Medicina Tradicional vs. Medicina Natural

Marina Camps Sureda
Curs: 2n Batxillerat
Nom de la tutora: Marta Lloret
Data de lliurament: 15/12/16

La medicina cura, la natura sana.
Proverbi llat
Aquest treball ha estat possible grcies a en Jordi Ribera, la Sara Rafel, la Marta
Lloret, el Dr. Joan Mora, a la botiga especialitzada en productes naturals NANA,
a les farmcies Conejero i Serra i tots aquells que han compartit els seus
coneixements i les seves experincies amb mi.
Grcies.
MEDICINA CONVENCIONAL VS. MEDICINA NATURAL
ndex
1. Introducci ................................................................................................... 3
2. Hiptesis i objectius ..................................................................................... 4
3. El naixement de la medicina ........................................................................ 5
4. Medicina convencional................................................................................. 6
5.1 Evoluci de la medicina convencional ................................................... 6
5.2 Els medicaments ................................................................................... 7
5.3 Tipus de medicaments .......................................................................... 8
5.3.1 Medicament patentat o de marca ................................................... 8
5.3.2 Medicament genric ....................................................................... 8
5.3.3 Medicament similar ......................................................................... 8
5.4 Quins efectes negatius pot provocar un medicament? .......................... 9
5.4.1 Efectes colaterals ........................................................................... 9
5.4.2 Efectes secundaris ......................................................................... 9
5.4.3 Efectes adversos ............................................................................ 9
5.4.4 Efectes allrgics ............................................................................ 9
5.4.5 Efectes idiosincrtics ...................................................................... 9
6 Medicina natural ........................................................................................ 10
6.1 Herbes i infusions medicinals .............................................................. 11
6.2 Alimentaci .......................................................................................... 12
6.3 Homeopatia ......................................................................................... 13
6.4 Sals de Schssler................................................................................ 14
6.5 Flors de Bach ...................................................................................... 15
7 Aplicacions dels frmacs sinttics i naturals a diferents alteracions .......... 16
7.1 Colesterol ............................................................................................ 16
7.2 Ansietat ............................................................................................... 16
7.3 Hipertensi .......................................................................................... 17
1
7.4 Anmia ................................................................................................ 17
8 Treball de camp ......................................................................................... 18
8.1 Valoracions cid-base ......................................................................... 18
8.2 Valoraci de lAspirina ......................................................................... 18
8.3 Valoraci del Ferro-gradumet .............................................................. 19
8.4 Valoraci del StopGrip ........................................................................ 19
8.5 Valoraci del Florradix ......................................................................... 20
8.6 Resultats de les valoracions ................................................................ 21
8.6.1 Valoraci de lAspirina .................................................................. 21
8.6.2 Valoraci de Ferro-gradumet ........................................................ 21
8.6.3 Valoraci de StopGrip ................................................................... 22
8.6.4 Valoraci de Florradix ................................................................... 22
8.7 Entrevistes........................................................................................... 23
9 Comparaci entre els medicaments farmacutics i naturals ...................... 26
9.1 Segons el seu principi actiu ................................................................. 26
9.2 Segons la seva efectivitat .................................................................... 27
9.3 Segons els efectes secundaris ............................................................ 28
9.4 Segons laroma, laspecte i el gust ...................................................... 29
10 Conclusions ............................................................................................... 30
11 Bibliografia i webgrafia ............................................................................... 32
12 Relaci de documents ............................................................................... 35
12.1 Memria: Medicina convencional Vs. Medicina natural ....................... 35
12.2 Annexos .............................................................................................. 35
2
1. Introducci
Des de temps immemorials, lhome sha dedicat a la recollecci dherbes per a
preparar remeis contra les malalties. Les primeres
persones dedicades a tractar els problemes de salut
eren coneguts com a bruixots, xamans o curanderos.
Oferien vries especialitats com la preparaci de cures,
cirurgia i fins i tot dansaven per a espantar els mals
Imatge 1 Recollecci
esperits. d'herbes medicinals. Font:
www.rceliamendonca.com
Amb el temps, les particularitats de medicina i els

tractaments naturals (mgics-religiosos) es diferencien per donar pas a la llarga
evoluci de la farmcia. Aix mateix, la necessitat per guarir ha estat linici de la
farmacutica i la medicina.
A mesura que aquesta especialitat sanava desenvolupant, es van crear les

primeres farmcies, van aparixer les primeres farmacopees i es van inventar
nous frmacs. Tot i aix, no va ser fins al Barroc quan la farmcia deix de ser
un art per a esdevenir la qumica moderna.
Al mateix ritme que la farmcia evolucionava, van aparixer botigues on

qualsevol ciutad podia adquirir un medicament: les farmcies. Aqu mateix els
professionals exercien el servei sanitari al pacient i creaven productes
medicinals mitjanant les frmules magistrals.
Avui en dia, tant les farmcies com el naturisme continuen guardant el mateix
esperit pel qual van nixer, sanar a la gent.
A conseqncia del meu inters cap a tot el mn de la medicina he decidit

centrar-me en aquests dos mbits tant semblants per diferents alhora.
Sempre he pensat que tant farmacutics com altres especialistes sn persones

amb una gran ambici per curar, ja que ajuden a milers de persones diriament.
Daquesta manera, mha interessat estudiar de qu tracten les dues
especialitats i com arriben a curar lleus smptomes fins a greus malalties a
travs de medicaments i/o tractaments totalment diferents.
3
2. Hiptesis i objectius
En un principi havia pensat realitzar un treball de recerca relacionat amb els
diferents mtodes de cura que podem trobar avui en dia. Aix mateix, em vaig
inspirar en una pregunta que sovint em feia: perqu existeixen medicaments
farmacutics i altres de naturals quan tots tenen la mateixa funci? A partir
daqu, el meu objectiu principal es va convertir en saber en qu es
diferenciaven uns medicaments dels altres, ja fos per la quantitat de principi
actiu que contenien o pels seus distints components.
Una vegada vaig tenir lidea principal de lestudi, vaig comenar a formular les
meves prpies hiptesis en funci al que ja sabia sobre farmacutica i remeis
naturals.
Les meves primeres suposicions van ser les segents:
Els dos productes seran igual deficaos.
Els medicaments de farmcia podran ocasionar ms efectes secundaris

a conseqncia del seu excs de components innecessaris.
Els medicaments de farmcia podran causar problemes daddicci a

conseqncia duns components innecessaris.
Els remeis o productes naturals seran ms saludables, ja que estaran

composats per substncies totalment sanes.
Els remeis o productes naturals tardaran ms temps en fer efecte, ats

que no es tracten de medicaments tan agressius.
4
3. El naixement de la medicina
Durant lantiguitat no existia cap mena de separaci
entre la curaci, les creences religioses i la mgia.
Totes les intervencions teraputiques es basaven en
mites i rituals. A ms a ms, descobriren que alguns
vegetals curaven certs smptomes. Eren els
sacerdots i els bruixots qui tenien els coneixements
mdics, per tant, solien ser qui preparaven els
remeis per curar. Imatge 2 Ritual de curaci hind.
Font: www.pinterest.com
En lAntiga Grcia es creia que la salut consistia en

el perfecte equilibri, per aix quan una persona es trobava b deien que es
trobava en ordre i harmonia mentre que quan alg es trobava malament era tot
e l contrari. Pels grecs, estar en ordre significava bellesa. Altres religions creien
que quan estaven malalts era conseqncia dun mal esperit que shavia
encarnat en ells. En aquella poca les creences sinterposaven davant de
qualsevol altra explicaci.
Poc a poc aquesta visi religiosa va anar canviant. Va haver-hi una separaci
entre la medicina i els tractaments mgics-religiosos. Avui en dia encara s
present la distinci entre la medicina convencional i la medicina alternativa.
5
4. Medicina convencional
La medicina convencional s un conjunt de tcniques i coneixements que tenen
com objectiu conservar o curar la salut de les persones. Es basa en el mtode
cientfic, el qual observa, analitza, formula, experimenta i modifica les hiptesis.
Aix mateix, per aportar millors resultats es combinen la investigaci clnica amb
la cincia i la tecnologia.
5.1 Evoluci de la medicina convencional

