bac Udo Lectures adolescents Teresa Colomer, Ana Diaz-Plaja, Carme Duran, Mireia Manresa, Ana M.* Margallo, Isabel Olid, M.* Cecilia Silva-Diaz Amb la col-laboracié d'Evelyn Arizpe (Regne Unit), Fernando Azevedo (Portugal), Gustavo Bombini (Argentina), Anne Marie Chartier (Franca), Daniel Delbrassine (Bélgica) i Guadalupe de Rivas (Méxic). GAO F Biblioteca d'Articles | 165Entre l'escrit i un mateix: realisme juvenil i construccié d'identitats M. Cecilia Silva-Diaz Departament de Didactica de ta Llengua i Ja Literatura Universitat Autonoma de Barcelona L'espai que el bon lector prefereix ourar durant la lectura d'una obra li- teraria no és e/ terreny que hi ha entre I'escrit i lescriptor, sind el que hi ha entre I'escrit i ell mateix. (Amos 02) La construccié del jo adolescent Jam in words, made of words, other's words. Samuel Beckett «La Maria ha entrat en l'avorrescéncia», diu la mare amb resignacid re- ferint-se al moment vital de qui, fins fa no res, era «la seva nena». Tothom sap el que hi ha darrere del joc de paraules. La Maria s‘avorreix, s'avorreix a si ma- teixa i, de vegades, pot ser avorrible. Egocentrisme, autoafirmacid, rebellia, gregarisme, introspeccid, giiestionament, mandra, impulsivitat, extremisme 1. Recordem, com a exemple, la tradicional creenga popular en els equeixals del seny», que surten en adquirir-lo 0 que l'atorguen. 183 |s6n part de la psicologia de l'adolescent, una construccié social que ha anat prenent forma a partir de l'experiéncia, |a transmissié popular’, la coinci- déncia entre les diverses escoles psicoldgiques, la divulgacié de les investiga— cions cientifiques (com les de Jay Giedd —Wallis i Dell, 2004- sobre el cervel} i, per descomptat, a partir de la representacid dels adolescents en la ficcid. Les ficcions per als adolescents participen en la creacié del discurs sobre ladolescéncia, de la mateixa manera que els llibres infantils reflecteixen i modelen idees sobre a infancia. D'acord amb Allison Waller (2004), la fiecié juvenil té un pes més gran en la construccié de l’estadi vital del lector al qual va adrecada perqué l'adolescéncia com a categoria social és molt més recent que la infancia. No és casual que la novel-la realista per a adolescents hagi sorgit alhora que moltes de les teories que han intentat descriure i delimi- tar el periode, perqué tant els autors com els cientifics tenien la necessitat de representar aquest nou sector de la societat. En aquest capitol ens cen- trarem en la narrativa juvenil realista de recent publicacié i n‘analitzarem algunes caracteristiques que poden convertir-la en una oferta literaria inte- ressant per als adolescents en un moment en qué construeixen una identi- tat, li donen un sentit i troben una manera de ser en el mon, cosa que actualment sovint implica la negociacié entre diverses identitats culturals. la majoria de les escoles psicolégiques coincideixen a veuré l'ado- lescéncia com un periode de crisi identitaria. Per exemple, Maria‘Cristina Or- tega (2003), psicoanalista freudiana, afirma: Uadolescent es planteja la seva ubicacié en el mon i per aixd ha d’abandonar la dependéncia i indefensid infantils, i aconseguir una relativa autosuficiéncia adulta, per mitja de la recerca d'una identitat propia. Com tot ésser humd, ne- cessito trobar sentit a Ia seva propia existéncia; lo capacitat de pensar sobre si mateix i sobre el m6n és una adquisicié de ladolescéncia, una ampliacié de la consciéncia moral que es produeix quan es resol el complex a’Edip. Per la seva banda, el lingilista i psiquiatre Franke Settineri (1999) conside- ra que la crisi adolescent és un «moment important de subjectivacié» en relacid amb la paraula i el llenguatge. No sorprén que el llenguatge tingui una posicid crucial en el qiiestionament juvenil