LA DIABETIS EN

LESPORT DALT
RENDIMENT

Pau Pujols Rial

2n Batxillerat B
Fina Navas
15-12-2016

0
ndex:

1.Introducci ..................................................................................................... 3

2.Part Terica ................................................................................................... 4

2.1 Qu s la diabetis? ........................................................................ 4

2.2 Complicacions: .............................................................................. 6

2.3 Poblaci Afectada ......................................................................... 8

2.4 Alimentaci .................................................................................... 9

2.5 Qu sn les Ultra Trail? ............................................................... 11

.................................................... 13

3.Part Prctica ................................................................................................ 14

3.1 Biografia Judit Franch ................................................................. 15

3.2 Biografia Artur Ballar ................................................................. 16

3.3 Biografia Nria Picas ................................................................... 17

3.4 Entrenament ................................................................................ 18

3.5 Alimentaci .................................................................................. 21

3.6 Seguiment de la Cursa (Judit Franch) ......................................... 23

3.6.1 Rebost. .......................................................................... 24

1
 3.6.2 Niu dliga ..................................................................... 25
3.6.3 Serrat de les Esposes. ................................................... 25
3.6.4 Bellver de Cerdanya. ..................................................... 26
3.6.5 Cortals. .......................................................................... 26
3.6.6 Prat dAguil .................................................................. 27
3.6.7 Gsol ............................................................................. 27
3.6.8 Llus Estasen i Gresolet. ................................................ 28
3.6.9 Sant Jordi: ..................................................................... 28
3.6.10 Bag ............................................................................ 29

3.7 Comparaci ................................................................................. 29

4.Conclusions ................................................................................................. 32

5.Agraments................................................................................................... 34

6.Bibliografia ................................................................................................... 35

2
 1. Introducci
En aquest treball es vol tractar la manera que afecta la diabetis a un
esportista que realitza un esport dalt rendiment.

La hiptesi plantejada s: S UN OBSTACLE LA DIABETIS EN

LESPORT DALT RENDIMENT?.

Per demostrar la meva hiptesi buscar les diferncies entre la preparaci

duna Ultra Trail duna persona diabtica i una persona no diabtica.
Aquesta comparaci, majudar a veure les limitacions, si s que
existeixen, que pot produir la malaltia.

Realitzar un seguiment duna prova dUltra-trail1. Aquest seguiment

majudar a veure la posada en prctica i els objectius finals de la persona
diabtica que corre la cursa. Durant la cursa podr acabar de comparar
les diferncies entre la preparaci de la persona diabtica i la persona no
diabtica. Quan hagi obtingut tots els resultats, o sigui, les diferncies
inicials de la preparaci i la posada en escena durant la cursa, traur les
conclusions del treball i donar una resposta raonada i elaborada de la
hiptesi plantejada anteriorment.

Cursa la qual en realitzarem un

seguiment a la corredora amb
diabetis. Es realitzar els dies 23,
24 i 25 de Setembre a Bag
(Bergued).

http://4.bp.blogspot.com/-
HxVamnH4dgw/Vqqy5FC42BI/AAAAAAAANeE/FTbPit_PlGM/s1600/ultra2016.pn
g

1
Ultra-Trail: Cursa dalta exigncia (75 Km, 100 Km...) feta fora pista en llocs
dalta muntanya, corrent o caminant.

3
 2. Part Terica

2.1 Qu s la diabetis?
La diabetis, s considerada una malaltia crnica, o sigui, s aquella malaltia que
el metge la considera de llarga durada. Aquest tipus de malaltia afecta al 2-3%
de la poblaci.

La diabetis en concret s la dificultat que t el nostre cos de regular el sucre, que

nosaltres mateixos ingerim grcies als aliments que mengem cada dia, en la
sang. Aix es produeix perqu el cos de la persona que no regula el sucre
correctament, fabrica molt poca o a vegades gens insulina.

La insulina s una hormona produda per el pncrees que sencarrega de

transportar la glucosa a les diferents cllules del nostre cos, les quals necessiten
aquesta molcula. La gent a qui li falta aquest tipus dhormona, al ser fonamental
pel funcionament correcte i ordenat del nostre cos, se la injecta mitjanant unes
dosis receptades per un professional.

Algunes de les causes per les quals pot sorgir aquesta malaltia sn:

- Lobesitat
- El sedentarisme
- Lenvelliment

- Lelevat consum de sucres senzills (sucres que sabsorbeixen a lintest

sense una prvia digesti, o sigui, sn una font denergia molt rpida)

La diabetis, concretament cont una base gentica, la qual pot ser causada per
diferents manifestacions clniques:

1. Hiperglucmies (augments dacidosi en el nostre cos)

2. Polifgia (augment de la gana)

3. Polidpsia (augment de la set)

4. Poliria (augment de la quantitat dorina)

5. Astnia (fatiga)

6. Aprimament

4
 7. Alteracions metabliques dels lpids i protenes

Hi ha diferents tipologies de diabetis, de les quals totes tenen molta importncia,

per concretament nhi ha dos, que sn les popularment ms conegudes i les
ms freqents dins la gent que pateix aquesta malaltia. Aquestes sn:

Diabetis mellitus 1 o tamb anomenada DM1: Aquest tipus de

diabetis normalment afecta a persones joves o nens, concretament
persones menors de 30 anys. s la ms dura i ms estricta (li fa falta ms
insulina que a les altres) o sigui s insulinodependent. El tractament que
cal dur a terme s la injecci dinsulina. Aquest tipus de diabetis s
produda a causa de la destrucci de les cllules beta2 del pncrees.

https://dtc.ucsf.edu/images
-spanish/charts/1.d.jpg

https://dtc.ucsf.edu/images-
spanish/charts/1.e.jpg

Diabetis mellitus 2 o tamb anomenada DM2: Aquest tipus de

malaltia no s tan dur com laltre, per en canvi afecta un major nombre
de persones. Normalment apareix a persones majors de 40 anys i en
persones obeses. Aquest tipus de diabetis s causada
pels alts nivells de glucosa a la sang. No acostuma a
presentar simptomatologia. El tractament no s gaire
estricte, es pot superar seguint una dieta adient amb el
tipus de gravetat i realitzant exercici fsic, si la malaltia
evoluciona shauria de seguir un tractament recomanat
per un professional.

2Cllules beta: Tipus de cllules ubicades al pncrees, que redueixen i

transporten la insulina.

5
Les altres tipologies de diabetis que no estan tan esteses com les assenyalades
anteriorment sn:

Gestacional: Sorgeix en dones durant el perode de gestaci, aquesta

desapareix desprs dhaver donat llum, per cal tractar-la amb molta cura.
Deguda a la cirurgia: Sorgeix en persones que han sigut operades del
pncrees.
A causa dels medicaments: Sorgeix en persones les quals han de
prendre grans quantitats de medicaments, els quals poden produir una
alteraci en el nostre cos.
Intolerncia a la glucosa: No s tan estricta com les altres, per al cap
de 7-10 anys pot desenvolupar la diabetis mellitus de tipus 2. Es sol tractar
mitjanant la injecci de productes normoglucmics (productes que
baixen els alts nivells de glucmia).
Deguda a altres malalties: Sorgeix a aquelles persones que sels ha
desenvolupat una tipologia de malaltia (Down) i aquesta fa desenvolupar
la diabetis.

2.2 Complicacions:
Com totes les malalties, la diabetis presenta unes complicacions, que sempre
sn dolentes pel desenvolupament sa del nostre cos, per que nhi ha de ms i
de menys estrictes, dins daquest apartat, trobem:

Complicacions agudes: Aquestes solen ser les ms estrictes i dures per

superar-les amb facilitat, nhi ha de 2 tipus:
Hiperglucmia: Aquest tipus de complicaci es produeix quan
lorganisme t un nivell elevat de glucosa en sang. Aquesta pot ser
molt estricta i exagerada sin es tracta de forma adequada. s sol
desenvolupar en cossos cetnics3, on provoca una acidosi que
desenvolupa la diabetis. El propi cos la compensa mitjanant
leliminaci dions per lorina per no sol ser gens resolutiu.

3Cossos Cetnics: Compostos cids de quatre carbonis que es

produeixen en el fetge.

6
 Hipoglucmia: Sol ser provocada per el descens de la glucmia, la
qual cosa provoca unes alteracions anormals, aix s degut a varies
causes:
Sobredosi dinsulina o hipoglucemiants orals
Ingesti denergia insuficient
Excs dactivitat fsica
La hipoglucmia sol provocar marejos, ansietat, sudoraci i tremolor. Al
notar aquests smptomes cal prendre 10g de glucosa, sin rebaixen
repetir-ho al cap de 10 minuts i si els smptomes continuen repetidament
sha danar a consultar a un professional el tractament a seguir. Si ens
apareixen smptomes superiors (com lobnubilaci (convulsions en la
visi)), no haurem de prendre la glucosa per la via oral, sin que ens
lhaurem dinjectar de manera intramuscular.

