Anàlisi Dels Dibuixos Infantils

ANLISI DELS DIBUIXOS
INFANTILS
Autora: Aura Viladelbosch

Tutores: Gemma Portillo i Isabel Casas
Centre: INS Vilablareix
Curs: 2015-2017
AGRAMENTS:
Abans de tot vull agrair a totes les persones que han fet possible aquest treball,
que mhan ajudat a desenvolupar-lo i mhan aportat idees. Sense lajuda
daquesta gent no hagus estat possible realitzar aquest treball.
En primer lloc vull donar les grcies a les meves tutores, les professores
Gemma Portillo i Isabel Casas per la seva gran ajuda i collaboraci a cada
consulta daquest treball de recerca. Tamb aprecio lajuda de la professora
Daniela Ibba.
Agraeixo tamb lajuda de Gemma Portillo per haver-me deixat uns llibres que
mhan servit per analitzar els diferents dibuixos que t aquest treball.
Seguidament tamb vull valorar lesfor que han fet els nens de les escoles
Forn dAnells (Fornells de la Selva) i Font de labella (Girona), i els professors
en qesti, per deixar-me recollir els dibuixos dels nens i fer possible lanlisi i
la comparaci dels resultat obtinguts.
En ltim lloc s important apreciar la gran feinada feta per la meva famlia tot
aquest temps.
1
1. INTRODUCCI:
El meu treball de recerca tracta sobre lanimisme infantil (grcies a aquest

concepte podem ajudar els nens amb el seu estat dnim i esbrinar perqu
tenen els diversos comportaments). Tamb far un anlisi detallat dels dibuixos
aconseguits. La finalitat daquest treball s fer una comparaci dels dibuixos
infantils dels nens que van a una escola especial, en concret a la de Font de
labella situada a Girona, amb els que assisteixen a lescola ordinria de Forn
dAnells situada a Fornells de la Selva.
El fet que mha condut a fer aquest tema de treball ha sigut perqu em sento
molt atreta per lmbit de la psicologia i els infants, ja que tal i com diu el nom,
animisme infantil, es concreta amb els nens, principalment en aquest projecte
mhe centrat amb els nens fins ledat de 10 anys tot i que lanimisme s
possible veurel des de nixer fins la bellesa.
Els objectius inicials abans de comenar a fer aquest treball que mhe proposat
sn:
- Fer una comparaci per tal de veure les semblances i les diferncies
dels dibuixos dels nens que tenen una malaltia concreta amb els nens
sans tot respectant les edats.
- Vull saber i investigar si es possible analitzar-los de la mateixa manera o
que siguin menys definits en depn de quina edat en comparaci als
nens sans.
- Un altre objectiu s veure si estan a letapa que els pertoca segons Jean
Piaget (Jean Piaget s un psicleg explicat a la part terica el qual
divideix letapa infantil del nen en diferents fases)
- Mirar quin color predomina ms en els dibuixos per tal de veure si
coincideixen o no amb el carcter.
La meva hiptesi de treball s aconseguir una comprovaci de si realment els

nens de lescola Font de lAbella no seran tan detallats, fcils dentendre, etc.
en comparaci als de lescola Forn dAnells. Tamb magradaria veure si estan
a la mateixa etapa els nens de les dues escoles, concorde amb la seva edat,
2
tot i que personalment crec que els nens de lescola datenci especial estaran
en una etapa inferior per les seves dificultats depenent de cada malaltia i el que
els impedeix fer.
Per tal de fer possible aquesta hiptesi he seguit els segents passos:
- Primer he buscat informaci terica.

- Segon un treball de camp.
- Tercer recull dels dibuixos.
- Quart anlisi dels i dibuixos
- En cinqu lloc he fet una comparaci dels dibuixos.
- En sis i ltim lloc conclusions.
3
APARTAT TERIC:
4
2. Qu s la psicologia evolutiva?
2.1. Definici:
La psicologia evolutiva s una branca de la psicologia que t com a finalitat
estudiar les diferents etapes del creixement i el desenvolupament hum.
Aquest concepte est relacionat en diferents aspectes: en primer lloc tenim
lexplicaci per tal dentendre el canvi psicolgic i en segon lloc, el concepte
sobre el desenvolupament que est relacionat amb el context en el que
progressen les persones.
La finalitat de la psicologia evolutiva s investigar la manera com les persones

entenen i actuen en les diferents situacions dacord amb ledat.
Dins la psicologia evolutiva podem trobar-hi el concepte danimisme infantil.

Lanimisme infantil s la tendncia a interpretar les coses inanimades com si
tinguessin vida, s a dir, els nens atribueixen vida a cossos immbils. s una
de les caracterstiques principals de com veure el mn des duna perspectiva
infantil.
Una altra caracterstica que trobem s lanimisme projectiu. Aquest tipus

danimisme fa que el nen doni vida a tot el que el rodeja i projectar els seus
propis sentiments sobre les coses.
2.2. Quins orgens t?

Dins la psicologia evolutiva, el psicleg Jean Piaget1 va ser el que va estudiar
les diferents visions animistes infantils. Va dir unes paraules les
quals van expressar les diferents maneres dentendre
lanimisme infantil: El nio no distingue el mundo psquico del
fsico; si, an en los comienzos de su evolucin, no observa
1
Jean Piaget s un psicleg que va parlar i investigar sobre el desenvolupament intellectual i
cognitiu dels nens.
5
Lmites precisos entre su yo y su mundo exterior, hay que esperar que
considere como vivos y conscientes un gran nmero de cuerpos que, para
nosotros, son inertes. (Jean Piaget, 2011)
Piaget va arribar a plantejar el procs evolutiu en quatre etapes: La primera s
que el nen creu que tot el que existeix, posseeix vida, encara que sigui un
objecte immbil (aix ho podem veure representat amb el sol a la imatge(1). La
segent etapa es basa en el moment en qu el nen atribueix una conscincia
als cossos en moviment. En el tercer estadi2 es dna quan el nen interpreta
una diferncia entre els cossos i els elements que tenen un moviment per si
mateixos i aquells els quals tenen un origen extern. La ltima
etapa s aquella en la qual la conscincia queda reservada als
humans i els animals. Aqu podem observar diferents imatges
que afirmen la teoria de Jean Piaget:
Imatge(1)
A la imatge(1) que ha estat dibuixada per un infant de 6 anys,
podem apreciar que ha dibuixat amb ulls, nas i boca el sol, un nvol i un arbre.
Amb aix s refereix a que aquests tres elements naturals veuen, pensen i
senten, s a dir, de la mateixa manera el qual ho fan les persones.
En la imatge(2), feta per una nena de 6 anys, podem

observar una famlia que representa que est feli ja que
ho podem veure representat en el sol, tot i que sense tenir
ms detalls de lautora daquest dibuix s gaireb
Imatge(2)
impossible fer un anlisi detallat perqu ha estat extret
dinternet.
3. Etapes de lanimisme infantil:
Durant el creixement els nens passen per diverses etapes, tal i com hem dit en
el pargraf anterior, i aix s veu reflectit en els dibuixos. Aix pot donar pistes
sobre el comportament i la personalitat infantil. Tot comena amb un gargot on
no s possible distingir-hi cap forma.
2
El tercer estadi per tal dentendre-ho millor, podem dir que el nen representa perfectament
la diferncia entre els cossos (persones, animals) i tots els objectes immbils.
6
Cada nen s un mn i la seva evoluci en la vida real ser diferent que la dels
altres nens. s possible que alguns desenvolupin habilitats ms aviat que els
altres. A continuaci veurem una explicaci detallada que narra les diferents
etapes.
3.1. Etapa 1 o etapa del gargot:
En aquesta etapa apareixen les primeres formes, aix es veu quan linfant t 2-
4 anys aproximadament. Apareixen gargots, tal i com he esmentat anteriorment,
i no s possible distingir cap figura concreta, tot i que comencen a experimentar
i distingir colors. Ells representen una figura.
Al cap de mig any el nen crea noves formes que sassemblen a la realitat tot i
que encara no estan prou definides per identificar-les.
El gargot pot ser incontrolat o controlat; quan es parla de gargot incontrolat s

un gest que es produeix en forma de zig-zag amb una petita inclinaci, que
depn de lorientaci que adquireix el bra durant aquest moviment.
(Gargot incontrolat)
imatge(3)
En canvi, el gargot controlat mostra una nova destresa manual, que s la

flexi del polze. En aquest moment els traos apareixen ms controlats i
coordinats. Per a qu aquest moviment sigui possible s necessari que linfant
sigui capa de frenar de manera voluntria el seu tra.
(Gargot controlat)
Imatge(4)
7
Els dos elements anteriors estan relacionats. Per a ms a ms, hi ha una altre
categoria que es considera important.
s el gargot amb nom. s aquell gargot que linfant (cap als tres anys i mig)
comena a relacionar duna manera intencionada a la realitat, i, per tant, sap
identificar i dir a quin element correspon.
Per exemple, la imatge(5) representa un gargot fet per

