, debido a la actual
situación, imagínese ahora que
serán más caros».
A título personal, Cristià pro-
puso que se diseñen subvencio-
nes para aquellos compradores
interesados en una vivienda desti-
nada a primera residencia.
«Cuanto más se estimule, más se
facilitará la compra y, por lo
tanto, se favorecerá el dinero cir-
culante».
Prospecciones
Ante la posible estrategia del
Estado para buscar liquidez y
recursos de forma rápida en
momentos de crisis económica,
el presidente del Colegio Oficial
de Agentes de la Propiedad
Inmobiliaria de Tarragona no
acaba de ver la efectividad de la
medida: «este tipo de iniciativas
lo que fomentan es el aumento
de las tasas de ahorro, ya que ante
el aumento de los precios el con-
sumidor retrae el gasto. Si no se
facilita -insiste- la circulación de
dinero, se incumple aquella com-
probada teoría económica que
sentencia que el dinero crea
‘Volverán a
dispararse los
índices de
fraude fiscal’
dinero».
Así, si la tendencia es la de pro-
liferar el ahorro y frenar el con-
sumo, Cristià está convencido de
que «se seguirá sin poder crear
nuevos puestos de trabajo que
reduzcan las altas tasas de desem-
pleo que padece el país».
En cuanto a la suavización de la
crisis detectada en los últimos
meses, Cristià distinguió entre la
recuperación, en la cual «no
creo», alegó, y otra, la oportuni-
dad de hacer una adquisición en
donde se dan unos condicionan-
tes «que después no serán tales
MAIG 2010
con la subida del IVA». El presi-
dente del Colegio de Apis está
convencido de que el Gobierno
volverá a verse obligado a adoptar
una serie de medidas para reacti-
var las ventas o de lo contrario la
situación se presenta grosso mo-
do «muy crítica». «Si no se tras-
mite tranquilidad a los mercados
y seguridad al comprador, no se
conseguirá salir de la situación,
los llamados brotes verdes no son
garantía de nada».
Respecto al impacto que el
incremento del IVA puede tener
sobre el sector de la automoción,
el colectivo lo atisba como un im-
pedimento más ante la crítica y
difícil situación que acontecerá,
una vez que se agoten las ayudas
de los distintos gobiernos para
estimular la compra de vehículos.
Un paquete durante el primer tri-
mestre de 2010 ha permitido, en
las comarcas de Tarragona,
incrementar las ventas de auto-
móviles en torno a un 50 por
ciento.
Fuentes de la Asociación Em-
presarial de Tallers de Repara-
ción i Venedors d'Elements d'Au-
tomoció (Astavee) comentan que
la subida del IVA de dos puntos
porcentuales (del 16 al 18 por
ciento) podría llevar al traste las
esperanzadoras cifras que las ayu-
das económicas han conseguido
insuflar en la actividad y es que el
denominado Plan 2000E-2010 ha
tenido una incidencia del 65 por
ciento sobre el total de ventas ulti-
madas por el sector de concesio-
narios.
Por todo ello, Astave reclama u-
na ampliación de las dotaciones
económicas establecidas tanto
por el Estado como por la Gene-
ralitat que permita a los agentes
de venta poder cumplir con las
operaciones de subvención a
favor de los clientes efectuadas
durante el primer trimestre de
2010, de las cuales, asegura, «una
importante cantidad no se ha po-
dido introducir en el sistema in-
formático de validación debido al
colapso que ha padecido desde
su puesta en marcha».
Recuérdese que hasta el pasa-
do 25 de marzo, se produjo un
retraso de la apertura del sistema
informático de la entidad colabo-
radora encargada de tramitar las
ayudas, incidencia que provocó
que, en tan sólo 72 horas, se ter-
minara la subvención concedida
por parte de la Generalitat con-
sistente en el prorrateo del 70
por ciento de la dotación y ade-
más esté a punto de agotarse la
línea de subvención procedente
del Estado.
Leonor Bartolí, presidenta de
2010 MAIG
la Unió de Botiguers de Reus ase-
gura que la subida del tipo impo-
sitivo del IVA afectará de manera
«importante» al sector comercial.
En concreto, Bartolí señala dos
razones. Por una parte, considera
que debido al carácter generali-
zado de este impuesto, «se debili-
tará el poder adquisitivo princi-
palmente a los consumidores de
rentas más bajas, que no tienen la
posibilidad de recuperarse de
este sobre coste».
Consecuentemente, Bartolí ar-
gumenta que «los comerciantes
se verán obligados a absorber la
mayor parte del impuesto, afec-
tando al margen comercial». Así,
la presidenta de la Unió de Boti-
guers subraya que este cambio
legislativo no hará más que agra-
var la situación actual del comer-
cio. «La gravedad de la medida es
que esta reducción del margen
El turismo pide un
aplazamiento ante la
imposibilidad de
repecutir el impuesto
bruto se sumará al acentuado
descenso de las ventas que la
intensa crisis económica está pro-
vocando». Asimismo, Bartolí
añade una tercera consecuencia
negativa con repercusiones
importantes: el elemento psicoló-
gico. «El impacto psicológico no
se cuantificará, pero retraerá las
ventas».
El sector comercial, expone
Bartolí, entiende que el gran pro-
blema actual es el paro: «sólo
reduciendo las escandalosas
cifras de más de cuatro millones
de personas desempleadas es
cuando se podrá salir de la crisis».
Bartolí argumenta que «la reduc-
ción del paro incentivaría real-
mente el consumo, equilibraría
el sistema financiero y el banca-
rio, y reduciría ostensiblemente
el déficit público».
En cambio, señala que la subi-
da del IVA es una medida que
traerá inherente «un incremento
03
INFORME
Fiscal
del fraude fiscal». Por último, asociación apartamentística ase-
señala que han sido «las iniciati- mejó cada vez más la actividad
vas electoralistas las que han pro- turística con la agrícola en el sen-
vocado el gran déficit en las cuen- tido de que «hasta el último
tas públicas». momento estamos pendientes de
Josep Graset, presidente de l'A- si llueve o no», en sentido figura-
ssociació d'Apartaments Tu urístics do.
de la Costa Daurada, considera Graset adelantó que la tempo-
que la subida tiene un impacto rada turística tiene todos los visos
directo «sobre nuestros nego- para ser continuista con respecto
cios» ya no sólo por el incremen- a la evolución que cursó el sector
to de los precios y la consecuente en la anterior campaña, «aunque
afectación de la demanda sobre existen in-puts que invitan a pen-
la clientela, sino que «arremeterá sar que podría detectarse un leve
directamente sobre nuestra cuen- incremento de los volúmenes de
ta de resultados, debido a que los ocupación entre uno o dos pun-
contratos con las agencias para tos más». En estos momentos, si
esta temporada estival ya están fir- se comparan las reservas efectua-
mados con el IVA incluido». das hasta la fecha con las realiza-
Asimismo, a juicio de Graset, la das el año pasado por estas
medida fiscal llega «en uno de los La automoción aúna la subida del IVA con la finalización del Plan 2000E. X.J. fechas, «estamos un punto por
peores momentos para los nego- encima».
cios turísticos», ya que, aparte de medida fiscal, sino que consideró (C
Cehat) será la de presionar todo Desde la Cehat se advierte del
la afectación de los volúmenes de que «estaba totalmente fuera lo posible, aunque Graset se mos- fuerte impacto recibido por la
ocupación por culpa de la crisis, lugar» en un momento como el tró receloso de los resultados que actividad turística con motivo de
«España no puede permitirse ser actual. puedan obtenerse, puesto que las cancelaciones aéreas causadas
más cara cuando más competen- Pese a todo, «no nos quedará «queremos dejar claro que esta- por la erupción del volcán de
cia recibe por parte de otros des- más remedio que acatar una ini- mos totalmente en contra». Islandia, en total más de 5.000
tinos turísticos como Turquía». ciativa de tal calibre e impacto». Graset aprovechó para intentar vuelos aplazados en toda Europa.
Graset calificó al turismo como La oposición del sector turístico hacer una valoración de la tem- Ante las considerables pérdidas
«uno de los motores de la econo- ya no sólo se fundamenta en porada, pero, dadas las actuales económicas sufridas, la patronal
mía española» y tildó de «arries- razones de márgenes comerciales circunstancias, «si antes ya era turística propondrá al Gobierno
gado» para sus expectativas de fu- y de beneficios empresariales, difícil, ahora se hace del todo el aplazamiento de la puesta en
turo poner en jaque a la activi- sino por todo lo que comporta. imposible». Y es que «la clientela marcha de la subida del IVA
dad. El presidente de la asocia- La estrategia del sector, a través cada vez reserva más a última hasta el próximo mes de octubre,
ción apartamentística ya no sólo de la Confederación Española de hora para escoger y planificar sus teniendo en cuenta la imposibili-
calificó de «peregrina» la citada Hoteles y Alojamientos Turísticos vacaciones». El presidente de la dad de poder repercutirlo a los
turistas nacionales y extranjeros
que han contratado servicios ho-
teleros donde el mencionado
Se disparan un 20% los costes de explotación impuesto viene incluido en la
tarifa acordada.
La actividad turística es una de las que más ha cupante. Arbó argumenta que se ha hablado con
aguantado la crisis, pero el aumento del impuesto todos los políticos y la Comisión de Turismo de la Potenciación
del IVA disparará de un 20 a un 25 por ciento los Generalitat, pero «parece ser que a nivel de sector, A parte de la potenciación de
costes de explotación hotelera. En el apartado de consideran que no es relevante, aún así en este país las campañas promocionales del
personal, los costes de suministro llegarán a aumen- hay 400.000 empresas, y la mayoría de menos de destino turístico español por par-
tar un 30 por ciento, llevando este sector a unos 10 trabajadores», apostilla. te de las Oficinas Españolas de
márgenes cada vez más bajos. Desde la Associació Hotelera se quejan de las Turismo, la transformación de las
La presidenta de l’Associació Hotelera Salou- pocas ayudas que recibe el sector, a diferencia del cancelaciones aéreas en nuevos
Cambrils-La Pineda, M. Eugenia Arbó, explica cómo sector automovilístico, y recuerdan que desde el viajes para compensar las pérdi-
esto, sumado al incremento que ha habido en dos Cehat se ha pedido un IVA reducido, como ya tienen das y un aplazamiento del pago
años de la factura eléctrica y de gas, entorno al 25 y otros países como Irlanda, Holanda, Grecia y de las cuotas de la Seguridad So-
20 por ciento respectivamente, y a la subida de 4,9 Turquía. Su presidenta asegura que «somos el recur- cial de los meses de abril y mayo
puntos en la media de salarios laborales -que situa- so de todos en momentos puntuales, pero, a la hora de 2010, a fin de que las empre-
ban la bajada de ingresos en un 17 por ciento-, supo- de plantear la sostenibilidad hotelera a largo plazo, sas hoteleras dispongan de la
ne un impacto muy importante y una situación preo- no se hace nada», sentencia. liquidez que han perdido en este
periodo. Q
04 MAIG 2010
EDITORIAL

Editorial En veu alta

‘Pacte per al Desenvolupament’ El petit pas per a l'home
Independientemente de las medidas económicas y siones en el territorio. En definitiva, conseguir que Ta- Cert és que, en quaranta són moltes les barreres arqui-
estructurales aplicadas por las compañías del site petro-rragona siga siendo atractiva tanto para los nuevos in- anys, la humanitat ha avançat tectòniques amb què molts
químico tarraconense para ajustarse al actual marco re- versores, como en su posicionamiento competitivo a salts vertiginosos. La tecnolo- ciutadans cada dia topen
cesivo, el sector, representado por la Associació Empre- internacional. gia ha aconseguit realitats sense que ningú no hi posi
sarial Química de Tarragona (AEQT), se encuentra su- Asumido ya el que fuera conocido como Pacte de impensables, només creïbles solució.
mido en un debate y reflexión para vislumbrar ideas y Progrès, el compromiso de la petroquímica para mini- en la gran pantalla. També la Els governs s'omplen la
estrategias con las que conseguir posicionar a mizar su impacto contra el medioambiente (yendo más ciència ha ofert grans desco- boca amb les ajudes econò-
Tarragona en un lugar destacado -de una vez por todas- allá incluso de las premisas que marca la ley de cara al briments en el terreny de la miques als més desafavorits,
en el mapa petroquímico mundial. respeto medioambiental) y para abrirse a la sociedad, la medicina, química i biologia. però després moltes d'aques-
Y es que, aparte de cómo reajusten las compañías sus petroquímica tarraconense inicia una nueva era con el Per la seva banda, les comuni- tes encara avui s’han de
producciones a las demandas y a los requerimientos de que ha catalogado como Pacte per al Desenvo- cacions viuen un moment cobrar. El mateix passa amb
los mercados, la fuerte competencia proveniente de lupament. sense precedents des de la les pensions, en què les sol·lici-
En definitiva, es conse- posada en marxa d'Internet. tuds es regeixen per una sèrie
guir materializar todo lo Ens trobem en un segle XXI de requisits quasi impossibles
La química, asumidos sus objetivos de abrirse a la sociedad y de expuesto: Tarragona, un amb una nova realitat per des- de complir i d’incompatibili-
referente químico de pres- cobrir i de possibilitats infini- tats que no fan més que desa-
respeto medioambiental, lucha ahora por posicionar a Tarragona
tigio, pero no sólo desde la tes. favorir.
como atalaya en el mapa petroquímico mundial óptica del esfuerzo empre- Però què queda d'aquell Així, doncs, si s'ha aconse-
sarial de las compañías, petit pas per a l'home? És evi- guit enviar coets a l'espai, unir
otros sites europeos, Asia y Oriente Medio, obliga a un sino también desde la colaboración y la complicidad de dent que ens trobem en una els extrems del planeta amb
profundo replanteamiento: el diseño de estrategias todos los agentes económicos del territorio. societat plenament desenvolu- noves formes de transport i
más globales, la redefinición de una actividad más pro- «Ya nadie duda que la industria aporta bienestar a la pada i en la qual un alt per- llegir un llibre fent un clic,
ductiva y efectiva, el favorecimiento de sinergias de población desde el punto de vista salarial y que se ha centatge de la població gau- seria l'hora de posar l'accent a
compañías y estrecha colaboración entre todos los a- convertido en un agente principalísimo», analiza el deix del que seria un estat del aconseguir no només futurs
gentes económicos del territorio. director general de la AEQT, Ramon Fontboté, quien benestar, crisis econòmiques a millors, sinó també un ama-
Desde la AEQT se insta a la Administración a dar un además, estimula a la universidad y a la Cambra de Co- banda. Però, a aquesta impres- ble i just present. Q
paso más allá. A plantearse nuevos retos y dar por cum- merç a seguir progresando en su proceso de integra- sionant radiografia de primer
plidos viejos objetivos y sensibilidades como pueden ser ción y colaboración con el sector. món, encara li queden moltes
la salud y el medioambiente. «Estamos en una fase de observación de cómo actú- puntes perquè sigui una reali-
Por consiguiente, la patronal reclama una mayor pre- an otros sites del mundo y en la mayoría de ellos hemos tat plena.
disposición del ente público hacia lo que representa el observado una constante: la complicidad que tienen Les ciutats gaudeixen d'in-
mundo industrial. «La industria es el primer generador con la Administración», recalca Fontboté. fraestructures que garantei-
de riqueza», «sin industria no hay servicios», son algu- Y desde un punto de vista interno, las compañías en- xen la interconnectivitat abso-
nas de las premisas que la patronal enarbola para evi- tienden que, para avanzar, tienen que ahondar en el es- luta. Però, en canvi, en el seu si
denciar el papel protagónico que realiza en la arena tablecimiento de sinergias entre ellas mismas, máxime
económica y su contribución al estado del bienestar las empresas auxiliares que ven en las multinacionales,
mediante la creación de empleo y generación de inver- un excelente partner para la internacionalización. Q

La dada
10% de rentabilidad
Es lo que ofrecen las energías renovables a los inversores,
teniendo en cuenta, por ejemplo, que los desembolsos en
fotovoltaica son mínimos y las posibilidades de finan-
ciación pueden ser de más del 70 por ciento.

Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editora: ROSA JUSTE PARRILLA
Director: CARLOS M. RUIZ
Coordinació: RAQUEL PALOMARES, LAIA TOST
Redacció: NOEMÍ POLLS, ANNA POLO, ACN
Fotografia: XAVIER JURÍO
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
Correcció: MÒNICA LÓPEZ
redaccio@indicadordeeconomia.com
maquetacio@indicadordeeconomia.com
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
Comercial i Administració:
comercial@indicadordeeconomia.com
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
Director General: FELIP GUSPI BORI
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
NOTA
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-
nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-
tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2010 MAIG
Shirota Functional Foods,
pionera en innovació tecnològica
L'empresa reusenca incorpora tecnologia farmacèutica als seus laboratoris
LAIA TOST / REUS
Shirota Functional Foods (SFF)
estrenava el mes d’abril passat
les noves instal·lacions ubicades
al Tecnoparc de Reus. Es tracta
d'uns laboratoris amb tecnologia
pionera a l'Estat, que fins ara
només s’havia utilitzat en indús-
tria farmacèutica. Els equipa-
ments de SFF han suposat una
es de 2007, de sis
inversió, de
milions d’euros i permetran evi-
denciar els beneficis de nous
principis actius enn l'organisme,
un cop s’hagin incorporat en
matrius alimentàries. SFF aposta
per la investigació amb fons
vegetals autòctons com ara la
magrana i el raïm.
Una superfície de 300 metres
quadrats és la que ocupen els
nous laboratoris de Shirota
Functional Foods. En aquest
nou espai, l'empresa fa un pas
més cap a la innovació en la
indústria alimentària incorpo-
rant equipament pioner a
Espanya, una tecnologia fins ara
només aplicada en indústria far-
macèutica.
SFF és una empresa dedicada
a la identificació, extracció i
separació de principis actius per
a la seva incorporació en matrius
alimentàries i l’obtenció de nous
aliments funcionals. Els nous
Cómo evitar
conflictos entre los socios
Trascendentales los acuerdos en el momento de la constitución
REDACCIÓN / REUS
Cuando se crea una empresa
el acicate de la ilusión puede
dejar al margen la necesidad de
estipular unas normas que
hagan frente a los posibles con-
flictos que pueden surgir en un
futuro. Muchas veces los estatu-
tos sociales son simples, senci-
llos, con los mínimos para
poder actuar, pero sin tener en
cuenta las circunstancias con-
cretas de la empresa ni los pro-
blemas o dificultades que pue-
den darse entre los socios.
En el momento de la cons-
titución de la sociedad o des-
pués, mediante un acuerdo pri-
vado, podemos evitar y dejar
cubiertos muchos de los proble-
mas que pudieran surgir en un
futuro. Esta fue la idea básica de
Els equipaments de SFF han necessitat unes inversions de sis milions d’euros.
laboratoris de SFF n’evidencia-
ran els beneficis per a l'organis-
me, un cop incorporats en
matrius alimentàries. A més, els
laboratoris compten amb 11
investigadors de diverses especia-
litats, set dels quals són doctors.
Així, les instal·lacions es divi-
deixen en tres àrees de treball.
La primera és la Unitat de
Processos i Tecnologia
d'Aliments, en què s'investiga
per a l'obtenció de compostos
bioactius d'origen natural. És en
aquesta unitat on tenen un pes
important els equipaments d’al-
ta tecnologia, com ara l'extrac-
ció per fluids supercrítics, entre
d’altres metodologies innovado-
la conferencia Conflictos entre
socios. Cómo evitarlos, cuarta
del ciclo que bajo el título de
Aulas Formativas de Jurisa se
vienen desarrollando cada cier-
to tiempo desde octubre pasado
en las dependencias de Jurisa
en Reus.
La persona encargada de im-
partir la conferencia fue
Mónica Martín, responsable del
departamento jurídico de
Consultoría Jurisa.
Martín subrayó la importante
necesidad de todas las empresas
de planificar a través de los pac-
tos parasociales, los estatutos y,
en su caso, el denominado pro-
tocolo familiar, a fin de evitar
en lo posible conflictos ulterio-
res.
La explicación se centró en
los pactos parasociales que
EMPRESES
Innovació
‘Shirota preveu
la creació d’un
consorci empresarial,
hospitalari i de
recerca aquest 2010’
res. Jordi Valls, director de
Shirota, remarca la importància
de l'ús de diferents tecnologies.
«És important anar canviant de
sistemes d'obtenció, perquè del
que es tracta és d'obtenir dife-
rents ingredients. És per això
Mónica Martín definió como
«aquellos acuerdos a los que lle-
gan los socios de una empresa
con el fin de completar, concre-
tar o modificar sus relaciones
internas, legales y estatutarias y
regular todos aquellos aspectos
cuya regulación a través de esta-
tutos sociales resulta insuficien-
te o demasiado rígida, o incluso
cuando su contenido se prefie-
ra mantener reservado entre
sus firmantes».
Martín desmitificó que este ti-
Los estatutos sociales
deben de contemplar
las circunstancias
concretas del negocio
XAVI JURÍO
que es necessita d'alta i sofistica-
da tecnologia». Així mateix,
Valls assenyala que la part més
important del procés es troba en
l’àrea de Serveis Analítics, ja que
és en aquest punt on s'obté la
caracterització dels ingredients
obtinguts.
L'àrea de Bioinformàtica i la
de Sistemes de Gestió (qualitat i
R-D-i) és l'última de la cadena
d'investigació de SFF que utilitza
metodologia in silico per poder
obtenir aproximacions de com
actuarien els ingredients obtin-
guts amb el cos humà.
Expansió
Després d'un any sencer de
po de acuerdos fueran exclusi-
vos de las grandes empresas, co-
mo se cree comúnmente. «Lo
que ocurre es que es en el seno
de las grandes compañías es
donde se tiene mayor concien-
cia de la importancia de este
tipo de acuerdos».
También desgranó una serie
de ejemplos que pueden afectar
a multitud de empresas, y la
manera de solucionarlos. La
intención de estos pactos para-
sociales puede ser muy distinta
en función de las circunstancias
concretas, desde «proteger
reforzadamente a socios mino-
ritarios como regular la partici-
pación de socios inversores». Y
en otro terreno, el de la empre-
sa familiar, poder planificar
bien la sucesión y su fiscalidad
con los protocolos familiares.
05
funcionament i amb els nous
laboratoris, SFF veu en el 2010
un any amb «perspectives inte-
ressants». Així ho manifestava
Carles Manté, president de
Shirota Functional Foods, en la
presentació dels nous laborato-
ris, durant la qual anuncià que
es faran una sèrie de projectes
de la mà del Centre per al
Desenvolupament Tecnològic
Industrial (CDTI), així com
també es crearà un«consorci
empresarial hospitalari i de
recerca».
Manté va definir el 2010 com
una etapa de «creixement i de
donar servei», en què SFF obrirà
els seus serveis a totes les empre-
ses de l'Estat.
Josep Morató, regidor de l'à-
rea de Promoció Econòmica de
l'Ajuntament de Reus va assenya-
lar Shirota Functional Foods
com l'exemple d'una economia
productiva que està canviant.
«S'està passant d'un model basat
en la construcció, la mà d'obra
barata i els resultats tangibles, a
un model basat en la investigació
per la qualitat de vida, amb una
mà d'obra qualificada i resultats
intangibles».
Joaquim Barriach, president
de Morella Nuts, empresa sòcia
de SFF, va voler manifestar que
SFF és un projecte «destinat a
grans èxits per a la comunitat
científica tant de Catalunya com
de l'Estat». Així mateix, Barriach
va subratllar el paper destacat de
Reus en matèria científica. «Ara
amb Tecnoparc, esperem que
Reus es reconegui com a capda-
vantera, ja que és una ciutat que
utilitza tecnologies que encara
són embrionàries a la resta d'Eu-
ropa». Q
Asimismo el contenido de es-
tos acuerdos parasociales puede
ser muy diverso y que Martín ar-
gumentó con ejemplos.
Entre ellos, pueden figurar la
restricción para la transmisión
de acciones/participaciones;
los que afectan a la composi-
ción del órgano de administra-
ción: la distribución de dividen-
dos; los pactos de no competen-
cia; la posible salida de un
socio, o los pactos de tag along
y drag along, entre otros.
Finalmente, un aspecto muy
importante que debe tenerse
en cuenta es la exigibilidad de
dichos acuerdos, que obligan
plenamente entre sus firmantes
aunque salvo que consten en
estatutos carecen de eficacia
frente a terceros, pudiendo
reforzarse su cumplimiento
mediante el establecimiento de
una serie de garantías vía cláu-
sula penal, prenda sobre las
acciones, avales, etc.
La próxima Aula Formativa
de Jurisa tendrá lugar el 25 de
mayo bajo el rótulo Seguridad
informática en la empresa. Q
06
Iniciatives
Un proyecto de
aerolínea del Cesda
gana los ‘Premis Reus’
Celebrada la jornada de creación de empresas
C.M.R. / REUS
Doradair ha sido el proyecto
ganador de los VII Premis Reus
a la Creació d’Empreses y de
los I Premis Idees, unos galar-
dones constituidos bajo el pa-
raguas de las VIII Jornades
d’Emprenedoria y las IX Jorna-
des de Creació d’Empreses.
Doradair, ingeniada por a-
lumnos del Centre d’Estudis
Superior en Aviación (Cesda),
propone la creación de una
nueva aerolínea regional con
sede en el Aeropuerto de Reus.
Su objetivo sería el de mejorar
las conexiones nacionales des-
de y hacia el Camp de Tarra-
gona. Una de sus principales
novedades es que propone o-
frecer un servicio alternativo e
innovador al operar con avio-
nes de 19 plazas.
El jurado valoró del proyec-
to, «la elevada cualificación de-
mostrada por los alumnos del
Cesda y su espíritu emprende-
dor a la hora de proponer una
iniciativa innovadora en la
zona».
El segundo premio fue con-
cedido a Integrated Microsys-
tems for Quality of Life
(Imicroq), una empresa de re-
ciente creación constituida por
emprendedores de la Univer-
sitat Rovira i Virgili (URV) que
tienen la voluntad de transferir
los resultados de las investiga-
ciones a la sociedad. Su objeti-
vo se centra en la comercializa-
ción de la tecnología para la
producción de microsistemas
integrados serigrafiados a bajo
coste. Principalmente, Imicroq
se enfoca hacia el mercado del
análisis y la seguridad alimen-
taria así como al del diagnósti-
co humano.
Estos galardones fueron con-
cedidos el pasado 29 de abril
como acto final de las VIII Jor-
nades d’Emprenedoria cele-
bradas en el auditorio de Fira
de Reus. Los premios a la crea-
ción de empresas estuvieron
dotados cada uno con 6.000
euros y reconocieron las dos
mejores ideas sobre un total de
71 presentadas.
La primera edición de los
Premis Idees aplaudió tres pro-
yectos. El primer premio fue
asignado al Servei d’Externa-
lització de Venda per Internet,
un proyecto presentado por
Agustí Miguel Carvajal que
plantea aplicar la tecnología
del web 2.0 de las redes socia-
les para crear una central de
ventas 2.0. El segundo premio
fue para Tecnologia per a la
Mitigació del Canvi Climàtic
(Tecnolmit), presentado por
Gora Merseburger y consisten-
te en una empresa de base tec-
nológica integrada por profe-
sionales multidisciplinares que
tiene como objetivo combatir
el cambio climático. Por últi-
mo, el tercer proyecto recono-
cido fue el de Combustible
Net, instalación de cargadores
para coches eléctricos, presen-
tado por Joan Maria Rovira Ro-
jals, que propone la instalación
de dispensadores de electrici-
dad para cargar las baterías de
los coches eléctricos.
Dotaciones
Estos tres galardones fueron
dotados con 900, 800 y 700 eu-
ros, respectivamente, a parte
de los diez accésit de 500 euros
cada uno.
Las VIII Jornades d’Empre-
nedoria y las IX Jornades de
Creació d’Empreses se celebra-
ron los pasados 28 y 29 de abril
en el aula magna de la Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials de la URV y en el
auditorio de Fira de Reus.
Entre las figuras estelares del
programa de las jornadas, des-
tacaron Esteve Calzada, conse-
jero delegado de Prime Time
Sport; Leopoldo Abadía, autor
de La crisis ninja y otros miste-
rios, y de La hora de los sensa-
tos o Marc Vidal, analista eco-
nómico y financiero. En el
mencionado foro se compar-
tieron experiencias y dibuja-
ron escenarios de futuro para
los emprendedores. Q
EMPRESES
Pioneros en la
cogeneración de gas
Rolls-Royce Marine obtiene una facturación de 25 millones
ANNA POLO / CONSTANTÍ
La compañía internacional Rolls-
Royce, dedicada al diseño de siste-
mas de energía para su uso en tie-
rra, mar y aire, desarrolla soluciones
que protegen el medio ambiente,
acercándose así a un creccimiento
más sostenible. En nuestra provincia
se encuentra Rolls-Royce Marine
España, S.A, que suminiistra equipos
y servicio postventa para motores y
turbinas de gas para cogeneración y,
desde Madrid y Bilbao se sumi-
nistran equipos y servicios para
el sector Naval.
Los inicios de la actividad de
Rolls-Royce Marine España
empezaron en los años 80 en
la Selva del Camp, más tarde
se ubicó en el polígono
AgroReus y, a finales de los 90,
se instaló en la actual nave del
polígono industrial de
Constantí. Rolls-Royce Marine
es una empresa pionera en
nuestro país por ser suminis-
tradora de los motores Bergen
de cogeneración a gas, una
tecnología de última genera-
ción que emite bajas emisio-
nes y es altamente eficiente.
El motor se fabrica en
Noruega y es uno de los mejo-
res de su clase y del mercado
de la energía. Precisamente,
Rolls-Royce Marine España ha
duplicado su facturación, en
los últimos cuatro y cinco
años, debido al éxito de su
motor de cogeneración a gas,
por su eficiencia y su bajo
coste energético. La empresa
también se dedica al suminis-
tro y soporte de productos y
sistemas para el sector naval,
unos servicios que la empresa
concentra en Bilbao y Madrid.
La mayoría de los clientes
de la empresa de Constantí
son industrias ya que el calor
de los gases de escape de los
motores o turbinas se utiliza
en un proceso industrial, de
este modo, como comenta su
Director General, Carlos
Prieto, en su cartera de clien-
tes «hay depuradoras, indus-
trias cárnicas y cerámicas,
empresas químicas de toda
España y Portugal y, también,
tienen aplicaciones de esta
tecnología, algunos hospitales
y empresas del sector tercia-
rio». Y es que hay una gran
gama de productos para gene-
rar este tipo de energía, el
motor pequeño es de 5.000
kW y el más grande ronda
entre los 8500 y 9000 kW.
Carlos Prieto explica que en
Béns d’equip
Carlos Prieto es el Director General de Rolls-Royce Marine.
‘La empresa prevé
para este 2010, un
incremento del
orden del 5% en su
facturación’
Constantí está la sede central
de la compañía en España,
donde además de los Servicios
Generales «se ubican también
los talleres de reparación y
acondicionamiento de las pie-
zas, el departamento de logís-
tica y el almacén», el departa-
mento de ventas está ubicado
en Madrid donde se atiende el
mercado de España y
Portugal. Otro de los servicios
que ofrece la empresa es el
apoyo técnico en todas las
comunidades autónomas para
poder realizar la asistencia a
los clientes de modo más rápi-
do, un hecho que ha sido posi-
ble gracias al crecimiento de
su red de clientes, «inicial-
mente nuestro clientes esta-
ban situados en el nordeste de
España y, obviamente, se
cubría el servicio desde aquí,
ahora en cambio, nuestros
Las cifras
FUNDACIÓN:
1991
PLANTILLA:
70 trabajadores
FACTURACIÓN:
25 millones
MAIG 2010
XAVI JURÍO
clientes se encuentran por
toda la península, y tenemos
personal técnico cerca de
cada cliente para una mejor
atención» destaca Prieto.
Rolls-Royce dedica impor-
tantes inversiones anuales a
investigación y desarrollo para
obtener tecnologías más soste-
nibles. En este sentido, Rolls-
Royce Marine tiene la
Certificación ISO 9001 y sigue
la normativa interna del
Grupo Rolls-Royce que esta-
blece unas rigurosas condicio-
nes, sobre todo en cuanto a
seguridad y a higiene.
Respecto a la crisis económi-
ca, Rolls-Royce Marine no se
ha visto especialmente afecta-
da, a pesar «de que las fábricas
textiles y las cerámicas han
disminuido su producción,
por suerte para ellas cuentan
con un coste energético
menor gracias a nuestra tec-
nología» remarca.
Para este año, su Director
General, Carlos Prieto confía
en que «las ventas crecerán ya
que hemos realizado mejoras
importantes en los motores de
cogeneración de gas y, los que
vendemos ahora son de una
gama mejorada, tanto en su
disminución de emisiones
como en su rendimiento. Y es
que la tecnología que ahora
están usando muchas indus-
trias es de 1993, cuando su efi-
ciencia era del 37 por cien y,
ahora los motores de Rolls-
Royce alcanzan valores de ren-
dimiento eléctrico superiores
al 45%. De este modo, Rolls-
Royce Marine prevé, para este
2010, un incremento del
orden del cinco por cien en su
facturación. Q
2010 MAIG 07
EMPRESES

Sostenibilitat

La gestió d'energies renovables

pot obtenir rendiments del 10%
Tarraco Noves Energies és una empresa de nova creació amb seu a Tortosa
NOEMÍ POLLS/ TORTOSA
Tarraco Noves Energies és una
empresa de recent creació que té
el seu àmbit d'actuació a la pro-
vínncia de Tarragona, part de la de
Barcelona, Terol i Castelló. Es
tracta d'una empresa que gestio-
na energies renovables. «Ges-
tionem instal·lacions i inversions
fotovoltaiques, instal·lacions d'e-
nergia tèrmica, instal·lacions eòli-
ques i biomassa», explica Josep
Gràcia, gerent i propietari de
l''empresa.
Gràcia afirma que, en cada
apartat de la seva oferta, els seus
socis/franquícia són fabricants i
això els permet un seguiment
més ampli del producte i del cli-
ent, alhora que fa que tinguin
uns preus de mercat molt com-
petitius, ja que no intervenen
distribuïdors intermediaris.
L'empresa porta un any ges-
tant-se i funciona des de l'1 de
març. La seva voluntat és «pro-
posar solucions adaptades als
nostres clients a través de l’àm-
plia gamma de productes i ser-
veis que oferim, i així diferen-
ciar-nos a través de la nostra ca-
pacitat d'oferir serveis de con-
sultoria i tecnologia de siste-
mes».
L'èxit de Tarraco Noves Ener-
gies vol residir en un tracte
directe, sincer i professional
amb el client: «volem convertir-
nos en el soci estratègic per al
desenvolupament dels projec-
tes dels nostres clients», explica
el gerent. «Assessorem amb les
millors opcions en serveis tèc-
nics, financers, legals i logístics
que reforcen la seguretat i
benefici de la instal·lació».
Josep Gràcia va estar treba-
llant en el món comercial
durant 19 anys, fins que va deci-
dir crear una empresa pel seu
compte. El desig de deixar
Barcelona per viure prop del
Delta i l'interès per les energies
renovables van fer que es deci-
dís per aquest tipus d'empresa.
Una empresa que encara ha
d'obrir portes al públic, però
que ha començat a fer gestions
amb possibles clients. Ajunta-
ments, empreses, polígons
industrials i particulars són els
clients potencials de Tarraco
‘Les alternatives
milloren la qualitat
de la nostra vida’
Noves Energies, amb oficina al
centre de Tortosa, a l'avinguda
Generalitat.
L'energia solar fotovoltaica és
l'energia que s'obté directa-
ment del sol, a través d'ins-
tal·lacions fotovoltaiques com-
postes per plafons o plaques
solars. És una alternativa real i
ecològica a les fonts d'energies
tradicionals, basades en com-
bustibles fòssils i que perjudi-
quen l'ecosistema per l'emissió
de gasos d'efecte hivernacle.
«Sens dubte, és l'energia reno-
vable més neta, gratuïta, inesgo-
table i de menor impacte
ambiental», explica Gràcia.
«Els clients són cada vegada
més conscients de la importàn-
cia que tenen tots els aspectes
relacionats amb la qualitat i la
garantia», argumenta Gràcia.
Per això, totes les empreses
col·laboradores compleixen en
l'elaboració dels seus productes
amb les normatives de qualitat
legals establertes certificades
per empreses com Lloyd’s,
Register, Tüv, SGS, Aenor i
Certificat CE. El Reial Decret
1578/2008 assegura un marc
regulatori estable que garanteix
el retorn de la inversió.
«Durant 25 anys es té assegu-
rada per llei la compra de la
energia elèctrica produïda a un
preu establert, el qual permet
obtenir una retribució estable i
recuperar la inversió en un ter-
mini de quatre a deu anys». Així
ho explica la carta comercial de
l'empresa.
‘Qualsevol
empresa pot invertir
en solar fotovoltaica’
Segons el propietari de
Tarraco Noves Energies, «es
poden obtenir rendiments
superiors al 10% en funció del
tipus i de la dimensió de la ins-
tal·lació.
El criteri comercial afirma
que qualsevol persona o empre-
sa pot invertir en energia solar
fotovoltaica, ja que es necessita La fotovoltaica és l’energia CEDIDA
una inversió mínima, a més de renovable més neta.
les possibilitats de finançament
de més del 70 per cent. Els assegura que «el nostre món és
requisits són només una teula- aquell en què les energies reno-
da per instal·lar els panells i un vables millorin la nostra qualitat
punt de connexió a la xarxa de vida. Fem ús de la inesgota-
elèctrica. ble energia del sol, així, és com
Josep Gràcia parla del futur entenem el subministrament
de les energies renovables i de l'energia ara i en el futur». Q

