Amb ulls de nen

La Zoe va entrar al bar i es va asseure a la butaca de vellut vermell. En Manel li va

portar un suc. Com que era una clienta habitual, el pobre cambrer ja sabia qu
portar-li. La noia va treure una llibreta i un bolgraf de la seva bossa i es va disposar
a dibuixar una parella destrangers que es feia una foto amb una escultura humana
de les Rambles. Al costat hi va pintar un home que donava menjar als coloms.
Tamb un noi que anava pedalant tranquillament pel carrer. Ms enll va retratar
dues amigues que tornaven de lescola. Quan va haver acabat, va omplir el dibuix
de color. Amb un llapis rosa va pintar la roba de la gent; el cel, dun blau llampant i el
sol, de groc ocre. Al cap duna estona, un senyor se li va acostar i li va preguntar:
-Qu dibuixes maca?
-Dibuixo el que veig per la finestra- li va contestar.
El senyor, molt estranyat per la resposta, digu:
-Tequivoques maca. El que es veu per la finestra s una velleta demanant
almoines, un home que va a treballar, una nena petita a qui li ha caigut el gelat al
terra i uns nens barallant-se. A ms, avui fa nvol, no sol.
-Ho sento senyor- va dir ella.
-Qu sents, maca?- va respondre lhome.
-Sento molt que noms hagis vist les coses dolentes que passen. Les nenes del
meu dibuix fa poc li han donat un bitllet i un croissant a la velleta. El senyor tristot
que anava a la feina sha reunit amb el senyor que dna menjar als coloms i han
anat a un bar a prendre alguna cosa. Mira, ara surten. El senyor que he dibuixat
amb la bicicleta ha deixat de pedalar per aturar la baralla dels nens. Per ltim, la
parella de turistes li ha comprat un altre gelat a la nena. I, per cert, si thi fixes, entre
els nvols hi surten alguns rajos de sol.
El senyor va marxar impressionat i la Zoe va seguir dibuixant. Aquell dia la Zoe va
demostrar al vell que noms cal mirar-se les coses amb ulls de nen perqu semblin
millors.