un infant de 3 anys i mig representant una figura, la
qual s refereix a una tortuga.
Imatge(5), gargot amb nom.3
3.2. Etapa 2 o etapa preesquemtica:
s quan els nens tenen de 4 fins a 7 anys i apareix una representaci de les
figures humanes. Tamb acostumen a dibuixar objectes els quals els hi sn
familiars i senten algun tipus datracci en vers a ells. A aquesta etapa
sincorpora la figura humana. Entre els 3 i els 4 anys, la figura humana noms
s configurava amb cames i cap, ara en canvi, ja t cos, braos i ulls.
Imatge(6) imatge(7)
Ara explicarem els dibuixos que solen ser ms freqents.
El sol: En les produccions grfiques dels infants el sol apareix amb carcter
animista ja que podem observar que li dibuixen ulls, nas i boca com si fossin
persones i tinguessin vida. Al principi daquesta etapa el sol es fa amb una
rodona i rajos amb lnies simples que surten della tot i que a mesura que va
creixent linfant hi dibuixa fins i tot cara per duna manera intencionada.
La casa: La casa s un element molt habitual en les produccions infantils. La

forma ms tpica de la representaci s amb un rectangle, el qual representa
3
La informaci est proporcionada per la Sra. Cristina Campaa, tot i que tamb es important
dir que les imatges(3, 4, 5) han estat extretes dinternet.
8
les parets i un triangle el qual representa la teulada. Poden afegir-shi altres
elements com la porta, les cortines, la xemeneia, etc.
Els animals: El ms freqent consisteix a dibuixar horitzontalment la posici del

tronc i incorporar les extremitats en la part inferior del dibuix com si fossin les
potes.
Els transports: En els transports sinclouen els cotxes, els camions, els trens,
els avions, etc. Es pot observar que aquestes representacions shan fet agafant
les seves joguines com a punt de referncia. Per dibuixar els transports, fan
servir triangles, cercles, lnies, etc.
Tamb hi posen detalls com rodes, fum, entre altres. En la imatge(11) s pot
veure que el pilot t les dues mans endavant, com si agafs el volant de lavi
el qual ha dibuixat.
Imatge(8) Imatge(9) Imatge(10) Imatge(11)

Edat: 5 anys Edat: 7 anys Edat: 7 anys. Edat: 6 anys
3.3. Etapa 3 o etapa esquemtica:
Aquesta etapa s aquella a la qual es consolida la forma. Linfant ja t 7 anys i

s produeix fins als 9. Les estructures cognitives del nen han anat madurant i
shan anat definint. La figura humana ja s perfectament identificable: cap, cos,
braos, cames, ulls, cabell i boca. Apareix la introducci de diversos trets com
la mida, el cabell i lexpressivitat. Les figures humanes representades en el
dibuix interactuen entre elles i amb els objectes i lentorn en el paper, com es
pot veure a la imatge(12) que es dna a continuaci.
Imatge (12) Edat: 9 anys

9
3.4. Etapa 4 o etapa dinici del realisme:
En aquesta etapa el nen intenta representar el que est vivint. Intentar usar la
perspectiva i suprimir les parts no visibles, etc. Com per exemple, en la
imatge(13) s possible que intenti representar el que est veient amb els seus
propis ulls ja que els elements que es veuen representats sn irreals i fantstics.
Imatge(13)
4. El procs de creaci del dibuix:
Hi ha diferents aspectes a observar per tal de saber totalment amb certesa la

representaci del dibuix.
Un dells s la manera dagafar el llapis, s a dir, si

lagafa fort pot indicar tensi i, en aquest cas, la
millor manera dactuar s indicant-li tranquillament
la manera correcte dagafar-lo sense aconseguir
una major pressi sobre linfant.
Tamb s important tenir en compte la mirada i lactitud, s a dir, si el nen

gaudeix amb lactivitat o si la fa sense donar-li importncia i sense parar-hi
atenci. Aquestes aparences tamb es poden veure reflectits en laprenentatge.
Si mentre fa el dibuix no hi para atenci s important ajudar-lo i comentar-li per
qu aix canvi, per sense forar-lo.
Lespai que ocupa en el paper el dibuix fet per linfant s important ja que quan
es produeix un dibuix en un espai redut provoca una gran timidesa i introversi,
en canvi, si ocupa tot lespai sassocia amb la confiana, la seguretat, etc.
10
Els colors que ms utilitza el nen al dibuixar sn importants ja que poden donar
una idea sobre certs aspectes del comportament i del carcter sobre el seu
estat dnim, entre altres.
A continuaci explicarem detalladament els diferents aspectes per tal

daconseguir un procs de creaci concret.
4.1. Seqncia:
Entenem com a seqncia un perode de precisi en quant als seus impulsos,

defenses i adaptaci que el nen va desenvolupant al llarg de la seva vida.
Quan analitzem les diferents dades dels dibuixos, sha de tenir en compte la
seqncia que es refereix als impulsos, les defenses i ladaptaci. Moltes
vegades la seqncia est relacionada amb la manera de traar les lnies dels
dibuixos dels nens. Quan els infants fan una lnia insegura, sense pressionar
amb el llapis i tmidament, seguidament, reaccionen esborrant-la i significa que
tenen una aparena superficial de seguretat i intrepidesa.
4.2. Grandria:
La grandria del dibuix, representa els inicis de realisme, s a dir, fer a mida
real els personatges que es poden veure representats. Un exemple estaria
relacionat amb la seva autoestima, s a dir, quan es dibuixen a si mateixos
amb una mida petita representa que tenen una baixa autoestima i que se
senten inferiors a alg.
Els nens poden fer els dibuixos de dos mides diferents:
Petits: Corresponen a aquells tipus de persones les quals

tenen sentiments dinadequaci tal i com podem veure
representat a la imatge(15)
Imatge(15)
Imatge(16)
Grans: Els dibuixos grans tendeixen a pressionar els
bordes de la pgina. Per tal dentendre-ho millor cal
mirar la imatge(16). Expressa sentiments de frustraci.
11
4.3. Pressi:
Cal observar els diferents tipus de pressi que es troben en els dibuixos. Poden
ser des de traos molt forts que poden, fins i tot, trencar el paper o poden ser
tan suaus que no es pot acabar de distingir el dibuix. Quan els dibuixos sn
fluixos tenen la caracterstica de una repressi i un baix nivell energtic.
4.4. Tra:
Els dibuixos poden tenir diferents tipus de tra:
- Traos llargs: Signifiquen que tenen un fort control de la seva conducta.
- Traos curts: Representen que el nen es ms impulsiu.
- Traos rectes: Els nens que tendeixen a dibuixar traos rectes tenen un
bon control del seu cos, i saben realment el que volen dibuixar tot i que a
vegades no sigui possible acabar de distingir-ho.
- Traos circulars: Quan els nens dibuixen traos circulars significa que
necessiten ms dependncia dun adult i que tenen un gran sentit de les
emocions.
- Lnies corbes: Aquest tipus de lnies normalment estan relacionades a les
nenes, perqu acostumen a associar-se a la feminitat i les rectes als
diferents estat dnims agressius.
- Lnies dentades: Est associat a lhostilitat, s a dir, que el dibuix est
inspirat en un enemic o alguna situaci amb el qual no shi sent a gust.
- Lnies cabrades: Aquestes lnies estan associades a la inseguretat que t
linfant, i normalment tendeixen a ser lnies continues.
- Lnies tirants: Sn lnies fines i llargues que normalment signifiquen que el
nen t tensi per algun aspecte de la seva vida personal.
- Lnies fragmentades: Expressen ansietat, falta dautoconfiana, timidesa,
etc.
- Lnies desconnectades: Sn aquell tipus de lnies o tipus de dibuixos on el
que es dibuixa no es correspon amb com ha de ser a la realitat. Quan fan
aquest tipus de lnies tendeixen a esborrar duna manera exagerada. Ja
que crec que aquest tipus de tra s una mica ms difcil dentendre que
les altres hi poso un exemple per tal de facilitar la comprensi
Exemple: Quan dibuixa les mans desenganxades dels braos, els ulls fora
de la cara, etc.
12
4.5. Detalls:
Els nens sn persones molt transparents i ho expressen tot amb els dibuixos.
Hi ha diversos tipus de detalls a observar: els detalls inadequats en el dibuix
sn aquells els quals significa que el nen t alguna cosa a amagar. Quan hi ha
una falta de detalls adequats, que serien necessaris per tal dentendre el dibuix,
s com si fos una sensaci de buit i una falta denergia.
Quan hi ha una exageraci de detalls, significa que s una persona obsessiva
amb algun aspecte i impulsiva per una altre part.
4.6. Simetria:
Els dibuixos que presenten una falta de simetria signifiquen que els nens tenen
una gran falta de seguretat en la seva vida personal i emocional.
Majoritriament per ledat que tractem, en vers els pares, amics de lescola o
professors.
Quan hi ha una simetria exagerada ens trobem en un cas en el qual els nens
estan en una fase de depressi, a gaireb tots els casos, i amb una
intelligncia molt avanada en vers els altres nens.
4.7. Moviment:
En els dibuixos dels nens no sempre apareix moviment. Waehner 4 va fer
diverses observacions i va poder veure que tan sols els nens acostumen a
posar moviment a les figures que creen. Tant pot ser com persones corrents o
ballant, el vent, etc.
Els nens sensible i amb una baixa autoestima sn els que menys ho inclouen.
4.8. Lloc del dibuix:
Per tal de poder acabar de comentar els dibuixos i entendrels, sha

