JEAN MARIE DEL MORAL

Processos 1978-2018
JE A N MA RIE D E L MORA L
Pr o ce sso s 1978-2018
 JE AN M ARIE D E L M O RAL
Processos 1 9 7 8 -20 1 8

Cuenca, estudio de Antonio Saura. 1990

Santa Monica, Sam Francis studio. 1991
Madrid, estudio de Luis Gordillo. 2015
Roy Lichtenstein, New York. 1991
Joan Miró, Son Abrines, Palma. 1978
 Paris, James HD Brown’s studio. 2017
^

^ Francisco Toledo, Oaxaca. 2000

 Pierre Alechinsky, Bougival. 2006
^

^ Barry Flanagan, Ibiza. 2005

Marina Abramović, Palma. 2017
Pierre Alechinsky, Bougival. 2006 ^
Pascal Bazilé, Paris. 1993
^
 Bejing, Yun Minjun’s studio. 2008
^

^ Yun Minjun, Bejing. 2008

Arcueil, atelier de Jan Voss. 2017
Robert Motherwell, Greenwich. 1991
 Ai Weiwei, Bejing. 2008 ^
Frank Stella, New York. 1988
^
Kiki Smith, New York. 2007 Anh Duong, New York. 2003
 Susy Gómez, Palma. 2018 ^
Palma, estudi de Susy Gómez. 2018
^
Lisboa, estúdio de Joana Vasconcelos. 2013
Carlos Pradal, París. 1983 ^
^
 Valence, atelier de Philippe Favier. 2005

^
^
París, estudi de Miquel Barceló. 1997
 ^
Ferran García Sevilla, Barcelona. 1987
Île-aux-Oies, atelier de Jean Paul Riopelle. 2002

^
 Berlin, Max Neuman’s atelier. 1998

^
^
Erwin Bechtold, Ibiza. 2016
 Antoni Clavé, Cap Saint Pierre. 1985
^

^ Saint-Denis, estudio de Carmen Calvo. 1986

Ibiza, Erwin Bechtold’s atelier. 2016 ^
Camille Henrot, Paris. 2010
^
 New York, Donald Baechler’s studio. 2015
^

^ Pablo Palazuelo, Galapagar. 1992

 Antonio Saura, París. 1983
^

^ Antonio Saura, Cuenca. 1989

 Carlos Pazos, Collioure. 2007 ^
Luc Tuymans, Antwerpen. 2003
^
 Antoni Tàpies, Barcelona. 1994 ^
Shanghaï, atelier de Richard Texier. 2001
^
Pierre Soulages, Sète. 1993
 Pierre Soulages, Paris. 2009 ^
Paris, atelier de Pierre Skira. 2006
^
 Miquel Barceló, París. 1997
^

^ New York, Francesco Clemente’s studio. 2015

 Hernando Viñes, París. 1983
^

^ Rafael Canogar, Madrid. 2016

 Lisboa, estúdio de Joana Vasconcelos. 2013
^

^ Madrid, estudio de Luis Gordillo. 2015

Ouattara Watts, Ségou. 1991
 ^
Rafa Forteza, Alaró. 2017
Montrouge, estudio de Antonio Seguí. 2016

^
Baltasar Lobo, París. 1983
 Alex Katz, New York. 2007
^

^ New York, Alex Katz’s studio. 2007

Meudon, atelier de Jean Arp. 2010
 ^
Julian Schnabel, New York. 1992
París, estudi de Miquel Barceló. 1997

^
 ^
Robert Indiana, Le Muy. 1998
Rafel Joan, Vilafranca de Bonany. 2013

^
Thomas Hirschhorn, Aubervilliers. 2010 ^
Paris, atelier d’Erró. 2016
^
Miguel Ángel Campano,
Montreuil. 1983
Miguel Ángel Campano,
Montreuil. 1983
Miguel Ángel Campano, Bagnolet. 1989
 Paris, atelier d’Adel Abdessemed. 2010