sobre la propia existéncia, tal com la té en totes les formes de pensament. Les possibles respostes a les preguntes: «Qui sc?» i «Quin és el meu Iloc en el mon?» requereixen ser articulades amb paraules. En- front de conceptions més essencialistes sobre |'existéncia d'un jo, la psicologia cognitiva va argumentar que el concepte del jo és elaborat lingiisticament per mitja del dialeg amb els altres i també per mitja del dialeg introspectiu (Bruner, | 1842002). Des d'un altre camp de coneixement, com la linia d'investigacié basada en les narracions personals i en I'analisi dels discursos individuals (Alvermann, 2000; Davies i Harre, 1990), es considera que la identitat no és unitaria i cog- noscible, sind que esta conformada per diferents discursos presos del mon social per tal de donar forma a la historia que expliquen. Segans Davies i Harre (1990), aprenem a ser persones particulars, més o menys congruents, a través de les nar- ratives textuals i de vida amb les quals hem entrat en contacte. Ens apropiem de les paraules dels altres per reflexionar sobre la nostra existéncia i també ens apropiem de les maneres d’expressar-la. En les narracions vitals hi ha models dis- cursius que es repeteixen; per exemple, alguns investigadors utilitzen el concepte de «narracions de socialitzacié» per referir-se a les maneres discursives adop- tades en les narracions de vida de les persones que descriuen el seu ascens en lescala social. El contacte amb narracions ficcionals pot proporcionar les pa- raules necessaries per donar forma a la propia historia. L'escriptor Jesiis Ballaz (2000) assenyala que qualsevol pot explicar la seva vida apel-lant a la casualitat ia les anecdotes, pero sén menys els capacos de raonar sobre I'argument de la seva vida apel-lant a la causalitat, i molts d’aquests son lectors: La construccié del fil argumental que uneix per ordre causal tots els jo a pri- mera vista dispersos la fa milfor sens dubte la persona que llegeix [...). Tots els textos s6n pistes per les quals el lector va fent la construccié del seu jo. (Ballaz, 2000, p. 13-14) Com tothom, doncs, els adolescents construeixen la seva identitat a través del Ilenguatge. Les recerques de Michéle Petit (2003) sobre joves lec- tors mostren la manera com necessiten trobar paraules i imatges per des- criure's i construir una idea d’ells mateixos. Les paraules de la ficcid serveixen d'interlocutor que aporta nous elements al didleg que mena a la conformacid de la identitat. Es aixi com, per Petit, ia lectura pot acomplir un paper tant en la construccid d'una identitat singular com en l’obertura cap a altres grups de pertinenca diferents dels definits pel parentiu, I'étnia i el lloc en qué es viu. Els testimonis revelen que els camins que van de la lectu- ra al lector son molt variats i es tracta de «troballes imprevistes»: aixi, un bon lector atribueix a les novel-les de ciéncia-ficcid de la seva joventut un efec- te tranquil-litzador: un mén controlat per les convencions de génere res- pecte del caos vital de l'entorn; 0 dos mediadors experts’ reflexionen sobre la 2. Tant la colombiana Beatriz Elena Robledo (2002) com el francés Serge Bomaire (2001) han uti- litzat mites en els seus treballs amb joves exclosos del sistema educatiu 185 |preferéncia pels mites de joves exclosos: uns herois extraordinaris que d’algu- na manera els transmetien confianga en la possibilitat de vencer els obstacles. Si bé tota la literatura és un banc de discursos per a la construccié d'un mateix, pensem que, en particular, les narracions realistes per a adolescents ofereixen models discursius de facil apropiacié per part dels joves, ja que motes aborden tematicament la construccié d'una identitat i representen un jo en procés de construccid. Realisme per a adolescents