dobservar la localitzaci en que el nen situa el dibuix.
Si els situa en la part central, significa que el nen t un comportament ms

emotiu, un gran control del seu cos i les seves actituds.
4
Karin Waehner va nixer el 1926 i va ser una ballarina i coregrafa alemanya. Va estudiar
ballet a Dresden i ampli estudis de msica a Leipzig.
13
Quan trobem el dibuix en la part dreta del full, significa que tenen un
comportament estable i controlat, en canvi, si el fa a la part esquerra del
paper, significa que t comportaments impulsius en vers qualsevol cosa i t
la finalitat de buscar una satisfacci immediata.
Si trobem el dibuix situat a la part de dalt del full, significa que el nen est
vivint una situaci la qual necessita un alt rendiment i creu que la seva
meta es casi impossible daconseguir. s a dir, es posa un repte molt difcil
que ell ja sap que no laconseguir perqu no t prou capacitat dadquirir el
resultat esperat, en canvi, si el veiem representat a la part de baix del full
significa que la persona se sent insegura en si mateixa i aix el porta a
sentir-se duna manera depressiva.
5. Punts de vista sobre els dibuixos infantils.
Per tal dentendre els dibuixos pot fer-se des de diversos punts de vista:
Enfocament projectiu: Consisteix en que linfant pinta i dibuixa el que s

important per a ell. Aix ens porta a la possibilitat de poder saber els
conflictes que pateix, el seu estat dnim, bsicament els traumes que
influeixen en el seu coneixement.
Enfocament conductual: Es considera que el medi s la principal font en
la qual s forma linfant.
Enfocament evolutiu: Linfant passa per diverses etapes dins del
desenvolupament i el dibuix sen encarrega de reflectir en quina etapa
est el nen.
Aix va estar defensat per Luquet5 el 1927 ja que va presentar un estudi que
demostrava que els infants evolucionen cap el realisme visual.
5
Georges-Henri Luquet va ser un important catedrtic de filosofia francs nascut el 1876, Va
voler estudiar levoluci del dibuix infantil a partir dels dibuixos de la seva filla Simmone. Va
escriure diverses obres, com per exemple: Los dibujos de un nio (1913). Informaci extreta
de: https://es.wikipedia.org/wiki/Georges-Henri_Luquet
14
Tamb va estar defensat per Viktor Lowenfeld6 que lany 1947 va presentar una
divisi per etapes que encara est present actualment.
6. Els diferents colors i els seus significats relacionats amb els dibuixos
infantils:
Normalment en els dibuixos infantils els colors no es presenten allats dels

altres, sin que s veuen combinats els uns amb els altres. Daquesta
combinaci que s produeix desprs som capaos dentendre els dibuixos
relacionats amb infants.
6.1. Groc:
Quan el color groc s el dominant en el dibuix infantil ens pot indicar que linfant
est patint certes tensions o varies situacions conflictives en
lentorn familiar normalment o amb alguna figura important
com serien el pare i la mare. El groc s un color intermedi
que ens indica precauci.
Imatge(17)
Si el groc s una part del dibuix la qual no s la predominant,

es pot interpretar com a representaci denergia, creativitat,
Imatge(18)
etc.
6.2. Blau:
Normalment aquest color s el smbol de la calma, sensibilitat, capacitat de

reflexi, etc. Bsicament la dominaci en el dibuix daquest color s pot
entendre com a autocontrol dun mateix i una gran
intelligncia emocional.
Quan aquest color sutilitza suaument per tal de

Imatge(19) demostrar el mar o el cel ens representa i ens porta
6
Viktor Lowenfeld va ser un professor deducaci artstica de la Universitat de Pensilvania que
va ajudar a desenvolupar leducaci artstica als Estats Units. Informaci extreta de:
https://es.wikipedia.org/wiki/Viktor_Lowenfeld
15
a la simbolitzaci de sensibilitat i afectivitat.
Alguns autors afirmen que fer servir en gran mesura el color blau en els
dibuixos en les primeres etapes infantils pot significar un inici denuresi, una
omissi involuntria dorina que normalment cap als 3 o 4 anys ja
aconsegueixes un control de la vescula, per aquest problema es pot trobar
cap als 6 o 7 anys provocat per problemes anteriors que encara no han estat
superats, sempre havent fet proves mdiques que ens eliminin qualsevol
problema.
6.3. Marr:
El marr s un color fort que pot tenir diferents tonalitats i per tant, diferents
significat. Normalment aquest color apareix en poca
mesura i representat en el tronc dels arbres
representant el propi jo. Un predomini del marr
Imatge(20)
significa la necessitat de tenir els peus a terra, una
visi realista de les situacions i una prematura i poca
responsabilitat. Si apareix amb una tonalitat ms fosca significa una estil ms
agressiu o defensiu. Aquest color tamb pot indicar segons el context del dibuix
una major serietat, intolerncia...
6.4. Negre:
Aquest s el color ms fort i est relacionat amb els diferents patrons que ells
consideren contraris. El negre normalment i tradicionalment sha utilitzat per
representar el dolor per les prdues familiars i la mort, s a dir, sha relacionat
amb la tristesa.
Per t una part positiva ja que s considerat un color

molt apreciat visualment i representa un disseny molt
elegant.
Imatge(21)
Quan aquest color s el dominant en el dibuix ens pot
16
indicar una personalitat rebel, agressiva, malenconiosa. La interpretaci
daquest color sha defectuar diferenciant les diferents maneres dentendrel ja
que pot tenir diferents interpretacions.
Si el negre s el color predominant per a sobre est combinat amb el vermell

ens indica probablement que linfant s un nen impulsiu amb poca pacincia,
hiperactiu, impulsiu, agressiu i normalment tamb va combinat amb un tra
irregular i fort en el dibuix que pot veures a simple vista.
6.5. Vermell:
El vermell s un dels colors preferits pels nens. Aquest color est relacionat
amb la vitalitat, lenergia, el valor, la passi i en
general totes les emocions humanes.
Si el color vermell est representat amb altres colors

pot demostrar un equilibri i un gran control
Imatge(22)
emocional i amb una gran activitat. Per una gran
dominaci del color pot significar autocontrol,
irracionalitat, sexualitat prematura dependentment de ledat, etc.
Quan el vermell est dominant en forta manera en el dibuix i est acompanyat

de traos angulosos i es veu el dibuix poc definit ens podria indicar agressivitat
i violncia.
6.6. Rosa:
Aquest color lassociem tradicionalment amb les nenes tot i que tamb est
molt present en els nens petits.
Aquest color ens pot representar sensibilitat, afectivitat i

preferncia pel mn ideal, principalment als prnceps i les
princeses.
Tamb ens demostra tranquillitat i la necessitat de Imatge(23)
desconnectar de la realitat a partir dels 7 o 8 anys en els

nens preferentment.
17
6.7. Verd:
El color verd en general sassocia amb la tranquillitat, el

reps, lesperana, la sensibilitat, etc. Tal i com passa
amb els altres colors pot haver-hi diferents tonalitats.
El verd clar est relacionat amb la sensibilitat, en canvi

