Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
doctrina catlica
Antonio Miralles
Los Sacramentos cristianos
Palabra, Madrid 2000, cap. V (pp. 167 a 183)
. Original italiano:
I Sacramenti cristiani
, Apollinare Studi, Roma 1999
cap. II, sezione II.
Sumario
Tres, segn l, son los elementos constitutivos del sacramento, que juntos
determinan su esencia y lo distinguen de otros ritos de la Iglesia. El primero
es la accin cultual por la que la Iglesia pide la efusin del Espritu Santo. El
segundo elemento es la revelacin de la voluntad divina de que tal accin
se efecte, lo que sucede mediante el consentimiento de la Iglesia a esa
realizacin. Y el tercero consiste en el testimonio de la Iglesia sobre la
efusin de los dones de gracia por medio de la accin sagrada(45). Con tal
nocin, Afanassieff no est en condiciones de distinguir adecuadamente los
sacramentos de los sacramentales, e incluso relega la uncin de los
enfermos entre estos ltimos. Por eso no atribuye un valor definitivo al
nmero septenario de los sacramentos.
Notas
2. Cfr L. Villette, Foi et sacrement, II: De Saint Thomas Karl Barth Bloud &
Gay; Paris 1964, pp. 83-152; J. E. Vercruysse, Palabra y Sacramento en la
teologa de Lutero, Revista Agustiniana, 24 (1983), 457-481; O. H. Pesch,
Theologie der Rechtfertigung bei Martin Luther und Thomas von Aquin:
Versuch emes systenzatisch-theologische Dialogs, Matthias-Grnewa1d-
ver1ag, Mainz 19852, pp. 326-342.
10. Proprie tamen ea sacramenta uocari uisum est, quae annexis signis
promissa sunt. Caetera, quia signis alligata non sunt, nuda promissa sunt
(ibidem, p. 510). Por eso Lutero, acto seguido, explica que, estrictamente
hablando, la penitencia no es sacramento, porque carece de un signo
instituido por Dios y no es ms que la vuelta a la fe bautismal: Quo fit, ut, si
rigide loqui uolumus, tantum duo sunt in Ecclesia dei sacramenta,
Baptismus et panis, cum in his solis et institutum diuinitus signum et
promissionem remissionis peccatorum uideamus. Nam poenitentiae
sacramentum, quod ego his duobus accensui, signo uisibili et diuinitus
instituto caret, et aliud non esse dixi, quam uiam ac reditum ad baptismum
(ibidem).
14. Sie nicht ein bIos schiecht waser ist sondern ein wasser ynn Gottes
wort und gepot gefasset (Der grosse Kctechismus: Luthers Werke, IV, O.
Clemen [ed.], cit., p. 80). Respecto al sacramento del altar su respuesta es
semejante (cfr ibidem, 90).
15. So ist die Tauffe recht ob schn der glaube nicht dazu kmpt. Denn
mein glaube machet nicht die Tauffe sondern empfehet die Tauffe (ibidem,
p. 85).
17. Cfr L. Villette, Foi et sacrement, II, cit., pp. 157-203; A. Ganoczy, Calvin,
thologien de l'glise et du ministere, Cerf, Paris 1964, pp. 110- 125.
18. Signum externum, quo bonam suam erga nos voluntatem Dominus
nobis repraesentat ac testificatur ad sustinendam fidei nostrae
imbecillitatem (Christianae Religionis Institutio 1536, cap. W: Opera
selecta, 1, P. Barth [ed.], Clir. Kaiser Mnchen 1926, p. 118).
20. Sacramenta enim quasi nuntii quidam sunt, qui non afferunt quidem,
sed nuntiant et ostendunt, quae divina largitate nobis data sunt (ibidem, p.
124). Non quia sacramento tales gratiae illigatae inclusaeque sint, aut
quod sacramentum organum ac instrumentum sit, quo nobis conferantur;
sed duntaxat, quia hac tessera voluntatem suan nobis Dominus testificatur,
nempe: se haec omnia nobis velle largiri (ibidem, p. 133).
23. Cfr H. Jedin, Historia del Concilio de Trento, II: El primer perodo (1545-
1547), Ediciones Universidad de Navarra, Pamplona 1972, pp. 417-444; L.
Villette, Foi et sacrement, II, cit., pp. 224-249; J. Finkenzeller, Die Lehre von
den Sakramenten im algemeinen: Von der Reformation bis zur Gegenwart,
cit., pp. 50-58, 62-65.
28. Si quis dixerit, sacramenta novae Legis non continere gratiam, quam
significant, aut gratiam ipsam non ponentibus obicem non conferre, quasi
signa tantum externa sint acceptae per fidem gratiae vel iustitiae, et notae
quaedam christianae professionis, quibus apud homines discernuntur
fideles ab infidelibus: anathema sit (Dz.-Sch. 1606).
29. (...) haec vero nostra et continent gratiam, et ipsam digne
suscipientibus conferunt (Bula Exsultate Deo: Dz.-Sch. 1310).
32. Cfr K. Barth, La doctrine ecclsiastique du baptme, Paris 195( pp. 3-6
(traduccin del original alemn: Die kirchliche Lehre von de Taufe, Zrich
1943).
45. Cfr ibidem, pp. 248-250. Paul Evdokimov (190121970), aun sin ser
discpulo de Afanassieff, concuerda con l sobre la nocin de sacramento.
Acepta que los sacramentos no los caracterizan ni la unin lo visible y lo
invisible ni la referencia a la gracia, pues tambin los sacramentales (la
consagracin del templo, cruces e iconos, del agua y frutos de la tierra, los
funerales y votos monsticos, la bendicin litrgica y sacerdotal, la seal de
la cruz, la oracin) dan la gracia del Espritu Santo (cfr P. Evdokimov,
L'Ortodossia, 11 Mulino, Bologna, pp. 381-383). Lo Spirito soffia dove
vuole, ma nei sacramenti, in presenza e nelle condizioni richieste dalla
Chiesa e in virt delle pronesse del Signore, i doni dello Spirito sono
sicuramente conferiti, e la Chiesa lo attesta (ibidem, p. 381). Padre
Nicolas Afanassiev d una precisazione illuminante: ogni sacramento
implica un'azione di santificazione, ma non ogni azione di santificazione e
un sacramento; quest'ultimo implica la volont di Dio che l'atto abbia luogo,
l'atto stesso e, in terzo luogo, la testimonianza da parte della Chiesa della
sua ricezione, che conferma il dono ricevuto (ibidem, p. 383).