VUIT MANS I UNA SOLA NIMA

Aproximaci a la sonata Pattica

Mar Suy i Saurina

Curs: 2n de Batxillerat B
Tutora: Margarida Serra
Data de lliurament: 15/12/2016
"El pianista s el mdium. El compositor ha de crear
lemoci, per lintrpret el que fa s intentar transmetre-la
desprs de llegir la partitura. Lemoci la reps duna altra
banda i, si tens suficient capacitat de concentraci i ets
capa de buidar-te, ve a tu i surt de tu. La msica s
quelcom misteris.

Maria Joo Pires

 4. Introducci a lobra de Beethoven

Beethoven heret les formes sonata, simfonia i quartet dels dos grans
compositors del Classisme, W. A. Mozart i J. Haydn, tal com sha comentat
anteriorment. No era un personatge gens conformista i, per aix, va modificar,
enriquir i variar aquestes formes aportant-los una fora expressiva mai vista.
Comen escrivint msica de cambra i obres de piano (sonates) i ms tard es
dedic a la msica simfnica.

Escrigu 9 simfonies, 11 obertures, un concert per a viol i orquestra i 5 concerts

per a piano i orquestra, 16 quartets per a corda, 9 trios amb piano i un altre per
a msica de cambra, 10 sonates per a viol i 5 per a violoncel, 32 sonates per a
piano i moltes variacions tamb per a piano, un oratori, una pera (Fidelio), dues
Misses, msica per a obres teatrals, ries, canons i nombroses peces menors.

La seva obra es caracteritza, sobretot, per la forta energia ja esmentada en

lapartat anterior. Un altre tret a destacar s que s molt expressiva: les idees
musicals equivalen a diversos estats dnim. s el primer cop que sexpressen
els estats dnim duna manera tan magistral. Tot i que la seva msica no s
descriptiva, transmet el seu amor a Du, a la natura i als homes.

A ms a ms, en les melodies dels segons moviments de les sonates,

Beethoven vol expressar, sovint, la idea de fraternitat universal.

La msica de Beethoven presenta molts contrastos i matisos. Ho podem veure

perfectament a la sonata per a piano nm. 23 op. 57 en fa menor, ms coneguda
com Appassionata, que comena amb un tema misteris, tranquil, construeix un
suspens, juga amb les notes i vacilla, fa un silenci i es trenca amb un seguit de
notes plenes dira; tot seguit es calma, sospira i torna amb una bonica melodia
semblant a la del primer tema.

La seva msica es divideix en dos grans cicles: el clssic (fins al 1801) i el

romntic (del 1801 a la seva mort). Tot i aix, la seva obra sacostuma a classificar
en tres perodes, segons lestil i el carcter de les obres.

8 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 El primer perode sacaba lany 1801 aproximadament. s el perode en qu
sinicia en la msica, rep moltes influncies de Mozart i Haydn. Durant aquesta
etapa escriv les simfonies nm. 1 en Do major, op. 21, i nm. 2 en Re major, op.
36, que encara estaven influenciades per Mozart i Haydn. Escrigu tamb sis
quartets de lopus 18 en Fa, Sol i Re majors, do menor i La i Si bemoll majors
respectivament. A partir del tercer quartet per, deix enrere les influncies dels
dos compositors clssics i els moviments andante meldics comenaren a
transformar-se en passatges fugats. Aquests passatges serviren de base al
Credo de la Missa Solemnis (obra que escriu en el tercer perode). Amb el quartet
nm. 5 Beethoven ja fou considerat un geni i al nm. 6 ja shi troba la fora i els
contrastos que caracteritzen la msica del compositor.

Tamb en aquesta poca compongu el Septimini, en Mi bemoll major, op. 20,

per a fagot, trompa, viol, viola, violoncel i contrabaix; consta de sis moviments,
tot i que Beethoven ms tard consider que lobra no era suficientment bona,
perqu li faltava inspiraci i complexitat.

En aquest perode compongu el concert nm. 13 en do menor, op. 37, per a

piano i orquestra, on ja es notaven els seus trets musicals caracterstics (fora,
expressivitat i s de matisos i contrastos) i, per ltim, compongu les sonates.
Daquestes, la primera, la segona i la tercera de lopus 2 en fa menor, La major i
Do major respectivament, es relacionen amb el clavec; a la tercera apareix el
primer Scherzo (moviment juganer, ms rpid que un Minuet) de Beethoven. La
sonata nm. 8 op. 13 en do menor, anomenada tamb Pattica (la sonata
tractada en aquest treball), destaca per la unitat de composici i la fora que
perdura al llarg de lobra; el Grave (la introducci) dna vida a tota lobra. Escriu
tamb dues sonates ms (op. 14 nm. 9 en Mi major i nm. 10 en Sol major)
marcades per lmfasi passional.

