Scribd Logo
Încărcați

Bine ați venit la Scribd!

  • M07 Tema 5 PDF

    Încărcat de

    JanetRamirezUrcuyo
    73 vizualizări37 pagini

    Titlu original

    M07 Tema 5.pdf

    Drepturi de autor

    © © All Rights Reserved

    Formate disponibile

    PDF sau citiți online pe Scribd

    Vi se pare util acest document?

    Este necorespunzător acest conținut?

    Raportați acest document

    Drepturi de autor:

    © All Rights Reserved
    Descărcați ca PDF sau citiți online pe Scribd
    Indicator pentru conținut neadecvat
    73 vizualizări37 pagini

    M07 Tema 5 PDF

    Încărcat de

    JanetRamirezUrcuyo

    Drepturi de autor:

    © All Rights Reserved
    Descărcați ca PDF sau citiți online pe Scribd
    Indicator pentru conținut neadecvat
    din 37
    1. Suect a la intervencidn educativa NF 5.| Vavaluacié dela intervencio educativa yr % Continguts 4 4 Lavaluacié de la intervencié educativa. Per a qué avaluem? Com obtenim ia informacié? Qué avaluem? i Com avaluem? L * 5.1. Vavaluacio de la itervencié educativa Ultima fase de la intervencié, encara que en es- sencia impregna tot el procés, és 'avaluacié. » Vavaluacié és el proces intencionat, sistematic © continu de recollida d'informacié que permeti ® conéixer la mesura en qué s’estan aconseguint els objectius esperais Hem vist que totes les intervencions es plantegen as- solir uns resultats i que totes preveuen mecanismes per controlar i valorar la mesura en qué s'acon- segueixen. Per ax, un requisit necessari de a progra- macié 65 crear mecanismes que permet reflexionar sobre els passos donats i esmenar tot el que es creu que es pot millorar. (Doc. 5.1) En ambit de l'atenci6 a 'alumnat amb NESE, el terme avaluacié esta molt relacionat amb segu’- ‘ment. En aquest sentit, podem afirmar que ava- luar consisteix a fer un seguiment del proces, per poder prendre les decisions que permetin canalit- 2ar 0 reajustar la programacié quan es detectin desajustos greus. Alguns aspectes que ens ajudaran a comprendre una mica més l'esséncia de l’avaluacié en la inter- vencié educativa s6n aguests: Totes les intervencions s'avaluen i I'avaluacio és part de la intervencié. En lavaluacié, hi participen les i els professio- nals que collaboren en la interven Lavaluacié és més un procés que una acid puntual Docun Lavaluacié és un sistema de control i seguiment que cepacita per a la presa de decisions. En definitiva, Vavaluaci6 té une funci6 realimen- tadora d'una gran importancia en el procés educatiu, perqué ajuda a detectar desajustos i aporta criteris valids per millorar el conjunt del procés. Per organitzar el sistema d'avaluacié en la inter- vencié educativa, procurarem donar resposta a les preguntes segients: Per a qué avaluem?: finalitat de l'avaluacid, ‘Com obtenim la informaci6?: t&cniques i ins- truments d’avaluacid. Qué avaluem?: aspectes que s‘han d'avaluar, Com avaluem?: proces que seguekx I‘avaluaci. Fig. 5.1. Avaluari fer el sequiment és clau per a Vorientacié ila presa de decisions 15.1, Principis basics de l'avaluacié Lavaluacio de qualsevol procés educatiu ha de complir amb una série de principis que, segons Espi- noza Vergara, determinen que sigui: Objectiva. Sense contaminacié per la manera de pensar o sentir de la persona que la duu a terme. Fiable. Fa referencia a la permanéncia, estabilitat 0 consisténcia de les mesures, és a dir, a la cons- tancia dels resultats obtinguts en diferents ocasions per avaluadors diferents. Valida. Ha de mesurar, de manera demostrable, alld que tracta de mesurar, lure de distorsions. Practica. En el sentit que ha d’estar condicionada, quant a les seves caracteristiques, per la desti- nacié que es vol donar a les seves conclusions, sent aquestes necessaries per a la presa de decisions. Oportuna. Ha de ser apiicada en el moment adequat a fi que no es produeixin distorsions en la situacié avaluada durant un temps. ‘Amés, ha de ser participativa, és dir, que hi han de col-laborar tots els sectors implicats en la intervencié. 