La distinci entre la medicina i els tractaments mgics-religiosos la va fer
1
Hipcrates (460-370 aC). Cre un mtode ms consistent, perqu es
recolzava en lobservaci del pacient, les seves costums i la forma de com els
smptomes lhavien perjudicat. Ms tard, a lEdat Mitjana, apareix la figura del
farmacutic i aquest comena a exercir la seva activitat al marge dels metges,
clergues i eclesistics. A partir daqu es don inici a levoluci de la frmula
magistral 2 que es comen a realitzar a la botica 3 del professional.
Durant lEdat Moderna neixen les farmacopees 4 , apareixen els primers

laboratoris i la fabricaci de medicaments ascendeix.
Desprs de segles devoluci mdica nasqueren les
farmcies.
Actualment, diem que una farmcia s la cincia i la

prctica de la preparaci, conservaci, presentaci i
dispensaci de medicaments. La paraula en s deriva del
grec farmakon, medicament.
Imatge 3 Farmcia antiga
Font:
www.tomascabacas.com
.
1
Hipcrates va ser un metge de lAntiga Grcia considerat una de les figures ms destacades
dins la histria de la medicina.
2
Medicament destinat a un pacient que ha estat preparat per un farmacutic. Aquesta ha de
complir uns protocols establerts per cada pas, si no, no ser permesa la seva venta.
3
Establiment on un farmacutic exerceix un servei sanitari a un pacient. Una oficina daquesta
mena pot esdevenir un laboratori danlisis clnics o delaboraci de productes medicinals
mitjanant les frmules magistrals.
4
Segons lIEC s: Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual
recull les normes oficials de preparaci de medicaments i, cada vegada ms, els estndards de
qualitat, identitat i activitat de les substncies medicamentoses ds ms com.
6
5.2 Els medicaments

Segons lIEC un medicament es defineix com: Una substncia emprada amb
una finalitat teraputica contra les manifestacions patolgiques. La seva funci
s prevenir, alleujar o millorar malalties a partir dun compost qumic anomenat
principi actiu que produeix lefecte curatiu. Cada medicament est destinat a la
curaci dun smptoma en concret. No obstant, existeix un alt tant per cent de
probabilitats de patir efectes secundaris.
Tots els frmacs han de complir una srie de

condicions imposades per les autoritats
sanitries, ja que han de ser segurs i confiables.
Imatge 4 Medicaments farmacutics.

Font: www.essentialoilbenefits.com
Els medicaments estan formats per dos elements: lexcipient i la substncia

activa. Lexcipient s un component que forma part del medicament per no t
cap mena dactivitat farmacolgica tot i que s necessari per aportar una
estabilitat al frmac. Nhi ha de molts tipus, els quals cada un t una funci
diferent: els aglutinants (mantenen units els components del frmac com els
sucres), els dissolvents (omplen el contingut dun comprimit o cpsula per
arribar a obtenir una presentaci convenient pel consum com la cellulosa), els
disgregants (substncies que es dissolen amb el contacte amb aigua causant la
desintegraci del comprimit), els lubricants (eviten lacumulaci de grumolls
dels ingredients com el talc i greixos esteroides), els encobridors (protegeixen
els ingredients dels efectes de laire i la humitat com la cellulosa), els
edulcorants (proporcionen un sabor agradable) i els saboritzants i colorants
(milloren les propietats del medicament, tant lolor, el tacte i el gust). Tots els
medicaments solen contenir ms dun tipus dexcipient.
Per altra banda, el principi actiu s aquella substncia que permet la curaci del
smptoma a tractar.
7
5.3 Tipus de medicaments

Podem classificar els medicaments de moltes maneres diferents: segons les
principals accions farmacolgiques, els usos teraputics, la via dadministraci,
la indicaci, la presentaci o per la seva frmula molecular. En el nostre cas,
ens centrarem en la distribuci dacord amb el dret dexplotaci del medicament.
Existeixen els medicaments patentats, genrics i els anomenats similars.
5.3.1 Medicament patentat o de marca

Un medicament patentat es tracta dun frmac que ha passat per un perode de
proves i estudis previs a ser explotat i venut per una farmacutica. Aquesta
obt la patent, s a dir, els drets del govern per a poder crear un nou producte
a partir dun principi actiu. Desgraciadament, els medicaments de marca solen
ser ms cars, ja que han de recuperar les despeses invertides en la
investigaci. Per adquirir aquest tipus de frmac caldr tenir una prescripci
mdica.
5.3.2 Medicament genric

Un medicament genric (GI) s aquell frmac que ha sigut inventat a partir de
la frmula duna patent. En el moment en qu un medicament s acceptat, els
laboratoris ja poden utilitzar el precepte. Tanmateix, mai seran equivalents als
de marca, encara que seran fabricats a partir del mateix principi actiu, tindran la
mateixa composici, eficcia teraputica i qualitat. El seu cost s ms baix i
beneficiar a la farmacutica, ja que podr realitzar ms estudis a lhora de
crear el producte. Per adquirir aquest tipus de frmac caldr tenir una
prescripci mdica.
5.3.3 Medicament similar

Un medicament similar es tracta dun frmac poc estudiat i de baix cost. Aquest
tipus de medicaments no han passat per cap mena de prova de
biodisponibilitat5 ni bioequivalncia 6. La seva preparaci s semblant a la resta
de medicaments, tot i que no contindran les substncies originals ni tindran les
5
Un estudi de biodisponibilitat es tracta duna avaluaci comparativa de leficincia dabsorci
de productes equivalents farmacutics.
6
Un estudi de bioequivalncia es tracta duna avaluaci comparativa de lequivalncia
teraputica entre dos models de medicaments que contenen la mateixa substncia activa.
8
mateixes dosis. Daquesta manera, no garanteixen la millora del pacient. Per

adquirir aquest tipus de frmac caldr tenir una prescripci mdica.
5.4 Quins efectes negatius pot provocar un medicament?