El segon perode comen lany 1801 i acab lany 1815, aproximadament.

Aquesta s lpoca en qu Beethoven viu ms moments dincertesa, lluites, xits
i fracassos. Moltes de les obres daquesta etapa les encapala amb frases de
consell i dadvertncia. Escrigu quartets, simfonies, sonates per a piano i
concerts per a piano.

9 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
li comentava que havia comenat a patir molsties a
loda3. Tot i que la seva sordesa va anar empitjorant
greument al llarg dels anys, a la sonata Pattica trobem
un passatge (mostrat a continuaci) del 1r moviment
(lAllegro di molto e con brio) on podem veure una
melodia que no t cap mena de relaci amb el pedal de
sol del baix. Quan escoltem el passatge, podem
comprovar que t un so bastant desagradable, com si
les notes fossin errnies. Aix s el que ens fa pensar Imatge 1. Carta de Beethoven
al seu amic i metge Wegeler.
que aquest s un dels passatges on va influir la malaltia Font: El sitio de Ludwig van
Beethoven.
de Beethoven. El passatge comena en el comps 169
i acaba en el 173 (podem veurel a la illustraci 8, marcat amb un requadre blau).
A continuaci, trobem una repetici del tema principal de lAllegro, malgrat que
en aquest cas difereix en tonalitat, i al comps 177 es repeteix el passatge on es
nota la influncia de la malaltia, fins al 181:

Illustraci 8. Es poden
observar els fragments on
es nota la influncia de la
malaltia de Beethoven.

3
Beethoven comen a tenir molsties a loda lany 1796, que empitjoraren amb els anys fins a quedar-
se completament sord. Escrigu una carta al seu amic i metge Wegeler comentant-li el seu problema
doda: vegem-la en la imatge 1.
20 Vuit mans i una sola nima
Aproximaci a la sonata Pattica
 5.4. Aquesta sonata sota els dits de quatre intrprets

Un cop analitzada formalment aquesta sonata, en aquest apartat

observarem les maneres dinterpretar-la segons el punt de vista de quatre
pianistes de renom internacional: Arthur Rubinstein, Daniel Barenboim, Maria
Joo Pires i Valentina Lisitsa. En un primer moment tamb vaig valorar estudiar
la interpretaci de Vladimir Ashkenazy i de Lang Lang, tot i que vaig desestimar
el primer perqu ja havia escollit altres autors dedat semblant; el segon, tot i ser
un pianista jove interessantssim, vaig haver deliminar-lo perqu no vaig trobar
cap document audiovisual ni cap firma discogrfica on hagus enregistrat
aquesta sonata. Aleshores, seguint el criteri danalitzar tamb la interpretaci
dun pianista jove, vaig optar per escollir Valentina Lisitsa, la qual cosa permetia
analitzar dos homes i dues dones i introdua una possible valoraci de la
interpretaci segons el sexe.

A fi denfrontar amb ms garanties l'anlisi de laudici, vaig procedir a conixer

una mica ms els intrprets.

Arthur Rubinstein, considerat un dels millors pianistes del segle XX i un dels

principals intrprets de Chopin, va nixer lany 1887 a Ldz (Polnia) i va ser
contemporani, ni que fos durant pocs anys, de grans mestres que tamb va
interpretar: Ravel (1875-1937), Debussy (1862-1918) o Albniz (1860-1909),
entre daltres (com a curiositat i apellant a la noblesa del seu carcter, va ajudar
Falla i Stravinsky en alguns moments en qu van passar escassedat).

