Llet D'euga A Catalunya, Composició I Comercialització

Llet deuga a Catalunya,
composici i
comercialitzaci
Mar Bonet Rigau

2n BAT-B
Tutor: Francesc Angelats
15 de desembre del 2016
No podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que quan els
vam crear
Albert Einstein
Llet deuga a Catalunya, composici i comercialitzaci
NDEX
1 INTRODUCCI ............................................................................................................. 2
1.1 Justificaci ........................................................................................................................................................2
1.2 Agraments .......................................................................................................................................................3
1.3 Objectiu i metodologia ..................................................................................................................................3
1.4 Observacions ...................................................................................................................................................4
2 TREBALL TERIC: LA LLET ..................................................................................... 5
2.1 QU S LA LLET? ......................................................................................................................................5
2.2 ORIGEN DE LA LLET D'EUGA ............................................................................................................9
2.2.1 Breu estudi antropolgic de la llet d'euga.....................................................................................9
2.2.2 Com va sorgir a Catalunya? ......................................................................................................... 13
2.3 COMPOSICI GENERAL ..................................................................................................................... 15
2.4 COMPOSIC QUMICA DETALLADA DE LA LLET D'EUGA ............................................... 16
2.4.1 Vitamines ........................................................................................................................................ 17
2.4.2 Minerals .......................................................................................................................................... 20
2.4.3 Protenes ......................................................................................................................................... 22
2.4.4 Aminocids lliures ......................................................................................................................... 24
2.4.5 Greixos i lactosa ............................................................................................................................ 26
2.4.6 Hormones ...................................................................................................................................... 27
2.4.7 Bacteris ........................................................................................................................................... 28
3 TREBALL PRCTIC: LA GRANJA eQuillet A CATALUNYA .................................. 29
3.1 LES EUGUES DeQuillet ......................................................................................................................... 31
3.1.1 Les eugues ...................................................................................................................................... 31
3.1.2 Espais i alimentaci ...................................................................................................................... 31
3.2 INSEMINACI I NAIXEMENT DEL POLTRE ............................................................................. 32
3.2.1 Protocol de munyida .................................................................................................................... 33
3.3 NORMES I REGULACI ....................................................................................................................... 34
3.4 DISTRIBUCI I POPULARITAT......................................................................................................... 34
4 CONCLUSIONS ........................................................................................................... 35
5 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ................................................................................. 37
6 ANNEXOS .................................................................................................................... 42
6.1 Objectius deQuaid Research ..................................................................................................................... 42
6.2 Raa cavall Merens ...................................................................................................................................... 43
6.3 Raa Cavall Pirinenc Catal ........................................................................................................................ 45
6.4 Raa cavall Haflinger ................................................................................................................................... 47
6.5 Fitxa tcnica Bereket ordeadoras porttiles mini ............................................................................. 48
6.6 Primera entrevista a Juti Gusi .................................................................................................................... 49
6.7 Segona entrevista a Juti Gusi ..................................................................................................................... 56
6.8 Imatges deQuillet ........................................................................................................................................ 61
1
1 INTRODUCCI
1.1 Justificaci
En lelecci duna recerca s bsica la motivaci i si he escollit estudiar la llet deuga s
perqu des de petita he estat en contacte amb aquests animals, de manera que em fascina el
mn equ en tots es seus aspectes, i en assabentar-me que es produa la seva llet em va
entrar curiositat.
Desprs de llegir la publicitat que vaig trobar, al veure que podia proporcionar diverses
propietats curatives al nostre organisme, vaig decidir que realitzaria el meu treball de recerca
sobre aquest tema, ja que la meva germana petita t moltes malalties relacionades amb el
metabolisme. Bsicament per aquesta darrera ra em vaig decantar per saber la composici
daquest aliment.
Una de les primeres preguntes que em vaig fer va ser la segent: Com pot ser que la llet
deuga pugui tenir tantes propietats teraputiques i una altra llet qualsevol no?. Per
desprs dindagar una mica, vaig observar que aquestes propietats curatives de qu es
parlava en la publicitat no estaven confirmades pels especialistes, sin que satribuen a la
composici daquesta llet. Per tant, una de les segents preguntes que em vaig fer va ser:
Quina s la composici bioqumica de la llet deuga i quines semblances i diferncies t
amb les altres llets? I per quina ra t aquestes propietats?. I daquesta manera vaig decidir
definitivament sobre on centrar el treball.
Tot i aix, ms endavant, quan ja lhavia comenat i vaig anar a fer una entrevista a en Juti
Gusi, lemprenedor de lnica empresa que produeix llet equina a Catalunya, em va
ensenyar diverses parts de la granja situada a Puigpardines. Arran de la visita i tamb que
des de petita mhan agradat les granges i el camp, em vaig plantejar les segents qestions:
Com funciona una granja de petites dimensions?, Quina s lalimentaci idnia perqu
les eugues produeixin una llet qualitativament adequada?, En quines condicions viuen
aquest animals?, Quines normes de control, regulaci i seguretat hi ha abans de la venda
daquest producte?... Minteressava tant tenir respostes a aquestes preguntes que aix,
finalment, vaig decidir no noms centrar-me en la composici daquest aliment en el meu
treball sin tamb en com funciona la granja deQuaid situada a Puigpardines.
2
1.2 Agraments
Vull donar grcies a totes aquelles persones que mhan ajudat a lhora de dur a terme aquest
treball de recerca. Sobretot als pares, grcies per donar-me suport, animar-me, donar-me
idees, portar-me a tot arreu quan ho necessitava i per acompanyar-me a Puigpardines a
visitar la granja lletera.
Tamb un agrament molt sincer a en Francesc Angelats, el meu tutor de recerca, per la
seva dedicaci, orientaci i ajuda durant tot aquest perode de temps.
A la Meritxell Garriga per donar-me suport i ajuda amb els estris fotogrfics.
A lempresa eQuaid, concretament al seu gerent Juti Gusi, per respondre a tots els meus
dubtes i accedir a ensenyar-me les seves installacions.
I per acabar, grcies a totes aquelles persones que en un moment o altre shan interessat pel
treball.
1.3 Objectiu i metodologia

Fer un treball de recerca demana moltes hores de dedicaci, s per aix que s important
escollir un tema dinvestigaci interessant i innovador que et permeti un enriquiment
personal, que et generi nous coneixements i a partir del qual et sigui possible valorar
qualsevol petita aportaci que sorgeixi de la teva investigaci.
El treball est distribut en dues parts: una de terica (que s la llet, quin s el seu origen en
el consum dels humans, quines sn les seves propietats...) i una altra de prctica (lestada a
la granja, com funciona la maquinria, quin s el procs abans de la venda...).
Per tant, des del marc teric:

Em plantejo com a primer objectiu fer un breu estudi antropolgic dels usos i
consum de la llet deuga al llarg de la histria de la humanitat.
En segon lloc, em proposo fer lanlisi bioqumica de la llet deuga a travs duna
comparaci dels components generals de la llet de vaca i de la llet humana amb la
llet deuga.
Seguidament dur a terme una anlisi de la composici especfica juntament amb un
estudi de les aplicacions teraputiques dels components de la llet deuga.
3
Llavors des del marc prctic:

Indagar en el procs dobtenci de llet equina des de la granja lletera eQuaid situada
a Puigpardines.
Per a poder acomplir aquests objectius he fet una recerca bibliogrfica d'articles cientfics a
travs dInternet i fonts especialitzades juntament amb un treball danlisi i sntesi de tota
aquesta informaci publicada en llibres, revistes i webs. No obstant aix, tamb he obtingut
informaci a travs de diverses entrevistes, tant orals com escrites, per part den Juti Gusi.
1.4 Observacions
A mesura que he anat avanant en el treball mhe trobat amb diferents entrebancs i fets que
no mesperava. Com b explicar ms endavant, la llet deuga s un producte molt
innovador en el seu mercat, de manera que mhe trobat que no hi ha massa informaci
depenent quin apartat es tracta (lestudi de les propietats teraputiques en lmbit especfic
est poc investigat, hi ha normes poc definides alhora de vendre el producte...)
Aix doncs, lestudi principal del treball ha estat acomplert tot i haver-se presentat algunes
dificultats.
4
2 TREBALL TERIC: LA LLET

2.1 QU S LA LLET?
La llet s un lquid blanquins i opac ric en nutrients. Tal com ens explica lEnciclopdia
Catalana1 es tracta d'un aliment secretat per les glndules mamries de les femelles dels
mamfers, desprs del part, per alimentar a nounat. Tot i aix, els primers dies desprs del
part, la femella produeix el calostre; un aliment semblant a la llet amb la diferncia que
aquest t un valor immunolgic ms elevat ja que s ric en grasses, protenes i anticossos
que protegeixen al nounat de possibles infeccions i activa el seu sistema immunitari. Uns
dies desprs del naixement (els quals depenen de l'espcie del mamfer) la mama de la
femella comena a produir llet. La funci principal d'aquest aliment s nodrir al nounat
mentre no s capa de pair altres aliments. Tamb s'encarrega de protegir el tracte
gastrointestinal contra microorganismes patgens 2 , toxines i infeccions, contribuint a la
salut metablica de la cria.
No obstant aix, la llet dels mamfers domstics com pot ser la

vaca, la cabra, l'euga, l'ovella, la somera, la camella, el carib, la
bfala, el zeb, la llama o el iac, s'ha introdut dins de
l'alimentaci humana. Actualment s un dels pilars a la dieta de
l'sser hum a causa de la seva riquesa i alt valor nutritiu. Imatge 13
La Revista Claror4, en una entrevista a Irina Gonzlez, desenvolupa un article en el qual ens
exposa que la llet ms coneguda i consumida s la de vaca a causa de que est estesa per tot
Europa, Amrica i part de l'sia (productora mundial ms gran de llet). A ms a ms,
aquest article ens especifica on es poden trobar es diferents tipus de llets:
La llet de bfala s molt comuna a sia, frica i Amrica del Sud.
La llet de iac i zeb es consumeix majoritriament al Tibet i a l'sia Central.
La llet d'ovella es troba principalment a Europa.
La llet de cabra s prpia de zones muntanyoses de la major part d'Europa i sia.
1 GRAN ENCICLOPDIA CATALANA. Llet. [En lnia].

2 Microorganismes que causen malalties.
3 BORDONS, ALBERT. Coses interessants de la vida i de la natura, i altres no tant Bios. [En
lnia].
4 REVISTA CLAROR. Cada llet t les seves propietats! Te les expliquem! [En lnia].
5
La llet de llama i alpaca s molt comuna a Amrica del Sud.

La llet de carib es consumeix en pasos nrdics com Rssia i Sucia.
La llet de dromedria es troba a frica.
La llet d'euga s important per a moltes poblacions de lsia Central.
Finalment, la llet de somera s una de les ms semblants a la humana pel que fa a la
composici, i susa sobretot en cosmtica arreu del mn.
Els principals components generals de la llet crua sn:

Aigua: s el component majoritari, ocupa al voltant del 85-90%. s on es troben
dissoltes totes les vitamines hidrosolubles i les sals minerals.
Hidrats de carboni: El principal sucre de la llet s la lactosa, que s el que li dna el
gust dol, proporciona energia i facilita lassimilaci del calci.
Protenes: Aquestes sn dalt valor biolgic, ja que contenen tots els aminocids
essencials necessaris per al creixement. Un litre de llet aporta aproximadament entre
30-35 g de protenes.
Greixos: El greix de la llet s ric en cids grassos saturats i cont colesterol. La llet
aporta de 35 a 40 g de greix per litre. Segons el contingut de greix, podem trobar
diferents tipus de llet: sencera, semidesnatada i desnatada.
Minerals: La llet cont diferents minerals, com ara calci, potassi, magnesi, sofre,
coure, clor i zinc. De tots ells cal destacar-ne el calci, ja que el contingut d'aquest en
un litre de llet s de 1.200 mg. Les llets enriquides en contenen 1.600 mg; en canvi
en les llets desnatades i semidesnatades el contingut de calci s el mateix que la
sencera. Tamb cal dir que la llet s pobre en ferro.
Vitamines: En la llet trobem un gran nombre de vitamines tan hidrosolubles com
liposolubles. Dins de les liposolubles, cal destacar la Vitamina D i la Vitamina A.
Aquest aliment tamb ens aporta Vitamina B i Vitamina C.
Microbiota lctia: Hi podem trobar tant microorganismes patgens com els
microorganismes tils per a lobtenci de derivats lctics.
Tot i aix la composici de la llet varia en funci de l'espcie que la produeix, ja que les llets
de cada mamfer (humana, vaca, ovella...) contenen compostos exclusius per a cada espcie
que sn utilitzats biolgicament de manera nica per les seves cries.
6
A la segent taula podem observar les diferncies analtiques i fisiolgiques sobre diferents
classes de llet de varis mamfers:
Taula 1:Composici de nutrients i energia de la llet en diferents espcies (g/l)
Composici de nutrients i energia de la llet en diferents espcies (g/l)
Aigua Protenes Lpids Glcids Minerals
sser hum 87 1.1 4.5 7.6 0.3
Vaca 88 3.2 3.4 4.7 0.7
Bfala 82 4 7.5 4.8 0.8
Ovella 82 5.5 7 4.3 0.9
Cabra 86 3.8 4.3 4.6 0.8
Burra 90 1.6 1.1 6.5 0.5
Euga 89 2.1 1.7 6.1 0.4
Dromedria 87 3.4 4.1 3.8 0.7
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades proporcionades de BELITZ, Hans-Dieter. Qumica
de los alimentos.
Com ja he esmentat abans, la llet ha estat introduda dins de l'alimentaci humana, ja que
som l'nic mamfer que no deixa de prendre llet desprs dels dos o tres mesos de vida.
Actualment per, hi ha molta gent que pateix intolerncia a la lactosa o allrgia a la llet de
vaca de manera que el mercat s'ha adaptat a les necessitats d'aquests clients fent sorgir les
anomenades llets vegetals. Aquests productes, tamb coneguts com a begudes vegetals,
sn nutritius, rics en vitamines i minerals i a diferncia d'algunes llets animals sn ms
lleugers i ms fcils de pair.
Com ens exposa la pgina web Sano y Ecolgico5, aquestes begudes sn elaborades a partir
d'aigua i ingredients d'origen vegetal de manera que no contenen colesterol ni lactosa, la
5 SANO Y ECOLGICO. Leches vegetales: Propiedades y nutrientes. [En lnia].
7
majoria tenen un baix contingut calric, presenten vitamines del grup B (a excepci de la
vitamina B12 la qual es troba exclusivament en aliments d'origen animal) i contenen
minerals com el potassi i el sodi. Cal esmentar que hi ha diversos tipus de llets vegetals,
depenent de la procedncia dels seus ingredients. Podem trobar les que provenen dels
llegums com la soja (que tenen un alt contingut en protenes), les que venen dels cereals
com l'arrs, la civada o l'ordi (les quals tenen un alt contingut de fibra, vitamines i minerals),
o finalment les que provenen dels fruits secs com les avellanes, les nous, les ametlles, el
ssam o els pistatxos (aquestes sn molt nutritives ja que contenen una gran font d'cids
grassos i calci). Posem-ne alguns exemples:
La beguda de civada: Aquesta cont hidrats de carboni, vitamines del tipus B,E i D,
calci, fsfor, potassi, sodi, ferro, magnesi i zinc; per tant podem dir que s una de
les llets vegetals ms completes.
La beguda d'arrs: s una beguda lleugera que no cont gluten. En canvi t
triptfan, vitamines del grup B i hidrats de carboni els quals afavoreixen a l'estat
d'nim estable. Ams a ms s rica en cids grassos estables i t propietats
depuratives i hipotensores que sn molt adequades per a persones per pateixen
hipertensi o colesterol.
La beguda d'ametlla: No cont gluten, per tant s apta per a celacs. Tamb s
recomanable per a controlar els nivells de colesterol.
La beguda d'avellana: Igual que la llet d'ametlla aquesta tamb s recomanable per a
controlar els nivells de colesterol. A part, s rica en cid oleic i baixa en sodi.
La beguda de soja: Cont altes dosis d'aminocids essencials, minerals, cids grassos
i vitamina B, per tant, s recomanable per a atletes, diabtics i persones amb
colesterol o sobreps.
En aquest treball per noms es tractar la llet d'euga, un aliment aqus de color blanc que
cont aigua, protenes, grasses i sucres, vitamines minerals i altres substncies nitrogenades.
A ms a ms, tal com ens explica l'article Allergencity of mare's milk in chilren with cow's milk
allergy a partir de la composici qumica i el contingut proteic d'aquesta llet podem observar
que s molt semblant a la llet humana.
8
2.2 ORIGEN DE LA LLET D'EUGA

