Sunteți pe pagina 1din 17

El segle V: de la

romanitat poltica
a la cultural a les
Balears

Josep Amengual i
Batle

Mayurqa
(2003), 29:
155-172

El segle V: de la romanitat poltica a la...

EL SEGLE V: DE LA ROMANITAT POLTICA A LA CULTURAL A LES BALEARS


Josep Amengual i Batle
RESUMEN: Considero las continuidades y las rupturas en las Baleares tardo-romanas desde dos ngulos, el
religioso y el del dominio poltico. La implantacin del cristianismo, suplantando el judasmo, supone la
uniformidad religiosa de cuo teodosiano. Con sus consecuencias morales, litrgicas, artsticas, y la nueva
simbologa, las Baleares quedaron modeladas hasta la conquista musulmana del siglo X. Las ocupaciones vndala
y bizantina no modificaron internamente las islas. Su alcance est en que las desgajaron de la Hispania peninsular,
lo cual retard en dos siglos la conquista musulmana.
PALABRAS CLAVE: Severo de Menorca, Consencio, judasmo, cristianizacin, vndalos, monacato.
ABSTRACT: I consider the continuities and the ruptures in the Balearic Islands in the later Roman times from
two angles: religion and political domain. The implementation of Christianity, that supplanted Judaism, means the
religious uniformity of theodosian sign. With their moral, liturgical, artistic consequences and the new simbology,
the Balearic Islands remained modeling until the Moslem conquest of the10th century. The vandal and bizantine
conquest didnt modify the internal structure of the Islands. Their relevance is that they separated the Islands from
the peninsular Hispania, which delayed the Moslem conquest two centuries.
KEY WORDS: Severus of Minorca, Consentius, Judaism, christianizing, vandals, monasticism.

In ciuitate romanis legibus subdita (12, 8).1 Amb aquests mots, Sever de Menorca
expressava quina era la situaci de Magona (Ma) per lany 418. Per al bisbe menorqu,
romanitat i normalitat es confonien. Cap al tard del segon decenni del segle V aquest autor
ens transmet la sensaci que a les Balears la conscincia de lestabilitat surava, malgrat a la
Hispnia peninsular els pobles germnics ja feia uns anys que pertorbaven la societat, tant
des del punt de vista institucional com militar, segons ho recorden Sever (4, 1) i Consenci
(ep 11* 1, 4; 18, 4. 14; 2, 4).2 Amb tot, des dhoritzons diversos, Sever explica que a
Menorca i, creiem, a la Balerica qualque ruptura era perceptible en lmbit de la religi.
El mateix bisbe ho explica.

1
En una ciutat sotmesa a les lleis romanes. Aquesta s lexpressi de la conscincia de viure en plena
romanitat, a Menorca, a la primeria del segle V, que expressa el bisbe Sever, a la seva Circular, redactada lany
418. Podeu llegir-ne ledici crtica i la traducci al catal a AMENGUAL I BATLE, J. Orgens del cristianisme a les
Balears i el seu desenvolupament fins a lpoca musulmana, II, Mallorca 1992, pgs. 12-65 (endavant Orgens del
cristianisme). Citar sovint aquesta obra, perqu hi vaig oferir una anlisi dels textos molt ms detinguda, que la
que s adient en aquest treball. s evident que ara oferesc qualque nou horitz, i qualque correcci a escrits
anteriors. Amb aquest recurs puc estalviar al lector una quantitat feixuga de citacions.
2
Orgens del cristianisme, I, 1991, pgs. 202-204.

157

Josep Amengual i Batle

Com es pot escatir daquests mots dintroducci, plantejar la qesti sobre les
ruptures i les continutats a les Balears tardoantigues des de les fonts literries dorigen
cristi, especialment, preses dels dos autors esmentats. Les referncies de contingut
arqueolgic sn sempre de segona m.

1. ERA REALISTA LA MENTALITAT TEODOSIANA DE SEVER?


Podem escriure la histria imposant la nostra perspectiva. Aleshores domtarem les
estructures, les situacions i els esdeveniments dels inicis del segle V en virtut del que va
passar posteriorment. Si elaborssim la histria amb aquests criteris, direm que Sever era
un desinformat, perqu poc anys desprs a Menorca dominarien els vndals i no els
romans. Llevarem aix tota possibilitat a la sorpresa. El microcosmos illenc shavia
enganxat a la carrossa del projecte teodosi. Els brbars eren pobles continentals i poc
podien pertorbar les provncies martimes de lImperi.
Amb tot, s des del nostre avui que ens hem de mirar en el passat, altrament sols
acaramullarem peces antiquades. Far un assaig en aquest sentit.
Sever s un exponent de la mentalitat teodosiana, del que podrem anomenar
catolicisme dEstat.3 Aquesta concepci sempara en tot all que s poder i ambici per
consolidar un estil de societat esdevinguda jurdicament cristiana, malgrat una gran majoria
de la poblaci de lImperi sigui encara pagana o jueva. Ell no percep que el mn rom
estigui ferit. Al revs, per ell s un mn victoris i disposat a vncer. El tarann que
detectam ens permet de decantar-nos de tota temptaci de determinisme. Les ruptures
simposaren als pocs anys, i els romanobalears no estaven preparats per assumir-les.
Davant aquestes realitats ignoram com les noves situacions foren rebudes.
Ens detindrem a reflexionar sobre tres ruptures, ben observables a les Balears.
Malgrat la primera sigui de carcter religis, a letapa histrica en la qual es va realitzar.
Les altres dues sn dordre politicomilitar, amb conseqncies que passaren als segles
medievals.

2. DEL JUDAISME AL CRISTIANISME IMPERANT


2.1. Una convivncia pacfica de les comunitats jueva i cristiana
No fa gaire anys que sem va brindar lavinentesa de poder posar mfasi en un
fenomen menorqu, com fou el de la llarga convivncia, no solament pacfica ans tamb
marcada per la collaboraci, entre la comunitat jueva de Magona i les cristianes, tant la de
Magona com la ms esponerosa de Iamona (Ciutadella de Menorca), ambdues ms
novelles.4
En aquestes condicions de bon venatge els dos grups religiosos varen transcrrer
una etapa llargussima, que no podem mesurar amb exactitud. Ens sembla que shavien
rellevat diverses generacions en aquest pla.

3
Vid. PIETRI, C., dins Histoire du Christianisme, 2: Naissamc dune chrtient (250-430), sous la dir. de
MAYEUR, J. M. PIETRI, C. et L. VAUCHEZ, A.; VENARD, M., Descle 1995, pg. 399.
4
AMENGUAL I BATLE, J. La singularitat de la convivncia dels jueus i cristians a Magona, durant la
Romanitat Tardana, Homenatge a Guillem Rossell Bordoy, I, Palma de Mallorca 2002, pgs. 121-143.

158

El segle V: de la romanitat poltica a la...