Som conscients que a lhora dingerir un medicament estem sotmesos a
qualsevol efecte negatiu. Tots els tractaments consten dadvertncies sobre les
possibles conseqncies que es poden donar durant una terpia o en un futur.
Aix mateix, existeix una classificaci basada en els efectes que es pateixen
durant o desprs dingerir un medicament.
5.4.1 Efectes colaterals

Els efectes colaterals sn produts per la prpia acci farmacolgica dun
medicament, s a dir, es tracta dun efecte que forma part de la medicaci.
Seria el cas de tenir sequedat de boca durant un tractament amb anticolinrgics
(medicaments per reduir o anular els efectes de lacetilcolina en el sistema
nervis central i perifric).
5.4.2 Efectes secundaris

Els efectes secundaris sn produts com a conseqncia de lacci del
medicament al nostre cos. Per exemple, al prendre la pndola anticonceptiva es
podrien patir smptomes de dolncies a lestmac i vmits.
5.4.3 Efectes adversos

Els efectes adversos sn els menys inesperats i molt perjudicials. Poden
produir-se encara que shagi pres la dosi i el medicament correcte per tractar
un smptoma.
5.4.4 Efectes allrgics

Els efectes allrgics sn aquells que sorgeixen durant o desprs de prendre un
frmac. Poden manifestar-se de diferents maneres com: una urticria, un
edema, etctera.
5.4.5 Efectes idiosincrtics

Els efectes idiosincrtics sn reaccions anormals que pateixen certes persones
davant un medicament.
9
6 Medicina natural
La medicina natural s una mescla de procediments i falsos medicaments que
tenen com a objectiu sanar als pacients duna manera ms natural. Aix s, no
tenen cap mena de control sanitari ni estan registrats al Ministeri de Salut. No
obstant, els productes naturals es venen a preus assequibles i es declaren no
txics.
Com seria en el cas de la medicina

convencional que es basa en un
mtode cientfic, la medicina naturista
no. Es recolza en lempirisme i les
tradicions que han anat passant de
generaci en generaci.
Imatge 5 Plantes medicinals. Font: www.es.123rf.com No s com que un professional

recepti a un pacient medicaments
daquest tipus. El ms usual s que els prescriguin xamans i curiosos o que es
puguin adquirir en una botiga especialitzada. Tot i aix, actualment cada
vegada ms farmacutiques produeixen medicaments amb un contingut
vegetal.
La medicaci va des de la ingesta dherbes, infusions i medicaments com

pastilles i cpsules. A ms, tamb satribueix com a medicina alternativa les
terpies dacupuntura, de relaxaci, entre altres. Alguns productes dorigen
vegetal es consideren medicaments (han estat estudiats i acceptats) i daltres
sn suplements alimentaris. Al tractar-se de medicaments dorigen vegetal,
molta gent ho considera com una espcie destil de vida. Es tracta dentendre la
salut i la malaltia duna manera diferent: curant-se a travs de tractaments
preventius, remeis casolans, receptes ancestrals, ungents, infusions, etctera.
Els medicaments naturals sn perfectes per tractar smptomes lleus de manera

poc agressiva, per tant, sense provocar danys al nostre cos. A ms a ms,
poden servir de tractament suplementari a un altre, s per aix que permeten la
ingesti de medicaments farmacutics i medicaments dorigen vegetal.
10
Al llarg dels segles la medicina ha anat evolucionant grcies a lesfor per

buscar cura a les malalties i Hipcrates va ser un dels primers metges que es
va interessar per la fitoterpia. Aix mateix, escrigu sobre laplicaci
teraputica de vries plantes. Durant molts segles, els curanderos i els homes
de cincia van acumular una gran experincia. A partir daqu, es va anar
desenvolupant la cincia mdica clssica a Europa, la qual avui en dia encara
practiquem.
Al cap i a la fi, es tracta dun munt de saviesa popular reunida que sha anat
conservant. La medicina natural pot ser considerada la ms alta expressi de la
famosa citaci hipocrtica que diu: Que el teu aliment sigui la teva medicina.
Una mirada al passat mai s dolent si s per rescatar el millor dels nostres
avantpassats.
A continuaci, podrem veure diferents mtodes de cura considerats medicina

natural.
6.1 Herbes i infusions medicinals

Les plantes medicinals sn els remeis ms antics de la humanitat. Totes les
cultures han utilitzat aquests remeis a la fi de tractar malalties i curar lleus
smptomes de forma natural. Avui en dia, els vegetals curatius es consideren
una terpia complementria o terpia alternativa mentre que altres els veuen
com a una filosofia de vida.
Els principis actius contenen una gran biodisponibilitat7, per tant, el nostre cos
absorbeix molt b el vegetal i s per aix que no necessitem prendrens-el en
altes dosis.
Tant les herbes com les infusions sn molt bones pel nostre cos, ja que es
tracten de plantes altament eficaces per curar molts smptomes. A ms a ms,
sn de baix risc, ats que no han patit gaires o cap processament. A banda
daix, tamb milloren el funcionament del nostre metabolisme. Poden sanar un
7
Significa que un principi actiu resulta til, ja que s biolgicament actiu.
11
rgan en concret o el sistema del cos en general de manera que ell mateix
pugui combatre la malaltia.
Per si no fos poc, sn econmiques i no causen

cap mena daddicci. No obstant, tot t el seu
costat negatiu. En algun cas, es podria tenir
allrgia al vegetal que causaria un lleu efecte
secundari com mal de cap o un malestar a
lestmac. Tot i aix, no es poden comparar els Imatge 6 Plantes medicinals. Font:
www.es.123rf.com
efectes que poden provocar les plantes amb els
efectes dels medicaments farmacutics.
A continuaci, podrem observar diferents tipus dherbes medicinals i les seves

propietats curatives:
Roman: beneficiosa per la memria, tracta smptomes estomacals,

afavoreix leliminaci de gasos, millora la circulaci sangunia, s til
contra la gota (artritis forta) i el colesterol.
Camamilla: afavoreix la digesti, alleuja els indicis dallrgia i sutilitza
com a bany ocular.
loe Vera: apropiada per tractar la diabetis, lasma, problemes
estomacals i per alleujar els dolors de la menstruaci.
Menta: tracta smptomes estomacals, sana irritacions cutnies i afavoreix
la curaci dels refredats.
6.2 Alimentaci
Dia a dia, consumim productes tant vegetals, animals com processats sense
saber quins poden ser els efectes que
provocaran al nostre cos. En funci del que
mengem, sempre i quan sigui amb excs, pot
provocar conseqncies immediates com la
diabetis o lobesitat. Tot i aix, hi ha una gran
Imatge 7 Aliments saludables. Font:
varietat daliments que ens ajudaran a lluitar www.pinterest.com
12
contra aquestes malalties (entre daltres smptomes) i portar una vida ms sana.
Grcies a una bona dieta, s possible aconseguir prevenir mals i substituir els
frmacs per aliments. Aix mateix, una bona alimentaci s considerada una
terpia alternativa de moltes malalties.
Per poder sanar al nostre cos s necessari consumir productes sense

conservants ni colorants, sense insecticides ni adobs qumics, etctera.
A continuaci, podrem observar diferents aliments que mengem sovint i que no

sabem que ens estan ajudant a combatre malalties:
All: redueix el colesterol i la pressi arterial, estimula les defenses,

