Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
2017 7752
ndex ndice
Prembul Prembulo
Captol I. Disposicions preliminars Captulo I. Disposiciones preliminares
Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto
Article 2. Competncia Artculo 2. Competencia
Captol II. Organitzaci de les proves i dels certificats Captulo II. Organizacin de las pruebas y de los certificados
Article 3. Adequaci de les proves Artculo 3. Adecuacin de las pruebas
Article 4. Convocatria de les proves Artculo 4. Convocatoria de las pruebas
Article 5. Requisits per a la inscripci Artculo 5. Requisitos para la inscripcin
Article 6. Requisits per a lobtenci dels certificats Artculo 6. Requisitos para la obtencin de los certificados
Article 7. Particularitats dels certificats Artculo 7. Particularidades de los certificados
Article 8. Registre de certificats Artculo 8. Registro de certificados
Captol III. Certificats i programes Captulo III. Certificados y programas
Article 9. Certificats Artculo 9. Certificados
Article 10. Objectius de cada certificat Artculo 10. Objetivos de cada certificado
Article 11. Programes i continguts de les proves Artculo 11. Programas y contenidos de las pruebas
Captol IV. Del personal examinador Captulo IV. Del personal examinador
Article 12. Requisits Artculo 12. Requisitos
Article 13. Acreditaci Artculo 13. Acreditacin
Article 14. Formaci Artculo 14. Formacin
Captol V. Homologacions i validacions Captulo V. Homologaciones y validaciones
Article 15. Homologacions Artculo 15. Homologaciones
Article 16. Validacions Artculo 16. Validaciones
Disposici addicional primera. Certificats validats Disposicin adicional primera. Certificados validados
Disposici addicional segona. Homologaci per estudis realitzats Disposicin adicional segunda. Homologacin por estudios realizados
Disposici addicional tercera. Certificats de nivell A1 de coneixe- Disposicin adicional tercera. Certificados de nivel A1 de conoci-
ments de valenci mientos de valenciano
Disposici addicional quarta. Clusula de no-despesa Disposicin adicional cuarta. Clusula de no gasto
Disposici transitria nica. Rgim transitori Disposicin transitoria nica. Rgimen transitorio
Disposici derogatria. Derogaci normativa Disposicin derogatoria. Derogacin normativa
Disposici final. Entrada en vigor Disposicin final. Entrada en vigor
PREMBUL PREMBULO
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i ensenyament del valen- La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseanza del valenciano,
ci, estableix en larticle 1.1 que La present Llei t per objecte genric establece en el artculo 1.1 que La presente Ley tiene por objeto genri-
complir i desplegar all que disposa larticle 7 de lEstatut dAutono- co dar cumplimiento y desarrollar lo dispuesto en el artculo sptimo del
mia quan regula ls normal i oficial del valenci a tots els mbits de Estatuto de Autonoma, regulando el uso normal y oficial del valenciano en
la convivncia social, aix com el seu ensenyament, per aix un dels todos los mbitos de la convivencia social, as como su enseanza, por eso
objectius especfics de la norma s e) Garantir, dacord amb principis uno de los objetivos especficos de la norma es e) Garantizar, de acuerdo
de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i s del valenci a tot lm- con principios de gradualidad y voluntariedad, el conocimiento y uso del
bit territorial de la Comunitat. valenciano en todo el mbito territorial de la Comunidad.
En aquesta mateixa lnia, larticle 2 de la llei esmentada disposa que En esta misma lnea, el artculo 2 de la ley mencionada dispone
El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conse- que El valenciano es lengua propia de la Comunidad Valenciana y,
qncia, tots els ciutadans tenen dret a conixer-lo i a usar-lo oralment en consecuencia, todos los ciudadanos tienen derecho de conocerlo y
i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les usarlo oralmente y por escrito tanto en las relaciones privadas como en
instncies pbliques. las relaciones con las instancias pblicas.
La Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, dordenaci i ges- La Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenacin y
ti de la funci pblica valenciana (derogatria del Decret legislatiu de gestin de la funcin pblica valenciana (derogatoria del Decreto legis-
24 doctubre de 1995, daprovaci del text refs de la Llei de la funci lativo de 24 de octubre de 1995, de aprobacin del texto refundido de la
pblica valenciana, de modificaci, al seu torn, de la Llei 10/1985, de Ley de la Funcin Pblica Valenciana, de modificacin, a su vez, de la
31 de juny, de la Generalitat Valenciana, de la funci pblica) en lar- Ley 10/1985, de 31 de junio, de la Generalitat Valenciana, de la funcin
ticle 53.2 estableix que les persones que superen les proves selectives pblica) en el artculo 53.2 establece que las personas que superen las
han dacreditar els seus coneixements de valenci mitjanant la presen- pruebas selectivas tienen que acreditar sus conocimientos de valencia-
taci dels certificats, diplomes o ttols que hagen estat homologats per no mediante la presentacin de los certificados, diplomas o ttulos que
la Generalitat (...). hayan sido homologados por la Generalitat (...).
Per aquest motiu, es va crear la Junta Qualificadora de Coneixe- Por dicho motivo se cre la Junta Calificadora de Conocimientos de
ments de Valenci com a lorganisme encarregat destablir i efectuar les Valenciano como el organismo encargado de establecer y efectuar las prue-
proves per a lobtenci de certificats de coneixements de valenci. El bas para la obtencin de certificados de conocimientos de valenciano. El
Decret 47/1989, de 4 dabril, del Consell de la Generalitat Valenciana, Decreto 47/1989, de 4 de abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, por
Num. 7993 / 06.03.2017 7753
pel qual es regulaven les funcions, composici i organitzaci de la Junta el cual se regulaban las funciones, composicin y organizacin de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valenci, estableix que t lencrrec Calificadora de Conocimientos de Valenciano, establece que tiene el encar-
concret (...) datendre les sollicituds de certificacions de coneixement go concreto (...) de atender las solicitudes de certificaciones de conoci-
de valenci per part de la poblaci adulta (...), i li encomana (...) la miento de valenciano por parte de la poblacin adulta (...), y le encomienda
tasca examinadora i expedidora de certificats de valenci. (...) la labor examinadora y expedidora de certificados de valenciano.
El Decret 128/2016, de 7 doctubre, del Consell de la Generali- El Decreto 128/2016, de 7 de octubre, del Consejo de la Generalitat
tat Valenciana, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixe- Valenciana, por el que se regula la Junta Calificadora de Conocimientos
ments de Valenci, assenyala en larticle 1 que la conselleria competent de Valenciano, seala en el artculo 1 que la conselleria competente en
en matria de poltica lingstica i gesti del multilingisme t com materia de poltica lingstica y gestin del multilingismo tiene como
a funci registrar, expedir, homologar i validar els certificats oficials funcin registrar, expedir, homologar y validar los certificados oficiales
administratius de coneixements de valenci, com tamb dorganitzar administrativos de conocimientos de valenciano, as como organizar las
les proves per a obtindrels. pruebas para obtenerlos.
El 2001 es va publicar el document del Consell dEuropa Marc En 2001 se public el documento del Consejo de Europa Marco
europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, comn europeo de referencia para las lenguas: aprender, ensear, eva-
avaluar, que t per objectiu proporcionar unes bases comunes per a luar, que tiene por objetivo proporcionar unas bases comunes para la
lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars, ex- elaboracin de programas de lengua, orientaciones curriculares, ex-
mens, llibres de text, etc., a tot Europa, i tamb descriu el que han menes, libros de texto, etc., en toda Europa, y tambin describe lo
daprendre a fer els aprenents de llengua per a utilitzar una llengua per que tienen que aprender a hacer los aprendices de lengua para utilizar
a la comunicaci, i els coneixements i les habilitats que han dadquirir una lengua para la comunicacin, y los conocimientos y habilidades
per a ser capaos dactuar de manera efectiva. que tienen que adquirir para ser capaces de actuar de manera efectiva.
En aquest document sestableixen uns nivells de domini de la llen- En este documento se establecen unos niveles de dominio de la len-
gua per a ajudar, des duna perspectiva comuna europea, a mesurar cada gua para ayudar, desde una perspectiva comn europea, a medir cada
etapa de laprenentatge duna llengua. Daquesta manera, el document etapa del aprendizaje de una lengua. De este modo, el documento esta-
estableix sis nivells de referncia de domini lingstic, que van des de blece seis niveles de referencia de dominio lingstico, que van desde
laprenentatge inicial fins al domini dels usuaris ms competents i que el aprendizaje inicial hasta el dominio de los usuarios ms competentes
sn denominats A1, A2, B1, B2, C1 i C2. y que son denominados A1, A2, B1, B2, C1 y C2.
Les circumstncies de hui dia aconsellen actualitzar determinats Las circunstancias de hoy en da aconsejan actualizar determinados
aspectes organitzatius; qestions relatives als continguts dels programes aspectos organizativos; cuestiones relativas a los contenidos de los pro-
i de les proves, com tamb regular la formaci i lespecialitzaci del gramas y de las pruebas, as como regular la formacin y la especializa-
personal examinador. Tot aix encaminat, com proposa el Marc euro- cin del personal examinador. Todo ello encaminado, como propone el
peu com de referncia, a aconseguir un enfocament orientat a lacci Marco comn europeo de referencia, a conseguir un enfoque orientado
en el qual els usuaris siguen considerats agents socials, s a dir, com a a la accin en el que los usuarios sean considerados agentes sociales,
membres duna societat que tenen unes tasques a acomplir, entre dal- es decir, como miembros de una sociedad que tienen unas tareas que
tres, la de mantindres en contacte permanent amb les llenges objecte cumplir, entre otras, la de mantenerse en contacto permanente con las
daprenentatge. lenguas objeto de aprendizaje.
A ms a ms, els canvis sociolingstics i educatius dels darrers Adems, los cambios sociolingsticos y educativos de los ltimos
anys, la jurisprudncia del Tribunal Suprem i lexperincia acumulada aos, la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la experiencia acumula-
en gaireb tres dcades davaluaci de coneixements lingstics de les da en casi tres dcadas de evaluacin de conocimientos lingsticos de
proves dels certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements de las pruebas de los certificados de la Junta Calificadora de Conocimien-
Valenci, com tamb la necessitat de dotar la regulaci de les proves tos de Valenciano, como tambin la necesidad de dotar la regulacin
esmentades i certificats dun rang normatiu ms adequat, aconsellen de las mencionadas pruebas y certificados de un rango normativo ms
revisar lactual sistema de certificats i establir-ne una nova regulaci adecuado, aconsejan revisar el actual sistema de certificados y estable-
per a lhomologaci i validaci. cer una nueva regulacin para la homologacin y validacin.
