UNA PRCTICA EN PERILL

D'EXTINCI: ELS RELLOTGES

DE SOL COM A MESURA DEL
TEMPS

Tutor: Miquel Font Autora: Meritxell Garriga i Xirgu

Data d'entrega: 15/12/16 2n Batxillerat
Vull dedicar aquest treball a totes aquelles persones que alguna vegada s'han sentit esclaves
de les hores, minuts i segons que formen aix que nosaltres anomenem "temps". No
oblideu que el temps pot arribar a ser una cosa meravellosa.

AGRAMENTS

Vull donar les grcies a totes aquelles persones que han fet possible la realitzaci d'aquest
treball. En primer lloc als meus pares, per ajudar-me a ser constant en el seguiment diari
d'aquest treball, i per animar-me i recolzar-me en tot moment. Vull donar les grcies al meu
tutor de recerca, Miquel Font, per guiar-me en aquest complex procs d'investigaci i
aprenentatge. Tamb vull agrair al meu oncle, present en tot moment durant la construcci
del meu propi rellotge de Sol. Per ltim, vull agrair mpliament a Nasi Vil, membre de la
Societat Catalana de Gnomnica, per l'ajuda que m'ha proporcionat resolent tots els meus
dubtes.
NDEX
INTRODUCCI ............................................................................................................................. 2
1. CONCEPTES PREVIS .............................................................................................................. 4
1.1 ASTRONOMIA ..................................................................................................................... 4
1.2. EL SOL I LA TERRA. MOVIMENT .............................................................................. 4
1.3 MERIDIANS I PARALLELS. L'ESFERA CELESTE ................................................. 5
1.4 LONGITUD I LATITUD ................................................................................................... 7
2. EL SOL I LA DURACI DELS DIES. ................................................................................. 8
3. EL SOL I ELS RELLOTGES DE SOL. HISTRIA DELS RELLOTGES DE SOL. 15
4. TIPUS I FUNCIONAMENT DE DIVERSOS RELLOTGES DE SOL ....................... 18
5. TREBALL DE CAMP .............................................................................................................. 19
5.1 COLLABORACI A LA CONSTRUCCI D'UN RELLOTGE DE SOL
ANALEMTIC .......................................................................................................................... 19
5.2 CONSTRUCCI PRPIA D'UN RELLOTGE DE SOL DTPIC ......................... 26
5.3 UNA RUTA TURSTICA PELS RELLOTGES DE SOL DE CATALUNYA ...... 30
6. CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 33
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ......................................................................................... 34
7.1. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................ 34
7.2. WEBGRAFIA ..................................................................................................................... 34
ANNEXOS.......................................................................................................................................36

ANNEX I: L'EQUAC DEL TEMPS. GRFICA I TAULA..........................................36

ANNEX II: REPRESENTACI DE L'ANALEMA......................................................... 38

ANNEX III: EL SOL I ELS RELLOTGES DE SOL. HISTRIA DELS

RELLOTGES DE SOL (AMPLIACI)..................................................................................39

ANNEX IV: TIPUS I FUNCIONAMENT DE DIVERSOS RELLOTGES DE SOL

(AMPLIACI)..............................................................................................................................43

ANNEX V: FOTOS DE L'EXPERINCIA DE LA CONSTRUCCI D'UN

RELLOTGE DE SOL A BARCELONA................................................................................51

ANNEX VI: FOTOS DE LA CONSTRUCCI PRPIA D'UN RELLOTGE DE

SOL DPTIC.....................................................................................................................................56

1
INTRODUCCI
Actualment, quan parlem del terme "temps", de seguida l'associem a les hores, minuts o
segons que ens marca el nostre rellotge a diferents dispositius. Un temps universal, que
divideix el dia en vint-i-quatre hores iguals. Per aquest concepte no sempre ha estat
comprs aix. Un temps enrere, quan els rellotges mecnics no existien, la gent utilitzava un
altre objecte que mesurava un temps desigual, determinat pel recorregut que aparentment
fa el Sol durant el dia. Aquests objectes, sn els anomenats rellotges de Sol.

JUSTIFICACI

La causa de l'elecci d'aquest tema s, principalment, el gran inters que tinc en les
matemtiques. Al mateix temps, sempre havia estat interessada en l'astronomia, i com que
aquesta cincia no s'estudia ni a primria, ni a secundria, sempre m'havien quedat les ganes
de descobrir aquest mn. L'estudi dels rellotges de Sol, forma part de la cincia de
l'Astronomia i alhora, aquesta cincia est ntimament relacionada amb les Matemtiques.
Per tant, aquesta va ser la principal motivaci que em va portar a escollir aquest tema.

OBJECTIUS

Esbrinar la relaci existent entre el temps solar mitj i el temps solar vertader.
Identificar el paper que tenen els rellotges de Sol al llarg de la histria.
Identificar les caracterstiques principals dels rellotges de Sol, i aprendre'n el seu
funcionament i la seva correcta lectura.
Obtenir els coneixements necessaris per aconseguir construir un rellotge de Sol, i
realitzar-lo.
Conixer diferents tipus de rellotges actuals del nostre entorn, que tot i la seva
importncia en segles passats, amb la tecnologia actual, ens passen desapercebuts.

2
METODOLOGIA

El meu treball consta d'una part terica i una part prctica.

Per realitzar la part terica, he utilitzat diverses pgines d'internet i alguns llibres, dels quals
en destaquen dos: Rellotges de Sol. Histria i l'art de construir-los , de Miquel Palau, i Rellotges de
Sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, escrit per la Societat Catalana de Gnomnica.

La meva part prctica es divideix en tres parts: en la primera part, es mostra una activitat
organitzada a Barcelona on jo vaig participar. Aquesta consistia en la construcci d'un
rellotge de Sol al Jard Botnic. En la segona part, exposo la construcci del meu propi
rellotge de Sol, combinant tots els coneixements que he adquirit en la part terica. Per
ltim, per la tercera part de la prctica he anat a fotografiar diversos rellotges curiosos de
comarques properes.

3
1. CONCEPTES PREVIS

1.1 ASTRONOMIA
L'astronomia s la disciplina que tracta l'origen, la composici, l'evoluci, la distncia i el
moviment de tots els cossos celestes i de la matria dispersa en l'Univers.

La paraula ASTRONOMIA prov del grec "astron", que significa astre o estrella, i
"nomos", que significa llei.

Aquesta disciplina s estudiada des de lantiguitat, on els humans analitzaven el cel per
saber quan podien cultivar els diferents aliments, per saber quan trobarien animals per
caar... en definitiva, l'Astronomia els permetia conixer l'poca (en lactualitat parlem
destacions, mesos...) en la qual estaven vivint. A ms, lastronomia tamb era usada per
situar-se i poder moure's pels oceans on no hi havia punts de referncia ms enll del cel.

Aix doncs, la comprensi de l'astronomia es va fer essencial per la supervivncia de les

persones antigament, per; quan d'important s aquesta disciplina actualment?

En aquests darrers anys l'astronomia ha ajudat tant en l'evoluci de la cincia com en

l'evoluci de la tecnologia. Un exemple molt clar en sn els dispositius de localitzaci GPS:

Perqu el GPS pugui determinar les posicions en la Terra amb precisi, necessita conixer
la posici de diferents objectes astronmics com els qusars (tipus d'objecte celeste
caracteritzat per ser l'objecte celeste que es troba ms lluny en l'univers) i les galxies
distants, i aix s possible avui en dia grcies als avenos que la cincia ha fet en
l'astronomia.

