Sunteți pe pagina 1din 15

[zarrar]

¡100.000 artículos!
Nun ta mal pa empezar, pero prestaríanos ameyorar la calidá de la Wiki. ¿Ayúdesnos
a revisar y correxir los artículos esistentes?
Vector
Saltar a navegaciónSaltar a la gueta
Pa ver otros usos d'esti términu, Vector (dixebra).

Representación gráfica d'un vector como un segmentu empobináu sobre una recta.
En física, un vector (tamién llamáu vector euclidianu o vector xeométricu) ye una
magnitú física definida nun sistema de referencia que se caracteriza por tener
módulu (o llargor), direición y orientación.[1][2][3]

En matemátiques defínese un vector como un elementu d'un espaciu vectorial. Esta


noción ye más astracta y pa munchos espacios vectoriales nun ye posible representar
los sos vectores por aciu el módulu y la direición. En particular los espacios de
dimensión infinita ensin productu angular nun son representables d'esa manera. Los
vectores nun espaciu euclideu pueden representase geométricamente como segmentos de
recta {\displaystyle \mathbb {R} }{\displaystyle \mathbb {R} }, nel planu
{\displaystyle \mathbb {R} ^{2}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{2}} (bidimensional), o
nel espaciu {\displaystyle \mathbb {R} ^{3}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{3}}
(tridimensional).

Dellos exemplos de magnitúes físiques que son magnitúes vectoriales: la velocidá


con que se mueve un móvil, yá que nun queda definida tan solo pol so módulu que ye
lo que marca'l velocímetru, nel casu d'un automóvil, sinón que se riquir indicar la
direición (escontra onde se dirixe), la fuercia qu'actúa sobre un oxetu, yá que el
so efeutu depende amás de la so magnitú o módulu, de la direición na qu'actúa;
tamién, el desplazamientu d'un oxetu, pos ye necesariu definir el puntu inicial y
final del movimientu.

Esquema d'un vector como un segmentu de recta ente dos puntos A y B

Conteníu
1 Conceutos fundamentales
1.1 Definición
1.2 Carauterístiques d'un vector
1.3 Magnitúes vectoriales
1.4 Notación
1.5 Clasificación de vectores
1.6 Componentes d'un vector
1.7 Representación gráfica de los vectores
1.7.1 Suma de vectores
1.7.2 Productu por un angular
2 Operaciones con vectores
2.1 Suma de vectores
2.1.1 Suma de vectores sobre un mesmu puntu
2.1.2 Métodu del paralelogramu
2.1.3 Métodu del triángulu o métodu poligonal
2.2 Productu d'un vector por un angular
2.3 Productu angular
2.4 Productu vectorial
2.5 Derivada covariante d'un vector
2.6 Ángulu ente dos vectores
3 Cambéu de base vectorial
4 Requerimientos físicos de les magnitúes vectoriales
5 Ver tamién
6 Referencies
7 Bibliografía
8 Enllaces esternos
Conceutos fundamentales
Esta seición esplica los aspeutos básicos, la necesidá de los vectores pa
representar ciertes magnitúes físiques, los componentes d'un vector, la notación de
los mesmos, etc.

Definición

Componentes d'un vector.


Llámase vector de dimensión {\displaystyle n\,}{\displaystyle n\,} a una tupla de
{\displaystyle n\,}{\displaystyle n\,} númberos reales (que se llamen componentes
del vector). El conxuntu de tolos vectores de dimensión {\displaystyle n\,}
{\displaystyle n\,} represéntase como {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}}
{\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} (formáu por aciu el productu cartesianu).

Asina, un vector {\displaystyle \scriptstyle v}{\displaystyle \scriptstyle v}


perteneciente a un espaciu {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}}{\displaystyle \mathbb
{R} ^{n}} represéntase como:

{\displaystyle v=(a_{1},a_{2},a_{3},\dots ,a_{n})}{\displaystyle


v=(a_{1},a_{2},a_{3},\dots ,a_{n})}, onde {\displaystyle v\in \mathbb {R} ^{n}}
{\displaystyle v\in \mathbb {R} ^{n}}

Un vector tamién puede vese dende'l puntu de vista de la xeometría como vector
xeométricu (usando frecuentemente l'espaciu tridimensional {\displaystyle \mathbb
{R} ^{3}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{3}} o bidimensional {\displaystyle \mathbb
{R} ^{2}}{\displaystyle \mathbb {R} ^{2}}).

Un vector fixu del planu euclídeo ye un segmentu empobináu, nel qu'hai qu'estremar
trés carauterístiques:[1][2][3]

Módulu: el llargor del segmentu.


Direición: la direición de la recta.
Sentíu: la orientación del segmentu, del orixe al estremu del vector.
N'inglés, la pallabra direction indica tantu la direición como'l sentíu del vector,
colo que se define'l vector con solu dos carauterístiques: módulu y direición.[4]

Los vectores fixos del planu se denotan con dos lletres mayúscules (y una flecha
escontra la derecha enriba), por casu {\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}
{\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}, qu'indiquen el so orixe y estremu
respeutivamente. Esto ye, el puntu A ye l'orixe o puntu d'aplicación y el puntu B
ye l'estremu del vector {\displaystyle {\overrightarrow {AB}}}{\displaystyle
{\overrightarrow {AB}}}, que les sos coordenaes son:

{\displaystyle {\overrightarrow {AB}}=(x_{B}-x_{A},y_{B}-y_{A})\,}{\displaystyle


{\overrightarrow {AB}}=(x_{B}-x_{A},y_{B}-y_{A})\,}

Carauterístiques d'un vector

Coordenaes cartesianes.
Un vector puede definise polos sos coordenaes, si'l vector ta nel planu xy,
represéntase:

{\textstyle {\vec {V}}={\boldsymbol {V}}=(V_{x},V_{y})}{\textstyle {\vec


{V}}={\boldsymbol {V}}=(V_{x},V_{y})}
siendo les sos coordenaes:

{\displaystyle V_{x},\;V_{y}}{\displaystyle V_{x},\;V_{y}}


Si consideramos el triángulu formáu polos componentes {\displaystyle V_{x},V_{y}}
{\displaystyle V_{x},V_{y}} (como catetos) y {\displaystyle V}{\displaystyle V}
(como hipotenusa): puede calculase {\displaystyle V_{x}}{\displaystyle V_{x}}
multiplicando {\displaystyle V}{\displaystyle V} pol cosα (siendo α l'ángulu formáu
por {\displaystyle V_{x}}{\displaystyle V_{x}} y {\displaystyle V}{\displaystyle
V}) o multiplicando {\displaystyle V}{\displaystyle V} pol senβ (siendo β l'ángulu
formáu por {\displaystyle V_{y}}{\displaystyle V_{y}} y {\displaystyle V}
{\displaystyle V}). D'igual forma puede calculase {\displaystyle V_{y}}
{\displaystyle V_{y}} multiplicando {\displaystyle V}{\displaystyle V} pol senα o
multiplicando {\displaystyle V}{\displaystyle V} pol cosβ (considerando les
posiciones de α y β mentaes enantes).

Siendo'l vector la suma vectorial de les sos coordenaes:

{\displaystyle {\vec {V}}={\vec {V_{x}}}+{\vec {V_{y}}}}{\displaystyle {\vec


{V}}={\vec {V_{x}}}+{\vec {V_{y}}}}

Coordenaes tridimensionales.
Si un vector ye de tres dimensiones reales, representáu sobre les exes x, y, z,
puede representase:

{\displaystyle {\vec {V}}={\boldsymbol {V}}=(V_{x},V_{y},V_{z})}{\displaystyle


{\vec {V}}={\boldsymbol {V}}=(V_{x},V_{y},V_{z})}
siendo les sos coordenaes:

{\displaystyle V_{x},\;V_{y},\;V_{z}}{\displaystyle V_{x},\;V_{y},\;V_{z}}


Si representamos el vector gráficamente podemos estremar los siguientes elementos:

La recta soporte o direición, sobre la que se traza'l vector. esquierda

El módulu o amplitú con un llargor proporcional al valor del vector. esquierda

El sentíu, indicáu pola punta de flecha, siendo unu de los dos posibles sobre la
recta soporte. esquierda

El puntu d'aplicación que correspuende al llugar xeométricu al cual correspuende la


carauterística vectorial representáu pol vector. esquierda

El nome o denominación ye la lletra, signu o secuencia de signos que define al


vector. esquierda

Polo tanto nun vector podemos estremar: esquierda

Nome :
Direición

Sentíu :
Módulu : Puntu d'aplicación

Magnitúes vectoriales

Representación gráfica d'una magnitú vectorial, con indicación del so puntu


d'aplicación y de los versores cartesianos.

Representación de los vectores.


Frente a aquelles magnitúes físiques, tales como la masa, la presión, el volume, la
enerxía, la temperatura, etc; que queden dafechu definíes por un númberu y les
unidaes utilizaes na so midida, apaecen otres, tales como'l desplazamientu, la
velocidá, l'aceleración, la fuercia, el campu llétrico, etc., que nun queden
dafechu definíes dando un datu numbéricu, sinón que lleven acomuñaes una direición.
Estes últimes magnitúes son llamaes vectoriales en contraposición a les primeres
llamaes angulares.

Les magnitúes vectoriales queden representaes por un ente matemáticu que recibe'l
nome de vector. Nun espaciu euclidianu, de non más de tres dimensiones, un vector
representar por un segmentu empobináu. Asina, un vector queda carauterizáu polos
siguiente elementos: el so llargor o módulu, siempres positivu por definición, y el
so direición, que puede ser representada por aciu la suma de les sos #Componentes
d'un vector componentes vectoriales ortogonales, paraleles a les exes de
coordenaes; o por aciu coordenaes polares, que determinen l'ángulu que forma'l
vector coles exes positives de coordenaes.[5] [6]

Represéntase como un segmentu empobináu, con una direición, dibuxáu de forma


similar a una "flecha". El so llargor representa'l módulu del vector, la recta
indica la direición, y la "punta de flecha" indica'l so sentíu.[1][2][3]

Notación
Les magnitúes vectoriales representar nos testos impresos por lletres en negrina,
pa estremales de les magnitúes angulares que se representen en cursiva. Nos testos
manuscritos, les magnitúes vectoriales represéntense asitiando una flecha sobre la
lletra que designa'l so módulu (el cual ye un angular).

Exemplos
{\displaystyle \mathbf {A} ,\ \mathbf {a} ,\ {\boldsymbol {\omega }},}
{\displaystyle \mathbf {A} ,\ \mathbf {a} ,\ {\boldsymbol {\omega }},} ...
representen, respeutivamente, les magnitúes vectoriales de módulos A, a, ω, ... El
módulu d'una magnitú vectorial tamién se representa zarrando ente barres la
notación correspondiente al vector: {\displaystyle |\mathbf {A} |,\ |\mathbf {a}
|,\ |{\boldsymbol {\omega }}|,}{\displaystyle |\mathbf {A} |,\ |\mathbf {a} |,\ |
{\boldsymbol {\omega }}|,} ...
Nos testos manuscritos escríbese: {\displaystyle {\vec {A}},\ {\vec {a}},\ {\vec
{\omega }},}{\displaystyle {\vec {A}},\ {\vec {a}},\ {\vec {\omega }},}... pa los
vectores y {\displaystyle |{\vec {A}}|,\ |{\vec {a}}|,\ |{\vec {\omega }}|,}
{\displaystyle |{\vec {A}}|,\ |{\vec {a}}|,\ |{\vec {\omega }}|,}... o
{\displaystyle A,\ a,\ {\omega },}{\displaystyle A,\ a,\ {\omega },}... pa los
módulos.
Cuando convenga, represéntense la magnitú vectorial faciendo referencia al orixe y
al estremu del segmentu empobináu que lu representa geométricamente; asina,
desígnense los vectores representaos na Figura 2 na forma {\displaystyle \mathbf
{A} ={\overrightarrow {MN}},\mathbf {B} ={\overrightarrow {OP}}\,}{\displaystyle
\mathbf {A} ={\overrightarrow {MN}},\mathbf {B} ={\overrightarrow {OP}}\,}, ...
resultando bien útil esta notación pa los vectores que representen el
desplazamientu.

