CAM A JAP: CONEIXEMENT A

PARTIR DE LENTRETENIMENT

NOM: Quim Lloret Ventura

CURS/GRUP: 2n de Batxillerat, grup B

TUTOR: Jaume Romero

DATA DE LLIURAMENT: 15 de desembre del 2016

NDEX

1. INTRODUCCI ......................................................................................................................... 3
2. OBJECTIUS ................................................................................................................................. 4
3. METODOLOGIA....................................................................................................................... 5
4. UNA APROXIMACI A LA CULTURA NIPONA ........................................................... 6
4.1 ELS RONIN ........................................................................................................................... 6
4.1.1 Concepci, diferenciaci i llibertat romntica ............................................................. 6
4.1.2 Miyamoto Musashi....................................................................................................... 7
4.1.3 El codi tic dels ronin, el bushido ............................................................................... 13
4.1.4 La mala imatge del bushido ........................................................................................ 18
4.2 BUDISME ZEN .................................................................................................................... 19
4.2.1 Definici, origen i evoluci ......................................................................................... 19
4.2.2 Doctrina ...................................................................................................................... 20
4.2.3 Art zen ........................................................................................................................ 23
6. ANLISI DE LES FONTS ..................................................................................................... 26
6.1 Vagabond .......................................................................................................................... 31
6.2 Zatoichi .............................................................................................................................. 33
6.3 Anlisi: Zen, bushido i ronin............................................................................................... 35
6.3.2 Budisme zen a les fonts .............................................................................................. 35
6.3.3 Bushido a les fonts...................................................................................................... 40
6.3.4 Ronin a les fonts ......................................................................................................... 46
7. CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 49
8. FONTS DINFORMACI ...................................................................................................... 50
1. INTRODUCCI

Els patrons culturals duna regi poden ser molt difcils dentendre si no sha tingut un
contacte directe amb la cultura en concret. s per aix que moltes vegades (normalment a
la vida quotidiana) ens formulem preguntes relacionades amb cultures llunyanes amb afany
desbrinar els motius daquests comportaments socials. Prenent lexemple del consum de
carn de gat i de gos al Vietnam, nosaltres els occidentals no entenem els motius daquest
consum ja que per a nosaltres no s lhabitual.

La qesti s: podem arribar a entendre i conixer aquests patrons culturals, aquesta cultura
llunyana, sense tenir un contacte directe amb aquesta? Hi ha alternatives a viatjar que et
facilitin la immersi a les cultures llunyanes?

Aquest treball intentar respondre aix, i per fer-ho utilitzar com a vctima la cultura
japonesa. Per tant, ens preguntarem: quines podrien ser les vies alternatives per a
lassoliment de laprenentatge de la cultura japonesa si un no pot establir contacte directe
amb Jap?

Jap s un pas amb una cultura molt rica en histria, mitologia, tradici, religi i
pensament, i una gran influncia cap a la resta dels pasos mundials, amb una economia
fortssima fruit de les grans exportacions comercials.

Si el que no es pot s anar a Jap, ens haurem de conformar amb el que arribi dall, s a
dir, les seves exportacions. Aquest pas oriental s un pilar en el mn de lentreteniment
mundial. Ja siguin videojocs, novelles o mangas1, aquestes sn exportades a tot el mn, s a
dir, tenim accs a lentreteniment nip. A ms, la japonesa s una cultura que agrada molt i
que per tant no noms sen fa referncia a les exportacions del propi pas, sin que a les de
la resta del mn tamb se nhi poden trobar.

Bona part daquestes formes dentreteniment estan impregnades dels ideals i de la cultura
japonesa, tot i que no totes les representacions ho estan estrictament.

Amb tot aix esmentat, aqu la meva hiptesi: s possible aprendre una cultura llunyana a
partir dels mitjans dentreteniment que ens arriben.

1
Cmics dorigen japons

3
He decidit fer una anlisi de lentreteniment que ens arriba a Occident sobre la cultura
nipona principalment per dos motius:

1- Com a abdut per la cultura nipona, mhe adonat que hi ha coses que no entenc
del tot sobre aquesta cultura i que magradaria esbrinar de qu es tracten.

2- He pensat que en comptes de buscar-ho a Internet directament, podria ser

interessant si a partir de les formes dentreteniment (de les quals en tinc un fcil i
abundant accs) pogus deduir i acabar de comprendre els aspectes dubtosos i fins i
tot aprendre coses noves sobre la cultura. A ms, una cosa s llegir-ho i una altra
ser-ne testimoni dexemples.

2. OBJECTIUS

Quan hagi acabat aquest projecte, espero saber si anava ben encaminat amb la meva
hiptesi o no. s a dir, saber si realment es pot aprendre sobre la cultura nipona tant sols
mitjanant formes dentreteniment.

A ms, espero que tot el procs de recerca i realitzaci del treball em serveixi per madurar i
guanyar experincia, que em ser til per fer front a futurs projectes.

Un tercer objectiu seria que els lectors daquest treball entenguin i segueixin les meves
explicacions, i que mantinguin fresc linters al llarg del treball.

4
3. METODOLOGIA

Per saber si la meva hiptesi s correcta o no, i per tant, portar endavant el cos del treball,
seguir els segents mtodes:

Realitzar una investigaci descriptiva, s a dir, recollir informaci, la ordenar i la

relacionar amb aspectes prviament exposats per tal de treuren conclusions.

He pogut apreciar que la cultura japonesa s massa mplia com per agrupar-la a un sol
treball. Al principi tenia pensat de parlar sobre la mitologia i sobre la histria i tot el que
comporta (centrant-me en lpoca feudal dels samurais). He decidit descartar a mitologia,
veient que el treball es faria massa extens i per tant limitar-me als aspectes histrics de la
cultura nipona, s a dir, als ronin, al bushido i al budisme zen.

A la part prctica, analitzar aquestes formes dentreteniment. He seleccionat el manga

Vagabond i la pellcula Zatoichi.

Per entendre aquests elements que vagin apareixent i poder-ne treure conclusions, abans
necessitem una base de coneixement per arribar a entendre i saber relacionar tots aquests
tpics que vagin sorgint.

De fer-nos assolir aquest coneixement previ se nencarregar la part terica del treball, que
amb el suport de principalment tres obres literries (Go-rin no sho2, Hagakure, Dokkodo) entre
altres fonts ens ajudar a entendre ms b el mn dels samurais, el seu pensament i la seves
creences.

2
Obra literria de Miyamoto Musashi, on explica com ha de ser un bon samurai

5
4. UNA APROXIMACI A LA CULTURA NIPONA

4.1 ELS RONIN

4.1.1 Concepci, diferenciaci i llibertat romntica

Un ronin (literalment "home onada" un home errant com una onada en el mar) era un
samurai sense amo durant el perode feudal al Jap. Com que un dels valors dels samurais
s la lleialtat, al quedar-se sense amo, no podien exercir aquest valor i per tant es
deshonraven, fet que acabava amb el sucidi. Tamb eren deshonrats si lamo queia
polticament

El fet s, que no tots els samurais deshonrats seguien el mateix cam indicat pel bushido. Si
b molts samurais que queien a la categoria de ronin seguien el seu codi fins el final i es feien
el harakiri, uns altres preferien viure com a guerrers errants, fent-se contractar per a qui
no fossin nobles. Aquest ltim grup de ronin, no s que deixs de banda tot el seu
pensament tic propi del bushido, sin que el valor de la lleialtat no el van seguir fins el final.

En aquest treball estudiarem aquest segon grup, ja que del primer, al sucidar-se, no en
podem saber gran cosa. Tamb, perqu els ronin com a guerrers errants son els que ens han
arribat ms a occident i s el primer que solem pensar quan surt el tema dels ronin.

Fins al dia davui, la figura del ronin est ens ensenya una llibertat romntica. Els nobles,
indignats pel fet de que no es sucidaven, volien fer creure (i ho van aconseguir) que els
ronin eren uns deshonrats ja que eren uns apartats de tota la vida social. No s que
estiguessin apartats, sin que eren uns amants de la llibertat.

Avui en dia a Jap, la figura del ronin com a esperit amant de la llibertat t una importncia
comparable a Occident a la figura del guerrer germnic que lluita sempre per la llibertat.
Daquests arquetips culturals, per sen parlar ms endavant.