Set fill duna famlia jueva en la qual no existia cap tradici musical, als 3 anys
va comenar a estudiar piano i, als set, ja va fer la seva primera actuaci en
pblic. La mare el dugu a Berln a fi que lescolts un amic de Johannes Brahms,
el violinista Joseph Joachim, el qual, impressionat pel talent del petit Arthur,
accept dencarregar-se de la seva formaci musical i el pos a en contacte amb
el professor Heinrich Barth. Tamb estudi amb Max Bruch i Jan Ignacy
Paderewski. El 1900 va debutar amb lOrquestra Filharmnica de Berln amb
obres de Mozart, Chopin i Schumann. Quatre anys ms tard es present davant
el pblic de Pars, on finalment sestabl, i el 1906 debut al Carnegie Hall de
Nova York i va iniciar una gira per Nord-Amrica, per als Estats Units no triomf

21 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
Recentment, en una gira al Canad, fou protagonista duna polmica dorigen
poltic: Lisitsa, sensible als problemes del seu pas dorigen, va criticar la
cobertura partidista que donaven els mitjans occidentals sobre el conflicte entre
Rssia i Ucrana. LOrquestra Simfnica de Toronto va suspendre diversos
concerts que havia programat arran daquestes manifestacions, per Lisitsa va
rebre mltiples mostres de suport i de defensa a la llibertat dexpressi a travs
de les xarxes socials i els canals digitals.

Dona de moltes facetes i disposada a assumir tot tipus de riscos, Lisitsa es troba
a gust en un vast repertori que va des de Bach i Mozart fins a Shostakovich i
Bernstein: noms el seu repertori orquestral ja inclou ms de 40 concerts. Tot i
aix, sent gran debilitat per Rachmninov i Beethoven, dels quals cada
temporada inclou noves obres. De Rachmninov, ha enregistrat els concerts
complets i la Rapsdia sobre un tema de Paganini amb la Simfnica de Londres,
sota la batuta de Michael Francis; de Michael Nyman, la msica de piano i les
seves bandes sonores en la celebraci del 70 aniversari del compositor; tamb
ha enregistrat un lbum titulat tudes, que comprn Estudis Simfnics de
Schumann i totes les contribucions de Chopin al gnere; al mar de 2015 va
llanar al mercat un CD amb la msica de piano de Philip Glass i a l'octubre hi
torn amb les Nuances de Scriabin, una collecci d'obres per a piano menys
conegudes.

Actualment est realitzant una gira per Europa que la va portar a actuar el 12 de
novembre a la sala BBK Bilbao, on ofer un recital de Beethoven, Liszt, Wagner
i Rachmninov. Desprs dactuar a Frankfurt, Karlsruhe, Pars, Gothenburg i
Estocolm, clour els concerts a lAuditorio Nacional de Msica de Madrid, on el
27 de mar de 2017 oferir un concert de Rachmninov amb lOrquesta Nacional
de Espaa.

Una vegada introduts els artistes, vaig continuar amb lanlisi de la seva
interpretaci de la sonata Pattica a partir dels enregistraments que consten en
la webgrafia (apartat 2.6. Enregistraments valorats) i que tamb estan recollits
en suport digital a lannex III. A fi de seguir una pauta, vaig elaborar una taula
(vegeu annex II) amb els elements que volia comparar: el tempo, la intensitat, els
27 Vuit mans i una sola nima
Aproximaci a la sonata Pattica
ornaments, les aportacions personals i els moviments corporals de cada
intrpret. Els resultats obtinguts foren els segents:

Pel que fa al tempo es pogu observar amb claredat que les diferncies de
velocitat saprecien principalment a lAllegro di molto e con brio. D. Barenboim i
V. Lisitsa (els dos pianistes ms joves) sn els dos que interpreten el primer
moviment de la sonata ms rpidament. Tamb cal comentar, per, les
variacions de tempo en el Grave, en qu Barenboim s el que porta un tempo
ms lent (la negra al voltant de 22 pulsacions per minut), V. Lisitsa continua
destacant per la seva rapidesa (el tempo que porta arriba a les 30 pulsacions per
minut) mentre que M. Joo Pires porta un tempo de 20-25 pulsacions per minut
i A. Rubinstein no es queda enrere de Lisitsa arribant prcticament a les 30
pulsacions. A lAllegro di molto e con brio podem comprovar que Lisitsa continua
al capdavant arribant al Vivacissimo (145 pulsacions per minut) i que Barenboim
quasi latrapa arribant tamb al Vivacissimo (140 pulsacions per minut). Joo
Pires, en canvi, no supera les 125 pulsacions (Allegro) mentre que Rubinstein no
arriba a les 120 (Allegretto). Aix doncs, la velocitat de Lisitsa podria ser fruit de
la seva energia i joventut. Podem dir que laugment de la velocitat amb el
transcurs del temps tamb pot ser una tendncia o moda que es dna
actualment. Per aix podem observar que Lisitsa s la ms rpida, aix com
tamb s la ms jove, seguida per Barenboim, Pires i Rubinstein,
respectivament.

