Sistema de Detecció de L'hipotiroïdisme I L'hipertoroïdisme

TREBALL DE RECERCA
SISTEMA DE DETECCI DE
LHIPOTIRODISME I LHIPERTIRODISME
Laura Aurich Serra
Curs: 2n Batxillerat
Nom del tutor: Miquel Font
Data de lliurament: 15/12/16

El diagnstico no es el fin,
sino el comienzo de la prctica.
Martin H. Fischer.
La realitzaci daquest treball ha estat possible grcies a les farmcies

Conejero i Elisabet Baleri que mhan ajudat a aconseguir una mostra prou
significativa pel treball de camp basat en enquestes, juntament amb lHospital
Josep Trueta. Tamb vull agrair la participaci del Doctor Marcos especialitzat
en endocrinologia. Finalment esmentar al meu tutor de treball de recerca
Miquel Font i donar-li les grcies per totes les ajudes proporcionades durant el
transcurs i levoluci del projecte. Sense els esmentats, el treball no hauria
estat possible.
Grcies.
ndex:
1. Introducci ....................................................................................................................... 2
2. Hiptesis i objectius........................................................................................................ 3
3. La glndula tiroides ........................................................................................................ 4
3.1 Histria de la glndula ............................................................................................ 5
3.2 Anatomia.................................................................................................................. 6
3.3 Exploraci de la glndula ....................................................................................... 8
4 Trastorns de la glndula .............................................................................................. 10

4.1 Hipertirodisme ...................................................................................................... 10
4.2 Hipotirodisme ....................................................................................................... 11
5 Treball de camp ............................................................................................................ 14

5.1 Recerca de pacients ............................................................................................. 14
5.2 Enquestes inicials ................................................................................................. 15
5.3 Resultats de les enquestes .................................................................................. 15
5.3.1 Preguntes comunes ...................................................................................... 16

5.3.2 Preguntes especfiques ................................................................................ 18
5.4 Creaci del formulari final .................................................................................... 22
5.4.1 Assignaci de pesos ..................................................................................... 22

5.4.2 Percentatges finals........................................................................................ 30
6 Conclusions i valoraci ......................................................................................... 32
7 Webgrafia i bibliografia................................................................................................. 34
7.1 Webgrafia .............................................................................................................. 34
7.2 Bibliografia ............................................................................................................. 35
8. Relaci de documents ..................................................................................................... 35

8.1 Memria: sistema de detecci de lhipotirodisme i lhipertirodisme..................... 35
8.2 Annexos ...................................................................................................................... 35
1
1. Introducci
En lactualitat sembla que la glndula tiroides i els problemes que pot patir
aquesta no tenen molt de ress. Tot i aix, ltimament sha observat que les
diferents complicacions que pot patir aquesta glndula, provocant que es
desenvolupin malalties com dhipertirodisme, dhipotirodisme, o el cncer de
tiroides, van en augment.
Ms dun 10% de la poblaci mundial 1 pateix trastorns mltiples de tiroides i

ms de la meitat daquests pateixen hipotirodisme, el ms freqent dels
trastorns daquesta glndula. En base a tot aix, els estudis revelen que el
50%2 de la gent que pateix hipotirodisme o hipertirodisme ho desconeix, ja
que els seus smptomes es poden confondre amb altres malalties.
Tot el que he esmentat anteriorment s, en part, el que mha motivat a fer el

treball de recerca relacionat amb la detecci de lhipotirodisme i
lhipertirodisme. El que intento amb aquest projecte s cercar un mtode el
mxim fiable possible amb el qual es pugui detectar o si ms no alertar del risc
a patir una possible afecci a la tiroides a partir dels smptomes que aquesta
pot presentar.
Per fer-ho el ms fiable possible, en el treball de camp senquestaran 25

persones amb hipertirodisme i 30 amb hipotirodisme. Les enquestes
principalment consistiran en preguntes sobre els smptomes que els provoca
patir cada una de les malalties. Daquesta manera podr detectar la
repercussi de cadascun dels smptomes i crear una frmula de detecci
segons uns percentatges que assignaran ms pes als smptomes amb ms
repercussi i menys pes als altres. Lobjectiu ser aconseguir fer un informe
final personalitzat, que pugui determinar la probabilitat que hi ha de patir o no
una de les malalties.
1
Segons la font: http://www.elmundo.es
2
Segons la font: http://www.elmundo.es
2
2. Hiptesis i objectius
Com ja he esmentat, lobjectiu principal del treball s:
O1: Aconseguir un mtode de pronosticaci, un sistema per tal de

detectar el percentatge de possibilitats que hi ha de patir hipotirodisme
o hipertirodisme, a partir dels diferents smptomes que sorgeixen amb
cada una des les dolncies.
Per aconseguir aquest objectiu, caldr assolir objectius secundaris com:
O2: Esbrinar quins sn els smptomes ms influents en cada una de les

malalties i per tant identificar quins shan de tenir ms en compte a
lhora dexplorar la glndula tiroides per detectar-hi una possible
alteraci.
O3: Trobar tamb els smptomes menys influents i que prcticament no
es pateixen quan tenim un dels trastorns que treballarem.
Per assolir-los procurar determinar quins han estat els smptomes ms

comuns i menys en el cas dels nostres enquestats, procurant discernir leficcia
de la medicaci, en els casos que es mediquin, per tal que no alteri els
resultats.
A lhora de plantejar les enquestes, shan tingut en compte unes hiptesis que
suposo certes i pretenc corroborar amb la meva recerca. Aquestes sn:
H1: Lhipotirodisme i lhipertirodisme sn les afeccions tirodals ms

comunes.
H3: Sn malalties molt ms comunes entre les dones que entre els
homes.
H4: Els antecedents gentics i familiars que poden haver influt al
desenvolupament duna de les afeccions.
H2: Les afeccions de tiroides sn tan difcils de detectar en algunes
persones ja que es manifesten de maneres diferents.
3
3. La glndula tiroides
La tiroides s una glndula endocrina3 situada just a sota de la nou dAdam4.

Est formada per dos lbuls que rodegen la trquea. Parlem de la tiroides com
a glndula endocrina ja que t la funci de sintetitzar tres tipus dhormones que
serveixen per la regulaci i el funcionament correcte del metabolisme.
El seu nom sassocia a dues de les tres hormones que t la funci de produir,
tiroxina (T4) i triiodotironina (T3). Aquestes dues hormones sn sintetitzades
per les cllules tirodals. Tenen la funci de regular el metabolisme i sn
responsables del creixement i la maduraci de lorganisme. Principalment estan
formades per iode, lencarregat de regular la sntesi de les dues hormones. A
part de les dues hormones tirodals, a la tiroides hi trobem una tercera hormona
anomenada calcitonina, que t la funci de metabolitzar el calci i ajuda a la
mineralitzaci dels ossos.
Darrere de la tiroides trobem les glndules paratirodals. Aquestes sn quatre

glndules encarregades de sintetitzar la parathormona (PTH), una hormona
reguladora del calci a la sang i del metabolisme del fosfat. Especficament s
lencarregada daugmentar la concentraci de calci a la sang en el cas que nhi
hagi un dficit, a diferncia que la calcitonina, que hem nomenat anteriorment,
que el redueix si nhi ha en excs.
La glndula tirodal i la seva producci

dhormones s controlada per dues
glndules del cervell, lhipotlem i la
hipfisi. Aquestes dues estan
connectades entre si per lanomenat
tronc hipofisari o cerebral. Es troben a la
base del cervell, concretament sota el
tlem5. Les dues glndules
3
Glndules encarregades de fabricar unes substncies anomenades hormones, que tenen la funci de
regular el funcionament dalguns rgans com el cor, el fetge o els ronyons.
4
Prominncia que forma el cartlag de la glndula tiroides a la part inferior del coll. Sol ser ms
pronunciada en els homes.
5
Nucli situat a la base del cervell amb la funci de filtrar la informaci que arriba dels receptors sensitius
com el gust, el tacte, loda...
4
sencarreguen de sintetitzar unes hormones que estimulen el funcionament de