facilita la digesti, etctera.
Peix: augmenta lHDL, lanomenat colesterol bo, redueix el LDL,
lanomenat colesterol dolent, prev dinfarts de miocardi, aporta moltes
vitamines com la vitamina A i la vitamina E.
Llimona: disminueix la pressi arterial alta, cura smptomes gripals, les
angines, alleuja la bronquitis, etctera.
Carxofa: ajuda a la digesti i tracta lestrenyiment, redueix el nivell de
colesterol, elimina els lquids retinguts, etctera.
6.3 Homeopatia
La homeopatia s un tractament individualitzat
que considera al malalt com a una totalitat, s a
dir, el smptoma que es vol curar s degut a un
desordre general del cos. Es t en compte
lestat emocional i mental del pacient de tal
manera que es pot arribar a valorar si lorigen Imatge 8 Grnuls d'homeopatia. Font:
www.pinterest.com
del mal s degut a les emocions. El
medicament es crea a partir duna frmula magistral.
Cal destacar que cap medicament homeoptic podr ser receptat a dos
pacients, ats que cap persona t les mateixes caracterstiques, ni mentals ni
emocionals. Lhomeopatia pot ser utilitzada per tractar qualsevol tipus de
13
smptoma o malaltia encara que existeixen casos en qu seria necessari un

medicament farmacutic per complementar el tractament. Per si no fos poc, no
causa cap mena defectes secundaris i s un tractament econmic.
El tractament no es pot comprar directament en una botiga, ja que es tracta

dun medicament individualitzat, per tant, sha dacudir a un homepata. El
primer que far lespecialista ser estudiar els smptomes del pacient.
Seguidament, observar el seu estat global, fsic, mental i emocional. Per ltim,
a travs de les conclusions que hagi pogut extreure de tota lexploraci,
lhomepata receptar el medicament al pacient.
Els medicaments homeoptics estan constituts per dos components principals:

lexcipient i la substncia activa. En sn exemple dexcipients lalcohol, laigua
destillada, la glicerina, la lactosa o la sacarosa. Per una altra part, trobem la
substncia activa, la qual pot provenir de diferents orgens: animal, vegetal o
mineral.
Existeixen moltes vies per administrar medicaments homeoptics, les ms

utilitzades sn la via sublingual (grnuls), la via oral (gotes) i la via tpica
(pomades).
Actualment lhomeopatia est acceptada com a medicament oficial a alguns

pasos com Anglaterra, Sussa i Frana.
6.4 Sals de Schssler

El tractament creat pel Dr. Schssler t com a objectiu distribuir correctament
12 minerals que el nostre cos ja cont de forma
natural i que ingerim diriament, de manera que
estiguin en un lloc i en el moment adequat. La
teoria del doctor alemany consisteix en
compensar un dficit de substncies
Imatge 9 Mostres de Sals de Schssler. inorgniques que provoquen la malaltia.
Font: www.diagnosticomedico.es
Daquesta manera estimula la cllula per tal daugmentar la seva capacitat per
poder absorbir les sals inorgniques que trobem als aliments.
14
Les Sals de Schssler garanteixen energia, benestar i salut. Quan es pren un

mineral de manera individual, cada un t una funci especfica. Es tracta dun
medicament que sadministra en petites dosis. Els principals smptomes que les
sals tracten sn: la pell, els ossos, les lesions, les inflamacions, les ungles,
etctera.
6.5 Flors de Bach

Les Flors de Bach es tracten de 38 flors que curen problemes fsics, mentals i
emocionals. Aquestes plantes van ser
descobertes per Edward Bach entre el 1926 i el
1934 a la seva terra, Gales. Se les considera una
terpia natural basada en les emocions. Les flors
permeten a qualsevol sser viu, ja sigui una
persona o un animal tractar-se amb elles. Imatge 10 Mostres de Flors de Bach.
Font: www.besterapia.com
Tal i com diu el Dr. Bach: Tota malaltia fsica t un origen emocional.
Daquesta manera el doctor desenvolup la segent teoria: a mesura que
passa el temps els smptomes corporals apareixen a conseqncia de les
emocions i si aquestes sequilibren, es podr combatre lalteraci.
Sutilitzen les Flors de Bach per casos emocionals com la por, lestrs, la
depressi o les obsessions. Tamb es prenen en casos de problemes fsics
com la pubertat, la lactncia o la menopausa. A ms a ms, tracta altres
problemes com allrgies, problemes digestius o lanmia i malalties com
lartritis o la hipertensi. Les flors es poden prendre juntament amb altres
tractaments, la majoria de vegades es poden notar els efectes rpidament i a
ms a ms sn duradors, s a dir, un cop deixat el medicament, es poden
observar millores durant una llarga temporada.
Aquesta terpia natural no provoca efectes secundaris notables, tot i aix, si

sen produs un, seria fsic, mental o emocional de carcter molt lleu. Cal
remarcar que s un tractament totalment individual i la manera en qu el
medicament actua depn de cada persona.
15
7 Aplicacions dels frmacs sinttics i naturals a diferents

alteracions
Avui en dia, podem trobar moltes maneres de curar els mals, ja sigui de
manera natural o a travs dun medicament farmacutic. Aquest fet ens
demostra que qualsevol tipus de frmac pot influir en la curaci dun malestar.
Aix mateix, a continuaci exposar algunes malalties comunes amb les
corresponents opcions de cura.
7.1 Colesterol
El colesterol es tracta duna substncia que per naturalesa es troba dins el
nostre cos i s indispensable pel nostre organisme. La major quantitat de
colesterol es crea al fetge i la resta prov de lalimentaci.
Quan el nivell de colesterol a la sang s massa alt, significa que sha acumulat
un excs de greix a les artries. Lexcedent de la substncia pot acabar
causant problemes cardiovasculars.
Per tractar el colesterol existeixen molts medicaments que fcilment es poden

trobar en farmcies com la Sinvastatina o daltres dorigen vegetal com seria
Red Yeast Rice (llevat vermell darrs) o aliments com lall, la carxofa o la
pinya natural i herbes com el roman.
7.2 Ansietat
Lansietat es tracta dun mecanisme de defensa davant situacions que la
mateixa persona creu que sn perills. Aquest smptoma emocional provoca una
immobilitzaci a lorganisme i fa que es mantingui alerta davant de qualsevol
amenaa. Els riscs que pot comportar sn els segents: ganes de fugir,
datacar, perdre les ganes de fer coses, etctera.
Al mercat podem trobar una gran varietat de medicaments que tracten lansietat,
un dells seria el Diazepan. A ms a ms, existeixen tractaments naturals com
podrien ser les Flors de Bach, lhomeopatia o tes, com el verd.
16
7.3 Hipertensi
La hipertensi s una patologia crnica 8 que es tracta de laugment de la
pressi arterial. No presenta uns indicis clars per aix a vegades s difcil de
diagnosticar. Lafecci pot desenvolupar-se de tal manera fins a arribar a
provocar cardiopaties i problemes renals.
Per combatre la hipertensi existeixen frmacs en dependncia de lestat del