‘Art & Food’: artesanía

virtual de Terres de l’Ebre
La ‘web’ lleva cinco años ofreciendo productos de la zona
NOEMÍ POLLS / TORTOSA
Art and Food se encuentra
ubicada en la comarca del Baix
Ebre, en Tortosa. Pep Lluch,
autor de la página web, explica
que en la zona existen numero-
sos fabricantes artesanos a quie-
nes conocemos o deseamos
conocer y «queríamos ofrecer
un sitio web donde sus produc-
tos artesanos, naturales o ecoló-
gicos fueran los protagonistas».
Y argumenta que lo que quie-
ren es abrir una ventana al
mundo y dar a conocer la cali-
dad natural y artesana de los
productos que ofrecen.
Este proyecto nació hace
unos cinco años por una inicia-
tiva entre dos amigos. «Cuando
creamos la página, vimos que,
con una inversión muy pe-
queña, ya empezamos a ganar
algo de dinero, pero era nece-
sario invertir un poco», explica
el autor. «Fue en esta fase de
inversión en la que continué
solo y se añadió mi mujer». La
intención es vender productos
que no se encuentran en las
grandes superficies comercia-
les. Art and Food tiene más de
80 productos que van desde
algas hasta jabones, aceites per-
fumados y todo tipo de merme-
ladas.
Para Pep Lluch, es fundamen-
tal que la página sea atractiva y
segura, para poder realizar la
compra fácilmente. «El com-
prador por Internet es muy
impulsivo y tiene que tenerlo
fácil para comprar, si no, pier-
des la venta». Lluch domina la
cuestión arancelaria y los proce-
sos de distribución por cuestio-
nes profesionales. La página
hace esa función, la de distri-
buir y hacer llegar esos produc-
tos a clientes a través de
Internet.
«Trabajamos para conseguir
que Art and Food sea una web
apetecible de visitar y que nues-
tros clientes puedan disfrutar
de todos los alimentos así como
todas las artesanías, aproximán-
doles hasta los artesanos, ya
que, sin ellos, esta tienda no
existiría». De momento, Art
and Food no genera un gran
volumen de ingresos. «No llega-
mos a generar unos beneficios
superiores al salario mínimo
interprofesional».
Pep Lluch es el autor del portal web ‘Art and Food’.
Su intención es mantener día
tras día una línea de productos
naturales y ecológicos tal y
como antiguamente se hacían
los alimentos. Hechos en casa,
con todos los ingredientes natu-
rales y cumpliendo las más
estrictas normas de higiene
establecidas y necesarias, pero
incluyendo una elaboración
natural y artesana.
La página invita a los visitan-
tes a degustar «ese sabor perdi-
do que quizás muchos ni cono-
cen». Y asegura que pueden
buscar entre todos los artesanos
que forman Art and Food y
«siempre encontrarán ese pro-
ducto que pueda traer recuer-
dos de su niñez, transportarles
al pasado, donde no existían las
prisas, y nuestro deber es ofre-
cerles esas pequeñas cosas per-
didas, porque de esos sueños y
anhelos surge lo mejor de noso-
tros». Q
08
Marcel Aragonès, de Distribucions Publicitàries.
Un servei integral
de comunicació
L’empresa es va crear a principis del 2009
A. POLO / HOSPITALET DE L’INFANT
Marcel Aragonès, periodista
de professió, té des de fa set
anys una agència de publicitat
i comunicació a Miami Platja i
edita la revista gratuïta Costa
magazine, d'informació co-
mercial, cultural, de lleure i de
serveis de la zona central de la
Costa Daurada. 25.000 exem-
plars que han d'arribar, cada
quinze dies, als diversos ho-
tels, càmpings, comerços, su-
permercats, quioscos i restau-
rants de la zona. Amb el temps,
Aragonès va veure que el servei
de distribució, que tenia sub-
contractat d'altres, no funcio-
nava correctament i va decidir
tirar endavant un nou projecte
dedicat exclusivament a la dis-
tribució.
Com a client, coneixia per-
fectament quins eren els prin-
cipals problemes que tenia el
sector, «hi havia gent no pro-
fessional, personal massa even-
tual, una important manca de
control en el repartiment i,
fins i tot, en alguns casos, les
revistes no arribaven al seu
destí», explica. A partir d'aquí,
«quan començo a distribuir la
meva pròpia revista, és quan
em comencen a sortir nous cli-
ents també per aquest servei i
veig l'oportunitat, a principis
del 2009, de crear aquesta altra
empresa, a banda de l'agència
de comunicació», comenta el
periodista.
Costa, Distribucions Publici-
tàries reparteix per a tota la
província, des de Cunit a les
Cases d'Alcanar, i cobreix
també totes les zones de l'inte-
rior, com ara el Priorat: «conei-
xem perfectament les caracte-
rístiques dels municipis, dels
nostres clients..., sabem el
nombre d'habitants, de bús-
ties, les seves urbanitza-
cions...», remarca Aragonès.
L'empresa té les seves ofici-
X.J.
nes administratives a Miami
Platja i el seu magatzem és ubi-
cat al polígon industrial Les
Tàpies, de l'Hospitalet de
l'Infant, en una nau de 250
metres quadrats, un lloc ideal
per a Aragonès. «Ens trobem
en un punt estratègic molt
important per a la nostra feina.
Tenim l'autovia cap a
Tarragona i l'autopista ben a
prop i, des d'aquest punt,
podem cobrir perfectament
tota la demarcació», destaca.
Amb una inversió inicial de
300.000 euros, l'empresa va
començar amb quatre perso-
nes i, un any després, ja té 12
treballadors i compta amb una
flota de cinc vehicles.
‘La ubicació del
negoci ha estat
clau per a l’èxit de la
distribució’
Des de llavors, Distribucions
Publicitàries S.L. ha crescut i
manté la seva cartera de
clients, «des de grans superfí-
cies de sectors diversos, passant
per comerços locals, imprem-
tes o els diferents ajuntaments
i altres institucions», explica
Aragonès. Per la seva emprene-
doria, l'empresa ha estat quali-
ficada com a Iniciativa Local
d'Ocupació pel SOC i també va
ser, a finals del 2009, finalista
dels VI Premis Reus a la
Creació d'Empreses.
En els darrers mesos,
Aragonès cobreix amb les seves
dues empreses, l'agència de
comunicació i la de distribu-
ció, les necessitats dels seus
clients. «Oferim un servei inte-
gral, fem la concepció i disseny
del missatge, la impressió del
seu fullet i la seva distribució
bústia per bústia». Q
EMPRESES
Serveis
‘Restaurem la fusta de
manera més sostenible’
Pinturas Travé treballa la fusta amb la tècnica a l’aigua
RAQUEL PALOMARES / VIMBODÍ
Pinturas Travé és una empresa
de la Conca de Barberà dedicada
a la restauració, tractament de
fusta i a la comercialització de
vernissos a nivell industrial i per-
sonal, però amb una peculiaritat,
hoo fan de manera sostenible. La
qualitat del producte, la filosofia
amb base aigua i, sobretot, el
resspecte del medi ambient han
fet que aquesta petita empresa
trobi el seu lloc en el mercat i
s'hagi coonvertit en especialista
d'aquest tipus de treballs.
Tendim a pensar que l'aigua
i la fusta són dos elements que
no lliguen, però aquesta em-
presa ha demostrat que això
no només és possible, sinó que,
a més, és sostenible. Van ser pi-
oners en la introducció de sis-
temes de restauració i decapat
de fusta per immersió a l’aigua
i, sobretot, treballen amb fines-
tres, portes i mobiliari.
Pinturas Travé compta amb
cinc treballadors i 600 metres
quadrats d’infraestructures re-
partits en tres espais: el taller
de restauració, el magatzem de
recepció de mercaderies i la
nau d'estucatge i emmagatze-
matge. Com a projecte de fu-
tur, preveuen centralitzar-ho
tot en una mateixa nau.
L’empresa treballa amb la
tècnica del decapat, un tema
desconegut per molts. Per a-
quest motiu, Oriol Palau, di-
rector comercial de Pinturas
Travé, explica que treballen
molt per a intermediaris: fus-
ters, pintors i constructors,
perquè costa que el client final
els conegui. «No és un ofici en
si mateix, com el de fuster o el
de serraller, la gent no sap com
se diu aquesta feina ni a qui
dirigir-se. Ells només volen la
solució a un problema: la fusta
és vella i deteriorada, i volen
una solució».
Tot i que es va iniciar fa gai-
rebé vint anys, el 1991, el ne-
goci va començar com a ma-
gatzem de distribució de pintu-
res al majorista de la zona de
Tarragona i Lleida. Ramon
Palau i Maria Travé, els caps de
la família, van fundar aquesta
empresa familiar, que el 1996
va començar a introduir un
servei d'acabat i recuperació de
fusta.
El fill i director comercial de
Pinturas Travé explica que van
encarar el negoci cap a tot el
que tenia a veure amb el pin-
tat, decapat i fregat de fusta, en
Oriol Travé és el director comercial.
un 80 per cent. «Vam ser els
únics que es dedicaven a això a
nivell industrial i teníem bas-
tants clients, sobretot de Bar-
celona», assegura. Ara repre-
senta el 50 per cent de la seva
activitat.
Deixaven la fusta crua, neta,
però aviat van començar a pen-
sar que s'havia de tractar.
Tenien clar que havia de ser
un revestiment que tingués
més durada i que no fos tan
agressiu com els que es conei-
xien a Espanya i, finalment, el
van trobar.
‘Importem els
vernissos d’Àustria
i Alemanya’
Cap a l'any 2000, van comen-
çar a comercialitzar amb ver-
nissos per a fusta amb base ai-
gua, respectuosos amb el medi
ambient. Amb el temps, això
s'ha convertit en l'altre 50 per
cent de l'activitat. Palau argu-
menta que «som importadors
d'aquests vernissos i els portem
d'Àustria i Alemanya, perquè
és el lloc d'Europa on estan
més desenvolupats i preparats
per oferir aquest tipus de pro-
ductes i solucions».
Les xifres
FUNDACIÓ:
1991
PLANTILLA:
5 treballadors
FACTURACIÓ 2010:
300.000 euros
PREVISIÓ 2012:
600.000 euros
MAIG 2010
XAVI JURÍO
Aquests productes són més
segurs i la gestió de residus és
més neta, i compleixen la nor-
mativa d’emissions del proto-
col de Kioto. Estaven pensats
per als fusters de la zona, però
Oriol Palau explica que «de
seguida, vam veure que havíem
de dedicar-nos a les fàbriques».
L’últim producte que han in-
troduït és el vernís especialitzat
per a tarimes i mobles de jardí,
que permet envernissar només
una vegada a l’any.
Respecte pel medi ambient
Actualment, combinen la
venda d'aquests productes en
fusteries de mida mitjana-gran,
i fàbriques que tenen la neces-
sitat d’adaptar-se a la normati-
va mediambiental. Palau ho té
clar: «la normativa tard o d'ho-
ra obligarà i la gent haurà d'a-
plicar productes respectuosos
amb el medi. La diferència és
que nosaltres fa dotze anys que
això ho estem treballant».
Pinturas Travé treballa, so-
bretot, per Catalunya i Aragó,
tot i que té alguns clients
d’àmbit nacional. En l’activitat
de restauració de fusta, han
treballat per a administracions
i també per a clients im-
portants com el Palau Güell, la
Casa de les Punxes de Barce-
lona, o el Quarter Militar de
Cerler, entre d’altres.
El seu desig és arribar al
client final, i per aconseguir-
ho, volen invertir en comuni-
cació. Les noves tecnologies els
han ofert l’oportunitat de
començar a fer-ho, i ho estan
aprofitant. Quant a facturació,
aquest any i a causa de la crisi,
aspiren a la meitat de factura-
ció que en anys anteriors, uns
300.000 euros. Però preveuen
doblar la seva facturació en un
termini de dos anys. Q
2010 MAIG
Aicrov llança una nova
màquina automatitzada
El nou enginy permetrà 3.000 envasos l’hora
LAIA TOST/ TARRAGONA
Aicrov, Automatització i Control
Rovira SL, empresa d’enginyeria
especialista en envasatge de
producctes líquids, treu al mer-
cat aquest mes de maig una
nova referència. La nova màqui-
na ofereix tot el procés d’enva-
satge de petit format totalment
automatizat i permetrà l’elabo-
ració de fins a 3..000 envasos
cada hora. D’altra banda, l’em-
presa també té previst iniciar-se
en el sector del bag-in-box a
finals d’estiu.
L’empresa tarragonina Aicrov
amplia la seva flota de maquinà-
ria amb un nou prototip.
Formarà part de la dotzena de
referències que l’empresa té en
el mercat de l’envasatge indus-
trial, tant de petit com de gran
format. Aquesta nova màquina
permetrà una producció de
3.000 envasos l’hora de manera
totalment automatitzada i està
disponible per un preu de
200.000 euros.
Albert Rovira, director gene-
ral de l’empresa, explica que es
tracta d’una màquina «d’alt
valor tecnològic». «El nou siste-
ma permetrà que el client vegi
des de casa si la màquina està
treballant i si està guanyant
diners o no», afegeix.
Aquest nou enginy és el resul-
tat d’una clara aposta de l’em-
presa en matèria de R+D+i. En
concret, l’empresa hi destina
anualment una xifra aproxima-
da de 200.000 euros. Actual-
ment, el departament d’engi-
nyeria ha dissenyat ja dos proto-
tips per a ús intern. «La nostra
idea de producte no és respon-
dre a una necessitat puntual,
sinó tenir un model que es
pugui fabricar en sèrie», argu-
menta Rovira. «D’aquesta mane-
ra -subratlla el director general-
oferim un producte amb garan-
ties, desenvolupat, que el
podem oferir en un temps més
curt i a un preu més rebaixat
que la competència».
A més, en aquest sentit, Albert
Rovira destaca el servei d’engi-
nyeria de l’empresa. «Nosaltres
oferim dos productes: les màqui-
nes i el servei tècnic. Però Aicrov
no és un taller que produeix i
que, a banda, tenim un departa-
ment d’enginyeria. Som una
enginyeria que, a més d’engi-
nyar maquinària, produeix i
també dóna servei tècnic de
manteniment i reparació».
En concret, aquest servei tèc-
nic suposa, a dia d’avui, el 70 per
cent del que facturen.
Enginyeria
Les noves instal·lacions disposen d’una superfície de 1.000 m2.
Actualment aquesta empresa
d’enginyeria la formen quatre
departaments: enginyeria, pro-
ducció, comercial i administra-
ció i disposa d’una plantilla fixa
de 12 persones.
Nous mercats
Aicrov va començar l’any tras-
lladant-se al Polígon Riu Clar,
en una nau de nova construcció,
de 1.000 metres quadrats repar-
tits en dues plantes, i amb un
taller que ocupava més de la
meitat de la superfície.
El canvi d’ubicació -abans
situats al polígon Alba de Vila-
seca- marcava una nova etapa,
basada en l’ampliació de mer-
cats. Per una banda, obertura al
mercat nacional, amb distribuï-
dors a Madrid i Andalusia.
‘El sector de les
bag-in-box serà la
nova aposta de la
tarragonina Aicrov’
També, al mercat internacional,
ja que, des de fa tres mesos, s’ha
incorporat al mercat sud-ame-
ricà, amb distribuïdors a Xile i
Argentina.
D’altra banda, està treballant
per ampliar la cobertura a
Espanya a les zones nord i lle-
vant del país.
Tot i així, Catalunya es posi-
ciona com el seu principal mer-
cat, ja que ocupa el 80 per cent
de la seva producció.
Quant a clients, Rovira explica
que donen servei tant a petites
com a grans empreses.
Principalment, però, la seva pro-
ducció es destina al sector quí-
mic, que representa un 80 per
cent del total; el farmacèutic, un
EMPRESES
XAVI JURÍO
10 per cent; el petroquímic un
cinc per cent; i l’alimentació, el
cinc per cent restant. Aquest
últim, tot i l’actual poc volum de
negoci, Rovira assenyala que
«serà l’aposta de futur».
D’altra banda, l’empresa vol
obrir-se en el sector del bag-in-
box. De moment, només és una
idea a desenvolupar a nivell
d’enginyeria, però a la que es vol
començar a donar forma a par-
tir de finals d’estiu. «Creiem que
és el futur en química. El bidó
metàl·lic algun dia s’acabarà, o
això mostren les tendències en
packaging», valora Rovira.
Automatització i Control
Rovira SL preveu una facturació
d’un milió d’euros per a aquest
2010; més del doble de l’any
anterior, que va tancar l’exercici
amb 400.000 euros, el mateix
que el 2008. Rovira confessa que
el 2008 va ser el pitjor any des de
la seva fundació -el 2006-, ja que
van notar realment la crisi
econòmica.
«Va haver-hi una parada de
l’activitat industrial molt impor-
tant. Vam disminuir la produc-
ció al voltant del 70 per cent»,
indica Rovira.
Deixant el 2008 a banda, el
director general comenta que
l’empresa, des de la seva funda-
ció, «ha tingut una taxa de crei-
xement anual que es mou entre
20 i el 30 per cent». Q
Les xifres
FUNDACIÓ:
2006
PLANTILLA:
12 treballadors
FACTURACIÓ:
400.000 euros
INVERSIONS:
200.000 euros
Informàtica 'low cost'
Oficina móvil
Domingo Padillo
Técnico Superior en
Sistemas de
Telecomunicaciones
e Informáticos
www.localgeo.net
Hoy en día encontramos en
Internet todo lo que necesitamos
para no tener que sentirnos ata-
dos a un único ordenador. Están
a nuestra disposición un sinfín de
servicios web que abarcan todas
las facetas de la vida cotidiana o
del trabajo, permitiéndonos
acceder y manipular nuestra
información desde cualquier
equipo con conexión a la Red, ya
sea un cibercafé o el espacio Wifi
del aeropuerto.
Además, la facilidad con la que
nos podemos conectar, nos otor-
ga una libertad inimaginable
años atrás. La oficina deja de ser
un lugar físico definido para con-
vertirse en el sitio que queramos
o más nos convenga en un
momento determinado.
El hecho de no llevar nuestros
documentos encima no supon-
drá un contratiempo, ya que exis-
ten servicios que nos dan un
espacio web donde guardarlos y
nos proveen de utilidades con las
que convertirlos en una carpeta
más del escritorio. Un ejemplo
sería Dropbox, que ofrece un
mínimo de 2 GB de almacena-
miento con la posibilidad de
ampliarlo hasta los 8 GB de
forma gratuita.
Al tener nuestros archivos
siempre a mano, podremos acce-
der a ellos sin ningún inconve-
niente y, con el servicio adecua-
do, trabajar a nuestro antojo
desde cualquier equipo con
conexión y sin necesidad de rea-
lizar ninguna instalación. Única-
mente con un navegador web.
Es por eso que, aunque nos
hayamos visto obligados a salir de
casa en un viaje de negocios
improvisado y no llevemos un
ordenador encima, podremos
redactar cualquier documento o
informe si somos usuarios de
09
Google Docs o de las aplicacio-
nes de Zoho. Son compatibles
con la mayoría de los formatos
existentes y nos proporcionan las
herramientas ofimáticas más
comunes, como procesador de
texto y hojas de cálculo o editor
de presentaciones.
Si no queremos perdernos
nada, dispondremos de utilida-
des que nos permitirán adminis-
trar todas las cuentas de correo,
aunque sean de proveedores di-
ferentes, gracias a una misma a-
plicación web a la que podremos
acceder directamente a través de
cualquier dispositivo móvil, per-
maneciendo disponibles desde
cualquier equipo. El propio
Google Mail sería un ejemplo.
Finalmente, dejaremos de co-
rrer el riesgo de perder informa-
ción valiosa ya que no tendremos
porque confiar nuestro trabajo a
un solo equipo informático o
agenda y, al mismo tiempo, man-
tenernos organizados mediante
gestores de CRM (customer rela-
tionship management), gestores
de proyectos, contactos, calenda-
rios y planificadores.
Pero no sólo conseguiremos
asegurar la continuidad de nues-
tra actividad empresarial, sino
que, además, podremos exten-
der el uso de estos hábitos a todo
el ámbito corporativo.
Sin duda, se trata de un avance
tecnológico que está empezando
a propagarse y que en breve será
la referencia a seguir en cual-
quier entorno. Encontramos uti-
lidades de todo tipo y para todos,
llegando a existir servicios de
bajo coste completamente adap-
tables a las circunstancias de cada
entidad con el simple asesora-
miento de un especialista.
Es el momento de subirse al
tren del Cloud Computing y
empezar a disfrutar de las venta-
jas que aporta con una mínima
inversión y cuyos frutos ya pode-
mos empezar a recoger gracias a
aplicaciones como Gmail,
http://mail.google.com, o Zo-
ho, http://www.zoho.com. Q
10
La química reclama una
mayor sensibilidad industrial
Cumplidos los objetivos en salud y medioambiente,insta a la Administración a ir más allá
C.M. RUIZ-L. TOST / TARRAGONA
Ramon Fontboté, director general
de la Associació Empresarial Quí-
mica de Tarragona (AEQT), recor-
dó -en la mesa redonda sobre el
sector organizada por esa institu-
ción y este rotativo- los diagnóstti-
cos que han llegado a calificar la
actual crisis como la más fuerte
desde 1929 y aconsejó a apren n-
der de los errores. Es por esto
que desde la AEQT, se está desa-
rrollando el Pacte per al Desenvo o-
lupament.
El Pacte per al Desenvolupa-
ment constata que una parte de
los objetivos del Pacte de Progrés
(el cual se centraba en abordar
fundamentalmente el capítulo
medioambiental y la apertura del
sector químico de cara a la socie-
dad y en donde además partici-
paban ayuntamientos y sindica-
tos, y que se rubricó en 1991),
han sido conseguidos y, por lo
‘Indicador’ celebró su encuentro anual con la química en la AEQT.
tanto, ahora, de lo que se trata,
«es de dar un paso hacia delan-
te». De entrada, «mirando qué es
lo que están haciendo en otros
países».Y es que la química, que
había sido una industria puntera
en toda Europa y en particular en
países como Alemania, ha pasado
por una etapa «en la que su ima-
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
gen y prestigio se han visto deteri-
orados».
Pero, en cambio, la mayoría
está de acuerdo que «sin una
industrialización potente -sub-
rayó- difícilmente un país puede
tirar hacia delante». Es más, «no
hay servicios si no hay industria y
el primer generador de riqueza
XAVI JURÍO
es la industria química».
Pues bien, en Europa, en estos
momentos se ha efectuado una
revisión de los sites y, en todos
ellos, se comprueba (a excepción
de los monosites adscritos a una
única empresa) que no es posible
mantener una industria puntera -
que aporta bienestar social a la
MAIG 2010
población desde el punto de vista
salarial- sin la complicidad de
todos los agentes económicos.
Sin ir más lejos, Fontboté recordó
que en el puerto de Tarragona, el
60 por ciento de sus volúmenes
están relacionados con la indus-
tria petroquímica. «Este es un
agente principalísimo», resaltó.
Otro interlocutor muy pre-
ponderante es el conocimiento.
«La universidad tiene que acabar
integrándose plenamente en el
site o cluster, concepto éste muy
en línea con las premisas del Pla
Estratègic del Camp». Sin olvidar
a la Cambra de Comerç, que es la
que aglutina «los intereses econó-
micos del territorio».
Además, en Europa, los sites
tienen en común «la complici-
dad de la Administración». Aquí,
Fontboté recordó su tradicional y
lógica preocupación por el
medioambiente y la salud, «pero
ya es hora de que evolucione y
pase a otra etapa en donde
demuestre una mayor sensibili-
dad por la industria y, por ende,
la riqueza».
En consecuencia, y en Tarrago-
na, la Administración «se tendría
que implicar de pleno en el cum-
plimiento del Pla Estratègic del
Camp, en donde se aconseja su
apoyo para el desarrollo del clus-
2010 MAIG
ter químico de Tarragona, un
apartado que no sólo afecta a la
actividad, sino al conjunto del
territorio».
La AEQT cuenta con 28 com-
pañías asociadas con un volumen
de producción anual que alcanza
en el mercado un valor de 14.000
millones de euros (2008).
Fontboté recordó que durante el
pasado año, el valor de lo produ-
cido cayó «considerablemente»
entre un 22 y un 25 por ciento,
sobre todo, en el tercer trimestre
de 2009.
Una circunstancia que tuvo
incidencia en el personal, pero,
según destacó Fontboté, «menos
de lo que sería consecuente a
tenor de la bajada de la produc-
ción». En concreto, un siete-ocho
por ciento de afectación de la
nómina de personal. Una cifra
que podría duplicarse en el
colectivo de trabajadores emplea-
dos de forma indirecta por el sec-
tor.
Respecto al primer trimestre
de este año, pese a que todavía
no se manejan cifras consolida-
das, Fontboté sí que marcó una
tendencia clara hacia la mejora,
aunque «no de manera drástica,
Con el ‘Pacte per al
Desenvolupament’ se
busca la
complicidad de
todos los agentes
pero sí de forma significativa». El
director general dudó si este
cambio de comportamiento, este
incremento de la producción,
era debido «a una mejora real y
sostenible a medio y largo plazo o
es simplemente una reposición
de stocks».
Desde un punto de vista más
global del sector químico en
España, según datos de la asocia-
ción de industrias químicas en
España, Fontboté detalló en el
ámbito de productos químicos
básicos que, para este año, se esti-
ma un incremento del 2,5 por
ciento, versus la disminución del
15,4 por ciento que experimenta-
ron el pasado año. La previsión
para el 2011 en este segmento es
más optimista al estimarse un cre-
cimiento del ocho por ciento. En
concreto, los de química inorgá-
nica acusarían un aumento del
7,8 por ciento, mientras que los
de orgánica el decremento será
del 1,3 por ciento.
En cuanto al posicionamiento
que de la crisis tiene Dow, Ignasi
Cañagueral, su director de
Infraestructuras, Seguridad y
Medio Ambiente, comentó que
en química básica «se hace nece-
saria la rúbrica de acuerdos con
partners estratégicos que tengan
acceso a materia prima barata y
que deseen crecer». Cañagueral
se refiere a los conocidos como
NOC, esto es, estados (países)
QUEDA DICHO
Ramon Fontboté. AEQT
‘No hay servicios si no hay
industria, es la primera
generadora de riqueza’
Ignasi Cañagueral. Dow Chemical
‘La calidad de vida de la
humanidad pasa por los
desarrollos de la química’
Àngel Dalmau. Technip Iberia
‘La capacidad de las plantas
químicas se ha quedado
pequeña y obsoleta’
con un fácil acceso a las materias
primas. Y, en este sentido, recor-
dó el intento de su compañía en
2008 de llegar a un acuerdo con
Kuwait.
Por su parte, Carles Navarro,
director comercial de Basf, preci-
só que su compañía está inten-
tando plasmar una combinación
de negocios que no sean dema-
siado cíclicos. De ahí que una
gran parte de su actividad esté
relacionada con petróleo y gas,
«un segmento que otorga una
fuente de ingresos bastante soste-
nida en el tiempo» sin olvidar la
química básica, que más que
estar enfocada hacia el exterior,
«es una fuente de materia prima
para nuestros productos quími-
cos intermedios».
Otra de las vocaciones claras de
Basf descritas por Navarro es la
de enfocar hacia las espe-
cialidades hacia los retos que
marca el futuro, como, por ejem-
plo, la conservación y eficiencia
energética, el tratamiento de las
aguas o las energías renovables,
entre otros. Un pack que puede
aligerar la dependencia excesiva
de las commodities.
Navarro recordó que la filial
española de la multinacional ale-
mana llevaba 40 años operando
en Tarragona, y aseguró que
sigue estando interesada en la
captación de inversiones. Para
este objetivo trabaja en dos direc-
ciones, una que favorezca el asen-
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
Luis Llamas. Repsol
‘El crudo va asemejándose
cada vez más a un mercado
a futuro’
Rubén Folgado. Messer Group
‘Queremos que nuestras
plantas sean centros de
prueba de tecnología’
Anton Vidal. ICIQ
‘Catalunya es una potencia
en el campo de la química
industrial’
tamiento y el desarrollo de
empresas externas en sus instala-
ciones (el proyecto de la compa-
ñía Igest.Res es uno de ellos) y
otra, la implantación de plantas
de la propia Basf.
Navarro destacó la fuerte com-
petencia interna que sufría la
planta de Basf en Tarragona ejer-
cida por la propia central de la
La amenaza más
fuerte viene ahora
de la competencia
surgida en Oriente
Medio
compañía sita en Ludwigshafen y
también la de Amberes. No obs-
tante, el director comercial detec-
tó un efecto de proteccionismo
realizado desde la propia estruc-
tura en la central alemana que
favorece que plantas que podrían
desplazarse a otros lugares, final-
mente acaben asentándose allí.
Por otra parte, el centro de
Amberes es un centro integrado
y Tarragona, según analizó el
director comercial de Basf, «no lo
es». La compañía cuenta con un
total de seis centros integrados en
todo el mundo.
Por lo tanto, «Tarragona parte
con cierta desventaja a la hora de
Carles Navarro. Basf
‘’La actual recuperación
económica es inestable
y segura’
Francesc J. Rodríguez. AEST
‘Tenemos que conseguir poner
a Tarragona en el mapa de la
química mundial’
Carlos Rovira. Igest.Res
‘La implantación de islas
dentro del site de Basf
es paradigmática’
captar nuevas inversiones de futu-
ro». Sin olvidar el emplazamiento
geográfico más lejano del site
tarraconense con respecto a los
centros de consumo europeos, «y
que vuelve a posicionarlo en un
nivel menos competitivo».
Por lo tanto, Tarragona se está
perfilando para la compañía, no
tanto como una plaza especializa-
da en química básica, sino en
productos de alto valor añadido
«que son los que ahora estamos
produciendo con un mayor
éxito, con unos niveles de calidad
y productividad de los más altos
de Basf».
Hasta el punto que las plantas
de catalizadores y de fitosanita-
rios de Tarragona «son las mejo-
res del mundo en su campo».
Unos productos que no depen-
den tanto de las distancias de los
mercados.
Desde el punto de vista imposi-
tivo, los representantes de las
diferentes compañías presentes
en la mesa redonda, situaron los
gravámenes locales a niveles
europeos.
Luis Llamas, director de Pro-
ducción de Refino en el Comple-
jo de Repsol en Tarragona, advir-
tió que de donde viene realmen-
te la amenaza «es de fuera». Ya
que países como los de Oriente
Medio, son los que más están
favoreciendo el asentamiento de
nuevas plantas químicas y refine-
rías.
11
A manera de ejemplo, en esta
zona está proyectada una refine-
ría que es el doble de la de Tarra-
gona y un cracker que es cuatro
veces el de Dow y Repsol. «Allí ni
pagan cánones de CO2 y los sala-
rios y los costes sociales son más
inferiores». Por lo tanto, Llamas
consideró que «o cambian la
forma de hacer las cosas o se vuel-
ve al viejo sistema de aranceles
que en el mundo en el que vivi-
mos ya no tiene razón de ser».
Àngel Dalmau, director comer-
cial de Technip Iberia, advirtió
que en los últimos 25 años, la
capacidad de las plantas químicas
locales se ha quedado pequeña y
la tecnología anticuada, con lo
que a su juicio, todavía el trabajo
será más arduo a la hora de ganar
cuota de mercado.
Llamas añadió a sus comenta-
rios que las inversiones requieren
una programación, cada cierto
tiempo, y en ellas influye sobre-
manera la situación del mercado.
«En muchas ocasiones no es
tanto el beneficio como la liqui-
dez», apostillo el director de
Producción de Refino en el Com-
plejo de Repsol en Tarragona.
En el último informe Solomon
sobre crackers de 2009 se detalla
que el 40 por ciento de las com-
pañías que estaban en las posicio-
nes más bajas del ranking han
desaparecido, esto obliga a seguir
siendo fuertes y competitivos
para esquivar el siguiente recorte
del 40 por ciento que afectará a
las empresas supervivientes. Y
esto se consigue mediante la
innovación, pero inexcusable-
mente también por la reducción
de costes.
Ramon Fontboté de la AEQT
consideró a cuenta de la compe-
tencia procedente de Oriente
Medio que será una producción
que se destinará a economías
como la china o la india, «sus pro-
ducciones son tan importantes,
que sólo con que consigan colo-
car un diez por ciento de sus pro-
ductos en los mercados, el resto
de compañías se verán muy afec-
tadas».
Ignasi Cañagueral de Dow
Chemical Ibérica corroboró la
intención de suministro que tie-
nen las nuevas refinerías de
Oriente Medio a China e India,
pero no prescindió del hecho de
que «podrían cambiar de estrate-
gia y también acometer el merca-
do europeo».
En química básica, Carles Nava-
rro, director comercial de Basf,
insistió en que ahora la principal
competencia proviene de
Oriente Medio, en donde se han
instalado crackers enormes y en
donde los costes de producción
son mucho más inferiores.
«El centro de gravedad de la
química básica se está desplazan-
do hacia Oriente Medio, hasta el
punto de que, según algunos estu-
dios, una empresa como Sabic
podría llegar a ser por volumen la
primera empresa química del
mundo de aquí a diez años». Q
12 MAIG 2010
ESPECIAL QUÍMICA
2010 MAIG
Previsión de inflación moderada
en el barril de petróleo
Expectativas de que la demanda mundial se incremente con un millón de barriles
C.M. RUIZ-L. TOST / TARRAGONA
Luís Llamas, director de Producci-
ón de Refino en el Complejo de
Repsol en Tarragona, comentó
que las expectativas con respec-
to al precio del barril de crudo
son alcistas aunque de manera
«moderada». Desde finales de
2008 hasta principios de 2009
la demanda «ha caído en pica-
do», unos dos millon nes de barri-
les a escala mundial. Y no ha
sido hasta mediados del tercer
trimestre de 2009 que no se ha
iniciado cierta recuperación.
Un incremento de la deman-
da que no ha sido tanto en los
países industrializados, sino en
el área de China y los países
emergentes.
Hasta principios de este año,
no se ha notado la recupera-
ción de la demanda. Esto ha
provocado que en primera ins-
tancia el precio del crudo caye-
ra bruscamente y luego debido
a la demanda de China y de los
países emergentes, «poco a po-
co se ha ido sosteniendo».
En el primer trimestre de
2010 se constata una recupera-
ción de la economía norteame-
ricana, de hecho el índice de
producción industrial de
EE.UU. ya en enero-febrero
reflejó síntomas de recupera-
ción.
Sin embargo, se ha notado
una pequeña ralentización de
la demanda en los países emer-
gentes como Brasil, Indía o
China. En lo que respecta a la
zona OCDE (Organización
para la Cooperación y el
Desarrollo Económico) se re-
La demanda de gasoil aumentó el pasado mes de marzo entre un tres-cuatro por ciento.
fleja «cierta recuperación aun-
que la demanda está conteni-
da».
Llamas confirmó pues que
en la actualidad podían visuali-
zarse algunos brotes verdes y
por lo tanto un repunte de la
economía.
E informó que en países
como Brasil o India el número
de matriculaciones de vehícu-
los está subiendo de forma
mantenida, aunque en China
la actividad denota ciertos sín-
tomas de enfriamiento.
Otro test del bienestar mun-
dial es el análisis del consumo
de queroseno en el tráfico
aéreo. Un combustible que ve-
nía cayendo durante todo
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
2009, en el último trimestre
frenó esta caída, y en el primer
trimestre de 2010, en todas las
zonas del mundo, empieza a
Este año, el mercado
de carburantes
detectará un
crecimiento
sostenido
atestiguarse este repunte.
Las previsiones para este a-
ño, según las diferentes agen-
cias, es que se producirá un
XAVI JURÍO
crecimiento sostenido en el
mercado de carburantes, que
equilibrará la bajada de consu-
mos por parte de China y que
corregirá la situación en los
EE.UU. y los países de la
OCDE con lo que es posible
que se asista a un incremento
de la demanda de un millón de
barriles más.
Llamas aseguró que en estos
momentos el estocaje de pro-
ducto petrolífero era óptimo y
por lo tanto, se podrá hacer
frente al incremento de la
demanda.
El director de Producción de
Refino en el Complejo de
Repsol en Tarragona no olvidó
a la Opep como el «gran tam-
13
ponador» del mercado ya que
sigue fijando la producción en
los 26 millones de barriles dia-
rios y se encuentra en una
posición confortable con el
precio del barril entre los 70-80
dólares.
Llamas resaltó que al crudo
está dejando de ser una fuente
de energía barata. Con un con-
sumo diario mundial de unos
80 millones de barriles, los
stock son suficientes pero el
crudo es cada vez más caro en
muchas áreas.
Llamas aseguró que inde-
pendientemente a factores
geopolíticos, el crudo va ase-
El precio del crudo
está yendo muy en
paralelo a la
evolución de los
índices bursátiles
mejándose cada vez más a un
mercado a futuro, si antes era
más especulativo, ahora el pre-
cio del petróleo va bastante en
paralelo con la evolución de
los índices bursátiles. «El pre-
cio del crudo representa la
confianza que tiene el consu-
midor en la evolución de la
economía».
Así, hace un año, el precio a
futuro del crudo tenía un des-
cuento sobre el contable de
unos 20 dólares por barril, un
diferencial que en los últimos
dos meses se está situando en
uno-dos dólares por barril, con
lo que «la economía empieza a
reconocer que hay una salida a
la crisis». Aunque no será de
forma «picuda», sino de forma
muy lenta y sostenida en el
espacio. En cuanto a España, el
comportamiento del mercado
pasa a la pág. siguiente
14
viene de la pág. anterior
de carburantes fue muy seme-
jante al internacional en 2008,
en 2009 el descenso registró
un siete-nueve por ciento, y
enero de 2010 cursó la misma
tónica.
En febrero se ha detectado la
misma demanda que en el
mismo de mes del pasado año
en cuanto a gasoil, mientras
que la gasolina ha caído entre
un siete-ocho por ciento.
En marzo, los consumos han
sido los mismos que hace un
año en cuanto a gasolina,
mientras que el gasoil ha
remontado el consumo un
tres-cuatro por ciento.
Bajo esta coyuntura, Llamas
explicó que Repsol ha ido ajus-
tando su producción a la de-
manda del mercado, aprove-
chado para la realización de las
paradas técnicas y maximizado
la actividad en los centros que
tenían mayor rendimiento.
Con respecto a Tarragona,
aunque los márgenes hayan ca-
ído de forma importante, si-
guen siendo productivos.
La refinwería de Repsol pro-
dujo 9,5 millones de toneladas
en 2009. Para el año que viene,
Llamas anunció una gran para-
da en la zona de combustibles
así como en la de química y
contabilizó las inversiones de
Repsol en Tarragona en unos
500 millones de euros inyecta-
das en los últimos dos años
entre el cracker, combustiones
y el área de química. A parte
de los 40-50 millones de euros
anuales destinados a pequeñas
inversiones que buscan incre-
mentar la eficiencia. Q
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
A pesar de los reajustes aplicados, el sector no ha bajado la guardia en materia de prevención de riesgos.
‘El bienestar pasa por
las soluciones químicas’
El primer centro de investigación sobre el agua, en Tarragona
C.M. RUIZ-L. TOST / TARRAGONA
Ignasi Cañagueral, director de In-
fraestructuras, Seguridad y Me-
dio Ambiente de Dow Chemical
érica, aseguró que tanto en
Ibé
materia de seguridad como de
medioambiente, «la química
puede aportar mucchas solucio-
nes». La legislación europea,
consideró Cañagueral, «se está
moviendo hacia la direcció ón
correcta, está siendo muy exi-
gente, y está obligando a obte-
ner resultados».
Por lo tanto, la química «es
el mejor ejemplo de que esto
es posible y de que se puede
trabajar de forma segura y sin
que sucedan percances».
Cañagueral detalló que la
mayoría de accidentes se pro-
ducían generalmente en
acciones rutinarias y conside-
radas de bajo riesgo.
Cañagueral aseguró que el
polígono petroquímico y sus
empresas de servicios están
siendo un buen ejemplo de
cumplimiento con los reque-
rimientos de seguridad. «Si se
comparan las estadísticas de la
AEQT y la Aest, comparadas
con sectores como la cons-
trucción o la hostelería, son
bastante buenas».
El director de Infraestructu-
ras, Seguridad y Medio Am-
biente de Dow Chemical Ibé-
rica no negó el impacto de la
química sobre el medioam-
biente, pero aseguró que la
voluntad de las compañías era
la de «reducirlo, minimizarlo
o incluso que pueda ser un
impacto positivo». En este
sentido, los objetivos de soste-
nibilidad de Dow de cara a
2015 marcan como prioridad
la seguridad de las personas y
el impacto sobre el medioam-
biente.
Cañagueral comentó que el
acceso de la humanidad a ali-
mentos adecuados, vivienda,
agua potable, energía… pasa
por la investigación y el desa-
rrollo de la química.
«Es ir más allá del cumpli-
miento de la ley, y para el caso
de Dow, es ofrecer soluciones
a los anhelos mencionados
anteriormente para la huma-
nidad».
‘El propósito es
reducir, minimizar o
que incluso el
impacto sea positivo
en el medioambiente’
En este sentido, el director
de Infraestructuras, Seguri-
dad y Medio Ambiente de
Dow Chemical Ibérica recor-
dó el desarrollo por parte de
Dow en Tarragona del primer
centro global de investigación
sobre el agua.
Ahora erige una planta pilo-
to y se prevé que estará en
marcha en 2011 que identifi-
cará cuál es la mejor tecnolo-
gía accesible, ya que la aplica-
da actualmente en las plantas
desalinizadoras «requiere mu-
cha energía».
Cañagueral comparó que si
MAIG 2010
X.J.
toda el agua del mundo fuera
una garrafa de cinco litros,
únicamente una cucharada
sopera de la misma sería la
potable.
En la planta de Dow se tra-
bajará en el desarrollo de nue-
vas membranas de ósmosis
inversa, unos sistemas de ul-
trafiltración, que posibilitarán
la potabilización ya no sólo de
agua de mar, sino también de
aguas residuales o contamina-
das. A dicha planta piloto acu-
dirán técnicos procedentes de
todo el mundo.
Francisco Javier Rodríguez,
presidente de la Associació
d'Empreses de Serveis de Ta-
rragona (Aest), recordó que
ya en 2009 las compañías quí-
micas comenzaron a afrontar
un periodo de reducción de
inversiones y de ajustes de cos-
tes dramático, que en ningún
caso debería de tener reper-
cusión en el capítulo de la
seguridad. Tanto este concep-
to, como el plan estratégico
de la AEQT, dijo Rodríguez
que es compartido plena-