Un dels problemes ms importants que pateixen els pacients diabtics s la

correcta administraci i dosificaci dinsulina en el seu cos en funci dels nivells
necessaris en cada moment. En els ltims anys la cincia ha avanat molt en
aquest camp i cada vegada hi ha ms elements que ajuden a administrar la
insulina per via subcutnia. En un treball dinvestigaci i recerca fet a la
Universitat de Girona lany 2009 on lestudiant Maira Alejandra Garca i
Jaramillo va presentar una tesis doctoral al departament dElectrnica,
Informtica i Automtica de la Universitat de Girona. Es menciona la intenci
daconseguir fusionar tots els models predictius i analtics per detectar els nivells
dinsulina en el cos i daquesta manera aconseguir un model molt ms acurat i
personalitzat per cada tipus de pacient. Daquesta manera s molt ms fcil pel
pacient injectar-se la dosis correcta dinsulina en quantitat i en el temps oport,
evitant les hiperglucmies i les hipoglucmies.

A continuaci sadjunta un esquema on es pot veure el procs seguit en aquesta

tesis doctoral. Lobtenci de tota la informaci prvia, el tractament de les dades
i finalment lobtenci duna grfica de cada pacient personalitzada en cada
moment de la glucosa en sang. Aquesta grfica sha extret de la tesis doctoral
assenyalada anteriorment:

7
 https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox/15602e5f434c4895?projector=1

2.3 Poblaci Afectada

Actualment al mn trobem que un 46,3% de les persones que pateixen diabetis,
no en tenen coneixement. El mapa mundial ens representa els afectats en cada
continent per la diabetis. Analitzant les dades que ens aporta el mapa, podem
veure que continents com: frica, Oceania i sia, ,s on un trobem un major
nombre de persones que no saben que pateixen la diabetis, en els tres casos
suposem a travs de la informaci del mapa que ms de la meitat de la poblaci.

http://meetgenes.blogs.uv.es/files/2014/12/mapa-diabetes.png

8
 Un dels majors problemes de la diabetis s que la major part de la gent que la
pateix no ho sap, ja que moltes vegades sl ser lleu i aix fa que la mateixa
persona no se nassabenti. Segons les dades de lOrganitzaci Mundial de la
Salut (OMS), actualment al mn aproximadament hi ha 350.000.000 de persones
que pateixen aquesta malaltia. A lEstat Esapnyol un 40 % de les persones que
contenen la diabetis no nestan assebentats.

Poblaci a l'Estat Espanyol amb Del 13 % anterior:

diabetis:
13% Gent que sap que
Poblaci amb 40% t diabetis
Diabetis 60% Gent que no sap
87% Poblaci sense que t diabetis
Diabetis

2.4 Alimentaci
Lalimentaci s un dels factors ms importants a tenir en compte en la vida
quotidiana dun diabtic. Per regular lalimentaci, cal seguir diversos
tractaments diettics.

Aquests tractament tenen com a objectiu normalitzar la glicmia (quantitat de

glucosa en sang) per prevenir diverses complicacions com les anotades
anteriorment. Per normalitzar la glicmia cal:

Seguir una dieta que proporcioni nutrients i energia necessaris per

mantenir un bon estat nutricional.
Realitzar exercici fsic que faci augmentar el consum denergia
Ingerir insulina, perqu permeti utilitzar lenergia

En un Tractament diettic de la diabetis caldria tenir en compte:

Els Glcids: s recomanable ingerir sucres complexos i absorbir-los de

manera lenta. Els glcids els haurem de fraccionar al llarg del dia, ja que
si els consumim tots a la vegada, podrem originar complicacions com la
hiperglucmia o la hipoglucmia. Si es vol ingerir sucres senzills, shaurien

9
 dabsorbir de manera lenta. El repartiment els glcids el podrem dur a
terme de la segent manera:
Esmorzar(1): 20%
Dinar: 30%
Berenar: 10%
Sopar: 30%
Ressop:10%

Les Protenes: Shauria dingerir diferents tipus de protenes per evitar-

ne lexcs ja que pot produir complicacions renals. Saconsella menjar
peix, carn i pollastre sense pell

Els Greixos: Shauria daugmentar la ingesti dels cids grassos

insaturats i disminuir els cids grassos saturats i sobretot el colesterol.

LEnergia: Aquest factor va segons les necessitats del malalt (pes,

alada, sexe, activitat fsica i ingesta habitual)

Llavors tamb shan instaurat diverses normes diettiques que han de seguir els
pacients de la malaltia en funci de la seva massa. Aquestes normes les han
instaurat diversos endocrins especialitzats en la diabetis:

Si la persona s de massa baixa (prima), shaur de calcular la dieta en

funci del seu pes teric.
Si la persona s de massa normal, haurem de calcular la seva dieta
segons les seves necessitats (pes, sexe, edat, creixement...)
Si la persona s de massa elevada (obesa), la dieta ha de contenir
poques calories i ha de ser equilibrada.

Els assenyalats anteriorment sn diversos consells diettics, que ajuden a

disminuir el que seria lefecte de la diabetis. Per les diverses fonts dinformaci
que he obtingut, mhan assegurat, que ser diabtic no s una frontera per
consumir el que tu vols, o sigui, essent diabtic, pots menjar qualsevol tipus de
producte, per el factor que has de tenir en compte s la moderaci, ja que el
teu cos no pot consumir tot el que vulguis i amb les quantitats que tu vulguis. Has
10
 dassimilar que pateixes una malaltia i que thas de moderar per evitar lincrement
daquesta.
A continuaci sadjunta una pirmide la qual explica quin sn el aliments indicats
per a consumir per un esportista diabtic i la quantitat que han de consumir, per
afavorir el tractament de la malaltia:
Pirmide daliments duna persona sense
Pirmide daliments duna persona amb diabetis: diabetis:

http://www.botanical-
online.com/fotos/dieta/dietamedi
terranea_piramidediabetes.jpeg
http://www.xtec.cat/~mserra14/s
alut/ani8.jpg

2.5 Qu sn les Ultra Trail?

Les Ultra Trail sn curses de muntanya molt practicades actualment.
Concretament tenen un recorregut major a 50 Km (la ms popular s la de
100Km) que s practiquen a alta muntanya, aix vol dir que contenen un alt
desnivell (mnim de 2000 metres)

Aquestes curses les pot practicar

qualsevol persona que segueixi una
preparaci ha de ser molt rigorosa, ja
que aquestes curses posen el teu cos
al lmit. A part duna preparaci fsica
tamb has de seguir una dieta per no
perdre la forma i afrontar el repte de
voler ser finisher de la cursa
http://www.vicenteubeda.com/wp-
seriosament i no anar a passar lestona. content/uploads/2013/10/Preparar-
ultratrail.jpg

11
Lobjectiu daquest esport no t gaire secret, s acabar la cursa o sigui ser
finisher. Per darrere del gran objectiu nhi ha diversos, per exemple: gaudir del
paisatge, gaudir de la muntanya, exigir al teu cos el mxim, conixer nous llocs
arreu del mn, satisfacci de crrer... Sobretot la gent s marca el gran objectiu
(acabar la cursa), per moltes persones malauradament no el poden aconseguir
i sen marquen daltres com els assenyalats anteriorment.

Les principals caracterstiques que fan diferent aquest esport sn, el poder-lo
practicar a alta muntanya, noms amb el fet de poder barrejar lexperincia de
competir en una cursa i dobservar i gaudir de la muntanya fa que aquest esport
tingui una fama i un renom diferent als altres.

Actualment no s que tingui una importncia molt gran a nivell social, per aqu
en el nostre pas a Catalunya hi ha grans corredors (Kilian Jornet, Nria Picas...)
els quals sestan esforant per aconseguir fer-lo conegut i ho estan aconseguit
mitjanant bons resultats, perqu cada cop el nombre dinscrits en aquests tipus
de curses van augmentant.

La principal organitzaci dUltra Trails s la International Skyrunning

Federation ms coneguda com a ISF. Llavors existeixen diverses
organitzacions, federacions i seleccions als diferents pasos o estats els quals
practiquen aquest esport. Aquestes seleccions trien els/les millors corredors/es.
Cal puntualitzar que els mxims patrocinadors daquestes curses sn Buff i
Salomon, els quals aporten un gran suport econmic i ajuden al seu
desenvolupament.

bviament tamb existeixen diferents tipus de competicions a les quals pot posar
a proba la teva capacitat. La competici ms famosa sanomena Skyrunner
world series. Es tracta dun mundial dUltra Trails o curses de muntanyes, que
es desenvolupa en diferents llocs, concretament es realitzen entre sis i vuits
curses repartides en cinc estats. Existeix la competici masculina i la femenina.
Quan ms endavant es queda de la classificaci, ms punt saconsegueixen.A
cada cursa es dna una puntuaci. Finalment el/la que aconsegueix ms punts
es proclama guanyador/a.