6
4.1.2 Miyamoto Musashi

El ronin ms fams de tots els temps, i que va decidir seguir el segon cam (guerrer errant)
va ser Miyamoto Musashi.

De la vida de Miyamoto Musashi, no sen sap gran cosa. El que explica ell al seu llibre
Gorin-no-sho (El Llibre dels cinc anells) constitueix la principal font dinformaci histrica.

Shinmen Musashi No Kami Fujiwara No Genshin (1582-1645), ms conegut com a

Miyamoto Musashi, va ser un clebre ronin, mestre desgrima, artista callgraf i pintor. Va
nixer a la poblaci de Miyamoto, a la provncia de Mimasaka.

Tres fets que marcaran i determinaran el seu trajecte vital:

1. A causa de la mort de la seva mare, Musashi va ser adoptat pel seu oncle Dorin, un
monje. Aquest va ser el fet que va desencadenar linters del futur mestre espadatx
pel budisme i les seves arts.
2. Als 13 anys, Musashi va emprendre el seu primer combat a mort contra Harima
Kihei, un deixeble de lescola Shint-ry. Neix el seu esperit lluitador.
3. Als 16 anys, va formar part a la famosa i cruel batalla de Sekigahara3, on ell formar
part de lexrcit de lOest (bndol perdedor). Desprs de la batalla, decideix
emprendre un viatge per Jap per perfeccionar la seva tcnica de lluita. Es
converteix en ronin.

Musashi, s reconegut tamb amb el sobrenom de linvicte. El fet s, que al llarg de la

seva vida, va participar en nombrosos duels i va desafiar a les escoles desgrima que trobava
mentre vagabundejava.

La taula segent representa els duels ms destacats de Miyamoto Musashi des de que va
decidir emprendre el cam de perfeccionament.

3
Cruent batalla civil de la histria del Jap que va tenir lloc el 21 doctubre del 1600 a Sekigahara

7
Localitat Oponent Resultat
Kyoto, temple Rendaiji (1) Yoshioka Seijuro Guanyador
Kyoto, temple Sanjusangen-do Yoshioka Denshichiro Guanyador
(1)
Kyoto, temple Ichijoji (1) Yoshioka Matashichiro Guanyador
Nara, temple Hozoin (2) Nichinen-shu Guanyador
Iga (3) Shishido Baiken Guanyador
Edo (4) Adeptes de Yagyu Guanyador
Edo (5) Muso Gonnosuke Guanyador
Illa de Ganryujima de Sasaki Kojiro Guanyador
Funashima (6)

I aquest mapa, el lloc a on es van dur a terme els seus famosos duels:

Mapa poltic de Jap de lpoca.

8
No va ser fins que va tenir 57 anys que va comenar a estudiar amb deteniment les arts del
zen: calligrafia, pintura, escultura i cerimnia del te. Lany segent, cau malalt i pateix
neurlgies.

Va ser quan tenia 59 anys que es va installar a la gruta Reigando4, on passa els seus dos
ltims anys de la seva vida. Durant aquest temps escriu el fams Gorin-no-sho i una setmana
abans de morir escriu el Dokkodo.

La vida de Musashi reflexa, crec jo, la recerca d'un objectiu, fixar-se una meta i perseguir-la
ms enll dels contratemps i dificultats. A tenir conviccions i defensar-les. A acumular
experincia durant el nostre aprenentatge a la vida, potenciant el bo sense oblidar els errors,
per no tornar a cometre'ls.

Del fams ronin hi ha una gran varietat de mites i llegendes:

-Musashi mai es banyava, per por de ser atrapat sense les seves espases.

-S'ha dit que Musashi noms usava una wakizashi i una katana. En realitat ell solia utilitzar
un bokken i un kodachi.

Segons expliquen les histries, un bon dia va entrar un rodamn amb dues espases de gran qualitat en
una taverna demanant menjar. El subjecte feia pudor i al voltant seu voleiaven 3 mosques atretes per la
mala olor que acomiadava. En veurel assegut en una taula, menjant, dos vens del poble van comenar a
parlar sobre aquell personatge, preguntant-se a qui hauria robat aquells acers, tot tractant-lo de lladre,
quan, en un moment donat i sense dir res, el vagabund va alar els seus palets en tres suaus i gils
moviments fent caure a les tres mosques sobre la taula desprs d'haver-les atrapat amb els mateixos. Tots
dos vens van fugir de la taverna espaordits, doncs, sens dubte, aquest era
Miyamoto Musashi.

Miyamoto Musashi matant un gegant.

Kuniyoshi (1797-1861), Utagawa, Jap

4
Cova situada a loest de Kumamoto, Jap.

9
Aquestes sn les armes anteriorment esmentades i que eren les ms utilitzades per la
societat i sobretot els samurais durant lpoca feudal japonesa:

Katana: Actualment s considerada com a lnima del samurai, tot i que no sempre era
utilitzada per aquests. Lorigen daquesta arma pot arribar a cridar latenci. Durant la
dinastia Song xinesa, a Xina es va introduir una espasa anomenada "El desbudellador de
cavalls" (). Aquest nom es deu a la seva antiga utilitat: desbudellar els cavalls de la
cavalleria quan entraven en envestida. Ms endavant es va establir com a katana japonesa.
Ls ms freqent de la katana era el de tallar. Sembla obvi, per cal saber que les katanes
tenen una fulla extremadament afilada i poden mutilar les extremitats duna persona sense
quasi immutar-se. Eren usades en situacions amb espai obert, ja que requereixen unes
maniobres dmplia extensi (la seva llargada s dun metre aproximadament).

Katana exposada, juntament amb la seva baina.

Wakizashi: s semblant a la katana, per amb una longitud ms curta. Al ser ms curta i
manejable, era ms indicada per a la defensa en espais tancats. Els samurais solien tenir a la
vegada una katana i un wakizashi, i en feien servir una o una altra depenent de la situaci.

El wakizashi fins i tot va ser utilitzat pels ninges5.

5
Grup de mercenaris especialitzats en lassassinat, lespionatge i el sabotatge

10
Bokken: sn sabres de fusta duna longitud similar a la de la katana. Els bokken van ser molt
utilitzats en els dojos6 com a eina dentrenament. Miyamoto Musashi, durant els seus viatges
per Jap, utilitzava normalment un bokken com a arma en els duels.

Bokken

Miyamoto Musashi entrenant amb dos

bokken.

Kodachi: s un sabre de mida ms petita que una katana i semblant a un wakizashi.

Normalment sn dacer, per tamb nhi ha de fusta. Sempleaven amb la mateixa finalitat
que un wakizashi.

Kodachi de fusta

6
Espai dedicat a lensenyament i prctica darts marcials

11
Arribats a aquest punt dexplicaci, s possible que la majoria dels lectors shagin adonat o
hagin pensat que aquesta figura del guerrer errant que viatja pel mn amb ideals de llibertat
ja els hi sonava. Aquesta memria vostra no s errnia, ja que aquesta figura es tracta duna
invariant cultural, s a dir, s present a moltes cultures.

s veritat, per, que no apareix de la mateixa manera ni forma a les diferents cultures.

Per exemple, a la cultura espanyola, un exemple s el Don Quijote de la Mancha, escrit per
Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha ens narra les crniques dAlonso Quijano,
embogit de tant llegir obres de cavalleries, tot convertint-se en un cavaller. Amb la
companyia de Sancho Panza iniciar un recorregut pels terrenys espanyols.

La frase segent ens permetr veure millor aquest guerrer errant al personatge de Don
Quijote:

En efecto, rematado ya su juicio, vino a dar en el ms extrao pensamiento que jams dio loco en el
mundo, y fue que le pareci convenible y necesario, as para el aumento de su honra como para el servicio de
su repblica, hacerse caballero andante.. .

Fragment de Don Quijote de la Mancha (captol I).

A la lesquerra Quijote de la Mancha amb Sancho Panza. A lesquerra, Miyamoto Musashi

de Vagabond.

Si comparem Vagabond amb Don Quijote, sn evidents les diferncies tant histriques com
de contingut i personatges. Hi ha una cosa, per, que no varia: aquest idea de guerrer o
cavaller que abandona la vida normal per tal de lluitar per una llibertat i per la seva honra.

12
4.1.3 El codi tic dels ronin, el bushido

El bushido (cam del guerrer), s un codi tic molt estricte seguit pels samurais des del
naixement fins a la seva mort. Es coneix que aquest codi tic est format per set virtuts:
rectitud, coratge, benevolncia, respecte, honestedat, honor i lleialtat. Per un seguidor del
bushido, la mancana duna daquestes virtuts significava una deshonra total que noms es
podia compensar amb el harakiri (sucidi). Aquest bushido que coneixem a lactualitat, per,
no s ms que un codi tic maquillat, distant de loriginal codi del guerrer. Si ens hi fixem
una mica, tots els valors del bushido sn ideals, s a dir, seria una utopia que alg els compls
tots a la vegada. El fet s, que el bushido ha anat evolucionant al llarg del temps.

A lera Meiji, quan Jap comenava a obrir les portes als estrangers, necessitaven un codi
tic que no soposs a la tica doccident, i s per aix que la van reformar. Volien que els
occidentals entenguessin aquestes normes que serien molt difcils dentendre si shaguessin
deixat intactes, ja que eren idees feudalistes.

Aquesta idea actual de guerrers bondadosos no era gents present als inicis del bushido. Ser
un bushi7 no era ni recte ni honorable. Per exemple, Todo Takora (Daimyo) va dir: Un
guerrer que no ha canviat set vegades de senyor no s un bon bushi. Aix contrasta
clarament amb la virtut de la lleialtat. Tamb sn un exemple les paraules de Asakura Soteki
(samurai de finals del perode Sengoku8): Encara que et diguin gos, encara que et diguin
bstia, tot val per guanyar. Aqu es reflexa la idea gents honorable de guanyar a qualsevol
preu. Aix eren els primers bushis: pragmtics, materialistes i oportunistes, idees oposades al
bushido actual. s veritat, per, que els ronin eren ms prxims a aquests ideals actuals del
bushido, ja que al no haver de complir amb obligacions servicials, ja no tenien aquest
pensament derivat de la pressi senyorial i del benefici propi.

Aix doncs, aquest bushido actual constitut per les set virtuts anteriorment mencionades, s
el que ens ha arribat a occident.

Existeixen dues obres literries on hi ha exposades les bases daquest codi tic. Aquestes
obres sn el Hagakure i el Dokkodo.

7
Fidel seguidor del codi tic del bushido
8
Perode molt llarg de la guerra civil de la histria del Jap

13
El Hagakure s una obra literria escrita pel samurai Yamamoto Tsunetomo (1659-1719)
durant la darrera etapa de la seva vida. Aquesta obra descriu les regles del bushido amb una
intencionalitat pedaggica.

Lobra comena amb la definici de bushido:

Bushido es la aceptacin total de la vida, vivir incluso cuando ya no tenemos deseos de vivir. Esto se logra
sabiendo morir en cada instante de nuestra vida

En tota lobra, les virtuts del bushido queden exemplificades i/o esmentades directament per
lautor o per altres samurais (els fragments del Hagakure que apareixeran durant el treball
sn una tria). La rectitud, la desglossa en perseverana i determinaci. En el captol
Entrenamiento, es fa referncia a la perseverana:

Yagyu, el maestro de la Va del Sable, que enseaba al Shogun Tokugawa, deca: "Yo no s cmo
superar a los otros. Todo lo que s es cmo superarme a m mismo". El se deca: "Hoy, yo soy mejor que
ayer, maana todava ser superior". Un verdadero Samurai consagra todo su tiempo al perfeccionamiento
de s mismo. Es por ello que el entrenamiento es un proceso sin fin.

En el captol Determinacin, en canvi, ens parla lgicament de la determinaci, tot dient:

Cualquiera que sea la meta, nada es imposible de hacer cuando uno est determinado. Se puede entonces
remover cielo y tierra segn convenga.

Una segona virtut, i per cert molt esmentada en aquesta obra s el coratge. Si anem al
captol La actitud durante la tormenta, podem veure una sntesi del coratge segons Yamamoto
Tsunetomo:

Existe lo que se llama la actitud durante la tormenta. Cuando uno es sorprendido por una repentina
tormenta, se puede o bien correr lo ms aprisa posible o bien colocarse rpidamente bajo los aleros de las
casas que bordean el camino. De todos modos nos mojaremos. Si uno ya estuviera preparado mentalmente a
la idea de estar mojado, se estara a fin de cuentas muy poco contrariado con la llegada de la lluvia. Se
puede aplicar este principio con provecho en todas las situaciones.

14
Segueix parlant del coratge en el captol El Mundo es sueo, on ens lesmenta amb la mort:

La muerte siempre parece lejana. Acaso no es esto una vista engaosa y futil? No es una ilusin, un
sueo? No se deberan ver las cosas de una manera que nos indujera a la negligencia. Se debera ser valiente
y actuar rpidamente ya que la muerte vendr tarde o temprano a golpear nuestra puerta.

Continuant amb la virtut del coratge, en el captol Cuando el agua sube..., tamb en fa
referncia:

Existe un proverbio que reza: "Cuando el agua sube, el barco tambin." En otras palabras, frente a las
dificultades, las facultades se agudizan. Es cierto que los hombres valientes cultivan seriamente sus talentos
cuando las dificultades con las que estn enfrentados son importantes. Es un error imperdonable dejarse
abatir por las dificultades.

Per ltim, i que resumeix la visi del coratge en el bushido, apareixen el captol Valenta les
segents paraules:

Los jvenes deben esforzarse en aumentar siempre su determinacin y su valenta. Esto slo podr hacerse
cuando la valenta est enraizada en el corazn. Cuando el sable est roto, hay que atacar con las manos.
Cuando las manos estn amputadas, hay que servirse de los hombros. Cuando los hombros estn cortados,
hay que morder el cuello de diez o hasta de quince enemigos. Esto es realmente valenta.

Passem del coratge a la benevolncia. Daquesta sen parla poc al Hagakure. De les poques
intervencions en destaco la del captol Errores:

Mirando con el ojo de la compasin, no hay nadie que no merezca ser amado. El que ha pecado debe
despertar todava ms nuestra piedad. No hay lmite para la anchura y profundidad de nuestro corazn.

Seguim amb lhonor, el qual sempre est lligat amb la mort, com veiem al captol
Entrenamiento, on es diu el segent:

15
 Es seguro que un Samurai que no est preparado para morir, morir de una muerte poco honorable. En
cambio, si consagra su vida a preparar su muerte, cmo podra tener un comportamiento despreciable? Uno
debera reflexionar seriamente al respecto y armonizar su conducta en consecuencia.

Per ltim, la virtut de la lleialtat. Si ens dirigim al captol Cmo ha de ser el Samuri, llegirem
aquestes paraules:

Un Samurai slo lo es verdaderamente en la medida que no tiene otro deseo que morir rpidamente -y de
volverse puro espritu- ofreciendo su vida a su amo, en la medida donde su preocupacin constante es el
bienestar de su Daimyo, al que rinde cuentas continuamente, sin cesar, de la manera mediante la cual
resuelve los problemas para consolidar las estructuras del dominio. De este modo, Daimyo y servidores deben
estar determinados de la misma manera. Es indispensable que nadie, ni siquiera los dioses y los Budas,
puedan haceros desviar de la meta fijada.

El Dokkodo (tradut com el cam que sha de seguir sol), s una obra literria escrita per
Miyamoto Musashi pocs dies abans de la seva mort. En el Dokkodo, Musashi exposa vint-i-
un preceptes que ha de seguir un samurai per entrenar la seva autodisciplina i aix esdevenir
un bon samurai.

Manuscrit original del Dokkodo (Miyamoto Musashi, 1645)

16
Tal i com ho fa el Hagakure, en el Dokkodo tamb hi ha representades les virtuts del bushido.
En molts dels vint-i-un preceptes, es fa referncia a la rectitud, i s normal, ja que el
Dokkodo s una obra dedicada a la autodisciplina. Aix doncs, uns dels preceptes que volen
fer crixer la rectitud del lector, i que cal saber que aquests sn una tria dels 21 preceptes,
sn els segents:

2- No siento parcialidad por nadie ni nada.

3- Nunca intentar aprovechar ningn momento de facilidad.

7- De ningn modo envidio a otros por su buena suerte, o me quejo de la ma si es mala.

9- El resentimiento y las quejas no son adecuadas ni hacia m mismo ni hacia los dems.

10- Nunca sueo en sucumbir bajo el enamoramiento.

11- Gustos y aversiones, no tengo ninguno.

12- Sea como fuere el lugar donde vivo, jams tendr ninguna objecin en su contra.
15- Nunca acto siguiendo costumbres o supersticiones.

21- Nunca, ni por un momento, ni en cuerpo ni alma, me alejar del Camino.

Entre aquests preceptes, podem destacar el 7 i el 10, tot mostrant que sha de tenir un
autocontrol de les emocions. No a lenveja, a les queixes (com la queixa a el lloc on vius
esmentada al precepte 12) ni a lamor. La millor manera de no tenir aquestes emocions s
fer el que et diu el precepte 11: no tenir cap gust, per tampoc tenir una repulsi a la gent
que les t. Al precepte 15, solidifica encara ms aquest autocontrol, dient que els teus actes
no han destar influenciats per cap mena de superstici. Per ltim, al precepte 21, fa una
crida a la perseverana, dient que mai sallunyar del cam; mai deixar de banda els seus
pensaments i els seguir fins la mort en forma dactes.

Del coratge, en canvi, no en parla tant com al Hagakure. Preceptes com el 17 hi fan
referncia:

17
17- No temo que la muerte me encuentre en el Camino.

La virtut de lhonor tampoc resulta molt abundant al Dokkodo. Podem trobar el precepte 20

20- Prefiero dar mi vida que deshonrar mi buen nombre.

De respecte, en canvi, el precepte 19 ns un exemple:

19- Respeto a los Dioses y los Budas, pero nunca depender de ellos.

4.1.4 La mala imatge del bushido

La veritat s que el verdader significat del bushido no el tenim gaire ents i resulta lluny. Pot
semblar que en realitat s que som conscients del bushido ja que sabem qu signifiquen les
seves set virtuts, s a dir, ja sabem qu s el coratge, el respecte i lhonor, per exemple. Fins
i tot podrem pensar que s que en som conscients del terme perqu sabem com i quan hem
de ser fidels a algunes daquestes virtuts. Per exemple, sabem que quan el teu cap de feina
et fa una pregunta, tu has de respondre-li amb respecte; quan et fan preguntes de contingut
important no hauries de mentir, sin que has de ser honest; quan et trobes davant duna
situaci perillosa has de tenir coratge; etc.

La pregunta s, aquests ideals que tenim a la ment daquestes virtuts, els tenim
veritablement assolits dins la nostra forma de vida, o noms volem fer veure que els tenim
assolits quan ms ho necessitem? s a dir, sempre actuem davant del mn com si totes
aquestes virtuts formessin part de nosaltres, o noms quan necessitem una daquestes
virtuts, intentem exercir-la?

s natural pensar que lsser hum deixi de banda alguns principis davant de situacions
crtiques, o que canvi de pensament depenent de la situaci amb la que es troba. Aquest
ltim concepte, per, pot ser difcil dacceptar per moltes persones que creguin que podran
enfrontar totes les situacions mantenint sempre un Statu quo ferm i irrompible. Aquest,
18
per, s un dels problemes que t lsser hum, que moltes vegades es pensa que s un
sser superior a totes les coses.

Amb tot aix vull aclarir, que encara que aqu, en el mn occidental, pensem que tenim
compreses les idees del bushido, quedarem sorpresos en com les tenen els japonesos:

Els samurais i els ronin han deixat un llegat molt gran als actuals habitants de Jap. Aquests
ltims, no noms han aprs les gestes histriques dels seus avantpassats, sin que tamb
han heretat la seva manera de veure el mn, la seva tica, s a dir, el bushido. No em
refereixo a aquell oblidat i considerat menyspreable per molts historiadors, sin del bushido
evolucionat, la idea del bushido actual. s lgic pensar, que les tiques antigues es continun
respectant a la societat moderna. s tamb evident, que aquestes tiques no seran ni estaran
pensades per exercir-les en el mateix mbit, ja que el context antic de Jap i lactual no
sassemblen en quasi res.

Durant lpoca samurai, el bushido era dirigit i exercit pels guerrers armats amb katanes i
altres armes blanques i amb ambicions de grandesa. Ara en canvi, les virtuts del bushido (en
termes prctics) les podem trobar, per exemple, a les arts marcials, el qual seria el cas ms
proper.

El fet significatiu, per, i que marca la diferncia entre la manera dactuar dels japonesos i la
dels occidentals s, en resum, que pel fet de que els japonesos han heretat totes aquestes
tiques i codis morals que formen part del bushido i els occidentals no, noms ells saben el
veritable significat de ser un bushi, ja que noms ells tenen com a propis els valors daquest
codi tic. s a dir, que el seu bushido s molt ms profund, va ms enll de les virtuts. Per
ratificar aquestes hiptesis, far un anlisis del Hagakure i del Dokkodo.

4.2 BUDISME ZEN

4.2.1 Definici, origen i evoluci

El zen es una escola del budisme mahayana, una de les tres branques del principals del
budisme. El mahayana s la branca ms practicada del budisme, ocupant un 56% dels
budistes.

19
Siddhartha Gautama (566aC-486aC), que va viure a la ndia, va ser el fundador el budisme.
Era fill d'un governador i assegura que va conixer les penes del mn molt jove i per aix
va buscar una manera perqu l'home pugui evadir el sofriment i el dolor. Aix, va trobar les
Quatre Nobles Veritats i el Cam dels vuit passos, tractant de difondre aquelles mesures a la resta
de persones perqu aquestes puguin viure una vida sense sofriment ni penalitats.

El budisme zen, per es va desenvolupar a la Xina. Al principi era tan sols una adaptaci del
budisme indi, per ms endavant va anar evolucionant. All no es deia zen, sin chan.

Ms tard, el chan va arribar al Jap i se li va canviar el nom: ara es deia zen.

Quan parlem de zen en general, no es sol pensar especficament en Jap, sin en tot el que
comporta el budisme. La paraula zen ha adoptat lerroni significat de budisme per a molta
gent que no est acostumada a sentir parlar daquestes disciplines.

4.2.2 Doctrina

El budisme parteix de la conscincia del dolor inherent a l'existncia, del dolor de la frgil i
insatisfactria vida i tamb del dolor del cicle de les reencarnacions. L'univers s un
mecanisme de causa i efecte en el qual no hi ha du que gui, proveeixi o salvi. L'nic que
compta sn els actes, que deixen la seva marca en els ssers i condicionen el seu
desenvolupament. Els homes pateixen i fan patir perqu tenen idees inadequades de la vida
i la realitat. L'nica via de sortida d'aquesta ignorncia sn les Quatre nobles veritats:

1-La vida est plena de sofriment

2- La causa del sofriment s el desig

3-Extingir el desig fa cessar el sofriment

4-Per extingir el desig i la seva consegent sofriment, cal seguir el Cam dels vuit passos

Cam dels vuit passos:

1- Visi correcta: conixer i acceptar les Quatre nobles veritats

2- Aspiracions correctes: evitar desitjos similars a la crueltat, amargura o luxria.

20
3- Paraules correctes: dir res ms que la veritat; no insultar, no dir res en va.

4- Conducta correcta: portar una vida sense males intencions.

5- Vida correcta: tenir un ofici que no perjudiqui a altres ssers; no fer res vergonys.

6-Esfor correcte: sha de ser legal a lhora dassolir un objectiu; dedicar-se als fins
adequats.

7-Conscincia correcta: tenir una actitud observadora i contemplativa davant el mn,

aconseguir la tranquillitat

8-Concentraci correcta: mitjanant la meditaci, ordenar el nostre esperit, s a dir,

aconseguir la saviesa.

Quan un home es decideix a seguir el Cam, entra a formar part de la Sangha (Germanor)
com a monjo. Ajudat pels seus coreligionaris i per la compassi dels budes, s'esfora al
paramita, la disciplina d'ofrenes, moralitat i meditaci que sn el centre de la religi.
Finalment, s'intenta que sigui en la present- s'arriba a la illuminaci, la perfecta certesa de
les Quatre nobles veritats, de manera que en morir s'assoleix el nirvana o extinci, la superaci
absoluta del desig, del sofriment i de l'existncia mateixa.

Per dur a terme el cam dels vuit passos i concretament lltim pas, el budisme zen proposa
dues practiques que hauran de realitzar els monjos: el Zazen i el Koan.

El Zazen s un tipus de meditaci de les escoles budistes japoneses que es tracta de

practicar la clssica postura del buda assentat en posici de lotus.

Aquesta prctica no s noms una tcnica de meditaci, s una de les prctiques ms

conegudes a Occident del Zen. La difusi d'aquesta forma de Zen a Europa sol atribuir-se al
japons Taisen Deshimaru9.

El mestre Deshimaru ens ha deixat nombroses frases com aquesta:

En el zen, como en las artes marciales, el entrenamiento cuenta mucho. Cunto tiempo hay que
entrenarse? Muchas gentes me han preguntado: Durante cuantos aos tengo que hacer zazen?. Yo
respondo: hasta la muerte.

9
Difunt mestre del budisme zen japons (1914-1982)

21
 Taisen Mokudo Deshimaru realitzant la posici del lotus
mentre practica Zazen

Els koan, eren uns problemes que el mestre planteja al deixeble. Moltes vegades el koan
sembla un problema absurd, illgic o banal. Per resoldre'l el deixeble ha dabandonar el
pensament racional i augmentar el seu nivell de conscincia per endevinar all que en
realitat li est preguntant el mestre, que va ms enll del sentit literal de les paraules.

Cal aclarir que els koan no sn endevinalles. El mestre que les planteja no busca una
resposta del deixeble, sin comprovar els seus progressos en la filosofia zen. Aix doncs, els
koan serveixen per obrir la teva conscincia i aix comprendre el zen.

Uns exemples de koans, i que serviran per aclarir el seu significat i objectiu:

Si totes les coses han de tornar a l'Un, on ha de tornar aquest U?

Tamb nhi de ms llargs que no es limiten a una simple pregunta. Un exemple seria el
segent koan:

La ment de pedra

Hogen, un mestre Zen xins, vivia sol en un petit temple al camp. Un dia, quatre monjos pelegrins van
arribar i li van demanar perms per fer un foc al pati per escalfar-se.

Mentre construen un foc, Hogen els va escoltar parlar sobre la subjectivitat i l'objectivitat. Se'ls un i va
dir: "Suposa que hi ha una pedra molt gran, la consideres que aquesta fora o dins de la teva ment?".

Un dels monjos li contesto: "Des del punt de vista del Budisme tot s una representaci mental, aix que jo
diria que aquesta dins de la meva ment."

22
"Has de sentir el teu cap molt pesat," observo Hogen, "si vas pel mn carregant amb una pedra com
aquesta en la teva ment."

4.2.3 Art zen

Del budisme zen en deriva un ampli ventall de tpics i activitats artstiques les quals la
majoria tenen tamb renom al mn occidental. El conjunt daquestes activitats
representacions culturals constitueixen lart zen. Algunes daquestes activitats sn les
segents:

Haikus: els haikus sn poemes breus de tres versos on la temtica principal sol ser la
naturalesa. A Catalunya shan adoptat amb fora. Un exemple de haiku catal s Les
formigues, de Joan Salvat-Papasseit:

Cam de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Un exemple de haiku japons seria el que va escriure Matsuo Basho entre 1644 i 1694:

Un camp de cot

com si la lluna

hagus florit.

Monument amb el poema de Matsuo Basho a Yokkaichi

23
Cerimnia del te: la cerimnia del te s una activitat cultural japonesa la qual es du a terme
una preparaci cerimonial del te verd matcha10. Aquesta activitat no es realitza a qualsevol
lloc. Hi ha un seguit de procediments i requisits essencials per a dur a terme una bona
cerimnia (posici corporal dels practicants, lloc de realitzaci, comportament, etc.). La
cerimnia del te tamb fa renom i sen sent a parlar al mn occidental.

Dones japoneses a la cerimnia del te

Bonsai: els bonsai no sn res ms que arbres normals i corrents que es mantenen petits en
podar-los-hi les branques i arrels, i mantenint-los dins dun volum redut de terra. Es poden
fer bonsais de quasi totes les varietats darbre.

Bonsai de cirerer

10
Varietat de te verd mlt especial per a la cerimnia del te

24
Origami: lorigami (aqu conegut com a papiroflxia) ha tingut un gran impacte a occident,
fent que fins i tot sensenyi a les escoles. Consisteix en convertir un paper en una figura
mitjanant plecs sobre el mateix paper.

Papallones de paper

Arts marcials: cal saber que no totes les arts marcials procedeixen de la cultura japonesa.
Uns exemples darts marcials que s procedeixen de Jap i que han arribat ms a occident
sn les segents:

-Judo: basat en estrangulacions, luxacions a les articulacions i projeccions, practicada com

un dels sistemes de combat ms efectiu del mn i tamb com a esport olmpic.

-Sumo: s un tipus de lluita lliure on dos lluitadors contrincants s'enfronten en una rea
circular.

25
-Karate: es caracteritza fonamentalment per l'ocupaci de cops de puny, bloquejos, puntades
de peu i el gir de maluc, on les diferents tcniques reben diversos noms, segons la zona del
cos a defensar o atacar.

6. ANLISI DE LES FONTS

Hi ha un gran nombre de referncies inspirades en Miyamoto Musashi i en altres clssics de

la cultura samurai. En faig una tria i les classifico en tres grups:

Representacions a la literatura:

-Usagi Yojimbo: es tracta dun cmic americ creat per Stan Sakai on el protagonista (un
conill blanc) decideix emprendre un viatge dautoaprenentatge com a ronin desprs de la
mort del seu senyor. El protagonista representa la figura de Miyamoto Musashi.

Portada del primer llibre dUsagi Yojimbo.

26
-Vagabond: es tracta dun manga creat per Takehiko Inoue, el mateix creador que la fams
Slam Dunk11. Vagabond segueix la vida de Takezo (Miyamoto Musashi) des de la batalla de
Sekigahara fins a les nombroses batalles del personatge histric, el seu desenvolupament
intellectual, etc.

Imatge a color que representa el duel entre Miyamoto

Musashi i Yoshioka Denshichiro.

-Yaiba: s un manga creat per Gosho Aoyama, que ens narra la histria de Yaiba Kurogane,
un nen petit que vol convertir-se en el millor samurai.

En aquest manga, Musashi no s representat com el protagonista, sin com a un ermita

guardi de lespasa del Du del Tro que ms tard entregar a Yaiba.

Imatge destinada a ser pster o representaci semblant. Apareix el protagonista empunyant lespasa
del Du del Tro.

-Samurai Champloo: s un manga creat per Shinichir Watanabe (al gui) i Masaru Gotsubo
(a lart). El manga ens narra els viatges de Fuu (una noia de 15 anys), de Jin (samurai errant)
i de Mugen (un vagabund) pel Jap feudal.

11
Manga de basquetbol

27
Portada del primer volum de Samurai Champloo, on apareix Jin, el samurai errant.

-47 Ronin: s una novella escrita per Tamenaga Shunsui que ens narra la famosa llegenda
dels 47 samurais que es van convertir en ronin a causa del seppukku12 que es va cometre el
seu daimo13. Aquests, idealitzen un pla per venjar el seu daimo, que consistia en assassinar a
Kira Yoshinaka. Esperen un any i mig per no cometre sospites. Un cop lhan assassinat es
van lliurar a la justcia i van ser obligats a cometre seppuku.

Portada de la novella 47 ronin, de Tamenaga Shunsui.

12
Sucidi consistent en obrir-se el ventre dun tall
13 Senyors feudals ms poderosos del Jap entre els segles XII i XIX

28
Representacions al cinema:

Shan fet nombroses pellcules sobre el llegendari samurai, per la majoria daten de mitjans
de segle XX. Les ms destacades sn les segents:

-Saga Miyamoto Musashi: consta de 5 pellcules on es narra la vida i crniques de Musashi.