Com a curiositat es pot remarcar que Arthur Rubinstein no mant regular el

tempo (sobretot en el Grave, i de forma no tan exagerada en lAllegro di molto e
con brio): es podria interpretar com una conseqncia de la seva manera de
tocar de joventut, on adaptava una mica lobra a les seves necessitats a causa
del poc temps que dedicava a lestudi.

En la intensitat de la pea sobserv que Rubinstein, Barenboim i Joo Pires no

exageren molt el contrast entre dinmiques; Lisitsa, en canvi, s que ho fa i,
segurament, es pot tornar a atribuir a la seva joventut.

En la interpretaci dels ornaments tots quatre intrprets coincideixen: tots

realitzen ornaments superiors i rpids, assenyalats a la partitura, i ning
nafegeix. Tot i aix, sha de dir que alguns ornaments de Rubinstein sn difcils
28 Vuit mans i una sola nima
Aproximaci a la sonata Pattica
dentendre, segurament a causa del que acabo desmentar unes lnies ms
amunt sobre la seva poca disciplina durant la joventut. Tamb s convenient
destacar que els ornaments de Lisitsa, tot i la seva velocitat, en general sn nets.

La msica de Beethoven pertany a una poca en qu el compositor fixa molt el

que vol que es toqui i deixa poc espai a la improvisaci. s per aquest fet,
segurament, aquesta coincidncia de la interpretaci dels ornaments de tots
quatre intrprets.

En lapartat daportacions personals es va observar que Lisitsa s la que ms es

cenyeix a la partitura. Els altres tres intrprets, encara que tamb se cenyeixin a
la partitura, realitzen alguns ritardandos i alguns accelerandos no molt
potenciats, segons els seus interessos, sobretot Rubinstein (es poden escoltar
alguns rubatos) i Maria Joo Pires (que fa breus variacions de tempo en
passatges que deu voler remarcar).

De la interpretaci daquesta sonata noms existeixen enregistraments visuals

de D. Barenboim i de V. Lisitsa; per tant, noms hauria pogut analitzar els
moviments corporals daquests dos intrprets. Tanmateix, tamb vaig analitzar
la presncia escnica dArthur Rubinstein i de Maria Joo Pires en daltres
documents grfics, malgrat no tractar-se de la Pattica (em semblava interessant
sobretot en el cas de Pires ja que precisament ella parla tal i com he recollit en
la biografia- de la importncia del cos com a part de linstrument). Aix doncs, pel
que fa a Rubinstein, vaig fixar-me en el Concert per a piano nmero 5 de
Beethoven, que va interpretar amb lOrquestra Simfnica de Jerusalem:
sobserva un mnim moviment corporal, una absncia gaireb total de
gesticulaci per molta serenor en la presncia escnica; mant sempre
lesquena recta i una posici molt relaxada despatlles; en algun moment
sobserva una lleugera inclinaci endavant del cos, gaireb imperceptible; es
podria dir que toca des del colze i que els canells ajuden a una articulaci
lleugera, que produeix sensaci de facilitat (malgrat la dificultat evident del
concert); la cara no transmet gaire emoci: mostra un rostre concentrat i, de tant
en tant, un lleu aixecament de les celles... Segurament aquesta manera de tocar
s fruit de la rigidesa de lescola sovitica. De Barenboim, podem parlar del seu
constant moviment endavant i endarrere; tot i aquest moviment, sempre mant

29 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
lesquena recta i, a ms, cada cop que hi ha un silenci, una blanca, etc., aixeca
molt les mans per canviar de posici, realitzant un moviment creat des del colze.
De Pires, vaig fixar-me en la interpretaci del Concert per a piano nm. 2 en fa
menor, op. 21, de Chopin, on es pot observar molt dapropament al piano i una
gran presncia corporal: lexpressivitat de la cara, el moviment de les espatlles,
la utilitzaci de tot el cos (fins i tot saixeca per aconseguir ms fora, segurament
a causa de la seva menudesa, ja apuntada)... Lisitsa, en canvi, sol tocar amb
lesquena corbada. En les seves actuacions hi ha poca presncia de cos i de
moviments de braos i canells: aix pot ser degut, com ja hem comentat en
Rubinstein, a la seva procedncia sovitica i a la rigidesa del sistema acadmic,
que provoca menys demostraci de les emocions; tot i aix, els discrets
moviments que fa de braos sn duna gran lleugeresa i facilitat, malgrat la
complexitat de lobra interpretada.

