TREBALL DE RECERCA

Terpies
Anticncer

Unai Carballo
2n B
Tutor/a: Aina Barber

mbit de Cincies

Curs: 2016-2017

Data dentrega: 15/12/16

Agraments:
Aquest treball lhe pogut dur a terme grcies a molts suports.

Un dells, la famlia, que mha ajudat molt i ha estat involucrada en el treball, ja

que els temes que tracto al llarg daquest treball dinvestigaci ja ens havem
informat sobre ells, a causa que hem patit la malaltia de molt a prop.
Aix doncs, al trobar-nos en aquestes circumstncies hem conegut moltes
persones, tant a nivell professional com a nivell damistat que ens han
proporcionat gran ajuda.

Principalment vull donar les grcies a Juan Garcia un psiconeuroimmunleg

que mha ajudat molt al llarg de tot aquest treball dinvestigaci, proporcionant
moltssimes fonts dinvestigaci, llibres, treballs propis, etc. Cal destacar que
aquests mhan sigut de gran ajuda per a elaborar-lo.
Seguidament tamb volia agrair lajuda duna gran famlia, formada per lEva
Ferrer, en Raimond Buhigas i la Nria Buhigas. Que em van ajudar molt a
decidir-me en fer aquest treball, ja que grcies a ells vaig obrir els ulls, com
molta altra gent al saber que van poder eliminar el cncer de cervell de la seva
filla, la Nria noms utilitzant tractaments alternatius, sobretot basant-se en
lAlimentaci.
Finalment vull agrair lajuda i la pacincia del dia a dia, a la meva tutora del
treball dinvestigaci, Aina Barber.
Vull destacar que aprendre tantes coses i poder-les compartir amb els altres,
sobretot amb les persones que han patit o estant patint la malaltia, de veritat
que no t preu i que omple moltssim. Ho agraeixo, ja que amb aquests temes
la gent recull el que sembra i et sents molt valorat.
NDEX

1. Introducci ........................................................................................................................... 4
2. Hiptesi i Objectiu............................................................................................................... 6
Marc teric: .................................................................................................................................. 7
3. Qu s el cncer? Com es desenvolupa? ...................................................................... 7
4. Factors causants del cncer: .......................................................................................... 10
4.1. Gentics ......................................................................................................................... 11
4.2. Ambientals ..................................................................................................................... 11
4.2.1. Manca de nutrients en lalimentaci ................................................................... 12
4.2.2. Estrs i emocions .................................................................................................. 13
4.2.3. Sedentarisme ......................................................................................................... 14
5.1. Tractaments convencionals ........................................................................................ 14
5.1.1. Cirurgia .................................................................................................................... 15
5.1.2. Quimioterpia ......................................................................................................... 15
5.1.3. Radioterpia ........................................................................................................... 16
5.1.4. Immunoterpia ....................................................................................................... 16
5.1.5. Terpia hormonal .................................................................................................. 17
5.1.6. Transplantament de cllules mare .................................................................... 17
5.2. Tractaments integratius. .............................................................................................. 18
5.2.1. Alimentaci ............................................................................................................. 18
5.2.2. Exercici .................................................................................................................... 28
5.2.3. Conclusi de qu hem de fer per acabar amb el cncer ................................ 28
6. Interacci de tractaments integratius............................................................................. 29
Marc prctic: (Treball de camp).............................................................................................. 30
7. Crear una pirmide alimentaria anticncer................................................................... 30
8. Trptic .................................................................................................................................. 35
9. Conclusi ........................................................................................................................... 35
10. Webgrafia i Bibliografia ................................................................................................ 37
 1. Introducci

Des que naixem estem exposats diriament a milers de malalties a causa de

lentorn en el qu vivim, aquest entorn el podem anomenar societat. Podrem
dir que la prpia espcie humana ha sigut qui ha donat pas a que molts factors
shagi agreujat i que provoquin que ens emmalaltim ms fcilment, ja sigui per
les radiacions, lalcohol, el tabac, lobesitat, infeccions Tot aix ha sigut a
causa dels mals hbits que hem anat adquirint al llarg del temps. Tots aquests
factors entre molts altres, han creat que avui dia, la principal causa de mortalitat
en els humans a arreu del mn siguin les malalties.
Dia a dia, la comunitat cientfica, treballa i estudia per trobar tractaments i
remeis per combatre una malaltia o palliar els seus smptomes i per tant,
millorar la qualitat de vida.
Gradualment, el nombre de malalts de cncer augmenta considerablement.
Segons la OMS a Espanya ms dun mill de persones tenen o han tingut
cncer. 308 persones moren al dia per aquesta malaltia i que cada 3 segons s
diagnostica un nou cas daquesta malaltia, en total 445 casos nous per dia.
Aix fa que molts investigadors cerquin nous tractaments a banda de la
medicina convencional. Aquest nous tractaments sengloben en la medicina
integrativa o tamb anomenada medicina alternativa.
A partir daqu, he decidit centrar-me en una malaltia molt comuna com s el
cncer, ats que ho he patit de molt a prop. A conseqncia daquesta situaci,
he pogut descobrir noves branques de la medicina en les que actualment no
sen parlen i en general sn desconegudes, com a moltes coses en el seus
inicis.
Algunes daquestes branques que es ramifiquen en diferents tractaments,
alguns daquests els he trobat molt captivants i curiosos i per aix mhe
interessat en estudiar i conixer el ventall de tractaments alternatius i
convencionals que podem trobar avui en dia sobre aquesta malaltia.
Aix doncs intentar obrir els ulls a la gent sobre qu s la medicina integrativa i
la relacionar amb el cncer i parlar sobre els tractaments que jo he
descobert. Principalment parlar sobre els tractaments alternatius relacionats
amb lalimentaci, ja que molta gent no li dona gaire importncia al que
mengem i en com funciona el nostre organisme, ja sigui per comoditat, perqu
no pateix obesitat o perqu simplement creu que les coses que mengem sn
sanes, per en realitat no sap el que s sa i el que no ho s. Poder tampoc sap
com afecten els aliments i les substncies que prenem sobre el nostre
organisme i les malalties, en aquest cas el cncer. Crec que en general s un
problema de coneixement, aix doncs intentar presentar els coneixements
sobre aquests tractaments.

En el marc teric del meu treball explicar que s el cncer, com es forma,
perqu es crea i explicar alguns dels tractaments que hi ha avui dia, tant els
tractaments integratius, com els convencionals, que sn els ms coneguts per
la poblaci actualment.
A partir del marc teric vaig decidir dividir el meu treball de camp en dos parts.
La primera part va consistir en crear un trptic amb la finalitat dinformar a quan
ms gent millor sobre els diferents tractaments que trobem per a la malaltia,
aquest est dirigit tant a malalts de cncer, com a persones interessades en el
tema.
La segona part del marc prctic va ser crear una pirmide alimentaria amb
aliments anticncer basant-me en tractaments integratius que he treballat.
Tot aix ho vaig fer amb lobjectiu d englobar els diferents mtodes de cura per
augmentar les possibilitats de combatre la malaltia.
 2. Hiptesi i Objectiu

