UTILITZACI DEL TORN

ALBERT COCA 2N BAT B

ROSA CARB

CURS 2015-2017

TREBALL DE RECERCA

15/12/2016
NDEX DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCI ....................................................................................................................... 3

1.1. OBJECTIUS: ........................................................................................................................ 3

2. HISTRIA ............................................................................................................................... 4

3. EL TORN ..................................................................................................................................... 4

3.1. TIPUS DE TORN ................................................................................................................... 4

3.2. TIPUS DE PROGRAMACI ................................................................................................... 6

3.2.1. PROGRAMACI CONVERSACIONAL ............................................................................ 6

3.2.2. PROGRAMACI ISSO ................................................................................................... 6

3.3. ALTRES FACTORS A LHORA DE TORNEJAR ....................................................................... 13

4. EMPRESA ............................................................................................................................. 14

PROJECTE 1:................................................................................................................................. 16

PROPOSTA ............................................................................................................................... 16

DESCRIPCI PEA .................................................................................................................... 16

PROCEDIMENT ........................................................................................................................ 17

PRESSUPOST ............................................................................................................................ 20

PROBLEMES I SOLUCI ADOPTADA ........................................................................................ 22

VALORACI DEL PROJECTE ...................................................................................................... 22

PROJECTE 2 .................................................................................................................................. 23

PROPOSTA ............................................................................................................................... 23

DESCRIPCI DE LA PEA .......................................................................................................... 23

PROCEDIMENT ........................................................................................................................ 23

PRESSUPOST ............................................................................................................................ 25

PROBLEMES I SOLUCI ADOPTADA ........................................................................................ 26

VALORACI DEL PROJECTE ...................................................................................................... 26

5. COMPARACI DELS TORNS ................................................................................................. 27

1
6. CONCLUSI.............................................................................................................................. 29

7. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 29

2
 1. INTRODUCCI
Vaig triar aquest treball de recerca perqu estava interessat en les mquines
antigues. Vaig visitar el taller on treballa la meva mare i em va agradar el torn, a
ms, vaig pensar que el torn era una mquina poc coneguda o gaireb
desconeguda per a moltes persones. Aix doncs, vaig decidir-me per buscar
informaci sobre el torn. En el taller noms hi podem trobar el torn per control
numric i el torn revlver.

Aquest treball est dividit en dues parts, una part terica en la qual explicar la
histria del torn, els objectius que tenia al principi del treball, els tipus de torn
amb una breu explicaci de cada un. Per fer el treball, he anat a una empresa
situada al polgon de Fornells. Aquesta empresa s la de Mecnicas Palomeras
del Grup CASMARPAL, mhe centrat en els tipus de torn que hi ha, el torn
mecnic i el torn de control numric. Tamb he explicat els dos tipus de
programaci, la isso i la conversacional amb alguna caracterstica de cada una,
les parts del torn i per a que serveix cada part i altres factors que calen tenir en
compte per tornejar una pea. Pel que fa a la part prctica, he fet dues peces
diferents, una ms complexa i una altre de no tan complexa amb les seves
respectives memries, incloent-hi la seva utilitat, el material utilitzat, el
procediment que hem de seguir per a realitzar la pea des que ens demanen la
pea fins a obtenir la pea final. Tamb hi he afegit les eines que he utilitzat, el
pressupost gastat i el temps que hem tardat per a realitzar-la. Finalment he fet
una valoraci de cada torn i he comparat els dos torns mitjanant les seves
caracterstiques.

1.1. OBJECTIUS:
Buscar informaci bsica sobre la utilitzaci del control numric per
poder realitzar la pea.
Realitzar una pea amb el torn manual i una altre amb el torn de control
numric.
Comparar les dues peces realitzades per extreure conclusions dels dos
torns utilitzats.

3
 2. HISTRIA
La paraula torn prov del llat tornus, que provenia del grec , que
significava gir o volta. s un tipus de mquina-eina de moviment circular
continu ms comuna i antiga. Permet mecanitzar peces de forma geomtrica.

Del torn es t constncia des de lany 850aC. Des de fa molt de segles el torn
funcionava mitjanant el sistema darc viol. Al segle XIII es va inventar el torn
de pedal i perxa flexible. Aquest torn anava accionat amb els peus, aix podem
utilitzar les mans per fer altres tasques. Al segle XV aquest sistema es va
millorar, van adherir-hi una transmissi per corretja i un mecanisme de biela-
manovella (mecanisme que transforma un moviment rotatori en un moviment
rectilini).

