FELIPE PEDRELL

LA SEUA VIDA
(Tortosa, 19 de febrero de 1841 - Barcelona, 19 de agosto de 1922)

Els seus pares: Felip Pedrell i Casado i Maria Sabaté Colomé

Fue cantor infantil del coro de la catedral de Tortosa. A los 15 años compuso su primera obra
(un Stabat Mater a 3 voces).

Fue autodidacta en piano y composición.

Se casó en 1867 amb Carme Domingo Estrany, que murió a l'any següent a les poques
setmanes del naixement de la seva filla Carme.

En 1873 se traslada a Barcelona donde trabajó como segundo director de la Orquesta del
Teatro del Circo.

Le conceden dos becas para estudiar en el extranjero: En Roma (1876) y París (1977).

En 1881 volvió de nuevo a Barcelona, donde aparte de componer óperas, se dedicó

principalmente a las tareas de escritor e investigador. Comenzó a publicar dos revistas
musicales: “Salterio Sacro-Hispano” y “Notas Musicales y Literarias”

En 1894 mudó Madrid y comienza a trabajar como profesor del Real Conservatorio de Música.
Fue maestro de Isaac Albéniz, Enrique Granados y Manuel de Falla

En 1904, sin embargo, volvió a mudarse a Barcelona, donde concluyó su última ópera, El comte
Arnau. Más tarde, al no tener mucho éxito, abandona la composición y se dedicó a las tareas
de investigador y escritor musical.

TIPUS DE MÚSICA

Óperas, piezas líricas, corales,poemas sinfónicos, música religiosa y música de cámara.

Fue el primer músico que se encargó de estudiar la música tradicional o folclórica española

OBRES I COMPOSICIONS

Investigaciones históricas musicales y edición de las obras de compositores como Tomás Luis
de Victoria.

Composiciones de cámara

 Noches de España
 Nocturno-trío - 1873
 Orientales
 Quartet - (Cuarteto - 1879)
 Gaillard - 1879
Corales

 Super Flumina Babilonis

Líricas

 La guardiola (La hucha) - 1873

Misas / piezas religiosas

 Al·leluia - 1865
 Missa per dos veus i òrgan (Misa para dos voces y órgano) - 1857
 Tres Misses per tres veus i òrgan (Tres misas para tres voces y órgano) - 1861 - 1865 –
1866

Operas

L'ultimo abenzeraggio (El último abencerraje, 1874, en italiano)

Quasimodo (1875)
Cleopatra (1878).
Eda (1887)
Mara (1889)
Los Pirineus (Los Pirineos, 1902)
La Celestina, tragicomedia lírica de Calisto y Melibea (1904)
El comte Arnau (El conde Arnau, 1904)
A matinada (La madrugada, 1906).

LA SEUA CIUTAT I VIATJES

Su ciudad natal fue Tortosa ( Tarragona)

En 1873 fue a Barcelona a trabajar como director de la orquesta del Teatro del Circo.

En 1876 viajó a Roma (Italia) y en 1877 viajó a París (Francia) gracias a dos becas.

En 1894 se mudó a Madrid, ya que iba a ser profesor del Real Conservatorio de Música.

En 1904 se vuelve a Barcelona al no tener mucho éxito con sus obras, donde muere en 1922.

ELS SEUS AMICS MÚSICS

Fue maestro de músicos como Isaac Albéniz, Enrique Granados, Manuel de Falla, Robert
Gerhard
 FELIPE PEDRELL
LA SEUA VIDA
(Tortosa, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922)

Els seus pares: Felip Pedrell i Casado i Maria Sabaté Colomé

Va ser cantor infantil del cor de la catedral de Tortosa. Als 15 anys va compondre la seua
primera obra (un Stabat Mater a 3 veus).

Va ser autodidacta en piano i composició.

Es va casar en 1867 amb Carme Domingo Estrany, que va morir a l'any següent als poques
setmanes del naixement de la seva filla Carme.

En 1873 es trasllada a Barcelona on va treballar com a segon director de l'Orquestra del Teatre
del Circ.

Li concedeixen dues beques per a estudiar a l'estranger: A Roma (1876) i París (1977).

En 1881 va tornar de nou a Barcelona, on a part de compondre òperes, es va dedicar

principalment a les tasques d'escriptor i investigador. Va començar a publicar dues revistes
musicals: “Saltiri Sacre-Hispà” i “Notes Musicals i Literàries”

En 1894 va mudar Madrid i comença a treballar com a professor del Real Conservatori de
Música. Va ser mestre d'Isaac Albéniz, Enrique Granados i Manuel de Falla

En 1904, no obstant això, va tornar a mudar-se a Barcelona, on va concloure la seua última

òpera, El comte Arnau. Més tard, al no tindre molt d'èxit, abandona la composició i es va
dedicar a les tasques d'investigador i escriptor musical.

TIPUS DE MÚSICA
Òperes, peces líriques, corals, poemes simfònics, música religiosa i música de cambra.
Va ser el primer músic que es va encarregar d'estudiar la música tradicional o folklòrica
espanyola.

OBRES I COMPOSICIONS
Investigacions històriques musicals i edició de les obres de compositors com Tomás Luis de
Victoria.

Composicions de cambra
• Nits d'Espanya
• Nocturn-trio - 1873
• Orientals
• Quartet - (Quartet - 1879)
• Gaillard – 1879
Corals
• Super Flumina Babilonis

Líriques
• La guardiola (La guardiola) - 1873
Misses / peces religioses
• A l•leluia - 1865
• Missa per dos veus i òrgan (Missa per a dues veus i òrgan) - 1857
• Tres Misses per tres veus i òrgan (Tres misses per a tres veus i òrgan) - 1861 - 1865 – 1866

Operes
L'ultime abenzeraggio (L'últim abencerraje, 1874, en italià)
Quasimodo (1875)
Cleòpatra (1878).
Eda (1887)
Mara (1889)
Els Pirineus (Els Pirineus, 1902)
La Celestina, tragicomèdia lírica de Calisto i Melibea (1904)
El comte Arnau (El comte Arnau, 1904)
A matinada (La matinada, 1906).

LA SEUA CIUTAT I VIATJES

La seua ciutat natal va ser Tortosa ( Tarragona)

En 1873 va ser a Barcelona a treballar com a director de l'orquestra del Teatre del Circ.
En 1876 va viatjar a Roma (Itàlia) i en 1877 va viatjar a París (França) gràcies a dues beques.
En 1894 es va mudar a Madrid, ja que anava a ser professor del Real Conservatori de Música.
En 1904 es torna a Barcelona al no tindre molt d'èxit amb les seues obres, on mor en 1922.

ELS SEUS AMICS MÚSICS

Va ser mestre de músics com Isaac Albéniz, Enrique Granados, Manuel de Falla, Robert
Gerhard.