Des dun inici, tenia pensat realitzar un estudi sobre laplicaci de la medicina
integrativa. Ms tard, vaig decidir indagar sobre laplicaci dels dos tipus de
medicina; els tractaments alternatius i convencionals. Ja que aix, els lectors
daquest treball poguessin obtenir coneixement sobre tots els tipus de mtodes
que trobem per a combatre el cncer, existents en lactualitat.
Aix mateix, em vaig documentar sobre els temes i em vaig adonar que la
medicina convencional complementada amb una medicina molt ms natural, la
integrativa, podria arribar a tenir efectes molt ms positius davant la lluita contra
la malaltia, s a dir, que els tractaments serien molt ms eficaos. Tothom hi
surt beneficiat grcies a que els dos tipus de medicina es complementen molt
b.
La meva hiptesis principal est centrada en la medicina integrativa,
principalment en la nutrici. Aquesta hiptesi es basa en que la nutrici s molt
ms important del que creiem, i per aix en base a ella podem canviar moltes
coses en el procs de lluita envers el cncer. Partint de lalimentaci podem
augmentar les possibilitats de reduir o eliminar la malaltia, i cal destacar que no
s agressiva i no causa dolors, a diferncia dels tractaments convencionals que
sn bastant agressius. Per aix en el meu treball dinvestigaci mhe centrat en
lalimentaci, ja que crec que s una bona base per a combatre les malalties,
tant el cncer com daltres. Tamb s econmica a diferncia daltres
tractaments, gens dolorosa i fcil de portar endavant en comparaci a altres
tractaments convencionals.
Lobjectiu principal daquest treball s comprovar que fent s de terpies
complementaries (integratives), molt menys agressives que les convencionals,
podem enfortir lorganisme enfront la quimioterpia o la radioterpia, al mateix
temps que lenfortim davant de la malaltia. Aix ens ajuda a que sacceleri el
procs de curaci. I amb aix, poder cedir aquesta informaci a quanta ms
gent millor, ja siguin malalts o malaltes, les seves respectives famlies, amics o
simplement persones interessades en el tema. En general persones que tinguin
ganes de conixer o de combatre la malaltia amb aquestes terpies
alternatives, les quals estan donant fruits.
Marc teric:

3. Qu s el cncer? Com es desenvolupa?

El cncer s una malaltia que ha afectat als ssers humans durant segles. Per
a poder conixer com s desenvolupa primer hem de saber com funciona el
cicle cellular.
Qu s una cllula? I el cicle cellular?
Una cllula s lorganisme ms simple de qualsevol organisme i el cicle
cellular s el cicle que pateixen les cllules per a la seva reproducci. Es
divideixen per a donar lloc a cllules filles i aquestes ms endavant faran el
mateix. s un procs ordenat i les cllules saben qu s el que han de fer en
cada moment. Cada una t una funci i un material gentic determinat i aquest
passa a les seves descendncies.
(Font 1: Cicle cellular)

Aquest cicle cellular el podem dividir en dues fases o etapes:

La Interfase: s la primera etapa que fa la cllula, en aquesta etapa la
cllula creix, s desenvolupa i es nodreix, sintetitzant totes les
substncies que necessita per a fer la divisi en la segent fase. s la
etapa ms llarga i per tant, el perode ms llarg de vida de la cllula.
La Mitosi: s la segona etapa del cicle cellular i s la fase en la qual hi
te lloc la divisi cellular. Aquesta divisi crea les cllules somtiques1.
La divisi de la fase de la mitosi crea dues cllules filles idntiques tan
exteriorment, com interiorment, s a dir, que genticament tamb sn
idntiques, ja que lADN de la fase S ha sigut dividit per igual. Aix en
alguns casos pot ser perjudicial.

Cal destacar que les cllules controlen amb molta precisi la durada del cicle
cellular i la freqncia de la divisi. De vegades, per, hi ha un error de
transcripci de les cllules en el procs de divisi o reproducci cellular.

1
Totes les cllules que sn genticament iguals.
Desprs gradualment perden el control sobre el creixement i la divisi de les
cllules i perden la seva forma especfica. Aix doncs a causa de la prdua de
la seva forma especfica no reaccionen als senyals exteriors i deixen de fer les
seves funcions. Seguidament hi t lloc la mutaci de lADN. Aix provoca que
s converteixin en cllules tumorals o canceroses, que es divideixin duna
manera excessiva i incontrolada i formin tumors. Normalment les cllules estan
organitzades perqu quan aix passi hi tingui lloc lapoptosi, s a dir, el sucidi
de la cllula. Si els factors que han creat lerror en la transcripci sn bastant
forts, aquestes cllules no s sucidaran i seguiran en una proliferaci 2
incontrolada.
Aquests cllules mutants es poden escampar (tumors malignes), o es poden
quedar en un sol lloc i no sn perjudicials (tumor benigne). Quan es tracta dun
tumor maligne aquest sescampa i destrueixen els teixits i fins i tot poden envair
rgans per complet, a travs de la sang. Aquest procs s anomenat metstasi.
Salimenten a travs de la sang i si no arriben a ella, creen nous vasos
sanguinis per arribar i poder-se alimentar. Aquest procs sanomena
angiognesi.

Podrem dir que el cncer s una malaltia causada en els gens3, concretament
en lerror de transcripci. Els canvis gentics que provoquen cncer afecten
principalment a tres tipus de gens:
Proto-oncogens
Gens supressors de tumors
Gens reparadors de l'ADN.

Els proto-oncogens tenen la mateixa funci que els gens supressors de tumors.
Es dediquen al creixement i a la divisi cellular. Quan aquests gens salteren
es tornen molt ms actius que normalment i poden arribar a dividir-se sense
control. Aix pot ser indicador de convertir-se en els gens causants de cncer
tamb anomenats oncgens.

2
Divisi descontrolada de les cllules tumorals
3
Unitats funcionals del genoma, el genoma est format per ADN.
Els gens reparadors de l'ADN es dediquen a arreglar la part danyada de lADN.
Aquest dany es causat en un error de transcripci de lADN. Durant aquesta
transcripci les seqncies dADN sn copiades a ARN grcies a un enzim
anomenat ARN polimerasa que ajuda a lADN a produir ARN missatger per a
poder sintetitzar les protenes. Quan hi ha un error en aquest procs les
cllules muten i ho fan en cadena fins a ser canceroses.
Els cientfics han pogut demostrar que els diferents tipus de cncer es
caracteritzen per el tipus de mutacions o dalteracions que els han causat.
Tamb han pogut demostrar-ho segons el lloc del cos on shan format i per la
forma de les cllules.

Com totes les malalties, el cncer passa per diferents etapes:

-Iniciaci: En aquesta primera etapa les cllules mutants, s multipliquen ja
que tenen un medi favorable per poder-ho fer. Cal destacar que aquesta
multiplicaci s molt ms rapida que la divisi de les cllules sanes.
- Promoci: s el punt en el que les cllules ja han mutat prou, com per
anomenar cncer al conjunt de les cllules mutants.
- Progressi: En aquesta etapa comencen a envair teixit i cada cop sn ms
fortes, ja que grcies a les metstasis i a langiognesi es poden expandir
fcilment. Cal destacar que es poden expandir a prop del punt dorigen o molt
ms lluny. Aix es possible grcies a que es transporten per la sang.
 4. Factors causants del cncer:

El cncer est provocat per canvis en els gens encarregats de regular el cicle
cellular. Avui dia es creu que aquests canvis gentics tenen causes
multifactorials. Aquests factors sn anomenats agents cancergens. Els canvis
gentics poden haver sigut creats per diverses raons:
Poden haver sigut heretats pels pares, s a dir, gentics.
Poden succeir com a resultats dalgunes exposicions de l'ambient, com
elements txics de substncies, compostos qumics, radiaci, com els
raigs ultraviolats del sol... aquests sanomenen ambientals.
Els virus tamb poden afectar en la transcripci i al dany de lADN.
Consum de tabac i dalcohol.
Mala alimentaci, dieta carregada de txics, obesitat, falta dactivitat
fsica,...
Finalment tamb podem considerar els conflictes emocionals, el
sedentarisme i la manca de nutrients en lalimentaci.