Per ltim, conv remarcar que aquesta ordre compta amb linforme Por ltimo, conviene remarcar que esta orden cuenta con el informe
de lAdvocacia General de la Generalitat i que, a ms, est inclosa com de la Abogaca General de la Generalitat y que, adems, est incluida
una de les iniciatives reglamentries a tramitar per a aquesta conselleria como una de las iniciativas reglamentarias a tramitar por esta conselleria
en el marc del Pla Normatiu de lAdministraci de la Generalitat 2017, en el marco del Plan Normativo de la Administracin de la Generalitat
aprovat per Acord del Consell de 17 de febrer de 2017. 2017, aprobado por Acuerdo del Consell de 17 de febrero de 2017.
Per tot aix, a proposta de la Direcci General de Poltica Lingsti- Por todo ello, a propuesta de la Direccin General de Poltica Lin-
ca i Gesti del Multilingisme, i per ra de les competncies que matri- gstica y Gestin del Multilingismo, y por razn de las competencias
bueixen larticle 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, que me atribuyen el artculo 28.e de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre,
i larticle 4 del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel del Consell, y el artculo 4 del Decreto 155/2015, de 18 de septiembre,
qual saprova el Reglament orgnic i funcional de la Conselleria dEdu- del Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgnico y funcional
caci, Investigaci, Cultura i Esport, de la Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,
ORDENE ORDENO
CAPTOL I CAPTULO I
Disposicions preliminars Disposiciones preliminares
proves, i expedir i registrar els certificats que regula aquesta ordre, com las pruebas, y expedir y registrar los certificados que regula esta orden, as
tamb establir la formaci i lespecialitzaci del personal examinador. como establecer la formacin y la especializacin del personal examinador.
CAPTOL II CAPTULO II
Organitzaci de les proves i dels certificats Organizacin de las pruebas y de los certificados
Article 6. Requisits per a lobtenci dels certificats Artculo 6. Requisitos para la obtencin de los certificados
Els certificats oficials administratius de coneixements de valenci Los certificados oficiales administrativos de conocimientos de
es poden obtindre amb la superaci de la prova corresponent convocada valenciano se podrn obtener con la superacin de la prueba correspon-
per la JQCV. diente convocada por la JQCV.
Article 10. Objectius de cada certificat Artculo 10. Objetivos de cada certificado
1. A1 nivell dusuari bsic. El certificat de nivell A1 acredita un 1. A1 nivel de usuario bsico. El certificado de nivel A1 acredita
domini molt bsic ds de la llengua, que permet atendre les primeres un dominio muy bsico de uso de la lengua, que permite atender las
necessitats comunicatives en situacions molt quotidianes. primeras necesidades comunicativas en situaciones muy cotidianas.
2. A2 nivell dusuari bsic avanat. El certificat de nivell A2 acredi- 2. A2 nivel de usuario bsico avanzado. El certificado de nivel A2
ta un domini bsic avanat ds de la llengua, tant oral com escrit, que acredita un dominio bsico avanzado de uso de la lengua, tanto oral
permet satisfer les necessitats de comunicaci bsiques en les situacions como escrito, que permite satisfacer las necesidades de comunicacin
quotidianes. bsicas en las situaciones cotidianas.
3. B1 nivell dusuari independent. El certificat de nivell B1 acredita 3. B1 nivel de usuario independiente. El certificado de nivel B1
un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari inde- acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, de
pendent, que permet dur a terme les tasques i les situacions socials de usuario independiente, que permite llevar a cabo las tareas y las situa-
comunicaci prpies de la vida quotidiana. ciones sociales de comunicacin propias de la vida cotidiana.
4. B2 nivell dusuari independent avanat. El certificat de nivell 4. B2 nivel de usuario independiente avanzado. El certificado de
B2 acredita un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusu- nivel B2 acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como
ari independent avanat, que permet afrontar un ventall de situacions escrito, de usuario independiente avanzado, que permite afrontar un
de comunicaci amb un cert grau dindependncia lingstica basada abanico de situaciones de comunicacin con un cierto grado de inde-
en recursos lingstics i comunicatius suficients per a expressar-se de pendencia lingstica basada en recursos lingsticos y comunicativos
manera prou precisa, fluida i correcta. suficientes para expresarse de manera bastante precisa, fluida y correcta.
5. C1 nivell dusuari experimentat. El certificat de nivell C1 acredita 5. C1 nivel de usuario experimentado. El certificado de nivel C1
un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari experi- acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, de
mentat, que permet comunicar-se satisfactriament mitjanant la varie- usuario experimentado, que permite comunicarse satisfactoriamente
tat estndard en les situacions comunicatives que requereixen ls dun mediante la variedad estndar en las situaciones comunicativas que
llenguatge mitjanament formal o formal. requieren el uso de un lenguaje medianamente formal o formal.
6. C2 nivell dusuari experimentat avanat. El certificat de nivell C2 6. C2 nivel de usuario experimentado avanzado. El certificado de
acredita un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari nivel C2 acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como
experimentat avanat, que permet expressar-se amb espontanetat, fle- escrito, de usuario experimentado avanzado, que permite expresarse con
xibilitat, complexitat, fludesa i correcci, i produir un discurs, oral o espontaneidad, flexibilidad, complejidad, fluidez y correccin, y produ-
escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que cir un discurso, oral o escrito, adecuado al destinatario, a la finalidad
exigeix la situaci. comunicativa y al registro que exige la situacin.
Article 11. Programes de les proves Artculo 11. Programas de las pruebas
1. Els objectius i els continguts exigits per a la superaci de les pro- 1. Los objetivos y los contenidos exigidos para la superacin de las
ves que atorguen dret per a lobtenci dels diferents certificats esmen- pruebas que otorgan derecho para la obtencin de los diferentes certi-
tats en larticle 9 daquesta ordre es contenen en els programes que ficados mencionados en el artculo 9 de esta orden se contienen en los
figuren en lannex I. programas que figuran en el anexo I.
2. Les proves corresponents als certificats esmentats anteriorment 2. Las pruebas correspondientes a los certificados mencionados
shan de centrar en lavaluaci de les activitats lingstiques i comuni- anteriormente debern centrarse en la evaluacin de las actividades
catives: comprensi, expressi, interacci i mediaci orals i escrites. lingsticas y comunicativas: comprensin, expresin, interaccin y
mediacin orales y escritas.
CAPTOL IV CAPTULO IV
Del personal examinador Del personal examinador
d) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria com- d) Ser personal funcionario docente dependiente de la conselleria
petent en matria deducaci i posseir el grau en Filologia o grau en competente en materia de educacin y poseer el grado en Filologa
Magisteri o equivalent, amb el C2 de coneixements de valenci permet o grado en Magisterio o equivalente, con el C2 de conocimientos de
ser personal examinador dels certificats de coneixements de valenci de valenciano permite ser personal examinador de los certificados de cono-
la JQCV dels nivells A1, A2, B1 i B2. cimientos de valenciano de la JQCV de los niveles A1, A2, B1 y B2.
e) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria com- e) Ser personal funcionario docente dependiente de la conselleria
petent en matria deducaci i posseir un grau distint dels previstos en competente en materia de educacin y poseer un grado distinto de los
els apartats a) i d), per de lmbit de les humanitats, i el certificat C2 previstos en los apartados a) y d), pero del mbito de las humanidades, y
de coneixements de valenci o equivalent permet ser examinador dels el certificado C2 de conocimientos de valenciano o equivalente permite
certificats de coneixements de valenci de la JQCV dels nivells A1, A2, ser examinador de los certificados de conocimientos de valenciano de
B1 i B2. la JQCV de los niveles A1, A2, B1 y B2.
2. Tamb pot formar part del personal examinador el professorat 2. Tambin puede formar parte del personal examinador el profeso-
deducaci secundria de centres privats sostinguts amb fons pblics rado de educacin secundaria de centros privados sostenidos con fon-
dependents de la conselleria competent en matria deducaci i els dos pblicos dependientes de la conselleria competente en materia de
professionals autnoms que complisquen els requisits de titulaci dels educacin y los profesionales autnomos que cumplan los requisitos de
subapartats a) o d) de lapartat 1. En el cas de complir aquests requisits, titulacin de los subapartados a) o d) del apartado 1. En el caso de cum-
el professorat i els professionals esmentats poden formar part del perso- plir dichos requisitos, el profesorado y los profesionales mencionados
nal examinador dels certificats especificats en cadascun dels subapartats podrn formar parte del personal examinador de los certificados espe-
a) o d) de lapartat 1. Aquesta actuaci no suposa cap relaci laboral cificados en cada uno de los subapartados a) o d) del apartado 1. Dicha
daquest personal amb lAdministraci. En tot cas, tindr dret al paga- actuacin no supondr ninguna relacin laboral de este personal con la
ment pels serveis prestats, dacord amb la normativa dassistncia i Administracin. En todo caso, tendr derecho al pago por los servicios
indemnitzaci prevista per al personal funcionari. prestados, de acuerdo con la normativa de asistencia e indemnizacin
prevista para el personal funcionario.
CAPTOL V CAPTULO V
Homologacions i validacions Homologaciones y validaciones
2. Igualment, correspon al Ple de la JQCV fixar els criteris per a 2. Igualmente, corresponde al Pleno de la JQCV fijar los criterios
lhomologaci daltres ttols o certificats diferents daquells que figuren para la homologacin de otros ttulos o certificados diferentes de aque-
en aquesta ordre. llos que figuran en esta orden.
Segona. Homologaci per estudis realitzats Segunda. Homologacin por estudios realizados
Shomologa amb el certificat de nivell B1 de coneixements de Se homologa con el certificado de nivel B1 de conocimientos de
valenci de la JQCV el fet dhaver cursat i aprovat lassignatura de valenciano de la JQCV haber cursado y aprobado la asignatura de valen-
valenci en els cursos i etapes educatives segents: ciano en los cursos y etapas educativas siguientes:
1. En tots els cursos deducaci general bsica. 1. En todos los cursos de educacin general bsica.
2. En tots els cursos de leducaci primria i de leducaci secun- 2. En todos los cursos de la educacin primaria y de la educacin
dria obligatria. secundaria obligatoria.