Amás d'estes convenciones los vectores unitarios o versores, que'l so módulu ye la


unidá, represéntense frecuentemente con un circunflexu enriba, por casu
{\displaystyle \mathbf {\hat {o}} ,\mathbf {\hat {v}} }{\displaystyle \mathbf {\hat
{o}} ,\mathbf {\hat {v}} }.

Clasificación de vectores
Según los criterios que s'utilicen pa determinar la igualdá o equipolencia de dos
vectores, pueden estremase distintos tipos de los mesmos:

Vectores llibres: nun tán aplicaos en nengún puntu en particular.


Vectores esnidiosos: el so puntu d'aplicación puede esmucir a lo llargo de la so
recta d'aición.
Vectores fixos o amestaos: tán aplicaos nun puntu en particular.
Podemos referinos tamién a:

Vectores unitarios: vectores de módulo unidad.


Vectores concurrentes o angulares: son aquelles que les sos direiciones o llinies
d'aición pasen por un mesmu puntu. Tamién se-yos suel llamar angulares porque
formen un ángulu ente elles.
Vectores opuestos: vectores d'igual magnitú y direición, pero sentíos contrarios.
[1] N'inglés dizse que son d'igual magnitú pero direiciones contraries, una y bones
la direición tamién indica'l sentíu.
Vectores colineales: los vectores que comparten una mesma recta d'aición.
Vectores paralelos: si sobre un cuerpu ríxidu actúen dos o más fuercies que les sos
llinies d'aición son paraleles.
Vectores coplanarios: los vectores que les sos rectes d'aición son coplanarias
(asitiaes nun mesmu planu).
Componentes d'un vector

Componentes del vector.


Un vector nel espaciu euclideu tridimensional puede espresase como una combinación
llinial de trés vectores unitarios o versores, que son perpendiculares ente sigo y
constitúin una base vectorial.

En coordenaes cartesianes, los vectores unitarios representar por {\displaystyle


\mathbf {i} \,}{\displaystyle \mathbf {i} \,}, {\displaystyle \mathbf {j} }
{\displaystyle \mathbf {j} }, {\displaystyle \mathbf {k} }{\displaystyle \mathbf
{k} }, paralelos a les exes de coordenaes {\displaystyle x}{\displaystyle x},
{\displaystyle y}{\displaystyle y}, {\displaystyle z}{\displaystyle z} positivos.
Les componentes del vector nuna base vectorial predeterminada pueden escribise ente
paréntesis y separaes con comes:

{\displaystyle \mathbf {a} =(a_{x},a_{y},a_{z})}{\displaystyle \mathbf {a}


=(a_{x},a_{y},a_{z})}

o espresase como una combinación de los vectores unitarios definíos na base


vectorial. Asina, nun sistema de coordenaes cartesianu, va ser

{\displaystyle \mathbf {a} =a_{x}\,\mathbf {i} +a_{y}\,\mathbf {j} +a_{z}\,\mathbf


{k} }{\displaystyle \mathbf {a} =a_{x}\,\mathbf {i} +a_{y}\,\mathbf {j}
+a_{z}\,\mathbf {k} }

Estes representaciones son equivalentes ente sigo, y los valores {\displaystyle


a_{x}}{\displaystyle a_{x}}, {\displaystyle a_{y}}{\displaystyle a_{y}},
{\displaystyle a_{z}}{\displaystyle a_{z}}, son les componentes d'un vector que,
sacantes s'indique lo contrario, son númberos reales.

Una representación conveniente de les magnitúes vectoriales ye por aciu un vector


columna o un vector fila, particularmente cuando tán implicaes operaciones matrices
(tales como'l cambéu de base), de la manera siguiente:

{\displaystyle \mathbf {a}


={\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}\qquad \mathbf {a} =[a_{x}\
a_{y}\ a_{z}]}{\displaystyle \mathbf {a}
={\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}\qquad \mathbf {a} =[a_{x}\
a_{y}\ a_{z}]}

Con esta notación, los vectores cartesianos queden espresaos de la siguiente


manera:
{\displaystyle {\mathbf {i} }=[1\ 0\ 0],\ {\mathbf {j} }=[0\ 1\ 0],\ {\mathbf {k} }
=[0\ 0\ 1]}{\displaystyle {\mathbf {i} }=[1\ 0\ 0],\ {\mathbf {j} }=[0\ 1\ 0],\
{\mathbf {k} }=[0\ 0\ 1]}

El lema de Zorn, consecuencia del axoma d'elección, dexa establecer que tou espaciu
vectorial almite una base vectorial, polo que tou vector ye representable como'l
productu d'unes componentes al respeutive de dicha base. Dau un vector solo esisten
un númberu finito de componentes distintos de cero.

Representación gráfica de los vectores


Hai persones que nun encamienta usar gráficos pa evitar el tracamundiu de conceutos
y l'inducción al error, ensin investigación que la acote, tamién ye ciertu que la
memoria aguiyar con meyores resultaos. Pa ello:

Llámase vector a la representación visual col símbolu de flecha (un segmentu y un


triángulu nun estremu).
La derechura visual d'una flecha o combadura de la mesma, nun la fai distinta en
símbolu si los dos estremos permanecen nel mesmu llugar y orde.
El qu'una flecha cierre en sí mesma, indica l'ausencia d'efectos alxebraicos.
Pa visualizar la suma de vectores va faese encadenándolos, esto ye, xuniendo
l'estremu que tien un triángulu (final) del primer vector col estremu que nun lo
tien (orixe) del segundu vector calteniendo la direición y distancia, mesmes al
espaciu, de los sos dos estremos, una y bones estos dos cualidaes estremar
visualmente d'otros vectores.
Los angulares van representar con una llinia de trazos a manera, puramente, de
distinción yá que non siempres pertenecen al espaciu de vectores.
Esamínense cada unu de los casos qu'apaecen na definición de les operaciones suma
de vectores y productu por un angular:

Suma de vectores
La definición suma de vectores nel orde o+v produz otru vector, ye como encadenar,
siempres visualmente, un vector o y depués unu v. Vamos Dicir que o+v simplificar
como un vector w o que w descompon como suma de vectores o y v.