Aix doncs, podem dir que els intrprets que realitzen ms contrastos sn Daniel
Barenboim i Valentina Lisitsa: de Barenboim destaquen els contrastos de tempo
i de Lisitsa destaquen els contrastos de dinmiques. Tamb s convenient
comentar que aquests sn els ms joves. DArthur Rubinstein i de Maria Joo
Pires, en canvi, cal remarcar-ne les aportacions personals: varien el tempo dins
dun punt de vista expressiu i sn els que fan una interpretaci ms lenta de la
sonata Pattica.

30 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 6. Anlisi de les enquestes

A ms danalitzar la interpretaci de la sonata per part dels pianistes presentats,

la part prctica sha volgut complementar amb un breu estudi sobre les
sensacions que provoca el primer moviment de la Pattica, interpretat per Daniel
Barenboim. Aquest estudi sha dut a terme a partir dun qestionari que un pblic
de diferent edat i sexe ha respost desprs de laudici de lobra.

La mostra sobre la qual sha realitzat lenquesta correspon a tres franges dedat
diferent: de 12 a 16 anys, de 25 a 60 anys i a partir de 60.

En la franja dedat de 12 a 16 anys, sha realitzat lenquesta a 80

adolescents: 40 nois i 40 noies.
En la franja dedat de 25 a 60 anys, sha realitzat lenquesta a 30 adults:
15 homes i 15 dones.
En la franja dedat de ms de 60 anys, sha realitzat lenquesta a 20 adults:
10 homes i 10 dones.

El qestionari constava dunes preguntes inicials (sexe, estudis musicals a nivell

extraescolar i coneixena del compositor Ludwig van Beethoven i de la sonata
Pattica) i duna pregunta en la qual shavien descollir dos sentiments dentre
dotze que nhi havia (vegeu annex IV).

Desprs de recollir les respostes dels enquestats, es va procedir a analitzar

comparativament les sensacions que laudici de lobra havia originat entre els
homes i les dones de cada franja dedat. Sobtingueren els resultats segents:

31 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
Per tal danalitzar els resultats, es van agrupar els sentiments provocats per la
sonata Pattica en tres blocs:

Sentiments de positivitat: per una banda, felicitat i alegria; per laltra,

tranquillitat i serenitat.
Sentiments dinquietud: uns ms negatius com el desequilibri, la tristor, la
ira, la desolaci i el nerviosisme; i un altre, la passi, que pot produir
patiment i entusiasme alhora.
Sentiments ms neutrals o de desinters: avorriment i indiferncia.

Daquesta manera, es va observar que:

Entre la joventut els sentiments predominants sn el desequilibri, la passi

i el nerviosisme. La diferncia entre nois i noies no s significativa: tot i que des
del punt de vista mascul destaca el desequilibri i des del punt de vista femen
destaquen la passi i el nerviosisme, sn aquests tres sentiments els ms
destacats en ambds sexes. Aix doncs, podem dir que els sentiments
predominants sn els dinquietud.

En el grup dadults dentre 25 i 60 anys el sentiment predominant i

coincident entre sexes s la passi. No hi ha, en canvi, uniformitat entre homes
i dones pel que fa als altres sentiments destacats en aquesta franja malgrat que,
com passa en el grup dadolescents, hi ha una certa concordana: entre els
homes predomina la tristor i el desequilibri, mentre que entre les dones
predomina la desolaci. Daquesta manera, podem dir que els sentiments
predominants en aquesta franja tamb sn els dinquietud.

A la franja dadults de ms de 60 anys els resultats varien notablement. La

tranquillitat i la serenitat predominen amb diferncia entre les dones (el 90% va
escollir aquests dos sentiments), mentre que entre els homes existeix una gran
varietat de sentiments: excepte la felicitat i la ira, tots els altres sentiments van
obtenir com a mnim un vot. Tot i aix, la serenitat i la tranquillitat tamb sn els
que predominen entre els homes: obtingueren tres vots cadascun. Per tant,
podem dir que els sentiments destacats en aquesta franja dedat sn els de
positivitat.

