Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
DEL PATINATGE
Cont CD
1
En fsica, las palabras y las frmulas estn
conectadas con el mundo real.
(Richard Phillips Feynm)
2
AGRAMENTS
Primer de tot, vull donar-li les grcies a la meva professora i tutora del treball de recerca,
Fina Navas, perqu ha representat un suport molt important per a realitzar aquesta tasca.
En tot moment m'ha ajudat, orientant-me, assessorant-me i guiant-me en el
desenvolupament del treball, valorant els avenos i explicant els continguts que calia
rectificar.
Un agrament tamb a Maria Fina Salvatella, Aina Lpez i Laura Gmez , les patinadores,
per donar-me un cop de m i posar en prctica all que els havia demanat. Sense elles no
hauria pogut dur a terme el treball.
Per ltim, voldria agrair a la famlia, sobre tot als meus pares i al meu oncle Carles i a la
meva tia Adelaida, i als meus amics per tot i ms, per estar amb mi i per donar-me suport,
escoltar-me i animar-me.
3
NDEX
1. INTRODUCCI ...................................................................................... 6
3. PASSOS .................................................................................................. 8
28
4
7. PART PRCTICA ......................................................................................
8. CONCLUSI ............................................................................................ 36
9. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................ 37
NDEX DE FIGURES
FIGURA 1: PASSOS DE LA MODALITAT BRACKETS .............................. 9
FIGURA 2 : PASSOS DE LA MODALITAT ROCKERS ............................... 9
FIGURA 3: PASSOS DE LA MODALITAT MOHAWK ................................... 10
FIGURA 4: FASE DEL SALT XEL ............................................................... 13
FIGURA 5: FASE DEL SALT SALCHOW ...................................................... 14
FIGURA 6: FASE DE LA PIRUETA AMB DOS PEUS .................................... 17
FIGURA 7: ESQUEMA DUN MOVIMENT CIRCULAR ................................. 19
FIGURA 8: ESQUEMA DUN MOVIMENT CIRCULAR ................................. 21
FIGURA 9: TRANSFORMACI DE LA ENERGIA MECNICA .................... 23
FIGURA 10: MOVIMENT ANGULAR ........................................................... 24
FIGURA 11: DEFINICI FINAL DEL MOVIMENT ANGULAR ...................... 26
FIGURA 12: CARACTERISTIQUES DELS PATINS ..................................... 29
FIGURA 13: MATERIAL UTILITZAT EN LA PART PRCTICA ..................... 30
ANNEXOS
5
1. INTRODUCCI
El tema daquest treball de recerca va sorgir degut a que des de petita he practicat l'esport
del patinatge i sabia que havia d'escollir una cosa que realment m'agrads, ja que hauria
de treballar-hi durant un any. La idea de relacionar aquest esport amb la fsica,
concretament amb la velocitat angular, la vaig trobar molt interessant i, dalguna manera,
una forma de conixer ms profundament un esport i, fins i tot, trobar la manera de poder
millorar alguns elements.
Cal esmentar tamb que, a diferncia de lmbit del patinatge sobre gel, no es troben
treballs de recerca sobre la fsica del patinatge sobre rodes. Aquest tamb s un dels motius
pels quals he decidit triar aquest mbit per al meu treball de recerca de batxillerat.
La principal idea del treball era trobar la manera ideal de realitzar un salt i una pirueta, tenint
en compte la fricci que les rodes feien amb el terra, la massa de la patinadora, l'estatura
de la patinadora, l'alimentaci que cal seguir per estar en forma, etc. Per a mesura que
vaig avanar en el treball, vaig veure que seria molt complicat poder trobar la perfecci dels
elements a causa, tant de la manca dels instruments de mesura per obtenir les dades
necessries com de lelevat nivell de coneixement de la fsica que em seria necessari, molt
superior al de batxillerat.
6
2. HISTRIA DEL PATINATGE
Joseph Merln va ser el primer fabricant de patins. El model de pat que Merln va crear es
pot considerar ara primitiu ja que el va presentar al 1760, i era un model de rodes
metlliques. Aquest home era un luthier (persona que es dedica professionalment a fabricar
i reparar instruments musicals de corda), i va nixer a Huys (Blgica) el 17 de setembre
1735. Tot i que Joseph Merln va ser el primer inventor conegut de la histria, els patins ja
havien tingut presncia en societat en una actuaci realitzada a Londres l'any 1747.
El model dissenyat per J. Merln no va tenir molt d'xit, i es va deixar de costat el mateix dia
que aquest es va presentar en societat, degut a un seguit d'imperfeccions que no garantien
el seu funcionament. No va ser fins el 1780 que es va tornar a sentir a parlar del pat, quan
un parisenc va inventar un nou model anomenat patn-a-terre. Al 1819, i tamb a Frana,
M. Petitbled va crear un model molt similar als que actualment coneixem com patins de lnia.
Aquest nou model tamb tenia alguns inconvenients ja que noms permetia el moviment
en lnia recta i presentava moltes dificultats quan es volien fer canvis de direcci.
Els patins sobre quatre rodes collocades en parells de dos en dos van ser dissenyats a
Nova York, al 1863, per James Leonard Plimpton, i van tenir molt d'xit durant un segle.
Aquest mateix model va ser millorat, sobretot per la part de les rodes, primer per William
Bown i, seguidament, per Joseph Henry entre els anys 1876 i 1877.
Desprs de l'ltim model, no trobem gaires canvis diferenciats amb el model actual, tot i
que, al 1884, Levant M. Richardson va fer una petita modificaci a la zona de les rodes,
amb la que va disminuir el fregament per tal daugmentar la velocitat de dels patinadors. Va
ser aquest mateix home qui ms tard va fundar la Richardson Ball Bearing and Skate
Company, on s'hi fabricaven patins.
7
3. PASSOS
Els passos pertanyen a una modalitat anomenada figures obligatries, tot i que tamb es
poden anomenar escola. Aquesta modalitat es centra en dibuixar un seguit de figures al
terra de la pista. Totes les figures d'escola deriven d'una principal que s'anomena vuit.
Tamb cal saber que aquestes figures no noms sn tils en aquesta modalitat, sin que
moltes d'aquestes tamb s'utilitzen per realitzar salts o piruetes.
3.1. VUITS
Sn les figures principals ja que serveixen com a base per la resta de figures. Sn les que
primer aprn el patinador. Amb elles el patinador aprn a:
- Fer les quatre sortides (exterior endavant, interior endavant, exterior enrere i interior
enrere)
- Mantenir el recolzament en el mateix fil (que pot ser exterior endavant, interior
endavant , exterior enrere i interior enrere) durant un cercle complet.
- Fer els canvis de peu (s a dir, les sortides una vegada sn en moviment)
3.2. TRESOS
Els tresos s'executen amb l'encreuament de l'eix longitudinal amb l'eix transversal. Aquest
pas consisteix en fer un gir d'un peu des d'un fil endavant a un fil enrere oposat, o a la
inversa, la rotaci ha de ser en la direcci del fil inicial. La manera correcta de realitzar-los
s de forma suau, sense fer cap salt i amb uniformitat, de tal manera que el pat del terra
no s'ha d'aturar durant el gir, sin que ha de continuar en moviment.
3.3. BRACKETS
Els brackets s'executen en l'eix longitudinal. Aquest pas consisteix, com es pot veure a la
figura 1, a fer un gir d'un peu des d'un fil endavant cap a un fil enrere oposat, o a la inversa,
amb una rotaci contrria al fil inicial. El nou fil apareix quan el pat del terra abandona l'eix
8
longitudinal. De la mateixa manera que els tresos, els brackets han de ser de forma uniforme
i suau.
FONT: IN Slideshare
3.4. ROCKERS
Els rockers s'executen en l'eix longitudinal. Aquests consisteixen, com es pot veure a la
figura 2, en el gir d'un peu des d'un cercle a l'altre, des d'un fil endavant al mateix fil enrere,
o a la inversa, amb una rotaci que va en el sentit del fil inicial. Tamb s'ha de realitzar de
forma suau i uniforme.
FONT: IN Slideshare
9
3.5. MOHAWK
Com es pot veure a la figura 3, consisteix en realitzar un gir d'un peu a un altre i dendavant
a enrere o a la inversa, amb el que el fil d'entrada s el mateix que el de sortida. Trobem
diferents tipus:
- Mohawk obert: amb el que el pat del peu lliure es colloca sobre la pista per l'interior
del peu portant de manera que, desprs del recolzament, la nova cama lliure es troba
darrera del peu portant amb el seu maluc lleugerament obert.
- Mohawk tancat: amb el que el peu lliure es colloca sobre la pista per la part exterior
del pat portant-lo a l'altura del tal de manera que, desprs del recolzament, la cama
lliure es troba per davant del peu portant (el que toca a terra). La posici final del
maluc de la cama lliure s tancada.
OBERT
TANCAT
10
3.6. CHOCTAW
Consisteix a fer un gir d'un peu a un altre i d'endavant a enrere o a la inversa en la qual en
fil de sortida s contrari al fil d'entrada. Podem trobar diferents tipus:
- Choctaw tancat: amb el que el peu lliure es colloca sobre la pista per la part exterior
del peu portant, a l'alada del tal. Desprs del recolzament, la nova cama lliure es
troba per davant del peu portant.
- Choctaw obert: amb el que el peu lliure es colloca sobre la pista per la part interior
del peu portant de manera que, desprs del recolzament, la nova cama lliure es troba
per darrera del peu portant.
11
4. TIPUS DE SALTS
La base de tots aquests s la mateixa, la trobem en els salts simple, i a partir d'aqu els
modelem per poder aconseguir el mxim nombre de voltes possibles.
En les competicions de categoria mitja els salts dobles sn els ms freqents, tot i que
sempre destaca alguna patinadora amb algun triple.
Per tal de simplificar, en aquest treball ens centrarem en els salts dobles ja que, d'aquesta
manera, podrem veure les possibles diferncies entre les formes de fer-los amb ms facilitat.
Treballarem l'xel i el doble salchow.
Cada salt consta d'unes fases que sn iguals per a tots. Aquestes fases comunes sn cinc
i, a partir d'aqu, es modelen per fer la diferenciaci dels salts.
2. La segona fase s la flexi, la qual es caracteritza per la seva brevetat i acaba amb el
doblament mxim i rpid de les articulacions inferiors portants, s a dir, la cama del terra.
5. L'ltima fase (limpacte sobre la pista) s'ha d'efectuar sobre una sola cama. s important
que el patinador doblegui la cama del terra per amortir l'impacte i obrir de manera 'artstica'
la cama lliure i els braos.
4.2. XEL
Amb l'xel, s'ha de realitzar un canvi de peu durant la seva preparaci, de dret enrere a
esquerra endavant per sense canvi de fil, s a dir, fent un mohawk. Seguidament, trobem
la fase de l'impuls en la qual, amb la flexi de la cama esquerra al mateix temps que la
cama dreta, es realitza una petita elevaci cap enrere. Posteriorment, la cama esquerra
realitza una extensi prvia al salt, acompanyant el moviment de flexi de la cama dreta
fins als 90o aproximadament amb l'horitzontal. Al tren superior, els braos es flexionen
lleugerament perqu les mans tanquin la zona pectoral produint un moviment d'impulsi.
En la fase del vol, que es pot veure en la figura 4, les extremitats inferiors es creuen tot
quedant la cama esquerra davant de la dreta, i es mantenen creuades al mateix temps que
s'estiren. En el tren superior, els braos es mantenen tancats a la zona pectoral, facilitant-
ne aix el gir. Posteriorment, la cama esquerra realitza una extensi prvia al salt,
acompanyant el moviment de flexi de la cama dreta fins als 90o aproximadament amb
l'horitzontal.
FONT: IN SlideShare
13
4.3. DOBLE SALCHOW
A la figura 5, podem veure com noms es realitza una volta, per en el cas explicat se'n
realitzarien dues. El desenvolupament del salt per aquesta, seria el mateix per el seu doble.
FONT: IN SlideShare
14
5. TIPUS DE PIRUETES
El patinatge s un esport en el qual tant podem trobar salts com piruetes. Les piruetes
sn contnues rotacions al voltat d'un eix estacionari que passa a travs d'una part del cos.
Una pirueta, com a mnim, ha de ser de tres rotacions.
Dintre d'aquest ltim grup trobem altres subclassificacions. Les mostrem a continuaci.
Poden ser verticals; assentades, on el maluc ha d'estar tant o ms baix que el genoll del
peu de terra, i les d'ngel, on el cos ha d'estar parallel al terra. En aquest ltim cas
apareixen diferents possibilitats: la reversada, el maluc i les espatlles miren a dalt, i el lay-
over, les espatlles i malucs estan perpendiculars al terra.
A dues rodes:
- Tal
- Broken
Pot ser interior endavant, exterior endavant, interior enrere i exterior enrere. Tamb pot
haver altres tipus de piruetes que es basaran en les classificacions principals:
15
- Combinades: on hi ha un canvi de la posici del cos i/o el fil, sense canvi de peu. S'haur
defectuar tres voltes com a mnim per cada posici.
- Canviades: on trobem un canvi de peus, on tamb shan de donar un mnim de tres voltes
per a cada posici.
- Saltades: en aquest cas s'utilitza un salt com a forma d'entrada, amb el que s'haur de
caure en el fil directament. Tamb shauran de fer tres voltes.
3. En la fase de rotaci, un cop obtingut el punt sobre el qual girar, el patinador realitza
moviments que el permetran adquirir velocitat de rotaci. Com a mnim s'han de realitzar
tres rotacions, tant en les piruetes soles com a les combinades.
4. L'ltima fase s la sortida, i s'obt restant la velocitat, s a dir, sense canviar-la, i amb la
posici especfica de la pirueta executada. Ha de ser fluida i pot realitzar-se sobre el
mateix peu o amb un canvi. Com a la fase de preparaci, variar en funci del tipus de
piruetes i l'exigncia coreogrfica.
16
5.2. PIRUETA AMB DOS PEUS
s una pirueta que, com el seu nom indica, es realitza amb dos peus, i amb la que hi ha
una rotaci antihorria del cos dels dos patins sobre el seu eix longitudinal.
Es comena amb el moviment cap enrere del peu esquerre dibuixant un semicercle.
Posteriorment, el peu dret seguir el mateix recorregut que ha iniciat el peu esquerre,
quedant les cames obertes amb una lleugera flexi dels genolls. Seguidament, es tancaran
les cames i s'estiraran els dos genolls. El pat esquerra haur de girar en un fil interior enrere,
amb pressi sobre la roda interior endavant, i el peu dret girar en un fil interior endavant
amb pressi sobre la roda interior enrere.
En acabar la pirueta, la cama esquerra s'allunyar de la cama dreta lleugerament cap enrere
i fent, com a mxim, un angle de 45o respecte la cama dreta. La cama dreta es mantindr
flexionada i patinant cap enrere en un fil exterior enrere.
Els braos han d'estar formant una lnia perpendicular al cos, parallela al terra i a l'alada
de les espatlles. Aquestes fases es podem observar en la figura 6.
FONT: SlideShare
17
5.3. PIRUETA AMB UN PEU
La pirueta amb un peu (amb entrada) aquesta pirueta es dona quan l'eix de rotaci i 'eix
longitudinal del cos es corresponen, la cama del terra est estirada, el bust en posici
vertical i els braos cap enfora.
En la seva preparaci fem uns passos creuats enrere, balancejant linterior darrere amb peu
dret i braos en contra posici. A continuaci, el patinador executa un choctaw flexionant la
cama esquerra i pressionant les rodes interiors del pat dret (creuant). El pat esquerra amb
pressi sobre el fil exterior realitza una corba i els braos giren un quart cap a l'esquerra.
Estirant la cama portant, es canvia de fil mentre la cama lliure passa de darrera creuada
cap endavant, i sinicia la rotaci sobre el fil interior enrere (pressi endavant interior).
En la sortida hi ha d'haver un canvi de peu dret enrere exterior, amb obertura de braos i
cama lliure de davant cap enrere.
L'entrada ha de tenir com a mnim un canvi de peu i no pot ser de ms d'una volta.
18
6. CONCEPTES DE LA FSICA
A continuaci podem veure les frmules que ens serviran per poder calcular les velocitats
angulars i els diversos elements per veure si hi ha diferncia entre patinadors.
En el moviment circular uniforme descriu el recorregut d'una partcula que dona voltes en
cercle a una determinada distncia de l'eix. Aix es pot veure en la figura 7.
FONT: Viquipdia
FRMULES:
MAGNITUD FRMULA
Acceleraci angular () = 0 (en MCU no n'hi ha)
Velocitat angular () = / t (rad/s)
= 2 / T (rad/s) (T: Perode)
Angle () = 0 + t (rad)
Mdul dacceleraci tangencial at= r ( en MCU no n'hi ha )
Mdul dacceleraci normal an =v2 / r = 2r
Velocitat lineal v =r (m/s)
Espai recorregut s=r (m)
Aquest moviment es dna quan una partcula o b un cos slid descriu una trajectria
circular en la qual va augmentant o disminuint la seva velocitat angular de forma constant
per a cada unitat de temps, de manera que la partcula es mour amb una acceleraci
angular constant i, com a conseqncia, l'acceleraci mitjana i la instantnia coincideixen
i l'acceleraci tangencial s constant, com es pot observar en la figura nmero 8.
20
FIGURA 8: ESQUEMA DUN MOVIMENT CIRCULAR
En aquest cas hem de mostrar que aT, que s la suma de (at) i ac (an) i, daquesta manera,
aquest moviment consta d'acceleraci normal i tangencial.
21
FRMULES:
MAGNITUD FRMULA
Acceleraci angular( ) = / t (rad /s2), s constant
Velocitat angular () =0 + t (rad/s)
Angle () = 0 + 0t + a(t2) / 2 (rad)
Mdul acceleraci tangencial at = r
Mdul acceleraci normal an =v2 / r = 2r
Mdul acceleraci total aT2 = at2 + an2 (m/s2)
Velocitat lineal v =r (m/s)
Espai recorregut s=r(m)
- Energia potencial gravitatria: La presenten els cossos que es troben a una altura
determinada de la superfcie de la terra. Aquesta teoria est representada en aquesta
frmula:
- Energia cintica: La presenten els cossos que estan en moviment. Es troba representada
en aquesta frmula:
22
Principis de conservaci de l'energia:
-En totes les transformacions, l'energia canvia de forma per la quantitat d'energia durant
aquest procs no varia, tindrem la mateixa quantitat d'energia al principi que al final de la
transformaci.
- Per a cada transformaci d'energia que es produeix, aquesta perd capacitat per poder-se
tornar a transformar. Aix es reflecteix a les segents frmules. Els resultats daquesta
teoria es poden veure a la figura 9.
EmT = 0
Em = Em0
Ec + Ep = Ec0 + Ep0
1/2 mv2 + mgh =1/2 v02 + mgh0
FONT: Monografias.com
23
6.4. QUANTITAT DE MOVIMENT ANGULAR
La inrcia de rotaci que posseeix un cos quan aquest gira el mant girant fins que algun
element el para o fa variar la seva velocitat. La mesura d'aquesta propietat s'anomena
quantitat de moviment angular o momentum angular (L).
La quantitat de moviment angular d'un cos depn directament de la massa del cos que gira,
del seu radi de gir i del valor de la velocitat angular en la que gira. Aquest moviment es pot
veure a la figura 10.
