Documente Academic
Documente Profesional
Documente Cultură
¡100.000 artículos!
Nun ta mal pa empezar, pero prestaríanos ameyorar la calidá de la Wiki. ¿Ayúdesnos
a revisar y correxir los artículos esistentes?
Vector
Saltar a navegaciónSaltar a la gueta
Pa ver otros usos d'esti términu, Vector (dixebra).
Representación gráfica d'un vector como un segmentu empobináu sobre una recta.
En física, un vector (tamién llamáu vector euclidianu o vector xeométricu) ye una
magnitú física definida nun sistema de referencia que se caracteriza por tener
módulu (o llargor), direición y orientación.[1][2][3]
Conteníu
1 Conceutos fundamentales
1.1 Definición
1.2 Carauterístiques d'un vector
1.3 Magnitúes vectoriales
1.4 Notación
1.5 Clasificación de vectores
1.6 Componentes d'un vector
1.7 Representación gráfica de los vectores
1.7.1 Suma de vectores
1.7.2 Productu por un angular
2 Operaciones con vectores
2.1 Suma de vectores
2.1.1 Suma de vectores sobre un mesmu puntu
2.1.2 Métodu del paralelogramu
2.1.3 Métodu del triángulu o métodu poligonal
2.2 Productu d'un vector por un angular
2.3 Productu angular
2.4 Productu vectorial
2.5 Derivada covariante d'un vector
2.6 Ángulu ente dos vectores
3 Cambéu de base vectorial
4 Requerimientos físicos de les magnitúes vectoriales
5 Ver tamién
6 Referencies
7 Bibliografía
8 Enllaces esternos
Conceutos fundamentales
Esta seición esplica los aspeutos básicos, la necesidá de los vectores pa
representar ciertes magnitúes físiques, los componentes d'un vector, la notación de
los mesmos, etc.
Definición
Un vector tamién puede vese dende'l puntu de vista de la xeometría como vector
xeométricu (usando frecuentemente l'espaciu tridimensional {\displaystyle \mathbb
{R} ^{3}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{3}} o bidimensional {\displaystyle \mathbb
{R} ^{2}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{2}}).
Un vector fixu del planu euclídeo ye un segmentu empobináu, nel qu'hai qu'estremar
trés carauterístiques:[1][2][3]
Los vectores fixos del planu se denotan con dos lletres mayúscules (y una flecha
escontra la derecha enriba), por casu {\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}
{\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}, qu'indiquen el so orixe y estremu
respeutivamente. Esto ye, el puntu A ye l'orixe o puntu d'aplicación y el puntu B
ye l'estremu del vector {\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}{\displaystyle
{\overrightarrow {AB}}}, que les sos coordenaes son:
Coordenaes cartesianes.
Un vector puede definise polos sos coordenaes, si'l vector ta nel planu xy,
represéntase:
Coordenaes tridimensionales.
Si un vector ye de tres dimensiones reales, representáu sobre les exes x, y, z,
puede representase:
El sentíu, indicáu pola punta de flecha, siendo unu de los dos posibles sobre la
recta soporte. esquierda
Nome :
Direición
Sentíu :
Módulu : Puntu d'aplicación
Magnitúes vectoriales
Les magnitúes vectoriales queden representaes por un ente matemáticu que recibe'l
nome de vector. Nun espaciu euclidianu, de non más de tres dimensiones, un vector
representar por un segmentu empobináu. Asina, un vector queda carauterizáu polos
siguiente elementos: el so llargor o módulu, siempres positivu por definición, y el
so direición, que puede ser representada por aciu la suma de les sos #Componentes
d'un vector componentes vectoriales ortogonales, paraleles a les exes de
coordenaes; o por aciu coordenaes polares, que determinen l'ángulu que forma'l
vector coles exes positives de coordenaes.[5] [6]
Notación
Les magnitúes vectoriales representar nos testos impresos por lletres en negrina,
pa estremales de les magnitúes angulares que se representen en cursiva. Nos testos
manuscritos, les magnitúes vectoriales represéntense asitiando una flecha sobre la
lletra que designa'l so módulu (el cual ye un angular).
Exemplos
{\displaystyle \mathbf {A} ,\ \mathbf {a} ,\ {\boldsymbol {\omega }},}
{\displaystyle \mathbf {A} ,\ \mathbf {a} ,\ {\boldsymbol {\omega }},} ...
representen, respeutivamente, les magnitúes vectoriales de módulos A, a, ω, ... El
módulu d'una magnitú vectorial tamién se representa zarrando ente barres la
notación correspondiente al vector: {\displaystyle |\mathbf {A} |,\ |\mathbf {a}
|,\ |{\boldsymbol {\omega }}|,}{\displaystyle |\mathbf {A} |,\ |\mathbf {a} |,\ |
{\boldsymbol {\omega }}|,} ...