2.2.1 Breu estudi antropolgic de la llet d'euga
La majoria de la informaci que es troba a les pgines web que comercialitzen llet d'euga ha
estat extreta de llibre Le Lait de Jument escrit per Daniel Gramme. En aquestes es pot
llegir una breu referncia histrica sobre el consum hum de la llet d'euga, que va des de la
prehistria fins a l'actualitat.
Podem ubicar els primes consumidors a l'sia central, ms concretament a la zona de les
Estepes Russes de Monglia i entre les tribus nmades del Shara. Per aquestes antigues
civilitzacions, aquesta llet era considerada un recurs medicinal, ja que no noms aportava
beneficis pel cos hum sin que tamb tenia efectes curatius davant moltes malalties. Per
aquesta ra aquest producte va esdevenir fonamental per a la seva supervivncia.
La revista Science va publicar el mar de 2009 el treball d'un equip d'arquelegs de les
universitats d'Exeter i Bristol, encapalats per Alan Outram. En l'article The earliest
Harnessing and Milking els autors revelen que l'origen de la domesticaci del cavall es
remunta a fa uns 5.500 anys, en l'actual Kazakhstan (sia central) i va ser realitzada per la
antiga cultura Botai. Aquest grup d'arquelegs, a partir del seu treball de camp, va arribar a
aquest resultat a travs de tres lnies independents: Primerament van realitzar diverses
anlisis ssies que suggerien que la gent d'aquella poca seleccionava els cavalls salvatges
per les seves qualitats fsiques. En segon lloc, per saber si els cavalls es muntaven, van
estudiar els danys ossis que es produen per l's de l'arns i la brida, comprovant que
efectivament els cavalls eren muntats. Finalment, l'anlisi dels residus de lpids que van
realitzar els arquelegs en les vaixelles de fang d'aquella poca i zona, va revelar que
aquestes contenien certes grasses prpies de la llet d'euga. Per tant, van concloure que en el
quart millenni a.C. els cavalls del que avui s Kazakhstan van ser seleccionats i criats no
noms per muntar-los i cavalcar sin tamb per munyir-los; fets que indiquen que la llet
d'euga era un element bsic en la seva alimentaci.
Cal esmentar que aquesta antiga cultura de l'edat de bronze (cultura dels Botai) va preferir
domesticar els cavalls a causa de la dura climatologia que hi havia a la zona dels Monts
Urals (al nord de Kazakhstan), ja que aquests animals s'adaptaven molt millor a les baixes
temperatures que no pas altres animals lleters com per exemple les vaques o les ovelles, les
9
quals van ser incorporades a la economia de la regi ms tard.
Imatge 4
La majoria de les civilitzacions que habitaven en el Kirguizistan usaven la llet d'euga per
realitzar begudes alcohliques i formatges; un exemple s el kumis, un producte lacti tpic
d'sia Central similar al quefir amb la diferncia que t un contingut alcohlic superior al
3%. S'ha comprovat que antigament la tribu dels kirgus ja en produa.
Joan B. Llinares, dins del seu llibre Introducci histrica a l'antropologia, ens explica que aquest
producte es consumeix des de fa vint-i-cinc segles i que antigament no noms ho feien les
tribus de l'sia Central, sin que tamb es prenia en la major part d'Hongria i en diverses
tribus situades a l'Europa de l'est. El primer volum de J. B. Llinares recull textos
antropolgics dels autors clssics greco-romans. Entre els textos grecs trobem la Ilada d
Homer, en qu sanomena al poble dels escites com a bevedors de llet deuga.
Tamb ens trobem amb Hipcrates, el qual ens diu textualment: Els Escites salimenten
de carn rostida, beuen llet deuga i mengen bipa, una mena de formatge fet amb llet
deuga. Dins d'aquest mateix volum, una altre historiador grec anomenat Herdot ens
parla dels Escites que habitaven a la plana de l'estepa ucranesa, a les regions d'Escitia i
Saramcia (situades entre Europa i sia), i ens escriu que la llet d'euga els nodreix, els
refora i els dna vigor.
Els autors llatins, com per exemple Sidoni Apollinar i Virgili, parlen sobre el poble dels
Gelons. Aquests dos autors expliquen que aquest poble, originari de l'actual Ucrana, era
poc civilitzat i que els seus ciutadans bevien llet quina.
Aix els autors clssics coincideixen en situar el consum de llet deuga a la mateixa zona
geogrfica aproximadament; en tots els casos es tracta de pobles nmades. Per aquest
mateix motiu entenem que els legionaris romans adoptessin el costum daquests pobles
10
primitius de prendre llet deuga, perqu els donava uns bons nutrients i es podia consumir
mentre feien les campanyes militars. Si ens traslladem en el temps trobarem que en moltes
zones rurals dEspanya durant la postguerra aquesta llet va servir per alimentar a nens i
ancians i va permetre sobreviure a una gran part de la poblaci rural. Tamb a Europa a
comenaments del segle XX, en el perode dentreguerres als hospitals i maternitats es
subministrava llet deuga a malalts i nadons, perqu aquesta es creia que tenia propietats
teraputiques.
A lEuropa ms oriental sabem que escriptors com Lev Nikolievitx Tolstoi (1828 -1910) i
Joseph Kessel (1898-1979) descriuen en les seves obres com, grcies al consum de llet euga,
varen experimentar la total recuperaci de la seva salut.
A Europa per, amb el pas dels temps va sorgir el procs de mecanitzaci del camp (1946
1960) que va reduir la producci de llet equina. Jaurne Binirnelis, Antoni Ginard, i Antoni
Ordinas de la Universitat de les Illes Balears ens expliquen en el seu article El procs de
mecanitzaci agrria a les Illes Balears durant l'autarquia (1946-1960) que la fabricaci de
maquinaria es va iniciar als anys 20, per que durant la dcada de 1940 la producci
industrial va comenar a respondre a la demanda per part del sector agrcola de tractors i
altres maquines ms gils i rpides que els cavalls de manera que aquests animals van anar
desapareixent de les granges a causa que ja no eren necessaris. Per tant, de forma
progressiva, entre els pagesos es va anar deixant de produir llet d'euga i parallelament va
decrixer el consum de llet equina.
Actualment a l'sia Central el kumis continua essent una beguda tradicional encara que no
noms es produeix amb llet d'euga, sin que tamb es fa amb llet de vaca o cabra degut a
lelevat preu i la baixa producci de llet deuga.
Aix doncs s evident que l'sser hum ha estat en contacte amb la

llet d'euga durant aproximadament 5.500 anys. Com ja he dit en
prenien els Botai, per tamb els Huns dtila (406-453), els
mongols de lemperador Genguis Khan (1162-1227), els cosacs de
Pere I el Gran de Rssia (1672-1725) i ha estat utilitzada no noms Imatge 56
com aliment sin tamb com un producte de cosmtica. Sn clebres els banys de llet
6 SHOPIMANA. Nuevas pistas sobre el origen de la domesticacin del caballo. [En lnia].
11
deuga i burra que prenien dones famoses per la seva bellesa com: Nefertiti i Clepatra
(reines dEgipte), Poppea, amant i esposa de lemperador Ner (S.I d.C.), lemperadriu
dustria, Elisabet de Baviera (1836-1898) o tamb Paulina, la germana de Napole
Bonaparte (1769-1821).
Avui dia i arreu de tot el mn es pot trobar tant a la xarxa com als herbolaris una mplia
gamma de productes cosmtics elaborats amb llet deuga. Aquests productes sn les cremes,
xamps i sabons indicats per a estimular la circulaci, augmentar la resistncia de la pell i
afavorir la renovaci cellular. Posant l'exemple de Catalunya, ens trobem l'empresa
anomenada Equillet la qual a part d'oferir diferents tipus de llet d'euga tamb ven productes
de cosmtica elaborats amb llet d'euga com sabons i diverses cremes especialitzades. Tots
aquests articles de l'eQuaid els podem comprar a la mateixa granja, o a travs de la xarxa7 .
Podem consultar la web on hi ha un mapa dels punts de venda distributs per Catalunya.
De la mateixa manera que aqu tenim a eQuillet, fora de Catalunya podem trobar lempresa
EcoLactis8 a Madrid, pionera a Espanya en obtenir llet deuga. Aquesta empresa t com a
objectiu promoure la ramaderia i el desenvolupament comercial de llet d'euga i calostre,
respectant la natura. Tamb pretenen un desenvolupament comercial de la llet deuga,
producte que venen 100% liofilitzada. Aquesta empresa doncs es caracteritza per vendre
noms llet deuga amb certificaci biolgica i liofilitzada, fet que facilita la seva
comercialitzaci.
A Espanya hi ha una altra empresa distribudora de llet deuga per la xarxa. Sanomena
Vaisnhavi, comercialitza llet deuga Brabanderhof 100% natural i tamb altres llets
procedents de Blgica, en format de cpsules o llet en pols. En canvi als pasos del nord
dEuropa hi ha molta ms tradici de producci i comercialitzaci de la llet deuga. Aix
trobem, per exemple, lempresa francesa Jumvoilac que treballa seguint la tradici de
Blgica, ustria i Alemanya.
7 EQUAID. Inici. [En lnia].

8 ECOLACTIS. Leche de yegua. [En lnia].
12
2.2.2 Com va sorgir a Catalunya?

A Catalunya, l'empresa que produeix i comercialitza la llet d'euga s'anomena eQuillet. El
seu gerent, en Juti Gusi, un emprenedor i amant dels cavalls, va introduir la llet deuga al
mercat catal desprs dhaver superat una malaltia heptica greu. Malauradament Juti va
nixer amb incompatibilitat sangunia i quan encara no tenia un dia de vida va haver de
rebre la seva primera transfusi de sang per corregir una anmia. Quaranta anys ms tard,
l'hepatitis C, provocada per aquella transfusi, va derivar a una cirrosi que li va deixar el
fetge destrossat, essent un transplantament lnica soluci. Abans d'aquesta intervenci, en
Juti va estar ingressat molts mesos lluitant contra el seu propi cos per estar prou b de salut
per poder entrar a la llista de receptors d'rgans. El seu quadre clnic era molt preocupant ja
que no hi havia manera de controlar els lquids que el seu fetge deixava anar i sanava
engreixant.
L'obesitat desaconsellava el trasplantament heptic, per tot i aix en Juti, des del llit a
lhospital, va moure cel i terra per controlar la seva malaltia i poder passar ms dies amb la
seva famlia. Va ser aqu quan buscant per Internet va trobar que la llet d'euga era rica en
una protena, l'albmina, la qual ajuda a eliminar lquids del cos. Va comentar-ho amb el seu
metge i aquest va dir que no en prengus, per en Juti, capficat amb el seu descobriment es
va posar a investigar ms sobre la composici i les propietats de la llet d'euga i li va tornar a
proposar al seu metge desprs d'exposar-li tota la informaci que havia buscat. Finalment
aquest li va donar perms perqu en begus. Ell, en va comenar a prendre aquell mateix dia.
Va notar els efectes de la llet molt rpidament; aquella mateixa tarda es sentia molt ms
afavorit anmicament i dies desprs analticament es comenaven a veure millores. En Juti
va estar els dos mesos segents bevent llet d'euga i a causa d'aix es varen produir alguns
canvis. Els seus ronyons es varen recuperar, va baixar de pes i les anmies anaven
desapareixent. Passats els quatre mesos havien millorat molt les seves funcions renal i
heptica de manera que li van poder realitzar el trasplantament de fetge que necessitava.
Segons les seves paraules, l'empresa neix al Clnic, s a dir, tot i que en Juti ja havia tingut
contacte amb aquesta llet a Holanda ja fa 16 anys per raons de treball, va ser quan a causa
de la seva malaltia va descobrir els beneficis que aportava aquest aliment. I a partir daquest
moment en Juti va decidir dedicar-se a la producci prpia, difusi i comercialitzaci de llet
deuga per intentar ajudar al mxim de gent possible en el tema de la salut personal. Era
l'any 2007 quan es va installar en una granja equina de la Vall den Bas (Garrotxa) i es va
13
posar en contacte amb els principals productors d'Europa per fer una xarxa i mirar
d'impulsar una lnia de recerca cientfica per comprovar i difondre les propietats d'aquesta
llet. Actualment eQuillet s una empresa que ven llet d'euga i forma una gran associaci:
EquaidResearch. Aquesta associaci, composta per metges, farmacutics, investigadors,
biotecnlegs, dissenyadors, veterinaris, ramaders, pagesos, etc., es va crear perqu les
qualitats de la llet deuga sn poc conegudes per la comunitat cientfica. Aquest grup de
persones estudien i fonamenten la investigaci amb l'objectiu 9 esbrinar exactament les
propietats de la llet deuga, assegurar-ne una bona qualitat i difondre-les a nivell mdic
professional.
Equillet tamb est formada per altres granges situades en prats dalta muntanya dAndorra,
aquestes garanteixen la producci duna ptima qualitat de llet. A diferncia d'altres animals
lleters, com per exemple les vaques, les eugues no se les pot separar dels poltres perqu les
seves mamelles deixarien de secretar llet. Es tracta d'un animal que s'ha de munyir cada tres
hores, i per cada munyida s'obt aproximadament un litre de llet.
Resumidament, Juti explica que aquest tipus de llet no sesterilitza, ja que la sang pot
assumir quasi sense processar tots els nutrients que cont, i a cada lot se li apliquen controls
biolgics. Si aquests controls sn correctes, sempaqueta l'aliment, es coordina la recollida
de la llet de les diferents granges productores i sorganitza la distribuci i venta al
consumidor final. Juti tamb diu que el missatge que volen transmetre des de la seva
empresa s que la llet d'euga no s un aliment que cura les malalties, sin que ajuda a
millorar el benestar i l'estat general del cos, cosa que fa ms efectius els tractaments.
Actualment, hi ha un conjunt de professionals que dna suport a l'empresa, com s el cas

d'alguns cardilegs i onclegs que recepten la llet d'euga als seus pacients. A ms a ms
diversos centres mdics (principalment lhospital Josep Trueta de Girona), universitats
(com s la Universitat Autnoma de Barcelona) i hospitals (entre ells l'hospital Sant Joan de
Deu) estan investigant i les propietats d'aquesta llet sn realment efectives per a les
diferents simptomatologies clniques.
9 Veure objectius especfics a lannex 6.1
14
2.3 COMPOSICI GENERAL