-Ganryu-jima no ketto: Kojiro and Musashi: es centra en el fams duel entre Sasaki Kojiro i
Miyamoto Musashi a lilla de Ganryu-jima.

-Srie de televisi: Miyamoto Musashi, emesa lany 2014, ens narra el mateix de sempre, la
vida i batalles de Musashi.

-Zatoichi: pel:lcula escrita, dirigida i protagonitzada al 2003 per Takeshi Kitano on ens narra
el cam que segueix Zatoichi, un home cec que viu del que guanya fent massatges i jugant
els daus. Sota la seva aparena, per, shi amaga un mestre espadatx.

Portada de la pellcula Zatoichi (2003)

Representacions als videojocs:

De jocs tamb se nhan fet molts on apareix la figura del ronin, per els ms destacables sn
els segents:

-Ronin Blade (1999), on apareix com a forjador despases.

29
-Sengoku Basara (2005), on apareix com a personatge jugable.

Representaci de Miyamoto Musashi a Sengoku Basara

-Samurai Warriors 2 (2006), on tamb apareix com a personatge jugable.

Representaci de Miyamoto Musashi a Samurai Warriors 2

-League of Legends (2009-actualitat), on apareix la figura i personatge jugable de Yasuo

limperdonable, una clara referncia a Miyamoto Musashi.

Yasuo, representaci de Miyamoto Musashi a

League of Legends

30
A causa de la gran quantitat de representacions diferents que hi ha sobre el fams ronin, he
hagut de realitzar un procs de selecci, on he cregut que les fonts seleccionades serien les
ms riques a lhora danalitzar a Musashi Miyamoto, al seu pensament, context, etc. Les
representacions que he seleccionat sn el manga Vagabond, de Takehiko Inoue i la pellcula
Zatoichi, de Takeshi Kitano.

6.1 Vagabond

Els motius de lelecci de Vagabond com a material destudi sn:

Vagabond respecta fora fidelment tant la vida com les batalles i evoluci psicolgica de la
figura histrica de Miyamoto Musashi. Tamb, lart realista de Takehiko Inoue facilita la
comprensi i indueix a ladmiraci i per tant a ladmiraci i a lesfor de seguir llegint la
obra, fet que far que no es faci pesat. Per ltim, tinc un fcil accs al manga, s a dir, tinc
disponibles molts volums del manga Vagabond que em facilitaran la lectura i extracci de
vinyetes, fragments, frases, etc.

Takehiko Inoue, autor de Vagabond

Abans de comenar a analitzar Vagabond, far una ressenya breu del manga per introduir-
vos-el millor i aix facilitar una futura comprensi de conceptes:

Vagabond ens ambienta a l'poca feudal dels samurai. L'obra inicia amb Takezo,
protagonista de l'obra el qual desperta en un camp de batalla, la batalla de Sekigahara.
31
Aquest es troba amb el seu amic de la infncia Matahachi i els dos decideixen refugiar-se a
la casa de dues dones, a la llarga Takezo s abandonat pel seu fidel amic Matahachi i
desprs de gaireb perdre tot el que tenia, decideix canviar-se el nom a Miyamoto Musashi.
A partir d'aquest moment ell prendria el seu viatge a Kyoto per transformar-se en el que ell
diu "el samurai invencible sota el sol". Ms tard ens presenten un personatge vital: Kojiro,
el qual ser l'enemic per definici de Musashi.

Portada del captol 77 de Vagabond amb Musashi a la dreta i Matahachi a lesquerra

Sn evidents les diferncies entre la llegenda i el que narra lautor del manga. Aquesta
histria no pretn oferir al lector un fidel relat de la vida de Musashi Miyamoto, sin que
s'aparta lleugerament del mite, per oferir un costat ms realista del llegendari samurai. s
quan el protagonista s'adona que ha estat derrotat a la batalla de Sekigahara, quan decideix
emprendre el cam per convertir-se en el millor guerrer. A ms, el mangaka14 aprofita per
potenciar certs temes com l'amor en detriment d'altres, com l'entrenament a les muntanyes
amb Takuan, abans d'emprendre el cam de l'espasa. Aix s'allunya de la llegenda,
presentant-nos una histria molt ms creble.

El que s respecta s aquest cam cap a la perfecci tant tcnica com espiritual que decideix
emprendre Takezo. Un llarg viatge que aix es reflecteix en el manga (tinguem en compte
que l'obra abasta, de moment, 34 toms), on cada pensament, escena o detall part l'evoluci
del personatge. Segons avancem en l'obra, veiem un major refinament tant en la tcnica de
Musashi, com en la seva mentalitat. s grcies a aquests detalls on observem a un guerrer
molt ms hum.

14
Ofici de crear mangas

32
Tamb s grcies al dibuix hiperdetallat que ens ofereix Takehiko Inoue, el qual ens permet
assolir una ms fcil comprensi i admiraci. En aquest aspecte, el mangaka t dret a ser
elogiat.

Escena que representa la primera impressi que t Musashi al rebre la mirada de Yagyu
Sekisushai

6.2 Zatoichi

He escollit Zatoichi com a font danlisi ja que he cregut que s una pellcula que representa
molt b latmosfera que es vivia en els pobles japonesos de lpoca feudal.

Takeshi Kitano ha portat als cinemes aquesta pellcula, protagonitzant-la ell, tot realitzant
el paper de Zatoichi, un massatgista cec que li agrada jugar als daus, per que en realitat s
un mestre espadatx. Es veu envoltat en un conflicte entre dues geishas15 i uns clans, els
quals van assassinar la famlia Naruto deu anys enrere (familiars de les geishas). Zatoichi
haur de participar en nombroses batalles, la ms difcil contra el guardaespatlles del clan
enemic. Finalment, per, descobreix qui s el cap del clan enemic i lassassina.

15
Dones dedicades a les arts tradicionals japoneses

33
Takeshi Kitano, director i protagonista de Zatoichi

Desprs dhaver visualitzat la pellcula, mhe adonat que hi ha altres obres que shan
inspirat en la figura de Zatoichi o que aquesta pellcula es pot haver inspirat en altres obres
a lhora de representar personatges. Vegem-ne exemples:

El guardaespatlles de la pellcula, t un aspecte molt semblant al del Miyamoto Musashi de

Vagabond.

A lesquerra, el guardaespatlles de la pellcula Zatoichi. A la dreta, Miyamoto Musashi de

Vagabond

El personatge de Zatoichi ha inspirat a Eiichiro Oda, creador del manga One Piece16, a crear
el personatge Fujitora. s un almirall de la flota naval de la marina. s cec, juga als daus,
porta sandlies, t un aspecte fsic semblant al de Zatoichi, tamb s un mestre espadatx i
la espasa s igual que la de Zatoichi.

16
Manga de pirates creat al 1997 i publicat per primer cop a la Shonen Jump, revista de mangas japonesa

34
A lesquerra, personatge de Zatoichi. A la dreta, Fujitora, personatge de One Piece.

6.3 Anlisi: Zen, bushido i ronin

6.3.2 Budisme zen a les fonts

El zen a Vagabond, s un aspecte que va de menys a ms. Va agafant fora a mesura que
Musashi es va enfrontant amb als altres personatges. Veurem que el zen ser un gran factor
del desenvolupament espiritual de lespadatx. Amb figures com Takuan, Inei o Shishido
Baiken entre daltres, Musashi es crear dubtes i reflexions (a dins seu) que ms tard seran
la matria prima dels seus actes i manera de veure el mn. Veiem-ne alguns casos:

Abans de tot magradaria aclarir que la lectura dels mangas s diferent a la de la resta de
cmics. Els mangas es llegeixen de dreta a esquerra.

S consciente de t mismo. Yacptate a t como eres. Por ah debes comenzar tu entrenamiento17

17 Takuan: veure TAKEHIKO (2003) Volum 2 pg 24

35
Takuan despedint-se de Musashi

Aqu Takuan sembla que estigui explicant quin s el primer pas del Cam dels vuit passos.
Aquest primer pas ens deia que hem de tenir una visi correcta, que hem dacceptar les
veritats del mn. Un cop has acceptat aquestes veritats, podrs comenar el cam. Takuan
es refereix a que quan Takezo saccepti a ell mateix, podr comenar de deb el cam de
lespasa, per per poder comenar-lo, ha de realitzar aquest primer imprescindible pas.