Vetorial space P.GIF


1) Dicir que o+v=v+o, ye esixir que los dos sumas simplifiquen nel mesmu vector, en
negru. Vease qu'en física los vectores en colloráu asemeyen la descomposición de
fuercies exercíes pol vector negru nel so orixe, y represéntase con un
paralelogramu.
Vectorial space P 1.GIF
2) Dicir que o+(v+w)=(o+v)+w, ye esixir que les simplificaciones de sumes de
vectores puedan ser optatives en cualquier cadena de sumes.
Vectorial space P 2.GIF
3) Dicir qu'esiste un vector cero (elementu neutru) tal que o+0=o, equival a esixir
qu'esista un vector incapaz d'efectuar, por aciu la suma, cambéu dalgunu a tolos
vectores.
Vectorial space P 3.GIF
4) Dicir que o+(-o)=0, ye esixir la esistencia d'un elementu opuestu, -o, que sumáu
a o simplifique nun vector cero.
Vectorial space P 4.GIF
Productu por un angular
La definición productu por un angular {\displaystyle a\cdot o}{\displaystyle a\cdot
o} produz otru vector; ye como modificar l'estremu final del vector o, siempres
visualmente.

Per un sitiu la representación del productu nel casu qu'el cuerpu d'angular sía
{\displaystyle K=\mathbb {R} }{\displaystyle K=\mathbb {R} } modifica, visualmente,
el llargor de la imaxe del vector, quedando dambos siempres superpuestos; per otru
llau les representaciones nel casu que {\displaystyle K=\mathbb {C} }{\displaystyle
K=\mathbb {C} } amás de modificar el llargor, tamién amiesta rotaciones, pa
facilitales visualmente considérense centraes nel orixe del vector, siendo estos
cambeos un pocu más espresives, visualmente, pero non más fáciles que nel casu
real:

Vectorial space P 3.GIF


a)Dicir que a(bu)=(ab)o, ye esixir que los productos encadenaos a(b(o)) pueden
simplificase como unu, c=ab, depués (ab)o queda como cu.
Vectorial space P a.GIF
b) Dicir qu'esiste l'angular 1 tal que 1o=o, equival a dicir esista un angular
incapaz d'efectuar, por aciu productu, cambéu dalgunu a tolos vectores.
Vectorial space P b.GIF
c) Dicir que a(o+v)=au+av, ye esixir la propiedá distributiva respeuto la suma
vectorial.
Vectorial space P c.GIF
d) Dicir que (a+b)o=au+bu, ye esixir la propiedá distributiva respeuto la suma
angular.
Vectorial space P d.GIF
Pal casu real haber d'esaniciar les rotaciones de los exemplos anteriores.

Operaciones con vectores


Suma de vectores
Pa sumar dos vectores llibres (vector y vector) escuéyense como representantes dos
vectores tales que l'estremu final d'unu coincida col estremu orixe del otru
vector.

Suma de vectores sobre un mesmu puntu


La suma de vectores ta bien definida si ambos vectores pertenecen al mesmu espaciu
vectorial, en física por que dos vectores puedan ser sumaos tienen de tar aplicaos
nel mesmu puntu. La composición de fuercies sobre un sólidu ríxidu cuando los
puntos d'aplicación nun coinciden lleva a la noción de momentu de fuercia daos dos
fuercies {\displaystyle \scriptstyle \mathbf {F} _{1},\mathbf {F} _{2}}
{\displaystyle \scriptstyle \mathbf {F} _{1},\mathbf {F} _{2}} con puntos
d'aplicación {\displaystyle \scriptstyle \mathrm {P} _{1},\mathrm {P} _{2}}
{\displaystyle \scriptstyle \mathrm {P} _{1},\mathrm {P} _{2}} defínense la fuercia
resultante como'l par:[ensin referencies]

{\displaystyle (\mathrm {P} _{R},\mathbf {F} _{R})=(\mathrm {P} _{1},\mathbf {F}


_{1})\boxplus (\mathrm {P} _{2},\mathbf {F} _{2})}{\displaystyle (\mathrm {P}
_{R},\mathbf {F} _{R})=(\mathrm {P} _{1},\mathbf {F} _{1})\boxplus (\mathrm {P}
_{2},\mathbf {F} _{2})}

Onde {\displaystyle \boxplus }{\displaystyle \boxplus } ye la suma xeneralizada a


vectores aplicaos en distintos puntos. El puntu d'aplicación {\displaystyle
\scriptstyle \mathrm {P} _{R}}{\displaystyle \scriptstyle \mathrm {P} _{R}} ye'l
puntu d'interseición de les rectes d'aición de les fuercies. Les componentes del
vector de fuercia resultante ye de fechu la suma de componentes ordinaries de
vectores:

{\displaystyle (\mathrm {P} _{R},\mathbf {F} _{R})=(\mathrm {P} _{R},\mathbf {F}


_{1}+\mathbf {F} _{2})}{\displaystyle (\mathrm {P} _{R},\mathbf {F} _{R})=(\mathrm
{P} _{R},\mathbf {F} _{1}+\mathbf {F} _{2})}

El momentu resultante ye'l momentu de fuercia del conxuntu de fuercies respeuto al


puntu calculáu pa la fuercia resultante.

Métodu del paralelogramu


Métodu del paralelogramu.
Esti métodu dexa solamente sumar vectores de dos en dos. Consiste en disponer
gráficamente los dos vectores de manera que los oríxenes de dambos coincidan nun
puntu, trazando rectes paraleles a cada unu de los vectores, nel estremu del otru y
d'igual llargor, formando asina un paralelogramu (ver gráficu). El vector resultáu
de la suma ye la diagonal de dichu paralelogramu que parte del orixe común de
dambos vectores.

Métodu del triángulu o métodu poligonal

Métodu del triángulu.


Consiste en disponer gráficamente un vector de siguío d'otru, ordenadamente:
l'orixe de cada unu de los vectores va coincidir col estremu del siguiente. El
vector resultante ye aquel que'l so orixe coincide col del primer vector y termina
nel estremu del postreru.