Possiblement, atesos els vents que bufaven en lpoca teodosiana, els jueus no
haguessin pogut retenir els crrecs municipals, sense el consens dels cristians. Tot i que a
Magona aquests eren una minoria, sabien que lImperi era a llur costat i no al dels jueus. El
cas excepcional de Menorca revela com en una illa poc rellevant era possible que perdurs
lendemisme de la successi dels magnats jueus en lencapalament de la nmina dels
prepsits de la cria municipal de Magona.
Les relacions entre jueus i cristians havien generat una manera comuna dinterpretar
les Escriptures. Tamb arribaren a elaborar peces litrgiques conjuntes, com el cant dels
salms, que caracteritzaven el mn religis de Magona.
All que es manifestava en les relacions institucionals i litrgiques tenia el seu
parallel en lesfera de la propietat rural. Aix ens ho mostra el jove Galileus, parent de
Theodorus, patronus ciuitatis. Arrib a tmer per la seva sort, car proclamava que lodi que
es podria encendre en els seus copropietaris, consortes, cristians podria arribar a lextrem
de llevar-li la vida.5
Tot i que hi hagu una commoci religiosa inaudita, a Menorca les estructures institucionals, socials i econmiques no barataren de mans. El canvi religis dels potentiores va
estalviar una ruptura en la successi quasi hereditria dels que detenien el poder municipal,
que eren els jueus. Aquests, amb la conversi al cristianisme, mantingueren llur estatus
econmic i, per tant, poltic. Ms encara, s possible que de les famlies convertides, atesa
llur condici social alta, en sortissin dirigents de la comunitat cristiana. Un cas en podria
ser el de lnic bisbe conegut de Mallorca a lAntiguitat, Elies (a. 484), per no parlar del
seu contemporani Macari de Menorca, nom que sovintejava entre els jueus.6
2.2. Ruptures des del fet religis
Amb la campanya conversionista empresa per Sever, aquesta situaci va canviar. La
comunitat jueva de Magona sencera va passar al cristianisme. Sacabava un tal volta
secular dualisme religis, que no sembla que hagus passat per tensions cridaneres, com
succea en altres indrets de lImperi. Luniformisme religis teodosi simplantava sense
violncies sagnants, per s amb aclaparadores pressions psicolgiques i institucionals. No
oblidem que el magnat Theodorus va ser incitat a la conversi pel seu coreligionari Ruben,
que lhavia precedit. Aquest li mostrava que, si passava al cristianisme, conservaria la
fortuna i el poder.7
Som a lpoca en la qual el pluralisme religis, possible en la Tardana Romanitat,
sesvaeix. Entram aix a les portes de lEdat Mitjana, que es caracteritzar pel predomini
del cristianisme, i per la seva interpretaci catlica.
A les Balears es va perdre per sempre la producci literria i musical jueves, de les
quals just ens consta lexistncia, aix com ja no fou possible la plasmaci daquesta religi

5
Sev. Minor. 19, 3: Galilaeus [], cum ingenti inuidia proclamare hoc coepit: 4 Contestor, inquit, uos
omnes me iudaeum esse non posse. In possessione siquidem mea christianos consortes habeo, quorum odiis, si in
iudaismo perseuerare uoluero, forsitan perimendus sum. Per mantenir ms la coherncia amb la lectura dels
cdexs PW, he introdut una petita correcci, substitunt la lectura de ledici publicada, que diu in ea per laltra,
mea. En ambds casos se refereix a possessione. Un acostament al rgim de propietat que caracteritza els
consortes, vid. Orgens del cristianisme, I, pg. 140.
6
Ibdem, pgs. 30-32, cfr. pg. 33.
7
Sev. Minor. 19, 14-16: 14: [Theodorus] Aiebat, enim: Quid times, domine Theodore? si uis certe et
securus et honoratus et diues esse, in Christum crede sicut et ego credidi. 15 Modo tu stas et ego cum episcopis
sedeo; si credideris tu sedebis et ego ante te stabo. 16 Hos sermones Theodorus alta mente suscipiens ad nos ait:
Faciam quod uultis, tenete, inquit, promissionem hanc.

159

Josep Amengual i Batle

en larquitectura ni les seves expressions en lart del mosaic, en la pintura, etc.


Lassolament de la sinagoga de Magona va traginar la destrucci de la comunitat jueva,
amb tota la seva producci cultural.
2.3. La desaparici del paganisme
Qualsevol que llegeixi Consenci, que va escriure les seves cartes a sant Agust entre
els anys 414-420, rebr una sensaci que els pagans, a Menorca, eren inexistents. Tampoc
Sever no en parla, i s ms comprensible. La novetat, en tot cas, consisteix en el fet que la
religi romana, que havia suplantat lantiga dels pobles del talaitic, ha estat marginada, ja
a la primeria del segle V. No gosaria afirmar que hagus desaparegut. s massa curt el
perode que va des de la tolerncia constantiniana un segle abans als nostres autors,
per pensar que tota la poblaci havia mudat de religi.
2.4. Quin model de cristianitzaci es va imposar?
Hem de partir del fet vlid almenys per a Menorca que els potentiores ja no eren
pagans, amb totes les derivacions que aquesta condici t per a lestructura municipal, per
a la recaptaci dimposts, cada cop ms feixuga per als petits propietaris i per a la
generalitat de la poblaci. El model de la societat teodosiana de religi nica, a Menorca,
pel que sembla, ja en temps dels hereus de Teodosi I, shavia aconseguit. Per la qual cosa
en aquesta illa tenim un model de cristianitzaci que progressivament sanava implantat
arreu de lImperi, per la cristianitzaci total difcilment es va aconseguir a la Hispnia
abans de la invasi musulmana. No cal entrar en aquest complex problema, que demana
molta danlisi, i que va produint una literatura crtica i dalta qualitat.8 Som als temps en
els quals lImperi es decanta cap al cristianisme, i els cercles poderosos forcen la situaci a
favor daquesta religi. Fins a quin punt la tasca dels ministres cristians dels segles V-VI es
va dedicar a cristianitzar els batejats, com succea, per exemple amb sant Cesari dArle (
542), ens defuig. Tampoc no coneixem quin tipus de cristianisme es proposaven fomentar
els cristians de les Balears per aquelles saons. s cert que a les Balears no sembla haver-se
donat el cas de la conversi a partir de la coerci de les armes.9
2.5. A la nova religi, una nova mentalitat i a ambdues, una nova simbologia
Tota societat t els seus smbols i els seus referents, que la identifiquen. Fins i tot en
els nostres dies hi ha una mena de mitologia patritica intocable. Els pasos que han patit
rgims totalitaris han conegut com els smbols anteriors varen ser anorreats. Podem parlar
dels himnes, senyeres, nom de carrers, daeroports, etc. I aix sha realitzat, de vegades, en
situacions de fam extrema. Els smbols sn una expressi duna identitat, i tenen la fora
de la passi cordial, superior a la del discurs racional. Doncs b, una altra vegada entram
dins una cova que ens deixa a les fosques. No sabem gaireb res del que succe a les
Balears, tret de la suplantaci de la sinagoga intramurs de Magona per una nova baslica
cristiana.10 No ens consta que succes quelcom de semblant amb els temples pagans, per
s ben possible.

8
Un model daquests estudis el tenim a McMULLEN, R. Christianizing the Roman-Empire (A. D. 100-400),
New Haven-London 1984 i a MARKUS, R. The End of Ancient Christianity, Cambridge 1990, per ms que langle
de la visi no sigui totalment coincident.
9
MacMULLEN, R., Ibdem, pgs. 88-91.
10
Sev. Minor. 30, 2: Primum, enim, ipsa synagogae fundamenta uertere deinde ad nouam basilicam
construendam non solum impendia conferunt, sed etiam humeris saxa comportant. Cfr. 16, 2.

160

El segle V: de la romanitat poltica a la...