1.2. EL SOL I LA TERRA. MOVIMENT

Des de ben petits ens han ensenyat que a la nostra galxia hi ha diferents planetes, incloent
el nostre, que s la Terra, que giren al voltant d'una estrella anomenada Sol. Per, el que no
tothom sap s que en realitat el Sol tamb es mou, i aquest conjunt de planetes es mouen al
voltant d'aquesta estrella formant una mena d'espiral. A continuaci, s'exposa aquest
moviment del Sol.

4
El Sol t dos tipus de moviment: el moviment absolut i el moviment aparent.

Quan parlem del moviment absolut del Sol, fem referncia al moviment que fa el Sol com a
tal.

El moviment aparent del Sol en canvi, s el que aquest fa respecte el nostre planeta.
S'anomena "aparent" perqu no s el moviment real que fa el Sol, sin el que nosaltres
veiem des de la Terra, ja que per molt que nosaltres veiem que s'ala cap amunt durant el
mat i s'amaga al llarg de la tarda, en realitat el Sol no puja ni baixa.

Aquest ltim tipus de moviment, el moviment aparent, s el que est relacionat amb la
medici del temps.

1.3 MERIDIANS I PARALLELS. L'ESFERA CELESTE

Actualment, la Terra est dividida imaginriament per unes lnies perpendiculars entre elles:
els meridians i els parallels.

Els meridians sn unes lnies imaginries que divideixen la Terra verticalment. Sn

semicircumferncies paralleles entre elles que passen pels dos pols terrestres, i sn
infinites: hi ha tants meridians com punts a la Terra. El meridi que es pren com a
referncia per mesures a l'esfera terrestre s el meridi de Greenwich1.

Imatge 1. Representaci dels meridians terrestres en el globus

terraqui.

1Meridi de Greenwich: Semicercle imaginari que travessa els dos pols i passa per una regi
anomenada Greenwich. s anomenat tamb meridi zero, i es pren com a meridi de referncia.
5
Els parallels son cercles parallels entre ells que divideixen la Terra horitzontalment. El
parallel ms conegut s l'Equador, el qual divideix la Terra en dos hemisferis: l'hemisferi
nord i l'hemisferi sud. Aix mateix, hi ha altres parallels importants com el trpic de
Cncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic, el cercle polar Antrtic...

Imatge 2. Representaci dels parallels terrestres

en el globus terraqui.

A part d'utilitzar els mots meridi i parallel quan parlem de la Terra, tamb s'utilitzen per
definir l'esfera celeste2.

A continuaci, aclarir els conceptes dels elements que formen aquesta esfera.

L'eix d'aquesta esfera, s parallel a l'eix terrestre, i s anomenat l'eix del mn.

Com que aquesta esfera t per centre la Terra, l'equador celeste ser una prolongaci de
l'equador terrestre.

Els meridians celestes sn, per tant, les semicircumferncies que van des del punt ms alt al
Nord de l'horitz fins al punt ms al Sud d'aquest, passant pel zenit 3. En la imatge inferior
es mostra un exemple de meridi celeste.

Imatge 3. Representaci d'una part de l'esfera celeste. De color

lila, veiem un meridi celeste qualsevol, el qual va de Nord a Sud
passant pel zenit d'un observador fictici.

2 Esfera celeste: esfera imaginria de radi indefinit, en la qual hi ha tots els cossos representats i que
t per centre la Terra.
3 Zenit: punt de l'esfera celeste situat just sobre el cap de l'observador. Correspon, per tant, a la

intersecci entre la vertical d'un lloc i l'esfera celeste.

6
 Per ltim, els parallels celestes, sn cercles parallels a l'equador celeste que, igual que els
parallels de la Terra, divideixen l'esfera celeste horitzontalment.

s important saber que tan els parallels i els meridians de la Terra com els celestes sn
infinits, s a dir, els podem traar a cada punt on ens trobem.

1.4 LONGITUD I LATITUD

Aquesta divisi imaginria de la Terra en meridians i parallels ens ha perms poder
expressar el punt exacte on ens trobem, creant aix les coordenades geogrfiques. Aquestes,
estan formades per dues magnituds: la latitud i la longitud.

Per definici, la latitud s la distncia entre un punt qualsevol i l'Equador. Es mesura en

graus sexagesimals, ja que es calcula la inclinaci del punt en qesti fins a lEquador,
prenent com a punt de referncia el centre de la Terra. Cada grau, com que parlem de
distncia, correspon a una distncia concreta sobre la superfcie terrestre. La latitud agafa
valors d'entre 90 graus Nord, i 90 graus Sud respecte l'Equador.

La longitud, en canvi, s la distncia entre qualsevol punt i el Meridi de Greenwich. Tamb

es mesura en graus sexagesimals duna manera anloga a la latitud, calculant lobertura entre
el punt on estiguem i el meridi, mesurat des del centre de la Terra, i agafa valors d'entre
180 graus Est i 180 graus Oest.

A continuaci s'illustren els conceptes de longitud i latitud.

Meridi de
Meridi de Greenwich
Greenwich

Equador
Equador

Imatge 4. Representaci de la longitud sobre un punt P. Imatge 5. Representaci de la latitud sobre un punt P.

7
2. EL SOL I LA DURACI DELS DIES.
Hi ha dos tipus de temps:

El primer, s l'anomenat temps solar mitj, el qual divideix els dies en vint-i-quatre hores, i
ens fa creure que tots els dies duren el mateix. Aquesta manera d'entendre la duraci dels
dies ens s molt til quotidianament.

Tot i aix, aix no s del tot cert, i hi ha una segona manera d'entendre el temps
representada pels rellotges de Sol, que dna lloc al temps solar vertader. Aquest tipus de
temps, ens mostra que en realitat hi ha una variaci de la duraci dels dies al llarg de l'any.
El temps solar vertader es representa prenent com a mesura el fet que quan el sol creua el
meridi celeste, definit anteriorment a l'apartat de "conceptes previs", s migdia, i quan
torna a creuar-lo torna a ser migdia. Aquest transcurs dels dies varia depenent de l'poca de
l'any, la posici a la Terra...

Per, quina relaci tenen el temps solar mitj i el temps solar vertader? Podem arribar a
conixer l'hora que ens marcaria el nostre rellotge de polsera a partir del que ens marqui un
rellotge de Sol?

Per arribar a conixer l'hora que al nostre pas ens marquen els rellotges de polsera a travs
d'un rellotge de Sol, primer hem de tenir clars tres conceptes, que descrivim a continuaci:

HORARI SOLAR: s l'hora que ens donen els rellotges de Sol

HORARI CIVIL: s l'hora que ens donarien els nostres rellotges de polsera si tots els
pasos anssim amb els mateixos horaris. Per tant simplement aquest horari s la divisi del
dia en vint-i-quatre hores exactes. La diferncia entre l'horari solar i l'horari civil ens la dna
l'equaci del temps, tal i com explicar posteriorment.

HORARI OFICIAL: aquest s el que avui en dia ens marquen els nostres rellotges de
polsera. s el mateix que l'horari civil, per tenint en compte que depenent d'on estiguis i
de l'poca de l'any en la que estiguis haurs de sumar-hi o restar-hi hores a causa del fus
horari, concepte que s'explica al llarg d'aquest apartat.

8
Hi ha quatre correccions que hem de tenir en compte per relacionar l'horari solar, l'horari
civil i l'horari oficial. La primera correcci ens serveix com a pont entre l'horari solar i
l'horari civil, mentre que les tres altres correccions ens serveixen per conixer la nostra hora
oficial, s a dir, la de cada pas.