La interacci de factors s un gran justificant, perqu una cllula necessita

moltes alteracions perqu passi a ser cancerosa. Aquestes alteracions sn el
resultat de l interacci de factors.
Sha de tenir en compte que cada persona t una combinaci gentica diferent i
nica, com lempremta dactilar.
Cada persona, segons el seu carcter, emocions, gent que lenvolta,
organisme, tumor... respon diferent als entorns, als tractaments, al seu ambient,
a la societat ja que hi ha molts factors que shan de tenir en compte.
Finalment cal destacar que aquesta gran diversitat de factors no afecten per
igual a tota la poblaci sin que a cadasc les coses ens afecten de forma
diferent.
4.1. Gentics

Un dels factors causant de cncer s el gentic. Cal saber que la gentica no

determina, noms predisposa. El factor que ho determina per excellncia s
lentorn.
Els canvis gentics que poden arribar a formar cncer poden ser heretats dels
nostres pares. Si s el cas, aquesta herncia t lloc a les cllules germinatives.
Aquestes cllules sn les encarregades de la reproducci humana
(espermatozoides i vuls). Aquestes alteracions en la reproducci, sn
anomenats canvis en la lnia germinal. Si aquestes alteracions tenen lloc en la
reproducci, en cada una de les cllules que formen la descendncia tamb hi
tindran lloc.
Noms amb la xifra de malalts de cncer per heredaci ja ens podem fer una
idea de que no s el factor principal, ja que noms s entre un 5 i un 10% dels
casos.
El tipus de gen ms afectat en aquest factor s el gen supressor de tumors
esmentat anteriorment. Aquests gens activen o bloquegen la mort cellular
programada, anomenada apoptosi.
Si aquestes alteracions gentiques es troben en un medi procncer aquest
tindr ms possibilitats de desenvolupar-se, en canvi, si es troba en un ambient
totalment anticncer, aquest no es manifestar.
(Annex II, Font 2) Aix doncs amb aquest grfic explicar els factors ambientals.

4.2. Ambientals

Trobem diferents factors ambientals capaos de provocar la carcinognesi, s

a dir el desenvolupament de la malaltia.
Els podem separar en naturals i artificials.
Naturals: Aquests sn els que existeixen naturalment en lambient com
les radiacions, microorganismes, substncies qumiques naturals
produdes per organismes vius, minerals com l'asbest, radioactivitat
natural, etc.
 Artificials: Shan creat directament o indirectament per l'impacte de les
activitats de l'home sobre lambient, com les substncies qumiques
artificials, additius o pesticides residuals en els menjars, contaminants en
laigua i els aliments, tabac, alcohol, qumics expulsats en reaccions,
desodorants o aerosols que modifiquen latmosfera, els medicaments,
aliments preparats a altes temperatures, etc.

Seguidament podem seguir separant els factors ambientals:

Agents infecciosos: virus o bacteris que provoquen infeccions o
alteracions en el sistema que poden acabar desenbocant en cncer. Els
ms comuns sn virus com ara virus papilloma, els virus de l'hepatitis B
i C i el virus Epstein Barr.
Radiacions: Totes les radiacions ionitzants poden arribar a crear cncer
amb el temps. La majoria dels casos de cncer provocats per les
radiacions sn causats per l'exposici excessiva daquestes. Les ms
comunes sn les que han estat causades per els raigs ultraviolats del sol
de tipus B, aquests sn els responsables fins a un 2% de les morts per
cncer. Altres radiacions menys comunes sn les radiacions provinents
del gas rad i les radiacions electromagntiques provinents de lnies
d'alta tensi o d'electrodomstics.
Minerals i compostos qumics: Alguns minerals tamb han estat relacionats
amb el cncer, com altres substncies qumiques produdes per les emissions
de la combusti del petroli, carb, olis minerals, pesticides de tot tipus
(Annex II, Font 2)

4.2.1. Manca de nutrients en lalimentaci

La Manca de nutrients avui en dia s molt comuna en tots els aliments que
tenim a labast. Ja que a causa de la industrialitzaci i la globalitzaci, tractem
els aliments com una font dingressos com qualsevol altre, sense pensar en el
que ens aporta el dia a dia, ja que som el que mengem. Actualment shan
inventat sistemes com hivernacles, cambres frigorfiques, sistemes
demmagatzematge... per a conservar el menjar el major temps possible i per
tant obrir lrea de comer a altres llocs del mn i augmentar el nombre de
beneficis.
Tots aquests factors han provocat que els aliments perdin nutrients, tant en la
forma de conservar-los, com en la forma de desenvolupar-los. Aix provoca
que el nostre cos tingui menys vitamines, minerals, cids grassos,
antioxidants substncies essencials per a que el nostre cos funcioni
correctament i de manera beneficiosa per a nosaltres. Com que el nostre cos
es nodreix daliments desnodrits a causa dels efectes ambientals als quals
estan sotmesos, provoca que aquest estigui menys preparat per a tot, per
afrontar grans esforos i suposadament menys preparat per afrontar malalties
com el cncer. El cncer salimenta dels nutrients que la sang transporta i si
aquests estan en nivells baixos, el nostre organisme es veu afectat a causa
dels nivells tant baixos de nutrients que t per a satisfer les seves funcions
principals.
Per aix hem dintentar buscar aliments del temps, 100% naturals i cuinar-los el
millor possible perqu aquests no perdin els nutrients que nosaltres necessitem
per a tenir una bona nutrici.
(Annex III, Font 3)

4.2.2. Estrs i emocions

El desenvolupament del cncer depn molt de lalimentaci, per tamb de les

nostres emocions. Aquestes depenen de la nostra manera de gestionar els
nostres conflictes, com ens relacionen amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Segons el doctor Hammer, els conflictes poden ser lorigen del cncer. No parla
dels conflictes com un cancerigen, per sha demostrat que els conflictes no
resolts i lestrs faciliten que el cncer es desenvolupi ms rpid.
Quan estem sotmesos a estrs continuat, salliberen substncies que activen el
creixement i desenvolupament del cncer, com per exemple el cortisol i
ladrenalina. Aquestes substncies inflamatories bloquejen les NK (natural
killers), que sn las cllules encarregades dacabar amb la malaltia.
La psiconeuroinmunologia s una cincia que relaciona lestrs continuat amb
lactivitat del sistema immune. Quan ens enfrontem de manera positiva a la
malaltia les possibilitats de supervivncia son majors.
4.2.3. Sedentarisme

Avui en dia la societat ha adquirit uns costums que no sn els adequats. Cada
cop fem menys exercici fsic i mengem ms menjar escombraries. Aix facilita
la creaci de malalties molt comunes actualment, com lobesitat o la diabetis.
Aquest sedentarisme el podem observar perfectament en els ms petits de la
casa. Abans acostumaven a sortir al parc a jugar, corrent i saltat, fent exercici a
diari i actualment cada cop sn menys els nens que fan aquesta rutina, ja que
sestan acostumant a jugar noms amb les noves tecnologies. Aquesta s una
excusa que ajudaria a salvar als adults, per no s aix ja que tampoc
acostumen a fer esport i sempre que fan coses en collectiu organitzen dinars,
berenars, sopars, menjant aliments no sempre saludables i probablement
procncer.
Com ens afecta aix en relaci al cncer?
El sedentarisme ens inmunodeprimeix, provoca que augmentin els nivells
d'insulina en sang, les grases del nostre cos, les molcules inflamatries,
etctera.
En general beneficia a les cllules mutants a contraure cncer, ja que est
envoltada en un ambient que el beneficia.
(Aquest entorn est explicat a linici del tractaments integratius, ambient
procncer).

5. Tractaments:

5.1. Tractaments convencionals

Actualment existeixen molts tractaments convencionals contra el cncer. Jo us

esmentar i explicar uns quants, com la cirurgia, la quimioterpia, la
radioterpia, la immunoterpia, la terpia hormonal i transplantament de
cllules mare entre molts daltres.
5.1.1. Cirurgia

La cirurgia s un tipus de tractament convencional que es basa en vncer el

cncer eliminant quirrgicament el tumor o la zona afectada de la resta. Aquest
tipus de cirurgia requereix tallar msculs, pell i fins i tot, depenent del cas a
vegades s. Aquest tipus de tractament s dolors i si shan dextirpar parts de
teixits sans, provoca ms dolor i un allargament del perode de recuperaci.
Tipus de cirurgies:
Oberta: En aquest tipus de cirurgia el cirurgia fa un tall gran per extirpar
el tumor.
Invasiva: Aquest tipus de cirurgia es basa en fer petits talls en comptes
dun gran tall. En un daquest forats sintrodueix un tub llarg i prim
anomenat laparoscopi i en un dels altres forats sintrodueix un cmera
perqu el cirurgi pugui observar el que est fent amb els altres
instruments especials per a extirpar el tumor.
Aquest tipus de cirurgies sutilitzen per a persones amb cncer de tumors slids
que es troben en un lloc ben localitzat. Tamb podem trobar que sutilitza per a
reduir el tumor o alleujar els smptomes si ms no.
(Annex IV: Ms informaci )