la tiroides. Lhipotlem segrega una hormona que, quan s detectada per la
hipfisi, fa que automticament produeixi la hormona hipofisria anomenada
tirotropina (TSH) que estimula la tiroides. La glndula comena a sintetitzar les
hormones tirodals, entre aquestes la tiroxina (T4), i quan nhi ha un excs a la
sang lhipotlem sactiva tornant a iniciar tot el desenvolupament. Tot aquest
procs el podem observar detalladament a la Imatge 2 que trobarem a
continuaci.
3.1 Histria de la glndula
La glndula tiroides, com hem dit, la trobem situada a la part inferior del coll,
sota la pell. Com podrem observar a la imatge 4, la forma que t ens pot
recordar a una papallona que envolta totalment la laringe 6. Aquesta forma
particular, fa pensar que la seva tasca s de protecci, s a dir, que fa la funci
6
s un conducte que sestn des de la base de la llengua fins a la trquea i t les principals funcions de
protegir mentre engolim els aliments i ajudar amb el procs de respiraci, entre altres funcions.
5
dun escut. Per tant el nom daquesta glndula el relacionem amb el mot grec
thyreoeides, que vol dir escut.
A lantiga Grcia, Gal ja va

detectar la tiroides a partir de
disseccions danimals, per no
la classificava com a glndula
sin com a una cartlag de
protecci. Tamb sabem que
posteriorment alguns
personatges del Renaixement
itali com Leonardo Da Vinci,
van fer algunes obres on shi
situava la tiroides com a dues glndules separades als laterals de la laringe.
Podem observar-ho en la Imatge 3 que correspon a un dibuix anatmic de
Leonardo Da Vinci on situa al lateral del coll un cartlag arrodonit que correspon
a la glndula tiroides.
Va ser al 1656, quan lanatomista Thomas Wharton va identificar la tiroides com

a glndula per primera vegada ja que va descriure els seus descobriments
sobre la glndula en la seva obra Adenographia. Al 1776 Albrecht von Haller,
va descriure la tiroides com a una nica glndula per sense listme, i
desconeixia totalment les seves funcions reals, ja que creia que servia
principalment per la lubricaci de la laringe, que era un petit emmagatzematge
de sang per al cervell o que simplement tenia una funci esttica per al coll
femen.
No va ser fins el s. XIX que es va descobrir la tiroxina (T4) que es va classificar

com a hormona tirodal.
3.2 Anatomia
La tiroides, s un rgan mig simtric situat sota al cartlag tirodal del coll i dna
la volta a la trquea sobreposant-se a la laringe.
6
Aquesta glndula est protegida per dues cpsules, una dinterna que est
totalment en contacte amb la tiroides i que ajuda a que la tiroides es mantingui
en el seu lloc, i una cpsula externa que saferra a la capa de teixit on hi trobem
els vasos tirodals.
Una glndula tirodal adulta pesa de

25 a 30 grams i mesura
aproximadament 7 centmetres
daltura i 3 dample. T un color gris
rosat i la seva forma s similar a una
papallona, tal i com podem observar a
la imatge 4.
Est formada per dos lbuls amples

units per una part ms estreta
anomenada istme. Els dos lbuls
laterals estan formats per follicles7,
que estan envoltats per una capa de
cllules folliculars. Aquestes
cllules tenen un receptors que els hi
permeten detectar la tirotropina creada per la hipfisis. Cada cllula follicular
est rodejada per una capa on hi trobem cllules C, encarregades de
sintetitzar la calcitonina.
Tota la glndula s rica en capillars, vasos sanguinis i artries que envolten les
cllules folliculars. Finalment trobem el lbul piramidal que noms el tenen un
50% de les persones i es ramifica de listme cap al cartlag tirodal.
7
Son unes petites parts a les que es redueixen els lbuls. Estan envoltats per glndules folliculars i
farcits duns materials proteics anomenats colloides.
7
3.3 Exploraci de la glndula
Detectar una possible afecci a la tiroides pot ser complicat pel simple fet que
els smptomes que les mostren sn molt comuns en la majoria de malalties i en
molts casos ni es noten. Tot i aix, les proves mdiques per refutar o no les
opcions de tenir alguna alteraci a la glndula varien depenent del tipus de
malaltia que estem patint.
En la majoria dels casos com a mtode de diagnosi sutilitzen anlisis de sang,

ja que els problemes ms comuns a la tiroides sn desequilibris hormonals, i
amb un simple anlisis es poden observar els nivells a la sang de les diferents
hormones que la glndula produeix i, per tant, detectar-ne aquests
desequilibris.
Una altre prova molt com s la proba del TSH. El TSH, com ja hem dit
anteriorment, s lhormona que sencarrega destimular la tiroides. Aquesta
hormona s segregada per la hipfisis. Per poder detectar la malaltia sobserva
la quantitat de TSH que hi ha a la sang. Si els resultats ens desvelen que nhi
ha nivells massa alts vol dir que la hipfisis esta demanant a la tiroides que
fabriqui ms hormones de les necessries, per tant, ens trobem en un cas
dhipotirodisme ja que la hipfisis detecta menys hormones tirodals de les
necessries. En el cas contrari trobarem manca de TSH a la sang i per tant
estarem davant dun cas dhipertirodisme. Aix doncs, aquesta s una bona
prova diagnstica, tot i que noms serveix per detectar el funcionament massa
accelerat o pausat de la glndula, i no altres dolncies.
Aquestes dues proves sn les ms comunes per detectar els desequilibris

hormonals que pot provocar la tiroides, juntament amb la prova del iode.
Aquesta darrera prova no s molt comuna, i serveix per detectar si la quantitat
de iode que hi ha a la sang s correcte, ja que la tiroides s lencarregada
dextreure el iode suficient per continuar produint hormones. Si trobem un
desequilibri en ens nivells de iode a la sang possiblement s degut a una
afecci a la tiroides.
8
Trobem altres dolncies com el boci8 o els nduls tirodals que no alteren
lequilibri hormonal. En aquests casos es necessiten proves dimatge com
ecografies per poder avaluar la malaltia.
Imatge 5: comparaci de tiroides sana amb

tiroides amb boci.
8
s un smptoma provocat pel mal funcionament de la glndula. Consisteix en un augment duna part de
la tiroides. En el cas que afecti a la glndula sencera sanomena boci difs.
9
4 Trastorns de la glndula
4.1 Hipertirodisme
L hipertirodisme s una de les afeccions tirodals ms comuna. Tal com diu el

seu nom, aquesta malaltia provoca una hiperproducci dhormones tirodals.
Per tant, ens trobem amb una secreci permanent i irrefrenable dhormones
que provoca un hiperfuncionament de tot el metabolisme, s a dir, saccelera la
producci de calor, el ritme cardac, la combusti de grasses, etc. En la majoria
dels casos s crnica.
El que ens trobem amb aquesta alteraci de la tiroides s que la glndula no

respon a la presncia de baixes quantitats de TSH a la sang i continua
segregant hormones sense mesura.
Lhipertirodisme s fora menys freqent que lhipotirodisme. Ambdues

afeccions sn ms comuns en les dones i, a mesura que augmentem dedat, hi
ha mes perill de patir-les.
Pel que fa a les causes de l hipertirodisme,

la ms comuna s lanomenada malaltia de
Graves-Basedow, nom degut al primer
metge irlands que la va detectar. Aquesta
malaltia la podem trobar tant en homes com
en dones, per les ms afectades sn les
dones durant la seva edat reproductiva a Imatge 6: Malaltia de Graves-
Basedow
causa de lexcessiu funcionament de la
glndula. Aquesta s la varietat ms freqent dhipertirodisme ja que sorigina
a causa dels anticossos. Aix passa perqu aquests sn els encarregats
destimular la glndula, i quan alg pateix la malaltia de Graves, els anticossos
fan que es desenvolupi una segregaci desmesurada de T3 i T4. Els llocs on
ms afecta la malaltia de Gaves sn la pell de les cames i als teixits dels ulls,
els quals fa que sinflamin de manera desorbitant.
10
Tot i aix tamb hi poden haver altres causants de lhipertirodisme apart

daquesta malaltia. Alguns daquestes sn una gran ingesta de medicaments,
un tumor hipofisari, tiroditis, els nduls tirodals o antecedents gentics.
Pel que fa als smptomes, els ms comuns van totalment lligats amb
lacceleraci del metabolisme de base en general per tant sn bastant obvis.
Els ms freqents sn:
Augment de la glndula tirodal