La narracié realista ocupa un lloc privilegiat dins de la literatura juve- nil. Les obres que s'agrupen sota categories com «psicoliteratura» o enovel-la sobre problemes», 0 sota tendéncies artistiques com «realisme critic», sens dubte que s6n les que millor encaixen en la definicié que els manuals ofe- reixen sobre la novel-la juvenil: narracions escrites per als joves 0 sobre els joves que reflecteixin els temes i conflictes que afecten els adolescents®. Tot i que els darrers anys la fantasia guanya el realisme en la preferéncia dels lectors, les novel-les realistes continuen sent l'opeid predilecta dels mestres. En la investigacié realitzada per Mireia Manresa (2006), €1 44% dels titols prescrits en nou escoles de Cerdanyola del Vallés pertanyien a aquest géne- re, seguit només per les obres fantastiques, que van ocupar el 25% de la llis- ta de lectures obligatories. Per molts docents, a banda d’afavorir una lectura identificativa, les obres realistes tenen la capacitat de sacsejar els lectors i afavorir un posicionament étic. El realisme juvenil ha tocat gairebé tots els problemes i mals que afec- ten el m6n: abandonament, violéncia domestica, anoréxia, alcoholisme, fracas escolar, ludopatia, guerres, migracions, delingiiéncia, xenofdbia, pros- titucid, suicidi, violacions, exterminis, intolerancia, etc. Sembla evident que la majoria d’aquestes novel-les no estan adrecades als qui pateixen aquestes situacions, sind que es proposen que uns altres més afortunats coneguin la duresa que s'amaga en el mon que els envolta i en prenguin consciéncia. No és infregiient que en l'intent de sacsejar el lector es recorri a un dramatis- me truculent. Malgrat que les barreres de proteccié educativa han cedit per 3. Pot veure’s el manual Literature for Today's Young Adults, de Donelson i Nilsen (1989), que compta amb més de sis edicions, | 186permetre la inclusié d'aquests temes, continua havent-hi proteccions més o menys encobertes, com la d'oferir una solucié al problema plantejat (la qual cosa pot posar en risc la versemblanca). D'altra banda, algunes obres no ofe- reixen solucio al conflicte amb l'evident intencié d’alertar sobre els peritis im- plicats en unes determinades conductes (cosa que també qiiestiona la qualitat literaria en favor d'un ensenyament moral de xoc). En general, son les del sub- grup de les anomenades «novel-les problema» les que sucumbeixen principal- ment a aquests perills. Aquest tipus de novel-es privilegia el tema a la trama i la solucié a I'elaboracio literaria del conflicte. El problema adquireix una re- llevancia més socioldgica que personal i acompleix la funcié de donar accés als joves al mon dels adults i a la crua realitat. Malgrat la seva tendéncia a la ‘formula i al risc det sensacionalisme, aquestes novel-les inclouen dosis d'in- trospeccié de qui viu el problema que busquen col-locar el lector en una po~ sicid més propera i compassiva respecte del personatge afectat. En altres obres de la narrativa juvenil, alguns d'aquests problemes reben un tractament més literari, és a dir, més elaborat artisticament en funcio de la ficci6. A tall d'exemple, podem esmentar aigunes histories amb poténcia narrativa tot i que mostren cruament el conflicte, com ara: Fl pa de la guerra, sobre una nena a la guerra afganesa; Muscha, basada en una historia real d'un nen gitano adoptat a I'Alemanya nazi; Malka Mai, també basada en un relat de vida d'una nena jueva que va sobreviure sola a la in- vasio alemanya de Polénia; La papallona tatuada, sobre "incest, 0 Parla, sobre una violacio’. Alguns especialistes assenyalen que l'arquetip de la novel-la per a ado- lescents és FI vigilant al camp de ségol, de Salinger, una narracié en prime- ra persona d'un jove atribolat per a qui I'expressié és la via