12
http://www.skylinescotland.com/images/srv/calendar/ic http://transrockies-run.com/wp/wp- https://talkultra.files.wordpress.com/2015/10/salomon-
ons/LOGO_SKYRUNNER_WORLD_SERIES_FULL_WIDE.png logo.png?wu003d848
content/uploads/2012/03/Buff-Logo.png

La cursa la qual en realitzar el seguiment sanomena Ultra Pirineu i es realitza

cada any a la poblaci de Bag, situada al Bergued. En aquesta cursa es
recorren un total de 110 Km amb un desnivell de 6.800 m i que transcorren per
el Parc Natural del Cad i Moixer. Aquest any la cursa es realitzar entre els
dies 24 i 25 de setembre.

http://ultrapirineu.com/img/ultra/croquis.png

http://ultrapirineu.com/img/ultra/perfil.png

13
 3. Part Prctica
Per dur a terme la part prctica, haur de seguir diversos punts:
Inicialment avaluar el pla dentrenament que realitzen els dos corredors
(la diabtica professional i la no diabtic amateur) i llavors els comparar.

Tot seguit, avaluar les diferents dietes o els diferents tractaments

diettics que segueixen els dos esportistes, per poder veure si els aliments
influeixen molt alhora de preparar una cursa dalt rendiment. Aquestes
dietes o tractament diettics els contrastar abans i durant la cursa. Aix
podr comparar els dos tipus desportistes el professional i lamateur.

Desprs realitzar la part ms important del treball, el dia 24 de setembre

far el seguiment dels dos esportistes durant la cursa anomenada Ultra
Pirineu que es realitzar a Bag. Aquest seguiment el far de manera
intensiva, ja que vull arribar a la resoluci de la meva hiptesi, o sigui, vull
respondre la pregunta que es planteja que si la diabetis s un obstacle
alhora de practicar esports dalt rendiment.
Seguidament comparar el que fan els dos esportistes durant la cursa, o sigui,
majoritriament les funcions metabliques ms caracterstics (en el cas de la
persona diabtica, shaur danalitzar el nombre de vegades que sinjecta
insulina per tal de que el seu rendiment no disminueixi en comparaci amb els
altres). Finalment comparar les constant vitals finals. Realitzant el seguiment
anotat anteriorment de manera intensiva, hem portar a resoldre la hiptesi del
treball.

Judit Franch
(corredora
professional amb
diabetis)

Artur Ballar
(corredor amateur
sense diabetis)

Foto facilitada per Artur Ballar

14
http://www.sportvicious.com/wp-content/uploads/Judit-Franch3.jpg
 3.1 Biografia Judit Franch
Judit Franch va nixer a Gironella el dia 17 de Juny de 1986. Des de ben petita
ja li va atreure lesport. Va comenar practicant BTT per ms tard es va passar
a crrer Ultra Trails. Va comenar corrent curses locals de 10 Km, posteriorment
va crrer mitja-maratons, maratons i finalment als 26 anys es va iniciar en les
Ultra Trails

Tot va comenar el dia 1 de juliol de 2013 quan li va venir la varicella, per ella
no en va fer cas. Posteriorment el dia 6 de juliol de 2013, va fer la seva primera
cursa (Travessa Nria-Queralt) de 93 Km per als 30 Km va abandonar perqu
veia borrs. Posteriorment el dia 7 de juliol de 2013 va anar al metge i li van
diagnosticar la diabetis de tipus 1.
Millors Resultats com a corredora en competici:

Ultra Cavalls del Vent Bag 21/07/2013 (Distncia 100km / Temps 15h / 5a
posici)
Ultra Trail Collserola 23/11/2013 (Distncia 74km / Temps 8h10 / 1a posici)
Transgrancanaria Advanced 01/03/14 (Distncia 83km / Temps 11h / 3 posici)
Begues UTBCN 26/04/14 (Distncia 69km / Temps 9h47 / 3 posici)
Pealara 27/06/14 (Distncia 110km / Temps 16h30 / 2 posici)
Guara Somontano 04/10/14 (Distncia 103km / Temps 16h26 / 3 posici)
2 POSICI CAMPIONAT SPAIN ULTRA CUP 2014
Ultra Trail Sierra Nevada 18/07/2015 (Distncia 103km /Temps 17h08 / 2
posici)
TDS Chamonix 26/08/2015 (Distncia 119km/Temps 21h/ 14a posici)
Ultra Pirineu 19/09/2015 (Distncia 110km/Temps 18h20'/9a posici)
Celestrail Ultra Andorra 16/07/2016 (Distncia 83km/ Temps 15h/ 5a posici)
Ultra Pirineu 24/09/2016 (Distncia 110Km/ Temps 17h44/8a posici)

15

Dades facilitades per la Judit Franch

Biografia Artur Ballar

Va nixer al 29 de Setembre de 1969 a Berga. La seva afici a la muntanya li ve

de fa temps degut a que s el medi on viu. Sempre li ha agradat sortir a caminar
per la muntanya, anar a crrer amb els amics i amb la famlia.

Va arribar un punt on per voler perdre pes es va dedicar a crrer ms sovint i una
cosa porta laltra, barrejat amb la colla damics amb els que es relaciona es va
anar dedicant cada cop ms a les curses dalta muntanya. Curses:

2014

BERGA-RASOS-BERGA. Temps: 3h.40 min. Posici: 107. Distncia: 26

Km.
MARAT PIRINEU. Temps: 7h. 00 min. Posici:163. Distncia: 42 Km.
BERGA-QUERALT-BERGA a favor de la Marat de TV3. Temps: 1h. 46
min. Posici: 39. Distncia: 12 Km.

2015

BERGA-RASOS-BERGA. Temps: 3h.33 min. Posici: 71. Distncia: 26

Km.
ULTRA PIRINEU. Temps: 21h. 03 min. Posici: 259. Distncia: 110 Km.
BERGA-QUERALT-BERGA a favor de la Marat de TV3. Temps: 1h. 46
min.Posici: 39. Distncia: 12 Km.

2016

LA LLANERA TRAIL. Temps: 2h. 14 min. Posici: 224. Distncia: 21 Km.

CURSA DEL ROC GROS. Temps: 2h. 49 min. Posici: 271. Distncia: 21
Km.
ULTRA PIRINEU. Temps: 18h. 43 min. Posici: 110. Distncia: 110 Km.

16

Dades facilitades per lArtur Ballar

Biografia Nria Picas
(Esportista professional no avaluada en la cursa, ja que a ultima hora no la va
poder competir, per aporto la seva visi personal amb la seva biografia i
entrevista)
Nria Picas va nixer a Manresa el dia 2 de novembre de 1976. Des de ben petita
li van atreure molt els esports de muntanya i sobretot la natura. Inicialment va
comenar a practicar lescalada. Per als 22 anys, va veure que hi havia un
esport que encara latreia ms, que eren les curses dalta muntanya. Va
comenar corrent maratons fins acabar corrent Ultra Trails. Per la seva
progressi es va veure aturada lany 1998 quan tenia 22 anys, per un greu
accident que va sofrir escalant a Montserrat, on es va trencar el peu i els metges
li van recomanar no tornar a crrer mai ms. Llavors es va decantar per la
bicicleta de muntanya.

Ms tard, va veure que podia tornar a crrer, aix va ser al 2010 i al 2011 va
guanyar la cursa Cavalls del Vent de Bag. Desprs desforar-se i mantenir lalt
ritme de competici, loctubre de 2012 es va proclamar campiona del mn dUltra
Trails i aix s com va entrar en lelit mundial on actualment encara hi s.
Millor resultats com a corredora en alta competici:
Campiona del mn dUltra Trial (2012)
Doble campiona Ultra Trial World Tour (2014/2015)
Doble subcampiona Ultra Trial del Mont-blanc (2013/2014)
Campiona SkyMarathon dels SkyGame (2012)
Doble subcampiona Zegama Aizkorri (2012/2013)
Quatre vegades campiona i una vegada 3a posici Ultra Pirineu
(2011/2012/2013/2014/2015)
Campiona de LUltra Trail del Mount-Fuji (2014)

17
3.3 Entrenament
Lentrenament s una de les parts essencials alhora de poder aconseguir els
objectius marcat, que sn bons resultats i la continua millora en el temps, ja que
tajuda a millorar hi ha progressar en lesport que practiques.

Parlant de les Ultra Trails, un persona mnimament esportista i amb una condici
fsica normal, per a poder participar en aquest tipus de competici requereix
una preparaci prvia a la cursa daproximadament un any, ja que ha
dacostumar el seu organisme a conservar lenergia emmagatzemada i anar-la
dosificant en tot el temps que dura la cursa, que pot ser superior a les 20 hores.
Tamb ha de fer una srie dexercicis que lajuden a enfortir les parts del cos
ms afectades pel desgast de la cursa i aix evitar lesions que puguin provocar
un possible abandonament en el seu transcurs. s vital que aquesta persona es
faci una prova desfor4 anterior a la competici, ja que li determinar el
parmetres mxims i recomanables en els quals pot posar el seu cor. Daquesta
manera es podr autoregular i evitar riscos que poden provocar problemes
cardacs en el transcurs de la cursa.
Prova desfor dun corredor dUltra Trails amateur:

4Prova desfor: prova que et determina la salut esportiva i lestat de forma

fsica. Per realitzar-la es posa lorganisme al lmit.