NOTA: les correccions que a continuaci sexpliquen sn les que s'han de fer per passar
d'hora solar a hora oficial. Per fer-ho al revs, s'ha de seguir el mateix mtode per a partir
d'operacions inverses. Per exemple, si en una de les correccions, per passar d'hora solar a
hora oficial s'ha de sumar, per passar d'hora oficial a solar s'haur de restar.

PRIMERA CORRECCI: L'EQUACI DEL TEMPS

Anteriorment hem dit que l'hora solar ens mostra que, en el seu moviment aparent, el Sol a
vegades tarda ms o menys a passar pel meridi celeste dues vegades seguides (el que
marcaria un dia en temps solar vertader). Aquest fet t principalment dues causes:

La primera causa la trobem en observar l'rbita de la Terra respecte el Sol. Quan ho fem,
veiem que el nostre planeta no descriu una rbita circular, sin una d'ellptica. El Sol es
troba en un dels focus d'aquesta ellipse, i per tant en alguns mesos de l'any la Terra es
trobar a una distncia ms petita del Sol que en alguns altres. Aquest fet ens porta a
explicar els conceptes de periheli i afeli.

El periheli correspon a aproximadament el 3 de gener, i s el punt on la distncia entre la

Terra i el Sol s ms petita, i per tant des de la Terra el moviment aparent del Sol augmenta
de velocitat. Per contra, quan parlem d'afeli ens referim al 4 de Juliol aproximadament. En
aquest cas trobem el punt on la Terra es troba a la distncia mxima possible del Sol.

Imatge 6. Representaci de l'rbita que fa un planeta al voltant del Sol tot mostrant els punts on hi trobem el periheli
i l'afeli.

9
Segons la segona llei de Kepler, el radi vector que uneix el Sol amb un planeta escombra
rees iguals en temps iguals.

Aix significa que com ms a prop estigui un planeta (en aquest cas la Terra) del Sol, ms
rpid haur de realitzar el seu moviment de translaci (al voltant del Sol) per igualar l'rea
que recorre quan aquest est ms lluny del Sol.

Aix doncs, la Terra es mour molt ms rpidament com ms a prop estigui del Sol, i en
canvi en les zones on aquesta est ms allunyada del Sol, es mour ms lentament.

L'enlla que deixo a continuaci ens mostra de manera interactiva com es compleix aquesta
segona llei de Kepler:

http://www.matesinteractives.cat/index.php/fisica/camp-gravitatori/lleis-de-
kepler/285-segona-llei-de-keple

La segona causa la trobem en la inclinaci de 235 del pla de l'Equador de la Terra

respecte el pla de l'eclptica, que s el pla geomtric que cont l'rbita de la Terra al voltant
del Sol, i que es veu representat a la imatge segent:

Imatge 7. Imatge realitzada

amb ordinador, on es veu la
inclinaci de la Terra
respecte el pla de l'eclptica.

Aprofitem la imatge anterior per a diferenciar els conceptes declptica i de pla de leclptica,
que moltes vegades susen de manera indistinta.

El pla de l'eclptica s el pla geomtric que cont l'rbita de la Terra. Si ens fixem en la
imatge superior, veiem que el pla de l'eclptica est representat amb una lnia de color negre.

L'eclptica, en canvi, s tan sols la part del pla de l'eclptica que est en contacte amb la
Terra.

10
El fet de que la Terra estigui inclinada respecte la seva eclptica fa que al llarg de l'any no hi
hagi les mateixes hores de Sol a tot el mn. Per exemple, tal i com est mostrat a
continuaci en una simulaci, durant el solstici4 d'estiu, el Sol toca molt ms a l'hemisferi
Nord que al Sud, i aix significa que els pasos a l'hemisferi Sud tindran poques hores de
Sol mentre que a l'hemisferi nord el Sol far que tinguem moltes ms hores de dia.

Imatge 8. Simulaci en la qual es veu la

part ombrvola de la Terra durant el
solstici de juny (a l'hemisferi Nord s el
solstici d'estiu i a l'hemisferi sud s el
d'hivern). Cal destacar que aquesta
simulaci s tan sols una aproximaci, ja
que mostra el Sol al centre de l'rbita que
fa la Terra, quan en realitat es troba en
un dels focus d'aquesta.

Aquesta n's l'explicaci cientfica. Vist des de la Terra, per, sembla que sigui el Sol el que
fa el recorregut, movent-se al voltant del nostre planeta, i per tant, les persones veiem com
el Sol realitza un moviment aparent. Per aix, en l'mbit de la mesura del temps, aquesta
inclinaci s'atribueix al Sol, rebent el nom de declinaci solar5.

Resumint aquesta segona causa, aquesta declinaci solar s la que ens dna del canvi
d'estacions, ja que durant els equinoccis6 de primavera i tardor el Sol es troba sobre el pla
de l'equador. Aquests dos factors ens porten a una nica causa que els uneix, anomenada
"Equaci del temps". Aquesta pot aparixer en forma de grfica, encara que l's real de
l'"Equaci del temps" es porta a terme a partir d'una taula de valors que ens diu exactament
els minuts de diferncia de cada dia entre l'hora solar i l'hora civil. 7

Amb aquesta primera correcci, podrem saber l'hora civil a partir de l'hora solar i viceversa,
per encara no podrem conixer l'hora oficial.

4 Solstici: cada un dels dos moments en qu el Sol est a la mxima distncia de l'equador terrestre.
A l'hemisferi Nord, el solstici d'estiu correspon al 21 de juny aproximadament, i el solstici d'hivern
el trobem pels voltants del 22 de desembre.
5 Declinaci solar: distncia angular del sol respecte l'equador celeste
6
Equinocci: moment de l'any en el qual el Sol coincideix amb l'equador celeste, i per tant la duraci
del dia i la nit s igual en tota la Terra.
7 Taula de valors i grfica incloses a l'Annex I.

11
Per tant, si volem saber l'hora civil a travs de l'hora solar, en aquesta primera correcci el
que s'haur de fer ser sumar (si el Sol verdader va retardat respecte el mitj) els minuts de
diferncia, o restar-hi (si el Sol verdader va avanat respecte el mitj) aquests minuts.

Ara, un cop ja sabem passar de lhora solar a lhora civil, anem a veure les correccions que
cal fer per arribar a lhora oficial de cada zona del planeta.

SEGONA CORRECCI: EL FUS HORARI

En el moviment aparent del Sol, a causa del moviment de rotaci de la Terra, diem que
aquest surt per l'Est i es pon per l'Oest. Aix ens porta a la conclusi de que com ms a
l'Est anem, ms tard ser.

A partir d'aquest plantejament veiem que l'hora varia depenent del lloc on siguis, i que per
tant no ser la mateixa hora aqu que a Estats Units per exemple.

L'any 1884, en una convenci internacional a Washington, tots els pasos van acordar
dividir la Terra en diferents zones horries, delimitades per meridians. Com a referncia es
va agafar el Meridi de Greenwich, i a partir d'aquest meridi, es va dividir la Terra en 24
parts de 15 cadascuna i amb un meridi central que les dividia en dues parts iguals, 7 30' a
l'Est i 7 30' a l'Oest. Aquestes parts van ser anomenades fusos horaris. Als fusos que
queden a l'Est del Meridi de Greenwich se'ls suma una hora respecte el fus de la seva
esquerra, i als fusos que queden a l'Oest els passa el mateix per restant.

Segons l'organitzaci feta l'any 1884, a Espanya no se l'hi hauria de sumar cap hora, ja que
el seu meridi central s el Meridi de Greenwich. Durant la dictadura de Franco, per,
aquest va fer que Espanya passs a tenir el mateix horari que Alemanya, fent aix que
hagussim d'avanar una hora el nostre rellotge.