Quan va comenar la Revoluci Industrial a Anglaterra, al segle XVII, es van

inventar torns que eren capaos de donar forma a una pea mecnica. Aix va
fer possible la producci en srie de ms duna pea de precisi.

El 1870, Jacques de Vaucanson va construir un torn industrial amb un

portaeines que lliscava per mitj dun cargol manual.

El control numric en un torn no va aparixer des de fa poc menys de vuit

dcades, el 1940 quan linventor John T.Parsons i un empleat seu Frank
L.Stulen van desenvolupar lrea del control numric.

3. EL TORN

3.1. TIPUS DE TORN

Existeixen diferents tipus de torn depenent de la quantitat de peces que shan
de mecanitzar en srie, de la complexitat de les peces i depenent de la seva
envergadura.

Torn parallel: Sn els ms utilitzats per actualment sn substituts per

torns copiadors, revlver, automtics o de control numric ja que un dels
principals inconvenients s que es necessita personal qualificat degut a
que els moviment dels carretons s manual.

4
 Torn copiador: Funciona mitjanant un dispositiu hidrulic i electrnic.
Permet fer el tornejat utilitzant com a model una plantilla. Sn molt
utilitzats en peces de fusta i de marbre. Cal utilitzar una eina per extreure
lencenall i utilitzar un lquid lubricant i refrigerant com pot ser loli de tall
o la taladrina. La taladrina s una barreja de oli i aigua que serveix per
refrigerar la pea.

Torn revlver: Varietat de torn dissenyat per mecanitzar peces sobre

les quals sigui possible el treball simultani daltres peces per tal de
disminuir el temps de mecanitzaci. La caracterstica principal s que
porta un carro amb una torreta giratria de forma hexagonal. En aquesta
torreta sinsereixen les diferents eines.

Torn automtic: El procs de treball est completament automatitzat.

Aquests torns poden ser duna sola claveguera o de diversos eixos:
Un sol eix: Sutilitzen per a la mecanitzaci de peces
petites que requereixen grans produccions de srie.
Torns automtics multi eix: En cada eix es realitza una
part de la mecanitzaci de la pea. Tot els eixos treballen
de forma simultnia.

Torn vertical: Dissenyat per mecanitzar peces de grans dimensions.

Tenen leix disposat verticalment i el plat giratori sobre un pla horitzontal.
La manipulaci de les peces es fa mitjanant grues de pont o polispasts.

Torn CNC: Funciona mitjanant el control numric per ordinador.

5
Torns que treballar:

Torn revlver: Incorpora un portaeines giratori que suporta diverses

eines al mateix temps. Aquest torn no est mecanitzat. El torner, que s
la persona especialitzada en els torn, s lencarregat de mecanitzar
manualment les peces.
Torn de control numric: s un exemple dautomatitzaci programable.
El control numric (CN) ns lexemple ms important. Lequip de
processat es controla mitjanant nombres, lletres i altres smbols. En
aquest cas, el torner s lencarregat dintroduir el control numric al
panell de control i el torn per si mateix, mecanitza la pea.

3.2. TIPUS DE PROGRAMACI

Hi ha dos tipus de programaci:

3.2.1. PROGRAMACI CONVERSACIONAL

Aquest tipus de programaci depn de la
marca del torn. Cada marca t el seu propi
codi. En aquest programa, hi hem dadherir
les dades del material que volem de manera
manual tot indicant-hi les mesures en funci
del eixos x, leix y i leix z. Font: Programaci conversacional

3.2.2. PROGRAMACI ISSO

Aquesta programaci s estndard i s la universal.

En la utilitzaci del control numric, en la programaci isso, els carcters ms

utilitzats sn:

6
N per referir-se al nombre de
bloc o a la seqncia (sn el
conjunt dordres que es
poden donar a la mquina
duna sola vegada sense que
aquestes siguin
contradictries). Aquest
carcter va seguit dun
nombre que correspon al bloc
necessari per programar Font: Llistat del control numric duna pea

La G indica la direcci corresponent a les funcions preparatries. Aquesta

funci va seguida dun nombre de dues xifres, aix significa que el nombre
mxim de funcions preparatries s 100 (00-99).

Finalment tenim el carcter M que indica les funcions auxiliars, com poden ser,
la parada de la mquina, lactivaci de la refrigeraci, etc.

X,Y i Z sn els carcters que sutilitzen per representar les cotes corresponent
als eixos X,Y i Z de la mquina. En el torn, nicament sutilitzen les
coordenades X i Z.