3. En almenys 3 cursos entre els 3 de BUP i COU, als quals sequi- 3. En al menos 3 cursos entre los 3 de BUP y COU, a los cuales se
paren 3r i 4t dESO i 1r i 2n de batxillerat a lefecte daquesta dispo- equiparan 3. y 4. de ESO y 1. y 2. de bachillerato a efectos de esta
sici. disposicin.
4. En el primer grau de formaci professional i en dos cursos del 4. En el primer grado de formacin profesional y en dos cursos del
segon grau de formaci professional. segundo grado de formacin profesional.
Tercera. Certificats de nivell A1 de coneixements de valenci Tercera. Certificados de nivel A1 de conocimientos de valenciano
1. Els centres de formaci de persones adultes dependents de la 1. Los centros de formacin de personas adultas dependientes de la
conselleria competent en matria deducaci, les entitats locals que conselleria competente en materia de educacin, las entidades locales
disposen de personal tcnic amb les funcions prpies de la promoci que disponen de personal tcnico con las funciones propias de la promo-
lingstica i les universitats pbliques tenen competncies per a la for- cin lingstica y las universidades pblicas tienen competencias para la
maci i lavaluaci del nivell A1 de coneixements de valenci, dacord formacin y la evaluacin del nivel A1 de conocimientos de valenciano,
amb els criteris establits en aquesta ordre. de acuerdo con los criterios establecidos en esta orden.
2. La JQCV registrar i expedir el certificat del nivell A1 de conei- 2. La JQCV registrar y expedir el certificado del nivel A1 de
xements de valenci a proposta dels centres i del personal tcnic esmen- conocimientos de valenciano a propuesta de los centros y del personal
tat dacord amb la regulaci de la convocatria ordinria de les proves tcnico mencionado de acuerdo con la regulacin de la convocatoria
de la JQCV. ordinaria de las pruebas de la JQCV.
lobtenci dels certificats segents previstos en lordre esmentada fins para la obtencin de los certificados siguientes previstos en la orden
que entre en vigor la norma que regule les capacitacions tcniques pro- mencionada hasta que entre en vigor la norma que regule las capacita-
fessionalitzadores: ciones tcnicas profesionalizadoras:
Certificat de capacitaci tcnica de llenguatge administratiu Certificado de capacitacin tcnica de lenguaje administrativo.
Certificat de capacitaci tcnica de correcci de textos Certificado de capacitacin tcnica de correccin de textos
Certificat de capacitaci tcnica de llenguatge als mitjans de Certificado de capacitacin tcnica de lenguaje en los medios de
comunicaci. comunicacin.
3. La direcci general amb competncies en matria de poltica lin- 3. La direccin general con competencias en materia de poltica
gstica i gesti del multilingisme convocar a partir de lany 2018 les lingstica y gestin del multilingismo convocar a partir del ao 2018
proves per a lobtenci dels certificats segents previstos en aquesta las pruebas para la obtencin de los siguientes certificados previstos en
ordre: esta orden:
Certificat de nivell B2 de coneixements de valenci Certificado de nivel B2 de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C1 de coneixements de valenci Certificado de nivel C1 de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C2 de coneixements de valenci. Certificado de nivel C2 de conocimientos de valenciano.
El conseller dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, El conseller de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,
VICENT MARZ IBEZ VICENT MARZ IBEZ
ANNEX I ANEXO I
Programes Programas
Pot comprendre la informaci de textos molt senzills i quotidians i Puede comprender la informacin de textos muy sencillos y coti-
alhora pot extrauren la informaci rellevant, sempre que puga tornar dianos y a la vez puede extraer la informacin relevante, siempre que
a llegir el text. pueda volver a leer el texto.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot comunicar-se de manera molt bsica i interactuar de forma sen- Puede comunicarse de manera muy bsica e interactuar de forma
zilla, comprendre i utilitzar expressions familiars i quotidianes, com sencilla, comprender y utilizar expresiones familiares y cotidianas,
tamb enunciats molt senzills per tal de satisfer necessitats immediates, como tambin enunciados muy sencillos para satisfacer necesidades
sempre que linterlocutor parle a poc a poc i estiga disposat a repetir el inmediatas, siempre que el interlocutor hable despacio y est dispuesto
seu discurs. a repetir su discurso.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure frases soltes i senzilles (per felicitar, per demanar, etc.), Puede escribir frases sueltas y sencillas (para felicitar, para pedir, etc. ),
preguntar i transmetre per escrit informacions generals, com ara detalls preguntar y transmitir por escrito informaciones generales, como por ejem-
sobre la seua persona i les relacions interpersonals o de feina. plo detalles sobre su persona y las relaciones interpersonales o de trabajo.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori elemental dexpressions sobre detalls personals i Tiene un repertorio elemental de expresiones sobre detalles perso-
necessitats concretes. nales y necesidades concretas.
5.1. Pot pronunciar un repertori molt limitat dexpressions i de 5.1. Puede pronunciar un repertorio muy limitado de expresiones y
paraules apreses. de palabras aprendidas.
5.2. Reconeix lalfabet i pot lletrejar la seua adrea, la seua nacio- 5.2. Reconoce el alfabeto y puede deletrear su direccin, su nacio-
nalitat i altres informacions personals. nalidad y otras informaciones personales.
5.3. Demostra un control limitat de la morfologia ms bsica: flexi 5.3. Demuestra un control limitado de la morfologa ms bsica:
regular de gnere i nombre i conjugaci en present, imperfet i futur dels flexin regular de gnero y nmero y conjugacin en presente, imper-
verbs ms bsics i usos ms freqents de les parts de loraci. fecto y futuro de los verbos ms bsicos y usos ms frecuentes de las
partes de la oracin.
5.4. Demostra un control limitat dalgunes estructures sintctiques i 5.4. Demuestra un control limitado de algunas estructuras sintcti-
de formes gramaticals simples dins dun repertori aprs. cas y de formas gramaticales simples dentro de un repertorio aprendido.
ci sobre temes familiars i habituals; comunicar, de manera senzilla, cin sobre temas familiares y habituales; comunicar, de manera senci-
aspectes de la seua experincia o bagatge personal, aspectes de lentorn lla, aspectos de su experiencia o bagaje personal, aspectos del entorno
immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates, o fer una inmediato y asuntos relacionados con necesidades inmediatas, o hacer
mediaci bsica. una mediacin bsica.
III.CONTINGUTS III.CONTENIDOS
1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1. CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Identificaci personal i contacte social: presentar-se, presentar 1.1. Identificacin personal y contacto social: presentarse, presen-
alg altre, donar informaci, descriure de manera senzilla, saludar i tar a alguien, dar informacin, describir de manera sencilla, saludar y
acomiadar-se, etc. despedirse, etc.
1.2. Habitatge, llar i entorn: situar i descriure un habitatge, el que 1.2. Vivienda, hogar y entorno: situar y describir una vivienda, lo
cont, els serveis del barri, etc. que contiene, los servicios del barrio, etc.
1.3. Activitats quotidianes i temps lliure: demanar i donar informa- 1.3. Actividades cotidianas y tiempo libre: pedir y dar informacin,
ci, proposar activitats, expressar preferncies, descriure hbits, etc. proponer actividades, expresar preferencias, describir hbitos, etc.
1.4. Menjar i beure: relacions en un restaurant, hbits gastronmics, 1.4. Comer y beber: relaciones en un restaurante, hbitos gastron-
receptes de cuina simples. micos, recetas de cocina simples.
1.5. Serveis: demanar i dir horaris, entendre informaci escrita i 1.5. Servicios: pedir y decir horarios, entender informacin escrita
oral bsica de serveis, demanar qu es vol i interactuar bsicament en y oral bsica de servicios, pedir qu se quiere e interactuar bsicamente
establiments comercials. en establecimientos comerciales.
Num. 7993 / 06.03.2017 7761
1.6. Estudis, feina i relacions professionals. Demanar i donar infor- 1.6. Estudios, trabajo y relaciones profesionales. Pedir y dar infor-
maci sobre estudis o feina. macin sobre estudios o trabajo.
1.7. Clima: entendre informaci meteorolgica i explicar el clima 1.7. Clima: entender informacin meteorolgica y explicar el clima
de manera bsica. de manera bsica.
1.8. Viatges. Demanar i donar informaci sobre viatges i mitjans 1.8. Viajes. Pedir y dar informacin sobre viajes y medios de trans-
de transport. porte.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i elements paralingstics. 2.1.1. Elocucin y elementos paralingsticos.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de lordenaci alfabtica bsi- 2.1.2. Alfabeto y grafas. Conocimiento de la ordenacin alfabtica
ca. bsica.
2.1.3. Introducci al coneixement de laccentuaci. Usos bsics 2.1.3. Introduccin al conocimiento de la acentuacin. Usos bsicos
dapostrofaci i contracci. de la apostrofacin y la contraccin.
2.1.4. Reconeixement fnic i escriptura de les consonants alveolars 2.1.4. Reconocimiento fnico y escritura de las consonantes alveo-
i palatals en les paraules del vocabulari bsic. lares y palatales en las palabras del vocabulario bsico.
2.1.5. Reconeixement fnic i escriptura de les grafies de les laterals 2.1.5. Reconocimiento fnico y escritura de las grafas de las late-
i les rtiques en paraules del vocabulari bsic. rales y las rticas en palabras del vocabulario bsico.
2.1.6. Escriptura de la h en paraules del vocabulari bsic i en el 2.1.6. Escritura de la h en palabras del vocabulario bsico y en el
verb haver. verbo haver.
2.1.7. Convencions. Usos bsics de majscules i minscules. Signes 2.1.7. Convenciones. Usos bsicos de maysculas y minsculas.
de puntuaci bsics. Signos de puntuacin bsicos.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Gnere i nombre substantiu i adjectiu: flexi bsica de gnere 2.2.1. Gnero y nmero sustantivo y adjetivo: flexin bsica de gne-
i del nombre del substantiu i de ladjectiu en el vocabulari del nivell. ro y del nmero del sustantivo y del adjetivo en el vocabulario del nivel.