Per tant, avui en dia a Espanya anem una hora ms avanats del que ens tocaria.

En resum, aquesta segona correcci s ja un parmetre per arribar a la nostra hora oficial.
Per conixer l'hora oficial haurem de sumar a la nostra hora solar sempre una hora.

12
TERCERA CORRECCI: LES ESTACIONS

Aquesta correcci s potser la ms coneguda. La correcci estacional fa referncia al fet

que dues vegades a l'any, a ms de setanta pasos s'avancin o es retardin una hora els
rellotges.

Aquesta correcci prov de la Primera Guerra Mundial, quan l'Imperi Alemany va adoptar
per primer cop aquesta idea del canvi d'hora per estalviar carb. Un any desprs, el Regne
Unit tamb va aplicar aquest canvi d'hora. Cap als anys setanta, molts pasos van tornar a
agafar aquesta idea i van utilitzar-la per estalviar energia, ja que estaven patint l'anomenada
"crisi del petroli". Espanya en concret va unir-se a aquest canvi d'hora l'any 1974.

L'any 1996, Espanya passa el canvi d'hora a l'octubre en comptes del setembre, i per tant
des de l'any 1996 fins a l'actualitat, a Espanya es realitzen dos canvis d'hora: el primer en
l'ltim diumenge de mar, en el qual s'avana el rellotge una hora, i el segon en l'ltim
diumenge d'octubre, en el qual es retarda una hora.

Aix tamb s'ha de tenir en compte a l'hora de passar d'hora solar a hora civil: des de finals
de mar fins a finals d'octubre, s'haur de sumar una hora a l'hora solar i en canvi entre
novembre i mar no s'haur de fer cap canvi en aquest mbit, tot aix sense deixar de
banda el fet que s'haur de sumar sempre una hora pel tema dels fusos horaris.

QUARTA CORRECCI: EL DESVIAMENT DE LA NOSTRA POSICI

GEOGRFICA RESPECTE AL MERIDI CENTRAL DEL NOSTRE FUS

L'horari solar i per tant l'horari civil tenen com a referncia el Meridi de Greenwich. Per
conseqncia, pels dos horaris seran les dotze del migdia quan el Sol passi pel Meridi de
Greenwich.

Aix, per, comporta un problema. Cada fus horari cont zones allunyades per molts km
de distncia, amb longituds diferents, i per tant, no tothom tindr el Sol just damunt seu a
la mateixa hora.

s a partir d'aquest problema que introdum el concepte de longitud. Observem que en el

cas de Catalunya, i per tant Espanya, el meridi central del nostre fus s el Meridi de
Greenwich. Com que la longitud s la distncia entre la persona i el Meridi de Greenwich,
l'nic que haurem de fer en aquesta correcci s, primer de tot, obtindre la longitud en la

13
qual ens trobem i passar-la tota a graus, ja que sol ser donada amb graus, minuts i segons.
Per fer aquest ltim pas, hem tenir en compte que 1 grau correspon a 60 minuts, i 1 minut
sn 60 segons (ja que estem en sistema sexagesimal).

Com que el Sol fa una volta sobre si mateix de 360 graus en 24 hores, significa que gira 15
graus cada hora, o el que s el mateix, 1 grau cada 4 minuts.

Un cop tenim la longitud passada a graus, i tenint en compte aix, el segent pas s fer un
factor de conversi per saber quants minuts corresponen als graus de longitud que tenim.

1 grau --------- 4 minuts

x graus------- ?? minuts

L'ltima cosa a tenir en compte per aquesta correcci s que els minuts que obtinguem, si
ens trobem a l'Oest del Meridi de Greenwich els haurem de sumar de l'hora solar, i si
estem a l'Est d'aquest els haurem de restar.

Amb aquest apartat, ja tenim la base per entendre una mica millor aquest concepte
abstracte anomenat "temps".

14
3. EL SOL I ELS RELLOTGES DE SOL. HISTRIA DELS
RELLOTGES DE SOL
Per entendre el cos d'aquest treball, s important que inicialment definim el centre del
nostre estudi: el rellotge de Sol.

Segons la definici donada pel diccionari en lnia Enciclopdia, el rellotge de Sol s un

instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i daltres
unitats de temps.

Aquesta definici, per, s tan sols un resum d'un mn que no es pot englobar en tres
lnies. El mn dels rellotges de Sol, estudiat a travs de la gnomnica 8, va molt ms enll de
la simple mesura del temps.

En l'mbit material, tot i la gran diversitat de rellotges de Sol que hi ha, tots tenen unes
mateixes caracterstiques generals.

Un rellotge de Sol est format per dos elements:

Quadrant: pot fer referncia o b al rellotge de Sol complet o b al requadre que

cont les marques horries
Gnmon: s la pea del rellotge de Sol que produeix l'ombra que marcar l'hora
corresponent. Pot ser feta de qualsevol material, i tamb s anomenada busca o estil.

A partir d'aquests elements que tots els rellotges tenen en com, responent a diversos
factors com sn l'orientaci del quadrant, la collocaci del gnmon, etc., dividim els
rellotges de Sol en diversos tipus, tal i com s'exposa a l'apartat de Tipus i funcionament de
diversos rellotges de Sol d'aquest treball.

Per documentar-me sobre la histria dels rellotges de Sol, principalment he treballat amb
dos llibres: Rellotges de Sol. Histria i l'art de construir-los, publicat l'any 1977 i Rellotges de Sol de
Catalunya. Un patrimoni per descobrir, publicat posteriorment (l'any 2004).

Els inicis dels rellotges de Sol es remunten a l'poca paleoltica, a la Prehistria. D'aquesta
poca, tot el que se'n sap sn llegendes; no hi ha documentaci escrita.

8Gnomnica: cincia encarregada d'elaborar teories i reunir coneixement sobre la trajectria del Sol
sobre l'horitz a partir de l's de projeccions especfiques sobre superfcies
15
Els primers homes que es van comenar a preocupar pel temps van ser els homes
sedentaris; aquests van fer la divisi del dia i la nit. Posteriorment, observant les ombres
van poder determinar el migdia, moment en qu la llargada de l'ombra era mnima.

En els segles posteriors, els homes van donar forma al que seria el primer rellotge de Sol
elaborat. Grcies a l'observaci i anlisi del moviment de l'ombra, van poder fer altres
divisions dirnes, que els permetria determinar les estacions i confeccionar els primers
calendaris.

El rellotge ms antic que es conserva prov de la cultura egpcia, i consisteix en un rellotge

porttil de pissarra verda format per dues peces collocades en forma de T, construt
aproximadament el 1500 aC.

En l'obra De Architectura escrita per Vitruvi aproximadament el segle I aC, trobem nombrats
i explicats una gran quantitat de rellotges de Sol, majoritriament provinents de Grcia i
Mesopotmia, de les que no hi ha imatges.

El rellotge que marca els inicis de la lnia evolutiva dels rellotges de Sol, anomenat
l'hemicicle de Berosi (babiloni), s un rellotge de Sol construt aproximadament al segle IV
aC.

Amb els grecs, el rellotge de Sol va ser estudiat a fons, i van crear el seu propi tipus de
rellotge, anomenat escaf.

Segons la definici proporcionada pel llibre Els rellotges de Sol de Catalunya, els escafs eren
uns rellotges que consistien en un bloc de pedra amb un buidat de forma semiesfrica, amb
les lnies horries collocades dins la concavitat i un gnmon.