Prdua de pes sense motiu aparent
Augment de la gana
Intolerncia a la calor
Palpitacions i ms pulsacions del que s normal
Tremolors a les extremitats
Diarrea
Debilitat muscular
Problemes oculars (a causa de la
pressi alta o de la malaltia de
Graves)
Alteracions de la menstruaci o
esterilitat Imatge 7: Glndula tiroidal sana i glndula tiroidal
afectada per l'hipertirodisme
Nerviosisme i insomni
Cal tenir en compte, per, que a cada persona la malaltia lafecta duna manera
diferent i ens podem trobar que molts daquests smptomes no es pateixin,
sobretot quan es detecten en persones ms grans, ja que en aquest cas els
smptomes sn provocats ms subtilment i la majoria de vegades no es
relacionen amb cap afecci tirodal.
4.2 Hipotirodisme
Lhipotioridisme s tamb una disfunci de la glndula tiroide. Actualment i des

de fa ja temps, s la malaltia tirodal ms comuna amb diferncia com ja hem
esmentat. En aquest cas la malaltia provoca un gran alentiment del
metabolisme, que el veiem reflectit en fatigues i augment de pes, entre daltres
smptomes. Tot i que hi ha excepcions en les que els smptomes sn molt
11
subtils. Com en dlhipertirodisme, tamb s una malaltia crnica per la que

thas de medicar durant tota la vida.
En aquest cas, contrriament a lexplicat anteriorment, ens trobem un

alentiment de la glndula en qesti. Aix s perqu la tiroide detecta una gran
quantitat de TSH a la sang i aix fa que disminueixi la seva producci
dhormones tirodals (T3 i T4).
Com ja hem esmentat s una malaltia molt ms comuna en les dones ja que
moltes vegades sorigina en moments dun gran funcionament hormonal, que el
podem trobar en moments com lembars, ladolescncia o linici de la
menopausa.
La principal causa que trobem del desenvolupament dhipotirodisme s la que

sanomena Tiroiditis de Hashimoto. En aquest cas, sembla que el cos no
reconegui la tiroides com a una part dell mateix i la comena a destruir evitant
la producci dhormones. Aquest tipus dhipotirodisme s com en dones
premenopusiques.
Com ja he esmentat una altra causa molt com daquesta disfunci s donant a
llum, que causa la que anomenem Tiroiditis Pospart. Aix passa a causa del
gran esfor que ha hagut de fer la dona durant lembars per produir les
hormones suficients fent que quan sacaba lembars es produeixi un
alentiment de la glndula.
La malaltia tamb pot ser a causa de radiacions, dabsncia de iode, per culpa
dalgunes operacions especfiques o per ladministraci de liti a partir dalguns
medicaments.
Tot i aix tamb pot ser desenvolupada abans del naixement.
En relaci al que provoca la malaltia, que s un alentiment del metabolisme

complet, podem saber que els smptomes que sorgeixen majoritriament sn:
Augment de pes desmesurat

Cansament i fatiga
Hipersensibilitat a la fred
Sagnat menstrual intens i de llarga durada en les dones
12
Depressions, tristesa i problemes anmics

Rigidesa i dolor a les articulacions
Hipertensi
Restrenyiment o altres dificultats en aquest sentit
Problemes drmics com pell seca o debilitat a les ungles
Caiguda abundant de cabell
Creaci dedemes a causa de la mala circulaci
Enrampaments a les extremitats
Disminuci de la memria o de la capacitat de concentraci
Cal tenir en compte que a cada persona li afecten de manera diferent, i que en
lhipotirodisme es solen experimentar ms smptomes i amb ms intensitat que
a lhipertirodisme.
13
5 Treball de camp
Com ja he esmentat a la introducci, la finalitat del meu treball s aconseguir

un sistema de detecci de les principals afeccions de la glndula tirodal,
lhipotirodisme i lhipertirodisme, a partir dels smptomes que aquestes
produeixen. Per fer-ho han estat enquestades 55 persones que pateixen una
de les malalties.
5.1 Recerca de pacients
Poder enquestar a una quantitat tant gran de gent que pats una malaltia
concreta mha suposat forces dificultats, de manera que he aconseguit les
enquestes per diferents medis.
El primer mtode que he utilitzat per buscar enquestats ha estat a partir de

coneguts. Les enquestes eren enviades per correu i quan les tenien respostes
me les reenviaven. Familiars, amics i familiars damics han sigut essencials per
poder trobar una part important dels enquestats.
El segon medi per qual he pogut aconseguir enquestes ha estat a partir de

farmcies. Durant lestiu vaig deixar enquestes als mostradors de les farmcies
i la gent, annimament i voluntriament, si patia una de les dues afeccions em
responia lenquesta. Anava cada dues setmanes aproximadament a recollir les
enquestes durant lestiu. Les farmcies que van tenir lamabilitat dajudar-me
van ser la Farmcia Conejero i la Farmcia Miralles de Girona i la Farmcia
Baleri de Cass de la Selva. Daqu he extret la major part de les enquestes.
Finalment la resta de les enquestes les vaig aconseguir amb lajuda de

lhospital Josep Trueta de Girona. La informaci dels pacients s confidencial
aix que vaig deixar enquestes a algunes de les infermeres les quals van
enquestar als pacients. Daqu vaig extreure la major part de les enquestes de
dhipertirodisme, que al ser tan poc freqent comparada amb dhipotirodisme
em va suposar una gran dificultat trobar gent. Grcies a les infermeres que em
van ajudar voluntriament vaig aconseguir la quantitat necessria denquestats
per realitzar lestudi.
14
Un cop omplertes les 55 enquestes vaig procedir a fer un buidatge i tractament

de les dades en un document Excel a partir del qual a partir dels clculs
adequats que explicar a continuaci he aconseguit formular linforme final que
facilitar la detecci de tiroides a partir dels smptomes.
5.2 Enquestes inicials
Com ja he comentat han estat enquestades 55 persones, 30 de les quals

pateixen hipotirodisme i 25 que pateixen hipertirodisme. Les dues enquestes
estan adaptades als smptomes que poden sorgir depenent de lafecci que
pateixis. Moltes de les preguntes sn contrries a les dues enquestes ja que
hem de recordar que sn malalties oposades, una accelera el metabolisme
mentre que laltra lalenteix. Aquest fet fa que molts dels smptomes siguin
totalment contraris.
Per poder detectar els smptomes que pot provocar cada una de les malalties
primerament vaig fer una recerca dels ms comuns segons les fonts amb les
que em vaig guiar9. Un cop feta la recerca individual vaig tenir la sort de poder
comptar amb lajuda del Dr. Marcos, metge endocr especialitzat en les
afeccions tirodals. Ell va poder ajudar-me a determinar quins eren els
smptomes ms comuns entre els pacients i, per tant, a escollir els que em
serien ms tils a tenir en compte per realitzar el meu projecte.
Un cop finalitzada la decisi dels smptomes ms adequats vaig procedir a