Imatge(24) el verd ms fort indica esperana.
Tot i aix, el predomini daquest color presenta frustraci, rebellia i un desajust

personal i emocional.
6.8. Violeta:
El color violeta s el ms espiritual de tota la gamma de colors. El seu significat

sassocia amb una personalitat idealista, amb principis religiosos i morals.
En els nens no s molt habitual trobar-ho de forma dominant. Tamb

representa una expressi inconscient, una dominaci de les passions i fins i tot
tristesa.
Un domini del violeta en els dibuixos infantils, tot i que no s gaire com, pot
representar un malestar intern per part dels pares. Aix crea temors al nen ja
que no es veu capa de satisfer plenament lesperana dels seus pares.
7. Tcnica HTP (House, tree, person)7:
Aquesta tcnica va ser creada per lautor John N. Buck. A travs daquesta
tcnica podem utilitzar i veure una evoluci global de com es la persona, el seu
estat dnim emocional i personal.
Aquesta tcnica s possible utilitzarla tan amb nens com adults tot i que jo
mespecialitzo amb nens fins a ledat de 10 anys.
7
Aquest apartat consisteix en analitzar els dibuixos dels nens fins a 10 anys els quals han dibui-
xat lliurement un arbre, una casa, i una persona.
18
7.1. Casa:
Aquesta part de la tcnica estudiada en podem fer referncia al pargraf 3.2 en

la qual em parlat una mica daquest aspecte.
En quan a la casa podem veure-hi una srie dobservacions que et diu les
relacions interpersonals. Dins la casa hi han diferents aspectes a observar:
Teulada:
Molt gran: representa que el nen salla per tal daconseguir una posici
dominant.
Gran: Significa que el nen t molta intelligncia o intellectualitat
Teules: Si linfant dibuixa teules a la teulada de la casa significa que necessita
un auto allament per tan daconseguir una defensa prpia molt important.
Porta:
Porta gran: Si en el dibuix de la casa i dibuixa una casa amb una porta gran
significa que t una alta capacitat de dependncia.
Porta petita: Si dibuixa una porta petita a la casa significa que vol un
allunyament del contacte amb la societat.
Porta amb pany: Significa que vol una constant vigilncia ja que t por a
factor externs.
Finestres:
Finestres amb cortina: Quan els nens dibuixen una casa i posen cortines a
les finestres de les habitacions que es poden veure a simple vista significa
que volen evitar el contacte amb la societat, aix podem relacionar-ho amb la
porta petita.
Finestres sense cortina i cap altre mena de detall: Significa que t un
contacte social poc treballat.
Finestra remarcada: significa que necessita una gran dependncia social.
Casa sense finestres i portes: significa que necessita un allament constant
de la societat.
Xemeneia:
Amb molt de fum: Significa que t una gran tensi interna.
Amb fum desplaat/desviat: Significa que t pressions amb els seus ambients
familiars, escolars, etc.
19
7.2 . Arbre:
En quan a larbre podem observar quina es la finalitat i perqu fa servir els seus
recursos en quan a la personalitat per aconseguir una satisfacci total a dins i a
partit dels diversos ambients que viu:
Arbre de copa: (persona amb gran fantasia)

Gran: Significa que s una persona intelligent i intellectual
Arrels o base de larbre
T una presncia darrels: Significa que veu la realitat tal i com s.
No t una presncia darrels: Significa que el seu contacte en vers la realitat
es difcil.
Branques:
Branques obertes: Significa que tenen un escs control dels impulsos.
En punta : El nen t impulsos dagressivitat.
Sense branques: Significa que necessita allament.
Fruits:
Quan en els dibuixos dels nens i trobem fruits acostumem a veure-hi un alt
rendiment, productivitat tot i que aquest tipus de detalls acostumen a ser fets
pel sexe femen.
Flors:
Amb flors: Si podem observar-nhi significa que t la finalitat de seducci i
decoraci.
Excs de flors: Si no podem observar-hi flors significa que t una defensa
manaca, s a dir, que t molta mania a diversos elements que poden estar
relacionats amb aix.
7.3. Persona:
En quan a la persona (tercer dibuix) reflexa les habilitats que t cada persona
per mantenir relacions interpersonals amb altres persones.
Per tal danalitzar correctament el dibuix de figura humana, es far amb base
de 4 parts (Cap, cames, tronc i braos):
20
Cap: (Es necessari que linfant li dibuixi cap ja que significa una bona
visi de la realitat.)
Cap gran: Significa que t sentiments dinseguretat.
Cap petit: La negaci danar a algun lloc perqu genera sentiments de culpa.
Boca:
Boca de lnia: No acceptaci de la gent, antisocial, etc.
Boca gruixuda i gran: Ocultaci dels sentiments menys acceptables.
Amb dents: Persona agressiva.
Boca amb forma de cor: Persones amb una gran fantasia.
Sense boca: Reflecteix sentiments dangoixa i persones amb problemes
clnics, tot i que es un aspecte important.
Ulls:
Ulls guenyos: Significat de rebelli i hostilitat pels altres
Petits: T un gran desig de tancar-se al mn.
Grans: Ganes de dominar el mn.
Tancats: Significa que evita el mn extern.
Sense ulls: Presncia dallucinacions visuals
Cabell: Els cabells simbolitzen la vitalitat i la fora
Molt ombrejat: Significa amb una sexualitat agressiva.
Ordenat: T un control sexual.
Esperrucat: T desitjos sexuals infantils
Sense ombrejar: Depressi.
Descuidat/desordenat: Impuls de naturalesa sexual.
Nas:
Gran: T sentiments agressius.
En forma de bot: T ganes de conixer mn
Petita: Vol el poder total i per aix significa que lluita per ell.
Punxeguda: T la finalitat de dominar.
Sense nas: Persona tmida.
Coll:
Llarg: T una falta de control dels seus impulsos i s una persona hostil, s a
dir, persona poc sociable.
21
Gruixut: Persona amb una possible discapacitat fsica i amb un estat anmic
trist.
Sense coll: T un control dels seus impulsos tot i que es un control impropi.
Braos, mans, ombro i pits: (indica com lindividu es relaciona amb el
mn exterior.)
Braos:
Curts: T una sensaci dell mateix dinferioritat o debilitat.
Llargs: Quan els nens dibuixen els braos llargs significa que tenen una
sensaci dambici, es una sensaci que significa el desig descontrolat
dobtenir control dalguna cosa.
Doblegat: Significa que t un rebuig al mn.
Sense doblegar: Significa que no t o s gaireb nul el recolzament
emocional que necessita.
Sense braos: Possibles problemes cerebrals.
Tronc:
Molt gran: Insatisfacci personal.
Molt petit: Sensaci dinferioritat en vers alguna cosa.
Sense final: Preocupaci sexual.
Sense tronc: Problemes fsics o psicolgics
Cames:
Llargues: Significa que es suficientment capa per valdres per si sol en
certes coses i activitats.
Curtes: Significa que t algun problema fsic relacionat amb la mobilitat i que
aix el porta a pensar que t una insuficincia dindependncia per tal de
poder valdres per si sol en activitats diries.
Juntes: Significa que t por al mn i el que lespera per aix no es sociable.
Sense cames: Sentiment dangoixa o inseguretat.
Mans:
Mans grans: Es troben amb nens amb necessitats educatives especials i sn
agressius.
Mans petites: Poca relaci social.
Sense mans: Sentiment dinadequaci.
22
APARTAT PRCTIC
I
CONCLUSIONS:
23
Per poder fer possible la part prctica he fet un camp de treball anant a buscar
dibuixos amb la finalitat danalitzar-los i comparar-los. Ha sigut grcies a
lescola Forn dAnells a Fornells de la Selva i lescola Font de lAbella a Girona.
Escola Forn dAnells (Fornells de la Selva, Girona):
Lescola situada a Fornells de la Selva. s una escola petita datenci ordinria

tot i que cada vegada sest engrandint ms. Actualment s lnica escola
pblica del poble. s la meva antiga escola, per aix vaig
decidir fer una comparaci amb aquest centre.
s un edifici fora antic ja que t una antiguitat de 25 anys.