per 2 fa resolucié dels seus conflictes*®. Se sol pensar en aquesta novel-la com un llibre en el qual els adolescents actuals s‘hi troben reflectits; en aquest sentit, Francis Spufford comenta: «Si els lectors d'E/ vigilant al camp de ségol fossin visi- bles els uns als altres, quedaria clar que els camins solitaris dels pensaments de Holden estan, de fet, intensament transitats» (Spufford, 2003, p. 201). No obstant aixd, encara que molt lectors s‘han sentit identificats amb aquest 4. De Deborah Ellis, Anja Tuckerman, Mirjam Pressler, Philip Pullman i Laurie Halse Anderson, res- pectivament. 5, Sense pretendre qiiestionar la vigéncia de !a novela, ni la universalitat que li confereix Harold Bloom, caldria revisar, tal com ho fa Allison Waller, la influencia de Holden Caufield en la cons- truccié de la nostra idea d'un adolescent actual: un noi del Nova York de 1957! 187 |personatge, Spufford assenyala que sempre hi ha una consciéncia adulta au- torial controlant la narracid, la qual cosa fa que Ia identificacié no sigui total {a banda de casos patoldgics); el text col-loca els lectors en posicid de pensar que Holden és un noi molt més perdut que ells mateixas: «Has d'es- tar realment fotut per sentir que tens una semblanca permanent amb ell» {Spufford, 2003, p. 201). Son moltes les novel-les juvenils que han continuat aquesta linia: un adolescent que se sent incomprés pel mon que l'envolta ex- pressa la seva disconformitat i distanciament i, gracies a aquesta expressioO d'ell mateix, acaba madurant. Gairebé sempre, la resolucié del conflicte suposa la maduracié del personatge i la transicié des d'un jo molt centrat en ell mateix i en la seva problematica fins al reconeixement dels altres. En aques- tes novel-les, doncs, es representa extensament el jo del personatge en el moment de la transicid entre la infantesa i ta vida adulta. En les novel-les realistes juvenils, la narracié sol estar focalitzada en un personatge. Quan es focalitza en dos o més personatges acostuma a ser per ‘tal de presentar un dialeg entre els diversos discursas i representacions de la subjectivitat que conformen la novel-la. Seguint el paradigma de Salinger, abunden les novel-les narrades en primera persona. Els diaris (Diari secret d’Adrian Mole, de Sue Towsend) o tes cartes (Estimat ningu, de Berlie Do- herly) son modalitats narratives freqiients. Ara bé, és evident que no totes les narracions en primera persona col-loquen el lector en sintonia amb el nar- rador protagonista. Per exemple, en la saga d’'Adrian Mole el lector esta en una posicié de superioritat i pot riure's de les afirmacions innocents d'A- drian, 0 en Qué blanca mds bonita soy, el lector és col-locat en oposicid frontal respecte del discurs d'una nena capriciosa que no qiiestiona en ab- solut la practica esclavista. En aquestes narracions del jo és freqiient que els processos introspec- tius facin referéncia al cos; !'escena d'un personatge veient-se en el mirall és un motiu comu de la narrativa juvenil. Generalment, l'acceptacio de ‘a imatge és un senyal d'haver assolit la maduresa, tal com li succeeix a Jacob: [..] va contemplar felig ef seu cos net, polit i lluent al mirall. «Ara digue'm a mi, / qui és el més maco de tots, mirallet? / Tu, et vull sentir dir, / que si no t'encasto a la parety. Per una vegada a Ia vido, li vo agradar forca el que hi va veure. El membre erecte, en concret, que reclama més atencions. (Cham- bers, Postals de terra de ningti) Un altre tret comé a algunes d'aquestes novelles és la presentacid del mon intern a través de metafores o simils. Aixi, Jacob, un dels dos protagonis- | 138tes de la novella de Chambers, reflexiona sobre el descobriment d’ell mateix i d'un jo més adaptable a través de la imatge d’un puzle de peces flexibles: Era