Leix Z correspon al desplaament de manera longitudinal en les operacions de

cilindrat.

Leix X correspon al moviment transversal i a les operacions de refrenat. s

perpendicular amb leix principal de la mquina.

Leix Y comanda laltura de les eines del CNC.

Aquesta programaci ja no es fa servir. Ara sutilitza una programaci en la

qual noms shi ha de representar les dades i mesures de la pea, cosa que
facilita la utilitat del torn.

7
Aquests eixos poden desplaar-se de manera simultnia. Aix fa que es puguin
mecanitzar peces amb forma cnica i esfrica. Grcies a la fabricaci del torn,
shan pogut mecanitzar peces molt complexes, especialment en la indstria
aeronutica, que de manera manual no shaguessin pogut fabricar.

3.3. PARTS DEL TORN:

1. Bancada: Serveix de suport de les altres parts. A la part superior hi

trobem unes guies que serveixen per a desplaar el carro principal (3) i
el contrapunt (7). Tamb inclou un dipsit amb un lquid que servei per
refrigerar la mquina.

2. Capal: s una caixa situada a un extrem de la bancada (1). Cont leix

principal, que s el lloc on es munta el plat, on es fixa la pea. Dintre el
capal hi trobem els mecanismes de transmissi. Aquests fan girar leix
a diferents velocitats.

3. Carro principal: Serveix de suport del carro transversal (4) i disposa dels
dispositius del moviment automtic i manual. Es desplaa parallelament
a leix i principalment per sobre de les guies de la bancada (1).

4. Carro transversal: A la part

superior shi posa el carro
portaeines (5). Es desplaa de
manera perpendicular a leix i
sobre les guies que t al carro
principal (3).

Font: Torn revlver antic

8
 5. Carro portaeines: Est situat sobre la plataforma giratria que permet
girar-lo un angle determinat a leix principal per tal de poder fer les
superfcies cniques de les peces. Tamb serveix de suport de la torre
portaeines (6).

6. Torre portaeines: Suport que serveix per fixar les diferents eines de
tornejar. En aquesta torre portaeines, hi podem trobar diferents eines les
quals tenen una funci diferent cadascuna.

7. Contrapunt: Es desplaa longitudinalment per sobre la bancada (1). A la

part superior hi t un eix lliscant, a linterior daquest eix es pot adjuntar
un punt rotatiu que fa que la mecanitzaci de peces llargues o una
portabroques per fer forats a les peces que es mecanitzin sigui ms fcil.

En la torre portaeines, hi podem trobar diferents eines les quals tenen una
funci diferent cadascuna.

Algunes daquestes eines sn:

El plmer: Aquesta eina no es posa en el torn, nicament serveix per mesurar

la part de material que volem extreure al mecanitzar. Pot mesurar des de
0.01mm fins a 0.001mm, fent aix que sigui una eina amb molta precisi.
Antigament sutilitzaven els plmers manuals per actualment sutilitzen els
plmer digitals que tenen molta precisi al principi per que a mesura que
passa el temps en tenen menys i trobem que hi ha un error de 2 dcimes.

Font: Plmer digital

9
Peu de rei: Un altre eina que podem utilitzar per mesurar, s el peu de rei.
Aquesta eina pot mesurar entre 0 i 150mm. Al ser una pea manual ens diria la
mesura amb un error de fins a 0.05mm (cinc centsimes), en canvi un peu de
rei digital ens passaria el mateix que en el plmer, al principi mesuaria amb
molta exactitud per a mesura que sans fent vell, aniria perdent exactitud.

Font: Peus de rei digitals

Portaplaquetes: La principal eina que va subjectada al torn, s el

portaplaquetes, que com el seu nom indica el que fa s subjectar la plaqueta.
Aquesta portaplaqueta porta plaqueta pot ser de diferents mides i diferents
formes depenent de la pea a mecanitzar. Si el que es vol mecanitzar s una
pea de forma quadrtica, sutilitza un portaplaquetes de forma prismtica i si la
pea s cilndrica utilitzarem un portaplaquetes cilndric. Per fer una pea
sha de mirar la part que es vol treballar. Si la part que es vol mecanitzar s la
exterior, farem servir una portaplaqueta per a exteriors, la qual va subjectada al
portaeines de manera perpendicular amb la pea. En canvi si la pea que es
vol mecanitzar, sha de fer a linterior, utilitzarem una pea per a interiors.
Primerament amb una broca petita farem un forat al centre de la pea, desprs
agafarem una broca ms gran, per fer-hi entrar la portaplaqueta.