2.2.2.Determinants (articles, demostratius i possessius). 2.2.2. Determinantes (art., demostrativos y posesivos).
2.2.3.Pronoms: usos bsics dels pronoms personals, interrogatius i 2.2.3. Pronombres: usos bsicos de los pronombres personales, inte-
relatius ms freqents. rrogativos y relativos ms frecuentes.
2.2.4.Quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius bsics. 2.2.4. Cuantificadores: numerales, indefinidos y cuantitativos bsicos.
2.2.5.Usos bsics de les preposicions tones i de les tniques ms 2.2.5. Usos bsicos de las preposiciones tonas y de las tnicas ms
usuals i dels adverbis i locucions adverbials ms freqents. usuales y de los adverbios y locuciones adverbiales ms frecuentes.
2.2.6.Conjuncions bsiques de coordinaci (copulatives, disjuntives 2.2.6. Conjunciones bsicas de coordinacin (copulativas, disyunti-
i adversatives) i subordinaci (completives, temporals, causals, conse- vas y adversativas) y subordinacin (completivas, temporales, causales,
cutives, condicionals i finals). consecutivas, condicionales y finales).
2.2.7.Temps de present, passat perifrstic, indefinit, perfet, plus- 2.2.7. Tiempo de presente, pasado perifrstico, indefinido, perfecto,
quamperfet, futur dindicatiu, mode condicional (simple), mode impe- pluscuamperfecto, futuro de indicativo, modo condicional (simple), modo
ratiu dels verbs regulars i dels irregulars ms usuals. imperativo de los verbos regulares y de los irregulares ms usuales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari bsic de lmbit personal i de lentorn immedi- 2.3.1. Vocabulario bsico del mbito personal y del entorno inme-
at: La famlia. Els noms propis. Els estudis i lescola. Les professions. diato: La familia. Los nombres propios. Los estudios y la escuela. Las
Lhabitatge. Els pasos i les nacionalitats. El transport i la comunicaci. profesiones. La vivienda. Los pases y las nacionalidades. El transporte
La mesura del temps. El menjar. El vestit i els complements. El cos y la comunicacin. La medida del tiempo. La comida. El vestido y los
hum. Els colors. Els viatges i les vacances. Les festes. Les malalties complementos. El cuerpo humano. Los colores. Los viajes y las vaca-
i els remeis. ciones. Las fiestas. Las enfermedades y los remedios.
2.3.2. Creaci lxica: sufixos de derivaci que designen formaci 2.3.2. Creacin lxica: sufijos de derivacin que designan forma-
de substantius. cin de sustantivos.
2.3.3. Els enunciats fraseolgics constituts per frmules rutinries. 2.3.3. Los enunciados fraseolgicos constituidos por frmulas ruti-
Les frmules de cortesia. narias. Las frmulas de cortesa.
2.3.4. Relacions semntiques: sinonmia, antonmia i hiponmia 2.3.4. Relaciones semnticas: sinonimia, antonimia y hiponimia
entre les paraules del vocabulari bsic. entre las palabras del vocabulario bsico.
s capa de comprendre la majoria de textos escrits de qualsevol Es capaz de comprender la mayora de textos escritos de cualquier
tipus (dialogats, descriptius, informatius i instructius) sempre que trac- tipo (dialogados, descriptivos, informativos e instructivos) siempre que
ten un tema conegut. traten un tema conocido.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot interactuar, comprendre i utilitzar expressions familiars i quoti- Puede interactuar, comprender y utilizar expresiones familiares y
dianes per tal de satisfer necessitats de carcter general. cotidianas para satisfacer necesidades de carcter general.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
s capa descriure textos coherents amb la finalitat de transmetre Es capaz de escribir textos coherentes con el fin de transmitir o
o demanar informaci general. pedir informacin general.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori lingstic suficientment ampli i un vocabulari ade- Tiene un repertorio lingstico suficientemente amplio y un vocabu-
quat per a expressar-se sobre temes generals, tot i que, a vegades, amb lario adecuado para expresarse sobre temas generales, aunque a veces,
algunes dificultats de formulaci. Es comunica amb una correcci sufi- con ciertas dificultades de formulacin. Se comunica con una correc-
cient en contextos quotidians. cin suficiente en contextos cotidianos.
5.1. s capa de pronunciar duna manera clarament intelligible. 5.1. Es capaz de pronunciar de una manera claramente inteligible.
5.2. Pot produir escrits comprensibles, des del principi fins al final, 5.2. Puede producir escritos comprensibles, desde el principio hasta
amb una ortografia bsica correcta i ls dels signes de puntuaci ms el final, con una ortografa bsica correcta y el uso de los signos de
habituals. puntuacin ms habituales.
5.3. T un coneixement suficient de la morfologia nominal i ver- 5.3. Tiene un conocimiento suficiente de la morfologa nominal y
bal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigncies prpies del verbal, lo cual le permite comunicarse con las exigencias propias del
nivell. nivel.
5.4. T la competncia suficient per a usar, amb eficcia i de manera 5.4. Tiene la competencia suficiente para usar, con eficacia y de
elemental, les diverses categories gramaticals i per formar estructures manera elemental, las diversas categoras gramaticales y para formar
sintctiques ds freqent. estructuras sintcticas de uso frecuente.
5.5. Domina un repertori lxic suficient per a comunicar-se en situ- 5.5. Domina un repertorio lxico suficiente para comunicarse en
acions quotidianes i duna formalitat baixa o mitjana. situaciones cotidianas y de una formalidad baja o media.
5.6. Sap identificar les interferncies lxiques ms habituals i pot 5.6. Sabe identificar las interferencias lxicas ms habituales y
substituir-les per expressions genunes. puede sustituirlas por expresiones genuinas.
5.7. T una competncia que li permet utilitzar amb suficincia les 5.7. Tiene una competencia que le permite utilizar con suficiencia
relacions semntiques entre paraules, particularment la selecci lxica i las relaciones semnticas entre palabras, particularmente la seleccin
les relacions lxiques textuals. lxica y las relaciones lxicas textuales.
5.8. s capa de produir textos ben construts aplicant les regles 5.8. Es capaz de producir textos bien construidos aplicando las
bsiques de la cohesi textual, i utilitzar els connectors ms freqents i reglas bsicas de la cohesin textual, y utilizar los conectores ms fre-
els mecanismes anafrics generals. cuentes y los mecanismos anafricos generales.
de la llengua en posicions contrastants amb altres llenges. Entonaci sonnticos propios de la lengua en posiciones contrastantes con otras
emftica. lenguas. Entonacin enftica.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de les lletres modificades i 2.1.2. Alfabeto y grafas. Conocimiento de las letras modificadas y
simples, dels dgrafs i de les geminacions en el vocabulari familiar. simples, de los dgrafos y de las geminaciones en el vocabulario familiar.
2.1.3. Sllaba, diftong, hiat i vocals. 2.1.3. Slaba, diptongo, hiato y vocales.
2.1.4. Accentuaci, diresi i guionet; apostrofaci i contracci. Nor- 2.1.4. Acentuacin, diresis y guion; apostrofacin y contraccin.
mes generals. Normas generales.
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals. Regles generals. 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales. Reglas generales.
2.1.6. Consonants alveolars i palatals. Regles generals. 2.1.6. Consonantes alveolares y palatales. Reglas generales.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. Regles generals. 2.1.7. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h. Reglas generales.
2.1.8. Convencions grfiques. Normes generals descriptura de les 2.1.8. Convenciones grficas. Normas generales de escritura de las
majscules i de les minscules i dels signes de puntuaci. maysculas y de las minsculas y de los signos de puntuacin.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi del gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin del gnero y nmero del sus-
tantiu i dadjectius duna i de dues terminacions. Graus de ladjectiu. tantivo y de adjetivos de una y de dos terminaciones. Grados del adjetivo.
2.2.2. Determinants. Usos generals darticles, demostratius i pos- 2.2.2. Determinantes. Usos generales de artculos, demostrativos y
sessius. posesivos.
2.2.3. Pronoms: morfologia de pronoms personals forts i febles; 2.2.3. Pronombres: morfologa de pronombres personales tnicos
posici dels pronoms febles i funcions bsiques. Pronoms interrogatius. y tonos; posicin de los pronombres tonos y funciones bsicas. Pro-
nombres interrogativos.
2.2.4. Quantificadors. s de numerals cardinals i ordinals; quanti- 2.2.4. Cuantificadores. Uso de numerales cardinales y ordinales;
tatius variables i invariables i locucions ms freqents; indefinits vari- cuantitativos variables e invariables y locuciones ms frecuentes; inde-
ables i invariables. finidos variables e invariables.
2.2.5. Preposicions, adverbis i locucions ms freqents; usos bsics 2.2.5. Preposiciones, adverbios y locuciones ms frecuentes; usos
de la preposici a. bsicos de la preposicin a.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors bsics. Conjuncions i altres 2.2.6. Conjunciones y otros conectores bsicos. Conjunciones y
connectors adversatius i concessius, consecutius, temporals i condici- otros conectores adversativos y concesivos, consecutivos, temporales
onals. y condicionales.
2.2.7. Verbs: conjugaci de verbs regulars i irregulars; verbs de 2.2.7. Verbos: conjugacin de verbos regulares e irregulares; verbos
rgim preposicional; usos bsics dels verbs ser i estar. Formes de parti- de rgimen preposicional; usos bsicos de los verbos ser y estar. Formas
cipi i gerundi dels verbs. Perfrasi verbal dobligaci. de participio y gerundio de los verbos. Perfrasis verbal de obligacin.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari usual: relacions familiars i de parentiu; lhabitat- 2.3.1. Vocabulario usual: relaciones familiares y de parentesco; la
ge; el treball; el camp i la ciutat; Els vehicles i el trnsit; els transports; vivienda; el trabajo; el campo y la ciudad; Los vehculos y el trnsi-
els viatges; les plantes i els animals; el paisatge; loratge; els jocs i els to; los transportes; los viajes; las plantas y los animales; el paisaje; el
esports; esdeveniments actuals; la cultura; els diners i els negocis; la tiempo; los juegos y los deportes; acontecimientos actuales; la cultura;
tecnologia; lxic per a descriure persones, objectes, carcters, estats el dinero y los negocios; la tecnologa; lxico para describir personas,
dnim, etc. objetos, caracteres, estados de nimo, etc.