pacient. Un exemple ns el Bie3 Ajo el qual est constitut per substncies
dorigen vegetal. Altres mtodes de cura serien per exemple lalimentaci o
canviar la dieta a una que contingus menys sal i greixos. Alguns aliments que
afavoreixen a la disminuci de la pressi arterial s lall, la llimona i la carxofa.
7.4 Anmia
Lanmia s una malaltia de la sang en qu hi ha una disminuci de la
concentraci dhemoglobina, s a dir, el cos no t suficients glbuls vermells. Hi
ha un descens de lhematcrit 9 i de la seva concentraci. El seus smptomes
sn varis: cansament, dificultats per concentrar-se, mareig, tenir el color de la
pell pllid, etctera.
Per poder combatre aquesta afecci, es poden ingerir medicaments

farmacutics com el Ferro-gradumet o tractar-se a partir de lhomeopatia o les
Sals de Schssler. A ms a ms, existeix un mtode ancestral per curar
lanmia, en qu sagafa una poma i shi incorporen claus. Al cap de 12 dies, la
humitat de la mateixa poma els haur oxidat. Es deia que si ningeries durant
uns dies, el nivell dhemoglobina augmentava.
8
Afecci de llarga durada i de progressi lenta.
9
Percentatge del volum total de glbuls vermells a la sang.
17
8 Treball de camp
8.1 Valoracions cid-base
Com ja hem vist anteriorment, qualsevol tipus de medicament est constitut
per una substncia activa. Aquesta esdev una de les majors raons per les
quals els smptomes disminueixen o desapareixen. Aix mateix, el meu
principal objectiu ser determinar quina s la quantitat de component actiu de
cada un dels medicaments per fer una comparaci final entre la quantitat de
principi actiu que contenen aquests.
Tots els experiments que realitzarem es tracten de valoracions cid-base,

tamb anomenades volumetries cid-base. Tal i com consta en lIEC, una
valoraci qumica s: una tcnica volumtrica danlisi qumica per la qual
hom determina la concentraci duna substncia que es troba en soluci
mitjanant una reacci amb un volum mesurat duna altra soluci.
Les volumetries 10 que realitzarem seran de lAspirina, del Ferro-gradumet i

dels seus homlegs naturals, el StopGrip i el Florradix.
8.2 Valoraci de lAspirina

Els resultats obtinguts de la volumetria han estat:
Exp.1 Exp.2 Exp.3 Exp.4 Exp.5

NaOH gastat
23,40 24,60 24,90 25,50 25,00
(mL)
Massa de la
0,69 0,70 0,70 0,69 0,69
pastilla (g)
Taula 1 Resultats obtinguts de les valoracions cid-base de l'Aspirina.
La taula segent ens mostra les mitjanes dels resultats obtinguts anteriorment.
NaOH gastat (mL) 24,68

Massa de la pastilla (g) 0,694
Taula 2 Representaci de les mitjanes de les valoracions cid-base.
10
Consultar lannex I per saber com shan realitzat les volumetries de cada un dels frmacs.
18
- Reacci qumica que sha produt:
C7 H6 O3 -COOH(l) + NaOH(l) C7 H6 O3 -COONa (l) + H2 O(l)
8.3 Valoraci del Ferro-gradumet


KMnO4 gastat
12,10 13,70 14,40 15,70 16,20
(mL)
Massa de la
0,43 0,42 0,43 0,43 0,42
pastilla (g)
Taula 3 Resultats obtinguts de les valoracions cid-base del Ferro-gradumet.
KMnO4 gastat (mL) 14,42

5Fe2+ (aq) + MnO4 + 8H + (aq) 5Fe3+ (aq) + Mn2+ (aq) + 4H2 O(aq)
8.4 Valoraci del StopGrip


NaOH gastat
13,50 14,20 14,60 15,10 15,30
(mL)
Massa de la
0,69 0,69 0,70 0,70 0,70
pastilla (g)
Taula 5 Resultats obtinguts de les valoracions cid-base de StopGrip.
19
NaOH gastat (mL) 14,54

8.5 Valoraci del Florradix


KMnO4 gastat
12,20 12,50 12,90 13,10 13,50
(mL)
Massa de la
0,42 0,43 0,43 0,42 0,42
pastilla (g)
Taula 7 Resultats obtinguts de les valoracions cid-base de Florradix.
KMnO4 gastat (mL) 12,84

20
8.6 Resultats de les valoracions

Un cop hem recollit les dades de lexperiment, cal fer uns ltims clculs que ens
mostraran quants grams (aproximats) de principi actiu cont cada dosi de
medicament i quin s el percentatge daquest principi actiu en cada pastilla.
Cada clcul el comenarem amb el valor que hem gastat de base durant
lexperiment. Seguidament, a partir del resultat obtingut en el primer clcul,
podrem arribar a determinar el percentatge de principi actiu dins una pastilla.
Finalment obtindrem els resultats que busquem.
8.6.1 Valoraci de lAspirina

1 L NaOH 0,1 mol NaOH 1 mol C8 H7 O2 COOH

24.68 mL NaOH 1000 mL NaOH
1 L NaOH 1 mol NaOH
180,16 g C8 H7O2 COOH
= .
1 mol C8 H7O2 COOH
0,445 g de principi actiu

100 = . %
0,694 g de pastilla
8.6.2 Valoraci de Ferro-gradumet

4 1 L KMnO 0,01 mols KMnO4 5 mol FeSO 151,908 g FeSO4

14.42 mL KMnO4 1000 mL KMnO 1 mol KMnO4 =
4 1 L KMnO4 4 1 mol FeSO4
0,107g de principi actiu

100 = , %
0,426 g de pastilla
21
8.6.3 Valoraci de StopGrip

1 L NaOH 0,1 mol NaOH 1 mol C7 H6 O3 COOH

14.54 mL NaOH 1000 mL NaOH
1 L NaOH 1 mol NaOH
131,128 g C7H6 O3 COOH
= .
1 mol C7 H6O3 COOH

100 = . %
0,696 g de pastilla
8.6.4 Valoraci de Florradix

4 1 L KMnO 0,01 mols KMnO4 1 mol FeSO 151,908 g FeSO4

12.84 mL KMnO4 1000 mL KMnO 1 mol KMnO4 =
4 1 L KMnO4 4 1 mol FeSO4

100 = . %
0,424 g de pastilla
22
8.7 Entrevistes
A ms a ms de les volumetries, hem entrevistat a 40 persones per a que ens
responguessin unes qestions sobre la medicina natural i la medicina
convencional en funci del seu s personal i de les seves preferncies. Tamb
hem creat grfics per a cada pregunta en funci de les respostes dels
entrevistats. Ms endavant, trobarem referncies de les informacions que hem
pogut extreure daquestes entrevistes.
Els grfics que ens han estat ms tils a lhora de realitzar el treball sn els
segents.11
- Qesti 5:
Grfic 1 Resultat de lentrevista a la pregunta 5.
11
La resta de grfics els podem trobar a lannex III. En el cas que es vulguin veure totes les
entrevistes cal consultar el dossier dentrevistes individuals i tamb es pot consultar els
annexos II.
23
- Qesti 8:
Grfic 2 Resultat de l'entrevista a la pregunta 8.
- Qesti 9:
24
- Qesti 10:
- Qesti 13:
25
9 Comparaci entre els medicaments farmacutics i naturals

A partir de les valoracions, de tota la teoria reunida i de les entrevistes podem
arribar a comparar els diferents tipus de medicaments. A continuaci,
collacionarem el seus principis actius, la seva efectivitat, els efectes
secundaris i per ltim, el seu aroma i el seu aspecte.
9.1 Segons el seu principi actiu