La novetat ms important que introduren s el fet que van deixar de collocar el gnmon
verticalment, per passar-lo a collocar correctament, s a dir, parallel a l'eix terrestre. Aix
va fer que el rellotge marqus les hores d'una manera constant, sense dependre del canvi
d'estacions.

A diferncia dels grecs, els romans no van fer cap innovaci en l'mbit dels rellotges de Sol,
ja que es van limitar a utilitzar els escafs grecs.

16
Desprs de la decadncia de l'Imperi Rom, haurem d'esperar fins a la cultura rab per
trobar veritables avenos en l'mbit d'astronomia, matemtica i tcnica dels rellotges de Sol.
Entre les seves aportacions, trobem unes millores en la perfecci de l'astrolabi9.

Al llarg dels segles XVI i XVII, l'art de fer rellotges de Sol, anomenat gnomnica, s'un amb
l'esclat de la tcnica constructora, i aix va permetre millorar molt la tcnica dels rellotges
de Sol. Es van construir grans rellotges situats en esglsies i palaus, i aquests eren vistos
com un objecte misteris i difcil de construir.

A mitjan segle XVI, van comenar a aparixer els primers rellotges mecnics, per a causa
de la seva poca precisi i el seu alt preu, no va afectar a l's dels rellotges de Sol.

Amb el procs de la Illustraci, la tcnica dels rellotges de Sol es va popularitzar, i va

aparixer per primera vegada l'ofici de quadranter. Tot i aix, en aquest mateix segle
(SXVIII), els rellotges mecnics van millorar la seva tcnica, passant a ser ms precisos i
adaptant-se ms a la necessitat de la societat. A ms, en aquest segle es cre l'hora civil, que
dividia el dia en vint-i-quatre hores exactes. Tot aix va fer que l's dels rellotges de Sol
queds redut als habitatges rurals, mentre que a les ciutats es va imposar l's dels rellotges
mecnics. 10

9 astrolabi: instrument astronmic ms utilitzat durant l'Edat Mitjana. Tenia diverses funcions, per
la principal era determinar la posici dels astres.
10 Histria dels rellotges de Sol ampliada a l'Annex III.

17
4. TIPUS I FUNCIONAMENT DE DIVERSOS RELLOTGES DE
SOL
Els rellotges de Sol tenen una estructura similar, tal i com ja he explicat, per cada rellotge
de Sol s un mn. Per aix, quan parlem d'un rellotge de Sol, cal concretar de quin tipus de
rellotge de sol es tracta ja que no tots funcionen de la mateixa manera.

Segons una classificaci feta per Paquita Vecina Romero, autora del blog Relojes de Sol 11,
podem diferenciar els rellotges de sol depenent del lloc on es vulguin ubicar. Dins aquesta
classificaci, trobem rellotges porttils, rellotges de jard i rellotges de paret.12

RELLOTGE DE PASTOR

RELLOTGES RELLOTGE DPTIC

PORTTILS

RELLOTGE ANULAR

CILNDRIC
RELLOTGE ESFRIC PARALLEL A L'EIX
DE LA TERRRA
RELLOTGES RELLOTGE CILNDRIC
DE JARD
RELLOTGE CILLNDRIC
EQUATORIAL O VERTICAL
EQUINOCCIAL

RELLOTGE HORITZONTAL ANALEMTIC

RELLOTGE VERTICAL

RELLOTGES
DE PARET
RELLOTGE POLIDRIC

11 https://relojesdesol.wordpress.com/
12 Explicaci i illustraci de cada tipus de rellotge de Sol a l'Annex IV
18
5. TREBALL DE CAMP

5.1 COLLABORACI A LA CONSTRUCCI D'UN RELLOTGE DE SOL

ANALEMTIC
En aquest primer apartat, explicar l'experincia que vaig viure anant a ajudar a construir un
rellotge de Sol analemtic al Jard Botnic de Barcelona. Lanalemtic s un dels rellotges de
Sol ms originals, ja que no necessita un gnmon material; el gnmon som les persones.

El primer que ens va explicar en Nasi va ser que els rellotges analemtics tenien molta
semblana amb els rellotges equatorials; si ens hi fixem, sn una projecci vertical dels
rellotges equatorials: per una banda, si agafem la circumferncia dels rellotges equatorials i
la colloquem vertical al terra, aquesta es convertir en una ellipse. A la vegada, si agafem
la divisi horria dels rellotges equatorials, en la qual les hores es marquen cada 15 graus, i
les projectem verticalment, tindrem les marques horries del nostre rellotge analemtic.

A continuaci, descric pas a pas la construcci del rellotge que vam seguir en el camp de
treball.

PRIMER PAS:

Vam decidir construir el rellotge en una plaa de

grans mides. El primer pas per construir un
rellotge analemtic era dibuixar amb un guix l'eix
Nord-Sud, el qual representaria la meridiana 13 i
seria l'eix menor de l'ellipse que formaria el
rellotge de Sol. Per fer-ho, vam agafar una
brixola i vam mirar on estava el nord. Imatge 9. Representaci de la meridiana

A continuaci, amb l'ajuda d'un regle, vam comenar a traar una lnia que s'encars cap a
aquesta direcci, i al mateix temps vam collocar un porta angles amb els noranta graus just
sobre la meridiana local per facilitar la feina del segon pas.

Un rellotge analemtic pot ser de moltes mides diferents, per els nostres eixos van
mesurar quatre metres de llargada cadascun.

13Meridiana: lnia que projecta, sobre terra, un meridi qualsevol, i que assenyala, per tant, la
direcci nord-sud.
19
Imatge 10. Collocaci del transportador d'angles sobre la meridiana.

SEGON PAS:

A continuaci el que tocava era dibuixar l'altre eix, l'eix major de la futura ellipse. Com que
la lnia que havem de traar era perpendicular a la que vam dibuixar al primer pas, el porta
angles que havem collocat anteriorment ens va ajudar a poder-la traar sense cap
dificultat.

Imatge 11. Representaci de la lnia perpendicular a la

meridiana i eix major de la futura ellipse

TERCER PAS:

Un cop tenem els dos eixos dibuixats, havem de procedir a dibuixar l'ellipse que formaria
el quadrant del rellotge de Sol. El primer pas per poder dibuixar-la, era, amb l'ajuda del
porta angles, marcar els graus de la latitud del lloc on ens trobvem des del punt A14 (del
dibuix inferior) cap a l'esquerra. En aquest cas, la latitud del Jard Botnic era de 41'36
graus.

Desprs, al punt C, que correspon al centre dels dos eixos, vam marcar l'angle
corresponent a la colatitud d'aquest lloc.

14 Aquest punt era collocat a l'extrem dret de l'eix major.

20
Aquests angles, allargant les lnies corresponents, ens donarien peu al dibuix d'un triangle
rectangle. En el segent pas, veurem de qu ens va servir aquest triangle.

Imatge 12. Representaci

de la identificaci dels
punts que ens serviran
per dibuixar l'ellipse
posteriorment.

QUART PAS:

En aquest pas, vam agafar un regle i vam mesurar el costat del triangle que es troba entre
els punts B-C. A continuaci, amb la llargada calculada, vam collocar el regle damunt l'eix
Y i vam marcar, des del centre cap al Nord, el punt fins on arribava aquesta llargada,en el
dibuix denominat amb la lletra P.

Imatge 13. Representaci del punt P, que ens

servir per dibuixar els focus de la futura
ellipse.

A continuaci, des de P i amb la llargada del costat AC del triangle, vam marcar un punt a
cada banda de l'eix Y en els punts d'intersecci amb el l'eix X. Aquests punts de creuament,
sn els dos focus de l'ellipse.