realitzar els dos models denquesta que respondrien diferents pacients de
forma annima per poder determinar el pes de cada smptoma en cada una de
les malalties.
A continuaci podem veure el model denquesta que vaig realitzar per a cada
una de les malalties.
5.3 Resultats de les enquestes
Tal com ja he esmentat, les enquestes dhipotirodisme han estat respostes per
30 persones i les dhipertirodisme per 25 persones. Aix ha estat aix per la
9
Les fonts i informacions utilitzades es poden trobar totes a la bibliografia
15
dificultat que a mi mha suposat trobar pacients amb hipertirodisme, fet que
ens mostra el que ja hem comentat anteriorment que lhipotirodisme s molt
ms abundant.
A continuaci trobarem lanlisi de les respostes obtingudes, les quals trobem

representades en els grfics que hi ha als annexos 10.
5.3.1 Preguntes comunes
La principal diferncia que veiem entre els dos models denquesta s que a la
dhipotirodisme es pregunten uns smptomes directament relacionats amb
lalentiment del metabolisme, com el fet dengreixar-se amb facilitat, patir
fatigues i cansaments, etc. Mentre que els smptomes que es pregunten a
lenquesta de hipertirodisme tenen molta ms relaci amb lacceleraci del
metabolisme, com els batecs de cor accelerats, el carcter nervis, etc.
Tot i aix, les enquestes consten dalgunes preguntes que sn iguals en els dos
models i que no sn especficament de smptomes de les malalties. Aquestes
ens han ajudat a determinar algunes qestions que hem valorat de manera
ms subjectiva per que han sigut fonamentals per al desenvolupament dels
clculs i linforme final. Aquestes qestions corresponen a les preguntes 1 i 2
dels dos models i a les preguntes 16, 17 i 18 de les enquestes dhipotirodisme i
a les preguntes 13,14 i 15 de les enquestes dhipertirodisme.
La Pregunta 1 comuna en els dos models, lhem introdut per saber com es va
detectar la malaltia. Aquesta ens ha ajudat a investigar alguns smptomes que
no constaven a la llista11 i tamb ens ha confirmat els sistemes dexploraci de
la glndula ms utilitzats esmentats a la part terica.
Ha estat necessari preguntar ledat en la que sels va detectar dhipotirodisme

o dhipertirodisme, que correspon a la pregunta 2 dels dos models, ja que s
una qesti molt influent i que haurem de tenir en compte en el formulari final.
Hi ha diferents factors sobre els que ledat pot influir. El principal s el gran
funcionament hormonal. Aquest el trobem principalment en ladolescncia o en
10
Els grfics de lhipotirodisme els trobem a lannex II, els de lhipertirodisme estan a lannex III.
11
La llista que trobem en els apartats 4.1 i 4.2 on sesmenten els principals smptomes que es pateixen
amb cada una de les malalties.
16
lembars de les dones. Per tant en les edats en les que es solen trobar
aquestes dues etapes hi ha major propensi a desenvolupar una de les dues
malalties. Una franja on tamb trobem com desenvolupar la malaltia s abans
de patir la menopausa. Aquestes tres franges que hem vist reflectides a les
respostes de les enquestes ens han ajudat a decidir que el formulari final ser
restringit entre les edats de 16 i 50 anys, ja que s lpoca amb major risc de
desenvolupar afeccions tirodals.
En els dos models denquesta tamb hi hem introdut la pregunta 16 en el cas

de dhipotirodisme i la 13 en el cas de dhipertirodisme. Aquesta demana
sobre alguns antecedents familiars ja que aquests tamb poden estar
relacionats amb el desenvolupament duna de les afeccions.
Ha estat important preguntar si han tingut constncia dalgun smptoma que no

hagi estat esmentat en les enquestes fetes. Aquesta pregunta correspon a la
17 de les enquestes dhipotirodisme i a la 14 de les enquestes
dhipertirodisme i ens ha mostrat diferents smptomes que han coincidit en ms
dun pacient. En el cas de dhipertirodisme hem de destacar les taquicrdies i
lansietat, ja que ha estat esmentat per un 32% dels enquestats. En el cas de
dhipotirodisme els smptomes que hem extret de la pregunta han estat la
menopausa preco i el mal destomac, patits els dos per igual en un 13,33%
dels pacients.
Finalment trobem una pregunta, la darrera en els dos models, per saber si els
pacients es mediquen des que van detectar la malaltia. Com les anteriors lhem
de tenir en compte duna manera subjectiva ja que el fet que els pacients es
mediquin pot haver variat la intensitat dels smptomes. En els dos models hem
obtingut diverses respostes entre les quals destaca la que indica que els
smptomes han disminut.
A ms daquestes preguntes comunes esmentades anteriorment, ens ha estat

necessari tenir constncia de ledat actual i el sexe dels pacients enquestats.
Ledat ens ajuda a tenir constncia del temps que fa que lenquestat pateix la
malaltia, daquesta manera hem pogut determinar el temps que fa que el
pacient es tracta, ja que aix pot influir en la intensitat dels smptomes.
17
La segona dada, que ens serveix per determinar el sexe del pacient, s
necessria ja que un dels smptomes esta relacionat amb el perode menstrual.
Aix fa que una pregunta (que correspon a la pregunta 9 de dhipotirodisme i a
la 7 de dhipertirodisme) exclogui als homes i a lhora dobtenir els
percentatges finals ens sigui necessari diferenciar si s home o dona. A ms
ens ha ajudat a confirmar una qesti que ja hem esmentat anteriorment, que
diu que sn malalties molt ms comunes entre les dones que entre els homes.
5.3.2 Preguntes especfiques
La resta de preguntes que trobem ja sn nicament de smptomes i sn

diferents depenent del model denquesta.
HIPOTIROIDISME 12
Si analitzem les enquestes dhipotirodisme podem comprovar que hem

obtingut els segents resultats.
La Pregunta 3, la primera especfica, ens ha mostrat que ms dun 70% dels

pacients que pateixen la malaltia sengreixa amb facilitat sense cap tipus
dalimentaci especial
A la Pregunta 4, hem vist que el smptoma del que parla s patit pel 66,67%.
Tot i que un 6,67% daquests ha concretat que els smptomes li han disminut
des que es medica13. La resta nega sentir-se fatigat durant el dia a dia.
La Pregunta 5 qestiona si els enquestats tenen tendncia a patir problemes

destat dnim o si acostumen a tenir un carcter depressiu. En aquest cas ms
de la meitat dels pacients, concretament un 55,67% han afirmat labsncia
daquest smptoma.
La Pregunta 6, ens ha ajudat a determinar que aproximadament la meitat dels

enquestats pateixen dolors musculars i articulars, per un 46,67% no pateixen
el smptoma.
12
Tots els percentatges calculats i representaci amb grfics la trobem a lannex II.
13
Podem veure aquest fenomen als grfics de lannex II, on es mostra que hi ha gent que ha especificat
que el smptoma li ha desaparegut des que es medica.
18
La Pregunta 7 ens ha desvelat que s ms com patir trasbalsos de pressi

que de colesterol, tot i aix un 43,33% asseguren no patir cap dels dos
problemes de salut.
A la Pregunta 8 per gran majoria hem observat que lhipotirodisme no ha

provocat problemes de reproducci als pacients enquestats, ja que noms nha
causat al 13,33%.
La Pregunta 9 s especfica per a dones ja que preguntava sobre la quantitat