5.2, Pera qué avaluem? Silfavaluaci6 de le intervencié educativa persegueix valorar el grau en qué es van aconseguint les dife- rents competencies, la resposta a la pregunta per a qué avaluem? és dbvia: per conéixer amb tots els detalls les necessitats de 'alumna o alumne i guiar- los en el seu procés educatiu d’aprenentatge. Tenint en compte aquestes consideracions, po- dem atribuir a avaluaci6 educativa diferents fun- ions De diagnéstic. Mitjangant l'avaluacié bus- quem condixer amb precisié les caracteristiques i necessitats de ’alumne o alumna, Aquesta in- formacié de base és la que ens permetra pren- dre decisions i planificar les actuacions més ido- nies per atendre aquestes necessitats. La funci de diagnostic sempre la compleix lavaluacid inicial, pero també poden complir-la un altre ti pus d'avaluacions. Lavaluacié inicial sempre és diagnéstica, perd també pot complir aquesta funcid, en certa manera, l'avaluacié final 0 del seguiment (en tots dos casos es déna motiu per reavaluar les necessitats de la persona després del pla). L'a- valuacié psicopedagogica és la modalitat més representativa d'avaluacié de diagnéstic. D‘acompliment, també anomenada d'aplica- ci6 0 execucié. Fa referéncia al concepte d'ava- luacié continua, ja que suposa una recollida permanent d'informacié i la seva valoraci6 pe- riddica. Consisteix a seguir directament el curs del procés educatiu, é5 a dir, l'aplicacié de les activitats, la qual cosa permet detectar, de ma- nera primerenca, l'aparicié de dificultats, des- viacions o alteracions en el procés. La deteccié prematura d'aquests desajustos permet repro- gramar la intervencié i evitar que tinguin lloc danys majors. Per tant, es pot considerar que l'avaluacié de acompliment aporta una funcié reguladora, orientadora, autocorrectora i realimentadora del mateix procés educatiu, Sibé aquesta avaluacio és important per ala glo- balitat de t'alumnat, és obvi que amb alumnat amb NESE ha de ser més vigilant i sistematica, perqué a I'hora d'aplicar les adaptacions curricu- lars és probable que sorgeixin imponderables que no s‘han previst en el cisseny. Del disseny. La intervencié pedagdgica es dis- senya 0 programa a través d’objectius, activi tats, temporalitzacid, estratagies pedagdgiques, recursos i criteris d’avaluacio, per la qual cosa tots aquests elements requereixen també una avaluacié per calibrar-ne la idoneitat. Caldra considerar si cadascun d’aquests elements est’ formulat correctament isi hi ha coheréncia entre lls. Dels resultats. Fa referencia al vessant suma- tori de l'avaluacid, en el sentit que estima el resultat final de la intervencio i el compara amb els objectius previstos, assenyalant en quin grau s‘han aconseguit. En l'ambit escolar permet fer un balang dels coneixements adquirts per 'a- lumnat i formula un judici relatiu a le qualifica- ci6 académica Els resultats de I'avaluaci final solen ser determi- nants per a lorientaci6 0 decisio diaccions futu- res. Per a l'alurmnat amb NESE pot suposar un re- plantejament del pla d'actuaci6 i fins i tot de la modalitat d'escolaritzace. ingues-ho en compte! Al médul de METODOLOGIA DE LA INTERVENCIO Sociat estudiaras amb més detall tots els as- pectes relacionats amb I'avaluacid, Fig. 5.2. Vavaluacié ens ajudard 2 guiar ‘alumnes ies alumnes en el seu procés daprenentatge. 5.3. Com obtenim la informacio? Si analitzem amb cert detall el contingut de qual- sevol definicid d'avaluaci6, veurem que integra ‘res elements que tenen una gran importancia a Irhora de cissenyarla: Informaci6. Tota avaluacié implica e! tracta- ment i ds d'informacié sobre el fenomen que sha d’avaluar. Mesura. Lavaluacié inciou una certa quantifi acié de les variables o indicadors avaluats. Criteris de referéncia. Sén les normes 0 crite- ris que es prenen com a referéncia per compa- rar els resultats obtinguts. Per tant, la primera fase en el procés avaluatiu consistird a donar resposta a la pregunta com ob- tenim la informacié que necessitem? Un primer conjunt d’eines son les que utlitzem de manera convencional en els centres escolars per a Vavaluacié académica, com ara les proves d’a- valuacié, el dossier d’aprenentatge, el comporta- ment a classe i les rdbriques. Eines de I'avaluacié acadamica Proves d'avaluacié (orals, escrites) Dossier d'aprenentatge: Treballs 0 projectes Fitxes 0 quadern de classe Dibuivos i altres produccions Comportament a classe Rabriques ‘A més, també farem servir diferents técniques i instruments especifics per recollir informacié en \"ambit de la investigacié social. s important dife- renciar entre aquests dos conceptes: Les tacniques d'avaluacio son els procedi- ments usats per a I'obtencié d'informacié. Les principals sén Vobservacié, lentrevista, Ven- questa i la recopilacié documenta. Els instruments s6n el suport fisic en qué es registra l'aplicacié d’aquesta técnica, per exem- ple una escala d'estimacié, una matriu d’ava- luacié o un qiiestionari. Técniques —_ Instruments Escala d’estimacio Lista de control Observacid —_Diari Anecdotari Enregistrament en video Entrevista Guid Enquesta Questionari Recopilacié de ecolida d'informacio ena] documental Quines d'aquestes t&cniques seleccionarem per a Vavaluacié de I'alumnat amb NESE? La veritat és que no existeix una técnica o instrument especi- fics, sind que tots els que es fan servir convencio- nalment s6n Utils, tot i que cal adequar-los a les ecessitats d'informacié que tinguem. Per tant, la resposta és que seleccionarem les ‘tecniques i els instruments en cada cas, en funci6 de: Lobjecte per avaluar i el tipus d’informaci6 que vulguem recollir: exploratdria, mesurable quan- titativament, dades concretes, subjectiva, etc. Les circumstancies de cada situacié: a un alum- ne o alumna en concret, a un grup de treball desenvolupant unz activitat determinada, el comportament del grup classe, etc. Els recursos per dur a terme la investigacié i els recursos disponibles: el temps de qué es dispo- sa, les persones que participaran en el procés, etc. En tot cas, totes aquestes técniques s'utilitzen en el procés davaluacié amb la finalitat de recopilar la informacid necessaria i poder efectuar una analisi de la realitat de alumna i, axl, poder pro- gramar la intervenci6 educative. Lequip docent ha de reflexionar sobre la per- tinéncia dels procediments i instruments que mmllor s'adeqdin a les diferents capacitats i continguts que s'hagin d'aveluar. 5.3.) Eines per al’avaluacié académica Les eines que utilitzarem més habitualment per avaluar els aprenentatges curriculars i académics sén les segtients: Les activitats d’avaluaci6. Tenen com a final tat avaluar el nivell de competencia curricular, prenent com a referéncia els citeris d‘avaluacié formulats en la programacié o en 'adaptacié cu- rricular. Es poden concretar en proves escrites, orals, de tipus test, treballs individuals o en grup, practiques, etc. El dossier d'aprenentatge. Consisteix en la recopilacié perfectament organitzada de to- tes les produccions (treballs, dibuixos, fitxes, etc) d'un alumne o alumna. Aquest dossier ens ajuda a obtenir una visié de tot el seu procés educatiu, cosa que permet avaluar no només els treballs acabats, sin6, sobretot, el proces. El comportament i actitud respecte a la ma- teria, la feina, el compromis, les normes, etc, també s6n continguts que s‘han d‘avaluar. Les ribriques. Sén un conjunt de criteris i es- tandards, generalment relacionats amb objec tius d'aprenentatge, que es fan servir per ava- luar un nivell d'acompliment 0 bé una tasca. Es concreten en una llista de caracteristiques que, en funcié del grau en qué apareguin en una produccié (projectes, treballs, articles, etc.), ens ingues-ho en compte! indiquen amb una gran precisié i objectivitat el nivell que s'ha aconseguit. Tots aguests instruments sén desenvolupats pels docents i les docents de cada assignatura, i ens aporten informacie sobre la consecucié d’ objectius, competencies, capacitats, i estindards d’avaluacio del curs 0 etapa en qué es trobin e's alumnes i les alurnes. 5.3.2, Vobservacié » Vobservaci6 és una técnica d'avaluacié que © consisteixen la recollida permanent d'informacio © per diferents mitjans. Lobservacié forma part del matelx proces de la inter- vencié educativa, ja que hi és present en tot el seu desenvolupament. Per aquesta mateixa 126, avalua- 6 i observacié estan intimament relacionades, per- qué totes dues tenen com a finalitat adequer l'acci ecucativa a les necessitats canviants de lalumnat. (Com cal observar? Si bé l'observacié és una tecnica necessaria en \avaluaci6 de la intervencié escolar, es converteix en imprescindible quan es tracta d’avaluar i fer el seguiment de les alumnes i els alumnes amb ne- cessitats especifiques de suport educatiu. Per dur a terme l'observacié, s‘han daplicar les pautes se- gients: Recorda que lobservacié es conceptualitza des de diferents perspectives: Tipus d’observacio Criteri Tipus Caracteristiques Delimita i define el comp dobservacié, Fstructurada > Estableix objectus. El grau de sis- Especifica instruments i registres. tematitzacio : No No parteix de cap pla sistematic nies defineixen les categories. estructurada > Es una observacé simple lure. reir Individual» La duu a terme només una persona. dobservadors = Colectiva Lefectuen diferents persones. Laparictpartkpant La persona observadora s'integra o participa en el grup observat. acid de la persona ob- No : seniadows participant” NOPartcipaniinteré en el grupo comunitat que sobserva, Uocen que Vida real» Stobserven els fts en entorn natural tal com es produeixen. es duu ter- . inal Laborator’ ES Prepara l'entorn de forma artificial per investigar i observar el fet que es pretén estudiar Definir l'objecte de I'avaluacié: a qui s'ha d’ob- servar?, qué s'ha d'observar?, etc. Seleccionar Ia técnica i |'instrument més ade- quats. Concretar els aspectes metodologics: en quina situaci6?, en quin lloc i en quin moment?, quan- tes vegades?, etc. Efectuar 'observaci6, procurant no interferir en Vactivitat observada, registrant la informacié que es percep en el mateix moment. Ordenar la informaci6, analitzar-la i elaborar les conclusions. Cal tenir molta prudéncia a I'hora d’analitzar la informacié. obtinguda mitjancant l'observacio, perque és frequent incérrer en errors a causa de V'existencia de prejudicis o valoracions subjectives. Per aquesta ra6, és convenient tenir un coneixe- ment precis de la técnica ila seva aplicaci6 perqué les conclusions obtingudes tinguin validesa. Un métode molt valid i cada vegada més utilitzat és lobservacié a partir d'enregistraments en vi- deo. Permet una observacié més assossegada i analitica, ja que es poden repetir les situacions tantes vegades com calgui. \ Instruments per a Vobservacié Disposem de diversos mitjans o instruments per registrar la informacié (genéricament es coneixen com a registres). Tots ells sén els mateixos que s‘utiltzen en I'ambit de la intervencis social, per ja ual cosa simplement els relacionem breument El diari, &5 un registre subjectiu, sense cap estructuracié, en el qual el docent anota, dia per dia, els assoliments obtinguts i la seva reia- cié amb les fites proposades. Uanecdotari. fs un suport una mica més es- tructurat, ja que l'observaci6 es duu a terme sobre fets 0 sobre situacions concretes, perd es registra de forma oberta. Es pot elaborar en forma de fitxes, preparades per ferles servir quan siguin necessaries. La llista de control. S‘hi registra la preséncia 0 abséncia d'una relacié de conductes observa- bles. Lescala d’estimaci6. Aporta un nivell més alt destructuracié, perqué recull amb quina fre- gUencia 0 en quin grau es manifesten una série de conductes preestablertes. Alumne/a =e Definicié de la conducta observada Circurnstancies prévies a l'aparici6 _ Situaci6 o lloc en qué es produeix Reaccions dels companys Interpretacié _ Recomanacions Anecdotari Data de control. Observat ‘alumne amb trastorn de conducta Conductes observables sl No Observacions Efectua les tasques assignades. Parla amb respecte al professor/a. Fa les activitats de classe, Tracta adequadament els companys. Obecix els professors/es i els grans. Respecta les regles de classe Escala d’estimacié. Observacié d’alumne | amb trastorn de conducta. Conductes ; De , Aeenteblee Sempre Sovint vegaddes _-Rarament Mai Efectua les tasques assignades. _ Parla amb respecte al professoria. "ales activtats de classe. Tracta adequadament els _ companys, Obeeix els professors/es i els grans. Respecta les regles de classe De vegades es podran utilitzar tests 0 escales es- tandarditzades. Es tracta de models similars als instruments que hem vist, perd que han estat pro- vats en diferents poblacions, cosa que els confe- reix validesa per fer comparacions Uaplicacié d’aquests indexs dona unes puntuacions ‘que es comparen amb uns valors de referencia i determinen el nivell de desenvolupament 0 grau de competéncia de alumna o alumne avaluats S'usen per valorar diferents variables del desenvo- lupament (fisic, sensorial, psicomotor, etc.) 0 fun- cions especifiques (intel-ligencia, atenci6, capaci- tat funcional, aptitud académica, etc.) 5.3.3. Ventrevista « Lentrevista és una técnica qualitativa que consis- ® tex en un intercanvi verbal en el qual una de les persones pretén aconseguirinformacié de Vatra o les ares. En l'ambit educati, és una tacnica d’ds quotidia per a lintercanvi diinformacié formal entre els agents educatius. En el cas de I'alumnat amb ne- cessitats especifiques de suport educatiu, com que Ia intensitat de la relacié i el seguiment és superior, entrevista es converteix en el canal més habitual d'intervencio. La seva incidéncia en la tasca avaluativa compro- met diversos agents: Entrevistes amb I'alumne o alumna. fs la via natural per al seguiment, I'accié tutorial, lorientacié o la intervencid psicoterapautica. Entrevistes amb la familia. Es I'element neces- sari per a la coordinacio amb la familia, I'ob- tenci6 d'informacis inicial, la formacié, etc, Entrevistes entre docents. Serveix per analitzar problemes i prendre decisions, per exemple en lravaluacié de I’alumnat, la gestid de conflictes, l'analisi de situacions, la revisié de la programa- cid, ete. Entrevistes entre I'alumnat, per exemple per a la deteccié de contlictes i la seva resolucié a través de la mediacié escolar. Com ja s‘ha estudiat en altres moduls, la realitza- cid d’una entrevista sequeix aquests passos: 1. Definicié dels objectius que es pretén aconse- guir. x Preparacié de l’entrevista. Cal decidir aspectes formals com: classificacié dels temes, nivell destructuraci6, nombre de persones, durada de l'entrevista, lloci data, ete. 3. Elaboracié del guid de l'entrevista, és a dir, la sintesi de's punts clau de la informacié que vo- lem obtenir i que formularem en forma de pre- gunta. 4, Realitzacié de l'entrevista. Seguint les fases que afavoreixin l'adquisici6 d'informacio: pre- sentacié i rapport, conduccié de lentrevista efectuant les preguntes i anotant les respostes, i finalitzacié i tancament. 5. Ordenaci6, processament i analisi de la infor- maci6. . Elaboracié de les conclusions. 5.3.4, Venquesta « Lenquesta és una técnica de recollida d'in- © formacié a partir de preguntes molt estructura \ des, en la major part dels casos de resposta tan- cada. ‘Aquestes ceracteristiques permeten obtenir una in- formacié mot precisa i analitzable quantitativament. En l'ambit escolar, s6n molt utils per coneixer ropinié de dlferents persones que prenen part en el procés educatiu o per avaluar determinats aspec- tes del centre. També es fa serveix per coneixer, amb una intendi6 estadistica, determinats aspectes de les famfies 0 dels alumnes o les alurnnes. S‘aplica, de manera oral o escrita, a través d'un qiestionari, ja sigui presenciaiment, per teléfon 0 bé mitjancant correu electronic La clau de la utilitat de I'enquesta resideix en el disseny del questionari, j en la seleccid i formula~ cié adequada de les preguntes. (Doc. 5.2) 5.3.5, Larecopila documental La recopilacié documental consisteix a obtenir & informacié sobre els diferents fets 0 realitats que ® estan recollits en qualsevol document, procedents de les diferents disciplines. Inclou tota aquella informacié recopilada o reco- pilable que ajuda a millorar el coneixement sobre la situacio 0 problema que s‘esta tractant: con- text, factors que hi incideixen, evoluci6, etc. Alguns exemples d’aquests documents sén: fonts estadistiques, informes i estudis de casos similars, Tipus d'entrevistes rite Tipus Caracteristiques | coe Formulari predefinit | Grau E “> Sequlencia de preguntes establerta, restructured = aaa Noestructurada ” Preguntesobertes | Plantejament flexible. a Dirigida "> La persona entrevistadora marca la pauta directvtat No drigida _ + La persona entrevistada s'expressa amb libertat. Individual Es fa a una sola persona Nombre de e Paridpants en grup Es faa diverses persones alhora Formulacié de preguntes enel qiiestionari Tipus de preguntes: Dicotomiques. Tenen un sio un no coma res- posta. Dreleccié entre diverses alternatives 0 graus. Diopinié 0 resposta lure. No s6n gaire reco- manables en questionaris, perqué no es po- den codificar. Caracteristiques de les preguntes: Preguntes amb relacié directa amb el problema. Preguntes clares i respostes mesurables. Ben formulades i facils de respondre. Cal evitar es preguntes que puguin ser ambi- les, de resposta inexacta o massa complexa. Sthan de formular de manera neutra, sense suggerir les respostes. memeries, actes de reunions, documents perso- nals, etc. Actualment la tecnologia informatica fa- cilta Yaccés a una gran quantitat de documentacié aquest tipus. ‘Aquesta documentacié es pot obtenir a baix cost, peré cal utilitzarla amb actitud critica i precaucié per evitar el biaix informatiu, ‘Atendre la diverstat exigeix establir unes pau- tes d'avaluacié molt més flexibles. Aixd implica la capacitat, per part del professorat, per seleccionar i dissenyar els instruments dlavaluacié més idonis per valorar, en les dife- rents situacions c’aprenentatge, els diversos ests, itmes, capacitats i possibiltats que pre- sent 'alumnat. 5.4, Qué cal avaluar? Una pregunta que ens hem de plantejar en qual- sevol acid avaluadora és qué cal avaluar? Per respondre-la hem de tenir en compte que l'ava- luacié constitueix una part intrinseca del proces educatiu, perque esta interrelacionada amb tots els seus elements i, per tant, en el plantejament de 'avaluacié s'hi haura d'incorporar la totalitat del marc educatiu Per aixd, en resposta a la pregunta plantejada, contestarem que, 2 més de l'alumnat, que és objecte prioritari dintervenci6, s‘hauran d’a- valuar els processos educatius, I'accié de I"equip docent, el centre educatiu i, en general, tot el sis- tema educatiu. 