La fora amb qu es va imposar el cristianisme ens podria menar a pensar que


tamb foren destruts els smbols i les representacions paganes. Peter Brown ha remarcat
que en general va succeir el contrari. Anota que va sorgir una cultura que podien compartir
els cristians i els no cristians. 11 De fet, a les Balears han sobreviscut ms esttues
romanopaganes que no cristianes. Els museus ho mostren clarament. Possiblement els
cristians dels segles antics no disposaren de recursos econmics suficients per llegar-nos
representacions escultriques comparables a les dels segles anteriors; per tamb sembla
clar que no varen fer passar per una mena de damnatio memoriae lherncia del passat.
Aquest fet s ben compatible amb laparici del crism a tot arreu, des de les lpides
funerries a les llumetes domstiques o litrgiques, o des de les joies a medallons
monumentals, etc.
Restant en lunivers dels smbols i de les expressions de les creences, observam un
canvi notable en el ritme de la societat i en el mn funerari.
El calendari cristi simposa, amb les seves grans solemnitats: Pasqua, precedida de
la Quaresma, socialment incident en la preparaci per al baptisme. Sever ho celebra per
endavant, amb la muni de jueus que es preparen per al baptisme.12 La setmana de set dies
culmina en el diumenge. Amb tot, Sever, no parla clarament daquesta jornada. La
legislaci imperial la va afavorir, alliberant de molts treballs la poblaci ciutadana, els
funcionaris, etc.
Mitjanant Vicen dEivissa (ca. 603) coneixem la primera mostra dun gnere
literari, com sn les Cartes del Cel, a travs de les quals veig una reacci judaitzant i rural,
per tal destendre els beneficis dominicals, s a dir, el reps del treball, a la pagesia.13 s
una primcia que hom negligeix, per que ha tingut una transcendncia social universal i
religiosa dins el cristianisme. El reps amb ritme setmanal s una conquesta de la Tardana
Romanitat.
No precisament unit al diumenge trobam a Sever, tamb possiblement sigui el
primer cas en el vocabulari llat, el terme missa, emprat duna manera autnoma.14 Torna a
ser una innovaci que ha passat a innombrables llenges.
La societat tardoromana va veure sorgir uns estils de vida sorprenents, no ja per
assolir una perfecci asceticofilosfica, que ja shavia donat abans, sin que grups de
persones sunien en lideal monstic, que principalment pretenia seguir Jess. Massa
vegades les prctiques asctiques amaguen aquesta pretensi radical, que es troba molt ben
expressada a la Vida dAntoni, escrita per sant Atanasi dAlexandria.15 Aquest llibret va ser
un xit literari, de manera que va ser tradut al llat i llegit onsevulla. El text bsic per al
monjo era el de levangeli de Mateu, 19, 21: Jess li respongu: Si vols ser perfecte, vs,
ven tot el que tens i dna-ho als pobres, i tindrs un tresor al cel. Desprs vine i segueixme. A Menorca, els monjos varen ser protagonistes del moviment conversionista engegat
per Sever. A finals del segle VI, trobam la comunitat de Cabrera, de la qual parlarem. Per
Menorca passava el monjo de Tarragona, Fronto, emissari de Consenci.

11
BROWN, P. Il sacro e lautorit. La cristianizzazione del mondo romano antico (trad. M. C. Costamagna),
Roma 1996, pg. 13 (Orig. Authority and the Sacred, Cambridge 1995).
12
Sev. Minor. 29, 1: Sane per hos octo quibus haec omnia gesta sunt dies, ante initium quadragesimae, quasi
paschae a nobis est celebrata festiuitas. 2 Quingentas siquidem et quadraginta animas ad ecclesiam constat adiectas.
13
Orgens del cristianisme, I, pgs. 406-412.
14
Ibdem, pgs. 157-158.
15
Perqu s ben assequible, cit ledici en catal, Sant Atanasi, Vida de Sant Antoni, Trad. D. CODINA i M.
ESTRAD. Introd. i notes M. ESTRAD (El gra de blat, 77) nm. 2, 47.

161

Josep Amengual i Batle

Lalta societat menorquina coneixia tamb lestat de les verges. La repetidament


citada Circular de Sever ens parla de la verge noble Theodora. Possiblement no ens trobam
amb un cas singular. Sabem de les grans matrones romanes que formaven cercles asctics,
amb un apassionament per conixer lEscriptura. Theodora va ser protagonista, amb Sever,
de somnis que anunciaven la conversi dels jueus.16
El fet s que monjos i verges introduren uns estils de vida que sinspiraven en
valors contrastants amb els de tota societat. Per aix, les Balears experimentaven la fora
duna certa contracultura, que complic la vida duna societat i va provocar reaccions
cniques de Rutili Namaci contra els monjos de Caprria, del Tirr, i de lemperador
Teodosi, per les pertorbacions de lordre pblic que causaven.17
Si de la vida passam a lambient dels morts, menys allunyat de la poblaci que en
els nostres dies, observarem com van desaparixer les lpides amb inscripcions dedicades
als dus, als genis, i compareixen les que expressen una fe en la resurrecci. s un reflex
de la revolucionria sensaci davant la vida que caracteritzava la nova fe. Per als cristians
la mort no passa de ser un trnsit nic i definitiu, per dins la mateixa vida. Per aix, les
inscripcions revelen que el cos del difunt queda dipositat per a la resurrecci. Aquesta
estimaci pel cos no va ser engolida pels corrents dascetisme a vegades anticristi.
Avanant un segle, ens topam amb les laudes de mosaic, una de les quals s la de Valeria,18
a Son Peret. En un mn en el qual la mort era omnipresent, i en plena joventut, el
missatge dels smbols i de les inscripcions cristianes representen un canvi descenari i de
mentalitat dels ms impactants que shagin donat.
Restant en el camp de la religi, hem de dir que tamb a les Balears va arribar el
priscillianisme, fet que frustrava el gran anhel dunitat de lImperi. Constant i els seus
successors havien posat lesperana en el cristianisme per garantir una pervivncia de
lEstat, adoptant el cristianisme com a eix unificador. Les heretgies trinitries havien
amenaat aquesta unitat a lOrient, el donatisme ho feia a frica i el priscillianisme a la
Hispnia.
Un cop ms deixar al marge la discussi sobre el grau dortodxia daquests
seguidors del que fou bisbe dvila, Priscilli. Tot el que sabem, dels priscillians de la
Tarraconense, s que eren rics i poderosos, com tamb ens consta que eren implicats amb
la famlia del comes Hispaniarum, Asterius. Sembla, a ms, que eren persones cultes, que
consumien literatura mgica. Daltres problemes doctrinals, pel que fa als priscillians de la
Tarraconense i de la Balerica, no en sabem res pus.19 El que tenia ms transcendncia, per
aquella societat, era la contribuci daquest corrent religis al procs de fragmentaci de
lImperi. s un fet que trenca unes expectatives de la dinastia teodosiana.
Les coses aix estant, ens mostren unes illes que sn trasbalsades per les disputes
doctrinals entre els cristians, la qual cosa apunta a unes escenes que sortien dels temples
per convertir-se en afers de plaa.

16

Orgens del cristianisme, I, pg. 130-131, 277.


