Any 1. Núm. 31.

Barcelona, dijous 29 agost 1929

-

L'aVió i el dirigible
han einpetitit la Terra

preus 20 cénts. Pelai, 62. Ttatillf. 13300. Subscripció: 2'30 ptes. trimestre

La volta al món Els dijous blancs MIRADOR INDISCRET

del "Graf Zeppelín" LES DONES QUE LLEGEIXEN PROUST
A la Sra. C. C. de M.
Visca la documentació!
El senyor Eduard Nicol és el redactor del
«Dictad escénic» de La Ven. Es aquell que
Canto Arroyo en catalé
que la simplicitat i la claredat
?Será
venen malament amb unes meterles tan
L'aviació ha tingut i conserva els seus Per ara' i ens dol, l'aire és insegur Tenim dades exactes sobre els més nota y. traduir bagne i bagnards per bany i ba abstruses com són les esportives? NoSaltree
romántics. Aquells homes que somniaven en el cainl d'América. El dirigible «R 34» bles lector: de Proust a Barcelona. Per aixb •

nyistes, respectivament. sempre ens havfem cregut que aquelles qu'a

travessar l'espai
i mantenir-se flotants com aná en 1919 d'Escdcia a Long Istand en Perd que li
pos d'una ficada litats podien acompanyar sempre fins les
sabem que entre ells hi ha unes guantes es veu no ve
un novol, arnb éls peus definitivarnent allu ro8 hores. En 1924, el zeppelin «R. III», dones, intelligents, simpatiques i distingides, de peus (aquella a qué
referim va ésser
ens dissertacions sobre les coses més
nyats de la terra, que frisaven per aconse mes tard »11..,os Angeles», ernprava So botes doble; els lectors de MIRADOR ja ho saben). peró es veu que anávem ben equivocats.
guta. ltur desiderátum del volar suspensió sense cap senyal exterior ni tampoc cap de
—

per anar d'Alemanya a Estats Units. En El senyor Nicol, dones, sempre tan al Copien.' d'un article publicat a ,F4 Mati pel
apacible i acoixinada, en mig d'un aire tot •

1928 el coGraf Zeppelin» feia el mátele tra formada mental que les pugui fer incloure corrent, deja l'altre dia : senyor A. Navarro Sedó i titulat Una croa.
en aquella antipática denominada d'intellec
fragáncies i ventijol, i les estampes policro jecte en 111 hores 45,minuts. 1 en el mes «No fóra impossible que aquest hivern re da pro civisme esportiu, el parágraf intro
mades giravoltant dessota d'ells han es —

que correin ho efectuava en 93 hores i mitja.
tual que, sobretot tractant-se de dones, és
béssim la visita de Bernard Shaw. El se ductori que és, un magnífic model.d'estil pe
14/14 qualificació completament pejorativa. nyor Canals, empresari de Nevetats, té Molt riodístic esportiu :
Als que no ens interessa solament el d'interés a fer-lo venir. Tot será que rillus «A maneta que s'atansa aquell temps que
Temps perdut i el Temps retrobat, sinó tarn tre america vulgui ter el viatge.» (El sub l'esport, prenent tan muela volada, envaeix
bé el sexi. correspondencia i
autor, .tal seva ratllat és nostre.) els Ileures de la diumemada hivemal, i és
el que s'eseriu sobre ell i la .seta obra, la Per l'arnor de Déu, senyor Nicol I ?Tan una manifestació ebnstant, en tots el -seus
noticia no ens pot deSplaure, com desplastra, ben infonnat está de les coses que hagi aspectes; d'una puixança meravellosa, més
segurament, al senyor Rueabado, que ere« d'atribuir a Bernard Shaw la nacionalitat més escau, a qui com nosaltres ernmenem
que precisament li faria més poca grácia? la quotidiana tasca envers l'orientació es
4e bona fe en la collaboració efectiva de
Proust i ql diable en persona, que no és 'as Documentrs, jove, documentirs. Li ho portiva, provocar en la multitud de lectors
diem pel seu bé. esportius aquesta croada pro civisme espor
un collaborador com se'n poden trobar cada

dia. tiu, més que mai necessan, quan les mani

Aquest fet, el d'haver-hi lectores de Proust, Admirou-se um portuguez... festaciones llurs de l'esport es veuen emmar
cedes per la inconsciencia tumultuant d'una
almenys per les nostres observacions perso multitud poc propicia a rendegament i a la
nals, és independent de l'esnobisme. Cal dir Josep Pla cada dia fa descobriments. nous
serenitat.»
darrer que sabem és aquest, inserit
que si fos dependent tampoc hi veuriem El
en en a
No podem preveure éls resultats d'aquesta
cap mal, ja que les planes de La Veu article on, és
esnobisme per les
un
en un
campanya que inicia aquest senyor, per6 el
bones és preferible esnobisme per les dar, el nostre independentíssim escriptor
coses

a un
es situa per sobre de les preocupacions so que si no es pot negar és que está, molt ben
insanitats. 1, encara, l'esnobisme, començada.
bre les qüestions formals, que qualifica de
com va
entendre-ho Calles Soldevila, és diSpo tartarinesques
una :
sida d'esperit elogiable ben sovint. (Seria difíoil de' trobar, avui França a un
Valéry-Teste
En el fons del fons, Marcel Proust és intellectual, home de pensament que
W4 un es
xafarder de geni. ?Potser per aixb les dones digui declaradament republicá.»
que l'han cointencatd ?'han seguit fino al Ves quines coses més estranyes s'aprenen L'indigna més impermeable marca l'es
tada Barcelona de Paul Valéry. Ha resul
a
capdavall? La suposició és absurda, basada anant pel monl Fins hom pot arribar tro a tat inútil que els repórters telefonessin a
en unprejudici gratuit. L'home és tan bar repliques en les quals els inteHectuals
xa tots ola hotels en una progressiva baixa de
farder com la dona; en on hi ha al i els homes de pensament no es declaren re categoria. Ni rastres.
guna variada és en el tema de les xafarde publicans ! Algun periodista. més informat, ha arri
ries, i, encara, potser més en la manera bat a sospitar que Valéry s'hagués inscrit
tat els romántics de l'aeronáutica. L'avia Perd el «Bremen», transatlántic rápid, efec d'enfocar el tema que no pas en aquest ma Bada, si et sembla al registre de l'hotel com monsieur Teste.
ció tal com va néixer i es desenrotllá els va tua el seu 'viatge hores també i amb
en x ro teix. Inútil també, després de la indagació feces
ésser, en part, decepcionant. Aquella Mecá un confort i seguretat, ara per ara, molt Desgrackulament, no ens podem estendre En comentar ha «naiveté» del senyor Es sária.
nica tan crua deis cables, pistes*i acers en superiors als de qualsevol aeronau, sense sebre un punt tan interessant corn aquest telnich queixant-se parqué hom l'ataca pre En Solé de Sojo, que fou el principal cor
evidencia, aquella bogina cruel i trepidant comptar que porta un hidroavió a bord per de al xafarderia, perqua comporta manes cisament pels punts febles que presenta i no nac de l'académic francés en la seva ante
del recargolant-se
motor i aquell dinamisme escurçar vuit hores del viatge en cada sen distincions a fer per a les quals no tenim per aquella en qué está fort i podria deixar rior visita a Barcelona, está desolat.
desconsideret del. _en si que contrastava tit, deixant-lo a 70 hores en total. espai i perqua no tenim cap necessitat de mal parat el seu atacant, en una colla d'a
amb Ilues afanys 'dé contemplatius,
.no els El vaixell encara conserva l'avantatge en justificar, per exemple, la secció del nostre mics, un d'ells digué:
deixava satisfets. I es decidiren pels més la via Europa América, i aixd ens ho han Home, aixd d'atacar la gent pel cantó Administració poltica
setmanari que precisament
—

troba
-

lleugers que l'aire, més d'acord 'ami) Itur demostrat novament els vols del gros diri
es a ma
on et pot tocar el rebre és cosa que només
programa. dietad'aquesta nota. Fa peques setmanes, el Círcol Católic de
gible alemany. Cal treballar més, encara, Diguern, aixb si, que la xafarderia, la fa l'heroic Gasch.
En comengar, eeroplans. i dirigibles tas en aeronáutica. ben Badalona, en celebrado de les seves noces
taren sovint i durant molt teinps el .fracias administrada, és de les qualitats
una
rnés d'or, va organitzar un certamen literari.
i l'entrebanc. Entusiasme voluntat en A la matinada del 15 d'agost, pocs dies estimables per a la vida social i que pot con Sempre hi ha un pitjor Guanyá l'Englantina la poesia Retorn a la
grans dosis fou el rernd que salve uns després d'arribar de Lakehurot, el «Graf vertir-se en una. exercici psicolbgic de pri terra, lema. Elegia de guerra, de Josep Ma
abres. Del anillorament perfecció succes mer ordre. La prova, l'obra de A La Nau i a MIRADOR hom ha comentat ria F'rous i Vila.
Zewelin» s'aixecava de Friedricshafén amb Proust, on la
degudament
•

sius avui ja n'hari donat proves les mostres
millors de cada teridéncia ja ha estat pos
sible, en la llur mejor 'edat, d'establir-ne la
compareció de restiltats.
En qüestió d'aeroplans no cal repetir xi
fres que ens precilin la situad() I poseibili
SI persones a bord, 24.000 metres cúbics de
gas Blau, ro.000 quilos de benzina i x.5oo
quilos de queviures. A les 6'45 sobrevolava.
Nuremberg. A les 9'66 Leipzig. Berlin a
les ro'5o. Després de passar, obligat pel
temps, 300 quilómetres al nord de Moscou,
trama és a penes existent i Vanacdota re
cluida al mínimum.
Perb unes xafarderies que ocupen tartts
volums i sobre persones desconegudes, és
evident que no poden interessar per elles
les falles grarnaticals de la car Després s'ha posat en ciar que aquesta
ta que el senyor Cembo va enviar a La Pu mateixa poesia, amb el tito] Poema de gue
blicitat. A propósit •d'aquest fet, es parlava rra, el lema Retorn i dues estrofes
l'altre die en una redacció de l'estil episto més,
havia estat premiada ala loes Florals de
lar deis nostres grans homes. Vilassar de Mar Pany 1923. I, encara, que
—

Seria curiós de veure una carta d'En també havia arreplegat algun premi a San
tats. Sabem bé que aanb aquests estres s'a
mateixes, ni tan sols per la minuciositat des Pich i Pon... va insinuar algú. ta Eulália de Válamseina, i un altre,
la
—

a una del din 16 passava prop de Perm criptiva d'allb que les dones afeccionen, els sis
i a les 17 traspassava el perill
—