^
^
Apel·les Fenosa, París. 1997
 Steve McQueen, Kassel. 2002
^

^ Maurizio Cattelan, New York. 2006

 ^
Greenwich, Robert Motherwell’s studio. 1991
Jan Voss, Arcueil. 2017

^
 Mont-roig, estudi de Joan Miró. 1993
^

^ Zao Wou-Ki, Paris. 2001

 Andreu Alfaro, València. 1994 ^
James HD Brown, Oaxaca. 2000
^
 Antonio Saura, París. 1985 ^
Cuenca, estudio de Antonio Saura. 1990
^
James HD Brown, Oaxaca. 2004 ^
James HD Brown, Paris. 2002
^
 Paris, atelier de Camille Henrot. 2010
^

^ Hélène Delprat, Paris. 1994

James HD Brown, Paris. 2009
 ^
Esther Ferrer, París. 2017
Seulgi Lee, Bagnolet. 2010

^
Pedro Oliver, Pontevedra. 2015 ^
Zao Wou-Ki, Paris. 1994
^
José Manuel Broto, Sant Llorenç des Cardassar. 1993
 ^
Sant Llorenç des Cardassar, estudio de José Manuel Broto. 2015
José Manuel Broto, Sant Llorenç des Cardassar. 2015

^
Miquel Barceló, Gao. 1988
 Max Neuman, Berlin. 1998
^

^ Antoni Abad, Barcelona. 1987

New York, Juan Uslé’s studio. 2007 ^
Per Kirkeby, Copenhagen. 2003
^
José María Sicilia, París. 1987
 ^
José María Sicilia, París. 1987

^
Pierre Alechinsky,
Bougival. 1998
Joan Mitchell, Vétheuil. 1989
 Juan Uslé, New York. 2007 ^
Jean Paul Riopelle, Île-aux-Oies. 2002
^
Antoni Tàpies, Barcelona. 1997 Paris, atelier d’Esther Ferrer. 2017
Jean Charles Blais, Vence. 1995 ^
Lin Utzon, Porreres. 2016
^
New York, Francesco Clemente’s studio. 2015 ^
Jaume Plensa, París. 2007
^
 Jaume Plensa, Javier Mariscal, Barcelona. 1987
^

^ Barcelona, estudi de Jaume Plensa. 1987

 Madrid, estudio de Luis Feito. 2017

^
^
Philippe Favier, Valence. 2005
El Vendrell, estudi d’Apel·les Fenosa. 1982 ^
Apel·les Fenosa, El Vendrell. 1983
^
Mario Merz, Barcelona. 1991 ^
Pierre Soulages, Paris. 1993
^
Estudi de Joan Miró,
Son Abrines, Palma. 2014
 Antoni Tàpies, Barcelona. 1990 ^
Antoni Tàpies, París 1989 i Campins 1995
^
 César, Pietrasanta. 1997