==== Métodu analíticu pa la suma y diferencia de vectores Daos dos vectores


llibres,

{\displaystyle \mathbf {a} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j} +a_{z}\mathbf


{k} )}{\displaystyle \mathbf {a} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j} +a_{z}\mathbf
{k} )}

{\displaystyle \mathbf {b} =(b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf


{k} )}{\displaystyle \mathbf {b} =(b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf
{k} )}

La resultancia de la so suma o de la so diferencia espresar en formar

{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j}
+a_{z}\mathbf {k} )\pm (b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf {k} )}
{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\mathbf {i} +a_{y}\mathbf {j}
+a_{z}\mathbf {k} )\pm (b_{x}\mathbf {i} +b_{y}\mathbf {j} +b_{z}\mathbf {k} )}

y ordenando les componentes,

{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} =(a_{x}\pm b_{x})\mathbf {i} +(a_{y}\pm
b_{y})\mathbf {j} +(a_{z}\pm b_{z})\mathbf {k} }{\displaystyle \mathbf {a} \pm
\mathbf {b} =(a_{x}\pm b_{x})\mathbf {i} +(a_{y}\pm b_{y})\mathbf {j} +(a_{z}\pm
b_{z})\mathbf {k} }

Cola notación matricial sería

{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b}


={\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}\pm
{\begin{bmatrix}b_{x}\\b_{y}\\b_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}a_{x}\pm
b_{x}\\a_{y}\pm b_{y}\\a_{z}\pm bz\\\end{bmatrix}}}{\displaystyle \mathbf {a}
\pm \mathbf {b} ={\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}\pm
{\begin{bmatrix}b_{x}\\b_{y}\\b_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}a_{x}\pm
b_{x}\\a_{y}\pm b_{y}\\a_{z}\pm bz\\\end{bmatrix}}}

Conocíos los módulos de dos vectores daos, {\displaystyle \mathbf {a} }


{\displaystyle \mathbf {a} } y {\displaystyle \mathbf {b} }{\displaystyle \mathbf
{b} }, según l'ángulu {\displaystyle \theta }{\displaystyle \theta } que formen
ente sigo, el módulu de {\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} }
{\displaystyle \mathbf {a} \pm \mathbf {b} } ye:

{\displaystyle |\mathbf {a} \pm \mathbf {b} |={\sqrt {a^{2}+b^{2}\pm 2ab\cos \theta
}}\leq {\sqrt {a^{2}+b^{2}+2ab\cos \theta }}}{\displaystyle |\mathbf {a} \pm
\mathbf {b} |={\sqrt {a^{2}+b^{2}\pm 2ab\cos \theta }}\leq {\sqrt
{a^{2}+b^{2}+2ab\cos \theta }}}

La deducción d'esta espresión puede consultase en deducción del módulu de la suma.

Productu d'un vector por un angular

Productu por un angular.


El productu d'un vector por un angular ye otru vector que'l so módulu ye'l productu
del angular pol módulu del vector, que la so direición ye igual a la del vector, y
que'l so sentíu ye contrariu a esti si l'angular ye negativu.

Partiendo de la representación gráfica del vector, sobre la mesma llinia de la so


direición tomamos tantes vegaes el módulu de vector como indica l'angular.

Sían {\displaystyle p\,}{\displaystyle p\,} un angular y {\displaystyle \mathbf {a}


}{\displaystyle \mathbf {a} } un vector, el productu de {\displaystyle p\,}
{\displaystyle p\,} por {\displaystyle \mathbf {a} }{\displaystyle \mathbf {a} }
represéntase {\displaystyle p\,\mathbf {a} }{\displaystyle p\,\mathbf {a} } y
realízase multiplicando caúna de les componentes del vector pol angular; esto ye,

{\displaystyle p\,\mathbf {a} =pa_{x}\mathbf {i} +pa_{y}\mathbf {j} +pa_{z}\mathbf


{k} }{\displaystyle p\,\mathbf {a} =pa_{x}\mathbf {i} +pa_{y}\mathbf {j}
+pa_{z}\mathbf {k} }

Cola notación matricial sería

{\displaystyle p\,\mathbf {a} =p\,


{\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}p\,a_{x}\\p\,a_
{y}\\p\,a_{z}\\\end{bmatrix}}}{\displaystyle p\,\mathbf {a} =p\,
{\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}p\,a_{x}\\p\,a_
{y}\\p\,a_{z}\\\end{bmatrix}}}

Productu angular
Artículu principal: Productu angular
Productu vectorial
Artículu principal: Productu vectorial
=== Derivada ordinaria d'un vector Dau un vector que ye función d'una variable
independiente

{\displaystyle \mathbf {a} (t)=a_{x}(t)\mathbf {i} +a_{y}(t)\mathbf {j} +a_{z}


(t)\mathbf {k} }{\displaystyle \mathbf {a} (t)=a_{x}(t)\mathbf {i} +a_{y}(t)\mathbf
{j} +a_{z}(t)\mathbf {k} }

Calculamos la derivada ordinaria del vector con respectu de la variable t,


calculando la derivada de caúna de los sos componentes como si d'angulares
tratárase:

{\displaystyle {\frac {d}{dt}}\mathbf {a} (t)={\frac {d}{dt}}a_{x}(t)\mathbf {i} +


{\frac {d}{dt}}a_{y}(t)\mathbf {j} +{\frac {d}{dt}}a_{z}(t)\mathbf {k} }
{\displaystyle {\frac {d}{dt}}\mathbf {a} (t)={\frac {d}{dt}}a_{x}(t)\mathbf {i} +
{\frac {d}{dt}}a_{y}(t)\mathbf {j} +{\frac {d}{dt}}a_{z}(t)\mathbf {k} }

teniendo en cuenta que los vectores unitarios son constantes en módulu y direición.