5.1.2. Quimioterpia

La Quimioterpia en general s un tipus de tractament que utilitza frmacs per

destruir les cllules canceroses del nostre cos, reduir-les o alleujar els
smptomes.
s el tractament convencional ms utilitzat avui dia. Cal destacar que la
quimioterpia destrueix tant les cllules canceroses que creixen amb major
rapidesa, com les cllules sanes. Aquest dany a les cllules sanes s el que
produeix els efectes secundaris. Aquests sn llegues a la boca, vmits, caiguda
del cabell, fatiga, cansament entre daltres Aquests efectes tant
desagradables desapareixen al finalitzar el tractament de la quimioterpia.
La duraci i dosis daquest tractament s decidia pel doctor o oncleg que fa el
seguiment al pacient, segons el cas es prenen unes decisions o unes altres.
La quimioterpia pot donar-se de moltes formes; per mitj d'una agulla prima
que s'insereix en una vena de la m o del bra del pacient, a travs dun
catter, duna bomba o dun port. Tamb trobem altres tipus dadministraci de
la quimioterpia que no sn tant comunes, com; la injecci, la quimio
intrarterial, oral, tpica, intraperitoneal, intravenosa, intrateca...
(Anex V: Ms informaci)

5.1.3. Radioterpia

La Radioterpia s la utilitzaci de rajos X o irradiaci, en general utilitza un

tipus denergia anomenada radicaci ionitzant. Aquesta energia sutilitza per a
destruir les cllules canceroses o per reduir el mida dels tumors. La
radioterpia es dedica a danyar el material gentic i fer impossible que les
cllules creixin i es divideixin.
L objectiu daquest tractament s destruir el major nombre de cllules
canceroses possibles.
Cal destacar que igual que la quimioterpia, aquest tractament tamb destrueix
tant les cllules canceroses com les sanes i t efectes secundaris molt
agressius com el tractament en general.
Dins daquest tractament en podem distingir dos tipus: La radioterpia de feix
extern i radioterpia interna.
(Annex VI: Ms informaci)

5.1.4. Immunoterpia

La immunoterpia s un tipus de tractament biolgic per a vncer el cncer.

Aquest tractament es basa en ajudar al sistema immunitari per a lluitar contra la
malaltia i altres infeccions. Sutilitzen substncies produdes per organismes
vius.
Cal destacar que el sistema immunitari est format per glbuls blancs de la
sang i rgans i teixits del sistema limftic.
5.1.5. Terpia hormonal

La terpia hormonal s un tractament que alenteix o atura el creixement de la

malaltia. La terpia hormonal, tamb anomenada tractament amb hormones o
terpia endocrina es basa en utilitza hormones contra la malaltia.

5.1.6. Transplantament de cllules mare

Els trasplantaments de cllules mare sn transplantaments que tenen com a

objectiu restaurar les cllules que formen la sang. Per tant, estem parlant de
diferents cllules sangunies, que com el nom indica, formen la sang. Cal
destacar que totes sn igual dimportants i que les necessitem per estar sans.
Sutilitza sobretot per a pacients amb leucmia i amb limfoma, cncers
sanguinis.
Aquestes cllules mare han sigut eliminades per tractaments convencionals
com la quimioterpia o la radioterpia.
En un trasplantament de cllules mare la sang viatja fins a la medulla ssia i
es on t lloc la reconstrucci o substituci de les cllules danyades. Per tant
els transplantaments sn de medulla ssia, del torrent sanguini o de cord
umbilical.
Cal destacar que abusar daquest tractament pot ser perjudicial, ja que a la
llarga pot causar hemorrgies i un risc major d'infeccions, perqu es manipulen
molt tots aquells sistemes o factors, relacionats amb la sang.
Per suposat el donant de les cllules mare formadores de sang ha de ser
compatible amb el pacient.
(Annex VII: Ms informaci)
5.2. Tractaments integratius.

Qu sn els tractaments integratius?

Sn aquells tractaments que estn relacionats o que tenen com a objectiu
com, millorar lequilibri saludable de lorganisme. Normalment actuen com a
suport de tractaments convencionals. Tots aquests tractaments sn
caracteritzats per la no utilitzaci de frmacs, ja que aquests sn naturals o
almenys intenten ser-ho en un 100% .
Aquests tractaments sn la base en la que centrar el meu treball
dinvestigaci. Sobretot en els tractaments relacionats amb la nutrici de
lorganisme.

5.2.1. Alimentaci

Lalimentaci i el cncer tenen un gran relaci. Com de costum mai som lovella
negra del ramat, aix doncs sempre o casi sempre ens alimentem de la dieta
del lloc on vivim. Per explicar aquesta situaci geogrfica posar un exemple.
A diferncia daltres cultures, els esquimals, des de temps immemorials han
anat desenvolupant una filosofia de vida allunyada de les malalties. Aix s a
causa que els esquimals han adquirit uns hbits que sn bons comparat amb
altres cultures o simplement beneficiosos per a la salut. Els esquimals grcies a
una bona alimentaci; sense additius, ni conservants i vivint en un ambient
natural: sense qumics, han aconseguit augmentar la seva esperana de vida,
casi no tenen problemes de salut i per tant les probabilitats de contraure
malalties com el cncer, sn molt baixes.
Segons la OMS (Organitzaci Mundial de la Salut), entre el 30 i el 35% dels
casos de cncer sn degut a una mala alimentaci. Amb una dieta insana
prenem aliments completament perjudicials per a lorganisme, prenem una
quantitat de txics, de grasses trans i altres substncies en una quantitat que
no ens podem ni imaginar.
El risc de patir cncer disminueix segons el tipus dalimentaci que portem.
Per a poder observar la importncia de lalimentaci en relaci al cncer primer
hem de saber quins factors estan relacionats entre ells.
(Annex VIII: Font 4)
5.2.1.1. Factors que relacionen el cncer amb lalimentaci

Sistema immune.
Radicals lliures i antioxidants.
Inflamaci.
Angiognesi.
Sucre (augment de glucmia).
Acidosi

Sistema immune:
Aquest sistema t la funci de protegir-nos de les bactries, dels virus, dels
qumics, dels txics...Est format per NK (natural killers) i aquestes ens
protegeixen provocant lapoptosi de les cllules mutants, inhibint la proliferaci
de les metstasis i per tan, el tumor.

Radicals lliures i antioxidants:

Quan hi ha un excs de radicals lliures, hi ha una reducci dantioxidants. Quan
ms radicals lliures hi ha al nostre cos ms cllules poden atacar i per tant
destruir. Aquest increment de radicals lliures sanomena estrs oxidatiu, i es un
punt a favor per a les cllules mutants a desenvolupar el cncer.
Els radicals lliures creen diferents efectes; destrueix el teixit connectiu, afecten
a les membranes cellulars i a l'ADN de les cllules produint mutacions, activen
els oncgens i inhibeixen la mort programada de les cllules.
La quimioterpia es una gran generadora de radicals lliures, es poden
neutralitzar grcies a les molcules antioxidants. I aix ho podem aconseguir
grcies a lalimentaci. Si no ingerim aquests oligoelements de forma adequada
a travs de la dieta el nostre sistema antioxidant no ser tant productiu.
(Annex IX: Aliments ms antioxidants)

Inflamaci:
Aquest procs naturalment ens protegeix de ferides, infeccions,
traumatismes
El Doctor Virchow va afirmar que un terreny inflamat afavoreix a laparici del
cncer. Va fer un estudi amb pacients de cncer on va observar que on havien
patit traumatismes o ferides, s on sels hi desenvolupava la metstasis.
Aix doncs segons aquest estudi podem afirmar que les cllules canceroses
necessiten un entorn inflamat per desenvolupar-se.
Aquesta inflamaci la podem solucionar amb lalimentaci, ja que trobem
aliments antiinflamatoris i inflamatoris. Lgicament els aliments inflamatoris sn
aliments procncer, en canvi els antiinflamatoris sn anticncer. Aix doncs em
de crear una dieta amb aliments antiinflamatoris.