Ibdem, pgs. 386.
18
La inscripci diu exactament Baleria. Cal no enganyar-se, com si es tracts duna Balearia. La
confusi entre la B i la V s antiga en el mn hispnic. A la cripta vaticana nhi ha qualque mostra. Que a
Mallorca, abans de lallau immigratria recent, no fos generalitzada aquesta confusi t una explicaci que
desconec.
19
He retornat sobre la qesti, amb bibliografia molt extensa, a Consentius/Severus de Menorca. Vint-icinc anys destudis. 1975-2000, Arxiu de Textos Catalans Antics 20, 2001, pgs. 589-700.
17

162

El segle V: de la romanitat poltica a la...

En aquest sentit, hem de reconixer que tot i leliminaci del judaisme i de la


notable desaparici del paganisme, la unitat religiosa promoguda pels teodosians era lluny
destalviar els conflictes religiosos a la societat illenca de la Tardana Romanitat.
2.6. La dona, protagonista en els canvis religiosos
Sever i Consenci encara ens permeten comprovar el fenomen, fora com al segle V
hispnic, com s la penetraci dels alts estaments de la societat en lEsglsia, entrada que
anava seguida de locupaci dels crrecs ms elevats, com el de bisbe. A les Balears hi
devia haver un parallelisme amb el que sabem dels priscillians i dels catlics ortodoxos de
la Tarraconense. Aix, ultra Consenci, hi ha qualque altre nom conegut, com el de
lhonorable Iulius.20 Afegim-hi, sens dubte, el mateix Sever. Res no ens diu de la seva
ptria ni de la seva famlia; per un bisbe novell com ell, per assolir els seus objectius,
havia destar molt ben relacionat, per tal de no veures humiliat pel fracs. Per aix,
consider que era membre duna de les famlies notables de Menorca, o amb interessos a
lIlla. Adduesc aquests personatges, perqu aix tindrem un context ms ample per veure
com a les grans famlies protagonistes dafers importants, en la vida religiosa de les
comunitats, sigui a la Tarraconense o a la Balerica, vora els barons hi trobam les dones,
tant o ms influents, quan es tracta del canvi en religi.
Aquest protagonisme dels potentiores es va veure augmentat amb la gran maniobra
conversionista de Sever. Efectivament, podem dir que els estaments que controlaven la
vida poltica i social de Menorca, inclosa la famlia del comes Litorius,21 passaren a
lEsglsia. Aix, els noms dels rellevants jueus, antics i actuals defensores ciuitatis de
Magona, com fou Caecilianus, els patroni, com Theodorus i altres potentiores, que fins en
aquella data havien estat jueus, ara sintegren a la comunitat presidida per Sever. Que la
commoci degu arribar a Mallorca, ens ho mostra el fet que lesposa del magnat jueu
Theodorus, s a dir la seva matrona, com la qualifica Sever, que residia a Mallorca, tamb
va passar al cristianisme. Cal suposar que aquest canvi religis va tenir les conseqncies
prpies de lesdeveniment, s a dir, que va traginar la conversi de tota la servitud. Una
altra dama s la muller del magnat Meletius, testimoni de prodigis en el cel.22 Ella shavia
allunyat a una propietat rural, amb altres dues dones de laristocrcia jueva i maonesa.
Aquesta dona nomia Artemissia. Tingu un fort protagonisme,23 i el seu nom podria tenir
un valor simblic, des del moment que lherba que t aquest nom s amarga, i era emprada
des de lavior per a lelaboraci de licors. La seva resistncia fou enorme, solament
superada per la muller del culte Innocentius, la qual amb unes companyes es fu a la mar.24

20
Sev. Minor. 20, 5: Vir etiam honoratus, nomine Iulius, cum alio quodam de ciuitate ecclesiam petens,
cum per ipsos praeterire cepisset, repente unus ex monachis, uiso miraculi signo, conturbatus confusum emisit
clamorem, conuersisque ad se, protenta manu, quia uerbo explicare non poterat, quod uideret ostendit.
21
La prosopografia de les 34 persones que permet bastir el conjunt descrits de Sever i Consenci, la trobareu
a Orgens del cristianisme, I, pgs. 259-281. Noms dels personatges de la Tarraconense al Diccionari dHistria
Eclesistica de Catalunya, I-III, Barcelona 1998-2001. Trobareu referncies tamb a la Gran Enciclopdia de
Mallorca, 1-23, Mallorca 1989-2002, i a la Gran Enciclopdia Catalana, en les diverses edicions i en els
suplements.
22
Sev. Minor. 20, 11-12: Mulieres, autem, quaedam, tunc iudaeae, inter quas matrona Meletii, illius cuius
supra mentio habita est, de coenaculo prospicientes, ita sibi id ipsum uisum esse confirmabant quasi supra
basilicam decidisset; 12 uerum hoc utrum angelus an ipse sanctus Stephanus quod uisum est fuerit, incertum
etiam nunc est.
23
Orgens del cristianisme, I, pgs. 126-127, 131-132.
24
Sev. Minor. 26, 1: Duae adhuc supererant feminae quae in odorem unguentorum Christi currere

163

Josep Amengual i Batle

Completant la descripci dels esdeveniments, afegim que no deixa de cridar


latenci en els nostres autors el fet que atorguin una gran importncia a les dones notables
en els afers religiosos. s cert que, a Menorca, entre les dones esmentades solament la
noble verge Theodora era catlica des del principi. 25 Ms encara, lEsglsia queda
repetidament personificada en una matrona nobilssima, la qual reb en el seu si maternal
Theodorus i tota la comunitat jueva.26
Ms endavant, Sever completa el sentit del simbolisme establert entre lEsglsia,
matrona-mare fecunda, i el de la Sinagoga, considerada com una matrona vdua estril.27
El sentit profund del femen queda detingudament i intencionadament descrit en els
passatges del bisbe Sever i amb un vigor que lallunya de transmetre una imatge de la dona
arraconada a una esfera secundria. Fins i tot s capa datribuir a la muller de Theodorus
la iniciativa dincoar el procs del divorci, si el seu marit es converteix. No era una
excepci prendre una semblant decisi, per el normal era que el marit acomiads la
muller. I les altres matrones mostraren una capacitat de resistncia ms enll de la que
havien oposat els marits. Fins i tot tingueren la gosadia de fer-se a la mar.
Entre els priscillians, la notable mare del poders prevere Severus tenia una cultura
i un poder dun grau que permet que aquest fill seu li atribus la propietat dels cdexs
mgics, origen de tots els desficis de lafer jutjat a Tarragona, en una reuni episcopal,
presidida pel metropolit Titianus. Una altra fmina, anomenada Seuera, parenta del
prevere Seuerus i del comes Asterius, amb ells era igualment protagonista dels afers
religiosos. En efecte, aquesta senyora va ser instrumentalitzada per lemissari de Consenci,
el monjo Fronto, el qual, amb els estratagemes ordits amb el seu patrocinador, va
aconseguir desentrunyellar lembullada troca dels cdexs mgics que possea el prevere
Severus, i que, de les seves mans, passaren a les dels vndals i daquests al bisbe de Lleida,
Sagittius.
En definitiva, no s anecdtica la coincidncia en el fet que en els tres mbits
religiosos, el jueu, el priscilli i el catlic, les grans matrones representassin un paper
decisiu en el canvi religis en aquest moment crucial de la Romanitat Tardana.