En aquesta taula, trobem representades les quantitats reals del principi actiu en
un frmac i les quantitats obtingudes a partir de les valoracions cid-base
realitzades anteriorment.
Ferro-
Aspirina StopGrip Florradix
gradumet
Substncia activa
500 mg 105 mg 100 mg 7 mg
real dun frmac
Substncia activa
resultant de 445 mg 107 mg 190 mg 19,5 mg
lexperiment
Taula 9 Comparaci entre la quantitat del principi actiu real amb el resultat de l'experiment.
Tal i com podem veure, les valoracions ens han aportat dades distanciades de
les reals, aquest fet es pot deure a molts factors com: errors en pesar les
substncies, errors dobservaci a lhora de captar el moment just en qu sha
de tancar la bureta, etc. Tot i aix, a partir de les referncies reals, podem
deduir clarament que els medicaments farmacutics contenen ms quantitat de
principi actiu en comparaci amb els altres. Aquest fenomen esdev clau en el
moment de la recerca dun medicament efica i defecte immediat, a diferncia
dels medicaments naturals que sn ms lents i no tan agressius. Aquest fet s
veu reflectit en els resultats de les entrevistes, ja que una de les raons per les
quals els consumidors prefereixen els medicaments farmacutics s per la seva
rapidesa, ja que busquen una curaci immediata.
26
Un detall a destacar s el fet que lAspirina i el StopGrip encara que els dos
siguin antiinflamatoris, analgsics 12 i antipirtics 13 , estan compostos per
diferents substncies actives provinents duna mateixa naturalesa: de la
salicina, que es troba en el salze blanc, concretament a la seva escora. El
segon frmac cont la mateixa substncia natural, mentre que laspirina en
essncia s lcid acetilsaliclic. Aquest cas s degut a que es volia millorar el
sabor amarg de lcid del salze i els efectes secundaris que comportava el
tractament, com ara la irritaci de les parets estomacals que provocava la
indigesti. Aix mateix, a ms a ms per prevenir una possible escassetat de
salicina en un futur, va ser necessari trobar una frmula qumica que sintetitzs
aquesta substncia. Flix Hoffman 14 va intentar obtenir una variant de la
salicina per reduir els seus efectes secundaris, ja que el seu pare patia un
reumatisme crnic i es tractava amb lcid del salze. Hoffman, en sintetitzar la
salicina amb anhdrid actic, va obtenir lcid acetilsaliclic. El seu inters va
portar al descobriment del producte que avui en dia coneixem com a aspirina.
Daquesta manera, els dos productes analitzats provindrien del mateix principi
actiu encara que lAspirina contingui altres substncies afegides.
9.2 Segons la seva efectivitat

Com hem vist anteriorment, els medicaments convencionals contenen una
quantitat de producte actiu ms elevada tot i aix, s demostrable que els dos
productes sn igual defectius: tots estan compostos per la mateixa substncia
activa. Daquesta manera, la seva principal diferncia ser que els frmacs
naturals actuaran duna manera molt ms lenta en comparaci amb el frmacs
farmacutics.
En relaci amb lefectivitat dels dos tipus de frmacs i del seu principi actiu, s
ms adient el tractament natural per a smptomes lleus, ja que no cont una
elevada quantitat de substncia activa i no s necessari que la dolncia es curi
rpidament. Aquest fet, s contrari en el cas dels medicaments farmacutics,
12
Frmac que alleuja els dolors lleus i moderats.
13
Frmac que ajuda a reduir la febre.
14
Farmacutic alemany nascut al 1868 que obtingu de forma pura lcid acetilsaliclic.
27
per tant, ser ms convenient que sutilitzin per curar malalties ms greus. Tot i
aix, aquest tipus de frmacs poden ser complementats per terpies naturals
que ajudin a accelerar el procs de curaci. Aix mateix, contribuir a la seva
efectivitat.
Els fets esmentats anteriorment, es relacionen amb els resultats que hem
obtingut en les enquestes, ats que molts entrevistats han estat dacord en qu
qualsevol tipus de medicament s efectiu, que en els casos ms lleus s
recomanable tractar-se amb medicaments naturals i que en els casos ms
greus s ms efectiu prendre medicaments farmacutics.
9.3 Segons els efectes secundaris

Els efectes secundaris sn uns fenmens que cal destacar a lhora de
comparar els dos tipus de medicaments, ats que uns comporten ms
conseqncies que daltres. Per una banda, els productes naturals impliquen
una mnima possibilitat que aquests es donin perqu no contenen excipients
innecessaris com en el cas dels frmacs farmacutics, sin que noms
compten del principi actiu i de poques substncies que no alteren el resultat.
Tot i aix, sempre poden esdevenir casos en qu una persona sigui intolerant a
un dels elements continguts en el producte. Es tractarien de lleus malestars
com mal de cap o destmac. Per altra banda, tal i com he dit abans, els
medicaments convencionals comporten molts efectes secundaris a
conseqncia de les grans quantitats dexcipients que contenen. Podrem dir
que aquests tipus de frmacs a part de centrar-se en la curaci dun smptoma,
tamb donen importncia a laspecte i al sabor del medicament, daquesta
manera, s necessria la introducci daltres excipients que remen aquests
desagradables factors.
Un altre efecte secundari no desitjat s laddicci als medicaments. A causa de

la rpida eficcia daquests, provoca que els malalts esdevinguin dependents al
frmac i que tinguin dificultats per poder deixar el tractament. Els casos en qu
28
s ms habitual trobar-se amb aquest tipus de situacions s durant la

medicaci de frmacs psicotrpics15 o tractaments de substituci dels opiacis16.
En referncia a les enquestes, la majoria dentrevistats han coincidit amb el fet

que els medicaments farmacutics poden ocasionar ms efectes secundaris,
tot i aix, una minoria ha afirmat que tots els medicaments poden provocar-los.
Aix mateix, aquest fet podria estar mostrant-nos una de les causes del perqu
hi ha persones que es decanten per la medicina natural.
9.4 Segons laroma, laspecte i el gust

Un altre fenomen a comparar molt curis s laroma, laspecte i el gust dels dos
models de medicaments, ja que es diferencien a grans nivells. En primer lloc,
els frmacs naturals tenen una olor, una aparena i un gust desagradables, a
causa dels seus elements vegetals i del seu color que acostuma a ser
marrons. En segon lloc, els frmacs convencionals tenen un aspecte ms
agradable a causa del seu color, sovint blanquins, i del seu gust i aroma ms
suportables a diferncia dels productes dorigen vegetal. Aquest fenomen s
donat pels excipients, ja esmentats en lapartat anterior, que provoquen una
millora considerable tant a nivell visual com gustatiu. No obstant, els
edulcorants, saboritzants i colorants que contenen aquest tipus de
medicaments, poden ser un element favorable a que es donin efectes
secundaris no desitjats. Aquest fet el puc corroborar, ja que durant la part
experimental he pogut observar que els medicaments dorigen vegetal
presentaven un aspecte marrons i un aroma desagradables. Podrem dir que
els excipients shan imposat per a satisfer al consumidor, ja que, qui es
prendria un medicament amb una olor i un gust desagradables quan existeixen
medicaments amb un gust bo?
15
Medicaments que actuen sobre el sistema nervis central i produeixen canvis temporals en la
percepci, lnim, lestat de conscincia i el comportament del pacient. Aquests frmacs estan
compostos per una substncia psicoactiva.
16
Segons lIEC: Dit del compost que t acci semblant a la de morfina i fixa als seus mateixos
receptors.
29
10 Conclusions
Desprs dhaver realitzat un estudi profund sobre els dos mons de la medicina,
he pogut corroborar que quatre de les cinc hiptesis inicials sajustaven a la
realitat. Aix mateix, tornar a exposar les meves suposicions preliminars per
avaluar-les.
Els dos productes seran igual deficaos.