La llet deuga s un aliment natural, blanquins, aigualit i opac, per sobretot molt complet.
Cont propietats especials per la seva composici qumica i un particular contingut proteic.
Com ja he explicat anteriorment, les eugues, com totes les femelles dels mamfers, disposen
de glndules mamries que secreten la llet per alimentar al nounat. Una de les funcions
d'aquest aliment s nodrir al nounat mentre no s capa de pair altres aliments; tamb
s'encarrega de protegir el tracte gastrointestinal de la cria contra microorganismes patgens,
toxines i infeccions, contribuint en la salut metablica d'aquesta. Per tant, la funci
principal de la llet s aportar l'energia i tots els elements necessaris per a un
desenvolupament adequat i rpid de la cria.
En la segent taula es mostren les quantitats dels components ms destacats de la llet

juntament amb la comparaci de la llet humana i llet de vaca.
Taula 2: Principals components de la llet deuga, vaca i humana
Principals components de la llet Llet d'euga Llet de vaca Llet humana

Greixos (g/kg) 12,1 (5-20) 36,1 (33-54) 36,4 (35-40)
Protena crua (g/kg) 21,4 (15-28) 32,5 (31-39) 14,2 (9-17)
Lactosa (g/kg) 63,7 (58-70) 48,8 (44-49) 67 (63-70)
Cendres (g/kg) 4,2 (3-5) 7,6 (7-8) 2,2 (2-3)
Valor energtic (kcal/kg) 480 (390-550) 674 (650-712) 677 (650-700)
Font: Elaboraci prpia10
La llet en general s una mescla complexa i heterognia composta per una soluci
collodal11 de tres fases:
Soluci: els minerals i els hidrats de carboni es troben dissolts a l'aigua.
Suspensi: les substncies prottiques es troben amb l'aigua en suspensi.
Emulsi: el greix en aigua es presenta com a emulsi.
Per, analitzant les dades de la taula observem que hi ha diferncies en certs components i
semblances en d'altres entre les tres llets. Comparant-les, la llet d'euga t un contingut de
10 A partir de les dades extretes de: EQUAID. Inici. [En lnia] i KLEMEN POTOCNIK, VESNA
GANTNER et al. Mares milk: Compositionn and protein fraction in comparison with different milk species.
11 Sistema fsic que est compost per una fase contnua, normalment fluida, i una altra dispersa en
forma de partcules, en general slides
15
greix inferior al de la llet humana i la llet de vaca; aproximadament t una tercera part del
greix que contenen les altres dues llets. En canvi, si observem el contingut de protenes,
veiem que es troba entremig de la llet humana i la de vaca. Si ens centrem en el contingut
de lactosa de les tres llets es pot veure perfectament que la llet d'euga i la llet humana
presenten valors ms similars i elevats que la llet de vaca.
Trobem que la llet humana s la ms pobre en sals minerals, seguidament de la llet deuga i
finalment, amb una concentraci ms elevada, trobem la llet de vaca. A ms a ms, la llet de
vaca t ms proporci de cendres que les altres llets, ja que aquestes estan compostes
bsicament de sals minerals. El valor energtic de la llet deuga s inferior al de la llet
humana i al de la llet de vaca. Aix s degut a que una gran part de l'energia aportada per
aquesta llet prov dels sucres (principalment de la lactosa) i no dels greixos, de manera que
l'energia que ens aporta aquesta llet no s energia de metabolitzaci lenta com la que prov
dels greixos de la llet de vaca, sin que es tracta d'una energia immediata ja que els sucres
sn molt ms rpidament metabolitzables que no pas els greixos.
2.4 COMPOSIC QUMICA DETALLADA DE LA LLET D'EUGA

La llet s una barreja de protenes, lpids, i glcids en un medi aqus. Cont components
orgnics (glcids, lpids, protenes i vitamines), que constitueixen la principal font d'energia,
i components minerals (calci, potassi, magnesi, sofre, coure, zinc i clor).
En aquest apartat exposar, a partir de les dades proporcionades per eQuaid Research, i
diversos estudis12 quins sn els principals components de la llet d'euga i els factors coneguts
que permeten atribuir diverses propietats teraputiques a aquesta llet.
Vull deixar clar que no puc afirmar que les propietats atribudes a la llet deuga hagin estat
rigorosament verificades i contrastades per suficients estudis. Hi ha poques referncies
bibliogrfiques i mhe basat sobretot en lestudi de eQuaid Research i en les investigacions
que aquest mateix equip s'havia basat.
Cal esmentar que aquestes propietats que se li atribueixen a la llet d'euga estan relacionades
amb especialitats mdiques diverses com ara digestologia, oncologia, immunologia,
hematologia, dermatologia, pediatria, geriatria, ginecologia, aix com la psicologia.
12 Articles de la bibliografia.
16
A continuaci, cada apartat disposar d'una taula. En la primera columna es mostrar el

nom del component, en la segona es citar la quantitat total del component a que s'ha fet
referncia en la llet d'euga i en la tercera les quantitats totals presents a la llet humana.
2.4.1 Vitamines
Les vitamines sn molcules orgniques, de naturalesa molt diversa, imprescindibles per al
funcionament normal del metabolisme. Els animals per no sintetitzen les vitamines i, per
aix, necessiten ingerir-ne en la dieta.
La llet d'euga cont diversos tipus de vitamines. Aporta una quantitat mot variada de les
vitamines B (cont vitamina B1, B2, B3 i B5). A continuaci es mostren les quantitats de les
vitamines en la llet d'euga comparades amb les presents a la llet humana:
Taula 3: Vitamines. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana. Quantitat dels
components de la llet d'euga en una porci de 20ml.
Fraccions de les vitamines en g/Kg Llet d'euga Llet humana
A 0,00034 0,0004
B1 0,00039 0,0000016
B2 0,00011 0,00000035
B3 0,00072 0,000002
B5 0,00277 0,000000225
C 0,0238 0,00000004
D 0,0000032 0,0015
E 0,001342 0,048
K 0,000043 0,0000012
Font: Quadre extret deQuaid Research13
Per tant, podem observar que la llet d'euga est composta per diverses vitamines. En
trobem algunes que estan unides al greix (vitamines liposolubles) sn: la A, la D, la E i la K
(es troben interactuant amb es glbuls de greix, principalment a la membrana). Altres
vitamines estan dissoltes en la seva fracci aquosa (vitamines hidrosolubles), sn: la B5, la
B3, la B2, la B1 i la C. Concretament trobem sis complexes de vitamines14 :

14 Extret de CSAP, J. et al. Composition of mares colostrum and milk. Fat content, fatty acid composition and
vitamin content.
17
La vitamina A o retinol. Es tracta d'una vitamina liposoluble 15 necessria pel

creixement del teixit epitelial i dels ossos, la qual tamb s requerida en la reproducci,
el desenvolupament de lembri i la lactncia. A ms a ms, ajuda a mantenir la vista en
bon estat, augmenta la funci immunitria i contribueix en la salut de la pell.
Grup de les vitamines B (aquest complex de vitamines sn hidrosolubles16):
La vitamina B1 o tiamina t la capacitat d'augmentar la capacitat d'aprenentatge i
millorar l'activitat mental. Tamb s efica contra els problemes digestius, incloent
la falta d'apetit la colitis ulcerosa i la diarrea crnica a part de ser necessria per tal
dabsorbir amb eficcia la glucosa com a combustible del sistema nervis. La seva
deficincia s rara i ocasiona la malaltia beri-beri; tot i aix interv en els
tractaments dalcoholisme, depressi, esclerosi mltiple, miastnia gravis, problemes
de la visi (com les cataractes), marejos i evidentment beri-beri. Cal esmentar que s
una vitamina que ajuda a enfortir el sistema immunolgic i a mantenir la vista en
bon estat juntament amb la vitamina A. A ms, s una de les substncies que el
nostre organisme requereix, ja que funciona com a coenzim vital per a la respiraci
tissular i participa en el metabolisme dels hidrats de carboni per tal de convertir-los
en energia.
La vitamina B2 o riboflavina juntament amb la vitamina B1, interv en la
transformaci dels aliments en energia. Aquesta vitamina ajuda a millorar la visi, a
conservar en bon estat les cllules del sistema nervis i participa en el creixement i
la reproducci. Tamb ajuda la funci immunitria i t relaci amb el creixement
dels glbuls vermells.
La vitamina B3 o niacina ajuda a controlar el colesterol i triglicrids, estabilitza la
glucosa de la sang i facilita la circulaci. Prev i millora les migranyes, ajuda a reduir
els smptomes de vertigen i mant els teixits i les mucoses de l'aparell digestiu en
bon estat. No obstant aix, s una vitamina imprescindible per a la sntesi
d'hormones sexuals i no noms est implicada en l'elaboraci de la cortisona, la
insulina i la tirosina, sin que tamb juga un paper molt important en la producci
d'energia per l'organisme. Cal esmentar que per dur a terme totes aquestes funcions
s important que la niacina estigui reforada per altres vitamines d'aquest mateix
complex com per exemple la B2.
15 Sn vitamines insolubles en aigua i solubles en dissolvents apolars. Per la seva naturalesa qumica,
sintegren dintre dels lpids insaponificables i presenten subtipus diferents.
16 Sn vitamines solubles en aigua.
18
La vitamina B5 o cid pantotnic interv en la formaci d'anticossos, d insulina i

en la sntesi d'hormones antiestrs. Tamb redueix els nivells de colesterol i ajuda a
disminuir la tensi arterial. s molt important per tal daconseguir la normalitzaci
del procs digestiu i per convertir les grasses i els sucres en energia.
La vitamina C o cid ascrbic. Es tracta d'una vitamina hidrosoluble que ajuda en el
control de virus i bacteris i evita infeccions a la pell. No obstant aix, tamb ajuda en el
manteniment del collagen saludable en la pell i en la reparaci de teixits amb
problemes. A ms a ms, protegeix el sistema circulatori, pot contribuir en la millora del
sistema immunitari i t una funci antioxidant. Cal dir que tamb redueix les
complicacions derivades de la diabetis tipus II i augmenta la producci d'estrgens
durant la menopausa.
La vitamina D o calciferol s una vitamina liposoluble que enforteix el sistema
immunolgic ajudant a prevenir infeccions, mant el sistema nervis en bones
condicions i regula el manteniment dels nivells adequats dels minerals calci i fsfor. A
part, tamb s una vitamina important en el desenvolupament i manteniment de les
dents, ossos i cartlags tant de nens com d'adults.
La vitamina E o tocoferol. Es tracta d'una vitamina liposoluble que s de gran ajuda a
lhora de combatre el colesterol i els triglicrids. No obstant aix, tamb interv en la
cicatritzaci, la visi, la fertilitat i el sistema reproductiu. Pel que fa al sistema
immunitari, hi t dues funcions determinades: regular la uni de plaquetes i augmentar
la resposta immunolgica. A ms a ms, tamb potencia l'acci del seleni en
tractaments contra el cncer. Cal esmentar que s un agent antioxidant i t la capacitat
de protegir-nos dels agents contaminants mediambientals.
La vitamina K o fitamenadiona s una vitamina liposoluble que proporciona un bon
funcionament heptic, regula la correcta assimilaci del calci i ajuda a reduir l'excs de
flux menstrual. s una vitamina necessria perqu la sang coaguli correctament.
s important explicar que les vitamines C (cid ascrbic) i E (tocoferol) tenen una funci
antioxidant. Per aix, durant el tractament de les radioterpies no s aconsellable beure llet
d'euga ja que aquesta t una capacitat antioxidant molt elevada que disminueix leficcia del
tractament.
19
2.4.2 Minerals
La llet deuga facilita labsorci dalguns compostos com ara el calci, ja que la presncia de
vitamina D, la lactosa i els estrgens hi influeixen.
A continuaci es mostra la taula de les quantitats teriques de cadascun dels minerals que
cont la llet d'euga i la llet humana:
Taula 4: Minerals. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana. Quantitat dels
Fraccions dels minerals en g/Kg Llet d'euga Llet humana
Cendres 4,2 2,2
Calci (Ca) 0,8 0,233
Fsfor (P) 0,562 0,14
Magnesi(Mg) 0,118 0,0317
Potassi (K) 0,348 0,404
Sodi (Na) 0,139 0,096
Coure (Cu) 0,00023 0,00016
Zinc (Zn) 0,0018 0,0008
Total slids 120
Font: Quadre extret de Equaid Research17
Per tant, podem observar que la llet d'euga est composta per set elements diferents18 :
El calci s un dels minerals ms importants pel nostre organisme. El trobem
principalment en els nostres ossos de manera que s imprescindible per aconseguir un
bon manteniment per aquests. Tot i aix, tamb s requerit pel nostre metabolisme.
Aquest mineral actua com a mediador intracellular complint una funci de segon
missatger (per exemple el cati Ca2+ interv en la contracci dels msculs) i, per tant, s
til per transmetre informaci i dur a terme una via de traducci del senyal. Tamb est
implicat en la regulaci d'alguns enzims cinases19 i realitza unes funcions enzimtiques
semblants a les del magnesi. Manuel Hernndez Triana i Carmen Porrata Maury en el
seu article Calcio, osteoporosis, hipertensin arterial y cncer colorrectal ens expliquen que tenir
una dieta que compleix amb els requeriments de calci del nostre cos pot prevenir