Con notación matricial sería

{\displaystyle {\frac {d}{dt}}\mathbf {a} (t)={\frac {d}{dt}}\,


{\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}{\frac {d}
{dt}}a_{x}\\{\frac {d}{dt}}a_{y}\\{\frac {d}{dt}}a_{z}\\\end{bmatrix}}}
{\displaystyle {\frac {d}{dt}}\mathbf {a} (t)={\frac {d}{dt}}\,
{\begin{bmatrix}a_{x}\\a_{y}\\a_{z}\\\end{bmatrix}}={\begin{bmatrix}{\frac {d}
{dt}}a_{x}\\{\frac {d}{dt}}a_{y}\\{\frac {d}{dt}}a_{z}\\\end{bmatrix}}}

{\displaystyle \mathbf {r} (t)=\sin(t)\mathbf {i} +\cos(t)\mathbf {j} +5t\mathbf


{k} }{\displaystyle \mathbf {r} (t)=\sin(t)\mathbf {i} +\cos(t)\mathbf {j}
+5t\mathbf {k} }
Veamos un exemplu de derivación d'un vector, partiendo d'una función vectorial:

{\displaystyle \mathbf {r} (t)=\sin(t)\mathbf {i} +\cos(t)\mathbf {j} +5t\mathbf


{k} }{\displaystyle \mathbf {r} (t)=\sin(t)\mathbf {i} +\cos(t)\mathbf {j}
+5t\mathbf {k} }

Esta función representa una curva helicoidal alredor de la exa z, de radio unidá,
como s'ilustra na figura. Podemos imaxinar qu'esta curva ye la trayeutoria d'una
partícula y la función {\displaystyle \mathbf {r} (t)\,}{\displaystyle \mathbf {r}
(t)\,} representa'l vector posición en función del tiempu t. Derivando vamos tener:

{\displaystyle {\frac {d\mathbf {r} (t)}{dt}}={\frac {d}{dt}}\sin(t)\mathbf {i} +


{\frac {d}{dt}}\cos(t)\mathbf {j} +{\frac {d}{dt}}5t\mathbf {k} }{\displaystyle
{\frac {d\mathbf {r} (t)}{dt}}={\frac {d}{dt}}\sin(t)\mathbf {i} +{\frac {d}
{dt}}\cos(t)\mathbf {j} +{\frac {d}{dt}}5t\mathbf {k} }

Realizando la derivada:

{\displaystyle {\frac {d\mathbf {r} (t)}{dt}}=\cos(t)\mathbf {i} -\sin(t)\mathbf


{j} +5\mathbf {k} }{\displaystyle {\frac {d\mathbf {r} (t)}{dt}}=\cos(t)\mathbf {i}
-\sin(t)\mathbf {j} +5\mathbf {k} }

La derivada del vector posición respectu al tiempu ye la velocidá, asina que esta
segunda función determina'l vector velocidá de la partícula en función del tiempu,
podemos escribir:

{\displaystyle \mathbf {v} (t)=\cos(t)\mathbf {i} -\sin(t)\mathbf {j} +5\mathbf {k}


}{\displaystyle \mathbf {v} (t)=\cos(t)\mathbf {i} -\sin(t)\mathbf {j} +5\mathbf
{k} }

Esti vector velocidá ye un vector tanxente a la trayeutoria nel puntu ocupáu pola
partícula en cada intre. El sentíu ye escontra los valores crecientes de los
valores angulares.[4] Si deriváramos de nuevu llograríamos el vector aceleración.

Derivada covariante d'un vector


Artículu principal: Derivada covariante
Cuando en llugar d'emplegar una "base fixa" en tol dominiu d'un vector úsense
"bases móviles" como cuando s'empleguen coordenaes curvillinies la variación total
d'un vector dependiente del tiempu depende non solo de la variación de componentes
como nel casu de la derivada ordinaria sinón tamién de la variación de la
orientación de la base. La variación total llámase derivada covariante:

{\displaystyle {\frac {\delta }{\delta t}}\mathbf {a} (t)=\sum _{k}\left({\dot


{a}}^{k}\mathbf {y} _{k}+a^{k}{\dot {\mathbf {y} }}_{k}\right)={\frac {d}
{dt}}\mathbf {a} (t)+\mathbf {a} (t)\times {\boldsymbol {\omega }}(t)}
{\displaystyle {\frac {\delta }{\delta t}}\mathbf {a} (t)=\sum _{k}\left({\dot
{a}}^{k}\mathbf {y} _{k}+a^{k}{\dot {\mathbf {y} }}_{k}\right)={\frac {d}
{dt}}\mathbf {a} (t)+\mathbf {a} (t)\times {\boldsymbol {\omega }}(t)}
Cuando s'emplega una base fixa (coordenaes cartesianes) la derivada covariante
coincide cola derivada ordinaria. Por casu cuando s'estudia'l movimientu d'una
partícula dende un sistema de referencia non inercial en rotación, les
aceleraciones de Coriolis y centrípeta deber a los factores que contienen
{\displaystyle {\boldsymbol {\omega }}}{\displaystyle {\boldsymbol {\omega }}} y
otros factores menos comunes.

Ángulu ente dos vectores


L'ángulu determináu poles direiciones de dos vectores {\displaystyle \mathbf {a} }
{\displaystyle \mathbf {a} } y {\displaystyle \mathbf {b} }{\displaystyle \mathbf
{b} } vien dau por:

{\displaystyle \cos \theta ={\frac {\mathbf {a} \cdot \mathbf {b} }{|\mathbf {a}
|\,|\mathbf {b} |}}}{\displaystyle \cos \theta ={\frac {\mathbf {a} \cdot \mathbf
{b} }{|\mathbf {a} |\,|\mathbf {b} |}}}

=== Descomposiciones d'un vector Dau un vector {\displaystyle \mathbf {a} }


{\displaystyle \mathbf {a} } y una direición de referencia dada por un vector
unitariu {\displaystyle \mathbf {n} }{\displaystyle \mathbf {n} } puede
descomponese el primer vector nuna componente paralela y otra componente
perpendicular a la direición de referencia:

{\displaystyle \mathbf {a} =\mathbf {a} _{\|}+\mathbf {a} _{\bot }=(\mathbf {n}
\cdot \mathbf {a} )\mathbf {n} +(\mathbf {n} \times \mathbf {a} )\times \mathbf {n}
}{\displaystyle \mathbf {a} =\mathbf {a} _{\|}+\mathbf {a} _{\bot }=(\mathbf {n}
\cdot \mathbf {a} )\mathbf {n} +(\mathbf {n} \times \mathbf {a} )\times \mathbf {n}
}

En física esta descomposición usar en distintos contestos como descomponer


l'aceleración nuna componente paralela a la velocidá y otra componente
perpendicular a la mesma. Tamién el tensión mecánico nun puntu sobre un planu puede
descomponese nuna componente normal al planu y otra paralela.