Nos testos manuscritos escríbese: {\displaystyle {\vec {A}},\ {\vec {a}},\ {\vec
{\omega }},}{\displaystyle {\vec {A}},\ {\vec {a}},\ {\vec {\omega }},}... pa los
vectores y {\displaystyle |{\vec {A}}|,\ |{\vec {a}}|,\ |{\vec {\omega }}|,}
{\displaystyle |{\vec {A}}|,\ |{\vec {a}}|,\ |{\vec {\omega }}|,}... o
{\displaystyle A,\ a,\ {\omega },}{\displaystyle A,\ a,\ {\omega },}... pa los
módulos.
Cuando convenga, represéntense la magnitú vectorial faciendo referencia al orixe y
al estremu del segmentu empobináu que lu representa geométricamente; asina,
desígnense los vectores representaos na Figura 2 na forma {\displaystyle \mathbf
{A} ={\overrightarrow {MN}},\mathbf {B} ={\overrightarrow {OP}}\,}{\displaystyle
\mathbf {A} ={\overrightarrow {MN}},\mathbf {B} ={\overrightarrow {OP}}\,}, ...
resultando bien útil esta notación pa los vectores que representen el
desplazamientu.
Clasificación de vectores
Según los criterios que s'utilicen pa determinar la igualdá o equipolencia de dos
vectores, pueden estremase distintos tipos de los mesmos:
El lema de Zorn, consecuencia del axoma d'elección, dexa establecer que tou espaciu
vectorial almite una base vectorial, polo que tou vector ye representable como'l
productu d'unes componentes al respeutive de dicha base. Dau un vector solo esisten
un númberu finito de componentes distintos de cero.
Suma de vectores
La definición suma de vectores nel orde o+v produz otru vector, ye como encadenar,
siempres visualmente, un vector o y depués unu v. Vamos Dicir que o+v simplificar
como un vector w o que w descompon como suma de vectores o y v.
Per un sitiu la representación del productu nel casu qu'el cuerpu d'angular sía
{\displaystyle K=\mathbb {R} }{\displaystyle K=\mathbb {R} } modifica, visualmente,
el llargor de la imaxe del vector, quedando dambos siempres superpuestos; per otru
llau les representaciones nel casu que {\displaystyle K=\mathbb {C} }{\displaystyle
K=\mathbb {C} } amás de modificar el llargor, tamién amiesta rotaciones, pa
facilitales visualmente considérense centraes nel orixe del vector, siendo estos
cambeos un pocu más espresives, visualmente, pero non más fáciles que nel casu
real:
{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j}
+a_{z}\mathbf {k} )\pm (b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf {k} )}
{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j}
+a_{z}\mathbf {k} )\pm (b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf {k} )}
{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\pm b_{x})\mathbf {i} +(a_{y}\pm
b_{y})\mathbf {j} +(a_{z}\pm b_{z})\mathbf {k} }{\displaystyle \mathbf {a} \pm
\mathbf {b} =(a_{x}\pm b_{x})\mathbf {i} +(a_{y}\pm b_{y})\mathbf {j} +(a_{z}\pm
b_{z})\mathbf {k} }
{\displaystyle |\mathbf {a} \pm \mathbf {b} |={\sqrt {a^{2}+b^{2}\pm 2ab\cos \theta
}}\leq {\sqrt {a^{2}+b^{2}+2ab\cos \theta }}}{\displaystyle |\mathbf {a} \pm
\mathbf {b} |={\sqrt {a^{2}+b^{2}\pm 2ab\cos \theta }}\leq {\sqrt
{a^{2}+b^{2}+2ab\cos \theta }}}
Productu angular
Artículu principal: Productu angular
Productu vectorial
Artículu principal: Productu vectorial
=== Derivada ordinaria d'un vector Dau un vector que ye función d'una variable
independiente
teniendo en cuenta que los vectores unitarios son constantes en módulu y direición.
Esta función representa una curva helicoidal alredor de la exa z, de radio unidá,
como s'ilustra na figura. Podemos imaxinar qu'esta curva ye la trayeutoria d'una
partícula y la función {\displaystyle \mathbf {r} (t)\,}{\displaystyle \mathbf {r}
(t)\,} representa'l vector posición en función del tiempu t. Derivando vamos tener:
Realizando la derivada:
La derivada del vector posición respectu al tiempu ye la velocidá, asina que esta
segunda función determina'l vector velocidá de la partícula en función del tiempu,
podemos escribir:
Esti vector velocidá ye un vector tanxente a la trayeutoria nel puntu ocupáu pola
partícula en cada intre. El sentíu ye escontra los valores crecientes de los
valores angulares.[4] Si deriváramos de nuevu llograríamos el vector aceleración.