com si el seu jo fos una mena de trencaclosques en tres dimensions, fet de peces flexibles que podien combinar-se per formar nombrosos éssers, 0 Jacobs; hi havia multiples combinacions, doncs. (Chambers, Postals de terra de ningi) Sovint, aquestes imatges funcionen com a /eitmotiv de l'obra. Es el cas, per exemple, de Koly (a Pajaro sin hogar, de Gloria Whelan), una nena india que després d'un matrimoni concertat, es queda sola i pobra en la seva vi- duitat. El seu uinic llegat és el fet que la seva mare li ha ensenyat a brodar saris. Les vanoves que broda Koly reflecteixen el seu mon intern i son una metafora de com creix la seva fortalesa interior per tal de construir-se una vida diferent malgrat que, d'acord amb la tradicid, la vida d'una vidua esta aca- bada. Per a Daniel i Lukas, a E/ verano del Jucio, de Ritta Bauer, la pesca del peix és la metafora del desig de controlar la realitat i poder incidir sobre allo que és inexorable: la mort de la mare a causa d'una maialtia terminal. Tots els aspectes esmentats, tant tematics (la recerca del jo, la resolu- cid del conflicte amb I'arribada de la maduresa, !a inclusié d'imatges corpo- rals) com formals (la focalitzacié en l'adolescent, la utilitzacid de formes discursives extraliteraries i I'us de metafores per descriure els processos in- terns), componen una narracié del jo que pot servir als lectors adolescents per a la comprensio del seu propi mon intern’. La literatura dels altres i la identitat cultural L'exili és una altra de les lectures possibles del passatge adolescent, és el preu que cal pagar per ser adult. (Franke Sentineri, 1999) La sensacié de no pertanyer, de desplacament, que resumeixen moltes d'aquestes narracions sobre la construccié del jo pot intensificar-se quan els protagonistes no pertanyen a la cultura dominant, com en el cas, per exem- ple, dels immigrants. L'aprenentatge i l'intent de comprendre la cultura alie- 6. Pot veure’s la descripcid dels recursos literaris de la novela juvenil a Colomer (1998). 189 |na generalment impliquen la recomposicié del jo narrat. En aquestes nar- racions el tema sol ser la pertinenca a dues cultures, fet que fa encara més complexes les posicions subjectives de I'adolescéncia: d'una banda, |'afir- macié de la singularitat, i de l'altra, la por d’allunyar-se d'allo que és sem- blant (Franke Sentineri, 1999, p. 216). En aquest context sdn freqiients les imatges de desdoblament i d'un jo fragmentat. «Cada immigrant esta inte- riorment esquingat entre Ja Sieialtat al seu pais d'origen, a la seva familia i al seu passat, d'una banda, i al pais d'acollida i de futur de \'altra», ens re- corda la immigrant somali Ayaa Hirsi Ali (2006, p. 92). Les narracions amb protagonistes immigrants encara s6n un tema recent en la narrativa catalana i espanyola, i també és escassa la investigacié sobre els possibles usos que poden tenir a les aules de secundaria. Als Estats Units hi ha una amplia oferta d'aquest tipus de llibres i shan dut a terme algunes investi- gacions, com la de Chiu (2005), amb adolescents nouvinguts, o la de Bean j al- tres (1999), sobre la manera com els adolescents responen a una narracié sobre lexperiéncia immigrant. Fa la impressié que aquestes ficcions nord-america- nes s'acullen al model multicultural d'aquell pais. D'acord amb Clarke i Miller {2000}, els temes de les narracions sobre lexperiéncia de la immigracid son: - La importancia d'aprendre sobre ("heréncia cultural i d'apreciar com la cultura influeix en la identitat. + La construccié del jo com a qiiestid que no depén de I'assimilacié cultural, sind de la comprensié de lorigen. + lallengua com un element clav en ta comprensié de I'heréncia cultural. + El sofriment a causa de la discriminacié o el racisme. - Laparenga i el fet de no