Tamién dau un campu vectorial {\displaystyle \mathbf {o} (\mathbf {x} )}


{\displaystyle \mathbf {o} (\mathbf {x} )} definíu sobre un dominiu de Lipschitz,
acutáu, a cencielles conexu y de cuadráu integrable {\displaystyle \mathbf {o} \in
(L^{2}(\Omega ))^{3}}{\displaystyle \mathbf {o} \in (L^{2}(\Omega ))^{3}} almite la
llamada descomposición de Helmholtz como suma d'un campu conservativo y un campu
solenoidal:

{\displaystyle \mathbf {o} =\mathbf {o} _{C}+\mathbf {o} _{S}=({\boldsymbol {\nabla


}}\varphi )+({\boldsymbol {\nabla }}\times \mathbf {A} )}{\displaystyle \mathbf {o}
=\mathbf {o} _{C}+\mathbf {o} _{S}=({\boldsymbol {\nabla }}\varphi )+({\boldsymbol
{\nabla }}\times \mathbf {A} )}

Cambéu de base vectorial

Cambéu de base vectorial.


En matemátiques les rotaciones son tresformamientos lliniales que caltienen les
normes n'espacios vectoriales nos que se definió una operación de productu
interior. La matriz de tresformamientu tien la propiedá de ser una matriz unitaria,
esto ye, ye ortogonal y la so determinante ye 1. Sía un vector {\displaystyle
\scriptstyle \mathbf {A} }{\displaystyle \scriptstyle \mathbf {A} } espresáu nun
sistema de coordenaes cartesianes (x, y, z) con una base vectorial {\displaystyle
{\mathcal {B}}}{\displaystyle {\mathcal {B}}} asociada definida polos versores
{\displaystyle \left(\mathbf {i} ,\mathbf {j} ,\mathbf {k} \,\right)}{\displaystyle
\left(\mathbf {i} ,\mathbf {j} ,\mathbf {k} \,\right)}; esto ye,
{\displaystyle \mathbf {A}
={\begin{bmatrix}A_{x}\\A_{y}\\A_{z}\end{bmatrix}}_{\mathcal {B}}}{\displaystyle
\mathbf {A} ={\begin{bmatrix}A_{x}\\A_{y}\\A_{z}\end{bmatrix}}_{\mathcal {B}}}

Agora, supongamos que xiramos el sistema d'exes coordenaes, calteniendo fixu


l'orixe del mesmu, de cuenta que llogremos un nuevu triedru ortogonal d'exes (x′, y
′, z′), con una base vectorial {\displaystyle {\mathcal {B}}'}{\displaystyle
{\mathcal {B}}'} asociada definida polos versores {\displaystyle \left(\mathbf {i}
',\mathbf {j} ',\mathbf {k} '\,\right)}{\displaystyle \left(\mathbf {i} ',\mathbf
{j} ',\mathbf {k} '\,\right)}. Les componentes del vector {\displaystyle \mathbf
{A} \,}{\displaystyle \mathbf {A} \,} nesta nueva base vectorial van ser:

{\displaystyle \mathbf {A}


={\begin{bmatrix}A'_{x}\\A'_{y}\\A'_{z}\end{bmatrix}}_{{\mathcal {B}}'}}
{\displaystyle \mathbf {A}
={\begin{bmatrix}A'_{x}\\A'_{y}\\A'_{z}\end{bmatrix}}_{{\mathcal {B}}'}}

La operación de rotación de la base vectorial siempres puede espresase como


l'aición d'un operador llinial (representáu por una matriz) actuando sobre'l vector
(multiplicando al vector):

{\displaystyle \mathbb {R} \,\mathbf {A} _{\mathcal {B}}=\mathbf {A} _{{\mathcal


{B}}'}}{\displaystyle \mathbb {R} \,\mathbf {A} _{\mathcal {B}}=\mathbf {A}
_{{\mathcal {B}}'}}

que ye la matriz de tresformamientu pal cambéu de base vectorial.

Cambéu de base vectorial.


Exemplu
Nel casu simple nel que'l xiru tenga magnitú {\displaystyle \theta \,}
{\displaystyle \theta \,} alredor de la exa z, vamos tener el tresformamientu:

{\displaystyle \mathbb {R} ={\begin{bmatrix}\cos \theta &\sin \theta &0\\-\sin


\theta &\cos \theta &0\\0&0&1\\\end{bmatrix}}}{\displaystyle \mathbb {R}
={\begin{bmatrix}\cos \theta &\sin \theta &0\\-\sin \theta &\cos \theta
&0\\0&0&1\\\end{bmatrix}}}

Al faer l'aplicación del operador, esto ye, al multiplicar la matriz pol vector,
vamos llograr la espresión del vector {\displaystyle \mathbf {A} \,}
{\displaystyle \mathbf {A} \,} na nueva base vectorial:

{\displaystyle {\begin{bmatrix}\cos \theta &\sin \theta &0\\-\sin \theta &\cos


\theta &0\\0&0&1\\\end{bmatrix}}
{\begin{bmatrix}A_{x}\\A_{y}\\A_{z}\end{bmatrix}}_{\mathcal
{B}}={\begin{bmatrix}A'_{x}\\A'_{y}\\A'_{z}\end{bmatrix}}_{{\mathcal {B}}'}}
{\displaystyle {\begin{bmatrix}\cos \theta &\sin \theta &0\\-\sin \theta &\cos
\theta &0\\0&0&1\\\end{bmatrix}}
{\begin{bmatrix}A_{x}\\A_{y}\\A_{z}\end{bmatrix}}_{\mathcal
{B}}={\begin{bmatrix}A'_{x}\\A'_{y}\\A'_{z}\end{bmatrix}}_{{\mathcal {B}}'}}

siendo

{\displaystyle A'_{x}=A_{x}\cos \theta +A_{y}\sin \theta \,}{\displaystyle


A'_{x}=A_{x}\cos \theta +A_{y}\sin \theta \,}
{\displaystyle A'_{y}=-A_{x}\sin \theta +A_{y}\cos \theta \,}{\displaystyle
A'_{y}=-A_{x}\sin \theta +A_{y}\cos \theta \,}
{\displaystyle A'_{z}=A_{z}\,}{\displaystyle A'_{z}=A_{z}\,}
les componentes del vector na nueva base vectorial.

