Sunteți pe pagina 1din 6

 acceso Restringido Buscar ...

 catalán

presentación Reconocimiento (Créditos) Bibliografía Glosario Agenda

novedades Imprimir
Relación entre la salud y el
entorno urbano
Guía en linea
Publicaciones del proyecto
Danos tu opinión Fomento del desplazamiento activo
CONTEXTO OBJETIVO
Servicio de Salud Pública PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES EXPERIENCIAS DE REFERENCIA
Diputación de Barcelona LEGISLACIÓN Y NORMATIVA ESTUDIOS Y DOCUMENTACIÓN TÉCNICA
 Pg. de la Vall d'Hebron,
171 CONTEXTO
Recinto Mundet - Edificio
Serradell Trabal, 2ª planta El tipo y la densidad de intersecciones en la red viaria (no
08035 Barcelona exclusivamente la de los vehículos) tiene un impacto
Tel. (Número de significativo sobre la forma como la gente se mueve, ya
teléfono)934022468 sea caminando, en bicicleta, en transporte público o
Fax (Fax) 934 022 491 utilizando el vehículo privado. Está demostrada una
Formulario de contacto correlación existente entre el desplazamiento activo y la
conectividad de las calles.

La densidad de intersecciones, una mayor red de rutas


para peatones / ciclistas y de transporte público está
positivamente relacionado con la actividad física en el
tiempo libre y durante el transporte, y negativamente
relacionado con el desplazamiento en transporte privado.
Además, la percepción de un entorno que favorece la
caminabilitat aumenta la probabilidad de desplazarse
andando. Por lo tanto, una red viaria con un grado de
conectividad importante conlleva un incremento de la actividad física para las mayores oportunidades de
desplazamiento a pie o en bicicleta que ofrece, y paralelamente una mejora de la calidad del aire por la
disminución de la dependencia y los usos del vehículo privado.

leer +/-

OBJETIVO

Promover la movilidad saludable priorizando el transporte activo.

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

Redactar un Plan de Movilidad Urbana Sostenible para disponer de una estrategia de movilidad
sostenible en el municipio.

Priorizar la conectividad del centro urbano, de éste hacia áreas que han demostrado que son
importantes para el desarrollo de la ciudad y las conexiones hacia el exterior (cinturón verde).

Planificar una red que integre rutas para caminar y montar en bicicleta, y que una todas las
instalaciones, viviendas, lugares de trabajo y espacios abiertos. Estas rutas serán más directas y más
cortas (cuando sea posible) que las rutas con vehículos motorizados.

Coordinación con el planeamiento urbanístico o de transporte, y, movilidad supramunicipales.

Conectividad de la trama urbana :

Mantener la continuidad de las aceras.

En los nuevos crecimientos, limitar el tamaño de las islas.

En los espacios edificados con poca permeabilidad, promover pasos a través de los edificios

Evitar pasos elevados o subterráneos para peatones.

En las calles de alta densidad de peatones evitar pasos a media isla para vehículos.

Mantener un espacio seguro para los peatones en los accesos de aparcamientos y rampas en general.

/
Asegurar el acceso a los principales equipamientos (edificios públicos, escuelas, instalaciones
deportivas, etc.).
Mejorar el acceso a los parques y zonas naturales conectando estos espacios con las viviendas.

Crear corredores ecológicos a lo largo del sistema de espacios verdes y azules, configurar espacios que
enlacen estos puntos y faciliten la interpenetración del verde en la ciudad, la franja urbana y el campo.
Conectar grandes parques urbanos, paseos, senderos, áreas y rutas con valor cultural, histórico y de
valor medioambiental.

Conectar las paradas del autobús con las estaciones de tren.

Facilitar el acceso a pie y en bicicleta en las paradas de autobús y en las principales estaciones
ferroviarias.

Mejorar los espacios para caminar los barrios, desarrollar un sistema de paseo integrado.

Diseñar y promocionar rutas específicas para caminar y montar en bicicleta: accesibles, con planos guía,
indicaciones de distancias, etc. Reconvertir carreteras antiguas que ya no sirven en calles verdes
amigables y de calidad que promuevan la caminabilitat y el uso de la bicicleta.

Diseñar las nuevas calles incorporando todos los criterios descritos.