Vive y soporta las sombras, y la luz aparecer en tu camino18

Aquesta segona aportaci del monjo Takuan fa referncia al segon i quart pas del mateix
cam anterior. El segon i quart pas ens diuen que hem de portar una vida sense males
intencions i que per tant hem devitar sentiments negatius o perjudicials pels altres ssers.
Takuan es refereix a sombras com a les dificultats de la vida. Si les aguantes i no et
desvies del cam, s a dir, si no tindueixes en pensaments negatius que acabaran construint
una mala conducta, anirs ben encaminat i et passaran coses bones.

Preocupndote por una simple hoja...No podrs ver el rbol. Preocupndote por un simple rbol... Te
pierdes todo el bosque19

18 Takuan: veure TAKEHIKO (2003) Volum 4, pg 95

19 Ibid, pg 82

36
Takuan donant-li llions a Musashi

Takuan continua amb lensenyament del Cam dels vuit passos a Musashi. El pas set s el que
vol exemplificar. Aquest ens diu que hem de tenir una actitud contemplativa i observadora
davant del mn, una visi de la totalitat de lunivers, per tal dassolir la tranquillitat
espiritual. Aquest exemple explica molt b el significat daquest pas. Takuan juga amb
Musashi i utilitza la figura del bosc per fer-li entendre al ronin aquest imprescindible pas.

Primer dileg entre Inei de Hozoin i Miyamoto Musashi, on resumidament Inei li diu a
Musashi que t una set de sang molt gran, i que s precisament aquesta set de sang la que fa
convertir a les altres persones en enemigues teves.

Inei de Hozoin parlant amb Musashi

37
A Zatoichi tamb hi ha una referncia a la set de sang. En el primer dileg entre el
guardaespatlles i Zatoichi, aquest ltim li diu husted huele a sangre.

Mientras se est atravesando el mar uno no puede saber su extensin20

Aqu, Inei de Hozoin vol explicar-li a musashi que el cam sha de fer sense presses, no has
de voler arribar al final sense passar per tots els passos necessaris. Has de fer un cam ben
fet.

Mi espada es una con el cielo y la tierra. Por eso mismo no me hace falta una espada 21

Mestre de Inei i Yagyu

En aquesta escena, sembla que el mestre ha aconseguit ordenar el seu esperit. Desprn un
gran aura de superioritat i saviesa. Podrem dir que ha complert el cam. Ha arribat al vuit i
ltim pas, ha assolit la concentraci correcta.

Hi ha ms escenes de Vagabond on per exemple Yagyu Sekisushai tamb demostra tenir un

esperit ordenat i tranquil amb una aires de superioritat. Musashi aconsegueix entrar a casa
den Yagyu mentre aquest est dormint. Quan intenta tallar-lo amb la katana, en Yagyu es
para la fulla amb un rascador desquena (encara est dormint).

20
Inei: veure TAKEHIKO (2003) Volum 5, pg 75
21 Ibid, Volum 6, pg 121

38
Yagyu, tot dormint, per a la vegada aturant la katana de Musashi amb un rascador

A Zatoichi apareix una escena semblant a aquesta, on Zatoichi es para la fulla de la katana
dun home que intentava atacar-lo per sorpresa.

Tamb podem trobar-hi aspectes ms prctics del budisme zen. Vegem quins:

Del deixeble de Inei Hozoin, Inshun, podem observar la famosa posici del lotus
realitzada a la prctica del Zazen

Inshun de Hozoin realitzant la posici del lotus.

39
Miyamoto Musashi tamb realitza activitats amb art zen. En el volum 28, el podem veure al
ronin tallant escultures de fusta tant de budes com de diables:

Portada del volum 28 de Vagabond

En nombroses ocasions, tamb apareix practicant calligrafia.

6.3.3 Bushido a les fonts

El bushido a Vagabond hi s fora present, tot i que Miyamoto Musashi no el segueix del tot.
Per trobar el bushido a les fonts, he buscat les virtuts daquest codi tic en vries escenes.
Vegem-ne alguns casos:

Al final del primer episodi, al haver perdut i sobreviscut a la batalla de Sekigahara, Matahashi
diu: Es esto lo que nos merecemos? 22

22
Matahachi: veure TAKEHIKO (2003) Volum 1, pg 26

40
Matahachi a lesquerra, Takezo (Miyamoto Musashi) a la dreta i a baix.

Aqu apareix la virtut de lhonor, i ms concretament ens parla de la deshonra. Per un

samurai, una derrota en la batalla significaria un deshonor. La via usual que duien a terme
els samurais per afrontar aquest deshonor s cometre el seppuku.

Per tant, el que pregunta realment Matahachi s: Mereixem viure, tot i haver perdut la
batalla?

Hi ha ms referncies al seppuku, que van estrictament lligades amb la virtut de lhonor:

Desprs de la batalla, Takezo i Matahachi es refugien a la casa duna dona, Oko. Matahachi,
per, senamora dOko i abandona a Takezo. Takezo torna sol al poble de Miyamoto. All,
lvia de Matahachi veu larribada de Takezo per no veu a Matahachi, pensant-se que havia
mort a la batalla.

Lvia, furiosa amb Takezo perqu creia que tot i haver deixat morir al seu amic tenia el
valor de presentar-se a la villa, treu un wakizashi i diu: Te matar i luego me suicidar 23.

23 via de Matahachi: veure TAKEHIKO (2003) Volum 4, pg 89

41
via de Matahachi empunyant un wakizashi i amenaant a Takezo

Una tercera referncia a lhonor, i que va lligada tamb amb el sucidi, s la segent:

Es fa una ordre de cerca i captura de Takezo a la villa de Miyamoto, organitzada pel cap de
la villa, amb el justificaci de que Musashi s una bstia perillosa per els vilatans. Al cap de
molts dies, encara no ha aconseguit capturar a Musashi i s llavors quan passa el segent:

Cap de la villa de Miyamoto, bevent sake24 i plantejant-se el seppuku

24
Licor japons

42
A Zatoichi, tamb apareix una escena de lacte de cometre seppukku:

Dona japonesa cometent el seppuku

Una ltim esment a lhonor, seria el que li diu el ronin guardaespatlles a un home propietari
dun dojo:

Vengo a retarte para recuperar mi honor25

Una segona virtut, tamb molt representada a Vagabond, s el coratge. Vegem-ne exemples:

Takuan i Otsu han aconseguit atrapar a Takezo i lhan lligat amb una corda de tal manera
que penja dun arbre. El deixen all dies sense menjar ni aigua. Un dia, Takezo li diu a
Takuan: Por qu no me dejas morir como un guerrero? No tengo miedo a morir

Takezo parlant amb Takuan

25 Guardaespatlles: veure Zatoichi (2003) minut 32:00

43
Una altre possible referncia al coratge s la segent:

Takezo, ja com a Miyamoto Musashi, es troba a Kyoto, al dojo Yoshioka. All est lluitant
amb Ueda, un deixeble molt fort dels Yoshioka. En principi sembla que Yoshioka s
superior a Musashi, per aquest ltim, sorprenentment, no t por, sin que est ms actiu i
ansis de sang que mai.

El proverbi mencionat al Hagakure que ens

diu que quan laigua puja, el vaixell tamb,
est relacionat amb aquesta situaci.
Musashi, al ser ms gran la dificultat
presentada (en aquest cas el contrincant
hbil Ueda), ms grans sn les seves
habilitats (ms ganes t de lluitar, no es deixa
guanyar per la por).

Miyamoto Musashi empunyant un bokken i amb el cap ferit.

La virtut de la benevolncia, en canvi, apareix poc al manga. Una de les escenes on ms

queda sintetitzada la virtut s quan Takuan allibera a Takezo de larbre de la vergonya.

Com diu el Hagakure, aquells que han pecat necessiten

despertar ms la nostra pietat. Aix Takuan ho t
present, i s per aix que allibera a Musashi i ms tard el
recondueix en el seu trajecte vital.