recusabant: Innocentii illius, cuius supra fecimus mentionem, matrona cum sorore sua uenerabili, sicut fama testis
est uidua, 2 quae tamen illico, ut Innocentium sororis coniugem conuersum esse conspexit, nauim conscendit, non
solum permittentibus uerum etiam suadentibus nobis, quia ad fidem Christi nec uerbis nec miraculis flecteretur.
25
Sev. Minor. 10. 1: Apud nos deuota quaedam ac religiosissima, nomine Theodora, quae et uirginitate
corporis et religione propositi et nominis etiam interpretatione typum portare ecclesiae meretur.
26
Sev. Minor. 10. 1: Apud nos deuota quaedam ac religiosissima, nomine Theodora, quae et uirginitate
corporis et religione propositi et nominis etiam interpretatione typum portare ecclesiae meretur, 2 uidit in uisione
noctis uiduam quamdam nobilissimam ad me, qui non pro merito sed pro diuini muneris largitate sacerdotio
fungor, insertas litteris preces misisse, quibus mihi cunctos agros suos ad seminandum suppliciter offerret. 3
Simili etiam somnio, me quoque ultimum omnium peccatorum, ut me ad seminandum praecingerem Christus
commonere dignatus est; 4 vidua enim quaedam altera nobilissima, quam synagogae speciem habuisse non
dubium est, me ut agros suos incultos susciperem eosque, quoniam tempus sementis urgeret, diligenter excolerem
deprecabatur. 5 Quae est autem altera nobilissima uidua nisi illa quae, Christum impie perimendo, semetipsam
crudelissime uiduauit? 6 Hoc somnium utriusque unum est; ante triginta ferme quam implerentur dies et uidisse
nos et licet absolutionem eius ignoraremus, tamen fratribus indicasse manifestum est.
27
Sev. Minor. 11.5: Maior illico mihi terror adiectus est et nisi in cuiusdam iudaei, nomine Ruben,
ingressus fuissem domum et inde ad matrem propinquam cursu praecipiti conuolassem, nequaquam uim mortiferi
terroris euasissem. 6 Illa, inquam, me exanimem sinu suo confouens et a discrimine pariter et a metu eripuit. 7
Hoc eius somnium ualde clarum est et interpretatione non indiget. 8 Quis enim leo, nisi ille de tribu Iuda, radix
Dauid?. Quae propinqua, nisi illa de qua scriptum est: una est propinqua mea?.

164

El segle V: de la romanitat poltica a la...

2.7. Lescola i la literatura


Hi ha un fet que no podem negligir. Sovint sha conrat ms la histria de les guerres
que la de la cultura. Per a lantiguitat balerica disposam de poques informacions duna i
altra manifestaci de la humanitat. Coneixem el nom del comes Litorius, per ignoram
quines foren les seves proeses.
Quant a la cultura, hem assenyalat ja els elements litrgics i musicals, en parlar de
les relacions entre jueus i cristians a Menorca. Hem dafegir que per aquesta illa corrien
exemplars de les Escriptures, que eren en mans dels jueus i dels cristians. s ben cert que,
com llegim en els autors antics, eren moltes les persones que no sabien de lletra. Per les
prctiques litrgiques jueves, calcades pels cristians en la part de la litrgia de la Paraula, a
la celebraci eucarstica, aix com a les catequesis baptismals, es fonamentaven en una
exegesi acurada dels textos. Josep Sastre Portella ens ha donat una mostra de la manera
com el bisbe Sever era ben informat dels corrents dinterpretaci bblica, sobretot
dinspiraci africana.28
Daltra banda, Consenci es preocupava de les qestions controvertides, i va rebre
una invitaci de sant Agust per tal que ans a corregir a Hipona els cdexs bblics dels
quals disposava, que devien ser bastant corruptes.29
Submergit en els afers teolgics, Consenci demostra una curiositat tan forta com
apassionat era el seu integrisme. Ara b, el que ens importa s que fa gala duna cultura
clssica extraordinria i duna capacitat dialctica aguda que va meravellar el bisbe
dHipona.
Fruit daquest apassionament per lortodxia integrista, Consenci cercava per tot
arreu llibres de controvrsia teolgica, que constituren una nodrida biblioteca. Sabem que
li arribaven amb rapidesa els documents papals, coneixia les decisions dels concilis,
possiblement hem dincloure el de Toledo de lany 401, etc. Vora aquesta temtica
religiosa, hem de recollir les citacions que fa de Cicer, Virgili, Horaci, Ovidi i, ms
encara, sab bastir la seva ep 12*, adreada a sant Agust, tot basant-se en un passatge de
Terenci, cas nic, segons H. Marti.30
s evident que, vora una biblioteca, o abans daquesta, hi ha una escola. El cas de
Consenci ens fa pensar que lescola romana fos a la Tarraconense, lloc ms probable de la
seva ptria, que era una escola de qualitat, per a la minoria que hi tenia accs. Podem dir el
mateix de les Balears? Si el bisbe Sever era nadiu de Menorca, haurem de confessar que,
malgrat que el seu estil sigui ms abarrocat, les mostres de la seva cultura clssica i
eclesistica sn notables. Per aix, haurem de reconixer que la Tardana Romanitat
conservava un patrimoni cultural important, i lhavia escampat per tot arreu. s cert que el
preu de lanorreament de les cultures anteriors s incommensurable. Per, per aquelles
saons, no era problema mirar el passat, que devia ser prou desconegut. A nosaltres ens ve
la pregunta sobre la sort daquest patrimoni. Aquell brillant present cultural va poder
resistir la quasi immediata invasi vndala? Direm que s. Aquelles biblioteques, la de
Consenci, la del bisbe Sever, la cultura hellenstica del jueu Innocentius, i la bblica dell
mateix i dels notables jueus, com Theodorus, fins a quina poca pogu reproduir-se? Un

28

La Carta de Sever de Menorca. Anlisi de les principals citacions bbliques, Ma 2000.


Orgens del cristianisme, I, pgs. 184-186.
30
MARTI, H. Citations de Trence. Problemes et signification des exemples de la Lettre 12* de Consentius
Augustin, Les Lettres de Saint Augustin dcouvertes par Johannes Divjak. Communications prsentes au colloque
des 20 et 21 Septembre 1982, Pars 1983, pg. 248. Vid., tamb, Orgens del cristianisme, I, pgs. 226-228.
29

165

Josep Amengual i Batle

altre cop la resposta queda dins el vent. Ms que a un trencament, pens que hem datribuir
lexplicaci de la sort daquella cultura a un esllanguiment, no sabem si constantment
progressiu, o si hi hagu poques en les quals va rebrotar per tornar vers la decadncia.
Aquest esllanguiment s el que ens podria explicar com, a finals del segle IX, el
bisbe Servusdei de Girona va demanar que els papes confirmassin els seus drets sobre
Mallorca i Menorca. Hi alludir de rampellada ms endavant. Aquest fet, crec, solament
sexplica si a les Balears ja no hi havia capacitat per formar un presbiteri suficient, de
manera que en sorts el bisbe propi, com era la prctica cannica secular. El mateix
Carlemany havia de recular davant la protesta de les esglsies a les quals imposava un
bisbe for. Si a les Balears hi hagus hagut bisbes, com a lantiguitat, no sentendria com el
duna seu no metropolitana volgus exercir drets de propietat i de jurisdicci. Una altra
vegada hem travessat la barrera que ens endinsa en lEdat Mitjana.