encaixar en l'ideal de bellesa de la societat dacollida. « El costat negatiu del prejudi lida. « Els desenllacos que mostren I'orgull de la cultura d'origen. Vaillament enfront de la societat d’aco- Son temes que es poden veure a EI diario de Mary Talence, d'Anita Heiss, la narracié d'una nena aborigen australiana que els anys trenta és apartada de la seva familia i enviada a un orfenat i, després, a una familia blanca per ta) de «blanquejar-se». Els intents de Mary per agradar a la seva familia d'acollida i la seva nostalgia per la lar perduda la porten a pregun- tar-se sobre la seva identitat’, retrobada al final en el moviment antisegre- I anglés es titula: My Story: Who am I? The Diary of Mary Talence.gacionista. La novel-la comenga aixi: «Mi nombre es Mary Talence. Antes me llamaba Amy Charles, pero me cambiaron el nombre hace cinco afios» (Heiss, 2001, p. 9). En aquest cas, la identitat és imposada, mentre que en el cas de Sélima és ella qui decideix dir-se Anne quan és a Marsella (Anne aqui, Séli- ma, alli, de Marie Féraud). En la negociacié i reconstruccié de la prépia identitat quan estan en joc diverses identitats culturals hi ha implicats el replantejament del jo i els altres, de les nocions de floc i lar, del que és alié i el que és propi, del grup i la individualitat. Previsiblement, aquest procés condueix al reconeixement d'una identitat cultural multiple, de vegades contradictoria i no limitadora. Aquest tipus de negociacié es pot veure, per exemple, en els escrits no fic- cionals de tres dones que es mouen entre dues cultures i que escriuen nar- racions autobiografiques: Asha Miré (La filla de! Ganges | Les dues cares de Ia Iluno), Calixthe Beyala (Africa en e/ corazén) 0 Ayaa Hirsi Ali (Mi vida, mi libertad). També el contacte amb una cultura menys reconeguda socialment, i historicament subordinada a l'occidental, pot implicar el replantejament de la identitat. Es el cas de Moisés, el protagonista jueu de la gens dramatica narracié FI sefior Ibrahim y las flores del Cordn, que es reinventa a ell ma- teix i s'apropia d‘una nova identitat: «Y eso, ahora soy Mom6, el de la tien- da de comestibles de la calle Azul, la calle Azul que sigue sin ser azul. Todos me conocen como el arabe del barrio» (Eric-Emmanuel Schmitt, 2004, p. 79). O el que passa a Riu avail, novel-la de Hermann Schulz, en qué la indefensid del missioner Ganse i la seva filla Gertrud durant un viatge riu avall a Ja re- cerca d'un metge per a la nena els permet obrir-se a la cultura africana que els rep i que els transformara. | a Corazdn kikuyu, en qué una nena jueva alemanya filla de colons reconeix !a seva pertinenga a la cultura kikuyu de Kénia. Els protagonistes d’aquestes histories qiiestionen alld que els ve donat per naixement i per educacié i opten per una cosa diferent. Aquestes narracions desafien les identitats culturals i ens recorden que les identitats son personals, dinamiques i particulars. Son el producte de combinacions complexes entre circumstancies imposades i eleccions Iliures. Si l'adolescéncia és un periode en qué s'accelera la tensié entre la singulari- tat i la pertinenga al grup social, entre alld privat i alld puiblic, podem espe- rar que el tema de la identitat personal en relacid amb tes identitats culturals aparegui d’una manera tan natural en Jes narracions per a adoles- cents, de manera que aquest tipus de ficcié pot ser una invitacié a la lectu- ra literaria per als joves que han viscut l’experiéncia d'immigrar. 