Diseño de las vías peatonales:

Separar los peatones de los vehículos mediante el uso de mobiliario, arbolado, etc.

Proporcionar bancos, fuentes y espacios de reposo como apoyo a los recorridos más largos.

Iluminación exterior a lo largo de las calles y rutas peatonales.

Incorporar árboles y otros elementos visualmente atractivos a lo largo de los recorridos.

Anchura de las aceras adecuada a su uso.

Pasos de peatones tanto en las intersecciones como media manzana (si es necesario).

Asegurar una red de caminos en continuidad con las aceras y rutas peatonales, mejorando la
conectividad de las rutas para caminar

Crear rutas para peatones orientadas hacia elementos o puntos de vista de interés.

Calles y caminos accesibles para usuarios con movilidad reducida: anchura, radios de giro, tiempo para
cruzar adecuado, rampas de acceso visibles, etc.

Conectividad a la red de carriles bici:

Definir una estructura básica continua de carriles bici, con conexiones con el resto de la red. Prever
carriles bici cerca de las viviendas, con una gran variedad de destinos a poca distancia, buenas
conexiones entre calles y rutas, vías seguras y lugares seguros para estacionar las bicicletas.

Prever enlaces entre los diferentes modos de transporte (transporte público con transporte activo).

Incluir señalización en los carriles bici con información sobre diferentes direcciones y tiempo estimado
hasta varios destinos.

Diseño de los carriles bici:

Utilizar marcas o señales para reforzar la separación entre zonas motorizadas y zonas de ciclistas.

Donde sea necesario separar físicamente el carril bici del resto de vehículos. • Ampliar los carriles bici si
su uso en supera la capacidad.

Atenció especial a les interseccions per tal de millorar la visibilitat entre ciclistes i automòbils

Reduir conflictes entre ciclistes i l'obertura de portes de vehicles. Ampliar amplada dels aparcaments
quan calgui.

Potenciar les vies verdes de connexió anterior.


Gestionar la resta de ginys que han anat apareixent els darrers anys, minimitzar els conflictes amb la
bicicleta i el vianant, i adequar els espais també per aquests nous vehicles de mobilitat personal (VMP).

Infraestructures ciclistes:

Preveure espais per a l'aparcament de bicicletes al llarg i al final de les rutes.

En cruïlles conflictives, utilitzar senyals específiques per a separar els ciclistes dels vehicles i vianants.

Valorar la incorporació de programes específics per a l'ús compartit de bicicletes.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

Vitoria-Gasteiz. Instauració dels itineraris per a vianants (conjunt articulat de trams de vies i
interseccions en els que el vianant rep una atenció especial i prioritària, de manera que hi pugui circular i
estar-s’hi de manera còmode i segura). Han desenvolupat el projecte de Sendas Urbanas. Va més enllà
dels carrers per a vianants. Té en compte tot l’itinerari que fa el vianant, i fa èmfasi en els punts
conflictius, sobretot les interseccions. Actualment consta de 44 quilòmetres distribuïts en 10 rutes per /
tota la ciutat. En aquest sentit, s’està configurant una xarxa per a vianants que minimitza la coexistència
del vianant amb el vehicle privat i que permet, al mateix temps, connectar a peu els principals punts
d’interès de la ciutat.
GEO Vitoria-Gasteiz. Informe-diagnóstico ambiental y de sostenibilidad. Perspectivas del
medioambiente urbano. Centro de estudios ambientales del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz.
2009.