de flux menstrual i la duraci daquest. Amb aquesta pregunta hem observat
que un 69,23% pateix un flux menstrual abundant i de llarga durada.
La Pregunta 10 tracta sobre les alteracions drmiques i de cabell. Hem concls

que noms el 26,67% dels pacients no en pateix. Aquest fet ens colloca el
smptoma com al ms propens a desenvolupar-se si es pateix hipotirodisme.
A la Pregunta 11 veiem que el fet de patir rampes a les extremitats el pateixen

la meitat dels enquestats, tot i que un 26,67% afirmen patir-ne noms
espordicament.
Pel que fa a la Pregunta 12, el fet de patir problemes de trnsit sembla que el
pateixen un 56,66% dels malalts, s a dir, ms de la meitat dels pacients
enquestats.
La Pregunta 13 ens mostra que la meitat dels pacients acostumen a patir ms

fred que calor, mentre que el 20% de la resta afirmen que sn ms aviat
calorosos.
La Pregunta 14 ens confirma que les molsties de gola com lafonia o les
inflamacions no sn gaire destacables ja que nomes en pateixen un 30% dels
pacients.
A la Pregunta 15, finalment, podem observar que el fet de patir problemes

cognitius tampoc s molt influent ja que el 43,33% dels pacients esmenten no
patir-ne.
19
HIPERTIROIDISME14
La Pregunta 3 s a la primera pregunta especfica i contrria a les del model

dhipotirodisme. En aquesta pregunta hem pogut concretar que noms un 52%
de les persones que tendeixen a aprimar-se, de manera que s molt poc
influent.
La Pregunta 4, ens ha confirmat que tenir un carcter nervis o hiperactiu s un

dels smptomes ms destacables en el cas de patir hipertirodisme, ja que un
64% dels pacients tenen constncia de patir-lo.
Pel que fa a la Pregunta 5 el fet de patir insomni freqentment s un smptoma

patit per 445 dels enquestats en aquest estudi.
La Pregunta 6 ens ha mostrat que un 56% dels enquestats t problemes

depressi o de colesterol, tot i que, com podem veure, quasi la meitat nega
patir-los.
La Pregunta 7 s la que nomes es t en compte per les dones i hem pogut

observar que el fet de tenir el perodes menstruals ms abundants o menys no
s tant influent com a lhipotirodisme ja que noms un 50% revela tenir
perodes menstruals escassos i curts. Mentre que un 13,64% de les dones
enquestades ens confirmen el contrari.
A la Pregunta 8 podem observar que el 44,44% dels enquestats no pateixen

tremolors, i dels que en tenen un 24% noms en pateixen espordicament.
A la Pregunta 9 veiem que ms de la meitat dels pacients afirmen tenir ms

sensaci de calor que de fred, mentre que noms un 8% confirmen patir ms
fred.
A la Pregunta 10 el fet de patir problemes de trnsit al igual que al la Pregunta

3, veiem que noms pateix el smptoma un 52% dels enquestats. Per tant
prcticament la meitat no el pateixen.
Pel que fa la Pregunta 11, en aquest cas sembla que les molsties de gola i
afonia sn ms freqents que en dhipotirodisme ja que un 64% dels pacients
14
Tots els percentatges calculats i representaci amb grfics la trobem a lannex III.
20
en pateix. Aix fa que sigui, juntament amb el nerviosisme, un dels smptomes

ms comuns en els nostres pacients dhipertirodisme.
La Pregunta 12 ens mostra que el fet de patir problemes cognitius noms el

pateixen un 44% dels enquestats, un resultat similar al del model
dhipotirodisme.
Si analitzem els resultats en general podem comprovar que tant en

lhipotirodisme com en lhipertirodisme ms de la meitat dels smptomes
proposats es pateixen amb laparici duna de les malalties. Tot i que hi ha un
lleuger augment de smptomes amb dhipotirodisme segons el meu estudi.
En el cas de lhipotirodisme el smptoma que ms afecta ha estat el fet de patir

alteracions drmiques al cabell i a la pell, on tal com veiem al grfic 15 un
73,33% pateix aquest tipus dafeccions amb laparici de dhipotirodisme. En
canvi, el smptoma de tenir problemes de reproducci ha estat el menys com
entre els enquestats.
Si ens fixem en lhipertirodisme en canvi, veiem que el smptoma que ms es

repeteix ha estat el fet de tenir un carcter nervis o hiperactiu juntament amb
les molsties de gola. El smptoma menys patit pels pacients enquestats, com
en el cas anterior, s el fet de patir problemes en el sistema reproductor.
Aquestes preguntes especfiques per a cada malaltia sn les que hem utilitzat
per procedir a lapartat segent.
15
Podem trobar-lo a lannex II.
21
5.4 Creaci del formulari final
5.4.1 Assignaci de pesos
Com ja hem dit, lobjectiu final s crear un mtode de pronosticaci. En el meu

cas, s un tractament en fulles de clcul de les respostes dun qestionari que
pretn calcular el percentatge de possibilitats que t una persona de patir
alguna afecci a la glndula tiroides, segons els smptomes que han resultat
ms o menys comuns, i per tant influents, en els resultats del meu treball de
camp.
Per poder crear lenquesta o formulari final16 que pugui detectar el percentatge
de possibilitats que alg t de patir una de les dues malalties hem hagut
dassignar uns pesos, unes ponderacions, a cada smptoma.
Hem de tenir en compte que noms assignem pesos a les preguntes

especfiques17 de cada malaltia. Tot i que a ms daquestes tamb hem tingut
en compte la Pregunta 218 de cada enquesta, ja que aquesta tamb fa variar
numricament el resultat final segons les respostes obtingudes a les
enquestes. A ms tamb hem de tenir en compte dues preguntes comunes 19
ms a lenquesta final. La pregunta dels antecedents familiars, que tamb ens
dna una dada numrica de les possibilitats de patir o no una de les afeccions.
Laltre s la penltima pregunta a les dues enquestes que fa referncia a
diferents smptomes que els enquestats hagin pogut patir i que no hagin estat
esmentades durant les preguntes anteriors i que per tant representen un pes
significatiu.
A continuaci hem prosseguit a calcular els pesos de cada pregunta. Aquests

determinen el valor que te cada un dells segons els resultats de les enquestes
inicials.
16
Consultar terme al glossari de lannex 1 en cas de dubte.
17
Consultar terme el glossari en cas de dubte. Tamb sexpliquen a lapartat 5.3.2 del treball.
18
A lapartat 5.3.1 del treball sexplica de manera explcita com tenim en compte aquesta pregunta.
19
22
Els pesos20 els hem assignat depenent del percentatge de persones que hem
obtingut que patien o no cada smptoma. Per fer-ho he seguit el criteri que
explicarem a continuaci.
Primer hem calculat el percentatge de persones que han respost patir o no

cada un dels smptomes. Per fer-ho hem hagut de tenir en compte que hi ha
preguntes que tenen ms duna opci com a resposta. Aix que hem de distingir
dos mtodes.
En el cas que el smptoma noms tingus dues respostes, he calculat el

percentatge de cada una de manera directa segons la segent formula:

100

Daquesta manera he pogut calcular el percentatge de respostes iguals a cada

pregunta. Si en posem un exemple amb la Pregunta 3 del model
dhipotirodisme veiem:
PREGUNTA 3
S NO
21 9
Taula 1: respostes de la Pregunta 3 De lenquesta inicial dhipertirodisme per
exemplificar l'explicaci
Per tant, si seguim la formula obtindrem el segent:

= % de respostes afirmatives

= % de respostes negatives

En el cas que la pregunta tingui ms de dues respostes hem procedit a fer el

mateix clcul per per a cada una de les tres respostes obtingudes.
Un cop hem calculat els percentatges de totes les respostes obtingudes per a
cada pregunta hem buscat la diferncia21 entre totes aquestes opcions
20
21
Consular al glossari de lannex 1 en cas de dubte.
23
obtingudes per a cada pregunta. Aix s el que ens servir per assignar pesos.
Per fer-ho hem procedit a fer els clculs segents.
En el cas de les preguntes amb noms dues respostes hem calculat la

diferncia22 entre elles de manera directa, comparant-les. Aquesta ens serveix
per saber quins sn els smptomes ms influents i quins ho sn menys. Per
calcular-la hem procedit amb loperaci segent:
percentatge del major nombre de respostes

percentatge de menor nombre de respostes
Si seguim amb lexemple anterior veurem que el clcul s el segent:

= , s la diferncia comparativa entre les dues respostes.