33 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
Daquests resultats es pot concloure que realment el to menor ajuda a provocar
la passi, el nerviosisme, el desequilibri, la desolaci, la tristor... s a dir, tots
aquells sentiments que desperten la inquietud (queda corroborat en la franja
dedat intermdia i entre el jovent). Tamb fa pensar que, en tractar-se de msica
clssica, molta gent gran lassocia directament a msica serena malgrat el
carcter de lobra i, per aix, marquen que els provoca serenitat quan
precisament els altres dos grups dedat remarquen el nerviosisme i el
desequilibri. Crec que s important destacar que en les enquestes fetes a la
franja dadults de ms de 60 anys (un grup de dones puntaires de la Casa de
Cultura de Girona i un grup de jugadors de botifarra de la llar de jubilats de La
Canya -St. Joan les Fonts-), potser no hi ha hagut independncia de criteri entre
les puntaires: sembla ser que els sentiments escollits van discutir-se entre les
presents aquell dia i per aix els resultats foren tan semblants.

Els resultats obtinguts en els tres grups dedat no han mostrat cap diferncia
significativa entre els enquestats amb coneixements musicals i els que no en
tenien, ni tampoc entre les persones que coneixien dantuvi la Sonata Pattica i
Beethoven com a compositor i les que no els coneixien.

S que sha produt una diferncia remarcable entre la gent gran: els sentiments
escollits, en relaci al sexe, eren ms dispars que en els altres dos grups dedat,
en els quals ambds sexes mostraven ms sintonia.

34 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 7. Conclusions

Un cop realitzat el treball puc afirmar que els meus objectius principals shan
acomplert:

He ampliat els meus coneixements sobre Beethoven i lpoca en qu va

viure.
He analitzat mpliament i en profunditat el primer moviment de la sonata
en do menor opus 13, la qual cosa mha perms conixer lestructura
daquesta forma.
He pogut copsar, a partir de la interpretaci de la sonata a mans de A.
Rubinstein, D. Barenboim, M. Joo Pires i V. Lisitsa, de quina manera la
trajectria acadmica i professional, i, de vegades, el moment vital,
juntament amb alguns factors externs daprenentatge, interfereixen o
predisposen a executar una partitura duna manera o altra: la joventut s
directament proporcional a la rapidesa del tempo, aix com el poc
moviment corporal i labsncia de gesticulaci es pot associar al tipus
descola o cultura; finalment es pot observar que les aportacions
personals sn fruit del carcter i de les circumstncies personals de cada
pianista.

Pel que fa a lobjectiu secundari que mhavia marcat, podria dir que lhe assolit:

He comprovat que la sonata no deixa ning indiferent; al contrari, entre el

jovent i la franja dedat intermdia ha despertat molts sentiments
dinquietud.
He pogut observar que disposar o no de coneixements musicals previs no
influeix en la impressi o sentiments que provoca laudici de la sonata.
Per tant, he pogut corroborar les paraules de Pau Casals esmentades a
linici: la musica s un llenguatge universal, ja que duna manera o altra
arriba i colpeix a tothom.
He pogut observar que la coneixena o desconeixement de lautor o de
lexistncia de lobra no s rellevant i no condiciona els sentiments
experimentats durant laudici.
35 Vuit mans i una sola nima
Aproximaci a la sonata Pattica
 8. Valoraci crtica del treball de recerca i agraments

Aquest treball mha aportat un gran creixement personal i acadmic:

a) He aprs a treballar amb rigor i de manera continuada sobre un tema.

b) He aprs a estructurar i a seleccionar la informaci que obtenia de fonts
diverses (en cap treball havia consultat tanta bibliografia i webgrafia).
c) He obtingut coneixements que, daltra manera, no hauria assolit mai.

Tot i aix, desprs de realitzar aquest estudi mhe adonat dun aspecte a millorar
daquest treball: la realitzaci de lenquesta. Malgrat no tractar-se duna part
primordial del treball, em va ocasionar alguns problemes: dispersi de
sentiments i dificultats per agrupar-los, haver de fer el buidatge manual de les
enquestes (tot i que era molt complicat no fer-les aix ja que requerien deu minuts
daudici prvia), trobar grups disposats a realitzar laudici, etc. Aix doncs, ara
madono que si hagus agrupat els sentiments prviament hauria pogut extreure
resultats ms fcilment i no hauria tingut tants problemes a lhora de realitzar els
grfics. A part, tamb cal dir que els grups podien presentar un cert biaix: a tall
dexemple, les enquestes del grup de 26 a 60 anys van ser contestades
majoritriament per professorat del claustre de linstitut, la qual cosa pressuposa
una determinada formaci acadmica.