^
^
París, estudi d’Apel·les Fenosa. 1986
Manolo Valdés, Madrid. 2001 ^
Apel·les Fenosa, París. 1985
^
Vilafranca de Bonany, estudi de Rafel Joan. 2010 ^
Paris, atelier de Pierre Skira. 2006
^
Eduardo Chillida, San Sebastián. 1998
 Pierre Alechinsky, Bougival. 2007 ^
Montreuil, atelier d’Ernest Pignon Ernest. 1998
^
Pierre Soulages exhibition at the Beijing Art Museum. 1993
El detall i l’escena, la mirada i el moviment,
fraccions de segon que copsen una eternitat.
El fotògraf sap, perquè ha llegit els mestres
de capçalera i perquè ha après que el gest
improvisat és el millor sensor per capturar
l’instant decisiu i la seva essència.
Els estudis i els tallers dels artistes alberguen
els processos de creació i se sumen a l’acció
que genera obres d’art, l’acte genial. Tot al
voltant, prototips del que des de l’anonimat
germinal serà immortal. Així mateix, els tallers
acullen l’insubstancial: rastres d’allò quotidià,
referències erudites, fetitxes i residus que
mai no arribaran a tenir una destinació
salvant l’improbable de convertir-se en una
pista recuperable per a l’anàlisi dels experts.
Un atelier pot ser una factoria o el lloc de
la iniciació intel•lectual, sempre, el reflex
extern de l’interior de l’ésser que l’habita.
Recintes i habitacions com a epidermis de
revolucions interiors innombrables. Des de ja
fa trenta anys, Jean Marie del Moral hi transita
entre reportatges d’encàrrec o intermitents
trobades personals d’investigació.
El seu, és un mètode humanista. Percebem
una actitud de transcendència solemne,
gairebé religiosa i ritual. El de fora és dins,
la persona pot ser o serà un amic, el detall
és més important que el tot, l’inconscient és
més bon baròmetre que allò racional.
Per a qui domina l’exercici del fotoperiodisme,
estar en el present i vincular-se a l’acció-
reacció és un recurs inherent. Observa en
moviment les metamorfosis de l’acte creatiu,
les registra i lliura, així, al futur, cicles i
evolucions dels artistes sobre un pla fix. És
el temps de la fotografia, i és ell escollint-ne
els tempos.
D’aquesta manera, amb la perspectiva
d’analitzar tantes sessions amb tants artistes,
retrats, imatges-icones i eliminacions,
podem dir que les fotografies de Jean Marie
es revelen al marge de classificacions. Els
seus documents són narracions des de
la subjectivitat, superfícies críptiques de
muntatges conceptuals barrocs, el magma
líquid d’allò processual i mutant. El poder
informatiu i la política de representació que
en transcendeix venen de la modernitat i de
la postmodernitat, tot i que també pot ser
que existissin des dels pintors de cambra del
segle XVII. Quan el seu treball pren la forma
d’edicions impreses, en llibres com aquest,
ens permet experimentar maquetant, a la sala
ens possibilita decidir una disposició clàssica
en la línia expositiva tradicional o submergir-
nos en noves museografies. El testimoni
de les seves fotos documenta, escriu des
d’allò personal i revela connexions profundes
de l’autor, els actors i qui les contempla,
nosaltres.
Als caires i als marges hi ha històries de l’art
i hi ha pistes infinites per parlar encara d’allò
que no s’ha dit.
Nekane Aramburu
El detalle y la escena, la mirada y el
movimiento, fracciones de segundo que
alcanzan una eternidad. El fotógrafo sabe,
por haber leído a los maestros de cabecera
y porque conoce cómo el gesto improvisado
es el mejor sensor para capturar el instante
decisivo y su esencia.
Los estudios y talleres de los artistas albergan
los procesos de creación sumándose a la
acción que genera obras de arte, el acto
genial. Alrededor, prototipos de lo que desde
el anonimato germinal será inmortal. Así
mismo, los talleres cobijan lo insubstancial:
rastros de lo cotidiano, referencias eruditas,
fetiches y residuos que nunca alcanzarán un
destino salvo el improbable de convertirse
en una pista recuperable para el análisis
de los expertos. Un atelier puede ser una
factoría o el lugar de la iniciación intelectual,
siempre, el reflejo externo del interior del
ser que lo habita. Recintos y habitaciones
como epidermis de revoluciones interiores
innombrables. Desde hace ya treinta años,
Jean Marie del Moral transita por ellos
entre reportajes de encargo o intermitentes
encuentros personales de investigación.
Su método, es un método humanista.
Percibimos una actitud de trascendencia
solemne, casi religiosa y ritual. Lo de fuera
es adentro, la persona puede ser o será un
amigo, el detalle más importante que el
todo, el inconsciente mejor barómetro que
lo racional. Para quien domina el ejercicio
del fotoperiodismo, estar en el presente
y vincularse a la acción-reacción es un
recurso inherente. Observa en movimiento las
metamorfosis del acto creativo, las registra y
con ellas entrega al futuro ciclos y evoluciones
de los artistas sobre plano fijo. Es el tiempo de
la fotografía, y es él eligiendo sus tiempos.
De esta manera, con la perspectiva de
analizar tantas sesiones con tantos artistas,
retratos, imágenes-iconos y descartes,
podemos decir que las fotografías de Jean
Marie se revelan al margen de clasificaciones.
Sus documentos son narraciones desde la
subjetividad, superficies crípticas de montajes
conceptuales barrocos, el magma líquido de
lo procesual y mutante. El poder informativo
y la política de representación que trasciende
de ellas vienen de la modernidad y de la
posmodernidad, aunque también puede ser
que existieran desde los pintores de cámara
del siglo XVII. Cuando su trabajo toma forma
de ediciones impresas, en libros como este,
nos permite experimentar maquetando, en
sala posibilita que decidamos una disposición
clásica en la línea expositiva tradicional o
sumergirnos en nuevas museografías. El
testimonio de sus fotos documenta, escribe
desde lo personal y revela conexiones
profundas del autor, los actores y quien las
contempla, nosotros.
En sus filos y en los márgenes hay historias
del arte y hay pistas infinitas para hablar aún
de lo que no se ha dicho.
Nekane Aramburu
The detail and the scene, the gaze and the
movement, fractions of a second that cover
an eternity. Photographers know, having had
the masters as their bedtime reading, and
because they are aware that the improvised
gesture is the best sensor for capturing the
decisive instant and its essence.
Artists’ studios and ateliers are the site
of creative processes, accompanying the
action that generates artworks, the act of
genius. Around them, prototypes of what,
from germinal anonymity, will be immortal.
Similarly, ateliers shelter the unsubstantial:
traces of the mundane, erudite references,
fetishes and residues that will never reach
a destiny, except for the improbable one of
turning into a clue that can be recovered for
analysis by experts. An atelier can be a factory
or the place of intellectual initiation, always
the external reflection of the interior of the
being that inhabits it. Enclosures and rooms
like an epidermis of unmentionable interior
revolutions. For thirty years now, Jean Marie del
Moral has been moving around in them, amidst
commissioned reportages or intermittent
personal research encounters.
His is a humanistic method. We perceive
an attitude of solemn, almost religious and
ritualistic transcendence. That which is from
the outside is inside, the person can or will be
a friend, the detail more important than the
whole, the subconscious the best barometer of
the rational. For he who masters the practice
of photojournalism, being in the present and
linking oneself to action-reaction is an inherent
resource. He observes the metamorphoses of
the creative act in motion, records them and
with them, he delivers to the future cycles and
evolutions of artists in a fixed shot. It is the time
of photography, and it is him, choosing his times.
In this way, with the perspective of analysing so
many sessions with so many artists, portraits,
icon-images and rejects, we can say that
the photographs of Jean Marie are revealed
regardless of classifications. His documents