2.3.2. Creaci lxica: aspectes generals de la derivaci i la com- 2.3.2. Creacin lxica: aspectos generales de la derivacin y la com-
posici. posicin.
2.3.3. Locucions i frases fetes ms usuals. 2.3.3. Locuciones y frases hechas ms usuales.
2.3.4. Precisi lxica i genunitat en el vocabulari usual. Alternati- 2.3.4. Precisin lxica y genuinidad en el vocabulario usual. Alter-
ves als barbarismes ms usuals. nativas a los barbarismos ms usuales.
2.3.5. Relacions semntiques. Sinonmia, antonmia, hiperonmia i 2.3.5. Relaciones semnticas. Sinonimia, antonimia, hiperonimia y
hiponmia del vocabulari usual. hiponimia del vocabulario usual.
1.8. Actualitat: tecnologia, diferncies culturals, medi ambient: 1.8. Actualidad: tecnologa, diferencias culturales, medio ambiente:
comprendre, llegir en veu alta i prendre apunts darticles i reportatges comprender, leer en voz alta y tomar apuntes de artculos y reportajes
divulgatius; expressar opinions i argumentar. divulgativos; expresar opiniones y argumentar.
1.9. Cultura i llengua: comprendre, llegir en veu alta i escriure tex- 1.9. Cultura y lengua: comprender, leer en voz alta y escribir textos
tos relacionats amb la cultura com ara contes o canons; conixer aspec- relacionados con la cultura, como por ejemplo cuentos o canciones;
tes de la llengua i la literatura. conocer aspectos de la lengua y la literatura.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica: vocals en contacte; distinci 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica: vocales en contacto; distin-
i articulaci clara de les vocals tones i tniques, de les consonants cin y articulacin clara de las vocales tonas y tnicas, de las conso-
simples i dels grups consonntics; discriminaci i producci dels sons nantes simples y de los grupos consonnticos; discriminacin y produc-
consonntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres cin de los sonidos consonnticos propios de la lengua en posiciones
llenges (juny). contrastantes con otras lenguas (juny).
2.1.2. Alfabet i grafies: coneixement de les lletres modificades i 2.1.2. Alfabeto y grafas: conocimiento de las letras modificadas y
simples, dels dgrafs i de les geminacions. simples, de los dgrafos y de las geminaciones.
2.1.3. Sllaba, diftong, hiat i vocals: nivell bsic avanat. Ortografia 2.1.3. Slaba, diptongo, hiato y vocales: nivel bsico avanzado.
i pronunciaci. Alternances en llengua colloquial i formal. Ortografa y pronunciacin. Alternancias en lengua coloquial y formal.
2.1.4. Accent, diresi, guionet i apostrofaci: nivell bsic avanat. 2.1.4. Acento, diresis, guion y apostrofacin: nivel bsico avan-
Accentuaci dhomfons i parnims; diacrtics ms usuals (b, s, ms, zado. Acentuacin de homfonos y parnimos; diacrticos ms usuales
sc, sn, t, mn...). (b, s, ms, sc, sn, t, mn...).
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals; consonants alveolars. 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales; consonantes alveo-
Sons corresponents a les palatals i grafies que els representen. lares. Sonidos correspondientes a las palatales y grafas que los repre-
sentan.
2.1.6. Consonants palatals: Sons corresponents i grafies que els 2.1.6. Consonantes palatales: Sonidos correspondientes y grafas
representen. que los representan.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. 2.1.7. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h.
2.1.8. Convencions. Funci demarcativa de majscules i minscu- 2.1.8. Convenciones. Funcin demarcativa de maysculas y mins-
les; usos generals dels signes de puntuaci bsics i especfics (punts culas; usos generales de los signos de puntuacin bsicos y especficos
suspensius, parntesis, gui de dileg, cometes). Abreviacions, sigles i (puntos suspensivos, parntesis, guion de dilogo, comillas). Abrevia-
smbols ms bsics. ciones, siglas y smbolos ms bsicos.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi de gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin de gnero y nmero del sus-
tantiu i ladjectiu: casos especials. tantivo y el adjetivo: casos especiales.
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi de gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin de gnero y nmero del sus-
tantiu i ladjectiu: casos especials. tantivo y el adjetivo: casos especiales.
2.2.2. Determinants. s de larticle i absncia darticle; article neu- 2.2.2. Determinantes. Uso del artculo y ausencia de artculo; artcu-
tre. Sistema binari i ternari dels determinants demostratius. Formes tni- lo neutro. Sistema binario y ternario de los determinantes demostrativos.
ques i tones dels possessius. Formas tnicas y tonas de los posesivos.
2.2.3. Pronoms. Pronoms personals forts: usos generals i darrere 2.2.3. Pronombres. Pronombres personales tnicos: usos generales
de preposici. Morfologia, collocaci i funcions de pronoms febles en y detrs de preposicin. Morfologa, colocacin y funciones de pronom-
combinacions binries.Pronoms interrogatius i exclamatius. Pronoms bres tonos en combinaciones binarias.Pronombres interrogativos y
relatius i subordinades de relatiu. exclamativos. Pronombres relativos y subordinadas de relativo.
2.2.4. Quantificadors. Numerals: ordinals, partitius; abreviatures i 2.2.4. Cuantificadores. Numerales: ordinales, partitivos; abreviatu-
usos especfics. Quantitatius i indefinits variables i invariables i locuci- ras y usos especficos. Cuantitativos e indefinidos variables e invaria-
ons: usos generals i casos especfics bsics. bles y locuciones: usos generales y casos especficos bsicos.
2.2.5.Preposicions: usos generals i casos especfics bsics (amb/en, 2.2.5. Preposiciones: usos generales y casos especficos bsicos
a/en, preposicions que precedeixen expressions temporals, per i per a (amb/en, a/en, preposiciones que preceden expresiones temporales, per
davant de sintagma nominal). Adverbis i locucions adverbials. y per a ante sintagma nominal). Adverbios y locuciones adverbiales.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors ds general en registres 2.2.6. Conjunciones y otros conectores de uso general en registros
estndard. estndar.
2.2.7. Verbs: conjugaci de verbs irregulars velaritzats ms habitu- 2.2.7. Verbos: conjugacin de verbos irregulares velarizados ms
als, amb canvis voclics (collir, bullir, tossir...), etc. Usos generals del habituales, con cambios voclicos (collir, bullir, tossir...), etc. Usos
subjuntiu. generales del subjuntivo.
Usos generals de ser i estar. Usos generales de ser y estar.
Perfrasis aspectuals. Perfrasis aspectuales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari general. Lxic dels mbits educatiu i professional; 2.3.1. Vocabulario general. Lxico de los mbitos educativo y pro-
menjar, dieta, restauraci i salut; sobre tecnologia i medi ambient. Lxic fesional; comida, dieta, restauracin y salud; sobre tecnologa y medio
propi de contes, rondalles i canons tradicionals. Llenges i gentilicis ambiente. Lxico propio de cuentos, fbulas y canciones tradicionales.
ms usuals. Lxic per a la descripci espacial, fsica i de personalitat. Lenguas y gentilicios ms usuales. Lxico para la descripcin espacial,
2.3.2. Formaci del lxic. Derivaci: sufixos i prefixos ds general, fsica y de personalidad.
compostos. Locucions i frases fetes ds freqent. 2.3.2. Formacin del lxico. Derivacin: sufijos y prefijos de uso
2.3.3. Relacions semntiques. Sinonmia i antonmia del vocabulari general, compuestos. Locuciones y frases hechas de uso frecuente.
general. Interferncies generals amb les llenges de lentorn. 2.3.3. Relaciones semnticas. Sinonimia y antonimia del vocabula-
2.3.4. Registres i variaci geogrfica. Aspectes generals i reconei- rio general. Interferencias generales con las lenguas del entorno.
xement de diferncies. 2.3.4. Registros y variacin geogrfica. Aspectos generales y reco-
nocimiento de diferencias.
Num. 7993 / 06.03.2017 7766
o interferides). Pronoms relatius: usos generals i especfics; usos pro- males frente a coloquiales o interferidas). Pronombres relativos: usos
nominals pleonstics admesos (duplicaci pronominal) i no admesos. generales y especficos; usos pronominales pleonsticos admitidos
Precisi en ls dels exclamatius. (duplicacin pronominal) y no admitidos. Precisin en el uso de los
exclamativos.
2.2.4. Quantificadors: regles avanades i principals excepcions. Car- 2.2.4. Cuantificadores: reglas avanzadas y principales excepcio-
dinals, ordinals escrits amb xifres romanes; multiplicatius i perfrasis nes. Cardinales, ordinales escritos con cifras romanas; multiplicativos
equivalents.Morfologia i usos avanats dindefinits i quantitatius inva- y perfrasis equivalentes.Morfologa y usos avanzados de indefinidos y
riables.sde les preposicions amb quantificadors. cuantitativos invariables.Usode las preposiciones con cuantificadores.
2.2.5. Preposicions: regles avanades i principals excepcions. Preci- 2.2.5. Preposiciones: reglas avanzadas y principales excepciones.
si en ls de les preposicions tniques i tones, aix com en ls de les Precisin en el uso de las preposiciones tnicas y tonas, as como en
locucions prepositives. Elisi i canvi de les preposicions tones. el uso de las locuciones prepositivas. Elisin y cambio de las preposi-
ciones tonas.
2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors: regles avanades i 2.2.6. Adverbios, conjunciones y otros conectores: reglas avanza-
principals excepcions. Usos colloquials i formals. s dels connectors das y principales excepciones. Usos coloquiales y formales. Uso de los
com a mecanisme de cohesi discursiva. conectores como mecanismo de cohesin discursiva.
2.2.7. Verbs. Conjugaci verbal: regles avanades i excepcions. 2.2.7. Verbos. Conjugacin verbal: reglas avanzadas y excepciones.