Aquest any hi ha matriculat concretament 286 alumnes. s una
escola verda que la seva finalitat es promoure unes actituds positives cap a
lestalvi energtic i material.
Escola Font de lAbella (Girona):
Aquesta escola est situada a la zona del Montilivi. s una escola amb forces
bons equipaments. Aquest, s un centre educatiu i teraputic que t la finalitat
datendre i ajudar alumnes des dels 3 fins als 18 anys amb necessitats
educatives especials amb disminucions psquiques i trastorns de
desenvolupament.
Aquest centre t la capacitat de tenir 126 alumnes de diferents

edats estudiant letapa obligatria en mbit escolar. Els nens poden estar
escolaritzats totes les hores en aquest centre o poden anar variant entre aquest
centre i el centre ordinari.
Lescola dona sortides a la vida adulta segons les seves possibilitats, tamb
ofereix lalternativa de tenir mestres deducaci especial universitaris, tenir
msters i fer projectes dErasmus.
En aquest apartat posarem les conclusions i els resultats de lanlisi dels

dibuixos recollits i la comparaci dels dibuixos dels nens de les escoles (Forns
dAnells i Font de lAbella).
24
A la part dels annexos hi trobem tot lanlisi detallat de tots els dibuixos, tot i
que aqu noms comentar els resultats i les comparacions finals.
Per tal de comenar cal esmentar que no ha sigut possible recollir dibuixos de
totes les edats en lescola deducaci especial de Font de lAbella per motius de
discapacitats fsiques o mentals. Concretament a ledat de 3 anys i a la de 10
anys no podem fer una comparaci tot i que personalment crec que passaria el
mateix, s a dir, crec que estan amb una etapa inferior i els dibuixos estarien
menys definits, tamb tot depn de la malaltia que pateixen.
En les edats de 4 anys farem una comparaci de lOriol (escola Forn dAnells)
amb en Xavi (escola Font de lAbella). Cal esmentar que en Xavi pateix una
malaltia anomenada Prades Willis8. Per comenar es important destacar que
els dibuixos fets per lOriol estan dins de letapa 2, en canvi en Xavi encara
passa per letapa 1 (gargot incontrolat). Els dos dibuixos tenen la presncia de
colors vius com el vermell, el verd, taronja, etc. En quan a la mida podem
observar que lOriol fa els dibuixos amb una menor grandria on no ocupen la
meitat del full i generalment estan centralment ubicats, en diferncia a en Xavi
que no controla on porta el llapis i el que dibuixa es veu un gran dibuix que
ocupa tot el full. Podem veure que en el dibuix de la casa de lOriol hi ha
animisme infantil ja que posa una corona a la casa, possiblement perqu se
senti poders dins la casa, en canvi al den Xavi no.
En les edats de 5 anys analitzarem els dibuixos de lAdri (escola Forn dAnells)
amb en Pol (escola Font de lAbella). En Pol pateix una malaltia anomenada
Autisme9. Per comenar cal destacar que els dos dibuixos estan dins de la
segona etapa. Una gran diferncia s que en Pol noms utilitza el color blau en
tots els seus dibuixos, en canvi lAdri utilitza molts colors alegres, com el verd,
el groc, el vermell, entre altres. Els dibuixos daquest ltim sn fora grans i
situats al centre del full. Els dibuixos de lalumne de lescola Font de lAbella
8
Aquesta malaltia t la caracterstica que afecta moltes parts del cos. Provoca que tinguin gana tot el
temps, per tan, els porta a lobesitat. Tenen poca fora i una capacitat mental inferior.
9
Aquesta malaltia s un trastorn caracteritzat per greus dficits del desenvolupament que afecten a la
comunicaci, conducta, imaginaci, etc.
25
sn molt petits, estan dibuixats al mateix full ja que aquesta malaltia els
provoca la incapacitat de dibuixar els tres elements en diversos fulls 10. Un dels
dissenys el trobem en la part inferior mitja (casa), laltre a la part superior
esquerra (arbre) i per ltim la persona la trobem en la part inferior esquerra
(analitzat horitzontalment).
En les edats de 6 anys analitzarem els dibuixos de lAina(escola Forn dAnells)

amb els de lAnthonio (escola Font de lAbella). LAnthonio pateix una malaltia
anomenada Autisme. Cal esmentar que els dos dibuixos estan dins letapa 2.
LAnthonio noms utilitza el color blau en els seus dibuixos, en canvi lAina
utilitza el groc, el marr, el blau, etc. Els dibuixos daquesta estan situats al
centre inferior del full, tot i que tenen una mica fora gran, en canvi els dibuixos
del nen autista estan tots de costats, amb una mida petita i estan situats a la
part esquerra del full.
En les edats de 7 anys analitzarem els dibuixos de la Xnia (escola Forn

dAnells) amb els den Flix (escola Font de lAbella). Aquest ltim pateix una
malaltia, lAutisme. Aquests dos dibuixos es troben entre finals de la segona
etapa i principis de la tercera. Una gran diferncia que podem veure es que la
Xnia utilitza molts colors diferents (blau, verd, lila, etc), en canvi en Flix
noms fa servir el color negre. Els dibuixos de la Xnia sn molt grans, excepte
la persona ja que ocupen gaireb tot el full i situats al centre. Els den Flix sn
fora petits i estan situats al centre, a la dreta i lesquerra del full. En el dibuix
de la Xnia podem veure-hi que t animisme infantil a la paret de la casa, el
representa posant i decorant amb gran quantitat la casa, en canvi en els
dibuixos den Flix no hi ha animisme infantil.
En les edats de 8 anys analitzarem els dibuixos de la Laia (escola Forn dAnells)
amb lIbrahim (escola Font de lAbella). Aquest ltim pateix la malaltia
anomenada Autisme. Aquests dos alumnes estan dins de la tercera etapa. Una
gran diferncia que podem veure s que lIbrahim noms fa servir el color
10
Aquesta informaci passa en tots els nens que pateixen la malaltia anomenada Autisme per tan, no
ser ms comentada.
26
vermell, en canvi la Laia utilitza en gran part el marr, el verd, el lila, etc. Els
seus dibuixos estan situats en el centre del full i tenen una gran mida, en canvi,
els de lIbrahim estan situats a lesquerra, al centre i a la dreta del full. En cap
daquests dos dibuixos hi ha animisme infantil.
En les edats de 9 anys analitzarem els dibuixos de la Nara (escola Forn

dAnells) amb els de la Txell (escola Font de lAbella). Aquesta ltima pateix la
malaltia Sndrome de Down11. Aquests dos nens estan dins de la tercera etapa.
La gran diferncia que existeix, com gaireb tots els dibuixos anteriors, es que
la Nara utilitza colors variats en canvi la Txell noms utilitza el negre, els seus
dibuixos tenen una mida fora gran hi estan dibuixats a lesquerra i la dreta. Es
possible que en el dibuix de larbre de la Txell hi hagi animisme infantil.
Es important destacar que en la comparaci dels dibuixos de les dues escoles

hi ha clares diferncies en la utilitzaci del color. A lescola Forn dAnells
sutilitza ms dun color i en gairab tots els casos colors clars on hi ha una
nulla presncia del negre, en canvi, a lescola Font de lAbella tots els nens
han dibuixat i pintat els seus dibuixos amb un sol color, menys en els gargots
den Xavi (Prader Whillis) que ultilitza quasi tots els colors.
Per recordar, la meva hiptesi era comprovar si realment tenien les mateixes
caracterstiques els nens de les mateixes edats a les dues escoles i jo vaig dir
que creia que, a lescola Font de lAbella, hi hauria menys detallisme.
Efectivament, en algunes de les malalties sha complert. LAutisme provoca que
sallin de la societat, per tan amb el contacte. Aix ho veiem representant amb
labsncia de les mans, els braos i el poc detallisme de la cara que fins i tot no
ens deixa ni distingir les faccions fonamentals.
En alguns dels dibuixos ha sigut ms difcil veure els elements principals. En

els nens de lescola deducaci especial, al tenir menys detallisme i una mida
ms petita mha costat ms.
11
El Sndrome de Down no es considerada una malaltia sin que es considera que s una alteraci del
cromosoma 21 que provoca alteracions en el sistema daprenentatge i una intellectualment inferior als
altres nens.
27
Aquest treball mha servit fora per tal de veure si realment era veritat el
detallisme i si, els nens que pateixen alguna malaltia sn inferiors
intellectualment i estan a una etapa inferior que els nens sans. Noms podem
veure-ho a alguns casos.
Mha aportat diverses coses, primer de tot ha sigut un treball molt divertit ja que
contactar amb els nens duna manera ms intima per tal daconseguir els
dibuixos ha sigut molt emocionant. No em pensava que seria aix tot i que
alguns nens de lescola Font de lAbella, sobretot els que pateixen Autisme ha
sigut gaireb impossible aconseguir un mnim contacte amb ells, aix que, tot a
sigut possible aconseguir-ho grcies a les professores.
28
WEBGRAFIA I
BIBLIOGRAFIA
29
Bibliografia:
Emmanuel F. Hammer (2002) Test proyectivos Grficos. Ed: Piaids. Evolucin

psicolgica
Webgrafia:
Definici danimisme infantil: http://www.montilladigital.com/2011/11/que-es-el-

animismo.html (Gener 2016)
Principals fases dels dibuixos dels nens: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-

infantil-reflex-emocions-nen (Gener 2016)
Recursos i tcniques dexpressi i comunicaci plstica infantil:

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/WebCont
ent/u6/a2/continguts.html (Febrer 2016)
Interpretaci dels dibuixos infantils:

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2013-2014-08-3-TR.pdf (Febrer 2016)
Significat dels colors:http://www.psicodiagnosis.cat/area-general/altres-temes/el-

significat-del-color-en-el-dibuix-infantil/index.php (Mar 2016)
Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat dels nens als dibuixos:

https://aprenentatgeidesenvolupamentdelapersonalitat.wordpress.com/2009/12/03/prac
tica-2-observacio-i-analisi-dun-dibuix-i-dels-tracos-dun-nena/ (Mar 2016)
Anlisi del dibuix de larbre: http://www.slideshare.net/gemmacabanillas/anlisi-del-

dibuix-de-larbre (Abril2016)
You tube:https://www.youtube.com/watch?v=nfQxOH5LWh4 (Juny 2016)
You tube: https://www.youtube.com/watch?v=N3MBUDK5wts (Juny 2016)
Viquipdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Karin_Waehner (Juliol 2016)
Viquipdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Georges-Henri_Luquet (Agost 2016)
Diccionari.cat:http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0053755 (Agost 2016)
Viquipdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Viktor_Lowenfeld (Setembre 2016)
http://www.slideshare.net/gemmacabanillas/anlisi-del-dibuix-de-la-persona (Novembre
2016)
30
ANNEXOS:
31
I. NENS DE LESCOLA ORDINRIA FORN DANELLS A FORNELLS DE
LA SELVA.
Biel (3 anys):
Primer de tot cal dir que aquest dibuix primer dibuix de la casa es una mica
especial ja que en Biel ha dibuixat una casa amb rodes, tal i com em va dir ell
al preguntar-li el significat, referint-se a una caravana ja que sovint viatja amb
els seus pares. Cal destacar que a lhora de observar les diferents
caracterstiques ho far de la mateixa manera.
CASA
Aspectes a observar Significat dels aspectes detectats
Fum a la xemeneia Mal record
En aquest dibuix hi predomina en gran manera el negre per tamb podem
observar-hi el color blau, taronja i el groc.
ARBRE
Copa de larbre dibuixada a la part T la necessita dun allament
superior del dibuix en qesti constant
Arrels Contacte difcil en vers la realitat
Part de dalt del full Vol aconseguir una mata on es casi
impossible darribar-hi
Hi veiem el color marr (representa la tija de larbre) el taronja, vermell i el groc.
PERSONA
Bona visi de la realitat12. El cap gran
Cap gran representa un sentiment dinseguretat
personal.
Comportaments impulsius en vers
Esquerra del full qualsevol cosa i t la finalitat de
buscar satisfacci immediata.
Boca de lnia No acceptaci de la gent
Ulls grans Ganes de dominar el mn
Cabell ordenat Control sexual
Nas en forma de bot Ganes de conixer el mn
Sense coll Control impropi dels seus impulsos.
Sense braos Possibles problemes cerebrals
Tronc molt gran Insatisfacci personal.
Sense cames Sentiment dangoixa o inseguretat
12
La informaci transcrita a continuaci trobada a la taula de la casa ja no ser ms esmentada
ja que tots els dibuixos analitzats tenen aquest aspecte: Es important que el nen li dibuixi cap
a la persona ja que aix significa que te una visi de la realitat correcte
32
Sense mans Sentiment dinadequaci
Els colors que ms predominen sn el groc i el rosa per tamb hi veiem lila,
vermell i negre.
33
Oriol (4 anys):
Personalment la casa de lOriol s fora peculiar ja que t un animisme

projectiu i infantil molt fcil didentificar. Com podem observar al dibuix,
identifica i dibuixa la casa com si fos un rei, amb corona. Aix vol dir que
possiblement ell a casa seva sent que t un fort domini i aix lha portat a donar
vida a la casa (objecte inanimat i immbil)
CASA
Gran teulada amb presncia de Finalitat en aconseguir un auto-
teules allament i una protecci personal que
possiblement encara no tingui
Porta petita i amb pany Necessita lallament dalgun familiar
proper concret
Finestres sense detall Contacte amb la realitat poc treballat
Xemeneia amb el fum desplaat Pressi en lmbit familiar, escolar...
La casa est feta de color vermell.
ARBRE
Copa petita Fora fantasia
No t arrels Visi difcil de la societat degut a les
pressions familiars o escolars
Larbre est fet de color verd i marr.
PERSONA
Cap gran Bona visi de la realitat. El cap gran
representa un sentiment dinseguretat
personal.
Boca en forma de lnia i ulls petits Rebuig a la societat i un gran desig a
tancar-se al mn
Nas petit Finalitat daconseguir poder total
Braos curts Inseguretat
Cames llargues Capacitat de valdres per si sol
Ulls petits Ganes de tancar-se al mn.
Mans petites Poca relaci social
La persona s de color taronja.
34
Adri (5 anys)
CASA
Casa desproporcionada fent Coeficient intellectual elevat
referncia a la teulada.
Vol i necessita aconseguir una
Presncia de teules defensa prpia que encara no ha
aconseguit.
Necessitat duna vigilncia constant
Porta amb pany i finestres amb per por a factors externs. La seva
cortina finalitat es aconseguir un allunyament
amb la societat.
La casa de lAdri es molt complerta, t molts detalls i est pintada de color
verd el garatge, la casa de color groc i la teulada de color vermell.
ARBRE
Arbre de copa sense presncia Contacte difcil amb la realitat
darrels
Branques de larbre dibuixades en Impulsos dagressivitat
punta
Significa que t un rendiment elevat
en diversos aspectes. Tamb es
Fruita sense color important destacar que normalment
aquest tipus de decoracions es veuen
en el sexe femen
Larbre predomina el color marr i verd per tamb i veiem el color negre en els
fruits.
PERSONA
Cap petit Negaci danar a algun lloc perqu
genera sentiments de culpa.
Boca en forma de lnia i ulls petits Rebuig a la societat i un gran desig de
tancar-se al mn
Cabell desordenat Impuls de naturalesa sexual
Nas punxegut Necessita tenir un control de les
situacions
Coll llarg i gruixut Estat anmic trist i falta del control dels
impulsos
Braos llargs Desig descontrolat dobtenir alguna
cosa en concret
Cames llargues Cap dificultat a lhora de la mobilitat
Ulls petits Gran desig de tancar-se al mn
Aquest dibuix predomina el color negre i el blanc.
35
Aina (6 anys):
CASA
Porta petita amb pany i finestres amb per por a factors externs. La seva
amb la societat.
Xemeneia amb poc fum i desviat Pressi amb algun familiar, amb algun
company de lescola, professor...
Aquesta casa es de color marr amb la teulada groga i les finestres blaves.
ARBRE
Arbre sense presncia darrels Contacte difcil amb la realitat
No te branques, fruites, ni flors Necessita un allament de la societat
Aquest dibuix podem observar-hi el detall de la utilitzaci de diferents tons de
verd i el color marr.
PERSONA
Boca de lnia No acceptaci de la societat
personal.
Ulls grans Ganes de dominar el mn.
Coll llarg falta de control dels impulsos i una
persona hostil (poc sociable)
Braos curts i gran tronc Sensaci della mateixa dinsatisfacci
i inseguretat
Cames llargues Cap dificultat a lhora de la mobilitat
Mans grans Agressivitat
En quan al dibuix de la persona de lAina t una srie de contradiccions no
corrents. Ha dibuixat una nena que es pot intuir que es ella mateixa. T la
presncia de cap, com hem esmentat anteriorment, i aix representa que t
una visi de la realitat correcte, tot i que contraposa als cabells dibuixats de
color rosa.
36
Xnia (7 anys):
CASA
Porta petita amb pany i finestres amb per por a factors externs. La seva
amb la societat.
Gran teulada amb presncia de teules Finalitat en aconseguir un auto-
allament i una protecci personal que
possiblement encara no tingui
A la casa de la Xnia podem observar-hi moltes decoracions. Aix pot
representar-nos per una part dalegria ja que els colors tamb sn vius i
indiquen felicitat (rosa, verd, blau, lila) per la porta petita tancada amb pany i
la teulada amb teules ens indica el contrari.
ARBRE
No t arrels Contacte difcil en vers la realitat
No t branques Necessita un allament
Fruits Alt rendiment. Detall que acostuma a
ser dibuixat pel sexe femen
En aquest dibuix i predomina el color vermell dels fruits, i tamb podem
observar el verd i marr.
PERSONA
Cap petit La negaci danar a algun lloc perqu
Boca gruixuda i gran Ocultaci dels sentiments menys
acceptables
Nas en forma de bot T ganes de conixer mn
Coll llarg Persona hostil (poc sociable)
Braos sense doblegar Significa que no t o s gaireb nul el
recolzament emocional que necessita
Tronc gran Insatisfacci personal
Cames juntes Por al mn
Els colors ms utilitzats sn el blau en la roba el rosa, en la pell. El vermell i el
marr en el cabell.
37
Laia (8 anys):
CASA
Teulada molt gran Representa que el nen salla per tal
daconseguir una posici dominant.
Porta gran i amb pany Significa que t una alta capacitat de
dependncia tot i que vol una
vigilncia constant perqu t por a
factors externs.
Finestres sense cortines i cap altre Significa que t un contactem amb la
mena de detalls societat poc treballat.
Xemeneia amb molt de fum T una gran tensi interna.
A la casa hi ha una gran dominaci del color marr i el negre.
ARBRE
Arbre de copa gran Persona amb una gran fantasia i
intelligent
No t arrels Contacte difcil en vers la realitat
Branques obertes Escs control dels impulsos
Fruits Acostumen a ser pel sexe femen i es
dibuixat pels nens amb un alt
rendiment
A aquest arbre hi ha ms dun color verd a la copa de larbre per tamb hi
veiem el color marr.
PERSONA
Bona visi de la realitat. El cap gran
personal.
Boca de lnia No acceptaci de la societat
Ulls guenyos Significat de rebelli o hostilitat pels
altres.
Cabell descuidat i ordenat T un control sexual i impulsos
naturals.
Nas gran T sentiments agressius
Braos doblegats i curts Sensaci della mateixa dinferioritat i
t un rebuig al mn
Tronc petit Sensaci dinferioritat en algun
aspecte
Cames juntes T por al mn i per aix es poc
sociable
La persona dibuixada per la Laia est una mica desproporcionada per els
colors predominant sn el negre, el blau i el lila
38
Nara (9 anys):
CASA
Teulada molt gran El nen salla per tal daconseguir una
posici dominant
Porta petita amb pany Vol aconseguir una vigilncia constant
ja que t por a factors extern.
Necessita una gran dependncia
Finestres amb cortina i remarcada social i t cortines a les finestres
perqu vol evitar el contacte amb la
societat
Xemeneia amb fum desviat Pressi en els seus ambients
familiars, escolars...
Aquesta casa hi ha una gran utilitzaci de detalls i ha utilitzat molts colors. El
color ms predominant s el groc. Tamb ni veiem el dos tons de blau i verd a
les finestres. El marr el veiem a la porta dentrada la teulada i el garatge i el
color rosa i vermell al garatge.
ARBRE
Arbre de copa gran Persona amb una gran fantasia i
intellectualitat
T arrels Veu la realitat tal i com s
Hi ha una gran predomini del marr i el verd, podem observar que aquest dibuix
t unes grans mides perqu est al centre per surt del full.
PERSONA
personal.
Ocultaci dels sentiments menys
Boca gruixuda, gran i amb dents acceptables com per exemple
lagressivitat
Nas en forma de bot Ganes de conixer el mn
Coll llarg Persona hostil (poc sociable)
Significa que t una sensaci
Braos llargs i doblegats dambici (desig incontrolat dobtenir
alguna cosa) i t un rebuig al mn.
Tronc molt gran Insatisfacci personal
Cames llargues Autosuficincia per valdres per si sol
Aquesta persona representa ella mateixa segurament ja que a dibuixat una
figura femenina i alegre on es poden veure les dents que ens indiquen felicitat.
39
Els detalls excessius que ens a mostrat en els tres dibuixos tamb ens indiquen
felicitat. Predominen els colors vius com el lila, el blau, el rosa i el marr.
40
Jan (10 anys):
CASA
Teulada molt gran Salla per tal daconseguir una posici
dominant.
Porta amb pany Vol una constant vigilncia perqu t
por a factors externs.
Finestra sense cortina i cap altre Contacte extern social poc treballat
mena de detall
Xemeneia amb fum desviat Problemes amb lmbit escolar o
familiar.
T unes mides fora grans, ocupa la majoria del full. Hi ha una utilitzaci del
rosa, el negre i el marr.
ARBRE
Arbre de copa gran Persona intelligent
Sense branques Necessita allament
Amb flors Finalitat de decoraci
Larbre noms t la presncia del color marr i verd.
PERSONA
Cap gran Sentiments dinseguretat
Boca de lnia No acceptaci social
Ulls petit Gran desig de tancar-se al mn
Cabell descuidat i desordenat Impuls de naturalesa sexual
Nas punxegut Vol dominar
Braos curts Sentiment dinferioritat
Tronc petit Sensaci dinferioritat
Possible problema de mobilitat que
Cames curtes pot provocar problemes al moment de
fer alguna activitat esportiva
Aquest dibuix de la persona est sobre una petita muntanya on podem obtenir
la possible informaci que es sent superior en alguna cosa. Tamb es
important destacar que est pintada de color marr i vermella la persona i el
tur de color marr.
41
II. NENS DE LESCOLA DEDUCACI ESPEICAL FONT DE
LABELLA A GIRONA:13
Xavi (4 ANYS):
Aquest nen t una malaltia anomenada Prader Willis on li falta un cromosoma.