Malgrat aquest entrebanc, del qual tamb nhe extret un aprenentatge, la

valoraci ha estat altament positiva.

I tot aix no hauria estat possible sense la intervenci dalgunes persones. s

per aquesta ra que no voldria acabar sense agrair el suport incondicional de la
meva tutora, Margarida Serra, que, a part de guiar-me el treball, em va ajudar a
passar les enquestes a lalumnat de 3r dESO i al claustre de professors; tamb
he dagrair el suport constant de la meva mare i lajuda dels meus avis, que em
van proporcionar els mitjans i els contactes per poder passar les enquestes a les
puntaires de la Casa de Cultura de Girona i als jugadors de botifarra de la Llar
de Jubilats de La Canya (St. Joan les Fonts); finalment he dagrair lajuda de la
Laura Ensesa en el disseny de la portada i la bona disposici de totes les
persones que han realitzat laudici i han contestat lenquesta.

36 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 9. Fonts dinformaci

1. Bibliografia:

RIERA, Tici. Evoluci de lart musical. Histria, estils i formes. Argentona:

Laixernador Edicions, 1994: pp. 171-183.

GROUT, Donald J. Historia de la msica del mundo occidental, 2. Madrid: Alianza

Editorial, 1984: pp. 561-589.

BAGU, E. i VICENS VIVES, J. ARS. Historia del Arte y de la Cultura. Barcelona:

Editorial Teide, 1975: pp. 208-210.

BEETHOVEN, L. SONATAS. Barcelona: Casa Boileau-Edicin Ibrica: pp.143-

151.

2. Webgrafia:
2.1. Webgrafia general

Las sonatas para piano [en lnia]. Refinando nuestros sentidos.

<http://www.refinandonuestrossentidos.com/ludwig-van-beethoven/las-sonatas-
para-piano/> [Consulta: 16 dagost de 2016]

TARDN, L. La sordera de Beethoven influy en su estilo musical [en lnia].

Madrid: EL MUNDO, 2011.
<http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/12/21/noticias/1324456722.html>
[Consulta: 16 dagost de 2016]

NORAGUEDA, C. La 9a Sinfona de Beethoven, obra cumbre de un genio [en

lnia]. Hipertextual, 2015. <https://hipertextual.com/2015/05/la-novena-sinfonia-
de-beethoven> [Consulta: 12 de setembre de 2016]

PIACENZA CABRERA, G. Glosario de trminos griegos en filosofa [en lnia].

Trminos griegos de filosofa, 2012.
<http://terminosgriegosdefilosofia.blogspot.com.es/2012/07/glosario-de-
terminos-griegos-en.html> [Consulta: 27 de setembre de 2016]

37 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 2.2. Arthur Rubinstein

BIOGRAPHY.COM EDITORS. Art Rubinstein Biography [en lnia]. A&E

Television Networks, 2014.

<http://www.biography.com/people/art-rubinstein-9466260> [Consulta: 22
doctubre de 2016]

FRANCO, E. La larga vida del pianista Arthur Rubistein llena varias pocas de la
msica de este siglo [en lnia]. Madrid: El pas, 1982.

<http://elpais.com/diario/1982/12/22/cultura/409359608_850215.html>
[Consulta: 23 doctubre de 2016]

Arthur Rubinstein [en lnia]. Wikipedia, la enciclopedia libre (30 doctubre de

2011).

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Rubinstein> [Consulta: 2 de novembre de

2016]

2.3. Daniel Barenboim

Daniel Barenboim. Life and music [en lnia].

<http://danielbarenboim.com/about/> [Consulta: 2 de setembre de 2016]

Daniel Barenboim [en lnia]. Biografas y vidas. La enclicopedia biogrfica en

lnea.

<http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/barenboim.htm> [Consulta: 3 de
setembre de 2016]

2.4. Maria Joo Pires

Maria Joo Pires [en lnia]. Deutsche Grammophon, 2009.

<http://www.deutschegrammophon.com/es/artist/pires/biography> [Consulta: 1
doctubre de 2016]

38 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
ROSADO, B. G. Maria Joo Pires. Si todo va bien, en dos aos me retiro [en
lnia]. El cultural, 2010.