Oh, no n'ha escrit pas mai cap! o set anys entera, a Badalona mateix, en
vestits i la decorada, per exemple. uns Jocs Florals organitzats per aquella
deis Urals. Llavors començava la
regió inacabable deis deserts ge Explicar, dones, el fet que Proust hagi moixiganga que se'n dejen .«Pomells de
lats i desconeguts. .Paraltelament
trobat lectores i unes lectores que li hau
— Sitges "sur-mer" Joventut».
ria agradat molt de conlixer grades a un Per dir-ho en llenguatge de corresponsal,
al transiberiá, peró uns Soo qui
—

Idmetres més al nord, el «Graf
Zeppelin» prosseguia l'aventura i
les si de la nit del 16 passava
a
damunt de Tomsk. El x8 volava
Vladivostok s'encarava amb 1a
mar del Japó per arribar a To
quio.al carnengar la matinada del
dia 19 després d'un vol d'unes
roo hores de to.000 quilóme
a
Tata l'Asia, misteriosa i intri
gant en qualsevol altitud, havia
estat travessada de banda a ban
da. Les regions de fred vivís
sim eren observades a través deis
finestrals vitrats que atempera
ven les incleméncies amb el con
fort de les més adients vestimen
tas hivernals. El ccanandant Ec
• En este mundo traid
kener havia estat previsor i els
argument tan simplista, és acontentar-se Un te a Terramar. Una reunió entorn el fet ha causat gran indignació.
d'una taula. Hom parla de casaments. Una
amb raons ebmodes pesé inexactes. L'expli No n'hi ha per tant, francament.
Cada cal cercar-la únicament en una qües noieta, d'un ros trencat i distingit, hi diu la sí que s'havien pensat que aboti deisPotser
tia de bon gust literari, i aquesta explicació seva: Jaca
Fiarais s'havia de pendre en serio.
té l'avantatge d'ésser alhora —Ai, amb aixd dels casaments, acabaré
veritable i ho podré
norable. que no anar-hi. Quan porten el po
llastre, a l'hora del dinar, sernpre em to Traduccions
C. quen les cuixes...
A El Noticiero Universal, de tant
tant en
publiquen anides científics: polftics, socials,
etcétera, traduits deis dians del Midi. L'al
tre dia traduiren un anide de
Charles
Nordmann sobre determinades teories cien
tifiques. L'adiete acabava dient :
«Y así las teorías científicas pueden mere
cer aquellos versos del poeta espanol,
que
cito sin traducidos, por lo armonioso de su
ritmo y de su sonoridad castellana :
nada es verdad ni es
,

abrigalls i les pells no escasseja entira ;

todo es según el color
ven a bond. Totes les fantasies del cristal con que se mira.»
havien estat superades en mig
de l'olor deis lubricants i en Ens hauria agradat més que en traduir
mig d'estructures irreductible l'adiete al castellá els versos els haguessin
consegueixen multitud de
molt sorpre
coses iment mecániques. Adéu, Miguel Strogoff !
nents i desconcertants davant de les quals traduit al francés.
Després arriba el torn al Pacífic. Tota la
és inútil estalvier. radmiració. També sa suavitat i tota la virulencia d aquest oceá
bem que encara no han vençut, malgrat de s'ha d'encongir davant del pes del dirigible Les petites aventures del marqués
tot, l'Atlántic i que -le gran navegado els germánic. Sense cap pudor. una mica Pe
fa kl'alar i no .es décideix per elle. S'és'pera, tulant amb la seva perfecció, la bellfssima Aquesta anécdota ens la va contar la Ge
perd la corba del seu ave% demostre nau de l'aire ha deoidit passar d'una banda neviéve Vix ara fa alguns anys. Es rete
que, amb fonament una capacitat sufi
--

a Peltre Toquio Los Angeles amb tota reix a un marqués

barceloní molt simpátic,
— - —

cient amb els avions de dintre pocs .anys una a-nar orgullosa ajupida entremig. 1 ho amic de tothom, que ha assolit cárrecs
Per tal d'ajeuré aquells darrers obatacles im
ha realitzat, gairebé senzillament. Com si portants, que té fábrica i que volta sempre
recalcitrants. res no comptés. Una mica, mica més una pels escenaris. El marqués ja té una anys,
Els dirigibles, pel seu cantó, l'han passat al sud i... adéu, Allain Gerbault! perd no hi fa res si el cor és jove.
molt negra abansd'aconseguir la bellig,e gs un
distingit don Juan. Una vegada posa
rancie que demana'ven llurs partidatis. -La * * *
estat de siti l'amor d'una tiple italiana que
en

construcció ransaig..d'una rían d'aqueetes Al fons de tota la coloraina que desprén havia debutat al Liceu. Per a convencer-se
és tan dispendiosa-•que mai cap particular
el «Graf Zeppelin» amb els seus viatges, de la fidelitat de la noia li va dir un
no Ola vist amb cor
d'heure-se-les pel seu sense haver de furgar massa, hi ha alguna vespre,
després de sopar al Sufs (a dalt, natural
compte. Nornés ele alernenys fent-he mi. cosa tan consistent i incontestable que fa
—

motiu d'amor propi nacional— han trobat ué t'estimes més, el

desviar Patenció de respecte més exterior, meu
rajut ofidal de l'Estat per arribar fins el malgrat d'un mateik. Ca.n Cabot? cor o un
final.
Avui, si fa no fa, el dirigible i l'avió es és Elpas que sorprén i admira més que tot no L'artista, que, ,com a francesa era tiesta,
tán a un nivel! de perfeoció equivalent el fet que un dirigible acompleixi vedir: •

tina tasca, avui magna, com és la volta al —

El teu cor.
en un grandiÓs match de
demostrado han Linón amb tres etapas. gs sorpienent, admi Aquesta resposta el deixá tranquil. Perb
posat a prova la
resistencia, le seguretat i rable i corprenedor que un poble que ha
la valor respectives. poc després, el marqués s'adoná que pas
sortit de la máxima desfeta i desillusió de sava massa hor:es al
Devant l'Atlántic l'avió es pot dir que .ha la quarto de la tiple un

passat just, gaieebé 'per carambola,: després ,gran guerra hagi trobat renergia i tena .
comte que per afegidura era
adversari po
d'esperar dies i dies, M'ab la sola utilitat,' citat inimaginables per a sobreposar-se tan Iftic del marqués.
en el millor rápidámént i amb tal voluntat d'arribar. Sopant altra nituna
un petit reservat en
deis casos i fora de la valor No és simpatia especial. Es Pefecte de Can Martin, el marqués
exPerimental, que el transport d'un sac .de d'una visiócapinsistent en tots els ordres. Es tista :
dir l'ar va a

con-espondencia. Se sap com, sovint, qual
sevol tragedia ha escapçat
Passaig.
Davant l'Atlántic el dirigible ha passat és
sempre, quán exactament
aquest «Bremen» rneratiellós i ultra-rápit, —Ja guardes el meu
aquest gegant deis cent passatgers el —Ja ho crec que el guardo!
«Domier X», és aquest «Graf Zeppelin» que I qué et diu, qué et diu?...
—

al minut previst, ens entren pels ulls 1, vulgues o no, ens Ein diu moltes coses ; de anoment ern
am b una cabina
plena de viatgers i merca ENTRE JUEUS diu : oEstigues tranquilla que abans
dedes evidencien l'afirmació de tot un poble i ens que el
trampejant els temps més poc
bles, ama
commouen per llur valor exemplar. —

Tu, Ismael, si t'ofegties em deixarás. la barca? comte, será el marqués qui et regalará el
collar de Can Cabot».. •