18
Parlant dun corredor professional, lentrenament cont diversos factors ms
especialitzats. Aquest entrenament segueix una metodologia molt ms estricte
que sha de seguir fidelment. Al ser corredors professionals realitzen diverses
curses a lany, per tant shan dentrenar ms freqentment (prcticament a diari),
no obstant, shan de saber autoregular les forces per tal devitar lesions i
esgotament.

Lentrenament que solen seguir els professionals s: regular en poca sense

competici on lentrenament s amb molta intensitat i llavors progressivament a
mesura que sacosta la cursa anar disminuint el ritme i la intensitat, un cop
acabada la cursa hi ha un petit perode de descans fins a tornar a lactivitat
dentrenament de forma regular.

Entrenament regular (molta intensitat):

Dada facilitada per lentrenador personal de Judit Franch

Entrenament anterior a la cursa (es disminueix la intensitat):

19
Dada facilitada per lentrenador personal de Judit Franch
Entrenament posterior a la cursa (descans per no total):

Dada facilitada per lentrenador personal de Judit Franch

En les taules anteriors, Z1 significa ritme baix, Z2 ritme alt, Z3 ritme molt alt i les
dades acabades amb + significa el plus daltitud.

Com tots els esportistes, els corredors professionals tamb han de realitzar una
prova desfor per tal de veure quina s la seva forma fsica, la seva salut
esportiva i veure el seu lmit. Aquesta prova els servir per poder dosificar la seva
energia durant la cursa, en el seu cas al ser una esportista professional shaur
de calcular precisament per a poder extreure el mxim resultat possible durant
la cursa.
Prova desfor Judit Franch (corredora professional):

Dades facilitades per la Judit Franch

20
3.4 Alimentaci
Lalimentaci igual que els apartats anteriors, suposa una de les parts ms
importants alhora de preparar i afrontar una cursa, ja que tajuda a mantenir-te
en forma i alhora a enfortir el teu cos a base de nutrients, protenes, glcid, lpids
i altres factors. Una bona dieta o un bon control dels aliments que consumim
sempre va millor i s molt recomanable per preparar una cursa.

Parlant de persones que no pateixen la diabetis, lalimentaci no ha de ser

excessivament diferent al de una persona no esportista. Tot i aix han de seguir
diferents pautes alhora de consumir aliments, com per exemple no excedir-se en
greixos, no excedir-se en grans quantitats daliment en els pats i sobretot portar
una vida saludable (no abusar de lalcohol, no fumar, controlar la brioixeria, els
dolos...). En el moment dafrontar una cursa, els participants han dingerir ms
hidrats de carboni (pasta, arrs, lctics, fruita, llegums i tubercles), ja que aix
augmenten les reserves denergia en lorganisme i a lhora dafrontar una cursa
tenen reserves necessries per aguantar-ne la seva durada.

Parlant duna persona que pateix la diabetis, els hbits alimentaris ja sn

dentrada diferents als duna persona que no la pateix. Tot i que lalimentaci pot
ser variada i diversa, ha de controlar certs aspectes. Principalment una persona
amb diabetis ha de controlar molt les quantitats que consumeix en cada moment
per evitar pujades o baixades sobtades de sucre. Un esportista professional que
pateix la diabetis tamb ha de consumir hidrats de carboni per a poder afrontar
una cursa amb garanties. La diferncia, per, radica en la manera dingerir
aquests hidrats: mentre una persona que no pateix la diabetis els pot ingerir en
quantitats importants a partir de dos o tres dies abans de la cursa i de la manera
que vulgui, la persona que pateix la diabetis no pot seguir aquesta pauta, ja que

21
els hidrats fan pujar lndex de sucre en sang. El que ha de fer s ingerir-los
progressivament i freqentment i el dia de la cursa en petites quantitats en cada
avituallament. Abans de prendre la sortida la persona que pateix diabetis ja sap
en cada avituallament el que ha de consumir ja que anteriorment ho ha de
consultar amb un especialista del tema. A part de prestar atenci als aliments, la
persona amb diabetis ha de saber els moments exactes del dia en els quals sha
dinjectar la insulina. El fet de contenir el nivell de glucosa indicat dins lorganisme
fa que pugui consumir els aliments aconsellats per un professional evitant les
pujades i baixades del sucre en sang.

Un altre aspecte que s molt important i bastant obvi, s la correcta hidrataci

durant la cursa que no varia entre corredors amb diabetis o sense. Tamb hi ha
certs productes energtics que aporten una dosi extra denergia (barretes
energtiques, gels...). Aquests productes els poden consumir tots els corredors.

En resum, podem veure que lalimentaci no s un impediment a lhora dafrontar

una cursa per una persona amb diabetis, noms ha de tenir la precauci de
planificar millor el moment dingerir els aliments necessaris durant la competici
i combinar-sho amb les dosis dinsulina. Fins i tot alguns metges especialitzats
en el tema satreveixen a dir que els esportistes amb diabetis tenen millor
alimentaci que els que no pateixen la malaltia, ja que controlen molt ms els
aliments i les quantitats.

22
3.5 Seguiment de la Cursa (Judit Franch)
El passat dia 24 de setembre del 2016, es va realitzar la cursa dalt rendiment
Ultra Pirineu 2016 amb sortida i arribada a Bag. Aquesta tenia un recorregut
total de 110 quilmetres amb un desnivell positiu acumulat de 6800 metres.
Aquesta cursa es va dur a terme a la serralada pirinenca entre les comarques
del Bergued i la Cerdanya concretament a la zona del Parc Natural Cad-
Moixer passant per punts tan rellevants com sn el Niu de lliga, que est a
2537 metres sobre el nivell del mar i s el punt ms alt de lestaci desqu de la
Molina, la poblaci de Bellver de Cerdanya (punt davituallament on els corredors
dinaven i la Judit Franch es va injectar la insulina), lAguil que s la zona de
central de la Serralada del Cad-Moixer, la poblaci de Gsol, el refugi Llus
Estasen situat a la falda del Masss del Pedraforca i bviament el poble de Bag.

El nombre dinscrits en aquesta cursa va ser dun total de 1076 dels quals
aproximadament un 10 % eren dones. Del total dinscrits en van finalitzar 550. El
temps mxim per fer el recorregut era de 29 hores i 30 minuts, els que el
sobrepassaven quedaven desqualificats. El guanyador va ser Miguel A. Heras
Hernndez del club Salomon ETTIX amb un temps total de 12 hores 5 minuts i
51 segona. La primera classificada en la categoria femenina va ser Gemma
Arenas Alcazar de lequip Dynafit Team va acabar vint-i-vuitena de la general
absoluta amb un temps total de 15 hores 20 minuts i 34 segons. La corredora
Judit Franch Pons de lequip Compressport-Inov8 va acabar setanta-sisena de
la general absoluta i vuitena de la general femenina amb un temps total de 17
hores 44 minuts i 03 segons. Finalment lArtur Ballar Garca de lequip A.E
Mountain Runners del Bergued va acabar cent vuit de la general absoluta i
vint-i-set de la categoria majors de 40 anys amb un temps total de 18 hores 43
minuts i 07 segons.

La cursa va comenar a les 7 del mat a la plaa Porxada de Bag. Els controls
de pas estaven al refugi de Rebost al quilmetre 8, el refugi del Niu dliga al
quilmetre 14, el refugi del Serrat de les Esposes al quilmetre 28, pavell
Poliesportiu de Bellver de Cerdanya al quilmetre 40, el refugi de Cortals dIngla
al quilmetre 50, el refugi del Prat dAguil al quilmetre 61, a la poblaci de

23
Gsol al quilmetre 74, el refugi de Llus Estasen al quilmetre 83, al Santuari de
Gresolet al quilmetre 86, el refugi de Vents del Cad al quilmetre 96, el refugi
de Sant Jordi al quilmetre 100 i finalment larribada a Bag al quilmetre 110.

Durant el seguiment de la cursa vaig poder veure la diferncia de preparaci i

dobjectius dels primers corredors que anaven a aconseguir un bon resultat i dels
corredors no professionals que lnic objectiu que tenien era ser finishers. Els
primers quan arribaven als avituallament prcticament ni saturaven, els segons
saturaven ms temps.