Musashi lligat a larbre de la vergonya del poble de Miyamoto

44
Per ltim, la virtut de la rectitud:

Tornant a letapa on Takezo est lligat a larbre de la vergonya, durant la seva retenci, no
mostra cap smbol de feblesa, tot i que est afectat tant fsica com mentalment. Mant una
ment recta sense desviar-la. Aix s rectitud.

via de Matahachi tirant una pedra al cap de Takezo.

Relacionat amb la rectitud apareix la determinaci. Takezo, al principi del manga, sempre
parla de ser un Invencible sota el Sol, s a dir, un espadatx invencible.

Takezo abans de la batalla de Sekigahara

45
6.3.4 Ronin a les fonts

La figura del ronin s bvia a Vagabond, ja que el manga va sobre la vida de Miyamoto
Musashi. Per analitzar el concepte de ronin, per, utilitzar ms la pellcula Zatoichi, ja que
com he dit anteriorment, contextualitza molt b lpoca feudal.

A Zatoichi, ens introdueixen un ronin que busca feina. Aquest, es posa en contacte amb un
clan familiar per oferir els seus serveis com a guardaespatlles.

Guardaespatlles de la pellcula Zatoichi

Tot i que la figura del guardaespatlles i la del Miyamoto Musashi de Vagabond poden
resultar semblants, hi ha una diferncia significativa entre els dos ronin. El guardaespatlles es
mant fixe a un lloc, no vagabundeja com ho fa Miyamoto Musashi a Vagabond. El
guardaespatlles s el tipus de ronin que simplement es vol guanyar la vida utilitzant lart de
lespasa i en Musashi de Vagabond s el tipus de ronin que decideix emprendre un cam de
perfeccionament per a descobrir el verdader significat de lespasa.

A la mateixa pellcula, tamb surten molt ben exposades les armes ms utilitzades durant
lpoca. Vegem-ne algunes aparicions:

46
De katanes, com s lgic, napareixen moltes:

A la pellcula es reflexa b la seva finalitat: duels amb espai per realitzar

moviments amples.

A Vagabond, tamb apareixen les katanes:

Hi ha una escena a Zatoichi on apareix un grup nombrs de ninjes que duen a terme un
assassinat (assassinen als familiars de les dues futures geishas). Aquests ninjes van equipats
amb wakizashis.

Realitzen lassassinat a dins de la casa de les vctimes, i per

aix els hi s ms til un wakizashi, de fulla petita per a la
vegada mortfera.

A Vagabond, tal i com hem vist a lapartat de Bushido a les fonts, lvia de Matahachi posseeix
un wakizashi.

47
Per ltim, els bokken. Aquest tipus darma surt tant a Vagabond com a Zatoichi

A la pellcula queda perfectament explicat el seu s i finalitat: lentrenament. Hi ha una

escena on un grup de samurais entrenen a un dojo amb bokken.

A Vagabond, en canvi, els bokken no sn usats amb aquesta finalitat. Miyamoto Musashi
porta quasi sempre un bokken a m, per aquest lusa com a arma de duels. En el combat a
mort contra Inei de Hozoin, Musashi fa servir un bokken i un kodachi de fusta

48
7. CONCLUSIONS

Just quan he acabat el treball mhe adonat de lampli ventall i nombre de fonts dinformaci
que existeixen sobre els tpics que he tractat. Jo noms mhe centrat en una pellcula i en
una obra literria i ja nhe pogut extreure informaci suficient.

Personalment, crec que els objectius shan complert. He pogut estudiar la cultura japonesa i
crec que nhe pogut extreure aspectes rellevants que han anat apareixent tant a Vagabond
com a Zotaichi.

Aix doncs, afirmar que la meva hiptesi s correcta: es pot aprendre la cultura japonesa a
partir de les formes dentreteniment.

Espero, doncs, que els lectors hagin pogut descobrir coses noves de la cultura nipona, una
cultura molt rica i fascinant.

49
8. FONTS DINFORMACI

Benevolencia [en lnia] WordReference

<http://www.wordreference.com/definicion/benevolencia> [Consulta: 12 setembre 2016]

Biografa de Miyamoto Musashi. [en lnia] Cultura Marcial

<http://culturamarcial.net/dossier/46-biografia-de-miyamoto-musashi> [Consulta: 8
setembre 2016 ]

Bokken. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (10 juny 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Bokken> [Consulta: 8 octubre 2016]

Bonsai. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (5 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Bons%C3%A1i> [Consulta: 24 setembre 2016]

Budismo. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (20 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo> [Consulta: 24 setembre 2016]

Bushido. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (26 agost 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Bushid%C5%8D> [Consulta: 12 setembre 2016]

Dokkodo. [en lnia] JaponBarcelona <http://japonbarcelona.com/literatura/blog/?p=295>

[Consulta: 8 setembre 2016]

Haikus [en lnea] Slideshare <http://www.slideshare.net/competic1/per-sant-jordi-hem-

fet-haiks> [Consulta: 24 setembre 2016]

Harakiri. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (14 desembre 2015).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Harakiri> [Consulta: 12 setembre 2016]

Katana. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (7 octubre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Katana> [Consulta: 8 octubre 2016]

Koan. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (21 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/K%C5%8Dan> [Consulta: 24 setembre 2016]

50
Kodachi. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (3 agost 2014).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Kodachi> [Consulta: 8 octubre 2016]

Mahayana. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (21 juliol 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Mah%C4%81y%C4%81na> [Consulta: 24 setembre 2016]

MIYAMOTO, MUSASHI. Go-rin no sho (el llibre dels cinc anells). Madrid: DOJO
EDICIONES, 2010 (ISBN: 9788493540098)

Miyamoto Musashi. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (23 agost 2016).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Miyamoto_Musashi> [Consulta: 8 setembre 2016]

Miyamoto Musashi. [en lnia] Musashi Miyamoto <http://www.musashi-miyamoto.com/>

[Consulta: 8 setembre 2016]

Miyamoto Musashi [en lnia] Visipix <http://visipix.com/cgi-

bin/view?userid=1616934267&q=miyamoto%20musashi&n=3&p=1&l=en&u=2&ub=1
&k=0> [Consulta: 25 novembre 2016]

Nirvana. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (17 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Nirvana_(espiritualidad)> [Consulta: 24 setembre 2016]

Qu es un ronin? [en lnea] Blogger <http://sigloscuriosos.blogspot.com.es/2007/08/qu-es-

un-ronin.html> [Consulta: 10 setembre 2016]

Ronin. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (4 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/R%C5%8Dnin> [Consulta: 10 setembre 2016]

Samurai. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (8 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Samur%C3%A1i> [Consulta: 10 setembre 2016]

Samurai Champloo. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (27 setembre 2016).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Samurai_Champloo> [Consulta: 29 octubre 2016]

Taisen Deshimaru. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (19 setembre 2016).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Taisen_Deshimaru> [Consulta: 25 setembre 2016]

TAKEHIKO, INOUE. Vagabond. Barcelona: Editorial Ivrea S. L., 2003 (ISBN: 978-84-
15922-93-3)

51
Usagi Yojimbo. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (12 gener 2016).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Usagi_Yojimbo> [Consulta: 29 octubre 2016]

Vagabond, la pequea historia de un gran guerrero. [en lnea] Wordpress

<https://pequeniosuniversos.wordpress.com/cultura-japonesa/vagabond-la-pequena-
historia-de-un-gran-guerrero/> [Consulta: 13 gener 2016]

Wakizashi. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (23 desembre 2015).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Wakizashi> [Consulta: 8 octubre 2016]

Yaiba. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (30 agost 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Yaiba> [Consulta: 29 octubre 2016]

Yamamoto Tsunetomo. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (25 agost 2015).
<https://es.wikipedia.org/wiki/Yamamoto_Tsunetomo> [Consulta: 24 setembre 2016]

YAMAMOTO, TSUNETOMO. Hagakure: el camino del Samurai. Barcelona: ARKANO

BOOKS, 2005 (ISBN: 9788489897755)

Zatoichi [en lnia] <http://peliculasid.biz/ver-zatoichi-pelicula/> [Consulta: 29 novembre

2016]

Zen. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre (6 setembre 2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Zen> [Consulta: 24 setembre 2016]

52
53