Els aliments que sn ms inflamatoris sn els aliments processats amb gran

quantitat de sucres, grasses saturades, omega 6, per tant sn els que hem
deliminar de les nostres dietes.
(Annex IX: Aliments ms inflamatoris)
Els hem de substituir per aliments antiinflamatoris, ja que un entorn
antiinflamatori impedir que el cncer progressi.
(Annex IX: Aliments amb grans propietats antiinflamatories)

Angiognesi:
Com he explicat anteriorment la angiognesi, s la capacitat que tenen els
tumors per crear nous vasos sanguinis. De manera natural per exemple es
produeix quan ens fem una ferida. Aquest procs relacionat amb el cncer el
trobem a les cllules mutants. Aquestes fan angiognesi per el seu propi
inters, ja que necessiten aliment per a desenvolupar-se i aquest aliment
lextreuen a travs de la sang. Si creem un ambient antiinflamatori a travs dels
aliments podrem acabar amb langiognesi i per tant, tallarem en sec
lalimentaci de les cllules canceroses.

Sucre, (augment de glucmia):

Aquest augment s provocat pel sucre dels aliments que ingerim.
Otto Heinrich, un metge molt important guanyador dun premi nobel al 1931, va
descobrir que el sucre era lorigen de moltes malalties com lobesitat i la
diabetis.
El sucre s laliment principal del cncer. Ens afirma xifres allucinants sobre el
consum de sucre de mitja a lany. Grcies a un estudi que va fer va poder
afirmar que de mitja anual consumim 70 kg de sucre a lany, i que aix s a
causa de la industria que tenim actualment, ja que molts dels productes que
comprem avui dia tenen altes quantitats de sucre refinat.
A causa de consumir aliments alts en sucre el nostre organisme produeix molta
insulina per a poder reduir els nivells de sucre. El problema s que juntament
amb aquesta insulina tamb allibera substncies inflamatries que com em vist
anteriorment ajuden a la proliferaci cellular del cncer.
Actualment la medicina convencional sap que el sucre s laliment principal del
cncer, ja que per fer proves per saber shi el pacient t metstasis o no,
utilitzen sucre. Per en comptes de prohibir aliments alts en sucre, recepten
medicaments per a controlar els nivells de sucre en sang, s a dir fer la funci
natural de lorganisme que t el fetge.
Amb lalimentaci solucionar aquest problema s molt ms fcil. Eliminem els
aliments i productes que tenen altes quantitats de sucre i aix aconseguim
deixar al cncer sense aliment principal.
El Doctor Otto afirma que si noms consumssim aliments naturals noms
consumirem entre 2 i 3 kg de sucre a lany.
Cal destacar que els diabtics tenen ms probabilitats de patir cncer a causa
de que el sucre sigui el seu aliment principal.
(Annex IX: Aliments naturals amb baixes quantitats de sucre)
Molta gent li preocupa com endolcir els aliments sense el sucre. s molt fcil ja
que t dos substitutius naturals encara ms dolos que ell. Lstevia i xarop
d'atzavara.
(Annex X: Font 5: Imatges que ens mostren el pes del sucre en la nostre
societat)

Acidosi:
El medi en el que es desenvolupen les cllules tumorals s un medi totalment
cid. Aquesta acidesa s la responsable de que les cllules tumorals es
desenvolupin molt ms rpid, ja que lcid crea inflamaci. Quanta ms acidesa
ms agressiu s el cncer i cal remarcar que aquesta acidesa ha sigut creada
pel sucre.
El PH de les cllules canceroses est entre un 65-69 molt ms cid que el PH
de les cllules normals que est entre 72-75. A causa daix la medicina
convencional a creat frmacs per alcalinitzar el medi del tumor.
Podem canviar la situaci radicalment eliminants els aliments que contenen
sucre i els aliments cids.
Per crear un medi alcal menjarem aliments que no continguin sucre i beurem
aigua alcalina.
(Aigua alcalina explicada en lapartat mbit anticncer, aigua)

5.2.1.2. Ambient procncer

Cada dia creem un entorn ms favorable per a que les cllules canceroses es
desenvolupin i haurem de fer tot el contrari.
Vivim en un entorn totalment contaminat. Cada cop ho est ms i noms per
interessos econmics destrossem ms el medi i la natura.
Com he dit anteriorment els factors ambientals sn els responsables de bona
part dels cncers.
La OMS verifica que al mn hi ha entre 3000 i 7000 substncies del nostre
medi creadores de cncer.
Trobem que laire est contaminat per hidrocarburs, aerosols, desodorants,
colnies, txics expulsats pel carb utilitzat en processos industrials. Plstics
txics, radiacions, metalls pesats, tabac, alcohol, tintes per la pell o el cabell,
xamps, gels, pasta de dents, frmacs, entre molts altres duna llarga llista.
Els aliments tamb presenten txics a causa dels pesticides i les nitrosamines.
A travs del aliments tamb ingerim radioactivitat, sobretot els que creixen en el
subsl.
En general em de reduir tots els aliments que creen depressi en el sistema
immunitari, oxidaci i radicals lliures, inflamaci, angiognesi, omega 6, sucre i
acidesa.
(Annex XI: Aliments que faciliten desenvolupar cncer, aliments procncer)
5.2.1.3. Ambient anticncer

Un ambient anticncer s aquell que hem daconseguir per a poder vncer les
malalties. Simplement eliminant els aliments i productes que sengloben en un
ambient procncer aconseguirem crear un entorn anticncer.
A causa de la manca de nutrients hem de crear una alimentaci basada en la
suplementaci a consequncia de la m de lhome. Aquesta suplementaci la
podem dividir en diferents mbits i hem de destacar que han de ser aliments
100% naturals.

5.2.1.3.1. mbits que trobem en un ambient anticncer

Protenes (aminocids essencials)

Hidrats de carboni.
Grases.
Vitamines.
Minerals.
Aigua.

5.2.1.3.1.1. Protenes

Les protenes estan formades per aminocids i aquests els podem extreure
daliments naturals. Creiem que els aliments com la carn i la llet sn els que
ens aporten ms protenes per estem equivocats, ja que aquests dos
elements contenen protenes per sn perjudicials. En canvi trobem aliments
beneficiosos, naturals, que multipliquen la dosis de protenes de la carn i la llet.
(Annex XII: Aliments anticncer amb alt contingut proteic)

5.2.1.3.1.2. Hidrats de carboni

Sn don seextreuen la principal font denergia. Cal destacar que els aliments
integrals que contenen ms vitamines i minerals que els aliments refinats.
(Annex XII: Aliments anticncer, que contenen hidrats de carboni)
5.2.1.3.1.3. Grases

cids grassos:
Els principals cids grassos per el nostre metabolisme sn els anomenats
omega 3 i 6. Tenen funcions molt importants com la formaci de membranes
cellulars, elasticitat vasos sanguinis, sintetitzar o transportar vitamines,
coagulaci de la sang Aquests dos cids grassos no poden ser produts per
el nostre organisme i per tant, som les vitamines i els minerals, els hem
daportar al nostre cos a travs de lalimentaci.
Els omega 6: Sn cids inflamatoris, per tant, estimulen la proliferaci
cellular..
Els omega 3: Sn cids antiinflamatoris, anticoagulants
i impedeixen el creixement descontrolat de les cllules, estimulen el sistema
immune.
Lambient del nostre cos s molt inflamatori i aix provoca ms possiblitats de
tenir cncer. Aix es a causa de la dieta que tenim. Prenem moltes ms
quantitats daliments procncer, que tenen altres quantitats domega 6. Per
aquest ambient el podem canviar eliminant aliments amb omega 6 i substituint-
los per omega 3.
(Annex XII: Aliments)