21
 Imatge 14.
Identificaci dels
focus de la futura
ellipse.

CINQU PAS:

En aquest punt, ja tenem tots els requisits per poder traar l'ellipse.

Per dibuixar una ellipse, es poden seguir bastants mtodes. Nosaltres, vam utilitzar-ne un
anomenat "El mtode del jardiner". Per saber dibuixar l'ellipse, primerament n'hem de
conixer la definici general (lloc geomtric dels punts del pla tals que la suma de les seves
distncies a dos punts fixos anomenats focus s constant). A partir d'aquesta definici
podrem entendre en qu consisteix aquest mtode: per portar-lo a terme, vam utilitzar dues
peces de fusta unides a una corda de mida fixa (4m). A continuaci, vam collocar cada
pea sobre els punts on havem marcat els focus de la futura ellipse, i tensant la corda al
mxim, vam comenar a traar-la tenint en compte que el dibuix d'aquesta havia de passar
pel punt P, anteriorment marcat.

Imatge 15. Dibuix de l'ellipse. Al realitzar

posteriorment el dibuix de l'ellipse en un full en
comptes de al terra, vaig utilitzar xinxetes com a
representaci dels dos compassos.

22
SIS PAS:

A part de l'ellipse, era necessari dibuixar tamb una circumferncia. Al segent pas
explicar de qu ens va servir.

Aquest cop, vaig prendre jo la iniciativa, traant poc a poc la circumferncia. El radi que
vaig utilitzar va ser la longitud d'un dels semieixos majors de la ellipse, s a dir, dos metres.

Imatge 16. Dibuix de la circumferncia.

SET PAS:

Desprs d'haver dibuixat la circumferncia, havem de donar-li utilitat. Per qu volem una
circumferncia si el que buscvem era dibuixar un rellotge analemtic, el qual t forma
d'ellipse?

Anteriorment, he explicat que el rellotge analemtic s una projecci vertical del rellotge
equatorial. Al ser aix, les marques horries que marquem al rellotge equatorial ens han de
servir per marcar les de l'analemtic, tal i com veurem a continuaci.

La circumferncia representava un rellotge equatorial. Per marcar les hores d'aquests

rellotges, l'nic que havem de fer era, amb l'ajuda d'un porta angles, una marca cada 15
graus al voltant de tota la circumferncia. Cada marca, representaria una hora (els 360 de
tota la circumferncia queden dividits en 24 parts iguals).

Aquest era un pas que fet en equip era fcil, perqu mentre un anava indicant amb el porta
angles a on fer la marca, l'altre ja estava marcant.

23
 Imatge 17. Identificaci de les
marques horries en la projecci del
rellotge equatorial feta sobre la
circumferncia.

VUIT PAS:

Un cop fetes les marques, l'nic que havem de fer era la projecci. Per fer-la, amb l'ajuda
d'un cordill o b d'un regle, calia traar lnies que fossin paralleles a l'eix menor i que
passessin per dos punts dels marcats a la circumferncia, de manera que trobvem els punts
on aquestes lnies creuaven l'ellipse.

Aquests punts, serien les marques horries del nostre rellotge analemtic.

Imatge 18. A partir de les marques horries

traades sobre la circumferncia, dibuix de les
marques horries en l'ellipse.

NOV PAS:

Un cop dibuixada l'ellipse, el rellotge de Sol analemtic ja est prcticament acabat. En

aquests darrers passos, el que vam fer va ser dibuixar el que anomenem l'analema. Per,
qu s l'analema?

Si cada dia observssim el Sol des d'un mateix lloc a una mateixa hora (en horari civil), i
marqussim amb un punt el lloc on es troba, al final de l'any s'hauria format una figura
semblant a un vuit. Aquesta figura, s el que s'anomena l'analema.

24
Una caracterstica general que tenen els rellotges de Sol s que, en la majoria d'ells, el seu
gnmon t una inclinaci igual a la latitud del lloc on aquests estan collocats. Per, com
excepci, els rellotges de Sol analemtics no ho tenen, ja que el seu gnmon som nosaltres,
les persones.

Llavors, per compensar aquesta falta d'inclinaci, el que fem nosaltres quan ens colloquem
com a gnmon s tenir en compte el dia que som. A partir del dibuix de l'analema que
haurem traat dins l'ellipse del rellotge analemtic, i que explicar a continuaci, podrem
saber on collocar-nos depenent del dia i mes de l'any.

Un cop introdut el concepte d'analema i explicat l's d'aquest concepte en els rellotges
analemtics, procedir a explicar com el vam dibuixar.

Per dibuixar l'analema, hem de considerar que aquest es realitza a partir d'una grfica. En
l'eix d'abscisses hi trobem els minuts a restar o sumar depenent de l'Equaci del Temps, i
en l'eix d'ordenades hi trobem els angles de la declinaci solar al llarg de tot l'any.
Primerament vam haver de traar des de cada focus uns angles d'11, 20 i 23'5, angles de
la declinaci solar als dos costats de l'eix OE que van tallar l'eix NS en sis punts que
s'allunyaran del centre, corresponent a les dates anuals zodiacals.

DES PAS:

A continuaci, i com a ltim pas, a partir de les dades que ens van proporcionar les taules
de declinaci solar i Equaci del Temps, vam portar a terme el dibuix de l'analema com si
realitzssim una grfica normal. El resultat va ser un dibuix en forma de vuit.15

Un cop el rellotge va ser acabat i posteriorment pintat, aquest en va ser el resultat:

Imatge 21. Rellotge de Sol analemtic

un cop acabat.

15 Representaci de l'analema i fotos de l'experincia a Barcelona incloses als Annexos II i V.

25
5.2 CONSTRUCCI PRPIA D'UN RELLOTGE DE SOL DTPIC
En l'apartat anterior hem vist el procs de construcci d'un rellotge de Sol analemtic. A
continuaci, exposar els passos per construir un rellotge de tipus porttil; l'anomenat
rellotge dptic.

Ja hem dit que aquest rellotge est format per dues superfcies. En una, hi trobem un
rellotge horitzontal, mentre que l'altra est formada per un rellotge vertical. s molt
important que, un cop construt, per mirar l'hora l'encarem al sud.

NOTA: les mides que utilitzar per el procs de construcci d'aquest rellotge no sn les
niques possibles. Es pot utilitzar les mides que es vulgui, sempre i quan es porti a terme la
proporcionalitat dels clculs explicats a continuaci.

La construcci d'un rellotge de Sol dptic es pot dividir en tres parts: l'obtenci de la part
material, s a dir, el lloc on collocarem el rellotge de Sol; un apartat de clculs, consistent
amb la situaci dels punts de collocaci del gnmon, el dibuix de les marques horries,
juntament amb la llegenda16, i la uni d'aquestes dues parts juntament amb els complements
necessaris per donar forma al rellotge de Sol.

OBTENCI DE LA PART MATERIAL

Per construir un rellotge dptic, s important primer obtenir la fusta on collocarem el

nostre dibuix de les marques horries. Utilitzarem dues peces de fusta d'unes dimensions de
16x20 cm, amb un gruix de 1'8 cm.

En la majoria de rellotges dptics, els seus quadrants tenen forma rectangular, per amb una
petita serra, aquesta forma es pot modificar per millorar l'esttica del rellotge, donant-li
forma, per exemple, d'octgon.

APARTAT DE CLCULS

Aquesta s la part ms matemtica de la construcci d'aquest rellotge, sense deixar de ser

assequible per a tothom.