are narratives based on subjectivity, cryptic
surfaces of conceptual Baroque montages,
the liquid magma of things procedural and
mutating. The informative power and the policy
of representation that transcends from them
come from modernity and post-modernity,
although they may also have existed since the
17th-century court painters. When his work
takes on the form of printed editions, in books
like this one, it enables us to experiment by
designing, in the exhibition room it allows us
to decide on a classical arrangement along
traditional exhibition lines or to immerse
ourselves in new museographies. The
testimony of his photos documents, writes
based on that which is personal, and reveals
deep connections of the creator, the actors
and those who contemplate them – us.
In the edges and the margins, there are
histories of art and there are infinite clues to
speak yet of what has not yet been said.
Nekane Aramburu
Biografia
Nascut a França (Montoire sur le Loir, 1952),
fill d’exiliats espanyols, Jean Marie del
Moral comença la carrera com a fotògraf
a la França dels anys setanta, on treballa
com a fotoperiodista per al diari comunista
L’Humanité. Tenia 21 anys i una educació amb
un fort compromís social; retratà moments
convulsos, protestes socials, vagues de
miners i moviments obrers.
Després de cobrir la revolució dels Clavells de
Portugal i treballar a Nova York i a Mont-real,
Jean Marie del Moral coincideix amb Joan
Miró a Barcelona finalitzada la dictadura
espanyola de Franco. Una hora i mitja a
l’univers Miró, al seu estudi, va ser suficient
per fer un canvi de rumb cap a altres
percepcions, les que ens evoquen els artistes
i els seus estudis, espais mentals, la farga de
la creació i el seu procés.
De retorn a París va iniciar contactes amb
altres artistes, molts dels quals li han obert el
seu estudi durant anys. Així doncs, el seu arxiu
fotogràfic és una gran enciclopèdia d’imatges
que mostra l’esdevenir de la pintura de l’últim
quart del segle XX fins als nostres dies.
Els treballs de Jean Marie del Moral els han
publicat les revistes internacionals més
prestigioses, com ara Fortune Magazine,
Madame Figaro, Town and Country, Vogue o
El País Semanal.
El 1987 va realitzar la seva primera
mostra individual i va estar present el
1988 als Rencontres Internationales de la
Photographie d’Arles amb una exposició
pròpia. El 2004, amb motiu de la publicació
en quatre països del seu llibre Barceló,
fotografías de Jean Marie del Moral (Thames
and Hudson, Steidl, Actes Sud, La Fábrica)
exposà les seves obres a l’IVAM (València),
al Centro Cultural Conde Duque (Madrid), al
Museo da Cidade (Lisboa), a la Fundación
Antonio Pérez (Conca) i a diverses fundacions
d’Espanya. A més, és autor i director de dos
documentals: Los estudios de Barceló (1991)
i Picasso y la tauromaquia (1993). El 2015
publica El ojo de Miró amb la Fundació Pilar
i Joan Miró a Mallorca i La Fábrica Editorial,
el mateix any en què s’obri al Gabinet d’Es
Baluard «Jean Marie del Moral. El ojo de Miró
(Son Abrines)».
El 30 de gener del 2018, Del Moral inaugura
al museu Es Baluard «Col•lecció permanent.
Carte Blanche a Jean Marie del Moral.
Processos 1978-2018», en què mostra
una gran part de la seva obra dedicada als
processos de creació d’artistes mallorquins,
espanyols i internacionals en diàleg amb
obres de la col•lecció del museu. Aquest llibre
s’ha concebut en paral•lel com a reflex de la
intensitat del treball dels anys de producció
del projecte a Es Baluard i com a mitjà per
mostrar que noves lectures de les històries de
l’art són possibles.
Biografía
Nacido en Francia (Montoire sur le Loir,
1952), hijo de exiliados españoles, Jean
Marie del Moral comienza su carrera como
fotógrafo en los años setenta, trabajando
como fotoperiodista para el diario comunista
L’Humanité. Tenía 21 años y un fuerte
compromiso social; retrató momentos
convulsos, protestas sociales, huelgas de
mineros y movimientos obreros.
Tras cubrir la revolución de los Claveles de