Dades estadstiques de pas en els diferents avituallaments:

Judit Franch:

Rebost: El primer control de pas que es trobava al refugi de Rebost, la

Judit va passar a les 8:14 del mat. En aquest control concretament no es
va parar a menjar cap tipus daliment ni tampoc a beure cap tipus de lquid.
Quan passava per aquest avituallament portava un total de 7,7
quilmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 995 metres,
concretament anava a 6,15 km/h i portava 1 hora 14 minuts i 40 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

24
 Niu dliga: : El segon control de pas que es trobava al refugi de Niu
dliga, la Judit va passar a les 9:31 del mat. En aquest avituallament va
consumir algunes peces de mel i pltan i va emplenar les cantimplores
daigua, bviament tamb va beure fora aigua. Quan passava per aquest
avituallament portava un total de 13,8 quilmetres, amb un desnivell
positiu acumulat de 1927 metres, concretament anava a 4,82 km/h i
portava 2 hores 31 minuts i 06 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

Serrat de les Esposes: El tercer control de pas que es trobava al refugi

del Serrat de les Esposes, la Judit va passar a les 11:32 del mat. En
aquest avituallament va consumir bastantes peces de mel i pltan i va
emplenar les cantimplores daigua, tamb va beure molta aigua. Quan
passava per aquest avituallament portava un total de 28,1 quilmetres,
amb un desnivell positiu acumulat de 2427 metres, concretament al ser
descens anava a 7,08 km/h i portava 4 hores 32 minuts i 42 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

25
 Bellver de Cerdanya: El quart control de pas que es trobava al
poliesportiu de Bellver de Cerdanya, la Judit va passar a les 12:46 del
migdia i va estar-hi 10 minuts. En aquest avituallament va ser on va dinar,
inicialment es va injectar la insulina, llavors va consumir pa amb tomquet
i truita, per beure va consumir aigua amb gas i cal remarcar que es va
prendre un ibuprof i es va refrigerar les cames. Quan passava per aquest
avituallament portava un total de 39,8 quilmetres, amb un desnivell
positiu acumulat de 2663 metres, concretament anava a 9,46 km/h i
portava 5 hores 46 minuts i 32 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

Cortals: El cinqu control de pas que es trobava al refugi de Cortals, la

Judit va passar a les 14:26 del migdia. En aquest avituallament va
emplenar les cantimplores daigua i daigua amb gas, tamb va beure
molta aigua, no va consumir res ni de menjar. Quan passava per aquest
avituallament portava un total de 49,5 quilmetres, amb un desnivell
positiu acumulat de 3392 metres, concretament anava a 6,35 km/h i
portava 7 hores 26 minuts i 55 segons.

26

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php
 Prat dAguil: El sis control de pas que es trobava al refugi del Prat de
lAguil, la Judit va passar a les 16:28 de la tarda. En aquest avituallament
va emplenar les cantimplores daigua i daigua amb gas, tamb va beure
molta aigua, va consumir peces de mel i pltan, juntament amb un tros
de pasts de xocolata i una barreta energtica. Quan passava per aquest
avituallament portava un total de 60,7 quilmetres, amb un desnivell
positiu acumulat de 4237 metres, concretament anava a 5,50 km/h i
portava 9 hores 28 minuts i 58 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

Gsol: El set control de pas que es trobava al poliesportiu de Gsol, la

Judit va passar a les 18:15 de la tarda i va estar-hi 7 minuts. En aquest
avituallament va emplenar les cantimplores daigua i cola, tamb va beure
molta aigua, va consumir peces de mel, pltan i una barreta energtica,
tamb es va refrigerar les cames. Quan passava per aquest avituallament
portava un total de 73,4 quilmetres, amb un desnivell positiu acumulat de
4733 metres, concretament anava a 7,46 km/h i portava 11 hores 15
minuts i 49 segons.

27

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php
 Llus Estasen i Gresolet: El vuit i el nov control de pas que es trobaven
al refugi de Llus Estasen i al Santuari de Gresolet, la Judit va passar a les
19:45 del vepre (a Gresolet no va parar). En aquest avituallament va
emplenar les cantimplores daigua, tamb va beure poca aigua, va
consumir peces de mel i pltan (a Gresolet no va parar), tamb es va
posar el frontal.Quan passava per aquest avituallament portava un total
de 82,2 quilmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 5258 metres,
concretament anava a 6,42 km/h i portava 12 hores 45 minuts i 23 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

Sant Jordi: El des control de pas que es trobava al refugi de Sant Jordi,
la Judit va passar a les 23:12 de la nit. En aquest avituallament va
emplenar les cantimplores daigua i daigua amb gas, tamb va beure
molta aigua, va consumir peces de mel, pltan i una mica de truita amb
pa amb tomquet. Quan passava per aquest avituallament portava un
total de 99,4 quilmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 6501
metres, concretament anava a 4,97 km/h i portava 16 hores 12 minuts i
59 segons.

28

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php
 Bag: Finalment va arribar a Bag el diumenge dia 25 de setembre de
2016 a les 00:44 de la matinada. Va acabar els 110 quilmetres en 17
hores 44 minuts i 03 segons.

http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php

3.6 Comparaci
En aquest apartat realitzar una comparaci de la cursa que he parlat
anteriorment entre la corredora estudiada Judit Franch, que va acabar amb un
temps de 17:44:03 (la corredora professional) i el corredor amateur Artur Ballar
que va acabar amb un temps de 18:43:07.

LArtur tot i ser amateur, per poder realitzar aquesta cursa, ja fa ms de 4 o 5

anys que sha estat preparant en diferents curses de muntanya de recorreguts
inferiors i del mateix nivell, ja que lany passat tamb la va realitzar. Un corredor
amateur el seu gran objectiu s ser finisher i com a molt auto superar-se, en el

29
seu cas amb el temps de la cursa de lany passat. La gran diferncia entre els
dos, en aquest cas s que el corredor professional realitza vries curses a lany
fet que lobliga a estar permanentment en forma i sense baixar la forma fsica
mentre que el corredor amateur al no tenir la pressi dun calendari de proves
anual i dhaver daconseguir un resultat exigit pels patrocinadors, a les curses,
pot baixar una mica els entrenaments en diferents perodes de lany i
incrementar-los quan sapropa la cursa. Aix no vol dir que no shagi de mantenir
en bona forma fsica en tot moment, ha dautoregular-se.

En condicions normals el sexe mascul t unes caracterstiques fsiques diferents

al femen. Lexemple el tenim si comparem el guanyador absolut de la cursa que
va ser un home que la va acabar amb 12:05:51, mentre que la primera dona
guanyadora de la cursa en la competici femenina la va acabar amb 15:20:34,
aqu podem apreciar la diferncia fsica entre els dos sexes.

Tornant als dos atletes que estic seguint, podem apreciar que en els trams on el
desnivell positiu s ms elevat es detecta una millora del temps realitzat per la
corredora professional, mentre que en les baixades els temps sn quasi idntics,
aix ens vindria a dir que el cos de latleta professional est capacitat per
oxigenar-se amb ms facilitat que el dun atleta no professional, permetent-li en
els trams ms durs mantenir un ritme ms elevat. Mentre que en els trams ms
suaus i de baixada aquests temps com he comentant anteriorment sigualen
segurament pel fet de que lArtur t una gambada superior (amb menys passes
recorre la mateixa longitud que la Judit amb ms).

30
Una altra dada a apreciar, s que desprs de lavituallament del migdia, quan ja
portaven ms dun ter de la cursa, la Judit es va mantenir progressivament el
seu ritme, mentre que lArtur el va baixar una mica. Sha de remarcar que en
lavituallament de Bellver tot i injectar-se la insulina, el va fer molt ms rpid que
lArtur, ja que lexigncia i els objectius en competici eren diferents lun de laltre.

Em vaig donar compte que lexigncia mental dun atleta professional s molt
superior a la dun amateur ja que lobligaci daconseguir un bon temps i un bon
resultat fa que aquest atleta faci la cursa amb un nivell destrs ms elevat en
comparaci amb un atleta amateur, que va a gaudir de la cursa.

31
 4. Conclusions
Desprs dhaver fet recerca sobre la diabetis, dhaver estat en contacte amb
persones que la pateixen i amb persones que es dediquen a tractar-la me nhe
adonat dun aspecte molt important, que primer de tot la diabetis no s un
malaltia, sin que s un obstacle com els que ens posa el dia a dia. Aquest
aspecte me lhan remarcat totes les fonts de contacte i mhan fet reflexionar sobre
el meu punt de vista inicial ja que estava encarant el treball sobre una malaltia
quan realment aquestes persones no la consideren aix.

Aquesta patologia crec que s bastant desconeguda, perqu s difcil de

comprendre els efectes i la seva sistemtica (un cncer tothom t clar que s
una malaltia molt greu que et pot portar a la mort, una afecci coronria tamb
s bastant coneguda perqu pot desenvolupar un infart de miocardi...). Per el
que passa s que moltes persones que la pateixen no en tenen coneixement.
Tot i aix al final hi ha ms dun 10 % de la poblaci que la pateix, aix que no s
gens minoritria.

Aquesta anomalia s molt important detectar-la quan abans millor i deixar que
els professionals intervinguin en el tractament de la mateixa, ja que sin el cos
sacaba degradant fins arribar a punts irreversibles que poden provocar la mort.
El canvi que ha sofert la diagnosi i el tractament de la diabetis en els darrers anys
ha estat en la millora quantitativa de la precisi en la mesura de la quantitat de
la glucosa en sang de lorganisme ja que aix est facilitant a les persones que
pateixen diabetis la correcta administraci de la quantitat dinsulina necessria
en cada moment i aix reduir la probabilitat de patir hipoglucmies o
hiperglucmies. Ja que curar la diabetis, ara per ara, s impossible i el que
sintenta s aconseguir disminuir els afectes nocius de la mateixa.