Font: Portaplaqueta per a interior

10
Plaqueta: La plaqueta s la principal eina que necessitem per mecanitzar ja
que s lencarregada dextreure el material. Aquesta plaqueta pot estar feta de
molts materials diferents. En funci de la resistncia del material amb que es
vol treballar, utilitzarem una plaqueta dun material o dun altre. Per seleccionar
una plaqueta tamb cal fixar-se en la seva forma. Una plaqueta amb un angle
de punta gran es ms resistent per requereix ms potncia de la mquina i
tendeix a vibrar ms la pea. En canvi, una plaqueta amb un angle de punta
ms petit s ms dbil i una major sensibilitat als efectes de calor.

Cada plaqueta est feta dun material diferent per tamb tenen una inclinaci
diferent. Aquesta inclinaci es mesura en angles. (font 4)
Una de les plaquetes que hem utilitzat en aquest treball per tornejar la part
exterior de les peces s la segent:

Cada plaqueta est denominada per 4 lletres seguides per una srie de
nmeros. Aquests nmeros indiquen la mida de la plaqueta, el gruix i el radi.

Font: Plaqueta CCMT 09T304

Posarem com exemple la segent plaqueta per entendre-ho millor. La plaqueta

s la CCMT 09T304 ja que s la que hem utilitzat juntament amb altres.

1. La primera lletra ( C ) correspon a la forma. En aquest cas s de forma

trapezodal de 80.
2. La segona lletra ( C ) indica que s una plaqueta positiva (angle de 7).
Si es tracts duna plaqueta negativa tindria la lletra N.
3. La tercera lletra (M) indica la tolerncia de la plaqueta.
4. La quarta lletra (T) representa el tipus de trencar els encenalls.
5. La primera parella de nmeros (09) correspon a la mida de la plaqueta.
En aquest cas s de 9 mm.
11
 6. El dos termes segents (T3) corresponen al gruix de la placa, en aquest
cas s de 3.97mm.
7. Els dos ltims nmeros (04) indiquen el radi de la plaqueta. En aquesta
placa s de 0.4 mm.

Les peces petites van agafades per un sol

plat, per quan hem de mecanitzar una
pea molt llarga, es posa un aparell a laltre
costat del torn per subjectar millor la pea i
poder modelar-la millor.

Font: Casquet de roscat amb

embargament de seguretat.

Per subjectar les peces que es volen mecanitzar, sutilitza un plat. Aquest plat
pot incorporar tres grapes, si el material que es vol subjectar s un cilindre,
aquest plat incorporaria quatre grapes ja que aix tindrem millor subjecci de la
pea.

Font: Plat de tres grapes Font: Plat de quatre grapes

12
3.3. ALTRES FACTORS A LHORA DE TORNEJAR

Quan sutilitza el control numric, es programa la velocitat de gir del capal

portapeces, lavan del carros longitudinal i tamb les cotes dexecuci de la
pea. Es requereix una gran qualitat de les eines que sutilitzen ja que la
mquina permet treballar a una velocitat de tall i avan molts superiors que als
torns manuals.

Treballs previs per elaborar un programa de mecanitzaci:

Velocitat de gir del capal: Es representa per la lletra S i es pot

representar com a velocitat de tall o revolucions per minut del
capal. Aquesta dada est representada en funci del material, el
grau de mecanitzaci i del tipus deina utilitzada.

Avan de treball: Es representa per la lletra F es pot expressar en

millmetres per revoluci o millmetres davan per minut.

Per calcular la velocitat de tall utilitzarem la formula:

V=
1000

La V representa la velocitat de tall en metres/min (m/min), la D representa el

dimetre del torn i la n les revolucions per minut del torn.

13
 4. EMPRESA
Per realitzar les dues peces, que vindrien a ser gaireb tota la part practica, he
anat a un taller mecnic situat al polgon de Fornells, Mecniques Palomeres
del Grup Casmarpal. En aquest taller hi podem trobar dues plantes, la planta
baixa seria on hi trobem totes les mquines i eines i la planta superior hi trobem
la part de les oficines. En les oficines hi trobem els enginyers, que dissenyen
les peces, pensen el material per utilitzar per a cada pea i els que pensen la
utilitat de cada pea. A la planta baixa hi trobem la zona de mquines on hi
podem trobar un torn mecnic, un torn revlver, un torn parallel, una fresadora
dentre daltres.

La fresadora s una mquina similar als torns ja que serveixen per extreure els
encenalls de materials i per fer formes geomtriques. La fresadora que hi
trobem funciona per control numric tamb, on hi hem dindicar els moviments
que volem fer a travs dun panell.