mente por la Aest. Es más,
Rodríguez valoró de forma
muy satisfactoria unas recien-
tes declaraciones del presi-
dente de la AEQT, Antón Va-
lero, cuando destacó que en
2009, las empresas de servicios
que trabajan para la AEQT
habían reducido su índice de
frecuencia en un 30 por cien-
to. Así, a pesar de los progra-
mas de reajuste económicos
severos, «todo el sector ha
sido capaz de no bajar la guar-
dia en materia de prevención
de riesgos». Q
2010 MAIG
Catalunya, potencia
en química industrial
El Iciq acoge a 18 grupos de investigación y 150 personas
C.M.R.-L.T. / TARRAGONA
Anton Vidal, responsable de
grupo de investigación en el
Institut Català de Investigació
Química (Icciq), recordó que la ins-
titución es el resultado de la
nueva política científica recaba
por parte de la Generalitat en los
últimos años y que ha provocado
la creación de centros de investi-
gación en n áreas estratégicas
como complemento a la red de
centros universitarios.
Catalunya es una potencia en
el campo de la química indus-
trial y siempre ha destacado
por su tradición investigadora.
La intención de ubicar el Iciq
en Tarragona fue la de situar a
la provincia en un lugar más
privilegiado en el mapa.
El Icip fue creado con la
ambición de convertirse en un
referente para el sector quími-
co en Europa y como un insti-
tuto de excelencia de investiga-
ción química, uno de sus obje-
tivos es transferir conocimien-
to a la sociedad.
Esto se realiza desde diferen-
tes puntos de vista. «Como ins-
titución académica que somos
-subrayó Vidal- contribuimos a
la formación de personal alta-
mente especializado en quími-
ca. Ya que en su seno hay inves-
tigadores que realizan su tesis
doctoral o incluso acuden doc-
tores del todo el mundo que
vienen a complementar su for-
mación». Sin ir más lejos, en el
último año, se ha constituido
un master en catálisis en cola-
boración con la Universitat
Rovira i Virgili (URV).
Otros objetivos ambiciosos
del Iciq podrían ser la transfor-
mación del conocimiento pun-
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
tero en química en economía
productiva, «una manera para
que los trabajos reviertan a la
sociedad con beneficios econó-
micos».
En el Iciq existen en la actua-
lidad 18 grupos de investiga-
ción, en donde desempeñan
sus funciones más de 150 per-
sonas. «Desde un principio, el
Iciq ya tuvo la vocación de tra-
bajar en procesos y asuntos
relevantes desde un punto de
vista industrial».
Vidal no olvidó que también
desde el comienzo de dicha
institución «se plantearon pro-
yectos científicos en donde la
colaboración con la empresa
ha sido el eje central».
Así, durante los seis años de
funcionamiento del Iciq, ha
habido muchas cooperaciones
con diversas industrias. Vidal
sin ir más lejos ha colaborado
El Iciq investiga sobre catálisis, química supramolecular y
energías renovables.
con dos, una empresa catalana
farmacéutica del campo de los
genéricos y otra con Bayer que
dura ya cinco años.
Entre las principales accio-
nes llevadas a cabo para trans-
ferir a la sociedad conocimien-
to químico, concretamente en
ergonomía productiva, se han
creado unidades mixtas de
investigación en donde el lide-
razgo científico del Iciq lleva a
un grupo de personas a traba-
jar en dicho centro. El Iciq
también tiene la intención de
crear plataformas tecnológicas,
15
XAVI JURÍO
spin off. En estos momentos, ya
existe una en el campo del
polimorfismo, de las propieda-
des en estado sólido de los
principios activos. También se
trabaja en el campo de la catá-
lisis, «uno de los pilares para
avanzar hacia una mayor soste-
nibilidad del entorno y del
mundo en el que vivimos,
mejorando los productos quí-
micos y posibilitando el consu-
mo de una menor energía».
También se investiga sobre quí-
mica supramolecular y energí-
as renovables. Q
16
Inversiones
Recorte en
desembolsos
C.M.R.-L.T./ TARRAGONA
Àngel Damau, director comer-
cial de Technip Ibéria, analizó
los tipos de proyectos industria-
les que se están demandando en
la actualidad. Dalmau recordó
con uno de los leit motiv de su
compañía es el de conseguir ser
partners del máximo número de
inversiones trazadas por las com-
pañías. Technip tradicionalmen-
te ha trabajado con la industria
de proceso (química, refino o
gas). Sin prescindir de la lógica
afectación por la presente crisis,
Dalmau describió el paquete de
medidas acometidas por su com-
pañía para verse perjudicada lo
mínimo posible. Así, a parte de
la reducción de costes como
consecuencia de la caída de la
actividad entre un 20-25 por
ciento, Dalmau analizó el des-
censo de las inversiones a la hora
de contratar proyectos de inge-
niería. «Un capítulo que en refi-
no o en química ha bajado tanto
o más que la producción». No
obstante, esta tendencia ya fue
divisada por la compañía en
2008 de ahí que la principal es-
trategia fue la de captar la máxi-
ma cartera de proyectos en un
momento en el que la ingeniería
detectaba más demanda que
oferta con lo que la presión de
los precios fue al alza. Technip
apostó por la contención de esos
precios, comportamiento que le
posibilitó asumir en aquel perio-
do una serie de contratos que
Dalmau calificó de «transatlánti-
cos». Con esto comenzaron el
ejercicio con una carga de traba-
jo ya consolidada gracias a acuer-
dos-marco a dos-tres años.
Además, de incrementar con
más servicios el tradicional por-
tafolio de la compañía. Una
diversificación que les ha llevado
a salir de su mercado potencial
en el nordeste de Catalunya.
Technip con 23.000 trabajado-
res presentes en 48 países ha
ampliado actuaciones en secto-
res como el de tratamiento de
residuos (mecanizaciones e inci-
neraciones), el farmacéutico y
biotecnológico que últimamen-
te requiere de una alta tecnolo-
gía y el sector nuclear que no
apuesta nueva centrales, pero sí
por alargar la vida de las ya pree-
xistentes.
Además, de la expansión terri-
torial, Technip también ha apos-
tado por la geográfica, con lo
que a las oficinas de Tarragona y
Barcelona, ha sumado la de
Madrid. Desde donde se pueden
atender otros mercados extran-
jeros como el sur de Francia, refi-
nerías como las de Marsella, «ya
que sale más económico aten-
derlo desde aquí, que no desde
la central de París». Q
La escasez de
materias primas
retrae la
producción
La reactivación se presenta insegura
C.M. RUIZ-L. TOST/ TARRAGONA
Carles Navarro, director comer-
cial de Basf, calificó el ejercicio
2010 como de transición, y el de
2009 como de crisis profunda,
aunque comenzó a mejorar en el
último trimestre del año. En
cuanto a la recuperación atesti-
guada en lo trascurrido de 2010,
Navarro la tildó de «inestable e
insegura» dependiendo del sub-
sector químico.
En estos momentos, el direc-
tor comercial detectó una
escasez de materias primas
que «están afectando a
muchos segmentos de nuestra
actividad» ya sean acrílicos,
estirenos, propilenos o buta-
dienos. «Muchas de nuestras
plantas podrían estar produ-
ciendo más producto, pero no
es así porque no se dispone de
la materia prima necesaria».
Un hecho que está condicio-
nando el servicio a los clien-
tes.
En cuanto a las ventas que se
están recuperando con res-
pecto a 2009, «podrían ser
incluso un poco mejor si no se
diera esta incidencia con las
materias primas», según recal-
có Navarro, y por lo tanto se
está creando una fuerte pre-
sión sobre los precios de venta
«que intentamos trasmitir a
nuestros clientes pero no
siempre con el éxito que dese-
aríamos».
En la segunda parte del año,
desde Basf se auspicia una
recuperación de la disponibili-
dad cuando se solventen los
problemas con las materias
primas. «2010 será un año de
crecimiento con respecto a
2009, sin llegar a los niveles de
2008».
La adquisición de Ciba por
parte de Basf, fue considerada
por Navarro como una opera-
ción beneficiosa que a partir
del 1 de febrero desapareció
como compañía para formar
parte del negocio de Basf. Por
segmentos, la principal recu-
peración ha sido impulsada
desde el sector de la automo-
ción, aunque «no confiamos
que esta tendencia continúe
de una manera tan clara en el
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
segundo semestre». Y es que el
efecto de las ayudas, para el
caso de España, «se está con-
sumiendo de manera muy
rápida». Sin olvidar Navarro,
la incidencia que ocasionará
la subida del IVA el próximo
mes de julio que no única-
mente dejará sentir sus efectos
en el sector del automóvil,
sino también en la venta de
viviendas y electrodomésticos.
Por lo tanto, desde Basf,
«vemos la segunda parte del
año algo preocupados».
La multinacional ha hecho
un esfuerzo muy importante a
nivel mundial con acciones
muy concretas de reducción
de costes y de mejora de la efi-
ciencia, incluso paradas de
producción o parciales en más
de 100 centros en todo el
mundo, «una estrategia exito-
sa que ha podido comprobar-
se con los resultados finales
que ha obtenido la compa-
ñía».
Concretamente, en Tarrago-
na, Basf ha aplicado el progra-
ma Meta de medidas de efi-
ciencia para el site de Tarrago-
na que ha abarcado toda la ac-
tividad de la instalación indus-
trial de la compañía en la zona
y que ha conseguido «unos
importantes ahorros de cos-
tes».
En cuanto a inversiones, Na-
varro aseguró que la compa-
ñía ha decidido mantener el
capítulo destinado a I+D, «ya
La subida del IVA
repercutirá sobre
los coches, la
vivienda y los
electrodomésticos
que son la clave para seguir
teniendo éxito en el futuro».
A la vez que «garantizar que la
química es un gran reparado-
ra de los macro problemas
mundiales».
Y al igual que Ramon
Fontboté, director general de
la AEQT, Navarro coincidió
en que «el sector ha pasado
La situación presiona los precios de venta.
La recuperación de
la automoción se
expande, pero se
teme que remita en
el segundo semestre
por unas épocas no muy bri-
llantes en lo que respecta a su
imagen pública, se la ha visto
como parte del problema,
cuando en realidad es parte
de la solución industrial para
muchas problemáticas actua-
les de la Tierra». Ya sean la
potabilidad del agua, la ali-
mentación humana y animal,
la protección de las cosechas,
la movilidad, la salud, la efi-
ciencia energética… Y esto
pasa por el hecho de que las
compañías mantengan los
presupuestos destinados a
I+D. ya no se trata, dijo
Navarro, de simplemente
sacar productos y venderlos en
el mercado, sino hay que ser
sensibles a lo que el mercado
realmente demanda y adaptar-
se a estas necesidades. Incluso
las del mundo subdesarrolla-
do.
«En la parte desarrollada
del mundo estamos acostum-
brados a un tipo de química
que es la orientada hacia la
sociedad de consumo, pero a
partir de ahora estamos obli-
gados a enfocar nuestra oferta
MAIG 2010
XAVI JURÍO
a lo que es la base de la pirá-
mide mundial, más de 4.000
millones de personas, ubica-
das en países en donde la
capacidad de compra y la
adquisición de bienes y servi-
cios está aumentando y reque-
rían soluciones muy específi-
cas».
Con todo, «la química ten-
drá un papel fundamental y
mediante la transferencia y la
apertura hacia la sociedad, el
sector conseguirá tener un
papel más reconocido y más
visible».
Asimismo, Navarro se mos-
tró convencido de que la quí-
mica, tanto la básica como la
de especialidades, seguirá
teniendo una tendencia posi-
tiva.
Rubén Folgado, director
técnico de Messer Group,
recordó que su industria pro-
vee de gases al resto, materias
primas para la mayoría de
procesos químicos del polígo-
no de Tarragona. Aseguró que
en los últimos 20 años se han
esforzado en adaptarse al per-
fil de crecimiento de sus clien-
tes, un desarrollo que ha sido
bastante continuado durante
una época concreta y para
ello, Messer adaptó sus políti-
cas de inversión a estos reque-
rimientos. Folgado confirmó
desde septiembre de 2008 la
caída brusca de la demanda y
que para el caso del consumo
de gases ha supuesto un des-
plome del consumo.
2010 MAIG
Los dos gases principales que
suministra Messer son el oxíge-
no (que se emplea en alguno
de los procesos de química bási-
ca) en donde se ha producido
un auténtico desplome «moti-
vado por el cierre de algunas de
las plantas de nuestros clientes»
caso de Repsol o Ercros. «Con
respecto a 2008 la caída de
venta de oxígeno ha sido espec-
tacular y ha rondado el 60 por
ciento».
El nitrógeno también ha
sufrido el descenso del ajuste de
las producciones pero de una
manera más controlada. Este
gas que se utiliza como base de
protección en los procesos quí-
micos.
Folgado explicó que los clien-
tes de su compañía han estado
produciendo "de forma atípica,
lo normal es que se fabrica de
manera constante los 365 días
del año y sin embargo, esto ha
variado a producciones por
campañas.
En los primeros meses de
2010, Folgado observa una cier-
ta estabilización en los procesos
que consumen oxígeno, el
ritmo de la actividad es cada vez
más largo y estable.
En cuanto a nitrógeno, toda-
17
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
vía nota una reducción de con-
sumos, aunque de forma menos
acentuada. La previsión es la de
mejorar el consumo de oxígeno
entre un 12-15 por ciento y una
caída más leve en nitrógeno de
Las inversiones en
I+D son
primordiales para
garantizar el éxito
en un futuro
entre un cuatro-cinco por cien-
to. ‘La química es una gran reparadora de los macro problemas mundiales’, según Carles Navarro (Basf). XAVI JURÍO
Las inversiones de Messer fue-
ron bastante importantes en los zar la inversión, llegó la crisis mantener los procesos e infra- con el cliente y así mejorar sus
últimos dos años, en concreto, económica. estructuras en las mejores con- procesos químicos
construyó una planta de última En 2009, Messer apostó por diciones operativas y de seguri- mediante nuevas aplicaciones
generación en el polígono diversificar la actividad y darle dad. A la vez que preponderan con gases industriales.
norte de El Morell con la inten- salida al excedente de capaci- la proliferación de las más últi- Ello unido a una política de
ción de garantizar el crecimien- dad de producción que ahora mas tecnologías en materia de ahorro de costes que han inci-
to futuro de las empresas clien- se detecta en la zona de gases industriales. «El objetivo dido sobre todo en actividades
tes. Tarragona. es que nuestras plantas de secundarias. Folgado recordó
Un desembolso que sufrió un Así, han conseguido adentrar- Tarragona se conviertan en un que Messer es una multinacio-
retraso por motivos de permisos se en el cluster cerámico de centro de pruebas de tecnolo- nal alemana de capital cien por
justo en unos momentos en los Castellón, a la vez que han apos- gía», detalló Folgado, quien ase- cien familiar y hasta la fecha no
que se producían unas fuertes tado por productos con destino guró que se ha constituido en la se ha emprendido ningún tipo
demandas (2003-2004) y cuan- al sector medicinal. Las últimas empresa "un nuevo departa- de decisión restrictiva a nivel de
do por fin consiguieron finali- inversiones han apostado por mento para facilitar el contacto plantilla. Q
18
Las empresas auxiliares reducen
la partida hombre/hora en un 25%
El sector consolida su potencial con innovación, internacionalización y formación
C.M. RUIZ-L. TOST / TARRAGONA
Francisco Javier Rodríguez, presi-
dente de la Associació d'Empre-
ses de Serveis de Tarragona
(Aestt), comentó que el sector au-
xiliar químico ha tenido que ajus-
tarse a la demanda de los clien-
tes, ya que la caída de la activi-
dad ha rondado entre un 25-30
por ciento el concepto de hom-
bre/hora. Como consecuencia
del cierre de plantas, ajustado
presupuestos de mantenimiento
y reducido inverssiones. Una co-
yuntura que ha sido soportada
por las empresas de servicios
por medio de la reducción n de
plantilla, en primera instancia,
con población eventual.
Rodríguez alertó de que todavía
está por ver el final de la recesión,
ya que o bien se puede salir de la
crisis fortalecidos o con tasas sua-
ves de crecimiento del 0,5-uno por
ciento. «Con lo que todavía no
habríamos alcanzado una veloci-
dad como para crear puestos de
trabajo». Si se compara el sector
auxiliar químico con sus homólo-
gos de la construcción o automo-
ción, Rodríguez resaltó satisfecho
que «la tasa de mortalidad en
nuestras empresas es muy baja».
En concreto, los niveles que se
detectan en Tarragona son los
mismos que hace dos años.
El presidente de la Aest reflejó
el hecho de que algunas compa-
ñías estaban absorbiendo contra-
tos de otras, se está aplicando la
subrogación de personal.
Como medidas de adaptación,
desde la Aest se está proporcio-
nando todo el soporte posible a
las iniciativas de la AEQT. Como
por ejemplo el pacto para el desa-
rrollo, con el objetivo de poner a
Tarragona en el mapa de la quí-
C.M.R.-L.T. / TARRAGONA
Carlos Rovira, consejero dele-
gado de Igest.Res, recordó que
hace cinco años es cuando se
gesta la idea de erigir una plan-
ta para la gestión de residuos en
Tarragona, una instalación que
finalmente se pondrá en mar-
cha dentro de las instalaciones
fabriles de Basf. «Después de
buscar varias localizaciones en
toda Catalunya, apostamos por
asentarnos en los terrenos de
Basf a sabiendas de la potencia-
lidad que tiene el cluster quími-
co de Tarragona». Para Rovira
las fuertes ventajas competitivas
de este polígono se centran en
su localización geográfica y en
mica en el sur de Europa, y es que
«nos interesa disponer de un clus-
ter químico que sea atractivo para
los inversores y que sea producti-
vo». Rodríguez destacó un viaje
conjunto de AEQT y Aest hacia
Amberes el año pasado con la
intención de observar otros proce-
dimientos en otras zonas de
Europa. «Nos preocupa que se
pierda el tiempo en discutir si son
galgos o podencos, ya que nuestra
cuenta de resultados depende de
un sector químico que sea poten-
te, productivo, rentable y competi-
tivo a nivel mundial». Y para ello,
Rodríguez reclamó ser reivindica-
tivos con las diferentes administra-
ciones, «ponernos las pilas como
empresarios" y potenciar la cola-
boración del sector con los sindi-
El colectivo trabaja
para incrementar el
atractivo del cluster
y atraer a más
inversores
catos, el puerto, la universidad…
con el objetivo de conseguir hitos,
por ejemplo, como que Expoqui-
mia se celebre por ejemplo en Ta-
rragona».
Rodríguez mostró tres ejemplos
de reconocimientos que han reci-
bido empresas adscritas a la Aest y
que precisamente están siendo las
constantes para consolidar el po-
tencial del sector auxiliar. Por
ejemplo a Europea de Manteni-
mientos fue premiada por la Con-
federació Empresarial de la Pro-
vincia de Tarragona (Cepta) por
innovación e imagen por conse-
guir la limpieza de intercambiado-
res con bacterias o reutilizar la tec-
‘La implantación de islas en el
site de Basf es paradigmática’
las infraestructuras que lo rode-
an ya sean viales o marítimas. El
consejero delegado destacó el
hecho de implantar su compa-
ñía en un lugar ya urbanizado y
preparado para poder albergar
industrias de estas característi-
cas «ya que alberga unas fortísi-
mas inversiones que permiten
un desarrollo más ágil de pro-
yectos como el de Igest.Res». El
servicio de Basf, «nos permite
que los costes que tendríamos
ESPECIAL QUÍMICA
Taula rodona
Las empresas necesitan diversificación y tecnología.
nología de adhesivos empleada en
aeronáutica.
El otro concepto es la interna-
cionalización, como lo ha demos-
trado Cotinsa con el premio a tal
efecto, que ha recibido a manos
de la Cambra de Comerç de Ta-
rragona. O Solarca que ha conse-
guido abrir una delegación en
Singapur. En este sentido, Rodrí-
guez consideró que uno de los
mejores partners de las empresas
de servicios de Tarragona para a-
brirse camino internacional son
las propias multinacionales del si-
te local.
También se han reconocido los
esfuerzos de colaboración entre el
sector formativo y empresa debido
a que la Aest ha fomentado su
relación con los institutos de for-
mación profesional debido al défi-
cit de mano de obra cualificada
que detecta la zona. En este senti-
do, Rodríguez elogió la labor de la
Generalitat a la hora de dotar de
recursos y de querer prestigiar a la
Formación Profesional.
«Promovemos calidad, profesio-
nalidad y empleabilidad tanto de
los alumnos como del programa
en marcha de calificación de com-
petencias y de animar a trabajado-
res en activo sin certificar a com-
de la inversión por la vía de la
amortización, pasarlos a varia-
bles, esto es una gran ventaja
competitiva». En este sentido,
Rovira comentó que «el polígo-
no petroquímico de Tarragona
tiene que ser capaz de atraer
este tipo de industrias con cier-
ta facilidad». El consejero dele-
gado de Igest.Res consideró
que «la implantación de islas
dentro del site Basf es paradig-
mática, ya que permite que un
XAVI JURÍO
plementar su currículo con titula-
ciones regladas». «O somos com-
petitivos o atractivos», propuso
Fontboté, «o vamos mal» y acon-
sejó a las empresas de servicios a
diversificar y entre todos, «ayudar
a incrementar la productividad».
El director general de la AEQT
advirtió que este país «sufre un dé-
ficit importante no en la calidad,
pero sí en la organización y en la
eficacia del trabajo».
Ignasi Cañagueral, director de
Infraestructuras, Seguridad y Me-
dio Ambiente de Dow Chemiccal I-
bérica, comentó que había que a-
prender de la experiencia de esta
última crisis para saber afrontar de
mejor forma los efectos de la pró-
xima. Resaltó que la primera com-
petencia de las compañías la tení-
an dentro del propio site y destacó
que el factor de la productividad
como fundamental.
Por su parte, Rodríguez de la
Aest reclamó un mayor respeto
por el tiempo productivo de las
empresas proveedoras en las com-
pañías químicas, ya que a veces
«los lapsos de carga y descarga
pueden ser demasiado largos, una
circunstancia que no se da», ase-
guró, «en otros sites de Europa».
«Otro importante elemento del
proveedor pueda instalarse en
la sede de un cliente, estable-
ciendo a su vez una serie de
sinergias». Además Roviora
consideró que la forma con la
que ha procedido Basf con
Igest.Res es una alternativa para
ocupar y extraer rendimiento a
las hectáreas que no están
explotadas.
Igest.Res es un proyecto que
absorbe en una primera fase
unas inversiones entre seis y
MAIG 2010
que depende la competitividad
del cluster químico». Asimismo,
instó a una estandarización de
procesos en las diferentes multi-
nacionales para agilizar las gestio-
nes de los proveedores..
Carlos Rovira de Igest.Res reco-
noció la escasa diversificación y
dinamismo tecnológico que han
podido cursar las empresas del
servicios del site. De todas formas,
independientemente de la cali-
dad del servicio, Rovira señaló que
una de las prioridades de las quí-
micas con respecto a sus empresas
auxiliares estaba siendo el precio y
por eso desde la Aest se está inci-
diendo para que las multinaciona-
les sean más sensibles de cara a la
calidad de los servicios que con-
tratan y por lo tanto, se permita así
un mayor desarrollo tecnológico
de los proveedores. Ramon
Fontboté de la AEQT reconoció
que hay mucho por estandarizar,
aunque advirtió que muchas em-
presas son filiales de multinacio-
nales a las que les vienen pautados
los parámetros desde las centrales,
aunque ello no quita para que «se
siga avanzando en el tema».
Rubén Folgado, director técni-
co de Messer Group, coincidió en
el hecho de que la competitividad
no sólo pasa por el factor de los
precios, reflexionó que la implan-
tación de las políticas de innova-
ción no tenía un efecto inmediato
y lleva implícito una renovación
de los procesos y una gestión orga-
nizativa y del liderazgo en el seno
de las compañías. Todo un pack
de medidas que ahora no se pre-
sentan tan efectivas y que sí lo
serán para afrontar de mejor
forma la siguiente recesión. En
donde Folgado sí ahondó fue en
la toma de medidas para suplir las
carencias que la zona sigue detec-
tando ante la falta de personal
cualificado.
Un handycap que han tenido
que suplir, «importando perso-
nal de otras compañías del
grupo y teniéndoles que pagar
sueldos más altos para poder
solventar los problemas de
forma inmediata». Q
ocho millones de euros.
Cuando la compañía alcance su
pleno rendimiento contratará
del orden de unas 25 personas y
dispondrá de una capacidad de
tratamiento de unas 35.000
toneladas anuales de residuos
como aguas y sólidos contami-
nados con hidrocarburos, en
donde «recuperaremos los car-
burantes para después vender-
los». Otra importante línea será
la depuración de aguas indus-
triales mediante procesos quí-
micos y con tratamiento bioló-
gico final aplicado por Basf.
«Nuestro proyecto contribuye
a rebajar los costes fijos del site
y colaboramos en que sea más
competitivo». Q
2010 MAIG
‘Sin la química no superaríamos
los 35 años de vida’
C.M. RUIZ / BARCELONA
Fins a l'any 1974, la principal
activitat i font d'ingressos dels
habitants de la Pobla de
Mafumet era l'agricultura. Però la
vinya, les oliveres i els cereals
van deixar pas, en pocs anys, a
neria i a les indústries quí-
la refin
miques i subsidiàries que actual-
ment donen feina a una bona
part de la seva població activa.
Joan M. Sardà, el seu alcalde
des de 1995, afronta la seva
quarta legislaturra al capdavant
de la Pobla de Mafumet.
-¿Cómo se perfila y logra la presi-
dencia del Foro Permanente Quí-
mica y Sociedad?
Todas las entidades del Foro
tienen la opción de presentar
una candidatura a la presiden-
cia, sobre la cual debe decidir el
Consejo Director, es decir, nues-
tro órgano ejecutivo. La realidad
es que, desde la elección del pri-
mer Presidente, Francisco Belil,
hasta las posteriores de Juan
Sancho Rof y José Elguero, ha
habido un consenso por una
única candidatura en cada oca-
sión, y todas las propuestas se
han acogido por unanimidad en
el Consejo.
- ¿Cómo empezó la entidad?
Aunque las organizaciones
que hoy lo conformamos ya rea-
lizábamos actividades conjuntas,
en 2005 institucionalizamos
nuestros objetivos compartidos y
constituimos el Foro Química y
Sociedad. El Foro Permanente
Química y Sociedad, es una
organización integrada por las
principales entidades del ámbito
académico, científico, empresa-
rial, que profesional, tiene como
misión impulsar el conocimien-
to y desarrollo de la ciencia que
en mayor medida ha contribui-
do y contribuirá a mejorar la
calidad y esperanza de vida de
los ciudadanos.
-¿Cuáles son sus objetivos?
Establecer un canal de diálogo
permanente con la sociedad y
sus representantes que permita
dar a conocer las aportaciones
de la química a la mejora cons-
tante de la calidad de vida.
Cooperar con los medios de
comunicación en la creación de
espacios divulgativos dedicados a
la difusión de la ciencia y sus
aplicaciones. Constituirse en
una fuente de referencia infor-
mativa, rigurosa y creíble, de los
Carlos Negro
Presidente del Foro Química y Sociedad
medios de comunicación.
Impulsar la Investigación, el
Desarrollo Científico y la
Innovación Tecnológica en el
área de la química, contribuyen-
do a la generación de nuevos
productos, aplicaciones y tecno-
logías que incidan en la mejora
del bienestar social. Promover la
excelencia y calidad de enseñan-
za de la ciencia en general, y de
la química en particular, desde
las primeras etapas educativas
hasta la formación profesional,
técnica y universitaria, contribu-
‘El papel fundamental
de la química es dar
respuesta a
problemas globales’
yendo a crear una sociedad cien-
tíficamente avanzada y profesio-
nales de primer nivel. Generar
vocaciones científicas y recono-
cer la labor de los docentes.
Fomentar un desarrollo compe-
titivo y sostenible de las empre-
sas del sector químico radicadas
en España, el cual permita incre-
mentar la aportación de este sec-
tor a la generación de riqueza y
empleo. Promocionar España
como foro educativo, científico,
técnico y empresarial, de refe-
rencia internacional, en el
campo de la química.
- ¿Qué entidades componen el
foro?
La Asociación Nacional de
Químicos de España (Anque), la
Conferencia Española de Deca-
nos de Química. El Consejo Ge-
ESPECIA QUÍMICA
Entrevista
El Consejo Director del
Foro Permanente Química
y Sociedad nombró por
unanimidad, el pasado
mes de marzo, a Carlos
Negro Álvarez nuevo
presidente de la entidad.
Negro es catedrático del
Departamento de
Ingeniería Química de la
UCM y también presidente
de la Asociación Nacional
de Químicos de España
(Anque). El estudio de la
química del proceso, la
reducción del consumo de
agua y la mejora de los
procesos de reciclado de
papel constituyen los
objetivos principales de
sus investigaciones.
neral de Colegios de Químicos
de España. El Consejo Superior
de Investigaciones Científicas
(CSIC). La Federación Empresa-
rial de la Industria Química Es-
pañola (FEIQUE). La Federaci-
ón Estatal de Industrias Afines
de UGT (FIA-UGT). La
Federación Textil-Piel, Químicas
y Afines de CCOO (FITEQA-
CCOO). La Feria Expoquimia
de Fira de Barcelona y la Real
Sociedad Española de Química
(RSEQ).
-¿Qué consideraciones previas
hace del Año Internacional de la
Química en 2011?
Esencialmente, el Año Inter-
nacional de la Química trata de
realizar un reconocimiento glo-
bal - y así lo expresaron tanto la
ONU como la UNESCO- de la
contribución de la química en la
mejora constante de la calidad
de vida, así como del papel fun-
damental que habrá de jugar en
el futuro, tal y como recuerda el
slogan: Nuestra vida, nuestro
futuro.
Asimismo, se reconoce el pa-
pel fundamental de la química
para dar respuesta a problemas
globales como el cambio climáti-
co, ofrecer fuentes sostenibles
de agua potable, alimentos y
energía, y mantener un medio
ambiente sano para el bienestar
de todas las personas.
Un objetivo importante es por
tanto dar a conocer a los ciuda-
danos cómo la química puede
dar respuesta a las necesidades
del ser humano.
-Y supongo que también desper-
tar interés...
También existen otras metas
esenciales como incrementar el
interés y vocación de los jóvenes
por la química, que se encuen-
tran en niveles preocupantes.
-¿Qué acciones acometerán?
El Año Internacional de la
Química está concebido para
que en cada país se desarrollen
acciones que incidan en los obje-
tivos definidos, y en nuestro caso
el Foro ha diseñado un ambicio-
so programa de actividades en el
que contaremos con la colabora-
ción plena de la Fundación Es-
pañola para la Ciencia y la Tec-
nología y que contemplará
acciones en el ámbito social,
docente, vocacional, profesio-
nal, científico y empresarial.
El desarrollo y contenido de
estas actividades se anunciará
próximamente, y se podrá reali-
zar un seguimiento de las mis-
mas a través del portal del Foro,
que se ha instituido como el por-
tal del Año Internacional de la
Química en nuestro país.
-¿Qué futuro augura al sector y
qué cree que acontecerá des-
pués del plástico?
El futuro del conjunto del sec-
tor creo que es optimista, espe-
cialmente si tenemos en cuenta
que la química está presente en
todo lo que nos rodea, y todos
los sectores económicos y la
sociedad en su conjunto necesi-
tan de sus productos. En el
fondo, todo lo que podemos
construir o crear está formado
por átomos y moléculas, y esto
determina que el papel de la
química vaya a ser siempre fun-
damental.
En el plano económico, sí se
observa que las producciones de
‘Las producciones en
Europa se dirigen a
productos de mayor
valor añadido’
las instalaciones europeas se
están dirigiendo a la generación
de productos de cada vez mayor
valor añadido, porque ésta es la
forma de competir con garantías
en un mercado en el que ante la
irrupción de países productores
con empresas que fabrican con
costes muy inferiores, nuestra
diferenciación debe basarse en
la calidad y no en el precio.
En cuanto al plástico en con-
creto, la realidad es que cada día
surgen nuevos desarrollos y tec-
nologías, y seguirá siendo por
muchos años un producto esen-
cial. Si alguien tiene dudas sobre
su futuro, aconsejo echar un vis-
tazo al libro El mundo en el año
2030 que publicó Ray Ham-
mond el pasado año. El plástico
es esencial para dar solución a
19
problemas como el cambio cli-
mático o la crisis energética. Por
poner sólo un ejemplo, si la
mitad de los edificios estuvieran
aislados utilizando los plásticos
elaborados con los estándares
más altos, la Unión Europea
podría reducir un 35 por ciento
las emisiones de CO2 de sus edi-
ficios.
- Aparte de las medioambienta-
les, ¿cuáles deben de ser las prin-
cipales responsabilidades de la
química de cara a la sociedad?
Como señala, una de las pri-
meras responsabilidades de la
química de cara al futuro ha de
ser la de proveer de soluciones a
los problemas ambientales. Ob-
viamente también lo es reducir
el impacto que puedan tener sus
instalaciones y productos, pero
esto es algo que acompaña al
sector desde hace mucho tiem-
Los retos: salud,
medioambiente,
nuevos materiales,
nano y biotecnología
po.
Sin embargo, nuestra princi-
pal responsabilidad seguirá sien-
do incrementar la contribución
a la mejora de la calidad de vida.
Siempre me ha parecido curioso
que las personas que se benefi-
cian de una mejor salud gracias
a la química, de productos para
potabilizar el agua o garantizar
las condiciones higiénicas, de
sustancias que permitan que
haya más alimentos para todos, o
de múltiples aplicaciones sin las
que no existiría ni un automóvil,
un ordenador o un simple balón
de fútbol, sean incapaces de
comprender que sin el desarro-
llo de esta ciencia nuestra espe-
ranza de vida no superaría los 35
años, exactamente lo que vivía
un ciudadano en Europa antes
del inicio del desarrollo a escala
industrial de esta ciencia a prin-
cipios del Siglo XX.
Más allá del medio ambiente y
de la contribución a la sociedad,
la tercera responsabilidad princi-
pal es la de generar riqueza y
empleo. Obviamente existen
muchas otras, pero el resto no
son tan diferentes de las que
debe asumir cualquier tipo de
empresa.
- ¿Hacia dónde van las nuevas lí-
neas de investigación?
Yo diría que destacan sobre el
resto, o al menos en lo que al
interés de las empresas por ellas
se refiere, las relacionadas con la
salud, el medioambiente, los
nuevos materiales, la nanotecno-
logía, y la biotecnología, y estoy
convencido de que en todas ellas
la aportación de la química va a
liderar grandes cambios desde
los modelos de producción
hasta las aplicaciones. Q
20
‘Necessitem ciutats amables que
ofereixin experiències 24 hores’
Toni Puig assenyala el turisme emocional com a garantia de l’èxit
LAIA TOST/ REUS
Toni Puig especialista en màr-
queting turístic i reconegut confe-
renciant sobre citymarketing, va
ser l’encarregat d’inaugurar la
segona fira professional d’Hosta-
leria i Restauració Hostelcat.
Puig va assenyalar el posiciona-
ment per esdevenir una ciutat
marca. Quant a turisme, va
assenyalar el «turisme emocio-
nal» com l’aposta a seguir. Per a
Toni Puig, innovació i comunica-
ció són l’estratègia i la crisi no
pot ser mai l’excusa.
«Les ciutats marca són aque-
lles que enamoren». Així ho
definia Toni Puig. L’encar-
regat d’inaugurar la segona
fira Hostelcat va dedicar una
hora a parlar sobre la marca
turística i la implicació del sec-
tor privat.
Durant la seva intervenció,
Puig va fer un recull de tots els
punts necessaris per esdevenir
una «ciutat marca».
Segons Puig les ciutats es
poden classificar per tipolo-
gies segons allò que ofereixen i
segons pel que volen ser cone-
gudes: com a ciutats creatives,
ecològiques, culturals, tecnolò-
giques, etc.
Moment de la conferència de Toni Puig.
Puig va assenyalar que, al
Camp de Tarragona, i concretà
amb Reus i Vila-seca, es té un
bon posicionament quant a
cultura, però que «falta incre-
mentar-lo». «Saber definir-se
com a ciutat és el primer
punt», exposava Puig.
COMARQUES
Hostelcat
CEDIDA
Així mateix, argumentava
que s’ha de ser conscient que
«situar-se en el mapa té un cost
econòmic». En aquest sentit,
afegí que la situació actual de
crisi o la manca de diners no
poden ser mai raó per estron-
car una evolució. «Els diners, si
no es tenen, es busquen amb
idees i consens entre adminis-
tracions i empreses».
Així mateix, Toni Puig
remarcava que una ciutat ben
posicionada comença per tenir
uns ciutadans protagonistes. És
en aquest punt en què incidia
en la importància d’una bona
cohesió entre administracions i
empreses, subratllant que «tots
i cada un sumem, tots fem
marca». Puig remarcà que «els
empresaris són clau, els petits i
els grans».
‘Una ciutat amb
èxit comporta dos
fets socials: turisme
i immigració’
Quant a requisits que ha de
tenir una ciutat, posà l’accent
en la innovació, matisant que
«en una ciutat mai no s’acaba,
sempre hi ha espais per remo-
delar». També va donar gran
importància a la connectivitat:
«una ciutat comença on aca-
ben els aeroports i les esta-
cions». En la mateixa línia, el
MAIG 2010
conferenciant comentà que
era clau la connectivitat amb
altres espais o ciutats que com-
plementin l’oferta d’aquella
ciutat.
Per a Toni Puig, una ciutat
ha de ser un espai «on el ciu-
tadà i el visitant se sentin lliu-
res, on importin els detalls i on
tot funcioni».
Èxit = turisme + immigració
Quant a turisme, assenyalà
que una ciutat ha de ser un lloc
on passin coses que emocio-
nin, on es puguin oferir expe-
riències, ja que assegura que el
turisme emocional és el més
sol·licitat. El factor preu, consi-
dera Puig, «és secundari».
A més, afegia que la satisfac-
ció de l’experiència d’un visi-
tant és molt important a l’hora
de garantir la continuïtat de
turisme. «Si tens una bona
experiència la recomanes a set
persones. Si no, no ho recoma-
nes a ningú, però, a més, ho
critiques a una dotzena».
Així mateix, posava sobre la
taula que l’èxit d’una ciutat
comporta dos fets socials: el
turisme i la immigració. Per
tant, incideix en el fet que «la
convivència i la seguretat són
bàsiques».
Puig va concloure que s’han
de posar tots els esforços per
poder oferir un bon producte i
que aquest «ha de ser el repte
d’una ciutat». «Després, caldrà
promocionar-lo» i, per això,
assenyalà que cal tenir una acti-
tud proactiva i comunicativa.
«S’ha d’anar a buscar la gent,
perquè ells no vindran». Q
2010 MAIG
La mostra es consolida
amb 4.000 acreditacions
Els segons premis van comptar amb 250 assistents
LAIA TOST / REUS
La segona edició de la Fira
Professional d’Hostaleria i
Restauració Hostelcat certifica la
seva impo ortància com a espai de
contactes comercials. El certa-
men va tenir un èxit absolut, amb
4.000 acred ditacions, 500 més
que en la primera edició, i va
comptar amb 65 estands. D’altra
banda, la primera Mostra de
Gastronomia oberta al públic
general, també va rebre una molt
bona acollida, amb 3.000 visii-
tants.
Fira de Reus ha vist compler-
tes totes les expectatives posades
en la segona edició d’Hostelcat,
celebrada el passat abril Isaac
Sanromà, president de la
Cambra de Comerç, va definir
aquesta edició com un «salt de
qualitat». Els 5.000 metres qua-
drats d’exposició van rebre
4.000 visitants en dos dies, i tant
els tallers de cuina com les jor-
nades tècniques van tenir una
important afluència de públic.
També va haver-hi una molt
bona resposta per part del
públic general la primera
Mostra de Gastronomia, que va
rebre 3.000 visitants
Sanromà, a més, va destacar la
implicació de tots els sectors,
tant públics com privats, i va
manifestar «que, sense aquesta
col·laboració, la fira Hostelcat
no tindria sentit». En aquesta
línia, i amb la voluntat de retre
un reconeixement a la tasca dels
empresaris, la fira va organitzar
la segona edició dels Premis
Hostelcat.
En aquesta ocasió, les catego-
ries i guardonats van ser: Ramon
Bagó, President del Grup Serhs,
en la categoria Premi a la
21
COMARQUES
Hostelcat
Trajectòria Empresarial; el
col·lectiu de les Cuines del Ven-
drell, guardonat en la categoria
a l’Acció Turisticogastronòmica;
finalment, el Premi a l’Excel-
·lència i Qualitat en els serveis va
ser per a l’Hotel Termes
Montbrió.
L'acte, celebrat a les mateixes
instal·lacions de la fira, va comp-
tar amb la participació de 250
persones vinculades al sector de
l’hostaleria i la restauració de les
nostres comarques.
Així mateix, el Workshop
organitzat pels alumnes de
l'Escola Universitària de Tu-
risme i Oci de Vila-seca dins del
certamen va obtenir un gran
èxit. L'objectiu era aproximar el
sector professional amb l'univer-
sitari i va comptar amb la parti-
cipació d'una vintena d'empre-
ses privades del sector i d’una
setantena d’alumnes. Q La segona Hostelcat va comptar amb 65 estands. XAVI JURÍO
22 MAIG 2010
COMARQUES
Sondeig Àlbum