Un factor determinant en el comportament de lorganisme s lalimentaci, ja que

pot afectar molt negativament el metabolisme del teu cos. Aix que una persona
amb diabetis ha de controlar permanentment el tipus i quantitat daliments
consumits en el seu dia a dia.

Al relacionar la diabetis amb lesport dalt rendiment mhe endinsat dins el mn

de les Ultra Trails de muntanya, que era un tipus de competici coneguda per el

32
meu inters de lesport, per no al nivell que he assolit desprs de fer el
seguiment a la Judit Franch. Aix mha fet veure que les persones que realitzen
aquest tipus de competici sn un collectiu que actua gaireb com una secta, ja
que han destar molt preparats, fsicament i mentalment, per poder assolir un
objectiu daquest nivell. Noms cal veure que la meitat dels corredors que van
participar en aquesta cursa, van abandonar.

Lambient generat al voltant daquestes competicions s un ambient nic,

saludable, en contacte amb la natura i especial, ja que transcrrer per paratges
gaireb verges. Aix et fa veure que no s un esport manipulat pel sistema
capitalista, com podria ser el futbol, el basquetbol o la F1. Aquest factor s degut
a la poca repercussi meditica que t aquest esport, per alhora s el que el fa
bonic i nic.

La Judit mha fet veure que les ganes i la motivaci per assolir un somni (com s
el de crrer un Ultra Trial a alt nivell) no tenen fronteres. Ja que el meu punt de
partida era pensar que la diabetis era una limitaci molt important en les
persones que la patien i quan he anat coneixent a la Judit i veient el qu feia en
seu dia a dia per arribar a competir a un nivell molt alt mhe adonat que la diabetis
realment ben tractada i ben acceptada per la persona que la pateix no s un
impediment per complir els somnis i qualsevol fita que alg es proposi, en mbits
esportius.

Finalment per a respondre la hiptesi, plantejada en la introducci que s: S

UN OBSTACLE LA DIABETIS EN LESPORT DALT RENDIMENT?. Puc
assegurar que si, per parcialment. Perqu si tu vols pots i al final hi ha pocs
obstacles que et priven daconseguir un objectiu. Lnic que sha de fer es passar
aquest obstacle i continuar tenint-lo en compte. Per el ms important sn les
ganes i lesperit de superaci per aconseguir els teus objectius. Com diu la Judit
Franch: LA DIABETIS S UN OBSTACLE, NO UN IMPEDIMENT.

33
 5. Agraments

En aquest apartat magradaria donar les grcies a totes i cada una de les
persones que mhan ajudat a dur a terme aquest Treball de Recerca.

Inicialment donar les grcies a la meva tutor: Fina Navas, per haver-se interessat
pel tema i haver perdut tantes hores del pati com extraescolars en el meu treball.
A part daix per guiar-me cap a una distribuci del temps i del treball molt bona
i favorable per compaginar un treball duna llargada considerable amb els estudis
i la vida personal.

Tamb donar les grcies al meu pare, Josep Pujols i tamb a la meva mare
Eullia Rial, per ajudar-me en els moments difcils durant el desenvolupament
del treball i fer-me veure el tema des duna perspectiva ms madura.

No em vull deixar persones com la Jana Riu, per facilitar-me diversos documents
de la Universitat de Barcelona que tractaven del tema a desenvolupar, la Remei
Calm, per facilitar-me treballs dinvestigaci de la Universitat de Girona sobre la
diabetis, en Serafn Murillo per respondrem lentrevista i convidar-me a veure
el seu centre (IDIBAPS), la Nria Picas per respondrem lentrevista des dun
punt professional, lArtur Ballar per respondrem lentrevista i no tenir cap
problema en quan al seguiment de la seva cursa i la meva tieta, la Carme Rial,
per acompanyar-me durant el seguiment de lUltra Pirnineu

Finalment agrair la pacincia, dedicaci i professionalitat de la JUDIT FRANCH,

perqu sense ella aquest treball no tindria ni forma ni sentit. La Judit mha fet
veure que la diabetis no s una impediment i que amb ganes i dedicaci tot es
pot aconseguir, sobretot que els somnis estan per complir i que mai ens hem de
donar per venuts perqu el nostre moment est per arribar i lhem daprofitar.
Sobretot no em cansaria de donar-li les grcies: MOLTES GRCIES JUDIT!

34
6. Bibliografia
MURILLO, Serafn. Diabetes tipo 1 y deporte. Barcelona: EdikaMed, S.
L., 2015: 35
GARCA, Mara. Prediccin garantizada de glicemia postprandial con
incertidumbre para pacientes con Diabetes Tipo 1 (Treball dInvestigaci).
Girona: Universitat de Girona, 2007: 74
RIU, Jana. Diabetis Mellitus. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016:
4

Webgrafia

http://www.adc.cat/ct-dia.htm (Mar 2016)

http://bd.com/mx/diabetes/main.aspx?cat=3258&id=3329 (Mar 2016)
http://www.batanga.com/curiosidades/5179/que-es-la-insulina-y-para-
que-sirve (Mar 2016)
http://midiabetes.jimdo.com/celulas-beta/ (Abril 2016)
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/230729/ca/di
abetis-afecta-8-poblacio-catalana-major-15-anys.do (Maig 2016)
http://meetgenes.blogs.uv.es/ca/diabetes-enfermedad-global/ (Maig
2016)
http://www.creuroja.org/AP/cm/5285P235L8/Prop-del-8--de-la-poblacio-
catalana-pateix-diabetis--5-punts-mes-que-fa-20-anys.aspx (Maig 2016)
http://ultrapirineu.com/ (Juny 2016)
http://portal.alemana.cl/wps/wcm/connect/Internet/Home/centro-de-
extension/aprendamos-
de/Adulto+Mayor/Diabetes/Que+es+la+Glicemia+Normal (Juliol 2016)
http://ultrapirineu.com/es/ultra (Juliol 2016)
http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/glu_sucres.htm (Agost 2016)
http://es.slideshare.net/phidalg2/prova-desfor (Setembre 2016)
http://nuriapicas.com/inici/ (Setembre 2016)
http://www.livetrail.net/histo/ultrapirineu_2016/coureur.php (Octubre
2016)
http://ultrapirineu.com/ (Octubre 2016 (actualitzada))

35
ANNEXOS

36
ndex Annexos:

ANNEX I: Entrevista A: Serafn Murillo

ANNEX II: Entrevista B: Judit Franch

ANNEX III: Entrevista C: Nria Picas

ANNEX IV: Entrevista D: Artur Ballar

ANNEX V: Fotos

37
ANNEX I:
ENTREVISTA A: SERAFN MURILLO (Dietista i
Nutricionista especialitzat en la diabetis)

1. En quina branca de la medicina est especialitzat vost?

Jo sc nutricionista, amb msters dactivitat fsica per poder englobar totes
les necessitats duna persona amb diabetis.

2. Em podria explicar resumidament i de forma planera qu s la diabetis?

Inicialment, sabem que existeixen dos tipus de diabetis, la tipus 1 i la tipus 2,
lefecte final de les dues s que la glucosa a la sang puja, per sn bastant
diferents. En la diabetis tipus 2 sincideix ms en els canvis dhbits (activitat
fsica, alimentaci...), per no s tan rellevant com laltre tipus. La diabetis
tipus 1, a part dinfluir en diversos canvis dhbits, s necessria la insulina
perqu el pncrees deixa de produir aquesta hormona, llavors aquesta inslina
sha dinjectar cada cert temps. El gran objectiu est en imitar el que no pot
produir el pncrees (artificialment). Les persones amb diabetis, tamb han
danar molt en compte amb el menjar (quantitat i producte), lactivitat fsica, el
pes... per aconseguir lequilibri. s molt difcil mantenir aquest equilibri ja que
el sucre baixa i puja contnuament. El sucre duna persona amb diabetis quasi
mai s constant.

3. En el dia a dia de la seva professi, tracta habitualment pacients amb

diabetis?
S, exclusivament.

4. Tinc ents que vost pateix la diabetis oi?, essent aix, i coneixent la
malaltia a nivell professional, segueix unes pautes de comportament per
conviure amb la malaltia que un altre pacient diabtic que no s metge?
En principi s, menjar correctament, portar un estil de vida saludable (fer
esport, menjar correctament...), fer exercici fsic 4 o 5 cops a la setmana...A
part tamb s molt important tindr moviment al llarg del dia, perqu s molt
saludable (agafar la bicicleta per anar a treballar, caminar...).

38
5. Tracta amb pacients diabtics que realitzen competici a un nivell
superior a lamateur?
Si, per no gaires, no obtenen tants bons resultats com la Judit, per s tot
un mrit competir en aquest tipus de curses.

6. Quins consells els hi dna per tal de que puguin seguir competint a alt
nivell?
Molts, ja no sn consells, sin explicacions perqu la persona decideixi en
cada situaci. Els amplio el coneixement per poder ser autnoms. O sigui,
ms que consells donem molta formaci, conixer els hidrats, la insulina i
conixer lefecte dels diferents exercicis.

7. Em podria explicar les diferncies en lmbit de la diabetis entre una

persona la qual porta un vida normal i un esportista dalt rendiment?
La diferncia no s molt gran, la diferncia fonamental s lestrs i la pressi.
Lestrs fa pujar el sucre, ladrenalina i les hormones actuen sobre el fetge
que es veu obligat a alliberar la glucosa emmagatzemada. El sucre alt s molt
dolent i al fer exercici, fa que el rendiment baixi. Aix s una barrera que sha
de superar i per aix sha dadministrar molt el sucre. En una cursa dalt
rendiment si el sucre baixa poden patir una hipoglucmia molt intensa i el
rendiment baixa moltssim fins al punt que el corredor hagi daturar-se i perdre
molt de temps i si el sucre puja fa que augmenti la fatiga. Sha de saber
regular molt b, i el factor ms important s lexperincia on nosaltres ajudem
molt psicolgicament.

8. Hi ha alguna dieta que aconselleu als participant daquestes curses dalt

rendiment?
Sobretot shan de prendre hidrats de carboni, cada poca estona, no tels pots
prendre tots duna, ja que el sucre puja, shan de prendre progressivament.
Prviament mirem el recorregut de la cursa i els avituallaments i administrem
el que ha de menjar en cada un dells. Abans de sortir, la Judit, ja sap el que
ha de menjar en cada avituallament. Una persona amb diabetis ha de menjar
freqentment per evitar les pujades de sucre. A vegades pot ser una

39
 avantatge ja que les persones amb diabetis mengen molt millor que els altres,
excepte els professionals. La diferncia amb una persona que no realitza un
esport dalt rendiment amb diabetis i la Judit, parlant dalimentaci seria les
quantitats.

9. La preparaci fsica duna persona diabtica alhora de preparar una

cursa dalt rendiment s la mateixa que una no diabtica?
En principi s, per el dia a dia pot ser diferent, perqu durant els
entrenaments pot ser que la persona amb diabetis hagi de parar per una
pujada o baixada de sucre. La preparaci fsica duna persona amb diabetis
depn molt del sucre.

10. Quines pautes gestos diferents hauria de fer un diabtic alhora de

crrer un cursa dalt rendiment, per tal daconseguir resultats
favorables?
Bsicament controlar el nivell de sucre en sang cada hora o hora i mitja i
segons el nivell de sucre en sang controlar els aliments que li pertoquen.
Tamb al ser curses de molta distncia tamb shan dinjectar insulina. Les
persones amb diabetis sinjecten una insulina lenta que es punxa un o dos
cops al dia i una insulina rpida durant els pats.

11. Creu que alhora dafrontar una cursa, t ms possibilitats de guanyar

un no diabtic que un diabtic?
Lesport marca molt, els jugadors de tennis per exemple tenen molts de
descansos, per en aquestes curses al dependre del temps costa ms perqu
no tenen gaires descansos. Tamb la diabetis pot afectar en rendiment
(pujades o baixades de sucre) i noms que afecti un 1%, ja no guanyes la
cursa. Per tenim esportistes amb diabetis a un alt nivell, com la Judit. Per
aquestes curses tan llargues i amb tanta exigncia sn molt difcils dafrontar
i per mi el que fa la Judit s brutal, perqu molta gent ja no va a competir i si
veuen que els puja el sucre poden parar a descansar i al no competir ja no
els afecta, per no els hi trec el mrit.

40
12. Qu li diria a un corredor que pateix diabetis i no es veu amb cor per
poder practicar un esport dalt rendiment?
A molta gent els hi baixa el rendiment, jo li diria que ho treballem i busquem
la manera de capgirar lassumpte. Actualment sestan inventant molts tipus
de productes que faciliten molt la feina. Per mi s molt important ampliar el
coneixement. Per mi la part psicolgica s un 100% alhora dafrontar la
diabetis, ja que sin acceptes que pateixes aquesta malaltia ja no et punxes
o ho fas de mala gana i llavors baixa molt lestat anmic i desencadena molts
de problemes, o sigui el factor ms important alhora dafrontar la diabetis s
psicolgic.

13. Troba un impediment la diabetis alhora de practicar un esport?

Nhi han pocs dimpediments, la no acceptaci, el no coneixement (li falten
saber coses), perqu en competici poden sorgir problemes. Llavors tamb
hi ha esports que tenen molt ms perill (submarinisme), ja que si tens una
baixada de sucre has de sortir i prendre alguna cosa. Per aix el coneixement
dels diferents hbits s la clau per dur a terme la diabetis sense patir. En
general no la trobo un impediment.

14. Podria donar la vostra valoraci personal sobre la prctica desport

essent diabtic?
El fer esport i contenir diabetis tipus 1 no et millora la diabetis. Fer esport a
qualsevol persona li millora la salut, per amb la diabetis li redueix el risc. Per
aix jo recomano a les persones amb diabetis fer esport al llarg del dia.

15. Com a professional, hi ha alguna altra malaltia similar a la diabetis que

faci complexa la prctica dun esport dalt rendiment?
A part de les patologies que impliquen problemes mecnics (lesions), tenim
lasma, les malalties respiratries, les allrgies, les intolerncies i les
malalties digestives inflamatries.

41
Biografia:
Sc dietista i nutricionista, mster amb educaci amb diabetis, mster amb
rendiment esportiu i comenar ara el doctorat en medicina. Nombre de
collegiat (dietista): CAT000743.

42
ANNEX II:

ENTREVISTA B: JUDIT FRANCH

1. Com i quan et va sorgir la diabetis?

A lany 2013, al juliol quan tenia 27 anys, vaig agafar la varicella que no
lhavia passat i el dissabte segent feia la meva primera travessa. La vaig fer
igualment, per als trenta quilmetres vaig haver dabandonar. Jo trobava
que veia borrs i sem feia impossible competir. Van passar dos dies i llavors
vaig anar al metge i em van trobar que era diabtica, em va mirar la glucosa
i amb aix van veure que estava a 350 mg/dL.

2. Quan vas descobrir que eres diabtica ja competies a alt nivell?

No, encara feia curses de 10 o 15 quilmetres (populars), llavors vaig voler
provar-me en la Nria-Queralt de 93 quilmetres, per als 30 vaig haver
dabandonar. Lobjectiu era entrenar-me per poder crrer lUltra Pirineu de
100 quilmetres. Al trobar-me malament i al veure borrs vaig anar a lhospital
i em van detectar la diabetis. Per tot i aix vaig crrer la Cavalls i em va anar
molt b.

3. Que s el que et va atreure de les curses dalt rendiment?

Cada any anava a veure la sortida de lUltra Pirineu i sempre tenia la intenci
de fer-la, per mi era com un objectiu. Llavors al 2013, em vaig comenar a
entrenar per poder crrer, vaig comenar fent curses populars, llavors mitges
maratons, maratons i finalment volia crrer la Nria-Queralt de 93 Km per
veure si estava preparada, per em va sorgir la diabetis. Igualment vaig crrer
lUltra Pirineu i vaig quedar 5a de la classificaci femenina.

4. Et vas replantejar deixar de practicar el teu esport quan et van detectar

la diabetis?
No, jo li vaig comentar a lendocr si podia crrer la cursa del setembre i
inicialment em va dir que no, ja que jo no em coneixia el cos i tampoc la
malaltia. Per vaig seguir entrenant-me igual i llavors la malaltia em va
progressar cap a millor i lendocr llavors em va dir que si que la podia crrer.

43
 Durant la cursa em vaig sentir molt b, perqu ja sabia tot el que havia de fer
per crrer amb normalitat. El poder crrer una cursa tan important i llavors
dhaver patit tant, em va ajudar molt a tirar endavant i en cap moment em vaig
replantejar deixar de crrer

5. A partir daquell moment vas notar un canvi radical en la manera de

practicar esport o vas veure que la diabetis no era un factor que et
pogus tirar enrere?
No mafectava, jo sabia que havia de menjar molt ms que els altres, ja que
jo sin menjo em pot venir una baixada de sucre en canvi un esportista sense
diabetis sin menja es quedar sense forces, per no li baixar el sucre.

6. Quins canvis ha portat a la teva vida quotidiana la diabetis?

La tinc com un hbit ms, menjo normal, menjo variat i de tot pel fet de fer
esport si em vull menjar un pa amb Nutella puc, perqu posteriorment el
cremar corrent.

7. Quin procediment segueixes alhora de preparar una cursa dalt

rendiment?
Les dues setmanes abans de la cursa faig ms crrega alhora dentrenar-me
(ms hores). Normalment entreno cada dia menys els dilluns que descanso i
ho combino amb crrer i bici (descanso les articulacions).

8. Durant la preparaci quina dieta segueixes quins aliments especfics

consumeixes?
Durant la setmana anterior a la cursa, faig una crrega dhidrat, o sigui,
consumeixo pasta i arrs. El mateix dia de la cursa normalment per esmorzar
consumeixo un pasts energtic i durant la cursa menjo pa de llet amb pernil
salat, pltans i taronges. Menjo poc, per sovint, durant les curses.