5.2.1.3.1.4. Vitamines

Les vitamines sn els nutrients principals que necessita el nostre cos, perqu
les cllules facin les seves funcions vitals. Hem dingerir les vitamines en
poques quantitats, ja que un excs pot provocar un perjudici. Aquests nutrients
els podem dividir en dos grups:
1. Liposolubles:
Sn els nutrients solubles en els greixos. Els ms comuns sn: La vitamina A,
la vitamina D, La vitamina E i la vitamina K.
(Aliments liposolubles, annexos)
2. Hidrosolubles:
Aquests nutrients sn solubles en aigua. Les ms comunes sn: la vitamina C i
la vitamina B12.
(Annex XII: Aliments hidrosolubles)

5.2.1.3.1.5. Minerals

Els minerals sn igual de necessaris que les vitamines perqu aquests tamb
sn essencials. Els necessitem per a fer les funcions vitals del nostre cos.
Aquests minerals tamb han de ser en quantitats molt petites i han de formar
part duna dieta rica en fruita i verdura.
Els podem classificar en:
1. Macro minerals: calci, magnesi, sodi, potassi, fsfor, clor i sofre.
2. Micro minerals: ferro, zinc, fluor, iode, cobalt, crom, seleni,
mangans, coure i molibd.
(Annex XII: Principals aliments)

5.2.1.3.1.6. Aigua

Com ja sabem la major part del nostre cos est formada daigua, concretament
un 75% del nostre organisme. Aquesta la ingerim directament o a travs dels
aliments. Quan ms sans sn els aliments menys aigua necessita el nostre cos.
Si tenim una bona dieta basada en fruites, vegetals, batuts, infusions, sopes,
cremes no tindrem set i per tant no consumirem tanta aigua. A diferncia dels
aliments procncer que produeixen molta set, ja que no contenen aigua.
Actualment laigua de laixeta est plena de substncies txiques i daltres
beneficioses per a les cllules cancergenes com el clor.
Qu hem de fer per veure aigua totalment saludable?
Hem de tenir una mquina filtradora daigua, ja que aix podrem eliminar les
substncies perjudicials.
Molta gent busca la soluci de laigua de laixeta, en laigua embotellada, per
cal destacar que aquesta tamb es perjudicial perqu cont substncies que
poden ser beneficioses per a les cllules tumorals.
Aix doncs em dintentar adquirir aquests objectes filtradors de laigua, nhi han
de molts tipus, la maquina ms recomanada s una mquina que a part de
filtrar-la canvia el pH de laiges, aquesta sanomena Ionizador A-31 AGUA
ALCALINA.
Perqu s necessita canviar el pH?
Respecte la Llei de polaritat, tot s dual, tot t 2 pols, per tant lequilibri el
trobem al centre. El pH s la unitat de mesura que indica el grau d'acidesa o
dalcalinitat en una escala que va de 0 a 14. L'equilibri entre l'cid i el lcali est
indicat per el pH neutre, el pH amb el nmero 7. El pH lcali (o base) s de 7 a
14, va de menor a major alcalinitat o de ms a menys acidesa, per tant de 0 a
7 ser un medi cid.
L'equilibri cid-lcali s un factor important per a la salut, ja que la cllula del
cncer salimenta de coses cides per tant, si el medi del teu cos s cid, s a
dir, que t un medi amb un pH de 0-7 tens ms possiblitats de patir cncer o de
que aquest augmenti. En un medi totalment alcal les cllules tumorals no es
desenvoluparan.
Un cop ms aquest desequilibri es degut a una mala alimentaci i aix ho
podem corregir rpidament consumint aliments alcalinitzants, prenen
oligoelements en els aliments, fent exercici

La mquina ms recomanada per els experts en medicina integrativa s una

mquina anomenada <<Ionizador A-31 AGUA ALCALINA>> que a part de filtrar
laigua canvia el seu pH, convertir-ho de cid o neutre a alcal, aix ho
aconsegueix a travs dels ions que formen laigua.
(Annex XIII: Font 6: Ionizador A-31 AGUA ALCALINA.)

5.2.1.3.1.7. Altres tractaments

- Amb aiges:
Trobem altres tractaments integratius amb aiges molt curiosos i eficaos.
Aquests tamb tenen lobjectiu de crear un medi alcal en el nostre cos.
 Banys termals: aigua calenta + sal.
Aquest banys creen un efecte dosmosi en lorganisme. Grcies a aquest efecte
els cids de linterior de lorganisme surten a travs de la pell a causa que a
lexterior de lorganisme hi ha ms concentraci salina.
Laigua calenta ajuda a aquest procs grcies a que dilata la pell. Aquest factor
ajuda als filtres del nostre cos.
Saconsella fer aquests banys termals, mnim, un cop per setmana.
Concretament sutilitzen 2 kg de sal.
Beure aigua de mar.
Tamb s un bon tractament ja que produeix els mateixos efectes que els
banys termals per a linterior de lorganisme. Cal remarcar que un excs
daquests tractaments s dolent.

- El dej:
Aquest tractament consisteix en no menjar durant un perode de temps.
Antigament les cultures ho feien per curar malalties.
Si ens fixem sempre que estem malalts mai tenim ganes de menjar. Sha
demostrat que el dej pot curar cncer. Aquest estudi sha demostrat en
animals per no en humans.
Perqu beneficia a leliminaci del cncer?
Peru disminueix els nivells de glucmia i per tant juntament amb ell, com he
explicat anteriorment, si els nivells de glucmia disminueixen, tamb
disminueixen els nivells dinsulina i dinflamaci.
Actualment per tenir aquests resultats no fa falta que no mengem durant mesos
o dies, reduint la quantitat daliments en la dieta em fem prou.
s a dir, que noms hem de menjar quan tenim gana i no per imposici.
Estudi: Hursting SD, Lavigne JA, Berrigan D, Perkins SN, Barrett JC. Calorie
restriction, aging, and cancer prevention: mechanisms of action and
applicability to humans. Annu Rev Med. 2003; 54:131-52.
5.2.2. Exercici

Com he explicat en lapartat del 4.2.3, el sedentarisme s un factor que

augmenta les possibilitats de contraure cncer, per tant, qu s el que hem de
fer? Doncs, tot el contrari.
Si fem exercici tindrem menys grassa en el nostre cos, menys insulina en sang,
ms possibilitats de superar la malaltia o menys risc de contraure o recaure en
la malaltia..
Les persones amb cncer haurien de practicar exercici fsic de forma diria,
aproximadament uns 30 minuts a intensitat moderada i adaptat a cada persona.
Es recomana caminar, ioga, tai-txi...
Al eliminar les grasses del nostre cos, eliminem els mitxelns que s on
semmagatzemen les substncies txiques del nostre cos.
Podem afirmar que l'exercici s molt important per evitar i reduir el cncer, ja
que millora el sistema immune, ajuda a millorar els nivells de sucre i dinsulina ,
redueixes els efectes secundaris dels tractaments convencionals, com la
quimioterpia i la radioterpia. Aquests efectes secundaris sn la fatiga i
lesgotament. I aconsegueixes millorar molts altres factors com lestrs.

5.2.3. Conclusi de qu hem de fer per acabar amb el cncer

Qu necessita una cllula tumoral a diferncia duna cllula sana?

Aix doncs com hem pogut observar lalimentaci potncia els sistemes de
lorganisme, ja que li dona tot el que necessita i aix ell soluciona el problema.
Els aliments sn escollits per a crear un ambient en el nostre organisme per a
qu les cllules tumorals s morin.
 Un altre factor important per acabar amb el cncer s alcalinitzar el
pacient recuperant la funci del fetge, el rony, el pulm, els principals
filtres del nostre organisme. A travs duna dieta alcalinitzant, eliminant
els aliments cids.

Amb hidroterpia (tractaments amb aigua explicats anteriorment), podem

crear un medi beneficis per a lorganisme i perjudicial per a les cllules
canceroses.

Oxigenant al pacient tamb millorem lambient, ja que loxigen s txic

per a la cllula tumoral.

Dieta hiposdica, per a canviar els nivells de sodi (sal), ja que sense
sodi les cllules mutants es moren. La sal apart de contraure cncer,
augmenta la pressi arterial i crea altres malalties.
Utilitzant enzims que destrueixen les protenes destrgiques.