Ho hem pogut corroborar, ja que tots els productes medicinals contenen
el mateix tipus de principi actiu (per no la mateixa quantitat) i per tant,
tenen el mateix poder curatiu. No obstant, el perode de temps de
curaci es diferencia entre els dos tipus de medicaments: els naturals
sn ms lents i els farmacutics ms rpids. Al cap i a la fi, ambds
frmacs assoleixen el seu objectiu, sanar al malalt.
Els medicaments de farmcia podran ocasionar ms efectes secundaris
a conseqncia del seu excs de components innecessaris.
Podem dir que s cert perqu els anomenats excipients es tracten de
substncies innecessries i augmenten les possibilitats que es donin
efectes no desitjables. Aquests efectes disminueixen si ingerim
productes naturals, ja que noms contenen algun excipient.
Els medicaments de farmcia podran causar problemes daddicci a
conseqncia duns components innecessaris.
En un principi, pensava que la dependncia a un frmac era causada
per uns components innecessaris, tot i aix, desprs dhaver realitzat
lestudi he pogut descobrir que laddicci s provocada per una
substncia psicoactiva que contenen alguns tractaments. A causa
daquesta, el medicament actua de manera ms rpida i el malalt es
torna dependent a aquest, ja que nota una millora notable a linstant.
Els remeis o productes naturals seran ms saludables, ja que estaran
composats per substncies totalment sanes.
Clarament es tracta duna hiptesi certa, ats que qualsevol producte
natural cont un principi actiu dorigen natural. Aix mateix, es diferencien
de tots aquells medicaments que han estat sintetitzats en un laboratori.
30
Els remeis o productes naturals tardaran ms temps en fer efecte ats

que no es tracten de medicaments tan agressius.
Ho podem corroborar, ja que durant la nostra investigaci hem pogut
observar que els productes naturals contenen una quantitat ms petita
de principi actiu. Aix mateix, el procs de curaci ser ms lent i
necessitarem tractar-nos durant un perode de temps ms extens per a
qu el medicament faci lefecte desitjat.
Grcies a la recerca dinformaci que ha requerit el treball he pogut desmentir

una de les meves afirmacions inicials i a la vegada, mha ajudat a descobrir tant
nous conceptes com definicions. Tamb mha perms ampliar els meus
coneixements sobre els diferents aspectes de cada tipus de medicina que
mhan estat de gran inters, ats que sempre he sentit una gran admiraci per
tot aquest mn de la medicina. A ms a ms, mha aportat molts coneixements
envers com realitzar un bon treball de recerca, ja que aquest requereix molta
dedicaci i investigaci.
En relaci a la part prctica, mha sigut til aprendre de manera ms concreta

com es realitza una valoraci cid-base, ja que al fer els experiments he pogut
relacionar el que ens diuen els prospectes dels medicaments amb la realitat.
Per altra banda, el fet de realitzar les enquestes tamb mha sigut de gran
inters, ja que els resultats mhan sorprs notablement, sobretot pel fet que
molta gent opta pels productes naturals quan pensava que aquest tipus de
medicina estava ms discriminada.
Personalment, estudiar la medicina natural i la convencional mha ajudat a

comprendre com de gran s la medicina i de quantes maneres possibles
existeixen per curar-nos. Malauradament, avui dia hi ha moltes malalties sense
cura i em puc atrevir a dir que en un futur, podrem arribar a trobar un remei a
moltes daquestes, ja que la cincia avana dia rere dia i no t cap intenci de
parar.
Com a ltima conclusi daquest estudi comparatiu, puc dir que, a la prctica,
lltima paraula sempre la t el consumidor, s a dir, s el pacient qui decideix
quin mtode escollir per a curar-se.
31
11 Bibliografia i webgrafia
BIBLIOGRAFIA
- BERNAOLA, Javier i LUQUIN, Pedro i URKIXO, Joanes. La botica de la

abuela. Sta. Perptua de Mogoda (Barcelona): Ed.Integral, 1998: pp. 6-7;
pp.12-15; pp.31; pp.55; pp. 91.
- FROUCHTMANN, Susana. Ser farmacutico. Barcelona: Ed.Plataforma,
2013: pp.59-147; pp.159-167.
- GARCA GARRIDO, Sonsoles. Gua de Homeopata. Madrid: GrupoICM,
2013: pp.9-19.
- PMIES BREU, Josep i FIGUEROA, Miquel. Una dulce revolucin.
Balaguer: Stevia Editors, 2015: pp.147-195; pp.231-252.
WEBGRAFIA
- http://www.aidsinfonet.org/fact_sheets/view/550?lang=spa [juliol 2016]

- http://www.alimentos-saludables.com/ [agost 2016]
- https://assests.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/844816928X.pdf [juliol
2016]
- http://www.botanical-online.com/hipocrates.htm [juliol 2016 ]
- http://www.botanical-online.com/medicinalscynaracastella.htm [juliol
2016]
- http://chopo.pntic.mec.es/jmillan/laboratorio_1.pdf [setembre 2016]
- https://clinicadeansiedad.com/soluciones-y-recursos/preguntas-mas-
frecuentes/que-es-la-ansiedad-y-por-que-se-produce/ [agost 2016]
- http://www.diabetesbienestarysalud.com/2013/01/conoces-la-diferencia-
entre-medicamentos-genericos-patente-y-similares/ [agost 2016]
- https://www.dmedicina.com/enfermedades/enfermedades-vasculares-y-
del-corazon/hipertension-arterial.html [agost 2016]
- http://www.doctissimo.com/es/medicamentos/farmacos/lo-esencial-
sobre-los-medicamentos/dependencia-medicamentos [octubre 2016]
- http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2007-08-07/descubra-
la-lista-de-alimentos-con-propiedades-curativas_585812/ [agost 2016]
32
- http://es.scribd.com/doc/76251467/MEDICAMENTOS-
HOMEOPATICOS-COMPUESTO#scribd [agost 2016]
- http://es.slideshare.net/bLaCkTeArS01/efectos-de-los-medicamentos
[juliol 2016]
- http://www.evicancer.com/evicancer/index.php/consejos/med-
convencional/142-medicina-convencional [juliol 2016]
- http://farmaciamarcos.es/historia-farmaceutica/historia-de-la-farmacia/
[juliol 2016]
- http://www.farmaconsejos.com/consejos/reacciones-adversas-a-
medicamentos/ [juliol 2016]
- FERNNDEZ DAZ, Natalia. La historia de la medicina y de la
enfermedad: metfores del cuerpo y de las Instituciones. De la Edad
Media al siglo XIX. [en lnia] Thmata. Revista de filosofia. Nmero 45,
2012: pp.109-117. <
http://institucional.us.es/revistas/themata/45/art_8.pdf>
- http://www.fitoterapia.net/archivos/200701/260307libro-2.pdf?1 [juliol
2016]
- https://www.flora.es/proactiv/flora-que-es-el-colesterol/ [agost 2016]
- https://www.floresdebach.info/ [agost 2016]
- http://floresdebachparanuestravida.blogspot.com.es/2013/09/listado-de-
enfermedades-que-curan-las.html [agost 2016]
- http://fundacionbadan.org/30temaspdf/fasc-nro5.pdf [juliol 2016]
- https://www.historiaybiografias.com/historia_medicina/ [juliol 2016]
- http://www.homeopatiazaragoza.com/Diferencias_con_la_medicina_con
vencional.html [agost 2016]
- JARAMILLO ANTILLN, Juan. Evolucin de la medicina: pasado,
presente y futuro. [en lnia] Acta Mdica Costarricense, vol.43, nmero
003, julio-septiembre 2001: pp.104-113. <
http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=43443303>
- http://kidshealth.org/es/teens/meds-esp.html [juliol 2016]