Portugal y trabajar en Nueva York y Montreal,
Jean Marie del Moral coincide con Joan Miró
en Barcelona finalizada la dictadura española
de Franco. Una hora y media en el universo
Miró, en su estudio, le bastaron para virar su
rumbo hacia otras percepciones, las que nos
evocan los artistas y sus estudios, espacios
mentales, la fragua de la creación y su
proceso.
De regreso en París inició contactos con otros
artistas, muchos de los cuales le han abierto
su estudio durante años. De esta manera, su
archivo fotográfico es una gran enciclopedia
de imágenes que muestra el devenir de la
pintura del último cuarto del siglo XX hasta
nuestros días.
Los trabajos de Jean Marie del Moral han sido
publicados por las más prestigiosas revistas
internacionales, como Fortune Magazine,
Madame Figaro, Town and Country, Vogue o
El País Semanal.
En 1987 realizó su primera muestra individual
y estuvo presente en 1988 en Rencontres
Internationales de la Photographie d’Arles
con una exposición propia. En 2004, con
motivo de la publicación en cuatro países de
su libro Barceló, fotografías de Jean Marie
del Moral (Thames and Hudson, Steidl, Actes
Sud, La Fábrica) expuso sus obras en el IVAM
(València), en el Centro Cultural Conde Duque
(Madrid), en el Museo da Cidade (Lisboa), en la
Fundación Antonio Pérez (Cuenca) y en varias
fundaciones de España. Es autor y director de
dos documentales: Los estudios de Barceló
(1991) y Picasso y la tauromaquia (1993). En
2015 publica El Ojo de Miró con la Fundació
Pilar i Joan Miró a Mallorca y La Fábrica
Editorial, el mismo año en que se abre en el
Gabinet de Es Baluard «Jean Marie del Moral.
El ojo de Miró (Son Abrines)».
El 30 de enero de 2018, Del Moral inaugura en
el museo Es Baluard «Colección permanente.
Carte Blanche a Jean Marie del Moral.
Procesos 1978-2018», mostrando gran
parte de su obra dedicada a los procesos
de creación de artistas mallorquines,
españoles e internacionales en diálogo con
obras de la colección del museo. Este libro
se ha concebido en paralelo como reflejo
de la intensidad del trabajo de los años de
producción del proyecto en Es Baluard y como
medio para mostrar que nuevas lecturas de
las historias del arte son posibles.
Biography
Born in France (Montoire sur le Loir, 1952), the
son of exiled Spaniards, Jean Marie del Moral
began his career as a photographer in France
in the ‘seventies, working as a photojournalist
for the communist daily L’Humanité. He was
21 years old and had a strong sense of social
commitment; he portrayed moments of
upheaval, social protests, miners’ strikes and
workers’ movements.
After covering the Carnation Revolution
in Portugal, and working in New York and
Montreal, Jean Marie del Moral coincided with
Joan Miró in Barcelona after the end of the
Franco dictatorship in Spain. An hour and a half
in the Miró universe, at the painter’s studio,
was enough to change his course, steering him
towards new perceptions, those evoked in us
by artists and their ateliers, mental spaces, the
forge of creation and its process.
Back in Paris he entered into contact with
other artists, many of whom have opened up
their studios to him for years. As a result his
photographic archive is a great encyclopaedia
of images showing the course of painting from
the last quarter of the 20th century up to the
present.
The works of Jean Marie del Moral have
been published by the most prestigious
international magazines such as Fortune
Magazine, Madame Figaro, Town and
Country, Vogue or El País Semanal.
In 1987 he had his first individual exhibition
and in 1988 was present at Rencontres
Internationales de la Photographie d’Arles,
also with an individual exhibition. In 2004, on
the occasion of the publication of his book
Barceló, fotografías de Jean Marie del Moral
(Thames and Hudson, Steidl, Actes Sud, La
Fábrica) in four countries, he exhibited his
works in the IVAM (Valencia), the Centro
Cultural Conde Duque (Madrid), the Museo
da Cidade (Lisboa), the Fundación Antonio