Les marques horries es poden marcar en un full de paper o cartolina, el qual desprs haur
de ser enganxat a la fusta, o b es poden marcar directament a la fusta. Jo he seguit el
primer mtode, realitzant el dibuix que es mostrar a continuaci sobre una cartolina.

16 Llegenda: cita que personalitza cada rellotge de Sol.

26
Tal i com la definici de rellotge dptic assenyala, aquest es caracteritza perqu el gnmon
s el fil que uneix les dues peces de fusta, s a dir, els dos rellotges de Sol. Per aix, el
primer que hem de fer s saber en quins punts de cada fusta collocar cada punta del fil, s
a dir, hem de trobar els punts A i B de la imatge inferior.

Imatge 22. Representaci grfica del dibuix de les marques horries del rellotge dptic que s'est construint, i que ens
serveix per realitzar l'explicaci metdica.

Tal i com es mostra, els punts es

troben als extrems de la lnia de
les 12, la qual s dibuixada al
centre de l'amplada del quadrant B
solar. Tot i aix, haurem de trobar
les distncies C i D, que ens
donaran el punt exacte on marcar
els punts A i B, i aquestes es
A
troben a partir de la segent
frmula, que es dedueix de la
imatge 23:

Imatge 23. Representaci grfica del rellotge dptic un cop incls el gnmon.

27
En el nostre cas, i , per tant:

Un cop trobada aquestes distncies i per tant marcat els punts on es collocaran les puntes
del gnmon, s'ha de trobar la llargada d'aquest gnmon per tal que el rellotge vertical quedi
recte, i per tant les dues peces de fusta es trobin en un angle de 90.

Per trobar aquesta llargada, l'nic que hem de fer s calcular la hipotenusa del triangle que
formen les distncies C i D amb el gnmon, tal i com es veu a la imatge superior.

Per comprovar que estem realitzant els clculs correctes, s'ha de complir que:

Un cop tenim la longitud i els punts de collocaci del gnmon determinats, es procedeix a
dibuixar les marques horries. Per fer-ho, podem utilitzar plantilles ja fetes que trobarem
per internet, o fer-les nosaltres mateixos.

Si decidim fer-les nosaltres, seguint la representaci del rellotge en la imatge 22, necessitem
una frmula per saber l'angle de separaci que hi ha d'haver entre les diferents marques
horries.

La primera a dibuixar ser l'hora de les 12. Aquesta s la ms fcil de traar, ja que tan sols
hem de tenir en compte que ha de passar pel punt A en el rellotge horitzontal i B en el
rellotge vertical. La seva direcci est indicada en la imatge 22. Un cop dibuixada aquesta, la
resta de marques horries les marcarem a partir de la frmula segent:

(pel quadrant horitzontal)

(pel quadrant vertical)

on:

28
Gaireb tots els rellotges de Sol contenen un lema o llegenda. Alguns d'ells escrits en llat,
d'altres escrits en catal o castell. Per aix, a l'hora de planificar el dibuix de les marques
horries, es pot deixar un espai per escriure-n'hi un. Existeixen infinitat de lemes, aix si:
tots relacionats amb el temps, el Sol... Per el meu rellotge, jo he escollit el segent: "Sempre
fidel al que m'illumina"

El lema est a disposici de la originalitat del creador del rellotge dptic; com ms original,
ms nic!

A ms, el disseny tamb est a disposici de cadasc. L'nica dificultat que la construcci
d'aquest rellotge comporta s la precisi que els clculs explicats en aquesta segona part
requereixen, ja que al mnim error, el rellotge ja no marcar l'hora correcta.

UNI FINAL

Un cop tot el dibuix est fet, ja noms queda unir-ho tot. Primer unirem les dues peces de
fusta amb dues frontisses i els seus cargols.

La majoria de rellotges dptics porten incorporats una brixola, per poder-los encarar
fcilment al sud. Aix doncs, per incorporar-la en el rellotge, farem un forat en forma de
cercle a la fusta on hi collocarem el dibuix del rellotge horitzontal. Seguidament, farem el
forat corresponent al dibuix d'aquest rellotge, que correspongui amb el fet a la fusta
anteriorment.

A continuaci, farem els forats corresponents a les dues peces de fusta on quedaran unides
les dues puntes del fil de cuca. L'ombra d'aquest fil de cuca ser la que realitzar la funci
de gnmon.

Un cop fet tot aix, ja noms queda unir els dibuixos amb les peces de fusta, incorporar-hi
el fil de cuca perqu faci de gnmon, i collocar-hi una tanca metallitzada que permeti
endur-se fcilment el rellotge dptic all on es vulgui.

I amb aquest ltim pas, donem per acabat el nostre rellotge de Sol.17

17 Fotos del procs de construcci que vaig portar a terme a l'Annex VI.
29
5.3 UNA RUTA TURSTICA PELS RELLOTGES DE SOL DE CATALUNYA
A continuaci, es mostren alguns rellotges de Sol, alguns amb diferents curiositats. Sn
rellotges de Sol que tenim molt a prop nostre, i que he anat a visitar com a part del meu
treball de camp per la recerca del meu treball.

VILALBA SASSERRA, VALLS ORIENTAL

Imatge 24. Imatge prpia del rellotge horitzontal Imatge 25. Una de les pedres que
situat al poble de Vilalba Sasserra, a la comarca representa l'hora del rellotge de sol de
Vilalba Sasserra.
del Valls Oriental.
Aquest s un dels rellotges ms grans de tot Catalunya. Es troba entre els polgons
industrials de Vilalba Sasserra, a la comarca del Valls Oriental. Concretament, es troba al
recinte de Bruc Jard, un majorista de productes de jardineria. s un rellotge de tipus
horitzontal especialment recent, construt fa uns dos o tres anys. Les hores les representen
unes pedres de 6 tones de massa, importades des de Portugal.

SANT HILARI SACALM, SELVA

Situat en un restaurant apartat del poble de Sant Hilari Sacalm (comarca de Selva), el
rellotge de Sol del Restaurant El Cortals destaca per la seva originalitat. Aquest rellotge s
de tipus polar. Els rellotges polars tenen la peculiaritat de tenir, tal i com s'ha explicat a
l'apartat 4 d'aquest treball, tant el seu quadrant com el seu gnmon parallels a l'eix de la
Terra. L'autor d'aquest rellotge s Jaume Salichs, un gualbenc que ha treballat com a paleta
durant tota la seva vida, feina que l'ha portat a descobrir el mn dels rellotges de Sol.
Salichs ha fet moltes contribucions al llarg de la seva vida en aquest mn, des de rellotges
de Sol senzills fins a nous instruments per utilitzar durant la construcci d'aquests.

30

Imatge 26. Imatge prpia del rellotge de
Sol polar del restaurant El Cortals, a
Sant Hilari Sacalm.
Imatge 27. Imatge prpia duna taula situada al
costat del rellotge de Sol, actualment malmesa, on
alguns anys enrere s'hi podien distingir l'equaci del
temps, la situaci geogrfica i les instruccions per
poder entendre i conixer l'hora civil a partir
d'aquest rellotge de Sol.

SANTA COLOMA DE FARNS, SELVA

La segent parada la farem a Santa Coloma de Farns, a la comarca de Selva, tamb.

A Santa Coloma, quan t'endinses en els

seus carrerons, trobes una rotonda amb un
immens rellotge de Sol situat al centre.

s un rellotge horitzontal, fet de pedra. El

gnmon, malauradament, t una amplada
excessiva, i per tant a l'hora de determinar
l'hora que s, no ho fa amb precisi.
Imatge 28. Imatge prpia del rellotge
horitzontal situat a Santa Coloma de Farns

Va ser construt l'any 1996, i al llarg dels anys se n'han anat fet algunes revisions.