5.4.1, Pavaluacié de alumnat Lavaluacié de I'alumnat ens aportara informaci6 sobre el grau en qué es van aconseguint els objec- tus i les competancies i, a partir d'aquestes infor- macions, s‘orientaran les mesures de reforc o les adaptacions curriculars necessaries, Les filosofies i els criteris per avaluar I'alumnat ‘amb NESE van evolucionant en paral-el ala intro- duccié de principis i estratégies més inclusives en Vescolaritzacié d’aquest alurnat | DeVavaluacié estandarditzada... Actualment hi ha unanimitat respecte al fet que Fravaluacié ens ha de proporcionar informacié so- bre les habilitats d'un alumne o alumna i el seu potencial, per sobre d'altres consideracions com el coeficient inteHlectual o les equivalancies d’e- dat. El concepte tradicional d’avaluacié s'ha considerat utilitzant criteris més o menys estandarditzadors, en els quals les habilitats 0 progressos de la perso- nna es determinen en comparacié d’uns patrons d’acompliment o desenvolupament establerts per una poblacié «normal» Aquests sistemes permeten una categoritzacié en diferents nivell, per® sén ciscriminadors des d'una perspectiva inclusiva, ja que els indicadors que els concreten no reflecteixen la diversitat d'alumnat existent. A més, no aporten cap tipus d’informacié valida per guiar la planificacié educativa, | w/AVPavaluacié auténtica Una de les tendencies avaluatives més recomana- des per afavorir ta inclusié educativa és l'ano- menada avaluacié autentica, també coneguda com a avaluacié de /'execucié 0 alternativa, » El concepte d’avaluacié auténtica agrupa tot © un conjunt d’estratégies orientades a avaluar les © capacitats de 'alumne o alumna en el context real (o el més aproximat possible), en qué aques- tes capacitats es posen en joc. Lavaluaci6 autentica facilta la comprensié de la manera en qué aprenen les alumnes i els alumnes a partir de l'observacié de les seves habilitats i es- tils d'aprenentatge, de les seves preferencies i in- teressos, i de la interaccié amb l'entorn Aquest enfocament conceptualitza l'avaluacié com @ part integral i natural de I'aprenentatge, atorgant una rellevancia especial a les activitats quotidianes | significatives que tenen lloc tant a l'aula com en altres ambients naturals, especialment en I'entorn familiar, Per aquesta ra6, la participacié de la far lia 6s essencial, perqué la informacio de qué cispo- sa és molt valuosa, i sthan de buscar els mitjans erqué pugui compartir. (Doc. 5.3) Des de la perspectiva de I'aplicacio d’aquest enfo- cament avaluatiu, es reivindica la importancia del context, es valora el potencial de l'alumnat per sobre de les seves limitacions, s‘atorga prioritat al procés enfront dels resultats, es promou l'apre- nentatge col-laboratiu i, en general, es valoren tot un seguit de principis relacionats amb estrategies inclusives. En els processos d’avaluacié auténtica es combi- nen abservacions informals en els entorns quoti- dians i observacions estructurades per avaluar ha- bilitats que no es presenten en aquests entorns. Com que té un marcat caracter aplicatiu, es dona Prioritat a l'avaluaci6 formativa sobre la inicial o la sumatoria, fet que la converteix en un potent ele- ment realimentador del procés d'aprenentatge. ingues-ho en compte Lavaluacié auténtica exigeix que els educa- dors i educadores tinguin un extraordinari coneixement de cada alumne o alumna am ecessitats especifiques, que els faculti per mantenir una observacié sistematica i una reflexid constant, i que els permeti adequar el procés continuament ales necessitats can- viants que presenti aiumnat. Page: 130 Vavaluacié autentica La Maria és una nena tranquilla, 8 quatre anys i somriu mot. Pateix de pérdua auditiva severa en totes dues orelles, pérdua visual a lull esquerre, visi6 limitada a I'll det i importants retards en el desenvolupament. La Maria pot caminar amb as- sisténcia minima, perd necessita ajuda fisica per interactuar amb altres persones i participar en ef mon que lenvoita. Es fonamental efectuar una aveluacié precisa de les capacitats educativesiles necessitats dels nens com la Maria, que patelxen

    S-ar putea să vă placă și