Segons els treballadors de lempresa, el torn s una de les mquines ms

importants que tenen i que utilitzen. Gran part dels encrrecs que els hi fan,
han de recrrer al torn per fer-les. s una empresa on treballen arreglant
mquines i algun vehicle com poden ser escales mecniques dels aeroports,
mquines expenedores de menjar i fins hi tot arreglen grans mquines que
serveixen per fer una cadena de muntatge. Algunes peces que fan sn per
poder arreglar el que els hi demanen per ni ha daltres que les fan per
entregar-les per poder muntar una altre mquina lempresa que els hi ha
demanat. Per exemple, la primera pea que construir, serviria per entregar en
una empresa que munta pous. Aquesta pea sola no tindria cap utilitat. A part
del torn, sutilitzen la serra elctrica, la fresadora, que s una mquina molt
semblant a la del torn, en quant a funcionament ja que tamb funciona per
control numric. La fresadora que trobem en lempresa funciona per un control
numric que utilitza els eixos X, Y i Z, aix els permet donar volum a les peces
que fan. Tots estan dacord quan els hi pregunto si les altres mquines les
troben ms fcils dutilitzar, i la seva resposta s que depenent del que sha de
fer utilitzen una mquina o una altre. Si el que han de fer s un petit retoc
utilitzen la fresadora, en canvi, si el que han de fer s una srie de peces
idntiques, utilitzaran el torn ja que et permet fer moltes peces en un perode de
14
temps ms curt. En aquesta empresa, noms saben utilitzar el control numric.
Lamo de lempresa que s el ms jove sap utilitzar la programaci
conversacional. Un dels tres enginyers, que est fent la carrera denginyeria
industrial, sap utilitzar la programaci conversacional i el torner, que s el que
t ms edat, sap utilitzar la programaci conversacional i sabria reconixer la
programaci isso per no la sabria utilitzar.

Segons el que mhan dit, creuen que el torn no est en dess, sin que tot el
contrari, sutilitza molt actualment per el que passa s que molta gent no sap
ni que existeix, fins hi tot passa amb gent de la prpia empresa. Moltes de les
peces que constitueixen un cotxe, sobretot la part del motor, estan fetes amb el
torn.

He realitzat dues peces en el torn amb el torn per control numric.

15
PROJECTE 1: Construcci dun eix de transmissi duna turbina

PROPOSTA
Per fer un pou, el primer que hem de fer s fer un forat fons, fins a trobar per on
passa laigua subterrnia. A Fornells aquesta aigua es troba a 15 metres. Un
cop fet el forat, suneixen unes quantes canonades que serviran perqu el forat
no senfonsi. A sota de tot shi posa una turbina que mitjanant un eix de
transmissi es connecta amb un motor situat a la superfcie.

La pea que mecanitzarem ser un segment daquest eix transmissor de 3

metres.

DESCRIPCI PEA
Es tracta duna pea cilndrica. Depenent de la utilitat que li vulguem donar a la
pea, triarem un material ms o menys dur. En aquest cas, no tenim
requeriments, per tant hem utilitzat un material barat i que alhora funciona a la
perfecci, hem utilitzat el ferro. A cada costat hi t dues rosques per les quals
sajunten unes a les altres. La pea t un dimetre de 300 mm i una llargada de
3 metres.

Font: Esquema dun pou on en vermell i groc

es veuen els diferents segments

16
PROCEDIMENT

1. Primerament sha de dissenyar la pea en lordinador. Utilitzant el

programa Autodesk inventor (per dissenyar peces complexes en 3D) o
lAutocad. Al tractar-se duna pea senzilla, utilitzem lAutocad.

2. Sha de triar el material en funci de la utilitat que li volem donar a la

pea. En aquest cas hem triat lacer ja que no s necessari cap material
que sigui molt resistent.

3. Realitzaci del plnol constructiu, s dir, un plnol en el qual el torner o

la persona que vagi a fer la pea tingui totes les dades. Aquests plnols
es fan en 2D.

17
18
 4. Vam encarregar una pea cilndrica de ferro. La mesura estndard que
est a la venta s de 6 metres.

5. Vam agafar el tub de 6 metres i amb una serra cinta vam tallar la mesura
que necessitvem i 5 centsimes de ms per assegurar les mides.