En el cas de les preguntes amb ms de dues respostes hem hagut de buscar

una nova frmula per poder calcular aquesta diferncia, i nhem fet una
mitjana23. El clcul s el segent:
percentatge del major nombre de respostes persentatge del nombre mig de respostes
( persentatge del nombre mig de respostes + percentatge del menor nombre de respostes)

De manera que si procedim a fer-ho amb lexemple de la Pregunta 2 del

model dhipotirodisme:
Pregunta 2
De 16 a 29 40%
De 30 a 39 30%
De 40 a 50 26,67%
Taula 2: Percentatges obtinguts a la Pregunta 2 de lenquesta inicial dhipotirodisme
per exemplificar l'explicaci
Per tant loperaci seria la segent:
22
En cas de dubte consultar el glossari de lannex I.
23
Aquesta diferncia lanomenarem diferncia mitjana
24

( + ,) / = , s la diferncia mitjana entre les tres
respostes.
Daquesta manera hem calculat totes les diferncies (en els casos de dues
respostes) i les diferncies mitjanes (en els casos de 3 o ms respostes) i hem
pogut obtenir els resultats segents:
HIPOTIROIDISME
Preguntes Diferncies24
2. 1,229115518
HIPERTIROIDISME
3. 2,333333333
4. 3,249156637 Preguntes Diferncies
5. 1,307869836 2. 1,133928571
6. 1,142704093 3. 1,083333333
7. 1,741385048 4. 1,777777778
8. 6,501875469 5. 1,222222222
9. 2,249918752 6. 1,272727273
10. 2,749531309 7. 2,020413332
11. 1,508964482 8. 1,354166667
12. 1,307869836 9. 3,027777778
13. 1,583333333 10. 1,083333333
14. 2,333333333 11. 1,777777778
15. 1,307869836 12. 1,272727273
16. 2,333333333 13. 1,5
17. 1,527854214 14. 1,6125
Taula 3: Diferncies i diferncies Taula 4: Diferncies i diferncies

mitjanes obtingudes amb el mitjanes obtingudes amb el
procediment explicat de les enquestes procediment explicat de les enquestes
inicials d'hipotirodisme inicials d'hipertirodisme
24
Fan referncia a diferncies i a diferncies
mitjanes.
25
Un com hem tingut totes les dades calculades ja podem procedir a posar els
pesos a cada una. El PES 1 lassignarem a aquella pregunta amb la diferncia
o la diferncia mitjana ms gran i aix consecutivament fins a ordenar-los tots.
Com podem comprovar algunes diferncies tant en els resultats
dhipotirodisme com en els dhipertirodisme, es repeteixen. A les repetides
sels atorgar el mateix pes, aquestes estan seleccionades amb negreta a les
Taules 5 i 6. Hem de tenir en compte que hi ha alguns smptomes que han
resultat ser molt poc influents, segons el meu estudi, ja que prcticament el
50% dels pacients han respost que pateixen el smptoma i laltra meitat lhan
negat. Tot i aix els hem tingut en compte per obtenir un resultat ms precs.
Ens hem trobat amb aquest succs amb les preguntes 3 i 10 de les enquestes
dhipertirodisme, com podrem veure a la Taula 6. Per tant tenint en compte els
aspectes esmentats els pesos queden repartits de la segent manera:
HIPOTIROIDISME
Preguntes Diferncies mitjanes PESOS ASSIGNATS
2. 1,229096363 PES 11
3. 2,333333333 PES 4
4. 3,249156637 PES 2
5. 1,307869836 PES 10
6. 1,142704093 PES 12
7. 1,741385048 PES 6
8. 6,501875469 PES 1
9. 2,249918752 PES 5
10. 2,749531309 PES 3
11. 1,508964482 PES 9

12. 1,307869836 PES 10
13. 1,583333333 PES 7
14. 2,333333333 PES 4
15. 1,307869836 PES 10
16. 2,333333333 PES 4
17. 1,527854214 PES 8

Taula 5: Repartiment de pesos de les enquestes d'hipotirodisme
HIPERTIROIDISME
Preguntes Diferncies mitjanes PESOS ASSIGNATS
2. 1,133928571 PES 9
3. 1,083333333 PES 10
4. 1,777777778 PES 3
5. 1,222222222 PES 8
6. 1,272727273 PES 7
7. 2,020413332 PES 2
8. 1,354166667 PES 6
9. 3,027777778 PES 1
10. 1,083333333 PES 10
11. 1,777777778 PES 3
12. 1,272727273 PES 7
13. 1,5 PES 5
14. 1,6125 PES 4

Taula 6: Repartiment de pesos de les enquestes dhipertirodisme
Un cop hem aconseguit el repartiment de pesos ja sabem quin ordre

dimportncia t cada smptoma segons el meu estudi.
Ara procedim a buscar la ponderaci de cada resposta, s a dir el nombre pel

qual sha de multiplicar la resposta obtinguda a lenquesta final per donar-li el
valor corresponent al seu pes. Per fer-ho seguirem els clculs segents:
En el cas de les preguntes amb dues respostes noms necessitarem fer el

clcul segent:
diferncia de cada pregunta

Pes ponderat =
diferncia total
Aix doncs vol dir que per poder fer aquest clcul necessitem la diferncia
total25 que correspon a la suma de totes les diferncies i diferncies mitjanes
de cada model diferent. Les diferncies obtingudes sn:
25
Consular el glossari de lannex I en cas de dubte.
27
HIPODIROIDISME: diferncia total= 34,40742921
HIPERTIROIDISME: diferncia total= 20,13868534
Per tant si seguim lexemple anterior26:

,
= , aquest s el nombre necessari per obtenir els
,
resultats correctes a lenquesta final. Lanomenarem clcul final 27.
En el cas de les preguntes que tenen ms de dues opcions com a resposta

no en fem prou noms amb aquest clcul, ja que cada resposta t un
percentatge diferent. Aix doncs necessitarem calcular un repartiment de
pesos ponderats28, s a dir, repartiment de pesos entre les opcions de dins la
mateixa pregunta. Aquest repartiment de pesos parcial laconseguirem de la
segent manera:
Primer farem el clcul del nombre com en el cas anterior:
diferncia mitjana de cada pregunta

Coeficient de repartiment =
diferncia total
Per tant si seguim lexemple anterior29:
,
= , aquest s el nombre necessari per obtenir el pes
,
ponderat a les preguntes amb ms duna opci. Lanomenarem

coeficient de repartiment
Per com hem dit abans, aquesta pregunta t tres respostes diferents aix que
depenent del percentatge de cada resposta dins aquest nombre que hem
aconseguit cada opci a respondre tindr un pes diferent. Aquests sn els que
anomenem pesos ponderats. Per aconseguir-los farem loperaci segent:
percentatge de la resposta coeficient de repartiment

Pes ponderat =
100
26
Pregunta 2, de lenquesta dhipertirodisme.
27
Consultar en el glossari de lannex I en cas de dubte.
28
Consultar al glossari de lannex I en cas de dubte.
29
Pregunta 3 de lenquesta dhipotirodisme.
28
Aquesta operaci ens mostra que haurem de calcular-la tantes vegades com
respostes tinguem. Aix que si seguim lexemple anterior:
,
= , aquest s el pes ponderat de lopci amb ms

nombre de respostes de la pregunta en qesti.