9. s igual la teva preparaci que la dun corredor no diabtic?

s la mateixa, lnic que he de cuidar amb ms precisi la part del menjar.

44
10. Qu fas de diferent als altres corredors durant el transcurs duna
cursa?
Primer de tot menjar amb ms quantitat per evitar la baixades de sucre.
Llavors tamb mhe de punxar. Punxades: Al mat faig dues dosis dinsulina
abans desmorzar, dues abans de dinar, tres abans de sopar i nou al vespre.
Durant una cursa hem punxo una dosi menys, o sigui, al mat 1 i abans de
mitja cursa una altra per evitar les pujades de la acetona. Durant la cursa
noms hem punxo un cop.

11. Que s el que tajuda a competir al mateix o a un nivell superior als teus
contrincants, els quals no pateixen al diabetis?
La condici fsica i les hores dentrenament i de descans. Jo particularment
ho tinc com un hobby perqu no mhi puc dedicar, per si ests all davant
millor, jo ho gaudeixo molt.

12. Has patit mai algun factor en lmbit fsic o mental que hagi perjudicat
el teu desenvolupament esportiu? Quin?
Si, vaig lesionar-me lisquiotibial i durant un mes vaig realitzar bici perqu no
em feia mal i aix no perdia la forma fsica. Per jo durant la meva carrera
esportiva crec que he estat bastat de sort, ja que no he patit quasi cap lesi.

13. A causa daquest factor thas replantejat la teva prctica esportiva?

No

14. Creus que la diabetis s un obstacle alhora de practicar un esport?

Perqu?
S que s un obstacle per no un impediment. Pots fer-ho igual, per thas de
cuidar. Perqu crrer en aquestes curses s molt dur i la diabetis s un factor
ms que has de tenir en compte.

15. Com encoratjaries a la gent a seguir practicant un esport tot i ser

diabtics?

45
Jo crec que fer esport per a una persona diabtica s bo, no a aquest nivell
ni amb aquestes hores de dedicaci ni aquesta exigncia fsica. Per treure
una conclusi, practicar esport s bo per les persones diabtiques, llavors si
tagrada la crrega i lexigncia fsica thas de cuidar molt ms per no s un
impediment.

46
ANNEX III:
ENTREVISTA C: NRIA PICAS

1. Com i quan et va despertar linters per la muntanya?

Des de ben petita que hi tinc inters, potser des que tenia 2 o 3 anys. Sempre
mhe mogut en aquest entorn i provinc duna famlia amb una forta tradici
muntanyera, per tant ha estat fcil.

2. Que s el que et va atreure de les curses dalt rendiment?

Em va atreure el fet de poder viatjar i conixer nous indrets, tamb els amics
i coneguts que he anat coneixent en aquest cam. bviament tamb
minteressa saber fins on puc arribar i donar el millor de m, fent all que ms
magrada que s estar en contacte amb la natura tot practicant algun esport.

3. La teva professi est lligada amb lesport que practiques?

Ara mateix sc atleta professional, per tinc la plaa de bombera de la
Generalitat, professi que est lligada a la prctica daquest esport.

4. Quin creus que ha sigut lelement clau del teu xit?

La passi, lesfor, el treball, la gentica, una vida lligada a la muntanya... una
mica de tot, vaja.

5. Quins canvis han portat les Ultres a la teva vida quotidiana?

He hagut de marcar-me sovint unes pautes dentrenament que segurament
no hauria fet. Tamb he hagut de renunciar a moltes coses que mhauria
agradat fer, per penso que la recompensa ha estat major.

6. Quin procediment segueixes alhora de preparar una cursa dalt

rendiment?
Segueixo un pla dentrenament que mel marca un entrenador. Entreno
moltes hores per tamb intento descansar i dormir les hores que toca, portar
una bona alimentaci i una vida sense estrs.

47
7. Tens algun gui a seguir durant el transcurs de la cursa?
Normalment es tracta de portar un ritme constant i cuidar lalimentaci. No
deixar-te endur per les emocions ni pel ritme de les contrincants. Se tu
mateixa i escoltar el cos. Al cap i a la fi, el secret est en intentar GAUDIR al
mxim i saber que hauran moments de sofriment que caldr superar amb
fora i determinaci.

8. Durant la preparaci quina dieta segueixes o quins aliments especfics

consumeixes?
Segueixo una dieta normal, com la que tenim aqu a Catalunya, la dieta
mediterrnia. No sc vegetariana ni vegana i tot aix que ara est de moda,
noms cal tenir sentit com, evitar els greixos i els excessos i portar una
alimentaci saludable. Cal aportar al cos tot all que necessita i suplementar-
te correctament. Moltes vegades la dietista Sandra Sardina em dna unes
pautes a seguir.

9. Has de ser molt estricte alhora de complir els requisits dalimentaci?

Molt estricte el dia a dia no, noms cal tenir-ho en compte i seguir unes
pautes. El dia de la cursa s diferent, llavors cal ser molt estricte.

10. Has patit mai algun factor en lmbit fsic o mental que hagi perjudicat
el teu desenvolupament esportiu (a part de les lesions)? Quin?

S, moltes vegades el cervell juga un paper fonamental. Si aquest muscle

falla, no hi ha res a fer. Alguna vegada mha jugat alguna mala passada, tot i
que penso que de vegades val la pena aturar-se per fer un pas endavant.

11. A causa daquest factor thas replantejat la teva prctica esportiva?

Si. Per mentre la balana sigui positiva cal anar sumant.

48
12. Creus que la diabetis pot ser un impediment alhora de practicar el teu
esport (encara que tu no pateixis aquesta malaltia)?
Penso que s un entrebanc ms a tenir en compte, i molt important. Aqu no
pots fallar. Suposo que has destar molt atent perqu thi jugues la pell.

13. Que els hi diries a les persones que pateixen aquesta malaltia i tenen
por de practicar un esport tan exigent, ja que veuen que el seu cos no
est totalment preparat.
Que es posin en contacte amb algun especialista o esportista que la pateixi,
ells els assessoraran molt millor que jo. Tamb els diria que no deixin de lluitar
pels seus somnis, encara que moltes vegades trobem pedres pel cam.

Una abraada,

Nria Picas

ENTREVISTA FETA VIA MAIL

49
ANNEX IV:

ENTREVISTA D: ARTUR BALLAR

1. Com i quan et va despertar linters per la muntanya?

Em ve de petit, al viure en una comarca de muntanya sempre mha
agradat el medi.

2. Que s el que et va atreure de les curses dalt rendiment?

El lluitar contra mi mateix i superar-me dia a dia. Assolir una fita que creia
que mai arribaria ni a intentar.

3. La teva professi est lligada amb lesport que practiques?

No

4. Per un esportista no professional s difcil compaginar la feina, la

famlia i la preparaci daquests tipus de curses?
S, s el mes complicat, treure temps destar amb la famlia i de descans
per trobar hores per entrenar. Moltes vegades sha de sortir a crrer a les
6 del mat, a la tarda desprs duna jornada laboral i tirades mes llargues
el cap de setmana.

5. Quins canvis han portat les Ultres en la teva vida quotidiana?

Lentrenar sense ganes i buscar temps on sembla que no hi ha.

6. Quin procediment segueixes alhora de preparar una cursa dalt

rendiment?
Vaig seguir un pla dentrenament preparat pel Pau Bartol. Entrenador i
corredor de trail running.

7. Tens algun gui a seguir durant el transcurs de la cursa?

No, em moc per sensacions i intento mantenir un bon ritme, ni massa alt
que costi seguir ni massa baix que malenteixi. Tamb majuda controlar

50
 les pulsacions, que les pulsacions no passin dun cert lmit i aix evitar
defalliments posteriors.

8. Durant la preparaci quina dieta segueixes o quins aliments

especfics consumeixes?
Durant lentrenament no segueixo cap dieta especial. Simplement prenc
complements de sals minerals a diari i les dues setmanes abans de la
cursa menjo aliments rics en hidrats de carboni i protenes.

9. Has de ser molt estricte alhora de complir els requisits

dalimentaci?
No, noms la darrera setmana per tenir els dipsits plens.

10. Com prepares les curses psicolgicament ja que s difcil aguantar

tants quilmetres sense defallir?
Psicolgicament es difcil preparar-les. Simplement no mirar mes enll
del segent avituallament, pensar que veurs a famlia i amics, portar
msica per passar ms b lestona.

11. Creus que qualsevol persona pot arribar a fer una Ultra Trial amb un
mnim de preparaci es requereix un aspecte fsic o mental per a fer-
la?
Amb preparaci crec que qualsevol persona la pot arribar a fer per sha
de tenir molta fora de voluntat per seguir els entrenaments marcats i tenir
fortalesa psquica i no enfonsar-te a la mnima complicaci.

51
ANNEX V
Fotos:
Sortida:

52
Rebost:

53
Niu dliga:

54
Serrat de les Esposes:

55
56
Bellver de Cerdanya:

57
58
Gsol:

Arribada:

59