Folk Vill
REVISTA DE FOLK 1 MUSICA POPULAR
ANY UNUM. TESTIU DEL 1986
VACORDIG DIATONIC.
TMOLT MES!
PREU: 260 Ptes.PERSONATGES
Joaquin Dfaz 65, ara per ara, el folklrista més important de VEstat
‘Amb aquest article a part de retre’li homenstge | agrair-ll tot el seu treball
‘cavers el folk! In cang6 tradicional § popular, volem donar un segult de dades
Tnformacions perque sapiquet, més de propy gil é aquest personatge 1 la se
a valuora tnaca. L'article es bass en eserits | entrevistes publicades arret, en
tuna entrevista feta personalment per Tautor aquest article i en ef libre que
{etre ell ha escrit Aveling Hernindes, Amb Tarticle no pretence fer un docto-
fat sobre res, tan sols informar i donar una informaci6 el més correcta posti-
te.
Joaquim Diaz nelx a Zamora el 14 de maig del 1947, per tant Taure, de
signe notral, Elscu pare és astorid {In seva mare catalaaa. L'any 1951, quan
‘ii tenia quatre anys) familia er trasllada a visre a Valladolid. Estudid‘en un
‘coLlegi de capellans’i és durant aquests estudis que es forma la seva capaci~
fat musical, a part de Ia infludncia dels seus avis | pares nivell de los ci
fons tradiclonas tel folklor en general. Es sixty doncs, que forma part de Yes
ESlanla de Fencola i durant dos anys és el solista (aigd vesdevé Tany 1959).
Ea sova mare havia estuiat al Conservatori | a casa gers hi bavla un piano,
fot que sempre apropa a la mGsiea,a part de Theréncia cremosdmica | Therén~
Ga Smbientals Acatate els eatudis primaris i de batrillerstsendinsd dins de
Ja Universitat por estuiar dies carrerest Filosofia | Lletres 1 Dret, Les dues,
pert les abandoak (a La ra6 fonamental del meu abandenament va raure en
Ute diferente concepter que tenfem la societat 1 jo de com havia de ser una
Universitat. di ell mateix en una entrevista).
‘Als setze anys, Ja havia format el seu primer grup de cang6 folky et
doin MT. Aisa era Fany 1963. Liany 1965 i ja dintre de la Universitat de Nava~
fra forioa un altre grup Yankee Trior Durant aquest aay, tambe, dna els
Seus primers concerts en solitart 4 se sadona que alld sot 6s ol folklore, la
‘Cangéy la tradicié tes comenga a dedicar profundament a Testud del folk-song
‘America (aprenent, segons dia ell, une eang6 nova cada dia) i donant concerts
olre aquest material t material tradicional de TEstat. Eas div en una de les
‘Satrevistes que li han fet les he comptades a centenars): £l folk no es podia
‘icfiniry era el fet de cercar un nou sistema de valors, Ia necessitat d'un
tra forma de vida.
TE aporta moltes cosest El descobriment dun méa nou (referent a la can
56) per a ln gent jove de T@poca (penseu que parlem dels anys seizanta | setan~
£5, "Sporta nou materia, tant el de fora com el recopilat per ell matelx pels
pobles | directament de Is gent gran-
[Alg6 el ea definie com el rei del folk, daltres com el pare. Elly evident
ment, refust aquests mlrits no reals i es dedica s donar valor @ Ta seva feina
Gignificar-la (Poder-me codejar amb tm metge sense que cixd represent abs
srar el cap, pergu® jo no he paseat per una Universitat per fer folklore. El fol~
‘More Ge Therdncin dels avantpassats | ell tenia ganes de recolir-la i donar-Ia
‘condizer.Ha viatjat per tot el mény a estat a Tesasr Minnesota, San Feanciaco,
Oporto, Lisboa, Coimbra, La Sortona, Munic » Jap6un Ne cal anar citant ja
Serrreisés dels lloes on ha estat podrfom fer un article, La seva fita durant
gee ie mays era formar una, personalitat diferent, anticomercialy antithow,
see se enacu que fine 1 tot en aquells dies i deien Tanti-Raphael Durant
ares ange va ser un enamorat del folk americd, de Ia ma d‘Atahualpa Yupan-
SPST Une den cange Hatinoamericana . Parallelament anava pels pobles
HeseUGtobes o tren) « cercar el material { les arrels ‘agit, Li interessava ot
carmesate bum. No feia famores Tes seves cangons, no les repetiay constant
sears Voportava de noves (aix® Hi porta algun problema emb la casa comer
wer ge alscoa). Comengava puntual (ala gent no era puntsal no havien de pa
{i aquesta pena els que # bo eren, dix en wna entrevista).