18 Extret de CSAP-KISS, ZS et al. Composition of mares colostrum and milk. Protein content, aminoacid
composition and contents of macro and micro-elements.
19 Les cinases sn un gran grup d'enzims del tipus transferasa, s a dir, biocatalitzadors la funci
dels quals s accelerar reaccions en qu es transfereixen grups funcionals d'una molcula a una altra
que tenen lloc a les cllules, als rgans i a tot l'organisme en general. En concret, les cinases
s'encarreguen de realitzar la transferncia dels grups fosfat, i per fer-ho necessiten un i metllic
divalent.
20
malalties com l'osteoporosi, la hipertensi arterial i el cncer de clon. Cal esmentar

que la vitamina D, la lactosa i els estrgens poden proporcionar una millor absorci del
calci al nostre organisme.
El fsfor actua al nostre cos juntament amb el calci per formar els ossos i les dents. s
un mineral que est present en quasi totes les reaccions fsiques, qumiques i en el
metabolisme de les grasses. A ms a ms, s necessari per assegurar un bon
funcionament dels ronyons. Cal dir que s imprescindible per tal dassimilar
correctament les vitamines B2 i B3 i que tamb s un component important a la divisi
i reproducci cellular. s curis perqu ajuda a alleugerir els dolors provocats per
lartritis i la seva presncia pot millorar la memria. En canvi la seva deficincia en el
nostre organisme pot fer aparixer problemes en el sistema nervis central, el sistema
nervis perifric i els msculs.
El magnesi s un mineral indispensable per el nostre cos perqu participa en
processos de subministrament denergia i s necessari per lactivaci de ms de 300
enzims. T funcions en la transmissi nerviosa, aporta energia a les neurones i s un
relaxant muscular. No obstant aix, tamb controla la flora intestinal i ens protegeix de
malalties cardiovasculars. Segons Thomas Steinmetz en el seu article Magnesio, un
elemento clave para la salud la falta d'aquest mineral en el nostre organisme ens pot causar
diversos canvis a nivell metablic els quals poden derivar a malalties.
Tot i que entre el 80-90% del potassi consumit s excretat (ja que els ronyons noms
labsorbeixen quan s necessari) aquest mineral t un paper fonamental en el
metabolisme cellular. Compleix un rol important en la distribuci dels lquids entre les
cllules i en el medi interior, a part dintervenir en la construcci de les protenes i en
la sntesi del glicogen, de manera molt precisa participa en la transmissi de lestmul
nervis en els fenmens de contracci muscular i nerviosa. A ms a ms actua al costat
del sodi per a regular lequilibri daigua en lorganisme i normalitzar el ritme cardac (el
potassi opera dins de les cllules i, en canvi, el sodi fora delles), tamb juntament amb
el sodi i el clor, mant i regularitza la pressi osmtica dels mitjans mbils, i t un gran
paper en lequilibri cid-base. Afavoreix leliminaci de deixalles de lorganisme, la
concentraci i la memria, ja que envia oxigen al cervell. I finalment trobem que tamb
incrementa lexcitabilitat neuromuscular, redueix la pressi sangunia i activa els
sistemes enzimtics.
El sodi s un agent reductor que t un paper fonamental en el metabolisme cellular,
per exemple, en la transmissi de limpuls nervis (per mitj del mecanisme de bomba de
21
sodi). Actua majoritriament amb el potassi, ja que com he explicat tots dos junts
controlen lacidesa del nostre cos i lentrada i sortida de moltes altres substncies que es
dirigeixen a travs de tot el cos a les parts prximes de la pell. El sodi, per, tamb per
si sol participa en limpuls nervis i en la contracci muscular.
El coure contribueix en la formaci de glbuls vermells i en el manteniment dels vasos
sanguinis, nervis, sistema immunitari i ossos. s molt estrany que se'n produeixi una
deficincia en la dieta per el desequilibri d'aquest mineral ocasiona en l'organisme una
malaltia heptica coneguda com a malaltia de Wilson20.
El zinc interv en el metabolisme de protenes i cids nucleics, estimula l'activitat de
ms d'un centenar d'enzims, collabora al bon funcionament del sistema immunitari i
interv a les percepcions del gust i l'olfacte i a la sntesi de l' ADN. La deficincia de
zinc pot produir retard del creixement, prdua del cabell, diarrea, impotncia, lesions
oculars i de pell, prdua de gana, prdua de pes, tardana de la cicatritzaci de les
ferides i anomalies de l'olfacte. Per lexcs d'aquest mineral s'ha associat amb baixos
nivells de coure, alteracions en la funci del ferro i disminuci de la funci
immunolgica i dels nivells del colesterol bo.
2.4.3 Protenes
Les protenes sn macromolcules amb una massa molecular elevada, constitudes
bsicament per toms de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Juntament amb aquests
toms, apareixen quantitats ms petites de sofre i elements addicionals, com ara fsfor,
ferro, coure, zinc, seleni, magnesi o iode.
Des dun punt de vista estructural, les protenes sn polmers lineals no ramificats, formats
per la uni de vint tipus diferents daminocids. Les diferents combinacions daquests
aminocids originen una gran varietat de protenes, fet que explica lelevat nombre de
funcions que aquestes molcules realitzen a les cllules.
20Trastorn hereditari que provoca l'acumulaci de coure al fetge i en altres rgans podent produir
hepatitis, alteracions renals i altres trastorns si no rep tractament adequat.
22
Les que trobem principalment la llet deuga sn les anomenades protenes del srum, les
quals vnen classificades en diferents tipus:
Taula 5: Protenes. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana. Quantitat dels
Fraccions de les protenes del srum en g/Kg Llet d'euga Llet humana
Total protenes srum 8,3 9,23
-lactoalbmina 2,36 2,92
-lactoalbmina 2,55 0
Immunoglobulines (IgG, IgA, IgM) 1,64 -
Srum albmina 0,37 0,38
Lactoferrina 0,58 1,89
Lisozim 0,87 0,27
Font: Elaboraci prpia21
-lactoalbmina; aquesta protena t funcions molt diverses. Respecte els minerals,

najuda a la absorci, s bactericida i ajuda a digerir la lactosa. s una font
daminocids essencials com el triptfan, que s precursor de la serotonina i aquesta
de la melatonina. La melatonina es molt important per regular el rellotge biolgic
(nit i dia) en casos d insomni, TDAH, Alzheimer, depressi, fatiga crnica,
fibromialgia, migranyes, clon irritable, osteoporosis i epilpsia. Tamb ho s en
casos de cncer ja que ajuda a evitar els efectes secundaris produts pels tractaments
de quimioterpia.
-lactoglobulina; s una protena que no la trobem a la llet humana i que t
propietats antimicrobianes i antivirals a nivell gastrointestinal. A ms a ms, t la
capacitat de transportar minerals i vitamines liposolubles a travs de la paret
intestinal i aix facilitar-ne labsorci.
Les immunoglobulines tenen una funci antibitica ja que identifiquen i
neutralitzen microorganismes patgens. Dels cinc tipus que hi ha en total a la llet
deuga en trobem tres tipus:
o Immunoglobulina G; es tracta de lnica immunoglobulina que pot
travessar membranes biolgiques.
21Dades extretes de K.POTOCNIK et al. Mares milk: Compositionn and protein fraction in
comparison with different milk species.
23
o Immunoglobulina A; t la capacitat de protegir les parts ms vulnerables

del cos com sn els ulls, la boca, laparell digestiu...
o Immunoglobulina M; sempre actua com a resposta immunolgica
primria, ja que s lencarregada defensar els espais intravasculars.
Albmina srica; facilita el transport dcids grassos, aminocids, esteroides,
minerals i diversos frmacs a travs de la sang on lorganisme els necessiti.
Lactoferrina; s molt important ja que realitza diverses activitats com
antimicrobiana (sobretot actua en les mucoses), inmunoreguladora, antiinflamatria,
antioxidant i anticancergena. Actua tamb contra virus i fongs i permet la uni del
ferro per tal de poder transportar-lo al torrent sanguini, per tant s una protena
important per a les persones que pateixen anmia. Cal tenir en compte tamb que
s un antisptic natural.
Lisozim; facilita la digesti de les casenes (protenes de la llet) i la flora intestinal a
lalliberar sucres a lintest que actuen com a factors de creixement. T tres activitats
diferents: bacteriosttica (afavoreix el creixement dalgunes bactries essencials en la
nostra microbiota intestinal), antibitica (actua sobre algunes bactries dissolent-les)
i antiinflamatria. A lestar present en la saliva ajuda a destruir patgens.
2.4.4 Aminocids lliures

En la llet d'euga, a part dels aminocids22 que composen
les protenes, en trobem de forma lliure. Aquest fet fa
que ens siguin molt tils a l'hora de corregir carncies
d'una forma rpida, ja que no hem de digerir una
protena complexa per a absorbir-ne els aminocids sin
que ja els trobem en forma lliure directament. Imatge 623.
A ms a ms, els aminocids essencials24 que ens aporta afavoreixen la sntesi de substncies
com la serotonina25 que ens condueixen al benestar. Per tant, en la llet d'euga trobem tots
22 Monmer de les protenes. Substncia orgnica que t almenys una funci cid carboxlic, una
funci amina i una grup radical el qual diferencia uns aminocids daltres.
23 Composici dun aminocid. Font prpia.
24 Es tracta dels aminocids que no es poden sintetitzar en el metabolisme a partir daltres

compostos, per la qual cosa han de ser ingerits en la dieta. Si la dieta no t la quantitat suficient
dalgun dels aminocids essencials afectar en els desenvolupament de lorganisme.
25 La serotonina s el neurotransmissor que utilitzen les vies neuronals encarregades de l'estat
d'nim, la gana, la son i el desig sexual. Si aportem al nostre cos els aminocids essencials que
24
aquests aminocids:
Taula 6: Aminocids lliures. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana.

Quantitat dels components de la llet d'euga en una porci de 20ml.
(*) = aminocids essencials
Fraccions dels aminocids en g/Kg Llet d'euga Llet humana
Aminocids lliures 0,312
cid asprtic 0,006 0,0056
Treonina* 0,0357 0,0099
Serina 0,0897 0,0068
cid glutmic 0,0992 0,2215
Prolina 0,0161 0,0067
Glicina 0,0101 0,0083
Alanina 0,0066 0,0193
Cistina 0,0006 0,0035
Valina* 0,0167 0,0081
Metionina* 0,003 0,0018
Isoleucina* 0,0016 0,0029
Leucina* 0,0035 0,00695
Tirosina 0,0028 -
Fenilalanina 0,0057 -
Lisina* 0,0088 0,0149
Histidina* 0,0066 0,00186
Arginina 0,0019 0,0047
Font: Quadre extret de EquaidResearch26
Com es pot veure en la taula anterior, formen part de la llet deuga els segents aminocids:
lcid asprtic, serina, cid glutmic, prolina, glicina, alanina, cistina i larginina...Entre tots
aquests per, els ms importants, com ja ho especfica el seu nom, sn els aminocids
essencials. Els podem veure a continuaci juntament amb una breu explicaci:
La treonina tot i ser necessria per a formar altres aminocids, s molt important per
mantenir els nivells adequats de protenes al nostre cos. No obstat aix, tamb interv
en vries funcions dalguns rgans com pot ser el fetge i contribueix en la prevenci de
la insuficincia heptica i lacumulaci de grasses.
La valina s un aminocid essencial en la formaci i cicatritzaci de teixits. Tamb s
necessita per a sintetitzar aquest neurotransmissor, totes aquestes vies neuronals tan relacionades
amb les sensacions positives tenen opci de funcionar i regular-se millor. Al regular-se la sntesi i la
degradaci de serotonina es regula l'equilibri dinmic dels neurotransmissors, afavorint d'aquesta
manera el bon funcionament nervis.
25
necessria per el correcte metabolisme muscular i el manteniment equilibrat de nitrogen

en lorganisme. A ms a ms, ajuda en el correcte manteniment de la salut mental i
promou les emocions tranquilles, prevenint les alteracions en la conducta.
La metionina principalment evita lacumulaci de colesterol, promou lexcreci dels
estrgens i participa en les funcions de la melsa, el pncrees i el sistema limftic.
La isoleucina susa durant lexercici fsic i principalment ajuda a augmentar la
producci dhormona del creixement. Indirectament t una funci reguladora en la
secreci biliar i tamb t funcions hormonals en hormones sexuals tant femenines com
masculines.
La leucina a ligual que la isoleucina s un aminocid que susa durant lexercici fsic i
ajuda a augmentar la producci dhormona del creixement. A ms a ms, ajuda a
regular els nivells de sucre en sang i interv en la formaci i reparaci del teixit
muscular.
La fenilalanina s aminocid que el nostre cervell usa per produir noradrenalina27 entre
altres substncies qumiques. Ajuda a millorar lestat dnim, la memria, laprenentatge
i smptomes com la depressi, el dolor crnic o lAlzheimer. Tamb es necessari en la
formaci del collagen i per regular el ritme cardac.
La lisina s essencial en la formaci del collagen i per tant, socupa de mantenir en
bon estat els teixits connectius. Es til en la producci danticossos i en la millora de la
funci immunitria i gstrica. T la capacitat dassegurar labsorci i distribuci del calci
correctament i estimular lhormona de creixement.
La histidina s necessria per la producci de glbuls vermells i blancs a la sang,
protegeix lorganisme dels danys per radiaci i redueix la pressi arterial. No obstant
aix, tamb s necessria pel creixement i la respiraci dels teixits.
2.4.5 Greixos i lactosa

Els greixos tenen un gran valor energtic ja que constitueixen la principal font denergia
tant en animals com en vegetals. Aquests semmagatzemen en el teixit adips realitzant una
funci dallament trmic i per tant ajuden a protegir els rgans vitals. A ms a ms, fan un
paper important a lhora demmagatzemar aigua per quan el nostre cos la requereix. En el
cas dels greixos poliinsaturats, els quals sn els que cont majoritriament la llet deuga,
27 Substncia que transmet senyals entre les cllules nervioses per promoure lestat dalerta.
26
com lomega 3 i lomega 6 tamb tenen una funci antiinflamatria i ajuden a baixar el
nivell de colesterol.
La lactosa28 s el sucre present a la llet en major percentatge. Com es pot apreciar en la

segent taula, els valors de lactosa de la llet deuga respecte la llet humana sn bastant
prxims.
Tot i aix la llet deuga no t un valor excessivament gran de greixos. Podem veure les
quantitats mitjanes a continuaci:
Taula 7: Greixos i lactosa. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana. Quantitat
dels components de la llet d'euga en una porci de 20ml.
Fraccions dels greixos i lactosa en g/Kg Llet d'euga Llet humana

Greixos 12,1 36,4
cids grassos saturats 6,75 19,95
cids grassos monoinsaturats 3,05 13,5
cids grassos poliinsaturats 2,3 2,9
Lactosa 63,7 67
Font: Quadre extret de EquaidResearch29
2.4.6 Hormones
La llet d'euga cont petites quantitats d'estrgens conjugats, ja que les eugues estan gestant
el prxim poltre durant la lactncia. Per questa ra, en casos de malalts amb tumors
dorigen hormonal no els hi s recomanat beure llet deuga ja que els estrgens conjugats
poden afectar lequilibri hormonal del pacient.
En canvi, en relaci amb els estrgens, s'ha vist que la llet d'euga pot ser de gran ajuda per
28 La lactosa esta composta per glucosa i galactosa, i en alguns casos aquesta pot presentar
problemes dintolerncia. Aix s degut a una carncia o insuficincia de lactasa a lintest prim i per
aquest motiu hi pot haver dificultats a lhora de digerir la llet.
27
dones amb menopausa, ja que quan les dones entren en aquest procs deixen de produir la
mateixa quantitat d'estrgens que quan estaven en edat frtil.
Segons el llibre de leQuaid Research30 partir de diversos testimonis tamb s'ha vist que la
llet d'euga pot ajudar a l'hora de regular els fogots (sensaci sobtada de calor) tpics d'aquest
perode.
2.4.7 Bacteris
La llet deuga t una determinada composici bacteriana; majoritriament cont bacteris del
grup Bifidobacterium i Faecalobacterium.
Es tracta de bacteris que juguen un paper molt important: degraden les hexoses, pentoses i
alcohols fins a convertir-los en acetats, propionats i butirats (cids grassos de cadena curta).
A ms a ms es parla duna suposada capacitat anticancerosa per part dels butirats.
30 EQUAID. Llibre de la llet deuga. [En lnia].
28
3 TREBALL PRCTIC: LA GRANJA eQuillet A

CATALUNYA
Lassociaci eQuaid t com a finalitat promoure la producci, lestudi bioqumic,
microbiolgic i clnic de la llet deuga i documentar cientficament les seves notables
propietats. Com ja he explicat anteriorment en lapartat Com va sorgir a Catalunya?
aquesta associaci est formada per altres granges situades en prats dalta muntanya
dAndorra, les quals garanteixen la producci duna ptima qualitat de llet. Per tant veiem
que t les seves eugues distribudes en:
Merens31 del Pedraforca32:

s una empresa creada inicialment amb un enfoc esportiu i en la contribuci a la
millora, conservaci i neteja del bosc i sotabosc de petites finques del Municipi de
Saldes, per arran dun article en els diaris sobre les propietats de la llet deuga, els
seus propietaris, tant per la seva orientaci professional (la M. Merc Oliv i
Gorgas s farmacutica i especialista en anlisis clniques), com per la seva passi
per tot all relacionat amb els cavalls, varen entrar en contacte amb lassociaci
sense nim de lucre eQuaid Reserch, a resultes duna dura experincia personal.
De manera que Merens del Pedraforca sha adherit a la citada associaci i al seu
projecte, produint llet deuga, juntament amb altres professionals per, en la mida de
les seves possibilitats, aportar-hi coneixements i experincies.
Aqu eQuaid hi t dues eugues de raa Merens que produeixen llet noms per a
estudis mdics.
Mas de lIlla Joan Moret33:
Es tracta duna empresa, situada al Ripolls, dirigida per elaboradors i productors
professionals que sha unit a travs de diferents associacions 34 per articular una
marca conjunta.
En Mas de lIlla Joan Moret es produeixen molts productes, com pot ser carn de
vedella, carn de poltre, cervesa..., entre ells ens trobem la llet i derivats lctics a
31 Explicaci en lannex 6.2

32 MERENS DEL PEDRAFORCA. Qui som? [En lnia].
33 MAS DE LILLA JOAN MORET. Producte del Ripolls. [En lnia].
34 Associaci de Ramaders del Ripolls, Associaci de Pastors del Ripolls, Associaci de Criadors
dEugues de Muntanya del Ripolls, Cooperativa Ramadera de Moll, Associaci de Carnissers i

Xarcuters del Ripolls i Associaci de Petits Elaboradors Agroalimentaris del Ripolls
29
partir de llet crua o pasteuritzada de vaca, de cabra o dovella produda a les seves
explotacions ramaderes lleteres.
Aqu eQuaid hi t 120 eugues de la raa Cavall Pirinenc Catal35 de les quals de
moment nomes se nutilitzen 20 per produir llet.
eQuillet:
s una petita granja situada a Puigpardines don va sorgir tota aquesta gran
associaci. Aquesta la dirigeix en Juti Gusi, lemprenedor daquest projecte, i
juntament amb la seva famlia viuen all mateix. Distribueixen llet crua, cosa
complicada a nivell legal. Aqu eQuaid hi t 16 eugues que nomes es prenyen cada
dos anys per obtenir llet sense estrgens i poder realitzar estudis mdics posteriors.
A eQuillet no tant sols produeixen llet sin que tamb tenen un petit club hpic
ideal per a persones que es vulguin iniciar en lequitaci.
La raa utilitzada en aquesta granja es la Haflinger, de la qual en parlarem ms
endavant.
Aix doncs, aquest apartat del meu treball noms es centrar en aquest ltim centre que he
esmentat aprofundint una mica ms sobre el seu funcionament. A partir de les visites i la
informaci proporcionada per en Juti Gusi he aprs:
Com funciona un establiment daquestes caracterstiques.

Com funciona el procs de munyida.
Com es tracten els animals del recinte i la seva llet.
30
3.1 LES EUGUES DeQuillet

3.1.1 Les eugues
La granja deQuillet est composta per 16 eugues lleteres actualment. Totes aquestes sn de
raa Haflinger36. A ms contnuament se'ls fa revisions mdiques per detectar si pateixen
alguna malaltia. Concretament la granja esta composta per:
Conjunt total
d'animals: 39
Nombre de Nombre de
mascles: 14 femelles: 25
Adults: 1 Poltres: 13 Adults: 16 Poltres: 9
No prenyades:
4 de 2,5 anys 8 de 1 any En gestaci: 5 1 de 2,5 anys 3 de 5 Anys
8
1 de 6 mesos 2 de 10 anys 1 de 11 anys 3 de 6 anys 1 de 4 anys 3 de 1 any 2 de 6 mesos
1 de 6 anys 1 de 8 anys 1 de 7 anys 1 de 8 anys
1 de 14 anys 1 de 16 anys
Els propietaris van decidir iniciar el seu projecte amb aquesta raa simplement perqu els hi
agradava molt per un motiu: tenen un carcter ideal per a nens que sinicien un lequitaci
(anteriorment ja he esmentat que en la mateixa granja hi ha un petit club hpic).
3.1.2 Espais i alimentaci

Els animals daquesta granja estan separats per grups segons ledat i el carcter que tenen.
Les mides dels espais on viuen las cavalls sn variables, ja que es van ajustant sempre a les
necessitats dels grups que varien contnuament.
Pel que fa lalimentaci tots els cavalls i eugues tenen la mateixa. Tots ells mengen civada
en flor acompanyada duna mica de grana seguint un horari poc estricte. La seva
31
alimentaci i horari per est poc controlat, ja que al llarg del dia tamb salimenten dherba
fresca que es troba en el pdocs on viuen.
3.2 INSEMINACI I NAIXEMENT DEL POLTRE

Els ramats de cavalls en llibertat generalment estan formats per entre 20 i 24 eugues ms un
semental 37 . De manera que en aquestes condicions solen tenir un poltre cada any (el
perode de gestaci es aproximadament duns onze mesos, per aquests animals en llibertat
tenen la capacitat de regular lembars segons la temperatura exterior).
Les granges productores de llet deuga solen seguir aquest mateix cicle amb inseminaci
natural (aproximadament quinze dies desprs del part, quan la euga est ms frtil, se la
torna deixar embarassada), a excepci deQuillet. Aquesta petita granja t lobjectiu de
produir una llet ptima sense estrgens per poder realitzar diversos estudis mdics. La resta
de la llet que no va dirigida a aquests estudis es ven al consumidor.
El naixement de tants poltres en una granja daquestes dimensions pot suposar un

problema, i per aquest motiu juntament amb la granja varen crear una petita hpica. La
majoria de poltres que obtenen sels queden fins que compleixen els 5 o 6 anys, en la
majoria dels casos fins a la seva doma completa. Desprs decideixen si aquests es queden la
mateixa hpica, sn llogats o cedits en altres hpiques. Tot i aix, alguns poltres, pel seu
carcter especfic, ha estat donats i/o venuts de ms petits perqu poguessin ser domats en
temes dhipoterpia. Per tant, podem veure que la ideologia deQuillet s garantir no perdre
el contacte amb els seus cavalls per saber que estan ben ubicats i ben cuidats.
Malauradament a vegades shan vist forats a vendren algun.
3.3. LA MUNYIDA
Les setze eugues lleteres deQuillet sn munyides tres vegades al dia durant tots els dies de
la setmana. Quan s lhora de munyir, aquestes fan cua darrere dunes portes que porten a
la sala de munyida, ja que saben que mentre estaran aqu dins podran menjar grana.
37
Cavall capacitat per tenir descendncia.
32
Dins la sala hi ha una mquina Bereket ordeadoras porttiles mini38, concretament el

model BS MINI KCX (CABRAS). Es tracta dun sistema de buit amb una cantina. De
mitjana treuen un litre i mig de llet a cada euga.
A aquests animals per, durant un mes i mig desprs del part la llet que produeixen la pren
nicament el poltre, s a dir, durant aquest temps no s munyen per una ra: el poltre
requereix un correcte desenvolupament de manera que necessita laliment de la seva mare
abans de comenar a menjar herba. Passat aquest perode de temps, quan el poltre ja
comena a tenir la capacitat dalimentar-se per si sol, es munyen les eugues durant
aproximadament entre cinc i sis mesos. Tot i que les eugues continuen produint llet passat
aquests mesos es deixen de munyir, ja que la qualitat daquest aliment descendeix.
Alguns voluntaris i universitaris estan investigant les diferents etapes e la llet. Han observat
que desprs del part es tracta dun aliment molt ric a nivell nutricional, passat un temps la
seva riquesa descendeix una mica per es queda en una espcie de pausa durant
aproximadament cinc o sis mesos (temps que es munyen les eugues), i que finalment
realitza una baixada en picat, la qual ja no aporta la mateixa quantitat dels elements inicials.
Aquests investigadors estan intentant relacionar les tres etapes de la llet amb les diferents
etapes de creixement dels poltres.
3.2.1 Protocol de munyida

Al tractar-se dun animal poc com per produir llet hi ha pocs protocols de munyida.
Primerament Juti em va explicar que la sala de munyida no s necessari desinfectar-la i que

els ramaders, per extreure llet, no necessiten anar vestits duna manera especfica a
diferencia daltres grans granges lleteres. De fet, lnic que estan obligats a fer s una neteja
de mans extrema. Pels ramaders tampoc existeixen unes normes de seguretat estrictes,
noms han danar amb compte que els animals no els trepitgin o no el hi donin una guitza39.
Respecte a les eugues, abans de munyir-les sels neteja les mamelles amb un desinfectant i
posteriorment sels colloca la mquina de munyir que realitza la resta de la feina.
Aproximadament aquesta triga un minut a extreure la quantitat de llet necessria en una
38Fitxa tcnica a lannex 6.4

39
Acci d'alar i llanar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase,
un mul... donant un cop.
33
euga, per tant, sumant-li deu minuts de preparaci de la sala, la munyida de totes les eugues
equival aproximadament a vint-i-cinc minuts.
Posteriorment la llet obtinguda es guarda en una nevera per realitzar-li analtiques de

microbiologia (que es fan a la UAB40) abans de congelar-la, envasar-la i vendre-la. Aquestes
analtiques determinen si els lots que estan correctes a nivell microbiolgic o si no sn aptes
per la consumici. Generalment el que provoca que un lot no sigui correcte per a la
consumici s la presncia dun bacteri anomenat Escherichia coli, o ms popularment
conegut com a E.coli.
3.3 NORMES I REGULACI

Al ser un producte innovador tampoc existeixen unes normes especfiques per vendrel.
Lnic requisit que necessiten s un registre sanitari per a la comercialitzaci de la llet
deuga crua. Aconseguir aquest registre sanitari especfic per part de la Generalitat de
Catalunya va costar ms dun any i mig en gestions i trmits. Cal esmentar que a nivell
estatal no existeix cap regulaci per la comercialitzaci de llet crua de cap mena.
Una de les poques normes que es tenen que complir s que sha de realitzar un control
sanitari i de neteja cada tres mesos.
3.4 DISTRIBUCI I POPULARITAT

Juti opina que eQuaid s una associaci poc coneguda (segons ell no la coneix ni el 0,2% de
la poblaci de Catalunya). No obstant distribueix els seus productes per diverses parts de
Catalunya i punts especfics dEspanya.
En la seva pgina web es pot veure quins sn els punts de venda de llet congelada. Entre
tots aquest punts de venda hi trobem carnisseries, forns, supermercats, farmcies... Tamb,
regalen mostres a diversos hospitals per realitzar diversos estudis clnics.
40
Universitat Autnoma de Barcelona.
34
4 CONCLUSIONS
El consum de la llet deuga va lligat a lhome des de la prehistria. Lmbit geogrfic
daquest consum ha estat majoritriament el centre dEuropa i sia, ja que all antigament el
clima era ms difcil i noms es disposava dels cavalls i eugues en els desplaaments
nmades. No obstant aix, aquest aliment sha utilitzat com a remei medicinal, element
nutritiu i ha estat transformat en diversos productes lctics des de llavors.
Actualment per, la comercialitzaci de la llet deuga s molt escassa i poc coneguda a

Catalunya. Durant la recerca he trobat referncies de dues empreses ms a Espanya i tamb,
amb ms xit, altres empreses al nord dEuropa on el seu consum s ms conegut que a la
pennsula. Un dels objectius de les empreses que produeixen aquest aliment s difondrel
ressaltant que la seva composici aporta certes propietats nutritives aix com pot aportar
certs beneficis per la salut, els quals estan generant cada vegada ms inters. El principal
inconvenient que dificulta la comercialitzaci en gran volum s el seu elevat preu de venda.
Al estudiar la composici general de la llet deuga, vaca i humana he observat que hi ha

parmetres que coincideixen en les seves respectives proporcions per daltres no, per tant
no hi ha clares semblances entre elles. Per contra, a lestudiar la composici especfica de la
llet deuga i la humana he pogut observar una gran semblana entre elles. Aix doncs, tot i
que la llet humana cont ms protenes del srum que no pas la llet deuga, aquestes al ser
protenes estructuralment molt similars permeten una senzilla assimilaci en el nostre
organisme. Segons aquestes comparacions, es pot concloure que la llet deuga s una bona
substituta de la llet humana. Tanmateix, els estudis cientfics que he analitzat i que afirmen
la possible substituci sn molt escassos i coincideixen en que caldrien ms investigacions.
Trobem que hi ha moltes aplicacions teraputiques atribudes a la llet deuga degut a la seva
composici, per des dun punt de vista objectiu, no es pot afirmar que aquestes propietats
hagin estat rigorosament verificades i contrastades en suficients estudis.
35
Es important destacar que la llet deuga comercialitzada a Catalunya no est pasteuritzada i

que hi ha un buit legal que no controla la seva comercialitzaci degut a la seva atpica
producci. El procs de pasteuritzaci al que estan obligats els comerciants de la majoria de
llets, destrueix part dels bacteris i protenes i, per tant, no conserva intacta la seva
composici inicial. Aquest podria ser un dels motiu que fa que la llet deuga crua sigui tant
recomanable.
Durant el desenvolupament del treball mhe adonat de la gran extensi dels temes a tractar,
fet que mha comportat afegir diferents captols per tal de poder plasmar-los. A ms a ms
de la diversitat de fonts a consultar, mha sorgit la dificultat de trobar bibliografia en catal
o castell. La major part de la informaci est escrita en angls i s escassa. Aquest fet s
explicable, ja que la llet deuga actualment s un tema molt innovador.
36
5 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
ARTICLES:
ALBERTS, JOHNSON; LEWIS, RAFF; ROBERTS, WALTER. Molecular Biology of The

cell (5a edici). Garland Science, 2008. [JULIOL 2016]
ALICIA RODRGUEZ-FRANCO, DORA; LUZ VELZQUEZ-MORENO,

GABRIELA RAMOS-CLAMONT MONTFORT. Actividad antimicrobiana de la lactoferrina:
Mecanismos y aplicaciones clnicas potenciales. Revista latinoamericana de Microbiologa, pg. 102-
111. [JULIOL 2016]
AMATRIAN ELCINTO, MANUEL. El potasio para su salud. Medicina naturalista. 200, pg.
17-19. [JULIOL 2016]
BELITZ, HANS-DIETER. Quimica de los alimentos. Saragossa, 1997. [JULIOL 2016]
BINIRNELIS, JAURNE; GINARD, ANTONI ; ORDINAS, ANTONI. El procs de

mecanitzaci agrria a les Illes Balears durant l'autarquia (1946-1960). Universitat de les Illes
Balears. [JULIOL 2016]
BUSINCO, L.; GIAMPIETRO, P.G.; LUCENTI, P.; LUCARONI, F.; PINI, C.; DI
FELICE, G., IACOVACCI, P.; CURADI, C. AND ORLANDI, M. Allergenicity of mares
milk in children with cows milk allergy. Journal of Allergy and Clinical immunology, 2000, pg.
1031-1034 [JULIOL 2016]
CSAP, J.; STEFLER, J.; MARTIN, T.G.; MAKRAY, S. & CSAP-KISS, ZS. Composition
of mares colostrum and milk. Fat content, fatty acid composition and vitamin content. International
Dairy Journal,1995, pg. 393-402. [JULIOL 2016]
CSAP-KISS, ZS.; STEFLER, J.; MARTIN, T.G.; MAKRAY, S. & CSAP, J. Composition
of mares colostrum and milk. Protein content, aminoacid composition and contents of macro and micro-
elements. International Dairy Journal,1995, pg. 403-415 [JULIOL 2016]
C.SHELLHORN, V.VALDS. La lehe humana, composicin, beneficios y comparacin con la leche

de vaca. Manual de lactancia para Profesionales de la Salud, 1995. [JULIOL 2016]
ELISA DRAGO SERRANO, MARA. Actividades antibacterianas de

lactoferrina. Enfermedades infecciosas y Microbiologia, 2006, pg. 58-63. [JULIOL 2016]
37
ELISA DRAGO-SERRANO, MARA et al. La lactoferrina como modulador de la respuesta

inmunitaria. Medigraphic Artemisa: Bioquimia, 2008, pg. 71-82. [JULIOL 2016]
H. F. SCHRYVER, O. T. OFTEDAL et al. (2008). Lactation in Horse: The Mineral