^
 2 MIRADDR
La tintura de jode i l'aristocrácia
A l'estado de Caldetes puja don Joaquim
Maria de Nadal, que és un deis antics regi
/ dors regionalistes que millar parla el caste
llá, amb un accent fi i amable i un sontriu
re prefectament intervencionista.
L'acompanya un cav.aller esportman i bru.
Inicien una conversa delicada i tendra en
la qual comenearen parlant d'Oscar Wilde
a acabaren eontant anécdotes del cardenal
Benlloch.
El senvor de Nadal és un aficionat a l'a:"
ristocrácfa. -Ell .mateix ha comenta :
En los cuarenta v seis anos que llevo
—
viniendo a- Caldetas s'iompre he procurado
apartarme de los dos bandos que se forman
el mismo -Colón. Es decir, hay tres ban
en
dos : el de Caldetas de arriba Y de abajo,
y éste dividido en dos partidos que se
odian... Yo me he apartado siempre de am
bos porque mi posición no me permite in
tervenir en estas luchas pequenas... Aquel
adagio castellano de «Nobleza obliga» es
cierto. La nobleza se somete a unas obliga
ciones que no tienen las demás clases... Y
ea. que la aristocracia tienen sus raíces hu
manas. Es corno la tintura de yodo... ?Ve,
usted? ?Como nos pondríamos nosotros' de
lante de la tintura de vedo si supiéramos
.que se acababa? Ahora no le damos impor
tancia porque sobra ; pero, figúrese usted;
?Si no hubiese? Eso es la aristocracia, ?eh?
I el senyor Joaquim Maria de Nadal som
- sera 'de brillants a cada una
reja.
Havia fet una frase.
A Versalles falta un rei
Pero encara va dir més. El senyor de
Nadal és reialista. Admira el régim monár
quic ferventment.
--
El régimen monárquico es de un ro
manticismo admirable. La república es un
régimen de bajo tono. Ser presidente de la
república lo puede ser cualquiera. Rey, ya
no. Mire usted, yo eduqué a la mayor de
mis hijas en París. Pasaba largas tempo
radas con ella en Francia y un día la llevé
a Versalles. Versalles, ?eh?, ?usted sabe?
Pues bien, a mi hija le gustaba el chAteau,
los jardines, los juegos de agua, pero no se
admiraba, como yo creí. «?No te gusta esto,
hija mía?» le pregunté.
—
«Sí, papá, pero
—
le encuentro a faltar algo.» —«?Qué?»
«i Un rey, papá!» Y es que Versalles
—
afegeix el senyor de Nadal no se lo —
imagina uno con la corbatita de monsieur
Doumergue...
Una anIcdota del cardenal Benlloch
Per cert que iniciaren un rosari d'elogh
al cardenal Benlloch dient que hauria po
gut ésser president del Consell de Ministres.
Llavors el senyor de Nadal, arnb unes enve
jables dots de ventríluoc, amitant el valen
ciá del cardenal, conté una anécdota que
transcrivim sota la responsabilitat del se
nyor de Nadal, estiuejant 'Ilustre de Cal
detes.
Usted va sabe cómo son los catalanes,
—
que a la media hora tutean a un cardenal...
Pues bien, cuando el cardenal Benlloch era
senador por la provincia de Tarragona, de
regreso de Madrid se reunieron en su wa
gon-lit unos cuantos diputados. Uno de ellos
1011k. le pregurtóáloo ~ata anista3,=y el;
411~f a propdsil
~cardenal We
,
d'aixO ara li contaré una an cdota que va
Passar a Valencia... Eigure's vosté que hi
havia una penya de chent que sospitava que
una senyora. Nin
un senyor s'enterria amb
gú U volia dir res, perb un. chorn, un se
nyor més atrevit que els altres li pregunta:
—«Escolti, voste és Varnic de la senyora X,
si o no?» I Valtre respongué: «Amic, no ;
aficionado nada, más...),
Era un gran diplomático...
—
Era un cardenal florentino..
—
—
Eso es.
1 quedaren entesos.
Una paraula
Márius Aguilar
és un home que no no
ha gaires coses ben fetes. Ni les d'ell ma
teix. Es conta l'anécdota d'un redactor que
va copiar un eco del director de La. Noche,
escrit sis anys enrera i que, en llegar-lo eh,
va dir :
Es molt cursi.
—
Dones bé, En Camps Margarit dau que
varen anar junts a veure l'Estadi de Mont
juic. Vostés ja coneixen la grandiositat del
Estadi, oi? Dones bé, quan En Márius Agui
lar va trobar-se dintre, doné una ullada tris
ta, i girant-se d'esquena digué : --“Petit l»
I se n'aná.
hagué un fred general davant d'aquest
poema.
Una errada nostra, perl
no la que recull "La Veu"
Fa dos números, MIRADOR publicava, en
aquesta mateixa secció, una noteta : El Irreu
deis articles, que La. Veu recollí de seguida.
En la noteta es retreia una conversa amb
collaborador de La Vea, que cada mes
un
havaa d'escriure tres articles de quatre quar
tilles cada un iler sis duros.
La Veu sosté que en el text de MIRADOR
hi ha una errada : el nom del diari, el qual
no éš La Veu.
Perdona'', al carrer de Ferlandina. Tenen
maja raó, només. En el text de MIRADOR
hi ha, efectivament, una errada, pero no la
que La Veu remarca.
El diari és ben bé La Veu. L'errada és
que allá on diu sis duros ha de dir cinc
duros.
CHASSAIGNE FRERES
PIANOS
Terminis
TELÉFON 16086
GRAVATS TIPOGRÁFICS
VARIACIONS SOBRE L'ESTIUEIG
SITGES -TERRAMAR.
pot dir que Sitges és vello de Mar és una construceió de fusta,
Per comengagr, es
d'haVern on la gent hi d'estil colonial. Les palmeres que hi ha da
una magnífica platja
va a passar l'estiu. Está clar que la gráoia, vant de l'entrada li acaben de donar un aire
la bellesa i la simpatia de la poblado son perfecte de bungalow. Sembla que allá din
prou pre atraure el foraster en l'época que tre hauria d'haver-hi unes grans reunions
sigui, .fent oblidar amablement les molél de cagadors de tigres... Sí, sí : ja us acon
ties d'ordre més o menys climatéric. Perh, tentareu ami) uns quants estiuejants que ju
no ens enganyem. La calor que fa a Sitges guen al bridge o al imso.
aquests temps de juliol i agost passa un El Pavonó de Mar va coneixer una época
en
bon tros de la mida, per imoltes que siguin extremadament brillant, Ilavors el joe era
permés. S'hi jugava molt i
fort. Cap a la matinada, hom
podia veure l'espectacle fra
pant alligonador dels crou
Piers, que sortien carrega
díssims, amb uns saquets
plens de moneda, cap a aga
far el primer tren de Bar
celona, En aquells temps,
Sitges va travessar una
na d'embriaguesa de luxe i
de vanitat. En una festa do
nada en una torre, hom va
donar el gran pinyol del re
finament en regalar una pul
de les senyoretes assistents.
Ara, les coses han variat
qui-sap-le i, general,
en
!espira gran moderad&
una
Al Pavelló de Mar, la begu
da més apreciada, per
ara, és el Coca Kola. Aquest
simple detall explica drioltes
cosa
Els habituals
guarden tots record pie un
de simpatia pel senyor Ma
nuel Sabater Buxons, el
antic president. El senyor
Sabater -era notable, sobre
tot, per la gracia particula
ríssima amb que ballava el
primer vals deis casats, el
dia de la D'esta Major.
* *
Els estitiejants
es divideixen, de fet, en dos
grans grups. Els que viuen
les torres, cap a la banda
a falda.
Terramar, i els que viuen
de
en cases de l'interior de la
població. H ha, com per
tot arreu, una gran crisi de
de coratge que aportin a les se. xicots, compensada, pero, amb un deliciós
les reserves
vacances la soferta classe deis estaue superávit de noies. ot el que aixo repre
ves
senta d'empipador per aquestes, ho és de
jants.
Si insistan sobre aquest punt és perqué favorable per als primers. Els joves que es
les grácies i les qualitats de Sitges són tan queden a Sitges entre setmana
extraordináries, °posen una tal quantitat de fer dir sí senyors amb una mica de fan
tasia es poden imaginar aproximadament
perfeccions als petits defectes que hom en
pugui retreure, que el fet de dir quatre pa l'envejable situado deis maharadjhas de la
raules sobre el tema de la calor no ha d'o llunyana India.
fendre a ningú ni ha d'impellir a cap sitgetá De totes maneres ens deia un d'a
— —
abrandat d'entusiasme localista a enviar un quests joves nosaltres, aquí, més aviat ens
—
article de protesta a La Vea de Catalunya.
Perfectament.
Sitges, com a motiu artístic, ha estat molt
caspgalla per la literatura. Qui mésatreva
rnenys,lun dia o altre tothont s'há
qui
cosa sobre la «blanca Su
a escritire alguna
bur», la seva «blancor inmaculada», etc., etc.
Es pot dir que Sitos ha estat objecte d'una
literatura a base de cale i de blanc d'Espa
nya. I és que, mireu-vos-ho com vulgueu, no
hi ha pas manera de resistir-se a aquesta
suggestió. Per la nostra part, aportarem un
modest granet de sorra al festival de blan
que Sitges sempre sem
ca literatura, dient
acaba de fer la primera comunió.
bla que
I encara més: que mirada des d'un aeroplá,
deu fer l'efecte d'un gran Ilengol posat a
assecar a vora del mar.
* * *
Sitges ha estat molt castigada per la lite
ratura, déiem. I podrem afegir que tam
ara
bé ha estat castigada pels •literats, i qui diu
pels literats diu pels artistes. Quan la Sit van
descobrir En Russinyol i la seva colla,
ges era unpoblet de pescadors, tranquil i
hauria sospitat que avorrim. Els. que realment se la passen bé
ignorat ; ningú no un
deis seus designis fos erigir una estatua al són els casats...
Greco. Pero es que Sitges té
veu especial un Sempre és bonic de sentir tina afirmado
així, sobretot en aquesta época en. qué per
encís per atraure els artistes de carácter re
volucionari. Els modemistes de l'época de la una serie de circurnstáncies, el encisos ma
trimonials es veuen cada dia més afeblits.
barba i la xalina hi varen construir el Cau
Ferrat i, un moment, el furri de les seves * * * JOSEP MARIA
pipes va entenebrir l'apacible blancor de
les parets. Més tard hi han passat els mo Terramar Golf Club.
dernistes de l'epoca de les cares afaitades a, Sí, senyors, a Terrarnar, davant mateix del
del fum de les seves oigarretes angleses Casino, hi ha un considerable camp de golf,
on, naturalment, sol jugar-s'hi al golf.
(«Gold Flake», i'55 pessetes la mitja caixa)
en va sortir un manifest groc destinat a en Aquest esport que, com tothom sap, és bri
aristocrátic, compta, a Sitges, amb
sorrar el Cau Ferrat i tots el caus ferrats de tánie
una gran quantitat de devots.
la sensibilitat catalana.
Una de les coses anés importants del golf,
Mentrestant, els sitgetans que havien anat
a Cuba a fer fortuna, tornaren
amb un ves més que el golf en si, potser, son els panta
tit de «fresco», un «jipi», les butxaques ple lons de golf. No lii hauria pas manera de