Copenhague. Tenen com a objectiu millorar els temps de desplaçament comparatius entre bicis i cotxes
(fent que el desplaçament en bicicleta sigui més efectiu que el que es faci en cotxe). Per això prioritzen
les dreceres per les bicis (en forma, si cal, de túnels, ponts, i a les carreteres o en el creuament de les
vies dels trens...). Estudien l’opció de fer que carrers de dos sentits per als cotxes passin a ser d’un únic
sentit, i que l’espai alliberat per aquesta acció passi a ser per les bicicletes.
Per tal d’augmentar la sensació de seguretat dels ciclistes, per fer possible que més gent puguin anar a
la velocitat que desitgin, i per fer que l’ús de la bicicleta sigui més atractiu per aquells que encara no
l’empren, volen donar més espai als ciclistes a les artèries principals, també durant les hores de més
trànsit rodat. Per això fan més amples els carrils bici i creen noves rutes per descongestionar les rutes
existents molt denses. L’ampliació de l’amplada dels carrils bici es fa amb la premissa d’aconseguir la
conversation cycling. La intenció és que els usuaris de la bicicleta puguin conversar mentre es desplacin,
sense estar pendents del timbre d’una altra bicicleta que els vols avançar. Per això proposen fer trams
d’amplada de 3 línies de bicicletes per cada sentit (i 4 línies en total als trams bidireccionals). I que
aquests trams arribin a suposar el 80% de la xarxa de bicicletes.
Recomanen que els carrils bici siguin pensats de manera coherent, ben enllaçats i sense baules febles a
la cadena. Tenen detectat que una única intersecció percebuda com a poc segura comporta que la gent
gran no agafi la bicicleta o que els pares no permetin als seus fills que l’agafin per anar a l’escola.
De cara el 2025 els carrers de la ciutat s’adaptaran a les característiques i modalitats de circulació en
funció de l’hora del dia i el trànsit. Així, mitjançant un sistema de leds incorporats a l’asfalt, els diferents
trams del carrer passaran a ser d’ús dels ciclistes, dels cotxes, dels vianants o del transport públic.
Good, better, best. The city of Copenhagen’s Bycicle Strategy 2011-2015. The city of
Copenhagen. Technical and Environmental Administration Traffic Department (2011).

Bristol. La creació de rutes per a bicicletes segregades del trànsit motoritzat és l’element de seguretat
que més suport rep entre la població de Bristol. I al mateix temps, Bristol vol completar la xarxa de
bicicletes pel centre del municipi enfocada a l’AAA (Complete All Ages and Abilities Cycle Network). Una
xarxa pensada per a totes les edats i condicions físiques.
A Stronger heart for Bristol. The city centre framework. Bristol city council. March 2018.

Rotterdam. La ciutat disposa d’uns 600 quilòmetres de carril bici. El 2017 els desplaçaments en bici a la
ciutat varen suposar el 20% del total. Per tal de continuar fent la ciutat més bike friendly han fet diverses
accions –contemplades al Pla Priority for cycling 2016-2018: han adaptat molts dels semàfors de la
ciutat a les bicicletes; han tret diferents obstacles per als ciclistes en més de 50 camins, han millorat
algunes de les interseccions més perilloses pels ciclistes, en algunes rotondes hi han incorporat el carril
bici segregat, han posat ‘predictors verds’ pels ciclistes (marcadors incorporats als semàfors que
indiquen quan trigarà a posar-se verd, i quan temps ho estarà), i sensors de pluja (aquests sensors
donen una major freqüència de pas als ciclistes quan està plovent o nevant) i calor (aquests sensors
detecten quants ciclistes s’estan esperant en vermell a partir de mesurar la calor corporal. Així, si hi ha
molts ciclistes esperant el semàfor augmenta també la freqüència de verd). A Rotterdam també han
tingut cura del paviment dels carrils bici i han reparat i renovat els que ho necessitaven. Han augmentat
el nombre de places d’aparcament per a bicis a l’Estació Central, i a diferents parts de la ciutat on s’ha
detectat que en mancaven. Estan millorant la il·luminació dels carrils bici, i també estan fent-los més
amples, i fent-ne més de doble direcció. També estan ampliant les zones d’espera per a les bicis als
semàfors.
Rotterdam Cycles 2017. In top gear. Municipality of Rotterdam, 2018.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada.


(Correcció errades al DOGC de 30/10/2006).

Pla Director de Mobilitat de la Àrea Metropolitana de Barcelona 2013 – 2018

Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire horitzó 2020

Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost de 2010, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Document i guies

Fenton, K. (2015) Active Design. Planning for health and wellbeing through sport and physical activity.
/
Government of South Australia (2015) Urban Design Protocol
Government of South Australia (2015) Urban Design Protocol.

Greater London Authority (2015) Natural Capital Investing in a Green Infrastructure for a Future London.
London.

Monmouthshire County Council, Brecon Beacons National Park Authority and Wye Valley Area of
Outstanding Natural Beauty Unit (2015) Geen Infrastructure. Supplementary Planning Guidance.