,
= , aquest s el pes ponderat de lopci amb el

nombre de respostes intermdia de la pregunta en qesti.

,,
= , aquest s el pes ponderat de lopci amb

menys nombre de respostes de la pregunta en qesti.
A la Taula 7 que trobem a continuaci podem observar tots els pesos

ponderats que hem obtingut:
Pregunta Pesos ponderats Pesos ponderats

hipotirodisme hipertirodisme
1. 0,035722368 0,05648
2. 0,067814774 0,05396
3. 0,094431781 0,08855
4. 0,038011242 0,06088
5. 0,033210951 0,0634
6. 0,0506107 0,10064
7. 0,188967092 0,06745
8. 0,065390456 0,15081
9. 0,079910933 0,05396
10. 0,043855751 0,08855
11. 0,038011242 0,0634
12. 0,046017168 0,07472
13. 0,067814774 0,07721
14. 0,038011242
15. 0,067814774
16. 0,044404752
Taula 7: Clculs finals obtinguts desprs dels clculs tant d'hipotirodisme com
d'hipertirodisme
29
5.4.2 Percentatges finals

Un cop hem aconseguit els percentatges finals que corresponen a cada
smptoma hem creat un nou full dExcel on hem creat lenquesta o formulari30
final.
Hem creat un formulari per cada malaltia, ja que a cada una hi afecten uns
smptomes diferents, aix que hem obtingut dues enquestes finals independents
que ens calculen el percentatge de possibilitats que una persona t de patir una
afecci o laltre. A les dues hi hem fet constar els requisits que es necessiten
perqu es puguin aconseguir els resultats adequats. Aquests requisits son els
segents:
Imatge 8: Requisits a seguir per dur a terme l'enquesta final correctament.
Cada una de les enquestes consta de les preguntes adequades als smptomes
que li corresponen i sota les preguntes es presenten les opcions a escollir. Tal
com veiem a la imatge 8, els enquestats han de respondre amb un Si a la
casella que correspongui a la seva resposta.
Lusuari visualitzar lenquesta final31 on com ja he dit noms haur de

respondre si o no a cada pregunta. Cada si es convertir en 1 i els no en
0, ja que treballarem en sistema numric binari al full de clcul. La frmula que
calcula el percentatge de possibilitats de tenir la dolncia corresponent a cada
enquesta s molt senzilla dinterpretar, tot i que una mica complexa de
programar informticament. Aix ho podrem fer grcies a la formula segent:
Aix ho necessitem per poder multiplicar el clcul final pel percentatge de

respostes que vam obtenir a les enquestes inicials. Ho veiem illustrat a
lexemple segent:
30
Podem trobar els formularis finals als annexos. El dhipotirodisme a lannex II i el dhipertirodisme a
lannex III.
31
Consultar als annexos II i III.
30
Imatge 9: Illustraci de la primera pregunta del formulari final

d'hipertirodisme amb la primera opci resposta per exemplificar
Com veiem a la Imatge 9 hem respost si a lopci de tenir entre 16 i 19 anys.

a partir de la formula esmentada aconseguim el segent:
Imatge 10: Illustraci de la primera pregunta del formulari final

d'hipertirodisme
Grcies al sistema numric binari, sens facilitar la tasca de multiplicar el pes

ponderat trobat prviament per el percentatge corresponent a la resposta
escollida, que s 37,50% en aquest cas.
Aix que noms haurem de fer el mateix amb la resta de preguntes del formulari
i finalment sumar-ho. Daquesta manera obtindrem el percentatge final 32 de
possibilitats de patir la malaltia en qesti de la persona que hagi respost. 33
Si seguim lexemple que trobem a les Imatges 9 i 10 obtindrem:
(( , + , + , ) , ) = , %
aquest nombre ens indica el pes que suposa respondre que ests entre
les edats de 16 i 29 per patir hipertirodisme.
Cal esmentar que els models dels quals hem estat parlant tota lestona sn les
enquestes per a les dones, ja que en el cas dels home els percentatges serien
totalment diferents perqu es parteix duna pregunta menys.
32
Consultar-ho al glossari de lannex I en cas de dubte.
33
Les taules on es veuen reflectits aquests clculs es troben als annexos II i III.
31
6 Conclusions i valoraci
Des dun principi el meu objectiu era:
O1: Aconseguir un sistema de detecci de lhipotirodisme i

lhipertirodisme a partir dels smptomes que aquestes provoquen.
Respecte aix, podem dir que he aconseguit un sistema clcul dun
percentatge que ens indica la probabilitat de patir-ne o no (segons el
meu estudi, el treball de camp basat en enquestes i els meus resultats
obtinguts). Tot i que el fet dhaver enquestat a 55 persones amb la
malaltia potser no li dna una fiabilitat relativa, si que ens ha servit per
corroborar alguns dels aspectes que havem estudiat prviament al
marc teric.
Amb lestudi fet hem pogut constatar empricament que
En el cas dhipotirodisme el smptoma ms com que es troba s el fet

de tenir els perodes menstruals ms abundants i llargs del normal (cosa
que noms afecta a les dones), mentre que els menys influents sn el fet
daprimar-se amb facilitat o de patir alteracions de trnsit.
En el cas de lhipertirodisme en canvi, ha destacat el fet de patir fatigues
i cansament diriament mentre que el fet patir dolors musculars i
articulars sn els smptomes menys comuns.
Amb les respostes obtingudes tamb hem determinat que hi ha certs

smptomes que patien alguns dels pacients en com i que no es tenen en
compte per detectar aquestes malalties. Aquests serien la menopausa preco
(en cas de dones), el mal destomac, el mal de cap i les taquicrdies o ansietat.
Aix que en el nostre estudi els hem tingut en compte.
Si ens centrem en la corroboraci de les hiptesis hem pogut concloure que:
H1: Hem comprovat que les dues sn malalties molt comunes per cal
destacar que ens ha suposat molta ms dificultat enquestar a persones
amb hipertirodisme que amb hipotirodisme, cosa que ens mostra que
s ms comuna la darrera afecci.
32
H2: Sha comprovat clarament que les afeccions estudiades sn molt

ms comunes entre dones que en homes, ja que noms hi havia 7
persones de sexe mascul.
H3: Segons el nostre estudi hi ha malalties gentiques que poden influir
en el desenvolupament dalguna de les alteracions tirodals. Entre
aquestes trobem la diabetis, els problemes de pressi, problemes de
colesterol i les mateixes malalties tirodals que hem estat estudiant.
H4: Podem afirmar que les alteracions tirodals sn unes malalties que
poden afectar de maneres molt diferents a cada persona. Ho hem pogut
comprovar en els resultats de les enquestes, ja que veiem que hi ha gent
que pateix la majoria dels smptomes mentre nhi ha que no en pateixen
gaireb cap. Aix tamb explica que hi ha gent que no es medica, fet
que corrobora que pots patir alguna de les afeccions sense tan sols
adonar-ten. Aquest ltim aspecte lhem trobat ms com en els casos
dhipertirodisme.
Puc dir que aquest treball mha ensenyat i mostrat molts aspectes dun tema
sobre el que tinc un gran inters ja que com ja he esmentat les malalties
tirodals sn molt comunes tot i que molt ignorades. No es coneix molt de la
seva existncia i les podem estar patint sense adonar-nos ja que sn totalment
asimptomtiques i es poden mostrar de manera molt subtil.
Personalment el treball mha enriquit la meva visi personal en molts aspectes.
He pogut veure com sha de fer un treball de manera coherent i

professional.
Mha ajudat a delimitar un cam, he pogut veure qu s el que realment
magrada i que si tractes un tema que ts de gran inters, treballar no
ha de ser una molstia. El treball en general em causava un sentiment
dintriga que em feia tenir ganes dinvestigar sobre el tema, em motivava.
Aix que crec que he aconseguit molts coneixements nous i no nicament sobre
la tiroides, sin sobre els meus gustos i sobre el fet de ser responsable.
33
7 Webgrafia i bibliografia
7.1 Webgrafia
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2fisi [Juny de 2016]