6. Vam introduir en el torn el programa que volem perqu ens fes la pea.
(imatge)

7. Hem preparat les eines, el punt 0, ...

Les eines que hem utilitzat sn:

3. Plmer: Amb el plmer vam mesurar el que havem dextreure

dencenalls dacer. Vam haver dextreure 5 centsimes.

4. Portaplaques: Primerament vam utilitzar un portaplaquetes rectangular

ja que volem extreure encenalls de lexterior. Desprs, vam utilitzar un
portaplaquetes per a fer una rosca de dretes . Finalment vam fer servir
una portaplaquetes dinteriors per fer la part de dintre.

5. Plaqueta:
1. El que vam fer primer va ser fer la part exterior. Vam extreure 5
centsimes dacer.
2. Desprs vam utilitzar una plaqueta per roscar.

8. Mecanitzar leina
El primer que vam fer va ser introduir el programa al torn numric. Com
que el procs dintroducci del programa dura un cert temps, vam agafar
el torn revlver i vam fer un petit eix per marcar fins on aniria la rosca.
Un cop introdut el programa, vam collocar la pea cilndrica suportada
per un costat a la lluna del torn i per laltre costat amb un portabroca
juntament amb una broca. El primer que vam programar va ser que
extreies les 5 centsimes de lexterior. Seguidament vam fer la rosca de
dretes. La rosca es realitza amb una velocitat molt lenta davan de
leina en relaci amb la velocitat de gir de la pea, ja que duna altre

19
 manera quedarien marcats solcs. Mentre es torneja una pea, per
refrigerar vam utilitzar la taladrina.

PRESSUPOST
El material t un preu segons el seu pes. En el nostre cas, el ferro t un
cost de 2.5 per Kg. Per determinar els kg de ferro necessaris, vam
utilitzar una plantilla, indicant-hi les mesures.

MATERIAL KG /Kg UNITATS TOTAL

Barra de ferro 18.99 2.5 1 47.47

Al tractar-se duna pea que sha de dissenyar a la empresa, t un cost

per m dobra. La feina que fa el torn es paga a 32.5/h, per la utilitzaci
de la serra cinta, es cobren 30/h i per la feina que fa una persona
especialitzada en el torn t un cost de 40/h. Per tant:

20
ACCI TEMPS /h PREU

Tallar el material 5 min 30/h 2.5

Manipular el 5 min 30/h 2.5

material

Preparaci del 30 min 40/h 20

torn

Mecanitzar el 5 min 32.5/h 2.7

primer coll (un
costat de la pea)

Roscar el primer 5 min 32.5/h 2.7

coll

Girar la pea 2 min 30/h 1

Mecanitzar el 2 min 32.5/h 2.7

segon coll

Roscar el segon 2 min 32.5/h 2.7

coll

Desmuntar la 2 min 30/h 1

pea

TOTAL 37.8

En total, fer la pea ens ha costat 85.27 (47.47+37.8)

21
PROBLEMES I SOLUCI ADOPTADA

Al tallar la pea, li sobrava una mica de material. Per solucionar aix, hem
utilitzat el torn mecnic per disminuir el seu volum. Tamb vam tenir un
problema a lhora de fer la rosca ja que la que volem fer era una rosca
desquerres de 6 millmetres i ens vam equivocar de programa i vam fer una
rosca de 8 millmetres. El que vam fer, va ser tornar a fer la pea de nou.

VALORACI DEL PROJECTE

Hem aconseguit fer la pea sense dificultat. Noms hem tingut un problema hi
ha estat per falta datenci. El material que hem triat, crec que s el correcte ja
que la pea serveix per fer funcionar una turbina, no requereix un material amb
unes caracterstiques especials.

22
PROJECTE 2

PROPOSTA

En aquest projecte la pea que realitzarem ser ms complexa que la del

projecte anterior.
El que es pretn fer s un suport per a casquets de bronze per a un moviment
lineal.

DESCRIPCI DE LA PEA
Es tracta duna pea de bronze. Generalment els casquets es fan amb bronze.
Aquests sincrusten en les bieles. Quan el bol ( eix dacer amb el centre buit
que serveix per articular lmbol a la biela. Tamb s leix en el qual oscilla la
biela) de lmbol no queda cenyit, en el peu de la biela sencaixen aquests
casquets de bronze.

PROCEDIMENT
1. Primerament cal dissenyar la pea a ordinador. En aquest cas tamb
hem utilitzat lAutocad ja que es tracta duna pea senzilla.
2. Habitualment aquest tipus de peces es fan amb bronze, per tant,
nosaltres tamb hem triat aquest material.
3. El tercer pas que hem hagut de fer, va ser el de dissenyar el plnol
constructiu amb les mides i caracterstiques de la pea perqu aix
quan anssim al taller, noms hagussim dintroduir les peces en el
torn.

