III° Concours international de musique Challenge Aliénor de Parempuyre 2017

Mardi 29 août 2017.

Salle l'Art-Y Show, rue de la gare, Parempuyre.
Entree libre au public.

Horaires des épreuves :

Degré A : 14h
Degré B : 14h15
Degré C : 15h15
16h : pause
Degré D : 16h15
Degré E : 17h
Duos et 4 mains : 17h30 - 18h15
Concerts des lauréats, resultats et remise des prix : 20h30

Composition des membres du jury :

Président : Pascal Jean Marignan (France)

Nataliia Romenska (Ukraine)
Maria Marcellara de Franca (Italie)
Patricia Bardon (France)
Shih-Hao Tsai (Taiwan)
BORDEAUX
Burdeos, capital de la región de Aquitania, está situada en el suroeste de Francia. Está atravesada
por el río Garona, que desemboca 100km., río abajo, en el Océano Atlántico. En el año 2007
contaba con una población cercana a los 240.000 habitantes.
En el 56 a.C. el territorio galo de Burdigala fue conquistado por las legiones romanas. En el siglo III
d.C., Burdigala se convirtió en la capital de la provincia romana de Aquitania, en detrimento
de Mediolanum Santonum (Saintes). Esta decisión trajo consigo un importante desarrollo
urbanístico y monumental de la ciudad. Las turbulencias del siglo III d.C. marcadas por los raids de
los pueblos germanos sobre el Imperio, trajo consigo la creación de un imperio galo secesionista en
el 260 d.C. En ese período, Tetricus, gobernador de Burdigala, se proclamó emperador de la Galia
en el 270 d.C. Su reinado duró hasta el 274 d.C. cuando la provincia volvió al redil de Roma. En el
último cuarto del siglo III d.C. se produjo también la fortificación de la ciudad y la reducción de la
misma intramuros, pasando de las más de 125 Ha. a las 30 Ha., para protegerse de la ya continua
amenaza germana.
Los únicos vestigios romanos visibles en Burdeos son los escasos restos del anfiteatro o Palais
Gallien. Se ha datado en el siglo III d.C. Se estima que tenía unas medidas importantes, dando
capacidad a unos 17.000 espectadores. Existen varias interpretaciones sobre el sobrenombre del
anfiteatro, una leyenda medieval lo identificaba como el palacio que Carlomagno edificó para su
mujer; otra indica que debe su nombre al emperador Galieno.
Museo de Aquitania presenta la historia de Burdeos y su región desde la prehistoria hasta el siglo
XX. Una de las colecciones abarca el período galo-romano, mostrando principalmente los objetos y
elementos arquitectónicos sacados a la luz de la antigua Burdigala. Una de sus principales piezas es
el Júpiter de Mezin. Esta escultura del dios romano, realizada en el tercer cuarto del siglo I d.C., fue
descubierta en 1972 en Lot-et-Garonne por un agricultor. Es impresionante por su talla, 1,82m. de
altura, y su pose, con la lanza en la mano derecha. Otros objetos destacados del museo son la
escultura del emperador Claudio, el bronce de Hércules (s.II d.C.) o las estatuas de Cautopates y
Cautes, compañeros del dios Mitra, y pertenecientes a uno de los más grandes mitreos conocidos de
la Galia.
ANFITEATRO DE BURDEOS (Rue du docteur Albert-Barraud. Burdeos)
MUSEO DE AQUITANIA (20 cours Pasteur. 33000 Burdeos)
HORARIOS: Martes a domingo de 11:00 a 18:00. Lunes y festivos cerrado.
TARIFAS: Gratuita.