GESTIÓ

E n estos momentos, ¿cuál está siendo la

estrategia prioritaria de su compañía?
Ferran Teixidó
Consejero delegado Indústries Teixidó
Después de transcurrido un año 2009, año para olvidar, donde el esfuerzo de toda
la plantilla a través de los distintos mecanismos de ajuste (ERE's, Regulación de
Jornada…) hizo posible capear un temporal que se avecinaba catastrófico, y que así
fue, la empresa ha iniciado 2010 manteniendo una situación de equilibrio que ya
viene arrastrándose desde el último trimestre del año anterior. Esta situación nos permite cumplir
con todas nuestras obligaciones, pero sin demasiadas alegrías, por lo que hace referencia a la posi- XLA LLOTJA DE REUS va rebre el 21 d’abril la Creu de Sant Jordi
bilidad de nuevas inversiones. El sector del metal y, en concreto, el mercado del automóvil, pare- al Palau de la Generalitat. El president, José Montilla, fou l’encar-
ce que, poco a poco, va recuperándose y alcanzando niveles que nos permiten pensar en un futuro regat de lliurar la Creu al president del Patronat de la Llotja i de la
más optimista, quedando a la espera de cómo afectarán los próximos acontecimientos referentes a Cambra de Comerç, Isaac Sanromà. La Generalitat ha volgut
la retirada de los planes de estímulo al consumo, y la ya anunciada subida de dos puntos del IVA en reconèixer amb aquest guardó «el paper històric de la Llotja en el
julio. A pesar de que nuestra empresa es ya eminentemente exportadora (95% de la cifra de nego- potencial exportador de la ciutat i per haver esdevingut, al llarg dels
cio), en estos momentos, además de intentar incrementar las ventas con nuestros clientes actuales, segles, una de les referències bàsiques de l’economia agrària i rama-
tarea bastante difícil dada la situación del mercado, estamos orientando nuestros esfuerzos hacia dera de Catalunya». REDACCIÓ / BARCELONA
proyectos que tienen su origen en mercados emergentes (India, China , Brasil…) por ser los que
están experimentando unos mayores índices de crecimiento (7- 8%). En resumen, situación de
compás de espera, con un control muy estricto del gasto a todos niveles, y sin despreciar cualquier
proyecto, aunque éste suponga la necesidad de un apalancamiento financiero considerable. Q

Agustí Roig
Presidente Agustí Roig SA
Centrarse en los presupuestos, los costes, la tesorería, los gastos, la evolución de
los mercados, hoy ya no es suficiente. Ante la actual crisis es necesario disponer de
tiempo suficiente para poder pensar de forma razonada en creación. El mundo
cambia con suma rapidez: hoy, los planes son sólo opciones, lo perfecto sólo es lo posible, la obe-
diencia es el compromiso, el ritmo de futuro es la energía para desarrollar imaginación e inspira-
ción y la autoridad organizacional ha pasado a ser la forma de entusiasmar al equipo. La supervi-
vencia de una empresa está en movilizar la inteligencia de todos para seguir adelante y afrontar las
turbulencias y las exigencias de este nuevo entorno. Dirigir es hacer las cosas bien, pero liderar es
XEL PRESTIGIÓS ECONOMISTA JAUME GIL ALUJA va ser el
hacer lo correcto. La popularidad no es un liderazgo, los resultados sí que lo son. Las organizacio-
nes, máquinas donde todo está diseñado, controlado y gestionado, hoy ya no son suficientes como protagonista de la sessió del mes d’abril organitzada pel Rotary
tampoco lo es el liderazgo formal de cada miembro del proyecto, si éste se limita únicamente a las Reus a les instal·lacions de la Societat el Círcol. Gil Aluja va ser
personas de rango superior. Las empresas que han aceptado que, con poco tiempo, pueden per- presentat pel president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac
der el prestigio que les ha costado acumular durante años, tienen claro que hay que ir «más allá Sanromà, que va glossar els mèrits d’un dels referents de l’eco-
del cambio», puesto que la revolución de los consumidores está acelerada y cada día actúan en el nomia a nivell internacional. Una trajectòria professional i
mercado fuerzas más dinámicas y competitivas, con normas de calidad comunitarias más exigentes acadèmica que ha merescut el reconeixement per part de nom-
y rigurosas, aspecto que volverá a marcar una nueva etapa de prosperidad para las marcas propias, broses institucions i universitats d’arreu del món. Al marge del
dado el desconcierto acumulativo de los consumidores ante las campañas mediáticas de marcas president de Rotary Reus, l’advocat José Luis Núñez, l’acte va
blancas sin valor añadido. La estrategia prioritaria hoy prima en lograr que todo el equipo empre- comptar amb l’assistència, entre d’altres, del president de la
sarial sea centro de imaginación, de sensibilidad, de ideas al instante, haciendo nuestra aquella Fundació Gresol, Antoni Pont. REDACCIÓ / REUS
frase de que el pez ágil se come al pez lento. Q