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Hipot%C3%A0lem [Juny de 2016]
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Tiroide [Abril de 2016]
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Hormona_paratiro%C3%AFdal
- https://es.wikipedia.org/wiki/GI%C3%A1ndula_tiroides [Abril de 2016]
- https://es.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%A1ndula_tiroides#Anatom.C3.ADa
[Juny de 2016]
- http://medicinafarmacologia.blogspot.com.es/2012/01/celulas-foliculares-
tiroideas.html [Juny de 2016]
- http://salud.ccm.net/faq/2111-tiroides [Abril de 2016]
- http://www.anatomia.tripod.com/tiroides.htm [Juny de 2016]
- http://www.clc.cl/Dev_CLC/media/Imagenes/PDF%20revista%20m%C3
%A9dica/2013/5%20septiembre/23_Vineta-historica.pdf [Juny de 2016]
- http://www.ecured.cu/Gl%C3%A1ndulas_endocrinas [Juny de 2016]
- http://www.eurocytology.eu/es/course/100 [Juny de 2016]
- http://hashimototiroiditis.blogspot.com.es/2012/03/historia-de-la-la-
glandula-recibe-su.html [Juny de 2016]
- http://www.lifeder.com/frases-de-medicina/ [Novembre de 2016]
- http://www.onmeda.es/anatomia/tiroides-funcionamiento-del-tiroides-
1363-2.html [Juny de 2016]
- http://www.onmeda.es/anatomia/tiroides.html [Juny de 2016]
- http://www.elmundo.es/salud/2000/385/00729.html [Setembre de 2016]
Imatge1 Font: http://ioc.xtec.cat
Imatge2 Font: http://www.dicyt.com
Imatge3 Font: http://www.aula2005.com
Imatge5 Font: http://www.elcorreo.com
34
7.2 Bibliografia
ARANDA, Ana. Las hormonas. Madrid: Ed. Catarata, 2015. p.38-42
CREMER, Gabriella. Doctor, es la tiroides?.Barcelona: Ed. Hispano Europea,

2011. p.20-50
MEGLIOLI, Vronique. La tiroides como prevenir i curar sus afecciones.

Barcelona: Ed. Obelisco, 2012. p.29-37
R. GRABER, Jeffrey. Como superar los problemas de tiroides. Barcelona: Ed.

Roninbook, 2006. p.61-64, 69-107
8. Relaci de documents
8.1 Memria: sistema de detecci de lhipotirodisme i

lhipertirodisme
8.2 Annexos
- ANNEX I: Glossari
- ANNEX II: Hipotirodisme
- ANNEX III: Hipertirodisme
35

Sistema de Detecció de L'hipotiroïdisme I L'hipertoroïdisme

Încărcat de

Informații document

Titlu original

Drepturi de autor

Partajați acest document

Partajați sau inserați document

Opțiuni de partajare

Vi se pare util acest document?

Este necorespunzător acest conținut?

Drepturi de autor:

Sistema de Detecció de L'hipotiroïdisme I L'hipertoroïdisme

Încărcat de

Drepturi de autor:

TREBALL DE RECERCA

Laura Aurich Serra

Nom del tutor: Miquel Font

Data de lliurament: 15/12/16

sino el comienzo de la prctica.

La realitzaci daquest treball ha estat possible grcies a les farmcies

3.3 Exploraci de la glndula ....................................................................................... 8

4 Trastorns de la glndula .............................................................................................. 10

4.2 Hipotirodisme ....................................................................................................... 11

5 Treball de camp ............................................................................................................ 14

5.2 Enquestes inicials ................................................................................................. 15

5.3 Resultats de les enquestes .................................................................................. 15

5.3.1 Preguntes comunes ...................................................................................... 16

5.4.1 Assignaci de pesos ..................................................................................... 22

7.2 Bibliografia ............................................................................................................. 35

8. Relaci de documents ..................................................................................................... 35

8.2 Annexos ...................................................................................................................... 35

Ms dun 10% de la poblaci mundial 1 pateix trastorns mltiples de tiroides i

Tot el que he esmentat anteriorment s, en part, el que mha motivat a fer el

Per fer-ho el ms fiable possible, en el treball de camp senquestaran 25

Com ja he esmentat, lobjectiu principal del treball s:

O1: Aconseguir un mtode de pronosticaci, un sistema per tal de

Per aconseguir aquest objectiu, caldr assolir objectius secundaris com:

O2: Esbrinar quins sn els smptomes ms influents en cada una de les

Per assolir-los procurar determinar quins han estat els smptomes ms

H1: Lhipotirodisme i lhipertirodisme sn les afeccions tirodals ms

La tiroides s una glndula endocrina3 situada just a sota de la nou dAdam4.

Darrere de la tiroides trobem les glndules paratirodals. Aquestes sn quatre

La glndula tirodal i la seva producci

sencarreguen de sintetitzar unes hormones que estimulen el funcionament de

3.1 Histria de la glndula

A lantiga Grcia, Gal ja va

Va ser al 1656, quan lanatomista Thomas Wharton va identificar la tiroides com

No va ser fins el s. XIX que es va descobrir la tiroxina (T4) que es va classificar

Una glndula tirodal adulta pesa de

Est formada per dos lbuls amples

3.3 Exploraci de la glndula

En la majoria dels casos com a mtode de diagnosi sutilitzen anlisis de sang,

Aquestes dues proves sn les ms comunes per detectar els desequilibris

Imatge 5: comparaci de tiroides sana amb

L hipertirodisme s una de les afeccions tirodals ms comuna. Tal com diu el

El que ens trobem amb aquesta alteraci de la tiroides s que la glndula no

Lhipertirodisme s fora menys freqent que lhipotirodisme. Ambdues

Pel que fa a les causes de l hipertirodisme,

Tot i aix tamb hi poden haver altres causants de lhipertirodisme apart

Augment de la glndula tirodal

Lhipotioridisme s tamb una disfunci de la glndula tiroide. Actualment i des

subtils. Com en dlhipertirodisme, tamb s una malaltia crnica per la que

En aquest cas, contrriament a lexplicat anteriorment, ens trobem un

La principal causa que trobem del desenvolupament dhipotirodisme s la que

Tot i aix tamb pot ser desenvolupada abans del naixement.

En relaci al que provoca la malaltia, que s un alentiment del metabolisme

Augment de pes desmesurat

Depressions, tristesa i problemes anmics

Com ja he esmentat a la introducci, la finalitat del meu treball s aconseguir

5.1 Recerca de pacients

El primer mtode que he utilitzat per buscar enquestats ha estat a partir de

El segon medi per qual he pogut aconseguir enquestes ha estat a partir de

Finalment la resta de les enquestes les vaig aconseguir amb lajuda de

Un cop omplertes les 55 enquestes vaig procedir a fer un buidatge i tractament

5.2 Enquestes inicials

Com ja he comentat han estat enquestades 55 persones, 30 de les quals

Un cop finalitzada la decisi dels smptomes ms adequats vaig procedir a

5.3 Resultats de les enquestes

A continuaci trobarem lanlisi de les respostes obtingudes, les quals trobem

5.3.1 Preguntes comunes