191]En definitiva, doncs, les narracions realistes per a adolescents ofereixen models discursius variats i amplis -en el sentit que estan despreses de l’aqui i Vara- per a la construccié del jo i de la historia personal dels nois i noies. S6n models que no s'expressen per mitja de discursos morals, psicoldgics 0 sociolagics, sind que apareixen imbricats en les histories, histories que els permeten, en paraules de Clarke i Miller (2000), «teixir el fil d’aquestes vides dins del teixit propi». Titols recomanats + Fer de gran abans d‘hora: MANKELL, H. (2006): E/ noi que dormia a /a neu. Barcelona. Columna. = Descobrir-se un mateix en companyia d'un altre: OATES, J.C. (2004): Xerres massa. Barcelona. Cruilla. + Una narracié convincent sobre I'arribada dels refugiats a una altra cultura: NAIDOO, B. (2004): L’altra cara de /a veritat. Barcelona. Cruilla. La identificacio que permet viure fets histories: ORLEY, V. (1998): L’illa del carrer dels ocells. Barcelona. Grup Promotor. Referéncies bibliografiques ALVERMANN, D.E. (2000): «Narrative Aproaches». Reading Online, num. 4(5). Disponible en linia a: . BALLAZ, J. (2000): «Lectura e identidad». Primeras Noticias de Literatura In- fantil y Juvenil, num. 171, p. 11-14. BEAN, T. i altres (1999): «Secondary English students’ engagement in reading and writing about a multicultural young adult novel». Journal of Edu- cational Research, nim. 93, p. 32-37. BOMAIRE, S. (2001): EI nifio y el miedo a aprender. Méxic. Fondo de Cultu- ra Econémica. BRUNER, J. (2002): «La autobiografia y el Yo», a Actos de significado: Mas alld de la revolucién cognitiva. Madrid. Alianza, p. 101-133. | 192CHIU, C.-H. (2005). New Immigrant Readers: The Role of Young Adult Lite- rature in Literacy Development and Academic Confidence. Tesi docto- ral dirigida per Carol A. Pope i el Dr. William O'Steen. Universitat de Carolina del Nord. Disponible en linia a: . CLARKE, A.; MILLER, L. (2000): «Strangers in strange lands: Exploring cultu- ral identity in realistic fiction for young adults». Reading Online, num. 4(2). Disponible en linia a: . COLOMER, T. (1998): La formacién del lector literario. Narrativa infantil y juvenil actual. Madrid. Fundacion German Sanchez Ruipérez. DAVIES, B.; HARRE, R. (1990): «Positioning: The Discursive Production of Sel- ves». Journal for the Theory of Social Behavior, num. 20, p. 43-63. Dis- ponible en linia a: . DONELSON, K.L.; NILSEN, A. (1989): Literature for Today's Young Adults. Londres. Scott Foresman, 3a ed. FRANKE SETTINERI, F. (1999): «A adolescéncia como posicao subjetiva: uma abordajem discursiva». Letras de Hoje, nim. 34, p. 169-220. HEISS, A. (2001): My Story: Who am I? The Diary of Mary Talence. Sydney. Scholastic. HIRSI ALI, A. (2006): Yo acuso: Defensa de la emancipacién de las mujeres musulmanas. Barcelona. Galaxia Gutenberg. MANRESA, M. (2006): Les obres literaries completes a secundaria: del lec- tor a la programacio. Llicéncia d'estudis. Departament d'Educacié. Ge- neralitat de Catalunya. Disponible en linia a: . McALLUM, R. (1999): Ideologies of Identity in Adolescent Fiction. The Dialo- gic Construction of Subjectivity. Nova York. Garland. ORTEGA, M.C. (2003): «Adolescencia: incertidumbre necesaria para la trans- formacién», a Jornadas de Psicoterapia de ASOVEP (Asociacién Vene- zolana de Psicoandlisis), 14 d’octubre. PETIT, M. (2003). «Pour quoi inciter des adolescents 4 lire de la littérature?», a BBF, num. 48(3), p. 29-35. ROBLEDO, B£. (2002): «Bibliotecas puiblicas con poblaciones marginadas», a Actas del Congreso Nacional de Lectura. Bogota, p. 308-312. SCHMITT, E.-E. (2004): EI sefior lorahim y las flares del Cordn. Barcelona. Obelico. SPUFFORD, F. (2003): The Child that Books Built. Londres. Faber & Faber. 193 |WALLIS, C.; DELL, K. (2004): «What Makes Teens Tick». Time Magazine (10 de maig). Disponible en linia a: . WALLER, A. (2004): «ls Holden Caufield still real? The body of theory and practice in young adult literature», a New Voices in Children’s Litera- ture Criticism. Stafffordshire. Sebastien Chapleau, p. 97-104. | 194