- https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000468.htm [agost 2016]
33
- https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000560.htm [agost 2016]

- https://www.monografias.com/trabajos63/historia-medicina/historia-
medicina2.shtml [juliol 2016]
- https://prezi.com/c0puao3wir1l/estudio-de-la-composicion-quimica-de-
los-medicamentos/ [setembre 2016]
- https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/20662/1/TEMA_3.pdf? [juliol
2016]
- http://www.salesdeschussler.com/producto/sales/productos.php?id=5985
[agost 2016]
- http://salud.uncomo.com/articulo/cuales-son-los-alimentos-con-
propiedades-curativas-18480.html [agost 2016]
- http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0367-
47622004000100001 [juliol 2016]
- https://www.sefh.es/bibliotecavirtual/ops/formulas.pdf [setembre 2016]
- http://www.sefyp.es/wp-content/uploads/2014/03/Historia-de-la-
farmacia.pdf [juliol 2016]
- http://slideplayer.es/slide/1384590/ [juliol 2016]

- http://studylib.es/doc/746534/gui%C3%B3n-7--valoracion--cantidad-de-
hierro-en-una-pastilla [setembre 2016]
- https://www.tierramor.org/PDF-Docs/ManualHuertoMed2010.pdf [agost
2016]
- http://www.20minutos.es/noticia/2233098/0/medicamentos/tercera-
causa-muerte/industria-farmaceutica/ [juliol 2016]
- http://2011.elmedicointeractivo.com/farmacia/temas/tema3-
4/rea2.htm?botsearch [juliol 2016]
34
12 Relaci de documents
12.1 Memria: Medicina convencional Vs. Medicina natural
12.2 Annexos
o Annex I: Com realitzar una volumetria
o Annex II: Enquesta
o Annex III: Resultats de les enquestes
35

Medicina Tradicional vs. Medicina Natural

Încărcat de

Informații document

Titlu original

Drepturi de autor

Partajați acest document

Partajați sau inserați document

Opțiuni de partajare

Vi se pare util acest document?

Este necorespunzător acest conținut?

Drepturi de autor:

Medicina Tradicional vs. Medicina Natural

Încărcat de

Drepturi de autor:

Marina Camps Sureda

Nom de la tutora: Marta Lloret

Data de lliurament: 15/12/16

2. Hiptesis i objectius ..................................................................................... 4

3. El naixement de la medicina ........................................................................ 5

5.1 Evoluci de la medicina convencional ................................................... 6

5.2 Els medicaments ................................................................................... 7

5.3 Tipus de medicaments .......................................................................... 8

5.3.1 Medicament patentat o de marca ................................................... 8

5.3.2 Medicament genric ....................................................................... 8

5.3.3 Medicament similar ......................................................................... 8

5.4 Quins efectes negatius pot provocar un medicament? .......................... 9

5.4.1 Efectes colaterals ........................................................................... 9

5.4.2 Efectes secundaris ......................................................................... 9

5.4.3 Efectes adversos ............................................................................ 9

5.4.4 Efectes allrgics ............................................................................ 9

5.4.5 Efectes idiosincrtics ...................................................................... 9

6 Medicina natural ........................................................................................ 10

6.1 Herbes i infusions medicinals .............................................................. 11

6.2 Alimentaci .......................................................................................... 12

6.3 Homeopatia ......................................................................................... 13

6.4 Sals de Schssler................................................................................ 14

6.5 Flors de Bach ...................................................................................... 15

7 Aplicacions dels frmacs sinttics i naturals a diferents alteracions .......... 16

7.1 Colesterol ............................................................................................ 16

7.2 Ansietat ............................................................................................... 16

7.3 Hipertensi .......................................................................................... 17

7.4 Anmia ................................................................................................ 17

8 Treball de camp ......................................................................................... 18

8.1 Valoracions cid-base ......................................................................... 18

8.2 Valoraci de lAspirina ......................................................................... 18

8.3 Valoraci del Ferro-gradumet .............................................................. 19

8.4 Valoraci del StopGrip ........................................................................ 19

8.5 Valoraci del Florradix ......................................................................... 20

8.6 Resultats de les valoracions ................................................................ 21

8.6.1 Valoraci de lAspirina .................................................................. 21

8.6.2 Valoraci de Ferro-gradumet ........................................................ 21

8.6.3 Valoraci de StopGrip ................................................................... 22

8.6.4 Valoraci de Florradix ................................................................... 22

9 Comparaci entre els medicaments farmacutics i naturals ...................... 26

9.1 Segons el seu principi actiu ................................................................. 26

9.2 Segons la seva efectivitat .................................................................... 27

9.3 Segons els efectes secundaris ............................................................ 28

9.4 Segons laroma, laspecte i el gust ...................................................... 29

11 Bibliografia i webgrafia ............................................................................... 32

12 Relaci de documents ............................................................................... 35

12.1 Memria: Medicina convencional Vs. Medicina natural ....................... 35

12.2 Annexos .............................................................................................. 35

Amb el temps, les particularitats de medicina i els

A mesura que aquesta especialitat sanava desenvolupant, es van crear les

Al mateix ritme que la farmcia evolucionava, van aparixer botigues on

A conseqncia del meu inters cap a tot el mn de la medicina he decidit

Sempre he pensat que tant farmacutics com altres especialistes sn persones

Les meves primeres suposicions van ser les segents:

Els dos productes seran igual deficaos.

Els medicaments de farmcia podran ocasionar ms efectes secundaris

Els medicaments de farmcia podran causar problemes daddicci a

Els remeis o productes naturals seran ms saludables, ja que estaran

Els remeis o productes naturals tardaran ms temps en fer efecte, ats

En lAntiga Grcia es creia que la salut consistia en

5.1 Evoluci de la medicina convencional

Durant lEdat Moderna neixen les farmacopees 4 , apareixen els primers

Actualment, diem que una farmcia s la cincia i la

5.2 Els medicaments

Tots els frmacs han de complir una srie de

Imatge 4 Medicaments farmacutics.