in acta icnatge la forjava ell vivint com era i con era cantava, Tre
aly Latacclitat, Tesponsabiltat, somriuren. Son les cores que li preocupa
tale ey 1968 forma cl grup’ Nuestro Pequefo Mundo,que va tenir forga
‘Eronincla en aquetis moments, pero ell abandona el grup poc temps després
[ie’togona lee seves propics paraulesel fet daseajary de tenir un ligament
Eee 'T dono poder bellugar-se amb la Ibertat que votia,el feien sentir
incdmode.
®Llany 1968 enregistrd el seu primer disc (Recital). Una actuacié en di-
recte barrejant cancons daquf i de fora. En ol disc noés se seleccionaren
les cangons aqui. A partir eaquell moment,en Joaquin va ser segult aprop
per molta gent; les emissores de ridio li demanaven constantment entrevistes,
[oe revistes collaboracionsy fela moltes actuacions. Aquell mateix any alga
"va regaiae un lites que’canviaria Ia forga del sow treoall intensificant-la
ce Testudé cientfic. El libre erat "Flor Nueva de Romazces Viejo", de Me~
‘index Pidal.
Durant dew anys va estar actuant. Va recéerer tot el pals. Imparti cur
sets, teminarie 1 confertncies, Treballd en la casa Movieplay com assessor de
folklore. Va fer moltes collatoracions de franc per ajular a un seguit de
‘causes. L'eny 1976,1 després de for un soguit de quatre-centes actuacions per
Collogle majors, deina de cantar Deciaf de retirar-te de In vida pablica de
‘cantant per dadicar-se enterament In dinvestigader, estudiés 1 clentific
el folkior.
[A partir daleshores “unda el segell diecogrific Serano del qual va ser
director! productor. Dirigelx el “Centro Cestellano de Estudios Folkléricos”
hha escrit lbres, cangoners i editat discos. Ska dedleat (e9 dedica) a donar
‘conlertncies, impartir seminaris | posar-se acord amb ales entitats | revis~
fee cavers la cultura tradicional. Dirigeix la revista Folklore | actualiment es
th preparant tot un arxiu (en tna cass cedids per la Dipttaci6 de Valladolia)
de folkiore » partir de tot el seu material | el de companys dell (com el seu
(germ Luls Diaz Viana) cedit por a domint pdblic i part dlaquf fer del fol-
Koruna cosa de tots ja que de tote 6 Fherdncla dels qui ens precediren.
any 19794 através dna autoblografia ell mateix dig
= Cada cop minteresta menys Ia societat industrial, la ciutat i el con
‘gum sens eaura, Magrada Ia natura Taire net 1 es persones que tre
ballon en el.que realment els agrada. No importa que nensin cue aques,
fa postura és utipiea o anacronica: el temps dele qui em jutgen passa
gual forma que el meu temps | les nostres realitats aparentinent tan
Iutiyanes s6n rus que aniran a donar al mateix mar.