·BREUS·
Manel Grau
Consejero delegado Gebira Grup Immobiliari
5 ENCUENTRO DE 5 INSERCIÓN
Como todo el mundo sabe, el sector de la promoción inmobiliaria se encuentra EURAM EL 4 DE LABORAL PARA LAS
en una verdadera crisis de ventas, financiación y confianza en su conjunto. Todavía
no se ve la luz al final del túnel, y aún creyendo que ya hemos tocado fondo, no MAYO MUJERES AGREDIDAS
sabemos si vamos a quedarnos ahí durante algún tiempo o repuntaremos. Es por El Cercle Euroregió de El pasado 27 de abril tuvo
ello que la estrategia de nuestra empresa se divide en tres erres: REINVENTARNOS, REESTRUC- l’Arc Mediterrani (Euram) lugar en la Ciutat de Repòs
TURARNOS y RECONDUCIRNOS. REINVENTARNOS: Ya no sirve ni servirá el modelo de nego- del Camp de Tarragona tie- i Vacances de Tarragona la
cio que nos ha llevado a disfrutar de un sector «artificialmente» boyante entre 1996 y 2006. Hay ne la intención de reem- firma del acuerdo por el
que innovar en la manera de cómo construimos, cómo comercializamos y cómo financiamos las prender la actividad este 4 de cual se aprobó el procedi-
viviendas que seguro se seguirán vendiendo y alquilando en el futuro próximo. Lo mismo sucede mayo con una cena en el res- miento de coordinación
con la obtención de nuestra materia prima: el suelo. REESTRUCTURARNOS: Es obvio que si no taurante La Glorieta del institucional para el desplie-
se venden o alquilan viviendas como antes, nuestros recursos se han de redimensionar o trasladar Castell de Reus. En esta oca- gue de la mesa laboral en el
a las áreas de negocio que sean más rentables o potencialmente más lucrativas. Y eso ya lo hemos sión, el abogado Joan B. Camp de Tarragona para la
hecho. RECONDUCIRNOS: Y, a pesar de todo, seguimos respirando y queremos respirar hoy y Casas, decano del Colegio de inserción laboral de las
mañana. Es por ello que, desde el 2003, diversificamos fuertemente en otras líneas de negocio Economistas de Catalunya y mujeres afectadas por la vio-
como la potenciación de nuestra constructora que ya trabaja para la administración pública, y sigue vicepresidente del Instituto lencia de género. La mesa
con una cartera de pedidos de privados interesantes; diversificamos en residencias de estudiantes Ignasi Vilallonga de Eco- analizará la situación, crea-
en Barcelona, un negocio que hoy cuenta con más de 600 habitaciones con niveles de ocupación nomía y Empresa presentará rá un protocolo de actua-
extraordinarios, y otras diversificaciones que pronto darán sus pequeños frutos para completar una su libro, L’Euram: centre o ción, realizará labores de
reconducción estratégica del negocio siempre con raíz inmobiliaria, que es lo que sabemos hacer perifèria. La institución ha seguimiento, presentará jor-
¡desde hace ya tres generaciones! Como conclusión, aún sufriendo como la grandísima mayoría de programado el 7 de mayo en nadas de sensibilización, e-
compañías y no sólo de nuestro sector, ahora más que nunca, hay que continuar perseverando en Valencia la presentación del laborará indicadores de ca-
tu negocio, tu plan de negocio a corto y medio plazo y mirar las innumerables oportunidades que Llibre Blanc de les Infraes- lidad y evaluará los resulta-
la crisis está aflorando.
Q tructures de l’Euram. dos.
2010 MAIG
78.000 euros per
millorar la competitivitat
La Fira Dota presenta un projecte per a la Garnatxa blanca
NOEMÍ POLLS / TORTOSA
La Denominació d'Origen Terra
Alta (Dota) acapara pràcticament
la totalitat de la Garnatxa blanca
plantada a Catalunya, el 75% de
l’existent a l'Estat espanyol i un
percentatge molt important de la
suuperfície mundial. El conjunt de
la Dota té en cartera una quaran-
tena de vins obtinguts amb a-
quesst raïm. Ara, Fira Dota ha pre-
sentat un projecte de competitivi-
tat del sector que compta amb
un pressupost total de 78.000
euros dividit en dues fases.
Sota l'eslògan Estem en mo-
viment. Escapa't i tasta'ns, el
Consell Regulador de la Deno-
minació d'Origen Terra Alta
(CRDOTA) va esdevenir nova-
ment un reclam per atreure
gent cap a la zona de produc-
ció els dies 17 i 18 d'abril. El
temps inestable no va acom-
panyar el cap de setmana i això
va influir que, tal i com comen-
tava Jaume Martí, secretari del
Consell, la Fira comptés amb
menys afluència de gent que
en l'edició anterior.
El cinema del Club Esportiu
Bot i el Restaurant Can Josep,
van ser els escenaris de la 2a
Jornada Tècnica Vitivinícola i
el sopar «Maridatges Insòlits».
L'organització de la jornada
tècnica va comptar amb el re-
colzament de Vitec (Parc
Tecnològic del Vi), entitat que
està executant un programa de
millora de la competitivitat del
sector, basat en la recerca en-
torn de la Garnatxa blanca,
bandera de la DO Terra Alta.
En el marc del Pla Estratègic
de la Garnatxa blanca que el
Consell va acordar impulsar el
juny del 2009, la 2a Jornada
Tècnica Vitivinícola de la Fira
Dota va ser l'escenari per pre-
TECNOLOGIA
Fira DOTA
sentar una de les primeres ac-
tuacions estratègiques del pla.
El «Programa de millora de
la competitivitat del sector viti-
vinícola a la Terra Alta» és un
projecte que, segons ha mani-
festat el director executiu de
Vitec, Sergi de Lamo, pot sonar
una mica «ambiciós», però
que, en qualsevol cas, «les
varietats tradicionals són una
via de diferenciació i generació
de valor afegit, i la Garnatxa
blanca de la Dota és única».
En resum, la millora de la
competitivitat del sector en el
context de la Dota passa per
aquest raïm blanc, i el primer
esglaó que s'ha escollit per as-
solir aquest objectiu és la tipifi-
cació i caracterització d'aques-
ta vinífera i els seus vins. La pri-
mera fase del projecte compta
amb un pressupost de 36.000
euros. La segona fase del pro-
jecte, prevista per al 2011,
El restaurant Can Josep, escenari de la II Jornada Tècnica Vitivinícola.
compta amb un pressupost de
42.000 euros i s'encarregarà
d’elaborar un estudi de màr-
queting a efectes de conèixer
l'acceptació dels vins blancs de
Garnatxa blanca per part dels
consumidors. En total, doncs,
el projecte haurà comptat amb
78.000 euros.
En la primera fase, s'ha
pogut tirar endavant gràcies a
un conveni de col·laboració
entre Derruta (Desenvolupa-
ment Rural a la Terra Alta) i el
CRDOTA. El 90 per cent serà
finançada pel Servei d'O-
cupació de Catalunya i la resta
pels cinc ajuntaments que con-
formen l'oficina Derruta (Ba-
tea, Bot, Corbera d'Ebre, la
Fatarella i Gandesa).
23
CEDIDA
El president del Consell
Regulador de la Dota, Jaume
Descarrega, ha recordat que
«totes les actuacions que es
portaran a terme en el marc
del Pla Estratègic de la Gar-
natxa blanca no aniran en
detriment de seguir treballant
per a la resta de productes
emparats».
Quant a l'interès creixent
que altres regions de fora de
Catalunya estan demostrant
per aquesta varietat, Jaume
Martí, secretari de l'ens gestor
de la DO Terra Alta, ha mani-
festat que «la Dota va un pas
per davant en importància, tra-
dició i coneixement d'aquesta
varietat. És qüestió de seguir
avançant pel nostre camí». Q
24
5
·BREUS·
TARRAGONA,
CAPITAL CATALANA
CULTURAL EL
2012
L’any 2012 Tarragona
serà la Capital de la Cultura
Catalana, segons va anun-
ciar el president de l’orga-
nització Capital de la
Cultura Catalana, Xavier
Tudela. Aquesta designació
s’atorga a Tarragona, des-
prés que l’Ajuntament de la
ciutat es presentés a la con-
vocatòria el passat 1 de
març, on s’explicitava el
calendari de les activitats
culturals que es desenvolu-
pen anualment, però calen-
daritzades en un hipotètic
2012. Les tinents d’alcalde
Rosa Rossell i Carme
Crespo han manifestat la
seva satisfacció davant el
nomenament «ja que ens
dóna l’oportunitat de
demostrar que la nostra ciu-
tat és una ciutat de cultura i
servirà com a prova de foc
per a la candidatura de l’any
2016 a nivell europeu».
També han destacat que, en
dos anys, «tindrem més
equipaments culturals en
marxa, com el teatre de
Tarragona i part de la
Tabacalera».
5 JOSEP GRASET,
RENOVA EN LA
PRESIDÈNCIA DE
L’AT
Josep Graset ha estat ree-
legit president de l'Associa-
ció d'Apartaments turístics
de la Costa Daurada, per
quatre anys, en el transcurs
de l'Assemblea General Ex-
traordinària, celebrada el
27 d'abril, a la seu de
l'Associació a Tarragona.
En l'assemblea, també es va
designar la nova Junta
Directiva, que estarà forma-
da per: Joan Calvet, vicepre-
sident; Luis Salguero, secre-
tari general; Jordi Escorza,
tresorer; Paloma Penon,
Álex Savé, Álex Lamoga,
Isidro Ortiga i Quim Cristià,
vocals, juntament amb
Araceli Perelló, secretaria
de direcció.
MAIG 2010
COMARQUES
Turisme
Un espai turístic especialitzat
en activitats nàutiques
Catalunya recull més de 350 empreses dins l'Associació d'Estacions Nàutiques
N.P./ ST. CARLES DE LA RÀPITA la Ràpita són les set estacions
nàutiques de Catalunya i és la
L'Associació d'Estacions Nàuti- zona on més estacions hi ha de
ques de Catalunya (AENC) englo- l'Estat espanyol. En total, són
ba set estacions i forma part de més de 250 associats, és a dir,
l'Associació Espanyola d’Esta- empreses relacionades amb les
cions Nàutiques (AEEN), que està activitats nàutiques. L'asso-
formada per un total de 30 esta- ciació compta amb un pressu-
cions nàutiques repartides per post de 72.000 euros.
tota la costa del territori espa- La intenció és donar un ser-
nyol. L'entitat actua com a ele- vei global als visitants de la
ment dinamitzador del sector tu- costa. «A les Estacions Nàuti-
rístic i està presidida per Llorenç ques preparem les teves vacan-
Matamoros Pla, des de l'octubre ces actives vora el mar, organit-
de 2009, i compta amb un pres- zem, programem i reservem
supost de 72.000 euros anuals. una infinitat d’activitats ben
variades i entretingudes i de
Una estació nàutica és un diferents tipologies: caps de
destí turístic especialitzat en setmana i vacances, cursos tot
activitats nàutiques des d'on l’any, aniversaris, comiats de
s'organitzen també activitats solter, reunions d’empresa, ca-
complementàries ben variades sals d’estiu per a nens i joves…
i on, a més, es pot trobar una Qualsevol esdeveniment fet a
gran oferta d'allotjament i res- mida», precisa el president de
tauració. «El concepte és simi-
lar al d'una estació d'esquí»,
explica Llorenç Matamoros
Pla, l’actual president de l'As- ‘L’entitat entra on
sociació d’Estacions Nàutiques un empresari en
de Catalunya.
«Es tracta d'un espai turístic i solitari no podria
recreatiu que permet practicar
el turisme nàutic, entès com a arribar mai’
vacances actives en contacte
amb l'aigua i amb la possibilitat El rapitenc Llorenç Matamoros és president de l’AENC. CEDIDA
de realitzar tota mena d'activi- l'entitat.
tats nàutiques durant el temps Llorenç Matamoros porta podria arribar mai». Grans
de lleure», i això es comple- més d'un any al capdavant de tour operadors i portals d'in-
menta amb diverses modalitats l'entitat a Catalunya. És el pre- ternet com Atrapalo o Last ‘La presidència
d'allotjament, el fet de poder sident de l’estació nàutica de minute inclouen les estacions
gaudir de la natura i l'oferta La Ràpita, l’estació més jove de nàutiques, «fet que és impossi- de l’associació de
turística i recreativa de l'en- Catalunya i que ja compta amb ble d'aconseguir a nivell indivi-
torn, explica Llorenç 62 socis, empresaris de dife- dual», explica Matamoros. Catalunya es troba
Matamoros. rents sectors. Cada soci d'a- La presidència de l'associació
L'associació a Catalunya està questa estació paga 600 euros a a Catalunya va recaure a la a Sant Carles de la
formada per set estacions nàu- l'any «però la quota la determi- Ràpita poc temps després que Ràpita’
tiques i abraça de nord a sud na a nivell intern cadascuna de l’estació es creés. «Per a nosal-
tota la costa catalana: Roses- les estacions», explica Matamo- tres va ser tot un orgull que ens
Cap de Creus, L'Estartit-Illes ros. oferissin la presidència perquè Ràpita dóna especial joc el
Medes, Badia de Palamós i «Els socis veuen ràpidament va ser un vot de confiança, ja Delta de l'Ebre, la navegabilitat
Calonge Sant Antoni, Santa amortitzats els diners de la que som la federació més jove. del riu, el mar… és una zona
Susanna, Vilanova i la Geltrú, quota, ja que l'associació arriba Això mostra que estem fent les rica en oferta turística».
Costa Daurada i Sant Carles de on un empresari en solitari no coses bé». «A l'estació de la Jordi López és el gerent de
l'estació, i ara també el gerent
de l'associació a Catalunya. Un
L'estació Nàutica de St. Carles de la Ràpita dels fets que destaca dins les
actuacions de l'entitat és el pas
Sant Carles de la Ràpita és un municipi de les A l'Estació Nàutica Sant Carles de la Ràpita - tecnològic que suposa el nou
Terres de l'Ebre, situat al sud del Parc Natural del Delta de l'Ebre s'ofereixen tot tipus d'activitats portal web, que permetrà ben
Delta de l'Ebre (comarca del Montsià, Catalunya). relacionades amb l'aigua, la terra i la natura: aviat fer reserves online, és a
Gràcies a la seva ubicació, la nova Estació caiac, vela, pesca, creuers amb i sense tripulació, dir, la creació d'una central de
Nàutica, que enguany complirà dos anys, ofereix lloguer d'amarratges i embarcacions, hípica, i un reserves. Durant els mesos de
una barreja de mar i muntanya i, a més, és un punt llarg etcètera de possibilitats relacionades amb la maig i juny, se celebra La Festa
estratègic per visitar el Delta i els seus voltants. Badia dels Alfacs, ubicada al Parc Natural del Delta del Mar. Això vol dir que
La Badia dels Alfacs, delimitada per la punta de de l'Ebre. L’estació té l'apadrinament de Pichi durant un dia es fan jornades
la Banya i el Trabucador, és un espai natural de Alonso. A més a més, en aquesta estació, per de «portes obertes» a les
5.894 hectàrees de superfície amb una profunditat cada reserva que es fa, es planta un arbre. «Es empreses associades, amb uns
mitjana de quatre metres i màxima de sis, que con- una manera de comprometre's també amb el medi preus molt reduïts en les activi-
figura un dels ports naturals més importants ambient», diu Llorenç Matamoros. La Ràpita assu- tats, per tal d’aconseguir que la
d'Europa. meix ara la presidència de l'associació catalana. gent s'apropi i conegui les acti-
vitats marítimes. Q
2010 MAIG
1,8 milions per promocionar i
desenvolupar les Terres de l'Ebre
L'Idece impulsa la candidatura de la zona com a reserva de la biosfera
NOEMÍ POLLS / TORTOSA
El foment de la marca turística
Terres de l'Ebre, la promoció de
dotze rutes en bicicleta i dotze
utes en piragua són les princi-
ru
pals prioritats per al pressupost
que l'Idece acaba d'aprovar per
engguany. Un pressupost que as-
cendeix a 1.777.584 euros. La
proposta de la candidatura de la
zona com a reserva de la biosfe-
ra és també un dels principals
projectes que tira endavant a-
questa entitatt, dirigida per Geno-
veva Margalef.
L'Idece és un organisme
autònom dependent del
Departament de Política
Territorial i Obres Públiques
creat l'any 1993. Sota la pre-
sidència del Conseller de
Política Territorial i Obres
Públiques, Joaquim Nadal i
COMARQUES
Territori
Farreras, l'entitat està dirigida mització, mitjançant ajuts i
per Genoveva Margalef. Les suport tècnic. Des de l'Idece,
funcions d'aquesta entitat, «volem assessorar i realitzar
segons Margalef, són, en pri- estudis i treballs tècnics enca-
mer lloc, «elaborar, impulsar i minats a obtenir un coneixe-
avaluar plans de promoció i ment millor de la realitat i les
desenvolupament de caràcter perspectives de les quatre
global o sectorial de les comarques, ja que fou el crea-
comarques del Baix Ebre, el dor i l'impulsor de la marca
Montsià, la Terra Alta i la turística que cohesiona i iden-
Ribera d'Ebre». tifica el conjunt de les Terres
L'Institut també té com a de l'Ebre», explica Genoveva
una de les seves prioritats Margalef.
fomentar la projecció de les En la reunió del Consell
comarques esmentades, de- Rector de l'Idece, que es va
senvolupar programes de su- celebrar el 3 de març, es van
port de caràcter general i sec- presentar els pressupostos per
torial dirigits als ens locals del enguany, que ascendeixen a
territori, executar el manteni- 1.777.584 d’euros. Amb ells es
ment i la promoció de la via pretén destinar una part al
navegable a l'Ebre, vetllar pel manteniment de la via navega-
compliment i revisió del Pla ble de l'Ebre. També es con-
Territorial parcial de les templen aportacions al patro-
Terres de l'Ebre i recolzar les Genoveva Margalef, CEDIDA nat per al foment de la marca
polítiques municipals de dina- directora de l’Idece. turística Terres de l'Ebre, dues
25
línies de subvencions per a
entitats locals i entitats sense
ànim de lucre, així com seguir
fent diferents activitats: la pro-
moció de dotze rutes en bici-
cleta de l'Algàs fins al Delta de
l'Ebre i dotze més en piragua
des de la Pobla de Massaluca.
També hi ha una partida per a
l’edició d'un llibre on es recu-
llen les 19 unitats del paisatge
de les Terres de l'Ebre.
A més dels pressupostos, es
va exposar l'estat actual de la
proposta de la candidatura de
les Terres de l'Ebre a reserva
de la biosfera. En aquest pro-
jecte hi participen, a més de
l'Idece, el Code, la Comissió
per la sostenibilitat de les
Terres de l'Ebre i la Fundació
privada Montsià.
Margalef ha comentat que,
actualment, s'està exposant la
proposta al teixit social.
«La Cambra de Comerç de
Tortosa s'ha afegit a la pro-
posta i s'ha convidat diversos
organismes econòmics i cien-
tífics a formar part d'un con-
sell promotor». Un consell
que està presidit de manera
honorífica per Mayor
Zaragoza, president de la
Unesco. Q
26
Director de l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (Oasi)
‘Tot va molt ràpid, abans ens podíem
aventurar a dir què passaria, ara ja no’
ANNA POLO / TARRAGONA
Aquest any l'Organisme Autò-
nom per a la Societat de la In-
formació (OASI) celebra 10
anys. Un orgganisme públic per-
tanyent a la Diputació de Tar-
ragona que va néixer amb l'ob-
jectiu d'impulsar la construcció
i l'aplicació social de les noves
tecnologies a les nostres co-
marques, vetllar per un desen-
volupament social de la So-
cietat de la informació i desen-
volupar projectes i aplicacion ns
integrant la iniciativa pública i la
privada. En aquest aniversari,
Enric Brull, director d'OASI, ens
posa al dia de les darreres ac-
tuacions de l'organisme públic i
com es troba la societat tarra--
gonina envers les noves tecno-
logies.
- Aquest any se celebren els deu
anys d'OASI, un organisme pioner
a Espanya, quina valoració en fa
de la seva evolució?
Primer, abans que OASI, va
néixer Tinet el 1995, amb la fina-
litat primordial de donar con-
nectivitat a internet, ja que, en
aquell moment, encara Teléfo-
nica no hi donava l'accés. Tinet
va ser pionera a l'Estat espanyol,
però també a Europa juntament
amb les dues altres xarxes més
que hi havia a Bolònia i a Milà.
Amb el temps, Tinet va fer la
seva pàgina web, d'una única
pàgina, no com la d'ara.... i a par-
tir d'aquí es va anar avançant
ràpidament fins que hem arribat
a una fase on les xarxes socials a
internet són molt importants.
La connectivitat ja no és
important perquè hi ha moltes
companyies que l'ofereixen. Ara
el nostre producte estrella és el
correu electrònic: el correu de
Tinet no té publicitat, té antivi-
rus i antispam, ofereix molta
seguretat i els tinetaires disposen
de suport tècnic tot el dia.
- Segons les últimes dades, hi ha
30.000 tinetaires?
Sí, ja són 30.000 els tinetaires
que tenen presència a la xarxa.
El que també és important és
que d'aquests, uns 5.000 tenen el
seu espai web, o sigui que ells
mateixos han fet el seu web, a
través de webfàcil, una nova eina
de Tinet. Aquestes xifres ens
expliquen que hi ha una impor-
tant comunitat espectadora,
però també que hi ha un grup
MAIG 2010
TECNOLOGIES
Internet
Tot va molt ràpid. Sembla que, si
Enric Brull i Alabart confiem amb el que ens diuen
els experts en perspectives, cap
al 2020 no hi haurà problemes
d'emmagatzamatge d'arxius, la
velocitat de càlcul es multipli-
carà, la realitat virtual serà un fet
quotidià... Abans ens podíem
aventurar a predir què podria
passar, ara ja no.
- Des de l'any passat OASI té
implantat el model EFQM
d'Excel·lència 500+, què signifi-
ca?
Per ser millor i més eficient en
el sistema de gestió, OASI es va
acollir a l'EFQM que té per
objectiu millorar la gestió de les
organitzacions. OASI té un siste-
ma de gestió integrat que ens
permet satisfer les necessitats
dels ciutadans i millorar la quali-
tat de vida del territori, amb res-
ponsabilitat social i respecte al
medi ambient. En tres anys,
OASI va obtenir l'EFQM 400 i, al
2009, vam obtenir l'EFQM 500+
que es tracta del màxim reconei-
xement. A Espanya només hi ha
18 organitzacions i empreses
que tenen aquest reconeixe-
ment i, a Catalunya, som els
únics.
- OASI ha presentat recentment
el darrer Observatori local sobre
la penetració a Internet. Com
estan les nostres comarques?
Al 2009, un 66% dels enquestats
Enric Brull, Director de l’Oasi. XAVI JURÍO tenien connexió internet, aquest
2010 ja és un 71%. Tarragona és
destacat de la comunitat que és - Com celebrarà aquest aniversari una de les províncies espanyoles
participadora activa de la xarxa. - OASI? que té un ús més alt d'internet,
Quins objectius i serveis ofereix A l'octubre o al novembre, enca- ‘Tinet ja té 30.000 pensa que ja du 15 anys de rodat-
Tinet? ra ho hem de concretar, celebra- ge. Respecte a Europa, els països
L'objectiu inicial de la connecti- rem els 10 anys d'OASI i els 15 tinetaires dels quals nòrdics són els més avançats,
vitat és ara un objectiu romàntic; de Tinet amb una TinetJornada 5.000 són però també tenen uns preus de
actualment, els serveis més de les que fem anualment. connexió a internet molt infe-
importants són oferir un bon Òbviament, aquesta serà més participadors actius’ riors als nostres, per tant la com-
correu electrònic i els webs i especial: volem que sigui un paració és poc consistent.
blogs més potents. En canvi, hi recordatori de tots els anys que - Quines franges d'edat són les
ha serveis que ja no es fan, com han passat, amb tots els canvis - Un reenfocament? menys receptives a l'ús de noves
ara el diari Tinet Digital, els tecnològics viscuts i amb la gent Sí, cal veure com poden ser els tecnologies?
fòrums o les llistes de discussió que ho ha fet possible i tots els propers anys i preveure les Òbviament la gent gran.
que, amb l'oferta actual i les que hi han mostrat el seu suport. necessitats que hi haurà. Al 2001 Precisament, per incentivar l'ús
diverses xarxes socials existents, A la vegada, volem presentar el vaig entrar com a director i del d'internet a la gent gran vam
no són necessàries. Tinet manté pla estratègic per als propers Pla Estratègic que es va fer en crear la TinetAula, en la qual
les informacions d'interès, l'a- cinc anys, en què caldrà fer un aquell moment, a cinc anys visitem petits pobles de
genda, la previsió del temps... reenfocament de Tinet. vista, no se'n va encertar ni una. Tarragona per ensenyar com
funciona internet i quin ús se'n
pot fer. Des de 2005, hem visitat
L'ús d'internet a les nostres 91 municipis i hem tingut 1.706
alumnes.
comarques segueix creixent - Deixant de banda el seu càrrec
a OASI, com veu la importància
El 71 per cent dels enquestats utilitza Internet L'observatori confirma la relació inversa entre l'ús de les tecnologies de la informa-
de manera habitual, segons el darrer informe de d'Internet i l'edat: a la franja de 15 a 24 anys el ció i comunicació?
l’Observatori d'OASI encarregat a l'empresa 100 per cent dels enquestats utilitzen Internet; Òbviament, s'ha d'estar al dia a
Ceres. Això representa un increment de cinc punts dels 25 als 39 anys, l'utilitzen el 94 per cent; i cada moment, ja que es pro-
respecte la consulta de 2009. També augmenta dels 40 als 54, el 79 per cent. dueixen importants canvis en
la freqüència d'ús: ¾ parts dels usuaris d'Internet L’informe indica que s’ha experimentat un incre- les tecnologies de la informa-
s'hi connecten cada dia. ment de l'ús d’internet en la franja de 55 a 69 ció. És apassionant poder pen-
S'observa un increment pel que fa al temps de anys, amb un 45 per cent d'usuaris i entre els sar on podem ser d'aquí a uns
navegació: sis de cada deu internautes naveguen majors de 69 anys, en què l'ús continua sent baix, anys, en què el teclat i el ratolí
més de quatre hores setmanals. El 66 per cent amb un 10 per cent d'usuaris davant el cinc per passaran a la història i la realitat
dels internautes utilitza Internet per a qüestions cent de l'any anterior. virtual formarà part de les nos-
relacionades amb el lleure i el 62 per cent també Per altra banda, respecte a l’ús dels ordinadors tres vides. Tot i així, cal mencio-
fa servir la missatgeria instantània. i mòbils, el 76% de les llars disposen d’ordinador nar els inconvenients d'aquesta
L'Observatori fa referència, a més, a l'ús de les i la mitjana és d’1,8 ordinadors per llar. Pel que fa cultura de la immediatesa: pot
xarxes socials per primer cop: el 34 per cent de la al telèfon mòbil, el 92 per cent de les llars en dis- provocar més ansietat, es pot
població de les comarques tarragonines en fan ús posen d’un com a mínim. El promig és de 2,5 perdre independència o auto-
i Facebook és la xarxa majoritàriament utilitzada. mòbils per llar. nomia. Q
2010 MAIG
El futur passa per la
rehabilitació d’edificis
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya celebra les eleccions
RAQUEL PALOMARES/ BARCELONA
Josep Maria Dedéu és un dels
tres candidats que es disputen el
deganat del Col·legi d'Arquitectes
dee Catalunya (Coac) el proper 4
de maig, junt amb Lluís Alonso i
Lluís Comerón, el candidat conti-
nuiista. El seu objectiu: reiniciar el
COAC i adaptar-lo a una nova rea-
litat. Dedéu és arquitecte i urrba-
nista, i considera que el col·legi
«s'ha de reinventar, ha d'aportar,
ser flexible i participatiiu». En defi-
nitiva, «que vingui a ser com un
Internet en el que puguem inte-
ractuar i trobar novess vies de
desenvolupament».
Aquest arquitecte de tradició
familiar, -el seu avi era mestre
d'obres d’Antoni Gaudí-, treba-
lla en diferents àrees de l'arqui-
tectura a banda de la projecció,
com és l'administració, la peri-
cia, l'urbanisme i la docència.
Es presenta com l'alternativa a
la candidatura continuista del
col·legi, proposant vies de de-
senvolupament professional
que van més lluny del que els
plans formatius de les universi-
tats plantegen. Abans del tan-
cament d’aquesta edició, es
perfilava com a clar favorit.
Dedéu creu que muntar un
equip de treball en un despatx
i fer projectes és només una de
les vies per a un arquitecte, i
que «hi haurà companys que
trobaran altres vies amb apor-
tacions de tot tipus; i no per-
què les haguem de trobar per
donar-los sortida, sinó perquè
la societat les demana i estem
capacitats per fer aquesta fei-
na». La seva idea és propiciar
un canvi social.
‘El Coac s’ha
d’internacionalitzar
i incidir en els
concursos públics’
Per arribar a això, considera
que el col·legi és el que ha d'es-
devenir un generador d'opor-
tunitats. «El col·legi ha de vehi-
cular, potenciar, rebre i fer
participar a tothom, sobretot
als emprenedors; recollint pro-
postes i donant sortides a tra-
vés d'una formació pràctica»,
de manera que aquestes noves
formes de treball siguin per a
professionals que s'han format
adequadament. Confia en l'ex-
Josep Maria Dedéu vol reiniciar el Coac i fer-lo més participatiu.
periència del col·legi, acumu-
lada amb els anys, per transme-
tre-la a qui ha d'empènyer la
màquina forçosament.
Pel que fa a la crisi del sector
de la construcció, Dedéu expli-
ca que ha estat un sector sobre-
actuat durant molt de temps.
«S'han posat a la venda o en
altres tipus de règim de lloguer
un gran nombre d'habitatges,
pensant que el creixement
seria il·limitat i aniria produint
rèdits, i a l'administració li esta-
va bé perquè rebien un bocí,
però això no és sostenible».
Aposta per la rehabilitació
Ara, assegura, «es posaran les
coses al seu lloc». I planteja
altres opcions que estan ober-
tes, fora de l'obra nova, com
ara la rehabilitació, tenint en
compte que Catalunya té un
patrimoni molt important en
totes les ciutats amb edificis
que requereixen intervenció.
«Aquí és on hi ha un pla de
treball per explorar», i no
només des de la direcció de
projectes amb direcció d'obra,
sinó també «emprenent nous
reptes com el de crear empre-
ses especialitzades, o altres for-
mes per a gestionar tot el pro-
cés; des d'assolir les subven-
cions fins la detecció de les
patologies de l'edifici». Posant
al dia el nostre patrimoni,
Josep Maria Dedéu creu que hi
ha feina per a més de tres gene-
racions.
La desaparició futura l'any
vinent de l'ajut que hi ha amb
la desgravació de l'habitatge
nou, és una de les qüestions
que, segons el candidat, farà
tornar als arquitectes cap a l'a-
posta decidida per la rehabili-
tació. L'increment de l'IVA de
dos punts, en canvi, no consi-
dera que es notarà tant en el
27
IMMOBILIÀRIA
Arquitectura
CEDIDA
que és una construcció d'habi-
tatge nou.
Quant al treball de l'adminis-
tració per reavivar l'obra públi-
ca, Josep Maria Dedéu, que co-
neix bé aquesta altra vessant,
considera que ofereixen el mà-
xim ajut possible, però que
estan limitades. «Ara també
‘S’ha de donar
sortida al talent i
deixar pas als joves
en els equips’
s’ha començat a fomentar l'a-
jut en edificis, sobretot pel que
fa a la implantació d'ascensors,
supressió de barreres arquitec-
tòniques, etc. Això dinamitzarà
el sector, i tots els subsectors
que hi pengen tornaran a
entrar en joc».
Dedéu està decidit en propi-
ciar la internacionalització del
Coac, un tema que, argumen-
ta, enriquirà molt més els seus
professionals i que esdevé un
tema clau per al futur d’a-
quests professionals. «Hem de
fomentar que companys surtin
a altres països a desenvolupar i
que després reverteixin als
membres del col·legi l'expe-
riència que han assumit».
El Coac, segons el candidat,
haurien d’incidir també en els
concursos públics, sobretot pel
que fa als criteris de valoració,
en els que veu un filó: «plecs
de clàusules i barems de pun-
tuació, per puntuar la feina
feta pels professionals a satis-
facció de qui l'ha encarregat».
Per sobre de tot, Dedéu vol
donar sortida a tot el talent i el
potencial que hi ha a Cata-
lunya, i donar pas als joves,
integran-los en els equips. Q
28
Reus, seu de l’oferta
enoturística de la demarcació
La fira ‘Reus Viu el Vi’ aglutinarà més de 60 empreses del sector
LAIA TOST / REUS
Constatar el paper indiscutible
de la capital del Baix Camp en el
mercat vitivinícola és un dels
obbjectius de la Cambra de
Comerç de Reus, que aposta
per la promoció dels productes
propis i de qualiitat com a
estratègia de promoció del terri-
tori. La fira Reus Viu el Vi con-
creta aquesta voluntatt i la trans-
forma en oportunitat i, per això,
enguany, i després de l’èxit
aconseguit l’any passat -més de
30.000 visitants-, tindrà lloc la
seva segona edició. El certamen
serà els dies 11, 12 i 13 de juny
i, de moment, ja ha superat el
50 per cent de contractació de
l’espai disponible.
Isaac Sanromà, president
de la Cambra de Comerç de
Reus destaca la importància
del certamen Reus Viu el Vi
com a acció de promoció del
mercat interior. Si bé posa
de manifest que la Cambra
centra molts dels seus
esforços en la internaciona-
lització de les empreses,
reconeix que «feia falta inci-
dir en el mercat interior en
matèria de vi». Sanromà con-
creta que «una fira com la
Reus Viu el Vi es converteix,
per tant, en una eina estratè-
gica en aquest àmbit».
En aquest sentit, la primera
edició del certamen, el pas-
sat 2009, va servir per posar
en contacte una seixantena
d’empreses del sector, que
van participar a la fira.
Carles Tubella, director de
la fira, per la seva banda, rei-
La fira organitza tasts de vins gratuïts previs al certamen.
Presentació de la segona edició de la ‘Reus Viu el Vi’.
tera la importància de la
Reus Viu el Vi a «l’hora de
crear sinergies empresarials,
tant a nivell local com esta-
tal», fent referència «als
acords comercials que van
sorgir de la primera edició».
En la mateixa línia,
Sanromà també exposa la
importància de la fira, més
enllà del certamen en si, pel
seu poder d’incidir tant a
particulars com a professio-
nals. «L'any passat ja vam
buscar la complicitat dels res-
taurants de la ciutat per fer-
los actuar de prescriptors de
la fira. Això es va traduir en
la generalització dels vins de
casa a les cartes d'aquests
menús. Difícilment ara
podem trobar-nos a Reus
amb algun restaurant que no
tingui vins de les nostres
XAVI JURÍO
CERTÀMENS
‘REUS VIU EL VI’
‘Reus Viu el Vi’ es
converteix en una
eina estratègica
de promoció i
internacionalització
DO». Un fet que puntualitza
«per desgràcia, sí que passava
abans».
La Fira Reus Viu el Vi ja ha
donat el tret de sortida amb
una sèrie d’actes paral·lels al
certamen per reforçar la
difusió de la fira aquest mes
de maig, com són alguns dels
tasts de vins i cursos.
L’organització del certa-
men d’aquest any comptarà,
Els tasts, eina de promoció
dels vins i cellers de la zona
L. TOST / REUS
La promoció dels vins de les
cinc Denominacions d’Origen
de l’àmbit territorial de la
Cambra de Comerç de Reus,
més la D.O. Catalunya, és evi-
dentment l’objectiu principal
de la Fira Reus Viu el Vi.
En aquest sentit, Isaac
Sanromà, president de la
Cambra de Comerç de Reus,
argumenta que la intenció de
la corporació és aprofitar el fet
que les cinc denominacions
estan a la seva zona d’actuació
CEDIDA
a més de la Cambra de
Comerç de Reus i de Sant Jordi -annex a la plaça
l’Ajuntament de Reus, amb
la coordinació del Consorci
de Reus Vitalitat.
Aquest consorci, iniciativa
de la Cambra i l’Ajuntament,
es va crear per a la promoció
comercial, turística i cultural
de la ciutat, amb la participa-
ció de la Cambra de Comerç,
l'Ajuntament de Reus i altres
entitats i associacions interes-
sades en la promoció i el
desenvolupament de Reus en
aquests àmbits.
Així, amb aquest reforç en
el si de l’organització, la
Reus Viu el Vi es presentarà
encara més completa que en
l’anterior edició, ja que, a
més d’ampliar en dies, també
oferirà novetats, com ara la
gastronomia o la música. Q
per «ajudar els cellers de la
zona». Sanromà remarca que
es tracta de «productes de
molta qualitat». Amb aquesta
voluntat, enguany, la contrac-
tació dels estands serà més
barata que en la primera edi-
ció. Quant a la promoció direc-
ta dels vins, es tornarà a apos-
tar per programar tasts previs
al certamen a diferents espais
de la ciutat. En concret, el pri-
mer tast d’enguany serà el 13
de maig a la Llotja de Reus,
amb la DO Montsant. La resta
de tasts es realitzaran a diversos
MAIG 2010
Programació
Més dies,
més
activitats
L.T. / REUS
Reus Viu el Vi es desenvolu-
parà del divendres 11 al diumen-
ge 13 de juny, ampliant, amb un
dia més, l’edició anterior.
L’horari també s’amplia i serà de
les 17.30 a les 23.30 hores -diven-
dres i dissabte- i el diumenge de
les 17.30 a les 22.00 hores.
La Reus Viu el Vi estarà cen-
trada a la Plaça Llibertat on es
concentraran els diversos
estands amb els cellers partici-
pants, que ocuparan la part cen-
tral de la plaça. En un dels late-
rals, s'ubicarà també l'espai desti-
nat a la cura dels més petits, per
a aquells adults amb família que
ho desitgin.
Enguany, a més, el certamen
incorpora un vessant lúdic noc-
turn, amb la incorporació de
revetlles musicals, que es faran a
la plaça Anton Borrell del parc
de la Llibertat- .
Pels que fa als tasts de vins pre-
vis als dies del certamen, com en
l’anterior edició, es faran a dife-
rents espais de la ciutat.
En concret, la previsió dels
tasts previs és la següent:
- El primer tast es farà el dijous
13 de maig, a la Llotja de Reus, i
acollirà de DO Montsant.
- El dimarts 25 de maig, el tast
es realitzarà al Pavelló dels
Distingits de l’Institut Pere Mata,
amb la DO Terra Alta.
- El ja reformat Centre d’Art
Cal Massó donarà espai a un tast
de vins d’alta gamma el dilluns
31 de maig.
-Finalment, el 8 de juny, als
Jardins de la Casa Rull, hi haurà
l’últim tast, que protagonitzarà
la DO Tarragona.
emplaçaments de la ciutat dins
el mes de juny.
D’altra banda, com l’any pas-
sat, durant els dies del certa-
men es podrà adquirir el catà-
leg de la Reus Viu el Vi al preu
de 10 euros, on hi ha tota la
informació detallada de cadas-
cun dels cellers participants.
El catàleg s'acompanyarà
amb tiquets de tast, la copa de
la Fira i la Rosa del Vins, una
representació de la Rosa de
Reus que pot ser segellada als
estands amb cada tast i bescan-
viable per un premi. Q
2010 MAIG
La fira es dimensiona amb
música i gastronomia
Des de l’organització s’aposta per una fira lúdica
L. TOST / REUS
La Reus Viu el Vi ampliarà la
seva temàtica. Si bé el vi és el
seu protagonista indiscutible, la
gaastronomia i la música seran
també un dels plats forts del cer-
tamen. Des de l’organització, la
ideaa és oferir un complement a la
fira, que ajudi a dimensionar la
fira en l’àmbit ciutadà, a la vega-
da que reforci la promoció del
territori i esdevingui «una festa».
Així, en aquesta edició, la fira offe-
rirà una àrea dedicada a la res-
tauració i hi haurà concerts noc-
turns, entre d’altres activita
ats.
Enguany Reus Viu el Vi vol
fer un pas més, per convertir
aquesta fira sectorial, en un
esdeveniment del calendari de
festivitats i certàmens de la ciu-
tat.
Empar Pont, regidora de l’À-
rea de Cultura de l’Ajuntament
de Reus, afirma que es vol
apostar per esdevenir una fira
ludicofestiva. Pont assenyala la
fira «com un punt de trobada,
en què els amants del vi es
puguin apropar a la cultura de
Reus, i viceversa».
Així, enguany es vol reforçar
la presència de la gastronomia
a la Fira. En aquest sentit, es vol
fer una aposta per productes
típics del territori, establint
aliances estratègiques amb
aquells ajuntaments que vul-
guin fer difusió de la seva festa
tradicional a la fira. «La Reus
Viu el Vi es pot convertir en el
millor escenari per descobrir
les múltiples possibilitats dels
nostres vins a l’hora de combi-
nar-los a taula amb plats ben
nostrats», argumenta Isaac
Sanromà, president de la
Cambra de Comerç de Reus.
CERTÀMENS
‘REUS VIU EL VI’
Oli i fruits secs, seran els dos
aliments protagonistes. L’alcal-
de de Reus, Lluís Miquel Pérez,
argumenta que aquests són dos
aliments que «desperten l’in-
terès de l’Ajuntament» per la
seva importància dins de la
dieta alimentària i pel seu pes
en el territori.
D'aquesta manera, l'organit-
zació ha previst la instal·lació
d'una desena d'estands en què
s'oferiran plats referents de la
gastronomia més genuïna del
territori. Mitjançant un sistema
de tiquets, similar al que s'utilit-
za pels tasts del vi, el visitant
podrà degustar els millors plats
de la nostra cuina tradicional i
popular.
L’altra novetat principal serà
el complement musical, que
servirà per tancar cadascuna de
les jornades de la fira. Actu-
acions que es desenvoluparan a
La fira comptarà amb una desena d’estands de cuina tradicional.
la plaça Anton Borrell del Parc
de Sant Jordi, espai annex a la
mateixa plaça de la Llibertat,
on s’ubica la fira.
En definitiva, la voluntat de
l'organització és sumar adhe-
sions que permetin dimensio-
nar, en l’àmbit ciutadà, la fira.
Una mostra d’això és la impli-
cació del sector de la restaura-
ció que, malgrat que no està
unificat sota un mateix parai-
gua, des de l’organització, s’in-
tentarà cercar els màxims
suports a títol individual.
Alguns establiments faran difu-
sió de la fira mitjançant tríptics
29
XAVI JURÍO
promocionals, alhora que oferi-
ran una carta específica amb
vins de les cinc DO del territori.
Participació ciutadana
Una altra de les accions de la
fira d’enguany serà la creació
del Receptari de la Reus Viu el
Vi.
En col·laboració amb les
biblioteques i els mercats de la
ciutat, es proposa participar al
concurs per trobar les 30
millors receptes. Les seleccio-
nades formaran part del recep-
tari que es repartirà durant la
fira. Q
30 MAIG 2010

COMARQUES
Dietari

5 TARRAGONA
IMPLANTA EL CICLE
PortAventura renueva de les emissions de la fàbrica a
menys de la meitat del que

FORMATIU DE GRAU la cúpula directiva assoleixen els filtres tradicio-

SUPERIOR EN
RADIOTERÀPIA
L'institut Cal·lípolis de
Tarragona es convertirà el
proper setembre en el primer
centre públic de tot Catalunya
que impartirà un cicle forma-
tiu de grau superior en radio-
teràpia. Els serveis territorials
del Departament d'Educació
han manifestat la seva satisfac-
ció pel treball realitzat con-
juntament amb l'Ajuntament
Enrique Fontecha y Fernando Aldecoa, co-directores generales
REDACCIÓ / PORTAVENTURA
El comité ejecutivo de PortAventura En-
tertainment (Paesa) ha nombrado a Fer-
nando Aldecoa y Enrique Fontecha, nue-
vos co-directores generales de la compañía,
la cual tiene la intención de invertir 80
millones de euros en los próximos cuartro
años con la intención de dar un nuevo
impulso al resort y reforzar al parque como
líder en el sur de Europa a la vez que un
destino de referencia nacional e interna-
Paesa está presidida por Antoni Massa-
nell, compañía resultante de la escisión de
PortAventura SA en dos entidades inde-
pendientes: PortAventura Entertaiment
SA, cuyo accionariado está compuesto al 50
por ciento por Criteria e Investindustrial y
que es responsable de la gestión del parque
temático, el acuático y los hoteles PortA-
ventura y Caribe Resort.
También explota los hoteles Gold River,
El Paso y el Centro de Convenciones.
La segunda empresa es Mediterranea
nals.
El filtre, que suposarà una
inversió de quatre milions
d'euros i es començarà a ins-
tal·lar aquest estiu, té l'objectiu
de depurar de partícules els
gasos que es generen durant el
procés de fabricació del
ciment, tant al forn com al
molí de cru. La pols recupera-
da en aquests filtres tornarà al
procés de fabricació i s'incor-
porarà al producte, de manera
que el filtre limitarà les emis-
sions de partícules de la fàbri-
ca. Q

de Tarragona en els últims cional. Beach & Golf Resort, propiedad de

mesos, que ha tingut com a
resultat una millora de l'oferta
de formació professional, tant
des del punt de vista quantita-
tiu com qualitatiu. El nou
cicle formatiu de grau supe-
rior en radioteràpia, que s'im-
partirà a partir del proper
curs a Tarragona, tindrà capa-
citat per a 30 alumnes. Q ración, la anterior directora general del
5 AUMENTAN LAS
HIPOTECAS EN UN
12,3 POR CIENTO
El pasado mes de febrero
en Tarragona, el número de
hipotecas constituidas para
adquirir una vivienda fue de
1.055 operaciones, con un
aumento del 12,3 por ciento
en relación al mismo mes del
2009. Con respecto al precio
medio para cada una de las
operaciones, la media se situó
en 100.669 euros por hipote-
ca, cosa que supone una caída
del precio del 8,9 por ciento
en relación con los 110.479
euros de valor medio que se
Fontecha acumula diez años de expe- Criteria, gestionante de los terrenos para 5 GOMÀ-CAMPS
riencia en la compañía y era con anteriori- uso residencial y comercial, los tres campos
dad el coordinador del área de Recursos de golf, el Beach Club y la propiedad de los S'ESCUDA EN LA
Humanos. Aldecoa, por su parte, tiene una hoteles El Paso, Gold River y el centro de SOLIDESA FAMILIAR
antiguedad de 16 años y era responsable conven-ciones.
del área de Administración y Finanzas. PortAventura Entertainment cerró 2009 PER SUPERAR LA CRISI
A partir de ahora, ambos reportarán con un beneficio neto de 4,5 millones de
directamente a Sergio Feder, presidente euros. Aquel año, el parque recibió un Invertir avui, pensant en el
del Comité Ejecutivo de Paesa. Con la ope- total de 3.231.0000 visitas. Este año, el par- demà. Aquesta és la premissa
que celebra su quince aniversario para lo sobre la qual pivota una empresa
parque, Mercedes de Pablo, dejará el cargo que ha preparado en esta temporada re- familiar com la paperera Gomà-
y la compañía. cién estrenada, numerosas novedades. Q Camps, amb factories a la Riba
(Alt Camp) i Vilaverd (Conca de
Barberà). Amb més de 250 anys
registró en las operaciones de permetre avaluar la seva amb l'objectiu de dinamitzar d'història i la implicació d'una
realizadas en febrero del possible expansió a totes les l'economia i el turisme del desena de generacions, és la ter-
2009. Q explotacions de musclos i Delta. Q cera empresa més antiga de
ostres de la zona. La Direcció Catalunya.
5 PROVA PILOT PER General de Pesca ha aprovat
la resolució per la qual auto-
5 CEMEX L'estabilitat que caracteritza
aquest negoci familiar ha estat
EXPLOTAR ritza la prova en dos muscle- INSTAL·LARÀ UN «primordial» per superar la crisi,
res de la badia del Fangar i reconeix el seu director general,
TURÍSTICAMENT LES dels Alfacs per determinar FILTRE PER REDUIR Matíes Gomà-Camps. Tots els
MUSCLERES les necessitats del projecte i LES EMISSIONS beneficis es reinverteixen en
els punts a millorar. millores per ser més competitius.
Les muscleres de les badies Els aqüicultors preveuen La multinacional cimentera El paper reciclat és la darrera
del Delta de l'Ebre seran organitzar visites a les mus- Cemex ha aprovat la instal·la- aposta que ha fet l'empresa per
obertes a l'explotació turísti- cleres, informar sobre tot el ció d'un filtre de mànigues desmarcar-se. Gomà-Camps, amb
ca si finalment prospera una procés de producció i oferir d'última generació a la seva més de 3.000 clients, ha tancat el
prova pilot que tindrà lloc degustacions del producte planta d'Alcanar (Montsià), darrer any amb un volum de
durant aquest estiu i que ha en la mateixa explotació, que permetrà reduir els nivells negoci de 85 milions d'euros. Q