24
En les quantitats de moviments existeixen diferents frmules, com ara:
L= rp = rmv
p= mv (kgms-1)
Velocitat.
v= r = r v/r (rad/s)
L= mr2 (J/s)
25
FIGURA 11: DEFINICI FINAL DEL MOVIMENT ANGULAR
I = mr2
Aquesta equaci ens mostra el sumatori de totes les masses de cada una de les partcules
que componen un objecte, multiplicada pel quadrat de la distncia de cada una d'aquestes
partcules, amb l'eix de rotaci. Podem veure com r representa la distncia de la partcula
amb l'eix de rotaci.
El moment d'inrcia s una magnitud escalar, que com a unitat de mesura en el Sistema
Internacional t:
26
Per a poder calcular el moment d'inrcia, segons Ignacio Martn (2003), s'han de tenir en
compte els segents punts:
1. La simetra del cuerpo permite a veces realizar solo parte del clculo.
2. Como el momento de inercia es aditivo 1 el clculo de un momento de inercia de
un cuerpo compuesto se puede tomar como la suma de los momentos de inercia
de sus partes. Tambin si tenemos un cuerpo formado por uno ms sencillo al
que le falta un cacho podemos calcular su momento como la suma del cuerpo
sencillo menos el cacho que le falta.
27
7. PART PRCTICA
A continuaci veurem els diferents elements i passos a seguir de la part prctica, per tal
de facilitar la seva comprensi.
7.1. OBJECTIU
L'objectiu d'aquest part prctica ser veure si realment varia la velocitat angular en els
diferents salts i piruetes segons les diferents modificacions que nosaltres fem de posici de
les nostres extremitats. Per facilitar-ho, enregistrarem un seguit de vdeos on veurem els
salts i les piruetes amb ms claredat per, a partir d'aqu, poder-los analitzar.
7.2. MATERIAL
El material bsic sn els patins, que consten de diferents parts. Aquestes parts es podem
veure representades a la figura 12 i descrites a continuaci.
- Bota: aquesta part del pat mant el peu del patinador subjecte. El material utilitzat per a
la seva fabricaci s plstic, cuir o b fibra de carboni. L'ajustament es fa mitjanant cordons.
Les botes tenen una canya alta, que subjecte el turmell, on hi trobem una articulaci que
permet la flexi del turmell. La sola d'aquestes s molt rgida, feta de plstic o fibra de
carboni, consta d'allotjaments per poder subjectar la plantilla.
- Plantilla: s la part del pat que uneix les rodes a la bota, construda d'alumini amb una
gran resistncia, o b de fibra de carboni. A la part central hi trobem el fre, que est fet d'un
material deslliurant, i que permet el recolzament per realitzar algun salt.
- Rodes: cada roda disposa de dos coixinets els quals redueixen la fricci. La seva
classificaci es fa mitjanant lescala ABEC, la qual oscilla entre 1 i 9 en nmeros imparells.
Tot i que aquesta escala esta pensada per una utilitzaci industrial, com ms gran s el
nmero, major s la qualitat de la roda a l'hora de patinar.
28
29
Els patins utilitzats per a realitzar la part prctica sn de la marca Edea, edici Fly, amb
una plantilla Atlas i rodes de la marca Roll Line Giotto. Aquests material es podem veure a
la figura 13.
El material de la pistes on s'han realitzat les diferents figures varia. La pista on shan realitzat
les piruetes s de ciment, i en el lloc dels salts s de rajola. Per tant, en aquest cas, tenim
les mateixes condicions per als diferents elements de la mateixa classe.
7.3. PROCEDIMENT
La primera comprovaci que es va dur a terme va ser la comparaci entre diferents tipus
de rodes de patins per poder esbrinar quines sn les que poden afectar menys a lexecuci
dels salts i piruetes del patinatge. Per poder calcular la fricci que les rodes feien contra els
diferents tipus de paviment, vaig crear un mecanisme que impulsava les rodes amb una
mateixa velocitat inicial, i aix poder comprovar quin tipus de roda era la que tenia el
coeficient de fregament menor, o sigui, quina arribava ms lluny.