Veiem a partir de totes aquestes paraules un home natural, preocupat
pols probicmes humans, amb les ganes de fer una Tena cientifica 1 rigorosa,
Eamorat de les cones més senziles | amb un cardcter afcble | sempre a punt
Ghjular | compartir. Aquest & Josqufn Diaz, un home de 39 anys amb un
hhistorial al darrera excellent | amb una veu treballada | preciosa que d6na
tis aire de qualitat a les cangons teansformant-les en cangons que sé com wn
{fedant per qu les eacolta.
‘Perd Joaquin continua treballant, amunt | avall, sense parar; mai no pa-
ray sempre esti preparant alguna idea nova, constantment ol criden d'arreu, i
4 que ensont ellcantant que més discos ba pubicat i més feina ha fet, és el
Canfant més desconegut 0,81 més no, més oblidatin sabeu perqua? Perqud no
ol ser comercial, vol ser planer, no vol ser un cantant de fans ni un cantant
per vendre’s o cantar amb play-backs. Per aixd no é2 “fanés", per® no para de
Fonte feiney Go flisy fa felig & molta gent 1 sempre podré dir quo va viure a
vida (aguesta almenys) Intentant canviar les coses, pergt® no pot callar-tes
Yigent com ell donen Ia moral a altra gent com nosaltres que de vegades tre~
fmolem damunt aquest fil de corda que ent aguanta que és Ja vida. Gricies,
Tonqutn, gracice per la teva ménica, ol feu art en cantar, el teu treba i la
teva manera de a[Notas Si volew tenir més informacié sobre Joaquin Diaz pode logir el liteet
“Yoaguin Dian", d'Avelino Hernandez, editat per YObra Cultural de la Caja de
[Abortos Popular, colsleceiS Vallisletanos. El podeu edquirir a 'adrega: Fuen-
te Dorada,2i a Valladolid 47001.
Nota: Joaquin Diaz # profestor de la Concordiay de Minnesota, é=, membre
2S'in international Fell Music’ Council, é& membre ce la Real Academia de
Bellas Artes de Ia Purfslma Concepei6n de Valladolid, 6: ciutada Ghonor de
TEstat de Texas, & membre honor de la Sociedad Mispinica Sigma Delta
Piyals USA
‘TOTES LES PUBLICACIONS DE JOAQUIN DIAZ
‘DISCOS I CASSETTES,
Recital. 1968
Enel frente de Gandesa. (single. 1968 25 eventos tradicionales. 1977
Canciones de Navidad. 1968 ‘Tema de pinares. 1977
De mi tum de recuerdos. 1969 Romances de Ciogo. 1978
Be ls plcaresca tradicional 1970 Canclonero de Romances. 1978
En Viaje. 1970, (caixa amb cine discs)
Romataasy Céntigen sefasties, 1771 Mon rites y creanciaa. 1979
Canciones de Navidad. 1979 Mambré single) 1979
Romances tradicionales. 1972 Canciones de Palencia. 1980
Bel cancionero tradicional. Vol 1.1972 Canciones para nifons 1960
Del cancionero tradicional, Vol 2: CaB- Canciones Ge Sanabria. 1981
‘iones Infanties, 1972 Chansons pour les enfants. Paris, (ing
‘Canciones del campo. 1973 1981
‘The music of Spain. USA 1973 Canciones y eventos tradicionales.
Romances tructlentos. 1974 poate prt Ty
‘Tomas aefarafes 1974 ‘ities recitales 1984"
Sephardic songs. USA 1924 100 temas infneiea 1985 *
Del ano y la montaa. 1975 (Gaialaas Satec
Romances poputaren 1976
Seleceiéa 1976
Nota: Tots els discos levat dels editats a Testranger {els marcats amb un
‘caltats per Fonomusic, #6n editats per la casa Movieplay.
DIRECTOR I PRODUCTOR DELS SEGUENTS DISCOS
TLCASSETTES:
‘Temas Sefardies. Alex Kirschner { M-Teresa Rubiato. 1973.
Recuerde. y profecia por Espasa. Joaquin Diaz, Maria Salgado y Luis Dias
i977
Dulzina y Organct Joaquin Gonsilez y Pedro Aizpurta, 1978
Masica de Int Corte de Castilla. : XV y XVL Coral de Cfmara del Conservato-
‘io de Valladotia. 1978
[Bt calendario del pucbio (en dos volum). 1977-19784
Instrumentos populares de Castilla y Leén. Vol 1. 1978
Romances en torno a la tébede. 1979.
Instrumentos populares de Castilla y Le6n. Vol 2.1979Mésica castellana en Juan del Enzina, Coral de Cémara de San Esteban. 1979
Dos misas populares. 1979.
De boca en boca, Grupo Rafces. 1979.
Canciones de toda. 1979
[Romances del Renacimiento, Coral de Cémara de San Esteban. 1980
Canciones populares. Marfa Salgado. 1980,
Candeal 1980.
Instrumentos populares de Castilla y Leén. Vole 3. 1981*
La dtima dama, Maria Salgado. 1981
CCoplas del pueblo, Candeal.1981
Colectivo iz La Fanega, That, Angel Rey y Jaime Lafuente. 1981
‘nota: Els marcats amb un asterise (#) sé els discs en ele quals collabora
Sonquin Diaz com a cantant o misie.
rotat tots els discs editats per Movieplay.
LLLIBRES 1 CANGONERS
Palabras octitas en la canci6n folklérica. Ediciones Taurus Madeid, 1971
Mésica Pop ~ Mésica folk. Compartit amb José M8 Igo, Planeta. Madrid 1975
Catélogo folklrico de la provincia de Valladolid, Amb Luis Dfaz | José Delfin.
‘Consta de cine volumse
T Romances Tradiclonales. I! Romances tradicionales I. I Dulzaineros y
tamborileros, IV Canclonero musical. V Cancionero musical
Eaitats per la Intituclén simancas. Diputacién de Valladolid 1978-1983.
fas del Romancero en Castilla y Len. Ayuntamiento de Valladolid 1980.
Glen temas Infantilen, Centro Castellano de Extuios Folktiricos. Ayuntamien-
tode Valladolia 1981
Otros cien temas, Centro Castellano de Estudlos Fotklérices, Ayuntamiento de
Valiadoia 1982.
Romances de Castilla y Le6n. Seminario de Estudios Medievales. Universidad
‘de Madison (USA), amb Lule Diaz, 1982.
CCancionero del Norte de Palencia. netituto Téllez de Meneses (Palentia)y 1902
CCancionero del Norte de Palencia I, amb Lufs Diaz. Instituto Téllex de Mene~
‘es, Palencia 1982
Canciones tradicionales renovadas por Joaguin Dfaz. En ruit volums editats
‘por Ediciones Quirogay Madrid 1971-1983.
Romances, canciones y cientos de Castilla, Coleccién Nueva Castilla, Vallado-
id 1983
Cuentos castellanos de tradicién oral. Amb Maxime Cheralier. Ea. Ambitoy
Valladolid 1983
[Adivinanzas de Castilla y Le6n, Amb Modesto Martin, Col. Nueva Castilla, Va~
Tiadolid 1983.
i dugue de MarTborough en la tradicin espafola. Real Academia de Bellas
‘Rrtes de Ia Purfsima Concepci6n, Valladolid 1982.
‘Trabslenguas de Castilla y La6n. Amb Modesto Martin. Col. Nueva Castilla,
‘Valladola 1985
Instrumentos populares. Caja de Ahorros Popular. Valladolid 1986
‘Autos de Reyes en Leén y Castilla, Amb Lue Alfonso Ponta. Santiago Garcia
aitor, Le6n 1986 °10
\UNA DE LES CANCONS DEL SEU REPERTORI
‘Cantada per Constantin Garcia
‘ecopllada per Joaquin Diaz
LA GASADITA DE LHJAS THERRAS
is
errr