Composition of Mare Milk. The journal of nutrition, 2008. [JULIOL 2016]
HADDAD, I.; MOZZON, M.; STRABBIOLI, R. AND FREGA N.G. Fatty acid composition
and regiodistribution in mares milk triacylglicerols at different lactation stages. Dairy Science
Technology, 2011. [JULIOL 2016]
HERNNDEZ TRIANA, MANUEL; PORRATA MAURY, CARMEN. Calcio, osteoporosis,

hipertensin arterial y cncer colorrectal. Cubana Aliment Nutr, 1999, pg. 33-45. [JULIOL 2016]
INGLINGSTAD, R.A.; DEVOLD, T.G.; ERIKSEN, E.K.; HOLM, H.; JACOBSEN, M.;
LILAND, K.H.; RUKKE, E.O. AND VEGARUD, G.E. Comparison of the digestion of caseins
and whey proteins in equine, bovine, caprine and human milks by human gastrointestinal enzymes. Dairy
Science Technology, 2010, pg. 549-563. [JULIOL 2016]
J. B. LLINARES. Introducci histrica a lantropologia. [JULIOL 2016]
KLEMEN POTOCNIK, VESNA GANTNER et al. (2011). Mares milk: Compositionn and
protein fraction in comparison with different milk species. Mares milk, Mljekarstvo, 2011, pg. 107-
113. [JULIOL 2016]
LPEZ DE ROMAA, DANIEL; CARLOS CASTILLO D., DORICELA

DIAZGRRANADOS. El zinc en la salud humana-I. Revista Chilena de nutricin, 2010, pg.
234-239. [JULIOL 2016]
LLACUNA, LAURA; MACH, NURIA. Papel de los antioxidantes en la prevencin del

cncer. Revista Espaola de Nutricin Humana y Diettica, 2012, pg. 16-24. [JULIOL
2016]
MALACARNE, M.; MARTUZZI, F.; SUMMER, A. AND MARIANI, P. Protein and fat
composition of mares milk: some nutritional remarks with reference to human and cows milk.
International Dairy Journal, 2002, pg. 869-877. [JULIOL 2016]
NAGPAL, R.; BEHARE, P.; RANA, R.; KUMAR, A.; KUMAR, M.; ARORA, S.;
MOROTTA, F.; JAIN, S. AND YADAV, H. Bioactive peptides derived from milk proteins and
their health beneficial potentials: an update. Food Funct., 2011, pg. 2 i 18. [JULIOL 2016]
38
OUTRAM et al. The earliest Harnessing and Milking. Science, 2009, pg. 1332-1335. [JULIOL
2016]
UNIACKE-LOWE, T.; HUPPERTZ, T. AND FOX, P.F. Equine milk proteins: Chemistry,
structure and nutritional significance, Review. International Dairy Journal, 2010, pg. 609-629.
[JULIOL 2016]
LLOCS WEB:
BABYCENTER. Qu es el calostro?. [En lnia], 2016 <http://espanol.babycenter.com

/x15300 005/ qu%C3%A9-es-el-calostro> [AGOST 2016]
BIOSFERA. Importncia del potassi en lalimentaci. [En lnia], Gener del 2010.
<http://www.biosfera.cat/biosfera_cat_biosfera/?p=5017> [AGOST 2016]
BORDONS, ALBERT. Coses interessants de la vida i de la natura, i altres no tant Bios. [En
lnia]. 2012. <https://abordons.files.wordpress.com/2012/12/beure-llet.jpg?w=604&h
=383> [SETEMBRE 2016]
BOTANICAL. La domesticacin del caballo. [En lnia], 1999-2016.

<http://www.botanical-online.com/animales/domesticacion_caballo.htm> [AGOST
2016]
ECOLACTIS. Leche de yegua. [En lnia]. Soto del Real, Madrid.

<http://ecolactis.es/es/content/22-leche-de-yegua> [MAR 2016]
EL PERIDICO. Llet vegetal, lalternativa. [En lnia]. Societat, Sanitat, 3 de desembre del
2013. <http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sanitat/llet-vegetal-lalternativa-2891677>
[AGOST 2016]
EQUAID. Inici. [En lnia]. Mas el pla de Puigparidines, La Vall d'en Bas.
<http://www.equaid.com/ca/> [OCTUBRE 2016]
EQUAID. Llibre de la llet deuga. [En lnia]. Mas el pla de Puigparidines, La Vall d'en Bas.
<http://www.equaid.com/ca/galeria-llet-euga/llibre-de-la-llet-d-euga.html> [MAR 2016]
GRAN ENCICLOPDIA CATALANA. Llet. [En lnia]. Barcelona

<http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0120062.xml> [JUNY 2016]
39
LA SALUT AL CISTELL. Propietats nutritives llet i derivats. [En lnia], 5 de juliol del
2009. <http://blogs.ccma.cat/salutalcistell.php?itemid=22909> [AGOST 2016]
LA PASSA. Qu s la llet? [En lnia]. <http://www.lapaissa.cat/blog/?page_id=45>

[AGOST 2016]
MAS DE LILLA JOAN MORET. Producte del Ripolls. [En lnia]. Ripolls.
<http://productesdelrip olles. com/producte_del_ripolles/> [SETEMBRE 2016]
MEDI NATURAL. La llet, aliment a suprimir. [En lnia].

<http://medinatural.net/webmedinatural /lallet. htm> [AGOST 2016]
MEDLINEPLUS. Tiamina. [En lnia], 2015. <https://medlineplus.gov/spanish/

druginfo/natural/965 .html> [AGOST 2016]
MERENS DEL PEDRAFORCA. Qui som? [En lnia]. Maaners, 2016.

<http://www.merensdelperda forca.cat/qui-som/> [SETEMBRE 2016]
MORAT, MARTA; b12.CAT. Llets vegetals. [En lnia]. 14 de gener del 2014.
<http://www.b12.cat /2014/01/llets-vegetals.html> [AGOST 2016]
NEOFRONTERAS. El caballo se domestic hace 5500 aos. [En lnia]. Noticias de

cincia y tecnologia, Antropologia, 16 de mar del 2009.
<http://neofronteras.com/?p=2130> [AGOST 2016]
PILAR CASAS. Menjar b per viure millor. [En lnia]. Productes lctics.
<http://www.taringa.net/post/ciencia-educacion/12233627/Leche-de-Yegua.html>
[AGOST 2016]
REPOSITORIO INSTITUCIONAL DE LA UNIVERSIDAD DE LOS ANDES.

Optimizacin del proceso de extraccin de la lactasa de Kluyveromyces marxianus ATTC 8554, para su
aplicabilidad en la industria lctia. [En lnia], Venezuela, 2009.
<http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/28366> [AGOST 2016]
REVISTA CLAROR. Cada llet t les seves propietats! Te les expliquem!. [En lnia]. Barcelona, 3
d'octubre de 2012. <http://www.claror.cat/revistaclaror/article/RevistaClaror78_Llet>
[JUNY 2016]
40
SANO Y ECOLGICO. Leches vegetales: Propiedades y nutrientes. [En lnia]. 16 de setembre

del 2014. <http://sanoyecologico.es/leches-vegetales-propiedades/> [JUNY 2016]
SHOPIMANA. Nuevas pistas sobre el origen de la domesticacin del caballo. [En lnia]. 5 de
desembre del 2009. <http://sophimania.blogspot.com.es/2009/11/nuevas-pistas-sobre-el-
origen-de-la.html> [SETEMBRE 2016]
VIX LIFESTYLE. Los beneficios del potasio para la salud. [En lnia]. Fausto Ramirez.
<http://www.vix.com/es/imj/salud/7142/los-beneficios-del-potasio-para-la-salud>
[JUNY 2016]
ZONADIET. Tiamina. [En lnia]. <http://www.zonadiet.com/nutricion/vit-b1.htm>

[SETEMBRE 2016]
41
6 ANNEXOS
6.1 Objectius deQuaid Research
42
6.2 Raa cavall Merens

El Cavall de Merens, lanomenat Prncep Negre de lAriege, es remunta a la nit dels temps
en els Pirineus. Actualment s una raa protegida a Frana, on ha aconseguit sortir del perill
dextinci. Tamb hi resten exemplars a Andorra i a Catalunya, i avui en dia es poden
trobar cavalls de Merens a Anglaterra, Itlia, Alemanya, Tunsia, lndia, etc.
Forma part dun grup de Cavalls Ibrics, conjunt de races de cavall originries de la
Pennsula Ibrica, que responen al prototip de cavall barroc (terme que defineix als cavalls
robustos per gils que vnen dels antics cavalls de combat de lEdat Mitjana), i
la seva domesticaci es remunta a la colonitzaci grega.
Concretament, el Cavall de Merens s un cavall rstic per sobretot s un cavall polivalent,
pot passar del TREC (Tcniques de Rutes Eqestres de Competici) al bast (crrega),
passant per la ruta, el passeig, el carruatge o la feina del camp.
El seu potencial dutilitzaci s illimitat, amb una seguretat i una calma que tothom
aprecia. El peu segur a la muntanya i la seva docilitat en fan un cavall que sap conquerir a
tothom, des del nen que sinicia, fins a ladult amb la passi per les rutes salvatges.
Han estat reconeguts com a Raa des del primer de gener de 1998.
Es tracta duna raa que encara conserva la seva rusticitat i ladaptaci al medi. El seu
metabolisme est adaptat a la vida en llibertat, seguint el ritme de les estacions. Aix
comporta que durant les estacions clides acumulin les
reserves que els hi serviran durant lhivern, quan la neu i el
fred facin que escassegi el menjar. Sn supervivents nats, i
en la seva alimentaci dhivern hi pot entrar de tot: farigola,
esbarzers, matolls, boixos, aglans, fulles seques
Tot i que el gruix del seu negre pelatge llarg i consistent el fa suportar baixes temperatures,
tamb cal afegir que sn cavalls que entomen malament les altes temperatures estiuenques
prpies de terres ms baixes i clides.
Caracterstiques del Cavall de Merens:

Altura mitjana: 1,45-1,50 m.
Pelatge: negre. Els pollins, en nixer, sn negres, gris platejat o color caf amb llet.
Crin: abundant, dur i sovint cresp.
Cap: expressiu.
Coll: de llargada mitjana, ben orientat.
43
Pit: ben obert

Esquena: mitjanament llarga i amb suficient pendent.
Creu: fora prominent i allargada enrere.
Llom: ample i ben anivellat.
Ronyonada: en lnia.
Gropa i extremitats: gropa arrodonida i extremitats fines i lleugeres.
44
6.3 Raa Cavall Pirinenc Catal

L'actual cavall pirinenc catal t com a origen els animals autctons a Catalunya. Sobre
l'antic substrat de cavall catal, extingit durant el primer ter del segle XX, van actuar gran
varietat de races pesades europees. Conjuntament, amb les especials caracterstiques
orogrfiques i ambientals dels Pirineus van acabar conferint, a aquest bestiar mests, un
segell particular i caracterstic. Es tracta duna una raa equina localitzada en set comarques
dels Pirineus i Pre-Pirineus catalans.
Durant els darrers anys i de forma temptativa i provisional, aquesta heterognia poblaci
sha vingut anomenant com Agrupaci Hipermtrica Pirinenca (AHP): Agrupaci (per no
estar reconeguda com a raa), Hipermtrica (per tractar-se de cavalls pesants) i Pirinenca
(per localitzar-se en aquests paratges). El nom "Cavall Pirinenc catal" (CAC) es va aprovar
el 2007 i dos anys desprs la Comissi Nacional de Coordinaci per a la conservaci,
millora i foment de races ramaderes" va informar favorablement el reconeixement del
"Cavall Pirinenc catal" com a raa equina autctona de protecci especial, i la seva inclusi
en el Catleg de races d'Espanya. Tot i que el nombre d'exemplars no s gaire important, si
t valor per la seva contribuci al manteniment dels ecosistemes de la muntanya pirinenca, i
pel complement que representa la seva producci per les explotacions agrries d'aquest
territori.
Tot i tenir del seu origen racial multi tnic, aquests animals no han perdut les seves bones
qualitats dadaptaci al terreny, com ara: rusticitat, elevada precocitat sexual, bona fertilitat,
gran facilitat de part i notables aptituds maternals. El sistema de producci s totalment
extensiu, estant tot lany engegats a laire lliure i amb un sistema de maneig fora elemental:
pasturatge continu, munta en llibertat, parts naturals
sense ajuda, criana dels pollins a peu de mare, i
deslletament brusc. A lhivern no sestabulen, i noms
els dies ms freds poden rebre una raci de volum,
normalment a base de palla de baixa qualitat. Els costos
dalimentaci solen ser els mnims, per tal de cercar el
mxim rendiment econmic.
Caracterstiques cavall Pirinenc Catal:

Pelatge: poden tenir diferents colora amb un pel gruixut.
45
Crin i cua: abundant.

