Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
i SEMBLANÇA
• Necesitat de l’anàlisi dimensional
• Principi d’homogeneitat dimensional. Teromea PI
• Aplicació del teorema PI. Fluxos externs i interns
• Adimensionalització de les equacions bàsiques
• Teoria de models. Semblança
• Semblança parcial
R. Torres
Enginyeria de Fluids (Departament de Mecànica de Fluids i Termotècnia) R. Torres
ANÀLISI DIMENSIONAL i SEMBLANÇA
Necesidad del análisis dimensional
Toda ecuación física que describa por completo un fenómeno físico debe ser
dimensionalmente consistente. Toda ecuación HD solo contiene:
• Variables dimensionales (parámetros de control o incógnitas)
• Constantes dimensionales (R, G, g…)
• Números puros y factores de conversión (1/2, e …)
Vamos a ver pues cómo usar el AD para organizar los datos experimentales y reducir la
complejidad de una investigación
Teorema PI
Forma y tamaño
LC
F c p
ρ, μ Forma y
tamaño τ ρ, μ, D
α τ ε
c
p
L 0 1 0 0
Tenemos 12 variables dimensionales y 4
dimensiones fundamentales D 0 1 0 0
C 0 1 -1 0
Por ejemplo, ρ, D, c y cp son una posible
elección así que k=4 y por tanto tenemos ρ 1 -3 0 0
n-k = 8 parámetros adimensionales μ 1 -1 -1 0
Χ-1 1 -1 -2 0
σ 1 0 -2 0
cp 0 2 -2 -1
cv 0 2 -2 -1
g 0 1 -2 0
ε 0 1 0 0
3. Elegir k variables entre los parámetros dimensionales que contengan todas las
dimensiones fundamentales y combinarlas con las (n-k) restantes para formar
los (n-k) grupos adimensionales
[ ] [ ][ ][ ]
β γ δ
α β γ δ M L M L2
Π1=Δ p. D . c .ρ . c p [ Π1 ]=1= 2 [ Lα ] T
LT L3 T2θ
L: 0 = 1 − α + β − 3γ + 2δ
M: 0 = 1 + γ
T: 0 = − 2 − β − 2δ
θ : 0 = −δ
Análogamente
Π 3= ϵ
L
Π 2=
D D
μ χ−1 Π6= σ2 cv gD
Π4 = Π 5= 2 Π 7= Π 8=
ρcD ρc ρc D cp c2
De manera que
Δp
ρ c2
= F
(
ρcD L ϵ
μ , D, D,
c
,
cp
√ gD c v
,
c
√ χ−1 /ρ
ρc 2 D
, σ
)
(
Eu=F R e ,
L ϵ
, , Fr, k , Ma , W
D D )
Enginyeria de Fluids (Departament de Mecànica de Fluids i Termotècnia) R. Torres
ANÀLISI DIMENSIONAL i SEMBLANÇA
Aplicación del teorema Π (cont.)
D D
CD = CD = ;si R e ↓ ↓
1 2 2 1
ρc l µρ c l
2 2
L Δp Cf = τ
C L= Ca = Δh
1 2 2 1 2 1 2 K=
ρc l ρc ρc c 2 /2g
2 2 2
ρ [ ∂ ⃗c
∂t ]
+( ⃗c . ∇ ) ⃗
c = ρ⃗
g − ∇ p + μ Δ ⃗c
Y su forma adimensional es
[[ [
StStρSt
∂
c⃗
ρ ∂ρ⃗
∂
∂t
c∂ ⃗
++
t∂
c
( ⃗c(+
t
.⃗c∇ ]] ]
(. ⃗c∇).⃗c∇
1
) ⃗c= 1=21ρ⃗
) ⃗c= ρ⃗
g
2 2
FrFrFr
gρ⃗
−−
g −
Eu
Eu ∇∇
Eup∇+
p +
p 1 1 1μ Δ
+
R
Re
μΔ μ
R
e e
Δ
c ⃗c
⃗c ⃗
Πip=Πi m ∀i
Semejanza geométrica:
El modelo es una reproducción a escala del prototipo (las magnitudes angulares tienen escalas
unitarias). Problemas con tensiones superficiales, rugosidades.
Semejanza cinemática:
Debe cumplirse la semejanza geométrica y disponer de una escala única de tiempos pero la
inclusión del tiempo puede exigir consideraciones dinámicas adicionales por ejemplo si los efectos
de viscosidad, tensión superficial o compresibilidad son importantes. Los flujos geométrica y
cinemáticamente semejantes tienen patrones de líneas de corriente semejantes.
Semejanza dinámica:
Modelo y prototipo deben tener la misma escala de longitudes, de tiempos y de fuerzas. La
semejanza cinemática y dinámica ocurren simultáneamente si todas las fuerzas guardan la misma
proporción (semejanza polígonos de fuerza). Esto ocurre cuando:
R e m = Re p ⇒ ν̃ = ̃l 2 . ̃t−1
pm pp
Eu m = Eu p ⇔ = ⇒ ̃
p = ρ
̃ . ̃
l . ̃t
2 −2
¡¡3 ecuaciones
ρm c m ρp c p
2 2
y 6 incógnitas !!
Fr m = Fr p ⇒ f̃ v = ̃l . ̃t−2
La salida operativa consiste en estudiar las características del flujo y a partir de ahí
priorizar el uso de unos números adimensionales frente a otros
ρm c m ρp c p ρm c m −2ρ−2p c p
2 2 2
m =
Fr Fr m = p ⇒
Fr Fr f̃ v f̃=v =
p ⇒
̃l . ̃tl . ̃t
y si f̃ v =1 ; ν̃ =1 ; ρ̃ =1 queda un sistema de dos ecuaciones y tres incógnitas
p̃ = ̃l 2 . ̃t−2
1 = ̃l . ̃t−2
De manera que fijando la escala de longitudes podemos determinar la de presiones
y de tiempo y así se consigue que Eum=Eup y Frm=Frp
2. Trabajar con presiones motrices (pmot = p + ρgz) para combinar los efectos de presión
y superficie libre
f̃ v =1
Y si; ν̃ =1 ; ρ
̃ =1 queda un sistema de 2 ecuaciones y 3 incógnitas
1 = ̃l 2 . ̃t−1
p̃ mot = ̃l 2 . ̃t−2
Así que fijando la escala de longitudes pueden determinarse la de tiempos y la de
presiones motrices.