Rosell: 'Un trabajador clave es quien coge el teléfono'
C.M.R. / REUS tarlo y si es internacional, intere-
sarse por las costumbres del país.
Sandro Rosell, propietario de Rosell recordó que la palabra
Bonus Sport Marketing (BSM, a- que más veces se pronuncia en el
gencia de patrocinios, consultoría mundo es: 'yo' por esta razón,
estratégica de marca y desarrollo «hay que ser consciente de este
de eventos) y candidato a la presi- hecho y de la importancia que tie-
dencia del Barça para las próxi- nen las personas».
mas elecciones del 13 de junio, Respecto a las plantillas, Rosell
compartió el pasado mes en Reus manifestó que es básico para la
sus vivencias y experiencias como empresa su buen funcionamien-
emprendedor en una conferen- to. «El empresario está obligado a
cia dentro del marco del Master poner los cinco sentidos para que
en Organización Industrial y la su equipo funcione», y resaltó
Càtedra de Foment de l'Empre- que «de los errores se aprende
nedoria i Creació d'Empreses de más que de los aciertos». Y apun-
la Facultat de Ciències Econòmi- tó que uno de los trabajadores
ques i Empresarials de la Univer- más importantes de una empresa
sitat Rovira i Virgili (URV). «es quien coge el teléfono». Con-
Fue durante esta intervención sideró básico no hacer esperar
que Rosell destacó la importancia más de tres tonos al interlocutor.
de las relaciones humanas en los El empresario destacó que hay
negocios. Sin menospreciar las que ser uno mismo en el día a día
altas tecnologías, aseguró que al de la empresa, buscar las relacio-
cliente hay que conocerlo y tra- nes humanas -insistió- y fomentar
la química entre colaboradores y
clientes. Es más, Rosell aconsejó
que aunque en el devenir de la
empresa a veces no pueda decirse
toda la verdad, «nunca hay que
mentir porque antes o después
pasa factura». Ante el foro estu-
diantil, Rosell consideró obligato-
rio para todo nuevo emprende-
dor «trabajar un mínimo de dos-
tres años en el extranjero, obser-
var otro tipo de procedimientos y
ensanchar perspectivas». Asimis-
mo y antes de poner en marcha
un negocio, consideró oportuno
que los jóvenes trabajen para al-
guien, «para observar y aprender
lo que nunca debe de hacerse».
El principal cliente de BSM es
el gobierno de Qatar para quien
ha desarrollado el proyecto Foot-
ball Dreams desde donde se pre-
tende potenciar el desarrollo pro-
fesional y personal de los jóvenes
con su vinculación con el depor-
Sandro Rosell. X.J.
te. Entre sus otros clientes desta-
can importantes compañías co-
mo Mc Donalds, Damm, Electro-
lux, San Miguel o Audi.
Rosell es licenciado en Ciencias
Empresariales y MBA por Esade.
Empezó su vida profesional en el
Departamento Internacional de
la perfumera Myrurgia, pasando
posteriormente a formar parte
del departamento de marketing
internacional del Comité Organi-
zador de los Juegos Olímpicos de
Barcelona'92. Al finalizar los jue-
gos, prosiguió su vida profesional
en la empresa de marketing de-
portivo ISL. Mientras trabajaba
en ISL, encontró la oportunidad
de trabajar en la multinacional
norteamericana Nike. Durante
esta etapa, se hizo cargo de la acti-
vidad de Nike en España, para pa-
sar después a Brasil.
Una vez acabado el Mundial
2002, decidió tomar un nuevo
rumbo abandonando la multina-
cional para crear su propia com-
pañía de marketing deportivo
BSM.
Durante la conferencia de
Sandro Rosell latió su presunta
intención de vender BSM, dicen,
para asemejarse a sus competido-
res por la presidencia del Barça,
ya que estos no tienen relaciones
ni profesionales ni particulares en
el sector deportivo y evitar suscep-
tibilidades de aquellos que pue-
dan ver una relación entre sus
negocios y el club deportivo. Q
2010 MAIG
5 TERRES DE L'EBRE
REP EL PREMI AL
MILLOR EXPOSITOR
CATALÀ DEL SITC
La marca turística Terres de
l'Ebre ha estat guardonada com
a millor expositor català de l'ac-
tual edició del Saló Internacio-
nal de Turisme de Catalunya
que se celebra a Barcelona. El
premi reconeix la tasca de pro-
moció d'aquesta destinació i els
seus trets diferencials, com els
espais naturals, la baixa densitat
turística, la cultura i la gastro-
nomia. L'Associació Catalana
de Periodistes i Escriptors de
Turisme (Acpetur) convoca a-
nualment aquest guardó en el
marc del Saló. El premi suposa
un pas endavant per a la pro-
jecció de l'Ebre en les publica-
cions especialitzades en turis-
me. Responsables d'Acpetur es
traslladaran a les Terres de l'E-
bre aquest mes de maig per ce-
lebrar una trobada de l'entitat.Q
5 TARRAGONA TÉ
LA INFLACIÓ MÉS
BAIXA DE
CATALUNYA
Els preus el març van pujar a
la demarcació de Tarragona
set dècimes en relació amb el
febrer i van situar la taxa inte-
ranual en l'1,5 per cent,
segons l'Institut Nacional d'Es-
tadística (INE). Aquesta és la
inflació interanual més baixa
registrada aquest mes al con-
Gómez-Navarro lliura els premis de la
Internacionalització de la Cambra
La corporació reconeix l’obertura als mercats exteriors
R.P. / TARRAGONA
El president del Consell Su-
perior de Cambres de Comerç
de l’Estat, Javier Gómez-Navar-
ro, va entregar el passat mes
d’abril els Premis a la Inter-
nacionalització 2010, que otor-
ga la Cambra de Tarragona. A-
quests premis estan pensats
per a les empreses de la zona
que s’han distingit per l’ober-
tura de mercats i l’activitat
exterior.
Tres van ser les empreses
guardonades: Arola Aduanas y
Consignaciones, amb el premi
extraordinari a la internacio-
nalització; Cellers Augustus
Forum, guardonada amb el
premi a la millor trajectòria in-
ternaciona; i Construccions de
junt del territori català. A
Catalunya, els preus també
van pujar el març set dècimes i
van deixar la taxa interanual
en l'1,7 per cent, unes xifres
que no es registraven des del
novembre del 2008. L'incre-
ment dels preus del combusti-
ble, dels viatges organitzats
per efecte de les ofertes de
Setmana Santa, més l'augment
dels sector del vestit i el calçat
expliquen aquest increment.
5 EL PORT DE
TARRAGONA MOU
UN MILIÓ DE TONES
MÉS
El Port de Tarragona ha
passat de moure 4.522.285
tones els dos primers mesos
del 2009 a moure'n
5.514.212 aquest any, el que
suposa un increment del
21,93 per cent. En el mateix
període s'han mantingut en
xifres similars els ports de
Barcelona, amb 6.587.407
(-0,13 per cent); València,
amb 8.779.892 (3,12 per
cent) i Balears, amb
1.585.483 (4,63 per cent).
Al conjunt dels ports espa-
nyols hi han passat
64.632.588 tones, el que
suposa un increment del 2,8
per cent.
La gràfica amb totes les
dades demostra que va ser
l'octubre del 2009 quan
l'Estat es va tocar fons en el
transport de mercaderies, i
les xifres actuals ja són simi-
lars a les d'abril del 2009.
‘Expo Salut i Benestar’
acull 6.000 visitants
Javier Gómez-Navarro liurant un dels premis d’internacionalització.
Tuberies Industrials (Cotin-
sa), que va rebre el premi d’ex-
portació a l’empresa Novella.
Javier Gómez-Navarro va ex-
plicar que les cambres tenen
com a una de les prioritats el
COMARQUES
Dietari
5 LA HOMEOPATÍA
RECLAMA ATENCIÓN
EN LA SEGURIDAD
SOCIAL
En un congreso organiza-
do en Madrid por la Coalici-
ón Europea de Medicina Ho-
meopática y Antroposófica
(Echamp) en donde el tarra-
Q conense Alex Castilla, direc-
tor general de Dhu Ibérica,
es diputado y representante
en España del citado organis-
mo, se ha reclamado a la
seguridad social que la medi-
cación homeopática pueda
ser de libre opción por parte
del paciente a la hora de
escoger un tratamiento para
curar sus dolencias. Castilla
comentó que la legislación al
respecto es muy diferente
entre los diferentes países
europeos y lo que se intenta
«es que se armonice para que
los ciudadanos tengan el po-
der de elegir y decidir qué ti-
po de medicamento quieren
tomar». Castilla añadió que
la administración pública no
ha analizado el coste-benefi-
cio de la homeopatía frente a
la farmacopea convencional,
«los efectos secundarios no
se dan en la primera», asegu-
ra. Echamp reúne a 52 labo-
ratorios de 17 Estados de la
UE y tiene por objeto la crea-
ción de una plataforma co-
mún en toda Europa para la
homeopatía y conseguir así
su regulación. En la UE, 100
millones de pacientes prefie-
Q ren esta opción curativa. Q
X.J.
recolzament a la internaciona-
lització i reconeixia que «una
de les grans sortides per expe-
rimentar un creixement a
Espanya és guanyar la batalla a
l’exterior». Q
5 MÀSTER
INTERNACIONAL
EN FISCALITAT
La Cambra de Comerç, In-
dústria i Navegació de Reus
convoca una nova edició del
Màster Internacional en Fisca-
litat. Fonts de la Cambra consi-
deran que aquesta oferta for-
mativa s'ha convertit en tota
una referència en el seu àmbit,
ofereix un ampli temari cen-
trat en qüestions com ara IRPF,
Impost de Societats, IVA, tribu-
tació local i autonòmica, fiscali-
tat duanera, revisió d'actes i
procediments, entre d'altres.
Aquest paquet formatiu s’es-
tructura amb classes presen-
cials, i jornades i seminaris
complementaris. Així mateix,
s'ofereix la possibilitat de rea-
litzar el màster per mòduls. Els
interessants poden dirigir-se a
Isabel Sugrañes (977338080). Q ment- 88.html.
La fira Expo Salut i Benestar va comptar amb 40 expositors.
El saló va promoure hàbits saludables
R.P. / TARRAGONA
La segona edició de la fira
«Expo Salut i Benestar» va
tenir lloc al Palau de Fires i
Congressos i de Tarragona els
dies 9, 10 i 11 d’abril i va aco-
llir 6.000 visitants. Un saló
que té com a objectiu pro-
moure els hàbits saludables
entre la població a través d’in-
formació i activitats diverses.
Comptava amb 40 exposi-
tors del més variat: serveis i
recursos sanitaris i socials,
prevenció de la salut, alimen-
tació, dietètica, salut mediam-
biental, exercici, higiene,
medicina alternativa, etc. Tot
això, combinat amb confe-
rències i activitats per fomen-
tar la participació dels visi-
tants. Entre tota la oferta, van
31
5 JOVES
EMPRESARIS FACILITA
FINANCIACIÓN A LOS
EMPRENDEDORES
La Associació de Joves Em-
presaris de Catalunya (Aijec)
facilita el acceso a los empren-
dedores y jóvenes empresarios
a financiación directa de sus
proyectos. El proyecto es fruto
de un acuerdo con el Ministe-
rio de Industria y está dotado
con 25 millones de euros. Los
emprendedores que presne-
ten su proyecto al Aijec po-
drán obtener créditos directos
de hasta 50.000 euros sin ne-
cesidad de avales. Se podrán
beneficiar jóvenes empresa-
rios con mensos de 40 años
con un negocios de 18 meses
de antigüedad. Para más in-
formación: http://www.jove-
sempresaris.cat/ca/finana-
Q
X.J.
destacar les demostracions so-
bre temes de la columna ver-
tebral, a càrrec del quiropràc-
tic Jaime Pinillos i Christian
G. Simon, que van diagnosti-
car i aconsellar als visitants.
Quant a les conferències, cal
esmentar les impartides per
l’associació espiritual Brahma
Kumaris i les de medicina tra-
dicional xinesa.
També va tenir molt bona
acollida «La sala del silenci»,
un espai dedicat a la medita-
ció i la relaxació que va convi-
dar a la reflexió en un entorn
molt propici. I més de 2.000
persones van participar en els
sortejos que oferien estancies
i tractaments gratuïts en els
Hotels Gran Palas, Mas
Passamaner, Estival Park i
Termes de Montbrió. Q
32
‘Cambrils disposarà de 45 hectàrees
per al seu desenvolupament industrial’
R. PALOMARES / CAMBRILS
Per a Cambrils, ha estat un any
de reajustaments i d'adaptació a
una nova realitat, reduint despe-
ses i prioritzant recursos. Els sec-
tors forts, com ara el comerç, el
turisme i la restauració resisttei-
xen, i el futur es veu amb espe-
rança empresarial, gràcies al des-
bloqueig del polígon industrrial
Belianes. Robert Benaiges, alcal-
de del municipi, vol donar centra-
litat a Cambrils i posar-see al ser-
vei de la comarca. Una fita que
cada cop es troba més a prop.
- Quina ha estat la resposta de
l'ajuntament de Cambrils davant
de la situació de forta crisi
econòmica d'aquest últim any?
Hem tingut un any per treballar
en profunditat mesures que ens
puguin visualitzar una mica el
futur. Un any difícil, en què
hem ajustat el pressupost a la
realitat del moment, amb la
perspectiva d'un creixement
futur molt més moderat que el
que havíem tingut en anys ante-
riors, però que ens permeti
també tirar endavant els objec-
tius que ens marquem en el
govern. Això ha significat
estrènyer-nos el cinturó fins a
extrems de quasi tallar-nos la
respiració, i reduir la despesa
entorn al vint per cent en dos
anys 2009 i 2010. Els ingressos
no els hem incrementat de
manera important perquè la
nostra política d'increment
d'impostos ve marcada a l'inici
del mandat, amb criteris gene-
rals. L'esforç més important és
que cobrem l'Impost sobre Béns
Immobles (IBI). Estàvem en un
tipus impositiu del 0,61 i el pro-
grama era arribar al 0,71, però,
a partir d’aquí, l’IBI ja no pot
créixer més.
- Com ha repercutit en l'adminis-
tració local la caiguda de la cons-
trucció i la retallada dels ajuts ?
Doncs, per tal que us en feu una
idea, amb la llicència d'obres i
plusvàlues del 2006, vàrem
recaptar aproximadament uns
cinc milions d'euros. L'any pas-
sat, només vam rebre 400.000
euros. Les aportacions de l'Estat
també s'han reduït un quinze
per cent, i la Generalitat, ha
retallat entorn al deu i dotze per
cent. Però, és clar, les despeses
de l'Ajuntament de Cambrils no
s'han reduït. Activitats relaciona-
des amb el que fem directament
Robert Benaiges i Cervera
Alcalde de Cambrils (PSC)
Robert Benaiges i
Cervera (PSC)
L’alcalde de Cambrils ha
assegurat que els sectors
emblemàtics del municipi,
restauració i comerç, no
s'han ressentit excessiva-
ment de la crisi perquè
han establert criteris de
qualitat i excel·lència en el
servei i manteniment de
preus. Un tema que consi-
dera imprescindible.
Amb vista a atraure noves
empreses al municipi,
Benaiges celebra el desblo-
queig del Polígon Industrial
Belianes i assegura que
«estem disposats a treba-
llar per aconseguir que
sigui adequat a les necessi-
tats del municipi».
o a través de concessions, no
poden reduir-se, és més, s'incre-
menten cada any els percentat-
ges. Per tant, no disposem dels
mateixos ingressos, però tenim
les mateixes o més despeses.
- I com es fa això?
Doncs, ja m'explicareu: estre-
nyent-se molt el cinturó i
reduint despeses que, de vega-
des, són doloroses. En el capítol
de personal, per exemple, hi ha
hagut un ajust important: més
‘L’Ajuntament de
Cambrils pateix,
però és una situació
sostenible’
de vint persones han hagut de
deixar l'ajuntament aquest
últim any. Però també reduint
altres despeses que no són
imprescindibles. De tota mena:
activitats culturals, festives,
d'oci... També amb les empreses
de manteniment, amb les quals
hem renegociat els contractes,
per adaptar-los a aquest
moment. Això significa no fer
serveis? No, això significa que
alguns serveis s'hauran reduït en
temes d'horaris, per exemple.
També en l'enllumenat hem fet
uns programes molt concrets de
tancament, per tal de mantenir
il·luminats els carrers però amb
ESPECIAL CAMBRILS
Gestió Municipal
una reducció important.
- S'ha parlat molt de la impun-
tualitat de pagaments a les
empreses per part de les admi-
nistracions. De quina manera es
gestiona això a Cambrils?
Hem fet un pla de sanejament
aprovat per la Generalitat, que,
en un termini de dos anys, ens
ha de posar també al dia en rela-
ció a l'equilibri entre despeses i
ingressos. Quan hi ha un ajust i
una disminució important d'in-
gressos, la tresoreria de l'ajunta-
ment pateix, és clar. La primera
solució va ser la contractació
d'una pòlissa de crèdit de deu
milions i mig d'euros per asse-
gurar-nos com a mínim allò que
és imprescindible: pagar als nos-
tres treballadors i que les
empreses del municipi tinguin
el pagament amb la mateixa
periodicitat que tenien fins ara,
entorn als 60 dies. Altres qües-
tions, com ara els pagaments a
grans empreses de man-
teniment, doncs, els hem de
renegociar. La implantació del
'Confirming' va molt bé perquè
garanteix a l'empresa que cobra-
rà, treballes amb un banc i tot-
hom hi surt guanyant: l'empre-
sari cobra, el banc rep un per-
centatge i l'ajuntament està
tranquil.
-Quina és, doncs, la valoració
econòmica del seu ajuntament?
Econòmicament, l'Ajuntament
de Cambrils pateix, però no
estem en situacions extremada-
ment delicades. Si us fixeu en
els rànquings que han sortit dels
El somni
d’Inef
Cambrils va presentar la seva
candidatura per esdevenir la
seu dels estudis d’INEFC (Ins-
titut Nacional d'Educació Física
de Catalunya) aquest passat
mes de febrer. L’Ajuntament ha
mantingut reunions amb la
Generalitat i ha rebut una dele-
gació que va voler comprovar
les instal·lacions.
L’alcalde del municipi va argu-
mentar per què creu que Cam-
brils hauria de ser seu de
l’INEFC a Tarragona: «obtindrem
la distinció de Turisme Esportiu,
organitzem moltes activitats
esportives al llarg de l’any, gau-
dim de bona salut en les 34
entitats esportives locals i dis-
posem d’uns equipaments de
qualitat». A més, garanteix a l’i-
nici de 2011 un nou edifici per
als estudiants. Benaiges veu en
l’INEFC, «un gran somni i una
aspiració per tal de convertir-nos
en ciutat universitària».
80 ajuntaments amb més deute,
nosaltres no hi sortim. Estem
molt allunyats del deute de l'úl-
tim que se situa en 1.800 euros
per habitant. Estem entorn els
1.200 euros. La solució passa per
l'ajust, una gestió que permeti la
reactivació econòmica a nivell
municipal -que depèn molt de
MAIG 2010
les mesures que es prenguin a
altres nivells: autonòmics o esta-
tals-, i també per un replanteja-
ment molt seriós que han de fer
els responsables del finança-
ment dels municipis. O els ajun-
taments tenen un finançament
molt més ajustat a la realitat dels
serveis que donen o arribarà un
moment que es plantaran.
- En quin punt es troba el Pla de
barris del municipi, després de
l'aturada de l'any passat?
Estem a punt d'acabar. Pel que
fa a les obres, hem enllestit tota
la urbanització dels carrers i
hem adjudicat diferents obres
com són: la remodelació del
mercat -quasi enllestida-, el refu-
gi antiaeri, el Forn del Tallero,
que és on hi haurà el consorci
de benestar social, i estem a
punt d'adjudicar el gran centre
d'activitat socioeconòmica del
barri, que es farà a la Torre del
Llimó. Unes obres que duraran
un any o un any i mig, i que a
l'estiu de 2011 ja estaran enlles-
tides. Ara és quan ja acabem les
obres i entrem més en el treball
de programes, i això repercu-
teix en una activitat fèrria, amb
l'elaboració de programes co-
mercials i socials de tot tipus.
- Cambrils va registrar el gener
un atur de 2.320 persones. Qui-
nes mesures s'estan portant a
terme des de l'administració?
Això suposa un 15 o 17 per cent
de la població activa censada.
Cambrils té una població flo-
tant, molt relacionada amb el
turisme i la segona residència,
per tant, no tan afectada per
aquest tema. Els percentatges
són molt semblants als que
tenen la resta de poblacions. El
nostre municipi, però, com a
població de costa, té algunes pe-
culiaritats, ja que parteix d'un
atur estacional molt important,
sobretot en aquests mesos: des
‘Demanem un
replantejament del
finançament dels
municipis’
de novembre i fins a Setmana
Santa, i hauríem de veure com
aquest tema alleugera una mica
el percentatge. Tot i així, és una
dada preocupant. En aquests
moments, l'Ajuntament el que
fa són programes de formació.
Aquest any els cursos que orga-
nitzem han estat més orientats a
donar capacitats a la gent que
està en atur per tal que, en un
futur, tinguin més oportunitats.
Hem incrementat els recursos
econòmics en les àrees afectades
més directament per la crisi i
hem creat programes específics
d'ajuts. També hem posat més
esforços en temes d'assessoria
laboral, com la borsa de treball.
2010 MAIG
- Han ajudat els fons FEIL de
l'Estat a reactivar l'economia,
mitjançant l'obra pública?
L'activitat d'obra pública ajuda
molt a pal·liar temes d'atur i,
per tant, hem apostat per tirar
endavant tots els projectes que
ens han vingut dels fonts FEIL,
i també els que teníem en l'àm-
bit municipal. En aquests
moments, podríem dir que
entorn de les 300 persones
estan treballant a Cambrils grà-
cies al FEIL i la llicència d'o-
bres municipals. Intentem que
en la mesura del possible
siguin empreses del municipi,
o, com a mínim, que els con-
tractes de les empreses que
s'adjudiquin els facin amb
empreses d'aquí. Finalment,
ens acollim a programes que la
Generalitat programa per
pal·liar aquest tema: l'ajut de
100 milions d'euros en els
Plans d'Ocupació. Ens en
toquen 54, són programes
molt específics que necessiten
molts recursos. Estem molt al
dia d'aquestes coses perquè
crec que és la màxima preocu-
pació.
‘Volem aconseguir
un polígon adequat
a les necessitats del
municipi’
- Des del punt de vista empre-
sarial, com veu el tema de
resultar atractius per a la vin-
guda de noves empreses?
Tenim bones notícies. Per fi
hem desbloquejat a urbanisme
el tema del polígon industrial.
Estava parat perquè hi havia l'a-
fectació d'una carretera, i amb
la Generalitat ja ho hem pactat
i desbloquejat. Per tant, abans
de l'estiu estarà aprovat defini-
tivament el polígon industrial
Belianes, entorn de les 45
hectàrees. I ja podem comen-
çar a treballar en la urbanitza-
ció i la seva promoció. I això ho
hem de fer conjuntament
empresaris i ajuntament.
Nosaltres estem disposats a tre-
ballar-hi per tal d'aconseguir
que sigui un polígon molt ade-
quat a les necessitats del muni-
cipi: indústria aparador, ser-
veis, però on també les noves
tecnologies hi tinguin molt a
dir. Per tant, posarem els recur-
sos materials que permetin l’a-
rribada d’aquestes noves tecno-
logies, fibra òptica, xarxa elèc-
trica adequada... i tota una
sèrie de coses, que ens facin
punters. El polígon està en una
zona privilegiada i en un futur,
quan la cosa comenci a reani-
mar-se, serà molt interessant.
- El comerç i la restauració són
sectors molt importants a
Cambrils. Segueixen gaudint de
bona salut?
Aquesta Setmana Santa n'ha
estat un exemple: ha funcionat
molt bé. Tots patim, però la
salut del comerç i la restauració
és prou bona. Els comerciants i
restauradors estan contents,
preocupats relativament, com
tots, però amb ganes de man-
tenir criteris de qualitat i ri-
gorositat en la seva feina i, so-
bretot, conscients que s'han de
mantenir els preus, cosa que
em sembla imprescindible i
característic del nostre model.
- l quant al turisme...
El nostre model és especial
també: un turisme de segona
residència, fidelitzat... que va a
la recerca del que oferim, és a
dir, excel·lència, tranquil·litat,
turisme familiar, esportiu,
d'oci, sol i platja, restauració,
gastronomia... Hi ha altres
models que es basen més en
temes d'oci, amb tot el que això
comporta, i aquests dies n'hem
patit les conseqüències i notí-
cies... però, per a mi, són molt
vàlids. L'oferta de la Costa
Daurada central és molt com-
plementària, i està bé que hi
hagi de tot. Aquesta Setmana
Santa hem estat en temes d'o-
cupació superiors al 80 per
cent, i les perspectives d'estiu
són prou bones, amb un incre-
ment de reserves, no exagerat,
però que denota que hi ha més
alegria.
- El mes passat es va inaugurar
el nou Hospital Lleuger. Què
suposarà aquest servei a la
ciutat?
És el primer hospital lleuger
de Catalunya, i representa un
canvi de model en la gestió
sanitària del país. Estem molt
contents perquè el servei que
es dóna als ciutadans és un
servei de qualitat. No ens hem
de desplaçar a Reus ni a cap
altre lloc per qüestions mèdi-
ques. La gestió és de Sagessa, i
nosaltres cedim els espais a
l'ICS i ells els gestionen amb
ESPECIAL CAMBRILS
Gestió Municipal
Sagessa.
- Hi ha prevista alguna actua-
ció al Port cambrilenc? Com és
la situació dels pescadors?
L'únic que ens queda és l'aca-
bament del tram del passeig
que està cap a ponent i que ja
connectarà els nou quilòme-
tres de manera definitiva. Per
altra banda, el Club Nàutic té
un projecte d'ampliació dels
actuals espais per permetre
més capacitat.
‘L’hospital lleuger
representa un canvi
de model en la
gestió sanitària’
En el tema pesquer estan com
sempre. Esperem que el sec-
tor funcioni i ells treballen de
manera molt especial en la
seva reconversió per oferir
productes cada vegada més
atractius: no només pesquen,
també elaboren, amb brous,
per fer productes manufactu-
rats... igual que fan els page-
sos. El sector primari de la
població té una vitalitat enor-
me: es modernitzen i van a la
recerca de mercats diferents
que els permetin subsistir en
un sector tan complicat.
- Quins són els reptes de futur
de Cambrils, dintre del Camp?
Hi ha una voluntat clara des
de l'ajuntament que Cambrils
es converteixi en una referèn-
cia i una població al servei de
la resta de la comarca. És una
realitat que cada vegada tenim
més serveis que oferim a la
resta de poblacions: el Centre
de Recursos Pedagògics, la
comissaria de mossos, la tv
digital, l'empresa de neteja i
escombraries Secomsa, les ofi-
cines d'ocupació del SOC, que
s'obriran aquest estiu a
Cambrils... Això ens porta cap
a una certa centralitat i tenim
una voluntat de servei per al
territori, que permet que la
gent de Mont-roig, Pratdip,
l’Hospitalet, Riudoms o qual-
sevol altre municipi, pugui
vindre a Cambrils i la vegi com
una ciutat que l'ajuda a tirar
endavant. I què més podem
demanar? La capitalitat del
Camp de Tarragona? (entre
somriures). Q
L’Hospital Lleuger ha suposat una inversió de 10,6 mil euros.
El primer hospital
lleuger, a Cambrils
Compta amb una superfície de 3.500 m2
R.P. / CAMBRILS
El passat mes d’abril es va
inaugurar l’Hospital Lleuger
de Cambrils. Un centre de
salut pioner a Catalunya, que
integra l’atenció primària de
salut, l’atenció especialitzada i
una atenció urgent d’alta reso-
lució, en un sol espai. A l’acte
d’inauguració, va assistir-hi el
president de la Generalitat,
José Montilla, i la consellera de
Salut, Marina Geli.
L’Hospital compta amb una
superfície de 3.500 metres qua-
drats, està situat on hi havia
l’antic CAP Gimbernat, -al cos-
tat de l’Ajuntament-, i ha supo-
sat una inversió de 10,6 mil
euros. Es tracta d’un centre
sanitari sense llits, el primer de
tota Catalunya, i suposa un
model de gestió sanitària dife-
rent al que s’havia fet fins ara.
Té com a objectiu desconges-
tionar els hospitals convencio-
nals d’aquelles assistències que
no requereixen ingrés, així
com els casos que es resolen
amb cirurgia ambulatòria.
L’any passat ja van començar
a funcionar les urgències, i
progressivament s’han anat
concretant nous serveis d’espe-
cialistes i radiologia. Cada
especialitat té una mitjana de
33
XAVI JURÍO
150 visites mensuals, cosa que
permet reduir les llistes d’espe-
ra i evitar desplaçaments. El
centre és quatre vegades més
gran que l’antic CAP i compta
amb 33.000 pacients amb tar-
geta sanitària, però està previst
que doni servei a 50.000 perso-
nes. Robert Benaiges, alcalde
de Cambrils, valora molt positi-
vament aquest nou Hospital
que suposa «un servei de qua-
El nou centre
sanitari té previst
donar servei a
50.000 persones
litat per als ciutadans i la
comoditat de no haver de des-
plaçar-se a Reus ni a cap altre
lloc per qüestions mèdiques, a
més de potenciar la centralitat
del municipi». També s'ha rea-
litzat una reforma important
del CAP Gimbernat, que ha
consistit en l’ampliació i inte-
gració del Servei de Rehabi-
litació. Abans de l’estiu, està
previst que es posi en marxa la
cirurgia major ambulatòria,
que constarà d’un bloc quirúr-
gic amb una sala d’operacions,
dins de l’Hospital Lleuger. Q
34
Cambrils acollirà el ‘Festour 2010’
REDACCIÓ / CAMBRILS
Cambrils és una de les deu
poblacions del territori català
on es portarà el Festival itine-
rant de música Festour 2010,
concretament el 10 de setem-
bre, la Diada de la festa major.
Tercera Via, l'associació creada
i formada per músics que do-
nen suport a les bandes emer-
gents dels Països Catalans i
alhora organitzadora del festi-
val, va escollir el municipi del
ESPECIAL CAMBRILS
Events
Baix Camp perquè fos un dels
espais que acollirà el Festour,
un concert que serà gratuït per
al públic. El Festour Estrella
Damm està considerat com el
festival itinerant més important
de música en català. Presenta
un espectacle de qualitat quant
a presentació de noves i trenca-
dores propostes musicals i
també quant als mitjans tècnics
que l'acompanyen i el nou con-
cepte de participació que pro-
mou.
MAIG 2010
No es tracta d'un concert
més. El Festour esdevé una de
les propostes més efectives per
reactivar la música en directe
en català. Vol arribar a ser un
punt de connexió entre músics
i entitats locals que participen
en aquest festival, el públic que
hi assistirà de la comarca del
Baix Camp i els grups que for-
men la Tercera Via, creant un
festival únic en cadascuna de
les seves parades.
El festival és una aposta de
futur amb l'actuació de dos
grups de Tercera Via i un d'un
grup local que dóna veu a les
formacions emergents amb
més projecció del país. Aquest
concert especial tanca amb un
cap de cartell que aproparà
també al gran públic. En cada
seu, els concerts canvien, cosa
que converteix cada espai en
un moment irrepetible.
Entre els grups que actuaran
se’n troben dos de l'associació
Tercera Via: Kayo Malayo i
Sota Zero; i com a grup local,
comptaran amb Toquem fusta,
un grup de rock català cambri-
lenc que va sorgir l'estiu de
2004. Fins al moment, han gra-
vat dues maquetes, han partici-
pat en un CD recopilatori del
poble i en el festival Cam-
brirock'08. A més, han tocat a
El festival
comptarà amb
el grup local:
‘Toquem fusta’
la sala BeCool, Razmatazz i en
festes universitàries catalanes,
entre altres.
Sense deixar els concerts de
banda, estan preparant noves
cançons i esperen oferir nova
maqueta aquest estiu. El cartell
estarà encapçalat per dues ban-
des que atrauran un públic més
ampli: Strombers (inclòs a
Tercera Via) i Obrint Pas, que
farà a Cambrils un dels concerts
de la nova gira de Catalunya,
després d'un any de descans.
Per engegar aquest projecte,
s'ha comptat amb la col·labora-
ció d'entitats de festes locals. Pe-
rò el festival no només es fa a
Cambrils, sinó que la gira pas-
sarà per deu espais al llarg de
les terres catalanes, entre els
quals destaquen les poblacions
veïnes de Reus, Montblanc i
Alcanar. El concert de presenta-
ció es va dur a terme a la Sala
Bikini de Barcelona el mes d'a-
bril.
En cinc anys de festival,
Festour ha recorregut més
d'una vintena de poblacions
catalanes i ha arribat a més de
80.000 espectadors. En l'edició
d'enguany, es preveu arribar a
unes 70.000 persones de
públic. Q
2010 MAIG
Cuina catalana amb
pinzellades d’autor
‘El Molí del Mallol’, tot un referent gastronòmic a la comarca
F. LL. / MONTBLANC
El restaurant el Molí del Mallol és
el local més emblemàtic, de
Mallol Restauració, S.L., ja que
és el més simbòlic dels establi-
ments que té aquest important
grup a la Conca de Barberà.
Aquest restauurant, en l'antiguitat,
era un molí de guix de mitjan
segle XIX, de la localitat de
Montblanc. Totalm ment restaurat,
compta amb tres menjadors,
dues sales privades, amb capaci-
tats per a 150, 40, 200 i 60
comensals, on s'ofereixen ser-
veis de carta, menjars d'empre-
sa, banquets i s'organitza qualse e-
vol tipus d'esdeveniment.
També ofereix el servei de
càtering, personalitzen qualse-
vol tipus d'acte social, familiar o
professional; i, per realitzar-ho,
disposa de vehicles apropiats per
al transport i la bona conservació
dels aliments (camió, vehicle fri-
gorífic i vehicle isotèrmic).
Tecnològicament, compta
amb aparells d'última generació;
forns Rattional, batedora de tem-
peratura, màquina de buit, enva-
sadora de gas inert i escombrat
d'oxigen, dipòsits d'aigua amb
sistema automàtic de cloració,
sistema osmòtic per a la fabrica-
ció pròpia de glaçons de gel,
càmeres frigorífiques i congela-
dors de nova construcció, que
permeten elaborar i conservar
els productes en les millors con-
dicions i amb el mínim risc.
La cuina del Molí del Mallol és
típica catalana amb un toc d'au-
tor; amb una varietat de plats de
temporada i mercat. Durant l'è-
poca dels calçots, cal destacar l'o-
ferta de calçotades. La principal
especialitat culinària són els cara-
gols, amb sis tipus d'elaboracions
diferents (a la llauna, al pebre,
dolços i picants, ceba dolça, ceps
i gambes i a la catalana). Però la
carta és ben amplia i apetitosa i,
entre altres, trobem com a desta-
cats, dins dels primers, caragols a
la llauna, assortiment de foie
artesà, saltat de carxofes i cloïs-
ses; i de segons, farcellet de peus
La seva especialitat
culinària són els
caragols, amb sis
tipus d’elaboració
de porc farcits de botifarra
negra, delícies de conill a l'all i
vinagre Montis Albi, morro de
bacallà amb el seu calls i carabas-
sa en confit, presa ibèrica a la
llosa; i, a l'hora de les postres,
carpaccio de pinya amb crema
catalana i gelat de coco, orelletes
de l’àvia, escuma de crema cata-
lana...
Disposa d'un ampli celler,
especialment assortit amb vins de
la comarca. El vi de la casa és el
Clos Montblanc verema. Igual-
ment, l'oferta culinària inclou un
menú, de dilluns a divendres,
35
RESTAURACIÓ
Conca de Barberà
per 18,95 euros.
Quant als banquets i esdeveni-
ments, aquests són personalit-
zats, segons les necessitats del
client, sense límit d'horari i amb
uns menús molt d’acord amb la
qualitat i servei.
També disposa de jardí per als
aperitius dels banquets o la cele-
bració de cocktails. I, fins i tot, el
restaurant compta, per als seus
clients, amb un lloc privat per
canviar i alletar els més petits.
El director és Abdon Tarrats i
la xef, Ana Pascual, que, des de
l'any 1990, treballa per a l'empre-
sa i actualment dirigeix la cuina
dels quatre locals que té Mallol
Restauració SL.
El restaurant el Molí del Mallol
es va inaugurar l'any 1994 i, des
de llavors, és tot un referent gas-
tronòmic a la Conca de Barberà. Q
RESTAURANT
El Moli del Mallol Un molí de guix de mitjan segle XIX, convertit en restaurant. X.J
c/ Muralla Sta. Anna, 2
43400 Montblanc
Tel. 977 860 591
Fax. 977 862 683
info@mallol.eu
www.mallol.eu
Horari: de 13 a 16 hores i de
21 a 23 hores.
Tanca diumenge i dilluns nit i
el dia de Nadal
36
‘Crónicas de Tarragona. Historias urbanas y mundanas’
ENTREVISTA
‘El perill de la història rau en
perdre els personatges populars ’
L’obra de Joan Antoni Domènech ens torna al passat d’una Tarragona humana
LAIA TOST / TARRAGONA
La història que no surt als llibres.
Aquesta és la «novel·la» que ens
explica Joan Antoni Domènech
en el seu últim llibre Crónicas de
Tarragona. Historias urbanas y
mundanas. Un recull de cròni-
ques d’una Tarragona humana,
de personatges desconeguts i
d’històries particulars, que van
formar part d’una època i que ara
estan desapareixent. Domènech
fa un viatge al passat perr recu-
perar la memòria més social de
la història que està caient en l’o-
blit. Per a Domènech, el perill es
troba a perdre aquells personat-
ges populars que també van mar-
car una època.
Tot i que considera que
tota història o lloc pot con-
vertir-se en llibre si es posa
l’èmfasi en el «com s’expli-
ca», Joan Antoni Domènech
va escollir la ciutat de Tarra-
gona per ser la protagonista
de la seva última obra literà-
ria. Una crònica de nou capí-
tols independents que desco-
breixen la vida i la gent d’a-
questa ciutat en els anys se-
tanta i vuitanta.
La idea d’escriure aquest
llibre, explica l’autor, «sor-
geix arran d’escriure un arti-
cle sobre l’emblemàtic Hostal
del Sol d’aquesta ciutat, que
vaig publicar al Diari de
Tarragona». «A molta gent li
va agradar i em va animar, i
d’aquí vaig començar a pen-
sar amb subjugar, a tirar
enrere amb el temps i a tenir
nostàlgia d’un temps no vis-
cut».
Així trobem capítols com
Historias del Moto Club,
Aquellas timbas, La calle del
oro o Nostalgia arbórea,
entre d’altres cròniques.
Històries curtes, plenes de
minuciositat, que recreen
ambients i moments d’un
passat que la ciutat va viure,
però que, per a molts, va pas-
sar desapercebut.
Domènech, en aquest sen-
tit, argumenta que la seva
intensió no és fer història de
Tarragona, sinó una crònica
social i algunes reflexions
personals. «He volgut fer sor-
tir aquells personatges que es
perdran, però que van mar-
car una època. No hi ha his-
toriadors, ni polítics ni advo-
cats importants, són gent nor-
mal del carrer, però que ama-
MAIG 2010
CULTURA
AGENDA
Circ
Del 12 al 16 de
maig a Reus
14a Fira del Circ de
Catalunya ‘Trapezi’
La fira Trapezi porta a la ciu-
tat una cinquantena de com-
panyies de circ de tot el món.
Una de les novetats d’en-
guany és la Jornada profes-
sional i l’Escola Aparador.
Més informació a:
L’autor defineix que, en el
llibre, hi ha tres grans temes.
Música
Per una banda, hi ha la Del 7 al 9 de
Tarragona més «canalla» on maig a Vila-seca
s’expliquen històries refe-
rents a les timbes, als bars i a 11a Fira de Música
les cases de barrets. Do-
mènech explica que aquests al Carrer de Vila-seca
capítols són els que més Portarà la música pels dife-
interès han despertat, tant a rents espais de la ciutat. És
ell com al públic. «Per sort o una plataforma per a futures
dissortadament aquests temes i noves promeses dels esce-
sempre són els que més naris musicals del Nord de
atrauen l’atenció. Però, Catalunya i el Sud de
sovint passa, que és el que em França.
passa a mi, criden l’atenció Més informació a:
perquè són una realitat que www.firacarrer.cat
no s’ha conegut en primera
persona». En qualsevol cas, Exposició
però, Domènech assegura
que no ha sigut la seva inten- Fins al 16 de juny
sió jutjar, sinó endinsar-se en a Tarragona
la psicologia d’aquelles per-
sones que van protagonitzar Exposició ‘Ouka
aquestes històries. Leele, inèdita’ al
L’altre ens apropa a racons
emblemàtics de la ciutat, que Tinglado 1
o han desaparegut o desapa- Fotògrafa madrilenya, peça
reixeran, així com artistes clau de la Movida dels 80 i
que l’escriptor considera Premi Nacional de Fotografia
importants i no van rebre el el 2005. Forma part de l’ex-
«reconeixement merescut». posició Teatrilla.
Finalment, Joan Antoni Més informació a:
Domènech dedica dos capí- www.tarragona.cat
tols a reflexions personals,
que ell mateix considera que
«podrien ser de qualsevol» . Automoció
L’autor, Joan Antoni Domènech. XAVI JURÍO L’autor reflexiona sobre les 28, 29 i 30 de
sensacions que se’t desperta-
guen una història», defensa. sense l’ajuda de gent d’aque- ven tot passejant per la
maig a Reus
En total, surten 150 noms lla època». Tarragona de fa 40 anys i de Fira Autoprimavera i
de persones, moltes d’elles ja En aquest retrat particular les sensacions que pots tenir Saló Caravàning
desaparegudes, un fet que ha del passat, l’autor exposa que ara.
complicat el procés de docu- ha buscat «la veritat i la diver- Per a Domènech, Tarra- Durant els dies 28, 29 i 30
mentació de l’autor. «He sitat», tot i que considera gona ha millorat, sens dubte, de maig, la Fira de Reus
estat quatre mesos per escriu- «que, en el record, sempre des d’un punt de vista urba- acollirà ambdós certàmens
re el llibre, i bona part d’a- s’hi amaga certa mentida», ja nístic. Considera que ara on es trobaran tota mena de
quest temps l’he dedicat a que explica «sovint es recor- «s’hi viu molt millor», però, vehicles, i vehicles d’ocasió.
documentar-me, a parlar den les coses d’una manera per contra, opina que, en Més informació a:
amb gent. D’alguna manera, que mai no ha sigut». general, «la gent d’abans era www.firareus.cat
m’he dedicat a robar la D’altra banda, reconeix més resistent». «No és que
memòria dels altres». En que escriure el llibre «no ha fossin millors, ni tampoc pit-
aquest sentit, Domènech des- sigut fàcil», però en qualsevol jors, però tenien un altre Art
taca que, el llibre, «hauria cas, el defineix com un caràcter, una altra manera 1 de maig
sigut impossible de fer-lo «divertimento». d’enfocar les coses». Q
al Vendrell
5a Mostra d’Art i
L El món del periodisme, el tràfic d’influències i la corrupció són els eixòs Arts aplicades
temàtics d’aquesta novel·la, protagonitzada per un periodista que es veu
E perseguit per les pressions de les classes dirigents, per polítics que con-
tínuament es fan la guitza els uns als altres, per promotors immobiliaris A partir de les 10 h i fins a
C les 20 h, al passeig Marítm
sense escrúpols... Novel·la que reivindica la independència del periodisme
T per garantir la llibertat d’expressió i l’objectivitat, tan necessària en els mit- de Coma-ruga, s’hi concen-
traran una trentena d’exposi-
U jans de comunicació en situacions de crisi política, moral i econòmica.
tors d’arreu de Catalunya.
R Comentari per Se sabrà tot, Enguany a més, es hi hauran
A Mònica López Xavier Bosch tallers infantils.
www.elvendrell.net
2010 MAIG
Celler Cedó Anguera: vi
jove, suau i amb caràcter
Aquest ‘Montsant’ conté les varietats Samsó, Garnatxa Negra i Syrah
Sumpta Mateos
Enòloga
El celler Cedó Anguera és un
celler relativament nou que va néi-
xer l'any 2007 amb l'empenta i
les ganes d'en Xavi Cedó, que
compta amb l'experiència del seu
pare, en Xavier, que va ser celle-
rer a la cooperativa de la Serra
d'Almos durant molts anys.
La família Cedó compta amb
15 hectàrees de vinyes pròpies
ubicades dins la DO Montsant,
que es conreen amb les tècni-
ques més respectuoses possibles
amb el medi, i que són treballa-
des pel Xavi dia a dia.
Els sòls predominants al terme
són de tipus compacte, amb
caràcter calcari, on predominen
els materials sedimentaris proce-
dents de l'acció de l'erosió i de la
sedimentació dels rius. La clima-
tologia de la DO ve marcada pel
perfil accidentat de les serrala-
des que l'envolten, la influència
del riu Ebre i els vents marins,
donant lloc a una certa conti-
nentalitat que provoca hiverns
freds i estius secs i calorosos. Les
precipitacions se situen entre els
500-600 l/any, distribuïts de
manera desigual al llarg de l’any,
però concentrant-se, sobretot, a
la tardor i a la primavera.
Les varietats amb què es treba-
lla són la Garnatxa Negra, el
Samsó, el Syrah i el Cabernet
Sauvignon, sent les autòctones
les vinyes més velles, que pro-
dueixen rendiments més baixos
i, per tant, raïms més concen-
trats en sucres i en polifenols
(color i estructura).
Les veremes es planifiquen
segons un seguiment exhaustiu
dels raïms, vigilant de prop la
qualitat del fruit i observant el
seu aspecte, tastant-los periòdi-
cament conforme s'apropa la
maduració òptima i establint un
calendari de verema ajustat a
cadascuna de les varietats.
El celler
De nova construcció, el celler
compta amb les darreres tecno-
logies per a l'elaboració de vins
de qualitat, i ha estat dimensio-
nat en base a les necessitats jus-
tes per a la producció obtinguda
de les 15 hectàrees propietat de
les famílies Cedó-Anguera.
Compta amb una tremuja de
descàrrega basculant que facilita
la tasca de descàrrega del raïm,
una derrapadora-trepitjadora i
37
VI - ALLOTJAMENT
Vitivinícola Hotel Miami Mar
Idoni per respirar
pau i tranquil·litat
El primer 4 estrelles de la comarca
L’Hotel Miami Mar gaudeix de la certicació ‘Q’ de qualitat turística. CEDIDA
La família Cedó compta amb 15 hectàrees de vinyes pròpies. CEDIDA F. LL. / ST. CARLES DE LA RÀPITA recepció. Titulada «Mar viu», és
A finals de l'any 2003, la cone- obra del reconegut pintor català
dipòsits de vinificació en acer natxa Negra i Syrah, veremades guda família Pons, de Sant Carles Josep Niebla.
inoxidable de 10.000 i 15.000 li- de forma manual, que arriben al de la Ràpita, dedicada des de fa Disposa de wi-fi a les zones
tres, amb camises per a regular celler entre el 10 de setembre i més de cinquanta anys a l'hostale- nobles de l'hotel i accés per a dis-
la temperatura. La premsa és de el 5 d'octubre. ria i el turisme, va tancar el seu capacitats a totes les plantes, així
tipus horitzontal amb plats, pro- El raïm es derrapa i es trepitja hotel Miami Park, al centre de la com habitacions per a ells. Té
gramable a pressions variables. amb cura, passant cadascuna de població, i més tard el seu restau- garatge i terrassa solàrium.
El celler també compta amb les varietats al seu tanc de vinifi- rant, Miami Can Pons, per obrir A tot això, cal afegir-hi el trasllat
una sala de barriques on enve- cació corresponent, sempre va- l'hotel Miami Mar, a Sant Carles del prestigiós restaurant Miami
lleixen els vins destinats a vi de rietat per varietat. La maceració de la Ràpita, el primer hotel qua- Can Pons al nou hotel, al costat
criança, en aquest cas, el Clònic és relativament curta, d'entre tre estrelles de la comarca del dels jardins on s'ubica la piscina.
2009, que sortirà al mercat l'any deu i dotze dies, en què es prac- Montsià. D'aquesta manera, la tercera gene-
2011, i dues barriques addicio- tiquen remuntatges diaris i es Un hotel petit, amb molt d'en- ració dels Pons, encapçalada per
nals amb vi procedent de vinyes controla que la temperatura no cant, que compta amb una situa- Joan, la seva dona i el seu fill, Joan,
molt velles, que s'embotellarà sobrepassi els 28ºC. ció privilegiada, davant de l’abadia des de gener de 2005, van traslla-
després de 24 mesos d'envelli- El vi resultant de l'escorregut dels Alfacs i el Delta de l'Ebre, al dar el restaurant als baixos del nou
ment. dels dipòsits de fermentació es costat de la platja i amb accés hotel Miami Mar per millorar i
clarifica lleugerament. Després directe. Totes les seves instal- seguir oferint, com sempre, la
La vinificació es filtra amb plaques obertes, lacions responen a un nivell de cuina marinera autòctona amb
Per elaborar aquest vi, s'em- preservant les aromes i la seva molt alta qualitat; en primer lloc, especialitats de temporada. Les
pren les varietats Samsó, Gar- integritat. Q destaca la seva immillorable situa- elaboracions del Delta de l'Ebre i
ció com a autèntic balcó sobre la el marisc són plats estrella d'a-
Mediterrània, amb unes panorà- questa cuina que realitza el xef,
El tast miques magnífiques. Els seus hos- Rafel Serres. Dirigeix la sala Josep
tes destaquen la bellesa que resul- Balada. Del celler, amb 170
ta contemplar la tradicional rua referències, en té cura Joan
Aspecte visual: Color robí de barques de pesca que, a punta Ramon Reverté.
intens i menisc violaci que indica de dia, surten del port pesquer i Donada la gran demanda, és
joventut. travessen la badia. molt convenient reservar amb
Aspecte olfactiu: Aromes molt També és remarcable la pau i la anticipació, especialment els caps
intenses de fruits vermells ma- tranquil·litat que s’hi respira, una de setmana. Apuntem finalment
durs (gerds, móres, maduixes), calma que equipara l'hotel a un que l'hotel Miami Mar va ser guar-
sovint confitats; records florals i balneari de luxe. I també cal citar donat per la Guía Gourmand com
especiats i un punt làctic. el disseny i la decoració que li do- a «Hotel de l'Any 2005» i fou el
Aspecte gustatiu: Es tracta d'un nen un toc molt especial. Són primer establiment de les Terres
vi jove que presenta un excel·lent només trenta habitacions (concre- de l'Ebre a obtenir la certificació
equilibri entre l'acidesa i la suavi- tament 24 habitacions, cinc junior Q, que distingeix la qualitat dels
tat a la boca, però amb caràcter. suites i una suite), amb capacitat establiments dels seus procedi-
Molta presència de les fruites màxima per a 75 persones, distri- ments i serveis amb la Normativa
anteriorment esmentades, amb buïdes en tres plantes, que cir- que hi ha al respecte i que atorga
un postgust llarg. cumscriuen el jardí i la piscina. l’Institut per la Qualitat Turística
Totes les habitacions tenen Espanyola (ICTE).
Per les seves característiques es terrassa amb vistes al mar: n'hi ha Fa pocs anys, en Joan Pons
recomana el seu consum a una de dobles amb dos llits, suite, fami- Reverté va rebre de la Generalitat
temperatura aproximada de liars per a quatre persones o les la Medalla del Turisme per la seva
12ºC. També cal esmentar que d'una ample de llit de 2x2 metres. impecable tasca professional du-
per tal de descobrir tots els seus Disposen de totes les comoditats rant tants anys en la hostaleria. Q
matisos, la prestigiosa casa de l'hostaleria moderna, aire con-
Riedel, fabricants de copes, ha dicionat, televisió amb canals via HOTEL
determinat que la copa idònia satèl·lit, caixa forta, minibar, con- Hotel Miami Mar
per degustar els vins de la DO nexió a Internet, llums halògens al Passeig Marítim, 18-20
Montsant és la que fins ara es costat del capçal per a la lectura, 43540 Sant Carles de la Ràpita
coneixia com a número 6 de la assecador de cabells, etc. Tel. 977 745 859
seva col·lecció, i que, en l'actuali- Un detall del bon gust que pre- Fax. 977 740 674
tat, es comercialitza amb el nom sideix cada racó del hotel Miami mar@miamicanpons.com
de copa Montsant. Mar és a la gran pintura mural que www.miamicanpons.com
hi ha a l'entrada, al costat de la
38
SERVEIS
Oci
‘El golf no entiende
de discapacidades’
Marcos Meury imparte un curso de golf para discapacitados
ANNA POLO / TARRAGONA
Marcos Meury juega a golf desde
los 13 años y ha participado
como jugador en varias competi-
ciones tanto a nivel provincial,
regional, nacional e internacio-
nal. Diplomado en Ciencias
Empresariales,, es profesor de
golf de adultos y niños en el Club
de Golf Costa Dorada. En el salón
Meeting Golf, que se celebró a
Marcos Meury, en el Salón Meeting Golf de Tarragona XAVI JURÍO finales de marzo en el Palacio de
Congresos de Tarragona, Meury
estuvo enseñando a jugar este
deporte a discapacitados psíqui-
cos y físicos.
La primera experiencia de
Marcos Meury con personas
discapacitadas fue a raíz de un
curso organizado por la
Fundación Sergio García en el
cual se enseñaba a los profesio-
nales, con clases prácticas y
teóricas, cómo los disminuidos
psíquicos y físicos podían tam-
bién aprender a jugar al golf.
A partir de este primer contac-
to, Meury estableció una cola-
boración con la asociación de
discapacitados físicos y menta-
les de Reus, agregada a la
Confederación Española de
Personas con Discapacidad
Física y Orgánica (Cocemfe),
para enseñar la práctica del
golf, en un curso anual, a un
grupo de discapacitados.
Un reto nada fácil, ¿o sí?. En
un principio, recuerda Meury,
la mayoría de mis alumnos se
mostraron «muy escépticos ya
que se trataba de un importan-
te y nuevo reto para todos
ellos, pero en seguida vieron
Èxit de ‘Màrqueting a la xarxa’ de
l'Associació de Joves Empresaris
REDACCIÓ / TARRAGONA
Més de 50 assistents van assistir
a «Màrqueting a la Xarxa» a la
Facultat de Ciències Empresarials
de la URV on diferents empresa-
ris de la província van explicar
com han fet d'Internet una part
bàsica del seu model de negoci.
Xavier Menduiña (www.minds-
mint.com), el primer ponent, va
fer un recorregut històric de les
relacions entre venedor i com-
prador. Ara, aquesta relació és
més propera que mai: el consu-
midor està molt informat i l'em-
que no era para tanto y todos
pudieron tirar bolas en su pri-
mer día». Y es que a medio o a
largo plazo, algunos de estos
alumnos participarán en com-
peticiones españolas o europe-
as de golf adaptado. De todos
modos, destaca Marcos Meury,
la técnica del juego se adecua a
la discapacidad o discapacida-
des de cada persona y, óbvia-
mente, se enseñará diferente,
«tenemos que pensar que, por
ejemplo, sentado en una silla,
se ve todo desde otro plano y el
movimiento no podrá ser el
mismo, también es importante
saber si las piernas pueden
‘La técnica del juego
y el aprendizaje se
adapta según el tipo
de discapacidad’
mantener el equilibrio del
resto del cuerpo o no». Una
muestra de que las discapaci-
dades poco importan, lo es el
golfista dominicano Manuel de
los Santos que tras sufrir un
accidente de moto, juega con
una sola pierna. Empezó con
handicap de 24 y ahora ya
tiene un handicap de 2.9.
Para la gente con algún tipo
de discapacidad, ya sea física o
psíquica, «sólo el hecho de
estar al aire libre realizando
una actividad y poder golpear a
la bola, ya es una buena recom-
presa ha de respondre de mane-
ra proactiva, oferint serveis afe-
gits, no només un bon producte.
L'experta en plataformes web,
Bernadette Farriol (www.enrao-
na.com), va parlar de les eines i
actituds que ha d'adoptar una
empresa per a relacionar-se amb
èxit amb els seus públics a
Internet.
Una taula rodona va cloure lea
jornada, amb Álvaro Córdoba
(www.disfrutaverdura.com) i Xa-
vier Guell (www.weyoose.com).
El cas de l'empresa Disfruta i
Verdura de Cambrils, va generar
MAIG 2010
pensa. Luego, evidentemente,
se fijarán unos criterios para el
aprendizaje y se buscarán unos
objetivos reales» remarca
Marcos Meury.
Para este profesional, «lo
bueno que tiene el golf es que
se puede competir con una
persona con discapacidad y no
hay ningún tipo de discrimina-
ción, no hay handicaps dife-
rentes para los discapacitados,
se juega con el handicap de
cada uno». Además, para los
discapacitados que van en silla
de ruedas, existe la posibilidad
de jugar con una silla adaptada
que, con un motor hidráulico,
pone de pie al jugador sujetán-
dolo, dependiendo de su
lesión. Unas sillas que, curiosa-
mente, también están prepara-
das para entrar en los bunkers
o trampas de arena .
Para Marcos Meury, el golf se
trata de un deporte muy fami-
liar, «no entiende de edades ni
de discapacidades». Y es que
este deporte ejerce efectos
muy positivos sobre el sistema
cardiovascular; además de
andar, el golf requiere ejerci-
cios gimnásticos que fortalecen
el tronco, los brazos y otros
muchos músculos .
El golf ya no se considera un
deporte de élite, "hay más de
treinta campos de golf públi-
cos en España y está la modali-
dad del picht and putt que es
el trampolín para el golf.
Además, una muestra de su
creciente popularidad es que
cada año aumenta, a muy buen
ritmo, el número de licencias
para jugar" destaca Meury. Q
especial interès, doncs es tracta
d’una empresa agrícola que en
només tres anys ha revolucionat
la seva imatge i abasteix a 2.500
llars setmanals a través d'internet.
Per la seva banda, el director de
l'empresa Weyoose del Vendrell
dedicada a la venda on-line de
sabatilles esportives va destacar
un dels aspectes puntals del
negoci: la logística.
Aquesta interessant jornada va
ser organitzada per l'Associació
Independent de Joves Empre-
saris de Catalunya a Tarragona
(AIJECT).Q
2010 MAIG 39
TRIBUNA

LABORAL MÀRQUETING

Ramon Puig insisteix en la importància que té el màrqueting en el

La profesora Valverde destaca en su artículo que
unos empleados más satisfechos estarán dispuestos a
ejercer un mayor esfuerzo para proveer un servicio
excelente, que revertirá en un cliente más satisfecho
quien seguramente volverá a utilizar los servicios
recibidos. Valverde enumera que el 73 por ciento de
los empleados que trabajan en el sector servicios, un
dato que le lleva a calificar a este país como el de los
servicios y por lo tanto la preponderancia que los
recursos humanos cobran en el mismo.
sector serveis en què juguen un paper preponderant els treballadors,
els processos i la prova física. A pesar que encara avui hi ha empre-
ses que assignen a aquesta disciplina un paper de comunicació, en
realitat és una eina per identificar les oportunitats que presenta el mer-
cat cap als consumidors actuals i futurs.

¿Cuidar al cliente Preguntes no tan òbvies

o cuidar al empleado? Fa unes setmanes vaig patir un
fracàs estrepitós. Vaig ser inca-
paç de convèncer a una audièn-
que garanteixin la satisfacció al
client a través d'una interacció
professional, un ambient físic

N
o cabe duda de que
vivimos en la sociedad
de los servicios: el 73%
de los empleados del
país trabajan en este sector. Y
fuera del trabajo, ¿quién no es
un consumidor de servicios? Así
pues, pasamos muchas horas
del día involucrados en la pro-
visión o adquisición de servi-
cios.
Sabemos también que el
recurso humano es el factor
que marca la diferencia cuando
se trata de proveer servicios de
calidad. Sin embargo, es habi-
tual oír quejas sobre cómo nos
han atendido en los diferentes
servicios a los que hemos con-
currido.
Y como trabajadores de servi-
cios nos lamentamos de lo duro
que es tratar con nuestros clien-
tes por el poco reconocimiento
que recibimos por el esfuerzo
adicional que tiene trabajar tra-
tando con personas. Entonces,
¿cuál es el problema? ¿Interac-
cionamos con personas pero no
nos gusta? ¿Es un problema de
nuestra sociedad? ¿Pueden ha-
cer algo las empresas por mejo-
rar esta situación?
En los años 1980's, cuando la
economía parecía funcionar,
oíamos desde las empresas
"Nuestros empleados son nues-
tro mayor activo", y en los
1990's, en plena crisis, se cam-
bió por la argumentación "El
Vivimos en la
sociedad de los
servicios: el 73%
trabaja en este
sector
cliente es rey", cómo sobrevivi-
ríamos sin clientes? Después de
más de una década deberíamos
haber aprendido algo: cuidar a
ambos es clave. Algunos directi-
vos, en su esfuerzo por hacer lo
mejor para el cliente (y para los
resultados de la empresa),
intentan reducir gastos a través
del personal: más horas, menos
salario, más trabajo por hacer
entre menos gente. Resultado
final: cliente descontento o
incluso perdido, justo lo con-
trario de lo que se intentaba
conseguir.
La idea de "cadena servicio-
beneficio" puede ayudarnos a
iluminar esta situación. Su pro-
puesta es simple: unos emplea-
dos más satisfechos estarán dis-
puestos a ejercer un mayor
esfuerzo para proveer un servi-
cio excelente; un excelente ser-
vicio revertirá en un cliente más
satisfecho; un cliente satisfecho
volverá a utilizar (y quizás inclu-
so recomendar) nuestros servi-
cios.
Cuidemos, pues, a nuestros
clientes Y a nuestros trabajado-
res, todos lo agradecerán. Q
cia qualificada, encara que
allunyada de les àrees comer-
cials i de negoci, de la importàn-
cia del màrqueting al sector ser-
veis i de les claus diferenciado-
res respecte el màrqueting que
s'aplica als productes tangibles.
Una experiència per fer pensar
que sovint donem per des-
comptat qüestions que per pro-
fessionals d'altres àrees i àmbits
d'activitat no ho són tant i que
tornem a tractar en aquest arti-
cle.
«No veig la diferència entre
producte i servei». Primera ga-
lleda d'aigua freda de la jornada
i que posa en qüestió una de les
principals tesis del màrqueting
al sector serveis. Bàsicament, la
funció del màrqueting és posar
l'orella al mercat per escoltar les
necessitats dels consumidors i
oferir un producte que doni
resposta a les necessitats identi-
ficades a través d'una proposta
concreta de preu, distribució i
comunicació. I per què és dife-
rent el màrqueting en els ser-
veis que en una empresa que
fabrica béns duradors? Doncs,
perquè els serveis no son tangi-
bles (no els podem identificar
amb els sentits); s'elaboren en
el mateix moment del consum;
hi ha una alta presència del fac-
tor humà que fa difícil que
siguin iguals i homogenis; i si
no s'utilitza en aquell moment
la capacitat productiva es perd.
Per serveis podem identificar
fàcilment sectors com el turístic,
financer, assegurador, sanitari,
educatiu, transports i comuni-
cacions, entre d'altres. En tots
ells, a més de la gestió tradicio-
nal del màrqueting (el produc-
te-servei, el preu, la distribució i
la comunicació) és molt impor-
tant la gestió que es fa de la
prestació, on juguen un paper
clau els treballadors, els proces-
sos i la prova física (lliurament
de documentació, per exem-
ple). Com que no existeix
aquell producte tangible, el
consumidor construirà la seva
percepció a partir de l'expe-
riència que haurà tingut en el
moment de la prestació del ser-
vei i ho identificarà amb un
nivell de qualitat determinat.
Massa risc per deixar-ho a l'atzar
i no desenvolupar polítiques
còmode i accessible i una pro-
posta de venda ajustada a les
seves necessitats.
Precisament, algunes indústries
de serveis han estat les primeres
en implantar polítiques de
manteniment de clients mit-
jançant plans de fidelització i
també identificar el potencial
dels mateixos clients (rendibili-
tat actual versus futura) a partir
d'un treball de segmentació. «I
això no ho fa vendes?», segona
observació de l'auditori, proce-
dent d'una professional que
identificava màrqueting amb
publicitat. Tot i que encara hi
ha alguna empresa que li assig-
na un paper merament de
comunicació, màrqueting acos-
tuma a estar integrat en una
mateixa àrea de negoci amb
vendes, on identifica les oportu-
nitats que presenta el mercat
per generar una demanda cap
als consumidors actuals i futurs.
De la seva banda, vendes se
centra en aportar el coneixe-
ment real dels clients i convertir
les oportunitats en vendes.
Sense una àrea de màrqueting,
la dinàmica de negoci de l'em-
presa seria bàsicament transac-
cional i centrada a curt termini,
amb una clara pressió a la baixa
dels preus. Per això, el màr-
queting aporta una visió més a
llarg termini, complementària a
la de vendes, i on també es
garanteixi la rendibilitat míni-
ma que té definida la compan-
yia (avui encara que hi ha
comercials que el seu únic
objectiu és de volum i sense cap
referència al marge). A tot això,
no s'ha d'oblidar que obtenir
una productivitat comercial
adequada és un repte complex,
que només es pot abordar amb
una àrea de vendes bolcada en
la seva xarxa.
De fet, les dues qüestions plan-
tejades en l'article -la gestió de
la qualitat en el sector serveis i el
paper complementari de ven-
des i màrqueting- també aju-
den a entendre alguns dels
tòpics instal·lats en les compan-
yies al voltant dels motius d'a-
bandó d'un client: mentre les
empreses ho atribueixen majo-
ritàriament al preu, els clients
ho justifiquen per la manca de
servei. Q
40
Reguant ressalta l’entusi-
asme, la il·lusió, la varietat i l'o-
riginalitat de la qual fan gala els
nous emprenedors. Tot això, a
pesar de les actuals adversitats
El valor afegit
E
n l’última reunió de
seguiment que varem
fer a SECOT, amb
satisfacció varem poder com-
provar l'entusiasme, il·lusió,
varietat i originalitat de les
propostes dels emprenedors.
Hi va haver un comentari
espontani i En la última reu-
nió de seguiment que varem
fer a SECOT, amb satisfacció
varem poder comprovar l'en-
tusiasme, il·lusió, varietat i
originalitat de les propostes
dels emprenedors. Hi va
haver un comentari esponta-
ni i encertat: I el que apren-
drem nosaltres!!!
Això em va fer pensar que
tiraran endavant malgrat les
dures condicions actuals del
mercat, ja que tenen l'actitud
adequada per donar al seu
producte o servei el valor afe-
git per poder ser competitius .
Quan parlo de valor afegit, no
em refereixo "A tot el que el
fabricant agrega als materials
que prepara com a productes
pel consum del mercat".
Doncs hi ha infinitat de
bibliografia, estudis , cursos
de formació, etc. sobre aquest
tema, inclòs el impost en
aquests moments tan debatut.
Vull parlar simplement que
tenint en compte que qualse-
vol producte o servei que ofe-
rim s'ha de vendre, per a que
tingui acceptació ha de ser
competitiu.
Perquè això sigui un fet,
només hi ha dues solucions:
a/ Baixar el preu .Cosa molt
perillosa tenint en compte
que a l'hora de fixar el preu
de venda apart del preu de
cost hi han una sèrie de fac-
tors mes a considerar.
Resumint, si per vendre
"rebentem el preu" ens pot
passar allò que deia aquell ex
empresari "Jo també feia des-
comptes!!!" .
b/ Donar al producte o servei
un valor afegit addicional,
que ens diferencií de la com-
petència i que el valor que
aporti sigui molt superior al
cost.
Tenint en compte les dues
primeres de les 13 accepcions
de la paraula "valor" del
Diccionari de la Real
Academia :
1.-"Grado de utilidad o apti-
tud de las cosas, para satisfa-
EMPRENEDORIA
econòmiques.
La seva principal estratègia està
sent la d'aportar valor afegit, això
és productes on el valor és supe-
rior al cost.
cer las necesidades o propor-
cionar bienestar y deleite".
2.-"Cualidad de las cosas, en
virtud de la cual se da por
poseerlas cierta cantidad de
dinero o equivalente."
L'altre dia vaig veure com una
noia donava un formatget a
una nena de poc mes de dos
anys. La criatura tota conten-
ta el va desembolicar amb
facilitat, va donar l'embolcall
a la mare i se'l va menjar. És
un exemple d'aquest valor
afegit.
A la petita li brillaven els ulls
pel que havia aconseguit i la
Perquè un
producte es
vengui ha de ser
competitiu
mare contenta de tenir una
xiqueta tan espavilada. El sen-
zill funciona.
El dissenyador d'aquet embol-
call ha tingut en compte una
cosa fonamental "Que tots els
productes o serveis van desti-
nats a les persones".
Avui dia, la publicitat, promo-
cions, assessories d'imatge etc
, tant de lo públic com del pri-
vat ,no paren de dir que el
important som les persones
.Malauradament a la practica
no es compleix sempre. Lo
important es fer-ho, no dir-
ho. Doncs si no es compleix
el que oferim, l'efecte es al
contrari.
Recordo fa almenys uns 30
anys, en un dels primers con-
cursos de disseny industrial
organitzat pel F.A.D (Foment
de les Arts Decoratives), el
guanyador va ser el creador
d'un envàs molt atractiu i
pràctic, la prova és que el pro-
ducte va a ser posteriorment
líder en vendes.
Al recollir el premi va comen-
tar: Avui en dia el "vestit" i els
petits detalls tenen molta
importància per diferenciar-
nos, doncs la qualitat i preu
són molt similars.
Si ja era així quan ens conei-
xíem tots ¿com no serà ara
que pràcticament sense mou-
re'ns de casa tenim a mà tota
la oferta mundial ? Q
TRIBUNA
Vinaixa analiza las medidas fiscales con las
que el Gobierno pretende reactivar la construcción
con la rehabilitación. Por un lado, mediante la
reducción del IVA al ocho por ciento y la concesión
Marcha atrás: la construcción
puede ser la solución a la crisis
Q
uizás no la única pero tal
vez un paliativo impor-
tante según las previsio-
nes del Gobierno al
incentivar la rehabilitación
mediante la que pretende que se
creen unos 350.000 empleos,
aproximadamente el 8% del
paro.
Las medidas anunciadas supo-
nen la modificación del IVA que
afecta a la actividad de rehabilita-
ción a la que vale la pena referir-
se si de esta actividad se consigue
generar tal cantidad de empleo
en el sector de la construcción
residencial que en el 2008 entró
en coma y está casi muerto desde
el año pasado.
Vaya por delante que las medidas
gubernamentales son positivas y
merecen un aplauso, por lo que
suponen de cambio de postura
radical del Gobierno, al haber
considerado, no hace mucho
tiempo, a la construcción y pro-
moción inmobiliaria como un
sector especulativo, de dinero
fácil y pelotazos escandalosos;
sobre el que algunos, es verdad,
hicieron su agosto, acompaña-
dos, eso si, del sector financiero y
del sector publico que recogió
parte de sus frutos en forma de
superávit presupuestario. De
aquellos polvos llegaron estos
lodos.
Como no hay mal que por bien
no venga, los cambios de actitud
son bienvenidos y sin duda lo
planteado para la rehabilitación
puede ser positivo si se afrontan
las reformas con decisión y valen-
tía pensando en las empresas y
en los empresarios que son los
únicos capaces de crear empleo
cuando el sector público reduce
su déficit fiscal para equilibrar o
cuadrar sus cuentas.
Convencidos por fin, de que los
parados de la construcción y de
los servicios relacionados con ella
no pueden reconvertirse en cien-
tíficos ni en colaboradores váli-
dos para los sectores punteros de
la tecnología, en la que todos los
gobiernos creen como la pana-
cea del crecimiento futuro, se tra-
taría de incentivar la actividad de
la rehabilitación como chispa del
motor del sector de la construc-
ción que se ve necesario para
recuperar parte del empleo per-
dido.
Pero cuales son los cambios que
de deducciones y desgravaciones en el IRPF de los
particulares que encarguen la rehabilitación. Se
quiere que las reformas sean rehabilitación y desin-
centivar así la economía sumergida.
se apuntan para relanzar la reha-
bilitación?:
-La reducción del IVA del 16%,
mejor dicho del 18% al tipo del
8% y la reconsideración de la
actividad de rehabilitación para
que incluya la actividad de refor-
ma de viviendas.
-Conceder deducciones y desgra-
vaciones en el IRPF de los parti-
culares que encarguen la rehabi-
Al incentivar la
rehabiltación se
crearán 350.000
empleos, el ocho
por ciento del paro
litación.
El punto clave de la reforma pro-
puesta es la reconsideración de la
definición de rehabilitación en el
IVA que, coloquialmente se
entiende como la reconstrucción
o reforma de una edificación
obsoleta para adaptar su uso a las
necesidades actuales del merca-
do.
Para ser más claro, la rehabilita-
ción, en el IVA, era la reconstruc-
ción de edificaciones mediante
consolidación y tratamiento de
sus estructuras, fachadas y cubier-
tas y siempre que su coste global
exceda del 25% del valor de mer-
cado de la edificación a rehabili-
tar incluido el valor del suelo. La
reconstrucción que no cumplía
los requisitos señalados no se
consideraba rehabilitación y no
daba derecho a deducir el IVA al
16% soportado en las obras de
reconstrucción, lo que suponía
un coste impositivo añadido casi
insuperable, que ha hecho de
esta actividad un subsector de la
construcción sin importancia.
La oreja del recaudador, estaba
detrás de esta norma, que era
perversa e inútil por si misma, ya
que era desincentivadora de una
actividad que no ha levantado el
vuelo bajo este marco fiscal y
legal.
El gobierno, en el inicio de la
caída de la actividad constructiva
y ante planteamientos profesio-
nales y técnicos que le pedían la
reforma de aquel disparate,
introdujo una modificación que
consistía en no considerar el
MAIG 2010
FISCAL
valor del suelo de las edificacio-
nes rehabilitadas para que el
coste de la reconstrucción pudie-
ra ser más fácilmente superior al
25% del coste global de la obra a
rehabilitar.
Pero como el recaudador estaba
aún vigilando, no se modificó
radicalmente el concepto de
rehabilitación que a efectos del
IVA y como se ha expuesto, debía
comportar la consolidación y el
tratamiento de fachadas, estruc-
turas y cubiertas. En la práctica
se trató de un paliativo más que
de un verdadero incentivo que
carecía de justificación, ya que la
rehabilitación se debía conside-
rar una reforma de gran enver-
gadura, por un importe superior
al 25% del coste de la edificación
sin contar el valor del suelo y sin
más impedimentos ni obstáculos.
Por fin y como esto no funciona-
ba y, por tanto, no se recauda un
duro se pretende ahora cambiar
lo que estaba mal desde el prin-
cipio. Y aún sin conocer exacta-
mente lo que se va a legislar, si
que se pueden señalar los cam-
bios que interesan a todos, que
son, que las reformas sean reha-
bilitación para que las empresas
puedan deducir el coste del IVA
soportado y que a los particulares
que reforman sus casas no les
suponga el IVA un coste del 18%
sino el más bajo posible, o sea el
8%, y que para desincentivar la
economía sumergida se permita
deducir o desgravar las reformas
en el IRPF. Son los cambios
anunciados, y es mejor así, caerse
del caballo y convertirse a la ver-
dad y al sentido común, y facilitar
a los empresarios que hagan de
tales y no tengan impedimentos
fiscales que les impidan crear
empleo e incrementar su activi-
dad.
Ah! y por último en el Plan de
Inspección para el 2010 publica-
do en enero se señalaba como un
objetivo prioritario el sector
inmobiliario en los ejercicios fis-
cales de auge no prescritos 2005,
2006 y 2007, y ahora en la intro-
ducción de medidas antifraude
para recaudar 1.000 MM de
euros adicionales a los previstos,
se descartan comprobaciones al
sector inmobiliario porque, qui-
zás, los empresarios del sector
han casi desaparecido por haber
sido exterminados. Q
2010 MAIG 41
TRIBUNA

inmueble; no obstante, y a falta rrir que la Administración tribu-

Castellví avisa que los problemas económicos y
financieros que llevan a efectuar y aceptar entre las
partes una dación en pago de deuda, no termina
con la entrega y recepción respectiva del bien,
dado que ésta puede ser objeto de complemen-
FISCAL
tarias, nuevas valoraciones del valor de transmisi-
ón, por lo que ante cualquier supuesto de este
tipo, debe de respaldarse la operación y con valo-
ración de peritos. Si es una empresa quien entre-
ga el inmueble, la operación incorpora el IVA.
de medidas específicas para
estas situaciones, la aplicación
de las normas vigentes conduce
al resultado que se ha señalado.
B) En el supuesto de que sea un
empresario o profesional o
sociedad mercantil, quien entre-
gue el inmueble, la operación se
sitúa dentro del ámbito de apli-
cación del IVA.
Tratándose de inmuebles entre-
gados por empresarios o profe-
sionales, empezaremos por ana-
lizar el supuesto en el que los
taria deniegue al adjudicatario
el derecho a la deducción de
unas cuotas repercutidas por
quien le entregó el inmueble
con la excusa de que este último
no la ha ingresado, no siendo
admisible tal argumento, exis-
tiendo jurisprudencia comunita-
ria contundente al respecto.
En cuanto a la renuncia a la
exención de IVA, a fin de sujetar
la operación a este impuesto.
La Ley 37/92, del IVA, exige
que en el momento de la renun-