23
24
 4. Vam encarregar una pea de bronze de 150 x 120 mm de 115mm de
dimetre.
5. Introdurem el programa per fer la pea.
6. Vam preparar les eines, el punt 0...
Les eines que vrem utilitzar van ser:
Portaplaquetes: Primerament vam utilitzar una portaplaqueta per a
exteriors, s a dir, una rectangular i desprs vam utilitzar una
portaplaqueta per a interiors.
Plaqueta: Per a fer la part exterior vam utilitzar dues plaquetes, una
de 90 dinclinaci i una de 85.
Plmer: Un cop acaba de tornejar, amb el plmer es comprova si la
pea t les mides exactes que necessitem.
7. Mecanitzaci de la pea
Primerament vam agafar la pea cilndrica i la vam collocar dins el
torn. Un cop introdut el programa , vam posar el torn en marxa.
Quan ja tenem la mida ms gran de la pea feta (125mm) vam
agafar una plaqueta de 85 per a fer lescal. Un cop enllestit
lexterior, vam passar a fer linterior. A la `part interior ens trobvem
que havem de fer dues mides diferents (68 mm i 62 mm). Vam
utilitzar la mateixa plaqueta, lnic que havem de fer per realitzar les
dues mides era la programaci del torn. La part interior va ser la que
vam estar-hi ms estona. Una cop acabada, vam agafar la taladrina i
la manera amb aire comprimit i la vam netejar.

PRESSUPOST
El material que hem agafat s el coure que t un preu de 12.5/Kg. La nostra
pea t un pes de 4.32Kg per tant hem agafat una pea amb unes mides ms
grans.

MATERIAL KG /KG UNITATS TOTAL

Coure 4.32 Kg 12.5/Kg 1 54

25
A part del material, tamb costa diners fer la pea, ja que aquesta pea lha de
fer una m dobra especialitzada. El preu per utilitzar el torn s de 32.5/h i per
la feina que fa una persona especialitzada en el torn s de 40/h.

ACCI TEMPS /h PREU

Preparaci del 30 min 32.5/h 16.25
torn
Mecanitzar la 10 min 32.5/h 5.41
primera part
Mecanitzar la 20 min 32.5/h 10.83
segona part (fer
lescal)
Canviar la 2 min 30/h 1
portaplaqueta i
la plaqueta
Mecanitzar la 40 min 32.5/h 21.66
part interior
Desmuntar la 2 min 30/h 1
pea
TOTAL 59.4

En total la pea costa 113.4 (59.4+54)

PROBLEMES I SOLUCI ADOPTADA

En la creaci daquesta pea no hem tingut cap problema.

VALORACI DEL PROJECTE

Hem realitzat amb xit la pea que es volia dissenyar. Hem utilitzat el coure ja
que normalment els casquets es fan amb aquest material per si el que es vol
fer s abaratir el cost, es pot agafar un altre material.

26
 5. COMPARACI DELS TORNS

TORN REVLVER TORN PER CNC

Un operari pot utilitzar noms pot Un operari pot utilitzar ms duna

utilitzar una mquina al mateix temps mquina al mateix temps

s necessari consultar constantment Noms cal consultar el plnol quan

el plnol. sest introduint el programa

Es requereix una amplia experincia No es requereix gaire experincia

Loperador controla la profunditat, El programa cont tot el control dels

lavan... parmetres de tall

Hi ha alguna mecanitzaci que resulta s possible realitzar tot tipus de

impossible mecanitzat

Els accessoris i la maquinria sn Els accessoris i la maquinria poden

ms barats tenir un cost de 3 a 5 vegades ms
car.

Amb la realitzaci duna pea ja Per recuperar la inversi cal realitzar

recuperes el cost una gran quantitat de peces

27
 6. CONCLUSI

Realitzant aquest treball podem veure que el torn s una mquina molt til en el
camp de la mecnica. Com hem pogut observar, t un pes molt important en
una empresa que realitza peces de tot tipus. Si el que hem de fer s una pea
simple no ser necessari utilitzar el torn per si es tracta de realitzar una pea
amb forma geomtrica si que el farem servir.
Com hem pogut comprovar, hi ha molts tipus de torn per els que ms es fan
servir sn el torn CNC i el torn revlver.