convencer a qualsevol dels amateurs d'aquest
nes de plata i, amb les mans encara una
mica emmascarades de tant haver tractat °sport de que jugués sense pantalons. I en
dir aixo en referim, está clar, a Pabsencia
arnb negres, es posaven a edificar unes ca
ses blanquíssimes. absoluta d'una pega de vestir tan important.
Ara, Sitges éš una villa espléndida que fa Volem parlar, ben entés, deis pantalons es
una graciosa curva davant del mar. A una trictament del golf. De manera que si fos
possible d'organitzar plebiscit
banda hi té el Cau Ferrat i, a l'altra, el un
camp del golf. I aixó, més que una simple els fanátics del golf, concebut
coincidenci,a, té tot el carácter d'un símbol. sentit :
«?Qué us estimeu més : jugar al golf
* * *
amb calces de vellut o bé fer el set i mig
El Pavelló de Mar constitueix, ara per amb pantalons de golf?», gairebé podem as
ara, una mena de sala d'espera en la qual segurar que amb una unanimitat aclapara
la colenia sitgetana mata l'estona fins que dora hom es decidiria per la segona solució.
les meravelles urbanes que hom projecta a
De moment, no se sap Si entre els mem
,Terramar s'hagin realitzat totalment..El Pa bres del Terramar Golf Club s'ha destapar
algun jugador extraordinari. Les notícies són
molt optimistas pel que fa referencia a Pele
gánela deis tals elements. Ja ho va dir un
d'ells, en un moment de legítima satisfac
ció :
Els anglesos ens podran ensenyar a ju
—
gar, pare el que és a anar ben vestits...
I aixd és veritat. Corn també ho és que els
Casa fundada en 1864 partits es disputen d'una manera aferrissa
da, sobretot quan hi ha una copa a gua
nvar. Per cert que, de copes a guanyar,
-
AUTOPIANOS n'hi ha bastantes. En aquests darrers dies,
tan sois, hom s'ha disputat a Terramar els
Més de 31.000 en ús trofeus cedits pchs senyors Josep M. Bassols,
Lloguers Santiago Ripol, Jaume de Semir, Gaietá
Vilella i Comtes de Lacambra. Sembla que,
CLARIS, 43 BARCELONA l'acabar-se la temporada, el balang de les
-
-
copes guanyades pchs jugadors del Terramar
Golf Club, és altament satisfactori. En per
14° BADAL 1 CAMATS
toquen parell tres cada un. 1 si per
un o a
d'aquelles ca'sualitats, algun dels socis
una
es quedava sense la copa corresponent, una
senzilla aportació de deu pessetes per cada
un dels seuscompanys reunia la quantitat
suficient per ofrenar-li una copa.
Algú ha tingut interés a penjar a la tem
porada estiuenca de Sitges una fama de Ili
cenciositat o, més ben da, de picantor, que
ens sembla francament exagerada. Encara
que ens semblés el contrari, pero, no cal
fer-se illusions: tarnpoc ho didem. Les cir
cumstáncies ens afavoreixen, no obstant, i
poden' parlar amb sinceritat. Its per aixo que
volem avisar el públic en general que no es
faci gaires illusions ami) un article que el
senyor Emilio Palomo ha publicat la set
mana passada a La Libertad, de Madrid.
Parlant de Sitges, diu, entre altres coses :
me ?No son estas mujeres de todo el litoral
catalán muy semejantes a aquellas dardanías
y troyanas de ancho seno, que gemían no
che y día ante las naves de encorvadas po
pas de Aquiles? ?Cómo renegar, pues, de
su origen semidivino? Estas mujeres, en,
cuanto el mar entona su epitalamio con /a
carne, se desposeen de sus vestes y celebran
su resurrección, mostrando la euritmia de
es sus cuerpos desnudos. ?Inmoral? !Bah!
Encara que el senyor Palomo escrigui
aquest iba! amb una lleugeresa que deu
ara rá esgarrifar al senyor Rucabado, volem pre
venir honradarnent als aficionats a les orno
cions fortes que no val la pena de que fa
cin el viatge a Sitges. No hi trobaran res
al Pavelló del que els promet aquest gat de frares que
és el senyor Palomo,
La gent de Sitges, per a divertir-se, nc
seu s'ha de Murar a aquests excessos de pompa
i de mitología. Hom es distreu d'una ma
nera molt més sana i més correcta. Esco
Ilim, a l'atzar, un numero del programa
oficial de la Festa Major, que s'ha celebrat
aquest dios amb un exit extraordinari. Per
exemple:
Al terminar tan espléndidos cultos se des
*
arrollará una hermosa nota de color y ani
mación al entrar en las Casas Consistoriales
de Sitges
la Corporación municipal, espectáculo popu
lar que se completará con el Llevant de
* * * Aquest barret de palla lamentable pertany
El pas deis sobre-realistes per Sitges (L'A
mic de les Arts) no ha deixat pas un rastre
gaire considerable. Está ciar que els sitgetans
ja estan curats d'espants: un dia veuen bal
xar les escalinates de l'església al senyor
Luigi Pirandello fent de bracet amb En Sa
garra ; más tard descobreixen En Josep M.
es poden Junoy prenent l'aperitiu amb En Chester
ton, a sota d'una palmera... (S'ha dit que,
sota d'aquesta palmera, En Junoy va te
nir-hi un éxtaai,) L'ex gairebé-sobre-rea
lista senyor Carbonell sels posa a fabricar
marea... El Greco !!!, que sem
un vermut
bla que és la beguda preferida deis revolu
cionaris de totes les repúbliques
canes...
Qué voleo fer-hi! No és estrany que un
dia qualsevol hagi sortit el senyor Francesc
Alvarez i hagi fet un singular descobriment.
A saber: que el Sol no és Sol. Entenem
nos : aixó vol da que el Sol no sigui sol,
el sentit de tenir companyia. Significa
en
que el Sol no és Sol, perqué no és un astre
pie de foc, com la gent es pensa. No hi ha
tal foc ; el Sol és fet de gel.
Explicaoió? El senyor Alvarez la dóna, cla
ríssima :
Que el Sol no és foc, sino que és gel, es
demostra amb el fet que com més s'hi
apropa, tot allunyant-se de la terca, més
fred es té. Si en lloc de tractar-se de gel, es
tractés de foc, tal com els ágnorants es pen
sen, passaria tot el contrari.
I el pitjor del cas és que ens sembla que
el senyor Alvarez té ra6. Ara que també
ens fa l'efecte que el lloc menys indicat del
món per a discutir les qualitats caloríferes
del sol és precisament el que ha escolla el
senyor Alvarez : volem dir Sitges.
entre tots
aquest JOSEP MARIA PLANES
en
Albiol G. i Riera, SI L.
Passelg de Grecia, 42 -
BARCELONA
Quan vulgueu adquirir máquina d'escriure consulteu-nos
Aquesta
és absolutament formal
Máquines de totes marques: noves, reconstruirles i d'ocasió
Taller ben muntat per a adobs i reconstruccions. Abonaments
Representants de l'atril "KOPIa i
D'UN 5 A UN 10 PER 100 DE DESCOMPTE
v4* París, 201.
L'APERITIU
mar
Un barret de palla.— A la terrassa vera
hi ha aquests nois que després de mil
esforeos, de barallar-se desesperadament arnb
nigua i de sofrir cremades del sol, asso
leixen que la temperatura i la humitat els
pintin d'un coloret de tabac Iletiger. Fu ha
persones que posseeixen el lo •stricte d'un
«havana» fluix. Estan a punt perqué un
monstre marí els cali foc als cabells i els co
menci a xuclar tranquillament per les carnes
com un cigar de gran prestigi.
Aquests enamorats de l'aigua s'han posat
clamunt de la pell una capa de calg pura.
Es el vestit de la platja : la camisa i les cal
ces que Iliguen perfectament amb les parets
emblanquinades deis pobles de la costa. Sem
bla que aquesta mena de vestit sigui una
«torna» que generosament ofereixen les níti
dos parets esmentades.
Anys enrera aquesta vestimenta tenia una
qualitat de «rara avis» ; els mariners als que
que la duien els anomenaven culs blancs.
Avui dia s'ha fet com una mena d'uniforme
deis dies de festa. democratitzat, fins a
Pobsessió, fins a l'horror.
Dones a la terrassa In ha una baralla de
tabac i de cale que es resol en rialles, en
frases denses de manteo ráncia, en fitxes
de dómino, en sedes i llimonades, en sospirs
espectrals, i en aques"tes reines deis jocs de
curtes, que duen un vestit com a l'época de
'Brantarne, que palpen lleugerament un cor
vermell o un cor negro i que proporcionen
un pOker de Q. Q. Q. Q.
Algú, sobre la camisa blanca, per des
mentir la calor que asfixia, ha tingut l'im
pudor de posar-se un suéter tacat de sang i
de pastilles de menta. Algun senyor reposat
engipona una americana fora d'ús, o
una americana absolutament aprofitable.
A la terrassa hi ha una absencia de bar
rets, a tot estirar veureu una boina, o un
bolet americá que no passa d'ésser un es
quitx més de la cale de les parets.
Perd no sabem cocal damunt de la barana
que dona als para-sols de la platja, entre
l'espetec de camises de neu, hi hem vist un
barret de palla. Es un barret de palla gas
tat, trist, amb la forma carregada de penes
i de servei, amb les arestes escarbotades,
amb aquell coloret, si voleu, que té la pell
de les vídues que es fan visitar per les n
feréncies, i es passen la vida tossint i bro
dant mocadorets.
homo que seu a la dástáncia d'un me
a un
tre trenta guarro centímetros del barret.
Al detonant propietari l'acompanya una
senyora vestida d'asfalt, de la mateixa qua
litat que el barret de palla. Eh l no se sap
si és el rmarit o l'amant o el masover d'a
questa senyora ; el que es pot precisar és
que els seus nervis son del mateix teixit
mastegat de la palla del barret.
Xucla una granadina d'un vermell tan in
deceht que sembla un líquid per emmetzinar
granates o per revelar fotografies pornográ
fiques. Malgrat la granadina, malgrat el bi
gota i els nervis de palla mastegada, aquest
home és completament felie. I tota la seva
felicitat depén d'aquesta actitud provocativa
del seu barret. Hi ha alguna cosa de rebel
dia, d'audacia, «d'escándol» en aquest barret
tinyós. El seu arrno,Pha passejat pels carrers
més sórdids, 'l'ha dipositat en les oficines
más humiliants, en els penja-robes més ca
nalles. El pobre barret ha passat sempre des
apercebut, mai no ha deixat d'ésser un trist
barret sobre el qual ningú no ha escrit un
epigrama ni ha Ileneat una mirada nerviosa.
Avui aquest barret ha «triomfat», ha sorba
de l'aire d'hospici que ha respirat sempre,
i s'ha convertit en una cosa llampant, exó
tica, cridanera fins a l'insult, com una se
nyora de la bona societat que es presentés
només que amb una camisa de seda en mig
d'un gran consell d'administrado d'una gran
Societat Anónima de Fabricants de Moral.
Es segur que aquesta dama que es presen
tés com acabem de dir, produiria un pánic
absolut, ningú no gosaria dirigir-li la pa
raula ni ensenyar-1i la porta.
De la mateixa manera, aquest barret de