Dación en pago de deuda

mismos están sujetos y no exen- cia a la exención (momento en
tos de IVA. Así puede ocurrir el que el Banco adquiere el
tanto si son edificaciones de inmueble) el acreedor adqui-

¿IVA, ITP? y su problemática

nueva construcción y es su pri- riente pueda deducirse el 100%
mera entrega como si se trata de del IVA soportado: la Ley exige
terrenos edificables. Lo mismo seguridad y certeza en las condi-
cabe decir en el supuesto de que ciones que debe reunir el adqui-

L
a actual situación de crisis
económica tiene múltiples
aspectos, los más importan-
tes de los cuales, quizás, no sean
los fiscales; no obstante, hay, o
puede haber, consecuencias
relevantes derivadas de algunas
de las operaciones que diversas
empresas y particulares se están
viendo obligadas a realizar ante
las dificultades para atender los
préstamos y deudas con los acre-
edores. Más concretamente, nos
vamos a referir en este articulo a
las daciones de inmuebles en
pago de deudas a entidades
financieras y a acreedores
La tributación indirecta de estas
daciones no debería ser, por sí
misma, especialmente compleja:
se trata de entregas de inmue-
bles que, como tales, estarán
sujetas al ITPAJD o al IVA en
función de que las realicen par-
ticulares o empresarios y según
se trate, en este último caso, de
edificios de nueva construcción
o no. Sin embargo, hay ciertas
consideraciones que hacer
sobre el particular.A) Así, en el
supuesto de que la dación en
pago la realice un particular, la
tributación que corresponda
será el ITPAJD en su modalidad
de TPO (Transmisiones
Patrimoniales Onerosas).
Están sujetas a TPO las tres
modalidades siguientes:
a) Adjudicaciones en pago de
deudas, en las que el bien o
derecho se entrega a quien era
acreedor, que lo acepta en pago
de la deuda.
b) Adjudicaciones para pago de
deudas, en las que quien entre-
ga el bien o derecho es deudor
de un tercero, distinto a quien
lo recibe. Este ha de procurar la
venta o transmisión de dicho
bien o derecho y, con el pro-
ducto de la venta, pagar la
deuda. Alternativamente, cabe
el pago de la deuda con la entre-
ga del mismo bien o derecho.
En cualquiera de los casos, el
adjudicatario del bien o dere-
cho es un tercero distinto al
acreedor.
c) Adjudicaciones en pago de
asunción de deudas, en las que
el adjudicatario hace suyos tanto
el bien o derecho transmitido
como la deuda con terceros,
que le cede el adjudicante.
En cualquiera de los casos, la
base imponible de la operación
vendrá determinada por el
art.10.1 de su Ley reguladora,
que señala lo siguiente:"La base
imponible está constituida por
el valor real del bien transmitido
o derecho que se constituya o
ceda. Únicamente serán deduci-
bles las cargas que disminuyan
el valor real de los bienes, pero
no las deudas, aunque estén
garantizadas con prenda o hipo-
teca".Como decíamos al princi-
pio, la situación por la que atra-
viesa el sector inmobiliario no
parece ser especialmente boyan-
te, por lo que tampoco parece
labor sencilla la determinación
del valor real de cualquier
inmueble; no obstante, algún
valor se debe asignar, siendo
dicho valor el que operará como
base imponible en la liquida-
ción del impuesto, por lo que
dicha dificultad en la determi-
nación del valor de mercado nos
lleva a un posible riesgo fiscal de
futuro.
En general, el tipo impositivo
será el 7%, ya que es este el por-
centaje que tienen establecido
para las operaciones inmobilia-
rias la mayor parte de las
Comunidades Autónomas. En
aquellas otras en las que estas
operaciones se graven al 6%.
Puede ocurrir, por tanto, que la
base de liquidación del tributo
sea muy superior a la deuda en
pago de la cual se recibe el
se entreguen edificaciones en
curso, aún no terminadas.
Si estamos ante inmuebles de
nueva construcción la entrega
resultará sujeta y no exenta, apli-
cándose el 7 ó el 16% en fun-
ción de que se trate de viviendas
o de otro tipo de inmuebles.
Quizá no esté de más recordar
que la aplicación del tipo redu-
cido correspondiente a las
viviendas depende de las carac-
Las entregas de
inmuebles están
sujetas al ITPAJD o al
IVA ya sean particulares
o empresas
terísticas objetivas del inmueble
y no del uso que le dé el adqui-
rente, por lo que, si son aptos
para ser utilizados como vivien-
das, los inmuebles así transmiti-
dos tributarán al 7%.
Se pueden suscitar algunas
dudas en cuanto al derecho a la
deducción cuando se tiene cons-
tancia de que la entidad que
hace la dación en pago no va a
proceder a su ingreso. Dicho
con otras palabras, podría ocu-
rente.
Cuando el destinatario en una
de estas operaciones es un
empresario o profesional distin-
to a una entidad financiera,
siempre comprobada la prorra-
ta que aplica a los efectos de
deducciones, la apreciación de
este requisito no parece que
plantee especiales problemas.
Lo normal es que el acreedor
tenga pleno derecho a la deduc-
ción y, en consecuencia, supues-
to que se cumplan los requisitos
formales establecidos al efecto,
la renuncia se pueda llevar a
cabo sin mayor problema.
Con todo lo expuesto, en espe-
cial, la determinación del Valor
de Mercado, puede conllevar
que los problemas económicos y
financieros que llevan a efectuar
y aceptar entre las partes una
Dación en Pago de Deuda no
terminen con la entrega y recep-
ción respectiva del bien, dado
que esta puede ser objeto de
complementarias, nuevas valora-
ciones del valor de transmisión,
por lo que ante cualquier
supuesto de este tipo, debe de
respaldarse la operación y con
valor de peritos y cumplidos
todos los requisitos legales y for-
males. Q

ENERGIA El coche eléctrico El "Consell Assessor per al

Camacho es un defensor de
las nuevas energías y ya lleva
tiempo postulando la necesidad
de que la automoción incorpore
en sus formatos los coches eléc-
tricos. Pues bien, las principales
constructoras ya están de pleno
en este proceso ya sea con híbri-
dos, ya sea con eléctricos. Una
iniciativa que tendrá un impacto
positivo sobre el medio ambiente
en unos cinco-diez años.
Hace ya mucho tiempo que
las revistas especializadas, y
también en este Indicador,
veníamos comentando la
necesidad de utillizar las nue-
vas energías. Era comprensi-
ble que los enormes esfuerzos
de diseño y técnica que, por
ejemplo, realiza la industria
automovilística, pusieran el
freno para poder sacar ade-
lante sus modelos.
La realidad es tozuda.
Y la crisis, también.
Así que dos o tres años des-
pués de aquellos comentarios,
a los fabricantes de automóvi-
les les ha entrado la natural
efervescencia y todos están
preparando los modelos,
híbridos o eléctricos.
No se ha vuelto a hablar de la
energía resultante del hidró-
geno.
A mí, que soy lego en la mate-
ria, me atraía la baratura del
posible carburante, pero se
me escapan las dificultades de
su aplicación. El hidrógeno es
inacabable…
El cambio va a ser progresivo,
lento, porque las fábricas han
Se estima que unos
100.000 vehículos de
este formato estarán en
circulación en el año
2015
de prescindir - y colocar- los
millones de vehículos que
actualmente tienen en proce-
so de salida.
Va a ser un cambio defintiivo
en el medio ambiente y cree-
mos que se notará a partir de
cinco a diez años.
Se aminorarán los problemas
del petróleo, con sus agravan-
tes de escasez y politiqueos.
Los países productores debe-
rán, ya, tenerlo en cuenta por-
que sus megalópolis deberán
contar con otras técnicas de
apoyo y las políticas agresivas
habrán de cambiar de rumbo.
Parece ser que nuestros
gobernantes, por fin, han
puesto mano a la obra.
Puntos de recarga, debida-
mente instalados y protegidos.
Desenvolupament Sostenible
de Catalunya" (CADS) calcula
en unos 100.000 vehículos
eléctricos en circulación hacia
el año 2015.
No nos consta que en nues-
tros grandes municipios (
Tarragona, Reus, Tortosa,
Salou, Valls…) se haya progra-
mado nada al respecto, al
menos que se haya dado a
conocer a los ciudadanos y es
importante que cada uno sepa
a qué atenerse.
Es decir, cómo y dónde podrá
recargar su vehículo de aquí a
unos meses.
La red que el CADS realiza
deberá contar con puntos
adecuados incluso en cada
calle.
Las "electrolineras" están a la
vuelta del año. Q
42
Joan V. Baz desmitifica el halo de desconfianza y
despecho que sobre todo la industria cinematográfica
ha volcado sobre las altas tecnologías y en este artículo
defiende su enorme utilidad de cara al bienestar de las
Muy personal
U
A menudo se comen-
ta que en el imaginario
colectivo ha quedado
una impresión negativa con
respecto a la tecnología.
Libros y películas como 1984 o
Matrix han sustentado la
visión de amenaza que supone
para todos nosotros el uso de
ciertas herramientas, sobre
todo cuando se aplican al con-
trol social.
Durante el siglo pasado
algunas de esas amenazas se
concretaron en la deshumani-
zación de actividades como el
trabajo o la producción de
bienes y servicios, hoy empeza-
mos a ver que no es así nece-
sariamente.
Tecnología no es sólo magia
transformadora incomprensi-
ble para el mortal corriente,
también lo es el uso del fuego,
el hacha de piedra o el baño
Maria por poner ejemplos de
uso común de los que cual-
Desde hace años, los sistemas
de videovigilancia en las
empresas son una realidad.
Lamentablemente, su legaliza-
ción no lo es.
En noviembre de 2006 la
Agencia Española de
Protección de Datos publicó la
Instrucción 1/2006 que regula
la instalación, funcionamiento
y requerimientos legales para
las instalaciones de videovigi-
lancia.
Los requisitos
La Instrucción señala que toda
instalación de videovigilancia
en empresas deberá cumplir
con los siguientes requisitos:
a)Señalizar la zona con un
letrero específico, cuyo mode-
lo está disponible en la página
web de la Agencia, incluyendo
las leyendas "Zona
Videovigilada" y "Ley Orgánica
15/1999, de Protección de
Datos" (todo en mayúsculas).
b)Tener a disposición de los
interesados impresos en los
que se detalle la información
prevista en el artículo 5.1 de la
Ley Orgánica 15/1999.
c)Tener registrados los fiche-
ros en el registro de ficheros
personas. Incluso llega a felicitarse de que por fín este
siglo es para el bien de la humanidad. Y aporta dos
ejemplos de cómo pueden emplearse con éxito: el de
Laura Gainor o el de David Allen.
quiera puede entender el fun-
cionamiento. Es ayuda para
los humanos; ¡llega la caballe-
ría!
Un ejemplo de utilidad
social de tecnología avanzada
lo tenemos en el reciente
suceso acaecido a la parte
Desde hace años, los sistemas de videovigilancia
en las empresas son una
Lamentablemente, su legalización no lo es. Este
Videovigilancia en las empresas.
¿Seguridad o riesgo legal?.
de titularidad privada de la
Agencia. Esta obligación de
registro implica, necesaria-
mente, la elaboración del
Documento de Seguridad para
el tratamiento y custodia de los
datos.
d)Adoptar la medidas técnicas
y organizativas para garantizar
la seguridad de los datos, e ins-
truir al personal responsable
de la obligación de secreto res-
pecto de los mismos.
Además, la Instrucción detalla
los procedimientos para el
ejercicio de los derechos de
acceso, rectificación y cancela-
ción por parte de los particula-
TRIBUNA
TECNOLOGIES
superior de la pirámide de la
población polaca.El desafortu-
nado accidente en que pere-
cieron una gran cantidad de
sus líderes dejó a esta sociedad
sin medios "oficiales" de res-
puesta. La población se auto-
organizó para realizar actos
artículo explica los requisitos de instalación de estos
realidad. sistemas y los riesgos del incumplimiento de los mis-
mos.
res, así como otras cuestiones
relativas a la instalación de este
tipo de sistemas, límites y perí-
odo de conservación de las
grabaciones.
Los riegos
Un estudio de GRUPO HAS
S.A. entre sus clientes reveló
que el nivel de conocimiento y
cumplimiento de la
Instrucción 1/2006 es míni-
mo. La mayoría de las empre-
sas desconocen la Instrucción
o, conociendo su existencia,
no la han aplicado.
Esta falta de adaptación supo-
espontáneos de duelo utilizan-
do las redes sociales
(Facebook, Twitter, SMS...) la
complejidad de la tecnología
subyacente (redes, navegado-
res, buscadores, organizadores
sociales...) no ha sido obstácu-
lo para que esos actos alcanza-
ran un gran éxito de asistencia
y resonancia en la red mun-
dial. Se trata de un ejemplo
más del boca a oreja, de las
relaciones personales provo-
cando acciones que tienen
una repercusión profunda en
la sociedad.
En un entorno mucho más
reducido ha emergido recien-
temente la historia de Laura
Gainor: http://cometbran-
ding.com/blog/laura-gainor-
utilizing-social-media-hired-at-
comet-branding/ una trabaja-
dora del área de Marketing
que hizo un uso imaginativo
de las herramientas de redes
sociales para encontrar un tra-
bajo en la ciudad a la que pre-
tendía trasladarse. Creo que
se convertirá en un ejemplo
de Personal Branding para las
generaciones venideras.
Se trata de la tecnología al
servicio de las personas, una
aliada con la que se puede
contar en muchas situaciones.
Hoy la avalancha de informa-
ción hace que sea difícil
manejar tantas entradas en el
escaso tiempo de que dispone-
mos. Un método que está
obteniendo cada vez más
popularidad entre los tecnólo-
gos es el de David Allen: GTD
SEGURETAT
El nivel de
conocimiento y
cumplimiento de la
instrucción1/2006
es mínimo
ne la incursión de riegos lega-
les por parte de la empresa.
Este riesgo se materializa en el
momento en que los registros
de vídeo deben ser aportados
como prueba ante un juzgado
o autoridad administrativa,
por cuanto se está evidencian-
MAIG 2010
"Getting things done", la wiki-
pédia lo traduce como
"Consigue hacer el trabajo".
Se trata de una tecnología
muy sencilla, un método con
tres filtros. Las líneas genera-
les son: para todo lo que ten-
gas que hacer haz una lista
única; para cada elemento de
esa lista, si lo puedes hacer en
menos de diez minutos, hazlo;
si se trata de algo que lleva
más tiempo, o lo planificas o
lo descartas. Fin del método.
Se puede aplicar a muchos
aspectos de la vida pero he
obtenido magníficos resulta-
dos aplicándolo a tareas inten-
La tecnología está
al servicio de las
personas y es una
aliada con la que
se puede contar
sivas en tiempo personal como
por ejemplo a la gestión del
correo electrónico, he acaba-
do teniendo tres carpetas y
tramitando la corresponden-
cia diaria en menos de veinte
minutos lo que resulta una
liberación.
El fondo común en estos
casos es lo personal, aquello
que nos diferencia que nos
aleja del sentimiento de masi-
ficación que prevaleció en el
siglo pasado.
Este siglo es para las perso-
nas, ¡ya era hora! Q
do la existencia de la instala-
ción de cara a una eventual
denuncia del "afectado". La
mera ausencia de registro del
fichero está sancionado con
multa de entre 601 y 60.100
euros.
Es a todas luces absurdo dispo-
ner de un sistema de seguri-
dad no legalizado, por cuanto
las ventajas del mismo pueden
ser claramente superadas por
los riesgos legales que supone.
La solución
La solución al problema pasa
por la legalización de la insta-
lación. Esto supone:
a)Revisar la instalación en sí
misma, auditando que no se
exceda del ámbito permitido
por la Instrucción.
b)Comunicar la creación de
los ficheros (normalmente
uno) en la Agencia de
Protección de Datos.
c)Elaborar el Documento de
Seguridad.
d)Colocar los distintivos infor-
mativos y elaborar y disponer
los impresos informativos.
e)Instruir al personal respon-
sable del sistema. Q
2010 MAIG 43
TRIBUNA

SOCIOLOGIA MERCATS

El sociòleg David Dueñas ressalta l'important paper que li tocarà
jugar al nou municipi de la Canonja (Tarragonès) des de la seva
recent segregació de la ciutat de Tarragona. La nova localitat cata-
lana fa la número 947 i es troba estratègicament situada entre Reus
i Tarragona, per tant té molt a dir quant al procés de redefinició i
modernització de la que està cridada a ser la segona connurbació
Cebrian constata que los mercados de renta vari-
able continuaron su proceso de normalización bursátil
durante el pasado mes de abril. Sin olvidar dos focos
de atención por parte de los analistas: los resultados
empresariales del primer trimestre del ejercicio y la deli-
cada situación de las finanzas públicas del Gobierno
griego. En el primer caso, 15 compañías han presenta-
do unos resultados mejores de lo esperado. En cuanto
a divisas, la debilidad del euro ilustra cómo está resen-
tida la confianza del mercado.

Los resultados empresariales,

més important de Catalunya després de l'àrea metropolitana de
Barcelona.

La Canonja, vells veïns, nuevo motor para las Bolsas

noves oportunitats
L
os mercados de renta varia- tanto entre los analistas como en economías desarrolladas conti-
ble han continuado a lo los distintos medios de comuni- núan señalando el cambio del

L
a darrera setmana con-
cloïa el llarg procés que
ha conduït la segregació
de La Canonja respecte de la
ciutat de Tarragona, esdeve-
nint, d'aquesta manera, el
947è municipi català. Aquest
fet, acompanyat per l'encaix
geogràfic de La Canonja al
bell mig del camp de
Tarragona ofereixen un
seguit de possibilitats interes-
sants de cara al futur del
municipi.
El camp de Tarragona està
immers en un procès de rede-
finició i modernització que
l'ha de conduir a impulsar les
potencialitats que se li supo-
sen com a segona connurba-
ció més important de
Catalunya després de l'àrea
metropolitana de Barcelona,
i que ha d'incloure millores
en àmbits com les infrastruc-
tures o els transports, com a
elements bàsics per al desen-
volupament de l'economia,
però també en d'altres com
l'educació, la cultura o la
igualtat social, com a eixos
bàsics del desenvolupament
de la ciutadania en conjunt.
En aquest escenari, l'aparició
de La Canonja com a munici-
pi de ple dret, aporta uns ele-
ments interessants de reflexió
a nivell intern i extern. A
nivell extern, La Canonja
esdevé un actor més en la
negociació al voltant de l'evo-
lució del camp de Tarragona,
amb la possibilitat de poder
aportar elements o opinions
interessants des d'una pers-
pectiva diferent a la de les
grans ciutats del territori, en
tant que municipi petit, i dife-
rent, també a la dualitat entre
la costa i l'interior, en tant
que municipi a cavall entre
ambdues.
A nivell intern, s'obre un perio-
de de definició respecte de
quin ha de ser el futur del
municipi. Si bé des de l'Entitat
Municipal Descentralitzada ja
fa temps que es treballa pen-
sant com un municipi diferen-
ciat de Tarragona, és lògic pen-
sar que l'abast de la tasca de
futur ha de ser major a la que
s'ha pogut desenvolupar fins a
l'actualitat. D'altre banda,
aquesta definició del futur del
municipi ha de passar, forçosa-
ment, per tenir en compte
aquests dos aspectes (intern i
extern), i mirar de fer-los
encaixar pensant en la millora
de la qualitat de vida del muni-
cipi i, també, en el seu desen-
volupament socioeconòmic.
En aquest sentit, la pròpia sin-
gularitat del nou municipi,
que ha permès la recuperació
de la municipalitat després de
molts anys, hauria de ser pre-
servada en el futur, afavorint
les polítiques que millorin la
qualitat de vida més que no pas
la quantitat d'habitants, en tant
que és complicat competir en
aquest sentit amb les ciutats
dels voltants. D'altre banda,
aquesta política hauria d'anar
acompanyada d'una constant
revisió dels canvis que es donin
a nivell supramunicipal, plan-
tejant la forma d'adaptar-se a
aquests (sobretot a nivell de
comunicacions) tan bon punt
s'esdevinguin.
L'agilitat d'un municipi nou i
de mides reduides permet que,
a mesura que els canvis es
vagin donant a l'entorn
geogràfic, l'adaptació d'aquest
a les noves condicions sigui el
més fructífera possible. Q
largo del mes de abril con
su proceso de normalización
bursátil. Actualmente, existen
principalmente dos focos de
atención por parte de los analis-
tas y de toda la comunidad
financiera en general. Por un
lado, la temporada de publica-
ción de los resultados empresa-
riales del primer trimestre de
ejercicio y, por el otro lado, la
delicada situación de las finanzas
públicas del Gobierno griego,
todo ello sin dejar a un lado la
evolución de los indicadores
macroeconómicos en ambos
lados del Atlántico.
Ateniendo al examen que todas
las empresas cotizadas tienen la
obligación de realizar cada tri-
mestre ante sus accionistas,
podemos afirmar que los núme-
ros publicados hasta la fecha de
la mayoría de compañías están
sorprendiendo gratamente a los
inversores.
A modo de ejemplo, de las 30
compañías que componen el
importante índice industrial
Dow Jones americano, 16 de ellas
han dado a conocer sus cuentas.
De éstas, 15 presentaron resulta-
dos mejores a los estimados por
los analistas (destacan los de
Bank of America, General
Electric, American Express, etc.),
mientras que los números de
solamente una compañía
(Travelers Cos) decepcionaron
al mercado. Con estas cifras tan
positivas, los analistas revisan y
actualizan sus modelos de valora-
ción, viéndose un continuo flujo
de mejoras de valoraciones de las
compañías, las cuales están
actuando como un verdadero
catalizador alcista para las Bolsas.
Respecto la evolución de las
finanzas griegas, actualmente se
está generando mucho debate
cación. El pasado 11 de abril, la
eurozona y el FMI salieron al res-
cate de Grecia. Los países de la
zona euro han acordado ofrecer
un paquete de 30.000 millones
de euros con un tipo de interés
del cinco por ciento, mientras
que el Fondo Monetario
Internacional complementará la
oferta con 10.000 millones más a
un tipo de interés del 2,84%, más
de dos puntos por debajo del
aplicado por los países de la zona
euro. Ante este paquete de ayu-
das, el gobierno griego ha desa-
rrollado un plan de ajuste con el
que pretende ahorrar unos 4.800
millones de euros. Entre las
medidas acordadas en el plan,
destacan la congelación de las
pensiones, subidas del IVA,
recorte del salario de los funcio-
narios y menores inversiones
públicas.
Aunque estas ayudas pueden
suponer un alivio temporal para
las autoridades griegas, las dudas
entres los inversores internacio-
nales no han desvanecido, espe-
cialmente respecto las de medio-
largo plazo con los problemas
estructurales del país heleno.
Nótese que en 2011 y 2012 el
Tesoro de Grecia tiene venci-
mientos de deuda superiores a
30.000 millones de euros, sin
contemplar los intereses.
Resentimiento
En el mercado de divisas, la debi-
lidad del euro ilustra hasta qué
punto la confianza del mercado
se encuentra resentida, ya que en
lo que llevamos de año la mone-
da europea se ha depreciado
entorno un 9% respecto el dólar
estadounidense.
Finalmente, los resultados
macroeconómicos que vamos
conociendo en las principales
ciclo económico hacia una
nueva senda de recuperación de
la actividad económica. De
hecho, recientemente el FMI ha
revisado de nuevo sus previsiones
de crecimiento para el ejercicio
2010 y 2011, mejorando en tres
décimas el crecimiento del PIB
mundial en el presente año hasta
el 4,2 y 4,3 por ciento para el pró-
ximo. Para Estados Unidos, espe-
ra que su economía crezca a un
ritmo del 3,1 y 2,6 por ciento,
mientras que en el área euro esti-
ma crecimientos del 1,0 y 1,5 por
ciento. Respecto a España, a
pesar de que ha mejorado en dos
décimas su última previsión,
espera que en 2010 el PIB caiga
El índice español
Ibex35 registra
descensos
cercanos al ocho
por ciento
un 0,4 por ciento, aplazando la
recuperación hasta el 2011 con
un PIB estimado del 0,9 por cien-
to.
Respecto la evolución de las prin-
cipales Bolsas, continúan dando
señales de fortaleza, recogiendo
las favorables noticias proceden-
tes de los resultados empresaria-
les y de los datos macroeconómi-
cos. Los índices americanos son
los que mejor se están compor-
tando, especialmente el tecnoló-
gico Nasdaq, con rendimientos
superiores al 10%.
En Europa, la excepción conti-
núa siendo la Bolsa española,
continuando el castigo por parte
de los inversores institucionales
ante la debilidad de sus finanzas
públicas. Q
 Redacción y publicidad: Plaça de les Oques, 8, despatx A

de Economía
L A C LO AN T CR OA N T R A
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

A la recerca de l'esperit emprenedor miadar gent». La clau rau en com ho fas

Jordi Garrido es recorda llegint Entrepreneurship, un manual
que descriu com embarcar-se en un negoci de manera lògica,
i ho fa des de l'experiència d'alguns emprenedors d'èxit i d'al-
tres amb menys sort. Era jove i apassionat, i reconeix que el
va impactar de tal manera, que va començar a estudiar i a
ficar-se de ple en el tema de l'emprenedoria, la direcció i ges-
tió d'empreses i, sobretot, de persones. És barceloní i fill d'un
matrimoni de botiguers propietaris d'una pastisseria artesana
al barri de Sants, i des que era petit, havia viscut com fun-
cionava una empresa. El sentiment era latent, però el llibre va
ser el desencadenant de tot el que va venir després. Es va
doctorar en Administració d'Empreses, és diplomat en
Tributació i Assessoria Fiscal, ha cursat estudis de perfeccio-
nament directiu a l'IESE i té una dilatada experiència profes-
sional. Durant deu anys va ser Director General d'una con-
sultora, més tard va ocupar-se de la Direcció Comercial i
Màrqueting i Direcció General de conegudes empreses del
país, gestionant equips de més de 2.000 persones i cadenes
amb més de 600 punts de venda. Des de fa anys desenvo-
lupa també l'activitat docent en universitats i escoles de
negoci, i actualment és professor full time i responsable dels
programes d'MBA i BBA de La Salle Bussines Engineering
School, una escola de negocis de la Ramon Llull a Barcelona.
Per altra banda, és especialista i autor de diferents llibres
sobre merchandising, màrqueting, tècniques de venta,
managment, direcció comercial, mobbing i burn out; ara té
previst escriure'n un sobre estratègies d'expansió. Garrido
creu que «l’emprenedoria s’ha de mimar» i que «un director
general ha de saber fer jugar bé al seu equip»
Jordi Garrido Pavia és Executive MBA Manager de La Salle Business Engineering School.
‘Un directiu ha de ser resolutiu
sense deixar de ser humanista’
Jordi Garrido Pavia és un apassionat del manag-
ment. Actualment es dedica a l’educació, i és el
responsable dels programes MBA i BBA de La
Salle Business Engineering School. Garrido ha
per no crear una alarma social dintre de
l'empresa, assegura. Un consell: «tenir
una política de comunicació clara del que
estàs fent, perquè, si no, comença el
radiomacuto», uns alarmen als altres, cau
la productivitat i la gent no està pendent
de la feina». Per altra banda, hi ha el tema
del degoteig. Garrido creu que el que s'ha
de fer és analitzar la situació i dissenyar
mesures amb visió de futur, al més aviat
possible, i d'una vegada, en paquets defi-
nits. «Aplicar mesures anticrisi progressi-
vament i sobre la marxa, fa que es crispin
els nervis de tothom i hi ha una tortura
psicològica a l'empresa, cosa que fa per-
cebre-la com a feble».
En el seu últim llibre, ¡Maldito Trabajo!
(una frase adequada en els temps que
corren), Jordi Garrido presenta un direc-
tiu fet a si mateix homòfob, misogin,
xenòfob, masclista, fatxa, racista, dèspota
i egocèntric. Un directiu Torrente que
utilitza el que ell denomina el Power's
Managment, i que resulta ser l'antiheroi
protagonista d'una història en clau d'hu-
mor. Aquesta manera de fer es basa en l'a-
bús psicològic i les amenaces. I ell creu
que, malauradament, això passa a la vida
real, i en moments difícils, aquest estil res-
sorgeix.
Abans -afegeix-, qualsevol directiu acon-
seguia resultats, però no perquè fos bo,
sinó perquè els mercats tiraven, ara es
comença a veure qui val de veritat. «No és
el mateix disparar amb un canó que amb
una escopeta de precisió; has d'afinar
molt més, tenir millor pols i bona vista».
Malgrat tot, Garrido assegura que hi ha
escrit llibres sobre direcció i gestió d’empreses, empreses que es pensen que en època de
comerç i màrqueting, entre altres. Creu en les crisi han de posar directius més durs per
persones per sobre de tot i en la capacitat que els aconseguir més resultats. «Jo no ho crec,
els estils directius han de ser més orientats
bons emprenedors tenen per gestionar equips. a resultats, això sí, però això no vol dir
que no siguin humanistes i tractin mala-
ment la gent». Són dues coses diferents.

‘ Q
uan passem una època de
crisi és perquè prèviament
hem viscut un període de
bonança econòmica». Jordi
Garrido té clar que les em-
preses que han sabut fer bé els deures, se-
ran aquelles que suportaran millor una
situació de crisi. Però hi ha moltes mane-
res d'afrontar una crisi. Ell assegura que
moltes empreses ho estan fent malament
perquè «desinverteixen en unitats de
negoci que són realment profitoses i, fins
i tot, que generen el cash flow de l'em-
presa», cosa que és un greu error. Després
hi ha un altre problema: els objectius. Si
et fixes uns objectius massa elevats en
moments complicats, «a l'únic que con-
tribueixes és a crear un mal clima laboral
dintre de l'empresa, perquè exerceixes
una pressió insostenible», argumenta.
Jordi Garrido explica que, en aquests
catorze anys que hem tingut d'eufòria , hi
havia molta gent, fins i tot economistes,
que pensaven que els cicles econòmics ja
havien acabat, que el capitalisme era molt
madur i que les societats també ho eren.
Però «s'ha demostrat que no és així i que
els cicles continuaran... qui va viure l'eufò-
ria sense preocupar-se de res més, ara no
està preparat». Però tot té el seu costat
positiu i és que les crisis provoquen una
evolució natural. «Ens fan posar al nostre
lloc i replantejar-nos-ho tot. Albert
Einstein ja deia que eren bones, perquè
t'obliguen a millorar, a superar-te, a inno-
var...».
Aquest expert en managment conside-
ra que, a Espanya, «no s'han sabut fer bé
tes, a la mínima bufada forta del vent que s'estan incorporant a les economies Per a Jordi Garrido, el directiu ideal és
l'empresa se'n va a fer punyetes». No hi globals, que tenen preus més baixos, com una persona temperada, orientada a
havia una diferenciació entre empreses: ara països de l'est, per exemple». Aquesta resultats i que sàpiga situar els seus subor-
com que el mercat tirava, tots compraven, crisi ens hauria de fer més forts i reorien- dinats en la posició en què millor es
la gent comprava i tots vivien. «En el tar les estratègies com a país, assegura. desenvolupen.
moment en què el pastís es fa petit, totes «Ara hi ha moltes empreses que s'estan I el compara amb un entrenador de fut-
les empreses que no tenen justificació per internacionalitzant perquè aquí no bol: «si a un jugador molt bo en defensa el
existir, perquè no aporten res nou, desa- venen, i se'n van fora, i potser això ho poses de davanter, estàs forçant la mà-
pareixen». haurien d'haver pensat abans, perquè no quina: pressiones una persona, la
I a nivell de país, argumenta que s'ha és una bona decisió, a corre-cuita». col·loques en una posició en què no es
continuat focalitzant en el turisme de sol Garrido proposa fer que les nostres desenvolupa correctament i li estàs exigint
i platja i en un model de construcció que empreses siguin més innovadores i treba- que marqui gols, que desestabilitzi la de-
no pot perdurar. En definitiva, «hem con- llin més valor afegit. fensa de l'equip contrari i ella no està
tinuat potenciant serveis i el que tenim Aquest especialista en managment creu capacitada per fer això». A les empreses
són unes potes de l'economia precàries». que en moments difícils, invertir en les passa molt, assegura. Els directius, moltes
I posa l'exemple de Salou, un model persones és molt complicat. «El primer vegades, donen per suposat que totes les
turístic basat en preu, sol i platja. En que es fa és ajustar despeses, inversions... persones que tenen al seu càrrec han de
aquest sentit, l'estratègia de preus és difí- però arriba un moment que hem de ser capaces de fer el que ells diuen. No és
cilment sostenible, perquè «hi ha països començar a no renovar contractes o aco- així. Garrido creu que ens hem de pren-
dre un temps i «analitzar les persones,
saber quines són les seves aptituds i
‘El treballador ha de venir motivat de casa’ col·locar-les en el lloc ideal».
Jordi Garrido és bastant escèptic respec-
Pel que fa a la motivació del treballador, Jordi Garrido considera que no és feina del te a les noves tecnologies. Creu que les
directiu motivar la gent, ja que «el treballador ha de venir motivat de casa», el que ha TIC poden fer que amb menys gent es
de fer ell, és no desmotivar-lo. Una de les àrees de les empreses que pateix més la pugui fer la mateixa feina, però tot el
desmotivació, assegura, són les de comercial i màrqueting. A banda del que es pugui
dir a l'empresa, ells surten al carrer a vendre i no venen, i al final «han de treballar el
tema de les xarxes socials, considera que
doble per vendre la meitat». En aquest cas, explica, «has de tenir un directiu dialogant, està «sobrevalorat». «Fa 18 anys es va posar
que et doni eines-arguments per vendre millor, que et formi i et doni confiança, però de moda l'e-comerç i, fins i tot, hi havia
sobretot, que dissenyi una estratègia comercial que sigui més efectiva». És dur saber gurus que deien que desapareixerien els
que no arribaràs als objectius, sobretot si no són assolibles; i si, a més, tens un cap comerços dels carrers... és una exageració,
que et pressiona, la situació és insostenible. igual que ara passa amb les xarxes socials».
El mobbing, aclareix, és una agressió, i al final és un tema de falta de comunicació No els resta mèrit, però «les coses tenen
(per part de l'agredit) i de cultura empresarial (de l'empresa que ho consent directa o la importància que tenen». Q
indirectament). Per això és tan difícil d'eradicar. Garrido coneix empreses que en època
de crisis utilitzen el mobbing, col·locant directors generals «bastards», perquè la gent
marxi i no haver de presentar un ERE. El burn out és diferent, és la síndrome d'estar
cremat a la feina. «És la sensació aquella que t'aixeques al matí i no tens ganes d'a- http://www.jordigarrido.com

les coses». Hi ha hagut sectors molt opor-
tunistes -afirma-, i gent que, amb molt poc
temps i sense formació, va crear macro-
empreses, i «això és com un castell de car-
nar a la feina, n’estàs fart i qualsevol cosa se't fa una muntanya, no tens il·lusió...».
Pot ser per com et tracten, perquè no estàs al lloc adequat o simplement que no t'a-
grada la feina. «La solució passa moltes vegades per marxar», precisa Garrido. Texto: Raquel Palomares / Barcelona
Foto: Xavi Jurio