Realitzant les dues peces tamb mhe pogut apropar una mica ms al treball
laboral dun enginyer

28
 7. BIBLIOGRAFIA

www.xtec.cat/~jbusque1/treballtornT.html ( agost de 2016/ 16:52)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torn (novembre de 2016/ 22:04)

www.wikipedia.com (agost de 2016/ 17:01)

http://html.rincondelvago.com/control-numeric_automatzacio.html (agost
de 2016/ 18:15)

https://sites.google.com/a/insvescomtatdecabrera.cat/tecnologiaindustrial
1curs1213/s/sistemes-de-fabricacio-i-industria-metal-lurgica/6-control-
numeric-cnc (setembre de 2016/ 18:06)

https://sites.google.com/a/xtec.cat/maquines-simples-6ea/activitat-4/el-
torn (octubre de 2016/ 16:44)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torn_de_control_num%C3%A8ric#N.C3.BA
mero_de_seq.C3.BC.C3.A8ncia_N (juliol de 2016/ 22:23)

http://karendta.blogspot.com.es/p/el-tornejat-i-el-torn.html (maig de 2016/

14:36)

29
 ANNEXOS

30
Altres imatges:

31
32
Programes del control numric utilitzats:

33
ENTREVISTES

1. A qu es dedica lempresa?
2. Quines peces es fabriquen?
3. A on van aquestes peces? Per a que serveixen?
4. Sutilitza el torn en aquesta empresa?
5. En cas de que la pregunta anterior sigui afirmativa
A) Quin pes t el torn sobre lempresa? Es podria prescindir dell?
B) Quins torns podem trobar en lempresa?
C) Tots els de lempresa saben utilitzar el control numric o noms nhi ha un
despecialitzat?
D) Quines mquines/ eines sutilitzen?
E) Creus que aquestes eines sn ms practiques alhora dutilitzar-les que un torn?
Perqu?
6. Creus que el torn est en dess actualment?

34
Entrevistat: Amo de lempresa

1. Taller mecnic
2. Tot tipus de peces, des de petites peces per subjectar alguna mquina fins a eixos de
transmissi.
3. Segons lempresa que demana lempresa. La gran quantitat de peces que es fan,
sutilitza el torn.
4. Si
5. A) El torn s una mquina molt important en lempresa. Sense ell no podrien fer molts
dels encrrecs que ens demanen.
B) En lempresa trobem el torn revlver, el torn parallel i el torn cnc.
C) En lempresa noms hi ha tres persones que saben utilitzar el torn, el torner, un
enginyer i jo.
D) A part dels torns tamb sutilitzen la fresadora i la serra mecnica, dentre daltres.
E) Cada maquina t una utilitat, no es poden comparar entre elles.

6. No, almenys en el nostre taller no, per dubto molt que ho estigui ja que s una mquina
que fa moltes peces en srie i de manera practica.

35
Entrevistat: Torner de lempresa

1. Taller mecnic
2. Es realitzen peces molt variades
3. Depenent de lencrrec.
4. S
5. A) s la mquina ms important que fa que aquesta empresa funcioni. Sense ella no
podrem fer ni la meitat dels encrrecs que ens demanen.
B) El torn revlver, el torn parallel i el torn cnc.
C) Noms tres persones. Lenginyer, el meu amo i jo.
D) La fresadora s la mquina que sutilitza principalment .
E) La fresadora s una mquina que podria suplir el torn per fer algunes peces, per
poques. Moltes peces que fem no es podrien fer sense el torn.

6. Al contrari, crec que el torn sutilitza en la gran majoria dempreses que realitzen
peces. El torn s una mquina practica, funciona rpida i s efica, lnic inconvenient
s el cost econmic, que moltes empreses petites no sel poden permetre aquest cost.

36
Entrevistat: Secretaria de lempresa

1. Taller mecnic
2. Es realitzen tot tipus de peces, sovint tamb arreglem mquines dempreses que
fabriquen aliments i/o altres tipus dempreses.
3. Tot depn de lencrrec que ens facin
4. S
5. A) s la mquina ms utilitzada de lempresa, la majoria de peses que surten daquesta
empresa sn fabricades amb el torn. No mimagino lempresa sense el torn.
B) E torn per CNC, el parallel i el torn revlver.
C) Encara que fa molt que treballo en aquesta empresa, no se com va. Els que en saben
sn lamo, el torner i un dels tres enginyers.
D) Una de les altres mquines que fem servir molt s la fresadora que t unes qualitats
molt iguals a les del torn.
E) La fresadora podria substituir alguna acci si no hi fos el torn per no gaires.

6. El torn actualment no est en dess. Tot el contari

37