palla contaminat de totes les infeccions ha
produit una barreja de por i de respecte en
sudameri tre els atletes de la platja, i el seu propie
tara ha pogut somriure tranquil una mitja
hora Ilarga, ben segur que ningú no s'atre
viria a agafar el barret per les ales; foca
dar-lo d'un cap de puny i llengar-lo damunt
de la sorra.
SAGARRA
DE
DIUMENGE V1NENT
Darrera excursió marítima a la
COSTA BRAVA
la cómoda motonau J. J. SISTER
en
dues hélixs, amb visita a
SANT FELIU DE GIOXOLS 1 S 'AGUÓ
Preu del passatoe, anada i tornada: 13'50 ples.
Adrecar-se a Viaxges E taus, Rbla. Sta. Móni
ca 15-17, tel. 10803,1 Delegacions; Excursio
nísme, Sant Pau, 95, 1 Centres Excursionistes.
-
Teléfon 15345
una
casa
multicopistes «PERFECT"
PRESENTANT AQUEST ANUNCI
Teléfon 74071
 •
LA PATERNITAT DEL POBLE
La primitiva idea
Amb la data del da 24 de juny i signa
da per «Un memorialista» várem rebre la
següent «carta oberta». La Iletra anónima
planteja la interessant qüestio de la pater
nitat del Poble Espanyol. Diu la carta :
Carta oberta
Sr. Director de MIRADOR.
Distinguit senyor: Acabo de Regir en el
darrer nombre del periódic, que vosté tan
encertadaanent dirigenc, un petit article que
tracta d'una qüestio, que si bé es cert que
tan sois té una certa importancia, no és
menys cert que ni en les més petites coses
La
és convenient que existeixin erros, car mal
se sap bé ,fins a quin punt un erro pot te
nir transcendencia i influencia en la vida
dels bornes. Es tracta, Sr. Director, de la
paternitat de Panomenat «Pueblo Espanol»,
de l'Exposici6 de Barcelona.
És la segona yegada.que en les columnes
de MIRADOR s'hi fan allusions a personali
tats que s'anomenen creadora d'aquella ar
tística manifestad& Unes vegades s'atri
•
bueix a don M. Utrillo, altres a don Llufs
Plandiura, després ala arquitectes Reventós
i Falguera, a l'artista Nogués, etc., etc., es
parla d'homenatges i glorificacions vaja,
creu el qui redacta aquestes mal girbades
frases, que ja és hora de posar les coses en
dar, tornant pels furs de la veritat i de la
justIcia.
Qui vol de moment amagar-se sota el
•
pseudónim que tanca aquest comunicat (pre
gant a la Direcció que tingui la bondat de
respectar-lo), no tindrá inconvenient a sig
•
•
nar, amb son veritable nom, si aixf hi ha
gués necessitat de fer-ho, perd com que no
pretén posar-se en evidencia, prefereix restar
obscur, content d'haver orientat l'opini6 pú
blica en aquest senzillíssirn afer.
Cal, pero, abans, fer una aclarad& Cons
ti que amb les paraules que vaig a estam
par no vull molestar a ningú 1 molt menys
a les personalitats (veritables valors de la
nostra terra) que han collaborat intelligent
ment en la construcció i decoració del «po
ble». Són tots ells bons amics aneus, que
respecto fondament, pel molt que son 1 sig
nifiquen, estant segur que a cap d'ells no ha
de saber-los greu que les coses quedin en
son degut lloc. Prou mérits, 1 prou solven
cia artística posseeixen, honradament gua
nyada, perqué necessitin ni per un instant
ornar-se amb plomes manllevades de pa6
real, tenint-les ben prepies i ben vistoses.
*
* *
Era arrel de la inspeco16 que l'actual al
calde de Barcelona, Sr. Baró de Viver va
manar fer a les oficines de l'Exposioi6 (par
lo de l'any 1925), quan els inspectors no
menats reberen l'ordre, ampliada, de con
feecionar un pla definitiu d'execució del
Certamen i, junt amb el pla, presentar un
pressupost que tenia d'aprovar l'Estat per
•
una banda, i el Municipi per altra, El pla
constava de tres grans sectors: l'esportiu,
l'industrial 1 el corresponent .a l'art, que es
volia que tingués, com ha tingut, una gran
importancia. A cada sector, i al front d'en,
es designa una ,persona encarregada d'or
ganitzar-lo, després de sotmetre'l fins el més
petit detall que havia d'integrar-lo, a la
Presidencia.
Qui fou nornenat Director de la Secoi6
d'art va presentar un documentat estudi,
d'una gran extensió, perfectament relligat
amb tapes de pergamí, ornades arnb les ar
mes d'Espanya. Dins de l'estudi figuraya,
amb un enorme detall, el que ayui s'ano
mena «Pueblo Espanol» i tot quant tanca
dintre dels seus salons el «Palau Nacional».
Tardaren mesos (més d'un any) a ésser
cridats per assesorar a la Direcci6 d'art de
l'Exposici& les persones que més amunt he
anomenat com a collaboradors, i si bé és
cert que ja hi figurava don Lluís Plandiura
en el Comité (entrat bastant més tard que
el director de la secci6 artística), no és
menys cert que ell, conjuntament que als
-
OFICINA INTERNACIONAL DE PATENTS 1
josep
Balmes,
66 # Aragó, 225
es deu a don Ignasi Girona?
altres, Ii fou presentat el projecte del «Po
ble», que va aprovar sense modificar en el
més mínirn.
A.provat el projecte per la superioritat i
aprovats conjuntament els deis altres sec
tors, acceptats per l'Estat i pel Municipi
els corresponents pressupostos 4 ja en vies
d'execució el tot, que havia d'ésser el Cer
tamen, a proposta del director de la secció
—
nomenada, foren cridades les persones que
reberen Vencárrec de treballar materialment
per a portar a boa terme el que aquell seny
rector havia concebut, veiont el que abans
d'ell ningú hayia vist, i mentre respectables
•
elements barcelonins discutien en el si d'un
Placa Mejor del Poble Espanryol
Comité de Crup, les propordons, .amplituds
i orientacions del «Pueblo», discussions
'que es patentitzaren en veure la llum pú
blica dos articles apareguts en La Vanguar
dia i Las Noticias, obligant al creador d'a
quell projecte
aquasi tenir de defensar-lo,
perqué 11 fos respecta& la forma i modo
com eh l havia pensat que tenia d'ésser.
De manera, Sr. Director, que entre qui
espiritualment va crear el «Poble Espanyol»,
qui va orientar la seva execució, i qui va
dirigir la, construcci6, a la manera que di
dirigeix un director d'orquestra, i els qui ala
fou encarregada la tasca material de complir
el que sels encarregava, existeix la matei
xa diferencia que va de l'estilográfica al
cervell que mou la rata que la utilitza. Ja és
una gran qualitat que l'estilográfica vagi
bé, d'altra manera no N.a res, ni res sig
nificaría, perd no convé confondre.
Ara bé, la intelligencia que va posar al
alón, el ceeven que va tenir Ta concepcid, Iá
Yoluntat que va portar endavant, Penergia
que va fer executar el «Pueblo Espanol»,
no es diu cap deis noms que han
aparegut
en les planes deis periddics, es diu Joaquim
Montaner, i a ell es deu, 1 a ningú més,
en absolut, l'existencia d'aquella manifesta
do com es veu, criticable o perfecta ; com
a eh l i a ningú més es deu l'acoblament,
organització i distribuoi6 de tot quant tanca
el «Palau Nacional». Tots el altres, alts
baixos, s6n collaboradors, més o •menys va
luosos, o infiuents, perd tan sois collabora
dors ; creadors de res, cap, ni un. • •us
Heus aquí, i trnercés. —
Un memorialista.
Per la saya part MIRADOR ha volgut am
pliar l'enquesta. D'ella no es dedueix que
l'actual Poble Espanyol sigui fill del que
idea el senyor Girona, com explica el senyor
Nebot. Si és difícil saber qui és el pare de
la criatura, en canvi és segur que les lle
vadores han estat quatre. El nostre com
pany Xavier Picanyol s'ha encarregat de
l'enquesta.
Francesc de P. Nebot
Salnem alguna cosa de l'existénoia d'un
projecte de Poble Catalá, presentat fa anys
per Parquitecte Sr. F. de P. Nebot. Hem
procurat informar-nos bé, i fruit de les nos
tres recerques ha estat el trobar el suple
ment número 5 de la revista Agricultura
que publicaya l'Editorial Catalana. Aquest
fasoicle cobté onze gravats, i una mica de
text que din aixt :
«Ens complau molt oferir avui a nostres
Ilegidors l'interessant projecte arquitectImic
que forma part de la Memoria presentada
per l'Institut Agrícola Catalá de Sant Isi
dre a la Junta Directiva de l'Exposioi6
d'Indústries Eléctriques, per encárrec d'a
questa. L'autor d'aquest projecte, el distin
git arquitecte i catedratic de les Escoles
•
Superiors d'Arquitectura i Agricultura,. En
France•c de P. Nebot, ha pensat que perj a
installar la part histórica de la Secció d'A
gricultura res fóra més indicat que una re
constitució d'un poble compost amb ele
ments d'arquitectura usats a Catalunya
des
de l'época romana fins a última del segle
dimit, a fi de donar a coneixer, a la vega
da que la historia de l'agricultura, la his
toria de la casa catalana, al yoltant de la
qual s'és aquella desenrotIlada. Amb aquest
projecte imagina l'autor un poble forrnat al
voltant d'uns restes de muralla romana, te
nint una via principal en la qual situa les
construccions més importants. Una església
románica, un edifici gdtic civil, un palau
senyorial de l'época de transioi6 del gótic
al renaixement, una casa del segle xvi, al
1 tra del segle xvn, una casa de camp o
lles de pable; hermosejant el conjunt ele
ments de decorado, com són : una creu
ma
sia del segle xvin, un grup de cases senzi
tica, un pou, un brollador monumental d'es
gó
MARQUES
Torre de Mer Sanromá
Advocat
Teléfon 70873
M1BABDR
til barree, balaustrades, ponles
1 demés mo
tius caracteristics que es presenten en nos
tres pobles en dites époques. Cornpletarien
el quadro la circulaoi6 de cornparses amb
trajos d'época, la representado de festes
populars tipiques, amb música del país. Tot
el qual donaria al conjunt, en el futur cer
tamen, una visió de Catalunya en mig de
gran nombre de manifestadons, que hi hau
rá, de la vida moderna, la qual tendeix
cada dia més a uniformar els pobles, amb
greu perjudici del típic de cada un d'ells.
PI2IM vots parqué es realitzi el somni del
distinga arquitecte Sr. Nebot, creient que
d'en n'hauria d'eixir una forra reacció en
pro de l'arquitectura del nostre poble, cada
(ha més influit pel nefast estrangerisme.»
Després d'haver trobat aquest fascicle,
hem cregut d'interés que él propi F. de P.
Nebot ens digués dues paraules de l'afer.
Aquest projecte ens ha dit va sig
—
nat del 15 de març de 1915. De manera que
és anterior a tots els que ami estat presen
tats després.
:NLaa.idLeaa ?
idea de fer un poble
sorgir del Sr. Ignasi Girona. Ell que era
va
aleshores president de l'Institut Agrícola Ca
tala de Sant Isidre, m'havia encarregat a
mi la secció d'agricultura de l'Exposició. I
eh l va ésser qui cm va portar unes cotlec
cions de postals del vell París i del ven
Brusselles, per tal que jo 'am fes cárrec de
la seva idea..D'acord amb les seves instruc
cions, vaig presentar aquest projecte, els do
cuments del qual restaren en possessio de
l'Institut.
• • •
Per ara ja tenim un nomque
sonat mai encara entre els deis
ideadors del Poble Espanyol.
El que diu Xavier Nogués
De cert
—
ens ha dit En Nogués
—
no
us salida precisar de qui va sortir la idea
de fer un poble. Em recordo que en una de
les nostres reunions i en parlar de fer al
guna cosa típica, cm sembla que vaig ésser
jo que vaig. proposar que al costat d'alguna
casa s'hi podria pesar una església, ele
ment tiple del nostre país. En Plandiura
va proposar substituir l'església per un mo
nestir. I em sembla recordar que va ésser
en Joaquim Montaner que va dir: «Aixf 'al
anés que fem un poble». I ja va estar. Us
dic el que em sembla recordar. No m'hi
faig fort parqué em sabria greu que després
resultes que vaig errat de comptes.
—
Qui ha executat la idea?
--Seguidament várem quedar nomenats
Ramon Raventos i Francesc Folguera, com
a arquitectes, i Miguel Utrillo 4 jo, asses
sors artístics. Nosaltres quatre várem fer un
viatge per tot Espanya, de divuit mil quilo
metres. Va ésser un viatge en auto/m.5bn,
•
fet en en quatre «sessions» diferents. Nosal
tres quatre som els que várem escollir els
terrenys i els que ens ho várem fer tot, se
guint sense modificacions fonamentals el pla
qusens-havIem traçat. Se'ns donar tota van
mena de facilitats. Els nostres treballs va
ren tenir, pera., un director, sense el qual
ayui día l'Exposici6 no tindria el magnffic
poble que té.
—
I aquest director és...
—
Llufs Plandiura.
Lluís Plandiura
Lamento sincerament
ha contestat
— —
Lluís Plandiura no poder-vos concretar de
—
qu? va ésser la idea. No ho sé. L'única cosa
que puc dir és que els pares del Poble
Espanyol son l'Utrillo, En Nogués, En Ra
ventés i En Folguera. Ningú més no hi ha
tingut cap intervenció directa.
Miguel Utrillo
S6n equivocades diu l'Utrillo
—
les
— —
versions que circulen referents a qui és el
pare de la idea de fer un Poble Espanyol.
Jo us puc explicar coses interessants.
—,Vós direu...
Anys abans d'entrar jo a l'Exposició,
—
l'Alvarez de la Campa, alcalde de Barcelona,
el-ti va trobar un dia i am va dir: «Nombre,
usted no quiere hacer nada para nosotros.
?Por qué no busca algo sensacional para la
ExPonción?» I Pendema
una idea de Poble Espanyol.
vaig presentar
—
I quant a l'execuoió del projecte?
En Nogués i jo.várem fer la maqueta
—
davant les burles de tothom. Després els
arquitectes Raventés i Folguera s'han cuí
dat de l'execució d'aquesta maqueta i nos
altres hem dirigit part artística.
Vicents Artigues
L'arquitecte Vicents Artigues, que era
gidor quan l'Ajuntament del Sr. Alvarez de
la Campa, i al qual ens ha adreçat Miguel
Utrillo, ha accedit gustosament a parlar dels
orígens del Poble Espanyol.
He viscut tot el procés d'aquesta idea
—
—ens ha dit i us ,pue donar dades bones
—
i segures.
—
A veure.
Va ésser molt abans del Directori, quan
—
va abandonar-se la idea de fer una Exposi
ci6d'Indústries Electriques, substituint-la per
!'actual Exposició Internadonal, que l'Utn
116 va presentar un projecte per a fer un clos
a part, per tal de donar a l'Exposici6 una
nota de color, que fos un valu6s element
d'atraed& proposá fer aquest dos
per a celebrar-hl fastas regionals, tomeigs,
loes, etc. Aquest projecte ya ésser presentat
al Comité Artlstic, peró no se'n va fer cas
i va quedar arxivat.
—
I no se'n va parlar més?
—Sí, després, quan l'Alcaldia del senyor
Alvarez de la Campa, l'Utrillo' a instandes
meves, va presentar una membria del pro
jacte. L'éxit que va tenir va ésser .compara
ble a Pantenon Afortunadament jo ja ha
via fet entrar En Plandiura al Comité Ar
tístic de l'Exposició, i l'Utrillo es va posar
en contacte amb En Plandiura, i com que
aquest se'n va ocupar, la cosa va tirar en
davant.
—
I dels realitzadors en sabeu també al
guna cosa?
—
Sí, PUtrillo és a qui deu Barcelona el
magnífic Poble Espanyol de l'Exposició.
L'Utrillo ha estat rmolt ben secteulat, espe
cialment per l'arquitecte Ravent6s, que és
veritablement qui ha fet quelcom d'impor
tant, a més de l'Utrillo.
MIRADOR
Notes sobre la
La primera sessió. Al voltant (l'una
—
taula oval, coberta aonb un drap verd, hi
ha asseguts els bornes que van a liquidar la
guerra. L'acte té per escenari el senzill saló
de sessions del Senat holandés. Cinc cents
periodistes atapeits en les altes tribunes la
terals. El senyor IBeelaerts van Bloldand
dóna tres cops sobre la taula amb un mar
tellet de von : la Conferencia, de La Haia
va a començar els seus treballs. El ministre
de Negocis Estrangers d'Holanda saluda els
seus hostes en nom del govern de la Reina :
«La Haia us ofereix el seu ambient de cor
dialitat.»
El senyor Briand torna la salutació. El
ministre republicá encarrega al senyor Bee
laerts van Bloldand que treua la
natge respectu6s de
totes les delega
cions. El Sr. Stre
—
semann .pronuncia
undiscurs d'inten
ció política. S'aloe
ca la sessió.
No. El president
no havia comptat
amb el Sr. Snow
den, que té alguna
cosa per dir. En
Chéron
primer lloc, felici
tar Holanda parqué
no pren part la Conferencia. Després,
a
dedicar unrecord als absents. El pobre se
nyor Poincaré, que no ha pogut venir! El
pobre senyor Müller, que encara está ma
lalt !
El senyor Snowden ha quedat en aquesta
primera sessió com la persona millor educa
no havia da de la Conferencia. S'ha interessat per la
possibles salut de tots i els ha enviat records. El se
nyor Chéron li somriu. Sospita que tots dos
van a fer-se d'alió més armics.
Diplomacia secreta. Snowden és parti
— dad de donar completa publicitat als debats
de la Conferencia. Els altres delegats estan
pel secret de les deliberacions. Snowden ac
cedeix. I aixf que s'ha acabat la primera
sessió secreta, el cap de premsa de la dele
gado anglesa reuneix els periodistes del seu
país i es dóna lectura de les notes taquigrá
fiques de tots els discursos...
Snowden ha atacat el pla Young. Chéron
defensat. Comença el dual irregular en
tre els dos bornes, tan diférents, tan distants
ffsicament i intellectualment. Snowden sem
bla l'heme que va vendre a terminis. Ché
ron, el que ya vendre al comptat. «Abans
després de pendre el pla Young».
Snowden parla un Ilenguatge matemátic
1 pedestre. Intercala a'guna punzada sag
nant. Chéron fa frases brillants. En també
vol comunicar el seu discurs als periodistes
franceses. Els convoca a l'hotel de les In
dies, on s'allotja la delegaci6 francesa. El
vellet Gauvin, Marcel Ray, Sauerwein, Bar
de, Saint-Brice, Ganem, Ruffin, Albert Jul
lien, Gerville, tots els asos del periodisme
francés hi son. Chéron els demana perd6
d'haver arribat tard. Encara li manquen
dues quartilles del discurs. Va a cercar-les.
l'últim les troba.
Comença a dictar:
«Monsieur Henri Chéron, virgule, minis
tre des Finances, virgula, se leve et dit...»
Els periodistes es miren esgarrifats.
El compromis.— Snowden explica una his
torieta :
Em demaneu un acord semblant al d'a
—
quell matrimoni que es barallava continua
ment, perqué el marit volia pintar la casa
de verme% i la dona la volia de verd. Un
bon dia es van acabar les batusses. Els
veins felicitaren el matrimoni. «Sí explica
—
el marit hem arribat a un compromfs.»
«I la casa, de quin color la pinteu?» «Ah,
de vermdl, naturalment.»
Un periodista coanunicá la historieta a un
delegat francés:
Podien haver arribat altre corn
—
a un
promfs: pintar-la de verd. És el
compromís
que vol Snowden.
Traducció. —
Segons un comunicat oficial,
les paraules «grotesc» «ridícul» no tenen
•
El Concurs de MIRADOR
OUilleS cinc persones voldríeu veure dintre el "Tubo de la Risa"?
A !'hora d'escriure aquestes ratIles, el
matí de dimarts, hem rebut un aniler de
candidaturas (roo, exactament), i manquen
encara tres dies sencers per donar pel dosa
Padmissió de butlletins.
re Estem, dones, contents —per qué no dir
ho? —de l'acollida que entre els nostres
lectors ha tingut aquest concurs.
Estem contents, tot i que corn més can
didatures rnés feina tindrem no sois a fer
l'esorutini deis personatges guanyadors per
votació, sine també a establir la Dista de
1:1-10TEL DE LA PAU
•
S',insulten en ang1.
—
—
En anglés... aixt) és l'amor.
3
EUROREU
de la bid
en (Ingles el mateix significat que en altres
Ilengües. Un periodista americá, en llegir el
comunicat, ha rigut molt aquesta gracia.
((Snowden, deja, ha triat les paraules justes
per al seu auto-retrat.» El traductor oficial
havia suprimit aquelles paraules del discurs
de Snowden, en Ilegir-ne la versió francesa..
Chéron, que no entén l'anglés, no s'havía
assabentat de res. Peró aquella mateixa nit
la ruptura de la Conferencia semblava in
evitable.
?Qué hauria passat si Poincaré arriba
--
a ser aquí?
es preguntaven els periodistas.
—
—
Snowden encara no hauria tingut temps
de badar boca. Poincaré encara estarle a la
primera part del seu discurs, per explicar
al ministre anglés com va negociar-se el pla
Young...
Snowden. —
Lucien Romier ,n'ha fet el
següent retrat «Es el tipus d'anglés que
crema Joana d'Are, decapita Maria Estuard
i deporta Napoleon.»
Herriot havia dit en •I924, després de la
Conferencia de Londres: «Un borne com
Snowden fa detestar el socialisme interna
cional.»
Els funcionaris de la Tresoreria anglesa
dallen : «Es el primer ministre d'Hisenda
anglés que coneix a fons els assumptes del
seu departament.»
Aquesta frase és atribuida
a McDonald :
«No está mai d'acord amb ningú. Si algú
pensa com eh, canvia tot seguit d'opinió.»
Un conservador : «Es un malalt que es
venia amb talent.»
Del mateix Snowden : «Cree que sóc la
pitjor Ilengua d'Anglaterra, peró tinc bon
con»
La senyora de Snowden, membre honorad
adjunt de la delegació británica: «Aquesta
gent no saben com som els del Yorkshare.»
Briand, amb veu de violoncel : «Som un
quartet que contesta a un solista.»
Snowden, o la dona feto a bocins
Snowden i la seva muller són dues perso
nes virtuoses de les que fan exclamar a l'es
piritual Mathilde Vacaresco: «Més m'estimo
la mala vida.»
Els phrits. —
Amb els mateixos números
han arribat a resultats diferents. Per un pe
na italiá, 2 i 2 fan 8; per un de francés,
fan 5; per un d'angles, fan 1. Pels de les
petites potencies, el resultat sempre és zero.
La responsabilitat de Pescochs. —Un ca
valer escocés, funcionani d'un deis organis
mes relacionats amb la Societat de Nacions,
semblava, a La Haia, molt contrariat per
l'actitud de Snowden.
—Que consti explicava davant uns
—
quants periodistes —que jo no tinc la més
patita culpa si el senyor Snowden representa
Anglaterra en aquesta Conferencia. El (tia
de les eleccions angleses, vaig anar en avió
des de l'Europa central al meu districte, a
votar-hi el candidat conservador. No tinc,
doncs, cap responsabilitat sobre el que suc
ceeix a La Hala.
Aquest sentit de la responsabilitat perso
nal sorprenia tothom. Ningil, ben cert, no
havia acusat de res l'escocés. Peró l'escocés,
per lié que conservador, tenia idees dares
sobre la democracia.
—
En aquest cas Ji digué un periodista
—
anglés— set' responsable de la política pas
siva de Baldwin durant quatre anys.
No ; fa quatre anys no vaig votar els
—
conservadors, sine els laboristas respon —
gué tranquillament l'escocés irresponsable.
C. R.
La Hala, agost.
guanyadors del concurs. No cal dir, perd,
que será una feina que farem de gust.
.
L'Un d'aquest concurs és una prova de
les ganes de Passar Pestona a Vesquena
d'algú que animen els-concursants. Malau
radament, ja ho hem dit en altra ocasió i
amb altres paraules, aquest plaer será pu
rament imaginatiu, ja que no suposem en
ds cinc guanyadors la complaença suficient
davant Popinió popular.
Una setmana d'espera, i satisfarem la le
gítima ansia deis lectors.
(Candide.)
 4 MIRABDR
NICANOR, EL MASCLE
Conte inédit de JOAN
Cada soroll la sobresaltava. —Ara será
eh—es deja. —Ha sortit de l'ascensor i ara
deu recular a endevinar on hi ha el botó,
i, amb una gota de gelosia: —Deu venir
del tennis, d'explicar qué cosa és amor a•
una d'aquellas raquetas que tenen el pit
Ilis com un palmell.
La feia somriure el grotesc d'una femi
nitat tan poc sinuosa. Ella es reconeixia
espaiosa, d'una carrosseria potser excessi
va• pero en tot cas la seva figura era més
més decent gairebé. S'adeia
més a les normes que prescriuen, al llit,
una companyia flonja, de bon racer. Com
En Nicanor havia proclamat més d'una ve
gada Els ossos són per vestir-los, no per
•
punxar-slhi.
Quan es trobava sola es parlava així,
cfnicament, i aixb li era una mortificacio
a una vidulltat tan ardent, a aquesta pas
sió clandestina que la duia, els dilluns, di
mecres i divendres, a proveir-se de voluptat
en aquell "building" darrera d'una porta
etiquetada: "Nicanor Sugranyes, assagis
ta."
L'horror a l'escándol els havia induit a
aquesta precaució, que resulta inútil. Prou
prová, els primen temps, d'enganyar la
portera amb toilettes dintintes. Fins que
un dia, en precipitar-se a l'ascensor, la do
na Pescometé mansament:
—Si ern volgués deixar provar la clau?
Al despatx del costat han perdut la seva,
segur que la del senyor Sugranyes anirb.
bé...
I u parava la má amb tant d'aplom, que
Paulina li cedí sense defensar-se.
* * * al Conservatori, la serventa de compres
Al capdavall, tota la seva vida no havia
estat sinó una renúncia a defensar-se. Pau
lina era d'aquellas dones que si arriben
intactas al matrimoni, és parqué mai ningú
no els ha demanat una finesa amb una veu
d'amo. Hauria accedit, si fa no fa, amb
aquella complaença que hom té pel senyor
del tramvia que es troba sense moneda, i
que us ho paga arnb tantes barretades que
us fa agafar malfiança. De fet, en arri
bar a casa us trobeu sense cartera.
Per una complaença així, Paulina es va
trobar en pie desert conjugal sense cartera.
Traduím: si arriba sencera al matrimoni,
els seus sentits atenyeren la vidnitat no
menys intactas. I no per falta d'esmere...
Quan, a les primeries del prometatge, una
amiga li preguntá per qué havia accedit a
compartir el llit del senyor Omedes, un ad
vocat carlf pie de sacsons, Paulina contesta
amb ingenuitat:
—Qué et diré... Ha insistit tant... No
me'l puc treure del damunt.
Poc que es pensaba ella que, un cop ca
sada, podria repetir aquesta dita amb més
propietat. El senyor Ornadas era un diná
mic d'aquells que el diurnenge al matí es
perfeccionaven a l'exercici de tir i a la
tarda acompanyaven la custbdia. No és es
trany que un assimilador tan perfecta com
pagines un fadrinatge cast amb una idea
excessiva de les atribucians maritals. Cada
vespre, en havent sopat, agafava de la 111-
breria el volum deis discursos d'En Mella
i en llegia un fragment a la multar, amb
l'émfasi requerit, sense respectar els mo
bles. Tot trontollava aleshores, i Paulina,
arrib la por al cos, espiava com aoven bigo
ti i barba rasos—una d'aquestes vastas pi
lositats an els llavis són com un musclo
s'enravenava sota l'impetu d'aquella elo
qüencia. •I indefectiblement, es trobava ca
da nit sense saber com, sota unes urpes en
tusiastas i una veu sincopada:
-z--Ets la "Margarita" més maca de la
nostra Comunió!...
Jaume I, i i —
Teléfon i 1655
ralffillolLa
missatG e
Encara no tus
LESa
MINGUEZ
Per aix6, quan cop de sangs va es
un
troncar aquella sensualitat torrencial, Pau
lina respirá..
* * *
Nicanor, Nicanor! Alld sí que havia estat
novella.
una
Es varen conéixer en sortir d'uns fune
rals. Queia un >tálea monstruos, d'aquests
que els finats, de l'altre món estant, convo
quen a intenció dels hereus que a costa de
dues cerimónies engoleixen els estalvis de
cinquanta anys. Paulina, amb la neboda
que s'havia afillat, es disposava a pujar a
un taxi, paró toparen amb un jove que
hi havia entrat per l'altra banda. Després
de les vacillacions, tothom es Ilevh la ca
reta. Nicanar 'anuncia:
—Bé, mirin. Si fan bondat, les deixaré
a casa seva, i després seguiré el men camí.
—I els allargá una tarja a tall de presen
tació. Les dues dones esclafiren davant d'a
quell aplom, (i, com que no podien triar,
acceptaren). Tot el camí, sense íntenció vis
tent, els genolls masculins pertorbaren la
calma habitual de Paulina, grOcies al tron
toll del cotxe... Perb passaren els dies i
ella oblidá aviat el reclarn d'aquells ulls.
L'atzar, pub, semblava entossudir-s'hi.
Éls ajuntava en les ocasions més enutjo
ses: en saltar per esquivar un tramvia, a
la sortida d'un determinat quiosc... Ella, no
obstant, ni quan se'l topb, al confessionari
ni quan començaren de trobar-se a casa d'a
mies comuns, no malicia que alió Los una
persecució.
Una tarda, quan ella s'entretenia en alió
que en diuen les labors del sexe—la neboda
algú trucá. Paulina s'aixecá a obrir, i pel
cancell distingí el posat decidit de Nicanor.
—Hauria de parlar amb vostl un mo
ment.
Un cop foren al salonet, després de mi
rar a tots costats:
—El que li he de dir és molt important.
Estem ben sols?
Paulina assentí amb un •somrís benévol.
—Vaja—recelá—em deu venir a demanar la
neboda. Ja m'he va semblar aquell dia...
I aleshores esclatá la sorpresa. Doble,
parqué li revela, a si mateixa, la seva fe
minitat. Fou una escena crua, de galliner,
sense resistencias. Va anar tan rápid, que
ella no se sabe rependre: ofegá el xiscle
imminent i es Iliurit a aquella rabiosa im
paciencia. Només els monosí•labs indispen
sables acotaren l'escena.
Després, la confusió. El rubor de la do
na que s'ha deixat sorpendre el desig per
un desconegut, perb sense que Ji vingués
intent d'esqueixar-se'n les vestiduras. —De
fet, ja ho estaven.
Nicanor confegia nerviosament:
—Ha estat més fort que jo. No podia
dormir sense tu. La meya obra filosófica
en patia... Oi que te'n fas cárrec? Ja sa
bia jo que aireb no et podia ser cap mal,
arnb la vida estúpida que portes.
Paulina es deixava besar, sense trobar la
réplica. Aquesta intimitat tan brusca l'en
terbolia com un whisky. No sabia si dol
dre's de l'abús del seu ces, o de la viola
ció de la seva pau casolana.
—Tanmateix, senyor Sugranyes...
—No em diguis senyor Sugranyes. Em
die Nicanor par a tu... Demá a les Galeries,
sents? a quarts de quatrel—ordená amb un
espinguet.
Ella accedí, submisa. A la porta, després
de la darrera abraçada, la rutina de la vi
sita li dictava:
—Ja ho sap, ha pres possessió de casa
seva...
Perb l'instint l'advertí. I es ruboritzá
més encara, davant del lúbric sentit de la
frase.
* * * No la creia informada, i Ii dolia. De fet,
Així, simplement. Anys i més anys. Pun
tualitat d'ella a la falsa oficina. L'amic que
es retarda, que no ve, o que entra emboirat
de perfums femenins... Paulina l'hi pardo
nava tot: aquest amistançament la sobtava
com una segona javanesa, més auténtica que
la primera. La voluptat era per a ella tan
imprevista, que des de sempre s'habituá a
la idea de perdre'l: temia aquesta hora
perb l'admetia tan inexorable com la morí
mateixa. La diferencia d'anys, el pervenir
d'ell... Havia acabat estimant-lo; la seva
religiosítat, sense tal excusa, li hauria ve
tjes
1)entre 33.
!Lao:ardí.
heu subscrit a la Collecció
LLETRES
AMBROSI
ELS LLIERES
CARRIóN, Pirateria, poema clramátic en aCtes. (Bib. Llanas)
La Biblioteca Llanas de Mataró, que es En un altre lloc, Daniel, personatge de
dedica a la publicado d'obres del nostre l'obra, diu, mostrant el vell Dragó a Mi
teatre, ha donat al públic recentment aguas sericordia :
dat de reincidir. I conscient que la seva ta obra del dramaturg Ambrosi Carrion,
vaig mostrarte el diabla,
joia era fortuita, en comete d'aferrar-se a que va ésser estrenada el dia i i de novem a
eh, h perdonava el cinisme, la infidelitat, les bre de l'any passat. Com que el seu autor i Dragó, carn a bon diabla, respon
rauxes de carácter... Aixf i tot, la felicitat té una doble personalitat de dramaturg i de
seré el dimoni,
Ii semblava ben médica. critic de teatre, creiem que l'obra es mereix
el més detingut análisi. per() les meves banyes i les urpes
No parque no la pagués d'altra manera. les esmerço en servir aquesta casa.
Cada cap-de-mes, an abséncia de l'amant, Direm, per començar, que Pirateria per
ella obria el calaix, agafava el dossier "Fac tany a un génere teatral dit teatre poétic. No trobem bé que el Drago alludeixi als
Dintre del teatre poétic, a la varietat que serveis que fa a la casa amb les sayas ba
tures .pendents" i addicionava. Puntualment, •
dos dies després, Nicanor rabia de Badalona consisteix no tan solament a fer parlar els nyes si és que no parla per fer riure ; pero
personatges en vers, sinó a fer-los expres Pirateria és un drama, i deis forts.
una transferencia postal... Ella ho havia re
Tot sovint, gairebé sempre, l'expressió és
sar carn si cadascú d'ells íes un poeta. Co
solt així, discretament. Per a instaurar sa que no es pot dir de tots els teatres en
aquest régim tan franc, no havia calgut banal i les intatges adotzenades, de guar
vers, el de Moliére, per exemple. darropia. Es natural que un Pirata no cal
acord: ell entenia i acceptava. Paulina
s'hauria vexat d'una protesta: ella contri que angui gaire cultura ; paró el lector exi
buía tant a augmentar-li el pressupost! I geix llegir un poema i no un Pirata. Fixeu
bé ho exigien els estudis filosbfics de Ni vos en aquesta declaració del primer acto:
canor, als quals es devia Murar alta nit, Jo vaig tornar la sang roenta dintre les
puix que els deures socials li xuclaven el yenes, de color de brasa viva els teus llavis,
dia... vaig encendre llames de desig en ton rostre
Fins que una vegada que, en l'amorosa i en les nine,s de tos ulls guspireig de mils
efusió, Paulina arrisca una nova modula d'estrelles.
ció, irreflexivament: —Si sabessis com t'es roenta», «brases vives deis
Aquestes «sang
timo, pirata 1—. Nicanor s'embruní: «flamas del desig» i el «guspireig
llavis»
—Jo et feia mes delicada, Paulina. d'estrdles» són expressions que les venen
Ella prou volia excusar l'epítet. Res més
a l'engrós amb el vestuari.
Iluny d'ella, etc. Pera les explicacions aren Una altra declaració, al quart acta:
més inhábils, encara: alludien a una situa
do que tots dos havien evitat sempre. Es No saber d'altra cosa que la boca cre
formá el glae. maint de !'estimada, ni altre baume que
Per part de Nicanor, la tensió era cada el seu alá, ni sol ni !luna, ni estrelles que
dia més forta. Tant, que Paulina malicia no siguin la llunt de ses miradas.
Si heu parat bé l'atenció, us heu adonat
•
un secret: no podia pas creure que eh con
reés un pretext, simplement. que s'assemblen com dues gotes d'aigua
ambdues declaracions. Zoca de brasa» •i
* * *
«boca cremant» ; «a les nines gusplireig
I arriba la ruptura. Ella s'ho va témer, d'estrelles» i «estrelles que s6n la llum de
en veure'l venir cohibit, sense Passuega
les miradas».
ment moral. Es „besaren fredament. Aviat
Cada boca que els llavis han tastat
Nicanor renuncia a la reticencia:
—Temps ha que t'ho volia dir, pero dub és vota fita més del meo desti,
tava per la pena que he de causar-te. Tu diu el Pirata.
no t'ho mereixes, ja ho sé; jo fanipoc... Una Fa de mal imaginar una boca com una
hora tonta, qué vols! notes que es descui fita, i encara menys un home besant-la.
den, pares que amenacen, la meya familia Aquest deixament, que fóra greu en una
informada... obra en prosa, encara ho és més en una
Paulina, en vers. Vers vol dir forma chita a la per
aclaparada, sanglotava. En
aquesta actitud—recolzada a la tauleta, el fecció ; no tan solament de reguladtat rít
front damunt la mi—a Nicanor Ii venien mica viuen els versos.
temptacions de rependre el galleig. Evitarla Un nitre detall que imperfecciona la for
llágrimes. S'hi acostarla de puntetes, la ma és el freqüent hipérbaton, usat per a
sobtaria amb un pessigolleig a l'aixella, i major comoditat, peró sempre tan desagra
després proclamarla: dable a l'oída i al bon gust. Precisament
—I bé, Paulina, no t'hi encaparris més... deis trets de la poesia moderna és la
un
d'aquesta grotesca llicéncia poé
Sóc no sóc el teu gerricó-de-mel? Dones,
o
apa, a demostrar-m'ho.
Tora la vida
Perb aixo ja no seria jugar net. Bé po
que fos un sol instant: el de sentir-me
dia tolerar-li una escena, si era la primera
la md com dins el cor la daga enfonsa.
i probablement la darrera.! Després que li
havia aprés l'amor, la privarla de Pepfleg? Els tripulants tots conjurats estaven
Quan ella seria més valla, en aquella edat amb Tristany.
que hom deslliga llacets rosats i dora flors
Cara a cara, en les mans ambdós una eina
marcides, no li perdonaria pas d'haver-li AMBROSI CARRION ho farient (!!!).
escamotejat l'escena de la ruptura. La seva
ens
histbria passional en quedarla mutilada per Es alar que en aquesta varietat del teatre
Aquest darrer exemple, ádhuc pateix pel
sempre. poétic depon de la qualitat de la poesia.
tot cantó de la sintaxi, és que no es tracta
—Si almenys m'ho haguessis consultat! Romeu i Julieta de Shakespeare és una d'una errada d'impremta. En aquest cas
Pero' amagar-m'ho fins al darrer moment, obra on gairebé tots els personatges fan de caldria llegir :
com a una enemiga; com si tots aquests poeta, sense que ningú hi tingui res a
no en les mans d'ambdós una eina.
anys no comptessin •per res! dir, parqué llur poesia és de bona Ilei. Al
Per6 en aquest també la construcció cas
Ni es reconeixia en les sayas paraules. tra cosa fara si cada personatge fos
poe un
lora incorrecta, quan diu : «en les parqué
Mai no havia ella gosat retreure-li res. I tastre, ja que l'émfasi líric, que sempre
mans d'ambdós una eina» no es precisa si
ara, amb aquest aplom, discutia la seva allargassa l'expressió, no podria fer-se per entre ambdós tenen una sola eina o si en
conducta. donar per amor de la seva sublimitat o de
té una cadascú a les mans.
Nicanor trobá la frase brutal: la seva grácia. L'obra resultaria francament
ensopida, Els versos tot sovint són mal midats, per
—Amiga meya, primer l'obligació que la o, a tot estirar, grotesca. menyspreu de la prosodia catalana.
devoció! Si ens fixem en aquest aspecte de l'obra
En compte d'encendre-la, aquesta duresa que comentem, no podrem ocultar la pre Et prego
l'acostá ell. Tenia els ulls inundats. Amb venció que sempre ers ha causat Panome que no segueixis. La pietatva dur..me...
a
nat astil «mascle» que, per sort, cada dia
una veu apagada: Tu vares dir-me
está menys en boga entre nosaltres, encara
—Nicanor, tu bé saps que jo no t'he de Javina, no recordes? perb el diabla...
guardar rencor. M'has donat la teva joven que algú el fad servir quan necessita abso
lutament fer-se aplaudir en algun tros de Vent que m'empenta (?)
tut, m'has fet conlixer la vida! Per mi va
terminat d'una obra. cap
la noia Bosch, que era un la
a mar.
res renunciar a
La ra6 d'aquesta prevenció consisteix en
partit tan esplendid... Com t'ho he d'agrair?
que estimem que la fatxenderia de l'ex és fora.
Ehl es sorprengué d'aquesta observado.
pressi6, en comptes de subratllar el drama
Aquestes contracciones són del tot inad
tisrne d'un fragment, el minva i l'antela
eh l va tenir aquesta defallença als primers missibles i resultants d'una ignoráncia o
darrera d'una boirina de ridiculesa, que
temps de Ilur •passió, perb Phi havia amagat tard o d'hora molesta el públic i el lector descuit de la gramática més elemental. El
sempre com una feblesa vergonyosa. Gaire i que, ja no cal dir-ho, és inadmissible des segon exemple, sobretot, fa mal a Porella.
bé s'ho havia arnagat a si mateix. del moment per a l'espectador escollit, com Finalment, usa sovint formes incorrectes,
—Casa't, Nicanor, casa't... Tan de be hi a cosa falsa i buida.. com «tindre», «a n'aquesta» o can ell», coses
siguis feli, jo t'ho desitjo de cor... Sepa Les imatges «atrevidas» que empra el que no s'havien vist des d'anys ha.
rem-nos avui mateix. Jo no vull ser Pobs dramaturg no sempre ens convencen. Els diners que ha avancat n'aquest home.
taele. a
Prou et plauria
—Qualsevol diria—recelá ell—qua és ella un. joiell com el cos d'aquesta dona
Hem analitzat la forma d'una manera es
qui cm deixa. No en faltaria d'altra! Des treta, parqué no creiem, COTT1 algo, que els
portar penjat al col!.
prés d'haver imaginat tota aquella come versos, quan son abundosos, poden ésser
dia! Es evident que si us imagineu algú que menys correctas. Ho creiem a l'inrevés. Com
L'amargava de veure-ho resolt tan fácil dugui un joiell de les dimensions i la for més pretensions té una obra, cal que si
ment. —No pot ser que t'estimésl—cridava ma com un cos de dona penjat al coll, no
us enamorareu gaire del resultat.
guip omsernés scta.
una veu dins seu. Ell esperava més llágri l'examen de la forma ex
I una imatge que associa una represen
mes, una desesperació més profunda. La terna. Ara normes ens resta parlar del
tada plástica visible, no pot ésser de cap de drama.
separació es produía d'una manera 'lisa. les maneras admissible, com observen Co
—Em casaré, em casaré... vociferA—. Será al número vinent.
leridge i Goethe.
—
Si vull! Si m'hi entossudeixo, no he de ROSSEND LLATES
deixar-te per ningú !
—Gracias, Nicanor. Perb jo tampoc no
ho permetria. Tal com estan les coses, dub
tar seria un crim. Encara que tu volgues
sis, jo no perjudicarla l'innocent que está
per venir.
I la seva expressió era terminant. Ara
GRAN
LA DEL RELLOTGE
resultava eh l l'ofés. En boca de Paulina,
aquesta decisió era tan nova, que no podia
deixar de creure-hj. I en veure-la sostreta
al seu domini, va fer el bot. ELEGANCIA
—Només una cosa et demano, Nicanor—li
-
PROMPTITUD -
ECONOMIA
afeeri
r gLellaé hao cpaouts
b ft Promet-m'ho, Extens i variat assortit en les novetats que la moda imposa
garantitzat taul
V eritable i americá
I acaba, després d'una vacillació:
que m'enviarás una fotogra Trajes estam i fresc, a mida, des de 75 pessetes
fla—dPel .
Pantalons tennis a mida, des de. 18 115
Elimsh aireeáee itesescopí a »
.
la por
.
dirigí a
aquella TALLADORS DE PRIMER ORDRE
ta. A
tendresa:
un
,Sí, dona, ja he cree... Dues i tot,
en
40,
Si
VIA LAIETANA, 40
vols. No les venen pas caras.
El seo pas ressoná escales avall.
JOAN MINGUEZ
-rKt._F-c>Ni 124.4.e
Popular de LES ALES ESTESES?