Requerimientos físicos de les magnitúes vectoriales


Non cualesquier n-tupla de funciones o númberos reales constitúi un vector físicu.
Por que una n-tupla represente un vector físicu, los valores numbéricos de les
componentes del mesmu midíos por distintos observadores tienen de tresformase
acordies con ciertes rellaciones fixes.

En mecánica newtoniana xeneralmente utilícense vectores xenuinos, llamaos dacuando


vectores polares, xuntu con pseudovectores, llamaos vectores axiales que realmente
representen el dual de Hodge de magnitúes tensoriales antisimétricas. El momentu
angular, el campu magnéticu y toles magnitúes en que la so definición intervien el
productu vectorial son en realidá pseudovectores o vectores axiales.

En teoría especial de la relatividá, solo los vectores tetradimensionales que les


sos midíes tomaes por distintos observadores pueden ser rellacionaes por aciu
dalguna tresformamientu de Lorentz constitúin magnitúes vectoriales. Asina les
componentes de dos magnitud vectoriales midíes por dos observadores {\displaystyle
O\,}{\displaystyle O\,} y {\displaystyle O'}{\displaystyle O'} tienen de
rellacionase acordies con la siguiente rellación:

{\displaystyle {V'}^{\beta }=\sum _{\alpha =0}^{3}\Lambda _{\alpha }^{\beta }\


V^{\alpha }}{\displaystyle {V'}^{\beta }=\sum _{\alpha =0}^{3}\Lambda _{\alpha }
^{\beta }\ V^{\alpha }}

Onde {\displaystyle \Lambda _{\alpha }^{\beta }}{\displaystyle \Lambda _{\alpha }


^{\beta }} son les componentes de la matriz que da'l tresformamientu de Lorentz.
Magnitúes como'l momentu angular, el campu llétrico o'l campu magnéticu de fechu en
teoría de la relatividá nun son magnitúes vectoriales sinón tensoriales.

Ver tamién
Productu angular
Productu vectorial
Doble productu vectorial
Productu mistu
Productu tensorial
Combinación llinial
Sistema xenerador
Independencia llinial
Base (álxebra)
Base ortogonal
Base ortonormal
Referencies
Enrico Bompiani, Universidad Nacional de la Mariña, ed., Geometría Analítica, ISBN
9789875084339
Llopis, GÁlvez, Rubio, López, Editorial Tebar, ed., Física: cursu teóricu-prácticu
de fundamentos físicos de la inxeniería, ISBN 9788473601870, «(cito dellos
exemplos) [de páxina 26] [Otres magnitúes] llamaes vectoriales, onde nun basta
conocer el so valor numerico, sinón qu'amás ye necesariu dar tamién la so direición
y sentíu. [páxina 70] (...) el cual ye un vector que polo xeneral va tener distinta
direición y sentíu que r(t). [páxina 71] (...) Consecuencia de la definición ye que
la direición d'esti vector derivada, dr/dt, ye tanxente a la curva indicatriz, el
so sentíu ye'l de los valors crecientes del parámetru angular t, y que'l so módulu
ye: (...)»
Manuela Blanco Sánchez, Marcial Carreto Sánchez, José Ma González Clouté,
Ediciones de la Torre, ed., Programa de diversificación curricular: ámbitu
científicu-teunolóxicu: 2o. ciclu d'ESO, Proyeutu Didácticu Quirón. Ciencies y
tecnología, 102 (ilustrada edición), ISBN 9788479601867
(n'inglés) Chapter 2: Vectors and dyadics
«Euclidean vector» (inglés). PlanetMath.org. Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
«Vector» (inglés). Math Academy Online. Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
Bibliografía
Ortega, Manuel R. (1989-2006). leición de Física (4 volumes). Monytex. ISBN 84-404-
4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7.
Resnick, Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (n'inglés). New York: John
Wiley & Sons.
Serway, Raymond A. (2004). Physics for Scientists and Engineers, 6ª (n'inglés),
Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7.
Tipler, Paul A. (2000). Física pa la ciencia y la teunoloxía (2 volumes).
Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3.
Enllaces esternos
Weisstein, Eric W. «Vector» (inglés). MathWorld. Wolfram Research.

Vector
Categoríes: Oxetos matemáticosMagnitúes físiquesVectores
Menú de navegación
Nun aniciasti sesiónAlderiqueContribucionesCrear una
cuentaEntrarPáxinaAlderiqueLleerEditarEditar la fonteVer historialBuscar
Buscar en Wikipedia
Portada
Portal de la comunidá
Fechos actuales
Cambeos recientes
Páxina al debalu
Ayuda
Ferramientes
Lo qu'enllaza equí
Cambios rellacionaos
Xubir ficheru
Páxines especiales
Enllaz permanente
Información de la páxina
Elementu de Wikidata
Citar esta páxina

N'otres llingües
‫العربية‬
English
Español
हिन्दी
Bahasa Indonesia
Македонски
Русский
‫اردو‬
中文
80 más
Editar los enllaces
N'otros proyeutos
Wikimedia Commons
Imprentar/esportar
Crear un llibru
Descargar como PDF
Versión pa imprentar
La última edición d'esta páxina foi el 10 feb 2020, a les 08:54.
El testu ta disponible baxo la Llicencia Creative Commons
Reconocimientu/CompartirIgual 3.0; puen aplicase otres cláusules más. Llei les
condiciones d'usu pa más detalles.
Política d'intimidáTocante a WikipediaAvisu
llegalDesendolcadoresEstadísticasDeclaración de cookiesVista pa móvilWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki

S-ar putea să vă placă și