Per culpa daquesta patologia va atraat a lhora del seu desenvolupament.
Segons ledat hauria de comenar la segona etapa, letapa preesquemtica (4-
7 anys), per fa poc ms duna any va comenar a agafar el llapis per dibuixar i
ara passa per la primera etapa, letapa del gargot (2-4 anys).
Aquests dibuixos sn uns gargots incontrolats amb nom. Cal dir que aquest
dibuix no ser analitzat com tots els altres perqu els gargots incontrolats es
impossible veure-hi cap forma i sanalitzen amb la grandria, pressi, colors,
etc.
CASA
Gran grandria del dibuix Significa frustraci
Amb molta pressi Molta energia
Gran sentit de les emocions i
Traos circulars necessiten ms dependncia dun
adult
En quan als colors cal destacar que utilitza colors vius i alegres. El groc es un
dells, tamb hi ha el vermell el rosa i el verd.
ARBRE
Gran grandria del dibuix Significa frustraci.
Necessita un alt rendiment on la seva
Part de dalt del full meta a aconseguir la veu gaireb
impossible
Sap el que vol dibuixar perqu t un
bon control del seu cos per no es
Traos rectes i circulars possible acabar desbrinar que es,
tamb t un gran sentit de les
emocions.
Amb molta pressi Molta energia
Cal destacar que aqu els colors sn ms foscos en vers lanterior dibuix de la
casa. T presncia de groc, el blau, el vermell i el verd.
PERSONA
13
El significat dels colors esmentats es pot veure a la part terica dels colors i els diferents significats
relacionats amb els dibuixos infantils.
42
Gran grandria del dibuix Significa frustraci
Forta pressi Molta energia
Part de baix del full Inseguretat dell mateix
Traos rectes i circulars Sap el que vol dibuixar perqu t un
bon control del seu cos per no es
possible acabar desbrinar que es,
tamb t un gran sentit de les
emocions.
Hi ha una utilitzaci molt forta del rosa. Tamb podem veure-hi el verd, el blau i
el groc.
43
Pol (5 anys):
Aquest nen t autisme, es una malaltia de trastorn neurobiolgic del

desenvolupament. Per culpa daquesta malaltia no a sigut possible que el nen
faci els dibuixos en tres fulls diferents sin que els a fet tots als mateixos. Ho
analitzarem de la mateixa manera.
CASA
Petita grandria del dibuix Significa sentiment dinadequaci i
rebuig i timidesa
Poca pressi Baix nivell energtic
Persona insegura della mateix que
Part de baix del dibuix aix el porta a sentir-se de manera
depressiva.
No t teulada ni porta Frustraci
Finestres sense cortina i cap altre Contacte social poc treballat
mena de detall
Sha de dir que tot el dibuix est fet de color blau.
ARBRE
Petita grandria del dibuix Significa sentiment dinadequaci,
rebuig i timidesa
Persona amb un alt rendiment que t
Part de dalt i esquerra una meta impossible daconseguir
amb comportaments impulsius en
vers qualsevol cosa
No es possible fer un anlisi daquest
dibuix de larbre ja que es molt petit i
es un gargot.
Noms t presncia del color blau.
PERSONA
rebuig i timidesa
Persona insegura della mateix i t
Part de baix i esquerra comportament impulsius en vers
qualsevol cosa
No t braos Problema fsic
Cames curtes Problema fsic
Es noms de color blau.
44
Anthonio (6 anys):

analitzarem de la mateixa manera. Cal destacar que en els tres dibuixos noms
sha utilitzat el color verd.
CASA
rebuig i timidesa
Part esquerra del dibuix qualsevol cosa i t la finalitat de
buscar una satisfacci personal.
Absncia de teulada
Gran vigilncia per por a factors
Porta petita amb pany externs i vol allunyar-se del contacte
amb la societat.
ARBRE
Petita grandria del dibuix Sentiment dinadequaci, rebuig i
timidesa
PERSONA
personal.
Boca de lnia No acceptaci de la gent.
Nas punxegut Finalitat de domini
Absncia de coll Control impropi dels seus impulsos
Braos llargs Desig descontrolat dobtenir alguna
cosa
Tronc petit Sensaci dinferioritat
Cames curtes Problema fsic que el fa sentir-se
inferior per tal de valdres per si sol.
45
Flix (7anys):