<http://www.elcultural.com/revista/escenarios/Maria-Joao-Pires/27934>
[Consulta: 3 doctubre de 2016]

RUIZ MANTILLA. J. Maria Joo Pires: Me he convertido en mucho ms tolerante

[en lnia]. El pas, 2015.

<http://elpais.com/elpais/2015/04/02/eps/1428002171_773555.html>
[Consulta: 4 doctubre de 2016]

2.5. Valentina Lisitsa

Valentina Lisitsa [en lnia].

<http://www.valentinalisitsa.com/about/> [Consulta: 27 doctubre de 2016]

CUMMINGS, R. Artist biography [en lnia].

<http://www.allmusic.com/artist/valentina-lisitsamn0002224909/biography>
[Consulta: 28 doctubre de 2016]

Valentina Lisitsa-Biograpy [en lnia]. Decca Classics, 2015.

<http://www.deccaclassics.com/en/artist/lisitsa/biography> [Consulta: 28
doctubre de 2016]

Despiden a la pianista Valentina Lisitsa por sus comentarios sobre Ucraina [en
lnia]. Amrica del Nord: Mundo, 2015.

<https://mundo.sputniknews.com/america_del_norte/201504071036146105/>
[Consulta: 30 doctubre del 2016]

Valentina Lisitsa [en lnia]. Wikipedia, la encliclopdia libre (11 de desembre de

2016).

<https://es.wikipedia.org/wiki/Valentina_Lisitsa> [Consulta: 30 doctubre de

2016]

39 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 2.6. Enregistraments valorats
2.6.1. Arthur Rubinstein

Arthur Rubinstein - Beethoven Piano Sonata No. 8, Op. 13 "Pathtique", I

[vdeo en lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=voyxkC-AiG0> [Consulta: 13 dagost de

2016]

Arthur Rubinstein Beethoven Piano Concerto No. 5 [vdeo en lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=enmJ5PwxD7o> [Consulta: 28 doctubre

de 2016]

2.6.2. Daniel Barenboim

Daniel Barenboim plays Beethoven Sonata No. 8 Op. 13 (Pathetique) [vdeo en

lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=SrcOcKYQX3c&t=266s> [Consulta: 13
dagost de 2016]

2.6.3. Maria Joo Pires

Beethoven / Maria Joo Pires, 1972: Piano Sonata No. 8 in C minor, Op. 13
(Pathtique) Grave [vdeo en lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=Sz2hUa3WFZY> [Consulta: 13 dagost de

2016]

Maria Joo Pires: Chopin, Piano Concerto II: Allegro vivace [vdeo en lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=8t6_StAyOeg> [Consulta: 27 doctubre de

2016]

40 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica
 2.6.4. Valentina Lisitsa

Beethoven Sonata No. 8 in C minor Op. 13 "Pathtique" Live Lisitsa [vdeo en

lnia].

<https://www.youtube.com/watch?v=qO8yfBLNVjU> [Consulta: 13 dagost de

2016]

2.7. Webgrafia de les imatges

Imatge 1. Biografa de Ludwig van Beethoven [en lnia].

<http://www.lvbeethoven.com/Bio/LvBeethoven-Salud-Sordera-
Origen.html>[Consulta: 16 dagost de 2016]

Imatge 2. Arthur Rubinstein (1887-1982) [en lnia]. Clsica2. Revista de pera y

msica clsica, 2009.

<http://clasica2.com/?_=/clasica/Enciclopedia-Musical/Arthur-Rubinstein-1887-
1982> [Consulta: 23 doctubre de 2016]

Imatge 3. Daniel Barenboim. Life and music [en lnia].

<http://danielbarenboim.com/about/> [Consulta: 3 de setembre de 2016]

Imatge 4.Chamber Orchestra of Europe Plays Schubert & Mozart

[en lnia]. WQXR. New Yorks classical music radio sation, 2015.

<http://www.wqxr.org/#!/story/proms-chamber-orchestra-europe-plays-schubert-
mozart/> [Consulta: 3 doctubre de 2016]

Imatge 5. TOMMASINI, A. Playing to the Classical Set and to the YouTube

Crowd. Valentina Lisitsa Makes a Solo Debut at the 92nd Street Y [en lnia].
Nova York: The New York Times, 2013.

<http://www.nytimes.com/2013/10/21/arts/music/valentina-lisitsa-makes-a-solo-
debut-at-the-92nd-street-y.html> [Consulta: 28 doctubre de 2016]

41 Vuit mans i una sola nima

Aproximaci a la sonata Pattica