3. DEL PODER ROM AL VNDAL


3.1. El trencament del poder rom
Segons els escrits que coneixem, Consenci i Sever, assabentats ambds de les
incursions germniques a la Tarraconense, no besllumaven la fi de la lex romana a les
Balears. Va transcrrer solament un quart de segle desprs de les seves produccions
literries, i el vndal Genseric, des de Cartago, va arrabassar les Illes del ja poltic rom.
Devia ser per la primavera de lany 455.31
Ara b, si consideram que lEsglsia catlica es va constituir en dipositria del
patrimoni de la societat romana i que en moments de crisi, en les pregries litrgiques, la
comunitat pregava per la pau i la tranquillitat i, fins i tot al segle VI, hom suplicava que
Du allunys els enemics del nom rom, que eren els pobles germnics, hem de suposar
que, a les Balears, lalta clerecia devia lamentar les noves situacions i el fet de sentir-se
dominada per poders brbars. Per de les aliances i lluites contra els vndals no en sabem res.
Fruit de la conquesta, les ruptures que podem comprovar sn la de caire poltic i la
religiosa. Roma deixava de ser el centre de poder al qual es giraven les Balears, que
comenaren a ser regides des de Cartago. Dall el rei vndal escampava una poltica
religiosa hostil al catolicisme. Tal vegada per aix hi hagu ms motius per pregar per la
continutat del nom rom.
s possible que la pressi poltica fos ms feble que la que exercia lemperador, car
els invasors no disposaven de suficients efectius per implantar una maquinria
administrativa com la romana. Ms feble degu ser la fiscalitat. A la Tardana Romanitat
havia esdevingut gaireb insuportable per als petits propietaris i per als mercaders. Tamb
hem de comptar que els potentiores i els funcionaris romans ms poderosos degueren emigrar. La conquesta vndala degu atenuar una mica la pressi fiscal, car la minsa representaci del nou poder a les Balears difcilment pogu aconseguir una implantaci efica.
Per altra banda, hem de comptar una immigraci de catlics, provinents de lfrica.
Sense ells ens seria difcil explicar la construcci de les basliques illenques, sobretot a
Menorca i a Mallorca. Tot i el mite del vandalisme,32 mentre no hi hagi proves ms clares
en contra de part dels arquelegs, hem de pensar que les construccions dels temples que

31
32

166

Vid., Orgens del cristianisme, I, pgs. 292-294.


Ibdem, pg. 298.

El segle V: de la romanitat poltica a la...

coneixem corresponen estilsticament, en bona part, al perode vndal.33 I aquesta


immigraci completa lexplicaci de la manera com els models basilicals africans
simplanten amb tanta profusi a les Balears. Som davant una consolidaci del catolicisme,
tan vigors ja des de la primeria del segle V.
Ara b, quan parlam de ruptura poltica, hem de reconixer-li un abast molt ms
llarg que el que ens faria pensar en les conseqncies immediates que suposa un canvi de
senyor. En aquest cas no es tractava dun reemplaament de dinastia, per fortes que en
siguin les seqeles. En aquelles circumstncies es va tractar duna ruptura dins lespai
rom, que va reorientar el futur de les Balears i les va mantenir fora del mn hispnic, fins
al segle X. Aquest mig millenni no s de cap manera un temps perdut i sense histria. s
gaireb un 25% del temps histricament documentat, fins ara, a les Balears. Poc
documentat, solament si el comparam amb lpoca tardomedieval i amb les segents.
Labundor dels textos medievals, que a certs historiadors del mn antic ens aclapara, pot
generar un miratge malalts fins al punt que no ens acostem a la histria escrita si no lhem
bastida amb el suport de gavelles de pergamins.
Pens que el poble de les Balears daquests quatre segles i mig era tan digne com el
de les poques documentalment ms lluminoses. El poble dels mosaics baslicals havia
assolit una cultura notable, era densament cristi; quan va tenir-ne oportunitat va
desenvolupar institucions de govern autnomes i, en certs moments, veiem que els seus
magnats realitzen una certa poltica exterior en defensa de les Illes. Sn diverses
manifestacions de lorganitzaci dun poder propi a les Balears, que sembla que va ser
fora actiu i tamb efica en poltica exterior. No cediren a les pressions foranes que
exercien els musulmans.34 I, almenys als primers segles, era obert al comer diguem-ne
internacional. Cada vegada devia reduir-se ms aquest tipus dintercanvi. Per el dia que
els numismtics podran sistematitzar les troballes que els depredadors de lor i largent no
hagin escarabotat, veurem com basliques, castells bizantins, ports de mar, etc., eren ms
actius que el que podem besllumar. Almenys no passaven per uns temps morts.
Com ho he repetit en diverses ocasions, va ser la conquesta vndala la que va fer
retardar dos segles la conquesta musulmana, en comparaci amb la de la Pennsula, perqu
va desenganxar les Balears del continent. La intervenci de Carlemany (798),35 lexpedici
normanda (869),36 les butlles dels papes Forms (891) i Rom (897) diuen qualque cosa
sobre aquesta poca. Que aquests esdeveniments pertanyen a lpoca bizantina s cert, per
si els bizantins arribaren a les Balears, va ser perqu emprengueren una operaci militar de
simple liquidaci del regne vndal. Les Illes no entraven en lobjectiu central de Justini i
de Belisari.
Si hem alludit a la ruptura religiosa, ara s el moment de matisar-la. s cert que els
vndals practicaven i imposaren sense xit la confessi arriana, s a dir, aquella forma de
veure Jesucrist no com a Du, sin com un home privilegiat per Du. Sabem que
perseguiren els catlics a lfrica del Nord, emprant els mateixos mtodes que els
emperadors aplicaven als heretges, s a dir als arrians, la qual cosa erosionava els
arguments dels bisbes catlics, quan pretenien defensar-se de la persecuci del rei arri.

33
34
35
36

Ibdem, pgs. 304-314.


Ibdem, pgs. 441-453, 453-460.
Ibdem, pgs. 453-463.
Ibdem, pgs. 466.