El puerto de Burdeos, conocido como “Puerto de la Luna”, fue seleccionado dentro del Patrimonio
de la Humanidad de la UNESCO en el año 2007. El Garona, a su paso por Burdeos, tiene una forma
curvada que recuerda la silueta de una luna. La era de la Ilustración es el marco en el que se
produce el desarrollo urbano moderno de la ciudad y donde se sitúan los principales edificios ahora
reconocidos. El primero es el Palacio Real, actual Place de la Bourse, construido por el arquitecto
Jacques Gabriel (1667-1742).
LASCAUX
Les coves de Lascaux (occità: Las Caus) contenen un dels conjunts més importants de pintures
rupestres del paleolític superior pel nombre i la qualitat estètica de les seves obres.[1]
Les pintures i els gravats que hi figuren no han pogut ser datats amb precisió. La seva antiguitat
s'estima entre 18.000 i 15.000 anys, a partir d'estudis realitzats sobre els objectes descoberts a la
cova. Les pintures han estat associades molt temps al magdalenià, però els últims estudis mostren
que es podrien datar del solutrià.
LASCAUX IV
Lascaux IV is the stunning new replica of the infamous Lascaux Cave. It replaces Lascaux II which
is now closed to the general public. Nestled at the foot of the hill below the original Lascaux and
Lascaux II, Lascaux IV was opened in December 2016 by President Hollande. Lascaux IV is an
exact replica of the original Lascaux site and has been designed to evoke the sense of the prehistoric
rock shelters for which the Dordogne is famous.
Lascaux IV covers 9,000 square metres and includes an array of high-tech, educational exhibitions.
Why visit Lascaux IV (The International Centre for Cave Art)
Visitors to Lascaux IV receive an authentic Lascaux Cave experience. Great care has been taken to
emulate the original cave, right down to temperature changes throughout, damp cave scents, air
pressure changes and interior cave sounds. The walls of Lascaux IV match exactly the colours,
textures, warp, weave, height and breadth of the original site and each polychrome painting has
been reproduced to millimetre accuracy. One cave enthusiast commented: “Even as a caver, it was
remarkably easy to suspend disbelief and simply immerse myself in the experience of taking in both
the paintings and the cave as a whole.”
How long is the tour and is it with a guide?
Visitors are advised to allow two and a half hours to complete the visit.
The first part of the tour is with a guide and lasts about 1 hour.
The rest of the site is visited at your own pace with the guide of a digital tablet.
What will I see?
Visitors to Lascaux IV will see a precise reproduction of the original Lascaux, which has been
closed to the public since 1963.
Upon entering, visitors are first met by the polychrome painting called “The Unicorn”. It is oddly
named given it has two horns, not one. This is the only figure in the cave that is not part of our
animal kingdom, and has sparked much speculation and controversy amongst experts that perhaps
unicorns did once exist.
The visit then progresses into the Hall of the Bulls where the phenomenal enormous size of the
bulls, some over 2 metres long, make it easy to miss the smaller, elaborately painted figures.
The tour progresses through a series of caves, each filled with stunning paintings of cows, horses
plus a range of other figures and symbols in black, brown, red and yellow, giving Lascaux its rare
status as a polychrome cave.
Why did they build Lascaux IV?
Lascaux IV is the second replica that has been built in order to protect the original Lascaux site.
In 1963, original Lascaux was closed when it was realised the breath of visitors was destroying the
prehistoric polychrome paintings.
Twenty years later, in 1983, Lascaux II opened 200 metres on top of the hill where the original cave
is located. After several years more concerns were raised that the high number of visitors to
Lascaux II was also causing damage to the original cave.
After much investment and research, Lascaux IV was conceived and was finally opened by
President Hollande in December 2016.
What are the opening hours of Lascaux IV?
Lascaux IV is open every day from 9am-7pm.
How much do tickets cost? January 2017: Adult €16, Family pass €44