Perfrasis verbals modals i aspectuals. Usos colloquials i formals. Vari- Perfrasis verbales modales y aspectuales. Usos coloquiales y formales.
aci diatpica de les desinncies verbals. Construccions verbals i rgim. Variacin diatpica de las desinencias verbales. Construcciones ver-
Usos de ser i estar. s adequat de les formes no personals del verb. bales y rgimen. Usos de ser y estar. Uso adecuado de las formas no
Concordana del participi. Correlaci dels temps verbals. personales del verbo. Concordancia del participio. Correlacin de los
tiempos verbales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari formal de: lhabitatge i la construcci; les activi- 2.3.1. Vocabulario formal de: la vivienda y la construccin; las acti-
tats professionals i els sectors productius bsics; lalimentaci, la dieta; vidades profesionales y los sectores productivos bsicos; la alimentacin,
la salut; les activitats de lleure i els esports; les activitats comercials i la dieta; la salud; las actividades de ocio y los deportes; las actividades
transaccionals; leducaci; el turisme; els mitjans de comunicaci; les comerciales y transaccionales; la educacin; el turismo; los medios de
activitats culturals; el medi ambient i el clima; la cincia i la tecnologia; comunicacin; las actividades culturales; el medio ambiente y el clima; la
les tecnologies de la comunicaci. ciencia y la tecnologa; las tecnologas de la comunicacin.
2.3.2. Expressions idiomtiques i enunciats fraseolgics: frases 2.3.2. Expresiones idiomticas y enunciados fraseolgicos: frases
fetes, locucions i refranys. hechas, locuciones y refranes.
2.3.3. Derivaci: regles generals i principals excepcions. Prefixos 2.3.3. Derivacin: reglas generales y principales excepciones. Prefi-
i sufixos usuals i especfics; compostos de dos elements, repetitius i jos y sufijos usuales y especficos; compuestos de dos elementos, repe-
expressius. titivos y expresivos.
2.3.4. Precisi lxica i interferncies lxiques. Distinci entre bar- 2.3.4. Precisin lxica e interferencias lxicas. Distincin entre bar-
barismes, manlleus, neologismes i vulgarismes. barismos, prstamos, neologismos y vulgarismos.
2.3.5. Relacions semntiques. Polismia; sinonmia i geosinnims. 2.3.5. Relaciones semnticas. Polisemia; sinonimia y geosinni-
Falsos sinnims. Antonmia: antnims del vocabulari general. Mecanis- mos. Falsos sinnimos. Antonimia: antnimos del vocabulario general.
mes lxics de cohesi textual: de referncia i de sentit. Mecanismos lxicos de cohesin textual: de referencia y de sentido.
2.3.6. Denotaci i connotaci. Usos lxics figurats: comparaci, 2.3.6. Denotacin y connotacin. Usos lxicos figurados: compa-
analogia, metfora, metonmia, sincdoque... Onomatopeies. racin, analoga, metfora, metonimia, sincdoque... Onomatopeyas.
2.3.7. Formaci del lxic. Mots patrimonials i cultismes. 2.3.7. Formacin del lxico. Palabras patrimoniales y cultismos.
2.3.8. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social 2.3.8. Registros y variedades lingsticas: histrica, geogrfica,
i funcional. social y funcional.
literaris o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en literarios o no literarios, abstractos y estructuralmente complejos o ricos
expressions colloquials i apreciar distincions subtils destil. en expresiones coloquiales y apreciar distinciones sutiles de estilo.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot expressar-se espontniament, amb fludesa i precisi, amb una Puede expresarse espontneamente, con fluidez y precisin, con una
elocuci prpia dels registres ms formals i distingint matisos subtils de elocucin propia de los registros ms formales y distinguiendo matices
significat, fins i tot en les situacions ms complexes, i sap adaptar el seu sutiles de significado, incluso en las situaciones ms complejas, y sabe
discurs al dels interlocutors. adaptar su discurso al de los interlocutores.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil Puede escribir textos complejos de manera clara y fluida, con un
apropiat i efica i una estructura lgica que ajude el destinatari a trobar estilo apropiado y eficaz y una estructura lgica que a ayude al destina-
els punts importants. Pot interactuar per escrit amb facilitat i habilitat, tario a encontrar los puntos importantes. Puede interactuar por escrito
i sap captar els matisos implcits de linterlocutor i fer-hi allusions. con facilidad y habilidad, y sabe captar los matices implcitos del inter-
locutor y hacer alusiones.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un domini exhaustiu, correcte i altament fiable de les estructures Tiene un dominio exhaustivo, correcto y altamente fiable de las
lingstiques, sense manifestar cap tipus de limitaci per a formular, estructuras lingsticas, sin manifestar ningn tipo de limitacin para
amb un lxic precs i ric, el seu pensament, tot insistint, diferenciant formular, con un lxico preciso y rico, su pensamiento, insistiendo,
i eliminant lambigitat, i ajustant els recursos expressius al grau de diferenciando y eliminando la ambigedad, y ajustando los recursos
formalitat i a les exigncies especfiques duna srie molt extensa de expresivos al grado de formalidad y a las exigencias especficas de una
gneres discursius. serie muy extensa de gneros discursivos.
5.1. T una elocuci correcta i adequada als diferents registres. 5.1. Tiene una elocucin correcta y adecuada a los diferentes regis-
Domina el sistema voclic i el consonntic, tant en el nivell de la iden- tros. Domina el sistema voclico y el consonntico, tanto en el nivel de
tificaci fnica com en el de la producci. la identificacin fnica cmo en el de la produccin.
5.2. T un domini profund de la normativa ortogrfica, incloent-hi 5.2. Tiene un profundo dominio de la normativa ortogrfica, inclu-
les excepcions i els casos de ms dificultat, i escriu textos sense faltes yendo las excepciones y los casos de ms dificultad, y escribe textos
dortografia. Coneix els criteris que sutilitzen quan cal fer adaptacions sin faltas de ortografa. Conoce los criterios que se utilizan cuando hay
fontiques i grfiques de les paraules estrangeres (prstecs). Domina que hacer adaptaciones fonticas y grficas de las palabras extranjeras
lortografia de les grafies cultes. (prstamos). Domina la ortografa de las grafas cultas.
5.3. Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal i verbal, 5.3. Conoce en profundidad la morfologa nominal y verbal, inclu-
incloent-hi els casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals. yendo los casos excepcionales, de especial dificultad o ms formales.
5.4. s capa dutilitzar sense restriccions, i amb una precisi quasi 5.4. Es capaz de utilizar sin restricciones, y con una precisin casi
absoluta, les formes diverses de totes les categories gramaticals i domi- absoluta, las formas diversas de todas las categoras gramaticales y
na una mplia gamma de recursos de sintaxi oracional i textual, fins i tot domina una amplia gama de recursos de sintaxis oracional y textual,
dels usos ms problemtics des del punt de vista normatiu, i pot utilitzar incluso de los usos ms problemticos desde el punto de vista norma-
aquests coneixements en funci del context de comunicaci, del gnere tivo, y puede utilizar estos conocimientos en funcin del contexto de
i del grau de formalitat de la situaci. comunicacin, del gnero y del grado de formalidad de la situacin.
5.5. Domina un repertori lxic molt ampli, que comprn expressions 5.5. Domina un repertorio lxico muy amplio, que comprende
idiomtiques i colloquials, i demostra tindre conscincia dels graus expresiones idiomticas y coloquiales, y demuestra tener conciencia de
de connotaci semntica, aix com de ladequaci a la formalitat del los grados de connotacin semntica, as como de la adecuacin a la for-
discurs i dels usos intencionats de canvi de registre. malidad del discurso y de los usos intencionados de cambio de registro.
5.6. Sexpressa amb una precisi lxica absoluta i utilitza amb con- 5.6. Se expresa con una precisin lxica absoluta y utiliza con con-
sistncia un vocabulari correcte i adequat. T una competncia semnti- sistencia un vocabulario correcto y adecuado. Tiene una competencia
ca mplia no sols de la relativa al lxic sin tamb de la que transmeten semntica amplia no solo de la relativa al lxico sino tambin de la que
els elements gramaticals i la perspectiva pragmtica. transmiten los elementos gramaticales y la perspectiva pragmtica.
5.7. Coneix les caracterstiques prpies del lxic despecialitat, 5.7. Conoce las caractersticas propias del lxico de especialidad, cono-
coneix els criteris utilitzats per a la fixaci del lxic i sap utilitzar eines ce los criterios utilizados para la fijacin del lxico y sabe utilizar herra-
de consulta per a resoldre dubtes de lxic com i especialitzat. mientas de consulta para resolver dudas de lxico comn y especializado.
5.8. Coneix les caracterstiques dels registres i de les varietats geo- 5.8. Conoce las caractersticas de los registros y de las variedades
grfiques generals i s capa dexplicar-les. geogrficas generales y es capaz de explicarlas.
5.9. Mant un domini gramatical constant sobre un llenguatge com- 5.9. Mantiene un dominio gramatical constante sobre un lenguaje com-
plex, fins i tot quan ha de desviar latenci cap a un altre punt (per plejo, incluso cuando tiene que desviar la atencin hacia otro punto (por
exemple, quan planifica el que dir o segueix les reaccions dels altres). ejemplo, cuando planifica lo que dir o sigue las reacciones de los otros).
5.10. T prou coneixements de gramtica del text per a corregir les 5.10. Tiene suficientes conocimientos de gramtica del texto para
produccions prpies, reparar les produccions alienes i garantir un estil corregir las producciones propias, reparar las producciones ajenas y
adequat. garantizar un estilo adecuado.
5.11. T un coneixement exhaustiu de lorganitzaci del significat 5.11. Tiene un conocimiento exhaustivo de la organizacin del sig-
dels textos, tant des del punt de vista de la coherncia i lestructura de nificado de los textos, tanto desde el punto de vista de la coherencia y la
la informaci com des de la perspectiva de la cohesi i dels elements estructura de la informacin como desde la perspectiva de la cohesin y de
lingstics que permeten la construcci global del discurs. los elementos lingsticos que permiten la construccin global del discurso.
1.3. El mn del treball: caracteritzar el treball i les relacions pro- 1.3. El mundo del trabajo: caracterizar el trabajo y las relaciones
fessionals dun sector productiu; descriure i opinar sobre condicions profesionales de un sector productivo; describir y opinar sobre condicio-
laborals i les dinmiques de leconomia mundial actual. nes laborales y las dinmicas de la economa mundial actual.
1.4. Alimentaci i restauraci: conixer i caracteritzar amb el lxic 1.4. Alimentacin y restauracin: conocer y caracterizar con el
apropiat els aliments i components duna dieta sana i la simptomatolo- lxico apropiado los alimentos y componentes de una dieta sana y la
gia dels trastorns alimentaris; descriure receptes i plats propis i daltres sintomatologa de los trastornos alimentarios; describir recetas y platos
cultures. Denominacions i lxic destabliments dhostaleria. propios y de otras culturas. Denominaciones y lxico de establecimien-
tos de hostelera.
1.5. Temps lliure i oci: conixer diferents tipus desport i les condi- 1.5. Tiempo libre y ocio: conocer diferentes tipos de deporte y las
cions per a practicar-los; organitzar i participar en activitats culturals i condiciones para practicarlos; organizar y participar en actividades cul-
actes socials. La indstria del turisme. turales y actos sociales. La industria del turismo.
1.6. Mitjans de comunicaci: comprendre i produir textos de qual- 1.6. Medios de comunicacin: comprender y producir textos de
sevol gnere i mitj; entorns digitals i internet; descriure els aparells, cualquier gnero y medio; entornos digitales e internet; describir los
accessoris i usos tecnolgics. aparatos, accesorios y usos tecnolgicos.
1.7. Salut i cures fsiques i assistncia social: descriure estats de 1.7. Salud y cuidados fsicos y asistencia social: describir estados
salut i parmetres dhigiene i atenci corporal (llengua general i llengua de salud y parmetros de higiene y atencin corporal (lengua general y
especialitzada bsica); actuar en casos daccidents i lesions; descriure lengua especializada bsica); actuar en casos de accidentes y lesiones;
sistemes i processos dassistncia social. describir sistemas y procesos de asistencia social.
1.8. Entorn cultural i activitats artstiques: conixer i descriure les 1.8. Entorno cultural y actividades artsticas: conocer y describir las
professions relacionades amb entorns culturals i disciplines i qualitats profesiones relacionadas con entornos culturales y disciplinas y calida-
artstiques (llengua general i llengua especialitzada bsica). des artsticas (lengua general y lengua especializada bsica).
1.9. Activitats comercials i transaccionals: interactuar en lactivitat 1.9. Actividades comerciales y transaccionales: interactuar en la
comercial en diferents mitjans i sectors; fer una descripci detallada de actividad comercial en diferentes medios y sectores; hacer una descrip-
les peces, materials, accessoris, etc. dels productes: roba, electrodoms- cin detallada de las piezas, materiales, accesorios, etc. de los produc-
tics, informtica, etc. (llengua general i llengua especialitzada bsica). tos: ropa, electrodomsticos, informtica, etc. (lengua general y lengua
especializada bsica).
1.10. Educaci i formaci continuada: conixer i descriure el siste- 1.10. Educacin y formacin continuada: conocer y describir el sis-
ma educatiu en les diferents etapes, les assignatures i activitats acad- tema educativo en las diferentes etapas, las asignaturas y actividades
miques, titulacions i personal dinstitucions educatives. acadmicas, titulaciones y personal de instituciones educativas.
1.11. Bns i serveis. Economia i indstria: interactuar en diferents 1.11. Bienes y servicios. Economa e industria: interactuar en diferen-
serveis privats i pblics; descriure el sector de les finances i la borsa; tes servicios privados y pblicos; describir el sector de las finanzas y la
conixer lorganitzaci interna dentitats, empreses i diferents sectors bolsa; conocer la organizacin interna de entidades, empresas y diferentes
productius (llengua general i llengua especialitzada bsica). sectores productivos (lengua general y lengua especializada bsica).
1.12. Medi fsic i sostenibilitat: conixer, descriure i opinar sobre 1.12. Medio fsico y sostenibilidad: conocer, describir y opinar sobre
el medi fsic, els fenmens atmosfrics i ambientals, fonts denergia i el medio fsico, los fenmenos atmosfricos y ambientales, fuentes de
sostenibilitat (llengua general i llengua especialitzada bsica). energa y sostenibilidad (lengua general y lengua especializada bsica).
1.13. Poltica i societat: conixer, descriure i opinar sobre estructura 1.13. Poltica y sociedad: conocer, describir y opinar sobre estruc-
poltica del pas (crrecs, institucions, partits); esdeveniments rellevants tura poltica del pas (cargos, instituciones, partidos); acontecimientos
de la histria recent del pas; posici simblica de les classes socials, i relevantes de la historia reciente del pas; posicin simblica de las cla-
lorganitzaci i la tasca de les altres organitzacions pbliques i privades. ses sociales, y la organizacin y la labor de las otras organizaciones
pblicas y privadas.
1.14. Llengua i comunicaci: conixer i saber usar el lxic relacio- 1.14. Lengua y comunicacin: conocer y saber usar el lxico rela-
nat amb laprenentatge dun idioma; caracteritzar les principals famlies cionado con el aprendizaje de un idioma; caracterizar las principales
lingstiques i sobretot els idiomes prxims. Establir els elements propis familias lingsticas y sobre todo los idiomas prximos. Establecer los
del llenguatge gestual. elementos propios del lenguaje gestual.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica: nivell daprofundiment. 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica: nivel de profundizacin. Pro-
Coneixement aprofundit i aplicaci dels criteris delocuci estndard, i fundo conocimiento y aplicacin de los criterios de elocucin estndar,
valoraci dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals. y valoracin de los casos excepcionales, de especial dificultad o ms
Coneixement del sistema voclic i consonntic de les principals varie- formales. Conocimiento del sistema voclico y consonntico de las
tats geogrfiques. principales variedades geogrficas.
2.1.2. Sllaba, diftong, hiat i vocals: domini profund, incloent-hi les 2.1.2. Slaba, diptongo, hiato y vocales: profundo dominio, inclu-
excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals. Estran- yendo las excepciones, las palabras con ms dificultad y las ms forma-
gerismes i paraules amb dificultat voclica o que contrasten amb altres les. Extranjerismos y palabras con dificultad voclica o que contrastan
llenges. Vocals obertes i tancades en mots que presenten dubtes collo- con otras lenguas. Vocales abiertas y cerradas en palabras que presentan
quialment o sense punts de referncia clars. dudas coloquialmente o sin puntos de referencia claros.
2.1.3. Accent, diresi, gui: nivell daprofundiment. Normativa 2.1.3. Acento, diresis, guion: nivel de profundizacin. Normativa
sobre laccentuaci i diresi, incloent-hi les excepcions i els casos de sobre la acentuacin y diresis, incluyendo las excepciones y los casos
ms dificultat (cultismes, topnims i antropnims, paraules compostes de ms dificultad (cultismos, topnimos y antropnimos, palabras com-
o derivades, prstecs adaptats i no adaptats, smbols i altres usos excep- puestas o derivadas, prstamos adaptados y no adaptados, smbolos y
cionals). otros usos excepcionales).
2.1.4. Apostrofaci, contracci: casos especials (sigles i acrnims, 2.1.4. Apostrofacin, contraccin: casos especiales (siglas y acrnimos,
article personal, smbols, ttols, topnims, marques registrades, etc.) artculo personal, smbolos, ttulos, topnimos, marcas registradas, etc.)
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals: Domini profund de lor- 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales: Profundo dominio de
tografia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones, las pala-
ms dificultat i els nivells ms formals (cultismes, prstecs, topnims i bras con ms dificultad y los niveles ms formales (cultismos, prsta-
antropnims, etc.). mos, topnimos y antropnimos, etc.).
2.1.7. Consonants alveolars i palatals. Domini profund de lorto- 2.1.7. Consonantes alveolares y palatales. Dominio profundo de
grafia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones, las pala-
dificultat i els nivells ms formals (cultismes, paraules compostes i pre- bras con ms dificultad y los niveles ms formales (cultismos, palabras
fixades, topnims i antropnims, prstecs i manlleus, etc.). compuestas y prefijadas, topnimos y antropnimos, prstamos, etc.).
Num. 7993 / 06.03.2017 7771
2.1.8. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. Domini profund de 2.1.8. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h. Profundo domi-
lortografia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb nio de la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones,
ms dificultat i els nivells ms formals (paraules amb diferncies amb las palabras con ms dificultad y los niveles ms formales (palabras
altres llenges, geminacions, paraules compostes i prefixades, prstecs con diferencias con otras lenguas, geminaciones, palabras compuestas
i cultismes, onomatopeies i estrangerismes). y prefijadas, prstamos y cultismos, onomatopeyas y extranjerismos).
2.1.9. Convencions. Les majscules, les minscules i els tipus de 2.1.9. Convenciones. Las maysculas, las minsculas y los tipos de
lletra. Signes de puntuaci: regles avanades. Abreviacions, sigles i letra. Signos de puntuacin: reglas avanzadas. Abreviaciones, siglas y
acrnims; criteris ds (equilibri entre simplificaci i comprensi del acrnimos; criterios de uso (equilibrio entre simplificacin y compren-
text: mesura, coherncia i pertinncia). sin del texto: medida, coherencia y pertinencia).
2.2. MORFOSINTAXI 2.2.MORFOSINTAXIS
2.2.1. Gnere i nombre substantiu i adjectiu. Coneixement aprofun- 2.2.1. Gnero y nmero sustantivo y adjetivo. Conocimiento pro-
dit: casos despecial dificultat o ms formals (paraules amb diferncies fundizado: casos de especial dificultad o ms formales (palabras con
amb altres llenges, antropnims, compostos). Posici de ladjectiu diferencias con otras lenguas, antropnimos, compuestos). Posicin
i concordana. Comparatius i superlatius cultes i altres mecanismes del adjetivo y concordancia. Comparativos y superlativos cultos y otros
dexpressi del grau superlatiu. mecanismos de expresin del grado superlativo.
2.2.2. Determinants. Domini aprofundit. Valoraci i s de larticle 2.2.2. Determinantes. Dominio profundizado. Valoracin y uso del
personal. Presncia o absncia de larticle en expressions temporals, artculo personal. Presencia o ausencia del artculo en expresiones tem-
topnims, proverbis i expressions lexicalitzades. porales, topnimos, proverbios y expresiones lexicalizadas.
Collocaci i usos abusius dels demostratius i els possessius. Colocacin y usos abusivos de los demostrativos y los posesivos.
Construccions alternatives. s de llur i llurs. Construcciones alternativas. Uso de llur y llurs.
2.2.3. Pronoms. Pronoms forts, tractament personal formal i impli- 2.2.3. Pronombres. Pronombres tnicos, tratamiento personal for-
cacions sintctiques. s restringit dels pronoms personals forts de terce- mal e implicaciones sintcticas. Uso restringido de los pronombres per-
ra persona amb les entitats inanimades. Usos i funcions gramaticals res- sonales tnicos de tercera persona con las entidades inanimadas. Usos
tringits o especials dels pronoms febles i de combinacions pronominals, y funciones gramaticales restringidos o especiales de los pronombres
de relatius, interrogatius i exclamatius. Supressi dusos redundants del tonos y de combinaciones pronominales, de relativos, interrogativos y
pronom feble en les oracions de relatiu. exclamativos. Supresin de usos redundantes del pronombre tono en
las oraciones de relativo.
2.2.4. Quantificadors. Domini aprofundit. Numerals: lectura i 2.2.4. Cuantificadores. Dominio avanzado. Numerales: lectura y
escriptura de les fraccions, collectius generals i tradicionals. Quan- escritura de las fracciones, colectivos generales y tradicionales. Cuanti-
titatius i indefinits: usos i funcions de formes formals i tradicionals. tativos e indefinidos: usos y funciones de formas formales y tradiciona-
Interferncies del castell. les. Interferencias del castellano.
2.2.5. Preposicions. Domini aprofundit. Precisi en els usos particu- 2.2.5. Preposiciones. Dominio avanzado. Precisin en los usos par-
lars i excepcionals alternances en preposicions compostes i correlacions ticulares y excepcionales alternancias en preposiciones compuestas y
prepositives; per i per a davant dinfinitiu; contactes entre diverses pre- correlaciones prepositivas; per y per a ante infinitivo; contactos entre
posicions; s genu de les preposicions en usos generals i en fraseologia varias preposiciones; uso genuino de las preposiciones en usos gene-
evitant les interferncies i els usos impropis. rales y en fraseologa evitando las interferencias y los usos impropios.
2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors. Domini aprofundit. 2.2.6. Adverbios, conjunciones y otros conectores. Dominio avan-
Usos de la doble negaci i de la negaci expletiva. Usos de ladverbi zado. Usos de la doble negacin y de la negacin expletiva. Usos del
pas. s particular dalguns adverbis i locucions adverbials. Propietat en adverbio pas. Uso particular de algunos adverbios y locuciones adver-
ls de conjuncions i altres connectors i substituci de les interferncies biales. Propiedad en el uso de conjunciones y otros conectores y susti-
i calcs lingstics. tucin de las interferencias y calcos lingsticos.
2.2.7. Verbs. Domini aprofundit. Concordana temporal en diversos 2.2.7. Verbos. Dominio avanzado. Concordancia temporal en diver-
tipus doracions. Usos especials, excepcionals o que contrasten amb sos tipos de oraciones. Usos especiales, excepcionales o que contrastan
altres llenges. s ajustat al rgim sintctic de cada verb. s coherent con otras lenguas. Uso ajustado al rgimen sintctico de cada verbo.
de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situaci. Casos Uso coherente de las formas verbales con el grado de formalidad de la
subjectes a variaci contextual i a variaci geogrfica dels usos dels situacin. Casos sujetos a variacin contextual y a variacin geogrfica
verbs ser, estar i haver-hi. de los usos de los verbos ser, estar y haver-hi.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1.Vocabulari culte com i especialitzat: lhabitatge, la construc- 2.3.1. Vocabulario culto comn y especializado: la vivienda, la
ci i les relacions en aquests mbits; les activitats professionals i els construccin y las relaciones en dichos mbitos; las actividades profe-
principals sectors productius; lalimentaci i la restauraci; activitats sionales y los principales sectores productivos; la alimentacin y la res-
culturals i de lleure; economia nacional i internacional; leducaci; la tauracin; actividades culturales y de ocio; economa nacional e inter-
indstria del turisme; els mitjans de comunicaci; la salut i lassistncia nacional; la educacin; la industria del turismo; los medios de comu-
sanitria i social; el medi ambient i la sostenibilitat; les arts: el cine, el nicacin; la salud y la asistencia sanitaria y social; el medio ambiente
teatre, les arts plstiques, etc. i la gesti cultural; les tecnologies de la y la sostenibilidad; las artes: el cine, el teatro, las artes plsticas, etc. y
comunicaci; la societat i el govern; els problemes socials. la gestin cultural; las tecnologas de la comunicacin; la sociedad y el
gobierno; los problemas sociales.
2.3.2. Creaci lxica: parasntesi, neologismes, calcs i habilitaci. 2.3.2. Creacin lxica: parasntesis, neologismos, calcos y habili-
tacin.
2.3.3. Expressions idiomtiques i colloquials. Metfores lexicalit- 2.3.3. Expresiones idiomticas y coloquiales. Metforas lexicaliza-
zades. Enunciats fraseolgics: collocaci, ordenaci delements, locu- das. Enunciados fraseolgicos: colocacin, ordenacin de elementos,
cions i frases fetes. locuciones y frases hechas.
2.3.4. Precisi lxica. Interferncies lxiques: barbarismes i prs- 2.3.4. Precisin lxica. Interferencias lxicas: barbarismos y prsta-
tecs. Falsos sinnims. Ultracorrecci. Interferncies entre llenguatges mos. Falsos sinnimos. Ultracorreccin. Interferencias entre lenguajes
despecialitat. de especialidad.
2.3.5. Relacions semntiques. Reformulacions i nominalitzacions. 2.3.5.Relaciones semnticas. Reformulaciones y nominalizaciones.
Mecanismes lxics de cohesi textual. Mecanismos lxicos de cohesin textual.
2.3.6. Paraules tab, eufemismes i disfemismes. 2.3.6.Palabras tab, eufemismos y disfemismos.
2.3.7. Formaci del lxic. Paraules patrimonials i cultismes. 2.3.7.Formacin del lxico. Palabras patrimoniales y cultismos.
Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes. Onomstica, antroponmia i Arcasmos. Vulgarismos y dialectalismos. Onomstica, antroponimia
toponmia. y toponimia.
Num. 7993 / 06.03.2017 7772
2.3.8. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social 2.3.8. Registros y variedades lingsticas: histrica, geogrfica,
i funcional. Models de llengua. social y funcional. Modelos de lengua.
2.3.9. Semntica pragmtica: substitucions, pressuposicions, sobre- 2.3.9. Semntica pragmtica: sustituciones, presuposiciones, sobre-
entesos, inferncies i ironia. Usos lxics figurats: comparaci, metfora, entendidos, inferencias y irona. Usos lxicos figurados: comparacin,
metonmia, sincdoque... metfora, metonimia, sincdoque...
ANNEX II ANEXO II
Certificats Certificados
Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) / Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalua)
Certificat de coneixements orals bsics de llengua catalana (cer- Certificado de conocimientos orales bsicos de lengua catalana
tificat A) (certificado A)
Certificat de nivell bsic de catal (A bsic) Certificado de nivel bsico de cataln (A bsico)
Certificat de nivell bsic de catal (A2) Certificado de nivel bsico de cataln (A2)
Certificat internacional de catal de nivell bsic Certificado internacional de cataln de nivel bsico
Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell bsic de catal (A bsic) Certificado de nivel bsico de cataln (A bsico)
Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell bsic de llengua catalana Certificado de nivel bsico de lengua catalana
Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements orals de catal (certificat A) Certificado de conocimientos orales de cataln (certificado A)
Certificat de nivell A2 Certificado de nivel A2
Certificat de coneixements orals de llengua catalana (fins al 1991 Certificado de conocimientos orales de lengua catalana (hasta el
incls) 1991 inclusive)
Certificat de llengua catalana del nivell A2, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel A2, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico
Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) / Direccin general de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalua)
Certificat de nivell elemental de catal (A elemental) Certificado de nivel elemental de cataln (A elemental)
Certificat de nivell elemental de catal (B1) Certificado de nivel elemental de cataln (B1)
Certificat internacional de catal de nivell llindar Certificado internacional de cataln de nivel llindar
Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell bsic de catal (A elemental) Certificado de nivel bsico de cataln (A elemental)
Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell elemental de llengua catalana Certificado de nivel elemental de lengua catalana
Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull
Certificat de nivell elemental de catal Certificado de nivel elemental de cataln
Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de nivell B1 Certificado de nivel B1
Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica /
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya)
Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (orals Certificado de conocimientos elementales de lengua catalana (ora-
i escrits) (certificat B) les y escritos) (certificado B)
Certificat de nivell intermedi de catal (B) Certificado de nivel intermedio de cataln (B)
Certificat de nivell intermedi de catal (B2) Certificado de nivel intermedio de cataln (B2)
Certificat internacional de catal de nivell avanat Certificado internacional de cataln de nivel avanzado
Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell intermedi de catal (B) Certificado de nivel intermedio de cataln (B)
Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell intermedi de llengua catalana Certificado de nivel intermedio de lengua catalana
Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements elementals de catal, orals i escrits, Certificado de conocimientos elementales de cataln, orales y
(certificat B) escritos, (certificado B)
Certificat de nivell B2 Certificado de nivel B2
Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica /
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya)
Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (orals i Certificado de conocimientos medios de lengua catalana (orales y
escrits) (certificat C) escritos) (certificado C)
Certificat de nivell de suficincia de catal (C) Certificado de nivel de suficiencia de cataln (C)
Certificat de nivell de suficincia de catal (C1) Certificado de nivel de suficiencia de cataln (C1)
Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell suficincia de catal Certificado de nivel suficiencia de cataln
Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana Certificado de nivel de suficiencia de lengua catalana
Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut/ Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud/ Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements mitjans de catal, orals i escrits, (cer- Certificado de conocimientos medios de cataln, orales y escritos,
tificat C) (certificado C)
Certificat de nivell C1 Certificado de nivel C1
Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell superior de llengua catalana Certificado de nivel superior de lengua catalana
Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut/ Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud/ Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements superiors de catal, orals i escrits, (cer- Certificado de conocimientos superiores de cataln, orales y escri-
tificat D) tos, (certificado D)
Certificat de nivell C2 Certificado de nivel C2
Conselleria dEducaci i Cultura (Govern Balear) Conselleria de Educacin y Cultura (Gobierno Balear)
Ttol de professor de llengua catalana Ttulo de profesor de lengua catalana
Num. 7993 / 06.03.2017 7777