Pérez (Cuenca) and several foundations in
Spain. He has also written and directed two
documentaries: Los estudios de Barceló
(1991) and Picasso y la tauromaquia (1993).
In 2015, he published El Ojo de Miró with
Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca and La
Fábrica Editorial, the same year in which “Jean
Marie del Moral. El ojo de Miró (Son Abrines)”
was opened in Es Baluard’s Gabinet.
On 30th January 2018, Del Moral inaugurates
“Permanent collection. Carte Blanche for
Jean Marie del Moral. Processes 1978-2018”
at Es Baluard museum, showing much of his
work dedicated to the creation processes of
Mallorcan, Spanish and international artists
in dialogue with works from the museum’s
own collection. This book was conceived in
parallel as a reflection of the intensity of the
work of the years during which the project was
produced at Es Baluard and as a means of
demonstrating that new interpretations of the
histories of art are possible.
PATRONAT DE LA FUNDACIÓ ES BALUARD MUSEU D’ART MODERN LLIBRE
ES BALUARD MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI DE PALMA
I CONTEMPORANI DE PALMA
Directora Edició © de la present edició, Fundació
President d’honor Nekane Aramburu Fundació Es Baluard Museu d’Art Es Baluard Museu d’Art Modern
S.M. el Rei Joan Carles I Modern i Contemporani de Palma i Contemporani de Palma
Administrador
© dels textos, els autors
Antoni Torres Una edició a cura de
President fundador © fotografies, Jean Marie del Moral
Nekane Aramburu
Sr. Pere A. Serra Bauzà Artística
Irene Llàcer
Conservació © Antoni Abad, Pierre Alechinsky,
Jean Marie del Moral
President Soad Houman Hans Arp, Andreu Alfaro, Miquel
Pedro Oliver
Sr. Antoni Noguera Ortega Rosa Espinosa Barceló, Jean-Charles Blais, James
Exposicions Coordinació Brown, Miguel Ángel Campano,
Membres del Patronat Catalina Joy Soad Houman Rafael Canogar, Antoni Clavé,
Sra. Francesca Lluch Armengol i Socias Irene Llàcer Irene Llàcer Apel·les Fenosa, Rafa Forteza, Susy
Sra. Francesca Tur Riera Gómez, Luis Gordillo, Camille Henrot,
Desenvolupament educatiu, Fotografies
Sra. Catalina Cladera i Crespí Alex Katz, Baltasar Lobo, Mariscal,
formació i programes públics Jean Marie del Moral
Jean Paul Riopelle, Antonio Seguí,
Sr. Francesc Miralles Mascaró Eva Cifre
Text José María Sicilia, Pierre Soulages,
Sr. Iván Sevillano Miguel Irene Amengual
Nekane Aramburu Richard Texier, Juan Uslé, Jan Voss,
Sra. Apol·lònia Miralles Xamena Irene Pascual
Zao Wou-Ki. VEGAP,
Sr. Antoni Noguera Ortega Pilar Rubí Disseny i maquetació
Illes Balears, 2018
Pedro Oliver
Sr. Llorenç Carrió Crespí Comunicació
Sra. Joana Mª Adrover Moyano Alejandro Alcolea Postproducció de les fotografies © Estate of Roy Lichtenstein, VEGAP,
Sr. Pere A. Serra Bauzà Pepe Cañabate Illes Balears, 2018
Relacions externes
Sra. Carmen Serra Magraner Aina Crespí Traduccions
© Comissió Tàpies, VEGAP,
Sra. Ana Rullán Estarellas Àngels Àlvarez
Administració Illes Balears, 2018
Nicola Walters
Daniel Rebassa
Marga Ferrer Impressió © Succession Antonio Saura /
Gràfiques Rubines www.antoniosaura.org / A+V Agencia
Secretària de direcció
de Creadores Visuales 2018
Clara Llompart ISBN 978-84-939388-9-5
D.L. PM 1575-2017
Botiga
Paz Montesinos nocapaper
Núria Jover ISBN 978-84-947660-7-7
Manteniment
Francisco Medrano
Andreu Verd
Gregorio Daureo
Atenció al visitant / Taquilles/
Mediació de públics Agraïments
Atenció al visitant
Perico Gual Es Baluard Museu d’Art Modern
Taquilles i Contemporani de Palma vol
Maria Gayà expressar el seu agraïment a
Ana Huertas Jean Marie del Moral i a totes
Mediació de públics aquelles persones que han fet
Marta Fernández possible aquest projecte.

Amb la col·laboració de:

 Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició «Col·lecció permanent.
Carte Blanche a Jean Marie del Moral.
Processos 1978-2018», inaugurada
el 30 de gener de 2018 a Es Baluard,
Museu d’Art Modern i Contemporani de
Palma, i es va acabar d’imprimir el
20 de gener de 2018 a Mallorca.