6. Interacci de tractaments integratius

La interacci de tractaments complementaris sempre s un punt a favor, ja que

quants ms en fas, augmentes ms les possibilitats de cura. Cal parlar amb els
especialistes i ser obert de ment per tal de destruir la malaltia fent les terpies
que facin falta. De la mateixa forma que tamb ens fa falta dormir b i el temps
necessari, fer exercici fsic, les qestions bsiques per evitar malalties de tot
tipus. En conclusi, que els tractaments integratius faciliten la lluita contra la
malaltia. Aquests tractaments complementaris poden ser: Homeopatia,
Fitoterpia, Kinesologia, Acupuntura, Digitopuntura, Quiromasatge, etc...
Marc prctic: (Treball de camp)

Aquest s lapartat experimental. I aquest es divideix en dues parts:

Pirmide anticncer.
Trptic informatiu

7. Crear una pirmide alimentaria anticncer

Aix doncs, en el meu treball de camp vaig decidir crear una pirmide
anticncer o per a persones que volen fer una dieta sana de veritat, nodrint el
seu cos amb aliments naturals i amb funcions sorprenents per obtenir el major
rendiment del seu cos.
Aquests aliments els he seleccionat basant-me en el meu marc teric del
treball. He triat els aliments que tenen ms funcions per a combatre el cncer i
enfortir lorganisme.
Per a crear aquesta pirmide primer mhe detingut a observar la pirmide
alimentria tradicional:

A travs del peu de pgina daquesta fotografia de la pirmide alimentaria

tradicional, podem observar els orgens daquesta.
Va ser creada a Estats Units per el departament dagricultura, el de salut i per
el de serveis humans. Aix significa que un cop ms, les coses giren entorn a
interessos econmic. A causa daix casi tota la societat sest alimentant amb
una dieta insana i procncer.
Aix doncs, vaig decidir analitzar-la per parts per veure quins aliments haurem
de menjar i en quines quantitats per a seguir una dieta sana, segons aquests
tres departaments.
Si lanalitzem, podem observar que la seva base est formada per productes
bastant procncer. Ens diu que hem de menjar entre 6 i 11 racions diries de
cereals, blat, arrs, pasta Aquests aliments han sigut manipulats
industrialment i per tant, no sn naturals i estan plens de factors que faciliten la
creaci de cncer.
Aquests aliments els podem substituir per pasta integral o altres aliments allats
daliments processats o manipulats, per igualment el nombre de racions
diries tampoc s ladequat.
Desprs de la base trobem el nivell de les fruites fresques i el grup de les
verdures i les hortalisses. Ens diu que hem de menjar entre 2 i 3 racions diries
de fruites i entre 3 i 5 racions diries de verdures i hortalisses. Aquestes
proporcions de racions tamb sn errnies, ja que necessitem molt ms
consum daquests aliments.
Cal destacar que aquests aliments sn beneficiosos per a causa de lambient
en el que shan creat poden resultar perjudicials per a la salut, ja que shan
creat amb pesticides, amb un aire contaminat, amb un subsl ple de txics i
nutrients manipulats, hivernacles entre molts altres factors. A partir daqu
obtenim uns aliments contaminats per lambient i si li sumem els tractaments i
les manipulacions que pateixen per a que es conservin ms temps desprs del
seu naixement, creem un aliment perjudicial. Tot aix s a causa de la societat
en la que vivim.
Aquest problema t soluci, hem de substituir aquests aliments per els
mateixos, per aquests han de ser de millor qualitat, s a dir del temps i
naturals, que no hagin patit cap tipus de manipulacions en tot el seu perode de
creaci. Si sn de qualitat ens aportaran molts ms beneficis i en ajudaran a
lluitar contra el cncer. Si obtenim aquests productes lnic que hem de fer s
augmentar les racions per dia.
En el tercer nivell daquesta pirmide trobem la llet i els seus derivats, els
lctics. Ens aconsellen prendre entre 2 i 3 racions diries i a laltre banda
trobem les carns, els peixos, els ous, les llegums i els fruits secs. En aquest cas
ens aconsellen les mateixes racions.
Com hem observat en el marc teric molts productes daquesta part de la
pirmide sn totalment perjudicials per a la salut i provoquen que s cre un
ambient totalment procncer. Molts dels aliments situats en aquests nivells de
la pirmide podrem dir que casi no tenen cap funci beneficiosa.
Daltre banda en salvar alguns amb funcions anticncer com les llegums i els
fruits secs que s que sn beneficiosos. Aporten moltes funcions a lorganisme
per a poder combatre el procs contra el cncer.
Cal destacar que la carn i la llet no sn gens beneficioses per a lorganisme.
Perqu no a la llet?
Perqu la llet s dolenta si des de petits ens han dit que hem de veure molta
llet per crixer i tenir els ossos forts? Casi tot en aquesta societat gira entorn a
interessos econmics, aix doncs, un cop ms, el consum de la llet tamb ho
s.
Com s que per naturalesa cap animal consumeix llet a part de la lactncia
materna?
s una bona pregunta, ja que noms la necessitem per crixer i desenvolupar-
nos ms rpid. Un cop hem adquirit X edat ja no la necessitem. Nosaltres som
lnic animal que pren llet desprs de la lactncia materna i aix es antinatural.
Moltes persones per contrarestar aquesta afirmaci poden dir que els altres
animals no estan tan evolucionats com nosaltres i que per aix no ho fan, ja
que tampoc creen objectes ni coses per a solucionar o millorar les seves
necessitats a diferncia de nosaltres.
Per tenir una resposta cientfica a aquest debat podem afirmar que la llet s
lactosa i que per digerir-la necessitem un enzim anomenat lactasa. Aquest
enzim va disminuint a mesura que nosaltres creixem. Si seguim alimentant el
nostre organisme amb lactosa sense que ell la pugui digerir, doncs tenim un
problema. Desgraciadament a causa de la societat en la que vivim, aquesta
ens obliga a consumir llet, ja que el metges ens ho aconsellen, els anuncis
publicitaris, etc. Aix provoca que la llet cre efectes en el nostre organisme.
Aquests sn un ambient procncer, ja que crea proliferaci descontrolada a les
cllules del nostre cos, un augment de lndex glucmic...
El problema s que la llet que consumeix la societat s de vaca i aquestes
multipliquen els components de la llet materna (humana) i per tant, tamb
multiplica els efectes. Aix doncs, no consumim llet, ja que noms ens aporta
problemes.
En substitutiu podem consumir llet de civada, dametlles o davellanes.
LEscola de Harvard de Salut Publica va eliminar la llet de la seva guia de
nutrici saludable, substituint-la per aigua (Harvard,2013)

Perqu no a la carn?
Hem de dir no a la carn perqu cont de moltes grasses saturades i trans. A
causa daquestes grasses es produeixen estrgens que sn uns grans
causants de cncer. A ms a ms la carn no cont fibra, cont txics,
pesticides, omega 6 i tot aix com he explicat anteriorment produeix inflamaci
en lorganisme i per tant, cncer.

Finalment en aquest nivell tamb trobem els peixos. Aquests tampoc sn bons,
ja que els peixos sn el filtre del mar igual que el marisc. Aquests es troben
afectats per molts factors en el seu medi ambient i aix provoca que la seva
qualitat sigui baixa i perjudicial.
Lnic peix que podem consumir s el peix blau, millor petit, al tenir menor
temps de vida ha filtrat menys substncies perjudicials.

El que es ms sobtant daquesta pirmide alimentria s la part ms alta. s on

trobem els greixos ens diu usar con moderaci s a dir que hem dingerir els
menys greixos possibles. El que no tenim en compte quan parlem de greixos s
que existeixen molts tipus de greixos. Els greixos daliments processats tenen
altes quantitats de sucre i aquest tipus s que sn perjudicials per a la salut,
igual que els greixos que contenen omega 6. En canvi, tots els altres greixos
sn beneficiosos. Cal destacar que el 60% del nostre cervell est format per
greix i per aix hem daugmentar les quantitats daliments rics en greixos
beneficiosos per a lorganisme.
Aix doncs a partir daquest anlisi vaig crear la meva pirmide alimentaria,
creada amb lobjectiu darribar a persones amb cncer o per a persones que
realment vulguin tenir una dieta sana amb aliments i productes totalment
beneficiosos per a la salut.