Les hores d'aquest rellotge estan representades a partir

d'unes varetes de ferro situades davant d'uns cdols18.

El rellotge marca les hores des de les sis del mat fins les
cinc de la tarda.

Imatge 29. Imatge prpia duna de

les marques horries daquest rellotge.

18Cdol: roca de forma arrodonida. Es sol trobar en platges i rius, i t aquesta forma arrodonida
degut a l'erosi que ha patit.
31
VILAFANT, ALT EMPORD

L'ltima parada la farem a l'Alt Empord, concretament al poble de Vilafant. Aquest

rellotge costa de localitzar, perqu Vilafant de diversos barris, i aquest es troba en un d'ells:
el barri de les Forques.

Aquest s un rellotge bastant peculiar, per aix s important nombrar-lo. En realitat,

consisteix en un conjunt de dos rellotges de Sol, un d'horitzontal i un de vertical. El
conjunt, est construt a partir de ferro.

Imatge 30. Imatge prpia Imatge 31. Imatge prpia del

del rellotge horitzontal situat rellotge vertical situat a la
a la plaa de les Hores, a plaa de les Hores, a
Vilafant. Vilafant.

En la imatge de l'esquerra, es veu un dels dos rellotges que el componen: l'horitzontal.

Aquest es troba dibuixat al terra, i les hores queden assenyalades a travs del raig de sol que
passa per un forat situat a la part inferior del rellotge. Aquest raig, queda reflectit en el
rellotge horitzontal enmig de l'ombra del propi rellotge.

En la imatge de la dreta, es mostra el rellotge vertical, encarat totalment al sud, juntament

amb el lema Sense Sol i sense tu no sc ning.

32
6. CONCLUSIONS

Aquest treball s una aproximaci a la gnomnica i, en concret, als rellotges de Sol.

Inicialment, abans de comenar el treball, estava plena de preguntes, com: per qu els
rellotges de Sol no donen lhora real? Com funciona un rellotge de Sol? Aquest treball m'ha
perms respondre aquestes preguntes.

En primer lloc he descobert que hi ha tres tipus dhora: hora solar, hora civil i hora oficial:
Lhora que ens donen els rellotges de Sol s lhora solar, lhora civil s la divisi igual del dia
en vint-i-quatre hores, i per ltim lhora oficial s la que regeix cada zona determinada.
Aquest primer punt mha servit per desmentir el que la majoria de la gent creu. Moltes
persones creuen que per passar de lhora solar a lhora oficial, lnic que sha de tenir en
compte s la correcci respecte el fus horari i respecte les estacions. Amb aquest treball he
vist que no era aix, ja que shan de tenir en compte dues altres correccions.

El procs de comprensi de la histria dels rellotges de Sol ha sigut la part ms fcil de

comprendre. Tot i aix, no ha deixat de ser sorprenent el fet que la seva histria es remunti
tan lluny dels nostres dies, i per tant que tinguin tanta histria.

Al llarg de la realitzaci daquest treball, mhe adonat que la poca idea que tenia jo dels
rellotges de Sol era una idea molt superficial. Aix mha fet veure que per portar a terme la
construcci dun rellotge de Sol, tal i com jo he fet, s necessari lassessorament dun expert
o unes instruccions que texpliquin el procediment amb precisi, i a ms shan de tenir uns
coneixements previs, ja que s un procs molt ms complex del que em pensava.

Per ltim, anar a visitar diferents rellotges de Sol situats en poblacions properes mha fet
veure que, a part que molts daquests rellotges passen desapercebuts, molts dells tenen una
complexitat i originalitat que els fa mereixedors de ser explicats.

Amb aquest treball he vist que, tot i que els rellotges mecnics avui en dia han passat a tenir
una utilitat superior als rellotges de Sol, s grcies a un grup de gent que ha mantingut viva
la construcci d'aquests rellotges que actualment podem conixer aquest mn tan especial.

33
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

7.1. BIBLIOGRAFIA
PALAU, Miquel. Rellotges de Sol. Histria i l'art de construir-los (primer tractat de
gnomnica en catal)

MARTN-ARTAJO, Javier. Relojes de Segovia. El suave paso del tiempo. Segovia:

Caja Segovia, Obra Social y Cultural: 2007

SOCIETAT CATALANA DE GNOMNICA. Rellotges de Sol de Catalunya. Un

patrimoni per descobrir.

SOLER GAY, Rafael. Diseo y construccin de relojes de sol. Mtodos grficos

y analticos. Madrid: 1989

VICENTE PREZ ORTIZ, Juan. La medicin del tiempo y los relojes de sol.
2006

7.2. WEBGRAFIA
http://astroelda.com/index.php/grupos-de-trabajo/astronomia-de-posicion (mar 2016)

https://prezi.com/pblfgu-ubdjo/proyeccion-acimutal-polar/ (abril 2016)

https://explorable.com/es/reloj-de-sol (mar 2016)

http://www.chivuco.com/2012/11/reloj-de-sol.html (abril 2016)

http://www.sundials.co.uk/ecuasp.htm (octubre 2016)

http://www.diasolar.es/material/reloj_de_sol.pdf (octubre 2016)

http://www.uco.es/geometria/documentos/MedidaTiempoSenovilla.pdf (setembre 2016)

http://www.xtec.cat/~aferrer1/m1/ (agost 2016)

https://relojesdesol.wordpress.com/tiposrelojes/ ( setembre 2016)

http://www.bernisol.com/Menu/tiposderelojesdesol.htm (setembre 2016)

http://www.gnomonica.cat/index.php (novembre 2016)

34
http://quecomoquien.republica.com/astrofisica/como-funciona-un-reloj-de-sol.html
(maig 2016)

http://www.antiquus.es/p-86/Rincon-de-la-Sabiduria/Reloj-de-sol-Historia-y-uso
(octubre 2016)

http://edadcelestial.blogspot.com.es/2010_12_01_archive.html (abril 2016)

http://elbaixmontseny.blog.cat/2008/10/04/jaume-salichs-descobreix-l-univers-dels-
rellotges-de-sol-a-la-masia-de-can-figueres-de-gualba/ (setembre 2016)

http://www.elsolieltemps.com/index2.php?idioma=catala (octubre 2016)

http://www.cienciahoy.org.ar/ch/hoy130/cienciaenelaula.pdf (octubre 2016)

http://rsolae.blogspot.com.es/2011/01/placa-de-les-hores-vilafant.html (octubre 2016)

http://www.ara.cat/premium/ciencia/rellotges-sol-marquen-temps-
verdader_0_976702355.html (octubre 2016)

http://www.profesorenlinea.cl/mediosocial/RelojSolTipos.htm (octubre 2016)

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica3/solar/tiempo/tiempo.html (octubre 2016)

http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/protocol_prim
/rellotgesol.pdf (novembre 2016)

http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/144180/195978
(novembre 2016)

http://cicles2007.balearsfaciencia.org/front/fitxa.php?itemId=7 (novembre 2016)

http://www.astrofisicayfisica.com/2010/12/el-analema.html (setembre 2016)

http://web.archive.org/web/20050226162916/http://sabc.natura.com.mx/diccuz.htm
(novembre 2016)

http://elsoldelera.blogspot.com.es/ (agost 2016)

http://www.amicsjbb.org/catal%C3%A0/les-nostres-activitats/camp-de-treball-d-estiu/
(juliol 2016)

35