Cap: cap mitj i cara expressiva.
Coll: robust i arquejat.
Pit: ample i musculat.
Esquena: amb pendent.
Creu: prominent.
Llom: curt i ample
Ronyonada: arrodonida.
Gropa i extremitats: gropa poc ensellada i extremitats amples i robustes acabades amb pels
llargs per no gaire exagerats.
46
6.4 Raa cavall Haflinger

El cavall Haflinger tamb es conegut amb el nom Avelignese. Els seus orgens es remunten
en les muntanyes del Tirol a ustria per porta el nom de la localitat Italiana de Hafling.
Actualment podem trobar aquesta raa prcticament arreu de tot el mn per sobretot a
Grcia, Estats Units i lndia.
Els seus avantpassats eren d'un costat cavalls tirolesos natius i per laltre cavalls rabs. El
Haflinger va heretar la fermesa del pas del cavall natiu juntament amb l'elegncia de l'rab.
En un principi es va utilitzar com a cavall de crrega i de tir lleuger a les muntanyes, on
actualment s popular portar dexcursi als turistes.
La cria del Harflinger data des dels temps medievals quan eren usats pels pobladors
dustria i el nord dItlia com a mitj de transport i de crrega. En lEdat Mitjana, els
Haflinger tamb eren usats per fer curses de cavalls a les
muntanyes del Tirol del Sud (el que ara s ustria i Itlia).
La seva agilitat i la seva seguretat en caminar, el converteix
en un cavall popular per muntar i fer salt o per a la crrega.
El seu trot i mig galop sn elstics, enrgics i atltics, cosa
que mostra la seva naturalitat.
Es tracta de cavalls molt treballadors i que viuen molts anys, amb un temperament dcil i
fcil de manejar.
Caracterstiques del Haflinger:

Pelatge: poden tenir totes les tonalitats del color alatz.
Crin i cua: abundant, sempre de color blanca i rossa.
Cap: lleugerament cncava i cara expressiva.
Coll: curt i robust.
Pit: ample.
Esquena: amb poca pendent.
Creu: poc prominent.
Llom: llarg i ample
Ronyonada: arrodonida.
Gropa i extremitats: gropa arrodonida i extremitats amples i robustes.
47
6.5 Fitxa tcnica Bereket ordeadoras porttiles mini
48
6.6 Primera entrevista a Juti Gusi

Aquesta primera entrevista al creador deQuillet la vaig fer personalment i va ser molt
important per a la decisi i orientaci del treball.
Com va sorgir la idea de produir llet deuga?
Nosaltres prcticament podem dir que naixem al Clnic de Barcelona pel problema que vaig
tenir jo de salut. Jo em vaig passar un any ingressat a lhospital i grcies aix descobrim la
llet deuga. Els cavalls s que els coneixem i nhavem tingut per la llet deuga tot i que jo
ja nhavia vist una cosa feia set o vuit anys abans dingressar a lhospital, que daix ja fa set
anys, s a dir parlem de fa setze anys, no mhi havia parat a fixar mai. Jo havia viatjat molt i
per casualitat a Holanda vaig veure una granja que feien llet deuga, per va ser de casualitat.
Aqu lusaven ms que res perqu treballaven amb nanos amb parlisi cerebral, lusaven
com a terpia per exercitar ms aviat les mans i el cos, no tant amb el benefici de vendre la
llet sin ms aviat ho feien com a terpia.
Aix que la idea surt una mica del Clnic. Jo vaig estar molt malament, em van dir que
sentint-ho molt em quedava poc temps de vida; em vaig estar prcticament un any a
lhospital i a la que portava ms o menys quatre mesos, em van dir que sentint-ho molt
necessitava un transplantament de fetge i de ronyons per que no mel farien perqu no hi
havia manera dequilibrar el meu organisme. s a dir, estava tot tant malament que no hi
havia manera dequilibrar-lo i si no ests mitjanament b no et poden fer un
transplantament, ja que s una operaci bastant complicada. Llavors, com que ja sabem
que em moria, buscvem alguna alternativa per poder estar una miqueta millor i poder estar
una mica ms a casa. Llavors, buscant una protena que em posaven per la vena, la
seroalbmina, vaig trobar per casualitat que la llet deuga tenia aquesta protena. Li vaig
comentar en el metge de beuren per em va dir que no, que ni parlar-ne, ja que avui en dia
tots els metges estan en contra de la llet. El que passa s que porten molts problemes, que
el que entenem per llet realment no s llet, s un derivat de la llet en el qual de li ha tret tot.
Llavors clar, aix et fa ms mal que b; i s una realitat, realment lorganisme t problemes
amb les llets davui. En canvi, clar, la llet deuga no t res a veure amb tot aix per en
aquell moment no ho sabem. Llavors el primer que va dir el metge va ser que llet no en
begus.
Per amb la meva manera de ser que magrada saber-ho tot em vaig comenar a mirar el
tema de la llet deuga molt en serio, mho vaig estudiar molt b i vaig anar a tornar a
49
comentar al metge. Ell sho va mirar ms b i va dir que dacord, que ho provs, ja que a la
conclusi que vam arribar va ser que al menys, jo psicolgicament estaria ms b.
Comeno a prendrem llet i aqu comena una miqueta el tema perqu al cap de dos o tres
dies, per no dir el primer dia a la tarda, jo ja em trobava molt ms b. Al cap duns quants
dies ms, uns quinze dies aproximadament, analticament es comenaven a veure millores.
Aqu vam decidir agafar i comenar a noms veure llet deuga perqu semblava que
mestava assentant molt b. Desps vaig estar prcticament dos mesos i mig noms bevent
llet deuga i aqu va ser on es van produir una srie de canvis. Els ronyons es van regenerar
al 100% (que estaven per transplantament ), analticament tot es va anar posant al seu lloc
(tot es va anar equilibrant, les anmies va anar desapareixent al cap dun mes i mig...) i
llavors em van poder fer el transplantament de fetge. s a dir, vam aconseguir que els
parmetres sinvertissin i aix va donar a lloc el transplantament de fetge. Clar, vulguis o
no jo estic viu grcies aix. Ha estat una casualitat? Potser s, per a mi em va anar molt b.
Llavors, amb la meva manera de ser i a nivell de feina que no valia la pena tornar-hi, vam
decidir deixar-ho tot, venir aqu i dedicant-se una miqueta a intentar ajudar al mxim de
gent possible amb aquest tema.
La meva idea s muntar una fundaci; on tots els beneficis de la venta vagin destinats a la
fundaci per ajudar al mxim de gent possible amb la llet deuga i ajudar una mica tamb
als cavalls, sobretot a que no passi el que ha passat amb les vaques, ovelles cabres... que
shan destrossat. Aix doncs la idea va una miqueta per aqu, a crear unes empreses
autosuficients on els beneficis estiguin a la fundaci.
La llet deuga dna molt de s perqu s un aliment que es pot considerar en certs casos
com un medicament, per no ho s, s un aliment, aix que tu exactament que vols fer en el
treball, en qu et vols basar?
Tinc pensat fer un anlisi de la llet, de la seva composici i explicar el treball aqu a
la granja. He trobat que teniu un llibre sobre la composici i me lhe estat llegint
per parla sobretot de protenes i magradaria explicar una mica ms, com per
exemple els aminocids que porta, les vitamines... una mica a nivell general.
Aqu lo que has de partir s que no som una granja de producci, som una granja
dinvestigaci. Amb lo qual hi ha molta diferncia entre una granja de producci i una
50
granja dinvestigaci. Jo et puc explicar una miqueta els tres tipus de granges que hi ha de
producci i et puc explicar el que fem nosaltres a nivell de granja si vols.
Hi ha tres tipus de granja, nosaltres tenim catalogats tres tipus de llets deuga diferents. Tu
pots tenir una let molt bona, una llet mitjana, una llet dolenta i una llet que val ms la pena
que et beguis llet de vaca, s a dir, que sigui llet deuga no significa que sigui llet bona. Tot
depn de qu ha menjat leuga, dels antecedents que t, si esta medicada... clar, depenent de
que sha fet anteriorment amb legua pots tenir uns parmetres o uns altres; lo mateix que
amb les vaques o qualsevol animal. Aix s un punt que ara estem comenant a tocar i que
s molt delicat.
Nosaltres distribum llet crua, en primer lloc hem de distingir el que fem nosaltres amb el
que fan altres granges productores, tant deuga com de qualsevol altre animal. El ms
important que crec jo que fem nosaltres s donar-li importncia a la llet crua i sobretot
deuga, que s una cosa que ning shavia atrevit a fer abans pels temes legals. Perqu s
una situaci complexa i complicada.
Per quina ra se li atribueixen tantes propietats teraputiques a la llet deuga?
Si analitzem la llet amb una mica de detall ens adonem compte que hi ha prcticament tots
els elements que un mamfer necessita.
Per dir-ho dalguna manera jo crec que estem trencant els esquemes mdics i aix s molt
complicat, difcil i perills, perqu el que est clar s que la llet deuga, per dir-ho dalguna
manera , s la ms semblant a la llet materna humana. Aix no s per casualitat, aix s
perqu les eges, si ens les mirem anatmicament, els seu sistema digestiu tamb s el ms
semblant al nostre; son monogstrics (tenen un sol estmac) i llavors la seva digesti s
idntica a la nostra. Aix fa que lassimilaci de la llet deuga sigui la ms ideal per nosaltres
en comparaci a totes les altres. Una vaca t quatre estmacs, una ovella i una cabra en
tenen dos, tots ells sn remugants... aqu veiem una miqueta les diferncies. Desprs, dins
la composici de la llet no s tant important el que hi ha, sin lequilibri de tots els elements.
I aix s el que fa que lorganisme tingui les eines que necessita per desprs pugui funcionar
b. I si aquest funciona b ja sap com corregir molts dels problemes que pot arribar a tenir.
s tant simple com aix.
51
Abans mhas comentat que hi ha ms granes per arreu dEuropa, quantes en sn

ms o menys?
Les granges de llet deuga a nivell europeu, perqu et faigs una idea jo calculo que hi ha ms
de seixanta granges, sobretot per Frana on nhi deuen haver unes dotze o tretze, Holanda
nhi deu haver unes divuit o vint, a Blgica unes altres divuit o vint, a ustria on nhi ha
menys... per nhi ha per tot arreu.
El que passa s que a tots aquests llocs han fet llet deuga igual que farem llet de vaca, s a
dir, han anat a demanar assessoria amb els productors de llet de vaca i estan fent el mateix
procediment, cosa que s un greu error perqu clar, les eugues no sn vaques. La
metodologia no t res a veure i estant destruint el sector de la llet deuga, ja que fent el que
fan, la fan malb. Nosaltres amb aix hem vigilat i canviat molt, ja que nosaltres fem un
sistema totalment diferent. Movem llet crua, cosa molt ms complicada, a diferencia que la
resta de granges, que mouen llet pasteuritzada.
Quin tipus daliment mengen?
Lo millor per legua, com la majoria dels animals, s el que mengen a la naturalesa, s a dir,
herba. Deixar-les pasturar seria lo millor. La euga menga verd, pastura fresca que sels hi
talla i sels hi dna. Actualment no les deixem entrar a pasturar al camp perqu tenim poc
espai i sho menjarien tot en pocs dies. Les que tenim a la muntanya si que surten a pasturar,
per aqu com que som granja ms de recerca el que fem s dnals-hi vigilant lalimentaci.
Tamb els donem civada amb flor per vigilar analticament els canvis que es produeixen
sobretot a nivell de microbiologia.
La millor llet s la que es produeix a alta muntanya perqu all a dalt les eugues mengen de
prats que no shan abonat ni tirat fertilitzants mai. Les aiges tamb sn dorigen, est neta i
el fet de que lanimal estigui ms sa s on veiem el primer canvi a nivell microbiolgic.
La quantitat de menjar la teniu controlada?
No elles mengen el que els hi ve de gust, el que necessiten. Aix les que tenim a la
muntanya, la raa que tenim aqu no els hi donem tant perqu sin s posen com unes
vaques ja que tampoc fan lexercici que farien a alta muntanya.
52
Cada quant han de tenir un poltre per produir llet?
Aqu ens trobem amb dues coses: si leuga estigues en llibertat, a la natura, normalment les
eugues sajunten en ramats de vint o vint-i-quatre cavalls (composta per un sol semental i
femelles) i cada any tenen un poltre, s a dir, en llibertat seria prcticament un poltre cada
any. Aqu es fa el mateix, s a dir, les granges de producci estan fent lo mateix (passats els
onze mesos dembars es prenyen als quinze dies desprs de parir) tot i que nosaltres les
prenyem cada dos anys per tal de produir llet sense estrgens, ja que va destinada a estudis
mdics.
Ja que s tant difcil comercialitzar llet crua, com s que vosaltres la comercialitzeu?
Nosaltres vam demanar un registre sanitari per comercialitzar llet deuga crua que ens va
costar molt obtenir, un any i mig ms o menys amb lajut dels hospitals. Per s molt curis
perqu no tenen ni idea del que ens han de mirar, clar, com que som els nics que ho estem
fent o hem estat els primers, no saben com ho han de fer. Ells ens han fet la normativa
estndard de llet crua que s la que fa el productor de vaques que tenim aqu al costat i que
li serveix a la Pasqual. Si nosaltres fssim all tindrem una de problemes que estarem a
pres. La normativa que texigeixen s fer una analtica al mes i estar per sota de sis-cents
mil la crrega viral, entre altres coses que nosaltres no podem fer. De fet nosaltres estem
treballant a un sistema que ens hem creat nosaltres mateixos que no t res a veire i va molt
per sobre. Analitzem tots els lots i juntament amb la UAB hem desenvolupat una miqueta
les formules de com sha de fer una granja de llet deuga crua, perqu al ser associaci i
treballar amb molts productors, el que volem s crear un mtode estndard i un segell de
qualitat. Totes les analtiques es fan a la UAB, tot est centralitzat all.
s un aliment que pot servir com a ajudant per estabilitzar lorganisme i que funcioni millor
davant del tractament. Per els sector mdic no esta preparat per un aliment daquest nivell.
Tenim sort de que Sant Joan de Du, ja des de fa aproximadament dos o tres anys, sha
obert per investigar i demostrar les possibles propietats daquest aliment. Tot i aix tenim
un gran problema de diners, ja que per cada estudi que volem fer sen necessita una enorme
quantitat (poden arribar fins a vuitanta mil euros, per exemple el de lanmia va arribar a
cinquanta mil euros).
53
Com funciona la munyida?
Tot lordre en conjunt s bastant simple, es prenya leuga i passat onze mesos ja tenim el
poltre. Tota la llet que la mare produeix durant el mes i mig segent s exclusiva pel poltre,
ja que volem garantir-li un creixement ptim. Passat aquest temps comencem a munyir.
Llavors es munyen mxim uns cinc o sis mesos i desprs ja se les deixa per dos motius;
primer perqu les eugues necessiten tornar a agafar forces i segon perqu la qualitat de la
llet disminueix. s a dir, si sanalitza la llet de moltes eugues, en general la llet al principi t
una srie de caracterstiques enzimtiques, a continuaci fa una mena da pausa i finalment
fa una baixada en picat. Encara no sabem ben b perqu passa aix per sest intentant
relacionar-ho amb el desenvolupament i les fases de creixement del poltre.
Llavors tu pots tornar a prenyar leuga desprs de quinze dies del part o b, com fem
nosaltres, prenyar-les cada dos anys. Evidentment els costos sn ms del doble, perqu clar,
tens molt poca producci i has de mantenir al poltre i a la mare.
Com feu la munyida?
Abans de a munyida, aproximadament a les 7:00 del mat, tenim les mares i els poltres
separats. Llavors tres horetes ms tard s quan les munyim. Abans dentrar a la sala elles
fan cua, amb ordre (hi ha la lder del ramat que les sol organitzar), i van entrant una per una
i es munyen. Desprs de munyir surten per la porta de darrera, donen la volta a la sala i van
a un pdoc que est al costat del pdoc inicial a acabar desmorzar. Aquesta separaci la
fem bsicament per saber quines hem munyit i quines no.
Quan tardeu a munyir una euga?
Res, amb un minut ja esta. El que si que fem al moment de munyir s dnals-hi grana, cosa
que aix els hi agrada molt i per aix fan cua.
Bueno aix s el que tenim una miqueta aqu, llavors aqu al costat tenim una miqueta de
magatzem, ja que construcci no ens ho podem permetre encara, tot i que a la llarga alguna
cosa farem. Aqu s on tenim tot el producte de cosmtica, la llet en pols... Actualment
tenim la centraleta de liofilitzar a Alemanya, i un cop hem liofilitzat la portem aqu amb
paquets grans. Aquesta llet en pols tamb la tenim em pastilles, lhem encapsulat tot i que
54
algunes tamb venen de Alemanya, altres, la de menys qualitat venen de Blgica i Holanda.
La de menys qualitat li diem activ, i la de mitjana qualitat li diem plus. De fet, nosaltres
tenim dues qualitats de llet, una que s el congelat que al descongelar s normal que tingui
una mica de psit, noms cal barrejar una miqueta i lo recomanable s beuren un daquests
al dia (tasseta de 20 ml) per ajudar a estabilitzar a lorganisme, i laltre s la llet en pols. Dins
daquesta tamb hi distingim dos qualitats diferents de llet, la que liofilitzem a Alemanya i
que anomenem plus, i la que es liofilitza a Blgica o Holanda i que anomenem activ.
La liofilitzada sempre es de menor qualitat perqu al patir aquest procs perd tota la part de
microbiota. s difcil liofilitzar molt b, tot i que aqu crec que liofilitzem fora b, per
sest desenvolupant un nou sistema de liofilitzaci que potser sortir lany que b i
inclour liofilitzar la part de microbiologia.
Quan es tarda a fer una analtica?
Un parell de dies i sempre es fa abans de congelar a la UAB. Aqu sha de tenir en compte
el cost de prdues ja que apart del transport, si algun lot surt dolent, al haver-se envasat
abans sha de llanar tot, llet i envasat.
I generalment qu s el que us fa llenar un lot?
El que ens pot fer llenar un lot generalment s un bacteri anomenat e.Coli (Escherichia
coli) tot i que a vegades es hem de llenar per altres raons.
55
6.7 Segona entrevista a Juti Gusi