analitzarem de la mateixa manera. Tot el dibuix est pintat de color negre.
CASA
Dibuix petit en quan a mida Sentiment de rebuig
Porta petita Allunyament del contacte amb la
societat.
Finestres amb cortina Volen evitar el contacte amb la
societat.
ARBRE
Part dreta del full Comportament estable i controlat.
Dibuix gran en quan a la mida Sentiment de frustraci
Arbre de copa Persona amb gran fantasia
Sense branques Necessita allament
PERSONA
Part esquerra del full qualsevol cosa i t la finalitat de
Dibuix gran en quan a la mida Sentiment de frustraci.
Boca de lnia No acceptaci de la gent
Ulls petits Gran desig de tancar-se al mn
Nas punxegut T la finalitat de dominar
Sense coll Control impropi dels seus impulsos
Braos curts Sensaci dell mateix dinferioritat
Cames juntes T por al mn i aix el fa ser
insociable
Lomissi del tronc que es normal
Tronc amb persones discapacitades
mentalment o fsicament
46
Ibrahim (8 anys):

analitzarem de la mateixa manera. Tot el dibuix est pintat de color vermell.
CASA
Porta gran Alta capacitat de dependncia
Finestres sense cortina i cap altre Contacte social poc treballat
mena de detall
ARBRE
Arbre de copa Persona intelligent
T presncia darrels Veu la realitat tal i com es
Flors 14 Finalitat de decoraci
PERSONA15
Part dreta del full Comportament estable i controlat.
Bona visi de la realitat. El cap gran
personal.
Reflecteix sentiments dangoixa i
Boca persones amb problemes clnics, tot i
que es un aspecte important.
Sense coll No controla els seus impulsos
corporals.
Sense nas Persona tmida.
Lomissi del tronc que es normal
Tronc amb persones discapacitades
mentalment o fsicament.
Sense braos i mans Possibles problemes cerebrals i
sentiments dinadequaci.
14
En quan a les flors les podem veure representades a la part dreta de larbre. Al preguntar-li al nen que
eren les lnies dibuixades al costat va dir-nos que eren les fulles caient. Podem intuir segons el temps en
que va estar dibuixat era segons lpoca de lany, en aquest cas la tardor.
15
En aquest dibuix cal esmentar que es veuen representades 3 figures: pare, mare i ell (dreta-esquerra).
Dibuixos analitzats com si fossin un de sol perqu tenen les mateixes caracterstiques.
47
Cames juntes Por al mn que el fa ser insociable.
Txell (9 anys):
Aquesta nena t sndrome de down. Aquest es un trastorn gentic causat per

haver-hi un cromosoma ms del normal. Tots els dibuixos fets per aquesta
nena estan fets de color negre.
CASA
Gran mida del dibuix Sentiment de frustraci.
Teulada gran Molta intelligncia o intellectualitat.
Persona amb alta capacitat de
Porta gran i amb pany dependncia, tot i que vol vigilncia
constant per por a factors externs.
Absncia de finestres Allament constant de la societat
Xemeneia amb molt de fum i desviat Gran tensi externa i pressions
familiars i escolars.
ARBRE
Part dreta del full Comportament estable i controlat
Arbre sense copa Persona sense fantasia
No t arrels Persona amb molta intelligncia.
PERSONA
Comportament impulsius en vers
Cap gran Sentiments dinseguretat
Boca de lnia No acceptaci de la gent.
Mans grans Es troben amb nens amb necessitats
educatives especials i sn agressius.
Braos curts Sentiment dinferioritat o debilitat
Tronc gran Insatisfacci personal
Sense cames Sentiment dinseguretat
48

Anàlisi Dels Dibuixos Infantils

Încărcat de

Informații document

Titlu original

Drepturi de autor

Partajați acest document

Partajați sau inserați document

Opțiuni de partajare

Vi se pare util acest document?

Este necorespunzător acest conținut?

Drepturi de autor:

Anàlisi Dels Dibuixos Infantils

Încărcat de

Drepturi de autor:

ANLISI DELS DIBUIXOS

Autora: Aura Viladelbosch

El meu treball de recerca tracta sobre lanimisme infantil (grcies a aquest

La meva hiptesi de treball s aconseguir una comprovaci de si realment els

- Primer he buscat informaci terica.

La finalitat de la psicologia evolutiva s investigar la manera com les persones

Dins la psicologia evolutiva podem trobar-hi el concepte danimisme infantil.

Una altra caracterstica que trobem s lanimisme projectiu. Aquest tipus

2.2. Quins orgens t?

En la imatge(2), feta per una nena de 6 anys, podem

3.1. Etapa 1 o etapa del gargot:

El gargot pot ser incontrolat o controlat; quan es parla de gargot incontrolat s

En canvi, el gargot controlat mostra una nova destresa manual, que s la

Per exemple, la imatge(5) representa un gargot fet per

3.2. Etapa 2 o etapa preesquemtica:

Ara explicarem els dibuixos que solen ser ms freqents.

La casa: La casa s un element molt habitual en les produccions infantils. La

Els animals: El ms freqent consisteix a dibuixar horitzontalment la posici del

Imatge(8) Imatge(9) Imatge(10) Imatge(11)

3.3. Etapa 3 o etapa esquemtica:

Aquesta etapa s aquella a la qual es consolida la forma. Linfant ja t 7 anys i

Imatge (12) Edat: 9 anys

4. El procs de creaci del dibuix:

Hi ha diferents aspectes a observar per tal de saber totalment amb certesa la

Un dells s la manera dagafar el llapis, s a dir, si

Tamb s important tenir en compte la mirada i lactitud, s a dir, si el nen

A continuaci explicarem detalladament els diferents aspectes per tal

Entenem com a seqncia un perode de precisi en quant als seus impulsos,

Petits: Corresponen a aquells tipus de persones les quals

Per tal de poder acabar de comentar els dibuixos i entendrels, sha

Si els situa en la part central, significa que el nen t un comportament ms

5. Punts de vista sobre els dibuixos infantils.

Enfocament projectiu: Consisteix en que linfant pinta i dibuixa el que s

Normalment en els dibuixos infantils els colors no es presenten allats dels

Si el groc s una part del dibuix la qual no s la predominant,

Normalment aquest color s el smbol de la calma, sensibilitat, capacitat de

Quan aquest color sutilitza suaument per tal de

Per t una part positiva ja que s considerat un color

Si el negre s el color predominant per a sobre est combinat amb el vermell

Si el color vermell est representat amb altres colors

Quan el vermell est dominant en forta manera en el dibuix i est acompanyat

Aquest color ens pot representar sensibilitat, afectivitat i

Tamb ens demostra tranquillitat i la necessitat de Imatge(23)

desconnectar de la realitat a partir dels 7 o 8 anys en els

El color verd en general sassocia amb la tranquillitat, el

El verd clar est relacionat amb la sensibilitat, en canvi

Tot i aix, el predomini daquest color presenta frustraci, rebellia i un desajust

El color violeta s el ms espiritual de tota la gamma de colors. El seu significat

En els nens no s molt habitual trobar-ho de forma dominant. Tamb

7. Tcnica HTP (House, tree, person)7:

Aquesta part de la tcnica estudiada en podem fer referncia al pargraf 3.2 en

Arbre de copa: (persona amb gran fantasia)

Escola Forn dAnells (Fornells de la Selva, Girona):

Lescola situada a Fornells de la Selva. s una escola petita datenci ordinria

s un edifici fora antic ja que t una antiguitat de 25 anys.

Escola Font de lAbella (Girona):

Aquest centre t la capacitat de tenir 126 alumnes de diferents

En aquest apartat posarem les conclusions i els resultats de lanlisi dels

En les edats de 6 anys analitzarem els dibuixos de lAina(escola Forn dAnells)

En les edats de 7 anys analitzarem els dibuixos de la Xnia (escola Forn

En les edats de 9 anys analitzarem els dibuixos de la Nara (escola Forn

Es important destacar que en la comparaci dels dibuixos de les dues escoles

En alguns dels dibuixos ha sigut ms difcil veure els elements principals. En

Emmanuel F. Hammer (2002) Test proyectivos Grficos. Ed: Piaids. Evolucin

Definici danimisme infantil: http://www.montilladigital.com/2011/11/que-es-el-

Principals fases dels dibuixos dels nens: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-