30
Per a la part prctica, senregistren uns vdeos on es poden veure les diferents figures
realitzades en cada cas per dues persones diferents. A partir d'aqu i mitjanant les formules
de la fsica, calcularem la velocitat angular i comprovarem si aquesta varia segons la posici
de les extremitats. Quan el resultat sigui positiu, s a dir, quan podem veure que la velocitat
angular varia segons la persona que realitza la figura, tamb ho podrem comparar amb les
lleis de la fsica i, d'aquesta manera, cercarem si hi ha algun altre element que pugui influir
a aquesta variaci.
La hiptesi inicial daquest estudi de recerca s que es compleixen les lleis de la fsica en
el patinatge sobre rodes en el cas del moviment circular; s a dir, que els girs amb els braos
tancats sn a ms velocitat que amb els braos oberts.
A continuaci, compararem els resultats obtinguts entre les diferents patinadores per saber
si hi ha algun factor que influeixi, a part de la posici dels braos, ja sigui el pes o altura.
Constarem amb un total de quatre patinadores.
Al principi del projecte es va pensar en realitzar la part prctica amb salts simples, per la
diferncia de temps era mnima, per la qual cosa no es podien extreure conclusions
concretes. En canvi, les piruetes sempre es van realitzar com s'havia pensat al
comenament.
La manera de calcular la velocitat tamb ha anat variant a mesura que s'ha anat realitzant;
al principi es pensava fer directament amb el temps de vdeo transcorregut, per per tal de
tenir ms precisi, es va calcular el temps exacte, mitjanant un cronmetre.
Per analitzar els diferents vdeos, a part de totes les dades recollides, tamb haurem de
tenir en compte el pes i l'altura de cadascuna de les patinadores, per saber si alguns
d'aquests factors altera o no el resultat final.
31
PATINADORA PES ALADA
1 53 kg 1,53 cm
2 49,5 kg 1,60 cm
3 64 kg 1,68 cm
4 60 kg 1,61 cm
La primera pirueta que analitzarem ser la pirueta amb dos peus, realitzada per la
patinadora 1 i 4:
32
Per al salt xel, realitzat per les patinadores 2 i 3:
Tots aquests clculs s'han realitzat utilitzant la formula del moviment circular uniforme.
Tamb es pot calcular l'altura a la que salta cadascuna de les patinadores, i trobar alguna
connexi amb el resultat final. Per fer-ho, hem de tenir en compte que l'altura a la qual les
patinadores poden arribar i la velocitat angular sn elements independents . A l'hora de
calcular-ho haurem de passar la velocitat angular obtinguda a velocitat lineal, on
necessitarem el radi de cada persona, el qual s'ha tingut en compte en proporci a cada
patinadora, mesurant des del muscle a la part central del pit.
Hem de tenir en compte que el radi de les patinadores 2, 3 i 4 s de 0'25, 0'29 i 0'27 metres,
respectivament. Un cop calculada l'altura, trobem els diferents resultats:
33
XEL
PATINADORES BRAOS ALTURA (m)
Patinadora 2 tancats 0'43
Patinadora 2 oberts 0'26
Patinadora 3 tancats 0'7
Patinadora 3 oberts 0'27
DOBLE SALCHOW
PATINADORES BRAOS ALTURA (m)
Patinadora 3 tancats 1'01
Patinadora 3 oberts 0'74
Patinadora 4 tancats 1'01
Patinadora 4 oberts 0'74
Si ens fixem en els resultats obtinguts a la primera pirueta analitzada, podem veure que,
per a la patinadora 1, la diferncia entre la pirueta realitzada amb els braos oberts o tancats
s d'uns 2,75 rad/s. La diferncia en la patinadora 4 s de 3,69 rad/s. Podem veure tamb
que en tots dos casos la velocitat final (l'obtinguda amb els braos tancats) s ms gran
que la realitzada amb els braos oberts. Passa el mateix amb les altres dues piruetes, tot i
que amb un valor diferent.