Aquesta segona entrevista al creador deQuillet la vaig fer enviant-li per correu electrnic
una srie de qestions i contestant-les pel mateix mitj, donada la impossibilitat de trobar
un dia per fer-la personalment.
1- Quantes granges teniu? A on estan situades? Tot i que noms em centrar amb la
granja situada a Puigpardines, necessito saber aproximadament quantes eugues
teniu a cada granja?
A eQuillet, Puigpardines hi tenim 16 eugues que noms es prenyen cada dos anys per fer
llet sense estrgens, llet la qual va destinada per estudis mdics.
A Saldes (Merens del Pedraforca www.merensdelpedraforca.cat) hi tenim dues eugues que
tamb sn noms per poder fer estudis mdics.
A Llanars (mas de l'Illa JoanMoret
http://productesdelripolles.com/productes/?accio=show_productor&id=25&producte_id
=3) en canvi hi tenim aproximadament 120 eugues, per de moment noms treballem amb
20 per produir llet.
2- Quina espcie d'egua teniu a les granges? s per alguna ra en concret?

eQuillet tenim una raa que sanomena Haflinger perqu ens agrada molt a causa de les
prestacions i carcter ideal que tenen per a nens i iniciaci a la equitaci.
A Merens del Pedraforca hi tenim la raa Merens. s una raa francesa que li agrada molt al
Joan i La Merc que sn els propietaris de Merens del Pedraforca, per que sn cavalls molt
adaptats a viure a muntanya.
A Mas de L'Illa hi tenim la raa de Cavall Pirinenc Catal perqu aqu es dediquen sobretot
a produir carn de poltre i s una de les races ms ben adaptades al Pirineu.
3- Respecte a la granja situada a Puigpardines m'agradaria saber el nombre i les

edats de les eugues i cavalls que hi formen part. Concretament m'interessa saber:
a- Nombre del conjunt total d'animals equins:
En total tenim 39 cavalls.
b- Nombre de Mascles:
En sn 14 mascles.
c- Nombre de nounats/poltres mascles i les seves respectives edats:
Tenim 4 poltres de 2 anys i mig, 8 d1 any i 1 de 6 mesos
56
d- Nombre d'adults mascles i les seves respectives edats:

Per nosaltres un cavall adult s que t ms de 3 anys per poder fer hpica per tant noms en
tenim un denter.
e- Nombre de Femelles:
En sn 25 femelles.
f- Nombre de nounats/poltres femelles i les seves respectives edats:
Tenim una poltra de 2 anys i mig, 3 de 5 anys, 3 dun any i dues de 6 mesos.
g- Nombre d'adults femelles:
En sn 16 dadultes.
h- Nombre d'adults femelles en perode de gestaci i les seves respectives edats:
Tenim dues femelles de 10 anys, una donze anys, una de 8 anys i una de 6 anys.
i- Nombre d'adults femelles en NO gestaci i les seves respectives edats:
Actualment en tenim tres de 6 anys , una de 4 anys, una de 7 anys, una de 8 anys, una de 14
anys i una de 16 anys.
4- Els cavalls, poltres i eugues estan separats en grups? Si s el cas; explicaci de

com estan distributs els grups i el perqu; tamb m'interessa saber els espais
d'estada dels respectius grups.
S, estan separats per grups segons edats i carcters. Els espais depn del grup i de les seves
necessitats.
5- Mesures aproximades dels pdocs i/o quadres on viuen els animals.

Sn molt diverses. Les mides son variables i es van ajustant sempre a les necessitats dels
grups que varien contnuament. No tenim lmits de terrenys per si falta de recursos per
arreglar-ho tot.
6- Els nounats mascles sn donats, venuts o a on van a parar? Les femelles nounats
us les quedeu o tamb les doneu/veneu? A quina edat es separen de la seva mare?
De seguida que se'ls separa de la mare sn donats/venuts?
Tots els cavalls es queden a casa, per aquest motiu s'ha creat el club hpic low cost, i quan
en tinguem mes 6 cada any aproximadament de mitjana es queden a casa fins els 5-6 anys
en la majoria dels casos, fins a la seva doma complerta, desprs es deixaran cedits o llogats
a diferents hpiques per iniciaci a lequitaci, tamb algun ha marxat mes petit per temes
de hipoterpia, la idea es muntar una espcie de rentin de cavalls per a garantir que tots
57
estaran ben ubicats i ben cuidats, no en volem vendre, per evidentment a vegades cal
vendre algun poltre o cavall, sempre i quan el comprador ens ofereixi prou confiana.
7- Segueixen un horari estricte en quant a lalimentaci?

Ms o menys.
a- Quin tipus dalimentaci tenen les eugues que shan de munyir?
Sempre mengen civada en flor i quelcom de grana a part de lherba fresca que
mengen mentre estan en els seus pdocs.
b- Quin tipus d'alimentaci tenen les eugues que no s'han de munyir?
La mateixa.
c- Quin tipus d'alimentaci tenen els poltres desprs de la deslletaci?
La mateixa.
d- Quin tipus d'alimentaci tenen els mascles?
La mateixa.
8- Cada quant temps pot tenir cries una euga?

Cada any, per nosaltres fem cada dos o tres.
a- Perode de temps que recolliu la llet a una euga.
Desprs de un mes i mig dhaver parit fins als 7 mesos.
b- Mitjana de llet recollida de les eugues en cada munyida.
Un litre i mig de mitjana per euga al dia a equillet per 3 litres a Llanars.
B1- Quan de temps deixeu passar abans de munyir a una euga desprs del
reu respectiu part?
Sempre deixem passar un ms i mig.
B2- Quants cops al dia munyiu les eugues?
A eQuillet les munyim tres vegades al dia per a Llanars noms dues vegades.
B3- Les eugues sn munyides tots els dies de la setmana?
Normalment s a eQuillet; per quatre dies a la setmana a Llanars i no cada setmana.
9- Descripci del lloc/sala de munyida.

a- Es desinfecta abans i desprs de munyir les eugues? Com? Quant de temps
es tarda en total?
No es desinfecta la sala de munyir.
58
10- Quantes mquines de munyida teniu a la granja situada a Puigpardines?

a- Hem podries explicar detalladament com funciona?
Es tracta dun sistema de buit amb una cantina. Aqu en pots veure una ms o
menys:
http://www.emaresa.cl/agroforestal/index.php/agropecuaria/ordenadoras-
portatiles/ordenadora-para-cabras
11- Existeixen alguns protocols de munyida? Quins sn?

La neteja impecable de les mamelles.
a- Ha de vestir d'alguna manera especial el ramader? Com?
No, noms cal una neteja de mans extrema.
b- A les eugues se'ls neteja les mamelles abans de la munyida? En cas
afirmatiu; com i amb quin producte es fa?
Clar, es fa amb un desinfectant.
c- El menjar se'ls dna abans o desprs de munyir?
Mentre es munyen, s el seu reclam.
d- Quant de temps aproximadament sol tardar munyir una sola euga? I en total?
Aproximadament 1 minut cada euga per tant 1 minut multiplicat per el numero
deugues i 10 minuts de preparaci...
12- Desprs de la munyida, a on es conserva la llet?

A una nevera fins que es prepara per el congelat i finalment la venta.
13- Existeixen alguns controls de qualitat? Quins sn? A on es fan? Com es

realitzen?
S, analtiques de microbiologia que es fan a la UAB (Universitat Autnoma de Barcelona).
s massa complexa per explicar.
14- Se'ls fa revisions mdiques a les eugues per detectar si pateixen alguna malaltia?
Quan/cada quant temps?
S, contnuament.
15- Quines normes de seguretat hi ha? Me les podries explicar?

Bsicament vigilar les coces.
59
16- Quines normes de regulaci hi ha? Me les podries explicar?

No hi ha normes de regulaci ja que es tracta dun producte molt innovador aqu a
Catalunya.
17- Abans de la venda de la llet, quins processos se li apliquen (congelaci,

termitzaci, liofilitzaci...)?
Simplement lenvasat i la congelaci.
18- Tot i que ja ho consultar tamb a la vostra pgina web, em podries donar
alguna informaci de ms sobre els diferents tipus de llet que veneu? (si creieu que
ja est tot explicat a la pgina web no cal que responeu)
Ja ho pots veure a al web, est molt ben explicat.
19- A on es venen els vostres productes? s a dir, la llet es distribueix noms per
Catalunya?
Tens un lloc a la web amb totes les botigues.
a- Es ven directament a hospitals i/o tamb en carnisseries?
Els hospitals no compren, nomes es regalen mostres per estudis clnics i es ven a
carnisseries, forns, supermercats, pastisseries, farmcies...
20- Tot i que ja ho consultar tamb a la vostra pgina web, em podries donar
alguna informaci de ms sobre els preus de la llet que veneu? (si creieu que ja est
tot explicat a la pgina web no cal que responeu)
Ja ho pots veure a al web, est molt ben explicat.
21- T popularitat a Catalunya? Sabeu a quina zona s ven ms?

No, no crec que ho coneix-hi ni el 0,2% de la poblaci.
22- Alguns metges us han fet arribar alguna opini sobre el vostre producte?
S, clar.
a- Si rebeu opinions; a travs de quin medi les rebeu?
En persona i e-mail.
b- Quin tipus d'opinions solen ser?
Bones, les dolentes normalment ning te les diu.
60
6.8 Imatges deQuillet

Les segents imatges han estat recollides arran de les visites a la granja a excepci de la
primera imatge que esta extreta de la web.
La granja/centre eqestre/poni club:
61
Eugues, cavalls i poltres:
62
Sala de munyida:
63
Sala denvasar:
64
Magatzem i embalatge:
65
Productes:
66
67
Mrqueting i promoci:
68

Llet D'euga A Catalunya, Composició I Comercialització

Încărcat de

Informații document

Titlu original

Drepturi de autor

Partajați acest document

Partajați sau inserați document

Opțiuni de partajare

Vi se pare util acest document?

Este necorespunzător acest conținut?

Drepturi de autor:

Llet D'euga A Catalunya, Composició I Comercialització

Încărcat de

Drepturi de autor:

Llet deuga a Catalunya,

Mar Bonet Rigau

1.3 Objectiu i metodologia

Per tant, des del marc teric:

Llavors des del marc prctic:

2 TREBALL TERIC: LA LLET

No obstant aix, la llet dels mamfers domstics com pot ser la

1 GRAN ENCICLOPDIA CATALANA. Llet. [En lnia].

La llet de llama i alpaca s molt comuna a Amrica del Sud.

Els principals components generals de la llet crua sn:

Taula 1:Composici de nutrients i energia de la llet en diferents espcies (g/l)

Composici de nutrients i energia de la llet en diferents espcies (g/l)

Aigua Protenes Lpids Glcids Minerals

sser hum 87 1.1 4.5 7.6 0.3

Vaca 88 3.2 3.4 4.7 0.7

Bfala 82 4 7.5 4.8 0.8

Ovella 82 5.5 7 4.3 0.9

Cabra 86 3.8 4.3 4.6 0.8

Burra 90 1.6 1.1 6.5 0.5

Euga 89 2.1 1.7 6.1 0.4

Dromedria 87 3.4 4.1 3.8 0.7

5 SANO Y ECOLGICO. Leches vegetales: Propiedades y nutrientes. [En lnia].

2.2 ORIGEN DE LA LLET D'EUGA

quals van ser incorporades a la economia de la regi ms tard.

Aix doncs s evident que l'sser hum ha estat en contacte amb la

7 EQUAID. Inici. [En lnia].

2.2.2 Com va sorgir a Catalunya?

Actualment, hi ha un conjunt de professionals que dna suport a l'empresa, com s el cas

9 Veure objectius especfics a lannex 6.1

2.3 COMPOSICI GENERAL

En la segent taula es mostren les quantitats dels components ms destacats de la llet

Taula 2: Principals components de la llet deuga, vaca i humana

Principals components de la llet Llet d'euga Llet de vaca Llet humana

forma de partcules, en general slides

2.4 COMPOSIC QUMICA DETALLADA DE LA LLET D'EUGA

A continuaci, cada apartat disposar d'una taula. En la primera columna es mostrar el

13 EQUAID. Inici. [En lnia].

La vitamina A o retinol. Es tracta d'una vitamina liposoluble 15 necessria pel

La vitamina B5 o cid pantotnic interv en la formaci d'anticossos, d insulina i

17 EQUAID. Inici. [En lnia].

malalties com l'osteoporosi, la hipertensi arterial i el cncer de clon. Cal esmentar

-lactoalbmina; aquesta protena t funcions molt diverses. Respecte els minerals,

o Immunoglobulina A; t la capacitat de protegir les parts ms vulnerables

2.4.4 Aminocids lliures

24 Es tracta dels aminocids que no es poden sintetitzar en el metabolisme a partir daltres

Taula 6: Aminocids lliures. Comparaci de la composici de la llet d'euga amb la humana.

necessria per el correcte metabolisme muscular i el manteniment equilibrat de nitrogen

2.4.5 Greixos i lactosa

La lactosa28 s el sucre present a la llet en major percentatge. Com es pot apreciar en la

Fraccions dels greixos i lactosa en g/Kg Llet d'euga Llet humana

30 EQUAID. Llibre de la llet deuga. [En lnia].

3 TREBALL PRCTIC: LA GRANJA eQuillet A

Merens31 del Pedraforca32:

31 Explicaci en lannex 6.2

dEugues de Muntanya del Ripolls, Cooperativa Ramadera de Moll, Associaci de Carnissers i

Com funciona un establiment daquestes caracterstiques.

35 Explicaci en lannex 6.3

3.1 LES EUGUES DeQuillet

Adults: 1 Poltres: 13 Adults: 16 Poltres: 9

1 de 6 mesos 2 de 10 anys 1 de 11 anys 3 de 6 anys 1 de 4 anys 3 de 1 any 2 de 6 mesos

1 de 6 anys 1 de 8 anys 1 de 7 anys 1 de 8 anys

3.1.2 Espais i alimentaci

36 Explicaci en lannex 6.4

3.2 INSEMINACI I NAIXEMENT DEL POLTRE

El naixement de tants poltres en una granja daquestes dimensions pot suposar un

Dins la sala hi ha una mquina Bereket ordeadoras porttiles mini38, concretament el