Novo Nordisk, University College London and Steno Diabetes Center (2017) Bending the curve on urban
diabetes.

Planning Department the Government of the Hong Kong Special Administrative Region (HKSARG)
(2016) Green and Blue Space Conceptual Framework.

Public Health Agency of Canada (2017) Designing Healthy Living. The Chief Public Health Officer’s
Report on The State of Public Health in Canada 2017.

Public Health England (2017) Spatial Planning for Health An evidence resource for planning and
designing healthier places Spatial Planning for Health: An evidence resource for planning and designing
healthier places.

Estudis científics

Adachi-mejia, A. M. et al. (2017) ‘Geographic variation in the relationship between body mass index and
the built environment Anna’, Preventive Medicine. Elsevier Inc. doi: 10.1016/j.ypmed.2017.03.018.

Adams, M. A. et al. (2015) ‘Patterns of Walkability, Transit, and Recreation Environment for Physical
Activity’, Am J Prev, 49(6), pp. 878–887. doi: 10.1016/j.amepre.2015.05.024.Patterns.

Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and
Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol.,
25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.

Burgoine, T. et al. (2015) ‘Associations between BMI and home , school and route environmental
exposures estimated using GPS and GIS : do we see evidence of selective daily mobility bias in
children ?’, pp. 1–12.

Carlson, J. A. et al. (2015) ‘Association between neighborhood walkability and GPS- measured walking,
bicycling and vehicle time in adolescents Jordan’, Health & Place, 32, pp. 1–7. doi:
10.1016/j.healthplace.2014.12.008.Association.

Cerin, E. et al. (2017) ‘Do associations between objectively- assessed physical activity and
neighbourhood environment attributes vary by time of the day and day of the week ? IPEN adult study’,
pp. 1–16. doi: 10.1186/s12966-017-0493-z.

Chudyk, A. M. et al. (2017) ‘Neighborhood walkability , physical activity , and walking for transportation :
A cross- sectional study of older adults living on low income’. BMC Geriatrics, pp. 1–14. doi:
10.1186/s12877-017-0469-5.

Creatore, M. I. et al. (2016) ‘Association of Neighborhood Walkability With Change in Overweight,


Obesity, and Diabetes’, 315(20), pp. 2211–2220. doi: 10.1001/jama.2016.5898.

Duncan, D. T. et al. (2016) ‘Walk Score , Transportation Mode Choice , and Walking Among French
Adults : A GPS , Accelerometer , and Mobility Survey Study’. doi: 10.3390/ijerph13060611.

Feng, J. (2016) ‘The Built Environment and Active Travel : Evidence from Nanjing , China’, pp. 1–14. doi:
10.3390/ijerph13030301.

Fleig, L. et al. (2016) ‘Environmental and Psychosocial Correlates of Objectively Measured Physical
Activity Among Older Adults’, Health Psychology, 35(12), pp. 1364–1372.

Gao, M., Ahern, J. and Koshland, C. P. (2016) ‘Perceived built environment and health-related quality of
life in four types of neighborhoods in Xi ’ an , China’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 110–115. doi:
10.1016/j.healthplace.2016.03.008.

Heesch, K. C., Giles-corti, B. and Turrell, G. (2015) ‘Cycling for transport and recreation : Associations
with the socio-economic , natural and built environment’, Health & Place. Elsevier, 36, pp. 152–161. doi:
10.1016/j.healthplace.2015.10.004.

Hwang, L., Hurvitz, P. M. and Duncan, G. E. (2016) ‘Cross Sectional Association between Spatially
Measured Walking Bouts and Neighborhood Walkability’, pp. 1–11. doi: 10.3390/ijerph13040412.

James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a
Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi:
10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.

Kelley, E. A. et al. (2016) ‘Neighborhood Walkability and Walking for Transport Among South Asians in
the MASALA Study’, J Phys Act Health, 13(5), pp. 514–519. doi: 10.1123/jpah.2015-0266.Neighborhood.

Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and
Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’,
Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.

Koohsari, M. J. et al. (2016) ‘Street network measures and adults’ walking for transport: Application of
space syntax’, Health & Place, 38, pp. 89–95.

/
Kurka, J. et al. (2015) ‘Patterns of neighborhood environment attributes in relation to children ’ s physical
activity’, Health & Place. Elsevier, 34, pp. 164–170. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.05.006.

Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental


Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.

Mackenbach, J. D. et al. (2016) ‘Interactions of individual perceived barriers and neighbourhood


destinations with obesity-related behaviours in Europe’, 17(February), pp. 68–80. doi: 10.1111/obr.12374.

Maisel, J. L. (2016) ‘Impact of Older Adults ’ Neighborhood Perceptions on Walking Behavior’, Journal of
Aging and Physical activity, 24, pp. 247–255.

Mäki-opas, T. E. et al. (2016) ‘The contribution of travel-related urban zones , cycling and pedestrian
networks and green space to commuting physical activity among adults – a cross-sectional population-
based study using geographical information systems’, BMC Public Health. BMC Public Health. doi:
10.1186/s12889-016-3264-x.

Malambo, P. et al. (2017) ‘Association between perceived built environmental attributes and physical
activity among adults in South Africa’, BMVCPublic Health. BMC Public Health, 17, p. 213. doi:
10.1186/s12889-017-4128-8.

Mccormack, G. R. et al. (2016) ‘Supportive neighbourhood built characteristics and dog-walking in


Canadian adults’, Can J Public Health, 107(3), p. e250. doi: 10.17269/CJPH.107.5360.

Melis, G. et al. (2015) ‘The Effects of the Urban Built Environment on Mental Health : A Cohort Study in a
Large Northern Italian City’, pp. 14898–14915. doi: 10.3390/ijerph121114898.

Mertens, L. et al. (2016) ‘Perceived environmental correlates of cycling for transport among adults in five
regions of Europe’, Obesity reviews, 17, pp. 53–61. doi: 10.1111/obr.12379.

Mitchell, C. A., Clark, A. F. and Gilliland, J. A. (2016) ‘Built Environment Influences of Children ’ s
Physical Activity : Examining Differences by Neighbourhood Size and Sex’. doi: 10.3390/ijerph13010130.

Oliver, M. et al. (2015) ‘Neighbourhood built environment associations with body size in adults : mediating
effects of activity and sedentariness in a cross-sectional study of New Zealand adults’, BMC Public
Health. BMC Public Health, 15, p. 956. doi: 10.1186/s12889-015-2292-2.

Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes
Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.

Rothman, L. et al. (2017) ‘School environments and social risk factors for child pedestrian-motor vehicle
collisions : A case-control study’, Accident Analysis and Prevention. Elsevier Ltd, 98, pp. 252–258. doi:
10.1016/j.aap.2016.10.017.

Sallis, J. F. et al. (2016) ‘Physical activity in relation to urban environments in 14 cities worldwide: a
cross-sectional study.’, Lancet (London, England). Elsevier, 387(10034), pp. 2207–17. doi:
10.1016/S0140-6736(15)01284-2.

Shaffer, K. et al. (no date) ‘The Relationship of Living Environment with Behavioral and Fitness
Outcomes by Sex : an Exploratory Study in College-aged Students’, (15).

Winters, M. et al. (2015) ‘Older adults ’ outdoor walking and the built environment : does income
matter ?’, BMC Public Health. BMC Public Health, pp. 1–8. doi: 10.1186/s12889-015-2224-1.

Xu, Y. and Wang, F. (2015) ‘Built Environment and Obesity by Urbanicity in the U.S Yanqing’, Health &
Place, pp. 19–29. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.03.010.Built.

Se pueden obtener informaciones más detalladas Fecha de la "última actualización:


dirigiéndose al Servicio de Salud Pública: jue, 24 de oct. 2019 14:25:41 +0000
entornurbasalut@diba.cat

contacto redes sociales accesibilidad

Directorio de contacto aplicaciones móviles Aviso legal

Boletines Comunidades de práctica mapa web

Facebook de la Diputación de Barcelona Twitter de la Diputación de Barcelona


Diputación de Barcelona
Youtube de la Diputación de Barcelona Instagram de la Diputación de Barcelona
LinkedIn de la Diputación de Barcelona Pinterest Diputación de Barcelona
Boletines de la Diputación de Barcelona
/
Diputación de Barcelona. Rambla de Cataluña, 126. 08008 Barcelona. Tel. 934022222

S-ar putea să vă placă și