167

Josep Amengual i Batle

Amb tot, s ben dubts que a Mallorca la persecuci religiosa tingus greus
conseqncies. No disposava el rei de la maquinria adequada. Els bisbes de les tres illes
figuren en les llistes que recorden que varen ser convocats a la Conferncia de Cartago de
484. Llur participaci no passa de ser una probabilitat fora segura. Per no podem afirmar
que patissin una persecuci especial. Ni Vctor de Vita en parla, ni a lesmentada llista hi
ha cap anotaci, que faci pensar en una tortura, deportaci, o cosa semblant. En canvi,
daltres bisbes consta quina mena de persecuci patiren.
La novetat daquests esdeveniments consisteix en el fet que coneixem el nom del
primer bisbe dEivissa, Opili, i del de Mallorca, que s lnic que coneixem de
lAntiguitat, Elies.37
3.2. La cultura romana perdura
He observat uns efectes del fet que el poder sobre les Balears ja no fos el rom sin
el vndal. Per, en la vida quotidiana, els romanobalears no degueren percebre gaire
conseqncies. s ben possible que el poble menut de linterior de les Illes ni sen tems.
Sembla que la producci econmica, en tots els sentits, va mantenir el ritme de
sempre i les relacions amb lexterior no varen mancabar tant com sha pensat. Hi ha
arquelegs que han observat com Cartago va conixer una expansi en el comer amb
lOrient, de manera que la presncia dmfores daquella procedncia, a qualque indret
dfrica del Nord, hauria passat de ser un 10%, a principis del segle V, a un 25-30% al cap
dun segle i la moneda vndala, al seu torn, lhan trobada present a tot arreu de la
Mediterrnia.38
La llengua, a les Balears, segu essent la que havia imposat Roma. I aix perdur
fins que lrab la va suplantar per complet, de manera que no es pot parlar duna llengua
mossrab a les Balears.39 Si el llat va perdurar, els textos antics conservaven llur validesa,
per la qual cosa un tipus descola, per elemental que fos, degu perdurar i una mena de
cultura literria es va conservar. Tamb qualque llibre, produt als ports amb els quals hi
havia comer, podia arribar a les Illes. Com sanava transformant el llat a cada illa s una
altra incgnita; per les diferncies del catal actual que hi observam no depenen de les
transformacions lingstiques illenques, sin que sn ben paleses a partir de les llistes
sobre les diverses repoblacions medievals per contingents sobretot catalans.
Tamb degu prosseguir el contacte dels bisbes illencs amb qualque esglsia de la
Mediterrnia. Ja hem dit que no creiem ni que els bisbats balears sadscriguessin a una
provncia eclesistica forana, ni tampoc els temps permetien un desenvolupament de
lestructura metropolitana a les Illes.40 Hem de parlar duna continutat en aquest aspecte
eclesistic institucional; per en to menor, com en altres vessants de les relacions exteriors.

37

Ibdem, pgs. 322-323.


HODGES, R.; WHITEHOUSE, D. Mohammed, Charlemagne and the Origins of Europe. Archeology and the
Pirenne Thesis, Nova York 1983, pgs. 27-28; J. Roug, en canvi, considera que la Mediterrnia occidental
menava una vida gaireb morta. Cfr. Orgens del cristianisme, I, pg. 301.
39
BURNS, R. J. El regne croat de Valncia. Un pas de frontera al segle XIII, Valncia 1993, pg. 137.
Lautor no creu que a Valncia hi sobrevisqus cap comunitat mossrab, per la qual cosa, a la introducci
bibliogrfica, pg. 701, diu: No mhe pres la molstia dincloure aquesta curiositat. Creiem que, amb ms ra,
hem de pensar el mateix de les Balears, ms fcils dassimilar. Al s. XII els pisans i els catalans no sembla que en
trobassin cap resta.
40
Cfr. Orgens del cristianisme, I, pgs. 422-438.
38

168

El segle V: de la romanitat poltica a la...

4. DEL DOMINI VNDAL A LA LLARGA EDAT MITJANA BIZANTINA


La dinmica de reconstrucci de lImperi rom que va imposar un sector de la cort
de Constantinoble i la poltica exterior no gaire prudent del regne vndal varen enfrontar
tots dos poders. Com a conseqncia de la guerra vandlica, el poble germnic, establert al
migjorn de la Mediterrnia, va ser agranat per sempre de la histria per les tropes de
Belisari. Cap pas no sha reconegut hereu daquell fulgurant imperi nord-afric.
Aquesta va ser la passa prvia a locupaci de les Balears, duta a terme per un
subaltern de Belisari, litlic Apollinar, lany 534. Era buida de sentit la pervivncia
independent fora de lImperi bizant dunes illes que havien estat sota dominaci vndala, i
que restaven inofensives i indefenses. Una vintena danys ms tard Justini va conquerir
una franja de la Btica meridional. Possiblement les Balears li varen servir de punt
descala, per no coneixem cap notcia sobre una relaci directa entre ambdues zones
hispniques sota control bizant. Els objectius de la nova conquesta peninsular eren
diversos41 dels de la conquesta balear. Ho reiteram, la conquesta de les Balears no degu
passar de ser una operaci per prendre constncia que shavia tancat el poder de lnic
poble germnic que va conquerir les Illes. Es tractava duna operaci per incorporar un
domini vndal residual a lImperi bizant.42
Desprs de la conquesta de 534, per una constituci de lany 537 les Balears varen
ser incorporades a la provncia Mauritana II, amb capital a Septem (Ceuta). Aix creiem
que hem dentendre la notcia que ens dna Jordi de Xipre a les seves notes geogrfiques
(592-603).43 Segueix la dominaci de les Illes per un poder oriental, com tamb lfrica
continua com lespai ms proper, tot i que coneixem poques dades sobre els possibles
intercanvis realitzats. Possiblement lesllanguiment del poder de Constantinoble a
lOccident, desprs que fos allunyat pels visigots lany 625, deix ben prest desprotegides
les Illes.
No era, a la llarga, una protecci adequada ledificaci duna srie de castells, als
cims de les muntanyes ms esquerpes, que ms tard seran reutilitzats pels musulmans i els
cristians. Aquestes construccions constituen un fet inslit: les Balears, dilles enmig duna
mar romana, shavien convertit en territori fronterer. Era un retorn a lpoca talaitica, per
amb enemics ms perillosos. Dilles desmilitaritzades, esdevingueren bases de defensa,
amb costoses infraestructures, com els esmentats castells, com serien el dAlar, Santueri i,
com ho ha observat Miquel Barcel, segons consta al Llibre del Repartiment, hi hem
dafegir el Qastl al-uyn, etc.44 La militaritzaci de les Balears degu ser molt superior a
la que coneixien en temps romans, quan disposaven dunes prefectures martimes, per no
comparables amb el volum del que exigien els castells bizantins. Per descomptat, aquesta
innovaci va ser un pes molt feixuc per a la poblaci illenca, car era de la terra prpia don
havien de sortir la major part dels diners per finanar aquestes complexes estructures, llur
dotaci personal i la munici.
Una altra alternativa administrativa hauria pogut vincular les Balears a les grans
illes del Tirr, com sembla que hi havia estat de fet en temps dels vndals, per no creiem

41

Vid., p.e., TREADGOLD, W. Byzantium and Its Army, 284-1081, Standford 1995, pg. 17.
Orgens del cristianisme, I, pg. 332.
43
Ibdem, pgs. 340 i II, pgs. 132-133, amb el text grec i la traducci en catal.
44
BARCEL, M. Una fortalesa desconeguda de Mayurqa, LAven 65, nov. 1983, pg. 11 (813). Vegeu,
ms globalment, Orgens del cristianisme, I, pgs. 334-338.
42