Per a justificar els aliments que componen aquesta pirmide anticncer he

creat una taula amb les funcions que aporta cada tipus daliment al nostre
organisme per a lluitar contra el cncer i els seus efectes, tant de la malaltia
com dels tractaments.
(Annex XIV: Taula dels aliments)
Finalment acabar aquesta primera part del treball de camp amb una imatge
que ens mostra com ens afecta la societat en la que vivim en relaci amb els
aliments i que ens provoca consumir.
(Annex XV: Font 7)
 8. Trptic

Per a concluir amb el meu treball de camp vaig decidir fer un trptic informatiu
per als malalts de cncer, famlia, amics, persones interessades en el tema
En aquest trptic en centro en la medicina integrativa, concretament en
lalimentaci.
Explicar qu s el cncer i com es desenvolupa, els principals factors
causants. La relaci entre lalimentaci i el cncer, els tipus daplicaci, altres
tractaments integratius i finalment posar la primera part del meu treball de
camp, la pirmide anticncer. Lobjectiu de posar la pirmide es que la gent
spiga qu s el que han de menjar i perqu s saludable a travs de les
funcions que produeixen els aliments en lorganisme.

Aquest trptic el vaig fer amb a funci dinformar a quan ms gent millor sobre
altres tractaments que existeixen per a vncer el cncer, per que sn
desconeguts. La principal causa que provoca que siguin desconeguts s que la
gent acostuma a acudir als metges i als hospitals i aquests noms expliquen
les terpies convencionals. No expliquen els altres tractaments, ja sigui per
absncia de coneixement o perqu la gent que t el poder sobre el
departament de salut entre daltres, no volen que es coneguin altres terpies.
Aix s a causa que al cap i a la fi s un negoci ms i no volen perdre
interessos econmics a causa de les terpies integratives.

9. Conclusi

Aquest treball dinvestigaci mha servit per ampliar els meus coneixements en
medicina. Sincerament mha aportat moltssimes coses tant a nivell personal
com a familiar.

La meva hiptesi principal era que lalimentaci s molt ms important del que
creiem i que a travs della podem canviar moltes coses en el procs de lluita
envers el cncer. Aix doncs puc afirmar que lalimentaci i per tant, la nutrici
s una bona base per a combatre les malalties.
Finalment tamb puc complir la meva hiptesi sobre que lalimentaci s un
tractament econmic, gens dolors, fcil de portar endavant i menys agressiu
en comparaci a altres tractaments convencionals.

Lobjectiu del meu treball era comprovar que fent s de terpies integratives
podem enfortir lorganisme enfront la quimioterpia i la radioterpia. Aquest
objectiu lhe pogut verificar, ja que molts aliments a travs de les seves
funcions milloren el funcionament de lorganisme i per tant, lenforteixen davant
dels tractaments convencionals.
Aquests aliments sn els estudiats al llarg de tot el meu treball dinvestigaci,
tant el marc teric com en el prctic. Aquesta aliments sn anomenats aliments
anticncer.

Aix doncs he pogut complir la meva hiptesi i els meus objectius i per tant, les
conclusions del meu treball de recerca han sigut bones.
Estic content per haver verificat i acceptat lhiptesis i objectius proposats i per
ajudar a tota la gent que ha estat en les meves mans.

Tot i aix des de el meu punt de vista s molt trist que al mn en el que vivim,
aquest noms giri entorn als diners.
Trobo que la gent que t el poder dels interessos econmics juga amb les vides
de la gent sense pietat.

Per concloure el meu treball dinvestigaci ho far amb una frase duna gran
doctora, la Doctora Odile Fernndez.
<<Cuando la alimentacin es mala, la medicina no funciona. Cuando la
alimentacin es buena, la medicina no es necesaria.>>
 10. Webgrafia i Bibliografia
Webgrafia:

http://www.cancer.net/es/desplazarse-por-atenci%C3%B3n-del-
c%C3%A1ncer/c%C3%B3mo-se-trata-el-
c%C3%A1ncer/cirug%C3%ADa/qu%C3%A9-es-la-cirug%C3%ADa-
oncol%C3%B3gica (maig 2016)

http://www.cancer.net/es/desplazarse-por-atenci%C3%B3n-del-
c%C3%A1ncer/c%C3%B3mo-se-trata-el-
c%C3%A1ncer/quimioterapia/qu%C3%A9-es-la-quimioterapia (maig 2016)

http://www.cancer.net/es/desplazarse-por-atenci%C3%B3n-del-
c%C3%A1ncer/c%C3%B3mo-se-trata-el-
c%C3%A1ncer/radioterapia/qu%C3%A9-es-la-radioterapia (maig 2016)

http://blog.casapia.cat/si-aconseguim-mantenir-el-nostre-cos-amb-un-ph-alcali-
entre-7-3-i-7-4-ens-mantindrem-lliures-de-malalties/ (juliol 2016)

http://equilibri69.blogspot.com.es/2015/01/lequilibri-acid-alcali-es-essencial-
per.html?m=1 (setembre 2016)

http://www.lifeder.com/alimentos-contra-el-cancer/ (setembre 2016)

http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1135-
57272004000200004&script=sci_arttext&tlng=en (setembre 2016)

https://www.cancer.gov/espanol/cancer/naturaleza/que-es (setembre 2016)

http://blocs.xtec.cat/adultspremi/files/2012/10/2.03.Ciclecel%C2%B7lular
(novembre 2016)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Apoptosi (novembre 2016)

http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-linia-roja/Cancer-
hereditari(novembre 2016)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Otto_Heinrich_Warburg (desembre 2016)

https://www.aecc.es/SobreElCancer/elcancer/Paginas/Fasesdelaenfermedad.a
spx (setembre 2016)

https://es.wikipedia.org/wiki/Medicina_integrativa (setembre 2016)

http://www.elblogalternativo.com/2011/05/09/el-doctor-hamer-y-el-conflicto-
emocional-causante-del-cancer/ (desembre 2016)

http://www.agua-alcalina.es/es/inicio/8-ionizador-va-31-agua-alcalina-
7428323211.html?gclid=CNXUhZ2r8tACFTMW0wodBnYFsA (desembre 2016)
http://oncosaludable.es/es/inicio/terapias-integrativas (desembre 2016)

http://eatlocalgrown.com/article/15153-home-cancer-causers.html (desembre
2016)

Entrevista de Antonio F. Muro, publicada en la Revista Discovery Salud y

en http://hermandadblanca.org. Ver video con la referida exposicin del
Dr. Mart Bosch en el encuentro de WACR World Association for Cancer
Research, en http://www.youtube.com/watch?v=R33xhKQWwtE
(novembre 2016)

(novembre 2016)

http://www.empoderasalud.com/el-cancer-el-secreto-mejor-guardado/
(desembre 2016)

Centro clnico del Dr. Stevens

http://newscience.cl/el-cancer-es-reversible/
http://www.logicaecologica.es/2014/07/04/el-cancer-es-reversible/ (desembre
2016)

www.phAlkalineZone.com(desembre 2016)

Jacinto Convit: http://jacintoconvit.blogspot.com/ (novembre 2016)

http://centrohuellas.wordpress.com/2013/03/12/regresiones-sanando-nuestro-
pasado-presente-y-futuro/ (novembre 2016)

http://centrohuellas.wordpress.com/2013/01/13/la-guanabana-o-graviola-
alternativa-natural-para-combatir-el-cancer/ (desembre 2016)

http://www.elmundo.es/salud/2016/08/08/57a8b31546163f3a378b4607.html
(desembre 2016)
http://temassobresalud.com/tasas-de-
cancer/?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook (novembre 2016)

https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_som%C3%A0tica
(desembre 2016)

Bibliografia:
Llibres:
Medicina integrativa para la familia. Dra Cristina Pellicer (desembre
2016)
La revolucin verde, Victoria Boutenko. (novembre 2016)
Bebibidas alcalinizantes, Gitta Lnrt (novembre 2016)