Where is Lascaux IV (the International Centre for Cave Art) located?
The International Centre for Cave Art is located at the exit of the village of Lascaux at the bottom of
the hill from the original cave of Lascaux.
Is it cold in the cave?
Parts of the cave are cool (13°C) and some of the tour is outside so we recommend taking a warm
sweater, just in case!
What amenities are provided?
Restaurant
Bag deposit
Disabled access
Free parking
Baby changing
Is there anything else to do nearby?
Nearby village Montignac is worth visiting and there are farmer’s markets on Wednesday and
Saturday.
Le Chevrefeuille is an easy and very scenic 35-minute drive from Lascaux IV, 5 minutes drive from
Font de Gaume, 15 mins from the chateau Commarque and 10 mins from the Prehistoric museum
and PIP centre of Les Eyzies. One more reason to stay at the award winning accommodation and
cookery school.
SARLAT
Sarlat és una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen
carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII. L'origen de l'abadia es
perd en les llegendes. Existeix ja al segle IX, formant part de les sis grans abadies
del Perigord (Paunat, Belvès, Sant Front de Périgueux, Brantòsme, i Terrasson e la Vila Diu).
L'abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels víkings, segurament per estar lluny del
marge de la Dordonya i els seus afluents.
Es va situar el 1153 sota la protecció directa de la Santa Seu a Roma. Va ser reconstruïda en estil
romànic entre 1125 i 1160. El 1318, l'abadia va ser la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII.
L'església abacial va progressar a catedral de la diòcesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaçant els abats,
van començar la seva transformació arquitectònica que no va ser acabada fins al final del segle
XVII.
A partir del segle XIV, bisbes i cònsols es van repartir el poder fins a la Revolució. Feta ciutat
episcopal, Sarlat va jugar un paper preeminent en el moment de la guerra dels Cent Anys. Reserva
d'homes d'armes, de municions i d'aliments, la ciutat fortificada va ser igualment defensada pels
castells situats a la rodalia i va poder portar ajuda a altres ciutats assetjades pels
Anglesos: Belvès, Domme, Montignac. Tanmateix, pel tractat de Brétigny del 1360 va passar a
mans dels anglesos. Es va unir al rei de França 10 anys més tard quan el conestable del Guesclin va
rebutjar els Anglesos. La ciutat, tot jugant el mateix paper que anteriorment, es va haver de rendir
dues vegades i sofrir de les exaccions del capità de Vivans i del vescomte de Turenne.
La guerra de la Fronda va posar fi en aquest període favorable i el 1652, Sarlat torna a ser ocupada
per les tropes de Condé.
La qualitat arquitectònica dels seus monuments i dels seus habitatges testifica del seu dinamisme i
la seva capacitat per mantenir-se en els grans corrents econòmics. La desaparició de la diòcesi a la
Revolució li va retirar la seva preeminència. Feta capital de comarca, es va adormir, durant prop de
150 anys, per revivificar-se només des de fa 40 anys.
El centre històric de Sarlat ha estat miraculosament salvat del modernisme gràcies a la llei
promulgada el 4 d'agost de 1962, la Loi Malraux. Aquesta llei sobre la restauració de les zones a ser
salvaguardades va ser aplicada per primera vegada a França a Sarlat. El centre de la petita ciutat
medieval amb els seus 65 monuments i immobles protegits va servir d'operació pilot per a la posada
a punt dels finançaments i dels criteris de restauració.
Sarlat està classificada ciutat d'art i d'història i es diu que té la densitat més forta de monuments
històrics classificats o inscrits al món...Henry Miller va dir: Això, és el Paradís dels francesos.
•Església Santa Maria reconvertida en mercat cobert i espai cultural per l'arquitecte Jean Nouvel
•Catedral Sant Sacerdos (Segle XII al segle XIV)
•Capella dels Récollets, dita dels penitents blancs (Segle XVII)
•Jardí dels Enfeus (Segle XIV al segle XVI)
•Llanterna dels morts (Segle XII), prop de 10 m d'alçària prou rara a França d'aquesta talla i a
aquest estat
•Volta del Botxí i restes parcials de les antigues muralles
•Antic bisbat que protegeix l'Oficina de turisme i de les sales d'exposicions.