169

Josep Amengual i Batle

que hagus consolidat una vida ms esponerosa. La regressi del comer internacional a
gran escala era irreversible. I, quan els bizantins foren desallotjats de la pennsula Ibrica
pels visigots, el servei que les Illes podien prestar com a port de recalada va ser ocis.
Locupaci de lfrica i de la Hispnia continental pels musulmans va acabar amb tota
possibilitat dintervenci bizantina a lextrem occidental de la Mediterrnia. Les Balears
quedaven dins lestat de ms allament de llur histria fins avui.
Aquesta situaci es va convertir en un repte per als romanobalears, els quals, pel
que sabem, crearen una mena dautoritats locals, que les fonts musulmanes qualifiquen de
reis. Sn els personatges convocats pel califa de Damasc vers lany 707.45
Aquesta autoritat illenca degu ser la que a finals del mateix segle VIII, vers el 798,
va recrrer a Carlemany per demanar-li ajut, davant les incursions dels musulmans.
Posteriorment, ser la poltica expansionista dels comtes de Barcelona, guiada pels
interessos dels comerciants catalans, ms consolidats que els projectes de Gnova i Pisa, la
que acabar amb la independncia de les Balears musulmanes.
4.1. Amb tot, perdura la mediterranetat de lespai balear
Amb aquestes indicacions ja he travessat de molt la frontera de lAntiguitat. Si
retornam al temps antic, s possible remarcar que les Balears desenvolupen la vida cada
cop ms esllanguida des de llurs referents mediterranis, s a dir, per relaci amb els pasos
costaners. Ser solament a lEdat Moderna que quedaran sotmeses a una capital
continental, la qual cosa marginar la poltica mediterrnia, que s la que donava vida a les
Illes.
s cert que durant lpoca bizantina els ports de la Narbonesa i de la pennsula
Ibrica perderen accessibilitat, mentre els dfrica en mantenien. Aquest fet ens explica
larribada de numerari bizant fins a un moment fora tard.
Les expressions religioses seguien sent les del cristianisme, amb menys conflictes
amb els papes que no a Constantinoble, per la qual cosa Justini va bandejar a un lloc
indeterminat de les Balears el bisbe Vctor de Tunna.46
Si passam al desenvolupament de les arts, hem de recollir com linflux dels estils
orientals, repastats pels artistes de lfrica del Nord, arriben a les Balears, i daquesta
poca, ultra qualque planta basilical, ens han pervingut una srie desplndids mosaics,
com sn, entre daltres, el des Forns de Torell i de lilla del Rei de Menorca i el de Son
Peret i de Son Fadrinet de Mallorca estudiats per M. Orfila i F. Tuset.
Aquesta continutat sembla que implica altres mbits de la pastoral, com sn ara els
aspectes litrgics, les formes dexercir la caritat. Aquesta afirmaci troba el suport en el fet
que les basliques, construdes en la segona part del segle V i dins el segent, no sn
interessants solament pel moment en qu les varen aixecar, sin que llur utilitat pogu
perdurar per segles. El que ja no sabrem precisar-ne s la durada, la qual cosa ens obliga a
assegurar que les comunitats que les varen bastir ja eren consistents en aquell moment. Ara
b, encara que sigui ms difcil de documentar arqueolgicament, no s menys important
fitar la mirada en la durada daquests edificis i en els serveis que shi prestaven. Els que les
edificaren no ho feren per a un curt termini. Per aix, creiem que hem de tirar una lnia en
el temps que no es trenca fins ben entrat el segle X, una vegada que els musulmans ja

45

Vid. la discussi de diverses interpretacions que ha rebut aquest esdeveniment, a Orgens del cristianisme,
I, pgs. 441-453, especialment les de Guillem Rossell-Bordoy i Miquel Barcel.
46
Orgens del cristianisme, I, pg. 344, cfr. 347.

170

El segle V: de la romanitat poltica a la...

entraren en la fase de la imposici de llurs lleis i religi, desprs de la poltica suau dels
primers decennis de locupaci. Tal vegada, el fet que no ens consti la transformaci de
cap baslica en mesquita ens podria induir a pensar que aquells edificis es trobaven en una
fase de notable decadncia.
La vida monstica es va mantenir. Si perdem el fil de la vida dels monjos de
Menorca, ens surt a cam el del ben documentat monestir de Cabrera. A finals del segle VI
devia ser ja un monestir antic, car havia passat el temps suficient perqu els objectius
monstics originals es desvirtuassin, i els anacoretes menassin una vida sotmesa a diversos
crims, com escrivia Gregori el Gran al defensor Johannes.47

5. A TALL DE CLOENDA
Aquest subtitolet sovint s una expressi elegant per tancar un acurat discurs
literari. Ara em serveix perqu el lector menys avesat en les qestions de la Tardana
Romanitat no caigui en el desencs. Les conclusions que podem extreure en general sn
poc consistents. s que el mn balear daquella poca desvetlla un apassionament semblant
al de qui cerca esclata-sangs per la tardor. Hi ha uns agres arqueolgics, com poden ser els
turonets coberts de terres i ullastres, que poden sorprendre amb una troballa que illumini
tot el paisatge escassament arborat dels segles VII-IX. En un terreny menys aspre ha
aparegut la baslica de Son Fadrinet vegeu T. Ulbert en aquest dossier; sembla que a
qualque pujol encara nhi ha una altra, almenys, per excavar. Les ciutats episcopals serven
amagades llurs basliques en el subsl. Les excavacions del monestir de Cabrera,48 pel que
sembla, desvetllen aspectes de la vida dels segles passats fora sorprenents.49
No est dit que siguin impossibles descobertes de caire documental, com la de fa un
quart de segle llarg, per obra de Johannes Divjak, que va exhumar dues peces epistolars de
Consenci.
De tota manera, cal esperar encara molt ms dels arquelegs i dels qui poden fer
possible una arqueologia digna de les Balears, amb la qual puguem enriquir la nostra
coneixena, dun mn lluny, per que s nostre. Sobre el frgil teixit de les dades
disponibles s incmode de parlar amb seguretat de les ruptures i de les continutats. Amb
tot, una descripci sumria com la present, bastida des de langle de la documentaci
literria dpoca cristiana, no sembla ociosa.
All que queda ben clar s que la societat cristianitzada que coneixem a la primeria
del segle V, en la seva estructura interna, en els seus valors religiosos i culturals i els seus

47
Ibdem, pgs. 392-394. Noves excavacions ens han exhumat restes molt interessants que, de moment, hem
destudiar amb uns altres objectius.
48
Esper la publicaci de M. RIERA RULLAN, car el que anunci, La cermica del Pla de ses Figueres. Noves
dades del monestir de lIlla de Cabrera (Illes Balears), VI Reuni dArqueologia Cristiana Hispnica. Les ciutats
tardoantigues dHispnia: Cristianitzaci i topografia, Valncia, 8-10 de maig de 2003, pgs. 91-92 s prou
engrescador.
49
En una inefable PW, produda per qualque promotor de turisme a qualsevol preu, acab de llegir que els
monjos del segle VI, de Cabrera, ballaven despullats. Devia ser a lestiu. La missiva de Gregori el Gran tenia
presents afers ms preocupants que els que interessen als promotors de turisme destructor, que no ens diuen qui
finanava lespectacle i don sortien els curiosos. Sembla que, en una illa quasi erma, els arquelegs descobreixen
un mn ms apassionant que el de les danses masculines en pl.

171

Josep Amengual i Batle

smbols, en la seva producci econmica, al cap dun segle havia canviat poc. Per altra
banda, cap a lexterior, shavia redut lespai assequible, perqu lOccident shavia
fragmentat en unitats poltiques noves, sovint enfrontades. Vists els canvis poltics en
diacronia, aquells trasbalsos poltics adquireixen un abast que de cap manera era assequible
a la vista dels vandalobalears o dels bizantinoillencs. Per aix, creiem que per ms que les
Balears canviassin de centre poltic, varen mantenir lestructura cultural caracterstica de la
Tardana Romanitat, en tots els seus eixos, i seguiren sent per segles una societat
cristianitzada. Aquesta complexa identitat cultural va ser per segles leix que en vertebrava
la personalitat que les distingia daltres pasos, malgrat la titularitat poltica bizantina sobre
les Illes fos llunyana i insignificant.

172