Amb als salts, tamb hem obtingut resultats molt semblants als de les piruetes ja que entre
ells no hi ha una gran separaci. Els resultats obtinguts per al doble salchow on sn idntics
entre les dues patinadores. Grcies a aquest fet, podem acordar que ni l'altura ni el pes sn
34
factors que puguin alterar els resultats obtinguts (tot i que tampoc sn exactes) ja que la
patinadora 4 i la patinadora 3 tenen una altura i un pes diferent.
D'altra banda, podem veure com a mesura que tenim els braos ms a prop de l'eix de
rotaci, l'altura dels salts per a totes les patinadores s ms elevada que quan tenim les
extremitats superiors lluny de l'eix.
35
8. CONCLUSI
Per concloure, lobjectiu daquest treball de recerca ha estat el de relacionar algunes lleis
de la fsica amb lmbit del patinatge sobre rodes. Ms concretament, lestudi sha basat en
observar vries patinadores realitzant diferents salts i piruetes, totes amb els braos oberts
i tancats. Amb aquestes observacions sha volgut analitzar si variant el centre de gravetat
(amb braos oberts o tancats) es pot esbrinar si hi ha una diferncia en la velocitat angular.
Primer de tot, sha de dir que l'objectiu principal del treball (trobar la diferncia de velocitat
angular) s'ha aconseguit, i que sha pogut comprovar la hiptesi inicial, on es deia que la
velocitat angular dels girs amb el braos oberts seria inferior a la velocitat angular amb els
braos tancats. En aquest sentit els resultats han estat concloents: quan shan realitzat les
piruetes o els salts amb els braos oberts, el girs han estat ms lents que quan shan
realitzats amb els braos tancats.
Al principi pensvem que hi podria haver altres factors com ara l'altura i el pes, que podien
influir en la variaci de la velocitat angular, per hem vist, en base els resultats, que no s
aix. Caldria fer un estudi amb una mostra ms gran per poder-ho comprovar fiabilitat.
Si es volgus anar ms enll amb un altre treball del mateix mbit, es podria calcular el
moment d'inrcia dels patinadors per a les diverses figures. Per fer-ho, shauria de tenir en
compte que els braos no tenen el pes repartit de manera uniforme i, per tant, els clculs
es complicarien fins a un nivell que no es correspon amb el de batxillerat.
Des del punt de vista personal, aquest treball m'ha aportat un nou punt de vista i un nou
coneixement sobre el patinatge. Des que sc petita que practico aquest esport i una vegada
comprovats els resultats, puc mirar de fer servir els coneixements obtinguts en aquest
treball per aconseguir el major nombre possible de voltes, tant per als salts com per a les
piruetes; es tracta daplicar els coneixements obtinguts per a una millora de la tcnica.
36
9. BIBLIOGRAFIA
Noem Cervero, Noem. La fsica del patinaje. ISSUU. 2015. Web. Accs juliol 2016.
<https://issuu.com/bibmontserrat/docs/tr_noemicervero>
Mur, Carlos. Plantillas Atlas. Lestel skates. 2008. Web. Accs agost 2016.
<http://www.lestelskates.com/patines-atlas/92-patin-atlas-2008-titanio.html>
Patinatge sobre rodes, Histria. Viquipdia. 2016. Web. Accs maig 2016.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Patinatge_sobre_rodes>
Trabajo de investigacin: La fsica del patinaje artstico sobre hielo. SlideShare. Instituto
Politcnico Nacional. 2014. Web. Accs juliol 2014.
<http://es.slideshare.net/AdiiLove18/la-fsica-en-el-patinaje-artstico>
37
ANNEXOS
38
ANNEXO I: TAULA DE RECOLLIDA DE DADES
39
ANNEXO II: DRETS DIMATGE
40
41
42
43
44
45
ANNEXE III: CD AMB VDEOS ADJUNTS
46
47
Treball de Recerca de Batxillerat
INS Vilablareix
2nB
48