{\displaystyle \cos \theta ={\frac {\mathbf {a} \cdot \mathbf {b} }{|\mathbf {a}
|\,|\mathbf {b} |}}}{\displaystyle \cos \theta ={\frac {\mathbf {a} \cdot \mathbf
{b} }{|\mathbf {a} |\,|\mathbf {b} |}}}
{\displaystyle \mathbf {a} =\mathbf {a} _{\|}+\mathbf {a} _{\bot }=(\mathbf {n}
\cdot \mathbf {a} )\mathbf {n} +(\mathbf {n} \times \mathbf {a} )\times \mathbf {n}
}{\displaystyle \mathbf {a} =\mathbf {a} _{\|}+\mathbf {a} _{\bot }=(\mathbf {n}
\cdot \mathbf {a} )\mathbf {n} +(\mathbf {n} \times \mathbf {a} )\times \mathbf {n}
}
Al faer l'aplicación del operador, esto ye, al multiplicar la matriz pol vector,
vamos llograr la espresión del vector {\displaystyle \mathbf {A} \,}
{\displaystyle \mathbf {A} \,} na nueva base vectorial:
siendo
Ver tamién
Productu angular
Productu vectorial
Doble productu vectorial
Productu mistu
Productu tensorial
Combinación llinial
Sistema xenerador
Independencia llinial
Base (álxebra)
Base ortogonal
Base ortonormal
Referencies
Enrico Bompiani, Universidad Nacional de la Mariña, ed., Geometría Analítica, ISBN
9789875084339
Llopis, GÁlvez, Rubio, López, Editorial Tebar, ed., Física: cursu teóricu-prácticu
de fundamentos físicos de la inxeniería, ISBN 9788473601870, «(cito dellos
exemplos) [de páxina 26] [Otres magnitúes] llamaes vectoriales, onde nun basta
conocer el so valor numerico, sinón qu'amás ye necesariu dar tamién la so direición
y sentíu. [páxina 70] (...) el cual ye un vector que polo xeneral va tener distinta
direición y sentíu que r(t). [páxina 71] (...) Consecuencia de la definición ye que
la direición d'esti vector derivada, dr/dt, ye tanxente a la curva indicatriz, el
so sentíu ye'l de los valors crecientes del parámetru angular t, y que'l so módulu
ye: (...)»
Manuela Blanco Sánchez, Marcial Carreto Sánchez, José Ma González Clouté,
Ediciones de la Torre, ed., Programa de diversificación curricular: ámbitu
científicu-teunolóxicu: 2o. ciclu d'ESO, Proyeutu Didácticu Quirón. Ciencies y
tecnología, 102 (ilustrada edición), ISBN 9788479601867
(n'inglés) Chapter 2: Vectors and dyadics
«Euclidean vector» (inglés). PlanetMath.org. Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
«Vector» (inglés). Math Academy Online. Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
Bibliografía
Ortega, Manuel R. (1989-2006). leición de Física (4 volumes). Monytex. ISBN 84-404-
4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7.
Resnick, Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (n'inglés). New York: John
Wiley & Sons.
Serway, Raymond A. (2004). Physics for Scientists and Engineers, 6ª (n'inglés),
Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7.
Tipler, Paul A. (2000). Física pa la ciencia y la teunoloxía (2 volumes).
Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3.
Enllaces esternos
Weisstein, Eric W. «Vector» (inglés). MathWorld. Wolfram Research.
Vector
Categoríes: Oxetos matemáticosMagnitúes físiquesVectores
Menú de navegación
Nun aniciasti sesiónAlderiqueContribucionesCrear una
cuentaEntrarPáxinaAlderiqueLleerEditarEditar la fonteVer historialBuscar
Buscar en Wikipedia
Portada
Portal de la comunidá
Fechos actuales
Cambeos recientes
Páxina al debalu
Ayuda
Ferramientes
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Enllaz permanente
Información de la páxina
Elementu de Wikidata
Citar esta páxina
N'otres llingües
العربية
English
Español
हिन्दी
Bahasa Indonesia
Македонски
Русский
اردو
中文
80 más
Editar los enllaces
N'otros proyeutos
Wikimedia Commons
Imprentar/esportar
Crear un llibru
Descargar como PDF
Versión pa imprentar
La última edición d'esta páxina foi el 10 feb 2020, a les 08:54.
El testu ta disponible baxo la Llicencia Creative Commons
Reconocimientu/CompartirIgual 3.0; puen aplicase otres cláusules más. Llei les
condiciones d'usu pa más detalles.
Política d'intimidáTocante a WikipediaAvisu
llegalDesendolcadoresEstadísticasDeclaración de cookiesVista pa móvilWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki